LaUniversitat presidix elJoan Lluís Vives

La Universitat de València presidix aquest semestre l’Institut Joan LluísVives, que agrupa quinze universitats del domini lingüístic. Durant aquestperíode, que coincidix amb la celebració dels Cinc Segles de la institucióacadèmica, estan previstes nombroses activitats docents, investigadores iculturals. Algunes d’aquestes iniciatives, com ara el Programa Drac, mobi-litzaran tant els estudiants com el professorat i el personal d’administraciói serveis. PPààgg.. 33

Els guanyadors de l’enquesta sobre els hàbitsnutricionals dels estudiants, emmarcada en elPrograma de Control de Qualitat dels Serveisde Restauració, són els següents:Lucía Arenas Pastor (Químiques),Diana Domingo Zamonero (Económiques),Mari Carmen Genovés Martínez(Bioquímiques), Noemí Llorca Juan (FilologiaHispànica), Francisco Javier Martí Gilabert(Biblioteconomia), Sergio Martínez Lozano(Relacions Laborals), Vicent Mollà Luna(Relacions Laborals), Marta Santandreu Osca(Químiques), Santiago Toledo Roig (Dret),Alicia Villar i Aguilés (Sociologia).Els guanyadors poden recollir el seu premi enqualsevol oficina del CADE a partir del 26 degener.

NUMERO 53. 21 DE GENER DE 1999

Gris sobre el campusL’actuació de la policia al campus de laUniversitat Autònoma de Barcelona el pas-sat 14 de gener, durant la visita del presi-dent del Govern, José María Aznar, ha alçat

una onada de protestes. Els agents actuarenamb una sorprenent contundència per a dis-soldre la protesta d’un grup d’estudiants.Notes de rebuig dels rectors i tancaments

dels estudiants han estat la resposta de lacomunitat universitària davant d’una actua-ció que recordava altres temps passats i gri-sos. Pàg. 5

10 estudiants dina-ran debades

Pràctiques professionals d’Informàtica

Les convoca: LaConselleria deBenestar Social.Objecte: Ajudes diri-gides a participar endiversos projectes

que suposen la incorporacióde noves tecnologies en larelació entre els ciutadans il’Administració.Dirigides a: Titulats supe-riors en Informàtica oTelecomunicacions.Termini: Fins al 25 de generdel 1999.Més informació:Al DISE.Ref.: DOGV 30/12/98.

Ajudes per a l’ampliació d’estudis i investigació

Les convoca: La FundacióICO.Objecte: Es tracta de bequesi ajudes destinades a l’am-pliació d’estudis i treballsd’investigació a universitatsestrangeres (àrea A) i espan-yoles (àrea B). Els temes pera l’àrea A seran econòmics,socials i jurídics de rellevàn-cia per a l’economia. En l’à-rea B es tracta d’estudis rela-cionats amb Història del’Art, Art Espanyol Modern i

Contemporani.Destinataris: Titulats supe-riors vinculats amb els estu-dis objecte de la convocatò-ria.Termini: Fins al 28 de febrerdel 1999.Sol·licituds: Al DISE.Més informació: A laFundació. Passeig del Prado,4. 28014, Madrid. Tef.: 900106 107. Correu electrònic:fundación.ico@ico.es.

Ajudes per a realitzar el Curs de Diplomat deSalut Internacional (DSI)

Les convoca: El Ministeri deSanitat i Consum. Objecte: Es tracta de 9beques per a realitzar el cursDSI a l’Escola Nacional deSanitat, Institut de SalutCarles III. Destinataris: Titulats uni-versitaris relacionats amb

activitats sanitàries dins del’àmbit de la salut públicadels següents països:Argentina, Bolívia, Brasil,Colòmbia, Costa Rica, Cuba,Xile, Equador, Guatemala,Hondures, Mèxic, Nicaragua,Paraguai, Panamà, Perú,República Dominicana, ElSalvador, Uruguai iVeneçuela.Termini: Fins al 15 d’abrildel 1999.Més informació: Al DISE.

Ajudes per a lectors en espanyol a les universitats deFilipines, Índia i Malàisia

Les convoca: L’AgènciaEspanyola de CooperacióInternacional (AECI).Destinataris: Llicenciats enFilologia de nacionalitatespanyola. Es requerixenconeixements d’anglés i

capacitat docent.Termini: Fins al 8 de febrerdel 1999.Més informació:Al DISE.Ref.: BOE 9/1/99.

Programa Sòcrates-Erasmus

Les convoca: La Universitat.Observacions: Les ajudesErasmus són compatiblesamb les beques d’estudi. Enel cas d’estades superiors alssis mesos es pot sol·licitarl’ajuda per a residència,adjuntant còpia del nomena-ment de becari Erasmus.Informació: Per a més infor-mació sobre qüestions acadè-miques cal contactar amb elresponsable Sòcrates de cadatitulació i, per a la resta, ambel Negociat de Programesd’Intercanvi. Antiga Sendade Senent, 11. Segon pis.Tef.: 96 386 48 02. En

Internet: http://sestud.uv.es/erasmusTermini: Fins al 15 de febrerdel 1999.Més informació i sol·licituds: Al DISE.

Ajudes per a lectorats d’espanyol a universitats estrangeres

Les convoca: El Ministerid’Afers Exteriors. Secretariad’Estat per a la CooperacióInternacional i per aIberoamèrica.Objecte: Ajudes per a lecto-rats d’espanyol a universitatsd’Alemanya, Àustria,Bulgària, Canadà, Txèquia,Xipre, Eslovàquia, EstatsUnits, Hongria, Lituània,Polònia i Romania.Destinataris: Titulats supe-riors de nacionalitat espa -nyola de l’Àread’Humanitats, preferiblement

de Filologia. Termini: Fins al 29 de generdel 1999.Dotació i durada: Les aju-des tenen una durada mínimade dos cursos lectius i unmàxim de tres i inclouen unadotació mensual, viatges iassegurança d’assistènciasanitària.Informació i sol·licituds: AlDISE. Ref.: BOE 30/12/98.

Beques per a la realitzaciód’estudis de postgrau i de cursos en llengua àrab

Les convoca: El Ministerid’Afers Exteriors. AgènciaEspanyola per a laCooperació Internacional.Objecte: Ajudes per a la rea-lització d’estudis de postgraui cursos de llengua àrab al’estiu del 1999 a Egipte,Jordània, Marroc, Síria,Tunísia, Xina i l’Índia (post-grau), i a Egipte, Jordània,Marroc i Tunísia (cursos dellengua àrab).Destinataris: Titulats supe-riors (beques de postgrau) illicenciats o estudiants (cur-sos) que hagen realitzat cur-sos de llengua àrab.Termini: Fins al 2 de febrerdel 1999. Informació isol·licituds: Al DISE. Ref.:BOE 4/1/99.

L’Educació Vocal iel Cant en elcurrículum dePrimària i en elprimer cicle deSecundària

Organitza:Universitat deValència. Patronat

d’Activitats Musicals.Dirigit a: Tota personainteressada.Duració i horari: Elsdissabtes 20 i 27 de febrer,i el 6 i el 13 de març, de9:30 a 14 hores.Diumenges 21 i 28 defebrer i el 7 de març, de9:30 a 14 hores. 32 hores(3 crèdits de lliure opció).Lloc: Sala de Juntes del’Antiga Escolad’Empresarials. C/ArtsGràfiques, 13.Preinscripció: Fins a tresdies abans de començar elcurs.Preu: 9.000 pessetes;7.000 pessetes per a lacomunitat universitària.Més informació: Al’Antiga Escolad’Empresarials. C/Arts

Gràfiques, 13. Tef. i fax:96 398 31 96.

Composició,Orquestració i Instrumentació

Organitza: Universitat deValència. Patronatd’Activitats Musicals.Dirigit a: Tota personainteressada. Horari: Divendres 22 degener i 5 de febrer, de 17 a21 hores. Dissabtes 30 de

gener i 6 de febrer, de 10 a14 hores i de 17 a 20hores. Diumenges 31 degener i 7 de febrer, de 10 a14 hores.Duració: 30 hores (3crèdits de lliure opció).Lloc:Aula de Música del’Escola Universitària deMagisteri.C/Alcalde Reig, 8.Preu: 22.000 pessetes;18.000 pessetes per a lacomunitat universitària.Preinscripció: Fins a tres

dies abans de començar elcurs.Més informació: Al’Antiga Escolad’Empresarials. C/ArtsGràfiques, 13. Tef. i fax:96 398 31 96.

Viatge sonor a travésdel segle XX: de Mahlera Reich, passant perViena

Organitza: Universitat deValència. Patronat

d’Activitats Musicals.Dirigit a: Tota personainteressada.Horari: Divendres 29 degener, 5 i 12 de febrer, de18 a 21 hores. Dissabtes 30de gener, 6 i 13 de febrer,de 10 a 14 hores i de 17 a21 hores. Diumenge 14 defebrer, de 10 a 14 hores.Duració: 40 hores (4crèdits de lliure opció).Lloc: Sala de Juntes del’Antiga Escolad’Empresarials. C/Arts

Gràfiques, 13.Preinscripció: Fins a tresdies abans de començar elcurs.Preu: 9.000 pessetes;7.000 pessetes per a lacomunitat universitària.Més informació: Al’Antiga Escolad’Empresarials. C/ArtsGràfiques, 13. Tef. i fax:96 398 31 96.

Comunicar en Públic:una Habilitat Directiva Essencial

Organitza: FloridaUniversitària.Horari: Dissabtes 20 i 27de febrer, 6 i 13 de març.Dilluns 15 i dimarts 16 demarç. De 9 a 14 hores.Crèdits: 3.Preu: 12.000 pessetes;9.000 pessetes per a lacomunitat universitària;8.000 pessetes per alsmembres de l’Associaciód’Antics Alumnes.Més informació: A FloridaUniversitària. C/Rei enJaume, 2. Catarroja. Tef.: 96 122 03 80.

2 CitesBEQUES

CURSOS

NOU DISE 553321 GENER 99

NOSOMRES

3Informació NOU DISE 553321 GENER 99

ALICIA TOLEDOL’Institut Joan Lluís Vives (IJLV)va organitzar, els passats 21 i 22 dedesembre, sota el lema Mou-te,unes jornades d’es tudiants a la Uni -ver sitat Autònoma de Barce lona.La presentació del Programa Dracde mobilitat d’estudiants i la cridaper al Congrés d’Estu diants de laXarxa d’Uni versitats Institut JoanLluís Vives van ser els contingutsque més calaren entre els assistents.L’esperit del Programa Drac és

fer possible l’intercanvi d’estu-diants, professors i membres delPAS entre les diverses universitatsde la xarxa. Aquesta mobilitat ésun element clau com a font d’ex-periències i complement de la for-mació universitària, tant pel que faals intercanvis dins del calendariacadèmic com als cursos d’estiu.El Drac funciona entre diverses

universitats de la xarxa, fins i totabans de la creació de l’Institut.Però en les Jornades Mou-te es vaparlar d’una reformulació del pro-grama i d’un reajustament a lesnecessitats dels estudiants en elssegüents termes: increment de laquantitat de l’ajuda econòmica queatorguen les beques, facilitamentde la infrastructura (informacionssobre allotjament, manutenció), afa-voriment de l’intercanvi entre pro-fessors, difusió màxima del pro-

grama entre les universitats, etc.Quant a la presentació del Con -

grés d’Estudiants de la xarxa d’u-niversitats de l’IJLV, a càrrec delrector de la UAB, Carles Solà, esva informar de les línies de treballque cal encetar d’ací a l’any 2000.La proposta de continguts, realit-zada pel sociòleg Salvador Cardúsi facilitada als estudiants entre ladocumentació de les Jornades,planteja alguns dels grans reptes defutur als quals s’hauran d’encararels estudiants del segle XXI. Elsobjectius generals del Congrés esresumixen en tres: la presa de con-tacte entre els estudiants de totesles universitats de la xarxa de l’IJLVper tal de definir estratègies comu-nes; el desenvolupament d’estruc-tures i d’hàbits de participació delsestudiants en la vida universitàriai en els òrgans de representació; ila contribució per a crear un espaiinteruniversitari propi de les uni-versitats integrants de l’IJLV quepuga esdevindre un interlocutorvàlid en l’àmbit europeu. La pro-posta de continguts dissenyadadesenvolupa temàtiques com aral’esclat de nous models universi-taris, la universitat i el món pro-fessional, les formes de participa-ció dels estudiants a la universitati a Europa com a nou destí profes-sional i d’intercanvi imprescindi-

ble.Hi van participar aproximada-

ment vint estudiants de cada uni-versitat de l’IJLV, deu representantsdels òrgans de govern de les uni-versitats i deu estudiants membresd’associacions culturals, esporti-ves, lúdiques, etc.En darrer lloc, i amb el nom de

