NUMERO 24. 6 DE FEBRER DE 1998

Fer pràctiquessobre segur

Comencen lesclasses del CAP

Aranegui trauels ibers apassejar perEuropa

Un acord d’última hora hapermés desbloquejar un pro-blema antic: l’inici de lesclasses del Curs d’AdaptacióPedagògica (CAP).Després de molts mesosd’espera, 2.127 estudiantshan començat les classes delCAP. L’estructura del cursserà semblant a la d’anysanteriors, però en el futur

s’encetarà l’anomenat Cursde Capacitació Pedagògica(CCP), que prendrà el relleude l’actual CAP. Tal com esva manifestar en una reunióinformativa celebrada aMagisteri, la Universitat deValència no està d’acord ambun CAP dissenyat segons unmodel educatiu que ens ve del’any setenta. Pàg 5

El 63% dels estudiants que realitzen pràctiques a empreses són contractats

2.127 alumnes ja n’assisteixen a classe

La catedràticad’Arqueologia de laUniversitat de València,Carmen Aranegui, és lacomissària científicad’una exposició sobrel’ètnia que habità lapenínsula del segle VI al’I abans de Crist. Ambaquesta reivindicativaexposició del que repre-sentaren els ibers ja hadeixat bocabadats elsparisencs i promet fer elmateix ara a Barcelona iposteriorment a Bonn.Pàg. 9

Cada vegada sónmés els universita-ris que fan pràcti-ques a través del’ADEIT. Unatendència més quejustificada teninten compte elsbeneficis que sen’obtenen. El 63%dels estudiantsuniversitaris que elcurs 94-95 en rea-litzaren s’hanincorporat al mónlaboral, i el 26 %d’aquests han estatcontractats perl’empresa on feienles pràctiques.Pàg. 3

És una àrbitre legal, dinsde l’ordenament jurídic.Nuria Gavilán estudiaDret a la Universitat deValència. Per això, des-prés pot impartir justíciapels camps de futbol ambple coneixement de causa.De causa general.Fa uns dies, Nuria vasuperar les proves per apujar a Segona Regional.

D’ací a la Primera Divisiója no queda tant. Espe-cialment si aconsegueixsobre la gespa dels estadisla mateixa auctoritas queels juristes de la Romaclàssica. Pàg. 12

Increïble!: unàrbitre legal

MMòònniiccaa GGiimmeennoo aa ll’’eemmpprreessaa BBaaxxtteerr oonn ffaa pprrààccttiiqquueess..

Beques per a la gestió de la informació gràfica i documental

Les convoca: Universitat deValència. Dirigides a: Llicenciats odiplomats en Humanitats, especiali-tas preferents en Història de l’Art iDocumentació. Objectiu:Adquiriruna formació pràctica que completeels coneixements teòrics per alsestudiants i postgraus de laUniversitat de València. Els becarispodran conéixer el funcionament deles necessitats d’un centre de docu-mentació orientat a l’empresa, a mésdel funcionament d’una base docu-mental i gràfica en la plataforma pc.Dotació: La beca està dotada amb700.000 pessetes. Duració: Un totalde 10 mesos en horari habituald’ALICER. Data de realització:Del 9 de març fins al 8 de febrer del1999. Tutoria: Per la directorad’ALICER i pel director deldiploma d’Organització, Accés iRecuperació d’InformacióElectrònica en Biblioteconomia iDocumentació de la Universitat deValència o persones en qui dele-guen. Termini de sol·licitud: Fins ales 12:00 hores del 20 de febrer.Més informació: Associació per a laPromoció del Disseny Ceràmic,ALICER. Dpt. de Formació. Av. delMar, 42. 12003. Castelló. I a laFundació Universitat-Empresa,ADEIT. Dpt. de PràctiquesFormatives. Plaça del Patriarca, 4.

Ajudes a associacions d’estudiants amb representació al Claustre

Les convoca: Vicerectoratd’Estudiants de la Universitat deValència. Dirigides a: Grups,col·lectius i associacions d’estu-diants que tinguen representació alClaustre de la Universitat deValència i que estiguen inscrits en elCens d’Associacions i de Col·lectiusdel Vicerectorat d’Estudiants.Objecte: Ajudes per a activitats decaràcter social i cultural sense finali-tat lucrativa. Termini de sol·licitud:27 de febrer. Dotació: Es farà d’a-cord amb la valoració de les activi-tats desenvolupades i no cobrirànecessàriament la totalitat de lesdespeses. Més in formació:AlCADE. Centre d’Assessorament i deDinamització dels Estudiants.Campus de Blasco Ibáñez, 13. Tf.:386 47 71.

Ajudes per a borses de viatge

Les convoca: Vicerectoratd’Estudiants de la Universitat deValència. Dirigides a: La realitzaciód’un curs: Atenció primària al’Institut Superior de CiènciesMèdiques de l’Havana. Duració:Del 8 al 18 d’abril. Dotació:

Despeses de viatge, matrícula,manutenció i allotjament. Terminide sol·licitud: Fins al 27 de febrer.Més informació: Al CADE. Centred’Assessorament i de Dinamitzaciódels Estudiants. Campus de BlascoIbáñez, 13. Tf.: 386 47 71.

Beques per a cursos d’idiomes a la UE

Les convoca: IVAJ. Dirigides a:Estudiants de tercer de BUP, COU,primer i segon de Batxillerat, segon deFP i estudiants de cicles superiorsmenors de 20 anys. Termini desol·licitud: 26 de febrer. Requisits: Per a les beques de francés,alemany i italià els sol·licitants haurand’estar matriculats a l’Escolad’Idiomes i hauran de tenir almenysun curs aprovat.Més in formació: Enel DOGV del 20 de gener del 1998.

Pràctiques a entitats bancàries

Les convoca: Universitat deValència-ADEIT. Dirigides a:Estudiants d’últims cursos deCiències Empresarials,Administració i Direcciód’Empreses i Economia. Lloc:Conca i Albacete. Termini desol·licitud: Fins al 23 de febrer. Lessol·licituds es poden presentar alDISE de Blasco Ibánez, al Campusdels Tarongers i a l’ADEIT, plaçadel Patriarca, 4. Més informació:Al’ADEIT, plaça del Patriarca 4.

Beques de postgrau per a estudiants d’Economia i d’Empresarials

Les convoca: Conselleriad’Economia, Hisenda iAdministració Pública. Dirigides a:Llicenciats en Econopmia i enCiències Empresarials. Dotació:150.000 pessetes mensuals.Objecte: Dues beques per a comple-tar la formació pràctica en economiavalenciana. Duració: Un any amb lapossibilitat de pròrroga. Termini desol·licitud: 13 febrer. Més in -formació: En el DOGV del 27 degener del 1998.

Ajudes per a professors bilingües a l’estranger

Les convoca:Ministeri d’Educaciói Cultura. Dirigides a: Llicenciatsen Filologia, Pedagogia, de qualse-vol altra especialitat amb el CAP ititulats en Magisteri. Termini desol·licitud: 16 de febrer. Objecte:Places per a professors bilingües queacrediten el TOEFL, PROFI-CIENCY o similars per a diversosestats dels EUA. Més in formació:En el BOE del 27 de gener del 1998.

2 Cites

BEQUESTècniques de grup per a l’educació social

Organitza: Departament d’EnsenyançaComparada i d’Història de l’Educació.Facultat de Filosofia i C. de l’Educació.Dirigit a: Llicenciats, diplomats i per-sones acreditades. Duració: 40 hores.Data de realització: Del 12 de març al4 d’abril. Preu: 19.635 pessetes.Termini de sol·licitud: Fins al 1 8 defebrer. Més informació: Al Servei deFormació Permanent de la Universitatde València. C/Amadeu de Savoia, 14.46010, València. Telèfon: 362 00 61.

Biomecànica dentària i oclusió

Organitza: Departament de CiènciesMorfològiques. Facultat de Medicina.Dirigit a: Estudiants diplomats,llicenciats universitaris i personesinteressades. Duració: 40 hores. Datade realització: Del 15 de març al 20de juny. Termini de sol·licitud: Finsal 20 de febrer. Preu: 80.561pessetes. Més informació: Al Serveide Formació Permanent de laUniversitat. C/Amadeu de Savoia, 14.46010, València. Telèfon: 362 00 61.

Curs avançat sobre teràpies su Jok (Ma Peu)

Organitza: Departament d’Infermeria.Dirigit a: Estudiants diplomats,llicenciats universitaris i personesacreditades. Duració: 75 hores. Datesde realització: Del 21 de març al 14de juny. Termini de sol·licitud: Finsal 27 de març. Preu: 35.472 pessetesamb possibilitat de beca. Mésinformació: Al Servei de FormacióPermanent de la Universitat deValència. C/Amadeu de Savoia, 14.46010, València. Telèfon: 362 00 61.

Introducció a l’ecologia humana

Organitza: Departament deMicrobiologia i d’Ecologia. Dirigit a:Estudiants diplomats, llicenciats uni-versitaris i persones acreditades. Datade realització: Del 24 fins al 30 demarç. Termini de sol·licitud: Fins al 3de març. Duració: 30 hores. Preu:16.333 pessetes amb possibilitat debeca. Més informació:Al Servei deFormació Permanent. C/Amadeu deSavoia, 14. 46010, València. Telèfon:362 00 61.

Curs de castellà per a estrangers

Organitza: Universitat de València.Dirigit a: Estudiants Erasmus i altresestrangers interessats. Data de realitza-ció: De febrer a març. Hi haurà provade nivell, el dia 11 de febrer a les 10:00hores del matí, a l’Aulari 1, Aula 33

(Campus de Blasco Ibáñez). No cal ins-criure-s’hi ni pagar cap taxa. Duració:50 hores. Preu: 20.000 pessetes.Mésinformació: Gabinet d’Estrangers.Universitt de València. Antiga Senda deSenent, 11. Tf.: 386 41 80. Fax: 386 4117/398 30 21. Curs de dret d’hipoteques

Organitza: Departament de Dret Civil.Dirigit a: Llicenciats en Dret. Data derealització: Del 2 de febrer fins a l’11de març teòriques, i del 23 de març al 8d’abril pràctiques. El curs es realitzarà ala Facultat de Dret, Campus delsTarongers, Aula 2 P15. Duració: 64hores (42 teòriques i 22 pràctiques).Preu: 60.000 pessetes. El preu per aantics estudiants serà de 25.000 i 20.000pessetes dels mòduls teòric i pràctic,respectivament. Més informació: Totels dies de 8:30 a 14:30 hores i elsdimecres de 16:30 a 19:30 hores. Tf.:382 81 16. Fax: 382 81 17.

