octubre 2015 · onzena edició www...

www.mutuacomarcal.catwww.mutuacomarcal.comOctubre 2015 · Onzena edició

Portada Mutua 2015.indd 1 30/09/15 08:39

Carrenca

Alacant

Josep Balarí

Esco

les

Pies

Cala

trava

Man

dri

Man

driHo

raci

Doctor Carulla

Gan

duxe

r

Torra

s i P

ujal

t

Pau Alcover

L’emancipaciò

PlaçaBonanova

Bertrand

Ricardo Calvo

Maó

Dalmases

Pg de la Bonanova

1470 58

64

147072

1470

226475

22

64

75

123

CRMG

CLÍNICA BONANOVA

CIRURGIA OCULAR

www.icrcat.com

Ganduxer, 117 - 08022-BARCELONA T. 902 10 10 55 - 93 254 79 22

FINANÇAMENT 12 MESOSsense interessos

oferta fi nancera subjecta a aprovació *

CORRECCIÓ VISUAL AMB LÀSER

URGÈNCIES OFTALMOLÒGIQUES 24 HORES - 365 DIES

ICR Institut Català de Retina compta amb 85 oftalmòlegs que tenen una dilatada experiència en totes les especialitats oftalmològiques.

Departament Cirurgia RefractivaEs dedica exclusivament a l’estudi i al tractament quirúrgic dels problemes refractius des de fa 15 anys.

Sistema de treball• Estudi preoperatori exhaustiu. • Rigor extrem en la selecció

de candidats per a les intervencions.

• Exigent seguiment preoperatori.

Cirurgia amb làser• Tècnica LASIK amb el làser

excimer d’última generació. • Cirurgia ambulatòria, sense

ingrés (aprox.7 minuts d’intervenció per ull).

• Anestèsia tòpica (gotes).

Procés• Estudi superfície ocular. • Estudi preoperatori. • Intervenció quirúrgica a la

CLÍNICA BONANOVA DE CIRURGIA OCULAR.

Centres oftalmològics• ICR - Sarrià• ICR - Eixample• ICR - Terrassa

* 12 mensualitats sense interessos, despeses obertura 2% a pagar a la primera mensualitat (TAE 3,81%).

Exemple fi nançament de 845 €: primera mensualitat 87,32 €, les 11 mensualitats restants a 70,42 €. Total a pagar 861,94 €.

** Oferta fi nançada per BancSabadell Fincom E.F.C.S.A.U. i subjecta a aprovació.

MIOPIAHIPERMETROPIA ASTIGMATISME

PRESBÍCIA

Informació Departament de Cirurgia Refractiva

902 30 50 1093 254 79 23

PREUS ESPECIALS PER ALS ASSEGURATS DE

Visites postoperatòries incloses fi ns l’alta quirúrgica (aprox. 1 mes), excepte tractament personalitzat.

02 Interior Portada ICR.indd 1 30/09/15 09:00

Sumari

www.mutuacomarcal.catwww.mutuacomarcal.comOctubre 2015 · Onzena edició

01 Portada Mutua 2015.indd 1 18/09/15 12:33

Salutació del President .............................................................................................. 4

Nota d’agraïment ........................................................................................................ 7

L’alta precoç postpart ................................................................................................. 8

Mamografia per tomosíntesis ................................................................................... 10

Antitèrmics en pediatria ..............................................................................................13

Niños del mundo. Siria ..............................................................................................16

Quadre Mèdic ............................................................................................................19

Copagament ..............................................................................................................31

La llengua i la deglució atípica ................................................................................. 32

Serveis .......................................................................................................................34

La pèrdua auditiva i el seu tractament .......................................................................35

Vivencias 9. ¿Cómo he llegado hasta aquí? .............................................................39

Programació de visites .............................................................................................50

Dis

seny

i M

aque

taci

ó: T

ren

Est

udi G

ràfic

, S.L

.

3

Sumari.indd 1 30/09/15 09:38

4

Salutació del President

Benvolguts amics i amigues,

L’onzena edició de la nostra revista ens omple d’alegria per la consolidació que això suposa com via de comunicació i informació entre les persones que formem la mutualitat, així com eina de presentació de la nostra entitat a qui no en forma part.

Com ja sabeu, en la revista hi trobem el quadre mèdic de la Mútua, on hi apareixen les dades dels diferents facultatius i centres que donen servei als mutualistes, informació molt útil quan es vol accedir a la utilització dels diferents serveis mèdics, amb l’explicació de com poder ges-tionar la seva autorització per part de l’entitat: presencialment, telèfon, correu electrònic, fax o via la nova web. També podem gaudir d’articles elaborats per diferents professionals i centres que col·laboren amb nosaltres.

Aquesta continuïtat en l’edició de la revista ens mostra que la Mútua s’ha consolidat com entitat, com demostren els més de 50 anys d’existència. Tot i això, aquesta maduresa no ens ha de fer perdre de vista que les persones, la societat, l’economia,... estan en un continu canvi, generant nous entorns, noves oportunitats i nous reptes. I la Mútua, per garantir el seu futur, haurà de adaptar-se als nous temps.

Per mirar d’aconseguir aquest objectiu, som tots els que la formem -mutualistes, mem-bres dels òrgans de govern, persones que hi treballen,...- els que hem d’aportar les idees, el talent,... el millor de nosaltres mateixos per aplicar les transformacions necessàries i poder gestionar les noves situacions. Aquest procés ha d’aglutinar les nostres il·lusions i el nostre compromís en la recerca dels nous camins que han de fer que puguem seguir donant servei ara i en el futur. Així doncs, us emplaço a que treballem tots plegats en aquesta missió conjunta de transformar la Mútua en una entitat del segle XXI.

Salutació President.indd 2 29/09/15 15:32

5

Com a primera tasca, aquest any us agrairé, en nom de tots els membres de la junta direc-tiva, que utilitzem la nostra revista com a tarja de presentació de la Mútua a les persones del nostre entorn que no en són sòcies. D’aquesta manera podran veure on som, com treballem, els serveis que oferim mitjançant el nostre ample quadre mèdic,... Penseu que el 40% dels mutualistes tenen més de 65 anys, això fa que sigui molt important que es vagi incrementant el nombre de nous socis i sòcies. Aquesta petició, que faig en nom de tots els membres de la Junta Directiva, és una de les moltes coses que tots hem de fer per a aconseguir la finalitat que hem explicat abans, el garantir que l’entitat ens pugui seguir donant servei en el futur, mitjançant el model mutualista de solidaritat i socors mutu.

Abans d’acomiadar-me voldria comunicar-vos que la Mútua, amb la seva voluntat de parti-cipar i col·laborar en l’entorn més proper, ha tornat a signar un conveni de col·laboració amb el Sedis Bàsquet mitjançant el qual oferirem els nostres serveis de salut, per les malalties comunes, a les jugadores de l’equip. També anunciar-vos que estem portant a terme els trà-mits necessaris per poder instal·lar una rampa provisional a l’entrada de les nostres oficines, millorant així l’accés a les persones amb mobilitat reduïda.

Per acabar només vull expressar el mateix desig de cada edició, que els esforços que tots plegats hem fet, fem i seguirem fent, permetin a la Mútua continuar oferint els seus serveis durant molts i molts anys.

Gràcies a tots i fins la propera edició!

Josep Colom SangràPresident

Salutació President.indd 3 29/09/15 15:32

Descobreix la nostra web

www.mutuacomarcal.comwww.mutuacomarcal.CATCONNECTA'T

Més eines

Més visual

Més continguts

Més interactivitat

Adaptable a tots els dispositius

Publi Conecta 2.indd 1 29/09/15 16:44

Publicitats 1-2.indd 1 29/09/15 16:45

Nota d’agraïment

7

La Junta Directiva de la MÚTUA COMARCAL DE LA SEU D’URGELL DE PREVISIÓ SOCIAL,

MPS A PRIMA FIXA, vol expressar el seu més cordial agraïment, per la seva col·laboració en

el finançament de l’onzena edició d’aquesta revista, a les Entitats i persones que s’indiquen a

continuació:

• Doctus

• Dr. Joan Aixàs i Obiols

• Dr. Ricard Ballester Ribera

• Dr. Carlos Boné Palomar

• Sra. Montse Caminal Grasa

• Dra. Isabel Carvajal Lizano

• Centre de Fisioteràpia i Rehabilitació Funcional Mireia Morales

• Centre d’Odontologia Integrada del Pirineu

• Centre Mèdic Diagnòstic Alomar

• Centres Mèdics Creu Blanca

• Grup IDCSalud (H.U. Sagrat Cor – Clínica del Vallès – Hospital General de Catalunya – Clínica del Pilar)

• Clínica Dental Remei Gomà

• Consultori Radiològic Dr. Farràs

• Sra. Pilar Fite de Ena

• Fundació Sant Hospital La Seu d’Urgell

• Dr. F. Xavier Galindo Ortego

• Institut Català de Retina

• Institut Oftàlmic Teknoftal

• Laboratorio de Análisis Dr. Echevarne

• Dra. Elena Martínez Castro

• Dr. José A. Muñoz Márquez

• Physio Clinic Sport

• Dr. Enric Santos Faugerat

• Dr. Antoni Vila i Bach

• Centre Mèdic i Rehabilitació “Ángel Martín” S.L.

Tanmateix vol agrair, de forma especial als autors dels articles publicats tot seguit, el temps i

l’esforç dedicat en la confecció dels mateixos.

* La Mútua Comarcal, respectant la llibertat intel·lectual, no altera els criteris emesos pels autors dels articles signats, sense que tampoc es solidaritzi necessàriament amb ells. Igualment, no acceptarà responsabilitats per les pèrdues que pugui ocasionar a qualsevol persona natural o jurídica que actuï o deixi d’actuar com a resultat de les informacions contingudes en la revista. El correcte ús de les imat-ges que apareixen en els articles de la revista és responsabilitat de cada un dels autors i/o signants dels mateixos.

LA JUNTA DIRECTIVA

Nota de Agraiment.indd 1 29/09/15 15:36

8

Des que es van iniciar els parts en un en-torn hospitalari, l’estada al centre sanitari després del part ha anat disminuint. Trobem dades dels anys 50 en què les mares i els nadons estaven ingressats durant 7-10 dies; als anys 80 els dies a l’hospital van descendir fins a 3-5 dies i, en l’actualitat, trobem ingres-sos de 8 a 48 hores. El motiu de la disminució és, d’entrada, econòmic, però també per una demanda de les famílies.

Cal recordar que tant un embaràs com un part és un procés fisiològic, no una patologia, i, per tant, un cop transcorregudes les hores o els dies de risc postpart el millor lloc on adaptar-se a la maternitat és el nostre domicili tant per al nadó com per a la mare.

L’altra precoç es defineix com a un alta abans de les 48 hores després del part i una alta molt precoç abans de les 24 hores.

La reducció del temps d’ingrés hospitalari comporta un avantatge econòmic, és evi-dent, però també té efectes importants en factors com:

• El vincle maternofilial, amb la teoria de l’afecció, que manté que les relacions que una mare o família estableix els primers

dies i hores amb el seu nadó tenen conse-qüències en les relacions afectives i psico-lògiques d’aquest nounat en la vida adulta.

• La reducció de les infeccions intrahospita-làries ja que com menys temps estem dins d’un hospital menys risc de contamina-cions tant per a la mare com per al nounat, i per tant menys risc d’infeccions (maternes i neonatals).

• Millora del descans matern. Tots sabem que quan s’està ingressat el descans es veu afectat perquè no estem en el nostre entorn, rebem més visites, hi ha més so-rolls ambientals... Aquest punt sempre és important en un postpart ja que és bàsic per a una bona adaptació a la maternitat perquè cal seguir el ritme del nadó i el descans nocturn es veu afectat per l’alletament. Per tant, si es millora el descans es redueix la depressió postpart, millora l’alletament nocturn...

A l’hospital de la Seu seguim aquesta nova tendència des de l’any 2012, quan vam im-plantar l’alta molt precoç per a usuàries que haguessin tingut un embaràs de baix risc, un part vaginal normal, un puerperi de les prime-res 8 hores dins la normalitat i un nadó sa.

