1

NOVELLA CAVALLERESCA

El s. XV, s el segle dor de la literatura catalana. A Valncia hi ha un

esclat cultural i Valncia assoleix lhegemonia poltica i econmica.

Canvi cultural: pervivncia de lesperit medieval i, alhora, aparici

de les forces renaixentistes.

Estructura social:

Tres grups tnics.

Tres estaments socials:

Superior (noblesa i ciutadans honrats)

Intermedi (classe mitjana)

Inferior (poble menut)

S. XV declivi de lEdat Mitjana (tardor de lpoca medieval).

Qu queda de lesperit cavalleresc? Riquer: pervivncia.

Joanot Martorell (Gandia 1413/15 1468), noble de vida agitada

(costums i afers cavallerescos) i viatger, pertany a la noblesa i es dedica

a la cavalleria. s un cavaller (Vargas Llosa), i conserva els rituals de la

cavalleria, i les formes: es recreen en lexageraci de les formes, en la

teatralitzaci. La ideologia cavalleresca s a les acaballes i es recreen

molt ms en les formes que no en els combats reals. Al segle Xv el que

resta de la cavalleria s la retrica de les formes, el ritual, clarament

pals a les lletres de batalla.

Riquer: la Lletra de Batalla insults dins la cortesia i la retrica

cavalleresca.

2

LXXVII. Lletra de batalla tramesa per Kirieleison de Muntalb a Tirant lo Blanc. A vs, Tirant lo Blanc, ms cruel que lle famejant, falsificador i escampador

de la sang real d'aquells benaventurats cavallers mon senyor lo rei de Frisa e

lo rei dApol.lnia, ab armes falses e dissimulades, entre cavallers d'honor no

acostumades portar: e per quant vs sou desegual cavaller e, per ms propi

parlar, trador,falsificat en armes i en tot lo que d'honor s, e jo, havent notcia

de la vostra gran maldat, per b que s cert que en ser blasmat per molts

bons cavallers que a tan vil e desordenada persona e tradora jo haja admesa

per companyia d'entrar dins llia en camp clos a tota ultrana com si fos de

persona en llibertat posada, a tota ma requesta vos combatr a s e costum de

Frana. E us d poder de divisar les armes, e vostra res posta esperar per

espai de vint-e-cinc dies aprs que us ser presentada, de la qual estar a

relaci de Flor de Cavalleria, rei d'armes. E si temor de mi acceptar no la

gosareu, siau cert jo us reversar les armes e us penjar cap avall segons de

trador se pertany e per totes les corts dels grans senyors jo ir mostrant la

gran traci que feta haveu en les persones d'aquests dos reis e ser notificat a

tots aquells qui saber-ho volran. Escrita e sotscrita de la mia m, segellada de

mes armes prpies e partida per A. B.C. Dada en la ciutat de Frisa a dos de

juliol.

KIRIELEISON DE MUNTALB.

LXXIX. Resposta a la lletra de batalla per Tirant lo Blanc. Kirieleison de Muntalb: vostra lletra he rebuda per Flor de Cavalleria, rei

d'armes, partida per A. B. C., escrita e sotscrita de vostra m, ab segell

empremtada de vostres armes, la qual cont paraules vils e deshonestes: e

par-me que no estan b tals raons en boca de cavaller, volent mostrar a la

3

gent ab paraules colorades venjar la mort del dos reis. E si vs tingusseu tal

desig com mostrau haver, no em deveu escriure, sin vs venir ac (puix

sabeu que jo era en la cort del senyor rei d'Anglaterra, emper cavallers hi ha

que ms amen cercar que trobar ), dient que jo ab armes falses e dissimulades

hauria morts los dos reis e ab traci ensems mesclada. Dic que mentiu e

mentireu tantes vegades com ho direu. Jo els he morts com a cavaller , dins

camp clos, ab aquelles prpies armes per ells devisades aix ofensi:ves com

defensives; e, si per la victria per nostre Senyor a mi dada, e les mies mans

han sabut guanyar lo preu e l'honor davant la majestat del serenssim rei

d'Anglaterra e dels jutges del camp, com a cavaller obrant envers ells, no

coneixent ni sabent qui eren, la mort aixi b era presta per a mi com per a ells.

