“Som rics en paraules i en idees. Siguem rics en fets,que és així com millor s'aferma l'ideal.”

Ricardo Mella

ÍNDEX3• EDITORIAL

Ampliem el piset

5• TINC MONO...Contra l’apatia, acció constant

7• L’ESCALDAT DE LA GARROTXARestaurant de cuina volcànica.

9• FEIXISME DE CARRER I DE SALÓUn exemple més de vandalisme polític

11• RAP/PRESSIÓUna mica de poesia sempre està bé

13• MÉS COHESIÓ. MÉS ORGANITZACIÓ

16• BOARDWALK EMPIRE AL SEGLE XXIO de perquè la resposta no està en les institucions actuals

20• EL NOSTRE HEROINo n’hi ha prou amb tot això

21• TOT FEMANT L’HORT. ALTRAMENT, TOT ESCAMPANT MERDA

23• ENLLAÇOSNo n’hi ha prou amb tot això

L’Observador #6Publicació digital intermitent.Agost del 2013.

Pensat i perpetrat a la Garrotxa.

Bitllet a l’infern Amb aquest bitllet guardonem a l’autor de l’articleque ha estat més votat pels membres del GrupAnarquista X Llogar-hi cadires com a candidat acrear polèmica entre els lectors. Això significa

que pensem que és l’autor de l’article que té mésnúmeros perquè el tractin d’imbècil o l’hi aplau-deixin la gràcia. En tot cas ha de tenir un parell

de bones raons per publicar semblant andròmina.

Aquest número el podem conside-rar especial, doncs no en va témés de les 22 pàgines habituals.

A més hem sumat per segon cop un mem-bre nou al grup d’afinitat original que es-criu i publica la revista.

Era evident, que per vacances aprofita-ríem el temps per alguna cosa més que perestar prenent el sol (que també). No po-dien ser només els de la CNT d’Olot quees passarien les vacances per l’arc detriomf, i per no ser menys, nosaltres, queestem també afiliats a la CNT, demostra-ríem que podem ser cabeçuts dos cops iser l’elit del moviment llibertari comarcal.No s’ha de perdre mai pistonada a l’horade minar els fonaments del sistema capi-talista. Només faltaria!

En definitiva, que hem acostat un mesl’adveniment de la República AnarquistaGarrotxina. Perquè de l’altre manera, hau-ria estat pel mes de desembre, i ja se sap,que per molt anarquistes que siguem,tenim sopars i dinars de família, fem cagar

el tió... acte -ara que ho penso- plenamentrevolucionari si ens quedem amb el detallde que és l’únic personatge de les festesnadalenques que no va assistir a l’adora-ció del messies. Tot i que és certamentpreocupant que a base de cardar cops depal a un tronc acabis aconseguint quecagui regals. S’ha d’estar molt acollonitcom a ésser inanimat per fer això en pocsminuts, i ben mirat, això és un clar exem-ple del que podem aconseguir si acollo-nim suficientment als poders fàctics,doncs amb un bon garrot a la mà i ambuna munió de gent al voltant animant, crecque n’hi hauria més d’un que cagaria “re-gals”... En tot cas, ens tornarien el que ésde tots.

I tornant al que ens ocupa, esperem queaquest número 6 us agradi més que els an-teriors i menys que els següents. En casde ser així, animeu-vos, poseu-vos encontacte amb nosaltres a través de bus-tia@bsolot.info i redacteu un bon article,que ens estalviareu feina i us el publica-rem.

Editorial. 3

Qui edita i en té la culpa:

Maquetació, plagi i disseny:Roy “the sting” Montana

Contacte:bustia@bsolot.info

Twitter:https://twitter.com/LHereu

Agraïments per la paciència:Biblioteca Social d’Olot,

CNT-AIT Olot

Ninotets:Modificats a partir de,“LuchaLibre”, “Planetes” i A. Englund

Ampliemel piset

L’hereu de Massegur,masell a més no poder.

