"nou viatge al pirineu" al diari d'andorra

18 Juny 2012 05:15

Buscar : Cercar... nmlkj INICI NACIONAL PARRÒQUIES INTE

RSS ENTREVISTES | REPORTATGES | LA CONTRA | ENQUESTA | AG

NÚRIA GARCIA QUERA, ESCRIPTORA

“A la muntanya em sento al centre del món”Mitja: 6.8/10 (4 vots) Galeria

per Miquel Vigo - 16/06/2012

Coneix tots els camins de l’alt Pirineu de Lleida. Ha un munt de guies excursionistes, a més de relats i gde còmic. Ara ha publicat “Nou viatge al Pirineu”, seles passes de Cela i Espinàs 50 anys enrere.

La mateixa ruta però un país ben diferent, oi?En aquell moment, en ple franquisme, ni tan solsparlava encara de turisme. Hi venien alguns francesos a pescar i algunes persones benestanque anaven al balneari de Caldes de Boí. Ara, encanvi, al Pirineu viuen pràcticament del turisme. Reflectir aquesta evolució era un dels propòsdel llibre? El 2006, als 50 anys del viatge de Cela i Espinàssorgir la idea de recuperar la ruta que van seguirun reclam turístic més, i em van encarregar el llibVan ser dues setmanes de caminar rere les passd’aquests escriptors, amb l’única diferència que evan anar pel fons de la vall, perquè llavors no hi trànsit, i jo vaig seguir camins antics, cercant el vessant excursionista de l’itinerari. El Pirineu és un destí turístic i alhora hi ha mo

Últimes notícies:

of 3Diari d'Andorra - “A la muntanya em sento al centre del món”

18/06/2012http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&id=20730&view=item&Itemi...

Compartir:

valls que s’han despoblat. S’ha perdut l’essència del Pirineu de fa mig segle? Quan van passar Cela i Espinàs encara hi havia força gent a les cases i la vida era molt diferentEncara no hi havia hagut l’èxode dels anys 60 i 70: hi va marxar gairebé la meitat de la població.dia encara arrosseguem els efectes d’aquell despoblament tan gran. Vostè viu al Pallars des que tenia 21 anys. Hi va anar fugint del brogit urbà? Sempre m’ha atret molt la muntanya. Els pares portaven la llibreria Quera, al carrer Petritxol de Barcelona, especialitzada en llibres de muntanya, i des de ben xics a casa hem viscut l’afició perl’excursionisme. De manera que quan vaig decidir anar a viure al Pallars tampoc no va ser un trencament molt gran.

Però el canvi d’estil de vida sí que va ser radical. Vaig passar de viure a Ciutat Vella a portar un refugi d’alta muntanya. Tot i així, l’adaptació a aqunova vida tampoc no va ser gaire difícil: he tingut tres fills que han crescut a muntanya i ara visc poble de 25 habitants. Mai no s’ha enyorat de la vida a ciutat? No la trobo a faltar. Barcelona és una ciutat que m’estimo moltíssim, però visc molt millor on sóc Com és la vida en un poble de 25 veïns? És una vida plàcida, amb l’afegit que les noves tecnologies em permeten estar connectada amb que m’interessa. Visc dalt d’una muntanya, però em sento com si hi fos al centre del món. És un entorn natural adulterat, doncs. No, i ara. Penso que està molt bé aquesta barreja de natura i tecnologia. Ara que ja s’ha fet a la muntanya, què en pensa quan veu la gent que puja de ciutat a passcap de setmana? Em sembla que ho necessiten. I entenc que surtin buscant una estona de tranquil·litat. Tot i que alguns pugen tan estressats que necessitarien uns quants dies per començar a ambientar-se.

Afegir comentari55

66

Escriu aquí el teu comentari...

Nom



TORNAR

Escriu el teu nom...

E-mail (no es publica)Escriu el teu e-mail...

URL (opcional)Escriu l'adreça del teu lloc web...

Enviar comentari



"nou viatge al pirineu" al diari d'andorra

Documents