E si los magnifics jutges del camp seran requests per vs o per altri,

trobareu.ab tota veritat venir armat contra mi ab armes injustes, no de

cavallers, qui ab empresa feta vnen, portant en les cames de paper engrutat,

argent pellat e altres coses les quals no cur dir. E lo cas per vs a mi posat

malament, defensant mon dret, honor i fama s content, ab l'ajuda de nostre

senyor Du e de la sacratissima Mare sua, senyora nostra, e del benaventurat

cavaller mon senyor Sant Jordi, vostra requesta a tota ultrana, a s e a

costum del realme de Frana, acceptar. E per lo crrec per vs a mi dat, jatsia

a mi pertanga, devise fer la batalla, no a cavall perqu no digusseu que ab

milloria de cavall vs hagus mort o venut, mas a peu, ab atxa de set palms

sens croixet ne falsa maestria, tal com s acostumat de portar en llia; espasa

de quatre palms e mig del pom fins a la punta; punyals de dos palms e mig.

Pregant-vos no m'escrivsseu ms, car no rebria pus lletra vostra, sin que

vingau personalment e no ab procurador, e assegur-vos que no tindreu treball

d'anar per les corts dels grans senyors ni de reversar armes, e de moltes altres

deshonestats que sn eixides d' aqueixa falsa boca. Sotscrita de la mia m, ab

4

lo segell de les mies armes empremtada, partida per A. E. C., en la ciutat de

Londres feta a tretze de juliol.

TlRANT LO BLANC.

Activitats

Lectura Lletra de batalla i resposta.

a) Assenyalar lestructura.

b) Activitat de creaci. Escriu una lletra de batalla on un

heroi imaginari repte un altre personatge tot imitant

lestructura i el llenguatge de la que Kirieleison de

Muntalb tramet a Tirant. Redacta tamb la resposta.

Observaci de les diferents parts de la Lletra de Batalla i la

combinaci dun estil corts amb la fora dels insults.

Tirant lo Blanc.

Vargas Llosa fa esment de la universalitat del Tirant. Pel que fa a

lautoria, els historiadors de la literatura lhan atribuda a Joanot

Martorell, per sense acabar lobra, fet que atribueixen a Joan Mart de

Galba. Segons Joan Fuster, Galba lacaba i la retoca, i possiblement

redact bona part de la segona estada de Tirant a lImperi Grec. En

canvi Mart de Riquer est convenut que Martorell acaba lobra, potser

que Galba en fes algun retoc, per res ms. Ell seria lnic autor.

5

Estructura:

1 part: Aprenentatge com a cavaller, desmitificat perqu les

seues victries sn degudes a lenginy ms que no pas a la fora.

A Anglaterra adquireix prestigi com a cavaller

2 part: Siclia i Rodes (1444), on es mostra com un hbil cabdill

coneixedor de les arts militars.

3 part: Imperi Grec, on apareix com a capit. Hi ha una clara

referncia histrica de la caiguda de lImperi Grec a mans dels

turcs (1453). Per Martorell capgira la situaci. I fa referncia a

laventura de catalans a Orient: Roger de Flor.

Hi ha en aquesta part dues trames paralleles: per una

banda les campanyes militars, amb una gran precisi tcnica, on

es mostra un Tirant magnfic com a cavaller, i duna altra les

aventures amoroses.

4 part: Nord dfrica, mancada de les marques dironia i

modernitat de lobra.

5 part: Retorn a Constantinoble, allibera lImperi grec de les

urpes turques i esdev hereu de limperi. Consuma el matrimoni, i

mort sobtada. Materialitzaci en la ficci del somni cristi de

recuperar Bizanzi.

Tirant s una novella biogrfica, ressegueix les peripcies

dun cavaller imaginari en un marc ple de referncies al moment

histric. En aquest sentit, segons Mart de Riquer, Martorell

pretn novellitzar la societat, la realitat contempornia.

6

Vargas Llosa: sn moltes novelles dins duna sola.

