nucli jove ies - projecte d'intervencions als ies ojselva

NUCLI JOVE_INSTITUTS

2


Introducció

Objectius del projecte

Des de les polítiques de joven-tut es treballa per desenvolupar capacitats i competències en les persones joves que els facili-tin la construcció i l’aprofitament d’oportunitats que l’entorn i la seva situació vital els reportin.

En aquest sentit, més que pro-posar projectes aïllats i compar-timentats a l’entorn de la forma-ció en un aspecte concret com pot ser la formació laboral, la participació, la cultura o la salut, ens adonem de la importància de proposar accions i projectes que tots ells tinguin per finali-tat atendre la persona jove des d’una dimensió molt més emo-cional que no pas purament informativa. En aquest sentit,

La finalitat que perseguim és optimitzar el benestar psicolò-gic dels joves per tal de reduir-ne la possibilitat d’introducció en situacions de risc.

doncs, pensem que és absolu-tament necessari promoure es-pais de reflexió on assajar i po-sar en pràctica mecanismes per respondre davant la vida i no tant mecanismes per reaccio-nar davant la vida. La resposta (en lloc de la reacció) és el que permet a les persones afrontar i gestionar la seva situació vital, i per aquest motiu, pensem que les polítiques de joventut han de treballar per educar en la res-posta i no en la reacció.

En definitiva, un jove que emo-cionalment se senti ben cons-truït, que hagi assajat com-portaments de resposta i no respongui purament per reac-ció, que reconegui les seves

Objectius generals:

•Potenciarhabilitats i recur-sos personals que ajudin al benestar personal i social.

•Potenciarhabilitatsirecur-sos personals que ajudin a afrontar els entorns estres-sants.

•Potenciarhabilitatsirecur-sos personals que ajudin a adquirir estratègies d’afrontament en tot tipus de contextos.

capacitats i hagi desenvolupat les competències bàsiques, es veurà en condicions d’afrontar la seva vida amb una actitud oberta, positiva i de qualitat. És en aquest camí, doncs, on s’emmarquen les accions que aquest projecte proposa, on més enllà de la concreció de les informacions a treballar, a nivell més cognitiu, s’atén el i la jove des d’aquesta dimensió reflexi-va i introspectiva que l’ajuda a madurar i a situar-se en el món d’una manera sòlida.

Objectius específics:

•Generar espais per pren-dre consciència que el fet d’atendre la dimensió emo-cional reporta beneficis, fa estar, atendre i entendre millor les situacions que vi-vim.

•Fomentar l’autoreflexió i elpensament crític, des de la introspecció individual.

•Acompanyar els joves agenerar un clima grupal positiu i motivador.

3


Metodologia

Els principals mètodes d’acció que utilitzarem en aquest pro-grama pretenen incrementar les potencialitats individuals i els que intenten disminuir o elimi-nar les limitacions individuals:

Mètodes per a disminuir les limitacions individuals

Les limitacions individuals són aquells aspectes personals que interfereixen en l’adaptació i desenvolupament òptim. Utilit-zarem mètodes relacionats amb els aspectes conductuals i les habilitats, on es promoguin ha-bilitats interpersonals de reso-lució de problemes i conflictes. També utilitzarem enfocaments holístics o multifactorials rela-cionats amb la prevenció

Mètodes per a incrementar les potencialitats individuals

Les potencialitats personals són aquells aspectes de la persona que l’ajuden a adaptar-se ade-quadament als canvis interns i externs. Podríem dir, doncs,que a través d’aquests mètodes es busca potenciar aquelles habilitats i recursos dels joves que els ajudin a trobar el benes-tar personal i social, així com a afrontar els entorns estressants que els envolten.

En aquest cas ens centrarem en els aspectes cognitius i les ha-

bilitats.Pelquefaalsaspectescognitius s’utilitzaran estratè-gies d’afrontament de l’estrès, a partir de les quals s’intentarà millorar les respostes davant els desequilibris de l’entorn, de manera que els joves sàpiguen utilitzar-les per generar un pro-cés dinamitzador positiu pel seu desenvolupament.