Fòrums de participació, els repre-sentants d’estudiants després dediverses reunions van presentar unseguit de conclusions. Els ponentsvan ser els estudiants que ja forenels responsables de les ponènciesde la I Trobada a Morella. Es vaacordar d’organitzar la II Trobadade Representants d’Estudiants del’IJLV, anàloga a la de Morella, aPalma de Mallorca del 14 al 17d’octubre del 1999; elegir unSecretariat Tècnic d’Estudiantsdependent d l’IJLV, format per dosmembres de cada universitat; la cre-ació d’una comissió de sis estu-diants encarregats de coordinar elCongrés d’Estudiants de l’IJLV. Les Jornades Mou-te han estat

l’última activitat de l’IJLV mentrela presidència d’aquest requeia enel rector de la UAB, Carles Solà.Mentrestant, estigueu a l’aguaitdurant aquests sis mesos ja que laUniversitat de València, com adetentora de la presidència del’Institut, té preparades un munt

Mou-te per lesnostres universitats

Unes jornades celebrades a l’Autònoma engeguen el programa d’intercanvi Drac

La Universitat de València va heretar elpassat 15 de gener, en un acte celebrat al’Autònoma de Barcelona, la presidència del’Institut Joan Lluís Vives per als pròximssis mesos. Aquest reconeixement coincidix

amb l’any en què la institució celebra elscinc-cents anys de la seua fundació. Sónmolts els encontres, debats, publicacions iprogrames dins i fora de la comunitat uni-versitària que amb motiu de la presidència

se celebraran a la Universitat de València ia les altres que conformen l’Institut. ElPrograma Drac, que facilita l’intercanvid’estudiants, PAS i PDI per aquestes uni-versitats, n’és un dels estrella.

REDACCIODurant el primer semestre del1999, la Universitat de Valènciaocuparà la presidència de l’InstitutJoan Lluís Vives. L’acte de traspàsdel càrrec del fins ara president,Carles Solà, rector de la Univer -sitat Autònoma de Barcelona, alrector de la Universitat de Valèn -cia, Pedro Ruiz Torres, tingué llocel passat 15 de gener a la ciutatcomtal. L’Institut Joan Lluís Vivesagrupa quinze universitats deldomini lingüístic català. El fet que el pròxim 30 d’abril

la Universitat celebre el cinquécentenari de l’aprovació de lesseues Constitucions pels Jurats dela ciutat dóna més rellevància a lapresidència de l’Institut i deter-mina el caràcter d’algunes de lesactivitats programades per a aquestperíode. Entre elles destaca el IIIDebat Universitari sobre El futurde l’ensenyament superior aEuropa, que se celebrarà els dies

28 i 29 d’abril a València. Altres dels projectes presentats

per la Universitat que s’aprovarenel dia 15 foren la promoció de lesPublicacions de les Universitats del’Institut Joan Lluís Vives a travésde la presentació de la Col·leccióAldea Global, coeditada per laUAB, la UJI i la UV (UAB, finalsde gener), les presentacions de lesrevistes de la Universitat Mètodei L’Espill i la presència a la Firadel Llibre de València amb casetapròpia. Dins d’aquest projecte estàprevist la presentació d’un seguitde llibres, col·leccions i del NEU.

PREMI CIENTIFIC. A més, s’hi decidíconvocar el Premi Cinc Segles deComuni cació Científica per a estu-diants de la xarxa que tinguen unatesi doctoral inscrita en un pro-grama de doctorat. Els treballsguanyadors es publicaran en larevista El Temps.

Hi ha previstes també dues tro-bades, una de responsables de doc-torat on es tractaran, entre altresqüestions, la reforma dels estudisde doctorat (RD de maig del 1998)i es presentaran els cursos de doc-torat d’àmbit IJLV i del programaDrac-Doctorat. L’altra trobada trac-tarà sobre el Nou Dise i altres publi-cacions universitàries de la xarxa.També es presentarà el Codi

Penal en Català a València i secelebrarà, entre els dies 21 i 23 d’a-bril, a València, el I Congrésd’Estu diants de Filologia CatalanaPom peu Fabra en el qual es re -uniran estudiants de filologia cata-lana de les universitats de l’Insti -tut.Hi haurà unes Jornades sobre la

Universitat i l’Educació Científicai Tecnològica dels Ciutadans delSegle XXI. Se celebrarà també uncicle de conferències als campusde la UV, la URV i la UPF orga-nitzat per la Societat Catalana de

Biologia. Hi ha previstes tambéunes Jornades sobre CreacióLiterària, Producció Editorial iFragmenta ció Lingüística.Són moltes més les activitats que

s’han aprovat en el si de l’InstitutJoan Lluís Vives per a aquest any,com ara els homenatges del 18 demarç al poeta Miquel Martí i Poli a l’historiador jesuïta Robert I.Burns, que enguany complixnoranta anys, que se celebraran ala Universitat de Vic.

TURISME I FORMACIO. A Eivissa, elsdies 15, 16 i 17 d’abril tindrà llocel II Fòrum Arc Mediterrani sotael títol genèric Turisme i Formació,i a la Universitat de Lleida el mesde novembre s’obrirà amb un debatsobre Estra tègies per a la innova-ció a la Universitat de cara alsegle XXI. El mes d’octubre, a laUniversitat de València es reuni-ran els responsables dels serveis

lingüístics d’aquestes universitats,i el mateix mes ho faran, a laUniversitat de les Illes Balears, elsrepresentants dels estudiants.El Consell General de l’IJLV va

acordar potenciar la coordinació iel treball permanent entre les uni-versitats i va decidir ampliar el nom-bre de comissions de treball de qua-tre a huit. Les noves són la de GestióEsportiva, Programes Socials, Draci la dels Estudiants i les Estudiantes.Són molts altres els àmbits per alsquals no s’han creat comissions decoordinació permanent entre lesuniversitats, però per als quals síque s’ha previst la realització dereunions i trobades entre els seusresponsables.L’IJLV crearà una revista elec -

trònica en la qual figuraran lesponències i els actes de les activi-tats que l’Institut ha realitzat i rea-litze, i s’ampliarà el web d’aquestorganisme per afavorir la interco-municació de les universitats.

València presidix l’Institut Joan Lluís Vives

EEll pprroojjeeccttee DDrraacc ffaacciilliittaarràà llaa mmoobbiilliittaatt eennttrree lleess uunniivveerrssiittaattss ddee ll’’IIJJLLVV..

Biblioteca a Filologia

El dia 15 es va inaugurar alCampus dels Tarongers la quemolts mitjans de comunicacióvan titllar com a biblioteca deCiències Jurídiques més grandel país. I jo entone el meaculpa i us confesse que, quanvaig vore la bonica inuguraciód’eixe gran temple de lasaviesa, vaig sentir gelosia,ràbia i enveja. Sí, potser hau-ria de sentir-me contenta pelsmeus companys de Dret,Econòmiques o Treball Socialque poden anar a estudiar auna biblioteca pròpia, sensesentir-se en un espai alié, i “elno va més”, inclús poden con-sultar llibres de les seues titu-lacions, cosa que servidora noha pogut fer en tres anys quefa que estudie eixa bonicacarrera que tothom vol fer ique ningú no sap molt bé quèés: Comunicació Audiovisual. Així, mentre un arxiconegutarquitecte italià ha dissenyatun edifici per a contindre lli-bres i estudiants desesperatsen època d’exàmens (queencara que no li agrade a l’ar-quitecte serà la funció princi-pal de la seua obra), els estu-diants de ComunicacióAudiovisual no podem consul-tar llibres ni disposem d’unamiserable sala d’estudis. I ambaquest últim problema tambées troben tots els estudiants deFilologia. Sembla surrealistaperò és veritat, un estudiant deFilologia no pot consultar niun Diccionari de la Llengua. I per acabar us diré que m’hedecidit a escriure aquesta apo-logia de la biblioteca pensanten els companys que hanentrat enguany a la Facultat,perquè, sincerament, i faltant-me un any per acabar lacarrera, crec que abans trobaréjo una feina que tindrem unaBiblioteca a la Facultat deFilologia.

Emma Bas i Ferreres.Estudianta de Comunicació

Audiovisual.

Els mateixos problemes de sempre

No deixa de ser estimulant queany rere any els estudiantsagraïsquen les nostres obser-vacions i ens prometen tin-dre’ns en compte en posteriorsreclamacions, encara que pos-teriorment s’acaba fent-ne casomís i, conseqüentment, repe-tint-se la mateixa pèssimasituació a causa del passo-tisme, ineptitud, burla..., no sé.Per això, a principis de curs esva fer una recollida de firmesd’alumnes/as de la Facultat deFilologia de València. Quasi1.200 companys/es exigiensolucions eficaces i ràpidesexpressant el seu malestar ipreocupació davant dels pro-blemes sorgits durant el perí-ode de matriculació per al curs1997/98, que estaven centratsbàsicament en les qüestions

següents:–Lentitud en la resposta a lesinstàncies per a l’obertura ocanvi de grups.–Poca oferta de grups per cadaassignatura, cosa que ocasionaque una gran part dels grups estanquen immediatament,impossibilitant la consecucióde l’itinerari curricular desitjatper cada un de nosaltres. Jaque l’única alternativa quese’ns dóna és matricular-nosen aquelles assignatures quetenen places lliures (en unintent de completar els crèditsde la matrícula).–Assignatures sense docènciaque no han sigut cobertes.–Retard en l’entrega de la cer-tificació de les actes, en notindre disponibles les notes,fet que en definitiva ha ocasio-nat la impossibilitat per amatricular-nos del següentmòdul.–El greu error de plantejamentde la Facultat en no considerarla prioritat dels alumnes del’especialitat en el moment dematricular-se d’assignaturestroncals sobre els companysque les trien com a assignatu-res optatives de tipus c o dellire opció.–A pesar de l’amplitud d’hora-ris, en general, no disposemd’horaris que possibiliten l’as-sistència en dos blocs princi-pals (de matí i de vesprada).

Cosa que ens impedix compar-tir els nostres estudis amb untreball o qualsevol altre tipusde dedicació.–Repetició anual de la mateixaescassesa de previsió per alsprocessos de matriculació id’informació.–Escassesa de personal i d’ho-raris d’atenció.–Solució a la incongruència detindre la nostra biblioteca enuna altra facultat, la necessi-tem ja i no l’any que ve.–Solució a la discriminacióque patim els alumnes de laFacultat quant a l’ús de l’as-censor.En aquests moments, tenim enconeixement que algunes deles nostres peticions estan enprojecte. En tot cas, conside-rem de vital importància laresta de problemes que els fir-mants universitaris manifes-ten, i esperem, sincerament iun poc escèptics, que se solu-cionen amb la major brevetat iefectivitat possibles, ja quesón unes necessitats d’ús quo-tidià.També voldríem donar desd’ací tot el nostre suport alscompanys/es de la Plataformadel Transport del Campus deBurjassot.

María Reyes MatamalaArribas. Estudianta.

