núm. 73 secció i. disposicions generals

Nm. 7316 de maig de 2015

Sec. I. - Pg. 25016

http://boib.caib.esD.L.: PM 469-1983 - ISSN: 2254-1233

Secci I. Disposicions generalsCONSELL DE GOVERN

8751 Decret 34/2015, de 15 de maig, pel qual sestableix el currculum de leducaci secundriaobligatria a les Illes Balears

La Llei orgnica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (BOE nm. 295, de 10 de desembre), modifica larticle 6de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci (BOE nm. 106, de 4 de maig), per definir el currculum com la regulaci dels elementsque determinen els processos densenyament-aprenentatge per a cadascun dels ensenyaments. El currculum est integrat pels objectius decada ensenyament i etapa educativa; les competncies, o capacitats per aplicar de manera integrada els continguts propis de cadaensenyament i etapa educativa, amb la finalitat daconseguir la realitzaci adequada dactivitats i la resoluci efica de problemes complexos;els continguts, o conjunts de coneixements, habilitats, destreses i actituds que contribueixen a lassoliment dels objectius de cadaensenyament i etapa educativa i a ladquisici de competncies; la metodologia didctica, que comprn tant la descripci de les prctiquesdocents com lorganitzaci de la tasca dels docents; els estndards i els resultats daprenentatge avaluables, i els criteris davaluaci del graudadquisici de les competncies i de lassoliment dels objectius de cada ensenyament i etapa educativa. En leducaci secundria obligatriaels continguts sordenen en assignatures, que es classifiquen en matries i mbits.

Segons el nou article 6 de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, introdut per la Llei orgnica 8/2013, de 9 de desembre, correspon albisGovern de lEstat, entre altres, el disseny del currculum bsic en relaci amb els objectius, competncies, continguts, estndards i resultatsdaprenentatge avaluables i criteris davaluaci, que garanteixi el carcter oficial i la validesa a tot lEstat de les titulacions a qu es refereixaquesta Llei orgnica. En larticle 27 sestableix que el Govern ha de definir les condicions bsiques per establir els requisits dels programesde millora de laprenentatge i del rendiment des del segon curs de leducaci secundria obligatria, en els quals sha de fer servir unametodologia especfica a travs duna organitzaci de continguts, dactivitats prctiques i, si escau, de matries diferent de lestablerta ambcarcter general, amb la finalitat que els alumnes puguin cursar el quart curs per la via ordinria i obtenguin el ttol de graduat en educacisecundria obligatria.

Leducaci secundria obligatria ha de possibilitar que tots els alumnes accedeixin als elements bsics de la cultura i adquireixin lescompetncies necessries que tota persona necessita per realitzar-se i desenvolupar-se personalment.

Laprenentatge basat en competncies es caracteritza per la transversalitat, el dinamisme i el carcter integral. El procsdensenyament-aprenentatge competencial sha dabordar des de totes les rees de coneixement i des de les diverses instncies queconformen la comunitat educativa, tant en els mbits formals com en els no formals i informals.

Aquest procs densenyament-aprenentatge en les diferents rees, lgicament, est condicionat per ledat i les caracterstiques de cada un delsalumnes, per ha datendre especialment els aprenentatges imprescindibles per seguir construint esquemes de coneixement en les etapessegents. Les habilitats, les capacitats, les destreses, les actituds i els continguts que assoleixin, fins i tot partint de lentorn ms proper, noseran complets, per tant, si no sinsereixen en el seu context, sobretot en el cas de les assignatures humanstiques i socials. Les idees sobre elsentorns naturals, socials i culturals de la nostra comunitat, de lEstat espanyol i dEuropa com a contextos principals, han destar presents entotes les assignatures. El reconeixement i lestima de les caracterstiques, la cultura i la llengua de la nostra comunitat, des del respecte, elreconeixement i linters per les caracterstiques, les cultures i les llenges daltres indrets, sn pilars culturals lassumpci dels quals s elprincipal instrument dintegraci social i dadquisici de valors compartits.

Laprenentatge per competncies afavoreix els mateixos processos daprenentatge i la motivaci per aprendre, a causa de la forta interrelacientre els components: el coneixement de base conceptual no saprn al marge de ls, del saber fer; tampoc sadquireix un coneixementprocedimental en absncia dun coneixement de base conceptual que permeti donar sentit a lacci que es duu a terme.

Letapa de leducaci secundria obligatria t un valor propi i no sols la funci de preparar els alumnes per accedir a etapes posteriors. Aixs, requereix un lligam fort amb el nivell anterior de leducaci primria, ja que completa el perode obligatori de lensenyament i t uncarcter terminal pel que fa a la formaci general i comuna dels ciutadans que no optin pels ensenyaments postobligatoris. Per aquest motiu,no podem oblidar, en cap moment, el carcter propedutic que tamb t aquesta etapa com a base imprescindible de formaci per continuarels estudis, ja sigui la formaci professional o el batxillerat.

El rol del docent s fonamental, ja que ha de ser capa de dissenyar tasques o situacions daprenentatge que possibilitin la resoluci deproblemes, laplicaci dels coneixements apresos i la promoci de lactivitat dels estudiants. Tamb s fonamental una acci tutorialadequada, que atengui les caracterstiques personals i del grup.

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9861

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pg. 25017


La revisi curricular ha de tenir molt en compte les noves necessitats daprenentatge, que han de proporcionar un coneixement slid delscontinguts que garanteixi lefectivitat en ladquisici de les competncies. Les claus daquest procs de canvi curricular sn afavorir una visiinterdisciplinria i, de manera especial, possibilitar ms autonomia a la funci docent, de manera que permeti satisfer les exigncies dunapersonalitzaci ms gran de leducaci, tenint en compte el principi despecialitzaci dels professors.

Aquesta nova configuraci curricular suposa un important increment en lautonomia de les administracions educatives i dels centres, quepoden decidir les opcions i les vies en qu sespecialitzen i fixar loferta dassignatures dels blocs dassignatures especfiques i de lliureconfiguraci autonmica, en el marc de la programaci dels ensenyaments que estableixi cada administraci educativa. El sistema s msflexible perqu permet ajustar loferta formativa i els seus itineraris a la demanda i a la proximitat de facultats o escoles universitries i altrescentres docents, i afavoreix lespecialitzaci dels centres en funci dels itineraris oferts. Les administracions educatives poden confiar alscentres la determinaci dhoraris i assignatures i els continguts daquestes, dins els lmits fixats.

La Llei orgnica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de lEstatut dautonomia de les Illes Balears (BOIB nm. 32 extr., d1 de mar),estableix en larticle 36.2 que correspon a la Comunitat Autnoma de les Illes Balears la competncia de desplegament legislatiu i dexecucide lensenyament en tota la seva extensi, nivells i graus, modalitats i especialitats.

Mitjanant el Reial decret 1876/1997, de 12 de desembre, sobre el trasps de funcions i serveis de lAdministraci de lEstat a les IllesBalears en matria densenyament no universitari (BOE nm. 14, de 16 de gener), i dacord amb la disposici final quarta de la Llei orgnica8/2013, de 8 de desembre, i lapartat 1 de larticle 3 del Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual sestableix el currculum bsiccde leducaci secundria obligatria i del batxillerat (BOE nm. 3, de 3 de gener de 2015), el Govern de les Illes Balears pot dictar, enlmbit de les seves competncies i dins el marc de la regulaci i els lmits fixats pel Govern de lEstat, les disposicions que considerinecessries per complementar el currculum de leducaci secundria obligatria.

La Llei 3/1986, de 29 dabril, de normalitzaci lingstica (BOIB nm. 15, de 20 de maig) i larticle 7 del Decret 92/1997, de 4 de juliol, queregula ls i lensenyament de i en llengua catalana, prpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears(BOIB nm. 89, de 17 de juliol), en concordana amb els articles 4 i 35 de la Llei orgnica 1/2007, de 28 de febrer, reconeixen la llenguacatalana com a prpia de les Illes Balears i, com a tal, llengua vehicular en lmbit de lensenyament i oficial en tots els nivells educatius.Aquests textos legals tamb regulen que les modalitats insulars de la llengua catalana han de ser objecte destudi i protecci, sense perjudicide la unitat de la llengua.

La Llei orgnica 8/2013, de 9 de desembre, estableix que el domini duna segona o fins i tot duna tercera llengua estrangera sha convertit enuna prioritat en leducaci com a conseqncia del procs de globalitzaci en el qual vivim, a ms de ser una de les principals carncies delnostre sistema educatiu.

Aquesta Llei tamb incorpora com a novetats, entre altres, el lliurament dun informe anomenat , en qu es proposaconsell orientadorlitinerari ms adequat per a cada alumne; nous programes de millora de laprenentatge i del rendiment; les opcions densenyamentsacadmics i densenyaments aplicats; una nova matria de valors tics com a alternativa a la religi; lmits a la promoci en leducacisecundria obligatria, i una nova avaluaci final individualitzada.

Per tot aix, a proposta de la consellera dEducaci, Cultura i Universitats, havent consultat el Consell Escolar, dacord amb el ConsellConsultiu i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessi de dia 15 de maig de 2015

DECRET

Article 1Objecte i mbit daplicaci

1. Aquest Decret, dacord amb la disposici final quarta de la Llei orgnica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitateducativa, constitueix el desplegament normatiu per a leducaci secundria obligatria del que disposa larticle 6 de la Llei orgnicabis2/2006, de 3 de maig, deducaci, i integra el que regula el Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual sestableix el currculumbsic de leducaci secundria obligatria i el batxillerat.

2. Aquest Decret s daplicaci als centres docents pblics i privats de les Illes Balears que imparteixen els ensenyaments de leducacisecundria obligatria, respectant els principis dorganitzaci interna dels centres privats no concertats establerts en la Llei orgnica 8/1985,de 3 de juliol, reguladora del dret a leducaci.