Introducció a l’estudi del medi ambient

Organitza: Departament de DretCivil. Data de realització: Del 3 demarç al 31 de març. Termini desol·licitud: Fins al 9 de febrer.Preu:15.042 pessetes amb la possibili-tat de beca. Més informació: AlServei de Formació Permanent.C/Amadeu de Savoia, 14. 46010,València. Telèfon: 362 00 61.

Curs d’iniciació al golf

Organitza: Universitat de València.Servei d’Educació Física i d’EsportsDirigit a: Estudiants diplomats, lli-cenciats universitaris i persones quehi estiguen interessades. Data de rea-lització: Durant els mesos d’abril i demaig. Preu: 15.000 pessetes per alpúblic universitari i 20.000 per a laresta.Més informació: Universitat deValència. Servei d’Educació Física id’Esports. Carrer Menéndez y Pelayo,19. De dilluns a divendres, de 11:30 a13:30 hores. Es tracta d’un curs curri-cular de lliure elecció convalidableper 3 crèdits.

Conéixer les biblioteques de la Universitat de València

Organitza: Servei d’InformacióBibliogràfica de la Universitat deValència. Dirigit a: Usuaris de laBiblioteca de Geografia i d’Història.Data de realització: Entre el 9 i el 12de febrer. Més informació: Al Servei,tfs.: 386 41 97/48 26.

L’informador davant de la Unió Europea

Organitza: Fundació per alDesenvolupament de la Comunicació ila Societat. Data de realització: Del23 de febrer al 7 d’abril. Termini desol·licitud: 6 de febrer. Preu: 20.000pessetes amb la possibilitat de beca.Més informació: A la Fundació.Carrer Micer Mascó, 29. Tf.: 369 1612. La matrícula es farà a la UIMP.Palau de Pineda, plaça del Carme, 4.

CURSOS

NOU DISE 22446 FEBRER 98

ESTER PINTEREls requisits per a fer pràctiques através de la Fundació-Empresa,ADEIT, de la Universitat deValència, són aquests: ser estu-diant i haver superat el 50% delscrèdits necessaris per a obtenir eltítol universitari. Mònica Gimeno,estudianta de cinqué de Biologia,els complia i va decidir sol·licitar-les. Actualment treballa a la multi -nacional Baxter, una empresa quí-mica que fa productes farmacèu-tics i per als hospitals. Treballaamb enginyers en una activitat queha de preveure l’impacte sobre elmedi ambient de la producció d’a-questa entitat. Encara que pensaque no té possibilitats de quedar-s’hi, assegura que està aprenentmolt junt amb els professionalsamb qui té la sort de treballar. Estàcontenta perquè cobra 45.000 pes-setes al mes i treballa cinc horesdiàries, però també està con-vençuda que si fóra llicenciada lidonarien més responsabilitats, iaixò és el que vol una vegada pas-sats els sis mesos de pràctiques. A l’igual que Mònica, el curs

1996-97 van fer pràctiques en1.516 empreses, institucions i enti-tats 4.208 estudiants de laUniversitat de València. Però el més esperançador,

segons l’estudi d’inserció delsestudiants en pràctiques del curs94-95 que ha fet l’ADEIT a par-tir d’una selecció de 498 estudiantsque realitzaren pràctiques en 144empreses, és que el grau d’inser-ció fou del 26%. I encara millor,l’estudi del curs següent, 95-96,revela que aquesta xifra quasi s’hatriplicat arribant al 63%, encaraque s’ha fet des d’una mostrad’estudiants menor. D’aquest 63%,un 27% dels estudiants s’han que-dat en la mateixa empresa on vanfer les pràctiques.El curs passat, 96-97, el 63%

dels 4.208 estudiants que ferenpràctiques a empreses procediende l’àrea de Ciències Socials,seguits dels de l’àrea de Ciènciesde la Salut, amb un 24%. SegonsAntonio Aracil, la majoria d’em-preses que sol·liciten estudiants enpràctiques són industrials, segui-des de les de servei, bancs sobre-tot, auditories o bufets d’advocats,però afegeix que aquest panoramaestà canviant. “Cada vegada sónmés les empreses que sol·licitenestudiants de Ciències Bàsiques i

Tècniques”.Des del curs 89-90, any en què

56 empreses acolliren 143 estu-diants de la Universitat deValència, fins al curs passat, 96-97, tant els estudiants en pràcti-ques com les empreses que les ofe-reixen han augmentat espectacu-larment (vegeu gràfica). Si el curs91-92 1.162 estudiants s’incorpo-

raren a través de l’ADEIT al mónlaboral, tres anys després aquestaxifra es triplicava fins arribar a ladel curs passat, 4.208 places depràctiques per a estudiants. Aracil opina que aquesta és la

millor demostració de l’interésque té la Universitat de Valènciaper adaptar-se al seu entorn.

De l’aula a la fàbricaEl 63% dels estudiants de la Universitat que feren pràctiques el curs passat estan treballant

3Informació NOU DISE 22446 FEBRER 98

Els 4.208 estudiants de laUniversitat de València queferen pràctiques a empreses elcurs 96-97 s’acolliren als trestipus de modalitats de pràctiquesque ofereix la Universitat.D’ells, 2.080 estudiants realitza-ren les anomenades pràctiquesintegrades en els plans d’estudi,aconseguint un total de 21.295crèdits en 1.143 empreses iorganismes sota el tutelatgecompartit de 154 tutors d’uni-versitat i de 1.271 tutors d’em-preses.

Pel que fa a la segona variant depràctiques, les voluntàries i, pertant, no convalidables per crè-dits, foren 1.749 els estudiantsque les realitzaren en 897empreses, institucions i organis-mes. En aquesta variant hi parti-ciparen 1.127 tutors d’empresesi 139 de la Universitat.Finalment, un total de 379alumnes realitzaren pràctiquesd’acord amb les denominadespràctiques voluntàries de màs-ters i de cursos de postgrau.Encara que els primers cursos

acadèmics el nombre de pràcti-ques voluntàries ha estat moltsuperior a les integrades, aques-tes últimes han anat guanyantpes en els darrers anys.El paper del tutor universitari ésmolt important, sobretot en elcas de les pràctiques integrades,ja que aquest ha de realitzar elseguiment adequat i, en acabar,qualificar-les. A la Universitataquest programa li permet estaren contacte continu amb lesnecessitats que requereix el mer-cat laboral, cosa que significauna contínua adequació delsseus plans d’estudi i contingutsper adaptar-se a les demandesque necessita la societat.

Cal fiar-se de les estadís-tiques i fer pràctiquesmentre s’està estudiantperquè les xifres canten.Segons l’ADEIT, el 63%dels estudiants de laUniversitat de Valènciaque el curs 95-96 van ferpràctiques a empresess’han integrat en el mónlaboral. A més, un 26%d’aquests treballadorsnovells no han hagut depresentar més currícu-lums, l’empresa on esta-ven realitzant-les els hacontractat.

Pràctiques per crèdits o per voluntat

MMòònniiccaa GGiimmeennoo rreeaall iittzzaarràà pprrààccttiiqquueess aa ll’’eemmpprreessaa dduurraanntt uunn ppeerrííooddee ddee ssiiss mmeessooss..

Jornadasobre la lleide riscoslaboralsM. H.La Universitat de València vaorganitzar la passada setmana unaJornada sobre la Implantació dela Llei de prevenció de riscoslaborals. En l’acte va col·laborarla Mútua Universal.La jomada, adreçada als mem-

bres del Comité de Seguretat i deSalut de la Universitat i als degansi directos dels diferents centresd’aquesta, tenia com a objectiuaprofundir i reflexionar sobre laprevenció en l’àmbit específic del’activitat desenvolupada per lesuniversitats públiques.Segons el rector, Pedro Ruiz

Torres, que va inaugurar la jor-nada, “la Universitat de Valèncias’ha de convertir en un referentclau per a la societat en la pro-moció de la millora de les condi-cions de treball i dels nivells deprotecció de la seguretat i la salutdels treballadors”. Així, partintde tres pilars fonamentals de laUniversitat, com ara la investi-gació, la formació i la divulgació,aquesta qüestió serà abordada ianalitzada complementàriamentdes d’àrees i perspectivas delconeixement científic tan diver-ses com ara la direcció i la gestióempresarial, l’empírica i la social,el medi ambient, la salut, les cièn-cies bàsiques i la tecnologia, icomptarà amb el recolzament delcreixent nombre d’especialistesen matèries relacionadas amb lasalut i la seguretat laboral.Això no obstant, segons va

assenyalar Pedro Ruiz, “en aquestsentit, atesa la rellevància que lesqüestions relacionades amb lasalut i la seguretat laboral, coms’ha demostrat amb els trets dra -mà tics que ha adquirit la sinistra-litat laboral valenciana, cal fer unaanàlisi profunda de les possibili-tats reals de formació i integrar-la en la docència de primer i segoncicle per tal d’orientar, in for marels titulats i professionals que ixende les aules de la Universitat”.

Evolució d’empreses i d’estudiants

ESTUDIANTS

EMPRESES

Font: Fundacio Universitat- Empresa. ADEI T

Exàmens i químicaImitant el presentador delCurso de ética periodística delprograma de televisió CaigaQuien Caiga:

En el darrer número del periòdicNOU DISE apareix un articleamb el titular Els exàmens no sónquímica. N’estem els químicscansats de l’ús despectiu de laparaula química com a sinònimde contaminació, artificialitat operjudici per a la salut o el mediambient, i volem reivindicar elbon nom de la nostra professió ide la ciència que li dóna suport.Si l’article duguera el titular Elsexàmens no són Farmàcia o béEls exàmens no són Bioquímica,hauria estat més precís o mésrigorós? Potser, o és que estic tandesconnectat del món acadèmicque no m’havia adonat queFarmàcia ha estat engolida perQuímica? O és que Bioquímicaha decidit per fi reconèixer lapaternitat (o maternitat, que tant

se val en aquest món d’abstrac-cions) de Química amb pre-ferència sobre Biologia i jo no hosabia?La lectura de l’article fa pale-

ses certes contradiccions curio-ses. Per prendre química l’estu-diant ha de recórrer al metge o alfarmacèutic, no al químic!L’origen natural o sintètic de lesvitamines no condiciona la seuanaturalesa química, per la qualcosa, des del punt de vista quí-mic, és indiferent que les vita-mines siguen aportades a l’orga-nisme per la via d’un concentratfarmacèutic o d’una alimentacióequilibrada. És cert que les amfe-tamines preses sense control sónproductes químics perniciososper a la salut, però és ben cert quel’aigua o l’oxigen són productesquímics que, presos amb lesimpureses necessàries (un 80%de nitrogen per a l’oxigen i algu-nes sals minerals per a l’aigua)són extraordinàriament benefi-ciosos.Concloent, si el que es vol es

reflectir la relació entre els fàr-macs i el rendiment dels estu-diants en els exàmens, el titularhauria de ser L’ús incontrolat defàrmacs no millora el rendimenten els exàmens. Ara bé, si el quees vol és culpabilitzar la química

el titular hauria d’haver estat: LaQuímica, culpable del fracàsescolar.El curs d’ètica periodística

aconsella el segon titular com amés adequat en aquest cas, per-què reflecteix millor el contingutde l’article sense qualificar des-pectivament una ciència i unaprofessió que inclouen il·lustresmembres benefactors de la huma-nitat que van des de LouisPasteur (descobridor de la fer-mentació), passant per R. Kuhn(Premi Nobel de Química 1938pel seu treball sobre els carote-noids, flavines i vitamines A iB2), fins a Mario Molina (PremiNobel de Química 1995 pels seus

estudis sobre el mecanisme dedescomposició de l’ozó estra-tosfèric) com a exemples diver-sos en el temps i la temàtica.Gràcies per tot, senyor director.