Durant aquest tres anys a poc a poc ha anat augmentat la demanda i les puerperes que han volgut incorporar-se aquest programa.

Un dels punts que ha resultat més impor-tant per a la bona filiació al programa és tot el seguiment que s’ofereix a la mare després de l’alta:

• Trucades telefòniques

• Visites a domicili si es desitja o és necessari

L’alta precoç postpart

Alta precoc postpart.indd 2 29/09/15 15:39

Laura Castellarnau BertranLlevadora de la FSH

9

• Visites conjuntes llevadora-pediatra al niu de l’hospital on fem un seguiment de la mare i del nadó, acabem de completar les proves de salut del nounat, fem seguiment de l’alletament matern... Les visites es pro-gramen segons les necessitats de cada fa-mília, amb una gran accessibilitat i disponi-bilitat per als usuaris.

• Grup de pospart que es realitza de forma setmanal, dirigit per una llevadora i que dóna suport durant els primers 3-4 mesos de vida del nadó.

Durant aquests anys hem passat d’un 7% d’usuàries incorporades al programa d’alta precoç el primer any a més d’un 40 % durant el 2015, i en dos estudis que hem realitzat

sobre el programa hem constatat un gran ín-dex de satisfacció per part de les participants. I l’any 2014 el Ministeri de Sanitat de Madrid ens va atorgar un Certificat de Bones Pràc-tiques a aquest programa, catalogant-lo com una conducta innovadores a seguir per tota la resta de centres.

Estem molt contents del programa que te-nim implantat d’alta precoç a l’hospital de la Seu d’Urgell, ja té una bona acceptació i sa-tisfacció per part de les usuàries i les seves famílies i que funciona bé gràcies a la bona coordinació i treball de tot l’equip de mater-noinfantil, tant per les llevadores com per gi-necòlegs, pediatres i infermers de pediatria.

Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell

Alta precoc postpart.indd 3 29/09/15 15:39

L’objectiu principal de Creu Blanca és ofe-rir un servei integral de diagnòstic i tracta-ment mèdic, de forma ràpida i sense llistes d’espera amb la millor tecnologia i un tracte totalment personalitzat.

Per tal d’oferir la millor tecnologia, cons-tantment s’estan cercant els millors equips, i aquest és el cas de la última adquisició de l’Àrea de Radiologia: el mamògraf per to-mosíntesis. Aquesta nova tecnologia per-met fer una mamografia en 3D combinant la mamografia digital 2D i el TAC.

S’ha de tenir present que les mames són òrgans en 3 dimensions, però els mamògrafs convencionals solament permeten estudiar-les en 2 dimensions, mentre que aquesta nova tecnologia permet veure la mama en 3 plànols.

El procés de realització de la prova és el ma-teix que el es requereix per fer una mamo-grafia convencional però el resultat final és molt més satisfactori.

10

Nou equip de diagnòstic: Mamografia per tomosíntesis

Avantatgesde la mamografia per tomosíntesis

• La obtenció de la imatge en 3 dimensions permet concretar molt més les lesions, així com la seva mida i posicionament exacte.

• Es diagnostiquen lesions molt més petites que queden encobertes a les mamogra-fies digitals. Aquest fet apareix amb més freqüència en dones entre els 40 i 50 anys degut a que la mama té molta glàndula.

• Si la lesió és tractable mitjançant cirurgia es pot planificar amb major exactitud la intervenció.

• Redueix tant els falsos positius com els falsos negatius.

• Redueix la pràctica d’exploracions complementàries (entre un 30 i 40%)

Imatges d’una mamografia feta amb un equip detomosíntesis (el metge les visualitza en 3 dimensions)

Article Diagnosis Mèdica.indd 2 29/09/15 15:40

Cristina ÁlvarezDept. Comunicació Creu Blanca

11

D’aquesta nova tècnica poden benefi-ciar-se totes les persones que han de sotmetre’s a una mamografia, i sobretot les dones que tinguin les mames denses.

El nou mamògraf es troba ubicat al nostre centre d’Avinguda Josep Tarradellas on es troba la Unitat de Ginecologia i Obstetrícia. Aquesta Unitat compta amb 15 especialistes que t’ajudaran a encarar els canvis en les di-ferents etapes de la teva vida (adolescència, edat adulta, embaràs i menopausa).

Creu Blanca Tarradellas

www.creu-blanca.es • Tel. 93 412 12 12 •

Article Diagnosis Mèdica.indd 3 29/09/15 15:40

AVANTMÈDIC · Plaça Social, 3LLEIDA

Tel. 973 72 80 90

C. Bisbe Iglesias Navarri, 11 - 2n.LA SEU D’URGELLTel. 973 23 36 70

VISITES CONCERTADES

XAVIER GALINDO ORTEGO

Doctor en Medicina i CirurgiaEspecialista Otorrinolaringologia

i cirurgia de cap i coll

Col. 3096

ANTONI VILA I BACHnúm. col. 2197

Comtat d’Urgell, 10 - 1er.-2a25700 LA SEU D’URGELL

Tel. 973 35 15 51

Hores de visita convingudes

OBSTETRÍCIAI

GINECOLOGIA

ENRIC SANTOS FAUGERATnúm. col. 1.711 Lleida

Av. Salòria, 92 baixos25700 LA SEU D’URGELL

Tel. 973 35 10 91

Llicenciat en Medicina GeneralEspecialista en Medicina del Treball

i Medicina Familiar i Comunitària

Consultes Dimecres tarda

Demanar hora per telèfon

Passeig Joan Brudieu, 825700 LA SEU D’URGELL

Telfs.: 973 35 00 50 Fax 973 35 35 05

e-mail: [email protected]

Publicitats 1-4.indd 1 29/09/15 16:51

La febre és el motiu de consulta més fre-qüent en pediatria, sobretot en menors de 3 anys. La gran majoria d’aquests quadres febrils tenen un origen viral, pel que solen auto limitar-se en pocs dies, requerint úni-cament mesures de suport (assegurar una bona hidratació i repòs del menor, controlar aquesta febre quan provoca malestar en el nen/a i controlar-ne l’evolució, per valorar si s’afegeixen nous símptomes).

Considerem febre quan la temperatura cor-poral és superior a 38ºC mesurada a l’aixella

o a 38,5ºC mesurada a nivell rectal (el que s’anomena temperatura central). Aquesta ele-vació de la temperatura no és dolenta per si, al contrari, és beneficiosa per l’organisme, ja que es tracta de la resposta correcta de l’organisme davant de una agressió externa, com poden ser les infeccions. Aquesta elevació de la tem-peratura ajuda al nostre sistema immune a llui-tar contra els patògens, i de fet és una mostra de com reacciona el cos en front d’aquesta agressió. No obstant, aquest efecte beneficiós de la febre sol anar acompanyat de malestar

Antitèrmics en pediatria

13

Antitèrmics en pediatria.indd 1 29/09/15 15:53

14

general, mal de cap, poques ganes de menjar i xafament generalitzat.

Per mirar d’alleujar aquests símptomes és pel que intentem baixar aquesta temperatu-ra corporal, millorant aquests símptomes en els nostres nens/es. L’objectiu no és baixar la temperatura fins 36ºC (de fet el seu efecte sol limitar-se a disminuir la temperatura entre 1 i 1,5ºC), sinó que aquesta minva de la tem-peratura, faci que els símptomes que provoca als petits es vegin alleugerits.

Per mirar d’alleugerir aquests símptomes el més important és aconseguir un ambient confortable als nens, és a dir, deixar-los en repòs, oferir molts líquids (aquest augment de temperatura provoca un augment de la su-doració i de la pèrdua de líquids corporals, pel que cal augmentar la ingesta de líquids per compensar-ho), evitar tapar molt els nens i mirar de baixar la temperatura, només quan aquesta febre provoqui malestar.

Per mirar de baixar la febre tenim varies possibilitats, els mitjans físics i els farma-cològics. Els mitjans físics, que son força efectius, consisteixen en realitzar banys amb aigua tèbia (ni freda ni calenta, compte amb aplicar temperatures molt allunyades de la corporal, o aquesta diferència tèrmica pot ser pitjor) i deixar el nen amb roba lleugera.

Els antitèrmics son els fàrmacs que dismi-nueixen la temperatura corporal, essent, al mateix temps, analgèsics i antiinflamatoris.

Els 2 més coneguts i emprats son el para-cetamol i l’ibuprofè, essent tots dos iguals d’efectius en quant al control de la febre i el dolor, tot i que l’ibuprofè te més efecte an-tiinflamatori que el paracetamol. Per això, d’entrada, mirarem d’emprar ibuprofè quan el quadre que provoqui la febre vagi associat al component inflamatori (en el cas d’una otitis, per exemple), no obstant cal recordar que l’ibuprofè no es recomana emprar-lo en menors de 6 mesos d’edat. Tots 2 son molt ben tolerats pels nens i tenen mínims efectes secundaris, i només si s’empren a dosis ele-vades (sobre dosificacions de paracetamol poden afectar al fetge, i d’ibuprofè a la muco-sa de l’estómac). La millor via d’administració és l’oral, per que és la que assegura la millor absorció del fàrmac, deixant la via rectal (els supositoris), només per quan no poden do-nar-los per via oral, per exemple per vòmits.

Per emprar-los cal seguir les indicacions del vostre equip de pediatria, que us diran les dosis exactes i l’interval a emprar. El pa-racetamol s’ha d’emprar a 15 mg/kg/dosis i l’ibuprofè a 7’5 mg/kg/dosis, a intervals de 6-8 hores, habitualment.

La febre sol angoixar força els pares (tot i que ja hem dit que aquesta angoixa no està justificada), però aquesta angoixa fa que de vegades s’apliqui una pràctica, bastant habi-tual, d’anar alternant els antitèrmics. Hi ha força estudis que han demostrat que aquesta alternança NO aconsegueix controlar millor la temperatura corporal que administrar-ne un de sol, però en canvi, pot provocar sobre dosificacions i els efectes secundaris que hem comentat abans. Per tant, no ho feu, empreu-ne només un cada 6 hores si fa fal-ta, associat als mitjans físics, i no patiu que el que volem és millorar l’estat físic del nen, no baixar la temperatura a qualsevol preu, re-cordeu que aquesta febre ens està ajudant a vèncer la infecció. I recordeu que cada nen és un món, per tant, els pares sou els que millor sabeu si el vostre nen/a respon millor al paracetamol o a l’ibuprofè, empreu el que li funcioni millor.


Dra. Isabel CarvajalDra. Tatiana Valencia

Pediatria dels Pirineus, SCCLPwww.pediatriadelspirineus.org

Un altre problema molt important que te-nim al nostre país és que al mercat trobem diferents marques comercials d’aquests medicaments, amb diferents presentacions i dilucions (fins i tot amb la mateixa mar-ca comercial). Cal anar molt en compte, ja que podem trobar 2 presentacions diferents del mateix medicament i una tenir fins a 4 vegades més de medicament que la ma-teixa quantitat de líquid que l’altre i ocasionar, accidentalment, sobre dosificacions i per tant intoxicacions.

Per ajudar-vos a saber la quantitat que li toca al vostre nen, a la pàgina web de Pediatria dels Pirineus, hi ha una taula amb la quantitat

que cal administrar en funció del pes del nen i del preparat comercial que empreu (veure que les diferències poden arribar a ser molt grans).

https://www.pediatriadelspirineus.org/files/public/docs/dosis%20antitermics.pdf

Recordeu, doncs, que la febre no és dolenta, al contrari, ens ajuda a tractar la infecció, però mirarem de baixar-la quan faci que el nostre nen estigui molest i inquiet per aquesta ele-vació de la temperatura. Per això important les mesures de confort, els mitjans físics i, si cal, els antitèrmics, a les dosis i els intervals que el vostre equip de pediatria us indicarà.

15

Podeu trobar més informació a:

https://www.pediatriadelspirineus.org/blog/post/431/Nova-recomanació-del- Projecte-Essencial-Evitar-la-pauta-alternant-d-antitermics-a-pediatria


16

Niños del mundoSiria

Recordando nuestro viaje a Siria hace ya varios años, soy consciente de lo que por suerte pudimos ver y que ahora ya no existe por la incomprensible actitud de los combatientes en el conflicto armado que vive el país.