Article 2 Principis generals

1. Letapa de leducaci secundria obligatria, que t carcter obligatori i gratut, constitueix, juntament amb leducaci primria, leducacibsica. Comprn quatre cursos acadmics, que es cursen ordinriament entre els dotze i els setze anys dedat. Amb carcter general, els

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9861

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pg. 25018


alumnes tenen dret a romandre-hi escolaritzats en rgim ordinari fins als divuit anys, complerts lany en qu finalitza el curs.

2. En aquesta etapa sha de posar una atenci especial a lorientaci educativa i professional dels alumnes.

3. Leducaci secundria obligatria sorganitza dacord amb els principis deducaci comuna i datenci a la diversitat dels alumnes. Lesmesures datenci a la diversitat en aquesta etapa estan orientades a respondre a les necessitats assolir educatives concretes dels alumnes, a

els objectius de leducaci secundria obligatria i a adquirir les competncies corresponents, i no poden suposar, en cap cas, una discriminaci que els impedeixi dassolir aquests objectius i competncies i la titulaci corresponent.

4. Els centres que imparteixen els ensenyaments de leducaci secundria obligatria han dadoptar mesures dacolliment i adaptaci per alsalumnes que sincorporin en qualsevol moment de letapa. La Direcci General de Planificaci i Infraestructures Educatives ha dadoptar lesmesures necessries per fer una distribuci equilibrada daquests alumnes entre els centres sostinguts amb fons pblics.

5. Leducaci secundria obligatria ha de ser impartida pels professors que estableix larticle 94 de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig.

6. Leducaci secundria obligatria ha de mantenir la coherncia necessria amb leducaci primria i les etapes postobligatries, a fidassegurar una transici adequada dels alumnes entre etapes i facilitar la continutat del seu procs educatiu.

7. La Conselleria dEducaci, Cultura i Universitats ha de fomentar en leducaci la qualitat, la coeducaci, lequitat, la igualtatdoportunitats, la inclusi, la no-discriminaci per ra de discapacitat, les mesures de flexibilitzaci i les alternatives metodolgiques, lesadaptacions curriculars, laccessibilitat universal, el disseny universal, latenci a la diversitat i totes les mesures que siguin necessries peraconseguir que els alumnes puguin accedir a una educaci de qualitat en igualtat doportunitats.

8. En totes les situacions educatives de lmbit escolar han destar implcits els valors que sustenten leducaci per a la democrcia i per alconeixement i la prctica dels drets humans, leducaci moral i cvica, leducaci per a la igualtat doportunitats, leducaci per a la pau,leducaci per a la igualtat dels drets i deures de les persones, leducaci per a la interculturalitat i per a la construcci europea, leducaciambiental i del consumidor, leducaci viria, leducaci per a la salut i leducaci sexual, ats que aquests mbits no es poden treballar demanera allada, ja que estan ntimament relacionats entre si, amb les competncies clau i amb totes les matries del currculum.

Article 3Finalitats

Les finalitats de leducaci secundria obligatria sn les segents:

Aconseguir que els alumnes assoleixin els elements bsics de la cultura, especialment en els aspectes lingstic, humanstic, artstic,a)cientfic i tecnolgic.

Adquirir i consolidar hbits de disciplina, destudi i de feina que afavoreixin laprenentatge autnom i el desenvolupament de lesb) capacitats que possibilitin la formaci contnua al llarg de la vida.

c) Capacitar els alumnes perqu sincorporin a estudis posteriors i perqu sinsereixin en el mn laboral.

com a ciutadans.d) Formar els alumnes perqu exerceixin els seus drets i obligacions

Fomentar la conscincia de pertnyer a la comunitat de les Illes Balears i contribuir al coneixement i la valoraci del patrimoni lingstic,e) histric, artstic, cultural i ambiental.

Article 4Objectius

Leducaci secundria obligatria ha de contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats que els permetin:

Assumir responsablement els seus deures, conixer i exercir els seus drets amb respecte cap als altres, practicar la tolerncia, la cooperacia) i la solidaritat entre les persones i els grups, exercitar-se en el dileg garantint els drets humans i la igualtat de tracte i doportunitats entredones i homes, com a valors comuns duna societat plural, i preparar-se per a lexercici de la ciutadania democrtica.

Desenvolupar i consolidar hbits de disciplina, estudi i feina individual b) i en equip com a condici necessria per a una realitzaci efica de a mitj de desenvolupament les tasques de laprenentatge i com personal.

c) Valorar i respectar la diferncia de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre aquests. Rebutjar la discriminaci de les persones per ra de sexe o per qualsevol altra condici o circumstncia personal o social. Rebutjar els estereotips que suposin discriminaci entre homes i

dones, aix com qualsevol manifestaci de violncia contra la dona.

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9861

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pg. 25019


d) Enfortir les seves capacitats afectives en tots els mbits de la personalitat i en les seves relacions amb els altres, aix com rebutjar la violncia, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacficament els conflictes.

e) Desenvolupar destreses bsiques en la utilitzaci de les fonts dinformaci per adquirir, amb sentit crtic, nous coneixements. Adquirir una bsica i responsable preparaci en el camp de les tecnologies, especialment les de la informaci i la comunicaci.

f) Concebre el coneixement cientfic com un saber integrat, que sestructura en diferents disciplines, aix com conixer i aplicar els mtodes per identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de lexperincia.

Desenvolupar lesperit creatiu i emprenedor i, a la vegada, desenvolupar actituds de confiana en un mateix, de participaci, de sentitg) crtic, diniciativa personal i la capacitat daprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

Comprendre i expressar amb correcci, oralment i per escrit, en llengua catalana i en llengua castellana, textos i missatges complexos, ih) iniciar-se en el coneixement, la lectura i lestudi de les seves literatures.

i) Comprendre i expressar-se en una o ms llenges estrangeres de manera apropiada.

Conixer, valorar i respectar la cultura de la qual formen part les Illes Balears, aix com la seva histria i el seu patrimoni artstic i cultural.j)

Valorar la diversitat de cultures i societats, i desenvolupar actituds de respecte envers la seva llengua, les seves tradicions, els seus costumsk) i el seu patrimoni artstic i cultural.

, consolidar els hbits l) Conixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferncies de cura i salut corporals i incorporar leducaci fsica i la prctica de lesport per afavorir el desenvolupament personal i social. Conixer i valorar la dimensi humana

de la sexualitat en tota la seva diversitat. Valorar crticament els hbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels ssers vius i el medi ambient, i contribuir a conservar-lo i millorar-lo.

Valorar, gaudir, interpretar crticament i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que emprin codis artstics, cientfics im) tcnics amb la finalitat denriquir les possibilitats de comunicaci i dexpressi.

Article 5Definicions

1. Als efectes daquest Decret, sentn per la regulaci dels aspectes que determinen els processos densenyament-aprenentatge.currculum

2. El currculum est integrat pels elements segents:

: referents relatius als assoliments que lalumne ha datnyer en finalitzar el procs educatiu, com a resultat de les experinciesa) Objectiusdensenyament-aprenentatge intencionalment planificades amb aquesta finalitat.

: capacitats per aplicar de manera integrada els continguts propis de letapa educativa per aconseguir dur a terme activitatsb) Competnciesadequadament i resoldre problemes complexos eficament.

: conjunt de coneixements, habilitats, destreses i actituds que contribueixen a assolir els objectius de letapa i a adquirirc) Contingutscompetncies. Els continguts sordenen en assignatures, que es classifiquen en matries i mbits.

: especificacions dels criteris davaluaci que permeten definir els resultats daprenentatge i qued) Estndards daprenentatge avaluablesconcreten el que lalumne ha de saber, comprendre i saber fer en cada assignatura. Han de ser observables, mesurables i avaluables i han depermetre graduar el rendiment o lassoliment ats. El seu disseny ha de contribuir i facilitar el disseny de proves estandarditzades icomparables.

: el referent especfic per avaluar laprenentatge dels alumnes. Descriuen el que es vol valorar i que els alumnes hane) Criteris davaluacidassolir, tant en coneixements com en competncies; responen al que es pretn aconseguir en cada assignatura.

: conjunt daccions, estratgies i procediments organitzats i planificats pels professors, de manera conscient if) Metodologia didcticareflexiva, amb la finalitat de possibilitar laprenentatge dels alumnes i lassoliment dels objectius plantejats.

Article 6Competncies clau

1. Als efectes daquest Decret, les competncies clau del currculum sn les segents:

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9861

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pg. 25020


Comunicaci lingstica.a)

Competncia matemtica i competncies bsiques en cincia i tecnologia.b)

Competncia digital.c)

Aprendre a aprendre.d)

Competncies socials i cviques.e)

Sentit diniciativa i esperit emprenedor.f)

Conscincia i expressions culturals.g)

2. Per adquirir eficament les competncies i integrar-les efectivament en el currculum, shan de dissenyar activitats daprenentatge quepermetin als alumnes avanar cap als resultats daprenentatge de ms duna competncia alhora.

3. Sha de potenciar el desenvolupament de la comunicaci lingstica i de la competncia matemtica i competncies bsiques en cincia itecnologia.

Article 7Principis metodolgics i pedaggics

1. En aquesta etapa sha de posar un mfasi especial en latenci a la diversitat dels alumnes, en latenci personalitzada orientada aaconseguir el mxim desenvolupament de cada un dels alumnes i en la resposta a les dificultats daprenentatge identificades prviament o ales que vagin sorgint al llarg de letapa.

2. La metodologia didctica ha de ser fonamentalment comunicativa, activa, participativa i adreada a lassoliment dels objectius,especialment els aspectes ms directament relacionats amb les competncies clau. Shan de fomentar els mtodes que impliquendesenvolupar la capacitat de resoldre problemes, mtodes de recerca i dinvestigaci i ls habitual de les tecnologies de la informaci i lacomunicaci.

