WWW.NOTICIESTARRAGONA.CATSETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

número 287141015

PÀGINES 2-3 I EDITORIAL

PEIX BLAU DE TGNEL MÉS VENUT A ESPANYA

Des de 1934

REPORTATGE

UN DIA AL MERCATPÀGINES 6-7

14 d’octubre de 2015 | El Tema de la Setmana2 |

EL TEMA DE LA SETMANA

A ra fa deu anys la Con-fraria de Pescadors de Tarragona va fer una

aposta decidida per la comer-cialització del peix blau, un àmbit de l’activitat pesquera que en aquell moment esta-va mancat d’una gestió que garantís la seva viabilitat i que generava greus inconve-nients a les arques de l’enti-tat. La nova presidència, en-capçalada per Esteve Ortiz, va haver de fer front a una situació defi citària que afec-tava de manera molt negati-va la viabilitat econòmica de la Confraria. La solució pro-posada va ser l’establiment d’un acord de comercialitza-ció amb la coneguda marca Pescanova –a través de la seva fi lial Pescafresca. Aquesta mesura va haver de superar moltes reticències per part d’alguns dels agents que fi ns aleshores gestionaven la pesca i distribució del peix blau a Tarragona. Però, deu anys més tard, aquest canvi de rumb ha servit per situar Tarragona com el principal port de la Mediterrània en el tractament d’aquest tipus de peix.

«L’acord amb Pescanova –recor-da Esteve Ortiz– va implicar la

modernització tant de la pesca com del tractament del peix blau. Vam haver de fer una im-portant inversió en maquinària que ens permetés ser competi-tius en el sector». Amb un cost d’un milió d’euros, que la Ge-

neralitat va subvencionar en un 70% a fons perdut a través de fons europeus, es va construir la sala d’elaboració que hi ha actualment en funcionament i es van adquirir tots els aparells necessaris per al tractament i envasat del peix blau. A més, a l’empara de la Confraria es va crear una empresa, COMPES-TAR, que seria l’encarregada de comercialitzar el producte.

Consolidació

Aquest salt qualitatiu va co-mençar a donar fruits i ben avi-at es va traduir en una major estabilitat pel que fa a guanys, tant per als mateixos pescadors com per a la Confraria. Des d’aleshores, el port pesquer tarragoní aglutina la pesca del peix blau de la resta de ports de la costa tarragonina –Cam-brils i l’Ametlla de Mar, prin-cipalment– i rep una mitjana

de 3.000 caixes diàries de peix blau, uns 20.000 quilos –sobre-tot, sardina i seitó– el 80% del qual es distribueix, mitjançant Pescanova, per tot el territori espanyol. El 20% restant serveix per abastir les peixateries i pe-tits comerços de Tarragona.La consolidació de tot aquest projecte arriba ara, quan ha es-tat necessari plantejar l’ampli-ació de la sala d’elaboració (el lloc on es desenvolupa la des-càrrega, tractament i envasat del peix blau) per donar sorti-da al volum de mercaderia que arriba i que ha convertit COM-PESTAR en la primera empresa del Mediterrani en aquest pro-ducte.«Actualment treballem amb una línia de processament que ampliarem a dues en els prò-xims mesos. Ja hem dut a ter-me la licitació de l’ampliació i des de fa uns dies ha començat l’obra civil, que esperem que

estigui enllestida per després de les festes de Nadal», assegura Ortiz. Per dur a terme aquestes obres la Confraria ha rebut una subvenció de la Unió Europea de 505.000 euros en total, re-partits entre la compra de ma-quinària nova (300.000 euros) i en el sistema de refrigeració

La Confraria de Pescadors de Tarragona amplia la sala d’elaboració des d’on s’abasteix tot el territori espanyol d’aquesta varietat de peix. Les obres han signifi cat una inversió de 500.000 euros subvencionats amb fons europeus

Gràcies a l’acord de comercialització amb Pescanova, el peix blau de Tarragona arriba als principals distribuïdors alimentaris de tot l’Estat espanyol

Tarragona, referent del peix blau a la Mediterrània

Aicat 4.746

LA SALA D’ELABORACIÓ consta d’una línia de tractament del peix blau que incorpora màquines dissenyades específi cament per a la manipulació d’aquest producte. Amb l’ampliació de la sala, que duplicarà l’espai disponible actualment, es podrà manipular tot el peix, indepenedentment de les espècies, sense haver d’aturar el procés.

Carme López,Tarragona

| 14 d’octubre de 2015 | 3El Tema de la Setmana

EL TEMA DE LA SETMANA

Tarragona, referent del peix blau a la Mediterrània Què es pesca a les nostres costes?

Una de les principals varietats de peix blau del mar tarragoní, que es pesca des de les costes del delta fi ns a Vilanova.

Sardina

Una altra de les varietats de peix blau que es pes-quen a les costes de Tarragona, tot i que no en tanta abundància.

Caballa

Molt típic de Tarragona, però s’està pendent de la regularització de la seva pesca per part de la Unió Europea.

Popet

Paral·lelament a la sardina es pesca el seitó, molt valorat pel seu sabor.

Seitó

La varietat més ben valorada i una espècie que la ciutat s’ha fet seva. És una de les més cares de Catalunya i molt demandada per restauradors.

Gamba

La Confraria de Pescadors està autoritzada a comer-cialitzar tonyina en condicions molts regularitades, ja que és un peix protegit per la Unió Europea.

Tonyina

(200.000 euros). «Som l’úni-ca confraria que rep recursos de la Unió Europea, gràcies a l’aposta que la Generalitat ha fet per nosaltres», afi rma Ortiz. Les obres d’ampliació, que duplicaran l’espai dispo-nible actualment, es poden realitzar gràcies a un acord amb el Port de Tarragona. Eduardo Álvarez, que és el responsable de Pescafresca-Pescanova i l’encarregat de supervisar el procés des que la mercaderia arriba a port fi ns que es carrega als cami-ons, assegura que «tot i les di-fi cultats inicials, estem molt satisfets de la nostra aposta per Tarragona».

Preocupació per la mida

Tot aquest gran projecte cen-trat en el peix blau sembla tenir una ombra planant

amenaçadora. I és que des de fa uns anys preocupa i molt la important davallada en la població de sardina a les costes de Tarragona i la mida tan petita del seitó que es pesca, que fa davallar el preu de venda i limita el vo-lum dels mercats que accep-ten aquest tipus de peix. Aquest fet, ple qua ja s’ha de-manat un informe ala Gene-ralitat, segons Ortiz, s’atri-bueix a diferents factors que no estan clars, des d’un possible efecte contaminant fi ns a una conseqüència de la presència massiva de to-nyina, una espècie depreda-dora que està protegida per la Unió Europea. També hi ha qui assegura que és con-seqüència d’una regulació natural de la mar. Sigui com sigui és una preocupació que pot posar en risc aquesta aposta de futur a Tarragona.

La fl ota pesquera tarragonina està integrada per una cinquantena de barques, principalment d’arrossegament però també de peix blau i de tresmall. Disposa també d’un palangrer de fons per pescar tonyina (amb autorització) i peix espasa./Tomàs Varga.

14 d’octubre de 2015 | 4 | Sumari i editorial

1614 26

6 8 10Reportatge: Un dia

al mercat central de Tarragona

No tot el patrimoni tarragoní

ve de Roma

CLAUS DE LA SETMANA

Ara fa uns 10 anys, quan l’activitat pesquera a Tarragona estava en risc de desaparèixer, la direcció de la Confraria de Pescadors va tenir una visió. Va signar un acord amb una gran distribuïdora, Pescanova, decisió que va garantir una estabilitat a llarg termini en la

comercialització a gran escala de les sardines i els seitons que es pesquen a les nostres costes. El contracte amb Pescanova va ser força criticat en el seu moment, ja que els majoristes i els ma-teixos pescadors van perdre bona part del control que exercien sobre el gruix de les captures i, el més important, el control dels preus. Una dècada després, i no sense haver passat difi cultats, s’ha demostrat que aquella visió de la direcció de la Confraria ha esdevingut un autèntic encert. Un autèntic salvavides per a la Confraria i per al conjunt de la fl ota pesquera del Serrallo, ja que ha garantit la seva estabilitat econòmica. En aquest període, Tarragona ha experimentat millores continuades en les seves instal·lacions, ha incorporat innovació en els sistemes de triatge i manipulació del producte i ha assolit una major projecció comercial de la seva marca de qualitat. En un món, el pesquer, cada vegada més competitiu i globalitzat, el peix blau de Tarragona es troba en una posició privilegiada i amb perspectives positives de futur. En els pròxims mesos la Confraria de Pescadors, amb el suport econòmic de la Unió Europea i logístic de l’Autoritat Portuària de Tarragona, farà un important pas endavant que obrirà enca-ra més el mercat al peix blau de casa nostra. La direcció de la confraria creu que, amb aquestes millores, l’equipament estarà en disposició de captar l’atenció de nous distribuïdors d’àmbit estatal i internacional, en la línia de Pescanova, que s’interessaran per la qualitat del peix blau de Tarragona. Ara ja és el més venut a Espanya (només té difícil entrada en el mercat basc i cantàbric). I va camí de ser l’autèntic referent a la Mediterrània.

Visionaris del peix blau

Editorial

Jordi Viñolas, creador i

mobilitzador d’idees

L’A-27 ja connecta les ciutats de

Tarragona i Valls

Empreses sensibles: 5è Sopar Solidari de PortAventura

La Casa Sant Josep i el Camino de Santiago

La frase de la setmana

«La resposta política serà directament proporcional al grau de desafi ament»

Xavier Garcia Albiol,Líder del PP a Catalunya

Nasreddín tenia dues fi lles, una casada amb un pagès i l’altra amb un fabricant de rajoles. Un dia rep la visita de les dues.- El meu marit acaba de sembrar. Si plou em comprarà un vestit nou, diu la primera.- Espero que no plogui, diu l’altra. Si no plou, el meu també me’l comprarà.- Una de les dues tindrà un vestit nou, però no sabria dir quina, comenta Nasreddín.

Sort és, la majoria de les vegades, el nom que donem al mèrit dels altres.• La ignorància dels mals futurs ens és més útil que el seu coneixement.• L’esperança és el somni de l’home despert.• El futur és la renda més abundant de la imaginació.• Creiem que pot passar qualsevol cosa, però no hi estem preparats.• La pàgina oberta del llibre de la vida és preciosa. Però encara ho és més la • pàgina desconeguda.Sabem què som, però no sabem què serem.•

Espurnes d’en mossèn Aragonès

Bernabé

Interessos oposats

Protagonistes

Concentracions de suport als imputats pel 9-N a molts pobles del territori

Investigació policial als Serveis Socials de l’Ajuntament de Tarragona

L’actualitat política ve marcada per la declaració del president català davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com a imputat per la consulta ciutadana del 9 de novembre de 2014, en la qual hi van participar prop de 2,5 milions de cata-lans i catalanes. El dimarts ja van prestar declaració les altres dues fi gures imputades, l’exconsellera de Governació, Joana Ortega, i la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau. A molts pobles de Catalunya i del territori s’han fet concentracions de suport a la fi gura dels imputats, organitzades per l’ANC.

El mateix consistori reconeix que des de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) no es va procedir correctament en la contractació dels serveis de l’empresa Inipro, però que el consistori no ha delinquit. La investigació policial i el jutge instructor del cas hauran de determinar-ho en les pròximes setmanes. La sospita al voltant de les actuacions d’un ajunta-ment no pot ser positiva per a la imatge d’una ciutat.

SÍ

NO

ÒLIVER MÁRQUEZ | D IRECTOR NOTÍC IESTGN

| 14 d’octubre de 2015 | 5Publicitat

14 d’octubre de 2015 | 6 | Tarragona

TARRAGONA

S ón les 6 del matí. Mitja ciutat dorm i el silenci domina en gairebé tots

els carrers i racons. Però en un punt concret es comença a percebre indicis d’activitat que cada cop es fa més fre-nètica. Camions, furgonetes, gent amunt i avall descarre-gant caixes de fruita, verdu-ra, peix... perquè tot estigui a punt quan sigui l’hora d’ai-

xecar la persiana. Parlem del Mercat Central, un dels epi-centres de l’activitat comer-cial de Tarragona que, tot i les circumstàncies actuals, continua sent un referent en alimentació de proximitat.

Com és un dia al Mercat Cen-tral de Tarragona? Per saber-ho ens posem en contacte amb la Maria Virgili, actual presidenta

de l’Associació de Comerciants del Mercat Central de Tarrago-na. Enèrgica i resolutiva, busca un forat per atendre’ns i expli-car-nos allò que volem saber.«L’activitat comença molt aviat, cap a les 6 de la matinada, amb l’arribada del gènere des dels diferents mercats proveïdors. Quan ja està tot al seu lloc gai-rebé és l’hora d’obrir i deixar pas de seguida als primers cli-ents, principalment dones, que comencen a omplir les parades. A poc a poc el brogit de veus, màquines de tallar, cafeteres....ho omple tot.El perfi l de persones que com-pren al mercat no ha canvi-at gaire en els darrers anys, es tracta, principalment, de mestresses de casa i persones jubilades que realitzen les compres a primera hora per assegurar-se el millor gènere. Però després d’uns anys en què el fet de comprar al mer-cat s’atribuïa majoritàriament a gent gran, actualment el jo-vent ha agafat el gust de venir al mercat i això ha donat una bona embranzida al negoci: «la

gent jove que ve a comprar vol saber d’on prové allò que com-pra i busca els productes de proximitat», assegura la pre-sidenta dels venedors. L’hora punta, segons la Maria, és en-tre les 9 i les 11 del matí, tot i que també depèn del dia de la setmana i del mes. Així, a prin-cipi de mes es nota més afl uèn-cia de gent però també a partir del dia 25, «que és quan la gent jubilada cobra la pensió»També l’època de l’any infl ueix en l’activitat que s’hi desenvo-lupa; així, les festes de Nadal s’emporten el premi gros pel que fa a volum de clients i de vendes, però també per les fes-tes de Santa Tecla, al setembre, per Sant Joan, al juny, o per la Castanyada, al novembre, es nota un increment de l’activi-tat.Passada la una del migdia, l’ac-tivitat comença a baixar i és l’hora de començar a tancar les parades. «La majoria por-tem dempeus des de les sis del matí i encara cal netejar la pa-rada i deixar-ho tot a punt per a l’endemà».

El nou mercatDes de fa 8 anys l’activitat dels paradistes es desenvolupa en un espai provisional situat la mig de la plaça Corsini mentre fi nalitzen les obres de l’edifi -ci pròpiament dit del mercat. Aquesta provisionalitat, segons la Maria, «l’hem portat bé, per-què l’espai no està malament, tot i que ara ja es comença a notar el pas del temps en unes instal·lacions pensades per a tres anys però que ja n’han suportat vuit». I mostra la seva «solidaritat al 100%» amb els comerços de l’entorn, «que ho han passat francament mala-ment» i assegura que quan es posi en marxa el nou mercat «haurem de treballar molt tots, paradistes, ajuntament i ciutadania, per fer que el cen-tre recuperi el seu lideratge co-mercial», conclou la Maria.