“Preguntes per un mètode? li preguntes a la primavera elseu mètode? què és més necessari el sol o la pluja? Sóncontradictoris sí però d'aquesta destrucció sorgeixen lesflors. Cadascú que busqui el mètode que expressi millorel seu fur intern, sense condemnar a l'altre perquè s'expressa de diferent manera. ”

Voltairine De Cleyre

Tinc mono de vaga general. Queda dit. I no és perganes, que també, sinó per necessitat. Cada dia quepassa estem, com a mínim, més cardats que l'ante-

rior. I el més fotut: no hi ha futur. Parlis amb qui parlis to-thom està igual. Una derivada d'això serien les teràpiesgrupals, sempre de forma assembleària, dels Indignats odel flamant Procés Constituent. Una espècie d'autocompas-sió col·lectiva on, el més important, és demostar que tuestàs pitjor que ningú. Però no ens desviem. Parlàvem dela necessitat d'una vaga general. Doncs això. Que cal; queens cal. L'actual situació de crisi ha canviat molts paradig-mes i - oh! Sorpresa! - la classe obrera està descobrint queés classe, i que és obrera. La gent ja no somia amb el bonus

middle class pack (hipoteca amb casa, cotxe i piscina), sinóque s'esforça en arribar a final de mes. La vena als ulls estàcaient i molta gent desperta del malson de la classe mitjana,aquesta falsa il·lusió a la que ens tenien sotmesos.

Hem de passar a l'acció. Hem de respondre a l'agressivitatcapitalista, que ens expolia i explota amb més duresa quemai. A dia d'avui, a molts llocs de feina, es poden permetreel luxe de triar el color dels ulls del treballador. No és quetinguin la paella pel mànec, és que tenen tota la cuina inomés han de decidir amb quina salsa servir-nos. La bur-gesia, artífex del sistema Capitalista, perpetua l'herència del'opulència; i hem de dir prou. Tenen noms i congnoms, i,el més important, mitjans de producció. Hi ha recursos, ca-pital i treball, però estrepitosament mal repartit. Cal res-pondre, cal respondre'ls. I no se m'acudeix millor maneraque amb una vaga general, indefinida a poder ser.

Sempre, però, amb una finalitat. La vaga general ha deser l'instrument, l'eina, per transformar aquesta societat, peracabar amb aquest sistema. Perquè és una jornada per rea-firmar-nos com a classe. Perquè és una jornada per trobar-nos, cara a cara, amb patrons i esquirols i recordar-los quisón, i qui som. Perquè som classe i només com a classe ensen sortirem. Perquè així és com hem conquerit, i adquirit,molts dels nostres drets. Perquè el sindicalisme groc hamort a la comarca i l'única resposta que podem i volem ofe-rir és la lluita, el combat. Perquè, malgrat tot, hem vinguta guanyar. Perquè arribarà un dia que serà la darrera, inomés per això ja val la pena d'intentar-ho. Perquè serà undia que durarà anys. Necessitat, acció i finalitat. Doncsaixò, que tinc mono de vaga general.

Tinc mono... .6

# Tinc mono...

Pol Acre,el becari de Cal Marcs

Contral’apatia, acció constant

Menúd’avui:

+INFO

Pots trobaraquests llibresal local de la CNT i de la Biblioteca

Social d’Olot

Relacions de poder i societats anàrquiquesRecull de textos per una antropologia anarquista

Amb aquest suggeridor títol, la Biblioteca Social d’Olot, braç cultural de la CNT ala nostra comarca, edita gratuïtament en format digital (EPUB i PDF) un recullde textos de tres antropòlegs (Charles J-H Macdonald, M. Shalings i Marvin Ha-

rris) per tal de continuar aportant treballs amb el mateix objectiu que el reconegut an-tropòleg i anarquista David Graebber, qui treballava en el seu llibre “Fragments d’unaantropologia anarquista” per afermar un punt de vista, una òptica àcrata en aquesta ma-tèria científica que estudia l’ésser humà i les societats de les quals ha format o està for-mant part.

