“Som rics en paraules i en idees. Siguem rics en fets,que és així com millor s'aferma l'ideal.”

Ricardo Mella

ÍNDEX3• EDITORIAL

Com un nen amb sabates noves

5• DESCLASSATS I DESCALÇATSFets paradoxals de la vida

8• L’ESCALDAT DE LA GARROTXARestaurant de cuina volcànica.

10• “PERIODISME” LOCALDesinterès o mà negra?

12• COOPERACIÓUna mica de poesia sempre està bé

14• FLEXIBILITAT EN LES PRÀCTIQUES I FERMESA EN LES FINALITATS

17• LA BIOLOGITZACIÓ DE LA VIDAHi ha una constant per identificar el perquè del poder?

20• EXPERIÈNCIA A FRANÇANo n’hi ha prou amb tot això

24• LA FÀBRICA DE CONSCIÈNCIES

26• ENLLAÇOSNo n’hi ha prou amb tot això

L’Observador #7Publicació digital intermitent.Novembre del 2013.

Pensat i perpetrat a la Garrotxa.

Bitllet a l’infern Amb aquest bitllet guardonem a l’autor de l’article

que ha estat més votat pels membres del GrupAnarquista X Llogar-hi cadires com a candidat acrear polèmica entre els lectors. Això significa

que pensem que és l’autor de l’article que té mésnúmeros perquè el tractin d’imbècil o l’hi aplau-deixin la gràcia. En tot cas ha de tenir un parell

de bones raons per publicar semblant andròmina.

Sí, així és com ens sentim: com unnen amb sabates noves. No es potdemanar més, doncs per tercer nú-

mero consecutiu sumem un company/anou al grup redactor de la publicació. Peròmés enllà del servei social que complim(doncs com dirien els grans Faemino iCansado “más vale que estén aquí que enla calle delinquiendo!”), i més enllà de lespàgines d'aquesta publicació, nosaltresestem de festa!

Cal assenyalar que fa pocs dies que esva presentar públicament l'Assemblea Lli-bertària de la Garrotxa i encara en famenys que a la segona trobada anarquistade Catalunya es va acordar caminar cap alcongrés fundacional d'una FederacióAnarquista Catalana, que si bé encara hipot haver entrebancs i grates sorpreses

fins al dia de celebració del congrés, demoment és motiu d'esperança per al nostrecol·lectiu llibertari.

En aquest número, apart de la nova in-corporació, podràs observar que no nomésens passem pel forro la periodicitat de lapublicació, sinó que ja en fa dos númerosque també ens passem pel forro el númerode pàgines. Ep! I no cal que surti el gra-ciós de torn a dir que també ens passempel forro el disseny... la maquetació... elcontingut... Prou! Només ho fem per de-mostrar que la nostra publicació és l'ex-cepció que confirma la regla de quel'anarquisme i els projectes que el formensón invariablement metòdics i plenamentorganitzats.

I dit això: Garrotxins; cardem pena!

Editorial. 3

Qui edita i en té la culpa:

Maquetació, plagi i disseny:Roy “the sting” Montana

Contacte:bustia@bsolot.info

Twitter:https://twitter.com/LHereu

Agraïments per la paciència:Biblioteca Social d’Olot,

CNT-AIT Olot

Ninotets:Modificats a partir de,“Lucha

Libre” i A. Englund

Com un nenamb sabatesnoves

L’hereu de Massegur,masell a més no poder.

“Si en aquest món hi ha una cosaintrínsecament dolenta, és, se'nsdubte, l'Estat.

Joan Fuster

Caminem pel mig del carrer per tal de no embrutar-nos amb les parets i evitant, al mateix temps, queens pugui caure un test al cap. Aquest instint de su-

pervivència es demostra també quan xalem al trobar-nosroba tirada de preu a les rebaixes (tant se val si està feta aBangladesh o a Granollers) o quan malfiem del pidolaireque els demana xavalla al carrer. I així van passant els anysi deixem de ser joves per esdevenir treballadors adults. I lasupervivència passa a ser pur conservadurisme.

Ens han educat per ser treballadors passius i dòcils,apeixats cada final de mes amb les nostres engrunes i edu-cats també per gastar-nos els ingressos en qualsevol de lesmoltes llaminadures que la societat del consum ens exposadavant els morros dia rere dia: ordinadors, roba, cotxes,mòbils... la llista és llarga. I la nòmina curta. I passen elsanys i esdevenim éssers acomodats a la lletania del dia pas-sar i any empènyer, observant com a banda i banda la ma-

joria dels coneguts fa la viu-viu exactament com nosaltres.