Per Carme López

Un dia al mercat

COMERÇ

El Mercat Central de Tarragona, epicentre comercialde la ciutat, ha après a sobreviure en un envelat provisional

Maria Virgili, presidenta de l’Associa-ció de Venedors del Mercat Central

| 14 d’octubre de 2015 Tarragona | 7

TARRAGONA

EL RELLOTGE DEL MERCAT

6 H COMENÇA L’ACTIVITAT

9-11 H HORA DE MÀXIMA AFLUÈNCIA

7,30 H OBERTURA DE PORTES

13,30 H TANCAMENT DE PORTES

HORARI

El Mercat Central de Tarragona obre de dilluns a divendres de 7,30 a 13,30 hores. El divendres també obre de 17,30 a 20,30 h i dissabte de 7,30 a 14 hores.

14 d’octubre de 2015 | 8 | Tarragona

TARRAGONA

É s cert que Tarragona va entrar a la història en l’època de l’Impe-

ri Romà, les restes del qual són ben presents en diversos punts de la ciutat fi ns al punt de ser internacionalment re-conegudes. Però el patrimoni de la capital tarragonina no es limita al conjunt arqueolò-gic de Tàrraco. Molts indrets i carrers de la ciutat amaguen restes de l’era medieval, una època en què Tarragona va ressorgir de les cendres i va establir les bases per conver-tir-se en la ciutat moderna i mediterrània que és avui en dia. Des d’edifi cis emblemà-tics, com ara l’espectacular Catedral o l’Antic Hospital de Santa Tecla, fi ns a racons que passen pràcticament desaper-cebuts però que són vestigis d’una societat medieval que cal conèixer per entendre la història de Tarragona.

Després dels temps daurats viscuts amb l’establiment de la ciutat com a capital de l’im-peri romà, la Tarragona visi-gòtica acaba amb la conquesta per part dels àrabs cap a l’any 713. Comença llavors un perío-de fosc, del qual no es conserva documentació, en què la ciutat va estar pràcticament abando-

nada. La seva mateixa ubicació, en terra de frontera entre cristi-ans i musulmans, provoca una inseguretat que no contribuïa en res a una repoblació efecti-va. La situació va canviar a par-tir del segle XI, amb l’expansió cristiana vers les terres del Baix Gaià. Des d’aleshores i en els segles successius, Tarragona es

va anar transformant en una ciutat consolidada al voltant de la fi gura de l’arquebisbe i de la Catedral de Tarragona, que va propiciar la formació d’una acròpolis eclesiàstica i d’una àrea urbana sota jurisdicció arquebisbal que contemplava el nucli, a redós del castell del rei aixecat amb anterioritat pel

normand Robert Bordet. D’aquella època i dels segles posteriors la ciutat guarda avui en dia un important llegat que confi gura una autèntica ruta medieval que val la pena co-nèixer. Part de la muralla de Tarragona (el Mur Vell), el Pla de la Seu, la Catedral i el seu claustre, el Museu Diocesà, les

capelles de Sant Pau i Santa Te-cla, l’edifi ci de l’Antic Hospital de Santa Tecla (actual seu del Consell Comarcal del Tarrago-nès), l’església de Sant Llorenç, el call jueu, el castell del Rei, el castell de Paborde, l’Església de Santa Maria del Miracle, el cas-tell de Tamarit... són construc-cions de l’època medieval, d’alt històric i arquitectònic que con-verteixen la capital tarragonina en molt més que una herència de Tàrraco. LA CATEDRALUbicada a la part més alta de la ciutat, la Catedral és l’edifi ci més emblemàtic i conté el con-junt d’art medieval més ric de Tarragona. La seva construcció s’inicia a mitjan segle XII i es consagra l’any 1331, de mane-ra que és una bona mostra de transició del romànic al gòtic. Una visita obligada.

EL PLA DE LA SEUÉs un dels espais on es conserva millor l’ambient medieval de la ciutat. Presidit per la Catedral, hi ha una sèrie de casals gòtics, entre els quals destaca l’antiga rectoria i la Casa Balcells, força ben conservada. Molt a prop, en l’últim tram del carrer Major, destaquen la casa de l’abat de Poblet, l’edifi ci de l’Antic Ajun-

No tot és romàPATRIMONI

La capital tarragonina, coneguda internacionalment pel seu patrimoni de Tàrraco, amaga un important llegat medieval que val la pena conèixer

Vista aèria de la Catedral de Tarragona i els carrers del voltant, on es concentra bona part del patrimoni medieval de TGN.

| 14 d’octubre de 2015 Tarragona | 9

TARRAGONA

tament, amb un notable pati i pis principal, i els porxos del carrer Merceria, del segle XIV.

L’ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇEs tracta de l’únic temple ple-nament gòtic que es conserva a la ciutat de Tarragona. L’estruc-tura actual respon a la reedifi -cació feta l’any 1362. L’interior de l’edifi ci guarda dues obres medievals proce-dents del desaparegut santuari de Santa Magdalena: el magní-fi c retaule de Sant Llorenç i un notable calze que pertany al gò-tic tardà.

ANTIC HOSPITAL DE SANTA TECLAEntre els edifi cis civils ressalta l’antic Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, ubicat al carrer de les Coques i avui seu del Consell Comarcal del Tarragonès. Va ser fundat l’any 1171 per disposició testamentària de l’arquebisbe Hug de Cervelló i en ell trobem l’origen de l’actual Hospital de Santa Tecla. L’any 1464 es va fu-sionar amb l’hospital de la ciu-tat, constituint el model funcio-nal que l’hospital conserva fi ns a la data.

EL CALL JUEUÉs el barri on residia la comu-nitat jueva, al voltant de la pla-ça dels Àngels. Era físicament independent de la resta de la ciutat i fi ns i tot disposava de sortida pròpia a l’exterior (la portella dels jueus). Per la do-cumentació se sap que dispo-sava d’una sinagoga, una esco-la i uns banys. Velles reformes urbanístiques van malmetre’n parcialment la trama urbana i el call ha quedat reduït a alguns carrers i uns pocs arcs gòtics.

CASTELL DE TAMARIT

RETORN AL PASSAT AMB EL MERCAT MEDIEVALUn cop a l’any (aquest passat cap de setmana en el cas de 2015), el Pla de la Seu i els carrers del voltant de la Catedral de Tarragona es converteixen en un autèntic mercat medieval que ofereix als seus visitants artesania, joieria, productes d’alimentació, una taberna, una haima i una mostra d’ofi cis de l’època. El mercat, un dels més antics de la zona i organitzat per l’Assocació Medieval de Tarragona, es complementa amb activitats culturals com ara representacions teatrals, de malabars i actuacions musicals. També se celebra una trobada de gegants medievals.

L’actual disposició de la capital tarragonina cal trobar-la en l’època medieval i en el seu edifi ci més emblemàtic: la Catedral

Plaza Alcalde Lloret, 143005 TARRAGONA

CERTIFICADOS MÉDICOS,PSICOTÉCNICOS CONDUCTORES

Y CAZADORES

977 23 55 77OFTALMOLOGÍA

URGENCIAS: 629 25 23 24

CENTRO MÉDICOROMA

L’antic Hospital de Santa Tecla, Tamarit, el Pla de la Seu i el Castell del Rei són herències d’aquella època

ANTIC HOSPITAL DE SANTA TECLA

CATEDRAL DE TARRAGONA

ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ

CASTELL DEL REI

14 d’octubre de 2015 | 10 | Territori

TERRITORI

C ada vegada són més les companyies instal-lades al territori que

aposten per aprofundir en estratègies de Responsabili-tat Social Corporativa (RSC). Així ho demostra el recent èxit del 5è Sopar Solidari de la Fundació PortAventura, que va aplegar més d’un mi-ler de persones en una cita destinada a recaptar fons per a la lluita contra la malaltia de l’Alzheimer a les nostres comarques i a Catalunya. Prop d’un centenar d’empre-ses que fan negoci a casa nos-tra, a més de les autoritats i d’alguns ciutadans a títol in-dividual, van convertir el cer-tamen en un autèntic èxit (a raó de 600 euros la taula de 10 comensals). El poder de con-vocatòria de PortAventura i la seva fundació va permetre recaptar més de 82.000 que van directe a mans de tres or-ganitzacions dedicades a in-vestigar i pal·liar els efectes de l’Alzheimer, una malaltia sense cura coneguda i contra la qual serà difícil avançar si no és amb l’ajut de tothom, especialment d’aquells amb més recursos econòmics.

PORTAVENTURA, COCA-COLA, LA CAIXA... són marques d’em-preses importants, conegudes arreu pels seus productes i per la seva forta implantació en el mercat. Malgrat l’èxit numèric (quan a facturació i vendes), des de fa uns anys algunes d’aques-tes companyies han desenvo-lupat estratègies de Responsa-bilitat Social Corporativa, és a dir, d’implicació de la seva marca en el teixit social del territori on desenvolupen els seus negocis. Una empresa pot fer RSC des de molts vessants

(medi ambient, foment de la cultura, festes, esport, forma-ció...) però a les comarques de Tarragona, territori que acull nombroses companyies impor-tants tant d’àmbit estatal com internacional, hi ha una espe-cial necessitat d’avançar cap a millores en els àmbit socials i, molt especialment, en aquelles iniciatives que ajudin a reduir les injustícies i protegeixin els col·lectius poblacionals més desfavorits. L’atenció de ma-lalts crònics i gent gran depen-dent, la protecció de menors en risc d’exclusió social, el suport a les persones amb discapacitat física o mental... són camps en què encara queda molt camí a

recórrer, tant des del punt de vista dels recursos que hi pot destinar l’administració com en la seva progressiva profes-sionalització. És a través de po-lítiques intensives de RSC per part de les grans empreses que aquest llarg camí es pot anar escurçant. Afortunadament les companyies comencen a veure que actuar amb responsabilitat social comporta intrínsecament uns benefi cis quant a imatge i acceptació. I és que les empre-ses, molt més enllà de generar riquesa amb els seus llocs de treball, poden esdevenir pilars d’una societat més equitativa més enllà de les parets de les seves fàbriques, naus industri-

als i plantes de producció.PortAventura i la seva fundació, en només cinc anys, han sabut despertar aquesta consciencia-ció en bona part del teixit em-presarial de les comarques de Tarragona. Fet que ho demos-tra les prop de 100 empreses de tots els sectors i nivells que han participat en el 5è Sopar Solida-ri celebrat divendres passat. La participació activa de represen-tants de totes aquestes fi rmes, ja sigui amb aportacions eco-nòmiques o amb regals per a rifes benèfi ques, demostra que hi ha un camí per recórrer si el territori és capaç de generar projectes fi ables, efectius i en-grescadors.

Empreses sensiblesSOLIDARITAT

El 5è Sopar Solidari de la Fundació PortAventura, amb l’assistència de prop de 100 empreses, demostra que el teixit econòmic tarragoní està per la labor social si al darrere hi ha projectes fi ables i engrescadors

Més de mil persones representatives del teixit empresarial, polític i associatiu de les comarques de Tarragona es van aplegar en el 5è Sopar Solidari de la Fundació PortAventura, el més multitudinari celebrat fi ns ara. La iniciativa va permetre recaptar més de 82.000€ destinats a la lluita contra l’Alzheimer. / Cedida

Les grans empreses ja no es limiten a generar riquesa a través de llocs de treball. Van més enllà col·laborant amb accions concretes per reduir les injustícies a la societat que les acull

Òliver Márquez,Tarragona

| 14 d’octubre de 2015 Territori | 11

territori

EMPRESES, INSTITUCIONS I PARTICULARS PRESENTS AL SOPAR DE PORTAVENTURA

HOTELBEDSAON GIL Y CARVAJAL S.A.

COBEGA EMBOTELLADOR S.L.COCA-COLA IBERIAN PARTNERS

SEGURCAIXA - ADESLASFUNDACIO DAMM

UNILEVER ESPAÑA S.A.DAVIGEL ESPAÑA S.A.

FORNO DASOLOPEGAS TOURISTIK SPAIN S.L.

RENFE VIAJEROS S.A.CLECE S.A.

MICROARQUITECTURA S.L.NTI S.L.

PUBLIMAX A.S.A.P. PUBLICIDAD S.L.BUNZL DISTRIBUTION SPAIN S.A.

GAC 3000DIVERSEY ESPAÑA S.L.

DRAGADOS S.A.APRODISCA

GICSABARNA IMPORT S.A.

GRUPO NAVEC SERVICIOS IND.CARITAS DIOCESANA DE TARRAGONA

CASAL DE LA DONA DE VILA-SECACENTRE D’ACOLLIDA LA MERCEFUNDACIO PASQUAL MARAGALL

ANEX TOUR SPAIN S.L.SERHS TOURISM

NT INCOMING S.L.TUI ESPAÑA TURISMO S.A.

VIATGES BARCELOHOTELEXTRAS

EUROPA TELECOM-DEAMEDODEON INBOUND SPAIN S.L.OLIMPIAMEDITERRANEO S.A.

CAMBRA DE COMERÇ DE TARRAGONAALBIÑANA, IGNACIO

ALVAREZ VAZQUEZ, MARIA ANGELADE PINEDA, MARICHU

GARCIA PEREZ, FRANCISCO JAVIERGARCIA PEREZ, FRANCISCO JAVIER

GUASCH SOL, ARNAUMORALES RILO, MIGUEL ALEJANDRONOTARIA MARTINEZ & BOISAN S.C.P.

REINA PARDO, SILVIAREYES HERREROS, JUAN

SORIA SORJUS, JOSEDEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL I FAMILIA TARRA-

GONAGRUP CIU - TARRAGONA

GRUP ERC - MES - MCD / TARRAGONADOWN TARRAGONA

ASSOCIACIO PADEL AMB TUFABELO LAZA, AMHED

FUNDACIO GRESOL - PROJECTE HOMESERVEIS SANITARIS DE TARRAGONA

SOLCINVEST FOR CHILDREN

CAIXABANK - OBRA SOCIAL “LA CAIXA”GTD SISTEMAS DE INFORMACION S.A.U.