Transcorre simultniament en diferents plans de la realitat:

militar, psicolgica anlisi del subsconscient- amorosa,

cavalleresca, fantstica, histrica i social. s una novella Total,

incorpora a la ficci els diferents mbits de la realitat.

Albert Hauf

El Tirant: novella moderna. Pel seu realisme i la seua

versemblana. s un realisme utpic, sadapta a les

circumstncies histriques del moment: solventa els

problemes de la cristiandat de lpoca. Es proposa tamb de

redimir i salvar la cavalleria i el mn cristi (conversions en

massa). Dubta en la salvaci de la cavalleria i es mostra

desencisat.

T tamb una finalitat pragmtica (sn com manuals per

als cavallers):

Lletres de batalla.

Cartes amoroses.

Documents pblics.

Armes de cavalleria i combats i estratgies.

7

NOVELLES DE CAVALLERIES I NOVELLES CAVALLERESQUES

La novella de cavalleries, que, vctima de lesperit modern, sexting durant el segle XVII, deriva dunes narracions que, des de mitjan segle XII, donaren a conixer personatges com el rei Arts, els cavallers de la Taula Redona, Merl, Morgana, Tristany i episodis com els del Sant Graal (calze sagrat on fou recollida sang de Jesucrist). El cicle artric o matria de Bretanya, nom que rep aquesta tradici narrativa, perqu en realitat es tracta de llegendes bretones, es divulg a Frana, i dall a tot Europa, grcies a la figura de Chrtien de Troyes (1135-1190); les seues novelles, escrites en vers ( Erec et Enide, Lancelot ou le Chevalier de la Charrette, Perceval ou le Conte du Graal), embolcallades en un ambient misteris, sobrenatural i potic i presidides per les meravelloses proeses dun heroi llegendari, foren aviat objeste dimitaci (com en els dotze lais novelles breus- de Maria de Frana) i de continuaci (com lextensssima compilaci, en prosa, Lancelot-Graal, coneguda tamb amb el nom de Vulgata). La lbnia novellesca traada per Chrtien, seguida amb fidelitat per les novelles de cavalleries, com s ara Amads de Gaula i el cicle que en deriva, pe r citar-ne un exemple prxim, es caracteritza, segons Mart de Riquer, per la presncia delements meravellosos i inversemblants (dracs, endriacs, serpents, nanas i gegants desmesurats, edificis fets per art de mgia, exageradssima fora fsica dels cavallers, capaos de desfer, ells sols, exrcits sencers, ambient de misteri i de fetilleria, etc.) i per situar lacci en terres llunyanes i extiques i en un remotssim passat. En contrast, ni a Curial e Gelfa ni a Tirant lo Blanc no shi troba res de tot aix: sn novelles cavalleresques, mancades prcticament delements meravellosos, localitzades en geografies conegudes i situades en un temps prxim o immediat al del seus autors. Els seus protagonistes, que sobresurten en intelligncia, valentia i fora, no sn mai desmesurats ni sobrehumans, ni, per descomptat, invencibles, i, amb la resta de personatges, ofereixen un perfil psicolgic no lineal, complex, aspecte, aquest darrer, impensable en les novelles de cavalleries, en les quals la psicologia de les figures humanes s el resultat de la repetici mecnica de qualitats i defectes abstractes i immutables (arquetipus). La novella cavalleresca , a ms, incorpora aspectes de la realitat del seu moment i esdev, aix, sin un verdic relat histric, pel seu carcter literari, s un autntic relat dhistria-ficci.

PIYOL I LLANAS, Histria de la literatura catalana. Ed.62-Orbis. Llig atentament el text anterior i fes un esquema comparatiu de les novelles de cavalleries i les novel:les cavalleresques

8

La versemblana i el realisme:

Hi ha un obsessionant afany de VERISME (justificacions

racionals de tot all que creu que pot sorprendre el lector):

Exactitud de les localitzacions geogrfiques.

Trajectria del protagonista, hum i vulnerable, ven

per fora fsica i enginy. Hbil estrateg i tcnic militar

ms que no un cavaller errant (descripcions

detallades de les estratagemes militars).