Ignacio Nebot-GilCatedràtic de Química Física.

Universitat de València.Departament de Química

Física.E-mail: Ignacio.Nebot@uv.es

Des deCopenhaguenHola, som dos estudiants Erasmusde la Universitat de Valèn cia... Joestic a Copenhaguen, i jo aBrussel·les (però estic fent-li unavisita al meu col·lega escandinaude Copenha guen...). Mireu, nosabem si aquest e-mail eixirà enel periòdic NOU DISE, peròmolaria que tota la penya que estàestudiant ara com a bojos allí aValència... s’assabentara que elsErasmus ens ho estem passant deputa mare...!!! Bo, acò és unaforma d’animar tota la gent per-què isca un any per ací..., que esbusque un poc la vida i que nopensen sols a empollar...! Unaabraçada a tots i a totes.

Ricard Gandia i Carlos Puig.

Edita: Universitat de València. Vicerector delegat: Vicent Alonso. Director: Francesc Bayarri. Redacció: Ester Pinter (cap deredacció), Ferranda Martí, Olga Dénia,Alfons Cervera i Manuel Peris. Disseny i maquetació: Tomás Gorría. Fotografia: Miguel Lorenzo. Tècnic de sistema: Carlos Giraldós. Asse sso ra ment lingüístic:AgustíPeiró. Administració i Serveis: Juan Jordán,Vicent Martínez i Amàlia Ortiz. Redacció: Gabinet de Premsa (C/ del’Antiga Senda de Senent, 11, planta 4,46023). Telèfon: 386 41 13. Fax: 38641 14. Correu electrònic:Premsa@uv.es. Nou Dise digital:http://www.uv.es/~noudise. Coordinació Nou Dise digital:Tomás Gorría. Publicitat: PB&A (Carrer del Poeta Ar tola, 17-27ª,46021. Telèfon: 393 44 65). Impremta: Ediciones Bidasoa, S.A.Depòsit legal: V-1.612-1997. ISSN: 1138-0624. Consell Editorial: Vicent Alonso, Carlos Pascual, Juli Peretó, AntoniTordera, Pilar Sanz, Josep LluísBarona, Josep Maria Jordan Galduf,Asunción Dobón, Francesc Bayarri iManuel Peris.

Bústia Oberta

4 OpinióNOU DISE 22446 FEBRER 98

Fa pocs dies hamort Pep Mon -taner, sotsdi-rector delCol·legi Ma jorLluís Vi ves, dela Uni versitat

de Va lència. La vida d’aquesthome singular ha estat lligadaa la trajectòria del Col·legiMajor, primerament com acol·legial i després, des que vaacabar els seus estudis deMedicina l’any 1970, com amembre de la plantilla del per-sonal del Col·legi, on ha exer-cit ininterrompudament les fun-cions de sotsdirector amb elssuccessius directors que hananat passant pel càrrec.Ell ha estat, doncs, un testi-

moni privilegiat de les diferentsetapes de la històriadel Col·legi –en rea-litat, era qui mésprop havia viscut desde dins eixa històriai, per tant, la memò-ria vivent d’aquestainstitució–: la fase decohabitació del seuLluís Vives –alesho-res ja Col·legi de laUniversitat– amb l’AlejandroSalazar, dirigit per la gent de

l’infaust Movimiento Nacional;la desaparició del Salazar i laconstitució del Lluís Vives comel primer col·legi major públicd’allotjament mixt d’Espanya;i la darrera etapa, marcada pelsrectorats de Ramon Lapiedra iPedro Ruiz Torres, en què elCol·legi ha gaudit d’especialrecolzament institucional.Durant tot aquest període

–em consta pels testimonisd’anteriors directors–, PepMontaner ha sigut molt mésque un membre de la plantilladel Col·legi. Amb eixe tarannàtan seu on es barrejaven gene-rositat, in tel·ligència, subtilesai elegància, ell ha estat sempreal peu del canó per a tractar deresoldre qualsevol problemaque es plantejàs. Els col·legials

han trobat en ell l’a-juda que han neces-sitat a cada moment:una paraula d’ànim,un consell, una ren-yada, o simplementcompanyia. Ha estatsolidari dels seuscompanys de treball,que l’han tractat ambrespecte i considera-

ció. I, com a membre de l’equipde direcció, la seua col·labora-

ció ha estat inestimable. Quanel dia de l’enterrament algú queel coneixia bé va comentar quePep Montaner era l’ànima del

Col·legi, vaig pensar que no estractava solament d’una efusiód’afecte, sinó també d’una des-cripció objectiva: si, com deia

Aristòtil, l’ànima és allò que faviure el cos, d’eixa persona espot dir que ha contribuït a vita-litzar el Col·legi Lluís Vives,probablement com cap altra. Noem sembla, doncs, retòric dirque es tracta d’una figura ir -repetible.Quan el vaig conèixer, ara fa

poc més de tres anys, em vaigadonar prompte de la seua sin-gularitat. No és fàcil creuar-seen la vida amb persones d’eixaintegritat moral, i d’això podemdonar constància tots els quehem conviscut amb ell durantel període de la seua malaltia,que ha suportat sense capqueixa i amb una normalitatquasi in comprensible. Però nosols era singular com a persona,sinó també com a treballador.En un entorn social i universi-tari cada vegada més tecnocrà-tic i burocratitzat, on la menta-litat funcionarial campeja per-tot arreu, ha estat per a moltsuna sort trobar-se amb aquesttreballador tan poc funcionarii tan universitari, val a dir:capaç d’assumir interessosgenerals de la institució uni-versitària, i no simplement elsdel gremi; sensible als valorsculturals universals, i no sola-ment als particulars; obert anoves idees i propostes, i noafer rat a les que ens resulten jafamiliars. Per tot açò, crec quela Universitat de València té undeure especial de gratitud ambaquest membre de la seuacomunitat que ens acaba de dei-xar.

Julián MarradesDirector del Col·legi Major Lluís Vives

En recordde Pep Montaner

Sempre fousolidari amb els seus

companys de treball, que el tractaren amb PPeepp MMoonnttaanneerr,, eenn uunnaa iimmaattggee pprreessaa eell 11999944..

MARISOL HOYOSDesprés d’alguns mesos d’espera,un total de 2.127 estudiants hancomençat al llarg d’aquesta set-mana les classes del Cursd’Adaptació Pedagògica (CAP) ales aules de la Universitat. El pas-sat dijous 29 de gener, una reunióels va convocar a l’Escola deMagisteri Ausiàs March per tald’oferir-los informació sobre l’es-tructura general del curs i d’acla-rir molts dubtes que han anat sor-gint durant el seu prolongat pro-cés de configuració.Un acord entre les universitats

valencianes i la Conselleria deCultura va determinar, en un prin-cipi, l’arribada enguany del nouCurs de Capacitació Pedagógica(CCP). De fet, el curs passat es vaelaborar un esborrany de l’ordreque des envolupava el decretministerial del 1995, pel qual elCCP haurà de prendre el relleu altradicional CAP, que fins ara per-metia als estudiants presentar-sea oposicions i impartir docència acentres d’Educació Secundària. Inesperadament, el passat 16

d’octubre una reunió urgent delsvicerectors de les cinc universi-tats valencianes, del director gene-ral d’Ordenació Acadèmica, JosepMaria Felip, i de la directora gene-ral d’Universitats, CarmenMartorell, va decidir l’ajornamentde l’entrada en vigor del CCP.Així, segons l’ordre que es vapublicar dies després en el DOGV,els tràmits de preinscripció i dematrícula, que havia de gestionarla Conselleria, tornaren a recaureen les universitats.El director del Servei de

Formació Permanent, José MaríaPalanca, va explicar als estudiantsque “la situació és un tant delicadaenguany, determinada per una

sèrie de circumstàncies un xiccurioses, com ara el fet que eldecret es publicara quan els espaisestaven ja completament cobertsamb el desenvolupament propi delcurs acadèmic”. Així, bona partde les activitats del Servei deFormació Permanent han hagut dequedar paralitzades durant eltemps d’organització del CAP.Quant a l’estructura del curs,

aquesta és molt semblant a la delsanys anteriors. El CAP està divi-dit en una primera part dedicadaal mòdul de Psico pedagogia, quetindrà una durada de trenta hores,i que en aquests moments ja estàimpartint-se. Prompte començaràtam bé la didàctica específica (30hores) en les especialitats deFísica-Química, Biologia-Geologia, Filosofia, Geografia-Història, Música, Econòmiques-

Matemàtiques, Llengua Estran -gera, Llengua Espanyola, LlenguaValenciana i Comu nicació Au -diovisual-Ciències de la Infor -mació. El professorat encarregatd’impartir aquestes especialitatsprové dels quatre departaments dedidàctica adscrits a l’Escola deMagisteri. Finalment, una partpràc tica haurà de desenvolupar-seen un centre escolar i, després delscursos, els estudiants en presen-taran una memòria.“És un curs que es presta a poca

mobilitat, atés l’elevat nombred’estudiants matriculats. Però elmés important ha estat donareixida a una situació d’incertesaque podia privar molta gent de lapossibilitat de concursar en opo-sicions, en el cas que es convoca-ren enguany”, afegeix José MaríaPalanca.Sens dubte, el nombre de matrí-

cules ha pujat considerablementdavant de la possibilitat d’arri-bada del CCP. Aquest curs tindràuna càrrega lectiva de 60 crèditsrepartits entre matèries troncals,obligatòries i optatives que hau-ran de cursar-se en un mínim d’unany, una vegada obtingut el títoluniversitari. Amb la por palesad’haver d’esperar una mitjana dedos anys per a poder presentar-se a les oposicions, molts estu-diants hi han vist la seua últimaoportunitat d’aconseguir el pas-saport d’entrada al mercat labo-ral. Així i tot, quant als contin-guts del Curs d’AdaptacióPedagògica, el director del’Escola de Magisteri, BernardoGómez, va assenyalar que “laUniversitat no està d’acord ambun CAP dissenyat atenent unmodel educatiu que ens ve del’any setanta”.