Pero lo que no puedo ni imaginar, porque me causa dolor, es donde estaran ahora aquellos niños que jugaban en la calle, o en las mezquitas, que venían a hablar con no-sotros, o aquellos adolescentes que reían como los nuestros el día de su excursión a unas ruinas romanas.

Quizá muchos estén muertos, o comba-tiendo entre ellos, o huyendo entre los mi-les de refugiados.

Nuestro recuerdo para todos ellos.

1

2

3

Article Nens del mon ok.indd 2 29/09/15 16:05

17

9

54

6 7

10

8

Niños jugando en la Mezquita de Damasco

Templo de Baal, ahora destruido

Vista general de Palmira

Niños de Palmira

Con niños de Damasco

Niños en el teatro romano de Bosra

Familia de Palmira

1/2345/678/910

Dra. Isabel CarvajalPediatria dels Pirineus

Article Nens del mon ok.indd 3 29/09/15 16:05

La millor assistència sanitàriaa l’abast de tothom

www.mutuacomarcal.com

Sant Agustí, 25 - 25700 LA SEU D’URGELL (LLEIDA)Tel. 973 36 02 90 · Fax 973 36 01 25 · e-mail: [email protected]

Publicitat interior.indd 1 29/09/15 19:26

19

Quadre mèdic

Al·lèrgia CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCAP. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona

93 252 25 22

HOSPITAL MONTSERRATBisbe Torres, 13 - 25002 Lleida

973 26 63 00

HOSPITAL PLATÓPlató, 21 - 08006 Barcelona

93 306 99 00

IDCSALUD CLÍNICA DEL VALLÈSPasseig Rubió i Ors, 23 - 08203 Sabadell

902 10 71 12

IDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYAPedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès

902 53 33 33

IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARI Viladomat, 288 - 08029 Barcelona

902 39 29 19

Analítiques CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCAP. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona

93 252 25 22

CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - DIAGNOSIS MÉDICACòrcega, 345 - 08037 Barcelona

93 217 17 00

CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CREU BLANCA TARRADELLASAv. Josep Tarradellas, 104-106 - 08029 Barcelona

93 419 23 23

CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CREU BLANCA PELAYOPelayo, 40 - 08001 Barcelona

93 412 12 12

DOCTUS Joaquim Viola, 27 - 25700 La Seu d’Urgell

973 35 02 50

FUNDACIÓ HOSPITAL DE NENS DE BARCELONA Consell de Cent, 437 - 08009 Barcelona

93 231 05 12

FUNDACIÓ SANT HOSPITAL LA SEU D’URGELLPasseig Joan Brudieu, 8 - 25700 La Seu d’Urgell

973 35 00 50

HOSPITAL MONTSERRAT (sols Pre-operatòries)Bisbe Torres, 13 - 25002 Lleida

973 26 63 00

LAB. DE ANÀLISI DR. ECHEVARNE Baixada del Molí - 25700 La Seu d’UrgellPlató, 21 - 08006 Barcelona

973 36 10 0293 306 99 17

Anatomia Patològica

HOSPITAL MONTSERRATBisbe Torres, 13 - 25002 Lleida 973 26 63 00

IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARIViladomat, 288 - 08029 Barcelona

902 39 29 19

Andrologia IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARIViladomat, 288 - 08029 Barcelona

902 39 29 19

Especialitat Facultatiu Telèfon

Quadre Mèdic 2016.indd 17 30/09/15 11:40

20

Anestèsia CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCAP. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona

93 252 25 22


973 35 00 50


973 26 63 00


93 306 99 00


902 53 33 33


902 39 29 19

Cardiologia CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCAP. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona

93 252 25 22


93 217 17 00

DOCTUSJoaquim Viola, 27 - 25700 La Seu d’Urgell

973 35 02 50


973 35 00 50


973 26 63 00


93 306 99 00

IDCSALUD CLINICA DEL PILAR, S.L.Balmes, 271 08017 Barcelona

93 236 05 00


902 10 71 12


902 53 33 33


902 39 29 19

DR. RICARD BALLESTER RIBERAHospital Nostra Sra. de Meritxell - Escaldes-Engordany

(00) 376 82 63 94

Cirurgia Cardiaca

IDCSALUD CLINICA DEL PILAR, S.L.Balmes, 271 08017 Barcelona 93 236 05 00


902 53 33 33


902 39 29 19

Cirurgia Digestiva

CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCAP. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona 93 252 25 22


93 217 17 00


973 35 00 50


902 10 71 12


21


902 53 33 33


902 39 29 19

DR. JOAN AIXÀS OBIOLSPl. Joan Sansa Caminal, 13, 1-3 - 25700 La Seu d’Urgell

973 36 02 90

Cirurgia General


DOCTUSJoaquim Viola, 27 - 25700 La Seu d’Urgell 973 35 02 50


973 35 00 50


93 306 99 00


902 10 71 12


902 53 33 33


902 39 29 19


973 36 02 90

Cirurgia Maxilo-facial



902 53 33 33


902 39 29 19

Cirurgia Pediàtrica

FUNDACIÓ HOSPITAL DE NENS DE BARCELONA Consell de Cent, 437 - 08009 Barcelona 93 231 05 12


902 53 33 33


902 39 29 19

Cirurgia Toràcica

iDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYAPedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès 902 53 33 33


902 39 29 19

Cirurgia Vascular


CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - DIAGNOSIS MÉDICACòrcega, 345 - 08037 Barcelona 93 217 17 00

CENTRO VASCULAR DR. CALLEJASMarquesa de Villalonga, 12 - Despatx 59, Planta 3ª - 080017 Barce-lona

93 290 64 27



22

E.M.Q. D’ANGIOLOGIA I CIR. VASCULAR, S.L. Madrazo, 46, 2-1 - 08019 Barcelona 93 206 55 30

FUNDACIÓ SANT HOSPITAL LA SEU D’URGELLPasseig Joan Brudieu, 8 - 25700 La Seu d’Urgell 973 35 00 50


HOSPITAL PLATÓPlató, 21 - 08006 Barcelona 93 306 99 00

IDCSALUD CLÍNICA DEL VALLÈSPasseig Rubió i Ors, 23 - 08203 Sabadell 902 10 71 12

IDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYAPedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès 902 53 33 33

IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARIViladomat, 288 - 08029 Barcelona 902 39 29 19

DR. JOAN AIXÀS OBIOLSPl. Joan Sansa Caminal, 13, 1-3 - 25700 La Seu d’Urgell 973 36 02 90

Clínica Dolor


HOSPITAL MONTSERRATBisbe Torwres, 13 - 25002 Lleida 973 26 63 00

HOSPITAL PLATÓPlató, 21 - 08006 Barcelona 93 306 99 00



Dermatologia CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCAP. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona 93 252 25 22


CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CREU BLANCA TARRADELLASAv. Josep Tarradellas, 104-106 - 08029 Barcelona 93 419 23 23



HOSPITAL PLATÓ Plató, 21 - 08006 Barcelona 93 306 99 00

IDCSALUD CLÍNICA DEL VALLÈSPasseig Rubió i Ors, 23 - 08203 Sabadell 902 10 71 12



NOVIDERM - DR. RAMÓN PEDRAGOSA JOVÉ Aribau, 278, 4-1 - 08006 Barcelona 93 200 58 72

Endocrinologia CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCAP. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona 93 252 25 22


23




902 39 29 19

EndoscopiaDigestiva





902 53 33 33

Geriatria FUNDACIÓ SANT HOSPITAL LA SEU D’URGELLPasseig Joan Brudieu, 8 - 25700 La Seu d’Urgell 973 35 00 50

Ginecologia CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCAP. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona 93 252 25 22


CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CREU BLANCA TARRADELLASAv. Josep Tarradellas, 104-106 - 08029 Barcelona 93 419 23 23

DOCTUSJoaquim Viola, 27 - 25700 La Seu d’Urgel 973 35 02 50



902 10 71 12


902 53 33 33


902 39 29 19

DR. ANTONI VILA I BACHComptat d’Urgell, 10, 1-2 - 25700 La Seu d’Urgell 973 35 15 51

Hematologia CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CREU BLANCA TARRADELLASAv. Josep Tarradellas, 104-106 - 08029 Barcelona 93 419 23 23


HOSPITAL MONTSERRATAlcalde Sol, 4 - 25003 Lleida 973 27 31 00


902 10 71 12


902 53 33 33


902 39 29 19

Intervencions Quirúrgiques



24

CLÍNICA BAVIERAGanduixer, 71 - 08021 Barcelona

93 362 49 90

FUNDACIÓ HOSPITAL DE NENS DE BARCELONAConsell de Cent, 437 - 08009 Barcelona

93 231 05 12


973 35 00 50

GESTIÓ DE SERVEIS SANITARIS - HOSPITAL DE SANTA MARIAAlcalde Rovira Roure, 44 - 25198 Lleida

973 72 72 22


973 26 63 00


93 306 99 00

IDCSALUD CLINICA DEL PILAR, S.L.Balmes, 271 08017 Barcelona

93 236 05 00


902 10 71 12


902 53 33 33


902 39 29 19

INSTITUT CATALÀ DE RETINA Pau Alcover, 69-71 - 08017 Barcelona

93 254 79 22

Litotrípsies IDCSALUD SAGRAT COR HOSPITAL UNIVERSITARIViladomat, 288 - 08029 Barcelona

902 39 29 19

Logopèdia FUNDACIÓ SANT HOSPITAL LA SEU D’URGELL Passeig Joan Brudieu, 8 - 25700 La Seu d’Urgell

973 35 00 50

SRA. PILAR FITÉ DE ENA Regència d’Urgell, 29 - 25700 La Seu d’Urgell

973 35 08 83

Medicina General

CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCAP. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona

93 252 25 22


93 217 17 00


93 419 23 23


93 412 12 12


973 35 02 50


973 26 63 00

DR. JOSÉ MUÑOZ MÁRQUEZ P. Del Parc, 22, 2-2 - 25700 La Seu d’Urgell

973 36 02 90

DR. ENRIC SANTOS FAUGERAT Salòria, 92, Baixos - 25700 La Seu d’Urgell

973 36 02 90

Medicina Interna


93 252 25 22


25


93 217 17 00


973 35 00 50



93 306 99 00


902 10 71 12


902 53 33 33


902 39 29 19

Nefrologia iDCSALUD HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYAPedro i Pons, 1 - 08195 Sant Cugat del Vallès

902 53 33 33


902 39 29 19

Neumologia CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCAP. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona

93 252 25 22


93 217 17 00


973 35 02 50


973 35 00 50


93 306 99 00


902 10 71 12


902 53 33 33


902 39 29 19

Neuro-cirurgia HOSPITAL MONTSERRATBisbe Torres, 13 - 25002 Lleida

973 26 63 00


902 53 33 33


902 39 29 19

INSTITUTO NEUROQUIRÚRGICO DE BARCELONA, S.C.P.C/Torras i Pujalt, 11-29 - 08022 Barcelona

93 510 00 24

Neuro-fisiologia CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCAP. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona

93 252 25 22


93 217 17 00


902 53 33 33


26

Neurologia CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCAP. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona

93 252 25 22


93 217 17 00


973 35 00 50


93 306 99 00


902 10 71 12


902 53 33 33


902 39 29 19

Obstetrícia CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCAP. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona

93 252 25 22


93 217 17 00


93 419 23 23


973 35 02 50


973 35 00 50


902 53 33 33

DR. ANTONI VILA I BACHComptat d’Urgell, 10, 1-2 - 25700 La Seu d’Urgell

973 35 15 51

Odontologia CLÍNICA DENTAL REMEI GOMA, S.L. Germandat de St. Sebastià, 32, 1-2 - 25700 La Seu d’Urgell

973 35 24 04

ODONTOLOGIA INTEGRADA CENTRE DEL PIRINEUAv. Guillem Graell, 38 - 25700 La Seu d’Urgell

973 35 54 38

Oftalmologia CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCAP. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona

