numero44.29d’octubrede1998 - uv.es · numero44.29d’octubrede1998...

NUMERO 44. 29 D’OCTUBRE DE 1998

Enquesta de NOU DISE sobre el grau de coneixementdels actes del cinqué centenari de la Universitat

Iniciativad’estudiantsperunmillor trans-portEl Bloc d’EstudiantsAgermanats es vamobilitzar el dimecresde la setmana passadaper a demanar un millortransport públic alCampus dels Tarongers.Un grup d’estudiants vaocupar un autobús i vadesplegar pancartes.Pàg. 3

Consulta totel programade laFestadeBenvingudaLa Festa deBenvinguda als nousestudiants de laUniversitat ja està apunt. Concerts, teatre,cinema, conferències,taules redones i un fumde coses. Pots consul-tar-ne tot el programaen la pàgina 8 d’aquestNOU DISE.

Radiografia alsdepartamentsde laUniversitat

Des d’aquest número,els departaments de laUniversitat comencen adesfilar per les pàginesde NOU DISE. ElDepartament deMatemàticaAplicadaobri la nova secció Depart a part. Pàg. 9

La comunitat universitària es disposa a celebrar el cinqué centenari de la Universitat deValència. Un intens programa d’actes es durà a terme durant els pròxims anys. Però quinés el grau de coneixement de totes aquestes activitats? NOU DISE ha polsat, a l’atzar, lesopinions d’estudiants, professors i treballadors d’administració i serveis. El termòmetremarca que el grau ha d’augmentar per assolir el punt àlgid. Pàg. 7

... què sabràs tude Cinc Segles??

L’Anàlisi Fílmica

Organitza: Seveid’Extensió Universitària.Universitat de València.Dirigit a: Tota aquellapersona interessada.Duració: Del 16 al 18 dedesembre del 1998. 30hores, dilluns de 17 a 19hores.Preu: 9.000 pessetes, 6.000per a la comunitatuniversitària.Preinscripció: Fins al 13de novembre del 1998.Més informació: Al Serveid’Extensió Universitària.C/Arts Gràfiques, 13-2N.2085, València. Tef.: 96386 41 00/Ext.: 2007.http://www.uv.es/~viceext/indexc.html

Homo Vidents iComunicació Digital. ElsNous Reptes delConeixement

Organitza: Departamentde Teoria dels Llenguatges.Universitat de València.Dirigit a: Tota aquellapersona interessada.Duració: Del 30 denovembre fins al 3 de generdel 1999. Curs reconegutcom de lliure elecció, 2crèdits.Preinscripció: Fins al 27de novembre del 1998.Més informació: AlDepartament de Teoria delsLlenguatges. Av. BlascoIbáñez, 32. València. Tef.:96 386 42 64.

Retòriques de fi desegle. El Futur de laTeoria de la Literatura

Organitza: Departamentde Teoria dels Llenguatges.Universitat de València.Dirigit a: Tota aquellapersona interessada.Duració: Del 4 al 30novembre del 1998. Cursreconegut com de lliureelecció, 3 crèdits.Preinscripció: Fins al 30d’octubre del 1998.Més informació: AlDepartament de Teoria delsLlenguatges. Av. BlascoIbáñez, 32. València. Tef.:96 386 42 64.

Diploma d’Actualitzacióen Dret del Treball iSeguretat Social

Organitza: Departamentde Dret del Treball i laSeguretat Social.Dirigit a: Llicenciats enDret i diplomats en GraduatSocial o Relacions

Laborals. També d’altrestitulacions, si s’acreditaexperiència professionalrelacionada amb el tema.Termini: Fins al 13 denovembre del 1998.Duració: De gener fins amaig del 1999. 120 hores.Dilluns i dimecres, de16:15 a 20:45 hores.Més informació: Al’ADEIT. FundacióUniversitat-Empresa. Plaçade l’Ajuntament, 19, 1ª.46002, València. Tef.: 96351 06 63. http://fuev.adeit.uv.es

Diploma d’InfermeriaPsiquiàtrica i SalutMental

Organitza: EscolaUniversitària d’Infermeria.Dirigit a: Diplomats enInfermeria.Duració: De gener a maigdel 1999. 100 hores.Dimarts i dijous, de 16:30 a

19:30 hores.Preu: 70.000 pessetes.Preinscripció: Fins al 19de novembre del 1998.Més informació: Al Serveid’Extensió Universitària.C/Arts Gràfiques, 13, segonpis. València. Tef.: 96 38641 00. Ext.: 2007. http://www.uv.es/~viceext/indexc.html

Diploma de Fisioteràpiaen Gerontologia iGeriatria

Organitza: EscolaUniversitària deFisioteràpia.Duració: De desembre del1998 fins abril del 1999.130 hores. Divendres, de16 a 21 hores; dissabtes, de9 a 14 hores.Termini: Fins al 16 denovembre.Preu: 109.200 pessetes.Més informació: Al Serveid’Extensió Universitària.

C/Arts Gràfiques, 13, segonpis. Apartat 2085. València.Telèfon: 96 386 41 00.Ext.: 2007.http://www.uv.es/~viceext/indexc.html

La Música Simfònica através de l’Audició

Organitza: Serveid’Extensió Universitària.Universitat de València.Duració: Del 27 denovembre al 5 dedesembre. 30 hores,dimarts i divendres. 3crèdits.Termini: 25 de novembre.Preu: 15.000 pessetes,10.000 per a la comunitatuniversitària.Més informació: Al Serveid’Extensió Universitària.C/Arts Gràfiques, 13, segonpis. Tef.: 96 386 41 00.Ext.: 2007.http://www.uv.es/~viceext/indexc.html

2 Cites

CURSOS

NOU DISE 444429 OCTUBRE 98

Ajudes per a contractesd’investigadors en el SistemaNacional de Salut

Les convoca: El Ministeri deSanitat i Consum.Objecte: Es convoquen ajudes dinsdel Programa de la Investigació enSalut del Ministeri de Sanitat iConsum. Dirigides a: Els candidats han deser Personal InvestigadorPostdoctoral o amb 6 anys d’expe-riència en investigació i amb pro-ducció científica i tècnica acredi-tatda, i els seus perfils curricularshan d’orientar-se cap a la possibili-tat de dotar les àrees de recolzamentde les unitats d’investigació com aservei centralitzat en aquestes, inte-grar investigadors en línies o àreestemàtiques concretes i crear nousgrups d’investigació biomèdica.Termini: Fins al 6 de novembre.Més informació: En el ButlletíOficial de l’Estat, BOE 7-10-98.

Beca d’Investigació en el Servei d’Informàtica

La convoca: Universitat deValència.Dirigida a: Enginyers enInformàtica, llicenciats enInformàtica, llicenciats en Física(especialitat Informàtica) i engi -nyers de Telecomunicacions quesiguen alumnes de tercer cicle o quetinguen coneixements i experiènciaen protocols de comunicacions,especialment en ATM i TCP/IP.Termini: Fins al 28 d’octubre del1998. Les sol·licituds s’adreçaran alVicerectorat d’Investigació.Més informació: En el Diari Oficialde la Generalitat Valenciana, DOGV13-10-98.

Beques per a la formació en elscamps científics d’astronomia,geodèsia i cartografiarelacionats amb les activitatsde l’Institut Geogràfic Nacional

Les convoca: El Ministeri deFoment.Dirigides a: Espanyols, titulatssuperiors vinculat a la beca a quès’opta (amb el títol obtingut en elstres últims anys), amb un elevatconeixement de l’idioma anglés.Termini: Fins al 29 d’octubre del1998.Més informació: En el ButlletíOficial de l’Estat, BOE 12-10-98.

Ajudes especials per al’organització de congressos,seminaris, simposis, cursos,formació continuada, etc., decontingut oncològic

Les convoca: La FundacióCientífica de l’AssociacióEspanyola Contra el Càncer.Termini: Fins al dia 1 de desembredel 1998.

Més informació: Les sol·licitudss’han de remetre a la Fundació.C/Amador de los Ríos, 6.

Beques d’investigació per atreballs en les àrees deTraumatologia, MedicinaCàrdio-vascular, Medicina delTreball i Clínica, GestióHospitalària, Rehabilitació,Neurociències i Geriatria

Les convoca: La Fundació MapfreMedicina.Dirigides a: Llicenciats enMedicina amb més de 6 anys d’e-xercici professional, amb títol d’es-pecialista en les àrees objecte de laconvocatòria, amb grau de doctor inacionalitat espanyola.Dotació: 2 milions de pessetes.Termini: Fins al 30 de novembredel 1998.Més informació: En qualsevol deles oficines del DISE.

Beca per a la tercera edició del programa Conéixerla Universitat

La convoca: El Servei d’Informacióa l’Estudiant-DISE.Dirigida a: Estudiants de laUniversitat de València amb expe-riència en activitats relacionadesamb la coordinació de projectesd’informació i orientació; bon expe-dient acadèmic; nivell acreditat deconeixements de valencià; capacitatde gestió de recursos humans;coneixement de l’estructura, delsrecursos i serveis i del funcionamentde la Universitat de València iconeixements informàtics com ausuari. Finalitat: La beca té com a finalitatla realització de pràctiques en la ter-cera edició del programa Conéixerla Universitat, dirigit a orientadors iestudiants d’ensenyament secundari.Dotació: 50.000 pessetes al mes.Durada: 15 hores setmanals, entrel’1 de desembre del 1998 i el 31 demarç del 1999.Termini i lloc de presentació: Finsal 2 de novembre al RegistreGeneral de la Universitat deValència.Més informació: Al DISE.

Pren bona nota del’adreça de la WEBdel DISE on tro-baràs tota lainformaciónecessària sobrebeques, cursos,treball...:

http://www.uv.es/dise/

3Informació NOU DISE 444429 OCTUBRE 98

CRISTINA VALERO

Membres del Bloc d’EstudiantsAgermanats (BEA) protagonit-zaren la setmana passada una pro-testa al Campus dels Tarongersper a mostrar el seu malestardavant de la política de transportpúblic de l’ajuntament i de laGeneralitat. Els estudiants d’a-questa associació aturaren unautobús de la línia 71 de l’EMTper a penjar-li una pancarta rei-vindicativa, i recordaren que l’al-caldessa, Rita Barberà, ha incom-plit el seu programa electoralmanifestament ja que va prome-tre la gratuïtat del transport públicper als universitaris. Aquestesaccions a Taron gers s’afegeixena les mobilitzacions del curs pas-sat al Campus de Burjassot, on elsestudiants tallaren el trànsit i difi-cultaren el pas als autobusos pera denunciar un transport públicdeficient i car.

Per a molts alumnes de laUniversitat, una activitat tan quo-tidiana com ara anar a classe estransforma de vegades en un mal-son. Haver de fer transborda-ments, viatjar com en llaunes, orestar quasi una hora esperant pera poder pujar en un autobús queno estiga ple, a més de pagar cadavolta unes tarifes més elevades,són alguns dels inconvenients quehan provocat diverses reclama-cions sobre aquest servei públicals campus universitaris.