HOSPITAL SANT JOAN DE DEURCD ESPAÑOL

BESORA CABRE, MA. TERESAFUNDACIO PORT AVENTURA

LERIN SICILIA, MA. JESUSVILLABLANCA SERVEIS ASSISTENCIALS

XARXA DE SANTA TECLAREPSOLREPSOL

MIQUEL ALIMENTACIO FOODSERVICE LLADOS PUJOL, BERNAT

NUÑEZ PEREZ, ALEXAJUNTAMENT DE REUS

AJUNTAMENT DE SALOUAJUNTAMENT DE VALLS

DELEGACIO GOVERN GENERALITAT TARRAGONADIPUTACIO DE TARRAGONA

SENDRA VELLVE, JORDI MIQUELSUBDELEGACIO DEL GOVERN

CAMBRA DE COMERÇ DE REUSAJUNTAMENT DE CAMBRILS

AJUNTAMENT DE REUSAJUNTAMENT DE TARRAGONA

AUTORITAT PORTUÀRIA DE TARRAGONAMOSSOS D’ESQUADRA

VILLABLANCA SERVEIS ASSISTENCIALSBAGUE PUBILL, AURORA

JOVE LATOUR, FRANCESCAJUANPERE AGRAS, JOSEP MARIA

SARIÑENA ALBACAR, JOSE ANTONIOBESORA CABRE, JOAN

BESORA CABRE, MA. TERESADIAZ MUÑOZ, SOFIA

GALINDO ROMERO, MA. ANTONIAPONS ALTES, MISERICORDIA

PORTEIRO REY, VANESSAREYES AGUILERA, LAURA

SANCHEZ ALGAR, PATRICIASOLER MARTINEZ, MA. CARMENLLAVORE DELCLOS, JOAQUIM

VALLDOSERA GOMIS, RAIMUNDA

CEPTACONSORCI CRT

FUNDACIO GARRIGUESBASF

JULIA TRAVEL S.A.ESTIVALPARK SALOU S.A.FUNDACIO PRIVADA SHE

HOTEL BELVEDERE SALOU S.L.MEJOR DERECHO S.L.P.

FARRIOL BATALLA, GORETTIINSAGRA UNO S.L. - GROUP PALAS

PROMOCIONES BLAUMAR S.A.MARSAL MINGUELLA, RAMON

HELGUERA DOMOSTEGUI, LUISORTONEDA PIJOAN, JOAN MA.

CASTILLO MESEGUER, MARIA TERESAMARSAL MINGUELLA, RAMON

MARSAL VENDRELL, SALVADORMARSAL VENDRELL, ANNA

APEMTAAME MATERIAL ELECTRICO S.A.U.

SABICO SEGURIDAD S.A.LLUSSA MATAS, JOAN MARIA

MESTRE MEDICO, JOSEPRILLO LLEIXA, JORDI

SANTOS BONET, FRANCESC XAVIERCARBONELL FIGUERAS S.A.

OPTIMA FACILITY SERVICES S.L.ACTIVA MUTUA 2008

BIBIELLE GLOBAL TRANSLATIONS S.L.BUGADERIA INDUSTRIAL MESNET S.L.CLARIANT IBERICA PRODUCCION S.A.

BANCO SANTANDEROLIVA MOTOR GAVARRES S.L.U.

ATLANTIC FORWARDING SPAIN S.L.VIAJES EL CORTE INGLES

A.E.Q.T.S.E. DE CARBUROS METALICOS S.A.

CLUB LIONS REUSR DE ARCE S.L.

EMPRESA PLANA S.L.SCHNEIDER ELECTRIC ESPAÑA S.A.

SEIDOR CONSULTING S.A.TRANSPORTES PUJOL Y PUJOL

ACCIONA FACILITY SERVICES S.A.BONAIMATGE S.L.

CAMARASA CARDONA, PILARELECNOR S.A.

CLUB NAUTIC CAMBRILSGETINSA-PAYMA S.L.

GRIÑO ECOLOGIC S.A.

Representants de les tres entitats destinatàries de la recaptació (Fundació Alzheimer Reus/Baix Camp, Fundació Pasqual Maragall i Fundació Villablanca), en el moment de rebre el xec simbòlic del 5è Sopar Solidari de la Fundació PortAventura. En total es van repartir més de 82.000 euros, que és fins ara la xifra més alta recaptada per la Fundació a través d’aquesta iniciativa solidària.

La Xarxa de Santa Tecla i la Casa Sant Josep de Tarragona, entitat dedicada a lluitar contra l’exclusió social en els infants, també van rebre en la mateixa gala la recaptació aconseguida en el I Torneig Solidari de Golf organitzat el passat dia 3 d’octubre per la Fundació PortAventura.

14 d’octubre de 2015 | 12 | Territori

territori

La Generalitat posa al dia els permisos ambientals de Repsol amb límits d’emissions més restrictius

MeDi AMBieNt

L’autorització inclou per primera vegada la vigilància continuada de components orgànics volàtils (COV) com el benzè i el butadiè

E n el marc de la Taula de la Qualitat de l’Aire al Camp de Tarragona i

amb l’objectiu de posar al dia els permisos ambientals d’un dels establiments industrials més importants i estratègics de Catalunya, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha aprovat la nova autorització ambiental de la refineria de Repsol Petróleo, situada als municipis de la Pobla de Ma-fumet, Constantí i Perafort.

D’aquesta manera, han auto-ritzat l’adequació de la planta d’olefines per maximitzar l’ali-mentació amb propà, un canvi considerat ambientalment no substancial. Tot i això, el pro-jecte presentat no suposa la instal·lació de cap nou focus ni l’increment de les emissions de cap dels existents ni de les tor-xes. Tal com ha explicat el go-

vern, l’actualització de l’auto-rització forma part de l’aposta de futur del Govern de la Gene-ralitat pel Camp de Tarragona, que «necessàriament ha de pas-sar per un desenvolupament sostenible i equilibrat dels dife-rents sectors productius, amb l’objectiu d’assolir una econo-mia diversificada que assumei-xi i minimitzi les seves externa-litats ambientals».

Límits més enllà de la normativa europea

La Direcció General de Qua-litat Ambiental ha establert una col·laboració i diàleg amb l’empresa, els Ajuntaments propers i l’entitat ecologista Cel Net al llarg dels dos anys i mig que ha durat la tramitació ambiental amb la finalitat que la nova autorització incorporés

la major part de les millores tècniques disponibles i fixés lí-mits d’emissions que no seran d’obligat compliment fins l’any 2018, d’acord amb la normati-va europea. A més, per primer cop des que la planta es troba en funciona-ment s’ha inclòs en l’autoritza-

ció un apartat específic referit a les emissions difuses, que ha de representar un pas endavant en la protecció de la qualitat de l’aire a Tarragona. Així es con-templarà per primera vegada la vigilància de components orgà-nics volàtils (COV) com a requi-sit en l’àmbit de l’autorització.

La nova autorització està alinea-da amb els objectius de la Taula de la Qualitat de l’Aire al Camp de Tarragona, constituïda el passat mes de juliol. Aquest òr-gan canalitza i aglutina les ac-tuacions en matèria de qualitat de l’aire que es desenvolupen al territori. Especialment para atenció a les emissions no ca-nalitzades per xemeneia con-nectades a la Xarxa d’Emissions Atmosfèriques de Catalunya (XEAC), com ara les dels COV, entre els quals s’inclou el benzè i el butadiè, o els hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP), en-tre els quals s’inclou el benzo-pirè. Precisament formen part d’aquests últims els prop de 120 contaminants nous que es controlaran a través de la Xar-xa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA).

Les obres de Ferrari Land tallaran la via que uneix Salou i Vila-seca durant dues setmanes

HABitAtGe

L ’avinguda Pere Molas, que connecta Salou amb Vila-seca, roman-

drà tancada a causa de les obres que s’estan executant en els terrenys del futur parc d’atraccions Ferrari Land. Concretament s’estan des-viant les canonades d’aigua potable que subministren al complex CRT i part del mu-nicipi de Salou i que passen per sota dels terrenys del futur parc. Les canonades existents, que dificulten les obres en el paviment del fu-tur Ferrari Land, es desvia-ran per fora i es connectaran mitjançant un nou traçat.

Les obres tenen un cost de

345.000 euros que assumirà PortAventura, i es preveu que tinguin una durada de dues setmanes. Concretament el tram d’afectació va des de la rotonda del centre comercial Port Halley, fins la rotonda de l’hotel PortAventura. Es per això que s’ha desviat el tràn-sit cap al carrer Joan Fuster.Pel que fa als taxis, s’ha ha-bilitat una parada temporal al costat de l’hotel La Haci-enda, ja consensuada amb el sector. El trànsit de persones con-tinuarà sent per l’avinguda Pere Molas, on s’hi habilita-ran uns passos per tal que les persones puguin passar sense problemes.

El tram d’afectació va des de la rotonda del centre comercial Port Halley fins a la rotonda de l’hotel PortAventura

| 14 d’octubre de 2015 Territori

territori

| 13

Estrelles Michelin contra la malaltiasolidaritat

U n any més el complex educatiu de Tarragona (antiga Laboral) acolli-

rà el V Sopar contra el càn-cer i la leucèmia que reuneix els restauradors amb estrella Michelin de la demarcació de Tarragona, Joan Bosch, de Can Bosch; Diego Campos, de Rincón de Diego; Fran Ló-pez, del restaurant Villa el Retiro, i Jeroni Castell de les Moles encapçalaran el cin-què sopar contra el càncer i la leucèmia que es realitzarà el pròxim divendres, 6 de no-vembre, a partir de les 21.30 hores.

Els fons que es recaptin en aquest sopar es destinaran a les entitats de la Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i de les Terres de l’Ebre i a la Fundació Carreras Contra la Leucèmia.El sopar s’ha convertit en un acte referent a la ciutat de Tar-ragona per a la Lliga Contra el Càncer, i la Fundació Carreras Contra la leucèmia, ja que en les anteriors edicions no no-més ha aconseguit atraure públic de la ciutat, sinó també de les poblacions de les comar-ques tarragonines i d’alguna població de fora de Catalunya. Aquelles persones que hi vul-guin participar poden fer-ho a través de la Caixa, fent un ingrés al número de compte

2100-3510-76-2200196217 in-dicant el nom o trucant per te-lèfon al 977 23 24 24 de la Lliga Contra el Càncer per tal de fer la reserva i abonar el tiquet a l’entrada. El preu del sopar és de 40 euros per persona i cal recordar que les taules com-pletes són de 6 persones.

Un menú gastronòmic amb estrella

El sopar s’iniciarà amb uns ape-ritius compostos per encenalls de pernil ibèric amb pa amb to-màquet per part d’Avicsa. Els aperitius elaborats per Jeroni Castell: hot-dog de tonyina amb

pa al vapor i romesco picant, tapa variada i vermut servit en copa i cucurutxo de pa amb to-màquet i pernil. Els elaborats per Diego Campos: bombó de foie i mousse de formatge fresc, pernil ibèric, compota de ceba i quicos; brioix al vapor fegit amb verduretes, gambes i shisho amb

maionesa de quimtxi, i ànec a la taronja. L’elaborat per Àngel Ji-ménez: bunyols de bacallà sobre romesco fred, i l’elaborat per Marco Borromeo: esferificació de menta amb mousse de roque-fort i vidre de remolatxa.El primer plat anirà a càrrec de Fran López de Villa Retiro i serà quallada de parmesà, pollastre a baixa temperatura, all negre i bolets. El plat principal, elabo-rat per Joan Bosch, de Can Bosch serà jarret de vedella a baixa temperatura amb cremós de ca-rabassa i verdures de tardor.El prepostre de Gabri Olivier, ge-lat de marron glacé sobre llit de pomes i gotes de vi. I el postre de Marco Carreiro de Pastissos de Crema, macarron de gerd, io-gurt, i menta. El sopar acabarà amb els cafès i els petits fours.

Restauradors tarragonins reconeguts amb Estrella Michelin elaboraran el menú del 5è Sopar contra el càncer i la leucèmia el dia 6 de novembre

Imatge d’una edicó anterior del Sopar contra el càncer i la leucèmia./Cedida

Els fons es destinaran a la Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i de les Terres de l’Ebre i a la Fundació Carreras Contra la Leucèmia

14 d’octubre de 2015 | 14 | Entrevista

GENT DE CASA

Jordi Viñolas (Tarragona, 1984), s’autodefi neix com un «cromo nou»

dins del circ mediàtic i cultu-ral de la ciutat de Tarragona. Reconeix que els seus pares no saben què dir quan han d’intentar explicar a què es dedica el seu fi ll. Actualment és el gerent de la Sala El Cau, espai d’oci nocturn de la Part Alta que ha estat capaç de di-namitzar en poc temps. Però en Jordi Viñolas és molt més que un professional de la nit tarragonina. Del seu cap inquiet no deixen de sorgir idees adreçades a transfor-mar la ciutat de Tarragona en quelcom modern, obert, innovador i actiu. Iniciatives d’èxit com la Baixada del Pa-jaritu, la Watermelon Pool o el mapping de la Catedral porten el seu segell. Ell for-ma part d’una nova genera-ció de tarragonisme que, tal com diu el seu lema de vida (#femquepassi), volen que la ciutat esdevingui un escena-ri on pugui passar qualsevol cosa.

Sempre has viscut a Tarrago-na?Sóc del barri de la Granja, on hi vaig viure fi ns els 12 anys. Després els meus pares van adquirir un pis al centre de Tarragona, prop de la Renfe, i ens hi vam traslladar. Sem-pre he viscut a Tarragona. En dos moments puntuals he es-tat 6 mesos a Saragossa, on em vaig encarregar de coor-dinar el muntatge del pavelló d’Amèrica Llatina a l’Expo, i a Manchester -un autèntic fra-càs- perquè no vaig aconseguir l’objectiu d’aprendre anglès. Abans de l’Expo de Saragossa havia estudiat Turisme a Vila-seca, sempre compaginant-ho amb feines al sector de la res-tauració i dels bars. Quan vaig acabar d’estudiar vaig entrar a PortAventura en organització d’esdeveniments i espectacles. Quan vaig tornar de Manches-ter vaig accedir a la Xarxa de Santa Tecla, on he estat diver-sos anys. I ara fa un temps vaig

decidir dedicar-me als meus projectes personals, tots els que el cos aguanti, i a regentar El Cau.

Et veus fent el mateix que ara durant els pròxims 20 anys?No veig gens clar que pugui viure 20 anys més. Sempre he pensat que moriré jove.

Per què?En els meus anys de professió a la Xarxa de Santa Tecla he vist molts casos de gent que no ar-ribava a complir els 60. I jo no sé si aquesta nova generació de joves, que som fi ns i tot més multitasca que les anteriors, arribarem a vells.

Aquesta és una percepció que tens pel teu estil de vida?Potser vaig una mica més ac-celerat que la mitjana, però realment penso que tots anem amb els bioritmes accelerats.