Salconduit a SecundàriaComencen les classes del Curs d’Adaptació Pedagògica a la Universitat

5Informació NOU DISE 22446 FEBRER 98

UUnn mmoommeenntt ddee ll ’’aasssseemmbblleeaa iinnffoorrmmaattiivvaa ssoobbrree eell CCAAPP cceelleebbrraaddaa llaa ppaassssaaddaa sseettmmaannaa..

Amb els ànims un xic exal-tats, molts estudiants plan-tejaren les seues inquietuds.“Vivim una aventura surre-alista”, va dir una estudian-ta. “Després d’un munt demesos d’anar d’un lloc al’altre, comencem les clas-ses amb retard i no tindremel títol fins al dia 15 dejuny. El més greu, però, ésque potser la Conselleriaconvocarà oposicionsabans, sense tenir en comp-te el que ha passat, i no hipodrem presentar-nos per-què no ens hi trobarem enpossessió del títol”.

Aventurasurrealista

aulaQuina cara Creuen posseir la veritat. I el pit-jor és que des de la tarima la pre-diquen. Quan claven el rem,mantenen la mateixa cara, senseun gest. Quina cara! Ara tens l’o-portunitat de restablir la veritat,sense identificar el pecador.Envia’ns les millors perles delsteus profes.

Un professor de cursos de doctorat,en un inusual atac de sinceritat, vadir: “El pitjor error d’un doctorandés creure que al seu director de tesili fa alguna gràcia ser el seu direc-tor de tesi”.

Menuda creuPensen que són forts perquè sónjoves i actuen en grup. Però lasuperioritat, els estudiants l’hau-rien de demostrar en els exàmensi això no passa sempre. Menudacreu! Si com a professor t’inte-ressa aclarir les coses, envia’ns lesrespostes (anònimes) més xocantsque t’han fet empassar.

Una estudianta de Farmàcia vaexpressar-se de la següent maneraquan se li va preguntar si li agradavenels homes musculosos: “Aquest no ésel meu logotip d’home, valore altrescoses”.

L’oratge d’aquests dies noconvida a anar massa lluny.L’aire porta en suspens boiresde Brahms i dóna a la ciutatun alé centreuropeu quetambé té, encara que a vega-des no ho sabem. Vore elracionalisme arquitectònicd’aquesta ciutat a vegades tandesficaciada i irracional és laproposta per a aquesta setma-na. Anirem a l’IVAM (diu-

menges gratis, entre setmana175 pessetes per a estudiants)i vorem l’exposició dedicadaa l’arquitectura racionalistaque han comissariat JuanLagardera i Tito Llopis.Certament vorem una altraValència en les fotografies iplànols d’edificis al costatdels quals hem passat i nohem vist. Entre façanes ifaçanes d’aquesta singularValència, en l’exposició apa-reixen destacats dos edificisde la Universitat: el Col·legiMajor Lluís Vives i l’anticedifici de Ciències (BlascoIbáñez/Jaume Roig), eixecolós que sembla eixit delMetròpolis de Fritz Lang.

En una sala annexa hi ha unregal afegit per als visitantsen forma de mirada a aquestaciutat: la del fotògraf cana-denc Ian Wallace i la del pin-tor valencià Marcelo Fuentes.L’excursió es completa aga-fant junt amb el tríptic del’exposició un plànol de laciutat on són marcats els edi-ficis més significatius d’a-questa mostra que encara nohan sigut enderrocats.Després es tracta de passejarla ciutat amb una nova mira-da, olorar la humitat i deixarque la retina perduda en lesfaçanes i el nas penjat de lamemòria ens porten a unaaltra ciutat.

nSi el que vols és aprofundir elteu coneixement de la llengua i lescultures valencianes mitjançant laconvivència amb estudiants queparlen valencià, ací et proposemtres adreces per a compartir pis:

nEs busca xica al carrer MinistreLluís Mayans, 54-23. Pis totalmentexterior amb rentadora, frigorífic,etc. El preu és de 16.000 pessetes.Pregunteu per Isabel al telèfon 92960 17 31.

nBusquem xic/a al carrer PoetaLiern, 18-1. El preu és de 8.000 pes-setes. Telefoneu en horari de sopar idinar al 285 38 88 i pregunteu perDavid.

nEs busca xic/a al carrer Poeta Masy Ros, 83-4. Hi ha dues habitacionsdisponibles. Pis totalment exterior,rentadora, televisió, vídeo, etc., iben comunicat amb Tarongers iBlasco Ibáñez. El preu és de 14.000pessetes. Pregunteu per PatríciaTormo.

nEs lloga pis a xic/a. Situat a laplaça del Cedre, 13-27. Són 18.000pessetes per persona al mes, inclo-ent-hi despeses. Prop de les facul-tats. Terrat gran i completamentexterior. Pregunteu per ÁngelesHeredia al telèfon 372 89 80.

nEs lloga pis a xic o xica. Estàsituat al carrer Arts i Oficis. El pisestà recentment reformat i totmoblat. Preu a convenir. Pregunteuper Mari Carmen o Loli al telèfon395 15 02 o al 151 76 92.

nLlogue habitació en règim depensió al carrer Doctor GómezFerrer, 15-2-4. El preu és de 12.000pessetes més 3.000 de despeses.Completament moblat, amb rentado-ra, televisió, telèfon i situat prop deles facultats. Pregunteu per Pilar altelèfon 361 43 24.

nLlogue habitació en règim depensió, preferentment a gent d’al-tres nacionalitats. Carrer LiteratAzorín, 25.000 pessetes. Truqueu al

334 43 06.

nEs donen classes de repàs. ESO,BUP, COU i exàmens de la JuntaQualificadora de Valencià. 700 pese-tes l’hora. Pregunteu per Pepa altelèfon 393 03 27.

nTitulada nadiva dóna classesd’Alemany. També realitza traduc-cions per ordinador. Pregunteu perMartina. Telèfon: 391 02 54.

nDone classes d’Estadística per aPsicologia, Criminologia, Pedagogiai Bioestadística. Nivell universitari.Pregunteu per Carlos al número de telèfon 369 61 44.

nDone classes d’Italià. També de BUP. A domicili. Pregunteu perSol al telèfon 253 08 76.

nDone classes de música, de guita-rra i de baix. Es tracta de classesper a alumnes de qualsevol nivell iestil. Hi tinc molta experiència. Sius interessa podeu telefonar-me al380 79 26.

nNadiva anglesa dóna classesd’Anglés. Per a tots els nivells.Telefoneu a Susan al 369 61 44.

nVenc Golf GTI 1800 de l’any 88.El preu és de 350.000 pessetes. Elsinteressats podeu trucar al telèfon 36598 09.

nVenc llibre de Dret: Casos y tex-tos de Derecho Internacional públi-co, d’Oriol Casanovas i la Rosa.Editorial Tecnos. Per 3.000 pessetes.Telefoneu-me a partir de les 21hores al 359 98 81.

nVenc bicicleta en bon estat. Preu aconvenir. Si us interessa truqueu altelèfon 372 77 27 i pregunteu perSofia.

nVenc càmera de fotos. VencNikon F3 amb motor. El preu és de100.000 pessetes. També es venenper separat. Si us interessa truqueual número 908 96 13 59.

nVenc un cotxe Fiat Regata-Mare.Sempre al garatge, amb pocs quilò-metres i la ITV fins a finals del1998. Preu: 3.000.000 de pessetes.Truqueu al 362 07 52.

nVenc l’Enciclopedia de lasPlantas Naturales. En cederom.Preu: 5.000 pessetes. Telèfon: 90804 31 89. E-mail: mariotru@uv.es

nEs fan currículums per ordinador.El preu és de 1.000 pesetes el currícu-lum, podeu preguntar per Noèlia altelèfon 393 03 27.

nEs passen treballs a ordinador.75 PTA/foli. Truqueu al 340 99 40.

nEs busca teclat i guitarra solista

ALTRES

VENDES

CLASSES

PISOS

LL’’AAuullaa MMaaggmmaa és un espai políticament incorrecte, que no disposa d’autoritza-ció governativa (ni ganes tampoc). Aquesta secció necessita de la teua col·labo-ració i enginy per a cada una de les seues subseccions. Si ets un virtual digitalit-zat en la xarxa global i mediàtica que ens envolta, envia’ns les teues propostes aE-mail: Premsa@uv.es. Si ets un/a romàntic/a lletraferit/da, per correu alGabinet de Premsa, C/ de l’Antiga Senda de Senent número 11, planta 4,València, 46023.

CAP (Surr.) m.Aventura

surrealista que arriba des-

prés de la titulació univer-

sitària. Consisteix a estar s

is

mesos esperant que algú t’

a-

clarisca quan comença

aquest Curs d’Adaptació

Pedagògica. Després, estàs

tres mesos assimilant tota l

a

bibliografia pedagògica

publicada els darrers trenta

-

cin anys (aproximadament)

.

Finalment, ja pots ingressa

r

a l’oficina de l’atur més a

prop de casa.

CCP (Relig.) m. Curs de

Capacitació Pedagògica qu

e

substituirà el CAP l’any

vinent. Consisteix a dismi-

nuir el temps d’espera

angoixant del CAP per

aconseguir així augmentar

el període d’assimilació

bibliogràfica. Finalment,

també espera l’oficina de

l’atur del cantó, però els

nous desocupats tindran un

a

preparació més moderna.

CCCP (Psquiat.) f. Sigles en

alfabet llatí de l’antiga Unió

de Repúbliques Socialistes

Soviètiques en una traducció

des del ciríl·lic. Malgrat algu

-

nes imperfeccions mínimes

(exagerades sempre a

l’Occident), aquestes coses

del CAP i del CCP no passa

-

ven en aquell règim. Que

sobraven opositors, ja que

eren a Sibèria per a realitzar

uns cursos sobre productivi-

tat en la mineria.

OPOSICIONS (Polit.) m. 1.

Tragèdia per a places de

Secundària que es represen-

tarà probablement el mes de

març. Els actuals titulats

apuntats al CAP no en tin-

dran el certificat fins a juny.