I així ens anem embolcallant de cadenes: comprema terminis la casa i el cotxe, tenim permanència de dos anysa can vomistar i arribem a un moment en que, del nostresou, només en podem disposar un petit percentatge ja quela resta està gastada abans de guanyar-la. Fins que arribaun punt en el que les cadenes són tan grosses, el pou tanprofund, el túnel tan llarg, que només podem fer que seguirendavant com la somera a la sínia. I, és clar, quan ensveiem com un hàmster engabiat donant voltes i voltes sobreel mateix eix, la imatge no ens agrada i intentem que laresta no la percebi tal i com és; volem que la resta pensique som els amos de la nostra vida i que tenim autonomiaper a prendre les decisions que ens convenen. Intentem quela gent no s'adoni que tenim la vida endeutada i la felicitatdepenent de les circumstàncies del treball o, en tot cas, d'as-pectes aliens a nosaltres.

Desclassats i descalçats .5

# Desclassats i descalçats

Fetsparadoxals de

la vida

El renoc de cal marrà,un xic carregós.

6. Desclassats i descalçats

És aleshores quan esdevenim éssers mesquins imentiders, quan pretenem convèncer a la resta que som allòque no som, quan no parlem amb els amics dels nostresproblemes econòmics, laborals, socials... o que, quan hofem, en parlem en tercera persona: com si els ERO's noanéssin amb nosaltres, com si els desnonaments no passés-sin a la nostra ciutat, com si no coneguéssim el que és noarribar a finals de mes... En fi: comencem a parlar com untertulià; amb aquella asèpsia que només et permet la dis-tància que hem posat entre nosaltres i els nostres amics iamb la societat: els nostres companys de classe (social).

Passa el temps: es retallen les ajudes a la depen-dència, es retallen les prestacions socials i sanitàries, s'en-dureixen les condicions laborals, la classe política continuapixant-nos a la boca i les finances marxen cap a la victòriafinal del capital, però nosaltres continuem dissimulant idient que no va amb nosaltres; que si cal, pagarem unamútua privada o portarem els nens a l'escola concertada en-cara que això signifiqui menjar vedella un cop al mes. Tot,farem de tot menys reconèixer-nos: no veurem que somcarn de canó per a les empreses i el capital, no veurem quetot allò que se'ns demana i pel que encara som “útils” és la

nostra capacitat creativa i productiva... No admetrem, endefinitiva, mai, que som classe treballadora. Tots. Des delsadvocats explotats en un bufet qualsevol fins als metges dela sanitat privada, els presentadors d'Interconomía o els hu-moristes de El Jueves. Tots tenim un element en comú:venem el nostre treball per a poder subsistir. Però abansens adscrivim al grup per banalitats com l'equip de fútbolo la marca de cervesa o qualsevol altra característica in-ventada.

La classe empresarial, els capitalistes, tenen moltclar que aquí continua havent-hi una guerra de classes so-terrada i estan fent passos de gegant per anorrear l'enemic,o sigui, nosaltres. Aquesta crisi d'ara n'és un gran exemple:l'han usada per fer-se més rics traient-nos riquesa a nosal-tres ja sigui via impostos, privatitzacions, rescats bancaris...Tots els fluxos van en la mateixa direcció: enriquir als rics.I nosaltres, aquí, mirant la tele sense cap esperança: des-calços i desclassats. Empobrits i desposseïts. Com la so-mera estacada a la sínia: incapaços d'entendre que sense elnostre treball la màquina no funciona.

“Ens han educat per ser treballadorspassius i dòcils, apeixats cada final de mes

amb les nostres engrunes i educats també pergastar-nos els ingressos en qualsevol de les

moltes llaminadures que la societat del consumens exposa davant els morros dia rere dia: ordinadors, roba, cotxes, mòbils... la llista és llarga. I la nòmina curta.”

No admetrem, en definitiva, mai, que somclasse treballadora. Tots. Des dels advocats explotats en un bufet qualsevol fins als metges de lasanitat privada, els presentadors d'Interconomía o elshumoristes de El Jueves.

Menúd’avui:

+INFO

Pots trobaraquests llibres

al local de la CNT i de la Biblioteca

Social d’Olot

Contrapoder sindicalEtnografía, crítica i investigació aplicada en les organitzacions sindicals

Contrapoder sindical conté un conjunt de textos en elsquals l'autor s'apropa al sindicalisme contemporani. Escombinen aproximacions generals al sistema espanyol

de relacions laborals amb descripcions etnogràfiques de lluitessindicals concretes, per finalment analitzar des d'una perspec-tiva crítica el moviment sindical i llançar diverses propostes en-caminades a enfortir el sindicalisme d'oposició. Així, l'autor noescriu des d'una torre d'ivori, des d'un despatx universitari queroman indemne al que ocorre a l'exterior. S'escriu des del doblerol d'investigador i sindicalista. Des de la convicció que cal re-novar el moviment obrer, trencar amb certes “regles del joc”, performar un autèntic contrapoder.