Segons el BEA, l’Ajuntamentde València no sols està pujantprogressivament el preu del trans-port, sinó que a més no està aug-mentant els serveis d’autobusosque es col·lapsen en hores punta

d’entrada i eixida de classes. Els estudiants destaquen també

que la situació s’agreuja en el casde Ferrocarrils de la Generalitat(FGV), ja que, segons ells, ambel funcionament de la línia 3 delmetro s’intenta “passar un vel”sobre els constants increments depreu del bitllet, com també sobreel retard en les obres d’ampliaciódel tramvia al Campus de Bur -jassot, el reduït ús de la targetaTAT 30 (que permet de viatjar enmetro i autobús amb el mateix bit-llet) i les contínues reduccions depersonal i l’increment de la jor-nada laboral tant en el tramvia

com en el metro.Per aquestes raons, l’associació

estudiantil demana un servei gra-tuït, junt amb l’augment del radide validesa de la targeta TAT, unràpid acabament de l’ampliaciódel tramvia al Campus de Bur -jassot i una major freqüència depas dels autobusos que arriben aBurjassot i als Tarongers.

Sens dubte que els estudiantsque tenen més problemes per adesplaçar-se fins a les aules sónels de Burjassot, on només arribala línia 63 de l’EMT, normalmentmolt massificada, i el tramviaenllaçat amb un autobús gratuïtde la CVT. Una de les solucionsserà l’arribada de la línia 4 deltramvia, prevista fa molt de temps,que es posarà en funcionament enel primer trimestre del 1999.

El vicerector d’Infrastructuresi Planificació, Francisco Morales,ha explicat que l’acció reivindi-cativa de la setmana passada el vasorprendre ja que no va rebre capescrit formal que l’instara a rea-litzar cap actuació especial pel quefa al transport. Morales també harecordat que l’acabament de l’o-bra del tramvia està prevista peral 17 de desembre, i que els usua-ris podran gaudir del nou serveiamb el nou any.

Segons el vicerector, hi ha unabona col·laboració entre la Uni -versitat i la Conselleria d’ObresPúbliques i Transports, cosa quefa que les obres s’estiguen ulti-mant dins dels terminis previstos.De fet, ja s’hi està col·locant la viai hi ha trams on tota la construc-ció està acabada. Un exemple ésque es van accelerar els treballsen el creuament entre la Facultatde Farmàcia i la resta de facultats.

La prolongació del tramAdemús-Campus de Burjassottindrà quatre parades, una al Palaude Congressos, una a l’autopista,l’altra al Poliesportiu de Burjassot,que durà el nom del poeta que jaha batejat l’avinguda, VicentAndrés Estellés, i la darrera davantde Canal 9.

I si l’arribada del tramvia des-congestionarà en gran mesura elCampus de Burjassot, a Tarongerstambé n’hi haurà més servei, d’a-quest mitjà. Actualment s’estudiala possibilitat d’obrir una rotondaa la zona de la línia que va delCampus dels Tarongers fins a lamar, de manera que alguns com-bois donaran la volta abans d’ar -ribar a la platja per tal d’augmen-tar la freqüència de pas del tram-via per Tarongers.

Pel que fa a la gratuïtat deltransport, Francisco Morales opinaque seria perfecte que l’ajunta-ment establira tarifes reduïdes perals universitaris. Però les sol·lici-tuds de la Universitat en aquest

La protestaviatja en bus

El BEA demana un millor transport públic i gratuït

EEssttuuddiiaannttss ddeell BBEEAA,, dduurraanntt llaa pprrootteessttaa rreeaalliittzzaaddaa aall CCaammppuuss ddeellss TTaarroonnggeerrss..

sentit no han trobat encara res-posta.

Morales assenyala que en altresciutats la universitat és conside-rada com un element proper a lasocietat, molt integrat en el seu sii on s’afavoreixen aquest tipusd’avantatges per als universitaris.Però, segons ell, “l’Ajuntamentde València ha decidit ignorar unaUniversitat que, precisament, téel seu origen a l’ajuntament i quel’any que ve complirà cinc-cents

anys”.El vicerector d’Infrastructures

també ha volgut deixar clar quede l’actitud dels estudiants en eltema del transport públicdependrà en bona mesura queaquest es puga millorar, ja que undels arguments en contra de l’am-pliació de les línies d’autobusosés que, excepte en períodes moltcentrals del curs, l’ús del trans-port públic és relativament baix.De fet, prop del quaranta per cent

dels treballadors i estudiants quepassen el dia al Campus deBurjassot s’hi desplacen ambcotxe. Però aquest fet encara ésmés espectacular (i greu) en uncampus urbà com ara el delsTarongers, on hi ha quasi 1.500places d’aparcament i encara s’a-parca damunt de les voreres o ala plaça que queda entre els aula-ris i la biblioteca, col·lapsant aixítot el campus.

Els estudiants quetenen més problemesper a desplaçar-se fins a les aules són els de Burjassot, on només arriba la línia 63 de l’EMT

Edita: Universitat de València. Vicerector delegat: David Garcia. Director: Francesc Bayarri. Cap de redacció: Ester Pinter.Consell de Redacció: Ricard Huerta,Charo Álvarez, Alfons Cervera i Manuel Peris.Disseny i maquetació: Tomás Gorría.

Fotografia: Miguel Lorenzo. Tècnic de sistema: Carlos Giraldós. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Administració i Serveis: Nel·la Leal,Vicent Martínez i Amàlia Ortiz. Redacció: Gabinet de Premsa (C/del’Antiga Senda de Senent, 11, 46023).Telèfon: 96 386 41 13. Fax: 96 386 41 14.

Correu electrònic: [email protected]. Nou Dise digital: http://www.uv.es/~noudise. Coordinació Nou Dise digital: T. Gorría. Publicitat: PB&A (Carrer del Poeta Ar -tola, 17-27, 46021. Telèfon: 393 44 65). Impremta: Ediciones Bidasoa, S.A.Depòsit legal: V-1.612-1997. ISSN: 1138-0624. Consell Editorial: David Garcia, CarlosPascual, Juli Peretó, Antoni Tordera,Pilar Sanz, Josep Lluís Barona, JosepMaria Jordan Galduf, Asunción Dobón,Francesc Bayarri i Manuel Peris.

4 OpinióNOU DISE 444429 OCTUBRE 98

Participants del curs Recreant launiversitat com a espai públic deLa Nau dels Estudiants.

M’he avançat a ell. He, he, he! Heapagat el despertador abans de sen-tir l’odiat pi-pi, pi-pi..., però em que-daré deu minuts més. Ja estic da vantla secretària de sempre. Em posa enles mans tot el meu expedient, totsaquests cinc anys resumits en formade nú mero i comence a recordar elmeu primer dia a la Universitat...

Avui és el dia, el meu primer diaa la Universitat i, per sort, estudiaréla carrera que he escollit. Tinc moltail·lusió per començar, espere conéi-xer molta gent i aprendre moltescoses noves i interessants. Arribe alcampus amb temps suficient per atrobar tot sol l’aulari i la meua classe.Hi ha molta gent i tots semblen estartan perduts com jo.

Després de recórrer passadissosdurant una hora, a la fi arribe a lameua classe, on trobe grups d’estu-diants més grans que jo que ja esconeixen. Deuen ser repetidors, om’hauré equivocat de classe? Elsprofessors es presenten solemne-ment i sembla que ho saben tot dela seua matèria. Quasi totes les matè-ries em semblen dificilíssimes, nosé si seré capaç d’aprovar-les toteso, almenys, una, encara que crec queper avui ja n’hi ha prou d’emocionsi coses noves.

Passen els anys...

Estic omplint la que espere queserà la meua última matrícula, ésl’únic que em dóna ànims per a notrencar el sobre i enviar-ho tot arodar. Estic en la cua parlant ambun xicot que acabà fa dos anys. Emcomenta els seus problemes ambl’última assignatura que aprovà i queencara no ha aconseguit que consteen el seu expedient. Em comenta elsseus problemes per a trobar treball,realitzar cursos... Ben mirat, potserno tinc tantes ganes d’acabar.

Mentre espere, em quede mi rantla paret i fixe la mirada en un car-tell on posa Elegiu el vostre propiitinerari, referint-se als horaris, pro-fessors, assignatures i altres, i no pucevitar un somriure irònic. Dos lles-tos m’han passat davant per a matri-cular-se abans, així és que m’hauréd’espavilar o em llevaran l’últimaplaça de l’optativa que intente aga-far des que vaig començar la carrera.Tot i que no importa, perquè al capi a la fi vindrà el típic pesat a soltar-me la mateixa cançó.

Ha passat el temps i aquell pro-fessor que em pensava que era tannegat ha resultat ser el millor pro-fessor que m’he trobat en la car rera.Qui anava a dir que aquesta classeacabaria agradant-me! Després deldescans ve el Front Organitzat iTossut de Re pre sentants d’Estu -diants, i em conten tot el seu mera-vellós programa electoral. Mai nohavia sentit parlar d’ells. Deu ser

que estem d’eleccions? No sé perquè, però tot açò ja em recorda l’anypassat, o devia ser l’anterior? Quèmés té, sempre és el mateix.

S’esclariran els núvols...? Serà totmés plàcid o hauré de continuardepenent de la valeriana?

Mire els papers que resumeixenels meus cinc anys a la Universitati intente esbrinar qui sóc. He, he. Hipuc llegir Llicenciat en... Especialitat... Tot sense saber realment res, lle-vat del gran art de la picaresca.

I ara què? Abans, almenys sabiael que havia de fer o no: classe a lesnou, café a les deu, a les onze..., ales dotze..., aguantar el rotllo de...Aquestes meravelloses quotidianeï-tats que em permetien vagar sensepensar per la Universitat. Quan emvaig convertir en un autòmata?Hauria d’haver-me afiliat a aquellaassemblea d’estudiants? És possi-ble que la meua actitud (i la d’altrescom jo) contribuïra al fet que, al cap-davall, els estudiants no poguéremfer res? I aquells Seminaris i Cerclesd’Estudis, què va ser d’ells? Ah!, ales manifestacions per a obrir grupsde matrícula sí que vaig anar, clarque no hi tenia més remei, m’aga-fava de ple, si no ara no estaria ací...

Em pregunte si el meu pas per laUniversitat m’ha servit per a prepa-rar-me davant del tant desitjat llocde treball, o per a capacitar-me ade-quadament en la meua especialitat,o per a créixer personalment (o si

El conte

Fiscals inquisitorials dels professors

L’STEPV-Iv denuncia la posició inqui-sitorial dels partits governants al PaísValencià. El proppassat 21 d’octubre lesCorts, amb els vots d’IPCV, els d’UV iels del PP, van aprovar una proposicióno de llei per tal de fiscalitzar, mitjançantla inspecció educativa, la tasca docentdel professorat de valencià, ja que, segonsel diputat proposant, és sabut que el pro-fessorat dels instituts duu endavant unasuposada campanya de menyspreu del’Estatut en fer ús de l’expressió PaísValencià i afirmar que valencià i catalàformen part de la mateixa llengua.

Aquesta iniciativa, en tractar-se d’unacord de les Corts, és, per a l’STEPV-Iv,més que preocupant, tot un símptoma,un més d’una certa malaltia social i polí-tica que tant ha afectat i afecta tot el queté a veure amb l’ús de la nostra llengua,el valencià.

L’STEPV-Iv ho considera un acteinquisitorial, perquè es basa en la vigilàn-cia d’un pretés compliment de dogmesde fe inspirats pel secessionisme, mésque no del compliment de la legalitat.