Per leshabilitatsutilitzaremes-tratègies d’entrenament en ha-bilitats socials, per tal que els joves es puguin desenvolupar efectivament en societat, sa-bent com relacionar-se amb els conflictes i aconseguir els seus propòsits vitals. D’altra banda, també utilitzarem enfocaments holístics o multifactorials, que ens permetran tractar els dife-rents aspectes de forma con-junta.

Desenvolupament de les ses-sions

El projecte que proposem es desenvoluparà a través del tre-ball de temes que interessen i afecten a les persones joves, que esdevindran un punt de partida per a la relació entre fa-cilitador i joves. Des d’aquestes temàtiques, amb un esperit formatiu i constructiu, és des d’on es podrà anar treballant el component de salut emocional, generant espais i dinàmiques experiencials que facilitin noves percepcions a l’entorn de com atendre les pròpies emocions.

Els principals temes a tractar, com a punt de partida de les dinàmiques i a nivell cognitiu, seran:

•Laformaciólaboral

•L’úsiabúsdelesTIC

•Laparticipació

•Lesrelacionsabusives

Aquestessessionsesdesenvo-luparan en el context de grup classe, en l’espai de tutoria o en qualsevol altre espai on s’hi pugui reunir tot el grup classe, acompanyatspeltutorotutora.

La facilitadora de les sessions serà el/la tècnic/a de Joventut municipal, amb el suport, en cas que sigui necessari, d’altres figures tècniques especialistes en la temàtica a treballar.

Formaciólaboral(suport Oficina Jove de la Selva)

Objectius

Donar un espai per a l’autoconeixement i per explorar les pròpies habilitats i gustos, per tal d’orientar l’itinerari formatiu i d’inserció en el món laboral.

Desenvolupar en els joves la capacitat d’auto-organització per estructurar i elaborar un currículum i un procés de recerca de feina en funció a l’elecció de l’oferta de feina. Conèi-xer i aprendre a utilitzar adequadament els diversos canals de recerca de feina.2

1

5


Formaciólaboral

Sessió 1. Eines i canals per a la recerca de feina

Destinataris recomanats: 3r i 4rt d’ESO + batxillerat

Temps estimat: 55 min

Espai i material: Aulaonenspuguemdisposaren semicercle, portàtil i pro-jector.

Espais d’educació emocional que es preveuen:

1. Qui sóc i què vull fer?

2. No tinc experiència, però vull treballar!Peroncomenço?

Elements cognitius que es treballaran:

Aquest taller pretén donar aconèixer les eines i els canals per a la recerca de feina, però partint de la idea que la prin-cipal eina per a la recerca de feinaésun/amateix/a.Pertant,proposem unes activitats que ens ajudin a autoconèixer-nos i a identificar els nostres interes-sos i habilitats principals.

Els joves es troben en des-avantatge davant d’altres sec-

tors de la població a l’hora d’inserir-se al mercat laboral perquè, per la seva edat, no poden tenir tanta experiència acumulada. Per tant, cal bus-car altres valors afegits que els joves puguin aportar, com pot serlamotivació.Pertant,unal-tre dels objectius de la sessió serà potenciar que els alumnes puguin escollir opcions motica-dores per a ells/es dins el mer-cat laboral i sàpiguen transme-tre aquest valor afegit durant el procés de recerca de feina.

Dinàmica:

L’activitat començarà ambuna relació dels principals ca-nalsderecercadefeina.Peròtot seguit es posarà de mani-fest que la principal eina per a la recerca de feina és un/a mateix/a. Es farà una dinàmica/joc “Endevina qui sóc”, d’auto-exploració d’interessos i habili-tats dels propis joves.

Després d’aquesta dinàmica, reflexionarem sobre si ens és fàcil assignar qualitats, si els al-

tres ens veuen com ens veiem nosaltres, i vincularem l’exercici realitzat amb el món laboral.

Tot seguit, resignificarem algu-nes de les qualitats que han aparegut a l’exercici, recontex-tualitzant-les.

I acabarem donant pautes pràc-tiques sobre com fer i presentar un currículum, etc.

Aixídoncs,elprincipalcontin-gut que es tractarà serà:

•Auto-coneixement: Quisóc, què puc i vull fer?

•Quinssónelsprincipalsca-nals de recerca de feina.

•El currículum i la carta depresentació.