Lescenari desmitifica la realitat (el contrari que les

novelles de cavalleries). Ex. Els episodis poc

edificants a la cort grega, una degradaci de lheroi.

Els personatges: to dimparcialitat, objectivitat: la maldat i la

perversitat, lheroisme i la noblesa no sn exclusius de cap dels

dos bndols en lluita. Sn ssers de carn i ossos, amb una gran

dimensi humanitzadora (contrriament als arquetipus dels

llibres de cavalleries).

Tirant: heroi cavalleresc i militar, tmid i indecs en lamor

(ambigetat). Un personatge ambicis, i que fa una

evoluci: el seu antifeminisme inicial desapareix en

enamorar-se de la princesa; pateix accidents ridculs i t

una mort anticavalleresca indigna dun heroi.

LEmperador: s ridiculitzat. Desapareix la imatge de

dignitat imperial: amb una figura frvola i burleta; els

dilegs lascius amb Plaerdemavida; la persecuci de la rata

imaginria.

9

LEmperadriu: complexitat psicolgica; adulteri amb

connotacions incestuoses.

Viuda Reposada: evoluci.

Plaerdemavida: cas contradictori. Per una banda s un

personatge actiu quan fa dalcavota, i duna altra la seua

passivitat sexual (voyeur).

Princesa: monoltica, noms li interessa preservar la seua

virginitat.

Lamor s leix de lestada de Tirant a lImperi Grec. Hi ha una

alternana del concepte trobadoresc de lamor (amor corts) -que

Martorell considera ja caduc- amb el tractament totalment lliure,

despreocupat i humorstic del sexe, que el porta a mostra-ne una

diversa gamma de realitzacions (violacions, lesbianisme,

voyeurisme,...).

Llengua i estil.

Escrit en llengua vulgar valenciana pel seu desig de

versemblana, i dalguna manera suposa un descrdit del model

unificat cancelleresc.

Pel que fa a lestil, hi ha una juxtaposici de dos nivells:

barroquisme estilstic (estil culte, retric, valenciana prosa)

duna banda, i lestil colloquial, fresc, amb abundncia de

refranys, frases fetes, interjeccions i exclamacions de laltra.

Text 1

(...) Com fon nit escura, Tirant vingu a la cambra de la Duquessa; e com lEmperador

sopava ab les dames, Plaerdemavida entr per la cambra molt alegre e pres a Tirant

per la m e portal-sen, lo qual anava vestit amb gip de set carmes, ab manto

abrigat e ab una espasa en la m. E Paerdemavida lo pos dins lo retret. E havia-hi

10

una gran caixa ab un forat que hi havia fet perqu pogus alendar. Lo bany que all

tenien aparellat estava davant la caixa. Aprs que hagueren sopat, les dames

dansaren ab los galants cavallers, e com veren que Tirant no hi era lleixaren-se de

dansar, e lEmperador se retragu en la sua cambra, e les donzelles se nanaren e

deixaren la Princesa dins en lo seu retret, en aquell lloc on Tirant estava, sola ab

aquelles qui la tenien de servir. Plaerdemavida, en excusa de traure un drap de lli

prim per al bany, obr la caixa e deix-la un poc oberta e pos roba desss perqu

neguna de les altres no ho vessen. La Princesa es comen a despullar, e

Plaerdemavida li par lo siti que venia en dret que Tirant la podia molt ben veure. E

com ella fou tota nua, Plaerdemavida pres una candela encesa per fer plaer a Tirant:

mirava-li tota la sua persona e tot quant havia filat a deia-li:

- A la fe senyora, si Tirant fos ac, si us tocava ab les sues mans aix com jo fa, jo

pens que ell ho estimaria ms que si el faen senyor del realme de Frana.

- No cregues tu aix dix la Princesa-, que ms estimaria ell sser rei que no tocar-me

aix com tu fas.

