nou portal de canal salut...v. turón gil nou portal de canal salut taula de dialeg per a la...

Prevenció dels Trastorns de la conducta

alimentaria

http//trastornsalimentaris.gencat.cat

Barcelona, 15 de maig de 2014

V. Turón Gil

Nou portal de Canal Salut

TAULA DE DIALEG PER A LA PREVENCIÓ DELS TRASTORNS DEL

COMPORTAMENT ALIMENTARI

/ 2

L’Agència Catalana del Consum des de maig de 2012 impulsa i coordina lacreació d’una Taula de Diàleg per a la Prevenció dels Trastorns de la ConductaAlimentària en la qual implica representants dels diferents departaments de la

Generalitat de Catalunya, del sector empresarial, de fundacions privades depromoció de la salut i del món universitari. Neix el maig del 2012 amb tresobjectius generals:1.Construir entre tots els sectors una imatge corporal positiva i saludable.

2.Treballar de manera coordinada els diferents sectors (sanitari, educatiu,empresarial, mitjans) per dissenyar estratègies realistes per a la prevenció

d’aquestes malalties.3.Traslladar el debat a la societat en general per sensibilitzar sobre laimportància de prevenir el greu problema dels trastorns de la conducta

alimentària i els relacionats amb la imatge i el pes.

3

Per poder assumir aquets objectius es van crear quatre comissions detreball especialitzades en 4 àmbits diferents:

·1. Imatge corporal i moda.

·2. Protecció a la Infància i Seguretat a Internet.

·3. Hàbits i estils de vida saludables: alimentació i nutrició.

·4. Factors socioculturals i mitjans de comunicació. Amb uns objectius

especifics

4

1.Coordinar les accions de les fundacions, organismes i entitats que

treballen actualment en el camp de la promoció d’estils de vida i

hàbits saludables per tal d’unificar esforços i missatges

2.Impulsar polítiques i plans efectius de prevenció i promoció de la

salut en l’actual sistema educatiu i en els mitjans de comunicació

social.

3. Informar i formar a les Famílies i a l’Escola per a promoure elrespecte a la diversitat corporal i una bona autoestima entre elsinfants i joves.

4. Educar en un model d’exercici i esport lúdic i no estigmatitzant.

5

Comissió 3 Alimentació i habits saludables

6

Prioritats de treball

"Aimenys un apat a taula, formalment, al

dia en familia

Al menjador

Taula ben parada

No parlar de "dietes" ni aliments

No TV ,mobils o diaris

Pares amb coneixements de dieta normal.

Barcelona, 11 de Desembre de 2014

Prevenció dels trastorns de la conducta

alimentària des del Canal Salut

http://trastornsalimentaris.gencat.cat

Dimensió del problemeEpidemiologia dels TCA a Europa, Espanya, Catalunya

�Incidencia TCA 4,8/ 100.000

�La prevalença dels TCA en dones adolescents i joves és:

Anorèxia nerviosa: 0,5 a 1%

Bulímia nerviosa : 0,9 a 4,1%,

Síndromes parcials: 5 a 13%

�La prevalença en menors es del 12%.

Dimensió del probleme

D’un 5 a 15% de les noies adolescents utilitzen mètodes no saludables per al control dietètic.

� Les conseqüències són greus, actualment són la 3ª malaltia crònica en adolescents.

� El 33% presenten comorbiditat amb ansietat, depressió i abús de substancies

� Resenment:

� Augment alarmant de menors

� Quadres complexos

� Amb comorbiditat i Autolesions

Context social com a condicionant

•La bellesa clau de l’èxit i la popularitat.

•El cos prim és sinònim de bellesa, salut i felicitat.

•La imatge corporal és l’element principal.

•La dona pot modificar el seu cos a través de la dieta.

•La primesa és control, l'obesitat descontrol.

8

Introducció

� La nostra cultura imposa estereotips i valors què premien l'aspecte

físic.

� L'ideal estètic femení és difícil d'aconseguir per a la majoria de les

noies.

� Una societat que rebutja el sobrepès i l'obesitat i alhora afavoreix lesdietes hipercalòriques , sobretot en els nens.

� En l'àmbit laboral la imatge juga un paper preponderant.

