noticiestgn 210

32
WWW.NOTICIESTARRAGONA.CAT SETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS número 210 26 02 14 TERRITORI P16 Més de 13.500 famílies de la província malviuen sense cap ingrés El PSC denuncia l’increment de la pobresa a les nostres comarques TARRAGONA-REUS LA FI DE LA RIVALITAT HISTÒRICA? PÀGINES 2-3 I EDITORIAL ELS ALCALDES DE LES DUES CIUTATS PARLEN OBERTAMENT, PER PRIMERA VEGADA, DE COOPERACIÓ PER CONVERTIR EL TERRITORI EN LA SEGONA ÀREA METROPOLITANA DE CATALUNYA

Upload: oliver-marquez

Post on 22-Mar-2016

261 views

Category:

Documents


19 download

DESCRIPTION

 

TRANSCRIPT

Page 1: noticiestgn 210

WWW.NOTICIESTARRAGONA.CATSETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

número 210260214

TE

RR

ITO

RI

P16

Més de 13.500 famílies de

la província malviuen sense

cap ingrésEl PSC denuncia

l’increment de la pobresa a les

nostres comarques

TARRAGONA-REUSLA FI DE LA RIVALITAT HISTÒRICA?

PÀGINES 2-3 I EDITORIAL

ELS ALCALDES DE LES DUES CIUTATS PARLEN OBERTAMENT, PER PRIMERA VEGADA, DE COOPERACIÓ PER CONVERTIR EL TERRITORI EN LA SEGONA ÀREA METROPOLITANA DE CATALUNYA

220.000€

ELS PALLARESOSCASES APARELLADES

Page 2: noticiestgn 210

26 de febrer de 2014 | El Tema de la Setmana2 |

EL TEMA DE LA SETMANA

T arragona i Reus sem-blen decidides a posar fi a la seva rivalitat his-

tòrica en benefi ci de la mal anomenada àrea metropoli-tana del Camp de Tarragona, ja que actualment es tracta només d’una idea mancada d’estructures bàsiques com ara una xarxa única de trans-ports que faciliti la mobilitat dels seus prop de mig milió d’habitants. L’apropament entre els alcaldes de les dues principals ciutats, Tarragona i Reus, arriba tard, sobretot perquè la regió arrossega gairebé dues dècades d’una

inexistent política territorial per posicionar-se com a se-gona àrea demogràfi ca i eco-nòmica de Catalunya. Josep Fèlix Ballesteros (PSC) i Car-les Pellicer (CiU) per primera vegada parlen obertament de cooperació entre els dos ajuntaments per impulsar

projectes comuns en benefi ci de les dues urbs i de la resta de municipis que conformen les comarques tarragonines, des del Vendrell fi ns a Cam-brils i arribant a l’interior fi ns a Valls.

La pedra angular de la futura

àrea metropolitana passa per la concreció d’un sistema de transport públic efi cient. En el triangle comprès entre el Ven-drell, Tarragona, Reus i Valls hi viuen 500.000 persones que, actualment, es desplacen dià-riament com poden entre mu-nicipis per qüestions laborals i familiars sense que hi hagi una xarxa única de transports, ni ferroviari ni d’autobusos. En aquest sentit, els consistoris de Tarragona i Reus tenen so-bre la taula una proposta feta per Josep Fèlix Ballesteros que

consisteix en la creació d’una empresa mixta que reuneixi els consistoris de Reus i Tarra-gona i la iniciativa privada per poder crear una xarxa de trans-port metropolità en autobús. Aquest instrument no només serviria per connectar les dues capitals sinó també per donar servei als altres municipis de les comarques del Tarragonès i del Baix Camp.En termes ferroviaris, la unió entre les dues ciutats sembla imminent. Tot i que el Govern català va fi xar aquest febrer

Ballesteros (PSC) i Pellicer (CiU) volen posar fi a la rivalitat històrica Tarragona-ReusEls dos alcaldes coincideixen que cal treballar plegats pel territori si aquest vol tenir un major pes a Catalunya

Òliver Márquez,Tarragona Els dos consistoris

estudien crear una empresa mitxa que posi en marxa una xarxa regular de busos entre les dues poblacions

Ballesteros aspira que la T-11 es converteixi en un símil de la Gran Via que uneix Barcelona amb l’Hospitalet

Valls

ReusTarragona

El Vendrell

600.000 HABITANTS I 132 MUNICIPIS

L’àrea metropolitana de Tarragona, per pes demogràfi c, és la segona zona més poblada de Catatunya. Parlem d’una regió integrada per sis comarques (132 municipis) i que, en un radi de 30 quilòmetres al voltant de la capital tarrago-nina, concentra més de mig milió d’habitants. Tarragona, Reus, Valls, Salou, el Vendrell i Calafell són els principals nuclis poblacionals d’un territori que és potència nacio-nal en els àmbits turístic (amb PortAventura i Salou com a màxims exponents) i industrial (amb el Port i el major polígon petroquímic de l’Estat). Malgrat això, el territori no disposa d’una xarxa de transport públic unifi cat, com sí passa a l’àrea metropolitana de Barcelona, ni d’òrgans de decisió propis en polítiques territorials.

EL TEMA DE LA SETMANA

Page 3: noticiestgn 210

| 26 de febrer de 2014 | 3El Tema de la Setmana

EL TEMA DE LA SETMANA

per posar en marxa la línia Tarragona-Reus de rodalies, tot indica que aquest recorregut estarà actiu en un parell de me-sos. Amb tot, els alcaldes han sol·licitat que al mateix temps s’engeguin les línies Tarragona - Vila-seca - Salou - Cambrils i Tarragona - Altafulla - Torre-dembarra - el Vendrell. La consecució d’aquesta xar-xa de transports ha de servir de trampolí per aconseguir la unió defi nitiva entre les ciu-tats de Tarragona i Reus amb una gran via urbana. L’alcalde de Tarragona aposta perquè l’actual T-11, que ell anomena Avinguda Europa, «sigui com la Gran Via que enllaça Barcelona amb l’Hospitalet de Llobregat. No pot ser, com passa ara, la carretera que separa Reus i Tar-ragona», afegeix el polític. L’alcalde de Reus, per la seva banda, opina que cal posar fi als «debats de campanar» i treballar plegats «en la promo-ció turística del territori i, per exemple, aconseguir l’arribada de visitants a través de l’aero-port i de creuers al Port de Tar-ragona». Els dos alcaldes coin-cideixen també en la necessitat de pressionar conjuntament les administracions compe-

tents en les infraestructures pendents que hi ha al territori, com ara l’autovia A-27 fi ns a Valls i Montblanc o el desdobla-ment de l’A-7 (antiga N-340) en tot el traçat provincial fi ns a la comarca del Baix Penedès.

Cal cuidar el Baix Penedès

Per Josep Fèlix Ballesteros, una de les claus per convertir el ter-ritori en una àrea metropolita-na potent és que les decisions d’àmbit territorial tinguin en consideració el Baix Penedès, la comarca que més ha crescut a Catalunya en els darrers temps. «El Baix Penedès s’ha de sentir estimat pel territori. L’hem de mantenir vinculat com passa en l’àmbit sanitari amb la Xar-xa Santa Tecla o en l’universita-ri amb la URV», diu l’alcalde de Tarragona.Josep Fèlix Ballesteros i Carles Pellicer, que van protagonitzar un cara a cara organitzat per la CEPTA la setmana passada, han posat sobre la taula un escena-ri de col·laboració impensable fi ns fa pocs anys entre Tarrago-na i Reus. La premissa és clara, el territori unit posarà fi al mal endèmic de les comarques del sud.

L’alcalde de Reus es mostra disposat a col·laborar perquè el territori rebi també turistes estrangers a través de creuers al Port de Tarragona i que l’aeroport de Reus deixi de ser l’única porta d’entrada

Àrea metropolitana

JOSEP BARGALLÓEXCONSELLER DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

OPINIÓ

«Ens cal un territori capaç (políticament i tècnicament) de gestionar de manera conjunta infraestructures com el Port i l’Aeroport i que es

conjuri per no deixar cometre més errors com el de l’estació de l’AVE»

A alguns el nom potser ens fa una mica de feredat (això de “metròpoli” sona a urbs massifi cada), però el cert és que l’àmbit entre Cambrils, Reus, Tarragona, Valls i Torredembarra té tots els punts per poder encabir-se en la defi nició del que és

una àrea metropolitana. I, més enllà de conceptes teòrics i com ha analitzat a basta-ment el professor de la URV Robert Casadevall, aquest espai no nomes existeix, sinó que necessita d’un impuls decidit per garantir la seva sostenibilitat, uns millors serveis per a la seva gent i el seu pes específi c dins Catalunya. Una xarxa de municipis clau per a un país que només té futur si esdevé, ell mateix, una xarxa.

Cert, tanmateix, que el nostre també és un petit país (i veiem un campanar des d’un altre campanar), però d’una gens insignifi cant suma de gairebé mig milió d’habitants, que necessiten d’una gestió integrada del planejament urbanístic, dels residus i del transport públic (amb especial incidència en unes rodalies ferroviàries concebudes, precisament, com a metro i una xarxa d’autobusos efi cient). I també dels serveis so-cials, de salut, culturals i educatius. Un territori capaç (políticament i tècnicament) de gestionar de manera conjunta infraestructures com el Port i l’Aeroport i que es conjuri per no deixar cometre més errors com el de l’estació de l’AVE.

Cert, també, que això fi ns ara no ha estat possible, tot i alguns intents, que han acabat topant amb molts entrebancs: des de la política rància de campanar (de campanars lo-cals i de campanars institucionals i partidistes) fi ns a les traves de l’ordenament jurídic, però la contundent realitat ho demana a crits i el procés constituent que vivim n’és una oportunitat engrescadora. Un projecte de cohesió territorial i cohesió social que aposti per una defi nició d’un espai en què hi convisquin patrimoni, indústria, turisme, serveis i cultura, i esdevingui referència nacional. En què s’hi visqui cada cop millor. I que faci mirar tothom, començant per Barcelona, cap aquí. Que no només hi ha nord, que venia a dir Espriu.

Valls

ReusTarragona

El Vendrell

600.000 HABITANTS I 132 MUNICIPIS

L’àrea metropolitana de Tarragona, per pes demogràfi c, és la segona zona més poblada de Catatunya. Parlem d’una regió integrada per sis comarques (132 municipis) i que, en un radi de 30 quilòmetres al voltant de la capital tarrago-nina, concentra més de mig milió d’habitants. Tarragona, Reus, Valls, Salou, el Vendrell i Calafell són els principals nuclis poblacionals d’un territori que és potència nacio-nal en els àmbits turístic (amb PortAventura i Salou com a màxims exponents) i industrial (amb el Port i el major polígon petroquímic de l’Estat). Malgrat això, el territori no disposa d’una xarxa de transport públic unifi cat, com sí passa a l’àrea metropolitana de Barcelona, ni d’òrgans de decisió propis en polítiques territorials.