3. Lacci educativa ha de procurar la integraci dels aprenentatges posant de manifest les relacions entre les matries i la seva vinculaciamb la realitat. Tamb sha de promoure la feina en equip i afavorir una progressiva autonomia dels alumnes que contribueixi a desenvoluparla capacitat daprendre per si mateixos.

4. Sense perjudici del seu tractament especfic en les matries de lmbit lingstic, shan de planificar activitats en totes les matries quefomentin la comprensi lectora, lexpressi oral i escrita i el desenvolupament de la capacitat per dialogar i expressar-se en pblic. Elscentres han de garantir en la prctica docent de totes les matries un temps dedicat a la lectura a tots els cursos de letapa.

5. Sha de fomentar la feina en equip dels professors i sha dafavorir la coordinaci dels integrants dels equips docents.

Article 8Procs daprenentatge i atenci personalitzada

1. Els centres han delaborar les seves propostes pedaggiques per a aquesta etapa des de la consideraci a latenci a la diversitat i a laccsde tots els alumnes a leducaci comuna. Aix mateix, han darbitrar mtodes que tenguin en compte els diferents ritmes daprenentatge, queafavoreixin la capacitat daprendre per si mateixos i promoguin laprenentatge en equip.

2. En aquesta etapa educativa sha de posar una atenci especial a ladquisici i el desenvolupament de les competncies i sha de fomentar lacorrecta expressi oral i escrita i ls de les matemtiques.

3. La tutoria i lorientaci educativa, acadmica i professional, que formen part de la funci docent, han de tenir una consideraci especial enaquesta etapa. Totes les activitats de tutoria i orientaci han de quedar reflectides en la planificaci de lacci tutorial i dorientaci.

4. Cada grup dalumnes ha de tenir un professor com a tutor, que ha de designar el director del centre, a proposta del cap destudis. La funcitutorial implica coordinar les activitats de tutoria i dur a terme el conjunt daccions educatives que contribueixen a fer que lalumneadquireixi les competncies clau, a orientar-lo, dirigir-lo i donar-li suport en el procs educatiu per assolir la seva maduresa i autonomia.Aquesta acci tutorial ha datendre al desenvolupament intellectual, afectiu, psicomotriu, social i moral dels alumnes i ha de permetre tractaraquells aspectes que tamb sn part de la seva formaci per que generalment resten fora de les programacions especfiques. Daquestamanera, contribueix a la formaci de la personalitat i afavoreix la reflexi sobre els factors personals i les exigncies socials que condicionenels seus desitjos i decisions pel que fa al seu futur.

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9861

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pg. 25021


5. Lassessorament especfic en orientaci personal, acadmica i professional contribueix a orientar lelecci de les matries i de les diferentsopcions densenyament al quart curs i a coordinar els processos dacollida al centre docent i de transici al mn laboral o acadmic enconcloure el perode descolaritzaci obligatria.

6. Lacci tutorial s responsabilitat del conjunt dels professors que imparteixen docncia a un mateix grup dalumnes. El tutor, a ms de lesfuncions que li sn prpies, s responsable de coordinar lacci tutorial.

7. Els equips docents han de collaborar per prevenir els problemes daprenentatge i de convivncia que puguin presentar-se i han decompartir tota la informaci que sigui necessria per treballar de manera coordinada en el compliment de les seves funcions. Amb aquestafinalitat, shan de planificar, dins el perode de permanncia dels professors al centre, horaris especfics per a les reunions de coordinaci.

8. Lacci tutorial ha de contribuir al desenvolupament duna dinmica positiva en el grup classe i a la implicaci dels alumnes i les sevesfamlies en el funcionament del centre. Lacci tutorial ha demmarcar el conjunt dactuacions que tenen lloc en un centre educatiu, amb laintegraci de les funcions del tutor i les actuacions daltres professionals i organitzacions.

9. Lequip directiu ha de garantir que el tutor imparteixi docncia a tot el grup dalumnes del qual exerceix la tutoria.

10. Sha de promoure el desenvolupament de frmules de tutoria compartida i personalitzada que possibilitin un assessoramentindividualitzat i estable al llarg de letapa.

Article 9Organitzaci general

1. Letapa de leducaci secundria obligatria sorganitza en matries i comprn dos cicles, el primer de tres cursos escolars i el segon dun.El segon cicle o quart curs de leducaci secundria obligatria t un carcter fonamentalment propedutic.

2. Les matries sagrupen en tres blocs dassignatures:

Assignatures troncals.a)

Assignatures especfiques.b)

Assignatures de lliure configuraci autonmica.c)

Article 10Estructura i organitzaci del primer cicle

1. Els alumnes han de cursar al primer i al segon curs les segents matries generals del bloc dassignatures troncals:

Biologia i geologia al primer curs.a)

Fsica i qumica al segon curs.b)

Geografia i histria a ambds cursos.c)

Llengua castellana i literatura a ambds cursos.d)

Matemtiques a ambds cursos.e)

Primera llengua estrangera a ambds cursos.f)

2. Els alumnes han de cursar al tercer curs les segents matries generals del bloc dassignatures troncals:

Biologia i geologia.a)

Fsica i qumica.b)

Geografia i histria.c)

Llengua castellana i literatura.d)

Primera llengua estrangera.e)

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9861

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pg. 25022


Com a matria dopci, han de cursar en el bloc dassignatures troncals o b matemtiques orientades als ensenyaments acadmics o bmatemtiques orientades als ensenyaments aplicats, a elecci dels pares o tutors legals o, si escau, dels alumnes.

3. Els alumnes han de cursar les segents matries del bloc dassignatures especfiques:

Educaci fsica a cada un dels cursos.a)

Valors tics o religi, a elecci dels pares o tutors legals o, si escau, de lalumne, a cada un dels cursos.b)

Al primer curs, una de les matries segents:c)

Educaci plstica, visual i audiovisual I.

Msica I.

Tecnologia I.

Al segon curs, dues de les matries segents:d)

Educaci plstica, visual i audiovisual I.

Msica I.

Tecnologia I.

Segona llengua estrangera.

Al tercer curs, dues de les matries segents:e)

Cultura clssica.

Educaci plstica, visual i audiovisual II.

Iniciaci a lactivitat emprenedora i empresarial.

Msica II.

Tecnologia II.


Els centres han doferir obligatriament les matries segents:

Segona llengua estrangera al segon i al tercer curs.

Educaci plstica, visual i audiovisual I, msica I i tecnologia I, com a mnim a un dels dos primers cursos. La matria de tecnologia I shadoferir preferiblement al segon curs.

Els alumnes noms poden cursar les matries deducaci plstica, visual i audiovisual II, msica II i tecnologia II si han cursat,respectivament, educaci plstica, visual i audiovisual I, msica I i tecnologia I.

Tamb ho poden fer, de forma excepcional, si acrediten les capacitats o els coneixements mnims necessaris. A aquest efecte, els centres handestablir, mitjanant els departaments didctics, els procediments perqu els alumnes puguin acreditar les capacitats o els coneixementsmnims.

4. Els alumnes han de cursar la matria de llengua catalana i literatura del bloc dassignatures de lliure configuraci autonmica a cada undels cursos.

Les matries de llengua catalana i literatura i de llengua castellana i literatura han de rebre un tractament anleg.

Article 11Estructura i organitzaci del segon cicle

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9861

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pg. 25023


1. Els pares o tutors legals o, si escau, els alumnes poden triar cursar el quart curs de leducaci secundria obligatria per una de les duesopcions segents:

Opci densenyaments acadmics per a la iniciaci al batxillerat.a)

Opci densenyaments aplicats per a la iniciaci a la formaci professional.b)

A aquest efecte, no sn vinculants les opcions cursades al tercer curs de leducaci secundria obligatria.

2. En lopci densenyaments acadmics, els alumnes han de cursar les segents matries generals del bloc dassignatures troncals:

Geografia i histria.a)

Llengua castellana i literatura.b)

Matemtiques orientades als ensenyaments acadmics.c)

Primera llengua estrangera.d)

Tamb han de cursar dues matries dopci entre les segents:

Biologia i geologia.a)

Economia.b)

Fsica i qumica.c)

Llat.d)

3. En lopci densenyaments aplicats, els alumnes han de cursar les segents matries generals del bloc dassignatures troncals:

Geografia i histria.a)


Matemtiques orientades als ensenyaments aplicats.c)

Primera llengua estrangera.d)

Tamb han de cursar dues matries dopci entre les segents:

Cincies aplicades a lactivitat professional.a)

Iniciaci a lactivitat emprenedora i empresarial.b)

Tecnologia.c)

4. Els alumnes han de cursar les segents matries del bloc dassignatures especfiques:

Educaci fsica.a)

Valors tics o religi, a elecci dels pares o tutors legals o, si escau, de lalumne.b)

Una de les matries segents:c)

Una matria no cursada per lalumne del bloc dassignatures troncals de qualsevol opci densenyament, que ha de ser consideradaespecfica a tots els efectes.

Arts escniques i dansa.

Cultura cientfica.

Cultura clssica.

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9861

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pg. 25024


Educaci plstica, visual i audiovisual.

Filosofia.

Msica.


Tecnologies de la informaci i la comunicaci

Els centres han doferir obligatriament la matria de segona llengua estrangera.

Amb lobjectiu dorientar lelecci dels alumnes, els centres poden agrupar en diferents itineraris les matries dopci del bloc dassignaturestroncals i les del bloc dassignatures especfiques. Noms es pot limitar lelecci de matries i itineraris dels alumnes quan hi hagi un nombreinsuficient dalumnes per a alguna daquestes a partir de criteris objectius establerts prviament per la Direcci General dOrdenaci,Innovaci i Formaci Professional.