� S’observa una clara bipolarització de les conductes alimentàries:

� Adolescents del sexe femení, que busquen de forma anòmala i

desesperada la figura excessivament prima i els del masculí una figura

atletica.

� S'observa un augment de forma alarmant de l'obesitat en el món infantil,

que pot comportar conductes restrictives o purgatives quan arriben a

l'adolescència.

9

Aspectes socioculturals dels TCA

Malalties associades a la cultura

Els comportamentas TCA presenten diferents graus i formes.

Expressen conflictes generalitzats de la cultura occidental, i es

manifesten de forma aguda en els subjectes més fràgils.

Els símptomes són exageracions de les conductes considerades com

normals per la cultura en qüestió

El trastorn TCA pot suposa conductes que poden ser valorades com a

positivas però al ser anormals susciten ambivalència

Els Trastorns del Comportament Alimentari

10

� Estratègies que augmenten la confiança en ells mateixos

� Potenciar valors intrínsecs que contraresten la influencia cultural

� Promocionar la salut global

� Promoure estratègies que motiven a assumir el control de la pròpia salut

� Millorar la qualitat de vida

� Informació destinada a augmentar la consciència i coneixement dels riscos.

� Desenvolupament de les destreses necessàries per convertir la informació rebuda en un

exercici efectiu de control sobre els hàbits de salut

� Adquisició d’habilitats específiques per fer front a les situacions de risc o per posar en

pràctica les alternatives saludables.

� Desenvolupar una sensació ferma d'auto eficàcia

� Modificació i/o creació de suports socials i ambientals idonis per aconseguir els canvis

personals desitjats.

11

Objectius de la Prevenció Primaria

Han col.laborat:

* Professionals experts en TCA membres de la Taula:

Departament de Salut, Fundacions, Universitat, i Unitats TCA.

* Oficina de Comunicació del Departament de Salut

* Coordinació: Pla Director de Salut Mental i Addiccions

12

' / Tau la d e d i i t l eg p e r a l a

13/ ' d e l c o m p o r t a m e n t a l i me n t a r i

-=====- e -=====- p r e v e n c i ó d e i s t r a s t o r n sHfm Generalitat

WWde Catalunya

fim Gtotrllltol dt C.lliunroI•Uij geneateat

Cuna!Salut

Trastorns conducta alimentaria

.


t Qde pot let b lmlb1

Que pot lef r'ucobl'

t Quepoden te.rehpm le tfl

t t P- 'INUde bI.21Riilloi3

t T11Hl.S d l ' t ü t v • na o n s

t PftwenaO Co\ bJulnwa

t f llf twena0 .1b l3.m..il

t m.enooenr.a teMIOMMM

Que són?

lipologii Criteñs diagnOstics

Factors de tis< o vulner.ahilitat

' / Tau la d e d i i t l eg p e r a l ae --== ==-=-p r e v e n c i ó d e i s t r a s t o r n s

Patologies usociides

Comportaments sospitosos Signes d"alatma

mi l

Generalitat11. de Catalunya

Que sòn:

15

Tipologia

Població afectada

Criteris diagnóstics

Factors de risc o vulnerabilitat

Comportaments sospitosos

Signes d’alarma

Mil'Generalltat de Catalunyall.ll gencat.cat

Q u s6n?

Tipología

Traflorns oonduCH ahmenUr a > Q u podem ter davant la sosp ta de mala t•a' Q e 11 ·

Patologles ano c lades

Crltelis dlagnostlcsQué podem fer davant la sospita de malaltía?

l a varietat de sfmptomes i de conductos relacionados amb l'a!imentaáó i la percepció del propi oos, ens posen en alerta davtnt la possibilitat de patir un trasto m de la conducta alimentaria (TCA). Tots estem implicats

en la possible detecció i en la demanda d'ajuda espeátlitzada.

Qué pot fer le femllie? Qué poden fer els emics i els compenys? Qué pot fer l'escole?

Factors de risc o vulnerabilitat

Comportaments sosp1tosos

• Signe• d'alarmd

Que podem fer dava nt la sospita de malalt la>

Qué pot fer la familia•

Qu e poden ter els amlcs 1 els company s> Qu e

pot fer l'escola>

Que poden fer els professionals? Que poden fer els professionals? Que poden fer les associacions? Que pot fer laj usticia?