La Conselleria ha evitat, d’

a-

questa manera, que milers

d’universitaris passen el ma

l

moment d’unes oposicions.

L’Estat del Benestar ens pro

-

tegeix. 2. Això que haurien

de fer els partits de l’esque-

rra.

PLA²A (Urbanis.) f. 1. Espai

urbà que es retola amb el teu

nom en el teu poble si acon-

segueixen aprovar les oposi

-

cions de Secundària. 2. Lloc

de treball repartit per l’atzar.

DICCIONARI PER A AGRAFS

L’agrafia és la incapacitat

per a expressar idees per

escrit. Si ets àgraf total, no

et preocupes. Pots arribar

a ministra d’algun gover

n, a president d’un club d

e

futbol o, amb paciència, a

periodista de NOU DISE.

Si ets àgraf parcial,

col·labora amb el Dicciona

ri per a àgrafs, una obra m

agma que serà de consulta

obligatòria en el futur per a

investigadors de Prehistò

ria de l’Ètica.

TAMTAMJa està bé d’embrutar les parets iels panells amb anuncis de totamena. Si podeu embrutar un fullde NO U DI SE i arribar a mi lersde persones, per què continuaramb grafits que resulten mésantics que la partitura delMisteri d’Elx. Envia’ns els teusmissatges i reclams, gratis, a l’a-dreça habitual o a la Borsad’Habitatge del CADE.

Sense dubte, el temaestrella del passat mes en la xarxaha tingut a veure amb les intimitatsd’un president i d’una becària enuna casa blanca. Probablement nosabrem mai la veritat d’aquestahistòria, però allò ben cert és queha estat www.drudgereport.comla revista electrònica que va desta-par l’assumpte, deixant els setma-naris i la premsa diària in albis.S’afirma que aquesta revista és elparadigma de la informació políti-cament in correcta. En tot cas, no ésl’única pàgina reveladora que hi ha.Sense anar més lluny, enwww.npgabascal.com/abusoecus/index.html es posen en solfa elscrèdits hipotecaris en ecus. Els quino tenen ni casa blanca, ni crèditsen ecus per adquirir una vivendas’expliquen sense dissimulació enhttp://nodo50.ix.apc.org/lucha-autonoma. I a qui, per tenir, té elnom i el cognom de l’home més ricdel món se li dedica una pàginasuculenta enwww.zpub.com/un/bill/ecology.html.

6 AULA MAGMANOU DISE 22446 FEBRER 98

Una altraValència

ESCAPA’T

Prestatgeria

http://www.uv.es/~noudise

7Informació NOU DISE 2244

MARIA JOSEP PICOEl canvi de moral, la modernitza-ció i el boom turístic viscuts en elsanys seixanta i setanta acaben ambel mite antimaçònic, explotat pelgovern dictatorial de Franco a fide convertir la maçoneria en elgran enemic responsable d’en-frontar les dues espanyes. La clan-destinitat va ser la condemna dela maçoneria, quan les seues ban-deres ideolò giques eren la lliber-tat, la fraternitat i la igualtat, totdins d’un laïcisme confessat. Perla seua banda, els maçons es con-sideraven una societat discreta,més que secreta, i hi van persistirperquè les seues idees no van cul-minar en l’anhelada revolució. Sóncoses que han canviat els darrersanys. Les investigacions històri-ques hi han estat decisives.La maçoneria té un secret i és

que no hi ha cap secret. I amb l’ob-jectiu d’aprofundir en el significatd’aquest moviment social, polítici filosòfic en la València del 1937,l’historiador valencià VicentSampedro ha investigat sobre unfenomen genuí: les anomenadeslògies accidentals o provisionalsque es van establir a la ciutat delTúria, quan aquesta va esdevenirla capital de la II República.En l’obra La maçoneria valen-

ciana i les lògies accidentalsdurant la guerra civil, editada pelConsell Valencià de Cultura en la

seua sèrie Minor, Sampedro fa unaaproximació a un fet singular i únicen la història de la maçoneria mun-dial. Funcionaris, militars i polí-tics maçons es van refugiar aValència, quan el 1937 la capita-litat del govern republicà va aban-donar Madrid per les circumstàn-cies del conflicte bèl·lic, i van crearles lògies accidentals. Una orga-nització autònoma de lògies, lesquals es traslladaren a Barcelonaa l’octubre, i que van ser definiti-vament dissoltes en maig del 1938.Els noms elegits per a aques-

tes lògies van ser clars: lògianúmero 1, número 2 i número 3.En total s’hi van coordinar propde 120 maçons, entre madrilenysi andalusos, que van constituir elsnous tallers a València. Congregatsen l’emblemàtic edifici del carrerComte Montornés, el Liceu deLevante, els tres tallers van con-

viure mantenint la seua pertinençaa la Gran Lògia SimbòlicaRegional del Centre, amb el suportde la Federació de LevanteLa tasca d’investigació a

l’Arxiu Històric de Salamanca, elqual va funcionar com a arxiu poli-cial fins al 1977, ha proporcionata Vicent Sampedro un material in -èdit molt valuós per tal de conéi-xer el desenvolupament de lamaçoneria no sols a València capi-tal de la República, sinó també alllarg de la Guerra Civil. Ha estatun treball costós per l’escassesade documents, propiciada per lessuccessives purgues, depuracionsi multes patides pels maçons.Aquest llibre, introduït per

José Antonio Ferrer Benimeli, dela Universitat de Saragossa, reculluna breu història de la maçoneriavalenciana durant la II República,l’actitud de fidelitat republicana

que va adoptar la maçoneria espa -nyola davant del Front Popular ila corresponent repressió per partde l’exèrcit revoltat, com tambéla derrota final que acabà amb l’e-xili. El recorregut de la monogra-fia s’inicia amb una exhaustivaanàlisi de la maçoneria valencianadurant el període final de la dic-tadura de Primo de Rivera i la IIRepública, per tal d’abordardeprés els aspectes generals de lasituació de la maçoneria espan-yola al llarg de la Guerra Civil i,sobretot, les activitats maçòniquesa València durant aquesta època,ja que quan l’estat liberal avançacap a la democràcia augmenta elnombre de membres de les lògies.De fet, en la II República les lògieses plaguen de demòcrates. L’últimcapítol està dedicat a la derrota ia l’exili.

Maçons accidentals en la València republicanaAra, ja no ens valen misteris isecrets sobre la maçoneria, ientre les diverses obres queparlen sobre aquesta organitza-ció hi ha la de l’historiadorvalencià Vicent Sampedro, titu-lada La maçoneria valencianai les lògies accidentals durantla guerra civil. L’obra ha estatpublicada pel Consell Valenciàde Cultura. Sampedro és PASde la Facultat de Dret.

Un treballador de la Facultat de Dret publica un llibre sobre la maçoneria

VV iicceenntt SSaammppeeddrroo,, eenn uunnaa bbiibblliiootteeccaa ddee DDrreett..

Del novembre del 1936 finsa l’octubre del 1937 Valènciaés la capital per excel·lènciade la maçoneria espanyola,la ciutat va personificar lafraternitat. Una part dels5.000 maçons que hi haviaaleshores a l’Estat espanyolvan demostrar la seuadefensa per l’ordre repu-blicà. A València van crear elfons d’ajuda per als familiarsque s’havien quedat aMadrid, van protegir els quehavien de fugir cap a Màlagai hi van desenvolupar activi-tats humanitàries i políti-ques.La maçoneria ha estat una deles institucions més discuti-des i desprestigiades des de laseua aparició a comença-ments del segle XVIII, peròVicent Sampedro destaca laseua importància en l’evolu-ció històrica. Per a aquestprofessor de la Universitat deValència la maçoneria vatenir un gran impacte i va sig-nificar un important beneficisocial des de la seua creació,des de la qual és rellevant elmoviment maçònic desenvo-lupat en la València de finalsdels anys trenta, amb un gransentiment antifranquista.La Guerra Civil va convertirla maçoneria en la gran bès-tia contra la qual calia lluitar,de manera que la persecuciópolicial i la legislació anti-maçònica van estar justifica-des i van aconseguir arrelaren la societat imatges tòpi-ques de la institució gensafavoridores. Els qui no vanpoder escapar, a més de serdetinguts, patiren sancionseconòmiques i retractamentspúblics. Els maçons van serobjecte d’una persecuciódirecta i moral, i després dela mort de Franco la premsaels va recuperar amb un trac-tament sensacionalista,recor rent a vells atavismes isímbols de desprestigi.

Homes odimonis?

La Junta de Personal Docent iInvestigador de la Universitat deValència ha fet públic un comu-nicat on considera “inaccepta-ble” el segon esborrany de modi-ficació de la LRU presentat pelMinisteri d’Educació i Ciència.La Junta creu que l’esmentat

document suposa perpetuar, lega-litzant-la, l’actual situació d’in -estabilitat del professorat nonumerari. Així mateix, la promo-

ció d’aquest professorat es potveure bloquejada en la pràcticaper les noves dificultats introduï-des. La Junta afirma que l’esbor -rany “recupera fórmules ja expe-rimentades i rebutjades pels tri-bunals”. I que recupera “meca-nismes d’oposicions en lloc d’a-bordar el tema en profunditat”.La Junta critica també que no

hi haja cap pla de finançamentde les universitats.

8 InformacióNOU DISE 22446 FEBRER 98

Notícies 9 emet unespai sobre Sud-Nord

La Junta de Personal Docent,contra l’esborrany de la LRU

FRANCISCA FERRERHe decidit veure La puta en -amorada, de Chema Cardeña,a l’Espai Moma. A la porta hiha un fum de gent. Un guardacontrola els joves que esfumen la darrera cigarretamentre miren les fotografies del’exposició a l’antesala.Un grup d’estudiants de

BUP es troba entre els especta-dors. A la sala no hi ha proucadires per a tots, però el per-sonal de l’Espai vol que totsestiguen còmodes i fa tot elpossible. Al meu costat hi haun xicot d’uns quinze anys,està un poc nerviós, no hapogut seure amb els seusamics. No em puc contenir i lipregunte qui els ha recomanatl’obra. Em contesta, amb ver-gonya, que el seu professor deliteratura.Es fa fosc. Un personatge

amb aspecte de graciós delsegle XVII ens fa un flashback

per a introduir la història, queocorre durant les Carnestoltes,i amb un espai gran per a trespersonatges ens conten elsproblemes d’intrigues i decorrupcions d’una cort reial.Es fa la mitja part. Tinc curio-sitat i li pregunte al meu com-pany ocasional. Em contesta,prou content, que li agradal’espectacle, el graciós el quemés.Quan torna la foscor tot

és ja previsible, el personatgeque havia deixat l’escena pri-mer és el que reprén la parau-la, el graciós, amb argumentstòpics, deixa de ser-ho i laputa ens parla dels seus senti-ments estereotipats. El perso-natge del pintor deixa el seuhistrionisme i pren l’accióesperada. La projecció alfons de l’escenari del quadreinspirador de l’obra acabaamb un espectacle que jahavia tingut un fals finalabans, i deixa un gust agre-dolç en els llavis.La gent jove ha gaudit.