6


Formaciólaboral

Sessió 2. Enfronta’t amb èxit a un procés de selecció

Destinataris recomanats: 4rt d’ESO + batxillerat




1. Qui sóc, què vull i què puc aportar?

2. M’han trucat per una feina. I ara què dic?

2. Abans, durant i desprésd’una entrevista.

3. I què més em poden fer fer en un procés de selecció?


Enfrontar-se a un procés de selecció implica tot un seguit d’habilitats, competències, au-to-coneixement i fins i tot un en-trenament personal, que perme-ten afrontar el procés amb major confiançaigarantiesd’èxit.

Dinàmica:

En aquest taller l’objectiu és fer una breu explicació dels dife-rents processos de selecció i dels diferents instruments que s’utilitzen, com l’entrevista de feina, els psicotècnics, dinàmi-ques de grup...

L’activitat és realitzarà en dues parts. Una part teòrica en la qual s’explicaran els diferents processos de selecció i una part pràctica en la qual es realitzaran roleplayings,perexperimentaramb els rols d’entrevistat/da i entrevistador/a.

Una de les principals fites del taller és treballar aspectes claus com l’autoconeixement, l’auto-confiança,lacapacitatdeges-tió de l’estrés i la comunicació.

7


Formaciólaboral

Sessió 3. Fes la maleta per a la teva experiència a l’estranger





1.Onvullanar?Aferquè?Perquè ho vull fer?

2.Iara,peroncomenço?


Abans de començar qualsevolestada a l’estranger és impor-tant tenir clar que ens hem de preparar: cal conèixer la realitat del país, els tràmits que cal fer, la preparació de l’activitat que es vol realitzar (estudiar, treba-llar, fer voluntariat...).

Dinàmica:

Aquest taller té com objectiuconscienciar els joves que, si volen marxar a fer una estada a l’estranger,calpreparar-se.Peraixò es farà un exercici pràctic per equips en el qual, a tra-

vés d’un joc, els joves hauran d’escollir què posarien a la ma-leta d’una sèrie d’objectes i a partir d’aquí es presentaran di-verses situacions, en les quals aquells objectes tenen un paper protagonista, i a través de les quals reflexionarem sobre si-tuacions que ens podem trobar durant una estada a l’estranger i sobre la importància d’haver previst aquestes situacions i haver fet els preparatius neces-saris.

Així,d’unamanerapràctica,esfacilitarà als joves informació d’interès si decideixen fer una estada a l’estranger, ja sigui per a treballar, estudiar o fer una es-tada de voluntariat.

8


Formaciólaboral

Sessió 4. Les regles del joc a la feina





1. Exploració de treball i gène-re. I tu què en penses?

2. El marc legal que regula la relació dels treballador, empre-sari i empresa.

3. El contracte de treball.

4 El salari i la nòmina.


Aquesttallertécomaprincipalobjectiu donar a conèixer de for-ma dinàmica i pràctica als més

joves, tota la informació relacio-nada amb els drets i deures la-borals, normativa laboral, tipus de contractes, equitances...

Ambaquestaactivitatenspro-posem trencar els esquemes sobre alguns aspectes legals dels drets i deures dels treba-lladors/es. Saber el què ha de figurar en un contracte de tre-ball com a mínim; quin és el sa-lari mínim interprofessional que ha de cobrar un treballador/a; què és un conveni col·lectiu de sector o d’empresa i sobretot quines institucions són les que defensen els treballadors/es, són aspectes a tenir en compte quan una persona s’introdueix en el mercat laboral.

Proposemposaral’abastdel/sjoves un debat el què ells ma-teixos reflexionin sobre la nor-mativa laboral actual i sobre la discriminació laboral, tan per sectors professional com per gènere.

Dinàmica:

L’activitat és realitzarà en dues parts. La primera pretén, a tra-vés d’una dinàmica de grup, veure quins estereotips tenen els joves sobre la contractació laboral. Aquestadinàmicaper-met veure les les expectatives dels/les propis/es joves i sobre-tot els estereotips que es creen en funció de les tasques a des-envolupar i els salaris.

La segona part, i a partir del que han exposat els propis jo-ves, es configurarà l’explicació teòrica sobre els aspectes nor-matius relacionats amb el mer-catlaboral.Arreldel’explicaciós’intentarà fomentar un debat perquè siguin els mateixos nois/es qui arribin a definir les con-clusions finals.