Page 4: noticiestgn 210

26 de febrer de 2014 | 4 | Sumari i editorial

2417 25

6 8 12Atenció social

a domicili a Tarragona

Nou escànner de contenidors al Port de TGN

CLAUS DE LA SETMANA

En un radi de només uns 30 quilòmetres al voltant de la ciutat de Tarragona viuen actualment més de mig milió de persones. Les nostres comarques constitueixen la segona àrea demogràfi ca de Catalunya i, en certa mesura, el seu segon pol econòmic,

només per darrere de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Ara, per primera vegada en molts anys, els alcaldes de les dues ciutats més importants del territori, Tarragona i Reus, s’expressen obertament en termes de cooperació per ajudar a donar forma d’una vegada per totes l’anhelada Àrea Metropolitana de Tarragona. I no parlen pas de reordenar les divisions territorials ni de capitalitats (d’això ja s’encarregarà la Llei de vegueries quan toqui), sinó dotar els municipis que integren les comarques de Tarragona de les eines necessàries per fer que les persones, la riquesa i el coneixement circulin sense les limitacions que patim diàriament. Es tracta, doncs, d’establir les bases per a un territori cohesionat i amb futur.Tarragona i la seva àrea d’infl uència han estat certament un despropòsit continu des d’un punt de vista de política territorial. La manca d’una perspectiva conjunta ha impossibilitat que les nostres comarques s’hagin erigit en la segona àrea de referència de Catalunya. Zo-nes menys poblades i amb menys activitat, com ara Girona, han estat més hàbils a l’hora de posicionar-se. Les guerres de campanar han deixat una herència trista per a un territori que mereix i pot fer molt més. El resultat és que tenim gent (capital humà), però no tenim infraestructures que necessitem i que sí que tenen altres punts de Catalunya menys poblats. I les que hem aconseguit, com ara l’estació de l’AVE, estan mal concebudes. Per no tenir, no tenim ni una xarxa de transport públic unifi cada que ens permeti anar d’un municipi a l’altre amb normalitat. Confi em que els dos alcaldes més infl uents del territori no es quedin només a la foto i treballin de veritat pel bé de tots.

Ens cal cohesió territorial

Protagonistes

Editorial

Homenatge del Nàstic alperiodista Rafa González

L’atur afecta a tots els membresde més 13.500 famílies del territori

La sala de premsa del Nou Estadi acull una placa en record del periodista esportiu Rafa González, que va morir el pas-sat mes d’agost al seu pis de Tarragona als 44 anys. L’acte es va fer davant la presència de molts dels seus excompanys i excompanyes, que van tenir paraules de record cap a qui va ser, durant molts anys, la cara del Nàstic per a tots els tarragonins.

Segons el PSC, durant el darrer any el nombre de famílies que malviuen sense cap mena d’ingrés regular a la demar-cació s’ha incrementat en 3.500 persones i ha arribat a les 13.500 a les deu comarques tarragonines. El grup socialista també destaca que les llistes d’espera per aconseguir algu-na prestació en concepte de llei de dependència ja supera les 36.000 famílies al Camp de Tarragona. A Tarragona ciu-tat des del 2007 el pressupost social de l’Ajuntament s’ha incrementat en un 60%.

Els Mossos tenen menys cotxes per

patrullar

Agenda del Carnaval al

territori

2424 SÍ

NO

12Tots els actes

de Carnaval de Tarragona

Comença el rodatge de ‘Sonata

per a violoncel’

La frase de la setmana

«No som amics. Et donaré la mà quan ens deixeu votar en la consulta»

Àlex Fenoll (empresari) adreçant-se al príncep Felip al Mobile World Congress

Nasreddín cavalcava el seu ase mentre intentava menjar cacauets. Els bots de l’animal, però, difi cultaven que encertés la boca.- Què feu, mestre?, li pregunten.- A aquest pas molt em temo que no res.

Sóc home, és a dir, faig coses inútils.Les coses inútils sempre són cares.Qui no serveix (no és útil pels altres) no serveix (és un inútil).El nostre deure és ser útils, no, però, com desitgem, sinó com podem.El secret de la vida no està en fer allò que un vol, sinó en voler allò que un ha de fer.

Espurnes d’en mossèn Aragonès

Bernabé

Què fas?

ww

w.n

otic

iest

gn.tv

Page 5: noticiestgn 210

| 26 de febrer de 2014 | 5Opinió

CLAUS DE LA SETMANA

Edita i distribueix:Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L.C/ Joan Maragall, 143003 Tarragona

Director:Òliver Má[email protected]

Redacció i fotogra� a:[email protected] 25 99 11

Disseny i redacció:Agnès LlorensCarme LópezAnna CompanyAna GómezOriol Montesó[email protected]

Disseny original:Èxit ComunicacióFolc [email protected]

Correcció:Carme LópezImprimeix:PromicsaD.L.: T- 1062- 09Vídeo:Tomàs Varga

Departament comercial:Manel [email protected] A. [email protected]

Web:Ana Gómez / Agnès Llorens

cartes al [email protected]� catsclassi� [email protected]@[email protected]

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

Un seguidor delartista Menpo

Reunió d’alcaldes

La mala pata de Millet

CARTES AL DIRECTOR

Son muchas las ocasiones en las que he leído las opiniones del Sr. Menpo y tengo que decir que en la mayoría de ellas coincidimos plenamente, pero en la última del día 12/02/2014 es cuando ya el paralelismo es total y absoluto y me siento congratulado al ver que alguien opina exactamente igual que yo. Este es el motivo por el cual les envío esta carta, para dar-le mi mayor apoyo y desear que no ceje en su empeño de poner el arte donde se merece por digni-dad e historia.En el mundo artístico hay mucho intrusismo además de mucho es-nob de presuntos entendidos que miran desdeñosos a quien no co-mulga con sus teorías sobre las tendencias que pregona el arte contemporaneo.Si defi nimos el arte como una acción del ser humano, que es capaz de reproducir, imitar, cre-ar formas o expresar físicamen-te un razonamiento que con su contemplación nos produzca un deleite emocional, ¡ni yo ni Ud. amigo Menpo!, si no que todo aquel que esté relacionado direc-tamente con el mundo artístico

Amb el pas del temps s’anirà co-mentant la reunió que han cele-brat els alcaldes de Reus i Tarrago-

tendrá que recapacitar y admitir de una vez por todas que ha todo no se le puede llamar ni decir que es arte.Yo soy un pintor de esos, que en estos momentos se nos denomina caducos o desfasados y todo por-que seguimos pintando y repro-duciendo lo que vemos, que no deja de ser la imitación intrínse-ca de la propia naturaleza de las cosas y me duele profundamente la opinión de las actuales propu-estas del mal llamado arte con-temporáneo, o lo que es lo mismo convertir el arte en un circo con-sumista para una sociedad que está perdida en la inopia y el des-conocimiento, inculcado por los que Ud. llama “artistas emergen-tes” y yo les digo galeristas inte-resados, que con tal de vender les importa un pito si tienen calidad o no, y que, para mayor inri, si es transgresor, mejor.

Julio LasherasEl Vendrell

na per tractar temes que afecten a les dues ciutats. L’un demana que no es minvi l’aportació a l’ae-roport mentre que l’altre aposta per rebre creuers al port de Tar-ragona. És un diàleg on cadascú aposta per allò que és seu, més que pel conjunt. I el que critica el ciutadà és que aquestes reunions es facin a l’hora del dinar. En els temps que corren ara, no fa gaire bon efecte aquesta situació, enca-ra que es presenti com una invita-ció d’un organisme empresarial. No veig la comoditat de parlar de temes de ciutat dinant. Tant en una alcaldia com en l’altra hi ha salons sufi cients per celebrar aquestes reunions. Això sembla una tonteria però és tema de conversa. Tampoc s’aprecien els benefi cis d’aquestes trobades, al-menys a nivell ciutadà. Les passarel·les d’accés a la platja del Miracle que havien promès els d’ADIF, ara diuen que les farà el Port. Potser ara sí que les veurem. Els ascensors de l’estació ja es deurean fer algun dia, però ja està vist que ara per ara, haurem d’es-perar. Quina presa de pèl. Molt parlar i poc fer, com sempre.

Mª Elisa Aragonés DomènechTarragona

Tras varios retrasos y más de cu-atro años de investigación por fi n este martes se iba a celebrar la esperada vista del juicio del Palau de la Musica con la decla-ración de Felix Millet. Todo a cu-enta del saqueo del que, según el juez, CiU recibió 5 millones de euros en comisiones. Pero resul-ta que el interesado no ha apare-cido, alegando rotura de fémur el mismo día de la declaración. Según su mujer, se levantó a las cinco de la mañana para ir al baño y tropezó con la alfombri-lla. Los ciudadanos vemos con ci-erta sorpresa que la mala pata de Millet es el último incidente de una larga lista de difi cultades y retrasos para saber la verdad de este caso. En fi n, habrá que de-sear a Millet un pronto restable-cimiento. Del fémur, me refi ero. De los millones ya es harina de otro costal.

Rosa Álvarez (Tarragona)

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTORI ARTICLES D’OPINIÓ A:LECTOR@ NOTICIESTGN.CAT

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identifi cades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors i col·laboradors publicades en el setmanari.

Page 6: noticiestgn 210

26 de febrer de 2014 | 6 | Social

XARXA SANITÀRIA I SOCIAL DE SANTA TECLA

Més de 400 persones dependents reben el Servei d’Ajuda Domiciliària a Tarragona ciutat

E l Servei d’Atenció Domi-ciliària de Tarragona, vehiculat per l’Institut

Municipal de Serveis Socials de l’Ajuntament i gestionat per la Xarxa Sanitària i So-cial de Santa Tecla, va cobrir a domicili les necessitats de 407 persones dependents durant el 2013 a la ciutat de Tarragona. En total, els 104 professionals de la Xarxa de Santa Tecla (entre treballa-dores familiars i auxiliars de neteja) van realitzar més de 110.000 hores de treball a llars de gent gran, persones amb discapacitat i famílies amb necessitats especials.

El servei, prestat per la Xarxa de Santa Tecla a tota la ciutat de Tarragona des de fi nals de 2012, inclou per un costat un servei d’atenció personal (hi-giene, petites cures, suport en les activitats diàries i acompa-nyament en sortides a l’exte-rior del domicili) i també un servei de neteja a domicili per aquelles persones que no po-den atendre les feines domès-tiques. La tipologia de l’usuari d’aquest servei públic a Tarra-gona és majoritàriament gent gran que viu sola (un 75% dels casos), mentre que el 25% res-tant respon a persones depen-

dents amb alguna discapacitat (física i/o mental) o bé famílies amb necessitats especials. Du-rant l’any passat el servei va prestar un total de 93.400 ho-res d’ajuda personal a domicili i un total de 21.000 hores de servei de neteja.Per tal d’accedir al servei mu-nicipal, les persones interes-sades s’han d’adreçar als ser-veis socials ubicats als centres d’atenció primària de cada barri i zona de la ciutat. Cada cas és analitzat pels tècnics de l’Institut Municipal de Serveis Socials de l’Ajuntament i és traspassat a la Xarxa de Santa Tecla per tal de rebre la solució més idònia. La Xarxa de Santa Tecla, per la seva banda, també ofereix la possibilitat d’accedir al Ser-vei d’Ajuda Domiciliària per la via privada. En aquest cas, les

persones interessades poden informar-se directament a les ofi cines de la institució tarra-gonina al carrer Joan Maragall número 1 de Tarragona (sego-na planta).El 2013 ha estat el primer any en què tot el servei d’atenció domiciliària de la ciutat de Tarragona ha estat gestionat per la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, que fi ns al 2012 s’encarregava de prestar el ser-vei municipal exclusivament a

les zones de la Part Alta, Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador, on hi ha aproximadament uns 200 usuaris. A fi nals de 2012, i davant de la fallida de BB Ser-veis (l’altra empresa que pres-tava el servei a la resta de la capital tarragonina), la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla va fer-se càrrec de donar cober-tura a tota la ciutat. La institu-ció sociosanitària va continuar el servei d’ajuda domiciliària municipal a les persones de la

zona centre, Ponent i Llevant i a més a més va subrogar tot el personal de l’empresa tancada, que feia mesos que no podia pa-gar els sous. En aquell moment la plantilla del Servei d’Ajuda Domiciliària de la Xarxa de Santa Tecla va passar d’una cinquantena de professionals a un total de 104 i el nombre de persones usuàries del servei va pujar fi ns als 407 actuals distri-buïts per les diferents zones de la ciutat i barris.