PortAventura, Expo Saragos-sa, Xarxa de Santa Tecla... I ara treballes per a tu.Tinc 31 anys i ja fa uns 15 anys que estic contitzant, gairebé sempre en empreses grans i amb models de gestió ben diferents. Després de totes aquestes experiències, totes elles molt enriquidores però jeràrquiques, potser ara és el moment de treballar per un mateix, d’estirar del carro i de no estar sempre a l’espera de decisions de tercers, de superi-ors o de clients. Tu com et defi neixes quan et presentes per un lloc de tre-

ball?Aquest és un problema que tinc actualment. I també el tenen els meus pares. L’altre dia par-lava amb ells i els preguntava: què dieu quan us pregunten en què treballa el vostre fi ll petit? Abans era fàcil, perquè podien dir que treballava a PortAven-tura fent espectacles o a la Xar-xa de Santa Tecla en el tema de les llistes d’espera. Però ara... uff... es queden en blanc. Jo em defi neixo com a mobi-litzador d’idees i projectes. La gent m’ha fet creure que les co-ses que jo puc arribar a pensar són ocurrents i innovadores. Per tant, puc dir que destaco en aportar idees en qualsevol entorn, ja sigui en l’organitza-ció d’un esdeveniment privat o públic o a l’àmbit empresarial.

Què és més difícil tenir idees o executar-les?Executar és relativament fàcil, sobretot si saps buscar l’entorn i els suports necessaris per fer-la realitat. Però en tenir una bona idea és triga una mica

més de temps. Es tracta de mi-rar el problema i les oportu-nitats des de tots els punts de vista. Mira, quan em van donar les claus de la Sala El Cau jo en cap moment ho vaig veure com un lloc per servir copes o fer monòlegs. Al voltant d’un negoci com aquest hi ha mi-lers de possibilitats de generar projectes i sinergies, especial-ment a través d’aliances amb l’entorn més proper.

I aquestes idees te les quedes o les cedeixes?Les proposo, les executo i quan ja estan rodades les deixo en mans d’altres per jo anar a afrontar nous projectes. Això, per exemple, és el que va pas-sar amb la Baixada del Pajarito. Necessito reptes nous.

I en quins projectes estàs ara?Començo una col·laboració a nivell de producció i de presen-tació en un nou programa de televisió a TAC12. Em fa una mica de vergonya sortir a la

C/ La Unió, 45, 1r -2a43001 TARRAGONATel./Fax. 977 236 908

statecla@clinicadentalsantatecla.esMÉS DE 25 ANYS AMB VOSTÈ

Jordi ViñolasMOBILITZADOR D’IDEES I PROJECTES

«És més difícil tenir una bona idea que no pas executar-la»

«Els mitjans dediquen massa quota als polítics. Estaria bé que dediquessin més espai a la ciutadania... als arquitectes, als escriptors, als científi cs, als botiguers...»

Òliver Márquez,Tarragona

| 14 d’octubre de 2015 Entrevista | 15

GENT DE CASA

tele, però crec que per arribar a fi nal de mes és millor que em conegui el màxim de gent pos-sible. Estic content perquè el meu lema, fem que passi, serà també el lema de la televisió en aquesta nova temporada. A veu-re si entre tots posem el nostre granet de sorra perquè la ciutat es mogui. Busquem crear ex-pectatives i sorprendre.

Alguna vegada t’han proposat entrar en política?No. És més, et diré que penso que els polítics tenen massa presència i quota als mitjans generals i locals. Estaria bé que comencessin a reduir les pàgi-nes i els minuts dedicats als po-lítics per començar a donar veu als arquitectes, als doctors, als botiguers, als artistes i als pro-

fessionals que donen vida a la nostra societat. Els polítics hau-rien de gestionar i no pas ser protagonistes.

Algun projecte a llarg termi-ni?Hem presentat un star-up a un concurs de Telefónica, projecte que ha estat seleccionat com a fi nalista. La idea és, a través de les noves tecnologies, saber què fa la gent a les ciutats en el seu temps d’oci. Proposem que Tarragona es converteixi en un laboratori per provar una nova aplicació de telefonia que permetrà conèixer quin és el comportament a temps real de la ciutadania i els seus hàbits.

Sabrem quanta gent sopa fora, quanta gent es queda a casca, quants van al cinema... A partir d’aquí, les possibilitats són infi -nites, ja que es disposarà d’in-formació molt útil, sobretot per a les administracions i les em-preses a l’hora de prendre deci-sions que afectin la ciutadania. La intenció és provar l’aplica-ció fi ns al 2017, tot coincidint amb els Jocs, i que després des de Tarragona sigui exportable a altres ciutats. Es poden tenir bones idees, però ens falten in-dicadors perquè aquestes esti-guin ben encaminades.

I també la Watermelon, no?Encara queda molt per això.

Però farem alguna cosa en TV.

Quantes hores dorms?Uff... molt poques i molt desor-denades. Tinc una vida poc es-table, com pots veure. Descanso quan puc.

Llavors no cal que parlem ni de ni parella ni de formar una família....No hi crec. Penso que tenir pa-rella és la via més directe per tallar-se les ales. I no vull que ningú me les talli. Per tant, no cal que parlem tampoc de la possibilitat de tenir fi lls. No em sento sol, tot al contrari. A més, com t’he dit abans, crec que moriré jove.

14 d’octubre de 2015 | 16 | Social

XARXA DE SANTA TECLA - SANITÀRIA I SOCIAL

L ’equip humà del Centre Residencial d’Acció Edu-cativa (CRAE) de la Casa

Sant Josep treballa constant-ment perquè els nens i nenes residents al centre gaudeixin d’una infància plena de bons records en un ambient fami-liar i educatiu. Amb aquest objectiu l’estiu passat es va dur a terme el projecte Pas a pas, fem camí, impulsat pels educadors Toni Garcia, Dani Molina i Montserrat Pellisa i amb el suport de la direcció del centre, a través del qual un grup de vuit nens i nenes del CRAE van poder viure una experiència única tant des del punt de vista del foment de la solidaritat com pel que fa al reforç de l’autoestima i de la cultura de l’esforç. L’activitat, que va consistir a cobrir a peu en set dies els 100 km que separen la localitats Sarria i Santiago de Compostel·la, va ser tot un èxit en tots els as-pectes.

Tal com expliquen els educa-dors responsables d’aquesta iniciativa pionera –i que de ben segur es repetirà en el futur-–«aquests tipus d’experiències personals signifiquen un crei-xement personal per als nois i noies del CRAE». La idea de fer el Camino de Santiago es va començar a concretar entre els educadors l’any 2013, tot iniciant la seva preparació per adaptar-la al conjunt de nois i noies del centre. Entre altres as-pectes, com ara la impossibili-tat que tenen els menors per re-alitzar activitats similars en el seu entorn familiar, el motiu de fer el camí venia de la necessi-tat de trencar la monotonia del dia a dia a l’espai del CRAE, així

com treballar la vinculació dels nois com a grup, l’autonomia dins de la dinàmica del dia a dia i potenciar el treball en equip. Existeix també un fet que es vol perseguir, que és la identitat de grup. Un espai on conviuen in-fants i educadors dóna, com va passar, l’oportunitat que sorgei-xin noves dinàmiques que per als nois/es són desconegudes. «El concepte d’estar caminant, sense domicili fix, permet que

puguin responsabilitzar-se, organitzadament, de totes les tasques relacionades amb la su-pervivència del grup», apunten els educadors. Tal com s’havia previst, l’expe-riència va ser un èxit. La totali-tat de nens i nenes participants (d’entre 10 i 17 anys) van apren-dre, entendre i gaudir la màgia de fer el Camino de Santiago, un record positiu d’infància per a tota la vida.

XARXA DE SANTA TECLA

Un grup de vuit nens i nenes de la Fundació Casa Sant Josep, entitat dedicada a atendre infants i joves en risc d’exclusió social, fa la ruta dels peregrins en una experiència formativa, d’esforç i de convivència

La Casa Sant Josep, al Camino de Santiago

Adam (10 anys)«L’experiència ha

estat molt bona. He conegut coses noves»

Yolanda (11 anys): «Ha estat una viència única. Serà un record

per a tota la vida»

Lucia (12 anys)«El camí ens ha unit

més com a grup i com a família»

Nerea (13 anys)«Pensava que això del camí era una

tonteria. Però m’ha agradat molt arribar

a Santiago»

Tahar (13 anys)«Una experiència

inoblidable. El millor moment, arribar a la

Catedral»

Joana (17 anys)«Desconnectes de tot. La veritat és que fer

el camí de Santiago té més sentit del que em

pensava»

Jeffrey (16 anys)«M’ha semblat una experiència molt

enriquidora, perquè al principi vaig pensar «on m’he ficat? Què faig aquí?»; però t’hi acostumes i t’acaba

agradant»

Nataly (16 anys)«El camí m’ha semblat

molt interessant. He conegut llocs nous,

he après maneres diferents de viure i a guiar-me sense

perdre’m. He conegut gent nova i llocs molt diferents»

Diferents imatges del grup de nens i nenes del CRAE de la Casa Sant Josep de Tarragona, acompanyats de quatre educadors, fent el camí de Santiago. En total van ser 100 km en set dies. A sota, una credencial del pelegrí on es recullen tots els llocs per on va passar l’expedició.

| 14 d’octubre de 2015 Social | 17

XARXA DE SANTA TECLA - SANITÀRIA I SOCIAL

La Casa Sant Josep, al Camino de Santiago

14 d’octubre de 2015 | 18 | Societat

ENTITATS

ATarragona hi ha una associació que treba-lla per aconseguir que

anar a un concert sigui una cosa tan normal i quotidia-na com anar al cinema, al teatre, prendre una copa o anar a la platja a l’estiu i perquè la música ocupi l’espai que es mereix dins de la cultura en la nostra societat.

Parlem de l’Associació de Músics de Tarragona, una entitat sense ànim de lucre que va néixer a Tarragona l’any 1999 per defensar i aglutinar els interessos dels músics i grups d’arreu de les comarques tarragonines. Segons Miguel Alberto Cruz, president de l’AMT, «des dels sus inicis, l’objectiu de l’en-titat ha estat convertir-se un espai on intercanviar idees i

bastir estratègies de difusió de la música per sensibilitzar tots els sectors de la societat i alhora afavorir i facilitar el camí cap a la professiona-lització dels músics de casa nostra».Amb una filosofia associativa, l’AMT ofereix assessorament i busca la complicitat dels músics i de persones impli-cades en projectes musicals a través de diverses activitats que ja s’han fet un lloc en l’esfera cultural de la ciutat.

Capsa de MúsicaParlar de l’AMT és parlar de la Capsa de Música, un terme que ja s’associa tant a inicia-tives innovadores com a pro-gramació estable. Es tracta d’un equipament municipal destinat a la creació i difusió de la música, un espai sonor obert a propostes en tots els

formats musicals. Presenta una programació estable de concerts, entre els quals des-taca, el dia 17 d’octubre, el de Max Sunyer Trio que pre-

sentarà el seu nou disc Illa Imaginada, a les 23 hores.Recentment ha estrenat una pàgina web on es pot co-nèixer tota la programació: www.capsademusica.com.

Concurs DO TgnUna de les activitats més re-conegudes de l’AMT és el con-curs DOTGN, una de les con-vocatòries més destacades dins la programació musical i cultural, no tan sols de Tar-ragona sinó de l’Estat espa-nyol. El concurs, que aquest any arriba a la 25a edició, és un dels més ben dotats del panorama espanyol i ha estat la plataforma de llançament de grups com Ivory o Harri-son Ford Fiesta, entre molts i molts altres.

Bucs d’assaigAquest passat mes de juny

han començat a funcionar els bucs d’assaig, oberts a tots els grups i músics que necessitin un espai per as-sajar. Es tracta de tres bucs d’assaig que estan ubicats a la planta 1 -P1 de la Capsa de Música. El Buc 1 té unes di-mensions de 15,32 m2, i està totalment equipat; el Buc 2 té de 21,26 m2 i el Buc 3 20,04 m2, sense equipar. Tots estan dotats d’aire condicio-nat. Els horaris són flexibles. Per més informació es pot consultar la web de la Capsa de Música.Actualment l’AMT disposa de 690 associats de tota la de-marcació de Tarragona, els quals poden aportar les seves idees i iniciatives i benefici-ar-se de tots els avantatges que ofereix l’associació, tant en formació com en assesso-rament i acompanyament.

A tot ritme...L’Associació de Músics de Tarragona (AMT) fa un salt de gegant amb la posada en marxa de bucs d’assaig a l’emblemàtica Capsa de Música

Al mes de juny van començar a funcionar els bucs d’assaig, situats a la Capsa de Música. Es tracta de tres espais, un dels quals està totalment equipat, on els grups o solistes poden realitzar els seus assajos en horari flexible i adaptable a les seves necessitats. Un d’aquests grups són els Adoramos (a la imatge), que en fan ús dos cops per setmana. /Tomàs Varga.

ASSOCIACIÓ DE MÚSICS DE TARRAGONA (AMT)

(Espai Tabacalera)Av. Vidal i Barraquer, S/N info@capsademusica.comwww.capsademusica.com

Miguel Alberto Cruz, president de l’AMT./T.V.

| 14 d’octubre de 2015 Publicitat | 19

14 d’octubre de 2015 | 20 | Opinió

OPINIÓ

L ’home és l’amo de la terra, diem nosaltres. Deia el mateix l’home primitiu, però amb d’altres paraules, o millor, amb d’altres imatges. Amb una narració plena de color fa passar tots els animals per davant l’home, qui els imposa el nom. Imposar el nom és signe d’autoritat, de domini. Podem posar nom al nostre gos, però no al gos del veí. Amb aquesta imat-ge l’autor vol manifestar que l’home és l’amo de la creació: si imposa el nom a totes les coses és per-què li pertanyen. Però hi ha alguna cosa més, i més important. Mentre l’home mirava tots els animals constatava que cap era com ell, cap era el seu com-plement. En canvi, creada la dona, pot exclamar: “aquest sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn”. Nosaltres ho diríem amb d’altres paraules: la dona és de la mateixa naturalesa i té la mateixa dig-

nitat que l’home. Amb una imatge, que val més que mil paraules, el Gènesi afi rma la igualtat d’home i dona, cosa inaudita aquell temps.Una conseqüència d’aquesta igualtat és que la dona no pot ser tractada com un objecte propietat del ma-rit, idea comuna en l’antiguitat, ni li és lícit refusar-la com qui llença un objecte que ja no serveix, pràc-tica habitual en aquell temps. La paraula “divorci” equivalia a repudi, acte pel qual l’home refusava la dona i que no tenia contrapartida: la dona no podia repudiar el marit. En aquesta perspectiva cal veure la llei mosaica que ho permetia exigint unes míni-mes formalitats com un gran avanç jurídic-moral: en contra de la pràctica de repudiar la dona sense cap raó ni impediment, només es permet si es complei-xen certes condicions. Passa una cosa semblant a la llei del talió (ull per ull, etc.),és a dir no es pot fer més mal del que s’ha rebut. Això, en una societat que no posava límits a la venjança, fou un gran pas en l’ordre jurídic-moral i el començament de la re-gulació jurídica corresponent. En els dos casos foren un gran avanç malgrat des de la nostra perspectiva ens puguin semblar inadmissibles.