Malgrat l’esforç de censura que aixòrepresenta, s’ha de saber que tant la deno-minació de País Valencià com la procla-mació de la unitat de la llengua no solscorresponen a una realitat política, sociali acadèmica ben contundent, sinó queestan arreplegades en textos legals.

Només cal llegir el preàmbul del’Estatut d’Autonomia, o els estatuts delspartits de l’oposició presents a les Corts,per no citar centenars d’associacions id’organitzacions legals que formen partde la societat valenciana, per adonar-seque l’expressió País Valencià està en lanostra Carta Magna i en la vida diària demilers de ciutadans, i, per tant, no potconsiderar-se una forma proscrita i per-seguible més que per individus i orga-nitzacions intolerants, situats en la perifè-ria de la convivència demo cràtica.

D’altra banda, aprovar la persecucióde qui afirme la unitat de la llengua, esdiga valencià o català, és una ximpleriaque es pot curar llegint llibres. Entrealtres, el Diccionario de la RealAcademia Española, i, si es tenen dub-tes legals, que no pas científics, es potllegir la sentència del Tribunal Suprem.Pel que fa als representants del PP, cal-dria recordar-los el dictamen del CVCsobre la filiació lingüística del valenciàal qual s’han vinculat.

Al capdavall, però, estem parlant dela llibertat de càtedra, en sentit estricte,o de la llibertat d’expressió, en sentit mésampli, totes dues reconegudes com a dretsfonamentals per la Constitució. No és unproblema que tinguen els companys icompanyes de valencià. És un problemaque ens afecta col·lectivament, com adocents i com a societat. En sobren elsexemples en la història dels pobles.

Seria una irresponsabilitat per la nos-tra banda que ho deixàrem córrer. Ésun deure democràtic contestar-ho degu-dament. Per això l’STEPV-Iv adver-teix a l’Admi nistració educativa que,

en qualsevol cas, no tolerarà que s’a-rribe a executar una proposta comaquesta, de manera que proposarà alprofessorat la resposta més contundenti donarà suport solidàriament al pro-fessorat que puga ser afectat per lamesura repressiva.

L’STEPV-Iv proposa a tot el profes-sorat, en tant que universitaris, en tantque treballadors i treballadores d’un ser-vei públic regit pels principis de legali-tat democràtica, i en tant que ciutadans iciutadanes demòcrates, que faça un acted’auto afirmació i s’autoinculpe perensenyar d’acord amb la realitat social ila ciència, per haver donat lectura al’Estatut d’Autonomia com a text legalon s’usa el terme País Valencià, i per afir-mar la unitat de la llengua que reconeixla universitat d’arreu del món.

STEPV-Iv

La incorreccióde parlar valencià

L’altra vesprada, a València, vaig passarprop d’una acadèmia d’an glés: TheOxford Centre (prop del carrer Batxiller).Volia que m’informaren dels horaris ipreus de les classes. Em va atendre ladirectora del centre i, després de parlaramb ella prop de dos minuts dels horaris,ella en castellà i jo en la meua llengua(entenent-nos, és clar), em va dir amb unto prou irònic que si no sabia parlar cas-tellà (com si volguera dir-me: que no hasido a la escuela?); jo, correctament i sensealterar-me, li vaig contestar que sí, peròcom que ella m’entenia parlant amb lameua llengua i jo amb la que ella parlava,pensava que no hi havia motiu per a nofer-ho així (com si fóra estrany parlarvalencià a València). Ella contestà que síque m’entenia, però que de la mateixamanera ella em podria parlar en anglés.Jo ràpidament li vaig dir que si jo l’hientenia no hi veia cap impediment. Deseguida començà a parlar-me en anglés.

No ho podia creure, aquesta personaestava fent tot el que podia perquè no emmatriculara en l’acadèmia que dirigia,però, per a la meua sorpresa, i més per aella, jo no tenia cap problema a entendreel seu anglés (he de dir que la dona enqüestió no era anglesa).

Li vaig contestar en anglés, només pera fer-li saber i llevar-li del cap la fixacióque té molta gent que si una persona parlavalencià és perquè no sap el castellà iencara menys, i on va a parar, una altrallengua (opinió molt generalitzada iabsurda).

En eixe moment, i informant-se queuna persona que coneixia l’anglés podiautilitzar el valencià com a llengua d’úshabitual, la seua posició i contestacióva ser que li pareixia una falta de res-pecte cap a ella i molt in correcte per lameua part que no li parlara en castellà.Ja sabia que no anava a quedar-me a l’a-cadèmia, però en eixe moment, a pesarque em considere una persona pacient,no vaig poder aguantar més i me’n vaiganar sense contestar-li, pensant que enaquests casos és més encertat ignorar

Bústia Oberta

La gran novatada

Tota la comunitat universitària (estudiants, professors i PAS) té ober-tes les pàgines de NOU DISE. Les cartes i les tribunes s’han deremetre a [email protected], o bé a Gabinet de Premsa, carrer del’Antiga Senda de Senent, número 11. València, 46023.


REDACCIO

Les persones coneixedores delscontactes entre els partits majori-taris, PP i PSPV, asseguren que lesposicions s’han acostat conside-rablement a fi de nomenar les 21persones que integraran l’AVL.L’acord, d’aquesta ma nera, podriatancar-se en els pròxims dies.Tanmateix, les mateixes fontsrecorden la sensibilitat especialque envolta sempre les qüestionslingüístiques entre valencians, quepodrien provocar un nou retard enl’elecció dels aca dèmics. Les Corts

ja van incomplir la setmana pas-sada el termini fixat en la mateixallei de creació per al nomenamentdels components de la institucióque es convertirà en el referent lin-güístic dels valencians.

Totes les dades indiquen que

Manuel Tarancón, del PartitPopular, és la persona amb méspossibilitats per a presidir l’AVL.En aquest cas, Tarancón hauriad’abandonar la presidència de laDiputació de València, ja que lallei estableix una clara incompa-tibilitat. En tot cas, es preveu queels negociadors nomenats pelssocialistes exigiran una claramajoria d’acadèmics amb sol -vència filològica i literària in -qüestionable, tal com preveu lallei aprovada a les CortsValencianes.

Ahir, dimecres, estava previstauna nova reunió de la comissiónegociadora. Aquesta comisió estàintegrada pel conseller de Cultura,Francesc Camps; el portaveupopular a les Corts, FernandoCastelló; el portaveu socialista,Antonio Moreno; i el diputat delPSPV Jesús Huguet.

La comissió va ser creada des-prés que un grups d’experts nopo gue ra concretar una llista denoms acceptada pels responsablespolítics.

Tant Es querra Unida com UnióValenciana estan formalmentexclosos de les actuals negocia-cions. Aquestes dues forces par-lamentàries no van donar el seusuport a la llei de creació del’AVL.

L’Acadèmia dela Llengua, enl’hora decisiva

S’intensifiquen les reunions entre els negociadors

PPllee ddeell CCoonnsseellll VVaalleenncciiàà ddee CCuullttuurraa dduurraanntt lleess nneeggoocciiaacciioonnss..

La comissiónegociadoraha représ

les reunions després d’una aturadaque feia perillarl’assoliment d’un

acord

Les negociacions per a decidir els integrants del’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) s’hanintensificat en les darreres hores. Les posicions entreles dues parts s’han acostat aquests dies, després de laparalització del cap de setmana.

DATA CENTRE3 de novembre: Relacions Laborals3 de novembre: Aulari Multiusos4 de novembre: Psicologia, Filosofia i Ciències del’Educació4 de novembre: Ciències Econòmiques i Empresarials5 de novembre: Psicologia, Filosofia i Ciències del’Educació5 de novembre: Ciències Econòmiques i Empresarials9 de novembre: Farmàcia10 de novembre: Farmàcia11 de novembre: Biològiques i Ciències Exactes11 de novembre: Físiques i Química12 de novembre: C. de l’Activitat Física i de l’Esport

CALENDARI DE DONACIO DE SANG A LA UNIVERSITAT

A partir d’aquesta setmana, NOU DISE publicarà elcalendari de donació de sang als centres universitarisde València. Aquesta campanya la impulsa l’Associacióde Donants Universitaris de Sang de la ComunitatValenciana. L’horari és de 9 a 13, i de 16 a 20 hores.

n Es busca xic/a per a compartir unpis situat al carrer República GuineaEquatorial, 6-6D. El pis està ben comu-nicat. Tranquil i lluminós. Té telèfon.Està a prop de l’Estació del Cabanyal.La renda és de 17.000 pessetes al mes.Si t’interessa truca al 96 224 33 98/91008 01 39.

n Es lloguen habitacions. El pis estàcompletament equipat. Av/Emilio Baró(Benimaclet). El preu per habitació ésde 20.000/25.000 ptes. Si t’interessacrida al telèfon 96 361 51 71.

n Oferta de Pràctiques Formatives ales empreses Ford España SA iTelefónica de España SA, dirigides a

estudiants de les llicenciatures enAdministració i Direcció d’Empreses iEconomia, i de la Diplomatura enEmpresarials. El termini de presentacióde les sol·licituds acaba el 30 d’octubre.

n Venc els llibres de 1er d’ADE. Elsllibres estan pràcticament nous i a unpreu reduït. Si us interessen truqueu al96 357 05 07 i pregunteu per Marta.

n Venc els següents llibres: ElDiccionario Enciclopédico Larousse(16 toms); l’Enciclopedia Larousse; ElMundo de la Computación. Oceano:El mundo Teórico; l’EnciclopediaAlbatros del Mar (4 toms);l’Enciclopedia Grandes Compositoresde Salvat (6 toms); EnciclopediaInfantil Lecciones, Carrogio:Biblioteca Cultural (4 toms); tots elspremis Planeta del 1952 al 1984 (11toms); tots els premis Nobel des del’any 1921 al 1978 (10 toms). Si t’inte-ressa algun d’aquests llibres truca al 96340 38 09 i pregunta per Pepa.

n Es donen classes d’Informàtica i deCiències, d’Ofimàtica i de

Programació. Programes a mida,Moden, Red, Internet, etc. Des de 800ptes. hora. A domicili. Mètode propi.Experiència de més de cinc anys. Aprénen tres o quatre classes. Llicenciat enInformàtica. Particulars. Si us interessatruqueu al 909 01 59 11 i pregunteu perLuis.

n Done classes de Ciències i deComptabilitat. Per a BUP, COU icarreres. A domicili, en qualsevol zonade València. Des de 1.000 ptes./hora.Mètode propi. Garantisc l’aprovat ambsols dues classes per setmana. Els inte-ressats podeu trucar al 929 24 12 76.

n Done classes d’Anglés, de Llatí i deGrec parlats i escrits a gent de COU,BUP, EGB i carreres; també a empresesi a executius. Des de 1.000 ptes./hora.Mètode individualitzat, en sols un mes.Experiència amb xics amb problemes.Si t’interessa truca al 909 01 59 11 ipregunta per Susana.

n Sóc biòloga-bioquímica i domine elsidiomes francés (nativa) i inglés, per laqual cosa he combinat aquests coneixe-ments i aptituds per a dedicar-me a rea-litzar traduccions de textos tant científico-tècnics com literaris i fins i tot subtitula-cions de pel·lícules quan algú aporta elsmitjans tècnics per a això. Són traduc-cions altament fiables, ràpides i econò-miques. Si algú hi està interessat, que no

dubte a consultar-me en: [email protected].