Desenvolupar les activitats a partir de casos pràctics ajuda a entendre millor la regulació dels drets i deures dels/les treballa-dors/es.

L’úsil’abúsdelesTIC

Objectius

Treballar com les TIC afecten la nostra vida quotidiana i com, si les utilitzem sense control, generen mals entesos que ens fan patir i ens aboquen a situacions conflictives.

Com gestionar aquestes situacions (on trobem suport? som un suport nosaltres?)

12

10



Sessió 1. El que les TIC fan per mi

Destinataris recomanats: 1r, 2n i 3r d’ESO


Espai i material: Aulaonenspuguemdisposaren semicercle, portàtil i projec-tor.


1.QuinúsfaigdelesTIC?

2. Com em relaciono amb els altres a través de les TIC?

3. Com responc davant d’un in-sult a la xarxa? (assaig de res-postes i no de reaccions)


L’úsdelesTICésquelcommolt

habitual i present a la vida dels joves, tant que, fins i tot, els pot abocar a situacions addictives. Per a què utilitzem les TIC?Com afecten les nostres rela-cions personals? Quins conflic-tes poden ser derivats de l’úsde les TIC entre els amics, la família, els estudis...?

Dinàmica:

Es fa una introducció pregun-tant als joves quines xarxes so-cials fan servir i per a què les utilitzen.

Després, es proposa una dinà-mica pràctica, que consisteix en un exercici individual en el qual els alumnes han d’esciure en un paper quin missatge en-viarien en cada una de les si-tuacions plantejades (hi ha un

noi/a de la classe que t’agrada i has decidit que li vols dir; dissabte la teva amiga fa una festa d’aniversari i el noi/a que t’agrada t’ha convidat a anar al cinema; has de fer un treball en grup per l’institut durant les vacances de Nadal i en el teu grupningú fa les tasquesquehavíeuacordat,l’únic/aquetre-balla et tu; etc.).

A continuació alguns partici-pants surten davant del grup i diuen què li dirien a l’altra per-sona en la mateixa situació. Hi ha diferències entre el que en-viem per missatge i el que diem en persona?

Durant la sessió també es vi-sionaran alguns vídeos per a reflexionarsobrel’úsiabúsdeles TIC.

11



Sessió 2. En-xarxats?

Destinataris recomanats: 1r i 2n d’ESO


Espai i material: Aulaonenspuguemdisposaren semicercle, post-it, paper d’embalar i bolígrafs, projector, ordinador i pantalla.


1.Perquèutilitzolaxarxa?

2.Penjariajofotosíntimesme-ves a la xarxa?

3. Quines repercussions pot te-nir?

4. Per què necessito estar ala xarxa? Quines relacions m’aporta?


Quins avantatges i inconve-nients ens aporten les TIC, quins riscos hem de tenir en compte.

Dinàmica:

Comencem la sessió fent una reflexió sobre quines xarxes socials fan servir i per a què. Veurem un vídeo que ens donarà elements per a la reflexió (vídeo sexting).

Tot seguit, farem una dinàmica basada en la tècnica de teatre imatge: un alumne represen-tarà un jove que ha enviat una fotografia íntima i ara aquesta

fotografia ha circulat i l’han vist tots els seus companys. Com se sent el jove? I la seva nòvia? I la seva mare? I el seu pare? I els seus amics?

Generemaquestespaidede-bat, donant veu als diferents personatges.

A continuació veurem un altrevídeo (Amanda Todd) sobreun cas extrem de ciber-asse-tjament i reflexionem sobre aquest fet i com ens sentim da-vant d’això.

Finalment, farem un treball engrup sobre quins avantatges i inconvenients ens aporten les TIC, en farem un mural per deixar penjat a la classe.

Prevencióderelacionsabusives

Objectius

Fomentarunaposturacríticadavantelsmodelsassociatsalsrolsdegènereatravésdelconeixment i la visibilització dels models tradicionals i alternatius de gènere i quines con-seqüències té i quin pressió social exerceix.

Proporcionareinesperalareflexióal’entorndecomperlanostracondiciód’homesodedones es va construint la pròpia identitat.