93 252 25 22


93 217 17 00


93 412 12 12

CLÍNICA BAVIERAGanduixer, 71 - 08021 Barcelona

93 362 49 90


973 35 02 50


973 35 00 50


902 10 71 12


902 53 33 33


27


902 39 29 19

INSTITUT CATALÀ DE RETINAC/Ganduixer, 117 - 08022 Barcelona

93 254 79 22

INSTITUT OFTÀLMIC TEKNOFTAL - CLÍNICA TEKNONVilana, 12 - Despatxos 149-153 - 08022 Barcelona

93 393 31 5393 393 31 49

DR. CARLOS BONE PALOMAR Pl. Josep de Calassanç, 12 B, 1-1 - 25700 La Seu d’Urgell

973 36 04 60

DR. CARLOS BONE PALOMARHospital La Seu d’Urgell - 1ª Planta

973 36 02 90

Oncologia FUNDACIO SANT HOSPITAL LA SEU D’URGELLPasseig Joan Brudieu, 8 - 25700 La Seu d’Urgell

973 35 00 50


973 26 63 00


93 306 99 00


902 53 33 33


902 39 29 19

Otorrino-Laringologia



93 217 17 00


93 419 23 23


93 412 12 12


973 35 02 50


973 35 00 50


93 306 99 00


902 10 71 12


902 53 33 33


902 39 29 19

DR. BODET - CENTRE MEDIC DE PUIGCERDÀ Major, 32, 2n - 17520 Puigcerdà

972 88 30 85

DR. F. XAVIER GALINDO ORTEGO Bisbe Iglesias Navarri, 11 - 25700 La Seu d’Urgell

973 36 02 90

DR. F. XAVIER GALINDO ORTEGO (H. STA. MARIA) Alcalde Rovira Roure, 44 - 25198 Lleida

973 72 72 22

PediatriaCENTRES MÈDICS CREU BLANCA - DIAGNOSIS MÉDICA(Cardiologia i Digestiu Pediàtrics)Còrcega, 345 - 08037 Barcelona

93 217 17 00


28


973 35 02 50

FUNDACIÓ HOSPITAL DE NENS DE BARCELONAConsell de Cent, 437 - 08009 Barcelona

93 231 05 12


973 35 00 50


902 10 71 12


902 53 33 33


902 39 29 19

DRA. Mª ISABEL CARVAJAL LIZANOArquitecte Sostres, 10 - 25700 La Seu d’Urgell

973 35 04 07

Podologia SRA. MONTSE CAMINAL GRASABisbe Guitart, 47, esc. B 1r. 2a. - 25700 La Seu d’Urgell

973 36 02 90

Proctologia CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCAP. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona

93 252 25 22

Proves Diagnòstiques

CENTRE D’IMATGE DIAGNÒSTICA - DRA. C. CUESTAFiter i Rosell, 6, Baixos - Edifici CTC - AD 700 Escalde Engordany (00) 376 82 82 81

CENTRE MEDIC DIAGNOSTIC ALOMAR (R.M.N.)Berlín 67 - 08029 BarcelonaAlfarras, 4 - 25005 LleidaComptat d’Urgell, 27 - 25700 La Seu d’Urgell

93 439 41 60973 24 50 10973 35 00 04

CENTRE REVISIONS LA SEUSalòria, 92, Baixos - 25700 La Seu d’Urgell

973 35 10 91


93 252 25 22


93 217 17 00


93 419 23 23


93 412 12 12

CENTRO DE MEDICINA DIAGNOSTICA, S.A.Londres, 2-4 - 08029 Barcelona

93 503 54 18

CETIR CENTRE MEDIC, S.L. C/Londres, 6 - 08029 Barcelona

93 503 54 01

CONSULTORI RADIOLÒGIC DR. FARRASC/De la Roda, 15 Baixos - AD500 Andorra La Vella (RMN) C/Isabelle Sandy, 8 Baixos - AD700 Escaldes Engordany

(00) 376 81 03 15(00) 376 81 03 10


973 35 02 50


973 35 00 50

HEALTH DIAGNOSTIC, S.L.Tavern, 82 - 08006 Barcelona

93 241 94 50


29


973 26 63 00

IDCSALUD CLINICA DEL PILAR, S.L.Balmes, 271 - 08017 Barcelona

93 236 05 00


902 10 71 12


902 53 33 33


902 39 29 19

INSTITUT CATALA DE RETINA Pau Alcover, 69-71 - 08017 Barcelona

93 254 79 22


973 36 02 90

DR. RICARD BALLESTER RIBERAHospital Nostra Sra. de Meritxell - Escaldes-Engordany

(00) 376 82 63 94

DR. CARLOS BONE PALOMARRegència d’Urgell, 14, 3-2 - 25700 La Seu d’Urgell

973 36 04 60

DR. JORDI RABASA ARÉVALOVila Antonia, 2, Ppal. 1 - 25007 Lleida

973 23 67 90

DR. JORDI ROIG (POLISOMNOGRAFIES)Joaquim Viola, 27 - 25700 La Seu d’Urgell

629 70 51 80

RehabilitacióFuncional

ACTIVA MÚTUAGermandad de Sant Sebastià, 7 - 25700 La Seu d’UrgellAvinguda Josep Tarradelles, 136 - 08029 Barcelona

973 35 12 26

C. DE FISIOTERÀPIA I REHABILITACIÓ FUNCIONALAv. Salòria, 77 - 25700 La Seu d’Urgell

973 35 28 07

C. MEDIC I REHABILITACIÓ “ANGEL MARTIN, S.L.”Passeig del Parc, 30 - 25700 La Seu d’Urgell

973 35 05 45


93 419 23 23


973 35 00 50


973 26 63 00


902 10 71 12


902 53 33 33


902 39 29 19

PHYSIO CLINIC SPORTComtat d’Urgell, 57 Bxs. - 25700 La Seu d’Urgell

973 36 07 96

Reumatologia CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - DIAGNOSIS MÉDICACòrcega, 345 - 08037 Barcelona

93 217 17 00


973 35 02 50


973 35 00 50


30


902 53 33 33

DRA. ELENA MARTINEZ CASTROC/Dels Escalls, s/n - Andorra (H. NTRA. SRA. DE MERITXELL)

(00) 376 87 11 00

Trasllats TRANSPORT SANITARI DE CATALUNYA, S.L.Guillem Graell, 8-10 - 25700 La Seu d’Urgell

704 10 71 07

Traumatologia CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCAP. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona

93 252 25 22


93 217 17 00


93 419 23 23


93 412 12 12


973 35 02 50


973 35 00 50


973 26 63 00


902 10 71 12


902 53 33 33


902 39 29 19

CEMATEC - DR. JOSEP POUS BARRAL Consultoris Centro Médico Teknon - Despatx 52Marquesa de Villalonga, 12 - 08017 Barcelona

93 290 64 52

Urologia CENTRES MÈDICS CREU BLANCA - CLÍNICA CREU BLANCAP. Reina Elisenda, 17 - 08034 Barcelona

93 252 25 22


93 217 17 00


973 35 02 50


973 35 00 50


973 26 63 00


93 306 99 00


902 10 71 12


902 53 33 33


902 39 29 19


Acte mèdic aport. Acte mèdic aport.Pulsioximetria 1 € Proves d’oftalmologia 7 €Anuscòpia 2 € Proves d’al·lèrgia 8 €Citologia 2 € Anatomia Patològica 10 €Crioteràpia 2 € Broncoscòpia 10 €Electrocardiograma (E.C.G.) 2 € Cirurgia Menor Ambulatòria 10 €Electrocoagulació 2 € Eco-cardiogrames 10 €Exodòncia 2 € Holter de 24 hores 10 €Explor. Radiològiques Odontologia 2 € Làser Yag ó Argó 10 €Infermeria 2 € MAPA semanal 10 €Proves O.R.L. 2 € Prova d’esforç 10 €Radiologia (placa) 2 € T.E.G.D. 10 €Logopèdia (sessió) 2 € Tomografia Axial Computeritzada (T.A.C) 10 €Monitorització fetal 2 € Urodinàmies 10 €Visita Succesiva 2 € Analítica > 10 € <= 40 € 2 €Biòpsies 2 € Analítica > 40€ <= 100 € 5 €Ecografies Gine. 3 € Analítica > 100 € <= 200 € 10 €Rehabilitació Funcional (sessió) 3 € Analítica > 200 € 25 €1ª Visita 3 € Gammagrafia 15 €Pielografia 4 € Infiltració Ecodirigida a Quiròfan 20 €Densitometria 5 € Ressonància Magnètica Nuclear (R.M.N.) 20 €Ecografies 5 € Spect 30 €Electroencefalograma (E.E.G.) 5 € Endoscòpia Digestiva Amb Sedació 35 €Electromiografia (E.M.G.) 5 € D.M.D. 50 €Exodòncia Complexa 5 € P.E.T 50 €Fluxometria 5 € Polisomnografia 50 €Galactografia 5 € Trasllat Ambulància 50 €Mamografies 5 € Cirurgia Major Ambulatòria 75 €Proves Respiratòries 5 € Radioteràpia (tractament) 150 €Proves Pre-operatòries simples 5 € Hospitalització <= 1.000 € 75 €Proves Si Cal 5 € Hospitalització > 1.000 € 150 €Test de Lancaster 5 € Hospitalització Quirúrgica <= 1.500 € 100 €Eco-Doppler 7 € Hospitalització Q. > 1.500 € <= 5.000 € 200 €

Endoscòpia Digestiva Sense Sedació 7 € Hospitalització Q. >= 5.000 € < 10.000 € 300 €

Copagamentde tots els actes mèdics

(Aportació per unitat / acte mèdic)

31

Copagament.indd 29 29/09/15 17:27

32

La llengua és un òrgan musculós, un òrgan mòbil que se situa a l’interior de la boca, que té forma de con amb una arrel i un os que s’anomena hioides. Una de les funcions que té la llengua és intervenir en la deglució dels aliments, la succió, el gust i en la fonació (fa-cilitant l’articulació de les paraules).

La llengua té un paper molt important en la fisiologia deglutòria (l’acció d’empassar) i en el desenvolupament de la parla i el llen-guatge.

El model de deglució va canviant durant el creixement, en concordança amb els canvis anatòmics que es van produint en la boca: l’erupció de les dents incisives i molars fa que es vagi modificant gradualment fins arribar a aconseguir una masticació i una deglució co-rrecta. En un model de deglució correcta la mandíbula no es mou, la punta de la llengua es col·loca contra el paladar, darrere els inci-sius i els llavis no s’haurien de moure.

Moltes persones mantenen el model de de-glució infantil a l’edat adulta, és el que diem deglució atípica.

La deglució atípica es pot manifestar de di-ferents formes:

• Quan l’evolució normal no es dóna, els llavis no tanquen bé i queden entreoberts, per-sisteix una hipermobilitat (infantil) del llavi inferior i del mentó, les dents no oclouen correctament perquè la llengua ho impe-deix, les conseqüències són que les dents s’apinyen les unes contra les altres, el còn-dil es retrau en cada moviment deglutori i l’articulació temporomandibular pateix per-què està comprimida.

• Quan es contrauen els muscles risoris (són els que es veuen amb els forats petits que es formen a les galtes a prop de les comis-sures), es retrau la mandíbula cap a enrere, la llengua queda en la base sense que es recolzi al paladar.

• Quan es contrauen les comissures, es col·loca la llengua als espais interdentals es manté amb un excés de pressió i es pro-voca diastema.

Els mals hàbits és una de les causes que pot donar una deglució atípica. Millorar i o evi-tar aquests mals hàbits pot disminuir el risc de presentar un mal funcionament i una mala postura de la llengua.

Són múltiples factors pels mals hàbits, els principals són:

• Una respiració oral: Es parla de respiració oral quan de forma espontània es fa ser-vir la boca per respirar, el nas no treballa o treballa poc. És molt comú en persones asmàtiques i amb al·lèrgies, quan hi ha constipats continuats, carnots... Les conse-qüències d’aquest mal hàbit poden ser pro-blemes de pronúncia de la s, problemes de pronúncia de la r, problemes de ressonàn-cia, deglució atípica, alteració postural, apa-tia, falta d’atenció, mal oclusió...

• Hàbit de succió digital: llepar-se el dit. Les conseqüències d’aquest hàbit poden ser: la mandíbula es pot separar de la línia mitja, mossegada oberta, hipotonia del llavi supe-rior, elevació del paladar, paladar estret, an-teroversió dental, possibles problemes de pronúncia de la s, dèficits en la deglució...