Una amiga opina que els homes hau-rien de vindre amb un manual d’ins-truccions, perquè ningú no els entén.Amb tot, això m’ha passat a mi tambéamb algunes dones; per la qual cosa deuser una mancança general de la nostraespècie.Durant anys, he sigut un complet

desastre amb els electrodomèstics. Peracabar-ho d’adobar, aquestes màqui-nes vénen amb unes instruccions d’úsque mai no m’acabe de llegir.Comence a fullejar-les amb la millorvoluntat i de seguida perd l’interés iabandone. El resultat és que en la nos-tra casa els electrodomèstics tenen unavida molt curta.Aquesta incapacitat meua per a l’a-

prenentatge tècnic em tingué molt pre-ocupat fins que un dia vaig llegir queels científics havien demostrat laincompatibilitat general de l’espèciehumana amb els manuals d’instruc-cions.L’home, com a bon primat, aprén

tocant, trencant, equivocant-se i encer-tant amb la solució després d’innom-brables intents. A aquesta tenacitat enl’error i a la recerca de la veritat sel’anomena experimentació. Elsmanuals d’instruccions no funcionenperquè no hi cap la pífia. Amb tot, laciència ha descobert tantes coses pererror que els llibres de metodologiahaurien d’incloure un capítol exclu-siu sobre el valor positiu de l’equivo-cació.A pesar de tot, hem estat educats

en la por a equivocar-nos. L’home sesent incòmode en l’er ror i, fins i tot,quan apareix el negre fantasme de laculpa arrossega els seus errors ambuna llarga penitència. Paradoxalment,en alguns aspectes de l’activitathumana la imperfecció és allò que sin-gularitza un objecte com a obra d’art.Així, una peça de ceràmica pintada amà es distingix d’una còpia industrialper les xicotetes deficiències que lasingularitzen universalment. En algunlloc vaig llegir que els indis navajos,en acabar de confeccionar una catifa,

sempre deixaven un fil solt, a fi quela seua ànima no quedara atrapada perla perfecció de l’obra.Però tornem als manuals d’ins-

truccions. El fet que la majoria delselectrodomèstics hagen estat fabricatsen altres països, i que els traductorsd’aquests manuals no siguen gransfilòlegs, augmenta la dificultat per acomprendre el seu funcionament.Fa poc l’Associació de Traduc tors

de Catalunya va dedicar un congrésmonogràfic als despropòsits en la tra-ducció. Entre els nombrosos massa-cradors del llenguatge destacava untraductor xinés de manuals d’instruc-cions per a torradores. L’home, ambuns pocs mesos d’estudi del castellà,s’havia llançat a explicar l’intricat fun-cionament d’un d’aquests aparells. Elresultat fou el següent: “Aquestatorradora pot fum el primer o segontemps l’usat. La voluntat res influir latorradora dins d’alguna direcció ivoluntat suspensió el fumar següentun parell de temps en ús... Remouremica complet. Estirar tros de mica enporta. Estirar absent i porta obrir-sede sobte”. Encara que, potser, tot aixòquedà superat per un error alié a l’àm-bit d’allò tècnic; en un hotel rus, demanera ostentosa, un cartell anunciavaals turistes la visita a: “El cementerion els més famosos compositors iescriptors russos són enterrats dià-riament. Excepte els dimarts”.És possible que les inintel·ligibles

paraules del xinés traduïsquen l’estu-por de l’oriental davant de la fredaduresa de la tecnologia occidental, itambé que l’anunci rus denote un obs-cur institnt autoritari que obligue lasocietat eslava a desfer-se amb regu-laritat dels seus intel·lectuals. Però elcert és que fins el consumidor o elturista més estúpid pot intuir per ellmateix el funcionament de la torra-dora o l’autèntic abast de l’horari devisites del cementeri.Potser una societat evolucionada

hauria d’advocar pel dret a equivocar-se sense manuals d’instruccions.

4 OpinióNOU DISE 553321 GENER 99

Entre línies MARCOS MARCO Bústia ObertaNecessita la vida instruccions d’ús?

Edita: Universitat de València. Vicerector delegat: David Garcia. Director: Francesc Bayarri. Cap de redacció: Ester Pinter.Consell de Redacció: Ricard Huerta, CharoÁlvarez, Alfons Cervera i Manuel Peris.Disseny i maquetació: Tomás Gorría. Fotografia: Miguel Lorenzo. Tècnic de sistema: Carlos Giraldós. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Administració i Serveis: Nel·la Leal,Vicent Martínez i Eulogio Fernández. Redacció: Gabinet de Premsa (C/del’Antiga Senda de Senent, 11, 46023).

Telèfon: 96 386 41 13. Fax: 96 386 41 14. Correu electrònic: Premsa@uv.es. Nou Dise digital: http://www.uv.es/~noudise. Coordinació Nou Dise digital: T. Gorría. Publicitat: PB&A (Carrer del Poeta Ar -tola, 17-27, 46021. Telèfon: 96 393 44 65). Impremta: Ediciones Bidasoa, S.A.Depòsit legal: V-1.612-1997. ISSN: 1138-0624. Consell Editorial: David Garcia, CarlosPascual, Juli Peretó, Antoni Tordera, PilarSanz, Josep Lluís Barona, Josep MariaJordan Galduf, Asunción Dobón, FrancescBayarri i Manuel Peris.

R+D

REDACCIOEl Servei d’Extensió Universi -tària presenta per al primersemestre de l’any 1999 una novaedició del seu programa deCursos, Tallers i Seminaris. Enaquesta ocasió els cursos sónimpartits tant per professorat dela nostra Universitat com perprofessionals de reconegut pres-tigi i presenten novetats de con-tingut i d’ubicació.Per primera vegada els cursos

s’impartiran en els quatre cam-pus: Blasco Ibáñez, Burjassot,Tarongers i Ontinyent. Aquestesforç per arribar a tots els estu-diants s’acompanya amb unarenovació de l’oferta temàtica.Així, i d’un total de 37 cursos,es presenten com a novetat cur-sos de protocol, de ciència itecno logia, matemàtiques per aestudiants de ciències socials,gastronomia, medi ambient, etc.Estan adreçats tant a estudiants

universitaris com a públic engeneral.Els Cursos, Tallers i Seminaris

tenen el reconeixement com acrèdits de lliure elecció per alsestudiants de la Universitat deValència. L’oferta es classificaen cinc grans àrees temàtiques:Ciències Socials, Ciències Bàsi -ques i Tècniques, Ciències de laSalut, Humanitats i Educació iFormació del Profes sorat. La relació cronològica de l’o-

ferta, que té dos mesos d’espe-cial intensitat, febrer i abril, éscom a continuació es detalla:

En el mes de febrer es rea-litzaran el Curs bàsic de pro-tocol; el curs Protocol social iempresarial; el de Proble -màtica ambiental a la conca delMediterrani; La participaciópública en la gestió de la tec-nologia; La fabricació d’ins-truments lítics prehistòrics:tecno logia i pràctica de talla;Com convertir un text lierarien guió cinematogràfic; Cursde drama aplicat a la comuni-cació en àmbits professionalsen llengua anglesa: pràctiquesd’improvissació i tècniques depersuasió; Iniciació a la foto-grafia professional; Història del’Òpera. 1800-1850; La pro-gramació i avaluació de l’edu-

cació física en la reforma edu-cativa; Música i cervell; Jocsmalabars i construcció dematerial en educació física.Per a març: Anàlisi de l’o-

ferta i del consumidor en la ges-tió de les arts escèniques; Ladirecció estratègica en la Pime.La internacionalització i la co -operació com a opcions estratè-giques clau; La tecnologia.Estudi social i la seua avalua-ció; Les formes musicals a tra-vés de l’audició; El cos humà ila fotografia en blanc i negre;Als 550 anys dels estats d’Oliva;Activitats en la natura en el ciclede Primària.Abril presenta els cursos

Cultura gastronòmica; Lesmatemàtiques més enllà del’aula; Els sons de les matemà-tiques; De Peckinpah a Taran -tino. Antigues receptes per alcinema actual; El cinema espa -nyol dels anys vint; Iniciació ala comèdia; Arqueologia del foc. Els cursos del mes de maig

són:Representació audiovisual.Imat ges entre els límits de l’es-cissió i la diferència; Música illenguatge; Dansa educativamoder na.El mes de juny també tindrà

tres cursos:La utilització de tèc-niques comportamentals i hipnò-tiques en la pràctica clínica; Laintervenció psicològica en lainfància i preadolescència: comelaborar programes de modifi-cació de conductes; Com pre-vindre i resoldre problemes delectura i escriptura. Per a finalitzar el semestre, en

juliol es realitzaran Empresa imedi ambient; Desenvolupamentsostenible i indicadors de soste-nibilitat; Màrqueting i venda pera futurs farmacèutics.La matrícula dels cursos ja està

oberta per a alumnes de laUniversitat i públic en general,i per a formalitzar-la cal adreçar-se al Servei d’Extensió Univer -sitària amb el DNI/CIF i l’acre-ditació de pertinença a la comu-nitat universitària quan calga.Aquest segon requisit et per-metrà gaudir d’un preu reduït enles taxes de matrícula.El Servei d’Extensió Univer -

si tària es troba al carrer d’ArtsGràfiques, 12, segon pis, des-patx 223. El telèfon d’infor-mació dels cursos és el 96 38641 00, ext.: 2007, i l’adreçaelectrònica: servext@uv.es. Lainformació actualitzada i ambdetalls de la data de realització,lloc, crèdits, programa, profes-sorat, nombre d’alumnes i preude matrícula també es pot tro-bar en http://www.uv.es/~vice-

5Informació NOU DISE 5533

REDACCIOLa Junta de Govern de laUniversitat de València, en laseua sessió d’aquest dimarts, vaacordar per unanimitat condem-nar l’actuació de la policia durantla recent visita a la UniversitatAutònoma de Barcelona del pre-sident del Govern, José MaríaAznar. La policia va carregaramb contundència per a intentardissoldre un grup d’estudiantsque protestaven per la presènciad’Aznar al campus. L’acord dela Universitat de València es vaprendre després d’ampliar, tambéper unanimitat, l’ordre del dia dela reunió de la Junta. Aquest acord ratifica el comu-

nicat de condemna aprovat di -vendres passat pel Consell Gene -ral de l’Institut Joan Lluís Vives,que agrupa catorze universitatsde Catalunya, Balears i el PaísValencià. Segons aquest comu-nicat, els representants de lescitades universitats:1.- Expressen la seua solidari-

tat i suport al rector i a tota lacomunitat universitària de laUniversitat Autònoma de Barce -lona.2.- Condemnen l’actuació des-

proporcionada de la policia, espe-cialment inadequada en un cam-pus universitari.3.- Denuncien la desconsidera-

ció de les autoritats governativespel que fa al paper que laUniversitat exercix en la societat.La intervenció policial a Bar -

celona ha alçat una onada de pro-testes en el si de la Universitat deValència. L’Assemblea d’Estu -diants Nacio nalistes (AEN) va re -unir uns huitanta estudiants en untancament de protesta realitzat ala Facultat de Geografia i Històriala nit del dimarts. Segons l’AEN,la Universitat ha de continuar sent“un espai de lliure expressió on

els/les estudiants puguen mani-festar les opinions sense haver depatir la repressió per part de lesforces d’ocupació”. Un comuni-cat de l’AEN assenyala: “Pensemque els fets suposen un pas mésen la campanya orquestrada pelssectors més reaccionaris delsPaïsos Catalans vers una institu-ció tradicionalment crítica amb laseua política”.Per la seua banda, la comissió

permanent de l’Assemblea deRepresentants (AdR) de Geo -grafia i Història de la Universitatde València ha condemnat la

“violenta repressió” patida pelsestudiants a l’Autònoma deBarcelona. Aquesta AdR declarapersona non grata en els seuslocals “el president del Governde l’Estat espanyol, la delegadadel Govern a Catalunya i les for-ces de seguretat de l’Estat”.També des de diversos sectors

polítics i socials s’ha qualificaten termes molt crítics la inter-venció policial en un campus uni-versitari i s’han presentat inicia-tives parlamentàries per a con-demnar els fets.