n Done classes de Francés i faig tra-duccions. Sóc francesa i m’oferisc per adonar classes de francés de qualsevolnivell i per a traduir textos a aquestallengua, per a la qual cosa tinc moltaexperiència. Em diuen VeroniqueBouissiere i em podeu trobar al telèfon96 392 40 57.

n Done classes d’Anglés i de Francés.En horari de matí o de vesprada.Titulada superior per l’Escola Oficiald’Idiomes. Preus i lloc a convenir. Tef.:93 024 88 09.

n Done classes de valencià de qualse-vol nivell. Prepare per als exàmens dela Junta Qualificadora de Coneixementsde Valencià. Des de 1.000 pessetesl’hora. Podeu trobar-me al telèfon 96369 42 57.

n Done classes d’Alemany i sócnadiua. Prepare per als exàmens d’a-quest idioma i faig traduccions.Demaneu per Martina al 340 14 88.

n Vull fer intercanvis de conversaamb algun nadiu/a de terres de llen-gua anglesa. Jo li ensenyaria valencià o

ALTRESTREBALL

VENDES

CLASSES

PISOS

Cada vegada hi ha més gentque aprofita el temps lliureper a endinsar-se en lamuntanya, per a recórrer elsvells camins o per a obrir-ne de nous. No és un sim-ple esport, en la majoriadels casos, sinó que l’exer-cici físic sol anar acompan-yat de la curiositat per lescaracterístiques del medi,per la història dels llocs,per l’art i per l’artesania,per la flora i la fauna delsespais naturals visitats, pelscostums dels seus habitantsactuals o passats. Paral·lela-ment, augmenta també labibliografia excursionistavalenciana, encara que a unritme una miqueta lent.Molt sovint, les experièn-cies i les descobertes que-den inèdites i ni tan solsdisposem d’una bona histò-ria del nostre excursionis-me, un estudi que reculla latrajectòria de tots els grupsque hi ha o hi ha hagutarreu del país, en les gransciutats o a poblacionsmenudes. Ara acaba d’arri-bar a les llibreries un volumque aporta molt, en aquestsentit. Vicent Pitarch, mem-bre de l’InstitutInteruniversitari deFilologia Valenciana, acabade publicar un recull detextos que sens dubte inte-ressarà els aficionats almuntanyisme i

al senderisme. Traces d’ex-cursionistes (CEC)(Barcelona 1988,Publicacions de l’Abadia deMontserrat) presenta, a mésd’altres escrits, dos capítolsespecialment atractius. Enprimer lloc, una bona con-tribució a la historiografiadel Centre Excursionista deCastelló –una entitat modè-lica entre les valencianes,però no tan coneguda comcaldria– des de la seua fun-dació, el 1955, fins a l’actualitat. En segonlloc, dins de l’epígraf“Mots del senderista”, elllibre ofereix uns vocabula-ris de la muntanya i delsenderisme molt complets iútils, en què l’autor desple-ga alhora els seus profundsconeixements filològics i laseua passió pels espaisnaturals.

tamTAMJa està bé d’embrutar les parets i els panellsamb anuncis de tota mena. Si podeu embrutarun full de NOU DISE i arribar a milers de perso-nes, per què continuar amb grafits que resultenmés antics que la cripta de Sant Vicent de laRoda. Envia’ns els teus missatges i reclams, gra-tis, a l’adreça habitual o a la Borsa d’Habitatge

Carlos Giraldós

La col·labora-ció entreRenfe i Feve,junt amb elMinisteri deMedi Ambient,des del 1992, any en quèes va fer un inventari detrams viaris sense ús apa-rent, s’han realitzat condi-cionaments en aquestesestacions i trams viaris pera convertir-los en albergs icentres d’informació. Juntamb l’ús turístic, els quirecor ren planures, mun-tanyes, penya-segats itúnels creen un estil d’e-coturisme nou en el nostrepaís però molt implantaten d’altres, ja que es tractade calçades adequades alsenderisme, a passejos acavall i a bicicleta. Caldestacar la via del Carriletentre Girona i Olot, la viade Barcelona a Mataró, lavia verda de l’Ésla entreMedina del Rioseco iValencia del Don Juan, laSenda de l’Ós al Principatd’Astúries. Més informa-ció en l’adreçahttp://www.anayatou-ring.com/touring/html/1esp.html, pertany a unaeditorial que acaba detraure a la venda un llibreanomenat Guia de víasverdes. No deixeu de visi-tar també:http://www.anayatou-ring.com on, que incloualtres títols sobre oci.

6 Facultats pertorbadesNOU DISE 444429 OCTUBRE

Les paraules de l’excursionisme

Al voltant de la xarxa

Àries

Els clàssicspensaven, errò-niament, que

l’ésser humà havia deser virtuós. Superadaaquesta etapa de foscorintel·lectual, reflexionasobre si et pot interessardedicar-te a la política.

Lleó

Potser cometràsalgun xicoteterror aquests

dies. Revisa primer elCodi Penal, perquèalguns errors estan moltmalament considerats.

Sagitari

Ha arribat elmoment de ferun viatge. Ven

tot allò que pugues (casa,llibres, amics) i embar-ca’t en l’aventura de visi-tar Massalfassar.

Bessons

No confonguesla disciplinaamb nugar la

teua parella i sotmetre-laa pràctiques imaginati-ves. La disciplina signi-fica repetir les mateixescoses cada dia. Com, perexemple, resar el rosari.

Taure

En l’àmbit dela família s’o-brin per a tu

perspectives interessants.Ja saps que amb la mani-pulació genètica potsencarregar, previ paga-ment, un cosí que nosiga pesat.

Verge

La teua agressi-vitat s’ha d’a-nar transfor-

mant progressivament.Has d’abandonar lesarmes i recompondre lesrelacions amb la teuaparella, mascota o pre-sentador de televisió.

Capricorn

L’absència deganes de tre-ballar, el nul

interés per la política ila cultura, i la necessi-tat de dormir dotzehores al dia no són unmal símptoma.S’anomena epidèmia.

Balança

Tota precaucióés poca en el

treball i l’estudi. El nos-tre país destaca pelsnombrosos accidents

laborals i pels èxits delsprofessors que desco-breixen estudiantscopiant.

Aquari

La salut s’ha decuidar un pocmés. Tanta

sopeta de fideus potenfonsar-te definitiva-ment. Augmenta la doside bexamels, alliolis icrema de xocolata. T’hasde morir igualment.

Cranc

Les amistatssón per a tota la

vida, però l’amor es pre-senta quan es presenta.En conclusió, no deixesd’emborratxar-te amb lesamistats per a compliramb la teua parella.

Escorpió

En el treballaniràs moltmalament, però

en l’amor un poc millor.La solució: no treballesaquesta setmana.Dedica’t només a l’as-sumpte.

Peixos

Qui té unamic, té untresor. Però és

preferible que trobes untresor (la Primitiva) per atenir molts amics (i ami-gues).

La inauguració d’un observatori astronò-mic situa la Universitat en un lloc privile-giat per a descobrir els problemes delsplanetes, les estrelles i tot aquest simpà-tic món. Les dades són barrejades poste-riorment en els ordinadors d’últimageneració que atresora la institució. I els

Per a commemorar la data en què els Jurats deValència aprovaren les constitucions de la Universitat

LA SETMANA QUE VE. Pròximament es presentaranunes jornades sobre tolerància religiosa i convivènciacivil que se celebraran els dies 3 i 4 de desembre alRector Peset. Les jornades s’emmarquen en els progra-mes de Cinc Segles sobre les tres grans religions.

1- Les activitats queestà duent a terme laUniversitat de Valèn -cia per a celebrar elscinc-cents anys de laseua creació, una de

les més antigues de l’Estat.2- Cinc Segles amb una lletra d’untramat especial que recorda l’an-tiguitat de la Universitat, però nosé de qui és.3- No ho puc concretar, no me’nrecorde.4- Jo, entre altres coses, fariaxarrades per a parlar del que haestat la història de la Universitat.M’imagine que molts dels actesseran així, però no em quedariaen això. Aprofitaria per a parlarde la projecció futura de laUniversitat tant dins de la socie-tat valenciana com a Europa.5- No és tant una qüestió única-ment de la Universitat deValència, sinó de totes en gene-ral: la seua obertura a tota la socie-tat, que hi puguen accedir tots elsque vulguen. A més, de laUniversitat de València m’inte-ressen els anys seixanta i setanta.És molt apassionant tota la lluitaestudiantil contra el franquisme,una època en què la Universitatva actuar com un vertader fòrumde debat.

1- Se celebren elscinc-cents anys de cre-ació i constitució de laUniversitat. L’any enquè va començar ades envolupar les seues

tasques acadèmiques. S’hauriad’aprofitar el moment per acos-tar la Universitat a la societat idemostrar que aquella no ésnomés un lloc on es ve a pel títol. 2- El Xano que ha dissenyatMariscal.3- Tinc la sort d’haver estat en elconsell executiu de la FundacióCinc Segles. Està previst que vin-guen els reis d’Espanya en l’o-bertura de curs i s’han programattambé altres activitats. L’objectiuha de ser impulsar, donar a conéi-xer la imatge de la Universitat, enel bon sentit del terme.4- Un grup de gent hem pensat deproposar una volta a peu, fent partdel recorregut del GR7, que tra-vessa pràcticament tota la Co -munitat Valenciana, i aprofitar pera explicar qüestions relacionadesamb la cultura i la geografiavalencianes.5- El que s’ha produït en elsúltims deu anys. El desenvolupa-ment de l’autonomia università-ria. La Universitat en els últims

anys està canviant moltíssim,s’han posat les arrels per a unauniversitat de futur, ara tenim méslloc, més mitjans i més gent.Observe una universitat millorque la de fa uns quants anys.

1- El conjunt d’actua-cions que la Univer -sitat de València téprogramades al llargdel 1999 per a com-memorar el cinqué

centenari de la seua fundació i pera reflexionar sobre el paper de launiversitat en el món actual i enel futur.2- Crec que es tracta d’una com-posició de Mariscal. Hi figura lallegenda CINC SEGLES amb lle-tres singulars, fetes a puntets, i elnom d’Universitat de Valènciaamb el ninotet (crec que es diuXano) de Mariscal. També hi apa-reixen les dates 1499-1999.3- La més important per a mi ésla rehabilitació de l’històric edi-fici del carrer de la Nau, seu cen-tenària de la nostra Universitat.El seu ús en tasques administra-tives l’havia deteriorat molt. Noés l’única, però: congressos ifòrums científics, actes acadè-mics, reunions de rectors euro-peus, etc.4- Crec que l’equip que portaaquest assumpte, sota la direcciódel vicerector de Cultura, AntoniTordera, ho està fent molt bé. Jono seria capaç d’afegir-hi res nou.5- El fet de ser la primera uni-versitat laica d’Europa, impulsadapels jurats de la ciutat i no pelpoder de l’Església.

1- El 1999 es compli-ran cinc segles de laUniversitat de Valèn cia.2- No sé quin és, peròde segur que portal’escut de la Univer -

sitat.3- Sé que hi ha previstes moltesactivitats culturals, seguramentorganitzades des de les diferentsescoles i facultats. 4- Vaig a col·laborar amb un equipde la Facultat d’Econòmi ques pera organitzar l’anual Fòrum deFinances, que l’any que ve secelebrarà ací a València ambmotiu dels Cinc Segles.5- Només porte sis anys a laUniversitat, però destacaria elgran increment d’estudiants.