Edita la Biblioteca Social d’Olot: http://www.bsolot.info/

Política estúpidaReflexiones a quemarropa

Per afrontar les circumstàncies actuals és imprescindible començar a entendre-les.“Política Estúpida. Reflexiones a quemarropa” és un bon punt de partida.

De mans d'Ángel F. Bueno, pensador de ment inquieta i comunicador nat, se’ns presentaaquest treball, singular assaig socio-polític que repassa l'escena actual i demostra que,per exemple, conceptes com “democràcia” o “poble” no signifiquen el que la majoriacreiem. Així, l'autor dissecciona la piràmide social i denuncia la ineficàcia del sistema po-lític actual que viu en una realitat apart. Amb un llenguatge apte per a tots els públics, alllarg d'un llibre de 80 pàgines, amè i senzill però contundent, precís, amb cada paraulaen el seu lloc i assaonat amb pinzellades de crua ironia, descobrireu un treball indispen-sable per alimentar un esperit crític.

Edita Aldarull Edicions: http://aldarull.org/

Un exemple mésde vandalisme

polític

No és habitual que en aquesta revista de caire lliber-tari es parli dels plens municipals d'Olot i del queen ells s'hi cou però aquesta vegada haig de fer una

excepció.

Fa pocs dies, en el darrer ple celebrat, la CUP Garrotxava presentar una moció per adherir-se a la querella argen-tina contra els crims del franquisme. En desconec la moti-vació però imagino que va ser arran de la convocatòriafeixista del passat 13 de juliol que finalment tal com va apa-rèixer va desaparèixer per la pressió popular dels ciutadansi ciutadanes d'Olot.

Aquesta moció finalment no va prosperar, ERC i Rcatvan votar-hi a favor, el PSC es va abstenir, CiU i el PP vanvotar-hi en contra i els imbècils de PxC van abandonar elPle per no haver de votar aquesta moció. De PxC, ERC iRCat no hi ha gaire res a dir, van actuar més o menys comtothom s'esperava.

El curiós del cas és la postura dels altres. El PSC diu queno va voler entrar en el debat, tampoc res estrany, última-ment debatre no és el seu fort i quan ho fan seria millor queles seves conclusions no arribessin a la ciutadania perquè

# Feixisme de carrer i de saló

9. Feixisme de carrer i de saló

fan autèntica vergonya. La seva postura absolutament es-quizofrènica en el debat independentista ja ho diu tot. Nisocialistes, ni obrers, com a molt socialdemòcrates i en lapitjor accepció del terme. Que vagin plegant i es posin atreballar com les persones normals.

La postura del PP tampoc no presenta gaires novetats,deixant de banda el baixíssim perfil polític de la regidoraolotina, el PP és un partit que no condemnarà mai el fran-quisme ni els seus crims perquè ells en són els veritableshereters i valedors. A Fraga em remeto...

CiU ja és un cas a banda. El seu vot en contra és un insulta tots els catalans i els antifranquistes en general, estaria béque els hi donessin explicacions als familiars de tots els as-sassinats, deportats, represaliats, enterrats en cunetes dequalsevol carretera, a la gent de la CNT, del Mil, de l'Olla,del FNC...

La querella argentina contra el franquisme no serà la pa-nacea i el més probable és que no serveixi per gaire res peròuna mínima reparació, encara que estèril i que només fosper escrit sense cap conseqüència pels responsables i elsseus hereus no estaria malament després de tantes dècades.

Deuen tenir massa feina en tapar els seus múltiples casosde corrupció com per pensar en aquestes coses.