Qu e pod en fer les auoclacion•7

Que pot fer la JU>tíc•a7 Qu l u s

pot a1udar?

Factors de bon pronostic

Tractament

Pn.wenoó.

' / Taula d e diitleg per a lae --====-=- prevenció deis trastorns

' d e l c o m p o r t a m e n t a l i me n t a r i/mi l

Generalitat11. de Catalunya16

Objec tlus del tracta ment Qul us pot ejud!!r? F!!ctors de bon pronostlc

Tipo• de tractament

El paper de la famíl1a

Orets del paclent 1 de la famrll a

Que podem fer davant de la sospita de malaltia

17

Què pot fer la familia

Què poden fer els amics i companys

Què pot fer l’escola. Qué poden fer els professionals

Què poden fer les associacions

Què pot fer la justicia

Qui us pot ayudar. Factors de bon pronóstic

Rm Gonorllllol de C.lolunya

llllgeneatcat

Cunol Solut


"

Out DOCk!m lu d 3vant ta .IOtlkta dcmabtt .ta l

• Que pot t Hl:l b ?

I)Od-t-ntu • t ancstelSco,_,: .n u l

• ovepot t e- r'est.Obl

• l) ul : po t l c - fb J'&d:tJCQl

Mr t u

Pfeq¡,mtcs f t s tn:qJe-nts

• Tc.t.s oms debcof t l i i .K t l l ü m e nb ""•pe.tSOlUI.IIb t

Tractament

S \ C O ' " K O d \ l l t r l S ' o 7 r d a . J c : . c r O . c a • " * " " a ' T C A )r o e s m : a m cndl:l e=«".J :c de. ¡:ro:," t.r4 dc . : '1Nb! l ....,.-c•' o- •.s:spcr".am.:.a::: 1«. l C J . d \ I « S P ' " n o d -"-, . . GoZQSr:J1ii.IS,P'"tr . '!.A • .,.:a eda:ccP X C S

•:pucsNJ 'IdaCXJ"U"<b"•t T -Ycrtp.7":CU.:7CH:mpo(::can'IIX . s · t n . . : t s .11 .tletrrU:OY..tldctM .a ' o , • x o:m ac. :loddc l'd , ó.ICllp-3 SG.I t r« t . : rnu t . •c:anp_ITW'C (J.Jlltn'.a.

é t r . a c . l f 1 M R f l i l l d c : l s u . . .

U . t e . • . - c o s N d a . : « n n t « . e l O C S a " C C I C : : d a a : c t

E t t r M S , j O t u a r e . . c U : o C I ' I t t ; j O D J I C d e i ) C : : .

C 6 . . 1 1 . 4 1 V I C O O C : . t r : c t n 6 : L 1 J I · M : I t a ' l C n .

Sn:l"'dlltlatd.YC':t :arG&:lOC.:illCO'YIICJCimii"U c . n : i b < : ! S .

S N dl!MI:OII! I -3cm:.t u d e S :r..:urnca CICJ'TI, .ti "r.CJ" tnQ,!f ': I ':C A r u c ,Ca a n d : r • . . rtw.rc.o 1 can a tra'IS".ws de! !NXXt.

S N n f 1 n c c u e . e .-.x..o . . o s o c :.4 dC!•pcn.ooaCQ"TT.aot»:c:us•.na ..s:e;.

c., t u r W N sctrc ...:'"''Q"C() e»FOQoAa:l.

Objectius dellnctament

Elpaper de la t.mma

' / Tau la d e d i i t l eg p e r a l ae --====-=- p r e v e n c i ó d e i s t r a s t o r n s

' d e l c o m p o r t a m e n t a l i me n t a r i/

Topus de tractament

Otets del pocient i de la t.mma

mi l


Tractament

19

Objectius del tractament

Tipus de tractament

El paper de la familia

Drets del pacient i de la familia

Cona!Salut


-'

PrevencióEnSlJ"IUltro,N m ! D r O : p c . a c b . , . a caun oc . od l . as a u : n wt . a . . r n •c . as d l u : a ' l " l l do. ac au . . a . a m a - u t . a f l C A ) , . _ m l f l l l . : . . ! z . x: . O c ' - . l i & P D " S Q " ' a ' a T l , . llniPD'QISS.O

:.s d•.c.. , c:MN nou:l.o4..