Rebuig a la càrregapolicial a l’Autònoma

Crítiques de la Junta de Govern i de l’AdR d’Història, i tancament de l’AEN

Extensió oferta 37cursos per alsemestre

Reconeguts com a crèdits de lliure opció

Per primera vegadaels cursos

s’impartiran en elsquatre campus:Blasco Ibáñez,Tarongers, Burjassot iOntinyent

EEssttuuddiiaannttss,, dduurraanntt eell ttaannccaammeenntt ccoonnvvooccaatt ppeerr ll’’AAEENN aa GGeeooggrraaffiiaa ii HHiissttòòrriiaa..

SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ Universitat Politècnicade València. Paranimf.Rectorat. 25 de generde 1999. 10 hores.Universitat d’Alacant.Sala d’Actes. Campusde Sant Vicent delRaspeig. 26 de gener de 1999. 10 hores.

PROGRAMA DE CREIXEMENT COMPETITIU I SOSTENIBLE

Universitat d’Alacant.Sala d’Actes. Campusde Sant Vicent del

Raspeig. 25 de generde 1999. 10 hores. Universitat Jaume I.Aula Magna. E. S.Tecnologia i CiènciesExperimentals. 26 degener de 1999. 10 hores.

ENERGIA, MEDI AMBIENT IDESENVOLUPA-

MENT SOSTENIBLEUniversitat d’Alacant.Sala d’Actes. Campusde Sant Vicent del

Raspeig. 26 de generde 1999. 16:30 hores.

Universitat deValència. Sala deGraus. Facultat deFarmàcia. 27 degener de 1999. 16:30 hores.

QUALITAT DEVIDA I GESTIÓDELS RECURSOS

VIUSUniversitat de

València. Sala deGraus. Facultat deFarmàcia. 27 degener de 1999. 10

hores.Universitat MiguelHernández. Sala deGraus. Facultat de

Medicina. 28 de generde 1999. 10 hores.

JORNADES DE PRESENTACIÓ DEL V PROGRAMA MARC DE R+D DE LA UNIÓ EUROPEA25-28 DE GENER DE 1999 / PROGRAMA DE LES JORNADES

ORGANITZEN: LA DIRECCIÓ GENERAL D’ENSENYAMENTS UNIVERSITARIS I INVESTIGACIÓ DE LAGENERALITAT VALENCIANA I LES OTRI DE LES UNIVERSITATS DE LA COMUNITAT VALENCIANA

PER A MES INFORMACIO CAL ADRE²AR-SE ALS TELEFONS:96-590 38 02 ( OTRI. Universitat d’Alacant) / 96-665 86 36 (OTRI. Universitat Miguel Hernández)96-387 74 09 (CTT. Universitat Politècnica de València) / 96-434 56 79 (OCIT. Universitat Jaume I)

96-386 40 44 (OTRI. Universitat de València)

PROGRAMES HORITZONTALS:

*CONSOLIDAR EL PAPER INTERNACIONAL DELA RECERCA COMUNITÀRIA

*MILLORA DEL POTENCIAL HUMÀ DERECERCA I LA BASE DE CONEIXEMENTS

SOCIOECONÒMICS

*FOMENTAR LA INNOVACIÓ I FACILITAR LAPARTICIPACIÓ DE LES PIMES

Universitat Miguel Hernández. Sala de Graus.Facultat de Medicina. 27 de gener de 1999.

10 hores.Universitat Jaume I. Aula Magna. E. S. Tecnologiai Ciències Experimentals. 28 de gener de 1999.

10 hores.Universitat Politècnica de València. Paranimf.

Rectorat. 28 de gener de 1999. 16:30 hores.

n Venc taula per a ordinador.Color marró i amb tres calaixos.Preu a convindre. Interessats crideual 619 00 43 20 i pregunteu per Pau.

n Venc llibres de matemàtiques.5.000 problemas de anàlisismatemàtico, de D.Demidovich, per1.000 pessetes; Cálculo diferencial eintegral, d’E.Vanach, per 700 pesse-tes; i Manual de tablas y fórmulasmatemáticas, serie Schaum, per1.000 pessetes. Pregunteu per Carmeal 96 359 98 81 (a partir de les 21hores).

n Nadiva alemanya dóna classesd’Alemany i realitzatraduccions.Telefoneu al 96 340 1488 i pregunteu per Martina.

n Alemany i Anglés. Classes parti-culars, grups reduïts o empreses. Sócprofessora bilingüe. Mètodes psi-cològics amb alta velocitat. Crideual 96 392 44 18.

nDone classes de Valencià de qual-sevol nivell. Prepare per als exàmensde la Junta Qualificadora deConeixements de Valencià. Des de1.000 pessetes l’hora. Podeu trobar-me al telèfon 96 369 42 57.

n Done classes d’Alemany i en faigtraduccions. Sóc alemanya i m’ofe-risc a donar classes del meu idiomaa qualsevol nivell i a fer-vos-hi tra-duccions. Pregunteu per Martina altelèfon 96 340 14 88.

n Es lloga pis moblat, exterior, qua-tre habitacions, cuina equipada. Per65.000 pessetes, incloses despesesd’escala. C/Poeta Artola, 28. ZonaFacultats. Tef.: 96 362 56 99 (crideua les nits o al migdia).

n Es busca xica per a compartirpis. C/Murta, 14-6ª. 13.000 pesse-tes/mes, despeses a banda. Crideu al610 88 38 24 i pregunteu per Anna.

n Es busca xica per a compartirpis. Prop de les facultats, amb televi-sió i telèfon. C/Guàrdia Civil, 22-esc.1-19. Per 25.000 pessetes men-suals. Interessats crideu al 96 369 3293 i pregunteu per Concha.

n Es busca xic o xica. Per a com-partir pis. Cèntric, zona Llotja. C/EnBou, 3, porta 7. València. Interessatscrideu al 96 392 35 22 i pregunteuper Asun.

n Busquem xic o xica. Per a com-partir pis. Amb rentadora, televisió,despeses d’escala incloses.Av/Cardenal Benlloch, 78, porta 33.Telèfon: 607 14 33 70 03.

n Professora d’espanyol a Françabusca xics i xiques de 13 a 16 anysper a mantindre correspondènciaamb joves francesos de la mateixaedat. M. Claire Fano, 19 rue A.Barbés, 76.800, St. Etienne duRouvray. France.

n Es necessiten biòlegs. Titulats,amb coneixements de camp i facili-tat per a comunicar-se. Per a treballsde divulgació. Imprescindible currí-culum i fotografia.

n Col·laboració en treball d’inter-venció social.Alumnes d’últim cursde Pedagogia, Psicologia, TreballSocial, Educació Social. Per a actua-ció integral en assentaments deValència. Interessats crideu al 96356 50 99 o personalment a A.J. ELBARRACÓ. C/Sánchez Coello, 9(al costat de l’estació de RENFE delCabanyal).

n Treball en creuers de luxe.Guanyeu-vos un sou de 200.000pessetes mensuals treballant en vai-xells i creuers de luxe per tot el món.Moltes places de treball disponibles.Tot l’any. Informació: JRV-cruises.Apartat de Correus 12.272. 46020,València. Envieu segell per a la res-posta.

n Plaça d’informador d’objeccióde consciència i recolzament tèc-nic. Titulats universitaris, preferible-ment llicenciats en Dret. La retribu-ció són 75.000 pessetes mensualsnetes. Per a la selecció es traurà lamitjana de l’expedient, l’entrevistapersonal i una prova tipus test.Interessats envieu currículum alCentre d’Informació Juvenil deGandia. Plaça Rei Jaume I, 1. 46700,Gandia. Tef.: 96 295 95 25. Fins al22 de gener.

n Es passen treballs a ordinador.

TREBALL

INTERCANVI

PISOS

CLASSES

VENDES

Des de l’obertura del’autovia València-Madrid, el viatge aRequena es pot rea-lizar en poc més demitja hora (no calque córregues més).Aquesta localitatdisposa del termemunicipal mésextens del PaísValencià, en unagran part trenat dexicotetes pedanies.El nucli històric téinteressants carrersamb antigues casessenyorials. Destacala zona de l’anticcastell, que té unorigen islàmic. SantaMaria, Sant Nicolaui el Salvador són tresesglésies d’obligadavisita. També té ungran atractiu l’ajun-tament, ubicat sobreun antic convent.Tant Requena comtota la comarca sónde parla castellana.De fet, fins a mitjansdel segle passat noes van incorporaraquestes terres alPaís Valencià.El vi és el productemés representatiu dela zona i les festesde la verema tenen

un especial interésper als visitants.Des de Requena espoden fer atractivesexcursions. La queací recomanem és lade les Hoces del riuCabriol, que estan aun pas. El problemaés que la polèmicaper la construcció del’autovia ha popula-ritzat aquest paratged’altíssim valorecològic. Per aques-ta raó, un lloc queestava preservat deles allaus de visi-tants s’ha convertiten una zona molttransitada darrera-ment. Les Hoces són lescorbes que fa el riuCabriol entre altís-sims murs de pedra.El riu servix de fron-tera entre València ila Manxa. La vege-tació i la fauna de lazona deuen la seuariquesa a l’absènciad’activitat humana.Per això és una obli-gació ser respectuo-sos amb el mediambient si es volcontinuar mantenintaquest paratge.

tamTAMJa està bé d’embrutar les parets i els panells amb anun-cis de tota mena. Si podeu embrutar un full de NOUDISE i arribar a milers de persones, per què continuaramb grafits que resulten més antics que la cripta deSant Vicent de la Roda. Envia’ns els teus missatges ireclams, gratis, a l’adreça habitual o a la Borsa

6 Facultats pertorbadesNOU DISE 553321 GENER 99

Requena ila seua comarca

Àries

Les relacions amb lateua parella passaranper un període ultrasen-

sible. Si no vols trencar-hi, ini-cia un exili interior o bé fes-teanacoreta.

Lleó

Si has perdut els estal-vis per la devaluaciódel real, pots consolar-

te: en realitat has superat la teuaetapa d’especulador i ara ja potsdedicar-te a la creació artística.

Sagitari

Aquesta setmana seràbona en el camp labo-ral. Pujaràs del lloc

253.987 al 242.988 en la llistade l’INEM.

Bessons

Si ets negre/a, fas mésde dos metres i tensconeixements de bàs-

quet, no ho dubtes: el teu futurés tan lamentable com si foresblanc/a.

Taure

Si l’amor, la salut i elsdiners no t’han donat lafelicitat, és perquè et

falta allò més important: un plade pensions.

Verge

Aquest mes de gener, tanfred, pots consolar-te:almenys encara no t’han

declarat persona non grata a laUniversitat. Altres no poden dir elmateix.

Capricorn

Si busques una relacióamistosa, sense sexe, nialcohol ni pòquer,

demana el catàleg de sectes perillo-ses del Ministeri de l’Interior per aorientar-te.

Balança

La teua imatge públicaestà millorant demanera decidida. Pots

començar a passejar sense velpel carrer.

Aquari

La situació política estàtambé millorant. En elsdarrers tres dies no ha

entrat la policia en cap campus.

Cranc

El canvi de mil·lenni not’ha d’agarrar despre-

vingut. L’any 2001 serà millorper a tu si hi arribes amb unsestalvis superiors al milió d’eu-ros. Euro amunt, euro avall.

Escorpió

Si ja has conegut l’ins-pector/a d’Hisenda queha canviat la teua vida,

pots continuar la investigaciódels teus sentiments presentant-te al/la policia de barri.

Peixos

La vida és un caravas-sar (que no vol dir uncamp de carabasses).

Així és que a llegir més litera-tura turco-alemanya i menysbromes sobre la situació psi-quiàtrico-política que patim.