Oferir elements per entendre i reconèixer la problemàtica de la violència masclista en l’àmbit de la parella, com a estratègia de prevenció de relacions abusives.

123

13



Sessió 1. Mites de l’amor romàntic



Espai i material: Aulaonenspuguemdisposaren semicercle.


Generaremespaispera la re-flexió, per a la introversió, per al’expressió.Faremunaanàlisiindividual del propi comporta-ment per analitzar-lo i ser-ne conscients.


Què és un mite? Què és l’amor romàntic? Quins tenim interio-ritzats i com ens impliquen en les relacions que mantenim?

Dinàmica:

En un espai suficient, els joves, drets, es disposaran en rotllana, mirantcapenfora.Acadascunse li hauran facilitat dues targe-

tes: una de vermella i una de verda. El facilitador anirà llegint mites de l’amor romàntic i els jo-ves hauran d’aixecar la tarja ver-da si hi estan d’acord o la tarja vermella si no hi estan d’acord. Un cop tots la tinguin aixecada, ens girarem cap a l’interior del cercle i debatrem les opinions. Per donar el torn de paraula,ho farem passant-nos una pilo-ta. Ens assegurarem que surtin opinions de totes les postures.

Un cop llegides totes les afir-macions sobre els mites de l’amor romàntic, ens asseurem a terra tal com estem i, tot se-guit, els explicarem que hem estat debatent sobre els mites de l’amor romàntic: què ente-nem per mite i què és això de “l’amor romàntic”?

Tot seguit els demanarem que posin exemples dels diversos mites.

Enunciats a llegir:

•Si estimes algú però la relació s’acaba és que no era l’amor de la teva vida (perdurabilitat).

•Si una parella s’estima de ve-ritat, podran superar tots els obstacles perquè puguin estar junts o juntes (omnipotència)

•Si hem d’anar a una festa un dissabte a la nit i a la meva parella no li ve de gust anar-hi i em demana que em quedi i l’estimo de veritat, jo em que-daré (exclusivitat).

•Si estàs enamorat/da de ve-ritat, no et pot agradar ningú més (fidelitat)

•Si no sento gelosia vol dir que no estic realment enamorat o enamorada.(gelosia)

•Tots i totes tenim una mitja taronja, que serà el nostre complement perfecte (la mitja taronja)

•Quan una parella està ena-morada, podem comptar que el sexe serà meravellós (sexualitat).

•La culminació d’una parella que s’estima de debò és for-mar una família (convivència)

14



Sessió 2. Imatges que parlen per elles mateixes



Espai i material: Aulaonenspuguemdisposaren semicercle; pissarra; ordi-nador, projector i pantalla.


Generarem espais per a la re-flexió, per a la introversió, per a l’expressió.Faremunaanàlisiin-dividual del propi comportament per analitzar-lo i ser conscients de com els estereotips afecten la nostra vida quotidiana.


Quines ocupacions, afeccions, valors,... s’atribueixen a dones

i a homes? La publicitat és un motor de vehiculació de tots aquests components. Analit-zem-los i responem davant els estereotips de gènere.

Dinàmica:

Començarem prenent cons-ciència de si la publicitat ens afectaicomensinflueix.Analit-zarem conjuntament una sèrie d’anuncis de vídeo a mesura que els anem visionant.

Després, dividirem el grup clas-se en subgrups mixtes i dona-rem a cada grup un anunci de prema per tal que l’analitzin. Despréshoposaremencomú.

Mentre fem aquestes dinàmi-ques, dibuixarem a la pissarra dos grans cercles: un que re-presentarà els atributs mascu-lins i l’altre els femenins. Re-

flexionarem sobre el significat dels cercles i la possibilitat de modificar-los.

Reflexionarem sobre:

•Lapublicitat enspersuadeixperquè siguem d’una manera determinada.

•Cal tenir un pensament crí-tic davant aquestes imatges, perquè poden convertir-se en mandats per a nois i noies.

•Les imatges estereotipadesno afavoreixen les relacions respectuoses entre sexes.

15



Sessió 3. Quan ens passem de la ratlla



Espai i material: Aulaonenspuguemdisposaren semicercle; pissarra.