5. Els alumnes han de cursar la matria de llengua catalana i literatura del bloc dassignatures de lliure configuraci autonmica.

Les matries de llengua catalana i literatura i de llengua castellana i literatura han de rebre un tractament anleg.

Article 12Currculums

1. Els centres docents han de desplegar, completar i concretar, si escau, els currculums de les diferents assignatures establerts en els annexosdaquest Decret mitjanant la concreci curricular corresponent.

2. Els currculums de les assignatures troncals es recullen en lannex 1.

3. Els currculums de les assignatures especfiques es recullen en lannex 2.

4. El currculum de lassignatura de lliure configuraci autonmica es recull en lannex 3.

Article 13Elements transversals

1. Sense perjudici del seu tractament especfic en algunes de les matries de letapa, la comprensi lectora, lexpressi oral i escrita, lacomunicaci audiovisual, les tecnologies de la informaci i la comunicaci, lemprenedoria i leducaci cvica i constitucional shan de

treballar en totes les matries.

2. Sha de fomentar el desenvolupament dels valors que promoguin la igualtat efectiva entre homes i dones i la prevenci de la violncia degnere, i dels valors inherents al principi digualtat de tracte i de no-discriminaci per qualsevol condici o circumstncia personal o social.Shan devitar els comportaments i els continguts sexistes i els estereotips que suposin discriminaci.

3. Sha de fomentar laprenentatge de la prevenci i la resoluci pacfica de conflictes en tots els mbits de la vida personal, familiar i social,aix com dels valors que sustenten la llibertat, la pau, la justcia, la igualtat, el pluralisme poltic, la democrcia, el respecte als drets humans i , el rebuig a la violncia, el respecte i la consideraci a les vctimes del terrorisme, la pluralitat, el respecte aa les persones amb discapacitat

lEstat de dret i la prevenci del terrorisme i de qualsevol altre tipus de violncia.

4. La Conselleria dEducaci, Cultura i Universitats i els centres docents han de fomentar mesures perqu els alumnes participin en activitatsque els permetin consolidar lesperit emprenedor i la iniciativa empresarial a partir daptituds com la creativitat, lautonomia, la iniciativa, lafeina en equip, la confiana en un mateix i el sentit crtic.

5. La Conselleria dEducaci, Cultura i Universitats i els centres docents han dadoptar mesures perqu lactivitat fsica i la dieta equilibradaformin part del comportament juvenil. A aquest efecte, sha de promoure que els alumnes practiquin diriament esport i exercici fsic, en elstermes i les condicions que, seguint les recomanacions dels organismes competents, garanteixin un desenvolupament adequat per afavorir unavida activa, saludable i autnoma. El disseny, la coordinaci i la supervisi de les mesures que a aquest efecte sadoptin al centre educatiuhan de ser assumits pels professors amb qualificaci o especialitzaci adequada en aquests mbits.

6. En lmbit de leducaci i la seguretat viries, la Conselleria dEducaci, Cultura i Universitats i els centres docents han de promoureaccions per millorar la convivncia i prevenir els accidents de trnsit, perqu els alumnes coneguin els seus drets i deures com a usuaris de lesvies, en qualitat de vianants, viatgers i conductors de bicicletes o vehicles a motor, respectin les normes i els senyals, i safavoreixi la

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9861

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pg. 25025


convivncia, la tolerncia, la prudncia, lautocontrol, el dileg i lempatia amb actuacions adequades tendents a evitar els accidents de trnsiti les seves seqeles.

Article 14Calendari

1. El calendari escolar de leducaci secundria obligatria ha de comprendre un mnim de 175 dies lectius.

2. En qualsevol cas, en el cmput del calendari escolar shi han dincloure els dies dedicats a lavaluaci final individualitzada prevista enlarticle 19.

Article 15Horari

1. La distribuci de lhorari lectiu setmanal sha destablir mitjanant una ordre del conseller dEducaci,Cultura i Universitats.

2. Els centres docents, a lhora de formular la programaci general anual, han dorganitzar lhorari escolar, el qual, dacord amb la normativavigent, ha de ser supervisat pel Departament dInspecci Educativa.

Article 16Llenges densenyament

1. La llengua catalana, prpia de les Illes Balears, la llengua castellana i les llenges estrangeres cursades sn objecte densenyament idaprenentatge en les matries lingstiques corresponents i, alhora, una eina per impartir matries no lingstiques.

2. La llengua catalana, prpia de les Illes Balears, i la llengua castellana noms shan demprar com a suport en les matries impartides enllenges estrangeres.

Article 17Avaluacions

1. Els referents per comprovar el grau dadquisici de les competncies i lassoliment dels objectius de letapa en lavaluaci de les matries sn els criteris davaluaci i els estndards daprenentatge avaluables que figuren en els annexos daquest Decret.

2. Lavaluaci del procs daprenentatge dels alumnes de leducaci secundria obligatria ha de ser contnua, formativa i integradora. En el procs davaluaci contnua, quan el progrs dun alumne no sigui ladequat, shan destablir mesures de refor educatiu. Aquestes mesures

shan dadoptar en qualsevol moment del curs, tan aviat com es detectin les dificultats, i han destar dirigides a garantir ladquisici de les competncies imprescindibles per continuar el procs educatiu.

Lavaluaci dels aprenentatges dels alumnes ha de tenir un carcter formatiu i ser un instrument per millorar tant els processos Lavaluaci del procs daprenentatge dels alumnes ha de ser integradora, i sha de tenir endensenyament com els processos daprenentatge.

compte des de totes i cadascuna de les assignatures la consecuci dels objectius establerts per a letapa i el corresponent desenvolupament deles competncies. El carcter integrador de lavaluaci no ha dimpedir que els professors facin de manera diferenciada lavaluaci de cadaassignatura tenint en compte els criteris davaluaci i els estndards daprenentatge avaluables de cada una.

3. Shan destablir les mesures ms adequades perqu les condicions de realitzaci de les avaluacions, inclosa lavaluaci finalindividualitzada de letapa, sadaptin a les necessitats dels alumnes amb necessitats educatives especials. Aquestes adaptacions no shan detenir en compte en cap cas per minorar les qualificacions obtingudes.

4. Els professors han davaluar tant els aprenentatges dels alumnes com els processos densenyament i la seva prpia prctica docent, per a laqual cosa han destablir indicadors dassoliment en les programacions docents.

5. La Conselleria dEducaci, Cultura i Universitats ha de garantir el dret dels alumnes a una avaluaci objectiva i en la qual la dedicaci, lesfor i el rendiment siguin valorats i reconeguts amb objectivitat, per a la qual cosa ha destablir els procediments oportuns.

6. Lequip docent, constitut pels professors de lalumne i coordinat pel tutor, ha dactuar de manera collegiada al llarg del procsdavaluaci i en ladopci de les decisions resultants daquest, en el marc del que estableixi el conseller dEducaci, Cultura i Universitatsmitjanant una ordre. El procs i els documents davaluaci es regeixen pel Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, i per la corresponentordre del conseller dEducaci, Cultura i Universitats.

7. A fi de facilitar als alumnes la recuperaci de les matries amb avaluaci negativa, el conseller dEducaci, Cultura i Universitats ha deregular, mitjanant una ordre, les condicions perqu els centres organitzin les oportunes proves extraordinries i els programes

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9861

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pg. 25026


individualitzats.

Article 18Promoci i permanncia

1. La decisi sobre la promoci de lalumne dun curs a un altre, dins letapa, ha de ser adoptada de forma collegiada per lequip docent delalumne, atenent lassoliment d els objectius de letapa i el grau dadquisici de les competncies corresponents.

La repetici de curs es considera una mesura de carcter excepcional, que sha de prendre desprs dhaver esgotat les mesures ordinries de refor i suport per resoldre les dificultats daprenentatge de lalumne.

2. Els alumnes han de promocionar de curs quan hagin superat totes les matries cursades o tenguin una avaluaci negativa en dues matriescom a mxim, i han de repetir curs quan tenguin una avaluaci negativa en tres o ms matries o en dues matries que siguin matemtiques illengua catalana i literatura o matemtiques i llengua castellana i literatura.

De forma excepcional, lequip docent pot decidir la promoci dun alumne amb avaluaci negativa en tres matries quan es doninconjuntament les condicions segents:

Que dues de les matries amb avaluaci negativa no siguin simultniament matemtiques i llengua catalana i literatura o matemtiques ia)llengua castellana i literatura.

Que lequip docent consideri que la naturalesa de les matries amb avaluaci negativa no impedeix a lalumne seguir amb xit el cursb)segent, que t expectatives favorables de recuperaci i que la promoci beneficiar la seva evoluci acadmica.

Que sapliquin a lalumne les mesures datenci educativa proposades en el consell orientador a qu fa referncia lapartat 5 daquestc)article.

Es pot autoritzar tamb de forma excepcional la promoci dun alumne amb avaluaci negativa en dues matries que siguin matemtiques illengua catalana i literatura o matemtiques i llengua castellana i literatura de forma simultnia quan lequip docent consideri que lalumnepot seguir amb xit el curs segent, que t expectatives favorables de recuperaci i que la promoci beneficiar la seva evoluci acadmica, isempre que sapliquin a lalumne les mesures datenci educativa proposades en el consell orientador al qual es refereix lapartat 5 daquestarticle.

Als efectes daquest apartat, les matries amb la mateixa denominaci en diferents cursos de leducaci secundria obligatria es considerenmatries diferents.

3. Qui promocioni sense haver superat totes les matries ha de matricular-se de les matries no superades, seguir els programes de refor queestableixi el centre i superar les avaluacions corresponents en els programes de refor esmentats.