L’extensió de fitxers de format MP3, elqual ha tingut un desenrotllament fortís-sim en la xarxa, ens permet la reproduc-ció musical, la creació de composicions iles més diverses manipulacions que se’ns

ocórreguen, podent crear complets i complexos cede-roms o CD d’àudio.Sense oblidar-nos de la realitat existent anomenadadrets d’autor, s’està creant un ampli debat des de l’a-parició d’aquest potent format que permet una granqualitat de so junt amb una reduïda grandària de fit-xer, encara que contràriament al que podia pensar-sealgunes discogràficas com Sony(http://www.sony.com) o Polygram(http://www.polygram.com) ja han posat els seusulls en el potencial que significa la venda per Internetde melodies amb el consegüent benefici entemps/diners tant per al proveïdor com per a l’usuarifinal. Les pàgines següents són una escarida relaciód’aquells llocs on podem trobar diverses seccionssobre cançons i artistes, sense oblidar-nos de consellstant sobre la maquinària com sobre el programari. La pàgina MP3.Com (http://www.mp3.com), la qualamb un disseny molt esquemàtic ens endinsa enaquest món del format MP3. Una pàgina interessantrespecte a tota una sèrie d’utilitats tant per a pc comper a mac és la Winamp.Com(http://www.winamp.com), i una altra pàgina a tin-dre en compte és la de Mpman.Com(http://www.mpman.com) d’informació sobre repro-ductors portàtils. Quant a música, principalment, tenim la pàgina deMusic4Free.Com (http://www.music4free.com), lapàgina de Music Bulevar(http://www.musicblvd.com), la pàgina deMusicmatch (http://www.musicmatch.com) i la deGood Noise (http://www.goodnoise.com). En qualse-vol cas, cal tirar-li una ullada a la Societat Generald’Autors per a estar al corrent de la polèmica susci-tada amb la popularitat d’aquest format(http://www.sgae.es), i com que a la xarxa ja sabem ala velocitat amb què evoluciona allò que té èxit ja s’haposat en marxa un nou format successor del MP3, elMP4, informa’t en people.goplay.Com/MP4Central.

ANTONIO ARINOProfessor de Sociologia i Antropologia

Així com el pe ríode de desen-rotllisme i d’intensa urbanit-zació (anys seixanta i setanta)va ser una època d’abandona-ment i deteriorament de lespràctiques rituals i de lesmaneres de viure més omenys antigues de les comu-nitats rurals, en els anys hui-tanta i especialment en elsnoranta assistim a un movi-ment de revitalització, restau-ració i fins i tot d’invenció derituals i tradicions. Un exem-ple d’això es pot trobar en lafesta de Sant Antoni delPorquet, que molts poblescelebren durant aquests dies.El qui va ser el patró dels ani-mals de servei (cavalleriesmajors) durant alguns segless’ha transformat i revitalitzat,després d’una etapa de crisi,com a patró dels animals decompanyia. Molts poblesvalencians han celebrat festesamb fogueres, benedicció d’a-nimals, etc., en honor de santAntoni, i en les comitives hempogut veure el més heterogeniassortiment d’animals domès-tics. Si per cultura popularentenem cultura tradicional,la cultura popular experimentaara un procés de metamorfosiperò també de revitalització.Però en parlar de cultura

popular no volem reduir-la, niseria legítim, a les expressionsque procedixen de societatsrurals, pre industrials. També

hi ha una cultura popularurbana, i una cultura popularde les societats mediàtiques ide la informació. Els concertsde rock i les telenovel·les, sóntambé una cultura popular? Lafórmula Disney i la fórmulaMcDonald’s que s’imposen almón formen part d’aquestacultura?Per a discutir aquestes qües-

tions i d’altres relacionades

hem reunit un grup d’espe-cialistes (antropòlegs, histo-riadors, sociòlegs) amb el fide fixar l’estat de la qüestióen l’àmbit europeu. Uns espe-cialistes que poden donarpunts de vista contrastats,complementaris i polèmicsque tracten tant la perspectivadels països nòrdics com la delsmediterranis, tant de la culturaprotestant com de la catòlica,de la cultura juvenil i de lesformes d’expressió domi-nants.La trobada té una doble

finalitat: –Generar una reflexió que

es plasme posteriorment enuna publicació per a establirl’estat de la qüestió. –Propiciar, sobretot, que les

institucions públiques quetenen la responsabilitat devetlar pel patrimoni cultural id’investigar sobre la realitatsocial desenvolupen projectesconjunts per a potenciar l’es-tudi de la cultura popular. Id’aquesta manera sensibilit-zar la societat. Per a això s’han posat a tre-

ballar conjuntament el Depar -tament de Sociologia i Antro -pologia Social de la Univer -sitat de València i el Museud’Etnologia de la Diputacióde València i han realitzataquest projecte, que s’em-marca dins dels actes ambquè la Universitat comme-mora els seus Cinc Seglesd’història.

Per a commemorar la data en què els Jurats deValència aprovaren les constitucions de la Universitat

SABIES QUE...? La Universitat de València fou la prime-ra universitat en assumir el programa 0,7 de cooperaciói solidaritat. Actualment, a més dels diners destinats asolidaritat en diferents programes, molts treballadors dela casa donen el 0,7% del seu salari.

REDACCIOEl visitant pot observar cadascunade les peces amb l’ajuda de lupes.L’exposició també explica ambdetall el procés de formació del’ambre a partir de la resina delsarbres en determinats llocs delmón, com també les seues carac-terístiques i propietats físiques.Hui dijous, 21 de gener, a les 11

hores, representants de laUniversitat de València i de laFundació “la Caixa” presentaranals mitjans de comunicacióaquesta mostra mil·lenària, a laUnitat Didàctica del Jardí Botànic,al carrer Beat Gaspar de Bono,número 6. Escarabats, centpeus, ara nyes,

mosquits i formigues de fa qua-ranta milions d’anys són algunsdels continguts que es poden veurea l’exposició Atrapats en ambre.En la mostra hi ha huit peces quecontenen insectes mil·lenaris. Elvisitant pot passejar-se per unmicromón en el cor de l’ambreamb l’ajuda d’unes lupes.Les peces que s’exposen for-

men part del fons de la col·lec-ció de la Fundació “la Caixa”.Atrapats en ambre mostra elsprocessos de formació de l’am-bre i com observar amb les con-dicions adequades les pecesd’ambre que contenen alguninsecte. Una maqueta a escalareal reproduïx en quatre metresquadrats un bosc oligocènic de

l’illa la Hispaniola, al Carib. S’hiobservaran unes formigues men-tre són atrapades per unes gotesde resina. El següent àmbit mos-tra, en una maqueta ampliada, elprocés que se seguix des que un

pi elimina resina i atrapa una for-miga fins que la peça arriba a serd’ambre.Dues maquetes més mostren

com era el paisatge de laHispaniola fa quaranta milionsd’anys i com és en l’actualitat, iservixen per aclarir els conceptesde resina, copal i ambre. Un globus terraqüi servix per a

ubicar els diversos jacimentsd’ambre que hi ha al món i la seuaaparició al llarg de la històriageològica de la Terra. A continuació, una sèrie de vitri-

nes permeten explicar diferentspropietats de l’ambre, com ara laseua duresa, lleugeresa, propietatselectroestàtiques i temperatura defusió. En un altre àmbit s’expo-sen dues tècniques ideades i uti-litzades pel Museu de la Ciènciade la Fundació “la Caixa” per al’estudi de les peces: la llum pola-ritzada i la llum monocromàtica. Paral·lelament a l’exposició es

desenvoluparà un cicle de con-ferències a la Sala de la Muralladel Col·legi Major Rector Peset,a la plaça del Forn de SantNicolau. Totes se celebraran a les19 hores. Dimarts, 9 de febrer: Tarde calu-

rosa de brisa racheada en elOligoceno, a càrrec de JorgeWagensberg, director del Museude la Ciència de la Fundació “laCaixa” de Barcelona. Dimarts, 16 de febrer: El

museu, instrument d’investigaciócultural i educativa, a càrrec deCarme Prats, directora dePatrimoni de l’ICUB-Ajuntamentde Barcelona. Dimarts, 23 defebrer: L’Ambre, ideal per a con-servar el passat, a càrrecd’Enrique Peñalver, del Departa -ment de Geologia de laUniversitat de València.

7NOU DISE 553321 GENER 99

Una reflexió sobre la cultura popular

DDuueess iimmaattggeess qquuee eess ppooddeenn ccoonntteemmppllaarr aa ll’’eexxppoossiicciióó..

En una maqueta esmostra el procés pelqual un pi elimina laresina i atrapa unaformiga fins que lapeça es fa d’ambre

El rock i lestelenovel·les sóntambé culturapopular?

O només ho sónfestes com labenedicció delsanimals enSant Antoni?

IImmaattggee ddee TTiirr ii AArrrroosssseeggaammeenntt..

Insectes amb molt mésde cinc seglesLa Unitat Didàctica delJardí Botànic de laUniversitat de Valènciaacull, del 22 de gener al21 de febrer, l’exposicióAtrapats en ambre,organitzada per laFundació “la Caixa”, ones mostraran diversespeces d’aquest materialque conté insectes de faquaranta milions d’anys.

Mostra sobre insectes de l’Oligocènic al Botànic

REDACCIOEl pròxim dimecres 27 de gener,a les 19:30hores, tindrà lloc al ClubDiario Levante la presentaciód’Aldea Global, una col·lecció dellibres sobre temes de comunica-ció que coediten els serveis depublicacions de la Univer sitat deValència, la Universitat Jaume Ide Castelló i la Univer sitatAutònoma de Barcelona.Amb un ampli enfocament plu-

ridisciplinari i amb temes que vandes del periodisme fins a la socio-logia i la cultura, la col·lecció pre-tén reflexionar sobre els canvis cul-turals globalitzadors a què assis-tim en aquest tombant de segle. En aquest sentit, i des de dife-

rents connotacions semàntiquesdel concepte de comunicació, hanvist ja la llum quatre títols: En Laparla com a espectacle. Estudid’un debat televisiu, els autors(Cercle d’Anàlisi del Discurs) fanuna acurada anàlisi dels anome-nats talk-show. El llibre inclou unaentrevista amb el periodistaJoaquim M. Puyal. Retòrica, informació i metàfora,

de M. Elvira Teruel, és el resultatd’una tesi doctoral sobre el llen-guatge dels mitjans de comunica-ció de massa, des d’una perspec-tiva lingüística. Basant-se en elstitulars de premsa, el llibre fa unarevisió dels models que propor-cionen la retòrica, la prag màtica iteories cognitives. En tercer lloc, la col·lecció ha

publicat Creatividad y comunica-ción persuasiva, de José M.

Ricarte, una obra sobre el pensa-ment creatiu que permet de fami-liaritzar-se amb les reflexions teò-riques i les aplicacions pràctiquesdel pensament creador per a lacomunicació persuasiva empresa-rial i institucional.L’últim títol en aparéixer ha sigut

El lector model en la narrativa pera infants i joves, de la professorade la Universitat de ValènciaGemma Lluch. Partint de la pers-pectiva de l’anàlisi del discurs i enun to pròxim a l’assaig, l’autoracentra l’interés en la construccióteòrica del lector model i intentaesbrinar com han evolucionat elspatrons narratius de la literaturaper a infants, sota la influència delscanvis socioculturals i tecnològics. Recordem que Aldea Global està

dirigida tant als estudiants decomunicació i a professionals delsmitjans com al públic interessat enels canvis i les novetats dins delmón de la comunicació de masses. En la presentació intervindran

el vicerector de Comunicació dela Universitat de València, JuliPeretó; els membres del consell dedirecció de la col·lecció, VicentSalvador i Jordi Berrio; i els autorsGemma Lluch i José M. Ricarte.El pròxim dimecres 3 de febrer,

el Servei de Publicacions de laUniversitat de València presentarà,al Col·legi Major Rector Peset, laSèrie Història, un nou apartat dellibres sobre història en generaldins de la Col·lecció Oberta. La sèrie ha publicat ja el seu

tercer títol, De milicians a sol-

dats. Les columnes valencianesen la Guerra Civil espanyola(1936-1937). En aquest llibred’Eladi Mainar es fa una anàlisisobre l’origen i l’organització deles milícies populars al PaísValencià, la seua activitat en elfront i en la rereguarda i, final-ment, els debats i les circums -tàncies de la seua conflictiva dis-solució i enquadrament en l’exèr-cit regular.Tres títols més es troben actual-

ment en impremta. Es tracta delsúltims treballs dels autors MiquelÀngel Fabra, Manuel VicentFebrer Romaguera i Alfons CucóGiner.En la presentació intervindran

el professor d’Història ModernaManuel Ardit i els autors dels lli-bres ja editats, Pascual Marzal,Joan Bernabeu i Eladi Mainar.L’acte tindrà lloc a partir de les19 hores.