- Oh Tirant senyor, e on sou vs ara? Com no sou ac prop perqu poguesseu veure e

tocar la cosa que ms amau en aquest mn ni en altre? Mira, senyor Tirant, vet ac los

cabells de la senyora Princesa; jo els bese en nom de tu, qui ets dels cavallers del mn

lo millor. Vet ac los ulls e la boca: jo la bese per tu. Vet ac les sues cristallines

mamelles, que tinc cascuna en sa m: bese-les per tu: mira com sn poquetes, dures,

blanques e llises. Mira, Tirant vet ac lo seu ventre, les cuixes e lo secret. Oh trista de

mi, que si fos home, ac volria finir los meus darrers dies! Oh Tirant, on ets tu ara?

Per qu no vns a mi, puix tan piadosament te cride? Los mans de Tirant sn dignes

de tocar ac on jo toque, e altri no, car aquets s bocc que no s neg que no sen

volgus ofegar.

-

Tirant tot a mirava, e prenia-hi lo major delit del mn per la bona grcia ab qu

Plaerdemavida ho raonava, e venien-li de grans temptacions de voler eixir de la caixa.

(...) Lo bany acabat, portaren a la Princesa la collaci, que fon dun parell de perdius

ab malvasia de Candia e aprs una dotzena dous ab sucre e canyella. Aprs se pos

en lo llit per dormir.

La viuda an-sen en la sua cambra ab les altres donzelles sin dues qui dormien dins

lo retret. Com totes foren adormides, Plaerdemavida llevs del llit i en camisa tragu a

Tirant de la caixa e secretament lo fu despullar que neguna no ho sents. E a Tirant

tot lo cor, les mans e los peus li tremolaven.

- Quina cosa s aquesta? dix Plaerdemavida-. No s home en lo mn que sia anims

en armes que no sia temers en dones. En les batalles no teniu temor de tots los

hmens del mn, e ac tremolau per la vista duna sola donzella. No temau cosa

neguna, que jo ser tostemps ab vs e no men partir.

- Per la fe que dec a Nostre Senyor Du, jo seria ms prest content dentrar en llia, en

camp clos, a tota ultrana ab deu cavallers, que no cometre semblant acte.

Joanot Martorell: Tirant lo Blanc.

11

Glossari

A ultrana: a mort.

Alcavoteria: qualitat de qui actua de mitjancer, encobridor de relacions sexuals

considerades illcites.

Alendar: alenar, respirar.

Boc: tros.

Calitat: bona forma de ser, bon tarann.

Camisa: pea llarga que servia de camis.

Collaci: menjada lleugera que es feia abans de gitar-se.

Compte: consideraci.

Desss: damunt.

Finir: acabar.

Gip: pea de vestir que cobreix el tronc des dels muscles fins a la cintura, cenyida

al cos, amb mnigues.

Granea: grandesa.

Llia: batalla.

Retret: cambra privada amb latrina i banyera.

Set: teixit de seda, cot o lli.

Siti: lloc.

ACTIVITATS

1. Caracteritza el comportament dels personatges.

2. Quins recursos empra Martorell en aquest paisatge per tal de

generar picardia i sensualitat?

3. Quins aspectes del fragment es poden considerar humorstics o

irnics i explica per qu?

4. Quina diferncia hi ha entre el Tirant cavaller i lenamorat?

5. Analitza els dos estils que apareixen en el text i assenyalan els

recursos literaris ms importants.

12

CURIAL E GELFA

Escrita segons sembla entre 1435 i 1462, lobra sha conservat en un

nic manuscrit que es troba a la Biblioteca Nacional de Madrid, en el qual no

figura ni lautor del qual encara no sabem res- ni el ttol. Manuel Mil i

Fontanals fou qui, en 1876, en don a conixer lexistncia i qui li pos el ttol

amb qu actualment la coneixem. Per no fou fins a 1901, data en qu Antoni

Rubi i Lluch ledit, que la novella deix de ser un llibre desconegut. A partir

daleshores lobra ha estat editada diverses vegades i traduda a daltres

llenges. Avui figura entre les peces ms notables de les nostres lletres

medievals.

Tema i carcter.

Lacci de Curial e Gelfa transcorre, en el marc duna geografia ben

precisa (Itlia, Frana, nord dfrica...), durant el segle XIII, concretament a

lpoca de Pere el Gran. Aquest mateix monarca apareix com a personatge

destacat de diversos captols de la novella. I tamb apareixen altres figures del

seu temps. A voltes, per, es presenten com a comtempornies persones que

no ho foren: per exemple, quan surten regnant al mateix moment el rei

Corrad de Siclia, mort en 1268, i Pere el Gran, que no va pujar al tron fins al

1276.