• Onicofàgia: menjar-se les ungles. Distorsio-na la mossegada.

La llengua i la deglució atípica

Deglució atípica.indd 2 29/09/15 17:28

• L’ús perllongat del xumet. Acostuma a donar conseqüències similars a l’hàbit de succió digital. La mandíbula es pot separar de la línia mitja, mossegada oberta, hipoto-nia del llavi superior, elevació del paladar, paladar estret, anteroversió dental, possi-bles problemes de pronúncia de la s, dèfi-cits en la deglució...

• L’alimentació no adequada en cada mo-ment: Les textures dels aliments han d’anar canviant amb la formació de les dents i els molars. Aproximadament entre els 2 i 3 anys la masticació hauria de ser completa i el nen hauria de menjar sol amb la forquilla i la cullera. El fet de perllongar els triturats més del compte provoca inter-ferències en alguna de les fases evolutives de la deglució i pot impedir aconseguir una deglució correcta. A més de provocar que la llengua no guanyi ni mobilitat ni to mus-cular i per tant hi hagi problemes de parla en tots els sons que hi ha una demanda de moviments amplis o de força.

Quan això es dóna cal canviar els hàbits i els patrons per aconseguir una bona funcionalitat de la llengua. Quan es modifiquen s’evita les característiques típiques d’una llengua poc fun-cional com interposició lingual anterior o late-ral, contracció de la musculatura perioral, bufar en lloc de succionar, la impossibilitat de deglu-tir amb els llavis entreoberts, una articulació no adequada dels fonemes anteriors, acumulació de saliva als llavis, embrutar-se més del comp-te quan es menja, escopir quan es parla...

La intervenció del logopeda consisteix a co-rregir les alteracions anatòmiques produïdes pels mals hàbits, reeducar el model respirato-ri per evitar la hipotonia, modificar la posició i la mobilitat de la llengua, ensenyar al nen o adult la correcta mecànica de la deglució amb exercicis linguals, labials i de la resta de mus-cles implicats durant la masticació i la deglu-ció amb l’objectiu que no provoquin pressió sobre les dents i els maxil·lars que alterarien el desenvolupament normal, al mateix temps reeducar els fonemes alterats.

Pilar Fité de EnaLogopeda nº col 213

33

Deglució atípica.indd 3 29/09/15 17:28

Serveis

RECORDEM QUE:

1.- El servei de VISITES D’URGÈNCIES està TOTALMENT EXCLÓS de la cobertura de la

mutualitat.

2.- Necessiteu Autorització per escrit de la mutualitat, per tal que aquesta es faci càrrec del

cost dels serveis; i, que per les Proves de diagnòstic i Tractaments s’haurà de presen-

tar la corresponent prescripció mèdica.

3.- Si no es pot passar per les oficines abans de la data del servei, es disposa d’un termini

màxim de 7 dies hàbils (a comptar a partir de la data del procediment), per tal de

poder-la demanar. Fora d’aquest termini no s’autoritzaran els serveis.

4.- L’autorització es pot aconseguir:

a) Per telèfon. De Dilluns a Divendres, de 8,30 hores matí a 13,30 hores migdia, trucant

al 973 36 02 90; i els Dimarts, de 16,00 a 18,15 hores tarda.

b) Per Fax. Al núm. 973 36 01 25.

c) Per correu. Adreçant-se a MÚTUA COMARCAL DE LA SEU D’URGELL, DE PREVISIÓ

SOCIAL, MPS a prima fixa, al carrer Sant Agustí, 25 - 25700 La Seu d’Urgell.

d) Per correu electrònic. A l’adreça: [email protected]

e) A través de la Pàgina Web. www.mutuacomarcal.com

5.- La recollida de les autoritzacions es pot fer:

a) En persona. A les nostres oficines, dins de l’horari indicat més amunt.

b) Per correu. Prèvia informació de l’adreça a remetre-ho.

c) Per correu electrònic. Caldrà facilitar l’adreça de correu electrònic on remetre-ho.

d) Per Fax. S’envien al mateix centre de destinació, o bé al núm. de Fax que ens indica

l’associat.

Sobretot, és important que l’associat sigui conscient que la Mútua no es farà càrrec de cap

despesa mèdica si no s’inclou l’autorització pertinent; així com que l’ús de l’assegurança ge-

nera una despesa de Copagament/Aportació, la qual ha d’ésser satisfeta per l’associat.

34

Serveis.indd 1 29/09/15 17:30

L’Audició forma part del context “social” del esser humà i es una eina fonamental amb la parla, en la transmissió de la cultura, l’aprenentatge i el coneixement.

Cal recordar que hi ha moltes causes que poden afectar negativament a la audició i per tant alterar aquest procés de comunicació fo-namental. Malalties congènites i adquirides per diverses causes , poden fer que neces-sitem algun tipus d’ajuda en aquest territori.

En el procés fisiològic de l’envelliment una de les més conegudes mancances es l’audició (presbiacúsia) per desgast del circuit neural.

Es aquell tipus de pèrdua auditiva d’origen genètic o adquirit en el que el problema es circumscriu a la còclea o caragol i al nervi au-ditiu i vies auditives centrals.

La característica principal d’aquest tipus de pèrdua es que el teixit neural, no es regenera i per tant no te tractament mèdic ni quirúrgic satisfactori actualment.

La pèrdua d’audició de tipus neuro-senso-rial (HNS) té gran incidència en la nostra po-blació. Serveixi com a exemple que el 50% de persones més de 75 anys té aquest tipus de discapacitat.

L’única solució, en molts casos, han estat les pròtesi auditives acústiques (PA).

Altres sistemes, més invasius estan actual-ment utilitzant-se per aquest tipus de pèrdua auditiva.

Les ajudes auditives, apareixen com a tals a principis de segle XX amb la electricitat. Abans diversos tipus d’amplificadors de so s’havien utilitzat com les famoses “trompe-tillas” de diversos tamanys i formes, totes encaminades a ampliar l’espai de recepció de les ones sonores i conduir-les cap el con-ducte auditiu extern (CAE). A partir dels anys 50 comença el procés de miniaturització i posteriorment d’integració de circuits que fa que actualment es pugui incrementar la po-tència de recepció i reduir el tamany.

Les indicacions establertes per a cada grup de pròtesi auditives es duran a terme per l’especialista, depenent de la tipologia i la topologia de la malaltia subjacent i les carac-terístiques anatòmiques i socioculturals de cada pacient.

Actualment el tractament de la pèrdua au-ditiva neurosensorial és pal·liativa i es basa en l’ús d’audiòfons i pròtesi auditives im-plantables.

L’indicació fonamental serà la hipoacusia moderada/severa.

Tenen un gran rendiment i utilitat en aquells casos de pèrdues auditives de transmissió moderades o severes.

La pèrdua auditiva i el seu tractament

35

Tractament actualde la hipoacuisa Neurosensorial

Pèrdua auditiva de tipus Neural

Audiòfons o pròtesi no implantable

Pèrdua auditiva .indd 1 29/09/15 17:31

36

A les pèrdues de tipus Neural poden donar un bon rendiment en aquells casos amb al-teració coclear però si la lesió es neural o de vies, la seva utilitat es limitada.

En línees generals per una adaptació protè-sica es valorarà:

1 Grau de pèrdua.- Sempre ens basarem en la pèrdua objectivada a la Audiome-tria tonal (ATL). En el pacient adult, do-nat que el desenvolupament cognitiu i el grau de comunicació ja esta assolit, el recolzament protèsic auditiu es “recoma-na” si el pacient esta d’acord, en pèrdues d’audició moderades (41-70 dB HL).

En el cas dels nens, donat que estan desenvolupant el coneixement, l’apre-nentatge i la parla si que hi ha indicació absoluta per a la seva prescripció, i es quant el llindar auditiu és - 40 dB HL a l’orella millor. En el cas infantil cal fer la indicació precoçment i si cal adapta-ció protèsica o implantació per millorar el desenvolupament de les àrees au-ditives corticals i l’evolució normal del llenguatge.

2 Uni o bilateralitat.- Generalment i per motius fisiològics, es recomanable l’adap- tació binaural.

S’aconsegueix una millor discriminació posicional dels sons.

Millora o desaparició de l’efecte ombra.

Estimular bilateralment, especialment en la infància, ens permet mantenir vies i centres auditius d’ambdós hemisferis cerebrals, lo que es fonamental per el co-rrecte desenvolupament neurofisiològic.

3 Discriminació.- Es un criteri de quali-tat auditiva i es basa en el reconeixe-ment de la paraula parlada. Per això s’utilitza un tipus determinat de proba audiològica.

En general al parlar de una PA i la adaptació, cal tenir en compte una sèrie de mesures de tipus estètic, de confort i de maneig que pel pacient de vegades son les més importants. Avui els aparells es modifiquen cada dia per donar no sols el major rendiment si no el ma-jor confort i prestacions.

La adaptació protèsica auditiva, ha de ser prescrita per especialistes en Otorinolarin-gologia, per que cal controlar l’evolució dels pacients que s’han adaptat aquest tipus d’audiòfons i sobretot la patologia de fons que pateixen.

L’adaptació dels audiòfons la duen a terme professionals especialitzats (audioprotesistes diplomats), que son els que seleccionen la pròtesi, realitzar els controls adequats i fan les revisions oportunes per controlar el bon funcionament de l’aparell. Es recomana que el centre de l’adaptació d’audiòfons compleixi una sèrie de condicions, establertes per una Comissió d’experts, que garanteixin la quali-tat de l’adaptació.

Son aparells d’alta tecnologia que permeten la seva implantació en el cos del pacient. Evi-dentment aquests aparells evolucionen amb el temps, el que fa que possiblement en un futur no llunya siguin el tractament d’elecció per tot tipus de sordeses.

Pròtesis auditives implantables


Actualment presenten diversos problemes tècnics, sobretot derivats de la font de ener-gia que generalment ha de ser externa, el que fa que el seu us no sigui universal.

1 Implants osteointegrats.- Es basa en la implantació de peces de titani os-teointegrades on es fixa un aparell que conduirà el so per via òssia a ambdós orelles internes, millorant la conducció uni i bilateral i la intensitat auditiva. Ac-tualment al mercat hi ha tres models àmpliament utilitzats, amb resultats molt satisfactoris.

2 Pròtesi parcial/totalment implanta-bles de orella mitjana.- Son aparells en els que el mòdul principal, es situa quirúrgicament sota la pell del pacient amb un excitador vibràtil que actua di-rectament sobre la cadena ossicular amplificant -hi els sons. Tenen diver-sos problemes tècnics, cal una cirurgia complexa i hi ha de haver una part ex-terna per l’alimentació. Poden limitar la practica del estudis radiològics com la RNM o la radioteràpia a la zona adja-cent i encara no està universalitzat el seu ús ni les seves indicacions.

3 Implants coclears.- Àmpliament co-neguts en el camp de la hipoacusia in-fantil. El seu funcionament està basat en la transformació del so en energia elèctrica que activa el nervi coclear per estimulació directa. Cal una cirur-gia complexa per col·locar-los, cal un acurat seguiment i rehabilitació de qui el porta i la seva indicació fonamental es en nens amb hipoacusia severa o cofòsi de naixement, encara que pot utilitzar-se en adults amb pèrdua audi-tiva severa bilateral.

4 Implants de tronc cerebral.- Es simi-lar a l’implant coclear però la estimu-lació serà directament sobre els nuclis del tronc cerebral.

La indicació principal del aparells implanta-bles, serà en aquells casos en els que el pa-cient no han pogut beneficiar-se dels aparells convencionals.

L’altre tipus de pèrdua auditiva es la pèrdua de tipus Transmissiu per afectació o lesió dels mecanismes de transmissió del so des de l’orella externa a la interna (conducte, ossets, timpà, etc).

La característica principal d’aquest tipus de sordesa és que generalment es reversible i reparable en molts casos amb tractament convencional i sobretot amb tractament de microcirurgia.