Aquest llibre ha estat maquetat per un membre de la BibliotecaSocial d'Olot i ha col·laborat en el disseny de les cobertes.

Edita Fundació Anselmo Lorenzo (FAL): http://fal.cnt.es/

Desinterès omà negra?

# “Periodisme” local

10. “Periodisme” local

El nano gudai,col·laborador interessat

D'un temps cap aquíhem pogut observarun fenomen com a

mínim curiós amb els mit-jans de comunicació locals.

Des d'el mateix moment en què vam inaugurar la novaseu de CNT Olot i durant els següents dos o tres anys elsmitjans de comunicació local assistien amb assiduïtat alsactes que organitzàvem ja fossin mitjans escrits, la ràdio,la televisió... Fins i tot, en diverses ocasions, havíem anata petició seva a parlar a la tele per la presentació d'un llibre,el conflicte que vam mantenir amb l'Ajuntament o la Mos-tra Cultural Anarquista entre d'altres, mostrant-nos sempredisposats a anar-hi, en ocasions, en horaris bastant impos-sibles per treballadors com nosaltres.

Ara bé, d'ençà de la última Vaga General les coses hancanviat. I com! Cap d'aquests mitjans s'ha dignat a tornar aaparèixer pel nostre local o on sigui que hem organitzat al-guna cosa.

Totes les coses que feia abans la CNT o la BibliotecaSocial d'Olot eren super interessants i ara han deixat de ser-ho? La quantitat de gent que passa últimament pel local emfa pensar el contrari. Fem un repas als últims actes que hemfet: sopar solidari amb la Vaga de Docents a l'octubre – 40-50 persones; tres sessions de cinema a la fresca aquest estiu

amb una mitjana de 40 persones cada dia; documentalRuedo Ibérico a l'abril amb l'autor Paco Rios i així tantesaltres presentacions de llibres...

No obstant, el cas més escandalós és el del Primer deMaig. Després de dècades de no celebrar-se a la capital ga-rrotxina, decidim organitzar diversos actes durant tot el diaa la plaça de davant del nostre local per on hi passen unes200 persones durant tot el dia. Podríem dir que va ser unèxit però malgrat tot ni un sol mitjà de comunicació va feracte de presència. Segurament estaven molt enfeinats ambla fira com per desviar-se 25 metres fins al nostre local.

Tots sabem que els mitjans depenen en bona mesura d'a-judes i subvencions vàries però collons podrien dissimularuna mica. És comprensible aquesta actitud parcial, interes-sada i poc representativa de la societat local o comarcalquan alguns d'aquests mitjans -que no són públics- neces-siten injeccions escandaloses de diners públics per sobre-viure, evidentment no poden mossegar la mà del'Amo-Ajuntament. Això si, quan els hi facin un ERO o elsretallin per totes bandes correm-hi tots que no podem per-metre-ho i si no que els hi preguntin als de Canal9, anys ipanys de periodisme escombraria però ara correm tots aprotestar. Sincerament, i sense ànims de ficar tothom al ma-teix sac, a alguns d'aquests “periodistes” pic i pala queseran més útils.

“Periodisme” local .11

12. Cooperació

UNA MICA DEPOESIA SEMPREESTÀ BÉ

Cooperar és sembrar la consciència col·lectiva,el colze a colze, la quotidianitat del dia a diasense líders, sense jerarquies.Cooperar és l'organització horitzontal,És arraconar el singular per potenciar el plural;és ser part del tot: de l'arrel al brot,és la revolució integral.Cooperar és perpetuar l'ajuda mútua,és compartir sense competir,és posar sense imposar,és no renunciar.Cooperar és aixoplugar-se sota el mateix paraigua,formar part de les mil gotes de plujaque alimenten l'arbre.I caure, i alçar-se.Cooperar és entendre que la teva llibertat començaon acaba la de l'altre.És ser orquestra, sense director;és la peça a peça de l'autogestió.Remar plegats en la mateixa direcció.Cooperar és assecar en les seves fonts

Pol Acre,el becari de Cal Marcs

# Cooperació

el capitalisme dominador.És l'obra que s'amaga darrera el teló.Cooperar és la praxis; la teoria feta acció.Cooperar és teixir complicitats,compartir malsons i esperances.és parlar de tu a tu, entre nosaltres,per superar plegats tots els obstacles, i oracles.Defensar junts drets com la sanitat, l'educació o

[l'habitatge]És fer, i ser, xarxa; ser imPAHrables.Cooperar és no tancar-se,superar sectarismes,enterrar personalismes,és ensorrar plegats les torres més altes,estúpides fronteres i fins i tot la plusvàlua.-O què us pensaveu?- ingenus de vosaltres.Cooperar és el nostre consens, i no el vostre pacte.