1- Pel poc que enconec, és el que s’estàelaborant per a com-memorar els cinc-cents anys d’antigui-tat de la Universitat.

Li estan buscant un aspecte gene-ral d’universitat com a emblemai a partir d’ací desenrotllar-lo.2- N’hi ha diversos, jo crec queel més significatiu és el famóspatito. També el Cinc Seglesdifuminat, i sé que l’ha disse nyatMariscal.3- El desconec. Vaig llegir unavegada el programa per curiosi-tat, però no em vaig concentrara veure si hi havia alguna cosaque m’interessara.4- Crec que no tinc categoria pera pensar una proposta que po -

guera ser interessant, són cinc-cents anys que mereixen moltescoses, però ara a mi no se men’acudeix cap.5- A nivell particular, jo em vaigcasar a la capella de laUniversitat. Però dels onze anysque jo porte ací, recorde l’as-sassinat de Broseta com un delsesdeveniments que va marcarmolt.

1- Celebrar el cinquécentenari de la funda-ció de la Universitat.2- L’ou de Mariscal.3- No.4- No hi faig res, con-

tinue treballant en allò meu.5- Quan vas pel món, hi hapoques universitats que tenencinc-cents anys. Vaig donar clas-ses a l’Ohio University i allíestan molt orgullosos perquè sónla universitat més antiga de l’es-tat d’Ohio. En total, cent anys.Res comparat amb nosaltres.

1- La commemoraciódels cinc segles de laUniversitat de Valèn -cia, que es compliranl’any 1999.2- No ho sé.

3- Sí, conferències.4- Assistir a les conferències.5- Que actualment és el punt àlgidd’accés d’alumnes, matriculats ala Universitat de València.

1- No en tinc ni idea. Però, araque pense, venia alguna cosa deCinc Segles en el fullet de lamatrícula.2- Hi ha un cinc-cents i l’escutde la Universitat. No?3- No.4- Alguna activitat que recordaraquan es va fundar la Universitat.5- Comence aquest curs a laUniversitat de València i encarano la conec bé.

1- La història de cinc segles dela Facultat. Supose que deu seraixò i que se celebra enguany.2- És aquest que tinc en unapublicació que m’han donat a laFacultat, però no sé qui l’ha fet.3- Sé que van a fer moltes acti-vitats, però no en conec cap.4- Jocs, concerts, paelles oalguna cosa per a confraternit-zar-nos tots.5- L’accés de tots a laUniversitat, que ara ja no és tanelitista i pot accedir-hi qualse-vol.

1- La celebració dels cinc-centsanys d’his tò ria de la Universitati un conjunt d’activitats per acelebrar-ho.2- Una C de Cinc Segles i des-prés el ninotet que ha fetMariscal que jo l’anomene piojo.3- Sé que hi haurà unes con-ferències, visites culturals, i joconcretament conec les queestem fent des de Psicologia.4- Donar a conéixer a la socie-tat el trajecte de la Universitat.5- Pel que jo he viscut, el temade la posada en marxa dels plansd’estudi és el que trobe més inte-ressant.

Noemí Íñíguez5é de Psicologia

Javier LópezEstudiant de 5é de Dret

Vicente ÁvilaEstudiant de 1er d’Història de l’Art

Teresa GijónCap de negociatd’Estudiants de Magisteri

Alícia Toledo5é de Comunicació Audiovisual

Gabriel NavarroProfessor del Departament d’Àlgebra

José ParreñoAuxiliar administratiu

Mar DevesaProfessora del Departamentd’Economia Financera

Antoni MartínezCatedràtic del Departamentd’Enginyeria Química

Carlos BenaventCap de negociat del Serveid’Estudiants

7NOU DISE 444429 OCTUBRE 98

I tu, què saps delsCinc Segles?

Falten 184 dies perquè la Universitat de València bufe els cinc-cents ciriets delseu pastís d’aniversari, i ja comencen a pastar-se i a bullir els actes per a cele-brar-ho. Però què opinen i què saben els amfitrions d’aquest esdeveniment i detot el que s’ha muntat al seu voltant? Els hem posat el termòmetre a unsquants estudiants, professors i personal d’administració i de serveis, triats al’atzar, i la seua febre deixa bastant a desitjar. Però comprova-ho tu mateix i si

ENQUESTA A ALGUNS MEMBRES DE LA COMUNITAT UNIVERSITARIA

Què és el programa Cinc Segles?Quin és i de qui és el seu distintiu?

Coneixes alguna de les iniciatives previstes per a celebrar-ho?Què fas o faries per a aquestacommemoració?

Quin és per a tu el fet més destacat dels cinc-centsanys d’història de la Universitat?

5

4

3

2

1

Campus de Blasco Ibáñez

Dilluns 2 de novembre

1199 hh.. Mostra de Teatre Universitari

Grup: La Bacanal del Verso.

Lloc: Sala Palmireno, Facultat de

Geografia i Història.

Dimarts 3 de novembre

1122::0000 hh.. Concerts als bars

Grup: Hotel Azul Baobab.

Lloc: Bar de la Fac. de Geografia i

Història.

1122::0000 hh.. Xarrades Literàries:

Homenatge a Maria Mercè Marçal

Escriptors participants: Enric

Sòria, Antoni Clapés i Víctor

Suyol.

Coordina: Vicent Alonso (prof. titu-

lar del Dep. de Filologia Catalana).

Hi col·labora: Dept. de Filologia

Catalana. Lloc: Saló d'Actes del

Col·legi Major Lluís Vives.

1177 hh.. Taula redona: Esport i

Societat

Títol: Sexisme i Esport.

Intervindran:

- Una representant del Llevant UE

Femení.

- Directiva del Bàsquet Godella.

- Un periodista esportiu.

Modera: Membre de l'Institut

Universitari d'Estudis de la Dona.

Lloc: Saló d'Actes de l'Antiga

Escola d'Empresarials.


Grup: Beckett.

Lloc: Sala Palmireno, Facultat de

Geografia i Història.

1199 hh.. Benvinguts al jazz:

Experiències musicals al voltant

del món del jazz

Taller obert al voltant de la histò-

ria del jazz amb actuacions en viu.

Lloc: Col·legi Major Lluís Vives.

Dimecres 4 de novembre

1188::0000 hh.. Taula redona:

Esport i Societat

Cayetano Ros, Representant de la

Fundació del València CF.,

Representant de la Penya Gol

Gran.

Modera: Professor universitari

especialista en el món de l'esport.

Lloc: Saló d'Actes de l'Antiga

Escola d'Empresarials.

1177 hh.. Teatre als Campus

Grup: Rància Teatre.

Lloc: Pati interior darrere del

Col·legi Major Lluís Vives.

1188::0000.. Concert als Campus

Grups: Metall i So amb Malajunça

Ska Band. Lloc: Pati interior darre-

re del Col·legi Major Lluís Vives.



del món del jazz





Grup: Domando Versos. Lloc: Sala

Palmireno, Fac. de Geografia i

Història.

Dijous 5 de novembre

1177 hh.. Teatre a l'Aula: Una classe

amb N'Abili. Grup: Teatre

Pimpinelles.

Lloc: Aula 33, Aulari III (planta

baixa).

Hi col·labora: Patronat Cinc

Segles.

Nota: Els assistents han de portar

un bloc de notes i predisposició a

l'aprenentatge teatral i dramàtic.

1199 hh.. Mostra de Teatre

Universitari: Prólogo de siete

minutos

Grup: Teadret. Lloc: Sala

Palmireno, Facultat de Geografia i

Història.



del món del jazz




Divendres 6 de novembre

1122::0000 hh.. Xarrades Literàries:

Homenatge a Maria Mercè Marçal

Hi participa: Sam Abrams

(Estudiós de l'obra de Maria

Mercè Marçal).

Coordina: Vicent Alonso (prof. titu-

lar del Departament de Filologia

Catalana). Hi col·labora: Dept. de

Filologia Catalana. Lloc: Saló

d'Actes del Col·legi Major Lluís

Vives.

1199 hh.. Mostra de Teatre

Universitari: Prólogo de siete

minutos

Grup: Teadret. Lloc: Sala

Palmireno, Facultat de Geografia i

Història.

Escola de Magisteri Ausiàs March


1122 hh.. Concerts als bars

Grup: Xavi Moreno (cantautor).

Lloc: Bar de l'Escola de Magisteri

Ausiàs March.




Pimpinelles.

Lloc: Sala de Conferències de

l'Escola de Magisteri Ausiàs

March.


Segles.




Campus de Burjassot

De dilluns a divendres

Exposicions als Campus:

Reivindicacions: Exposició

Interdisciplinar integrada per l'a-

portació individual i col·lectiva

d'artistes valencians en l'àmbit de

la creació plàstica compromesa.

Artistes i col·leccions:

Ana María Veintimilla, Anònim,

Paco López, Geles Mit, Vicente

Pereiró, Javier Colomer

Què son? Qui sou?: Marc Peris, V.

Gençà, David Kaos, Neus Lozano i

Pep Andreu

- Les revoltes de Maig 68-98

- Memòria Industrial: La Fàbrica

Cros

- La cultura de la violència i la

seua representació artística

- Estar a la Punta

- Ingerències

Lloc: Vestíbul de la Biblioteca

Central.


1122 hh.. Concerts als bars

Grup: Feliu Ventura (cantautor).

Lloc: Bar Central del Campus de

Burjassot.


1122::0000 hh.. Espais de solidaritat:

xarrada sobre el procés de

referèndum al Sàhara. Ponents:

Naffai Babeh, membre del Comité

Directiu de la UJSario (Joventuts

del Front Polisari).

Representant de la Delegació

Saharaui a la Comunitat

Valenciana.

Hi col·labora: Patronat Sud-Nord,

Consell de la Joventut de la Ciutat

de València. Lloc: Saló de Graus

de la Facultat de Matemàtiques.

1166::3300 hh.. Inauguració de la II Fira

del Llibre i de la Premsa

Universitària en Valencià (del 3 al

5 de novembre)

Mostra de Llibres i de

Publicacions d'Informació adreça-

da a la comunitat universitària.

Lloc: Plaça Central del Campus de

Burjassot.

Hi col·labora: Servei de

Publicacions de la Universitat de

València.

Hi participen:

Institut Joan Lluís Vives, Institut

Interuniversitari de Filologia

Valenciana, Associació d'Editors

del País Valencià, Servei de

Publicacions, Servei de

Normalització Lingüística, Servei

d'Informació i Comunicació de la

Universitat, Premsa en Valencià.

1177 hh.. Teatre als Campus: Al País

dels Balladors Grup: Joglogoliards.

Lloc: Plaça Central del Campus de

Burjassot.

1188 hh. Concerts als Campus. Grup:

Riu Sec. Lloc: Plaça Central del

Campus de Burjassot.


1122 hh.. El llibre científic universitari:

presentació dels nous manuals de

la Col·lecció Educació

Lloc: Saló de Graus de la Facultat

de Matemàtiques.

Participants: Juli Peretó (vicerector

de Comunicació)., Guillermo

Quintás (director de la Col·lecció

Educació)., Juan de la Rubi,

Adelina Felipe, Francesc J. Ferri,

Manuel Martínez Corral. Hi

col·labora: Servei de Publicacions.



Pimpinelles.

Lloc: Aula 300 (Saló d'Actes del

Campus de Burjassot, dalt del

DISE).