El nano gudai,col·laborador interessat

11. Rap/pressió

UNA MICA DEPOESIA SEMPREESTÀ BÉ La repressió garrotxina, que no colpeja, però adoctrina,

la pseudociència s'inventa la medecina: dosis d'egoïsme,murs invisibles que ens tapen la retina. Imagina'tquina és la teva solidaritat si no saps ni el nom de la

[veïna.]Olot ciutat carlina, qui no té feina el gat pentina,Però tranquils que per això aquí tenim la policia.Sota el paraigues del civisme plouen multes selectives,i ara amb càmares vigilarant que no la lies.Tenim ulls buidats, i ventres farts; i n'estem cansats de ser

[sensats.]I ho saps. Som la melodia de l'advertència, la simfonia de

[la dissidència.]Tenim, cíclicament, joves absoltsacusats d'absurdes condemnes, de falses imprudències,joves lluitadors que alimenten les vostres pors, i els

[nostres cors.]-No et moguis – diuen – o no sortiràs a la foto,udola el reformisme, intentant vendre'ns la moto.Però, feu fàstic! pactant a traïdoria per intentar cremar un

[neumàtic]amb mossos de bon rollo, que només compleixen ordresmentres munipes de secreta ens acusen de desordres.Serem el vostre malson, i el pitjor de tots els monstres,Serem menú complet: primer, segon i postres.Ostres, i hòsties. I corregudes i escapades,plantant-vos cara a cada nova bufatada,les majors cotes de llibertat solen ser a la matinada.La vostra opulència alimenta la resitència,ja no hi ha palaus, però teniu segona residència,no és una amenaça, tan sols és una advertència.

Pol Acre,el becari de Cal Marcs

# Rap/pressió

Repressió: [1418; del ll. repressio, -onis, íd.] 2 PS Acció empresa, i estat o si-tuació consegüentment creats, per una persona o per un grup o una classe

socials o polítics, que tenen un cert poder o detenen aquest oficialment, sobreuna altra persona o sobre un altre o altres grups socials o polítics, per tal de

mantenir una situació determinada.

“La lluita és dura i és llarga. Lluitem. Ésmenester que visquem de nosaltres

mateixos, que cadascú trobi en si mateixla raó de la seva vida, de la seva força, de

la seva acció. Les idees il·luminen; els fets emancipen”.

Ricardo Mella.

13. Més cohesió. Més organització

Vàrem assistir com a grup d'afinitat a la trobadade grups anarquistes de Catalunya el passat mesde juny, on hi van participar quasi 40 grups. Amb

aquesta acció s'està intentant de cohesionar al movimentanarquista organitzat a les nostres contrades.Nosaltres hi assistim amb el plantejament ferm de que

d'aquesta iniciativa n'ha de sortir una organització federal,que coordini els diferents grups arreu del territori, que facimés visible i coherent a ulls de la població la nostra tasca ique d'una vegada per totes es surti de l'automarginació enque massa vegades es veu sotmès el nostre ideari i treballdiari. Cal ser més eficients. Cal organitzar-se seriosament.L'atomització que patim fins a dia d'avui no dóna suficientsresultats més enllà de l'àmbit local.És per això, que volem convidar a tots els que es reco-

neguin com a anarquistes a la Garrotxa, que es posin encontacte amb nosaltres, per parlar mentre aquest procéss'està debatent i per començar a accionar seriosament lanostra lluita a la Garrotxa i comarques adjacents, per tal deque si al final aquest intent de coordinació d'àmbit catalàés reeixit, a la Garrotxa ja ens trobi en marxa.

Els interessats contacteu a: bustia@bsolot.info

# Més cohesió. Més organització

L’hereu de Massegur,masell a més no poder.

“Natura no distingeix entre savis i ignorants.Davant ella no hi ha més que animals quemengen i defequen”.

Ricardo Mella.

Constantment es parla en l'enorme reguitzell de mit-jans comunicació de masses, mass media, sobre lademocràcia. I no és d'estranyar, vivim moments im-

portants. Per aquelles que hem estat amants de la història iel fet social, però també pels que sempre ens hem enlluernatamb les lluites del passat, el present s'ha entestat en fer-nosviure moments de canvi. Potser no viurem aquelles revo-lucions convulses de la història (no se sap), però el que jasí se sap a dia d'avui, és que estem vivint un canvi estruc-tural del model social.