Generaremespaispera la re-flexió, per a la introversió, per al’expressió.Faremunaanàlisiindividual del propi compor-tament per analitzar-lo i ser conscients de com acceptem, patim, gestionem i generem si-tuacions i formes de violència.


En aquesta activitat identifica-rem i classificarem els diferents tipus de violència. Es parlaran d’aquelles formes de violència menys visibles, més subtils, ide l’acceptació social que te-nenalgunesformesd’abús.Undels aspectes més perillosos de la violència de gènere és la seva normalització i accepta-ció.

Dinàmica:

El grup es distribuirà en petits grups de 5 persones. A cadagrup se’ls facilitarà unes targe-tes amb diferents situacions on hi haurà casos on s’hi descriu

un tipus de violència. El grup haurà de comentar de quin ti-pus de violència es tracta. Tot seguit, ens reunirem en gran grupiposaremencomúelques’ha treballat, tot enganxant al mural de la pissarra, cada si-tuació en el grup de violència corresponent (violència física, sexual, psicològica, social, econòmica, no-violència i en quins àmbits s’ubica aquesta violència).

En gran grup podrem debatre si estem d’acord amb la clas-sificació feta i podrem modifi-car-ho tot impulsant el debat i la reflexió. Finalment situaremaquests tipus de violència en una piràmide que posi de ma-nifest la diferència entre la vio-lència més tolerada i la més invisible.

16



Sessió 4. Quin amor t’agrada més?



Espai i material: Aulaonenspuguemdisposaren semicercle, aparell repro-ductor de so.


Quins models ens acosta la so-cietat a l’entorn de l’amor? Les grans indústries culturals i pu-blicitàries, cap on encaminen la visióde l’amor?Podemescollircom estimar? Què s’espera de nosaltres com a homes i dones? Quin rol desenvolupem?


Generaremespaispera la re-flexió, per a la introversió, per

a‘expressió.Faremunaanàlisiindividual del propi compor-tament per analitzar-lo i ser conscients de com exercim la pròpia relació amorosa, de qui-na és la pròpia expectativa en aquesta dimensió i de quins són els estereotips als quals s’espera que responguem.

Dinàmica:

Es proposa l’escolta d’una cançó(Al otro lado del sofá, de l’Oreja de VanGogh), i poder-ne seguir la lletra a través d’una fotocòpia, per tal d’estar més atentsalcontingutdelacançó.

Seguidament se subdivideix el grup classe en grups més pe-tits i es plantegen les següents qüestions:

•Com imagineu la noia quedescriulacançó?

•Comimagineuqueéslapa-rella d’aquesta noia?

•Quintipusderelaciótenen?

•Quinfuturpenseuquetindràaquesta relació? Com els imagineu d’aquí a un temps?

Llavors es torna a reunir el grup iesposaencomúel tema.Esfaelretornalsjovesreforçantlaidea que l’amor es pot viure de manera sana, on la possessió i l’entrega completa a l’altra per-sona, creure que no tenim sentit sense una altra persona o pen-saquelaparellaésl’únicmotiude felicitat d’un mateix, són as-pectes perjudicials en una rela-ció de parella. Ens venen uns models d’amor que són perju-dicials, cal buscar alternatives, tenint motivacions, objectius personals i una xarxa de rela-cions més enllà de la parella.

17



Sessió 5. Coses de nois i coses de noies?



Espai i material: Aulaonenspuguemdisposaren semicercle, pantalla, projec-tor i ordinador.


Com l’estructura de la socie-tat on vivimensempenya serd’una madera determinada?


Generarem espais per a lareflexió, per a la introversió, per a l ‘expres- sió. Faremuna anàlisi de l’estructura com a generadora de des-igualtat i una anàlisi individual

del propi comportament per ana-litzar-lo i ser conscients de com aquesta estructura ens condiciona.

Dinàmica:

Es projecta un curtmetratge de Peque Varela i analitzem quèhi passa i, a partir d’aquí, re-flexionem sobre el concepte de llibertat i d’igualtat que apareix en el vídeo.

La segona part de la dinàmica es desenvoluparà per grups: cada grup ha de pensar en al-gun cas en què detectin que l’estructura social, econòmica i cultural no afavoreix la igualtat (casos quotidians i propers als joves).