El servei, ofert per l’Ajuntament i gestionat per la Xarxa de Santa Tecla, va prestar més de 110.000 hores d’ajuda a llars tarragonines durant el 2013

SERVEIS SOCIALS

LES FINESTRES QUEL'AJUDEN A ESTALVIAR

AL MILLOR PREU

LES FINESTRES QUEL'AJUDEN A ESTALVIAR

AL MILLOR PREU

Un total de 407 persones, majoritàriament gent gran que requereix ajuda en el dia a dia, rep el servei prestat per la Xarxa de Santa Tecla a la ciutat de Tarragona.

Plaza Alcalde Lloret, 143005 TARRAGONA

CERTIFICADOS MÉDICOS,PSICOTÉCNICOS CONDUCTORES

Y CAZADORES

977 23 55 77OFTALMOLOGÍA

URGENCIAS: 629 25 23 24

CENTRO MÉDICOROMA

El servei dóna suport tant en les activitats quotidianes de la persona com en la neteja de la seva llar

Page 7: noticiestgn 210

| 26 de febrer de 2014 Publicitat | 7

Page 8: noticiestgn 210

26 de febrer de 2014 | 8 | Tarragona

tarragona

Mobles Plana, els especialistes del confort

Mobles Plana és un establi-ment amb 38 anys d’experi-ència en el sector del moble i la decoració.

Situat a l’avinguda Prat de la Riba 13 de Tarragona, allí es pot trobar tant el mobili-ari de línies més tradicionals

dels millors fabricants del mercat, com les tendències més actuals del moble con-temporani, amb productes

nacionals i italians. Mobles Plana posa a l’abast dels clients una àmplia gam-ma de productes de mobilia-ri per a la llar, així com tot tipus de complements i ser-veis (objectes de decoració, fusteria, pintura, cortines....).El tracte amb el client i la seva fidelització pels pro-ductes de Mobles Plana, dife-rencia aquests establiments d’altres.Mobles Plana és el distribuï-dor de les marques referents

mundials en el confort, Stres-sless i Laz’boy. Aquests sofàs i butaques es fabriquen en di-ferents mides perquè s’adap-tin a cada persona i estan dis-senyats ergonòmicament per mantenir sempre una bona postura de l’esquena quan estem llegint o mirant la te-levisió.A Mobles Plana hi podrem trobar una gran varietat de models, en diferents mides, per a poder provar el seu mà-xim confort.

A Mobles Plana disposen de mobiliari de línies tradicionals així com de les tendències més actuals.

L’establiment és distribuïdor de les marques Streless i Laz’boy.

El Port s’equipa amb l’escàner de contenidors més modern de l’Estat

E l Port de Tarragona es consolida com un dels ports acreditats en ma-

tèria de seguretat dins de la Unió Europea gràcies a la instal·lació de l’escàner al Punt d’Inspecció Duanera (PIA). Es tracta d’un control no intrusiu que permet veu-re la càrrega dels contenidors sense necessitat d’obrir-los. Així l’administració duanera pot comparar la mercaderia que hi ha dins del conteni-dor amb la declarada, sense la despesa que representa l’obertura en temps i en di-ners. Un cop la mercaderia s’hagi revisat, l’administra-ció decidirà si obrir o no el contenidor.

Pilar Jurado, directora de du-anes de l’agència tributària, ha fet un símil amb un apa-rell de radiologia, que permet diagnosticar allò que veu a la imatge i dóna una informació addicional a l’anàlisi visual. Se-gons Jurado, «amb el nou equi-

pament no es busca tan sols droga, sinó que volen detectar qualsevol tràfic il·lícit i tràfic comercial mal declarat».La inversió global en l’espai de control fronterer és de 7,2 MEUR, distribuïts en tres edi-ficis i l’escàner (3 MEUR en l’edifici del PIFT, més 400.000€ en l’edifici que conté l’escàner i un milió més en l’edifici de duanes, mentre que el cost de l’escàner és de 2,3 MEUR). L’import ha estat finançat en la seva totalitat a través del Port de Tarragona en col·laboració amb les administracions que intervenen en l’espai de con-

trol fronterer. «Un equipament amb visió de futur, que perme-trà el Port créixer, amb unes instal·lacions de primer nivell com les que avui s’han posat en funcionament», ha afegit Jo-sep Andreu, president del Port de Tarragona.Tarragona és el vuitè port de l’Estat que incorporà un siste-ma d’aquest tipus. Amb aquest escàner, es concentren en un espai molt reduït tots els trà-mits que necessita un conte-nidor, s’agilitza l’arribada de mercaderies i, per tant, s’am-plia la competitivitat del l’equi-pament portuari tarragoní.

SEgUrEtat

PUBLIrEPortatgE

Forns, Floria i Sentís, juntes contra la Llei de l’avortament del PP

Les portaveus del PSC, CiU i ICV-EUiA han comparegut ple-gades dos cops aquesta setma-na. La primera per presentar un acord en contra de la Llei de bases de règim local apro-vada pel Govern Rajoy el pas-sat 27 de desembre (vegeu pà-gina 10) i la segona per plantar cara a una de les accions més polèmiques que el Govern

central ha pres en els darrers anys: la reforma de la Llei de l’avortament. A títol personal, les tres regidores s’han aple-gat a les oficines de l’OMAC de la Rambla Nova de Tarragona per rebutjar la regulació im-pulsada pel ministre Alberto Ruiz-Gallardón i han fet una crida a tots els càrrecs electes que són dones a sumar-s’hi.

Les portaveus de l’Ajuntament de TGN conviden altres polítiques tarragonines a sumar-s’hi

PoLítIca

Victòria Forns, Begoña Floria i Arga Sentís, dimarts al matí a l’OMAC. O.M.

Page 9: noticiestgn 210

| 26 de febrer de 2014 Tarragona | 9

TARRAGONA

L ’estació de trens de la ciutat de Tarragona dis-posarà de trens llança-

dora que la connectaran amb l’estació de l’AVE en un temps màxim de vuit minuts. Així ho ha anunciat l’alcalde de la ciutat en la seva conferència sobre infraestructures impar-tida a la Cambra de Comerç de Tarragona en el marc del Bon dia Tarragona.

El batlle tarragoní ha explicat que no farà falta construir cap nova infraestructura per unir les dues estacions, ja que s’apro-fi tarà el tram de via que forma un cul-de-sac a l’altura de Vila-

seca. Aquesta part del traçat del ferroviari deixarà de ser neces-sari per connectar l’alta veloci-tat amb l’estació de Tarragona gràcies a la futura construcció de l’intercanviador a l’Arboç o a Vilafranca, per aquest motiu el seu ús per als trens llançadora agafa força.Encara és aviat per saber les freqüències —tot i que el més probable és que coincideixin amb les arribades i sortides dels AVE— i el preu del bitllet —que Ballesteros aposta perquè vagi inclòs en el preu del viatge d’AVE.Pel que fa a la ubicació de l’in-tercanviador, l’alcalde de Tarra-

gona ha obert la porta perquè s’ubiqui a la Granada (Vilafran-ca del Penedès) i ha explicat que des del departament de Territo-ri i Sostenibilitat de la Generali-tat de Catalunya s’ha assegurat

que el recorregut Tarragona-Barcelona no superarà els 45 minuts, tot i que l’intercanvia-dor se situï a l’Alt Penedès.Recordem que Mou-te per TGN, la Plataforma per la Defensa

d’un Ferrocarril Públic de Qua-litat i la Plataforma Trens Dig-nes a les Terres de l’Ebre van presentar un estudi que demos-trava que la durada del recor-regut Tarragona-Barcelona, si l’intercanviador se situa a Vila-franca, serà d’un mínim de 54 minuts (nou minuts més que si l’intercanviador es construeix a l’Arboç).L’alcade Ballesteros ha confi r-mat que la Generalitat de Cata-lunya aposta perquè l’intercan-viador s’acabi fent a Vilafranca i que l’Estat, tot i preferir en un inici l’Arboç, sembla que es-coltarà la demanda del Govern català.

Trens llançadora connectaran l’estació de Tarragona amb la de l’AVE en vuit minuts

MOBILITAT

L’alcalde de Tarragona ha anunciat que l’operadora aprofi tarà el traçat de via actual per dur a terme aquest enllaç

Page 10: noticiestgn 210

26 de febrer de 2014 | 10 | Tarragona

TARRAGONA

V eure les tres portaveus de l’Ajuntament de Tarragona fent pinya

és una imatge poc habitual que aquesta setmana s’ha pogut veure a la sala d’actes de l’Ajuntament. «Les situa-cions excepcionals demanen respostes excepcionals», ha justifi cat la portaveu d’ICV-EUiA, Arga Sentís. La situació excepcional és l’aprovació de la nova Llei de bases de règim local aprovada pel Partit Popular el passat 27 de desembre. «És una mutila-ció de les competències que tenim i limita les impròpies», ha denunciat Victòria Forns, portaveu de CiU al consistori.Es tracta d’una regulació que permetrà el Govern de l’Estat tancar, en el termini d’un any, certes empreses municipals

que siguin defi citàries. «Aten-ta contra l’autonomia local i, per tant, contra la qualitat de vida dels ciutadans i posa en qüestió competències com ara els serveis socials, educatius, ocupacionals i de salut, entre d’altres», ha explicat Begoña Floria, portaveu del Govern municipal.Per tal de fer front a aquesta «llei absurda que no és racional perquè no resol els problemes de l’administració local i que només busca privatitzar els serveis públics», segons Sen-tís, els tres grups municipals aprovaran iniciar la tramitació d’un confl icte de competènci-es en defensa de l’autonomia davant del Tribunal Constituci-onal. Ho faran en el marc del pròxim consell plenari aquest divendres per tal de poder-ho gestionar amb la resta de mu-nicipis de l’Estat i presentar-ho abans del 14 de març, data lí-mit que estableix la llei.Aquesta actuació és quelcom inaudit en la història de la

democràcia espanyola. Per tal d’interposar aquest confl icte de competències, la llei exigeix que els signants siguin un mí-nim de 1.200 ajuntaments d’ar-reu de l’Estat representants de més de set milions tres-centes mil persones.«Aquesta Llei de règim local

entra en confl icte amb l’Esta-tut d’Autonomia vigent que cedeix a la Generalitat té les competències dins de l’àmbit local», ha recordat Forns preve-ien que no hi haurà problema per reunir el mínim d’ajunta-ments necessaris per presentar el confl icte.