Espere que tornen al teatre ique la literatura ara no elsresulte avorrida. Un 10 per al’Espai Moma.

Teatre/Crítica

Un gust agredolçTT II TTOO LL:: LLAA PPUUTTAA EENNAAMMOO RRAADDAA

AAuuttoorr:: CChheemmaa CCaarrddeeññaaDDiirreeccttoorr: Antonio Díaz ZamoraAAccttoorrss:: Ester Alabor, J.C. Garés iChema CardeñaTTeeaattrree:: Espai Moma (Platero Suárez,11. València)

Universitat Gràfica

REDACCIOEl programa Solidaris, deNotícies 9-Televisió Valenciana,emetrà el proper dimarts, 10 defebrer, un reportatge sobre elPatronat Sud-Nord de laUniversitat. Solidaris, coordinatpel periodista Eduard Torres, estàpresentat per Rosa Brines.Aquest espai de Notícies 9 fuig

de criteris comercials o d’au-diència i accepta el repte d’in-tentar una televisió pública dequalitat. Solidiaris presta unaespecial atenció a les activitatsde les ONG valencianes. Lesqüestions relacionades amb elcamp de la solidaritat tenen ací

un tractament especial. Dins d’a-questa política informativa, l’e-quip del programa ha parat aten-ció en les activitats del nostrePatronat Sud-Nord. El programas’emetrà a les 22:05 de dimarts ies repetirà a les 19:05 de dijous.L’espai, d’una durada de 45minuts, s’emet en la segona cadenade Televisió Valenciana.Segons els responsables del pro-

grama, Solidaris ja és una realitat.“Hem aconseguit tenir una fines-tra audiovisual oberta al fenomensocial més espectacular de finalsdel segle XX: el voluntariat i l’ac-ció solidària”.

El fòrum de la FNACs’omplí dimecrespassat amb la bonamúsica dels “jovesprofessors” del’OrquestraFilharmònica de laUniversitat i el públicvibrà al ritme de lesseues cordes en lapresentació del seuprimer disc. FO TO :JUAN CARLO S TO RMO

Els nostresmúsics ferenvibrar el públicde la FNAC

Els estudiants més espavilats ja fa tres setmanes que pul·lulen per ací, just el temps que NOU DISE vainformar que s’obria l’agència del Servei Valencià d’Ocupació al Campus de Blasco Ibáñez. Ahir s’inaugurà oficialment aquesta oficina que té com a tasca principal ajudar que els nous llicenciats troben ocupació. No els hi mancarà faena! En la imatge, els vicerectors Ramón Torcal i Lluís Guia(esquerra) amb Rafael Segarra (dreta), director del Servei.

S’obri una oficina del Servei Valencià d’Ocupació al Campus de Blasco Ibáñez

El president del Consell Valencià de Cultura, Santiago Grisolía, ha visitat aquesta setmana el Col·legiMajor Rector Peset, de la Universitat de València. L’acompanyaren el rector, Pedro Ruiz Torres; elvicerector de Cultura, Antoni Tordera; el vicerector d’Estudis, Francisco Morales; el director delCol·legi, Nicolás Sánchez; el gerent de la Fundació de la Universitat, Alejandro Mañes; i el cap delServei Jurídic de la Universitat, Vicent Álvarez. FO TO : JUAN CARLO S TO RMO

Grisolía visita el Col·legi Major Rector Peset

ESTER PINTER–Els poblats ibèrics visqueren

a la península en l’Edat delFerro, abans de la integració totalen Roma, entre els segles VI i Iabans de Jesucrist; però quin ésel seu origen?–Fa més de quaranta anys es

pensava que els orígens de l’ètniaibèrica es trobaven al nord d’À-frica o a Àsia, quan es conside-rava el difusionisme una raó moltimportant per a la comprensió deles cultures antigues. Però els iberssón aborígens de la península ibè-rica. Qualsevol comparació ambelements estranys que no siguenco etanis i amb pobles molt llu -nyans és ciència ficció.–Sanchis Guarner parla d’un

substrat preromà enalguns trets de la nos-tra llengua. Què és elque ens queda encaraals valencians delsibers?–Aquesta cultura es

va diluir completa-ment en la romana. Enla nostra cultura vivanomés ens quedaalgun topònim iber,però poc més. El que sí que ensdeixaren és un ric patrimoni histò-ric, més de quatre-cents o cinc-cents jaciments molt importants,col·leccions arque o lògiques,numismàtiques, epigràfiques i her-mosos paisatges. –S’aconseguirà algun dia tra-

duir la llengua ibèrica?–No serà fàcil, perquè la llen-

gua ibèrica és una llengua extin-gida. Fins i tot els que han utilit-zat l’eusquera no han trobat mésque similituds a nivell de lèxic, nila sintaxi ni l’estructura és lamateixa, encara que altres histo-riadors no pensen el mateix.Gómez Moreno, el 1925, va lle-gir l’ibèric a partir d’un plom dela Serreta d’Alcoi escrit en llen-gua ibèrica i en grafia grega i d’al-guns topònims escrits en les mone-des en llatí. Hi ha estudis moltseriosos sobre això, però jo no hoveig possible fins que no es des-cobrisca una inscripció bilingüe.–Quin tipus d’organització

social mantenien els poblats ibè-rics i a partir de quines troballes

s’ha anat desco-brint?–El descobri-

ment de la casacomplexa és unanovetat que posa demanifest la dife-renciació social quehi havia en elspobles ibèrics. Arasabem que la casaamb una entrada

gran que possibilita l’entrada delcarro és la llar de l’aristòcrata queen diem nos altres. Assenyala unasocietat estructurada. A més del’hàbitat, allò relacionat amb lamort també en deixa constància.Dins dels santuaris, les famíliesaristocràtiques tenen una posició

preeminent. La tomba monumen-tal es dóna dins del món ibèric envariacions regionals; si anem capa la zona de l’Ebre trobaremtúmuls de grans dimensions peròno una decoració arquitectònicani escultòrica relacionada amb latomba. Des de la zona del Xúquerfins a Andalusia trobem la tombamonumental amb diferents tipo -logies. A nivell públic també hi haespais per al ritual religiós queanomenem santuari, poden estardins dels poblats o a la porta, allímit d’un territori o al llarg d’uncamí. No és una arquitecturaestrictament monumental però síde caire públic.–La incineració en l’Edat del

Ferro europea era una pràcticamolt estesa.–El que tenen en comú tots els

ibers i altres coetanis que no hosón és la incineració, però el ritualque hi ha al voltant d’aquest fet ésel que diferencia les cultures deles diferents parts del món ibèric.–I a banda d’aquests costums,

quins altres trets diferencien elspobles que conformen l’ètniaibèrica?–Són molt diferents, però estan

integrats en tres zones ben dife-renciades d’acord amb les tradi-cions anteriors i de l’economia decada regió. A la zona que va deJaén a Múrcia tenen una econo-mia minero-metal·lúrgica quedóna un índex de riquesa gran iper això hi ha més monuments.També entre el Segura i elVinalopó, l’eixida a la Medi -terrània, hi ha pobles molt rics.Entre l’Ebre i el Llenguadoc hi ha

una economia del cereal, ambcamps de sitges i amb excedentsmolt grans. A la zona valenciana,Albacete i un poc de Múrcia, l’e-conomia és agro-pecuària, i dadesarqueològiques destaquen la pro-ducció de vi, d’oli, i el ramatd’Obri Caprisa. Xàtiva representaun des envolupament molt impor-tant del teixit.–Quin paper juga el comerç

que aquests pobles mantingue-ren amb civilitzacions més com-plexes, com ara els fenicis i elsgrecs?–Quan arriben els colonitzadors

i no tenen colònies en aquestafranja ibèrica, els ibers actuen comels seus interlocutors. Per tant,no és un comerç colonial o dedominació, hi ha una elit local quehi participa i s’enriqueix i que aca-barà ostentant el poder. El comerçcomporta una evolució i una inci-pient diferenciació social.–L’art ibèric és valuós o, com-

parat amb el romà, és un art sub-desenvolupat?–No, no, és propi d’una socie-

tat complexa i a més a més moltric. Per exemple, en el segle Vabans de Crist hi ha projectesescultòrics dels ibers pràcticamentabsents del mon mediterrani occi-dental. Es tracta d’una culturaartística amb una tradició de dià-leg amb el Mediterrani que noconstitueix un epígon de l’artromà, ni del grec ni del fenici sinóun art propi amb trets estilísticsmolt importants. D’acord, això sí,que s’hi desenvolupa una escul-tura major en calcari amb una tèc-nica poc depurada en comparacióa altres cultures.–Queda molt per excavar i tro-

bar sobre la cultura ibèrica?–L’arqueologia té una perspec-

tiva molt important en la desco-berta i l’estudi del món ibèric, is’ha demostrat que quan s’inver-teix els resultats són molt bons.La important inversió que es vafer en els anys setanta i vuitantan’és un bon exemple. Però en elsúltims temps les dotacions hananat més aviat a la restauració i notant a la investigació, que és fona-mental per a conéixer bé aquestmón. Avui dia hi ha una tendèn-cia equivocada a promocionar mésla difusió que la investigació, quanles dues són les dues cares de lamateixa moneda.

Contràriament al que pensenmolts, Carmen Aranegui sostéque la tan reclamada damad’Elx no és una deessa. Per aAranegui la figura més desta-cada de l’art iber és la imatgede la matrona, de la senyora, laqual representa la tradició, perles seues vestimentes i lariquesa, per les seues joies.Segons la catedràtica enArqueologia hi ha un a priorisobre el particular, pel qualquan es troba una figura feme-

nina molt excel·lent es pensaque no pot ser més que unadeessa. Mentre que quan elrepresentat és un personatgemasculí se sol pensar que estracta d’un guerrer o d’un altremortal. Aranegui justifica laseua teoria sobre la damad’Elx dient que la representa-ció de personatges masculins ifemenins mortals és producted’una societat avançada, comho fou la dels ibers. A aquestasocietat estructurada li corres-

pon, segons Aranegui, unareligió també estructurada: “Amés de les creences conven-cionals en els esperits, tenienun panteó de déus i deesses”, idestaca altres dues qüestions:“Les pràctiques religioses delspobles colonitzadors a penesentren en el món ibèric, és unasocietat que s’afirma en laseua diferència” i la segona:“Adopten imatges que sóncomprensibles pel seu contacteamb els púnics o amb elsgrecs, però des del punt devista del culte i del ritualaquestes pràctiques són espe-cíficament ibèriques”.