La Fira del Vendrell

JAUMECASAÑASGEÒGRAF

JOAN ARAGONÈSMOSSÈN

La desfi lada delsanimals davant d’Adam

A quest cap de setmana s’ha dut a terme la

Fira de Santa Teresa del Vendrell. Un esde-veniment amb arrels, que fa més d’un segle que es porta desenvo-lupant a la capital de comarca.Segurament aquesta Fira va sorgir amb la voluntat d’ensenyar el municipi, com un in-tent de conèixer que podia oferir un municipi com el Vendrell, avui en dia en diríem un acte de promoció econòmica. Encara ho continua sent, i la promoció que es fa del Vendrell sigui més que notable, segu-rament no trobaríem un esdeveniment semblant de tots els que es fan al Vendrell durant tot l’any. Per-sonalment, durant la meva visita diumenge al matí, el Vendrell feia goig, molt bon clima, força gent pel carrer i moltes coses a veure i tastar. També hi ha-via actes, com la jornada castellera, que et donava l’oportunitat de veure i conèixer un altra dimensió del Vendrell, important com la que més.La colla castellera del Vendrell, possiblement sigui un del millors ambaixadors del municipi, conjunta-ment amb el seu equip d’hoquei patins. També cal destacar la capacitat d’integració social, d’aquella expressió que a vegades sentim a dir de “fer poble”, de la colla.La Fira del Vendrell i els actes que l’acompanyen es converteixen en instruments de dinamisme econò-mic, social i territorial. La Fira del Vendrell podria ser un bon exemple de projecció territorial no no-més del Vendrell, també de la resta de la comarca del Baix Penedès. Una projecció territorial impres-cindible pel territori, i per fer allò que sempre se li ha criticat al Vendrell, que no ha fet i no fa de capital comarcal. Aprofi tar la Fira de Santa Teresa per mostrar no només com és el Vendrell , mostrar també les qualitats i potencialitats de la resta de co-marca. Convertir aquesta fi ra en un esdeveniment comarcal, un esdeveniment, per exemple, per la promoció turística de la comarca en el seu conjunt. No només turisme, també convertir la fi ra en un aparador de totes les oportunitats que podem tro-bar a la comarca des del punt de vista, social, cul-tural, econòmic, laboral, educatiu. En defi nitiva un indret on fer comarca.Som la comarca que més ha crescut els darrers de-cennis a Catalunya. Ara el creixement disminueix, i sorgeix l’oportunitat d’integrar molta gent que viu en aquesta comarca però no s’hi sent identifi cada; més per desconeixement que per falta de voluntat.La fi ra del Vendrell podria ser el teler que cosís la xarxa comarcal, avui dia precària, però més neces-sària que mai.

«És curiós observar que sempre ho diem quan la llei va a favor

nostre, mai quan ens és contrària, cosa que manifesta que allò que es vol dir és que la llei hi és perquè la

compleixin els altres»

L a diferència és molt clara. Els súbdits tenen els governants com els seus amos; els ciuta-dans, els tenen com a servidors. Els amos,

tenen tots els drets i fan el que volen, i els súbdits no en tenen cap o tenen només els drets que l’amo, generosament, els concedeix. I hem de reconèixer que ser servidor, en lloc de ser amo, no és fàcil: el canvi, segons Pascal, respon a una representativi-tat, segons l’arquetip de la “caritat”, que exigeix una seriosa ascesi en el cor dels prínceps.

Això val evidentment per a la societat civil, però també val per a l’Església, constituïda en aquest món “com” una societat, segons el Concili II del Va-ticà. No sé si els membres del poble de Déu, que són tots els batejats i batejades, se senten súbdits o ciu-tadans: sentir-se súbdits, potser és més còmode (no cal pensar ni cal decidir), però és més miserable, en la mesura que suposa renunciar a la llibertat que correspon als fi lls de Déu. I una manera de com-provar si els qui manen en l’Església ho fan com a amos o com a senyors és veure si el que disposen a favor de tot el poble ho decideixen després d’haver

escoltat el poble. La “diòcesi” és sens dubte una es-tructura jurídica, però és només això: l’estructura jurídica mai no hauria d’anul·lar el poble de Déu i els drets que li corresponen.

Intramurs de l’Església sembla que, aquests dies, s’ha plantejat un debat, no sé si del tot ben plan-tejat, entre “justícia” i “misericòrdia”: he llegit i rellegit la butlla pontifícia amb la qual el Papa es-tableix l’Any sant de la Misericòrdia, i em sembla que el text i l’esperit que hi ha al darrere són del tot positius (encara que gosaria fer algunes mati-sacions). Però a vegades estic temptat per dir allò de la cançó: “No és això, amic, no és això”. Perquè seria un error, i més que un error, substituir allò que als súbdits o ciutadans correspon per dret (jus-tícia) per concessions gracioses (misericòrdia). I no sé si aquesta substitució no s’ha produït quan, a ni-vell de Dret canònic, es parla, en el cas del divorci, d’actuacions més misericordioses que, en el fons, deixen sense reconèixer el dret que, en l’Església, tenen els batejats i batejades a una “segona opor-tunitat”.

La revisió de la indissolubilitat del matrimoni, afi r-mada en el Nou Testament, sembla, si més no, ar-riscada. Però els riscs, fi ns i tot el risc d’anar més enllà d’una suposada “línia vermella”, formen part de l’actuació de la llibertat dels fi lls de Déu.

Súbdits ociutadans?

JOSEPGILPREVERE

«La “diòcesi” és sens dubte una estructura jurídica, però és només això: l’estructura jurídica mai no

hauria d’anul·lar el poble de Déu i els drets que li corresponen »

| 14 d’octubre de 2015 Opinió

APUNTS HISTÒRICS

| 21

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identifi cades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotografi a de l’autor si aquesta és facilitada.

ENVIA LES TEVES CARTES ALDIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A LECTOR@NOTICIESTGN.CAT

RAMON SEGÚCHINCHILLA

En aquesta fotografi a, que data de fi nal de la dècada dels anys 60, es pot observar una imatge ben sorprenent pel seu contrast amb la panoràmica que es té actualment des del mateix punt. Es tracta d’una perspectiva de la platja del Miracle des del Balcó del Medi-terrani, amb el fortí de la Reina al fons. Al centre s’observa una zona enjardinada que ha desaparegut però que en aquella època, tal com recorda el fotoperiodista Ramon Segú Chinchilla, donava accés a una coneguda sala de ball i de festes, anomenada Las Pal-meras, molt concorreguda per les parelles de l’època. Posterior-ment aquesta sala es va transformar en un restaurant per deixar pas, defi nitivament a la sala de jocs (Bingo) que acull actualment.

Tarragona en imatges

E xisteix molt poca documentació sobre la his-tòria dels gegants del carrer de la Merceria de Tarragona. Per les notes que trobem en alguns

programes de festes, però sobretot pels comentaris i explicacions que en el seu moment vaig rebre de Mos-sèn Salvador Ramon i de Samper Ventura, fi ll del re-cordat ‘Pepitu’ Samper, he aconseguit reunir algunes dades sobre l’origen i evolució d’aquests emblemàtics elements de les festes en honor a la Verge del Roser.Aquestes comencen a tenir notorietat a partir de l’any 1925. Amb la col·laboració dels veïns es guarneixen tots els carrers i balconades del barri amb ornaments de colors i fanalets. Grups de veïns representatius as-sistien als actes en corporació i, davant d’ells, sempre hi havia un grup de gralles obrint la marxa. També col-laboraven les bandes de música dels regiments d’Al-mansa i Luchana amb establiment a la ciutat.Aquí apareix una fi gura important i carismàtica del barri. Es deia Josep Espinach, el campaner de la Ca-tedral, qui va tenir la idea de fer uns gegants per tal d’engrandir i donar més rellevància a les festes. Pri-mer fabrica uns motllos en fang que van servir per do-nar forma als ninots fets amb paper, guix i aigua. Tota

aquesta feina es va fer al seu ‘taller’, dalt de tot del campanar, a la sala del rellotge. Fa primer el gegant i després la geganta. Un cop fora del motllo i assecats, l’autor els va pintar i els va posar nom. A la geganta la bateja amb el nom de la Ninons i al gegant li diu el Nassot. Com a anècdota dir que el campaner es va oblidar de posar pits a la geganta, fet que va ser motiu de comentaris irònics al barri. Els més joves deien que a la geganta li faltaven ‘els terrats’, fet que va fer enfa-dar el campaner fi ns al punt de prohibir l’entrada de ningú al taller. L’errada va ser corregida, cal dir, sense gaire encert, ja que el campaner va fer els pits massa petits. Tant, que les dones que van vestir la geganta van decidir afegir-li un postís per fer més notoris els atributs femenins.Citarem per la seva relació indirecta en la història dels gegants un senyor del barri que es deia Emili Fran-cesch, una bona persona amb molt de gust en temes artístics. Aquest va fer algunes petites i desinteressa-des observacions estètiques al campaner qui, en lloc

d’agrair-les, va empipar-se força amb ell. Potser per això el campaner va voler fer un nou gegant d’aspecte indi que duia un martell sobre l’espatlla. La seva cara era molt semblant a la del senyor Emili Francesch. El campaner ho va fer en secret i no li va posar nom al gegant. Però el dia de la seva primera sortida al carrer, els joves del barri el van batejar amb el nom del ‘Ma-marracho’, nom que li va semblar molt bé a l’autor.Aquests gegants van sortir durant anys fi ns al 1931, quan hi va haver una disconformitat entre el campa-ner i el seu gendre, Joan Colet. La comissió de festes del barri va prohibir els gegants, deixant-los tancats al campanar de la Catedral. Durant un llarg període de temps (prop de cinquanta anys) i per diversos motius no se celebren les festes de la Mare de Déu del Roser. S’ha d’esperar fi ns als anys 80, quan un grup de veïns es reuneixen i decideixen reprendre les celebracions. I surt de nou la processó l’any 1982, però sense la pre-sència dels gegants, que no desfi len pels carrers fi ns a l’any 1984, amb la Ninons i el Nassot, que van ser re-cuperats en bon estat. El Mamarracho, però, no estava en condicions i no es va poder recuperar. Aquell 1984 surten també dos nous gegants, una parella d’època medieval, el Manel i la Roser. L’escultor d’aquestes dues noves peces va ser el veí del barri Manel Prat, que va posar la seva pròpia cara al gegant, mentre que va reproduir la de la seva mare en la geganta. Els vestits els van fer les dones del barri, mentre que les joies que duia la geganta són del joier Blàzquez.El gegant Manel va ser apadrinat per Josep Gomis i per la seva esposa, Lolita Donat. La geganta Roser va ser apadrinada per Josep Maria Recasens i per la seva esposa Teresa Vives. I des de llavors en les festes de la Verge del Roser surten sempre al carrer els quatre ge-gants, els vells i els nous, en una tradició que es manté la primera setmana d’octubre de cada any al voltant del carrer de la Merceria de Tarragona.

Els gegants del carrer Merceria

FEDERICO ADANPEDIATRA

14 d’octubre de 2015 | 22 | Opinió

ww

w.l

ar

epu

bli

ca

ch

eca

.co

mSOCIETAT

S i el tinent-coronel de la Guàr-dia Civil a Tarragona, Rafael Álvarez, hagués de passar re-

vista dels convidats, s’adonaria que la «crême de la crême», sobretot de la política, va acudir a la festivitat de la Verge del Pilar, la patrona de la Benemèrita. Des del delegat

del govern català als regidors de ‘Ciutadans’, pràcticament tothom, d’aquí o d’allà – Torredembarra també estava representada –, van decidir ‘fitxar’, marcant presència en la jornada de la Hispanitat. El grup municipal del PP, el que més pit va treure en portar una nodrida representació. El líder popular, Alejandro Fernán-dez, la seva número dos, Imma

Rodríguez, i la regidora de Relaci-ons Institucionals, Elvira Ferrando, van arribar quan el tinent-coronel ja havia començant el seu parla-ment. Enguany, però, hem trobat a faltar el polític d’Unió Albert Vallvé. A la foto no sortiran tampoc els re-gidors de Convergència, d’ERC ni d’ICV. Tampoc vam veure represen-tació de la CUP, però, de ben segur,

que tothom els tenia al cap, perquè encara es respira l’escorcoll moti-vat pel cas Inipro a les dependèn-cies de l’Ajuntament de Tarragona. Curiosament, l’alcalde accidental, Javier Villamayor, va ser el polí-tic encarregat de posar la medalla (pels serveis prestats) al capità que precisament va dirigir l’entrada dels agents a les dependències mu-nicipals. Capricis del destí....

Tothom ‘participa’ en la festa de la Guàrdia Civil

Ricard CHECA // TARRAGONA

Representants de diferents sectors de la societat van fer acte de presència en la celebració de la Verge del Pilar a la Guàrdia Civil. Javier Villamayor, condecorant el capità Leal.

El tinent-coronel i el comandant de la Benemèrita, a la sortida de l’església.

El tinent-coronel va fer un brindis amb «vi espanyol».

Es van condecorar agents de diversos cossos de seguretat per la seva dedicació professional.

L’acte, que va comptar amb molta gent, va tenir lloc al pati de la Comandància de la Guàrdia Civil.

| 14 d’octubre de 2015 Opinió | 23

LES NOTES DE LA REPÚBLICA

L a millor imatge que es pot transmetre a l’exte-rior de la institució que representem és aque-lla aconseguim traspassar en un moment de

crisi inesperada. El passat divendres, la policia ju-dicial de la Guàrdia Civil, molt discretament, va registrar diferents seus de l’Institut Municipal de

Serveis Socials de Tarragona a causa d’una inves-tigació relacionada amb les contractacions, com a mínim, irregulars de l’empresa Inipro. Durant 14 hores, la policia va escorcollar diverses dependèn-cies municipals, l’Ajuntament, inclòs. L’operació policial va agafar tothom desprevingut. La idea era ‘agafar’ molt discretament el polèmic expedient i res més. Sense rebombori i mantenint la premsa allunyada. El problema és que totes les roses tenen espines i res és perfecte. L’expedient que es busca-va no hi era al seu lloc per raons que, de moment, es desconeixen. Allò que havia de durar una hora es va allargar tot un dia i va acabar, finalment, cap-tant l’atenció mediàtica. Les diligències estan sota secret de sumari. No se sap què va passar durant l’escorcoll i si hi ha hagut per part dels funciona-ris la col·laboració necessària. Per part de l’Ajunta-ment, la regidora Bego Floria – periodista de profes-sió – malgrat que no va poder aportar dades sobre

la investigació, va donar la cara en tot moment i va contestar a totes les preguntes dels periodistes da-vant una situació que ella mateixa reconeixia que no és “plat de bon gust”. Va fer la seva feina i va dir allò que li pertocava. Ni més ni menys. Va defensar la presumpció d’innocència i va assumir l’existèn-cia de “mala praxis”, tot insistint en l’absència de delictes. Això ja ho confirmarà o no el jutge. La portaveu del govern de Ballesteros és conscient que no donar la cara és una arma de doble fil. És una actitud que potencia la rumorologia i afebleix la tan propalada i necessària transparència. Bego Floria ha sabut aplacar una bomba de rellotgeria i ha aconseguit que l’alcalde, de baixa laboral, surti de moment il·lès. Floria sap que el secret en una crisi institucional és comunicar i ella és una gran professional de la comunicació. I això s’agraeix. I els anteriors líders dels partits de l’oposició conti-nuen molt calladets... Vaja...