Cooperació .13

14. Flexibilitat en les pràctiques i fermesa en les finalitats

Vagi per endavant que amb aquest títol, no pretenc argumen-tar que el fins justifiquen els mitjans. El que pretenc, ésposar l'accent en la necessitat que tenim des de posicions

llibertàries de començar a actuar com a persones “normals” un copestablert a la segona Trobada Anarquista de Catalunya que es caminacap a un congrés fundacional d'una Federació Anarquista Catalanaen pocs mesos.Aquesta ha de ser necessàriament oberta, disposada a col·laborar

amb els moviments socials en general i si cal amb la majoria d'or-ganitzacions polítiques combatives (inclosos partits) sense deixar debanda el discurs propi, però tampoc amb intenció d'imposar-lo. S'haacabat lluitar des de i per al gueto. De continuar amb aquestes pràc-tiques pretèrites amb la naixent Federació, ens conduiria un cop mésa un carreró sense sortida. Tot en un moment clau pel que fa a entu-siasme i creixement dintre les nostres files i en un context social pro-pici pels nostres plantejaments, on es qüestiona clarament el sistemaparlamentari, judicial, econòmic i de relacions socials en general.Cal establir relacions i pràctiques consensuades amb altres col·lec-

tius amb voluntat de lluita. Cal embrutar-se les mans. Les torres demarfil en que s'ha viscut en determinats moments s'han d'enderrocar.Aquest és el necessari procés revolucionari inicial que la projectadaFederació Anarquista ha d'assumir com a pròpia per poder tenir pers-pectives de futur pel que fa a extensió territorial i militant.

# Flexibilitat en les pràctiquesi fermesa en les finalitats

L’hereu de Massegur,masell a més no poder.

“Estimem el silenci, la reflexió, el saber i la cerca i potser podremtransformar el món, i si això és molt ambiciós, comencem pertransformar la nostra realitat, fent que coincideixi fer amb dir i siaixò no és possible callem, perquè el silenci reflexiu pot ser elpunt de partida de l'anarquia.”

Josefa Martín.

Fins fa poc, el terreny de l'anàlisi dels fenòmens so-cials requeia en el que s'anomena científics socials.És a dir estudiosos/es de la vida social encarregats

d'analitzar-la, categoritzar-ne les informacions, i així, ge-nerar eines, conceptes i explicacions sobre aquest àmbit deles nostres vides.

Ara bé, l'altre dia va caure a les meves mans un articleque parlava sobre el lideratge. Estava escrit per un gene-tista. No és el primer d'aquest tipus, però sí el que ha fetque mereixi la pena compartir una petita reflexió d'anar percasa, i és que d'uns anys ençà, el terreny de la ciència social,mica en mica, sembla ser terreny de la genètica i la biolo-gia. Abans l'intrusisme venia de mans de l'arquitectura, enel seu afany de vincular el model urbà a les formes de vida.Però no som les úniques disciplines aqueixades d'aquestmal genètic. Malauradament, aquesta línia discursiva, quecontribueix a explicar el món que ens envolta, ha irromputamb vehemència en ciències com la psicologia o la psiquia-tria, on ja no hi ha lloc pel trauma o les experiències de vida(relacions familiars, amistats, etc), la majoria de les afec-cions s'expliquen per una qüestió de genètica.

En l'article en qüestió, l'autor exposa que l'ésser humà

és una espècie grupal i que dins dels grups hi ha personesque els agrada exercir el poder. Exposa que els estudis de-mostren que el gen CHRNB3 està relacionat amb un neurotransmissor en el nivell d'activació general del cervell i enels sistemes de recompensa. És a dir, la sensació de recom-pensa que genera aquest neurotransmissor, estimula a con-tinuar exercint el poder. Per últim, afirma que aquestexercici del poder els canvia i vincula aquest lideratge a lesfigures dels responsables polítics de l'actualitat.

Tot plegat una sèrie de causes-efectes que han de ser ob-servats amb deteniment i cautela. El lèxic i els termes sónemprats molt a la lleugera sense cap contextualització i deforma generalitzant, com el concepte poder. Un conceptemolt estudiat i amb tantes anàlisis diferenciades. Però anema pams, en primer lloc, no sempre les persones encarrega-des de gestionar col·lectivitats socials, ho són perquè volen,de la mateixa manera que no sempre l'exercici d'aquests cà-

Hi ha realmentuna constant

per identifi-car el perquè

del poder?# La biologització de la vida

La biologització de la vida.17

La senyora Rita,la dona de Can Fanga

rrecs de responsabilitat social els canvia, i per últim, i pot-ser la més important: l'autor barreja conceptes que les cièn-cies socials tenen diferenciats com ho són dirigir i carisma.

Els dirigents que tenim actualment, són això, dirigents,no pas líders (i menys carismàtics!). Governen i prenen de-cisions com resultat d'uns sistemes meritocràtics i per in-teressos (potser fins i tot del propi entorn i no d'aquestesmateixes persones).