Hi ha diversos tipus de malalties que po-den donar aquesta pèrdua, des de el típic tap de cera a tot tipus de processos infecciosos d’orella (otitis agudes i cròniques), malfor-macions, traumatismes, malalties de tipus familiar (otosclerosi), tumorals i altres que, depenent del lloc on s’ha establert la malaltia poden tenir un tractament específic, sobretot quirúrgic, però aquest tema el tractarem en profunditat més endavant.

37

Pèrdua auditivade tipus Transmissió


38

En general podem parlar de tractament amb Adaptació Protèsica, quan la pèrdua auditiva no li permeti el normal desenvolupa-ment de la vida de relació social, familiar o laboral. Això fa que sigui fàcil l’aïllament del pacient per desinterès o bé perquè no sent les converses, es lo típic en adults i sobretot en gent gran.

En els nens avui en dia es fa el screening de audició neonatal a tots els centres, lo que permet saber amb una gran fiabilitat la possi-

bilitat de que el nadó necessiti un seguiment per valorar l’ajuda auditiva o be l’implantació.

En la resta del ventall de edats, cal ser acu-rats amb els nens amb retards a la parla o amb la gent jove que s’exposa a sorolls inten-sos i traumatismes acústics.

En tot cas i si hi ha dubtes, cal visitar a l’especialista.

Xavier Galindo OrtegoDoctor en Medicina i Cirurgia

Especialista en OtorinolaringologiaProfessor Asoc UdL.

Cap Servei ORL Hº Univ. SªMª-GSS


Nací en mayo de 1952, hacía solo 13 años que una guerra fratricida había desangrado España, a mi abuelo materno (Antonio) lo habían fusilado “los rojos”. Por las fotos que he visto, era un hombre apuesto, que hasta donde yo sé, guardaba un rebaño de cabras; todos los vecinos con los que hablé de este asunto en mi infancia, estaban de acuerdo en que era una “buena persona” que nunca le había hecho daño a nadie… Así, ¿lo eje-cutaron quizás porque tenía una casa en el pueblo, además de la del campo?, en fin, la cuestión es que lo mataron, y según me con-tó mi madre, le requisaron casa, tierras y ani-males además de los cereales guardados en el granero. Esto hizo que mi abuela con los más pequeños se refugiase, por no decir que se escondió, en casa de un familiar, y que mis tíos varones más mayores, 18 y 20 años, para salvar el pellejo, se “pasaran” a la zona de los “nacionales”; en cierto modo, todas estas circunstancias, hicieron que la familia de mi madre fuese adicta al régimen de Franco, de cualquier forma, no dejaban de ser “pobres de derecha”. ¡Que cosa más absurda!

Entre la familia de mi padre, los hubo que estuvieron en los dos bandos. Posiblemente destacaron,

• un hermano de mi abuela que fue el Se-cretario del Partido Comunista, (y que posiblemente algo tuviese que ver en la muerte de mi abuelo Antonio; desde lue-go mis tíos lo odiaban, porque había sido él quien los echó de casa tras requisarla).

• y mi abuelo paterno (Pepe) que fue el en-cargado de gerenciar el Economato de

la Cooperativa donde se depositaban los productos requisados a los “fascistas de derecha” (como mi otro abuelo) muchos de ellos fusilados y otros huidos a lugares más seguros para su integridad.

La cuestión es que cuando las tropas de la República pasaron en retirada por el cor-tijo donde vivían y fueron conminados a em-prender la huida, “se hicieron los longuis” y permanecieron en casa, saliendo mi abuelo Pepe al encuentro de las tropas de Franco a ofrecerse para “cualquier necesidad que les acontezca…” y olvidando, con los nervios del momento, mencionar que tenía tonela-das de cereales y de aceite en casa… Listo ¿verdad?, aún comentaban que recogió una vaca y 3 gallinas que los “milicianos” habían abandonado en su precipitada huída y se las quedó porque no encontraron a los dueños…

Lo cierto es que mi madre refería como a sus 11/12 años, podía caminar 20-30 kilóme-tros para conseguir alimentos con su “Carti-lla de Racionamiento”, mientras que “los de enfrente”, así llamaban a la familia de mi pa-dre, vivían en la abundancia alimenticia, ofre-ciendo trabajo por comida a media comarca. Así pues, como se puede observar mi padre y mi madre, no sé si eran almas gemelas, pero desde luego eran complementarios, me explico, si uno se comía un pollo y la otra un trozo de pan, estadísticamente era como si se hubiesen comido medio pollo cada uno. La verdad es que a mi madre nunca le hizo gracia esta estadística, pero bueno… ella nunca supo mucho de números y ¡menos de estadística!

Vivencias 9 ¿Cómo he llegado hasta aquí?

39

Vivencias 9.indd 1 29/09/15 17:33

40

Como decía, estaban condenados a enten-derse, eran demasiadas las coincidencias, uno tenía vacas y la otra hambre, uno caballos la otra un par de alpargatas, él fumaba y be-bía vino, ella explicaba que tostaba cebada en una sartén, la machacaba y la añadía al agua hirviendo, haciendo una infusión que según decía “estaba muy calentita”, él era bajito y feo, ella sin ser una gran belleza era guape-tona y de tetas gordas… Así que tras un cor-to periodo de noviazgo se casaron, y tras un embarazo aún más corto (apenas llegó a los dos meses) nací yo. Al parecer todo fue feli-cidad y concordia tras mi nacimiento, los de una familia fueron al juzgado y me inscribie-ron como “José” los de la otra en la Iglesia me pusieron “Antonio”. La verdad es que a veces me planteo como puedo recordar ha-ber tenido una infancia feliz, pero así eran las cosas… me afectaba más no poder jugar con algún niño de mi edad con quien me sentía muy a gusto, “porque su padre fue de los que mató a tu abuelo” o “con esos tampo-co porque han estado en la cárcel por rojos” que todas las miserias y tortazos que me ro-dearon… por otro lado y como he contado en alguna ocasión, el echo de vivir en el campo, rodeado de animales me ayudó sobremanera para que mis vivencias infantiles sean agra-dables en el recuerdo, además nunca pasé hambre hasta que debido a la decadencia de mi abuelo Pepe y las desavenencia de mi pa-dre con él, acabó con la partida de mi padre como “emigrante ilegal” a Francia y la ausen-cia de dinero durante más de un año, hasta que mi madre le hizo llegar la famosa frase “los niños no pasarán más hambre, o envías dinero o ya me encargaré yo de conseguirlo”, ¡qué carácter Dios mío!. La verdad es que pa-rece ser que su ultimátum tuvo éxito, y algo de dinero comenzó a llegar. Recuerdo que de las primeras cosas que compró, una fue una lata grande de mantequilla, chorizos y len-tejas. Por un momento nos sentimos ricos,

¡lentejas! y nos pusimos hasta las orejas… las cosas comenzaban a ir bien.

Por mi pequeño terreno, todo el mundo te-nía un sobrenombre, apodo o mote de familia. La familia de mi madre (y la casa donde yo me crié, que había sido partida en dos, el pajar reconvertido para nosotros y la casa antigua para mis 2 tíos solteros) eran conocidos como “los pecosos”, tiraban a pelirrojos y evidente-mente tenían bastantes pecas, mientras que entre nosotros nos referíamos como a “los de aquel lado”. “Vete a aquel lado por café”. “Llévale aceite a tu tío a aquel lado”. “¿Dón-de está tu hermana? En aquel lado”.

Los apodos a veces se sabían de donde venían, pero no siempre, por ejemplo “los mañona”, al parecer alguien de la familia, qui-zás un bisabuelo, de pequeñito refiriéndose a que tenía ¿las manos? sucias, debió decirle a su madre “ma ñoña” (mamá roña) a lo que se quedó con “mañoña” para la eternidad, suya y de sus descendientes. Así estaban los “canelos”, “romanientes”, “catalinos”, “ra-juñas”, “collares”, “cangriches”, “marmo-nes”, “cureñas” y un sinfín más que nunca supe porqué les habían puesto semejante apodo…

A propósito de esto, dicen que vino un mé-dico bastante serio, la verdad es que no me acuerdo como se llamaba, y que alguien le advirtió de que todos teníamos un apodo, su-giriéndole que escogiese uno (no ofensivo) el cual él se encargaría de “airear”, para que fuese conocido por el mismo, a lo que según cuentan, el médico le contestó “ya tomaré yo mis precauciones para que no me pongan ningún mote” y a partir de entonces fue co-nocido por “sus precauciones” . Cuestión de mala leche.

Nuestros juegos eran sanos, quizás un poco brutos, pero es lo que teníamos, jugábamos a los “tentes” lo cual consistía en que ponías

Vivencias 9.indd 2 29/09/15 17:33

una losa vertical (tente) acordabas una dis-tancia en pasos y le tirabas series de cinco piedras hasta que la derribabas, esto tenía su aplicación práctica, por ejemplo en las fies-tas, en que se enterraba un gallo y se hacía puntería sobre la cabeza del mismo (tiro al gallo) también cuando guardabas las vacas y querías que se desviasen del camino que llevaban, pues le pegabas una pedrada en el cuerno derecho a la que iba delante y giraba a la izquierda, eran técnicas que aprendíamos desde pequeñitos, por eso mis primos del pueblo me adoraban cuando iba a cortarme el pelo, a la feria o la Semana Santa, retaban a otros niños a peleas a pedradas, donde yo era como “las fuerzas especiales” y no digo nada si coincidía que venía alguno más de mis ami-gos del campo… Evidentemente mis primos jugaban con la ventaja de que yo era el único que tenía familia en el pueblo ¡Ah! Y el tío del chiringuito de la feria, donde se tiraba a las latas, ¡no me dejaba participar desde el segundo muñeco!

También jugábamos a coger ranas, soplarles por el culo y volverlas a tirar al agua, era diver-tidísimo ver sus esfuerzos infructuosos por hundirse, o ponerles un cigarro en la boca y ver como se emborrachaban… esto también lo hacíamos con los lagartos, lagartijas y mur-ciélagos, a estos últimos los atábamos por las

alas a un tronco… y nos partíamos de risa…, o subirte al tejado con una gallina para ense-ñarla a volar… ¿para que les sirven las alas si no?, también jugabamos a las chinas, al salto del burro, a tirar la navaja…

En época de verano, en la era donde se tri-llaba, durante “la fresca” jugábamos a “saltar la horca”, lo cual consistía en poner una “hor-ca de carga” en el suelo con los dientes hacia delante, corrías sobre el mango y pisabas los dientes acelerando todo lo que podías para que no te alcanzase la misma al voltearse; el que conseguía que llegase más lejos, gana-ba. A veces venían algunos temporeros para ayudar en las faenas del campo, recuerdo una ocasión en particular en que uno de ellos, a quien llamaban “el estudiante”, un chico de ciudad que posiblemente nos triplicaba la edad, quiso jugar, una sonrisa maliciosa unida a una mirada de complicidad nos bastó a mi prima y a mí para ponerle la horca al revés, ¿travesura o mala leche?… creo que los ni-ños del campo, que a veces parecíamos más bien viejos curtidos por el sol que niños, lo que rebosábamos era de inconsciencia…

El pobre estudiante cogió velocidad…, el grito de mi abuelo diciendo ¡NOOOO! llegó tarde, justo en el momento en que pisaba con fuerza los dientes de la horca y caía fulminado por el golpe del mango en plena frente. No se

41

Vivencias 9.indd 3 29/09/15 17:33

42

mató, ni nosotros pudimos sentarnos en va-rios días, la prohibición de pegarle a los niños con el cinturón tardaría años en implantarse, y afortunadamente las denuncias por daños y perjuicios, también.

Si los niños gastábamos bromas pesadas, no es porque fuésemos malos por naturale-za, que posiblemente lo éramos, sino porque aprendíamos del ambiente que respirábamos alrededor. Los mayores también hacían sus bromas, a veces de muy mal gusto, por ejem-plo, había en el pueblo un bar que le llama-ban “el Círculo” ubicado en un primer piso y donde quienes pagaban una cuota de socios, acudían a jugar a cartas, dominó… etc. Según contaba mi tío, había un hombre que habitual-mente llegaba, pedía un café y el periódico y se dormía, al cabo de un rato, cuando se des-pertaba, se tomaba el café y se marchaba. Era su rutina. Bien, pues según contaba, un día tras dormirse, se pusieron todos de acuer-do en cerrar todas las ventanas, cortinas, etc. de forma que todo el local quedó en la más absoluta oscuridad, mientras todos mante-nían las frases y exclamaciones habituales: “arrastro”, “las veinte en bastos”, “sale el seis doble”… dicen que cuando el hombre despertó, lanzó un grito de “ciego, me he quedado ciego…” y salió derribando mesas, sillas y todo lo que arrollaba a su paso, evi-dentemente ante el jolgorio y cachondeo de todos los demás.