4. Lalumne que no promocioni ha de romandre un any ms al mateix curs. Aquesta mesura se li pot aplicar al mateix curs una sola vegada idues vegades com a mxim dins letapa. Quan aquesta segona repetici shagi de produir al tercer o al quart curs, t dret a romandre cursantleducaci secundria obligatria en rgim ordinari fins als dinou anys dedat, complerts lany en qu finalitzi el curs. Excepcionalment, potrepetir una segona vegada el quart curs si no ha repetit als cursos anteriors de letapa.

Aquesta mesura ha danar acompanyada dun pla especfic personalitzat, orientat a la superaci de les dificultats detectades al curs anterior.Els centres han dorganitzar aquest pla dacord amb all que estableixi el conseller dEducaci, Cultura i Universitats mitjanant lordrecorresponent.

5. Al final de cada un dels cursos de leducaci secundria obligatria sha de lliurar als pares, als tutors legals o, si escau, a lalumne unconsell orientador, que ha dincloure una proposta de litinerari ms adequat per a lalumne, aix com la identificaci, mitjanant un informemotivat, del grau dassoliment dels objectius de letapa i dadquisici de les competncies corresponents que justifiqui la proposta. Si es

considera necessari, el consell orientador pot incloure una recomanaci sobre la incorporaci a un programa de millora de laprenentatge i del rendiment o a un cicle de formaci professional bsica.

Article 19 Avaluaci final individualitzada de leducaci secundria obligatria

1. En finalitzar el quart curs, els alumnes han de fer una avaluaci final individualitzada, en la qual sha de comprovar lassoliment dels objectius de letapa i el grau dadquisici de les competncies en relaci amb les matries corresponents.

Els alumnes poden fer lavaluaci final individualitzada per lopci densenyaments acadmics o per la densenyaments aplicats, ambindependncia de lopci cursada al quart curs de leducaci secundria obligatria, o per ambdues opcions en la mateixa convocatria.

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9861

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pg. 25027


Les matries de qu shan dexaminar els alumnes sn les segents:

Llengua catalana i literatura.a)


Geografia i histria.c)

Matemtiques orientades als ensenyaments acadmics o matemtiques orientades als ensenyaments aplicats, segons lopci triada.d)

Primera llengua estrangera.e)

Una matria del bloc dassignatures especfiques cursada a qualsevol dels cursos, que no sigui educaci fsica, valors tics o religi.f)

ues matries troncals dopci cursades.g) En el cas que sexaminin per lopci feta al quart curs, les d

dues matries troncals dopci daquests ensenyaments, triades pels mateixosh) En el cas que sexaminin per lopci no feta al quart curs, alumnes.

2. Poden presentar-se a aquesta avaluaci els alumnes que hagin obtingut o b una avaluaci positiva en totes les matries o b una avaluacinegativa en un mxim de dues matries sempre que no siguin simultniament matemtiques i llengua catalana i literatura o matemtiques illengua castellana i literatura. Les matries amb la mateixa denominaci als diferents cursos de leducaci secundria obligatria esconsideren matries diferents.

3. El Ministeri dEducaci, Cultura i Esport ha destablir les caracterstiques de les proves per a tot el sistema educatiu espanyol, i per a cadaconvocatria les ha de dissenyar i nha de fixar el contingut. La Conselleria dEducaci, Cultura i Universitats ha destablir lescaracterstiques de la prova de llengua catalana i literatura, i per a cada convocatria lha de dissenyar i nha de fixar el contingut.

4. Shan de dur a terme almenys dues convocatries anuals, una dordinria i una altra dextraordinria.

5. La superaci daquesta avaluaci requereix una qualificaci igual o superior a 5 punts sobre 10.

6. Els alumnes que no hagin superat lavaluaci final individualitzada per lopci triada o que desitgin augmentar la qualificaci final deleducaci secundria obligatria poden repetir-la en convocatries successives, havent-ho sollicitat prviament. Els alumnes que haginsuperat aquesta avaluaci per una opci poden presentar-shi de nou per laltra opci si ho desitgen i, si no la superaren en primeraconvocatria, poden repetir-la en convocatries successives, havent-ho sollicitat prviament.

La qualificaci de lavaluaci final individualitzada s la ms alta de les obtingudes en les convocatries en qu lalumne shagi presentat.

No s necessari que els alumnes que es presentin en segona o successives convocatries savalun de nou de les matries que ja hagin superat,llevat que desitgin augmentar-ne la qualificaci final.

La Conselleria dEducaci, Cultura I Universitats ha doferir cursos presencials o a distncia adreats als alumnes que, havent-se presentat alavaluaci final individualitzada, no lhan superada. Aquests alumnes no poden repetir el quart curs de leducaci secundria obligatria.

7. Els centres docents, dacord amb els resultats obtinguts pels seus alumnes i en funci del diagnstic i la informaci proporcionats peraquests resultats, han destablir mesures ordinries o extraordinries en relaci amb les seves propostes curriculars i prctica docent. Aquestesmesures shan de fixar en plans de millora de resultats collectius o individuals que permetin, en collaboraci amb les famlies i emprant elsrecursos de suport educatiu facilitats per la Conselleria dEducaci, Cultura i Universitats, incentivar la motivaci i lesfor dels alumnes perresoldre les dificultats.

Article 20 Ttol de graduat en educaci secundria obligatria

1. Per obtenir el ttol de graduat en educaci secundria obligatria s necessari superar lavaluaci final individualitzada i obtenir unaqualificaci final de letapa igual o superior a 5 punts sobre 10, que es dedueix de la ponderaci segent:

Amb un pes del 70 %, la mitjana de les a) qualificacions numriques obtingudes a cada una de les matries cursades en leducaci secundriaobligatria.

Amb un pes del 30 %, la nota obtinguda en lavaluaci final individualitzada de leducaci secundria obligatria. En el cas que lalumneb)

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9861

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pg. 25028


hagi superat aquesta avaluaci per les dues opcions a qu es refereix larticle 19, per calcular la qualificaci final sha de tenir en compte lanota ms alta.

2. Tamb es pot obtenir el ttol de graduat en educaci secundria obligatria mitjanant la superaci de la prova per a persones majors dedivuit anys. En aquest cas, la qualificaci final de leducaci secundria obligatria s lobtinguda en aquesta prova.

3. El ttol de graduat en educaci secundria obligatria permet accedir als ensenyaments postobligatoris recollits en larticle 3.4 de la Lleiorgnica 2/2006, de 3 de maig, dacord amb els requisits que sestableixen per a cada ensenyament.

4. En el ttol hi ha de constar lopci o les opcions per les quals sha duit a terme lavaluaci final individualitzada, aix com la qualificacifinal de leducaci secundria obligatria. Tamb shi ha de fer constar, mitjanant una diligncia o un annex, la nova qualificaci final deleducaci secundria obligatria si lalumne es presenti de nou a lavaluaci per la mateixa opci per augmentar la qualificaci final. Tambshi ha de fer constar, mitjanant una diligncia o un annex, la superaci de lavaluaci final per una opci diferent de la que ja consti en elttol; en aquest cas la qualificaci final ha de ser la ms alta.

Article 21Certificats

1. Els alumnes que cursin leducaci secundria obligatria i no obtenguin el ttol a qu es refereix lanterior article han de rebre un certificatamb carcter oficial i validesa a tot lEstat espanyol. Aquest certificat ha de ser ems pel centre docent en el qual lestudiant hagi estatmatriculat el darrer curs escolar, i shi han de consignar els elements segents:

Dades oficials identificatives del centre docent.a)

Nom i document acreditatiu de la identitat de lestudiant.b)

Data de comenament i acabament de lescolaritat.c)

Matries o mbits cursats amb les qualificacions obtingudes els anys que ha roms escolaritzat en leducaci secundria obligatria.d)

Informe de la junta davaluaci del darrer curs escolar en qu hagi estat matriculat, en el qual sha dindicar el grau dassoliment dels e) objectius de letapa i dadquisici de les competncies corresponents, aix com la formaci complementria que hauria de cursar per obtenir

el ttol de graduat en educaci secundria obligatria.

2. Quan un alumne shagi dincorporar a un cicle de formaci professional bsica, se li ha de lliurar un certificat dels estudis cursats, amb elcontingut indicat en els pargrafs - de dassoliment d a d lapartat anterior i un informe sobre el grau els objectius de letapa i dadquisici de

les competncies corresponents.

Article 22 Alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu

1. Dacord amb el que indiquen els articles 71-79 bis de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, els alumnes que requereixin una atencieducativa diferent de lordinria perqu presenten necessitats educatives especials, per dificultats especfiques daprenentatge, per trastornper dficit datenci amb hiperactivitat, per altes capacitats intellectuals, per haver-se incorporat tard al sistema educatiu o per condicionspersonals o dhistria escolar, amb la finalitat que puguin assolir el mxim desenvolupament possible de les seves capacitats personals i, entot cas, els objectius establerts amb carcter general per a tots els alumnes, han de rebre un suport educatiu especfic i, si cal, shan destablirles mesures curriculars i organitzatives oportunes que assegurin un progrs adequat.

Ladopci de mesures de suport sha de dur a terme en qualsevol moment del curs quan es detectin les necessitats educatives dels alumnes.

2. La Direcci General dOrdenaci, Innovaci i Formaci Professional ha dadoptar les mesures necessries per detectar els alumnes ambnecessitats especfiques de suport educatiu de la forma ms primerenca possible. La identificaci i la valoraci dels alumnes amb necessitatsespecfiques de suport educatiu sha de dur a terme mitjanant professionals amb la qualificaci adient adscrits als serveis dorientacieducativa.

3. La Direcci General de Planificaci i Infraestructures Educatives ha descolaritzar els alumnes amb necessitats especfiques de suporteducatiu fent una distribuci equilibrada dalumnes i de recursos entre els centres sostinguts amb fons pblics de cada zona.