«Fa anys que s’espera una llei de fi nançament local correcte i en lloc d’això tirem quaranta anys enrere», ha lamentat Flo-ria alhora que recordava que pels ajuntaments de menys de 20.000 habitants la nova regu-lació serà «més perjudicial en-cara».

L’Ajuntament de Tarragona es quadra contra la Llei de bases de règim local aprovada pel PP

POLÍTICA

Els grups municipals del PSC, CiU i ICV-EUiA impulsaran la tramitació d’un confl icte de competències davant del Tribunal Constitucional

Les tres portaveus són Victòria Forns (CiU), Begoña Floria (PSC) i Arga Sentís (ICV-EUiA) en acabar la roda de premsa. / Oriol M.

T arragona 24H és el nom de la nova aplicació per a ‘smartphones’ que el

Patronat de Turisme de la ciutat ha posat en marxa per tal de facilitar l’oferta d’oci, cultural, comercial i gastro-nòmica als visitants. Mitjan-çant l’APP els usuaris poden localitzar els museus i monu-ments, serveis, allotjaments, restaurants, platges i d’altres llocs d’interès de la ciutat. A banda, pot compartir a Fa-cebook i Twitter els espais que més li agradin i, fi ns i tot, votar-los positivament mitjançant el sistema Wup!. «Si dos llocs es troben a la mateixa distància,

l’aplicació els ordenarà segons els vots positius dels altres usu-aris», explica Carles Cuenca, representant de l’empresa que ha elaborat l’APP que també fa servir les votacions dels usua-ris i les preferències personals per ordenar les promocions.«Pots tenir en silenci, en vibra-ció o en so les alertes de les promocions que van aparei-xent a mesura que vas el car-rer», comenta Cuenca.L’aplicació també conté les ru-tes que el patronat tingui acti-ves —a hores d’ara la romana, la medieval, la modernista i la dels primers cristians de Tàrra-co. De cadascuna d’elles es pot conèixer la llista de llocs que la

formen, amb la ubicació, com arribar-hi caminant o en cot-xe i d’altres detalls d’aquests llocs.

La consellera de Turisme de l’Ajuntament de Tarragona, Pa-trícia Anton, ha recordat que aquesta aplicació «tot i que

estar pensada per als turistes també serà útil per als ciuta-dans». L’APP es pot descarregar en els sistemes Android i iOS.

Tarragona 24H és la nova aplicació per a mòbils destinada a qui vulgui visitar la ciutat

TURISME

Oriol Montesó,Tarragona

ww

w.n

otic

iest

gn.tv

ww

w.n

otic

iest

gn.tv

Page 11: noticiestgn 210

| 26 de febrer de 2014 Tarragona | 11

TARRAGONA

E ntre un 75 i un 80% del projecte d’obra del Mer-cat Central de Tarragona

ja s’ha executat, i es manté com a termini de fi nalització dels treballs l’estiu del 2014, segons ha afi rmat la conse-llera de Comerç de l’Ajunta-ment de Tarragona, Patrícia Anton.

«L’obra va al pas que ha d’anar», ha assegurat Anton que espera que aquest estiu el projecte ja sigui una realitat, tot i que no ha volgut concretar una data. També ha explicat que «fi ns ara semblava que l’obra no avan-çava perquè estaven treballant com en una mina», és a dir, a

les plantes subterrànies, però actualment «amb la coberta i altres actuacions, és més visual per a la gent».Pel que fa als treballs que es re-alitzen actualment, se centren, segons Anton, en els serveis de les tres plantes del mercat —instal·lacions d’aire condici-onat, separacions entre les pa-rades, etc.A hores d’ara, l’Ajuntament està esperant que els paradis-tes, traslladats a l’envelat pro-visional des del 2007, donin la seva resposta respecte a si tornaran a l’antic mercat o no. També s’està treballant en el plec de condicions per treure a concurs, com més aviat mi-

llor, la superfície comercial, o sigui, el supermercat que s’instal·larà a la segona planta de l’edifi ci. Anton ha assegurat que la intenció és que mercat i supermercat es posin en funci-onament a la vegada, ja que, ha dit, «no tindria cap sentit obrir només una cosa i no obrir l’al-tra».L’obra, que va començar el 2011, és una de les més complexes que s’han fet a la ciutat. Hau-rà costat 46 milions d’euros, i ara per ara dóna feina a gairebé un centenar de treballadors. Es preveu que la inauguració del Mercat Central es dugui a ter-me abans de fi d’any.

Les obres del Mercat Central de Tarragona estan executades en un 75%

COMERÇ

Es preveu que la remodelació de la infraestructura fi nalitzi aquest estiu

Obres del Mercat Central de Tarragona. /Mauri

ww

w.n

otic

iest

gn.tv

Page 12: noticiestgn 210

26 de febrer de 2014 | 12 | Tarragona

TARRAGONA

D el 24 de febrer al 4 de març Tarragona viurà de ple el Carvanal, que

aquest any tindrà 72 actes, en-tre els quals destaquen les rues d’artesania, de lluïment i la infantil, que enguany amplia la seva oferta. D’altra banda, hi haurà actes gastronòmics, el tradicional enterrament del Rei Carnestoltes, espectacles i altres noves propostes festives. Entre aquestes propostes des-taca l’exposició fotogràfi ca Re-trospectiva del Carnaval 2013, que de la mà de l’Agrupació Fotogràfi ca de Tarragona oferi-rà una visió particular del Car-naval de l’any passat a l’Espai Turisme. Hi haurà també altres iniciatives d’entitats ciutada-nes implicades amb el Carnaval com el concert folk dels Balls a plaça, de la mà de la Pipel En-tertainment; l’espectacle fami-liar Rua capicua, a càrrec de Genovesa Narratives Teatrals; l’espectacle Purgatorio dels tar-ragonins Funeral Cabaret o el Festival Xirigotero organitzat pel Teatre Magatzem. Per seguir tots els actes del Car-naval, l’Ajuntament de Tarra-gona posa a disposició del ciu-tadà de manera gratuïta l’app Agenda Cultural de Tarragona que, a banda d’oferir el pro-grama ofi cial permanentment actualitzat, continuarà infor-mant de l’activitat cultural que hi ha a la ciutat durant la resta de l’any.Si voleu recomanar cultura i Carnaval, els moments de la festa que més us emocionen i diverteixen, podeu utilitzar l’etiqueta #fandeTGN en les vostres piulades a Twitter, en els posts a Facebook i també a les imatges que compartiu a Instagram. Les fotografi es que etiqueteu a Instagram, a més, optaran a guanyar un abona-ment per a la pròxima tempo-rada dels Teatres de Tarragona. Per segona vegada, Tarragona Cultura posa en marxa la fi gu-ra del tuitaire convidat, qu en aquest cas serà el periodista Aleix Poblet. El podeu seguir a través del Twitter de Tarragona Cultura (@tgncultura).

El Carnaval de Tarragona omplirà de disbauxa i música la ciutat

FESTES

L’ENTRADA A LA CIUTAT DEL CARNESTOLTES I LA CONCUBINA

18.00h | Circ Raluy. ‘Boom!’Parc FrancolíEntrades: www.raluy.com18.30h | Entrada a la ciutat del Car-nestoltes XXXIII, la Concubina XX, els Sèquits i els concubinats Des del Teatre Metropol 19.10h | Rebuda del Carnestoltes i la Concubina. Lliurament de la vara de comandament de la ciutat i Ser-mó del Carnestoltes i la ConcubinaRambla Nova (Teatre Tarragona)

DIJOUS GRAS

09.00h | Coca de llardonsRambla Nova (Teresianes)11.00h | Tast popular dela botifarra d’ousMercat Central16.00h | Coca de llardonsRambla Nova (OMAC)18.00h | Disfressa d’orRecinte Firal Palau de CongressosPreu: 5€18.00h | Circ Raluy. ‘Boom!’Parc Francolí20.00h | II Disfressa d’orRecinte Firal Palau de Congressos22.30h | III Disfressa d’orRecinte Firal Palau de Congressos00.30h | Show VerushkaTotem Café (Rambla Vella)

EL CARNAVAL DELS PETITS I EL TOMB DEL REI I LA CONCUBINA

08.00h | Concurs de disfressesper als venedorsMercat Central12.00h | Visita dels sèquits del Rei Carnestoltes i la Concubina a l’Au-toritat PortuàriaPasseig de l’Escullera s/n15.30h | El Carnaval dels petitsRambla Nova (Teatre Metropol)15.40h | Ball infantilPlaça de la Font

17.00h | Animació infantlCentre Cívic Sant Salvador17.30h | Animació infantil Plaça de la Font18.00h | Circ Raluy. ‘Boom!’Parc Francolí18.00h | Tomb del Rei Carnestoltes i la Concubina per les seus socialsDes del Teatre Metropolç18.00h | Cerimònia inaugural de la 9a Baixada del PajarituPlaça de la Pagesia20.30h | Arribada de la torxa que donarà el tret de sortida al Ball de ConfetiPlaça de la Pagesia21.30h | Festival XirigoteroTeatre El Magatzem

22.30h | Muchachito y sus compa-dres | 00.00h | Fuck’n’DestroyRecinte Firal Palau de CongressosPreu: 15€ / 12€ anticipada23.45h | Dj MimetikSala El Cau23.45h | Dj OGTLa Cova00.00h | Festa de disfressesLocal dels Xiquites de Tarragona

RUA DE L’ARTESANIA

08.00h | Concurs de disfressesper als venedorsMercat Central09.30h | Obertura boxos PajarituPlaça de l’Escorxador10.00h | Pajaritu SmartMediterranean VillagePlaça de l’Escorxador10.30h | Pajaritu ExperiencePlaça de l’Escorxador10.30h | Rua de CarnavalRambla Sant Pere i Sant Pau11.00h | Rua del BarriSant Salvador i Sant Ramon11.30h | Carnaval JoveLocal Social de la CollaJoves Xiquets de Tarragona11.30h | Desfi lada de comparsesTorreforta12.00h | Concrus de disfressesCentre Cívic Sant Pere i Sant Pau12.00h | 9a Baixada del PajarituPlaça de l’Escorxador

13.00h | Vermut musical | Dj OGTPlaça de l’Escorxador13.45h | Entrega de premisPlaça de l’Escorxador17.00h | Circ Raluy. ‘Boom!’Parc Francolí17.30h | Arriba de les carrosses participants a la RuaAv. Ramón y Cajal18.00h | Rua de l’ArtesaniaDes de l’Av. Ramón y Cajal19.30h | Circ Raluy. ‘Boom!’Parc Francolí23.45h | Dj EclecticoSala El Cau23.45h | Festa Rock RaveLa Cova00.30h | La Banda del Coche RojoRecinte Firal Palau de CongressosPreu: 6€ / 5€ anticipada 02.00h | Concurs de disfressesDiscoteca Totem