Arrel d'aquest fet, amb més o menys consciència de laseva transcendència, aquests mass media no fan més queparlar de la democràcia portant experts en ciències socials,politologia, economia, o simples opinadors. D'entradaveuen que s'ha produït un cisma entre “la població” i “laclasse” política, a partir d'aquí, en molts casos, els diagnòs-tics, i més encara, les vies de solució que comenten, sóndesafortunats i tremendament limitats. Analitzen i tornen aanalitzar però sempre emprant categories i elements d'anà-lisi que no són vàlids, impedint-los arribar al quid de laqüestió, posant en evidència que la realitat els supera i queel fet social està per davant de les pròpies eines analítiques.

El que no entenen aquesta “elit” d'experts és que la solu-ció, avui per avui, no sembla que passi per les institucions

polítiques hereves de la revolució francesa i la instauraciódel parlamentarisme. De fet, un dels nivells de la crisi ac-tual, és el dubte que hi ha sobre la idoneïtat de les institu-cions actuals, o el propi model polític i econòmic. Aquestsanalistes tracten la democràcia parlamentària com l'expres-sió democràtica per excel·lència, però entre les persones,aquest principi es troba en descrèdit.

D'on surt tal afirmació? En quin moment i per què es creuque aquest sistema polític i econòmic pot ser just, paritarii la màxima expressió del concepte democràcia o de justíciasocial?

Ara bé, davant d'aquesta situació, sembla haver-hi unadissociació entre el sentir general “del ningú no ens repre-senta” amb el fet democràtic, de tal manera, que de formageneralitzada no es creu en les institucions polítiques ac-tuals, però alhora hi ha la creença que la democràcia és par-lamentarisme. Aquesta contradicció posa en evidència lamanca absoluta de coneixement d'altres referents i d'altres

O de perquè la resposta no

està en lesinstitucions

actuals# Boardwalk Empire al s.XXI

Boardwalk Empire al s.XXI.16

La senyora Rita,la dona de Can Fanga

models polítics i socials.

Caldria fer una bona tasca de demostrar que des dels seusinicis, aquest sistema polític i econòmic ha funcionat de lamateixa manera que ho fa actualment, mostrant quin seg-ment de la població era “el ciutadà”, quin ha estat sempreel perfil dels polítics i els partits, quins han estat els motorsdel canvi social, de les millores en infraestructures o, finsi tot, que se'ns donés una millor educació a la gent de baix.

Aleshores ens trobem la sorpresa: resulta que no hi hacap exemple que compleixiamb aquesta teoria igualitàriaque se li pressuposa a sistemapolític i social actual. Miremenrere, i veiem que les líniesde tren, les millores en in-fraestructures, les desamortit-zacions dels privats icomunals, com tants altresexemples, ens mostren queaquestes decisions semprehan respost a les necessitats dels poders econòmics de cadamoment, i encara més, descobrim, que les propietats públi-ques de forma sistemàtica s'han concessionat a la gestió pri-vada, per treure'n “més rendiment per l'economia del país”.I llavors, una altra sorpresa- o potser una nova pregunta??-qui és el país i per què necessita segons quines coses? No-saltres necessitem un AVE o el corredor del Mediterrani ?Els nostres avantpassats necessitaven augmentar la mobi-litat perquè creixés el rendiment econòmic del país? O pot-ser eren les necessitats de les elits, de la mateixa maneraque ho són avui?

Quins són els mecanismes per la creació de les polítiquessocials i de gestió del territori?

Aquesta visita al procés des del passat a l'actualitat ensmostra que el que avui coneixem com lobbys de pressió,que abans eren les persones influents, sempre han existit isón qui finalment decideix realment en l'exercici de la po-lítica.