Llb.Jm.a-.v.cr :;c:s. , . n . lmo . l l t . . . - adl : l . z. c n : . o t . n =

OUt podcm f u d n a " t D liOfPlt;l d • r N l:t!t>ll?

Qua pat Je t b l m i .Jl

W'PfWO"C.OP""m.-.aC ! .IPJ a " C J . G c r o · .O:P"'7 0CII",.u, ..1 rcdtrc.ao ....-C(Jdr:lar:sO&n:l.ll d\611dc.!:crm PO":O.Oo1"- S CJR"JW 1C.OJCC\Rb' " •oCQ").rr!d rr:Cin'lnC.cns .as;s :. - c . s c n i i \ L . I ' I d . : Q " ' Q S : c:r:p.;:l ¡ r t es :r.r.61loCin': <UI(. :..acnMrC<O «e.

""·c.cn:.....,rr..cme n:xrae- . .o,no«smo::q . . , . .aSUMda: C J A m . a " ' . . d . d o . . - d l ! l d l e c : " " ' ! e

n o s M d c ! b : n :.c.

E'=lCA.cxr .a · af 'C ,¡:g.ap:a,:.xaa.,(t . .aill 'o :::CII\.PIIFC!Ia l 'a ::tr s :q,..JI5 Pll ' a51'TI.asac "" cr.-QCI"'C!!'.,,hll'1crul.l'la\Tó'! IIPlCI'YI.c&.._a-.o,:d: s • : r s . a m : : d o 1 C W ' G . O n l i J 6 . v • .ancoce:ss dl/fiCJ!I'P"QO"-"'m'"'ooctt\Acs'o30.aT.$'dc!::; d . . . , P ' t ' C P . . 4 ' e s

, . . . . . 1 a .Jpv.-cn:.ovrn..-4..

Tipus d' intervencions Prevenció i l Ciitalunya Prevenció i l la famíliat Que pot re . r ucoll l

t Q\MI I)O dt'ft • . . , 91'0f

.u.on.:tb l

Que DOode-A f eJ ies .:l.t&SOOIOOMP" ( N c p o t l e t b J\ISt.cJi

l

TRct :rment

" ObJectlu:l

del t m c U ! Mf l.t Preuenció en l'atenció prim.1ria Prevenció en cenb'es educiitius Programa "'Salut i escola"

Pft 11VIOO.:. CAblur\'V .1

f l q votJIOO :11.'11-1'" * '

....Pt-e ( l t.ta m U tfequents

' / Tau la d e d i i t l eg p e r a l ae --====-=- p r e v e n c i ó d e i s t r a s t o r n s

' d e l c o m p o r t a m e n t a l i me n t a r i/mi l


21

Prevenció

Tipus de intervencions

La prevenció a Catalunya

Prevenció en la familia

Prevenció en l’atenció primària

Prevenció en centres educatius

Programe “Salut i Escola”

Atenció!

11.


Signes d'alerta davant de la sospita d1 u.na anorexia nerviosa

' / Tau la d e d i i t l eg p e r a l ae : : = = - e --- ----p r e v e n c i ó d e i s t r a s t o r n s mi l

Generalitatde Catalunya

Creences falses sobre l'alimentació

11. de Catalunya


' / Tau la d e d i i t l eg p e r a l ae : : = = - e --- ----p r e v e n c i ó d e i s t r a s t o r n s mi l

Generalitat

Vídeo Càpsules

Signes d’alerta de l’anorèxiahttp://www.youtube.com/watch?v=u7oXa0sp_Ck

Signes d’alerta de bulímiahttp://www.youtube.com/watch?v=Ka8phRofoaQ

Mites sobre alimentacióhttp://www.youtube.com/watch?v=ycSwaC7YurY

http://trastornsalimentaris.gencat.cat

CANAL SALUT

Moltes gracies

nou portal de canal salut...v. turón gil nou portal de canal salut taula de dialeg per a la...

Documents