RUA DE LLUÏMENT

12.00h | Teatre familiarTeatre MetropolPreu: 5€12.15h | Circ Raluy. ‘Boom!’Parc Francolí17.00h | Circ Raluy. ‘Boom!’Parc Francolí19.00h | Rua de LluïmentDes de la Rambla Nova20.00h | Accidents polipoèticsCafé del MetropolPreu: 10€20.30h | Cloenda de la Rua de LluïmentPlaça de la Font

DRAG QUEENS

12.15h | Circ Raluy. ‘Boom!’Parc Francolí17.00h | Circ Raluy. ‘Boom!’Parc Francolí21.00h | 9è Certamen DragQueens i Drag KingsTeatre MetropolPreu: 8€Inscripcions i bases a: www.missdragqueen.com00.00h | Festa Drag QueenTotem Café (Rambla Vella)

DOL, ENTERRAMENT I CREMA

10.00h | Les esqueles:Mascarada del Dol iMinistrers del Camp i del LlampDes del Teatre Metropol 17.00h | Obertura de la casamortuòria i vetlla del fèretredel CarnestoltesVestíbul del Teatre Metropol 20.45h | Concentracióde les comparsesRambla Nova (Teatre Metropol)21.00h | Sortida dels SèquitsRambla Nova (Teatre Metropol)21.15h | Lectura del Testamentdel CarnestoltesPlaça de la Font21.40h | Enterrament del Rei Car-nestoltes. Crema del Ninot, la Nino-ta i la Bóta encesa pels Cremallers.Tot seguit veredicte del concurs de comparses i lliurament dels guar-dons, penons i cremallers. Plaça de la Font23.50h | Toc de Querao entrada a la QuaresmaCampanar de la Catedral

26 DIMECRES 04 DIMARTS

27 DIJOUS

01 DISSABTE

03 DILLUNS

02 DIUMENGE

28 DIVENDRES

22.00h | FuneralCabaret . ‘Purgatorio’Teatre MetropolPreu: 8€

Accidents polipoètics

Page 13: noticiestgn 210

| 26 de febrer de 2014 Tarragona | 13

TARRAGONA

Es fa la presentació pública del Grau d’Antropologia i Evolució Humana que imparteixen la URV i la UOC

A quest títol conjunt de la URV (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona) i

la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) s’ha posat en mar-xa aquest curs i s’ofereix en dues modalitats: la semipre-sencial, amb sessions al cam-pus Catalunya de la URV, i la virtual, a distància a través del campus virtual de la UOC.

El Grau en Antropologia i Evo-lucióHumana pretén proporci-onar la formació necessària per a l’estudi i comprensió de la va-rietat de les societats i cultures humanes, les seves causes i els seus signifi cats dins d’un ente-niment de la complexitat de la vida social.

El currículum formatiu té en compte la diversitat cultural com una diferenciació adapta-tiva a ambients diversos. Amb això, es reprèn una concepció àmplia de l’Antropologia que s’ha desenvolupat especialment

en els països de parla anglesa i a Llatinoamèrica. Aquest grau interuniversitari permet conti-nuar amb estudis de postgrau més específi cs de les universi-tats participants i de l’entorn nacional i internacional.

UNIVERSITAT

L’arqueòleg Eudald Carbonell al laboratori de tecnologia lítica de l’IPHES/Cedida.

El Port exporta als Estats Units dues peces gegantines d’acer

PORT

L’empresa Schwartz-Hautmont Construcciones Metálicas S.A., ubicada al moll d’Aragó del Port de Tarragona, ha construït i exportat dues estructures metàl·liques de grans dimensions amb destinació una refi neria d’Estats Units. La primera estructura té un pes de 1.000 tones i unes di-mensions de 12 metres d’ample, 57 metres de llargada i 12 metres d’alçada; la segona estructura té un pes de 850 tones i unes dimensions de 12 metres d’ample, 55 metres de llargada i 12 metres d’alçada.

Els projectes de recerca que desenvolupa l’IPHES, claus en la creació del nou grau

Page 14: noticiestgn 210

26 de febrer de 2014 | 14 | Publicitat

Page 15: noticiestgn 210

| 26 de febrer de 2014 Litoral | 15

LITORAL

E l passat dijous al vespre va tenir lloc una reu-nió amb representants

d’entitats, col·lectius i ciuta-dans, en què hi van interve-nir l’alcalde i portaveus dels grups municipals per expli-car els motius que han portat l’Ajuntament a manifestar-se per reclamar una nova esta-ció de Renfe a la vila.

L’alcalde, Daniel Masagué, va fer una exposició de la situació actual de degradació que pa-teix l’estació i les gestions sen-se èxit dutes a terme al llarg dels anys per diferents governs. Precisament per aquest motiu, l’alcalde va comentar que s’ha decidit dur a terme una mani-festació per demostrar davant els responsables d’Adif (empre-sa estatal que administra les infraestructures ferroviàries) quina és la voluntat de la po-blació i així fer més força. Tam-bé va comentar que després de la manifestació convocaria la comissió municipal amb repre-sentants de tots els grups mu-nicipals prevista en la moció presentada pel PSC reclamant a Adif tot un seguit de millores

i que va ser aprovada per una-nimitat en el ple ordinari del mes de novembre. En aquesta comissió s’avaluaran els resul-tats de la manifestació i es de-cidiran noves accions.La convocatòria de la manifes-tació té el suport explícit dels grups municipals de CiU, PP, GIT i PSC. La CUP, per la seva banda, ha decidit no partici-par-hi i qualifica la mobilitza-ció d’«oportunista i feta en clau electoral». Tots plegats coinci-deixen a ressaltar que la pro-blemàtica de l’estació de tren és una qüestió de poble, més enllà dels partits polítics.

La reunió va finalitzar amb una crida a la participació. La ma-nifestació tindrà lloc el pròxim 8 de març, a les 12 hores, sor-tint del passeig de la Sort fins a l’estació on finalitzarà amb la lectura d’un manifest.L’alcalde va anunciar que en els pròxims dies convocaria una reunió amb el Consell Co-marcal del Tarragonès i alcal-des de les rodalies per buscar suports i fer més força, ja que l’estació de tren de Torredem-barra és punt de referència per als ciutadans i ciutadanes de tot el territori conegut com a Baix Gaià.

Torredembarra confia en el suport de la resta de municipis del Baix Gaià en el clam per la nova estació

sALOu

TORRedembARRA

L’Ajuntament inicia les obres per reparar els paviments de cinc carrers L’Ajuntament de Salou ha co-mençat ja les obres per a la re-paració de les voreres dels car-rers Terrer, Burguera, Navarra, Barbastre i Confrontants que presentaven una sèrie d’irre-gularitats a la superfície del seu paviment. Aquestes obres permetran una millora consi-derable en el seu estat, facili-tant la mobilitat i el trànsit de les persones usuàries d’aques-tes zones. L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha explicat que «estem fent esforços per resoldre, dintre de les nostres possibilitats aquelles man-cances que detectem pel que fa a l’estat dels carrers i a les necessitats urbanístiques que ens fa arribar la ciutadania, detectades en el seu dia a dia».

El batlle ha anunciat que «les reformes no es limitaran úni-cament a aquests carrers, sinó que existeix una voluntat i

una previsió de realitzar noves actuacions abans de l’estiu en el paviment d’altres zones que també ho necessitin»

Mobilitza’t! Vine a la manifestació

8 de març, a les 12 h, des del passeig de la Sort fins a l’estació.

Millora de les voreresa la zona del Castell

A finals de 2013, l’Ajuntament de Vila-seca va adjudicar, amb una inversió de 110.749 euros, el projecte per tal de millo-rar les voreres de diversos carrers de la zona del Castell.L’actuació, que va iniciar-se el passat mes de gener, s’està duent a terme en alguns trams dels carrers de Reus, d’Alfons I, del Castell, de Pere Cardona, de la Verge de Montserrat, de Sant Jordi, i de l’Avinguda de la Generalitat, on es millorarà l’accessibilitat de les voreres i es renovarà l’arbrat.

vILA-secA

Imatge del cartell editat per a la convocatòria de la manifestació.

Page 16: noticiestgn 210

26 de febrer de 2014 | 16 | Territori

TERRITORI

Més de 13.500 famílies de la província malviuen sense cap mena d’ingrés

A la demarcació de Tarra-gona hi ha actualment 13.500 famílies que

tenen tots els seus membres a l’atur i que, a més a més, no reben cap mena d’ajuda de les administracions ca-talanes ni estatal. Aquest és l’avís que ha fet recentment el PSC, a través de la seva diputada Eva Granados, que alerta de l’increment de la pobresa i de les desigualtats al conjunt de les comarques tarragonines.

Segons la diputada socialista, durant el darrer any el nombre de famílies que malviuen sense cap mena d’ingrés regular a la demarcació s’ha incrementat en 3.500, arribant a les 13.500 a les 10 comarques tarragoni-nes. «Les llistes d’espera per acon-seguir alguna prestació en con-cepte de llei de dependència ja supera les 36.000 famílies al Camp de Tarragona. Així ma-teix, els ajuntaments, com el de Tarragona, han de fer front a la manca de pagaments per part del Govern de la Generali-tat i afrontar, al mateix temps, la demanda d’ajudes socials ex-traordinàries i urgents que ar-riben del carrer. Molts ajunta-ments encara tenen pendents

els pagaments de les subven-cions socials corresponents al 2013 per part del Govern ca-talà», ha explicat la diputada socialista.El PSC proposa mesures «ur-gents i immediates» per pal-liar aquest augment de la po-bresa. «Des de la Generalitat no es fa més que retallar com per exemple els programes d’ajudes d’urgència social que estan congelats des del 2011. I mentre això passa ajunta-ments com els de Tarragona han de buscar diners de sota

les pedres per poder donar serveis bàsics en alimentació, beques de menjadors o submi-nistraments essencials».Eva Granados ha explicat que a instàncies del grup socialista el Parlament de Catalunya ce-lebrarà aquest pròxim mes de març un ple monogràfi c per tractar sobre l’augment de la pobresa i les desigualtats.«Per als socialistes hi ha tres línies vermelles que per a no-saltres són bàsiques: Primer, cal una garantia d’aliments. En aquests moments hi ha uns

50.000 nens catalans amb risc de desnutrició a Catalunya i això és intolerable. Volem una garantia d’alimentació i de be-ques de menjador per aquests infants». Segon, el PSC proposa una reforma de la renda míni-ma d’inserció per garantir uns ingressos econòmics mínims per a tots els ciutadans de Ca-talunya. I, en tercer terme, «vo-lem garantir uns paràmetres d’habitatge en dignitat. No ens resignem davant del drama de la pobresa energètica, per això volem impulsar un PIRMI ener-

gètic per garantir la cobertura bàsica de llum, aigua i gas per a tots els catalans i catalanes».En aquest sentit, el viceprimer secretari de l’agrupació socia-lista de Tarragona, Javier Villa-mayor, ha subratllat «l’augment enguany de 100.000 euros de les partides d’urgència social de l’Ajuntament de Tarragona que ja arriba a un pressupost total de 345.000 euros».Des del 2007 el pressupost soci-al de l’Ajuntament de Tarrago-na s’ha incrementat en un 60% i s’ha passat de 36.000 atenci-ons directes a més de 67.000 en aquests poc més de sis anys, és a dir, quasi el doble. Dues terceres parts d’aquesta acció social es concentra en els bar-ris de ponents de la ciutat.