Últimament he pogut gaudir d'una sèrie que exemplificade forma clara com ha funcionat i funciona el que avui esconeix per política, és a dir, el model actual de gestió polí-tica i econòmica. Aquesta sèrie és Boardwalk Empire. Moltrecomanable i quasi un manual de funcionament de la po-

lítica liberal (la actual par-lamentària arreu). La sèries'ambienta en els anys vintals Estats Units, però potserperquè la veiem amb elsulls del context d'avui, esrevela d'allò més interessantcom mirall i reflex dels nos-tres dies. De forma fina ielegant, ens mostra el fun-cionament intern de licita-

cions, re qualificacions de terrenys, atorgament o no dedrets, i una llarga llista d'accions polítiques i econòmiquesque formen part, també avui, del dia a dia polític. Potseralgú la veu i no comparteix l'anàlisi aquí exposat, però, pot-ser pel context actual, es revela d'allò més actual en el re-flex del funcionament de l'aparell polític. Veient que lacorruptela, i les metodologies de la praxis política dominantsón, en sí mateixes, respostes a interessos privats, i per tant,molt allunyades de la idea de donar resposta a les necessi-tats socials reals, ha arribat l'hora d'apostar per la construc-ció d'altres maneres de fer i entendre allò polític.

17 . Boardwalk Empire al s.XXI

“sembla haver-hi una dissociació entreel sentir general “del ningú no ens representa” ambel fet democràtic, de tal manera, que de forma gene-ralitzada no es creu en les institucions polítiques ac-tuals, però alhora hi ha la creença que la democràciaés parlamentarisme. Aquesta contradicció posa enevidència la manca absoluta de coneixement d'altres

referents i d'altres models polítics i socials.”

Aquell personatge que tots coneixem, sota diferentsrostres, però sempre present a les nostres vides.Pessimista, de bocassa aguerrida, que et mira per

sobre l'espatlla, que tot ho sap i que tot ho arreglaria d'unsol cop de puny. Segur que a tots ens ve una cara al cap.

Doncs bé, ell, el nostre Heracles, té la raó absoluta, sapque tot és una merda, però quan arriba una vaga, és el pri-mer de dir: “jo en faria, però no servirà de res perquè elsaltres no en faran. Estan massa acollonits”.

Quan es destapa un cas de corrupció, és el primer decagar-se en el polític de torn. Però ell, el nostre timbalerdel Bruc, és incapaç de plantejar-se lluitar per un sistemadiferent on no calgui que ens representin partits polítics oinstitucions allunyades del poble... “perquè ningú fa res!Tot està podrit!”, exclama. A les següents eleccions anirà avotar i a delegar la seva responsabilitat.

Quan algú es mou, ja sigui al lloc de treball plantejantreivindicacions, ja sigui al carrer manifestant-se, ocupantpisos pels desnonats, etc. ell, el nostre far d'occident, sen-tencia que són uns perroflautes, o uns cap calents que faranque ens rebaixin el sou. Ell és el puntal de l'empresa, i elsdrets que té, se'ls ha guanyat solet. “I els que han perdut la

casa, és perquè s'han emmerdat sols amb les hipoteques!”és el seu comentari gravat a ferro roent. Possiblement pocabans de perdre la feina en un Expedient de Regulació d'O-cupació o en un acomiadament “objectiu”. I ai! poc abansde perdre la casa per impagament. Llavors, la culpa seràdel sindicalistes d'aquell sindicat en el qual mai va partici-par i que no han fet prou per garantir els drets al lloc de tre-ball, doncs les normes que han posat aquells polítics als queell va votar, han beneficiat a la patronal i als banquers ambels quals va signar una hipoteca comptant amb el que co-brava fent hores extres en temps de vaques grasses.

La seva arena de lluita, el seu tatami, on el nostre gladia-dor se sent còmode, és la sobretaula del diumenge i el bar.En mig d'aquestes tertúlies, amb la seva copa a la mà, bra-mant en masses ocasions, és el més valent. Els demés nosaben res!