En otra ocasión, y dado que la mayoría de los hombres, por no decir que todos, llevaban sombrero, decidieron meterle una hoja de pe-riódico bien disimulada en el forro interior, a alguno que estaba jugando a las cartas, al pa-recer la situación posterior fue más o menos así: alguien que entra de la calle y le dice al dueño del sombrero “Bartolo ¿estás malo?” “no, ¿por qué?” “no sé, te encuentro como hinchado…” otro que entra “joder Bartolo, que cabezón tienes hoy ¿qué te ha pasa-

do?”… un compañero de juegos que afirma “que sí…, que parece que tuviese la cabeza algo más gorda…” y así tres o cuatro más y el pobre Bartolo, que expresa que realmente se empieza a encontrar mal y que se marcha a casa, coge el sombrero y no le entra…

Cuentan que llegó a casa y le dijo a su mu-jer que se iba a la cama y ante la extrañeza de su actitud, tuvieron una bronca doméstica porque, su mujer, ¡era la única del pueblo que no se había dado cuenta de la hinchazón de su cabeza!. Lo cierto, según decían, es que Bartolo desapareció del mapa, no fue más al bar a jugar con los amigos y meses más tarde se murió, nadie supo de qué… bueno sí, de lo de siempre…, “de repente”. Esto aún no ha cambiado.

He regresado a mi pueblo después de mu-cho tiempo, (la verdad es que yo me siento más de aquí que de allá, porque aquí he pasa-do la mayor parte de mi vida, amo cada rincón de este lugar, su paisaje, su gente, sus cos-tumbres… pero aquél será también siempre mi pueblo, aunque cuando vaya me digan “el catalán” y que tengo “un acento raro” y “que ya no soy de allí”…, quizás yo sea de todas partes y de ninguna… no sé…) estoooo… me he ido por las ramas… lo que decía… que he ido hace poco a mi pueblo y evidentemente mucha de la gente que conocía se ha muerto, y cuando pregunto de qué, las contestacio-nes son las mismas, todo el mundo se muere “de repente”…

¿De qué se ha muerto? “de repente” y si alguien afina un poco más te dice “se murió de una cosa mala” como si alguien pudiera morirse de “una cosa buena”… es que hay queeee…

De las historias que recuerdo del pueblo, (por cierto, cuando le preguntas a alguien de por allá de donde es, en los pueblos de alrededor, te contestan soy de Pizarra, de Ar-

Vivencias 9.indd 4 29/09/15 17:33

43

dales, del Valle, etc. los de mi pueblo no, si le preguntas de donde son te contestan “del pueblo” como si no hubiese otro pueblo en el mundo, pero lo bueno es que hablando con gente de los otros pueblos, he oído frases como “tengo que bajar al pueblo” refiriéndo-se al mío, no sé, puede que sea porque es ca-becera de comarca, tiene estación de tren… por lo menos curioso) bueno a lo que iba, en-tre las historias que recuerdo, cabe mención aparte la de “JuanCid”, (así, todo junto, Juan-Cid), este era un pobre diablo que vivía de… yo diría “la burla” de “los que no tenían otra cosa que hacer”, que por cierto, allí se cono-cían como “acereros” no porque trabajasen en el acero, sino porque se pasaban el día en la “acera” de la calle, sin hacer otra cosa que hablar entre ellos, acera arriba, acera abajo…

A JuanCid lo convertían en cualquier cosa, la verdad es que “el probe” (pobre) no tenía muchas luces… pero si a “alguien” se le ocu-rría convencerlo de que iba a ser el mejor ci-

clista de España, pues le proporcionaban una bicicleta y tenían a JuanCid todo el día cuesta arriba cuesta abajo y Álora no tiene nada lla-no… en cierta ocasión le compraron un traje de torero y se pasó un par de meses vestido de luces, dándole abrazos a la gente y despi-diéndose por si moría ante “las astas de un morlaco” en su debut en la feria de Málaga… yo, junto a medio pueblo, lo vi en un entrena-miento con un toro real, cientos de personas en la orilla del río, JuanCid en medio con el agua cerca de la cintura y una capa de torero, (evidentemente chorreando) dando saltitos y gritando “ehje toro” mientras en la otra ori-lla, el toro bebía y miraba con incredulidad a aquel pobre diablo y un gentío de cabrones que se estaba partiendo de risa al fondo.

Hay muchas historias de este personaje, cada cual más absurda o macabra, como que en el periodo de no sé qué olimpiadas lo prepararan para natación, llegando a tirar un cubo de agua al suelo y decirle que se tirase

Vivencias 9.indd 5 29/09/15 17:33

44

desde una silla para demostrar el “estilo en el salto”. Le perdí la pista una Semana San-ta; Radio Nacional organizaba un concurso de saetas, al que se presentaban figuras del can-te y la copla de cierto renombre, se hacía en un teatro donde acudía numeroso público y no sé de qué forma consiguieron introducirlo, creo que aquel día acudió el Gobernador Civil y la cosa no acabó bien, a pesar de que los aplausos enardecidos de la gente de mi pue-blo parece que disimularon los “berridos” (así lo describieron) del pobre JuanCid…

En el pueblo había una cárcel, pero ade-más había en otro sitio, algo curioso que le llamaban “la garipola”, se trataba de una cel-da, abierta a la calle, de la que la separaba una reja que abarcaba toda la fachada y en el que la policía municipal encerraba a los al-borotadores, borrachos, etc. durante uno o dos días para vergüenza y escarnio público. Cierta noche, el marido de mi tía y su amigo del alma “el perejil” se emborracharon y de-

cidieron ir a cantar “a las ánimas benditas” al cementerio, con la mala suerte de que, al parecer comenzó a llover, causa por la que decidieron meterse en un nicho hasta que escampase; posiblemente debido a los eflu-vios del “amontillao” y que al parecer la lluvia persistió más de lo esperado, la cuestión es que se durmieron. Cuentan, que Juan “el en-terrador” era cojo. Cuentan que “el perejil” se despertó primero y dijo “Domingoooo ¿ha escampao?” que mi tío contestó “espera que saco una mano…” cuentan en fin, que Juan “el enterrador” pasaba casualmente por de-bajo de la tumba y que a pesar de su cojera hizo el kilómetro y pico desde el cementerio y la plaza del ayuntamiento en menos tiempo que otros sin cojear. Los municipales metie-ron a mi tío y “al perejil” en “la garipola” y yo acompañé a mis primos a llevarle comida al mediodía, la verdad es que viéndolos reír, nadie diría que estaban expuestos al escarnio público, casi parecía que se lo pasaban bien; los acompañaba alguien que había recorri-do la calle Mayor con una “reata de burros” gritando Ru-Soooo, Ru-Soooo… y al parecer esto no se podía decir en voz alta en la calle.

Yo estuve en el Seminario de donde me echaron por falta de vocación, me pusieron a guardar vacas de donde me escapé y me-diante una beca conseguí entrar a estudiar en la Escuela Franco y a los 18, vine con mi flamante título a “comerme el mundo” a Bar-celona. Bueno, o al menos medio mundo. Me eché a la calle a buscar trabajo, tenía un mie-do atroz a que me hablasen en catalán y no saber contestar, por lo que me preparé una frase memorizada “lo siento, pero hace poco que he llegado y aun no hablo catalán” un día alguien me preguntó si sabía por donde que-daba la calle Balmes y le contesté: “lo siento, pero hace poco que he llegado y aun no ha-blo catalán, solo hablo castellano” a lo que me dijo aquello de “¿y en que coño te estoy

Vivencias 9.indd 6 29/09/15 17:33

45

hablando?” los nervios… ¡los nervios que a veces me traicionan! Luego me lancé a ha-blar catalán como quien se tira a una piscina, aun recuerdo la cara de un señor mayor que me reprendió y me dijo que tratase con más respeto al histórico “rabassaire” y dirigente socialista del PSUC Joaquim Pou, ya que le pregunté “¿em podria dir per on queda el ca-rrer Quimet Pou?” o las risas que se echaron a mi costa un día en que fui a recoger un pa-quete algo pesado y cuando me propusieron ayudarme a llevarlo contesté “no cal, tinc el cotxe aparcat a l’esquena”… bueno, tampo-co era tan grave, mi primer jefe en un taller de tornos, de Barcelona de toda la vida, me tenía todo el día haciendo “tornillus” y “ningú li va rectificar a què es deia cargol”.

¡Qué tiempos aquellos! Junto con mis com-pañeros de trabajo y estudios, (tuve que ha-cer unas asignaturas para convalidar maestría por el bachillerato superior y además hacer el COU) conseguí un eficaz entrenamiento en “esquivar a los grises” sin tener que correr demasiado, ya que corriendo nunca fui muy bueno, además los primeros compases los aprendí con el Sr. Pedro, un hombre sereno que había estado exiliado en Ucrania y que al volver a España, cada vez que se rumoreaba que iba a realizarse una protesta obrera, venía la policía y se lo llevaban a la cárcel, por lo que yo tenía que ocupar su puesto de traba-jo; junto a él también aprendí a moverme en algunos ambientes clandestinos del entorno de Joan Reventós. Junto a otros más jóve-nes y osados, tonteamos en el PSUC junto al “Guti”, aprendimos sobre flebitis y parkin-son, igual que media España esperando a ver cuando se moría Franco, filosofábamos junto a Mosén Xirinacs ante la cárcel Modelo don-de acompañaba a la sobrina del Sr. Pedro a llevarle comida y tabaco… (¿Cómo estarás Aniuska…?)… corrían los años setenta… que cambio de pensamiento ¿verdad?, de una for-

mación de derechas me trasladaba a la más pura izquierda y los movimientos obreros, ¡estas cosas sólo se pueden hacer a los 20 años!

A comienzos de 1973 me fui a “la mili”, la carrera de ingeniería no era lo mío, tenía un montón de asignaturas “colgadas” y preferí irme voluntario que esperar a hacer milicias como parte de mis amigos. Tras la jura de bandera fui destinado a la ¿compañía de cas-tigo? que había en Talarn, (un gran porcentaje de los soldados que había, tenían anteceden-tes penales, al parecer las leyes del momen-to obligaban a que todo español al cumplir los 21 años “debía incorporarse a filas” a lo que si te encontrabas en la cárcel, al menos en Cataluña, se ve que te enviaban a Talarn, donde provisto de una azada mantenían lim-pio de hierbas las instalaciones del Campa-mento General Martín Alonso) la verdad no sé si por los antecedentes o por casualidad, la cuestión es que mis conocidos comunistas se quedaron todos en el cuartel de Gardeny de Lleida y, a otros cuatro estudiantes y a mi nos mandaron a Talarn, propuestos para as-cendernos a cabos; ¡que honor!

La llegada fue espectacular, todos los sol-dados rapados al cero, nadie vestía uniforme más que nosotros y llevaban el borreguillo del abrigo en forma de “chaleco de pastor”, parecía la puesta en escena de una obra de teatro; apoyados contra la pared, de aquella guisa, alguno de ellos limpiándose las uñas con una navaja y preguntándonos si traíamos drogas… ¡Alucinante! aunque yo cambiaría “luci” por “cojo”.

El capitán nos mandó llamar, nos presentó a un teniente rebosante de alcohol que no se tenía de pie y a un sargento al que todos llamaban “el Chupi” y quien decidió donde tenía que ir cada uno de nosotros.

- ¿Qué estudios tenéis?

Vivencias 9.indd 7 29/09/15 17:33

46

- Maestro, perfecto casi todos los soldados son analfabetos, así que los enseñarás a leer y escribir.

- Ingeniero de telecomunicaciones, muy bien, tú serás el que contestes en la centra-lita y te encargas de poner el disco con los toques de corneta a las horas convenidas.

- Biólogo, pues a la cocina de furriel.