El PSC denuncia que en un any el nombre de famílies amb tots els seus membres a l’atur i sense ajudes ha pujat en 3.500 al territori

«La llista d’espera per tenir alguna prestació de la Llei de la dependència arriba ja a les 36.000 persones a les nostres comarques»

ECONOMIA

Page 17: noticiestgn 210

| 26 de febrer de 2014 Territori

territori

| 17

El parc automobilístic dels Mossos baixa a Tarragona en 20 cotxes en tres anys

E ls Mossos d’Esquadra de la regió policial del Camp de Tarragona

patrullen, segons les dades facilitades pel conseller d’In-terior, Ramon Espadaler, al Parlament, amb vint cotxes menys que l’any 2010. A 31 de desembre de 2010, segons aquestes dades, els agents de la policia catalana pa-trullaven amb 158 vehicles de quatre rodes al territori; l’any 2012, també al mes de desembre, els cotxes i les fur-gonetes operatives dels Mos-sos d’Esquadra van reduir-se fins als 147, i el 15 de novem-

bre del passat, l’any 2013, el nombre de cotxes havia dis-minuït fins a 138.

Segons publica delCamp.cat, en aquest recompte es tenen en compte tots els vehicles de quatre rodes del cos de Mossos d’Esquadra de les co-missaries del Camp de Tarra-gona; la del Tarragonès, la del Baix Camp - Priorat, la de l’Alt Camp - Conca de Barberà i la del Baix Penedès. No s’inclo-uen les motocicletes de bai-xa cilindrada, que fan servir alguns agents de seguretat ciutadana, ni tampoc els vehi-

cles, les furgonetes i les mo-tos de gran cilindrada que fa servir la unitat de Trànsit dels Mossos d’Esquadra.A les Terres de l’Ebre, en el mateix període de temps, els

cotxes de la policia catalana han baixat de 62 l’any 2010 als 51 que tenen actualment. A Barcelona, dividida en tres regions policials que abracen tota la demarcació de Barce-

lona menys Osona, disposava de 919 vehicles l’any 2010 i l’any 2013 es va tancar amb 700 cotxes. Les dotacions de la unitat de Trànsit, a tot el territori, també han disminu-ït. Només han augmentat els vehicles de quatre rodes que formen part dels serveis cen-trals del cos, ubicats a Egara, a Sabadell. Entre aquests s’hi haurien de sumar les furgone-tes de la Brigada Mòbil (BRI-MO), per exemple, que donen servei a Barcelona, però que no formen part de la regió policial sinó que es computen als serveis centrals.

Els agents de seguretat de la regió policial de les nostres comarques patrullen actualment amb 138 vehicles de quatre rodes, vint menys que l’any 2010

seguretat

El digital de referència a casa nostra El grup NacióDigital i delCamp.cat, líder en català al territori amb més de 168.000 visitants únics mensuals

Page 18: noticiestgn 210

26 de febrer de 2014 | 18 | Baix Penedès

BAIX PENEDÈS

Acord entre Pimec i el consistori per la dinamització econòmica del municipi

Les intervencions dels Serveis Socialses quadripliquen respecte al 2007

Ajuntament i Renfe lluitaran plegats contra el vandalisme a les estacions

L ’Ajuntament de Calafell i Pimec Comerç han sig-nat un conveni de col-

laboració per promoure con-juntament la dinamització econòmica del municipi i de-senvolupar accions conjuntes en l’àmbit del comerç.

El conveni, que estarà vigent fi ns a fi nal de 2015, ha estat signat per l’alcalde de Calafell, Joan Olivella, i el president del Consell de Pimec Tarragona, Florenci Nieto. També han estat presents en l’acte de signatura del conveni, la tinent d’alcalde de Promoció Econòmica, Olga Elvira, així com el president de l’associació Forum Calafell,

Lluís Espuis, i el de Segur Cen-tre, Josep Pallarès. Ambdues associacions d’empresaris han mostrat, d’aquesta manera, la

seva L’objectiu d’aquest conveni és establir un marc de col-laboració entre l’Ajuntament de

Calafell i Pimec Comerç, per tal de promoure accions de millo-ra en el desenvolupament del comerç urbà i de proximitat, a través d’actuacions conjuntes que reverteixin en benefi ci de les petites i mitjanes empreses de Calafell.En aquest sentit, ambdues ins-titucions realitzaran accions conjuntes a partir dels següents eixos estratègics: cap a la pro-fessionalització del sector; excel·lència als mercats muni-cipals; la integració dels comer-ciants nouvinguts; promoció de l’associacionisme; el comerç electrònic i el foment i assesso-rament a la creació d’empreses a l’àmbit del comerç.

J a s’ha presentat la me-mòria del 2013 dels Ser-veis Socials, una àrea

prioritària per a l’equip de go-vern. La conjuntura econòmi-ca en la qual estem immersos ha provocat una reorientació de les ajudes econòmiques, així com un sobreesforç de treball diari de tot el perso-nal tècnic i administratiu per fer front a les diferents pro-blemàtiques que s’han hagut d’atendre. Els Serveis Socials de l’Ajuntament del Vendrell són en aquests moments la primera línia de defensa per a les persones i famílies més afectades per la crisi i això es refl ecteix clarament en les da-des que es van presentar.

Durant la presentació es va ob-servar que des de l’any 2007, any que es pot considerar com inici de la caiguda de l’econo-mia que va donar lloc a la cri-si econòmica que encara s’està patint actualment, el nombre d’intervencions realitzades pels professionals i tècnics dels Ser-veis Socials del Vendrell s’ha quadruplicat (s’ha passat de 3.937 intervencions el 2007 a 11.600 el 2013).En la mateixa línia, les proble-màtiques ateses també s’han incrementat amb un creixe-ment especial en aquells temes relacionats amb les possibilitats fi nanceres de les famílies. Així, les atencions de problemàti-ques econòmiques i laborals

concentren la meitat de totes les situacions ateses pel depar-tament. Aquest fet és una causa directa de la situació de desocu-pació amb què es troben molts ciutadans i pels aturats de llar-ga durada que fa temps que es troben amb serioses difi cultats econòmiques.D’altra banda, aquesta crisi, al ser tan greu i profunda i que no deixa espai a la recuperació, està provocant que els danys

que provoca s’acumulin i que, cada any, hi hagi molts més usuaris nous dels Serveis Soci-als. Així, aquest passat 2013, de les 6.918 persones ateses, un total de 1.579 persones era la primera vegada que anaven als Serveis Socials (un 22% del total d’atencions).Un altre fet molt destacable i que desactiva tots els rumors relacionats amb la immigració i els Serveis Socials és que, de tot aquest conjunt de noves atenci-ons el 72% són de nacionalitat espanyola. Per tant, les dades demostren que els ciutadans de nacionalitat espanyola també es veuen directament afectats per una crisi econòmica que no dis-tingeix entre colors ni origen.

CALAFELL

EL VENDRELL

Es realitzaran accions conjuntes en l’àmbit del comerç

El 2013 han atès prop de 7.000 persones al municipi

L’Ajuntament de Calafell i Renfe han decidit sumar esforços i prendre mesures davant dels continuats ac-tes de vandalisme que s’han produït en els últims temps en les dues estacions de tren del municipi: la de Calafell i la de Segur de Calafell.En una reunió mantingu-da ahir a la seu de l’Ajun-tament de Calafell, repre-sentants de l’ajuntament i de Renfe van tractar sobre la greu problemàtica que genera el gran nombre d’incidents vandàlics regis-trats en les dues estacions, i molt especialment a la de Segur de Calafell, a més del cost que representa reparar tots els desperfectes produ-ïts. De la reunió va sorgir el compromís, per part de Renfe, de més vigilància a les estacions, instal·lació de més càmeres de vigilància, i l’acord que-Renfe i la Policia Local de Calafell treballa-ran coordinadament per tal d’establir un major control a les estacions, i augmentar-ne la seguretat.I és que arreglar els actes vandàlics produïts a les es-tacions de tren durant el 2013, ha representat per a Renfe una despesa de més de 17.500 euros, dels quals 12.000 euros s’han dedicat exclusivament a netejar gra-fi ts a l’estació de Segur de Calafell. Així mateix, a l’es-tació de Calafell la neteja de grafi ts ha signifi cat més de 2.500 euros. A més, de pintades de grafi ts, les esta-cions de tren també han so-fert altres tipus d’actes van-dàlics com són la destrossa d’ascensors. Reparar els desperfectes d’aquests tipus de danys en ambdues estacions també ha representat, per a Renfe, uns 3.000 euros de despesa.

CALAFELL

El 72% de noves atencions són a ciutadans espanyols

Page 19: noticiestgn 210

| 26 de febrer de 2014 Baix Penedès

BAIX PENEDÈS

| 19

Es completa la pavimentacióde l’aparcament del BlanquetL’Ajuntament de Calafell ha iniciat aquesta setmana la sego-na fase de pavimentació de l’aparcament situat on hi havia l’antiga fàbrica del Blanquet, entre el Mercat Municipal i l’estació de tren de Calafell. La superfície que es pavimenta-rà en aquesta última fase té uns 6.300m2. Les obres tenen un cost d’uns 160.000 euros i estaran acabades previsible-ment abans de Setmana Santa. A més d’asfaltar el terreny, que actualment és de terra, l’Ajuntament de Calafell també senyalitzarà les places d’aparcament i crearà carrils de cir-culació per a cotxes i vianants. Així mateix, i igual com es va fer en l’anterior fase, també s’urbanitzarà tota la zona, s’instal·larà xarxa d’enllumenat i es plantarà vegetació, con-cretament arbres plataners.La pavimentació del terreny afavorirà no només una millor distribució dels vehicles, sinó que permetrà augmentar el nombre de cotxes que hi poden estacionar. Fins ara, la no senyalització de places d’aparcament provocava que els ve-hicles estacionessin de forma aleatòria, de manera que no s’aprofi tava prou l’espai que hi havia. En aquest sentit, ara es distribuirà més racionalment aquest espai, i hi haurà pla-ces d’aparcament per a uns 200 vehicles.

CALAFELL

Rambla Jaume Tobella, 20 - CALAFELL 43820Tel./Fax. 977 693 568 · Móvil: 691 239 [email protected]

El Carnaval Xurigué esperarebre més de 6.000 participants

C alafell ja està a punt per celebrar el Carnaval Xu-rigué 2014, que enguany

comptarà amb la presència de 54 carrosses i 20 comparses, i un total de 6.220 persones participants. I és que el carna-val de Calafel és «el Carnaval de la Costa Daurada», ja que és l’únic que fa tres rues, en tres dies consecutius.