Així doncs, darrera d'una ingenuïtat i un avenç científiccom el que relaciona el paper dels gens a l'esfera social,amaga la negació de la importància del fet social en

casos com ara, el que ens ocupa, el lideratge.

Però, quan parlem de lideratge a què ensreferim? Què és el lideratge? Què entenemper lideratge? Com es manifesta? To-thom que és lider, vol ser líder, o entremen el concepte del carisma, tan desen-volupat pel nostre estimat weber?

Weber destaca uns trets que di-ferencien un lider carismàtic d'undirigent. El primer és la qualitatextraordinària d'una personalitat,la virtut de la qual es considera enpossessió de forces sobrenaturalso sobrehumanes, és a dir, extraquo-tidianes. El seu lideratge és atorgati fruit del reconeixement dels seusseguidors. Com ell deia, “l’impor-tant no és com s’ha de valorar objec-tivament la qualitat carismàtica, sinó,com es valora pels adeptes”. Continuadient que “provoca en els seguidors una

entrega totalment personal i plena de fe sor-

18 . La biologització de la vida

gida de l’entuasiasme.” Aquest lideratge s'ha de traduir enmillores i benestar, si no, falla i l'èxit d'aquesta capacitatcarsimàtica es dissipa fins a desaparèixer.

Persones amb aquests trets es troben a diferents nivells,però a gran escala i que podrien il·lustrar-ho, no n'hi ha pastantes, i són de tots els colors. La més recent és la figurad'Hugo Chávez, qui més enllà de la seva línia política, aningú se li escapa, la seva capacitat de mobilització social,amb una gran capacitat per crear empatia. Però també dinsd'aquest grup de personatges carismàtics de la història so-cial podem trobar figures com Gandhi o Hitler.

Fins aquí ens hem centraten corregir, o com a mínim,completar les informacions del'articulista. Ara bé, més enllàde la mostra de que es parla decamps desconeguts, quin és elperill que amaga la biologitza-ció del fet social?

Que el lideratge, les de-pressions i altres afeccionss'expliquin des de la biologia ila genètica ens porta al perillósterreny del determinisme biològic. En aquest sentit, val lapena no oblidar, que aquestes eines han jugat un paper im-portant en la construcció de diferents discursos de superio-ritat com ho ha estat el de l'home sobre la dona, o de l'homeblanc sobre els altres, o simplement, l'home sobre altres és-sers.

Més enllà d'aquests riscos, és contraproduent, perquè entant que afeccions o virtuts biològiques, quin paper li quedaa la dimensió social? Entendre que som éssers socials, i queper tant, nosaltres creem les nostres pròpies realitats socials,

ens serveix per entendre, també, que podem canviar allòdel nostre entorn que no ens agrada. I així ho mostren lesdades, històriques i antropològiques, que ens donen fe que,davant de situacions socials concretes, la resposta, tambésocial, ha marcat un abans i un després. És a dir, l'empode-rament descansa sobre el fet que creiem que podem. Pertant, si hem de lluitar per construir i canviar coses construï-des que no agraden, saber-nos productors de realitat ensdóna força per lluitar per transformar.

Ara bé, si l'origen de les coses, és biològic i genètic, compodem lluitar per canviar-ho? Com podem lluitar contrauna naturalesa biològica i no social? És un discurs que

acaba amagant la impor-tància de la dimensió so-cial, ja que es pottransformar en política.

Per exemple, en les ma-lalties mentals, o en moltscasos de suïcidi, darreremoltes vegades hi ha unreflex de societat. Des dela perspectiva biologista,és una qüestió d'hormonesi gens que ens fan tenir

aquesta tendència, i així s'expliquen els fenòmens. Però sis'obtés per una perspectiva social, això ens permetria en-tendre quins són els elements sistèmics que desemboquenen aquestes afeccions o finals, i es podrien modificar. Dela mateixa manera, ens permet veure'ns com persones enrelació les unes amb les altres i amb el nostre entorn, men-tre que el discurs biologista, afavoreix la alienació i la per-cepció individual del fet. Què vol dir això? Doncs, queafavoreix la immobilitat i l'aïllament, afavorint l'apatia i eldrama individual, sense remei i s'acaba traduint en una pèr-dua de l'esperit lluita.

“Els dirigents que tenim actualment,són això, dirigents, no pas líders (i menys caris-màtics!). Governen i prenen decisions com resul-tat d'uns sistemes meritocràtics i per interessos(potser fins i tot del propi entorn i no d'aquestesmateixes persones).”

La biologització de la vida .19

20. Experiència a França

D'aquesta Espanya que ja veu la llum al final deltúnel, amb uns clars símptomes de recuperacióeconòmica, amb uns índexs macroeconòmics que

mostren clarament que ja ha passat tot, d'aquesta Espanya,vaig haver d'emigrar per treballar a França.