Tot seguit, intercanviarem els casos i deixarem un temps per resoldre’ls, és a dir, reformular-los i convertir-los en reproduc-tors

d’igualtat i no desigualtat.

Reservarem un temps per a la reflexió, per extreure l’aprenentatge que podem ha-ver generat a través del taller d’avui i ho contextualitzarem en la piràmide de la desigualtat.

Per últim, facilitarem un mo-ment d’introversió per revisar com és la nostra manera d’anar per la vida: generem igualtat o desigualtat?Cadascúhauràdebuscar 3 moments en què ge-nera igualtat i 3 en què no.

Participació

Objectius

Promoureespaisdepredisposicióalaparticipació.

Generardebatiautoreflexióalvoltantdelespròpiescapacitatsilimitacionspersonalsperafrontar la quotidianitat.

Facilitarunespaionassajarnoves formesderespostadavantsituacionsde frustració,desmotivació, etc.

12 3

19


Sessió 1. Quin clima hi ha?

Participació



Espai i material: Aulaonenspuguemdisposaren semicercle, ordinador, pro-jector i pantalla.


Aquestasessió téperobjectiufer una anàlisi del clima de la classe per tal d’atendre i po-der-lo millorar i així enfortir les relacions cooperatives i partici-patives per a una millor vivèn-cia del dia a dia i prevenir, per tant, conductes i reaccions de-sadaptades o perjudicials.


Generaremespaispera la re-flexió, per a la introversió, per a l’expressió sempre lliure, a cri-teri de l’interessat o interessa-da.Faremunaanàlisiindividualdel propi comportament per

ser conscients de com ens re-lacionem amb la resta de com-panys, què ens fa sentir bé anosaltres i què fereix als altres.

Dinàmica:

La dinàmica es divideix en 3 fases:

1. Dilema del presoner. Es divi-dirà la classe en 2 grups i se’ls plantejarà aquest dilema.

2. Detecció del clima a l’aula. Es faran preguntes on els joves hauran d’aixecar una de les tres targetes que se’ls facilitarà (una de vermella, una de verda i una de taronja). Les qüestions seran:

•Quinambienthihaalaclas-se? Quin t’agradaria que hi hagués?

•Quin ambient hi ha al pati?Quin t’agradaria que hi ha-gués?

•Quinambienthihaalpassa-dís? Quin t’agradaria que hi hagués?

Un cop respost i debatut, for-mularem la qüestió: Quin am-bient aporto jo a l’aula? Quin m’agradaria aportar-hi? És el mateix o és diferent? Caldrà valorar si hi ha un decalaix gai-re important entre el què indivi-dualment aportem i el que indi-vidualment desitgem, i fer-ne el comentari.

2. ReCORdar. En aquesta dinà-mica es planteja rescatar re-cords personals (que no caldrà compartir si no es vol) respo-nent:

•M’hanfetsentirbéquan...

•M’han fet sentir malamentquan...

•Hefetsentirbéaalgúquan...

•Hefetsentirmalamentaalgúquan...

Es deixen uns minuts per res-pondre i tot seguit plantegem en quin dels apartats ha estat més fàcil respondre i en quin més difícil. Som conscients de què ens fa estar bé? I de què ens fa estar malament?

20


Sessió 2. Ratllats

Participació



Espai i material: Aulaonenspuguemdisposaren semicercle.


es donarà importància al pro-cés d’introspecció de cada jove per rescatar emocions i explo-rar què necessita per al seu be-nestar.


En aquesta sessió treballarem el vocabulari i la forma d’expressar el malestar o benestar d’una manera més rica que ens per-meti sortir de la dicotomia estic bé - estic malament.

Dinàmica:

Introducció de la sessió:

El facilitador dirigeix una pre-gunta a diferents membres del

grup: “què, com va? Com es-tàs?”. Les respostes solen ser “bé”. Això dóna peu a poderpreguntar què vol dir “bé”? és un formalisme? Sabem com ex-pressarelqueenspassa?Alagent li interessa què ens passa? Què és una emoció? I un senti-ment? Quantes emocions hi ha?