JOSEP A. COLLADO

En assabentar-me’n de la mortd’en Vicent Moya he sentit ràbiai impotència, l’única cosa quesóc capaç de sentir, a més d’unapregona tristor, cada vegada quela mort, inexorable, m’arrabassaalgú dels meus.Si no el coneixíeu, he de dir-

vos que el Vicent era un tio collo-nut, allò que en un llenguatge mésacurat se’n diu una bellíssima per-sona. Recorde que, quan ja feiatemps que el DISE havia acabatla publicació dels fascicles sobrela nostra Uni versitat sota el fran-quisme, n’hi hagué prou amb unatrucada perquè el Vicent reme-nara de dalt a baix els seus calai-xos per tal de facilitar-me’n elsexemplars que no havia pogutaconseguir. No ens véiem massasovint, però sempre me’l trobavaon calia: en les festes de Quart –elseu poble–, animant l’ambientamb els seus col·legues delMussol; en la Falla Arrancapins,sempre que hi havia alguna actua-ció; en qualsevol moguda folkycom en diuen ells, de les diversesque se n’han fet arreu de lacomarca. Perquè el Vicent eramolt ballador, malgrat el que espodria pensar d’ell: el seu defectefísic mai no va ser un obstacle pera gaudir de la festa. Diuen que unno mor mentre hi haja algú queet recorde, per això el Vicent con-tinuarà ben viu entre nosaltres. Enla primera festa, quan ens fem elprimer burret i ens marquem laprimera polca, en Vicent estaràallí, com sempre.

La col·lecció Aldea Global trau un nou títol sobre el lector model

Record deVicent Moya

Eladi Mainar presentarà també el seu darrer llibre sobre les milícies en la Sèrie Història al Rector Peset

8 InformacióNOU DISE 553321 GENER 99

Viatjar és sempre un exer-cici d’actitud. Viatges inte-riors, colonials, d’immi-grant, espacials, a Benidormamb ball i beguda inclosos,no són ofertes de Politourssinó opcions vitals que mos-tren la personalitat dels viat-gers. Pepe Jordan, com nopodia ser d’una altra mane -ra, en el seu Quadern deviatges fa el periple de l’hu-manista; de la Mediterràniadomèstica i quotidiana a laMediterrània conceptual iil·lustrada, on es trobe.Brussel·les, Verona, SanJosé de Costa Rica, Santia -go, Portsmouth o Maó, són

ciutats desitjades, comaquell altre títol d’aquellaltre Pep, Sorribes, que l’e-ditorial Tàndem també hacol·locat a les llibreries(algú hauria de fer ressò del’excel·lent i fèrtil tasca edi-torial que Tàndem està fenten els últims temps). El lli-bre de Pep Jordan és unparany que et trasllada, tot ien contra de la teua volun-tat, de l’aparent asèpsiaemo cional del dietari a l’es-til de quadern de bitàcolafins a un cosmos emocional.No te n’adones, però com elxirimiri de Santiago et calafins que acabes xop de sen-timents que es filtren des delpudor estílistic. No es tractadel catedràtic sentenciadorque il·lustra pobres igno-rants, no es tracta de l’eco-nomista tecnocràtic, i ni tansols és cap autojustificacióde res, com ho solen ser elstextos que florixen de lamemòria. Es tracta de tot un

viatge càlid, humà, d’unasenzillesa en sar ronadora,didàctic i compromés ambtantes coses en majúsculescom en minúscules; la idead’una Europa mental i nogeogràfica, la pau al’exIugoslàvia, a l’Al gèria, aGuatemala, a l’O rient Mitjà,les relacions d’amistat i lesrelacions amb la Carme i elsseus fills, l’educació i laUniversitat…, però totsense discursos greus nigrans respostes. Una fines-tra instal·lada des de lamodèstia del dubte de lasaviesa, que deixa passaruna brisa d’aire fresc i queens presenta una successióde paisatges per a guardarcom a fotos de l’ànima. Unadieta reconfortant per a lasensibilitat dels lectors. Companys, viatgeu ambPepe Jordan i que el bonaire us acompanye!Pau Rausell KösterAquesta publicació a

nivell estatal, una de lesmés acreditades sobretemes d’educació, revisaen el seu darrer número dedesembre del 1998 l’estatde la democrà-cia a l’escola. Elcentenar depàgines de lapublicació abra-cen en la seuaglobalitat la com-plexa problemà-tica de lademocràcia al’escola. Així, es posal’èmfasi en com s’entén ies viu la democràcia en laquotidianeïtat i com esvan obrint espais públics

de deliberació i poder perpart de la col·lectivitat.Com afrontar els conflic-tes i com connectar-seamb l’entorn per tal decontribuir a la formaciód’una ciutadania méslliure i igualitària sónalgunes de les propostes. Per a parlar-ne, s’hacomptat amb una sèried’analistes que reflexio-nen sobre les relacionsque s’establixen entre

democràcia i edu-cació, i entre elcontext social i elmicrocosmosescolar. Hi hatambé investiga-cions i assajosque interpreten laveu de l’alumnat,del professorat i

de les mares i pares.Relats d’experiències quedeixen entreveure vies pera fer més democràtiquesles escoles. Aquest inte-

ressant recull es completaamb un manifest amb elsprincipis i propostes enpro d’una escola mésdemocràtica i participa-tiva. El monogràfic desvela elPaís Valencià com a cap-davanter pel que fa a l’es-cola democràtica, ja que lamajoria dels artífexs d’a-questes pàgines són pro-fessors valencians. Entreells hi ha Jaume MartínezBonafé, del Departamentde Didàctica de laUniversitat de Valèn cia.El document es presentaràal Col·legi Major RectorPeset el pròxim dimecres27 de gener, a les 19hores. Es completarà ambuna taula redona sota eltítol Viure la democràcia al’escola, en la qual partici-paran José Gime no, MaríaÁngeles Lorente, JaumeMartínez i Rafa Miralles.

Lletra impresa/Crítica

Jordan ens porta deviatgeAAuuttoorr:: Josep Maria JordanTTííttooll:: Quadern de viatgesDDaaddeess:: Periple humanista del’autor sobre llocs evocats ambemoció

Aules idemocràciaTTííttooll:: Cuadernos de Pedagogía DDaaddeess:: Aquesta revista d’educa-ció editada a Barcelona dedicaun monogràfic a la salutdemocràtica a l’escola

IIll··lluussttrraacciióó ddee ppoorrttaaddaa,, ddee KKaaffffaa,, ppeerr aall lllliibbrree ddee GGeemmmmaa LLlluucchh..

MARISOL HOYOSLa candidiasi és una malaltia cau-sada pel fong Candida albicans,que afecta a persones amb defen-ses immunològiques molt reduï-des, com ara els malalts de càn-cer, de l’oli de colza i els drogo-addictes, provocant la seua mort. Actualment, encara no hi ha un

sistema de diagnòstic adequat iefectiu per a tractar la malaltia,però algunes de les investigacionsdel Departament de Microbio -logia i Ecologia de la Universitatestan orientades cap a la identifi-cació, en la paret cel·lular, demolècules específiques de Candi -da, que esdevindrien la base d’unsistema més fiable de diagnòstic.Paral·lelament, també es des -envolupen tècniques de manipu-lació genètica i molecular enfongs, seleccionant i millorant lescepades i estudiant la fisiologia,el metabolisme i el creixementd’aquestes.L’avaluació de la incidència

dels fongs toxigènics i de lesmicrotoxines en diversos pro-ductes com ara fruites, ce reals iderivats, i el disseny de les seuescondicions òptimes d’emmagat-zematge són altres dels experi-ments que es duen a terme alslaboratoris de Microbiologia i quetenen com a camps d’aplicació elcontrol de qualitat dels alimentsi el control biològic de les pla-gues. En col·laboració amb altres cen-

tres d’investigació europeus, s’es-tan realitzant també estudis deceps del fong Colletotrichum, quesón patògens de plantes demaduixa, com també investiga-cions sobre la taxonomia de lle-vats i llevats de vi. Lligats als camps de la bio logia

vegetal i de la bioquímica i la bio-logia molecular, alguns investi-gadors preparen treballs sobre elcreixement vegetal, la maduraciódels fruits i les varietats horto-fruitícoles. Una altra àrea del Departament

s’encarrega de desenvolupar estu-dis sobre ecologia de poblacionsatenent a l’aspecte reproductiu, lesvariacions en el temps i les inter -accions entre diverses espèciesd’aus. Es fan també recerquessobre el diagnòstic de malalties

bacterianes de peixos, mol·luscosi crustacis, i s’estudia la repro-ducció en captivitat d’espèciesamenaçades d’extinció, com arael fartet i el samaruc, com tambéel cicle vital de rotífers i copepo-des marins per tal d’aplicar-los al’alimentació larvària de cultiusde peixos i crustacis d’interéscomercial. En relació amb la Biologia

Vegetal, es treballa en la micro-propagació d’espècies vegetalsamb interés medicinal, aromàtic,

ornamental i forestal. Juntament amb els departaments

de Pediatria, Obstetrícia i Gineco -logia, Farmacologia i Patologia,una altra de les línies d’investiga-ció està adreçada al tractament dela patologia mucociliar, de la pato-logia infecciosa pulmonar i de lafibrosi quística en xiquets. En rela-ció amb això, s’estudien diversosmètodes de transcripció del gennormal en xiquets amb fibrosiquística per a la seua possible apli-cació terapèutica en via aèria, i

s’estudia la genètica de l’asma iels possibles determinants queintervenen en la malaltia tot obser-vant els protocols de fisioteràpiarespiratòria en xiquets amb pato-logia pulmonar crònica. Finalment, un altre grup, ubicat

a la Facultat de Medicina, estàinteressat a esbrinar les raons quedeterminen la diferent susceptibi-litat dels pacients immunodepri-mits a patir una malaltia orgànicaproduïda per Citomegalovirus.

9Informació NOU DISE 553321 GENER 99

Departament de Microbiologia i Ecologia

D E P A R T A P A R T

Fongs i gèrmens temeraris

REDACCIOEls professors Juan José Renau,Joan Reglà i Joaquín GarcíaMorillo són objecte aquests diesde diversos actes d’homenatgeen el si de la nostra Universitat.Tots tres, ja desapareguts, handeixat descatacs deixables entreels docents en actiu.Juan José Reanu rebrà, a títol

pòstum, la Medalla de laUniversitat de València. L’acteacadèmic tindrà lloc el pròxim27 de gener a les 19 hores al’Aula Magna de la Facultat de

Medicina i Odontologia. Renau,catedràtic d’Economia de l’Em -presa, fou degà de la Facultatde Ciències Econò miques iEmpresarials entre juny del1997 i el moment de la seuamort, el 12 d’abril de l’any pas-sat.Joan Reglà, qui fou catedrà-

tic d’Història Moderna, va rebreahir un homenatge de la Facul -tat de Geografia i Història.L’acte acadèmic es va des -envolupar a la Sala de Graus dela Facultat, amb la participació

del rector, Pedro Ruiz Torres, idels catedràtics Emili Giralt,Felipe Ruiz, Antonio López iEmilia Salvador.També ahir, Joaquín García

Morillo, que va ser catedràticde Dret Consti tucional, fouhomenatjat per la Universitat.En l’acte, celebrat en la novaBiblioteca de Ciències Socialsdel Campus dels Tarongers, vanintervindre Fernando Ledesma,Tomás Vives i Luis LópezGuerra. L’agrupació de cordade l’Orquestra Filhar mònica dela Universitat de València vatancar l’homenatge amb la seuaactuació.