Comparada amb altres històries d'emigrants, és cert que ladecisió de marxar va ser totalment voluntària, a diferènciad'altres que vaig conèixer, la meva realitat era molt diferent,fins i tot, podríem dir que era un dels afortunats. Per quèus preguntareu? Molt fàcil, era un afortunat perquè a lameva estimada terra, ja en tenia de feina. Si, companys icompanyes, tenia feina, unes 32 hores setmanals, cobrant5 euros bruts l'hora, en una subcontracta que ara al Novem-bre no se sabia si seguiria per temes de concursos amb l'em-presa que oferia el servei, bé, que us he d'explicar...

Tot i amb feina, vaig dir, adéu molt bones, cap a França, elpaís de la liberté, fraternité i igualité. Bé, cal dir que ja m'havia informat una mica de com anavael tema de la verema a França i la veritat que no pintavamalament.

El primer dia d'estar treballant per la patrona amb la quehavíem contactat, ja ens va dir a uns quants que o ens po-sàvem al ritme dels francesos/es en un parell de dies, o enscardaria al carrer ràpidament. La cosa pintava bé, ens veiemtornant a Catalunya en un parell de dies, perdent més delque guanyaríem. En acabar la jornada, ens va dir que ja notornaríem a treballar per ella fins 5 o 6 dies després, i quetreballaríem per un altre patró uns quants dies, és a dir, capaquí i cap allà, sense saber si estaríem assegurats amb l'altrepatró. Aquesta seria una pràctica recurrent, cosa que ensposava una mica nerviosos/es.

La verema en sí, és un treball dur però que en bona com-panyia passa ràpid i a diferència del camp a Catalunya oEspanya, les condicions laborals són molt millors. Perposar un exemple, que tot i no ser el més important, és unindicatiu de les diferències entre treballar al camp francèso al de l'Estat Espanyol, la hora a França la paguen a 9,40,mentre que a l'estat espanyol és a 5 o 6, i normalment senseestar assegurat.

En total vam estar unes tres setmanes treballant amb dife-rents patrons/es, tot i que amb la que més vam treballar vaser amb la que havíem aconseguit el contacte. Després detres setmanes, alguns hem tingut la sort de cobrar, mentreque d'altres encara no han cobrat, i és que heu de tenir encompte que normalment et paguen en xec o amb transfe-rència, sent aquesta última opció favorable per les comis-sions que et cobren els bancs o caixes d'aquí. És a dir, quetornes a Catalunya (o d'on vinguis) sense saber si et pagarano no, ja que la transferència triguen uns quants dies en fer-la.

Aquesta va ser la meva experiència i la dels companys/esamb els quals anava, però m'agradaria aprofundir una mi-queta més en altres aspectes que ens van marcar. Per un

# Experiència a França

Bartolo el gras,el masover de Cal Mut

Experiència a França .21

costat, vaigadonar-me quehi havia bastantsfrancesos/es treba-llant al camp, iaixò té a veureamb l'augmentde la taxa d'atur.Segons els diarisque vaig mig lle-gir mentre estava aFrança, parlaven d'unaugment de més d'1milió d'aturats, que a nosal-tres ens pot semblar poc, però que alsfrancesos els té atemorits. Un altre tema que esta rela-cionat amb això, és de l'augment de l'extrema dretafrancesa, comandada per Marie Le Pen, que en, elspronòstics per properes eleccions europees, ja superatota la resta de partits.

En aquest sentit, tot i estar a la regió més pobre deFrança, he de dir que no vaig notar el racisme cap alsemigrants, és a dir, cap a nosaltres. Si bé, va haver alguncas i comentari d'algun francès que deia que els espanyolsveníem de vacances més que a treballar, cal dir que aixòno va ser generalitzat, i que tenia més a veure amb el típicpilota cap als patrons.

Un altre aspecte del que m'agradaria reflexionar és sobre elmodel de vida emigrant. És cert, i us asseguro que els vaigconèixer, hi ha casos molt durs, de gent que ve de regionscom Múrcia, que es passen més de 6 mesos fora de casaseva per poder enviar diners a les seves famílies, i no parlode gent jove, parlo de gent amb fills/es. Sobre aquests

casos, res a dir. Peròhi ha d'altres, quetambé els he conegut,sobretot gent jove, queen debats sobre lluiteslaborals i afiliació a sindi-cats, consideren que per ells/esaixò no és necessari perquè van a treballar a França un