El pròxim divendres, 28 de fe-brer, a les 21 hores, hi haurà la Rua de Segur de Calafell, amb fi de festa a l’envelat que hi haurà

instal·lat a la plaça Pau Casals. El recorregut de la rua serà el se-güent: des del passeig marítim Sant Joan de Déu (amb c. Loira), seguirà per Carme Desvalls, Pablo Neruda, Av. Catalunya, Pl. Pau Casals, Joan Maragall, i acabarà a Ronda Sant Miquel de Segur/Pablo Picasso.Dissabte, 1 de març, a partir de les 23 hores, sortirà la Rua de la Platja de Calafell, que comença-rà a la plaça Països Catalans, i seguirà per Manuel Benet Ortiz, Av. Mn. Jaume Soler, Rbla. Cos-ta Daurada, Pg. Marítim de Sant

Joan de Déu, carrerada d’en Ra-let, Dr. Dachs, Sant Pere, Vila-mar, Pintor Mir, Av. Mn. Jaume Soler i fi ns a plaça Estació.I diumenge, 2 de març a partir de les sis de la tarda, hi haurà la tradicional Rua de Calafell, que s’iniciarà a al carrer Baix

Penedès, i continuarà per c. An-dalusia, Jaume Rafel, Rbla. Mn. Jaume Tobella, Pg. de la Unió, Av. del Sanatori, Ctra. Estació, Av. Mn. Jaume Soler, Sant Pere, Pg. Marítim Sant Joan de Déu, Rbla. Costa Daurada, i Av. Mn. Jaume Soler.El Carnaval Xurigué de Calafell fi nalitzarà enguany dimecres, 5 de març, amb l’enterrament de la sardina a la Plaça Catalunya, a partir de dos quarts de sis.

Carnavals infantilsPer als infants, un any més, se

celebrarà, dissabte 1 de març, a la tarda, el Carnaval infantil de Segur de Calafell que, com a novetat, inclourà una cercavila des de la plaça Mediterrani fi ns l’envelat que hi haurà instal·lat a la plaça Pau Casals, on tindrà lloc un espectacle infantil.I diumenge, 2 de març, a les 12 hores, hi haurà el Carnaval infantil de Calafell al Pavelló Joan Ortoll, amb una cercavila prèvia des de la plaça davant del patronat Municipal de Tu-risme i fi ns a la plaça de Cata-lunya.

CALAFELLL

És l’únic carnaval de la Costa Daurada que fa tres rues

Page 20: noticiestgn 210

26 de febrer de 2014 | 20 | Opinió

OPINIÓ

S egueixo transcrivint la narració del comerciant: «Gina era afi cionada a la música clàssica i en ale-gres vetllades tocàvem les Danses Hongareses de

Brahms a quatre mans entre altres peces. Amb la meva fortuna em podia permetre que el dia del nostre casa-ment interpretessin a l’església la Missa Solemnis de Be-ethoven, la qual cosa signifi cà una important despesa

per a la ciutat i certes enemistats van prometre que en-fonsarien els meus negocis. Vaig deixar l’assumpte als administradors mentre la Gina i jo ens traslladàvem a l’ennuvolada Anglaterra. Restauràrem una vella abadia que es convertí en la nostra llar. Dedicàvem el temps a passejades i a vetllades musicals. Però ella agafà un fort refredat que complicà el seu ressentit estat de salut. Em demanà com a última voluntat que en el seu funeral in-terpretessin el Rèquiem de Mozart. Abans del seu terrible fi nal ordenà que la portés davant del piano perquè volia tocar uns compassos del Dies irae, el Confuntattis i el Lacri-mosa de la mateixa obra. -Oh! Per què haig de morir? –es preguntà ella-. Renéixer és dolorós.Després va caure sense vida als meus braços. Vaig com-plir el seu desig i, destrossat pels esdeveniments, vaig abandonar Anglaterra per tornar a Tarragona. Els boti-guers aconseguiren ensorrar els meus negocis i em vaig tancar a la meva mansió com si esperés solucions.»

Gina (II)

XAVIERPARERALLICENCIAT EN

GEOGRAFIA I

H ISTÒRIA

D e religions, n’hi ha moltes, i totes, amb més o menys competència les unes amb les altres, pre-tenen ser el “camí” cap a Déu. La religió cristiana

i, per tant, l’Església cristiana tenen la pretensió de ser l’únic camí per arribar a Déu, o així ho deixa entendre aquell aforisme famós que diu: “Sense l’Església no hi ha salvació”, una afi rmació que sona poc menys que es-candalosa en l’oïda i la comprensió dels homes i dones del nostre temps i que, tanmateix, sembla que ha per-dut intensitat sobretot a partir del moviment ecumènic i de la teologia de la religió i de les religions de les dar-reres dècades. En qualsevol cas, no em sap greu de dir que la qüestió del “valor salvífi c” de totes les religions continua essent una de les espines clavades en el cor de la teologia cristiana.

¿És necessària l’Església per a salvar-nos? Potser en pri-mer lloc ens hauríem de posar d’acord per entendre què vol dir “salvar-nos”! De fet, si entenem la salvació com la salvació a l’hora de la mort (és a dir, allò d’anar al cel), em sembla clar que, en aquesta matèria, l’Església visible, l’Església a la qual pertanyem els batejats, no té cap competència, si més no, exclusiva: ni els qui en formem part tenim garantida aquesta salvació ni els qui no en formen part la tenen exclosa. Però la salvació pot ser entesa en un sentit més ampli, és a dir, com l’espai visible on podem fer de manera excel·lent l’experièn-

cia del “Déu amb nosaltres”. En aquest sentit, l’Església, sense negar que fora d’ella també n’hi ha, es considera l’espai privilegiat d’aquesta experiència. Sant Pau ho re-corda quan diu als cristians de Corint: “¿No sabeu que sou el temps de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres?”

No sé si l’Església visible, és a dir, l’Església estructurada en aquest món en forma de societat jeràrquica i, per tant, dirigida de dalt a baix per una elit que es perpetua, no pas a través de la carn i de la sang, sinó a través de la seva mateixa apostolicitat –aquesta, volguda per Déu- és prou conscient de les difi cultats que ella mateixa posa perquè els creients en Jesucrist se sentin, per damunt de tot, poble de Déu i temple de l’Esperit; no ho sé. Si l’Església la formem tots els fi dels, com a “pedres vives”, potser és veritat que no s’acaba d’entendre l’afany cons-tructor de la mateixa Església, un afany que la male-dicència popular i amable ha fet que els capellans, qui més qui menys, patissin de “mal de pedra”.

Em sap greu tot plegat. Si en matèria de dogma i de moral voldria una Església menys sàvia, en matèria de govern voldria una Església menys dominadora. Mes-tres i pastors, en l’Església, tot i que estan especialment assistits per l’Esperit Sant, no deixen de ser homes, i els cristians, com també recorda sant Pau, només som del Crist i no som de ningú més: “Que ningú no es gloriï dels qui són homes i prou!”. Pau mateix recorda als cris-tians de Corint que, tant ell com la resta dels apòstols, no són res més que “servidors de Crist i administradors dels designis de Déu”.

Les estructures visibles de l’Església són per a molts ex-cessivament fatigoses. Penso que aquestes estructures neutralitzen de fet l’efi càcia de la mateixa Església, és a dir, l’edifi ci construït sobre el fonament dels apòstols i els profetes, que té el mateix Jesucrist per pedra angular. Penso que hi ha molta gent que s’ha allunyat d’aquesta Església i ha volgut trobar sopluig en l’ateisme. Penso que no són poques les persones que veuen en el Déu que aquesta Església venera un ídol que dictamina sense commiseració tot un seguit de disposicions que deixen sota mínims els drets humans.

Les estructuresvisibles de l’Església

JOSEP G ILPREVERE

Quan llegiu aquestes línies seré a Roma, juntament amb tots els bisbes de Catalunya i de la resta d’Espanya, per fer l’anomenada visita ad limina apostolorum, ‘al límit [de les tombes] dels apòstols’, és a dir de Pere i Pau, els pilars de l’Església. Aquesta visita està prescrita que els Bisbes la realit-zin com a intercanvi de dons entre les Esglésies particulars i l’Església de Roma, que presideix totes les Esglési-es en la caritat.La primera visita ad limina que vaig fer com a arquebisbe va ser l’any 2005. Durant els dies que va durar, vaig te-nir la immensa sort d’estar, el 21 de febrer, tot sol amb el sant pare Joan Pau II durant gairebé 15 minuts. Van ser uns moments de conversa, en què li vaig parlar sobretot de l’arxidiòcesi, del que tenia al cor, intentant fer pas-sar una estona agradable al Papa, ja molt malalt.Està previst que el papa Francesc ens rebi en audiència dues vegades. Serà una altra ocasió per agrair la dedica-ció i l’empenta que ens està donant a tots els pastors i fi dels cristians, amb el seu treball i el seu exemple.Aquests dies a Roma els bisbes els dediquem a resar i visitar les tombes dels apòstols, i a entrevistar-nos amb els diferents dicasteris romans: con-gregacions, consells pontifi cis, etc. En l’anterior visita vam tenir la sort de tenir una llarga sessió amb el lla-vors cardenal Joseph Ratzinger, que era el prefecte de la Congregació per a la doctrina de la fe. Era el 26 de fe-brer, i poc després, el 19 d’abril, era escollit Papa. Tots els bisbes que vam ser aquell dia amb ell en guardem un gran record. Després he tingut la fortuna, en aquests gairebé vuit anys de pontifi cat, d’estar moltes vegades amb Benet XVI.Les visites als diferents organismes de la Santa Seu ens serveixen als bis-bes per aportar i compartir experièn-cies i demanar consell, així com per viure la comunió amb tota l’Església universal. Per a un successor de sant Fructuós és fàcil pensar i pregar per l’Església estesa d’Orient a Occident: passejant per Roma es palpa la univer-salitat de l’Església.Des de Roma no deixaré de resar per tota l’arxidiòcesi. Us demano també aquests dies les vostres oracions.

La vista«Ad limina»

JAUMEPUJOLARQUEBISBE

METROPOLITÀ

DE TARRAGONA

I PR IMAT

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identifi cades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors i col·laboradors publicades en el setmanari.