Homenatges als professors

REDACCIOLa Fundació Enrique Montoliuha cedit a la Universitat deValència la finca Mas del Peraire,ubicada al terme de Benifassà,que està declarada com a reservabiològica. L’esmentada fundaciótambé ha cedit l’ús de la fincaL’Albarda, del terme de Dénia.Les cessions són fruit d’un con-veni de col·laboració signat entrela Fundació Enrique Montoliu ila Universitat. La institucióacadèmica desenvoluparà enaquests espais de gran interés

ecològic estudis i investigacionssobre biodiversitat i sobre diver-sos aspectes relacionats amb laconservació del medi ambient.Al seu torn, la Universitat faci-

litarà a la Fundació tota la seuacol·laboració per a la realitzaciód’activitats d’investigació, re -unions i conferències.El conveni també preveu la

convocatòria de beques i d’aju-des per a realitzar investigacionsrelacionades amb el medi am -bient.

Cedida a la Universitat una reserva biològicaal terme de Benifassà

Conéixer els mecanismes d’actuació i la vida dels gèrmens i bacteris que provoquen les nostres malalties i,també, aquelles que afecten els animals i les plantes que ens envolten, és un dels objectius del Departament deMicrobiologia i Ecologia de la Universitat. Mitjançant els seus estudis, des dels laboratoris els investigadorstracten d’establir el diagnòstic i les possibles teràpies que s’hi poden aplicar.

UUnn ddeellss llaabboorraattoorriiss ddeell DDeeppaarrttaammeenntt ddee MMiiccrroobbiioollooggiiaa ii EEccoollooggiiaa ddee llaa UUnniivveerrssiittaatt..

DDeeppaarrttaammeenntt::Microbiologia i Ecologia. Facultat de Farmàcia.DDiirreeccttoorr:: José P. Martínez García.IInnvveessttiiggaacciioonnss eenn ccuurrss:: Genètica i fisiologia defongs filamentosos, bioquímica i metabolismede llevats, taxonomia bacteriana, ecologia depoblacions i aqüicultura, entre altres.CCaammppss dd’’aapplliiccaacciióó:: Sanitat i consum. Mediambient. Biotecnologia. Agricultura.Agronomia. Aqüicultura. Veterinària. Virologia.Medicina. Genètica. Immunologia.Microbiologia. Tecnologia dels aliments.

Si ets PDI o PAS de la Univer -sitat pots col·laborar directamentamb el Programa de Minimitza -ció de Residus separant els pa -pers en el teu propi lloc de tre-ball. Per a això pots disposard’una de les caixes de 5 paquetsde 500 folis de l’empresa adju-dicatària del paper reciclat, queja ve preparada per a ser reuti-litzada com a paperera, amb unaobertura en la tapa. D’aquestamanera podeu utilitzar la pape-rera que ja teníem per a tot allòque no siga paper per a reciclari la paperera de cartó per al paper.Periòdicament cada un de nos -

altres podem buidar aquestapaperera en el contenidor blauque tenim en la nostra planta iaixí facilitar la recollida selec-tiva de paper i cartó al personalde neteja.La Diputació de València ens

ha cedit quatre-cents contenidorsblaus per a paper, que moltprompte seran distribuïts als cen-tres i serveis substituint els verdsi grocs que es destinaran a vidrei plàstic als centres experimen-tals. Si ets estudiant, utilitza elscontenidors de paper i els altresque anirem instal·lant al llarg d’a-quest any. Per exemple, els con-tenidors rojos, que són per a llau-nes, aniran amb una palanca queés per a premsar la llauna, demanera que així col·labores mini-mitzant el residu, que posterior-ment serà gestionat pel gestorautoritzat. Així mateix, ja està enmarxa, des de fa dos anys, larecollida de residus tòxics i peri-llosos, pots comprovar que alslaboratoris de pràctiques tambés’arrepleguen els residus tòxicsi perillosos en contenidors negresi els tallants i punxants en con-tenidors grocs. Si no es fa així,parla-ho a la direcció del depar-tament o a la delegació de MediAmbient directament.

Maria Àngels Ull.Delegada de Medi Ambient

10 AgendaNOU DISE 553321 GENER 99

Teatre Talia

Del 15 al 31 de gener. Vivoen tiempos sombríos, perAnanda Dansa.

Teatre Principal

Fins al 24 de gener esrepresenta l’obra Tartufo, deMolière. Direcció: AlfonsoZurro.

Teatre Rialto

Fins al 31 de gener esrepresenta l’obra La huella,d’Anthony Shaffer.Direcció: Ricard Reguant.

Sala Xerea

Els dies 21, 22 i 23 degener es representa l’obraCosa mía, per TeatroQuimera. Direcció: MiguelArnau.Informació i reserves: 96391 28 77.

Psicologia i envelliment: resultats i reptes

A càrrec de RocíoFernández Ballesteros,catedràtica de Personalitat,Avaluació i TractamentsPsicològics de la UAM.Data i hora: Hui, 21 degener a les 19:30 hores.Lloc: Saló Sanchis Guarner.Facultat de Filologia.Av/Blasco Ibáñez, 32.València.Organitza: La Facultat dePsicologia en col·laboracióamb la Real SociedadEconómica de Amigos delPaís, dins del ciclePsicologia i Societat.

El Tribunal Penal Internacional

A càrrec de Fabián OmarSalvioli, catedràtic de DretInternacional Públic de laUniversitat Nacional de laPlata (Argentina) i

participant en laConferència de NacionsUnides sobre l’establimentdel Tribunal PenalInternacional.Data i hora: Hui, 21 degener, a les 12:30 hores.Lloc: Saló de Graus de laFacultat de Dret. Campusdels Tarongers. EdificiDepartamental Central.Avinguda dels Tarongerss/n. València.Organitza: El Centred’Estudis Polítics i Socials.

Atrapats en ambre

Des del 21 de gener.Organitza: La Universitatde València. Jardí Botànic.Lloc: A la UnitatDidàctica del JardíBotànic.Més informació: Al JardíBotànic. C/Beat Gaspar deBono, 6.

Viatge d’Anades i Tornades

Exposició-instal·lació deSílvia Sempere.Inauguració: 26 de gener, ales 20:00 hores.Lloc: Sala d’Exposicionsde l’Estació del Nord.

Antoni Miró. ‘Sobre el crèdit de la realitat (Imatges itransfiguracions)’

Fins al 28 de febrer.Organitza: La FundacióBancaixa.Lloc: Centre CulturalBancaixa. Plaça Tetuan,23. Tef.: 96 387 58 64.

Xiapes: el despertar d’un poble

Fins al 30 de gener.Simultàniament ambl’exposició Alçar el vel deles dones afganes.Organitza:Metges del

Món, amb la col·laboraciódel Col·legi Major RectorPeset.Lloc: Sala de la Muralladel Col·legi Major RectorPeset. Plaça del Forn deSant Nicolau, 4. València.Més informació: Altelèfon 96 316 60 00.

Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics

Dins del cicle Jornadessobre la Investigació enPsicologia a la Universitatde València.Data: Hui, 21 de gener.Lloc: Saló Sanchis Guarner.Facultat de Filologia.Av/Blasco Ibáñez, 32.València.Organitza: Facultat dePsicologia.

Taula redona sobre Democràcia i Educació

Amb motiu de lapresentació del monogràficDemocracia en la Escuelade la revista Cuadernos dePedagogía.Participants: José GimenoSacristán, professor delDepartament de Didàcticade la Universitat deValència; María ÁngelesLorente, mestra i membrede l’MRP Escola d’EstiuPV; Jaume MartínezBonafé, professor delDepartament de Didàcticade la Universitat deValència; Rafa Miralles,mestre i periodista.Moderador: JaumeCarbonell, director deCuadernos de Psicología.Dia: 27 de gener, a les 19hores.Lloc: Col·legi Major RectorPeset. Plaça del Forn deSant Nicolau, 4. València.

D’Allò Transcendent en l’Art

Dins del cicle CulturaVisual Contemporània III.Organitza: Col·legi MajorLa Almeda.

Dia: 22 de gener, a partir deles 19:30 hores. Lloc:Col·legi Major La Alameda.C/Micer Mascó, 29.València. Tef.: 96 369 16 12.Entrada lliure.

Cine-club

El marido de la peluquera,de P. Leconte.Data i hora: 27 de gener,a les 18 hores.Lloc: Aula de Vídeo delCol·legi Major Lluís Vives.Organitza: Vicerectorat deCultura. Entrada lliure.

Cicle ‘La mirada fragmentada’

Del 26 al 28 de gener.Cicle compost perllargmetratges de ficció,curts, documentals i vídeosde creació sobre laidentitat cubana.Horari: Totes les sessionscomençaran a les 19:30hores.Lloc: Sala de la Muralladel Col·legi Major RectorPeset. Plaça del Forn deSant Nicolau, 4. València.Més informació: Altelèfon 96 316 60 00.

Premi de narrativa curta per a dones

Convoca: L’Associació deDones d’Almàssera Adona-te’n. Destinataris: Dones detotes les edats. Dotació: 25.000 pessetes. Tema i extensió: El temaés lliure i cada autora podràpresentar tots els originalsque vulga. Tant en castellàcom en valencià amb unaextensió mínima de tresfulls i màxima de deu, peruna sola cara i a dobleespai. Termini i lloc: Fins al 27 de febrer a l’estanc delcarrer Verge delsDesemparats, 4,d’Almàssera.

CITES

Si estàs lluny de la Universitat però et continua interessant aquest món, NOUDISE et posa al dia. Només has d’omplir aquesta butlleta amb les teues dades ienviar-la, junt amb un xec de 1.500

pessetes (a nom d’Universitat de València-Dise), a: Gabinet de Premsa.Antiga Senda de Senent, 11, quart pis. 46023, València.Te’l

portem Nom:Cognoms:Adreça:Població: Codi Postal:

Tef.: E-mail:

NIF:

Què hi pots fer tu?

JAZZ AL VIVES. El Col·legi Major Lluís Vives portades de l’any 1991 apostant pel jazz en la seua cartelleracultural. Començà a principis d’aquesta dècada amb elcicle Quatre Estacions de Jazz. En ell, cada tres mesos,destacats músics de jazz feien passar una bona estona alsaficionats en els seus concerts. El valencià PericoSambeat, Fabio Miano, Paco Aranda, Jordi Vila o el LouBennet Trio són alguns dels jazzistes que han passat pelLluís Vives. Amb els últims, la bona resposta del públic aaquesta iniciativa ha animat els organitzadors a presentarcada dos mesos, com a mínim, un bon concert de jazz. Lapròxima cita amb aquesta varietat de música popular latindreu a la Sala d’Actes del Vives el pròxim dijous, 28 degener, a les 19:30 hores, on actuarà el Georges ColliganQuartet. El prestigiós pianista nord-americà Colligan, juntamb els barcelonins Mario Rossy i Marc Miralta i tambéPerico Sambeat, no hi faltaran.

REDACCIOEl Servei d’Educació Física id’Esports obrirà el pròxim 1 defebrer el termini d’inscripció perassistir a les classes d’aeròbic,manteniment i voleibol, entrealtres, del segon quadrimestre delcurs. A partir de les 8:30 hores d’a-quest dia es repartiran els núme-ros per a poder matricular-s’hi.Els cursets de duració variable

com ara el tennis, el taitxí, el ten-nis de taula, el bàdminton o el Ki-Aikido no requerixen un número

previ. Les classes de les activitatsdel primer quadrimestre finalitza-ran el 31 de gener i les del segoncomençaran el 9 de febrer.