22. Experiència a França

temps i ja tenen per viure tota la resta de l'any. La meva crí-tica no es tant per aquest model de vida, que la considerototalment respectable, sinó pel fet que crec que són posturesque no miren més enllà del moment. No es té en compteque vivim (malauradament) en un sistema capitalista, queara per ara, tant aquí com allà el que esta fent és retallar endrets tant socials com laborals. A França (sense voler servident) passarà una cosa semblant a la l'Estat Espanyol, lafalta de feina farà que molts francesos/es retornin a fer fei-nes que abans era impensable que desenvolupessin. Pertant, crec que les opcions emigratòries temporals, per unabanda aniran minvant a curt/mitjà plaç i per l'altre, les con-diciones que possibiliten que la resta de l'any puguis estarvivint d'això, també. Per això, crec, que s'ha de ser cons-

cient i valorar si és important o no, la lluita per la defensadels llocs de treball i de la creació de projectes cooperatiusi d'autosuficiència que ens permetin residir allà on vulguemi sempre.

Per últim m'agradaria dir que això a estat la meva experièn-cia, però després de parlar amb altres companys/es, diriaque la verema és com una loteria. És una loteria perquè sivas a l'aventura, és a dir, per primer cop o sense conèixerquè et pots trobar, et pot tocar un patró/ona i unes condi-cions indesitjables. Poso d'exemple: mentre que amb la pa-

trona amb la que anàvem només paràvemper dinar, amb un altre patró amb el quevam estar, a les 10 ens portava l'esmorzar,i els portuguesos que treballaven sempreamb ell (nosaltres anàvem per fer feinesexcepcionals) tenien un lloc per dor-mir amb tots els serveis necessa-ris, mentre que nosaltresestàvem a un càmping queens havíem de pagar. Com

veieu, la veremaés una loteria.

Contacta amb nosaltres:bustia@bsolot.info

24. La fàbrica de consciències

La majoria de diagnòstics anarquistes situen a l'edu-cació com a pas prèvi i fonamental a la revolució.En aquest sentit – apunten – l'ordre dels factors pot

alterar el producte. En conseqüència, es situa a l'educaciócom el pal de paller de la (futura) transformació social. Iés que la necessitat d'instruïr-nos és – o hauria de ser – unaconstant al llarg de les nostres vides. Educar-nos tot fomen-tant un esperit crític, no dogmàtic, capaç de qüestionarqualsevol i cadascuna de les diferents formes d'explotaciói expoliació. Ras i curt: apendre sense dependre.

Així, mentre l'EI minava els Països Catalans de bars delrollo – oficialment anomenats casals o ateneus – els anar-quistes de la comarca van decidir apostar per la cultura coma eina de lluita. D'aquesta manera, a finals de la dècada delsnoranta, serà on hem de situar l'embrió de la fàbrica deconsciències que s'edificarà [in]voluntàriament i de

forma paral·lela a l'arrelament del SindicatCNT a Olot.

Des d'un primer moment el Sindicat aplegaràfanzines, pòsters o llibres dels propis afiliats. La cre-ació d'una “biblioteca” respondrà a la premissaanunciada per E. Reclus “l'anarquia és la mésalta expressió de l'ordre” i tindrà com a prin-cipal objectiu poder localitzar i classificar tot el

material de manera àgil i dinàmica (és a dir, que noes perdessin les coses).

Poc després, i amb el Sindicat instal·lat a laseu de la plaça del cinema colon, es decidiràdonar-li forma a la necessitat. Així, de maneraprematura neixerà la Biblioteca Social d'Olot.

Filla de mare soltera, esdevindrà el braç cultural del Sin-dicat i amb un alt grau d'autonomia (o això diuen els seus

estatuts) seduirà al públic de forma més amena i pedagò-gica. A dia d'avui encara comparteix pis amb la mare tot i

Pol Acre,el becari de Cal Marcs

# La fàbrica de conciències

La fàbrica de consciències .25

que l'ha acabat arraconant en un despatxet i ara és ella quiocupa tota la sala principal.

Consolidats els fonaments, els objectius de la BibliotecaSocial d'Olot seran varis: l'articulació d'un espai que com-plementi la bibliografia existent a la Biblioteca públicaMarià Vayreda, especialment en l'àmbit del movimentobrer; la traducció i edició de llibres en català, degut a unamanca històrica al respecte sobretot en l'àmbit anarquista;l'aprofitament de les publicacions digitals, que permetenabaratir costos, millorar-ne la difusió i accés i superar la li-mitació física de l'espai; i, finalment, l'edició de materialpropi (tant en format paper com digital). Aquests objectiusvan anar acompanyats d'una inversió en nova maquinàriaper la fàbrica (bàsicament nou material així com actualit-zacions i noves versions d'algunes edicions). Aquesta seràla posada en marxa de la fàbrica de consciències a la co-marca.