4. Lescolaritzaci dels alumnes que presenten necessitats especfiques de suport educatiu sha de regir pels principis de normalitzaci iinclusi, i ha dassegurar la no-discriminaci i la igualtat efectiva en laccs i la permanncia en el sistema educatiu.

5. Shan destablir les mesures ms adequades perqu les condicions en qu es duguin a terme les avaluacions sadaptin a les necessitats dels

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9861

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pg. 25029


alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu.

6. Els serveis dorientaci educativa han destablir les condicions daccessibilitat i recursos de suport que afavoreixin laccs al currculumdels alumnes amb necessitats educatives especials i adaptar els instruments i, si escau, el temps i els suports que assegurin una correcta

Per aquest motiu, es poden fer adaptacions significatives dels elements del currculum, a fi datendre elsavaluaci daquests alumnes. alumnes amb necessitats educatives especials que les necessitin. Aquestes adaptacions shan de fer cercant el mxim desenvolupamentpossible de les competncies. Lavaluaci contnua i la promoci han de prendre com a referent els elements fixats en aquestes adaptacions.

En qualsevol cas, els alumnes amb adaptacions curriculars significatives han de superar lavaluaci final individualitzada per poder obtenir el ttol corresponent.

7. Els serveis dorientaci educativa han de vetllar perqu els centres adoptin mesures dactuaci per als alumnes amb altes capacitatsintellectuals, identificats com a tals segons el procediment i en els termes que determini la Direcci General dOrdenaci, Innovaci iFormaci Professional, que els permetin desenvolupar al mxim les seves capacitats, com ara adaptacions dampliaci o enriquimentcurricular i flexibilitzacions del perode descolaritzaci.

Les adaptacions dampliaci o enriquiment curricular poden incloure tant la impartici de continguts i ladquisici de competncies propis decursos superiors com lampliaci de continguts i competncies del curs corrent.

Les flexibilitzacions del perode descolaritzaci poden comportar anticipar un curs la incorporaci a letapa o reduir-ne la durada, quan esprevegi que aquesta mesura s la ms adequada per al desenvolupament del seu equilibri personal i la seva socialitzaci. En tot cas, lalumneha de cursar el quart curs de leducaci secundria obligatria. El conseller dEducaci, Cultura i Universitats, mitjanant una ordre, ha dedictar la normativa que reguli aquestes flexibilitzacions.

8. Lescolaritzaci dels alumnes que sincorporen de manera tardana al sistema educatiu a qu es refereix larticle 78 de la Llei orgnica2/2006, de 3 de maig, sha de fer atenent a les seves circumstncies, coneixements, edat i historial acadmic.

Els que presentin un desfasament en el nivell de competncia curricular de ms de dos anys poden ser escolaritzats al curs inferior al que elscorrespondria per edat. Per a aquests alumnes shan dadoptar les mesures de refor necessries que facilitin la integraci escolar i larecuperaci del desfasament i els permetin continuar amb aprofitament els estudis. En el cas de superar aquest desfasament, shandincorporar al curs corresponent a la seva edat.

Article 23 Mesures organitzatives i curriculars per a latenci a la diversitat

1. Correspon a la Conselleria dEducaci, Cultura i Universitats regular les mesures datenci a la diversitat organitzatives i curriculars,incloses les mesures datenci als alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu, que permetin als centres, en lexercici de la sevaautonomia, una organitzaci flexible dels ensenyaments.

2. Entre les mesures indicades en lapartat anterior shi han de preveure les adaptacions del currculum, la integraci de matries en mbits,els agrupaments flexibles, el suport en grups ordinaris, els desdoblaments de grups, loferta de matries especfiques, els programes demillora de laprenentatge i del rendiment i altres programes de tractament personalitzat per als alumnes amb necessitats especfiques desuport educatiu.

A aquests efectes, els centres tenen autonomia per organitzar els grups i les matries de manera flexible i per adoptar les mesures datenci ala diversitat ms adequades a les caracterstiques dels seus alumnes i que permetin aprofitar millor els recursos de qu disposen. Les mesuresdatenci a la diversitat que adopti cada centre formen part del seu projecte educatiu, de conformitat amb el que estableix larticle 121.2 de laLlei orgnica 2/2006, de 3 de maig.

3. Lescolaritzaci dels alumnes amb necessitats educatives especials en centres ordinaris es pot prolongar un any ms del que disposalarticle 18.4 daquest Decret.

Article 24 Integraci de matries en mbits de coneixement

A fi de facilitar el trnsit dels alumnes entre leducaci primria i el primer curs de leducaci secundria obligatria, els centres docentspoden agrupar les matries del primer curs en mbits de coneixement. Aquest tipus dagrupaci ha de respectar els continguts, estndardsdaprenentatge avaluables i criteris davaluaci de totes les matries que shi agrupen, aix com lhorari assignat al conjunt. Lagrupaci tefectes en lorganitzaci dels ensenyaments, per no en les decisions associades a lavaluaci i la promoci.

Article 25 Programes de millora de laprenentatge i del rendiment

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9861

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pg. 25030


Els programes de millora de laprenentatge i del rendiment shan de desenvolupar a partir del segon curs de leducaci secundria obligatriasegons estableixi mitjanant una ordreel conseller dEducaci, Cultura i Universitats .

Article 26Autonomia dels centres docents

1. Els centres docents disposen dautonomia per elaborar, aprovar i executar un projecte educatiu i un projecte de gesti, aix com les normesdorganitzaci i de funcionament del centre en el marc de la legislaci vigent.

2. La Conselleria dEducaci, Cultura i Universitats ha de potenciar i promoure lautonomia dels centres, de manera que els seus recursoseconmics, materials i humans puguin adequar-se als plans de feina i dorganitzaci que elaborin, una vegada que siguin convenientmentavaluats i valorats. Els centres sostinguts amb fons pblics han de retre comptes dels resultats obtinguts.

3. Els centres, en lexercici de la seva autonomia, poden adoptar experimentacions, plans de feina, formes dorganitzaci, normes deconvivncia i ampliaci del calendari escolar o de lhorari lectiu de matries, en els termes que estableixi la Direcci General de Planificacii Infraestructures Educatives i dins les possibilitats que permeti la normativa aplicable, inclosa la laboral, sense que, en cap cas, simposinaportacions a les famlies ni exigncies a lAdministraci educativa.

4. Els centres docents han de desplegar i completar el currculum i les mesures datenci a la diversitat establertes per les administracionseducatives, adaptant-les a les caracterstiques dels alumnes i a la seva realitat educativa per atendre tots els alumnes. Aix mateix, handarbitrar mtodes que tenguin en compte els diferents ritmes daprenentatge dels alumnes, afavoreixin la capacitat daprendre per simateixos i promoguin la feina en equip.

5. Els centres han de promoure, aix mateix, compromisos amb les famlies i amb els mateixos alumnes en qu sespecifiquin les activitatsque els uns i els altres es comprometen a desenvolupar per facilitar el progrs educatiu.

6. Per impulsar lautonomia dels centres, la Direcci General de Planificaci i Infraestructures Educatives ha de potenciar la funci directivamitjanant mesures especfiques adreades a reforar el lideratge i la responsabilitat del director i de lequip directiu i la coresponsabilitatdels rgans de coordinaci.

7. La Direcci General dEducaci i Cultura ha dexercir les funcions de supervisi i davaluaci corresponents per garantir lexercici delautonomia dels centres i la defensa dels drets dels alumnes i de la comunitat educativa en general.

Article 27Projecte educatiu

1. El projecte educatiu s un instrument de planificaci institucional del centre, que concreta les intencions educatives consensuades per lacomunitat educativa i serveix per donar sentit i orientar el conjunt de les activitats del centre.

2. Els centres han delaborar el projecte educatiu tenint en compte el context socioeconmic i cultural del centre, les necessitats educativesespecfiques dels alumnes, les directrius i les propostes del consell escolar i del claustre i les aportacions de les associacions dalumnes i lesde pares i mares dalumnes.

3. El projecte educatiu ha dincloure com a mnim els elements segents:

Els trets didentitat del centre.a)

La concreci curricular.b)

El pla datenci a la diversitat.c)

El pla dacci tutorial.d)

El projecte lingstic.e)

El reglament dorganitzaci i funcionament.f)

4. Els centres han de fer pblic el seu projecte educatiu i tamb els altres aspectes que puguin facilitar informaci sobre el centre i orientacials alumnes i als pares o tutors legals, de manera que safavoreixi una implicaci ms gran del conjunt de la comunitat educativa.

5. Els centres estan obligats, com a mnim cada cinc anys, a dur a terme la revisi i, si escau, la modificaci del projecte educatiu amb laparticipaci de tota la comunitat educativa.

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9861

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pg. 25031


Article 28Concreci curricular

1. La concreci curricular del centre s el document que desplega, completa, adequa i concreta el currculum oficial a cada centre docent, iforma part del projecte educatiu. Suposa lestabliment dun marc com, acordat pel claustre, que defineixi les lnies educatives del centre ique doni coherncia i continutat al llarg de tota letapa educativa a les programacions docents que en formen part.

2. La concreci curricular ha de contenir com a mnim els elements segents:

Les programacions docents.a)

Els programes de refor als alumnes amb matries pendents i el seguiment dels alumnes repetidors.b)

El tractament de la lectura i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci al llarg de letapa.c)

Les mesures de coordinaci entre els cursos.d)

3. Per fomentar la innovaci i promoure lautonomia dels centres, la concreci curricular es pot dur a terme mitjanant projectes especficsadreats a millorar lxit escolar, que assegurin als alumnes ladquisici de les competncies i els objectius del currculum.

Article 29Programacions docents

1. Els centres docents han de desplegar, completar, adequar i concretar els currculums dacord amb larticle 3 del Reial decret 1105/2014, de26 de desembre, mitjanant la programaci docent per a cadascuna de les matries i dels mbits de cada curs.