PISCINA DE LA POLITECNICA. Desde començament de curs, elsmembres de la Universitat, mos-trant el seu carnet, poden utilit-zar tots els serveis de la piscinade la Politècnica. Entre ells estanla natació per a adults, el water-polo, l’aqua-gym, els massatges

i el bany lliure. D’altra banda, elpròxim 23 de gener diversos atle-tes de la Universitat participaranen la carrera de camp a travésorganitzada per la UniversitatMiguel Hernández que es dispu-tarà a Alcoi. Aquestes competi-cions que es realitzen dins delGrup Llevant tenen com a objec-tiu servir com a preparació perals Campionats d’EspanyaUniversitaris, previstos del 26 al30 d’abril pròxims a laUniversitat de València.

REDACCIOEl cicle de cinema La mirada frag-mentada, que els dies 26, 27 i 29de gener se celebrarà al Col·legiMajor Rector Peset, proposa unareflexió no excloent sobre la iden-titat cubana desvinculada dels inte-ressos polítics binaris que pro-mulguen una visió monolítica d’a-questa realitat.El cicle el conformen llarg-

metratges de ficció, curts, docu-mentals i vídeos de creació queresumixen algunes de les discus-sions actuals sobre la identitatcubana vinculades a l’espai, elsdiscursos de gènere i l’expressióvernacla del poble cubà.Maria Escalona, la comissària

de la mostra, és llicenciada en ArtsEscèniques per l’Institut Superiord’Art de l’Havana i autora dediversos textos dramàtics.Dimarts dia 26 s’inaugurarà

el cicle a les 19:30 hores, ambla projecció de la pel·lículaanglesa Havana, de JanaPokova. Aquesta obra, rodadael 1990, és un retrat de la capi-tal cubana fet amb entrevistesals habitants de l’illa i a exiliats.La directora utilitza textos dediversos intel·lectuals cubans,com ara Nicolás Guillén,Virgilio Piñeire, Lezama Lima,Reinaldo Arenas i CabreraInfante. Segui dament es passaràEl Fanguito, del cubà Jorge LuisSánchez, del 1989. Aquesta pri-mera sessió finalitzarà amb unaltre curt titulat Crunch, rodat aCuba el 1993 per Álvaro Silva.El dos dies següents l’oferta

cinematogràfica serà major. Esprojectaran les següents obrescinematogràfiques: Mujer Trans -parente, d’Héctor Veitía, MarioCrespo i Ana Rodríguez; No por-que lo diga Fidel, de GracielaSánchez; Sex fish sex fish, d’ElaTroyano; Las cosas que él me hizosaber, de Raúl Ferrera, i BarrioBelén, La reina del Guaguancó iSoy un niño todavía, entre moltesaltres.

11Informació NOU DISE 5533

CARME AMORAGAA l’Afaganistan –en el seu diaun dels països més avançats del’Islam que arribà a assolirimportants nivells de participa-ció femenina en la vida públicai política– les lleis del governtaliban no permeten als homesde tancar els pardalets en gàbies;però les dones afganeses notenen dret a la sanitat, ni a l’e-ducació, ni de bon tros al treballi a eixir al carrer sense com-panyia. És més, fins i tot acom-panyada, una dona afganesa nopot mostrar en públic cap partdel seu cos, que manté ocultdavall la burka, un tosc hàbit decotó que els obliguen a portardes dels dotze anys.Precisament per a mostrar la

realitat de les dones afganesesMetges del Món, conjuntamentamb el Parlament Europeu il’Oficina Humanitària de laComissió Europea (ECHO), laGeneralitat Valenciana i elCol·legi Major Rector Peset hanportat fins a València l’exposi-ció Alçar el vel de les donesafganeses, una mostra que haestat presentada en diverses ciu-tats del món i que pretén sensi-bilitzar l’opinió pública sobre laprivació de drets de què són víc-times les dones afganeses. Per aaixò, des del passat dia 7 i finsal pròxim 30 de gener, Metgesdel Món ha instal·lat un total de27 fotografies a la Sala de la

Muralla del Col·legi MajorRector Peset de València. Lamajoria de les imatges resten ala Sala cobertes per una tela.“Com les dones afganeses –con-ten des de Metges del Món–. Pera veure la realitat, el visitant had’alçar el vel, igual que els passaa elles”.

DENUNCIES. La mostra, inclosadins de la campanya interna-cional Una flor per a les donesde Kabul, denuncia la situacióde la població femenina al’Afganistan a través de lesimatges dels fotògrafs StephenDupont, Alain Keler, DanielLainé, Pascal Maitre, RobertNickelsberg, Sebastiao Salgado,Christine Spengeler i LaurentVan Der Stockt. L’exposició escompleta amb les fotografiesrealitzades pels expatriats deMetges del Món a l’Afganistan.En un intent d’aproximar la rea-litat quotidiana de les donesafganeses al públic de l’exposi-ció, els organitzadors oferixenals visitants la possibilitat devestir-se amb algunes de lesburka de la Sala. “No és un joc–advertixen–. Ni per a nos altresni per a elles. Amb la burka s’a-nul·la la personalitat de la dona,se li impedix desenvolupar-secom a persona, veure el món imostrar-se a ell, i n’hi ha prouamb cobrir-se amb una d’a-

questes burka per a compren-dre-ho”. En aquest sentit, la pro-posta de Metges del Món incloutambé la possibilitat de ser tes-timoni d’algunes de les denún-cies fetes per les dones afgane-ses, com també de comprovaralguns dels decrets talibans, tanten el marc social com en elsanitari. Entre ells, el governtaliban –una facció fonamenta-lista islàmica que actualmentcontrola un setanta-cinc percent del territori d’Afganistan–prohibix a les pacients de serexaminades per meetges, l’ac -cés a qualsevol tipus d’educa-ció i el dret al treball assalariatper a una dona. En canvi, elsafganesos tenen la possibilitatde venjar amb la mort la delsseus éssers estimats assassinatsi de lapidar fins a la mort les

dones culpables d’adulteri.Segons els testimonis delsmembres de Metges del MónFrança Expatriats a Afganistan,una mitjana de trenta dones sesuïciden cada mes ruixant-seamb gasolina. Per a això noméstroben una justificació, i és quela mort és millor que suportaruna vida privada de tots elsdrets. Però aquest règim desegregació legal basat en el sexetambé té una causa. Segonsexplica el govern taliban en laseua particular aplicació del’Alcorà, la dona és un ésserintel·lectualment inferior queno mereix cap dret.Aquesta situació és especial-

ment dura per a les viudes: tam-poc elles no poden treballar,encara que això pose en perill lasupervivència de la família.

Alçar tots els vels al’Afganistan

Inscriu-te i fes esport als campus de la Universitat

La identitatcubana a través de foto-grames

Exposició de Metges del Món al Rector Peset

IImmaattggee ddeell ccaattààlleegg ddee ll’’eexxppoossiicciióó..

El 14 d’octubre del 1996 una xiqueta de nou anysva ser condemnada a l’amputació dels dits de lesseues mans. El delicte pel qual va pagar un preutan alt fou el d’haver-se pintat les ungles. Laxiqueta era afganesa. Les dones d’aquell país sónles protagonistes d’una exposició al Rector Peset.

REDACCIOa metàfora va desban-car les xifres i no per-què no n’hi haguera. Enels discursos d’inaugu-

ració de la Biblioteca de CiènciesSocials del Campus delsTarongers hi va haver moltesdades, però els trops es van feramb el temps de les paraules i esvan apoderar de l’espai. Al final,la Biblioteca i els seus habitants,els llibres, es van convertir enal·legoria.Francisco Morales, vicerector

d’Infrastructures, es va arrancarper Borges i va citar el seu llibreLa biblioteca de Babel. Primerametàfora de la jornada, la biblio-teca com a metàfora de l’univers. La major metàfora de totes és

la de l’arquitecte Giorgio Grassi,autor del projecte de la Biblio -teca, una metàfora construïda acolp de granit i rajola. I aixíGrassi es va referir a la necessi-tat que el volum de l’edifici orde-nara el conjunt del Campus. “Perinteracció amb la resta d’edificisdel Campus, l’edifici de laBiblioteca havia de ser el mésrepresentatiu: aquell que ha decustodiar els llibres, que són enla pràctica l’expressió màximadel que es fa a la Universitat, delseu saber i de la seua trajectòria”.A partir d’aquesta idea de pro-tecció del llibre, de preservacióde la saviesa, l’arquitecte italiàva explicar l’aspecte extern de laBiblioteca com una fortificació,“com un castell de llibres”.

Però aquesta imatge exteriorde fortalesa inquietant es ve avallquan s’accedix a l’interior i escontempla l’enorme atri centralde l’edifici. Grassi l’explicavaaixí: “La casa dels llibres de laUniversitat ha d’estar construïdaamb els mateixos llibres”. I ésque el cos central de l’edifici ésun gegantí i esglaiador espai dià-fan de sis pisos d’alçària, 23metres de sòl a sostre literalmentcoberts de llibres.El rector, Pedro Ruiz Torres,

va construir el seu discurs ambmoltes dades sobre la Biblioteca,però també va sucumbir a latemptació d’il·luminar-lo amb

metàfores. Els llibres no sumensinó que multipliquen, va dir,abans d’explicar que “els llibressempre parlen d’altres llibres i,per tant, en certa manera, antici-pen els que estan per escriure’s”.El rector va recordar que moltesde les obres reunides a laBiblioteca compartien espai per

primera vegada, i, amb humor,explicà “que estaven esperant serpresentades les unes a les altres”.“Una cosa –va afegir amb sorna–que en un món tan educat com ésla república de les lletres noméspoden fer els amics comuns queconeguen unes i altres obres, ésa dir els investigadors que van a

treballar en aquesta Biblioteca idels quals eixiran al seu tornnoves obres”.I, més enllà de les dades, dels

discursos i de les metàfores, unarealitat: tindre el món en les mansa través dels llibres o de les ter-minals informàtiques de laBiblioteca.

l color dels unifor-mes és un altre,però les bales degoma que dispara-

ven els policies són lesmateixes de sempre. El pre-sident Aznar visitava laUniversitat Autònoma deBarcelona i volia el pai-satge net, resistent a laprova del cotó i a l’irreduc-tible ADN de les vísceresnacionalistes. El ministred’Interior, la delegada delGovern i el nostre paisàopusdeista Juan Cotino s’hiposen mans a l’obra (en elcas de Cotino mai millordit) i disposen els termina-tors de granota blava i cascd’astronauta per a fotre eldia als estudiants de laUniversitat i a qui es posaradavant dels seus fusellsgalàctics.Fou com si el tempshaguera fet marxa enrere,igual que en les pel·lículesamb flashback: corregudesdels estudiants, policiesdisparant als que corrienpel campus, alguna pedravolant sobre els cascosd’astronauta que protegixenla violència institucional,pots de fum que si t’ar -repleguen per davant ettallen la respiració com sipatires un infart.Aquells eren altres temps iel que està recuperant el PPés el retrat en color sèpia dela seua vestimenta méssinistra. Prediquen el seuimpossible viatge al centreideològic, i a la mínima quebaden se’ls en va la mà iomplin de policies una uni-versitat que també presidixun paisà, Carles Solà, on,com l’altre dia, només fal-taven els cavalls.Ara tot han sigut excusesper part de les autoritatspolicials. Però en el fonsd’aquesta història està lavella dialèctica, que Aznarno pot resoldre menys quecap altre, entre la democrà-cia que necessitem i l’hor -ror que hem de superar per-què ningú no ens fota lademocràcia.

Alfons Cervera

LA COLUMNALa nova biblioteca oferix lliure accés als llibres i més de sis-centes entrades a la xarxa informàtica

Policia

12 ÚltimaNOU DISE 553321 GENER 1999

EL

El món en les teues mans

IInntteerriioorr ddee llaa nnoovvaa bbiibblliiootteeccaa ddeell CCaammppuuss ddeellss TTaarroonnggeerrss..

L’arquitecteGrassi afirmaque la casa

dels llibres de laUniversitat “ha d’estar

construïda ambels mateixosllibres”