1122::0000.. Recital-Concert: Textos de

poetes valencians en format acús-

tic

Grup: Dropo. Lloc: Saló de Graus

de la Facultat de Matemàtiques.

1177::3300.. Dansa als Campus: Caus o

Caos. Grup: Cel Ras. Lloc: Vestíbul

de la Facultat de Farmàcia.

Campus dels Tarongers

De dilluns a divendres

Exposicions als Campus:

Universitat Pública. Lloc: Campus

dels Tarongers.




Pimpinelles.

Lloc: Aula 101, Aulari Nord.


Segles.





DDee 1100 aa 1199 hhoorreess.. Exposicions als

Campus: Universitat Pública

Performans i intervencions artísti-

ques als espais oberts del

Campus dels Tarongers. Una refle-

xió sobre la Universitat com a lloc

d'encontre públic.

Exposició d'art públic composta

per les intervencions de joves

artistes de la Facultat de Belles

Arts de Sant Carles.

Muntatge públic de l'exposició:

dilluns 2 de novembre.

Inauguració d'intervencions:

dimarts 3 de novembre.

Lloc: Campus dels Tarongers.

Hi col·labora: Departament

d'Escultura de la UPV

Participants: Francisco Martí

Ferrer, Javier Jover Palací,

Fernando, Santa Pau Álvarez, Fina

García Pardo, Gaspar Prieto Marín,

Pau, Puig Olives, Inma Alberola

Escrihuela, Laura Silvestre, Araceli

Domingo, María José Boliches

Altu, Mercedes Gonzales Lloret,

Aurora González Martínez, Jorge

Peris, Carlos Hernández Martínez,

Begoña, Alfonso Marzal, Bea

Gravalos, Elena Fernndez, María

José Narbona, Raúl Real, Anabel

Serrano Reche, Isabel López Gil,

Beatriz Ballester, Górpide, Tere

Martínez, José Ramón Cumplido

Muñoz, Mónica González Maimo,

Raquel Donaire, Pedro Avilés

Rosiqui, Vicente M. Pereinó,

Marisa Monleón Irisarri, Jaume

Gracia.

1188 hh.. Concerts als bars. Grup: Why

Notes. Lloc: Vestíbul de l'Edifici

Departamental Oriental.

1199::3300.. Dansa als Campus: Portes

cap a dins. Grup: Toni Aparici

Ausares. Lloc: Vestíbul de l'Edifici

Departamental Occidental.


DDee lleess 99 aa lleess 2200 hhoorreess..

Espais de Solidaritat: Marató de

Cinema Cinquanta Anys de la

Declaració Universal dels Drets

Humans

Pel·lícules:

- 9 hores: Mad City, de C. C.

Gavras

-11 hores: Los olvidados, de

Buñuel.

-13 hores: Ladybird, Ladybird, de

K. Loach.

-15 hores: Más allá de Rangun, de

J. Boorman.

-17 hores: Underground, d'E.

Kusturica.


Hi col·labora: Departament de

Filosofia del Dret, Moral i Política.


DDee lleess 99 aa lleess 2200 hhoorreess..

Espais de Solidaritat: Marató de

Cinema Cinquanta Anys de la

Declaració Universal dels Drets

Humans

Pel·lícules:

-9 hores: El Gran Carnaval, de B.

Wilder.

-11 hores: Roma Città Oberta, de

R. Rossellini.

-13 hores: Jonhy cogió su fusil, de

D. Trumbo.

-15 hores: Un rostro en la multi-

tud, d'E Kazan.

-17 hores: Haz lo que debas, de S.

Lee.


Hi col·labora: Departament de

Filosofia del Dret, Moral i Política.

1199 hh.. Teatre als Campus: Foc i

Canya

Grup: Teatre de l'Ull.

Lloc: Carrer Central (Entre els

Aularis Nord i Sud).

2211''3300 hh.. Concert de Cloenda Festa

de Benvinguda

Grups: Las Hijas del Sol, Obrint

Pas.

Lloc: Campus dels Tarongers.

Coorganitza: Sala ROXY

Patrocina: Movistar

Colobora: Radio L'Horta, XTV,

Radio Costa, CocaCola, San

Miguel.

22 hh.. Fi de Festa a la SALA ROXY

Entrada lliure amb invitació o amb

carnet de la Universitat de

València.

Lloc: San Vicente, 200.

Campus de Xest


12 h. Teatre a l'Aula: Una classe

8 NOU DISE 444429 OCTUBRE 98

PPRROOGGRRAAMMAA DD''AACCTTIIVVIITTAATTSS DDEE LLAA FFEESSTTAA DDEE BBEENNVVIINNGGUUDDAA del 2 al 6 de Novembre

ORGANITZA: CADE-Vicerectorat d’Estudiants. HI COL·LABOREN:- MoviStar Activa Joven. - Centre Coreogràfic de la Comunitat Valenciana.

- Sala Roxy. - Radio L'Horta, XTV, Coca-Cola, San Miguel

- Patronat Cinc Segles.- Aula de Teatre de la Universitat de València.

- Servei de Publicacions de laUniversitat.

- Departament de FilologiaCatalana.

- Servei d'Informació i Comunicació.- Federació Territorial Valencianad'Escacs.

- Vicerectorat de Cultura.- Àrea de Conservació delPatrimoni.

- Servei de NormalitzacióLingüística.

- Federació Valenciana del'Audiovisual.

- Federació de Pilota Valenciana.- Federació d'Esports Adaptats.- Federació de Jocs AutòctonsValencians.

- Servei d'Educació Física i del'Esport de la Universitat.

- Institut Joan Lluís Víves.- Col·legi Major Lluís Vives.- Gaceta Universitaria.- Club Diario Levante.-Facultat de Dret de la Universitatde València.

- Associació d'Editors del PaísValencià.

- Institut Interuniversitari deFilologia Valenciana.

- Fundació Max Aub. - XTV - Cerveza San Miguel- Actors Intèrprets Societat deGestió.

- Federació Valenciana del'Audiovisual.

- Consell de la Joventut de la Ciutat de València.

Més informació en: http://www.uv.es/cade/festabenvin98

10 AgendaNOU DISE 444429 OCTUBRE 98

Teatre Principal

Del 15 d’octubre a l’1 denovembre es represental’obra La increíble historiadel Dr. Floit y Mr. Pla.Sota la direcció d’AlbertBoadella i a càrrec de laCompanyia Els Joglars.C/Barques, 15. Telèfon: 96351 00 51.

Teatre Rialto

Del 29 d’octubre al 15 denovembre es represental’obra El Sr. Puntilla y sucriado Matti, de BertoldBrecht. Dirigida per RosarioRuiz i representada per lacompanyia Teatro Abadía.Plaça de l’Ajuntament, 17.Tefs.: 96 351 23 36 i 96 35191 30.

Teatre Talia

Del 28 d’octubre al 22 denovembre es represental’obra La mujer de negro, de Susan Hill i StephenMallatratt. Dirigida perRafael Calatayud.C/Cavallers, 31. Tef.: 96391 29 20.

Sala Palmireno

Del 27 d’octubre al 6 denovembre se celebra la IIIMostra de TeatreUniversitari Festa deBenvinguda. El dia 29d’octubre es representaHistorietes d’amor, a càrrecdel Grup de Teatre de laUniversitat de València,sota la direcció de PepSanchis.

El Futur de la Teoria de la Literatura

Dates: Els dies 4, 11, 19,20, 24 i 30 de novembre.Participants: ManuelAsensi, José Luís Falcó,Jenaro Talens, Carl Good,Miguel Ángel Garrido, JoséDomínguez Caparrós, JoséMaría Pozuelo,AndrzeyWaarminski, HillisMiller, Túa Blesa, Cristina

de Perett, Paco Vidarte,Jacques Derrida i ÁngelLópez García.Lloc: Aula Joan Fuster dela Facultat de Geografia iHistòria.Preu: 7.000 pessetes, 5.000la comunitat universitària.Més informació: AlDepartament de Teoria delsLlenguatges.

Art i Natura: El Jardí i el Paisatge

Participants:Anna Moner iSebastià M. Carratalà.Dates: Del 3 al 26 denovembre. Dimarts i dijous.Horari: 18:30 hores.Lloc: Seminari d’Estètica iTeoria de l’Art. Facultat deFilosofia (tercera planta).Avinguda Blasco Ibánez,21. Tef.: 96 386 44 20. Ext.:6248.

I Encontre Espanyold’Estudis de l’EuropaOriental

Organitza: Departament deDret Constitucional iCiència Política de laUniversitat de València.Coordinador: CarlosFlores Juberías.Informació i inscripcions:Secretaria del Departamentde Dret Constitucional iCiència Política. EdificiCentral, Campus dels

Tarongers, 1r pis, despatx 1,p. 21. Tef.: 96 382 81 19.

II Premi d’Investigaciósobre la Vall d’Albaida

Data: Les persones quedesitgen concursar-hihauran de presentar els seusprojectes abans de l’1 dedesembre del 1998.Organitza: Institutd’Estudis de la Valld’Albaida, en col·laboracióamb l’Excel·lentíssimAjuntament d’Ontinyent. Més informació: A la seude l’IEVA. C/Sant Francesc,8-3. 6ª. 46870, Ontinyent.

V Premi LiterariUniversitat de Sevilla

Data: Les obres espresentaran a la Facultat deBelles Arts de la Universitatde Sevilla. C/Laraña, 3.41003, Sevilla. Fins al 12de desembre, indicant en elsobre “V CertamenLiterari” i la seua modalitat,segons siga Poesia, Novel·lao Teatre.Organitza: Universitat deSevilla.Més informació: A laSecció d’Extensió Cultural.C/San Fernando, 4. 41004,

Sevilla. Tef.: 455 10 52.

V Premi Nacional d’Arts Plàstiques

Data: Les obres espresentaran a la Facultat deBelles Arts de la Universitatde Sevilla. C/Laraña, 3.41003, Sevilla. Del 9 al 14de novembre (ambdósinclosos).Organitza: Universitat deSevilla.Més informació: A laSecció d’Extensió Cultural.C/San Fernando, 4. 41004,Sevilla. Tef.: 455 10 52.

VI Jornades Espanyolesde Documentació. Elssistemes d’informació alservei de la societat

Organitza: FESABID.Dates: 29, 30 i 31 d’octubredel 1998.Preu: No associats aFESABID 25.000 pessetes,asssociats 21.000. Seu: Palau de Congressosde València. Av. CortsValencianes, 60. 46015,València. Tef.: 96 317 9400.Més informació: A laFactoría de Servicios.C/Mestre Gozalbo, 19-2.46005, València. Tef.: 96

333 28 18.

Jornades sobre la investigació en psicologia a la Universitat de València

Organitza: Facultat dePsicologia.Data: Del 22 d’octubre del1998 al 22 d’abril del 1999.Preu: 1.500 pessetes. Lloc: Facultat de Filologia.Saló Sanchis Guarner. Av.Blasco Ibáñez, 32.Inscripcions: Deganat de laFacultat de Psicologia.

Cursos de música de laUniversitat

Temes: Tractament de lainformació musical segonsel suport en què estigacontinguda; la música deconcert en les bandessonores cinematogràfiques;direcció instrumental ienfocament sociològic de lamúsica a través del temps.Dates: A partir de novembre. Més informació: Patronatd’Activitats Musicals de laUniversitat. 96 386 31 96.