2. Els departaments didctics sn els rgans responsables de lelaboraci de les programacions docents. En aquest mbit, el cap dedepartament corresponent ha de coordinar el procs delaboraci de les programacions docents, tenint en compte les caracterstiques delsalumnes i de lentorn del centre.

3. La programaci docent ha dincloure, com a mnim, els elements segents:

Ladequaci i la seqenciaci dels objectius especfics de la matria.a)

La seqncia dels continguts.b)

Els mtodes pedaggics.c)

La distribuci espai-temps.d)

Les activitats dampliaci i de refor.e)

Els criteris davaluaci i de qualificaci.f)

Els estndards daprenentatge avaluables.g)

Els elements transversals tractats.h)

Els materials i recursos didctics que shan dutilitzar.i)

Els procediments de suport i de recuperaci.j)

Les estratgies i els procediments davaluaci del procs densenyament-aprenentatge.k)

Les activitats complementries i extraescolars que lequip docent pretn fer.l)

m) La contribuci de la matria a ladquisici de les competncies clau.

4. La prevenci de la violncia de gnere, de la violncia terrorista i de qualsevol forma de violncia, racisme o xenofbia, incls lestudi dequalsevol crim contra la humanitat, sha dincloure en alguna programaci docent de letapa.

5. La programaci ha de preveure les adequacions necessries per atendre els alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu.

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9861

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pg. 25032


Tamb ha dincloure els plans dactuaci i les mesures de suport per facilitar a aquests alumnes el desenvolupament de les competncies ilassoliment dels objectius daquesta etapa.

6. Les programacions docents sn pbliques i han destar a labast de la comunitat educativa. Els centres han de donar una publicitat especialals objectius educatius, als criteris davaluaci, als estndards avaluables, als criteris de qualificaci i a les mesures de recuperaci.

7. Les programacions docents shan de desplegar en programacions daula, organitzades en unitats seqenciades. El director del centre ha depoder consultar les programacions daula.

8. Els departaments didctics de les matries lingstiques han de coordinar les programacions docents de les matries lingstiques.

Article 30Recursos

1. Els centres han destar dotats dels recursos educatius, humans i materials necessaris per oferir un ensenyament de qualitat i garantir laigualtat doportunitats en laccs a leducaci.

2. La Direcci General dEducaci i Cultura pot assignar ms dotaci de recursos i arbitrar mesures de carcter extraordinari a determinatscentres sostinguts amb fons pblics per ra dels projectes innovadors en matria datenci a la diversitat i/o per compensar les condicionsdespecial necessitat de la poblaci que escolaritzen.

3. Els centres docents pblics poden obtenir recursos complementaris en els termes que estableixi la Direcci General dEducaci i Cultura idacord amb la normativa vigent.

4. En el procs daplicaci de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, la Conselleria dEducaci, Cultura i Universitats ha de proveir elsrecursos necessaris per garantir:

a) El nombre mxim dalumnes per aula, que s de 30.

b) La posada en funcionament dun pla de foment de la lectura.

c) Lestabliment de programes de refor i suport educatiu i de millora dels aprenentatges.

d) Lestabliment de programes de refor de laprenentatge de la llengua estrangera.

e) Latenci a la diversitat dels alumnes i en especial latenci als que presenten necessitats especfiques de suport educatiu.

f) Lestabliment de programes de refor de laprenentatge de les tecnologies de la informaci i la comunicaci.

g) Ladopci de mesures de suport i dincentivaci per als professors.

h) Lexistncia de serveis o professionals especialitzats en lorientaci educativa, psicopedaggica i professional.

i) Ladopci de mesures dorientaci a les famlies dels alumnes pel que fa al desenvolupament del procs daprenentatge.

5. La Conselleria dEducaci, Cultura i Universitats ha de promoure la coordinaci dels serveis externs amb els centres educatius perassegurar una acci conjunta i efectiva.

Article 31Materials curriculars

1. La Direcci General dOrdenaci, Innovaci i Formaci Professional ha de fomentar lelaboraci de materials curriculars per afavorir eldesplegament i laplicaci del currculum i ha de dictar les disposicions que orientin la tasca dels professors en aquest sentit i regulin elsprocediments de supervisi.

2. Correspon als centres educatius, en el marc de la seva autonomia pedaggica, triar, si escau, els materials curriculars, sempre que sadaptinal rigor cientfic adequat a ledat dels alumnes i al currculum establert pel Govern de les Illes Balears mitjanant aquest Decret. Els materialshan de reflectir i fomentar el respecte als principis, valors, llibertats, drets i deures constitucionals i estatutaris, aix com als principis i valorsrecollits en la Llei orgnica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecci integral davant la violncia de gnere, als quals hadajustar-se tota lactivitat educativa. La Conselleria dEducaci, Cultura i Universitats ha de vetllar perqu en els materials educatiusseliminin els estereotips sexistes o discriminatoris i perqu fomentin la igualtat entre dones i homes.

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9861

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pg. 25033


3. La supervisi dels llibres de text i la resta del material curricular ha de formar part del procs ordinari dinspecci que exerceixlAdministraci educativa.

Article 32Participaci dels pares i tutors legals en el procs educatiu

1. De conformitat amb el que estableix larticle 4.2 e de la Llei orgnica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a leducaci, els pares otutors legals han de participar i donar suport a levoluci del procs educatiu dels fills o tutelats, conixer les decisions relatives a lavaluacii la promoci, collaborar en les mesures de suport o refor que adopten els centres per facilitar el seu progrs educatiu i tenir accs alsdocuments oficials davaluaci i als exmens i documents de les avaluacions relatius als fills o tutelats.

2. El professor tutor ha de coordinar la intervenci educativa del conjunt dels professors dels alumnes que tutoritza i, en conseqncia, ha demantenir una relaci permanent amb la famlia, a fi de facilitar lexercici dels drets reconeguts en larticle 4.1 d i g de la Llei orgnica 8/1985,de 3 de juliol.

3. Els centres han de cooperar estretament amb els pares o tutors legals i establir mecanismes per afavorir la seva participaci en el procseducatiu dels fills o tutelats.

4. Els centres han dadoptar mesures de comunicaci peridica amb els pares o tutors legals per informar-los i orientar-los sobre els processosdensenyament, aprenentatge i avaluaci dels alumnes.

Disposici addicional primeraEducaci de persones adultes

El conseller dEducaci, Cultura i Universitats ha destablir mitjanant la normativa corresponent els currculums, lestructura, lorganitzacii lavaluaci dels ensenyaments per a persones adultes que condueixen a lobtenci del ttol de graduat en educaci secundria obligatria.Aquesta nova normativa sha daplicar a partir del curs escolar 2016-2017.

Disposici addicional segonaEnsenyaments de religi

Reial decret 1105/2014,1. Els ensenyaments de religi shan dincloure en leducaci secundria obligatria dacord amb el que estableix el de 26 de desembre.

2. La Conselleria dEducaci, Cultura i Universitats ha de garantir que, a linici de cada curs, els pares o tutors legals dels alumnes puguintriar si els seus fills o tutelats han de fer lassignatura de valors tics o la de religi. En el cas que cursin religi, poden triar entrelensenyament de les confessions religioses amb les quals lEstat t subscrits acords internacionals o de cooperaci en matria educativa.

Els professors3. La determinaci del currculum de lassignatura de religi s competncia de la corresponent autoritat religiosa. responsables dels ensenyaments de les diverses religions han delaborar la programaci docent corresponent.

4. Lavaluaci de lassignatura de religi sha de fer en els mateixos termes i amb els mateixos efectes que la de les altres assignatures deleducaci secundria obligatria.

Disposici addicional terceraAdaptaci de referncies

Les referncies fetes per la normativa vigent a les assignatures, a les matries i als mbits de leducaci secundria obligatria shandentendre fetes a les assignatures, a les matries i als mbits corresponents recollits en aquest Decret.

Disposici addicional quartaNombre mxim dalumnes per aula

Dacord amb lapartat 2 de larticle 87 de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, es pot autoritzar un increment de fins a un deu per cent delnombre mxim dalumnes per aula, establert en lapartat 4 de larticle 30 daquest Decret, als centres pblics i privats concertats dunamateixa rea descolaritzaci per atendre necessitats immediates descolaritzaci dels alumnes dincorporaci tardana.

Disposici transitria nicaCalendari daplicaci

Aquest Decret sha daplicar al primer i al tercer curs de leducaci secundria obligatria el curs escolar 2015-2016. Per al segon i per alquart curs, no sha daplicar fins al curs escolar 2016-2017.

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9861

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pg. 25034


Disposici derogatria nicaDerogaci de normativa

1. Larticulat referent a leducaci secundria obligatria del Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual sestableix lordenaci general delsensenyaments de leducaci infantil, leducaci primria i leducaci secundria obligatria a les Illes Balears, i la totalitat del Decret73/2008, de 27 de juny, pel qual sestableix el currculum de leducaci secundria obligatria a les Illes Balears, queden derogats a linicidel curs escolar 2016-2017.

2. Lapartat 5 de larticle 33 del Decret 39/2011, de 29 dabril, pel qual es regula latenci a la diversitat i lorientaci educativa als centreseducatius no universitaris sostinguts amb fons pblics, queda derogat a linici del curs 2015-2016.

3. Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior en els punts en qu soposen al que disposa aquest Decret.

Disposici final primeraDesplegament

Sautoritza el conseller dEducaci, Cultura i Universitats a dictar totes les disposicions que siguin necessries per aplicar i desplegar aquestDecret.