Els ibers, una culturadialogant

La Dama d’Elx,

9Informació NOU DISE 22446 FEBRER 98

CCaarrmmeenn AArraanneegguuii ,, ccoommiissssààrriiaa cciieennttííffiiccaa ddee ll’’eexxppoossiicciióó ssoobbrree eellss iibbeerrss..

Aquesta catedràtica d’Arqueologia de la Universitat de Valèncias’ha proposat ressuscitar els ibers de la tomba d’estigmes on estavensoterrats. Per als qui anomena prínceps d’Occident reclama el re -coneixement d’haver constituït una cultura pròpia i no únicamentuna suma d’influències. Amb una magna exposició, de la qual éscomissària científica, sobre el món ibèric al Grand Palais de París jaels ho ha recordat a 100.000 visitants, ara ho està fent a Barcelona iposteriorment s’atrevirà amb els germànics a Bonn.

“Els ibers ensdeixaren un ricpatrimoni històric, jaciments,col·leccions i

Carmen Aranegui, catedràtica d’Arqueologia

Si estàs lluny de la Universitat però et continua interessant aquest món,NOU DISE et posa al dia. Només has d’omplir aquesta butlleta amb lesteues dades i enviar-la, junt amb un xec de 1.500

pessetes (a nom d’Universitat de València-Dise), a: Gabinet dePremsa. Antiga Senda de Senent, 11, quart pis. 46023, València.

MARIA ÀNGELS ULL*El Fòrum de Debats de laUniversitat ha organitzat jun-tament amb la Fundaciód’Amics del Parc Natural del’Albufera un acte de pre-sentació del llibre València,l’Albufera, l’Horta: MediAmbient i conflicte social,escrit per Mara Cabrejas iErnest Garcia, del Depar -tament de Sociologia id’Antropologia Social, queha estat editat pel Servei dePublicacions de la Univer -sitat de València.El llibre és una reflexió

sobre el conflicte social quehi ha hagut i hi ha encarasobre el tema de la proteccióde l’espai integrat dins delParc Natural de l’Albufera(el llac, la devesa i la marjali els arrossers) i a l’Horta deValència. Una iniciativa que,a més de descobrir-nosaquesta problemàtica, potaprofitar també perquè ensreciclem en aquesta assigna-tura pendent que és conéixerel Parc Natural mésemblemàtic dels valencians. La presentació de l’obra

anirà a càrrec de CristinaNarbona (coordinadora delGrup Socialista en laComissió d’Infrastructures iMedi Ambient del Congrésdels Diputats) i tindrà lloc alSaló d’Actes del Col·legiMajor Rector Peset, plaça delForn de Sant Nicolau, 4, deValència, dilluns 9 de febrera les 19:30 hores.

*Delegada de Medi Ambient de la Universitat de València.

Protegirl’Albufera

10 AgendaNOU DISE 22446 FEBRER 98

TEATRE

Espai Moma

La puta enamorada, de ChemaCardeña, fins al dia 8 de febrer al’Espai Moma, Platero Suárez, 11,baix. Horari: dimecres, dijous i diu-menges a les 20 hores. Divendres idissabtes a les 22:30 hores. Dimecres,dia de l’espectador. En el mateix lloc, l’Espai Moma, apartir del 12 de febrer i fins al 8 demarç es representarà Mandíbula afi-lada, de Carles Alberola, interpretadai dirigida pel mateix autor ambCristina Plazas i produïda per AlbenaProducció.

Teatre infantil

Al pati del Centre Cultural LaBeneficiencia Las botas del gato conbotas, a càrrec del grup de Teatre dela Caixeta. Horari: A les 12 hores encastellà i a les 13 hores en valencià.

Teatre de titelles

Al Teatro de Marionetas La Estrella,carrer Los Ángeles, 33. Venda altelèfon 356 22 92.Espectacle de participació de pallas-sos i titelles. Dissabtes, diumenges ifestius a les 18:30. Entrada única: 600pessetes.

Teatre Micalet

Ballant ballant, de la mà de JoanPeris. A partir del 17 de desembre.Dimarts a les 17:00, dimecres a les20:00 hores (dia de l’espectador).Dijous a les 21:30 (únic dia de des-comptes: universitaris, jubilats i car-net jove). Divendres i dissabtes a les22:30 hores. Diumenge a les 19:00.Venda per telèfon: 399 55 77.

PREMIS

Certamen universitari de textos literaris

Treballs d’autors menors de trentaanys vinculats a les universitatsespanyoles. Termini: 30 d’abril del1998.Dotació: 150.000 pessetes.

Envieu a: Universidad Politécnica deMadrid. Vicerrectorado de GestiónAcadémica. Sección de ExtensiónUniversitaria. P. Juan XXIII, 11.28040, Madrid.

Concurs de cartells Festes de Moros i Cristians, Oliva, 1998

Lema: Festes de Moros i CristiansOliva 1998. Dimensions: 50 per 35cm (alt-ample). Termini: Fins al 6 defebrer. Premis: 1er: 125.000 pessetes;premi local: 25.000 pessetes.Informació: Ajuntament d’Oliva.Telèfon: 285 02 50.

II Premi d’Investigació de Meliana

L’Institut Municipal de Cultura deMeliana ha convocat un premi d’in-vestigació local sobre Meliana, enles matèries d’Història, Geografia,Art, Biologia, Medi Ambient i altres.El premi és de 200.000 pessetes. Els treballs es presentaran a l’IMdC,plaça Major, 1. Telèfon: 149 60 70.

VIII concurs de maquetes ‘A la nostra marxa’

Per a grups de música de València,Alacant i Castelló que canten enqualsevol llengua. De gener a octu-bre. Cal enviar la maqueta a l’atencióde Simó Aguilar. Telèfon: 365 68 83.

I Premi de Fotografia‘Facultat de Dret’

La convocatòria recollirà imatgesrelacionades amb el món del Dret o lavida universitària a la Facultat, demembres de la Universitat deValència que tinguen o hagen tingutalguna vinculació amb la Facultat deDret d’aquesta universitat. El terminide presentació és fins al 15 de febrer ala Facultat de Dret, avinguda delCampus dels Tarongers s/n, 46071,València. El premi d’honor és de50.000 pessetes i de 25.000 i 15.000el primer i el segon accèssit, respecti-vament.

JORNADES

Jornades sobre ‘Sexualitat amb seguretat’

Organitza: Vicerectorat d’Estudiantsde la Universitat de València amb lacol·laboració del col·lectiu Lambda,l’Assessoria Sexològica per aUniversitaris i el Consell de laJoventut de la Comunitat Valenciana.Tallers ‘sexe més segur’: Dimarts 24i dijous 26 de febrer al Campus delsTarongers (16:30-20:30 hores), deBlasco Ibáñez (16:30-20:30h.) i al deBurjassot (10-14 h.). Taula redona:Dimecres 25 de febrer a les 17 hores ala Sala d’Actes del Col·legi MajorLluís Vives. On matricular-se gra-tuïtament: Al CADE dels tres cam-pus de la Universitat a partir del 12 defebrer d’11 a 14 hores. Telèfons: 38647 71/ 43 15 / 85 04.

Jornades sobre els joguets del segle XXI

Actes: Les jornades formen partd’un programa global d’activitatssobre la utilització del joguet com arecurs didàctic. La celebració de laFira Internacional del Joguet 98 per-met articular el concepte joc-joguetamb el contingut de la Logse. Entreles activitats hi ha una mostra derecursos lúdics, un estand informatiuper a educadors i una visita a expo-sitors a més de les jornades matei-xes. Matrícula: 5.000 pessetes.Lloc: Fira Internacional del Joguet 98de València. Dies: 13 i 14 de febrer.Inscripció: Ludoteca AIJU, ManuelCandela, 9-baix. Telèfon: 393 40 06.

Taller sobre ‘El procés de creixement’

A partir del 27 de gener, a càrrec deMaria del Mar Nortes i CarmeloOrtolà (10 sessions). Lloc: TallerVivencial. Telèfon: 384 31 98.

Col·loqui sobre Cinema Imprés

Divendres 13 de febrer, Dia Mundialdel Cinema, a les 19 hores col·loquisobre el cinema en paper. Hi participa-ran les editorials valencianes que millortracten la publicació de llibres sobrecinema. Acudeix al Fòrum de la Fnac.

CITES

Te’l portem a casa

Nom:Cognoms:Adreça:Població: Codi Postal:

Tf.: E-mail:

NIF:

DDiivveerrssoosseessppeeccttaacclleesstteeaattrraallss ss’’ooffee--rreeiixxeenn dduurraannttaaqquueessttss ddiieess..

Escriu alNou Disepremsa@uv.es

11Informació NOU DISE 2244

MARISOL HOYOSUn total de 88.585 personesvisitaren el Centre de Docu -mentació Europea de laUniversitat de València el curspassat. Però, curiosament, lamajor part d’elles no hi acce-diren per la porta de la Facultatde Filologia on actualment estàubicat, sinó que es dirigiren ala seua adreça electrònica en laxarxa. Només cal teclejar

httl://www.uv.es/cde perquè enl’ordinador s’òbriga la pàginaweb del Centre, coneguda ambel nom d’Europa Elèctrica, queofereix informació de primeramà sobre oposicions, progra-mes comunitaris, documentsinterns, licitacions o accionsd’ajuda que tenen el seu origena la Unió Europea.Nascut l’any 1982, mit-

jançant un acord amb la Co -missió deC o m u n i t a t sEuropees, el CDEs’integra en laxarxa de centresde documentaciódels països comu-nitaris i tracta prin-cipalment d’acos-tar a la comunitatuniversitària i alpúblic en generalles activitas que des envolupenles institucions europees. El

Centre rep periòdicament totala documentació que publiquenels diversos organismes de laUnió Europea, té accés a lesbases de dades comunitàries idisposa de bibliografia dereferència especialitzada entemes d’integració. Amb aquestfons, el seu personal confec-ciona una sèrie de bases dedades pròpies que poden serconsultades des de la xarxa. Així, el Centre de

Documen tació ha esdevingut,en uns anys, un punt de referèn-cia obligat com a servei electrò-nic d’informació europea ifigura actualment com a nove-tat en la pàgina web InfoEuropa, editada a Brussel·les.El seu director, Josep Sorribes,pensa que “un dels principalsreptes del Centre és arribar aser més conegut dins de lamateixa Universitat. Si bé el

nostre treball ésr e c o n e g u tàmp l i amen tpels circuitsd’informacióeuropea, moltesfacultats i grupsd’investigacióignoren les pos-sibilitats infor-matives quepoden trobar al

Centre. Així mateix, el mónempresarial no aprofita tots els

recursos que podem oferir-los”.Generalment, un 70 per cent

de les consultes directes alCentre demanen informaciósobre legislació, bibliografiaper a treballs, sentències delTribunal de Luxemburg, etc.Però, electrònicament, els seusserveis també són consultats percol·legis professionals, sindi-cats i diputacions. Alguns ajun-taments i corporacions locals icomarcals volen conéixer elsprogrames de medi ambient dela UE (Medi Ambient On Line),i algunes empreses sol·licitenserveis relacionats amb sub-vencions comunitàries. Mentre el CDE espera ara

pacientment el seu trasllat a laBiblioteca Central del Campusdels Tarongers, el correuelectrònic s’ha consolidat coma medi de comunicació amb elsseus usuaris. De l’altre costatde la pantalla, AlfonsoRodríguez, especialista endocumentació comunitària iencarregat de la part tècnica delservei, i Carmen Giménez,documentalista, els atenen cadadia. Des d’allí es preparen janous projectes de col·laboracióamb altres centres de docu-mentació europeus i de difusióals diversos centres de laUniversitat.