Després d’aquest debat, facili-tarem un diagrama d’emocions per veure-hi la complexitat dels matisos, per ser conscients que sovint no tenim ni tan sols el llenguatge per referir-nos al què ens passa, i ho amaguem darre-re un “estic bé” o “estic ratllat”.

Dinàmica 1:

Veure una imatge estàtica amb una música de fons, i veurequè genera, segons el context.Es demana a dos voluntaris que surtin de l’aula, es projec-ta una imatge i es fa sonar una músicaenconcret.Esfaentrarel primer voluntari i se li dema-na que expliqui què veu en el quadre i què creu que li passa a la persona representada. Es fa el mateix amb el segon vo-luntarihaventcanviatlamúsicade fons. Veurem que segons el

context, projectem emocions diferents i que, sovint, el con-text influeix molt en com ens sentim les persones.

Dinàmica 2.

Es demana a tres voluntaris que surtin de la classe.

•Espactaamblarestadegrupque quan entri la primera per-sona estiguin tots en silenci. Se li demanarà a aquest vo-luntari, amb els ulls tapats, que encistelli unes boles de paper a la paperera. Ningúl’orientarà ni l’ajudarà en res.

•Elmateixpassaràambelse-gon voluntari, però l’aula haurà quedat entesa que cridaran i desorientaran a la persona quan entri, desmotivant-lo.

•Elmateixpassaràambelter-cer voluntari, però l’aula, en aquest cas, haurà quedat en-tesa que ajudaran i animaran al voluntari.

Desrpés paralrem de qui ha en-cistellat més i qui ha tingut una millor vivència, fent referència a les emocions viscudes durant la dinàmica.

21


Participació

Sessió 3. Sumar multiplica



Espai i material: Aulaonelsalumnespuguintenir un espai de treball indivi-dual, pantalla, ordinador i pro-jector, bolígrafs, banderoles, cordill.


Es donarà un espai perquè els i les joves puguin expressar-se, donant veu a tothom. Es farà una dinàmica en la qual els i les joves han d’actuar no com a grup sinó com a suma d’individualitats.


En aquesta sessió treballarem la pressió de grup i la relació entre les individualitats i el grup-classe, valorant si cada una d’aquestes individualitats suma o bé empobreix el grup.

Dinàmica:

Inicialment, els alumnes han de seure en taules separa-des. Es projecten una sèrie de curtmetratges sobre el treball en equip. Després es repartei-xen unes banderoles en blanc i han d’escriure-hi alguna cosa relacionada amb el que els hagi suggerit el vídeo i que s’apliquin a ells/es mateixos/es, transferint-ho a la classe com a grup.

Tot seguit sortiran a llegir-ho en veu alta i ho anirem enganxant en un cordill per fer-ne una gar-landa. Entre tots decidirem si allò escrit aporta al grup o bé l’empobreix o el limita.

El resultat d’aquesta dinàmica quedarà exposat a la classe per tal que serveixi de recorda-tori.

22


Participació

Sessió 4. El repte del núvol

Destinataris recomanats: 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO + Batxille-rat


Espai i material: Aulaonelsalumnespuguinte-nir un espai de treball en grup, en taules.


S’acompanyaràelsnois inoiesa valorar la motivació com una eina que ens acosta a tenir més oportunitats.


- Què és la motivació?

- La motivació es pot generar?

-Quinsguanysgeneremamblamotivació?

- Què ens passa quan estem motivats?

- Com influeixen les habilitats i les recompenses?

Dinàmica:

Es fan 3 grups: dos faran el repte i l’altre seran observa-dors. El repte consisteix a, amb el material ofert, construir una estructura que se sostingui per ella mateixa el més alta possi-bleicol·locar-hiasobreelnú-vol. Un grup disposarà de més material que l’altre. Disposen de 15’ per fer-ho.

Després de la dinàmica, ens asseiem en grups i donem la veu als observadors, parlant de quines actituds i dinàmiques han pogut observar durant el joc.

Aleshorespreguntemalsgrupsquin és l’element que els ha im-pulsat a fer l’exercici.

Dades de contacte

Oficina Jove de la SelvaPg.deSantSalvador,25-2717430SantaColomadeFarnersTel.972.843.608selva@oficinajove.cat

nucli jove ies - projecte d'intervencions als ies ojselva

Documents