- Médico, cantado al botiquín.

- ¿Y tu? _(ese era yo)_ Bueno… yo he hecho maestría… y parte de ingeniería… sé ma-nejar el torno, la fresa, la rectificadora y la lima… _Me miró de arriba abajo y me dijo_ Tendría que mandarte a hacer guardias, pero siendo el único cabo estarás un día y otro también, ¿que prefieres? ¿eso o trabajar en la cocina?_ Y así aprendí a hacer de comer, rancho, pero comida al fin y al cabo. ¡Un día freí alrededor de mil quinientos huevos!

Lo primero que hicieron conmigo los com-pañeros de la cocina fue atemorizarme, (tam-bién utilizaría otra palabra, pero no quiero ser malhablado) los cabrones me metieron,

vestido en una olla a presión, la pusieron de agua hasta la mitad y le prendieron fuego, no sé cuanto tiempo estuve allí, pero me pare-ció una eternidad, además me iban echando huevos crudos por el agujero de la válvula. Llegué a sentir miedo, mucho miedo, porque a pesar de mis gritos, nadie acudía a socorrer-me. Cuando se les ocurrió, me sacaron, me prestaron un uniforme seco, me amenazaron con aquello de “¡ojo con decir algo!” y me asignaron el catre donde debería dormir en la cocina. Como es de suponer, el último que llegaba era el encargado de hacer el desayu-no, por lo que me tenía que levantar una hora antes que la tropa, eso sí, sin hacer ruido para no molestar al resto de personal de cocina que se levantaban sobre las diez y a los que les tenía que tener pronto un menú especial y acorde a su condición. En fin, aprendí a con-vivir con ellos y a ganarme su respeto, con lo que el tiempo libre abundaba junto con los permisos. Quien no daba palo al agua era el biólogo Prudencio, ya que tenía un ayudante que se lo hacía todo, así que se dedicaba a leer libros de magia, de astrología, hacía e in-

Vivencias 9.indd 8 29/09/15 17:33

47

terpretaba cartas astrales, echaba las cartas del Tarot, manejaba el tablero de la güija, en fin todo un vidente que un día decidió adi-vinarme el futuro y después de emplear un sinfín de recursos paranormales y tras con-sultar, sobretodo, un libro en francés de tapas verdes o azules, no recuerdo bien (y que he buscado con insistencia, pero que no tengo ni idea de cual es) me dijo que yo “no estaba hecho” para la ingeniería y que sería militar, carnicero o médico. No tienen mucho en co-mún, pero las estrellas son las estrellas y si las cartas y las estrellas lo dicen…

Dio la casualidad de que durante mi estan-cia en Talarn se puso en marcha la Academia General Básica de Suboficiales, en fin si las cartas decían que estaba predestinado a ser militar… pues me fui a ver al capitán a quien le pareció una idea brillante; a quien no le pa-reció tan brillante fue al asistente, quien se lo dijo a mis compañeros de la cocina, quienes consideraron que me había vuelto loco y de-cidieron darme un baño de realidad. No, esta vez no fui a la olla, me ataron en una mesa matancera, me pegaron todos con una toalla mojada y al final de la paliza me pusieron una botella de “Pentavin” en la boca que tuve que beberme entera antes que me desata-ran. Vomité durante una semana y Prudencio me aconsejó que redujese las opciones a car-nicero o médico.

Si como dice el tango, “veinte años no son nada” imaginarán que los dieciocho meses de mili se pasaron en un suspiro aunque a mí se me hiciesen largos, así que de vuel-ta a casa decidí que médico era una carrera que no estaba a mi alcance, porque seguía perteneciendo a una familia pobre donde el sueldo de todos era necesario, pero ¿porque no intentar hacerme enfermero? Así que me presenté al examen de ingreso en la escuela de enfermería del Hospital Clínico. La verdad es que el examen fue como el del chiste que

se le atribuye al difunto Jesús Gil, quien di-cen que para entrar en el ayuntamiento de Marbella cuando era alcalde, decidió hacer el examen a base de acertijos. Entró el pri-mero y le preguntan: “De distinto color pue-den ser, llevan suela, sirven para caminar y se ponen en los pies” a lo que el aspirante no supo que responder, pero le preguntó cual era la respuesta acertada. Gil, montó en cóle-ra por la incultura del candidato a funcionario municipal y le dijo que la respuesta era “los zapatos”; cuando salió, el siguiente en la lista le indagó: “¿Es difícil?”, el otro le contesta: “Hombre difícil, difícil no es porque la res-puesta es los zapatos, pero te lo preguntan de una forma tan rara…” cuando entró el segundo ya informado por el anterior le pre-guntan: “Blanco por fuera, la gallina lo pone, con aceite se fríe y con pan, se come ¿qué es?” a lo que el aspirante pregunta: “¿Tiene cordones?”, “No, no tiene cordones”, “Pues entonces, mocasines”

El examen era bastante largo y evidente-mente no me acuerdo más que de lo más estúpido que a mi parecer me preguntaron y que se trataba de tres o cuatro preguntas que decían, más o menos, lo siguiente:

• Usted está en un recinto cerrado y apare-ce un toro_mi contestación_ Lo toreo.

• Usted está en un recinto cerrado y apare-ce un león_Corro hasta que se canse y se duerma.

• Usted está en un recinto cerrado y apare-ce un tigre_me vino a la cabeza un tema de Lola Flores que decía_Tu lo que quieres es que me coma el tigre, que me coma el tigre, que me coma el tigre…_¡y lo puse! y no me admitieron en la Escuela de En-fermería, pero eso aun no lo sabía.

Días más tarde, cuando salió la lista de admi-tidos, fui a mirarla, dejé mi seiscientos aparca-do en la acera de enfrente a la Escuela, la car-

Vivencias 9.indd 9 29/09/15 17:33

48

tera con el carné en el bolsillo de la chaqueta y esta en el asiento… a mi salida tras ver que no estaba admitido, ¿a quien me encontré en la puerta…? ¡A la policía! ¿Y que estaban pi-diendo? El carné. ¿Y a que no se imaginan a quien no dejaron ir a por él al seiscientos? Haré unas preguntas retórica más ¿Quién se pasó la noche en comisaría? ¿A quien le di-jeron a las 5 de la madrugada que se podía marchar? Y para terminar, ¿Quién tuvo que ir caminando desde Vía Layetana hasta el Clíni-co porque no tenía dinero? Pues a pesar de todo fue una de las cosas más maravillosa que me han pasado en la vida. Cuando lle-gué, me encontré una manifestación de gen-te con pancartas diciendo que querían entrar en medicina y… “como el acero al imán” allí que me enganché, además fui de la comisión que recibió el Rector quien nos dijo que en la Universidad Autónoma nos admitirían. Salí y en plan “mitinero” informé a los demás… y al grito de “A Bellaterraaaaaa” nos fuimos los mil y pico que estábamos manifestándonos. Yo tenía el 600, luego tardé menos en llegar que los que iban en tren, tenía experiencia militar por lo que junto a los que se vinieron conmigo más un grupito de los que habían lle-gado antes que yo, organizamos la cola hasta que abriesen la ventanilla, repartimos núme-ros para que la gente no se colase, en fin una buena organización, y ahora lo que se veía venir. ¿Quién se olvidó de coger número para él? Vale, todo el mundo estuvo de acuerdo en que yo no necesitaba número y así fue como fui el primero de toda aquella gente que se matriculó en Medicina, continué con el servi-cio de orden hasta que se matricularon todos, por lo que durante toda la carrera, sabiendo de mi seriedad, mis compañeros acudían a mí para organizar las cosas más diversas: “José Antonio, que llega el carnaval” “José Antonio la Verbena de Sant Joan” “Hay que organizar una comisión de apuntes” parecía imprescin-

dible, sobretodo cuando había que hacer cien litros de sangría… y a mí me gustaba partici-par en todas estas movidas.

Yo buscaba trabajo de camillero, celador, técnico… porque estaba acabando el segun-do curso de medicina, y aun trabajaba de mecánico; un día el encargado de la sala de autopsias, que estaba ubicada dentro de la Facultad, me dijo que sabía que estaba bus-cando trabajo y me preguntó si serías capaz de hacer una autopsia, a lo que le contesté que a esas alturas del partido, yo era capaz de hacer cualquier cosa, y así deje la mecánica y me convertí en el “mozo de autopsias” del hospital de Sant Pau, lo cual me facilitó los recursos económicos necesarios para ayudar a mi familia y hacer la carrera con más faci-lidad, porque el trabajo me permitía dedicar mucho tiempo al estudio, además de todo lo que aprendí participando en casi tres mil au-topsias… y de paso le daba la razón a aquel compañero de la mili que me pronosticó que una de mis predestinaciones era “ser carni-cero”.

La novia que tenía no quería que fuese mé-dico, creía que era más interesante que hi-ciese oposiciones a “la Caixa” (la verdad es que pensándolo bien igual tenía razón, posi-blemente ahora ya habría podido jubilarme al menos como director) además quería casarse y tener niños. Me había enredado en un piso que quedó vacío en su calle y hubo un mo-mento en que fijó la boda para junio. Cuando pensé que estaba en tercero, que me podría ver cargado de “churumbeles” y que igual no podía acabar la carrera, entré en pánico y le propuse si quería quedarse “con el piso, el coche y la cuenta corriente” y me dijo que sí, se lo quedaba todo; así que cogí mi disco de Juan Salvador Gaviota de Neil Diamond, que me habían regalado para mi cumpleaños mis amigos, junto a un femur firmado por todos

Vivencias 9.indd 10 29/09/15 17:33

49

y me marché sin mirar atrás, pensando que alguien que me cambiaba por esas cosas ma-teriales, no me merecía.

Continué estudiando, las compañeras de carrera o no me gustaban o ya tenían pareja. Un día, vino a pedirme unas tijeras la mujer más bonita que había visto nunca, le pregun-té si era nueva y me dijo que ya llevaba varios años en la Facultad, que estaba acabando la carrera, yo le dije que si la hubiese visto antes haría tiempo que estaríamos casados, ella me mandó a la mierda con una sonrisa de oreja a oreja y me inquirió “si le dejaba las tijeras de una puñetera vez o se iba a pedirlas a otro sitio”. No fue un trabajo fácil, tuve que em-plear todos mis encantos, que como todo el

Dr. José Muñoz Márquez

mundo sabe no son pocos y meses de corte-jo, saltar una verja de dos metros para coger-le una flor que dijo que era preciosa… pero ¿qué no harías si te encuentras a la mujer de tu vida y te enamoras perdidamente al primer vistazo?, ¿la dejarías escapar?.

Estábamos a principios de los años 80, atrás quedaban las primeras votaciones democráti-cas, la renuncia de Suárez, el 23 F con Tejero a la cabeza, la Trinca cantaba en castellano y la “nova cançó” hacía furor, l’Estaca parecía ya perdida en la noche de los tiempos…

Creo que lo dejaremos aquí… otro año más!

Vivencias 9.indd 11 29/09/15 17:33

Programació de visites

50

DIA / HORA DIA / HORA

Programació de visites.indd 1 29/09/15 17:53

51

MARÇGENER FEBRER

ABRIL MAIG JUNY

JULIOL AGOST SETEMBRE

OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE

MARC dl dt dm dj dv ds dg 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

dl dt dm dj dv ds dg 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 29 30

dl dt dm dj dv ds dg 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

dl dt dm dj dv ds dg 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

dl dt dm dj dv ds dg 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

dl dt dm dj dv ds dg 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

dl dt dm dj dv ds dg 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

dl dt dm dj dv ds dg 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

dl dt dm dj dv ds dg 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

dl dt dm dj dv ds dg 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

dl dt dm dj dv ds dg 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

dl dt dm dj dv ds dg 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

2016

Festivitats locals de La Seu d’Urgell

03 Interior contra calendari 2016.indd 2 30/09/15 09:02

www.mutuacomarcal.com / www.mutuacomarcal.cat

Sant Agustí, 25 - 25700 LA SEU D’URGELL (LLEIDA)Tel. 973 36 02 90 · Fax 973 36 01 25 · e-mail: [email protected]

04 Contraportada Mutua 2015.indd 1 30/09/15 09:54

octubre 2015 · onzena edició www...

Documents