A EuropaElèctric@ desde casa

Velles prestatgeries acullen grosses carpetes nugades amb unacinteta de color roig. Dins, sentències del Tribunal deLuxemburg, iniciatives de la Unió Europea i una nombrosabibliografia especialitzada esperen per a ser consultades pertots aquells que s’acosten al Centre de DocumentacióEuropea.

Centre de Documentació Europea

Actualment, l’arxiu delCentre de DocumentacióEuropea es troba situat a laprimera planta de la Facultatde Filologia (antiga Facultatde Ciències Econòmiques iEmpresarials). Però lamanera més còmoda peraccedir-hi és entrar en laxarxa Internet.Entre els diversos serveis cre-ats pel Centre deDocumentació Europea, alqual s’arriba només ambteclejar httl://www.uv.es/cde,cal destacar els següents:–Diari Oficial de la Unió Europea.Únic a Espanya, dóna accés ales directives, convocatòries,documents interns i decisionsde la Unió Europea.http://www.uv.es/cde/DOCE/–Oposicions, sentències,bibliografies.Informació actualitzada sobreles oposicions a les institu-cios comunitàries, les sentèn-cies del Tribunal de Justíciade la Unió Europea i lesnovetats bibliogràfiques del’Oficina de Publicacions dela UE.–Guia de FinançamentComunitari.Finestra als 170 programes iiniciatives de la Unió Europeaen matèria de medi ambient,educació, afers socials, inicia-tives regionals, etc.http://www.uv.es/cde/GFC/–Butlletí Electrònic InfoEuropa. Línia directa amb l’actualitatde la Unió Europea. Notícies,convocatòries, contractes,oposicions i recomanacionsespecials.http://www.uv.es/cde/info-europa.htlm–Internet a Europa.Servidors temàtics de les ins-titucions comunitàries.http://www.uv.es/cde/euin-ternet

Accedir aInfo Europaamb una tecla

II nnssttaall ·llaacciioonnss ddeell CCeennttrree ddee DDooccuummeennttaacciióó EEuurrooppeeaa..

El Centreés un important

referentcom a serveielectrònicd’informacióeuropea

LOLI MARIN

l futbol, el futbol! Lapolèmica està servida:que si les clàusules derescissió, que si elsproblemes de despatx,que si no ni ha segu-

retat al camp, que si els sociscompren accions del seu clubsense saber-ho... Nuria Gavilán,estudianta de Dret a la Universitatde València, no fa cas d’això. Liencanta el futbol i fa dos anysque, com a àrbitre, s’atreveixcada cap de setmana amb vint-i-dos jugadors i la seua afició, cosaque, segons ella, “és molt mésperillosa”. Fa uns dies ha supe-rat les proves i ha pujat a SegonaRegional. Ara li queda menys perarribar al seu somni: la PrimeraDivisió. Pensa continuar enda-vant encara que hi haja molt demasclisme en el món del futbol.Això de ser àrbitre no li va venir

per casualitat: “En la meua famí-lia hi ha molta tradició pel futbol,som socis del València i jo sem-pre he jugat al futbol amb el meugermà i els seus amics. Un diavam apuntar-nos al curs que orga-nitza la Federació Valencianad’Àrbitres i recorde que, ja en laprimera classe, un xic volia fer-seel graciós explicant-me que unbaló és redó”.Aquell xicot no sabia amb qui

parlava. De xicoteta el seu parela portava al camp de futbol, toti que encara era molt prompte per-què sabera què era allò que totsvolien agafar i per què quan eltenien el tornaven. Els primerscontactes amb la pilota va tenir-los quan jugava a l’handbol(encara que no sabia si es tractava

de la mateixa) en equips com arael Salgui o l’Osito l’Eliana.Després va tenir nostàlgia d’in-fantesa i va tornar al futbol. Vajugar en el Fergo de SantMarcel·lí, on tots asseguren que,a l’igual que Ronaldiña, té unarelació molt especial amb el baló.Després només li quedava

conéixer les normes del joc. Aaquest fi, va fer un curs a laFederació i unes proves físiquesper a demostrar que pot dedicar-se al mateix art que els xics. I lidonaren un xiulet i unes estampes(roja i groga) perquè els jugadorsla deixaren córrer pels camps defutbol (llàstima que no li donarenuna bici per anar-se’n a escurar,com li han dit a crits de vegadesdes de les grades).–Què diuen quan et veuen apa-

réixer pel camp?–Sempre escoltes comentaris fins

i tot de l’afició, a vegades són flo-retes i la majoria insults. Ja estic a -cos tumada als insults, però ellsencara no entenen que una xica sigal’àrbitre. Hauríem de ser mésxiques al Col·legi Valencià d’Àrbi -tres i així ho trobarien més normal.Gràcies que Nuria Gavilán té

una col·lega que coneix un pocmés que ella el baló de futbol, oaixò diuen. És M. José, té vint-i-nou anys, xiula en la TerceraDivisió i ja ha estat internacional.Això a Nuria li ve molt bé: “Quanxiule als camps on ja ha estat unaaltra xica i em diuen que ho va fermolt bé, em tranquil·litze molt”.–Quan tens problemes al camp,

què fas?–Amb els jugadors intente el

diàleg i, si no s’hi pot, els trac latargeta. Només he tingut proble-mes amb els seus pares, que, desde les grades, m’insulten dient queno conec el reglament i més aviat

són ells els que haurien de mirar-se’l, fins i tot les normes noves,abans de donar crits. Però res més.

Nuria té dinou anys, estudiasegon de Dret i enguany s’hamatriculat d’una assignatura moltcuriosa: Àrbitres de futbol. Per afer-la li donen tres crèdits de lliureopció, i a més li serveix per arepassar les normes del joc: “Pera mi el més important són els estu-dis. Vull ser advocada, encara quepense compaginar-ho amb la meuaafició a l’esport”.–Quina llei afegiries al món del

futbol?–Després del que es veu en els

últims dies, una llei que posara mésen ratlla els presidents dels gransequips (no fa falta donar-ne noms),perquè respectaren més les actua-cions dels àrbitres i no els ferensempre culpables dels errors delsseus jugadors. (Clar que sí, méscórrer i menys parlar). A més,posaria protecció policial alscamps, perquè, per exemple, alsdel meu nivell no hi ha (xe, la xicasap de lleis).Nuria Gavilán fa dos anys que,

com a àrbitre, es troba sola con-tra el perill (sense àrbitres assis-tents) amb un baló de futbol. Elseu germà s’ho va deixar quanquasi li pegaren. Ara a vegadesacompanya en els partits la seuagermana per animar-la, i com-prova que, pel fet de ser xica, litenen més respecte. Nuria diu quea alguna companya “només li hanpegat a l’eixida quan ha arbitratdones, potser perquè agafen mésconfiança” (haurem d’anar espaiamb els del mateix sexe).La seua família troba bé que

siga àrbitre i a la Federació diuenque està molt preparada, però sivol arribar a Primera Divisió hade continuar superant proves.

LA COLUMNA

L’àrbitreque sabiade lleis

A la Universitat, estudianta de Dret; al camp, àrbitre de Segona Regional

n els tempsque corren,alces unapedra i apa-

reix un aniversari. Abanshi apareixia un dissenya-dor, un predicador deldesastre o una granotaamb la pinta d’AnaObregón. Ara obris els ullsi se t’ompli l’iris de gene-racions literàries, de guer -res perdudes (com totes lesguerres), de pintors queforen més pobres que lesrates i després van vendrecar el seu oblit en les sub-hastes dominades pelsmafiosos i els milionaris(premi per a qui encerte ladiferència).Ací mateix, en aquestacasa plena de segles i bata-lles sense respir contra laintransigència dels analfa-bets i dels inquisidors(premi per a qui encerte ladiferència), es prepara lacelebració dels seus cinc-cents anys d’existènciaperquè la vida torne a totsels indrets de la seua histò-ria i els òmpliga un anysencer de ciència, de re -flexions sàvies sobre elmón i de riures a escar.Una mica més enllàAzorín continuarà ruixantamb la lentitud i la pesa-desa dels seus escrits elshomenatges que li esperen.Més ençà serà BlascoIbáñez, i el foc institucio-nal que il·luminarà ambbrillantor els cent anys deLa barraca el lligarà RitaBarberà amb el foc de lesmàquines excavadores ins-titucionals que destruiranles alqueries de Campanarpels voltants del Pouet.Els aniversaris aprofitenper a recuperar memòriesdifícils, a vegades ultratja-des per l’oblit, altres espec-tacularment blindades peldesvergonyiment. El dia enquè Manuel Tarancón digael seu discurs amb motiud’una edició preciosa de Labarraca jo l’invitaré per-què visitem junts el grata-cels que hauran construïtamb el seu beneplàcit allloc que abans ocupava unabarraca de les de debò, alcostat mateix de ma casa.

ALFONS CERVERA

Commemoracions

12 ÚltimaNOU DISE 22446 FEBRER 98

E E

“En la meuafamília hi ha moltatradició pel futbol,som socis del

València i semprejugue a futbol ambel meu germà”

NNuurriiaa GGaavvii lláánnrreefflleexxiioonnaa aa ll’’aauullaassoobbrree eell pprròòxxiimmppaarrttii tt ddee ffuuttbboollqquuee aarrbbii ttrraarràà..