Ferm, decidit, aguerrit i guia impertorbable, ell, el nostreQuixot, amb la seva ment privilegiada i la seva infal·libili-tat. Amb la seguretat del que tot ho ha viscut, i amb la sevacapacitat per estar per sobre del bé i del mal, no sap que ésel major dels nostres problemes per revertir la situació d'in-justícia social actual. Al capdavall, el nostre heroi, és inca-paç de fer res.

sobre Setciències, i ayatolah’sde pa sucat

amb oli

# El nostre heroi

El nostre heroi .20

El de ca la Filo,tossut i carregós.

Trobo molt de pamplines del mundillo que, entre birrai birra, em defeca a la cara la indignació que sentenquan els anarquistes diem no posicionar-nos clara-

ment en el tema de la independència de Catalunya. No en-traré aquí a parlar de la meva opinió com a llibertari del'estratègia i del fi d'aital succés històric però sí que em vullreferir a una actitud, aquesta que tenen amb mi certs inde-pendentistes unidireccionals, que ratlla el salvatgisme méscruent que he vist en els últims anys.

Tornem-hi: deia abans que aquesta penyano pot entendre que, com a anticapitalista, noem posicioni a favor d'una Catalunya indepen-dent fora d'Europa i amb una economia, diem-ne,més socialista (es veu que ara dir “comunisme” és un ana-tema que no ven i que espanta la clientela), abraçant aixíl'argumentari d'aquesta esquerra independentista (EI) sor-gida dels encenalls de desenes de partits i organitzacionsjuvenils cremades pels anys. Bé, jo els hi dic que el ques'està proposant a Catalunya no és precisament això queelles defensen i que, a més, tinc fortes discrepàncies ambaixò que elles defensen... Però a ells tant se'ls en carda; emdiuen que estic amb ells o contra ells. I jo, pobre de mi, de-mano una altra orxata i respiro a fons abans d'argumentar.

Mireu (els hi dic): esteu tot el sant dia tocant els collonsque si els anarquistes ens hem de mullar, que hem de pren-dre partit i tal. Però cap de les vostres llumeneres (tant lesdel Parlament com les mòmies “endavantianes” de l'apa-ratchik de la capital) no ha gosat fer el mateix amb la PAH.I ¿perquè no?, es pregunten els amiguets de l'EI badant laboca com lluços a la llotja, doncs tot i que la PAH passade les vostres nacions i banderes de la mateixa manera queho fan les organitzacions anarquistes ningú no els buscaràles pessigolles. I, ¿per quina raó els adlàters de l'EI a nivellde Catalunya no gosen posar-se amb la PAH quan aquestatreu comunicats en castellà o simplement passa del procésiniciat al Principat (quina paraula més lletja)? Doncs sim-plement perquè la PAH és poderosa a nivell de carrer, cosaque no passa amb les organitzacions anarquistes. I els nos-tres amics indepes (alguns, no tots, ni molt menys per sort)no fan com amb nosaltres i els hi diuen espanyolistes iaquestes cosetes. I no ho fan perquè, com he dit abans, laPAH és poderosa, arrossega molta societat civil i, ai las,criticar-la obertament no vendria i restaria vots (de la ma-

teixa manera que ho faria parlar de comu-nisme).

“Però als ridículs anarquistes: canya.Aquests no donen vots ni tenen prou poder al

carrer. Preparem l'escenari de la Catalunya inde-pendent on s'haurà de jutjar amb mà de ferro aquells quivan romandre al marge.”

Quan Catalunya sigui independent (si això passa) torna-rem, espero, a la lluites socials i aquí és on els anarquistespodem fer nosa a la nova elit esquerranosa que, un cop as-sumida la fita de la independència nacional, haurà de tornaral carrer a lluitar pels drets que ara mateix se'ns estan reta-llant. I els anarquistes tornarem a ser un perill: atacareml'estat català, atacarem el parlamentarisme i atacarem latransversalitat de merda que ara mateix regna a casa nos-tra.

# Tot femant l'hort. Altrament, totescampant merda

El renoc de cal marrà,un xic carregós.