Disposici final segonaEntrada en vigor

Aquest Decret entra en vigor lendem dhaver-se publicat en el .Butllet Oficial de les Illes Balears

Palma, 15 de maig de 2015

El presidentJos Ramn Bauz Daz

La consellera dEducaci, Cultura i UniversitatsMaria Nria Riera Martos

ANNEX 1

Assignatures troncals

BIOLOGIA I GEOLOGIA

Finalitat de lassignatura

Lassignatura de biologia i geologia ha de contribuir, durant leducaci secundria obligatria, a fer que els alumnes assimilin unsconeixements i unes destreses bsics que els permetin adquirir una cultura cientfica. Aix mateix, ha de proporcionar els elements necessaris

per garantir que els alumnes desenvolupin les diferents competncies clau. Els alumnes shan didentificar com a agents actius i han dereconixer que de les seves actuacions i coneixements en dependr el desenvolupament del seu entorn.

En finalitzar letapa, els alumnes han dhaver adquirit els coneixements essencials que sinclouen en el currculum bsic i les estratgies delmtode cientfic. La comprensi lectora, lexpressi oral i lescrita, largumentaci en pblic i la utilitzaci de les tecnologies de lainformaci i la comunicaci shan de refermar durant aquesta etapa. Igualment, els alumnes han de desenvolupar actituds conduents aanalitzar els grans avenos cientfics de lactualitat, els avantatges que suposen i les implicacions tiques que de vegades es plantegen i a

posar en prctica les normes bsiques de seguretat i s del material de laboratori.reflexionar sobre aquestes qestions, i han de conixer i

Durant aquesta etapa es pretn que els alumnes refermin els coneixements ja adquirits a fi danar construint, curs a curs, coneixements idestreses que els permetin ser ciutadans respectuosos amb ells mateixos, amb els altres i amb el medi, aix com amb el material que utilitzen

o que tenen a la seva disposici. Aix mateix, en aquesta etapa es pretn aconseguir que els alumnes siguin responsables i capaos de tenir criteris propis i de mantenir linters per aprendre.

La formaci cientfica adquirida al llarg daquesta etapa ha de formar part, sens dubte, de la cultura bsica que han de tenir els alumnes en

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9861

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pg. 25035


acabar leducaci secundria obligatria a fi de poder-se inserir adequadament en la societat.

Al llarg daquesta etapa, s convenient seleccionar i tractar els continguts que facin referncia especialment als aspectes de la cinciarelacionats amb lentorn ms acostat als alumnes.

Per contextualitzar aquesta matria a la nostra comunitat, les Illes Balears, hem de tenir en compte els aspectes segents:

L es caracterstiques prpies de cada illa pel que fa als ecosistemes, la biodiversitat, les caracterstiques geolgiques, la climatologia, etc.

La importncia dimplantar models de desenvolupament sostenibles.

La problemtica ambiental prpia dels ecosistemes insulars, dins la qual destaca la fragilitat, agreujada per la intensa pressi humana aqu estan sotmesos.

Estructura del currculum

Durant el primer cicle de leducaci secundria obligatria (cursos primer i tercer), leix vertebrador de la matria gira al voltant dels ssersvius i la interacci daquests amb la Terra i sincideix especialment en la importncia que la conservaci del medi ambient t per a tots elsssers vius.

Aix mateix, durant aquest cicle la matria t com a nucli central la salut i la promoci daquesta. El principal objectiu s que els alumnes adquireixin les capacitats i les competncies que els permetin cuidar el seu cos tant en laspecte fsic com en el mental, aix com ser crtics

amb la informaci i les actituds socials que puguin repercutir negativament en el seu desenvolupament fsic, social i psicolgic i valorar-les. Es pretn tamb que entenguin i valorin la importncia de preservar el medi ambient per les repercussions que t sobre la seva salut. Aix

mateix, han daprendre a ser responsables de les seves decisions diries i les conseqncies que tenen en la seva salut i en lentorn que elsenvolta, i a comprendre el valor de la recerca en els avenos mdics i en la qualitat de vida de les persones.

En lexercici de lautonomia de centre, correspon al departament didctic distribuir els continguts entre els diferents cursos del primer ciclede leducaci secundria obligatria.

Bloc 1. Habilitats, destreses i estratgies. Metodologia cientfica

Aquest bloc es tracta de forma transversal al llarg de tot el curs i potencia les tcniques prpies del treball cientfic (recerca, selecci iinterpretaci de la informaci cientfica i realitzaci de treballs experimentals senzills).

Bloc 2. La Terra a lUnivers

Lobjecte daquest bloc s desenvolupar el coneixement de la Terra i situar, en el conjunt de lUnivers en general i del sistema solar enparticular, lestructura interna daquest planeta i les capes fluides que lenvolten, aix com els principals tipus de minerals i roques que elcomponen.

Bloc 3. La biodiversitat al planeta Terra

Es dedica aquest bloc a lestudi de les funcions i caracterstiques generals dels ssers vius i de la cllula com a element bsic en laconstituci daquests, aix com al coneixement dels cinc grans regnes de la natura.

Bloc 4. Les persones i la salut. Promoci de la salut

En aquest bloc sestudien lanatomia i la fisiologia del cos hum, les principals malalties que lafecten i els hbits saludables quecontribueixen a prevenir-les.

Bloc 5. El relleu terrestre i la seva evoluci

En aquest bloc saborda lestudi dels canvis constants que pateix el relleu terrestre com a conseqncia de lactuaci conjunta de les energiesexternes i de les internes que afecten el nostre planeta.

Bloc 6. Els ecosistemes

Sinclou en aquest bloc lestudi dels components dun ecosistema i els principals tipus decosistemes, aix com els factors ms comuns queels desestabilitzen i la manera devitar-los.

Bloc 7. Projecte de recerca

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9861

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pg. 25036


Aquest bloc inclou el disseny, la realitzaci i lexposici dun projecte de recerca en equip relacionat amb el tema dalgun dels blocs exposatsanteriorment. Aquest bloc es pot tractar de forma transversal al llarg de tot el curs.

desenvolupament ms actualA quart curs de leducaci secundria obligatria, els alumnes sinicien en les grans teories que han perms elde la biologia i la geologia la tectnica de plaques, la teoria cellular i la teoria de levoluci i, finalment, sestudien els ecosistemes.

B loc 1. Levoluci de la vida

El primer bloc comprn lestudi de la cllula i el cicle cellular, aix com els mecanismes bsics de transmissi dels carcters hereditaris segons les lleis de Mendel i de la gentica molecular. Aquest bloc inclou tamb els fonaments bsics de lenginyeria gentica i de la

biotecnologia, lorigen i levoluci dels ssers vius en general i de lsser hum en particular, i les principals teories sobre el procs evolutiu.

Bloc 2. La dinmica de la Terra

Correspon a aquest bloc estudiar lorigen i levoluci de la Terra, lestructura i la composici daquest planeta i la dinmica terrestre segonsla teoria de la tectnica de plaques.

Bloc 3. Ecologia i medi ambient

Aquest bloc inclou lestudi dels ecosistemes i dels components i la dinmica daquests, aix com els principals problemes ambientalsprovocats per lacci humana.

Bloc 4. Projecte de recerca

Aquest bloc inclou el disseny, la realitzaci i lexposici dun projecte de recerca en equip relacionat amb el tema dalgun dels blocs exposatsanteriorment.

Orientacions metodolgiques

Mtodes i propostes didctiques

La metodologia que sha demprar ha de ser ladequada perqu els alumnes assoleixin les competncies clau en aquesta etapa educativa.Atesa la gran diversitat dels alumnes presents a leducaci secundria obligatria, shan dutilitzar en cada cas les estratgies metodolgiquesms adequades a fi de tenir en compte les diferncies individuals dins el grup classe i el context sociocultural en qu es duu a terme laprctica educativa.

La metodologia didctica triada ha dassegurar en qualsevol cas que els alumnes adquireixin les competncies clau, que es facin responsablesdel seu propi aprenentatge, que es plantegin problemes i que desenvolupin habilitats per avaluar crticament la informaci que seleccionen oreben.

Sigui quina sigui la metodologia emprada, sempre hem de tenir en consideraci tant les idees com els coneixements previs dels alumnes, aix com els seus interessos i motivacions en relaci amb els diferents temes. Shan dabordar els temes, sempre que sigui possible, a partir de les

situacions prpies de la vida quotidiana dels alumnes o relacionant-los amb qestions dactualitat. Aix ens assegurarem que laprenentatgedels coneixements cientfics s significatiu, s a dir, t sentit i s til per entendre millor el mn que ens envolta.

Les diferents estratgies metodolgiques (el mtode daprenentatge basat en problemes, les explicacions collectives, les activitats en gruppetit, la feina individualitzada, la feina al laboratori, les activitats al medi natural, ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci per

facilitar la interacci alumne/professor) shan dutilitzar segons cada cas.

Els treballs prctics i els treballs al laboratori adquireixen una gran rellevncia en lensenyament-aprenentatge de les cincies (experimentsillustratius, exercicis prctics, experiments per contrastar hiptesis, petites recerques, etc.) i faciliten que els alumnes saproximin a la realitatdel treball cientfic.

En alguns casos, s convenient aplicar una metodologia didctica per descobriment guiat, que consisteix en un aprenentatge basat enproblemes mitjanant el qual els alumnes construeixen el seu coneixement sobre la base de problemes de la vida real. Normalment suposa

que els alumnes facin feina en grups petits i el professor faci de mediador i facilitador de tot el procs. Durant el desenvolupament daquestametodologia, els alumnes aconsegueixen comprendre la importncia de fer feina cooperativament, desenvolupen habilitats danlisi i snteside la informaci i assoleixen, en definitiva, les competncies clau necessries.

Recursos didctics

La selecci dels diferents tipus de recursos que sutilitzin depn de lestratgia didctica de cada professor i de les particularitats del grup

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9861

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pg. 25037


classe que els hagi dutilitzar. Els recursos han de ser diversos, senzills i

núm. 73 secció i. disposicions generals

Documents