La policia i l’Ajuntament

ricard checaperiodista

rcheca@larepub l icacheca.com

CHECK IN

STAND BY

CHECK OUT

La política de creuers a Tarragona comença a donar els seus fruits

Girona va inaugurar divendres el primer bordell gai de l’estat espanyol

Les escales del Palau de Congressos continuen sent un lloc idoni per fer ‘botellons’. Fins quan?

Foment inaugura l’A-27 (El Morell-Valls). Per fi una bona notícia

Seria una mala notícia que la botiga Calvet es convertís en un supermercat pakistanès

Les eleccions generals estan provocant una guerra al PSC de TGN. Tothom vol fer-s’hi un lloc

El Mercat Medieval de Tarragona começa a ser una cita obligada

El casament de la Mona Micaela amb el Mono de l’Anís, tota una aventura

Rajoy, imputar el president català per permetre que el poble voti és fer el ridícul en un estat democràtic

És estrany que un expedient de l’any 2010 estigui «guardat» dins una maleta d’ordinador i no pas en l’arxiu corresponent. Aquest fet va fer aixecar dubtes i va sorprendre la policia. De moment, l’exgerent de l’IMSS haurà d’avisar el jutge si vol sortir del país.

L’expedient Inipro, dins d’una maleta

Dorms amb...Una camisola.Parles quan dorms? Sí, però no sé que dic.Alguna nit t’has despertat cridant “Ballesteros, Ballesteros”? No t’ho sé dir. He tingut moltes nits d’insomni per Ballesteros.Quina roba no et posaries mai? Un vestit d’encaix.Esports? Vaig a córrer i jugo a pàdel.Has fet mai un trio? Sexual, no.T’agradaria provar-ho? No. Sóc molt gelosa.Xavier Sabaté...Va ser el meu superior i en vaig aprendre molt.Rumorologia? Quelcom habitual en la nostra societat.Calces o tanga? Tanga.Estàs satisfeta amb la mida del teu pit? No m’ho he plantejat mai.Ets una ‘sargento’? Mano, però escolto bastant.

Les ‘terrasses’ són un malson per a tu? Abans no anava a prendre res perquè gairebé tothom tenia expedients oberts... Ara és diferent.Al·lucines quan dius que Tarragona és una ciutat per anar en bici? Dir que és una ciutat de pujades és una llegenda urbana. La gent no va en bici perquè hi ha un sentiment d’inseguretat.Quina és la part del teu cos que no t’agrada gens? Les cames.Tens ànsia de poder?Tinc capacitat de comandament i lideratge. I no em molesta.Preservatiu o sense? Utilitzo DIU.Què és el que més et posa? L’agudesa mental.No t’agrada que et regalin...Coses molt “quiques”.Tens paranoia que t’escoltin les teves converses telefòniques? Abans no, ara sí.Has consumit drogues? Porros, però no gaires.

BEGOÑA FLORIA POLÍTICA

«He tingut nits d’insomni per Ballesteros»

14 d’octubre de 2015 | Cultura24 |

CULTURA

La cantant Merche «es despulla» al Casino de Tarragona amb #QuieroContarte

Amb una llarga trajectòria a la seva esquena i després de trepitjar més de mil escenaris d’Es-panya i l’Amèrica del sud, Merche arriba a la

ciutat de Tarragona amb un concert més íntim del que és habitual. La banda que l’acompanya normal-ment en les seves gires es redueix per a l’ocasió i l’ar-tista gaditana pujarà a l’escenari al costat d’un sol músic que l’acompanyarà al piano i a la guitarra. Un format que fa anys que desplega al Casino de Barce-lona i que enguany també tindrà lloc el 23 d’octubre, a les 23 hores, a la sala TSpace del Casino de Tarra-gona. En la presentació del concert davant dels mit-jans, Merche ha definit l’espectacle com a «diferent, especial i íntim» perquè li permet mostrar les seves cançons d’una manera molt propera a l’espectador. #QuieroContarte és el setè disc d’estudi de Merche, el primer que edita amb Sony Music, i que l’ha portat a treballar amb el productor Miguel Ángel Collado

(Pablo Alborán, Sergio Dalma) per fer un disc amb una barreja de diferents estils que l’han influenciat al llarg dels anys (música negra, rap, ritmes jamai-cans...) i que sempre ha intentat introduir dins de les seves creacions, amb el pop com a protagonista principal. Merche ha expressat que se sent «il·lusionada» per visitar Tarragona i pel fet que els seus fans puguin escoltar temes del seu últim treball tan especials per

ella com el primer senzill Te espero cada noche, que l’ha definit com una de les cançons «més especials de la seva trajectòria» assenyalant que els temes més coneguts de la seva carrera parlen de desamor i en aquest cas, ha volgut expressar «com és de bonic es-tar enamorat i ser correspost». Un altre tema molt especial per a la cantant és el que tanca el disc, una cançó de bressol dedicada a la seva filla. Una can-çó que li ha permès superar un cicle llarg d’espera pel procés d’adopció i que compondre-la «l’ha aju-dat com a teràpia» tot pensant en el moment «que li podria cantar a cau d’orella». Un tema que segons afirma Merche «l’emociona cada cop que el canta». Merche destaca per ser una artista amb una trajecto-ria sòlida, capaç de barrejar amb sorprenent natura-litat jazz i folklore andalús i els sons caribenys amb l’electrònica, amb l’afegitó de ser la compositora de la pràctica totalitat dels seus temes. L’espai on actuarà Merche és la sala TSpace del Casi-no Tarragona, amb una capacitat per a 150 persones. Les entrades es poden comprar al mateix Casino de Tarragona a la rambla Vella.

L’artista gaditana presentarà el divendres 23 d’octubre el seu últim treball a la sala TSpace a la capital tarragonina

Redacció,Tarragona

Merche defineixl’espectacle com a «diferent, especial i íntim» perquè li permet mostrar les seves cançons d’una manera molt propera a l’espectador

| 14 d’octubre de 2015 | 25Agenda

AgendA

L’alpinista kazakhstanès Denis Urubko, considerat un dels millors del món, presentarà el documental Reflec-teix l’acció, en el marc de la II Mostra de Cinema de Muntanya de la Diputació de Tarragona. Lloc: Auditori Diputació ( Pere Martell, 2)Hora: 18,30

El guitarrista i compositor cubà Alfredo Pannebian-co. es presenta en primícia a l’Auditori Josep Carreras amb el seu trio habitual per mostrar el temes del seu darrer treball discogràfic Cosas del Alma.lloc: Auditori Josep CarrerasHora: 21,30Preu: 10 euros

Presentació en primícia del nou disc: Tearra Negra. La banda de soul, funky i rhythm on blues de referència a Catalunya, la Soul Machine, està disposada a fer-se sentir, sense renunciar a l’estil i l’energia que els ha dut fins on són, però aquest cop amb veu pròpia. Un concert espectacular, potent, únic i irrepetible! Lloc: Teatre MagatzemHora: 20,30Preu: 15 €/ 13€ (anticipada) / 10€ socis

Concurs de dibuix al costat del antic Mercat Central per preguntar als nens com els agradaria la plaça Cor-sini quan es tregui l’envelat actual. Hi haurà inflables per tal de que els que participin al concurs puguin sal-tar una estona.Lloc: Plaça CorsiniHora: 11

La Cobla Principal de Tarragona i Cossetània organit-zen el 6è aplec de Sardanes del Serrallo, amb rondes de matí i tarda. la jornada començarà a les 11 del matí i a la tarda hi haurà concurs de colles improvisades.Lloc: El SerralloHora: 11

Espectacle per als més menuts a càrrec de la compa-nyia Malumaluga. Quatre músics en moviment i una ballarina conviden el públic a participar en un càlid i emocionant homenatge a The Beatles, compartint tots plegats l’espai escènic (intèrprets i espectadors dalt de l’escenari).Lloc: Teatre GuimeràHora: 17, 18, 19Preu: 5 € (menors de 3 anys gratuït)

DIUMENGE 18 | 18,30h Niu d’artActuació dels artistes de l’Ateneu. Música, humor, havaneres i molt més. En el transcurs de l’acte s’ano-menarà sòcia honorífica In Memoriam la senyora Milagros Garrido (Mont Camp Tarragoní i les veus de l’Ateneu), traspassada el passat dimarts 6 d’octubre.Coordinació general de l’acte i direcció a càrrec de Carme Bernad; presentació a càrrec del cantant Jordi Català.Aportació dels socis: 1 €; i dels no socis: 3, €.

Visita guiada a PratdipA partir de les 12 del migdia a la vila de Pratdip (Baix Camp), XXVII Trobada de Germanor amb visita gui-ada a l’entorn i dinar del Col·lectiu de poetes Indret (vinculat a l’Ateneu de Tarragona). Els interessats po-den contactar amb Ramon Roselló (vocal de lletres). Tel. 626 798 183.

ExPosIcIóLa mostra de pintura Venècia, de Miquel Gomà Moles, restarà oberta fins al pròxim 1 de setembre de 2015. Horari: de dilluns a divendres de 18 a 21 hores. ACTIVITATS A L’ATENEUCada dia de 17 a 21 hores. Informeu-vos i/o feu-vos socis al telèfon 977 23 31 60 de dilluns a divendres de 17 a 21 hores.Mail: ateneudetarragona@tinet.cat. Facebook: Ateneu de Tarragona.

ATENEU DETARRAGoNA

EXPOSICIÓ

‘Georges Méliès. La magia del cine’

Aquesta exposició recorre l’obra del que es considera el primer mag del cinema, Georges Méliès. La mostra presenta la diversitat de l’obra del cineasta i el seu valor en l’evolució de la història del cinema, que recent-ment ha tornat a sortir a la llum grà-cies al film en 3D de Martin Scorsese La invención de Hugo (2011). D’on ve Méliès? Com va forjar el seu extra-ordinari univers? Quines van ser les seves fonts d’inspiració? L’exposició explica per primera vegada les arrels culturals, estètiques i tècniques de Méliès, i demostrant que els orígens del món meliesià es troben en els mateixos orígens del cinema: om-

bres animades, llanterna màgica, fantasmagoria, cronofotografia, il-lusionisme, màgia i fantasia.Lloc: CaixaForum TarragonaFins al 10 de gener de 2016

DIJOUSTarragonacinema

15

DIUMENGETarragonasardanes

18

DISSabtETarragonaMúsica La soul Machine

17

DIvENDrESVila-secaMúsica Les cordes mestisses

16

El Vendrell‘Bítels per a nadons’ Teatre

Tarragonaconcurs de dibuix

EXPOSICIÓ

‘El llegat dels fotògrafs de Tarragona’. La mostra Ramon segú chinchilla: els anys 70 a Tarragona

L’exposició recull una mostra gràfica dels actes socials i transformació de la ciutat d’aquells anys. És una primera mostra de fotos de la saga Chinchilla al llarg de 100 anys i més d’un milió d’imatges cedides al centre d’imatges de Tarragona.Lloc: Residència de la Mercè

28 29 30 1 2 3 4

5 6 7 8 9 10 11

12 13 14 15 16 17 18

19 20 21 22 23 24 25

26 27 28 29 30 31

OCTUBRe 2015

14 d’octubre de 2015 | Gent26 |

GENT

L’Ateneu de Tarragona ha organitzat el seu 5è gran viatge cultural de 2015 en aquest cas a Rússia. Durant el viatge han visitat les ciutats de Sant Petersburg i Moscú. La foto correspon a la plaça roja de Moscú, just davant de la catedral de Sant Basili.

El Port de Tarragona ha acollit la III Jornada sobre medios de comunicación orga-nitzada per la Federación de Asociaciones de la Prensa de España (FAPE), que ha compat amb la presència de la ministra de Foment Ana Pastor, i que ha reunit periodistes de tot l’Estat espanyol davant d’un auditori ple d’estudiants.

Cinquè gran viatge cultural de l’Ateneu de Tarragona

El Port acull la III Jornada de Mitjans de Comunicació

Tarragona i Valls ja estan unides per autoviaLa ministra de Foment, Ana Pastor, ha estat l’encarre-gada d’inaugurar el nou tram de l’A-27 que uneix les poblacions del Morell i la variant de Valls. Amb la posada en marxa d’aquest tram d’autovia les ciutats de Tarragona i de Valls que-den per fi connectades per una via ràpida de dos carrils per banda, tot descongesti-onant la malmesa N-240 i facilitant la sortida de ca-mions i vehicles pesants des dels polígons de Tarra-gona cap a les destinacions de l’interior de Catalunya i Espanya. Encara queda pen-dent molta obra per fer, ja que el projecte de l’autovia preveu unir també el Camp de Tarragona amb la pobla-ció de Montblanc (Conca de Barberà) i la ciutat de Lleida. L’A-27 és una infra-estructura cabdal per al fu-tur econòmic del territori, ja que no existeix una via ràpida lliure de peatge que uneixi la zona de la Vall de l’Ebre amb les comarques de Tarragona.

| 14 d’octubre de 2015 | 27Gent

GENT

La Tardor literària d’enguany ve marcada per una celebració molt determinada, en la qual se centra la programació. Enguany es compleixen 80 anys de la vinguda del poeta i dramaturg Federico García Lorca a Tarragona i aquest és un fet que de seguida que va sor-tir a la llum va despertar interès entre els admiradors de l’escriptor andalús. Ja l’any 2011 va aparèixer la pu-blicació Lorca, la incògnita visita, de l’artista tarragoní Josep M. Rosselló. Enguany, a més de fer una segona edició del llibre, a càrrec de l’editorial Silva, el mateix artista, Josep M. Rosselló, ha impulsat un seguit d’ac-tes, amb la complicitat de molts creadors i entitats, que han donat lloc a una programació molt destacada i que s’ha integrat, amb veu i imatge pròpies dins de la Tardor Literària.La Tardor també acull una nova edició del passatge del Terror Literari, que organitza la companyia Boikot Teatre, enguany dedicat a la figura de Bram Stoker, el creador de Dràcula. Com sempre tindrà lloc al Pretori romà. També hi haurà un seguit de presentacions de llibres, de la que cal destacar la presentació del premi Tinet d’enguany, que serà retransmès en directe per la xarxa, el pròxim 11 de novembre, des de la llibreria de la Rambla.A part de la celebració lorquiana, hi ha una altra ce-lebració que també cal remarcar. Aquest 18 d’octubre es compleixen 50 anys de l’aparició del llibre Oda nova a Tarragona i altres poemes, de Joan Antònio i Guàrdies. Amb aquesta efemèride s’encetarà un període de re-cord a aquest autor tarragoní.