21 . Tot femant l’hort. Altrament, tot escampant merda

Com deia, l'anarquisme català ara mateix és ridícul i enfase de re-organització però que no us quedi cap dubte queens tindreu a davant si continueu amb aquesta estratègia dedesprestigiar-nos i insultar-nos pel simple fet de fer el quecreiem que és millor tant per la nostra terra com per les nos-tres vides.

PD: Noti's que he intentat identificar des d'on surten lesdiatribes contra nosaltres; no tota l'EI es troba en aquestprocés de trencar ponts amb l'anarquisme català. Hi hamoltes localitats on l'EI treballa amb el moviment anar-quista sense cap problema i agafant consciència que pri-mer són les persones i després, si cal, que no ho tinc clar,les pàtries.

Tot femant l’hort. Altrament, tot escampant merda .22

A la Garrotxa:

CNT d’Olothttp://www.cnt.cat/olot/

Biblioteca Social d’Olothttp://www.bsolot.info/

Contrainformació a la xarxa:

A las barricadashttp://www.alasbarricadas.org/noticias/

La hainehttp://lahaine.org/

Klinamenhttp://www.editorialklinamen.net/

Anarkismo.nethttp://anarkismo.net/index.php

Berguedà i Bages Llibertarihttp://www.bllibertari.org/

Regeneraciónhttp://www.regeneracionlibertaria.org/

Editorials:

Editorial virushttp://www.viruseditorial.net/index.php

La felguera editoreshttp://www.lafelguera.net/web/

Pepitas de calabazahttp://www.pepitas.net/

La malatestahttp://www.lamalatesta.net/

Txalapartahttp://www.txalaparta.com/

El grillo libertariohttp://www.nodo50.org/elgrillolibertario/

Fundació d’estudis llibertaris Anselmo Lorenzohttp://fal.cnt.es/

Bardo edicioneshttp://bardoediciones.net/

Aldarull edicionshttp://www.aldarull.org/

Traficantes de sueñoshttp://www.traficantes.net/

DDThttp://www.ddtgatazka.com/

Editorial brulothttp://brulot.ourproject.org/

La ciutat invisiblehttp://laciutatinvisible.coop/arees-de-treball/la-ciutat-invisi-ble-edicions/

La linterna sorda edicioneshttp://www.lalinternasorda.com/

ENLLAÇOS

Bona nit i tapa’t!Grup Anarquista X llogar-hi cadires

Publicacions:

Periòdic CNThttp://cnt.es/periodico

Solidaridad Obrerahttp://soliobrera.cnt.es/

Todo por hacerhttp://www.todoporhacer.org/

El Libertariohttp://www.nodo50.org/ellibertario/

Ekintza Zuzenahttp://www.nodo50.org/ekintza/

Rolling thunderhttp://crimethinc.com/rt/index.html

Varis:

FAIhttp://www.nodo50.org/fai-ifa/

FIJLhttp://www.nodo50.org/juventudesanarquistas/?w=catala

Xarxa de Biblioteques Socialshttp://xarxabibliosocials.org/

Ateneu Llibertari de Santshttp://www.ateneullibertari.info/

Ateneu Llibertari Acràciahttp://assembleallibertariabdn.wordpress.com/

Ateneu Llibertari Estel Negrehttp://estelnegre.balearweb.net/

Ateneu Llibertari Paquitahttp://ateneupaquita.wordpress.com/

Ateneu Llibertari Alomàhttp://ateneutgn.ourproject.org/

Festival de Cine Anarquista de BCNhttp://fcab.tk/

Negres Tempesteshttp://www.negrestempestes.org/

Acció Llibertària de Santshttp://acciollibertariasants.wordpress.com/

Sempre t’han pres per imbècil? Quan parles ningú t’escolta?És evident que ets anarquista...

Uneix-te a nosaltres! Envia’ns els teus escrits infumables a:bustia@bsolot.info

Perquè el món és ple d’imbècils.