Daltra banda, els noms dels personatges del llibre corresponen a

personatges reals (excepte Curial, que significa cortes; Gelfa, que deriva de

gelf, bndol itali enfrontat als gibellins; Camar, que en rab vol dir

lluna, i algun altre), si b alguns dells pertanyen no al segle XIII (poca en

qu se situa lacci), sin al segle XV (poca de lautor). Aquest fet, i algunes

altres incongruncies no tenen, de tota manera, gaire importncia. Lautor no

creiem que es proposs descriure el que avui anomenarem una novella

histrica, ni que el resultat ni que el resultat no es pugui qualificar amb

aquests termes.

Curial s una obra de ficci en la qual apareixen personatges histrics;

per com diu Pere Bohigas, s en totes les seves parts una obra del seu temps

(el segle XV). Ho s per la psicologia dels seus principals personatges (...) i ho

s per lambient cavalleresc en el qual aquests carcters es projecten.

13

Lobra s bsicament una novella sentimental la histria amorosa ns

el veritable eix-, com ben explcitament declara lannim autor al

comenament: us vull recitar quant cost a un gentil cavaller e a una noble

dona lamar-se lun a laltre, e com gran treball e pena, e seguits de molts

infortunis, aprs llong temps aconseguiren lo guard de llurs treballs. El relat

daquests amors, que cont tots els elements propis del gnere (passi, gelosia,

desig, sacrifici, odi, perd...), semmarca en un ambient cavalleresc: el de les

aventures de Curial.

Els protagonistes.

Curial, el personatge central, no s ja un heroi pic, malgrat que encara

en tingui algunes caracterstiques. Ell no s cavaller per llintage, sin per ofici.

La novella es pot considerar, globalment, com un veritable procs

daprenentatge en el qual el protagonista assoleix totes les apteses que a

noble jove e valers se pertanyen. Curial en aquest procs resta condicionat

per tot un pla que Gelfa, la dama protectora i alhora inspiradora dels seus

actes, ha traat des del comenament. Lautor, per, no es limita a explicar-

nos el determinisme scio-econmic de lascensi social del protagonista, sin

que tamb descriiu les motivacions psicolgiques del seu carcter frvol,

canviant i, a voltes, fora desconcertant.

Gelfa, a la qual cosa sin marit no fallia, dirigeix, amb ordres i

consells, la trajectria de Curial. I ell, acabada la seva formaci (en la qual ha

obtingut honor, fama, fortuna i ennobliment), es casar, agrat, per sense cap

entusiasme, amb la Gelfa.

Modernitat de la novella.

Curial e Gelfa ha estat sovint comparada amb el Tirant lo Blanc.

Ambdues obres tenen fora semblances, per tambs notables diferncies.

Entre els punts de contacte cal remarcar el de la modernitat, concretada,

entre daltres aspectes, en lafany de versemblana i en la presentaci realista

dels fets.

Si Curial esdev cavaller s per lajut econmic i la protecci de Gelfa.

Com Tirant, s un personatge de dimensions humanes, que es cansa i s ferit

en combat, per que guanya per la seva habilitat i pels seus dots dobservaci i

no per cap mena de facultats extraordinries. En definitiva, les seves accions

solen ser lgiques i justificades.

14

Tamb contribueix a crear atmosfera realista la utilitzaci duns noms i

ttols nobiliaris reals i el fet de situar els escenaris en una geografia concreta i

identificable, que sembla que lautor coneix de prop.

Els petits errors histrics que hem assenyalat abans I laparici de la

Fortuna I daltres elements mitolgics no aconsegueixen, dins el conjunt

bastant homogeni de lobra, desvirtuar la illusi de realitat que hi predomina.

PINYOL i LLANAS. Histria de la literatura catalana.

1. Extraieu les idees principals del text.

2. Segons el text, per qu podem qualificar la novella com una obra

moderna, com una novella cavalleresca?

15