Aislamiento 2000. El artista ante el nuevo milenio a l’Almudí

Data i lloc: Del 29d’octubre a l’1 de desembrea l’Almudí de València.Contingut: L’artista Anzomostra obres sobrel’aïllament que pateixl’ésser humà atrapat enl’univers dels ordinadors.Organitza: Consorci deMuseus de la ComunitatValenciana.

Exposició de fotografia:‘Picasso mi amigo’, deLucien Clergue

Data: Fins al 15 denovembre.Horari: De dilluns adissabte, de 10 a 21:30hores; diumenges i festiusde 12 a 21:30 hores.Lloc: FNAC Sant Agustí.

CITES

Si estàs lluny de la Universitat però et continua interessant aquest món,NOU DISE et posa al dia. Només has d’omplir aquesta butlleta amb lesteues dades i enviar-la, junt amb un xec de 1.500 pessetes (a nom d’Universitat de València-Dise), a: Gabinet dePremsa. Antiga Senda de Senent, 11, quart pis. 46023, València.Te’l

portem a casa

Nom:Cognoms:Adreça:Població: Codi Postal:

Tef.: E-mail:

NIF:

El Patronat Sud-Nord ha col·la -borat, a instàn-cies del Depar -tament de Filo -

sofia del Dret, Moral i Política,en l’acollida a una delegacióde refugiats saharians durantels mesos de setembre i octu-bre. En total, els tretze mem-bres que componien la dele-gació han arribat a Valènciaamb l’objectiu d’assistir a unseminari sobre el seguiment ila gestió del futur procés dereferèndum al Sàhara.

En coordinació amb la Uni -versitat Politècnica de Valèn -cia i la nostra Universitat, se’lsha impartit docència en matè-ries com ara: Drets Humans,Filosofia Política, Dret Polítici Constitucional, Dret Inter -nacional Públic, Informàtica,Informàtica Electoral i Ins -titucions Públiques. Es tractade cursos bàsics, intensos i decurta durada que tractenaspectes útils en cas que elssaharians guanyen el referèn-dum d’autodeterminació pre-vist per als primers mesos del1999.

S’ha previst el desplaça-ment d’aquesta delegació alPaís Basc per tal de fer elseguiment in situ del procéselectoral que s’hi acaba decelebrar. El Patronat Sud-Nord s’ha fet càrrec de l’a-llotjament i la manutenciód’aquests refugiats alCol·legi Major UniversitariLluís Vives. Aquesta inicia-tiva ha estat coordinada pelprofessor associat delDepartament de Filo sofiadel Dret, Moral i PolíticaVicent Ramon Estruch, arre-plegant la idea sorgida ambanterioritat durant un viatged’estada al Campament deRefugiats Saharians a Tinduf(Argèlia).

Rafael Valls. Director delPatronat Sud-Nord

Col·laborantamb el poblesaharià

DDeeppaarrttaammeenntt::Matemàtica Apli cada. Facultat de Matemà tiques. DDiirreeccttoorr:: Celso Martínez.

MARISOL HOYOSUn xiquet de sis anys aprén anugar-se les sabates seguint unasenzilla cadena d’operacions orde-nades que no són més que un algo-ritme. Com Pitàgores, que pensavaque el món és un conjunt harmò-nic i que els números constituei-xen el fonament de tota existència,avui sabem que dar rere de qualse-vol fenomen de la natura hi ha unarepresentació més o menys exactaen el món de les matemàtiques.Encara que per a molts aquell mis-teriós i complicat trencaclosquesde derivades, integrals i equacionsha estat un maldecap durant total’escola, la Matemàtica es troba enl’arrel de les coses més quotidia-nes que envolten la nostra vida dià-ria, des d’un got de ceràmica finsa un electrocardiograma o qualse-vol procés de contaminació de lesaigües.

Tot això i molt més és analitzati replantejat contínuament perinvestigadors del Departament deMatemàtica Aplicada, els quals tro-ben relacions entre la pura abs-tracció numèrica i altres camps derecerca com ara l’economia, l’e-cologia, la sociologia i, fins i tot,la indústria ceràmica.

Quatre vessants diferents mar-quen les directrius d’investigaciód’aquest departament, que es vacrear l’any 1987 amb professio-nals dels camps de l’AnàlisiMatemàtica i de la Mecànica il’Astronomia. Avui, aquest con-

junt heterogeni s’encarrega d’a-profundir en els coneixements quetenim sobre les equacions dife-rencials ordinàries i les aplicacionsa l’estudi d’equacions en deriva-des parcials, els sistemes dinàmics,la teoria de sistemes i el càlculnumèric. La primera d’aquesteslínies és investigació matemàticabàsica, sense aparent aplicació peròque, com qualsevol fenomen físico biològic, està regida per equa-cions diferencials, tan variablescom ara l’escalfament d’una cam-bra, la propagació d’una epidèmiao el necessari equilibri entre depre-dador i presa.

Més lluny de la terra se situenels investigadors dels sistemesdinàmics. Aquests, mitjançant l’e-volució de models matemàticsdeterministes, i a través d’equa-cions, tracten d’analitzar els pro-blemes de la mecànica celest, des-cobreixen la complexitat de lesòrbites temporals i se sorprenen

que enviem una nau darrere de l’al-tra a l’espai quan, en realitat, elconeixement matemàtic d’aquestés encara ínfim.

Prop del nostre entorn, la teoriade sistemes és una metodologiamatemàtica potent que, a horesd’ara, està treballant sobre modelsde simulació matemàtica de fenò-mens d’evolució social (com perexemple el problema de l’atur).Així, conceptes i paràmetres queen altres ciències com ara laSociologia poden ser menys pre-cisos (processos de reciclatge,refracció social o mecanismes decomunicació científica en unasocietat) troben ací la seua formu-lació matemàtica, cosa que permetpreveure numèricament des d’es-tudis de desenvolupament soste-nible fins a les dinàmiques delsecosistemes o de diferents pobla-cions.

Pel que fa al càlcul numèric,aquesta branca constitueix el pont

més sòlid entre les matemàtiquespures i la indústria. Des de l’apli-cació pràctica del model ma temàticteòric fins a la simulació numèricaen l’ordinador, el càlcul numèrices troba present en quasi totes lesetapes de reproducció d’un procésindustrial complex. Encara que al’empresa espanyola li ha costattemps invertir en investigació, avuidemana el suport de la universitati el càlcul numèric pot estalviar-linombroses despeses i optimitzarels seus recursos, mitjançant elsprocessos per simulació. Així, desdel Departament es formulen elsalgoritmes o seqüències d’opera-cions finites, els resultats dels qualsesdevenen els detalls més com-plexos del disseny d’una ceràmicao d’una carrosseria, s’intervé enprocessos de restauració d’imat-ges i es plantegen models teòricsde contaminació en les aigües i deradioactivitat.


Departament de Matemàtica Aplicada

D E P A R T A P A R T

El racó dels algoritmesREDACCIOI vint-i-cinc anys després, els estu-dis de Psicologia de la Uni versitatde València continuen més viusque mai. Per a celebrar-ho, i aco-llint-se al programa Cinc Seglesde la Universitat, la setmana pas-sada organitzaren conferències iunes jornades sobre la seua tra-jectòria investigadora.

Professors i estudiants d’a-questa especialitat prepararen ungran nombre de ponències sobrediverses línies investigadores. Eldegà de la Facultat, José MaríaPeiró, junt amb González-Romai altres, presentaren una ponèn-cia sobre Clima social en lesorganitzacions: un termòmetredel benestar dels treballadors ide la salut organitzacional.

Rosario Zurriaga presentà unestudi sobre l’estrés laboral i lesseues conseqüències. Aquestainvestigació sobre l’estrés de roli les seues conseqüències per albenestar físic ha demostrat que elconflicte de rol i l’ambigüitat derol presenten relacions significa-tives amb la tensió laboral, l’an-sietat i la depressió, entre altres.

Bravo i Caballer presentarenun ponència sobre la inserciólaboral dels joves i la integracióa l’empresa. Aquesta exposicióincloïa un perfil del treballadorideal.

Treballar en equips a distànciamitjançant noves tecnologies dela informació va ser el treball pre-sentat per Ana Zorzona i l’equipCOMO.

Partint de la pràctica espor-tiva i de l’ús de les instal·lacionsrelacionades, Ramos i altres par-laren de la gestió d’organitza-cions de serveis, qualitat de ser-vei i satisfacció de clients i usua-ris.

El desenvolupament de laPsicologia Econòmica a Espa nya;les relacions entre motivació,estils de vida i ben estar psico lògicen els adolescents i la implicacióen conductes delictives d’aquestsforen altres de les ponències.

Psicologiacelebra elseu 25 aniversari

Els departaments i els instituts són els productorsde la investigació de la Universitat de València.Lluny dels aularis més o menys massificats, alsdepartaments i als instituts conflueixen professors

i alumnes per a enfilar les línies investigadoresobertes. NOU DISE inicia aquesta setmana unasecció per a divulgar la seua tasca. Des deBurjassot fins als Tarongers, i des d’ací a Blasco

UUnnaa iimmaattggee ddeell DDeeppaarrttaammeenntt,, aammbb llaa ppiissssaarrrraa pplleennaa ddee ffóórrmmuulleess..


REDACCIOAmb la tardor arriba a la ciutatde València una de les cites cul-turals més importants de l’any,els Premis Octubre. Vint-i-setanys després de la primera edi-ció d’aquests premis, el seu artí-fex, Eliseu Climent, continuaconvocant el més destacat delpanorama intel·lectual actual.

La Universitat de València hité molt a dir. Bona part dels 150intel·lectuals que han participato participaran aquesta setmanaen l’encontre pertanyen a laUniversitat o bé hi estan vincu-lats d’una manera o altra; ungran nombre d’estudiants aban-dona durant aquesta setmana lesaules dels campus per a sub-mergir-se de ple en algun delscongressos i simposis delsOctubre; i, a més, dos espaisemblemàtics de la Universitatcom ara el Jardí Botànic i elCol·legi Major Rector Peset acu-llen el Simposi Internacionalsobre el Císter-Monestir de laValldigna i el VIIé Congrés deMitjans de Comunicació, res-pectivament, entre altres coses.

A més d’aquests dos encon-tres, dimarts passat s’iniciarenel XI Encontre d’Escriptors, elIV Congrés de Pensament i elsDebats dels Octubre.

Una conferència de l’historia-dor Gabriel Jackson sobre Lamemòria del segle XX va obrirel Congrés de Pensament. Men -tre Jackson advocava per unaEspanya federal per al segleXXI, Joan Francesc Mira ana-litzava els mecanismes rituals

del món cultural en el XIEncontre d’Escriptors. Juan LuisCebrián, conseller delegat delGrup Prisa i exdirector d’El País,obria al seu torn el Congrés deMitjans de Comunicació.

Dins del Simposi del Císter,que commemora el set-centsaniversari del monestir de laValldigna, la inauguraciócorrespongué a RinaldoComba, que va dir que l’agri-cultura europea no seria el queés sense l’aportació del Císter.De dimarts a divendres d’a-questa setmana dels Octubre,quatre debats paral·lels a diarisobre temes d’actualitat d’allòmés diversos tenen lloc a laUniversitat Internacional

Menéndez y Pelayo, a la plaçadel Carme.

