o u 1_eso
TRANSCRIPT
LA O/U ÀTONES
Montse Ciberta
PRONÚNCIA• Les vocals o i u en síl·laba àtona es
pronuncien [u] en català oriental: carro, mural, pomera, torradora…
NOMS: A FINAL DE MOT• La majoria de substantius i adjectius masculins acaben
en –o: lavabo, suro… i fan el plural afegint-hi una –s: lavabos, suros…
• La forma del plural d'alguns mots, pronunciats [us] en català oriental, és escrit -os: boscos, passos, complexos, textos, lluços. PERÒ els noms acabats en -u al singular, fan el plural en -us: liceus, europeus, daus. Alguns noms són invariables: cactus, porus, globus, sinus, cosinus, tipus.
• S’escriu –u la lletra final dels mots acabats en els diftongs decreixents au, eu, iu, ou: babau, ateu, actriu, brou…
NOMS: ENMIG DE MOT
•En els mots derivats escrivim o/u segons el primitiu: foc/foguera, culpa/culpable.
•S'escriuen amb o: assortir, brúixola, Empordà, Joan, nodrir, sofrir, tonyina, avorrir-se, cobrir, govern. I els següents acaben en -ol: capítol, cérvol, pèndol, cònsol, plànol, escrúpol, rètol, esdrúixol, rínxol, títol.
•S'escriuen amb u: bufetada, mussol, suportar, butxaca, subornar, turment, muntanya, sufocar, tramuntana. I en -ul: estímul, vestíbul, mòdul, múscul, pòmul, patíbul.
VERBS: FINAL DE MOT
• La 1ª persona del singular del present d'indicatiu de molts verbs, pronunciats [u] en català oriental, s'escriu -o: canto, temo, serveixo, dormo.
VERBS: ENMIG DE MOT• La pronunciació de la 1ª persona del present
d'indicatiu indica com cal escriure o/u, les formes en què vocal sigui àtona: obro/obria, jugo/jugaré.
• EXCEPCIONS.
En els verbs següents escrivim la vocal de l'arrel o sempre que sigui àtona: cosir, collir, escopir, tossir i sortir (i derivats): cosiré (cuso).
I en els verbs poder i voler seguim la mateixa norma que en el cas anterior, llevat del present de subjuntiu: pugui, puguis, vulgui, vulguis…