LORCATS TGN 80De la programació específica de la commemoració del 80è aniversari de la visita de Federico García Lorca a la ciutat, cal destacar l’exposició Òpera muda que es

podrà veure al vestíbul del Teatre Tarragona, de Josep Maria Rosselló; així com la de Pedro Alba, una expo-sició-videocreació Lorca en la piel ubicada als Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat. Així mateix, entitats com la Reial Societat Arqueològica o Display, col·lectius Junkie Paython, també han organitzat mos-tres a l’entorn d’aquesta efemèride. Cal destacar, entre d’altres, la implicació de la Universitat, que com l’any passat amb el Quixot han programat una sèrie d’actes que sumen a la programació especial i també l’espec-tacle de la Temporada de Tardor, de TeclaSmith, Dejad

el balcón abierto, basat en textos de Lorca i dirigit per Sergi Xirinacs. I com a iniciatives més curioses, també s’han progra-mat una marató poètica i un concert entorn de l’es-criptor de Granada.Entre les dues programacions, sumen 27 actes i 5 ex-posicions i hi han intervingut un total de 25 entitats, com a organitzadores, a les quals se’n sumen 9 com a col·laboradores. I una quarantena de creatius, artistes i escriptors, que han realizats creacions especialment per a aquests dos programes.

Ja s’ha presentat la segona edició de El Corte Inglés Women Race, que tindrà lloc el 8 de novembre amb unes 1.500 participants. Es tracta d’una cursa solidària, única-ment per a dones i amb un marcat caràcter festiu i popular. Al llarg de 5 quilòmetres de recorregut, les participants passaran per alguns dels indrets més coneguts i em-blemàtics de la ciutat. La recaptació anirà un cop més a la lluita contra el càncer.

Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau han posat fi a la celebració del 25è aniver-sari amb un acte d’allò més espectacular: el passat dilluns van portar un pilar de quatre caminant des del barri fins a la ciutat –un total de 1.160 metres apro-ximadament– en 17 minuts. Els de la camisa verda conclouen així una tempora-da per emmarcar després de la seva gran actuació per Santa Tecla i la Mercè.

Cursa solidària de dones amb el suport d’El Corte Inglés TGN

Pilar caminant de la colla de SPiSP pel seu 25è aniversari

TGN: Tardor Literària 2015 dedicada a Lorca

14 d’octubre de 2015 | 28 | Gastronomia

PRODUCTE DE la TERRa

Temps de bolets

GírGola d’olivera o matadonaBarret de 5-12 cm, primer convex, després estès i finalment infundibuliforme, amb marge primer involut i després incurvat, que finalment es lacera. La cutícula és llisa, seca i setinada, groga ataronjada. Viu en soques i arrels d’oliveres, però també en alzines, suros, roures... Tardor. És tòxic i pot produir trastorns gastro-intestinals.

ou de reiGBarret de 8-20 cm, primer hemisfèric i finalment aplanat. La cutícula és llisa i lluent, taronja vermellosa. Viu en boscos de planifolis, associat bàsicament amb suros, alzines i castanyers, en llocs il·luminats orientats a llevant. Des de la primavera fins a la tardor. És comesti-ble i molt apreciat a casa nostra.

Farinera bordaBarret de 5-15 cm, primer hemisfèric, des-prés convex i finalment estès, amb marge llis incurvat. La cutícula és llisa i lluent, lubrificada en temps humit, i no té vel. De color verd oliva. Viu en tots els boscos. Fructifica a l’estiu i a la tardor. Bolet tòxic que pot provocar la mort amb la ingestió de només un exemplar.

PurGantEl tronc d’aquest bolet està molt ramificat. Les ramificacions són de color rosa-carn o rosa-violat, que passa a gris-violat en el fong adult. La carn és blanca, inodora i àcida. Es pot trobar en boscos de coní-feres i latifolis. Fructifica durant l’estiu i la tardor. Es tracta d’un bolet tòxic i la seva ingesta pot originar fortes diarrees.

rovellóBarret i peu d’una sola peça. Color ver-mellós-ataronjat, de vegades amb taques verdes. Els exemplars joves tenen el barret convex, tancat. Boscos de pineda. Tardor. És un dels més coneguts i collits a les nos-tres contrades. És un excel·lent comestible.

micenaBarret primer cònic-acampanat i després aplanat, d’uns 2-6 cm. Color entre el rosa i lila fins al grisaci. Marge grisós. Làmines sinuoses, amples, força espaiades i del mateix color que el barret. Peu primer ple i després buit, rígid. Boscos de latifolis i coníferes. Força comú. Estiu-tardor. És tòxic i lleugerament al·lucinògen.

bolet de PiBarret primer hemisfèric i després con-vex-aplanat, amb un mamelló obtús al centre. De groc-ocre fins a groc-sofre. Les làmines, juntes, estretes de groc fins a verd. El peu està buit de color groc i gene-ralment escamós. La carn és groga olor desagradable. Creix sobre els troncs. De la primavera fins a la tardor. És força comú i és tòxic.

Peu de rata bordAquest bolet té la forma coral·lina típica de les ramàries (o clavàries). El tronc és blanc, amb ramificacions de color carn o vermell-ataronjat, amb ramificacions bifurcades de color groc llimona. Es troba en boscos de coníferes i latifolis. Fructifica a l’estiu i a la tardor. És un bolet tòxic i pot originar greus diarrees.

camaGrocEl barret és primer convex-umbilicat i després imbutiforme, de color marronós. És viscós. La cara inferior és primer llisa i després venada, sense làmines definides, de color blanc-groguenc, groc més intens. Es troba en boscos de coníferes, a finals d’estiu i la tardor. És comestible. Es pot conservar en oli.

cePBarret primer hemisfèric i després con-vex-aplanat marró-castany. La superfície és viscosa i amb rugositats. El peu és quasi ovoide i cilindrat, gris-avellana. La carn blanquinosa. Boscos caducifollis, tot i que també als de coníferes. Finals d’estiu i tardor. comestible i molt preuat. Es pot menjar cru, assecat, cuit i en oli.

FredolicBarret de 3-6 cm de diàmetre amb el centre que sobresurt, gris. Sol tenir fibres i esquames negroses. Les làmines són d’un blanc brut o grises i estan espaiades. El peu és cilíndric, fibrós. A les pinedes, entre la pinassa. Forma grups nombro-sos. Tardor i començament de l’hivern. comestible. Es fa servir per guisats i per sopes.

GírGolaBarret de 5-15 cm en forma de petxina, amb el marge primer incurvat i després recte, sovint ondulat. La cutícula és llisa i brillant, de color molt variable. Viu en soques i branques de pollancres, en boscos de ribera, parcs i jardins. Estiu i a la tardor. Des del litoral fins als Pirineus. comestible i molt preuat.

notíciestgn us ofereix informació dels bolets més apreciats a la nostra cuina i dels més tòxics, però a www.bolets.info trobareu tota la informació ampliada.

| 14 d’octubre de 2015

GASTRONOMIA

Gastronomia | 29

Aprofi tant la temporada dels bolets a la tardor, durant aquest mes d’octubre la cuina del res-taurant Giorgio, a Calafell, té com a prota-

gonistes els ceps, que mariden divinament amb les clàssiques elaboracions d’aquest mític establiment de cuina mediterrània i italiana. Des de 1968 Giorgio Serafi ni i la seva esposa Sabine ofereixen la millor cuina artesanal i autèntica, amb una matèria primera impecable i treballada amb ve-ritable passió... Molts productes tenen de procedèn-cia el seu propi hort, de manera que són Km. 0. Durant els mesos de novembre i desembre és la tò-fona blanca, portada del seu país, més concretament de Péssaro, la que aromatitza els seus exquisits plats. El tartufo bianco, com se l’anomena a Itàlia, és un pro-ducte molt singular conegut com el «diamant de la gastronomia», per l’elevadíssim preu que té. La seva cotització se situa entre els 4.000 i els 6.000 euros el quilogram i, de vegades, més encara. Per això són pocs els restaurants que ofereixen l’autèntica tòfona blanca. Recordem que el seu restaurant, ja fa molts anys, va ser un dels pioners a donar a conèixer a Catalunya aquest «diamant culinari». D’aquesta manera, cada any el restaurant Giorgio es converteix, les setmanes prèvies al Nadal, en la «catedral del tartufo bianco». Però mentre esperem aquest esdeveniment són els ceps els que se sumen a l’oferta culinària de l’establi-ment: l’amanida de ceps, carbassó amb ceps i salsa de ceps, crep amb salsa de ceps i mozzarella de búfa-la i risotto de ceps són, entre altres, les delícies que aquests dies podem assaborir a Giorgio.

Fèlix Llovell,periodista gastronòmic

Els ceps protagonitzenla cuina de Giorgio a l’octubre

GIORGIOC/ Àngel Guimerà, 4 · Calafell

Tel. 977 69 11 59

RESTAURANT · PLATS CUINATS

PLATS

DE

TEMPORADA

Elaboració Per fer la salsa verda cal ofegar la ceba, afegir fa-rina, un got de vi blanc i el fumet de peix. Es dei-xa reduir tot junt i fi nalment s’afegeix el julivert ben picat. Buidem la patata i en fem un puré, amb què la reomplim. Rehidratem la sèmola, fem el lluç a la planxa i ho emplatem tot.

La recepta d’Encarna Martínez

Suprema de lluçIngredients (per persona)

Lluç (100 gr)Patata (1 unitat)Espàrrec silvestre (2 puntes)Ceba (1/2 picada)

Farina (2 cullerades)Sèmola de blat (30 gr)Fumet de peixJulivertVi blanc

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Toft’ompliràs d’alegria i felicitat complerta

i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta

El Molí de Cal Tof Av. Santa Oliva, 2

El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

Si teniu algun dubte sobre la recepta podeu trucar al 977 66 26 51

14 d’octubre de 2015 | 30 | El temps

ADOPTA,ELLS ET NECESSITEN!Puu és un cadell de pocs mesos que ne-cessita trobar una família que l’estimi. És un gosset de mida petita, alegre, sociable i divertit, ideal per una família. Contacte: gaiatgn@gmail.com

EL TEMPS I SERVEIS

DIJOUS 15

S’apropen pluges

Font : Meteocat

Sol Vent Pluja NeuVariable Tapat Tempestaelèctrica

Boira

DIMECRES 14

TEMPERATURESDE LA SETMANA

màx. 23º / min. 12º

DIVENDRES 16

DIUMENGE 18

DIMARTS 20

DISSABTE 17

DILLUNS 19

Com s’hi juga: completeu el taulell de 81 caselles (9 fi leres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fi lera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sudoku

Fàci

l

Difíc

il

Solucionssetmanaanterior

Emergències 112Bombers 112Mossos d’Esquadra 112Guàrdia Civil 062Policia Nacional 091

Protecció Civil 112Serveis funeraris 24h900 50 67 12Transport Sanitari 977 25 25 25Sanitat Respon 902 11 14 44Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell977 25 7900Hospital Joan XXIII 977 29 58 00Consell Comarcal Baix Penedès977 15 71 71Consell Comarcal Tarragonès977 24 45 00

Telèfonsgenèrics

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7CADENA DIAL TARRAGONA / 92,4CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9CATALUNYA RÀDIO / TARRAGONA / 100.2CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 DOMENYS RÀDIO / 107.6ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9FLAIXBAC / 90.4FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 EUROPA FM CATALUNYA / 102.7LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4M 80 / 96.1

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6ONA VALLS FM / VALLS / 107.6ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8RAC 1 / 99.2 RAC 105 FM - TARRAGONA / 89.3RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2RÀDIO CAMBRILS / 90.0RÀDIO COSTA DAURADA / 95.0RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0RÀDIO EL VENDRELL / 107.1RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4

RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9RÀDIO LA CANONJA / 102.3RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6RADIO NACIONAL (RNE) / 106.5RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.2ROCK FM / TARRAGONA / 91.0RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Emissores de Ràdio

El temps ca lmat durarà f ins d iven-dres , predominant les cla r ianes a to ts e ls indre ts . D issabte començaran e ls xà fecs amb una l leu ba ixada de tem-pera tura que es res taurarà l ’endemà. Les p luges es mant indran f ins d imar ts de la se tmana v inent .

ZEN EN ADOPCIÓ! Aquest gatet de 4 mesos va aparèixer en una colònia de la ciutat i busca una família. És molt bo i afectuós, li encanten les carícies i que li facin petonets. Ajudeu-nos a trobar-li una casa on créixer! Desparasitat, amb revisió veterinària, negatiu en leucèmia i immunodefi ciència.Jennifer 639 451 296info@tarracogats.orgwww.tarracogats.org

| 14 d’octubre de 2015 | | 31Classi� cats

CLASSIFICATS

TARRAGONA. C/ SAN RAMÓN. Piso seminuevo de 86m2, 4 habitaciones y 2 baños completos. Amueblado y equipado. Calefacción. Exterior, terraza, puerta blindada, pàrquing y zona comunitaria. Bus y zona comercial cercana. Por: 106.000€ Se valoraría alquiler con opción a compra. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

PLA DE MANLLEU - Aiguamúrcia (Tarragona). Vendo dos viviendas amuebladas individuales en misma � nca 436m2, 9 habitaciones, 4 baños. Bien situada en la montaña. Tel. 680 532 004 / 636 469 674

TARRAGONA. C/ UNIÓ. CENTRE. Vivienda piso de 77m2. 120.000€ Ref. 00025. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. SAN SALVADOR. Piso de tres habitaciones, baño, salón, comedor, cocina, galería cerrada con aluminio, trastero, muy soleado, exterior y cerca de la parada del bus, zona deportiva. Precio: 37.000€ Tel. 610 500 017

TARRAGONA. SAN RAMÓN. Chalet impecable de 3 plantas, con 240 m2 de vivienda + 400m2 de parcela. 4 habitaciones, 2 baños completos y 1 aseo. Parquing amplio, trastero, jardín, piscina, barbacoa, calefacción, aire acondicionado, puerta de seguridad. Muy bien cuidado. Próximo a Tarragona. Por: 400.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

SALOU. MIRADOR DE SALOU. Apartamento de una habitación de matrimonio, comedor, cocina, baño y una terraza muy grande con vistas a la zona comunitaria con piscina y jardín. 90.000€ Tel. 610 500 017

TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. Nou, 90m2, 3 hab., 2 banys, parquet, aire condicionat, calef., pàrking i traster. 170.000€ Tel. 977 25 20 52. Ref: PV078

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, � ns i tot les instal·lacions, molt lluminós Per: 180.000€. Tel. 977 25 20 52. Ref: PV424

TARRAGONA. CENTRE. AV. RAMON I CAJAL. Vivienda piso de 84m2. 118.000€ Ref. -287 Tel. 977 11 13 55. Apialia Tgn.

TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. 89m2, reformat, 3 habitacions dobles, aire condicionat, terra de parquet i gres. Per: 140.000€ Tel. 977 25 20 52. Ref: PV460

TARRAGONA. C/ UNIÓ / PONS ICART. Piso de 65m2, 2 dormitorios, balcón, lavadero, cocina y baño. Buen estado. 43.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ COVADONGA. 70m2, cocina, baño, 3 dormitorios, balcón, exterior. 43.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. CENTRE. C/ SOLER. Vivienda piso de 95m2. 95.000€ Ref.- Sole. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93

LA SECUITA. A 3 minutos de la estación de AVE/AVANT y 10 minutos de Tarragona. Solar urbano recién reurbanizado con todos los servicios, apto para una vivienda. Sólo 33.000€ Oportunidad. Tel. 671 868 836

TARRAGONA. LLEVANT. C/ ESCOFET NETTO. Unifamiliar adosada de 113m2. 173.000€ Ref.- 704-V. Apialia Tgn. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. CENTRE. C/ SANT ANTONI MARIA CLARET. Vivienda piso de 99m2. Apialia Tgn. 118.000€ Ref. - 708-A Tel. 977 92 06 57

SALOU. C/ PLA DE L’ERA. CENTRE. Casa unifamiliar de 216m2. 325.000€ Ref. Casa-pl 53. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93

TARRAGONA. PUNTA DE LA MORA. Chalet individual de 630m2 terreno y 200m2 construidos de casa, piscina, jardines, 5 hab., 3 baños, terrazas (verano/invierno), cerca playa, a 15 min. de Tarragona. Para entrar a vivir. Muchas mejoras. 335.000€ Tel. 977 218 730 - 610 500 017

TARRAGONA. AVDA. ARGENTINA. Piso reformado, 3 habitaciones y 1 baño (plato ducha). Electrodomésticos, recibidor, puerta de seguirdad, balcón, caldera gas natural. 1º sin ascenso. Bus, próximo a El Corte Inglés. OPORTUNIDAD. Precio: 70.000€ Tel. 977233011 / 675873939

TARRAGONA. CENTRE. C/ MÉNDEZ NÚÑEZ. Vivienda dúplex de 140m2. 215.000€ Ref.- 00022. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. AVDA. ANDORRA. Piso céntrico y bien comunicado. 4 habitaciones y 2 baños. Terraza, cocina con patio/tendedero, recibidor. 1º con ascensor. Calefacción (gas natural) y aire acondicionado, pàrquing. OPORTUNIDADAD. Bus. Precio: 135.000€ Tel. 977233011 / 675873939

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Piso reformado, 2 habitaciones y 1 baño. Exterior, terraza, calefacción (gas natural) y aire acondicionado, parquet, ascensor. Muy buen estado. Céntrico y bien comunicado. OPORTUNIDAD. Bus. Precio: 165.000€. Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939

TARRAGONA. AVDA. ROMA. Piso de 2 habit., sin muebles con posibilidad de ponerlos, comedor, cocina, baño, muy luminoso, con ascensor. 480€/mes con los gastos incluídos -comunidad. Tel. 610 500 017

TARRAGONA. C/ LLEIDA. Amb mobles, semi-nou, apartament, 1 habitació, menjador-cuina gran, 2 balcons, vistes al Forum. Per 395€/mes Tel. 977 25 20 52. Ref.: AM268

TARRAGONA. Varios pisos en alquiler; diferentes zonas; con o sin muebles; de 1, 2, 3 o 4 habitaciones. Consultar precios. Tel. 610 500 017

TARRAGONA. C/ MAJOR. Amb mobles, semi-nou, apartament d’una habitació, menjador-cuina i bany. Per: 400€. Ref. AM252. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ HERNÁNDEZ SANAHUJA. Estudi, amb mobles, tot en un mateix ambient, reformat, per: 280€/mes. Ref.: AM127. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ SEVILLA. Amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. Per: 450€/mes Tel. 977 25 20 52 Ref.: AM254

TARRAGONA. C/ CAMÍ DE LA CUIXA. Tríplex amb mobles, 5 habitacions, menjador, cuina i 2 banys, aseo, per: 1.100€. Ref: AM267. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ REDING. Céntrico. Piso de 3 habitaciones, con muebles, baño, aseo, salón-comedor, cocina, muy soleado, cerca del mercado central. Por 500€ con los gastos de comunidad incluídos. Tel. 610 500 017

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Reformat, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys. Aire condicionat, calefacció. Per: 900€/mes.Tel. 977 25 20 52. Ref: AM174

TARRAGONA. C/ FORTUNY. Semi-nou, sense mobles, 2 habitacions, menjador, cuina, bany i terrassa gran. Per: 475€ Tel. 977 25 20 52 Ref.: A177

TARRAGONA. AV. PAÏSOS CATALANS (SANT PERE I SANT PAU). Sense mobles, semi-nou, 4 habitacions, menjador, cuina i 2 banys, calefacció, pàrquing, zona comunitària amb piscina per 630€ Tel. 977 25 20 52 Ref.: A089

TARRAGONA. AV. ANDORRA. Amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany, a prop d’El Corte Inglés. Per: 450€ Tel. 977 25 20 52. Ref.: AM099

TARRAGONA. AVDA. CATALUNYA. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys. Per: 485€ Ref.: A199 Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ UNIÓN, céntrico. Piso de dos habitaciones, comedor, salón, cocina, baño, dos balcones a la calle UNIÓN, con muebles nuevos, muy luminoso y tranquilo, sin ascensor, 2º piso. Precio: 400€ con los gastos incluídos-comunidad. Tel. 610 500 017

TARRAGONA. C/ JAUME I. Pis amb mobles, reformat, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Per: 450€/mes. Tel. 977 25 20 52. Ref.: AM078

TARRAGONA. C/ HIGINI ANGLÈS. Local en alquiler, de 25m2, para entrar, todo incluído en el precio menos luz. Precio: 200€/mes Tel. 977 21 87 30 / 610 500 017

TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Alquiler de trastero. 50€/mes Tel. 654 092 540

TARRAGONA. PLAZA PONENT. Parking en venta mediano-pequeño. 10.500€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. O� cina en venta, 60m2, 3 salas, aseo, por: 50.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AV. ROMA. Venta parking. Precio: 12.600€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ MENDEZ NUÑEZ. LOCAL EN LLOGUER. Amb sortida de fums, 42m2. 600€/mes. Tel: 977 25 20 52. Ref: LL092

TARRAGONA. ZONA RENFE. Local en venta de 60m, aseos, esquinero, posibilidad de vado. Precio: 65.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ RAMÓN Y CAJAL. Parking grande en venta, tocando a las Ramblas. 30.000€ Tel. 610 500 017

TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550

TARRAGONA. C/ ASSALT. Bar todo montado, céntrico, 90m2, 2 aparatos de aire acondicionado, botelleros, mesas, sillas, cocina con salida de humos, congelador, frigorí� co, lavaplatos, barra de mármol... Precio: 600€/mes + indemnización económica. Telfs. 610 500 017 / 977 21 87 30

TARRAGONA. ZONA P. MARTELL - TORRES JORDI. Parking en venta para coche grande. Buen acceso, amplia, coche y moto. 16.300€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. APODACA. Local en venta de 130m, salida de humos, aseos, por: 130.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. ALGUER, próximo a PLZ. TOROS. Local en venta de 130m, en buen estado, instalaciones. Precio: 122.500€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AV. ROMA. Parking en alquiler por 50€ Tel. 654 092 540

GLASTRON-LARAYA 142. Motor Envinrude 35cv 2 tiempos. Del año 1993. En muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Se entrega totalmente revisada. Sin remolque. Precio: 2.000€. Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040

GLASTRON-LARAYA 162. Motoro Yamaha 85cv 2 tiempos. Año 1992. Barca en muy buen estado de casco, tapizados deteriorados. Remolque con documentación. Precio: 2.100€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

SEARAY. Motor Mercury 115cv 2 tiempos. Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Barca ideal para deportes náuticos. Sin remolque. Precio: 3.500€. Tel.: 977 80 08 66 / 611 768 040

TAYLOR 50. Motor Envinrude 30cv 2 tiempos. Barca en muy buen estado. Se le tienen que retocar cosas. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Motor estropeado. Precio: 1.000€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

GLASTRON-LARAYA 144. Motor Mercury 60cv 2 tiempos. Barca en muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Se entrega totalmente revisada. Con remolque y sin documentación. Precio: 2.500€. Tel: 977 80 08 66 / 611 768 040

RAN SEA 555. Motor fueraborda Yamaha 60cv 4 tiempos. Año 2004. Barca cabinada ideal pesca/paseo. Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Motor recién revisado. Sin remolque. Precio: 12.000€. Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040

SEARAY. Motor Mercury 115cv 2 tiempos. Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Barca ideal para deportes náuticos. Sin remolque. Precio: 3.500€. Tel.: 977 80 08 66 / 611 768 040

VARADERO RODA BARÀ: Cursos nàutica, INFORMI’S! Tel.: 977 80 08 66 / 661 768 040

Classes de pintura i dibuix. Estudi Tarragona (Part Alta). Telèfon: 686 411 008. Tito Figueras

Empresa del sector inmobiliario precisa de comerciales con experiencia en el sector en Tarragona capital. Tel. 610 500 017

Se ofrece camarero muy profesional. Para restaurante, cátering y banquetes. Teléfonos: 977 24 19 64 / 648 272 933

Passo cintes de video a DVD a 10€ la cinta: VHS, VHS-C, Video8, Hi8, MiniDV, Betamax i pel·lícules de Super8. Pots provar primer amb una cinta. Salva, recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel.: 626010186

Tienda de muebles. Grandes ofertas en mobiliario. Todo el año. Telf.: 977 666 753

CENTRO CAPILAR. Les ofrece una gran variedad de pelucas indetectables y oncológicas, prótesis capilares y pestañas. También pañuelos y turbantes fabricados con productos 100% naturales, cosmética, cremas, etc. Telfs.: 877 06 97 69 / 619 492 969

Compro tebeos antiguos, comics superheroes, albums cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman, muñecas...) y otros objetos de coleccionismo. Tel.: 658029146

¿ES USTED PROPIETARIO? ¿TIENE UN PISO, LOCAL, CHALET... SIN ALQUILAR? ¿ESTÁ CANSADO DE PAGAR GASTOS? ¡NO PAGUE MÁS! ¡INFÓRMESE SIN COMPROMISO! Administramos y gestionamos su propiedad y velamos por ella. Garantias de alquiler. Asesoramiento jurídico en venta y alquiler GRATUITO. Presentes en los principales portales inmobiliarios y prensa. Teléfonos: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939

Seguros de todo tipo. Seguros de automóvil, de hogar, de alquiler, de comercios, de comunidades, de viajes, de locales, de caravanas, de mascotas, etc. Trabajamos con los mejores. Avenida República Argentina, nº17 de Tarragona. Para más información: 977233011 / 648965217 / 675873939

HABITATGESCompra/Venda

IMMOBLES MOTOR TREBALL FORMACIÓ

ANUNCIS CLASSIFICATSclassi� cats@noticiestgn.cat616 728 550 / 686 703 910

Vendo Golf V-2.0-TDI.De color azul marino, con 5 pu-ertas, llantas de aleación. Del año 2004. Siempre guardado en garaje. Precio: 7.200€Tel. 616 728 550

HABITATGESLloguer LOCALS

Lloguer/Venda

MOTORNàutica

MOTORCotxes

MOTORMotos

FORMACIÓCursos

TREBALLProfessionals

VARISAltres ofertes

Vespa DN 200-200cccVendo moto Vespa DN 200-200ccc. Año 1984. Precio a consultarTel. 691 429 567 / 616 728 550

14 d’octubre de 2015 | Contraportada

termòmetre de la setmana

tempus fugit

Èxit del Mercat Medieval de Tarragona

Investigació policial a l’Ajuntament de Tarragona

Inauguració d’un nou tram de l’A-27

El vessant social de PortAventura i la seva fundació

Unes 15.000 persones van passar el passat cap de setmana per la Part Alta de la capital tarragonina

La Guàrdia Civil recerca presumptes irregularitats en la contractació de l’empresa IniPro per part de Serveis Socials

La ministra Ana Pastor ha visitat el territori per obrir l’autovia que connecta per fi les localitats de Tarragona i Valls

Més d’un miler de persones van col·laborar amb el 5è sopar solidari de PortAventura, dedicat a l’Alzheimer

L’Obra Social ‘la Caixa’ aporta 73 llocs de treball a

persones amb problemes de salut mental a Tarragona

Amb motiu del Dia Mun-dial de la Salut Mental, que se celebra anual-

ment el 10 d’octubre, l’Obra Social ’la Caixa’ reforça el seu compromís amb la in-clusió laboral de les perso-nes amb problemes de salut mental com una de les es-tratègies més efectives per a la seva integració social i realça el programa pilot In-corpora Salut Mental, que aquest 2015 ja ha facilitat 73 contractacions a Tarragona.

Incorpora Salut Mental té com a objectiu fomentar la con-tractació de les persones amb problemes de salut mental a

l’empresa ordinària i vetllar pel manteniment del lloc de treball després de la incorpo-ració. El programa es basa en la metodologia del Treball amb Suport, impulsada des de l’àm-bit europeu per l’European Uni-on of Suported Employment (Euse) i defi nida per la mateixa Euse com «un mètode d’inter-venció que s’aplica a persones amb capacitats diverses i a al-tres col·lectius en desavantatge per accedir a una feina remu-nerada i mantenir-lo dins del mercat laboral obert».Així, les més de 350 entitats socials que confi guren els Grups Incorpora no actuen només com proveïdors de can-

didats a les empreses, sinó que realitzen un assessorament in-dividualitzat i treballen en dos àmbits: amb els demandants d’ocupació i amb els ocupa-dors o empreses, per proposar a l’organització el professional que millor s’adeqüi a la seva vacant. Després, amb l’objec-tiu de facilitar l’adaptació del professional i aconseguir el manteniment del lloc de tre-ball, les entitats socials mante-nen el seu suport tant a l’em-presa com al professional més enllà de la contractació.L’activitat del programa es ve-hicula a través del web www.incorporasaludmental.org. Allà, empreses, persones i en-titats socials trobaran espais amb tota la informació, docu-mentació, legislació i recursos relatius al procés d’inserció laboral i/o l’atenció de les persones amb problemes de salut mental en el mercat de treball.

Un efecte igualador

L’ocupació té per a les persones amb problemes de salut men-tal un efecte igualador, ja que les identifi ca com a ciutadanes de ple dret i les equipara a la resta de persones. «A l’empre-sa es desprenen de l’etiqueta de malalts», sosté el psicòleg Pau Gabarrella, coordinador de l’Ofi cina Tècnica de suport al programa Incorpora Salut Mental.

Elchicotriste