Altres intel·lectuals que estanparticipant en aquesta trobadasón Oriol Bohigas, Francesc dePaula Burguera i Cerdán Tato,entre molts altres.

Despús-demà dissabte, 31d’octubre, a les 12 hores, alCol·legi Major Rector Peset espresentarà l’Institut Joan LluísVives, amb les intervencions deCarles Solà, president de l’Ins -titut i rector de la UAB; PedroRuiz Torres, rector de laUniversitat de València; FerranRomero, rector de la UniversitatJaume I de Castelló; i DavidBasora, secretari de l’Institut.

També aquest dissabte, a les13 hores i al Rector Peset,Germà Colom farà una con-ferència sobre el diccionari dePompeu Fabra i altres diccio-naris, que presentarà RuizTorres. Aquesta vint-i-set ediciódels Octubre ret homenatge aPompeu Fabra amb motiu delcinquantenari de la seua mort, itambé perquè, segons Climent,va ser un dels pares de lesNormes del 32.

Els Premis inclouran també lapresentació de les últimes nove-tats de l’Editorial 3i4. Dissabtea la nit es lliuraran els premis enun sopar a l’Alameda Palace.Un total de vuitanta-un originalss’han presentat als tres guardons,el Premi d’Assaig Joan Fuster,el de Poesia Vicent AndrésEstellés, i el de NarrativaAndròmina.

Professors i alumnes, de pleen els Premis Octubre

El Rector Peset i el Jardí Botànic acullen cursos d’aquesta 27 edició

REDACCIOEls centres de documentacióeuropea es van reunir ahir a laUniversitat de València per acelebrar la seua trobada anual.El Centre de DocumentacióEuropea de la Universitat deValència va actuar com a amfi-trió d’aquesta reunió, celebradaa la Sala Manuel Sánchez Ayusodel Campus dels Tarongers. Enaquesta reunió anual de docu-mentalistes europeus també vanparticipar els anomenats Car -refours Rurals, els Info-pointsEuropa i els Euro Info Centres.

L’acte va ser inaugurat pel rec-tor de la Universitat de València,Pedro Ruiz Torres, i va tenir lapresència d’Aranzazu Beristain,directora adjunta de la ComissióEuropea a Espanya.

El Centre de Documentació

Europea de la Universitat deValència va nàixer l’any 1982,fruit d’un acord entre la Co -missió de les Comunitats Euro -pees i la nostra Universitat.Amb posterioritat (1994), es vaformar el Patronat Centre deDo cumentació Europea de laUniversitat de València, inte-grat de manera orgànica en laFundació General de la mateixaUniversitat. El CDE s’agrupadins de la xarxa de centres dedocumentació existents en elsquinze països comunitaris, elsquals tenen, entre els seusobjectius principals, el d’acos-tar a la comunitat universitàriai al públic en general les acti-vitats de les institucions comu-nitàries.

Per a portar a terme aquestesfuncions, el CDE-Universitat de

València rep gratuïtament totesles publicacions de la UnióEuropea. Així mateix, té accés ales bases de dades comunitàries,fonts d’informació de primeramà sobre la Unió Europea, quecada dia que passa té mésimportància en les nostres vides.

El Centre està dirigit perJosep Sorribes, professor de laFacultat de Ciències Econò -miques i Empresarials de laUniversitat de València. La partteòrica recau en AlfonsRodríguez Maciá, llicenciat enFilosofia i especialista en docu-mentació editada a la Comu -nitat Valen ciana, i de CarmenGiménez Tudurí, llicenciada enHistòria i editora del butlletíEurotri sobre la política d’IDTde la Unió Europea.

Reunió dels documentalistes europeus a la Universitat

EElliisseeuu CClliimmeenntt..

EVA TEROLres professors de la Universitat

Nacional de la PatagòniaAustral (Argentina) pas-saran aquest curs aValència per assistir a

cursos de doctorat. Un conveniamb el Departament de Didàcticade l’Ensenyament permet l’inter-canvi de professorat.

Sonia Bazán, Juan Ruiz i Adria -na Fernández són professors a laUniversitat de la Patagònia. Faunes setmanes que van arribar aValència, on aquests dies hancomençat els cursos de doctoratque els cal completar com a pasprevi per a llançar-se a escriure latesi. “El 1995 es va firmar un con-veni entre la Universitat deValència i la nostra universitat pertal que professors de didàctica id’organització escolar, de laFacultat de Ciències de l’Educació,vingueren a donar cursos de mes-tratge i de doctorat a la nostra uni-versitat. Des de desembre del1995, nou professors del Depar -tament de Didàctica de l’Ense -nyament han viatjat allà. Els queestem llicenciats en Ciències del’Educació podem sol·licitar a laUniversitat de València la con -validació de crèdits en el programade doctorat. Nosaltres hem fet lamajoria dels cursos d’investigacióallí, però ens falta fer els nou crè-dits per a poder començar la tesi”,explica Sonia, que vol centrar elseu doctorat en l’anàlisi dels con-tinguts curriculars com a elementsque determinen l’organització de

les escoles primàries. Per a Juan Ruiz “el conveni ve

a demostrar que aquest tipus decooperació és factible. Mostra uncamí possible i, sobretot, que lacooperació no és només un dis-curs; que requereix un esforç peròque té els seus resultats; i que pera nosaltres és summament impor-tant no només el fet d’estar ací,sinó haver establit contactes ambun centre de producció de conei-xements com aquest”.

La Universitat de la Patagòniaes va crear el 1991 a partir dediverses institucions d’educaciósuperior i actualment té quatre uni-tats repartides per la província deSanta Cruz. La seu està a la capi-tal, Río Gallegos, i les altres tres ales ciutats de Río Turbio, CaletaOlivia i San Julián. En el cas deRío Turbio, on Sonia dóna classesde problemàtica educativa i d’or-ganització i administració escolarper a professors, la unitat acadè-mica naix d’un institut de forma-ció docent. Els estudis que s’hiimparteixen són carreres de tresanys, algunes de les quals, vincu-lades al món de l’educació, ja s’hifeien quan era només un institut,com ara professor d’Unitat Pri -mària i llicenciat en EducacióBàsica.

Fins que començaran els cursos,Sonia, Juan i Adriana només hantingut encontres informals ambalumnes i companys del Depar -tament. Els tres coincideixen a des-tacar “un moviment importantís-sim d’estudiants, i una organitza-

ció totalment distinta del que sónels plans d’estudi. Allí estem moltlluny de crear llicenciatures a lacarta, quan l’estudiant defineix laseua pròpia carrera, perquè no hiha suficients infrastructures ni elsprofessors estan preparats”.

Per a Sonia, aquesta universitatés massa gran. “Allà la comuni-cació és major perquè els alumnesconserven el seu grup de com-panys any rere any. La cafeteriajuga un paper importantíssim per-què és on es resol aquesta neces-sitat humana de tenir un grup per-manent. He vist com els estudiantses passen hores i hores allà”.

Pel que fa als cursos de docto-rat, els sorprén la joventut delsestudiants. Sonia té quaranta anysi Juan cinquanta. “A l’Argentina,la majoria de la gent que fa el doc-torat són docents que treballen ala universitat durant anys. I quanja tenen resolt el seu futur laborales plantegen de doctorar-se. Ací eldoctorat és una continuïtat de lacarrera, independentment de tenirun treball. Allí continuar estudiantno és tan fàcil i la prioritat quanun és llicenciat és d’inserir-se enl’àmbit laboral, perquè si no tre-balles no pots finançar-te uns cur-sos de doctorat”, expliquen Soniai Juan.

La Patagònia és la regió mésaustral d’Argentina, on acaba elcontinent i comença l’Atlàntic.Una extensió de terra on cap sen-cera Espanya, al sud del sud, on elvent bufa huracanat i l’hivern durasis mesos llargs. “La Patagònia és

un mite”, diu Juan. “Si ho és perals argentins, com no ho anava aser per als espanyols. El gran atrac-tiu del conveni és que es tracta dela Universitat de la Patagònia. Sifóra una altra universitat argentina,no seria el mateix. És un lloc queresulta exòtic. S’hi poden fer quilò-metres i quilòmetres sense trobarres viu. Veure muntanyes a centquilòmetres de distància. BuenosAires està a tres mil quilòmetres,a dos dies en cotxe. Vostés tardenel mateix a creuar Europa”.

Allà, apunta Sonia, “les distàn-cies són distintes i es viuen dis-tintes. Vostés fan mil quilòmetresi canvien de país. Allí en fem tresmil sense eixir d’Argentina, peròen el camí trobem tots els paisat-ges i anem canviant d’estació”.

Sonia Bazán, soltera, quarantaanys, en fa onze que viu a RíoGallegos, una ciutat de dotze milhabitants on la mineria dóna demenjar a la majoria. Va nàixer aSan Luis, en l’altra punta del país,però va “emigrar” buscant la in -dependència econòmica. “La Pata -gònia està plena de gent que no hanascut allí, sinó que hi ve buscanttreball. És una regió despoblada,amb una densitat que no arriba adues persones per quilòmetre qua-drat. Hi ha més possibilitats de tro-bar faena, perquè la desocupacióés més baixa que en el conjunt delpaís i el nivell econòmic és prouelevat. Però és una zona que mancade pes polític i que està bastantendarrerida”.

ots els anys peraquestes dates lacultura es vist defesta: són els

Octubre. Igual que aquellapel·lícula russa que duramés que el temps, els pre-mis de l’Editorial 3i4 con-tinuen al peu del canó per-què no es perda del tot elcostum cultural de l’in-cordi, un incordi tan pochabitual avui des de la cul-tura d’aquest país nostreque no acaba de retrobar-se amb les seues arrelscontestatàries per a traure-les tot seguit a passejarpels carrers foscos de lalluna.Un any més, la burreradel PP s’ha rabejat ambels Premis Octubre, de lamateixa manera que conti-nua rabejant-se amb totallò que fa olor a catala-nista. No sé per a quètanta història amb elfamós pacte lingüístic: al’hora de la veritat, quanaquest pacte ha d’eixir alcarrer i encarnar-se en lapell de la cultura, totqueda en foc d’encenalls.Al final d’aquesta cursad’obstacles, la cosa conti-nuarà com sempre: nos -altres amb el valencià iells amb el seu castellà, idic el seu castellà perquèno veges com el maltrac-ten cada vegada que el fanservir per a insultar el mónque no està d’acord ambles seues idees.El cas és que una vegadamés els Octubre cavalquende nou. Congressos,debats, novel·les, poemes,assajos sobre allò que enspassa: tot un ampli pro-grama d’activitats queocuparà aquesta setmana,una setmana rica en esde-veniments: les eleccionsbasques, la detenció dePinochet, i ara elsOctubre. També crec queavui, dijous, Mestallas’omplirà de iaios queamb els seus banderinsretran un homenatge aFrancisco FrancoBahamonde.O és a Eduardo Zaplana?Ah!

Alfons Cervera

LA COLUMNA

Tres professors de l’Argentina més austral participen en cursos de doctorat a València

Els Octubre

12 ÚltimaNOU DISE 444428 OCTUBRE 98

T

T

Doctors de la Patagònia

EEllss ttrreess pprrooffeess--ssoorrss aarrggeennttiinnss

aa lleessiinnssttaall··llaacciioonnss

ddee llaaUUnniivveerrssiittaatt ddee

numero44.29d’octubrede1998 - uv.es · numero44.29d’octubrede1998...

Documents