Amb el pas dels anys, i des del meu punt de vista, caldestacar l'encert de la Biblioteca Social d'Olot com a pro-jecte i com a realitat. Ja que ha esdevingut una eina delluita, de creació i d'estimulació de consciències. Com aclasse necessitem espais de sociabilització, però també ge-nerar i compartir coneixament perquè com bé diu el pro-verbi “mentre els lleons no tinguin els seus propishistoriadors, les histories de caceres seguiran glorificantal caçador”. Dono les gràcies per, entre la cervesa i el llibre– ateneu o biblioteca –, haver escollit aquest últim. Perquèja tenim bars on anar a ofegar les penes, però al Sindicatanem a instruïr-nos. Perquè, com a classe, tenim una set te-rrible de coneixement i, de moment, poques coses a cele-brar. Me'n alegro, doncs, d'haver començat la casa pelsfonaments. Les celebracions deixem-les per l'endemà de larevolució. Llavors sí, tindrem motius per brindar amb unabona cervesa. De moment: pic i pala, i molta aigua. I a con-tinuar sembrant conciències.

En conseqüència, es situa a l'educaciócom el pal de paller de la (futura)transformació social. I és que la ne-cessitat d'instruïr-nos és – o hauria de ser –una constant al llarg de les nostres vides.Educar-nos tot fomentant un esperit crític,no dogmàtic, capaç de qüestionar qualsevoli cadascuna de les diferents formes d'explo-tació i expoliació. Ras i curt: apendresense dependre.

A la Garrotxa:

CNT d’Olothttp://www.cnt.cat/olot/

Biblioteca Social d’Olothttp://www.bsolot.info/

Creu Negra Duatlèticahttp://creunegraduatletica.blog.cat/

Contrainformació a la xarxa:

A las barricadashttp://www.alasbarricadas.org/noticias/

La hainehttp://lahaine.org/

Klinamenhttp://www.editorialklinamen.net/

Anarkismo.nethttp://anarkismo.net/index.php

Berguedà i Bages Llibertarihttp://www.bllibertari.org/

Regeneraciónhttp://www.regeneracionlibertaria.org/

Editorials:

Editorial virushttp://www.viruseditorial.net/index.php

La felguera editoreshttp://www.lafelguera.net/web/

Pepitas de calabazahttp://www.pepitas.net/

La malatestahttp://www.lamalatesta.net/

Txalapartahttp://www.txalaparta.com/

El grillo libertariohttp://www.nodo50.org/elgrillolibertario/

Fundació d’estudis llibertaris Anselmo Lorenzohttp://fal.cnt.es/

Bardo edicioneshttp://bardoediciones.net/

Aldarull edicionshttp://www.aldarull.org/

Traficantes de sueñoshttp://www.traficantes.net/

DDThttp://www.ddtgatazka.com/

Editorial brulothttp://brulot.ourproject.org/

La ciutat invisiblehttp://laciutatinvisible.coop/arees-de-treball/la-ciutat-invisi-ble-edicions/

La linterna sorda edicioneshttp://www.lalinternasorda.com/

ENLLAÇOS

Bona nit i tapa’t!Grup Anarquista X llogar-hi cadires

Publicacions:

Periòdic CNThttp://cnt.es/periodico

Solidaridad Obrerahttp://soliobrera.cnt.es/

Todo por hacerhttp://www.todoporhacer.org/

El Libertariohttp://www.nodo50.org/ellibertario/

Ekintza Zuzenahttp://www.nodo50.org/ekintza/

Varis:

FAIhttp://www.nodo50.org/fai-ifa/

FIJLhttp://www.nodo50.org/juventudesanarquistas/?w=catala

Xarxa de Biblioteques Socialshttp://xarxabibliosocials.org/

Ateneu Llibertari de Santshttp://www.ateneullibertari.info/

Ateneu Llibertari Acràciahttp://assembleallibertariabdn.wordpress.com/

Ateneu Llibertari Estel Negrehttp://estelnegre.balearweb.net/

Ateneu Llibertari Paquitahttp://ateneupaquita.wordpress.com/

Ateneu Llibertari Alomàhttp://ateneutgn.ourproject.org/

Centre de Recursos Pedagògics J. Martín Luengohttp://www.pedagogiallibertaria.org/

Festival de Cine Anarquista de BCNhttp://fcab.tk/

Negres Tempesteshttp://www.negrestempestes.org/

Acció Llibertària de Santshttp://acciollibertariasants.wordpress.com/

En determinats moments, l’en-frontament amb les autoritats lo-cals és inevitable.

No es agradable. Voldríem evitar-ho, però no hem d’oblidar que pro-tegir els dèbils, els infants i elsdesvalguts comporta situacionsagredolces a les quals els nostresherois no hi giren l’esquena...

Sempre t’han pres per imbècil? Quan parles ningú t’escolta?És evident que ets anarquista...

Uneix-te a nosaltres! Envia’ns els teus escrits infumables a:bustia@bsolot.info

Perquè el món és ple d’imbècils.