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTORI ARTICLES D’OPINIÓ A: [email protected]

Page 21: noticiestgn 210

| 26 de febrer de 2014 Opinió

OPINIÓ

| 21

E n l’època de la telefonia mòbil, l’ADSL, els trens d’alta velocitat i els viatges estel·lars, encara hi ha cartes postals que

triguen una eternitat a arribar al seu destinatari. Jo mateix encara espero la felicitació nadalenca que una familiar molt estimada em va enviar a mitjan desembre. La meva remitent no viu pas a l’illa de Tonga, ni en ple desert de Gobi, sinó a Tivenys, al Baix Ebre, a poc més d’una hora en cotxe de Salou, que és on havia d’arribar la pos-tal. De moment, ja han passat dos mesos i mig des que va emprendre el seu llarg viatge rumb a la meva bústia, i qui sap si hi arribarà mai. Potser el carter va decidir portar-me-la a peu des del lloc d’origen, per tal d’estalviar combustible

en temps de crisi, i una ràfega de vent se la va endur mentre pujava el coll de la Teixeta. I ara potser roman allà, al voral, agermanada amb una llauna de cola baixa en calories i un aero-sol anti-tabac. L’altra hipòtesi és que el servei de correus encara funcioni com al segle XIX, i més aviat m’inclino per aquesta, entre altres co-ses perquè també fa massa dies que espero que m’arribi a casa el darrer article que vaig com-prar al Todo Colección. De fet, tant de retard no ens hauria d’estranyar gens ni mica: el ma-teix Correos assegura a la seva pàgina web que l’entitat “avança cap a un concepte d’empresa innovadora i moderna, d’acord amb la realitat del segle XXI”. No diu pas que hi hagi arribat; de moment, només “avança”. El servei de repartiment de cartes de Correos a Salou (gairebé 27.000 habitants censats i puntes de més de 200.000 persones a l’estiu) no ha mi-llorat gaire en els darrers deu anys. Tot plegat du a pensar que, en realitat, l’empresa pública es-tatal no té cap intenció de destinar més mitjans a la capital turística de la Costa Daurada, sinó que simplement espera que el problema s’acabi resolent tot sol un cop les noves modalitats on line de comunicació, certifi cació i missatgeria substitueixin defi nitivament les cartes de pa-per. Mentrestant, preparem-nos per rebre bons desitjos per a l’any nou mentre ens cruspim la mona.

A ra que l’Infanta Cristina està malaurada-ment en tots els mitjans de comunicació del món i malgrat no estar a favor ni en

contra de la monarquia, em sap molt greu tot el que està passant; em sento força decebut, ja que repassant records professionals em trobo amb la fotografi a de Ramon Segú, recull un moment de quan les infantes Elena i Cristina, encara ado-lescents, van visitar, junt amb les seves compa-nyes d’escola, Tarragona i la seva demarcació. En aquell temps, vaig rebre l’encàrrec del meu superior, que m’encarregués d’acompanyar-les per diferents llocs de la província. Els va agradar molt la vila vermella de Prades i fi ns i tot van voler puntejar una sardana i van aprendre a ba-llar-la al Baix Penedès.Ja fa mesos que s’està parlant molt de membres de la família Reial, especialment de la Infanta Cristina i malauradament per cap cosa positiva. Evidentment no entrarem en el tema, ja que no és el que procedeix, però sí que voldria remun-tar-me en el temps i en l’experiència que vaig viure, aleshores molt positiva, ja que les Infan-tes em van semblar dues noietes molt educades que, com qualsevol companya, havien de dema-nar permís a les seves mestres o monitores res-ponsables del grup per a qualsevol qüestió, fi ns

i tot per poder comprar un gelat.El que vaig poder comprovar és que eren molt diferents entre si. Elena era més reservada i no era fàcil tenir una conversa amb ella, en canvi Cristina, més oberta al diàleg amb un llenguatge amable i cordial, em va captivar pel seu interès especialment per l’idioma. Van tastar, amb mol-ta moderació els nostres vins, intentant tenir èxit amb el porró català. Els agradava escoltar quan parlàvem, demanant la traducció de pa-raules que els cridaven l’atenció i especialment els va interessar la història i els monuments de Tarragona. S’allotjaven a l’hotel Imperial Tàrra-co i no hi havia distincions amb les altres com-panyes de col·legi, entre les quals es trobava la seva cosina Alèxia. El darrer dia, quan vingueren les reines Sofi a i Frederica (mare i àvia), tot va continuar amb naturalitat; recordo, amb molta satisfacció que després de presentar els meus respectes, quan ja marxaven, Cristina va venir a dir-me adéu amb una salutació molt afable. Al cap dels anys em va satisfer molt que la Infanta s’establís a Barcelo-na i es casés amb un jugador del Barça d’hand-bol i que els seus fi lls poguessin viure entre el nostre tarannà i la nostra cultura. Llàstima que tot hagi acabat de forma tan barroera!

Les infantesa Tarragona

ANTONI PANADÈSESCRIPTOR

Truca al

vols posar un anunci?

616 728 550

686 703 910

977 259 911

envia’ns uncorreu a

[email protected]

No tinc capcarta per a tu

ENRICALFONSOPERIODISTA

Page 22: noticiestgn 210

26 de febrer de 2014 | 22 | Opinió

OPINIÓ

S i et pregunto si pots volar, si pots ex-plicar la teoria de la relativitat o por-tar-me a fer un tomb en un Ferrari

em diràs: no, no puc.És evident que tens (jo també les tinc) mol-tes limitacions. Algunes són físiques, no pots volar. Altres són de coneixements, no pots entendre la teoria de la relativitat i, molt menys, explicar-la. I altres són econò-miques, no pots conduir un Ferrari. Des de ben petit aprens quines són aquestes limita-cions per centrar-te en les coses que sí que pots fer. I la veritat és que això és bastant útil per al dia a dia, ja que t’evita, entre d’al-tres coses, saltar per la fi nestra per veure si voles o no.

El problema és que de vegades confonem conceptes. No poder vol dir no tenir la capa-citat i/o la possibilitat de fer-ho. Segur que no tens la possibilitat de volar? Ja sigui en primera classe o a l’última fi la d’un low cost, avui en dia ets passes les vacances volant. I si el que vols és sentir-te com Superman, també tens l’opció del parapent o l’ala del-ta. Com veus, sí que hi ha alternatives per volar. Però mentre continuïs pensant que no pots, no les trobaràs.De la mateixa manera, hi ha coses que no pots fer avui però les podràs fer demà. Si vols, és clar. Estic segur que si et fi quessis en una conferència de física aquesta tarda, no podries ni repetir el nom del ponent (que és rus). Però si de veritat ho vols, en 4 anys (o 10) podries acabar la carrera i explicar-me tu mateix la teoria de la relativitat, o no?D’altres vegades, la limitació és una qües-tió de prioritats. Pots llogar un Ferrari per 225 €/hora. Si estalvies un temps estic segur que podràs conduir-lo. Una altra cosa és que tinguis millors coses per fer amb aquests di-ners. En aquest cas la pregunta no és «què pots fer?», la pregunta és «què vols fer?».Com veus, el que semblaven coses impos-sibles no ho són. De fet, són molt factibles. Així que aquesta setmana et proposo que la propera vegada que et sentis dir «no puc», et preguntis: segur que no puc?

S i cerqueu el nom de Palmira en un mapa de Síria, és possible que no el trobeu o, en tot cas, anirà acompa-nyat de Tadmor. I no és perquè hi hagi tantes pobla-

cions pel voltant que no hi hagi espai: està en el centre del desert sirià, a 155 km d’Homs i 240 de Damasc. La raó és que el nom de Palmira li fou donat pels romans però mai acceptat pels nadius. Ara es dóna el nom de Tadmor a la vila viva, l’habitada, i el de Palmira a la morta, a les restes arqueològiques. La carretera que hi condueix forma rectes que semblen traçades per un regle immens, de manera que no es veu el seu fi nal. De tant en tant, la solitud del desert és interrompuda per un campament militar que ha substitu-ït els minarets de les mesquites per les torres metàl·liques dels radars. També, de tant en tant, un beduí fa autoestop al peu de la carretera. I sorgeix la pregunta: on deu anar aquesta gent si tot és desert? I sobretot: d’on surten si a de-senes i desenes de quilòmetres, no es veu una casa, ni una tenda de beduïns, ni un arbre? Sembla talment que hagin aparegut per generació espontània.A començaments de la nostra era, gràcies a la policia pal-mirena i a la protecció de l’exèrcit romà, el camí que unia Occident amb Mesopotàmia i des d’ella es dirigia a Pèrsia i a l’Índia es va fer més segur per aquí que pel sud; aquest fet suposà la mort de Petra –que en vivia exclusivament - i la vida i prosperitat de Palmira. L’aigua salobre del seu oasi permet, tant ara com en l’antiguitat, el cultiu de palmeres, de les quals en temps romans rebé el nom pel qual és cone-guda a Occident. Palmira cometé el pecat d’orgull de rebel·-lar-se contra Roma i ho va pagar amb la seva destrucció, l’any 273, mentre la seva última reina, Zenòbia, era condu-ïda presonera a la capital de l’imperi.Palmira ofereix al visitant les restes més ben conservades d’una opulenta ciutat grecoromana. És impressionant la gran columnata, un carrer de 1.100 m que travessava la ciu-tat. La calçada central a cel obert, tenia a cada costat un pòr-tic sostingut per columnes, gran part de les quals segueixen encara dretes. El teatre, l’àgora, el senat, la sala dels ban-quets, la vall de les tombes, etc. completen un espectacle que molt bé pot qualifi car-se d’únic al món. El seu bon estat de conservació s’explica per la seva situació en ple desert, cosa que no afavorí la utilització de les seves pedres per a edifi cacions posteriors. La importància comercial de Palmi-ra queda manifestada per la famosa “tarifa de Palmira”, ara conservada en el museu de Sant Petersburg, que modifi cava una llei fi scal romana i assenyalava el preu de diversos pro-ductes bàsics, entre els quals la sal. És com si ara Andorra pretengués imposar el preu mundial del petroli.L’edifi ci més imponent és el temple de Bel. Constava d’una vasta esplanada (tèmenos) de 225 x 225 m., tancada per una alta paret (peribolé). Estava dedicat a la tríada palmirena: Bel (o Bol), Yahibol (el sol) i Aglibol (la lluna). Bel és la forma babilònica de Ba’al (senyor), identifi cat amb Marduk, el déu suprem de Babilònia. Una vegada vista Palmira és difícil que les restes de qualse-vol altra ciutat grecoromana puguin impressionar-te. Sem-bla que, almenys fi ns ara, no hagi sofert danys en els alde-rulls actuals. Ah!, els seus habitants són majoritàriament “culés”. Algun comerciant fi ns i tot té l’escut del Barça en les targetes del seu negoci.

E l Baix Penedès és un territori desorde-nat. És un territori desordenat per di-verses raons, però principalment una;

som un territori amb una identitat pròpia, amb unes sinergies històriques, però som un territori que funcionalment està dividit en dues províncies, i això pesa molt. Som de Tarragona però pensem en Barcelona.Són molt importants i molt interessants les darreres propostes de col·laboració entre di-ferents sectors de la comarca del Baix Pene-dès. Ja sigui per a la promoció comercial, per la conservació del patrimoni, per tal de llui-tar tots plegats contra l’atur de la comarca, per tal d’establir un servei de Rodalies cap a Tarragona o de millorar la mobilitat comar-cal. Però a tots aquests projectes els manca un element primordial, la visió comarcal, la visió de conjunt, la de compartir una estratè-gia territorial comuna.Segurament existeix una eina que permetria corregir aquest problema de fons, i aquesta és l’elaboració d’un pla estratègic o de tenir unes estratègies territorials de conjunt que

ens permetin ser més forts i, principalment, més conscients d’allò que tenim i cap on vo-lem anar.En un any acabarà una nova legislatura als municipis de la comarca i al mateix Consell Comarcal. Hauran passat quatre anys més sense que hàgim estat capaços de reunir els catorze alcaldes de la comarca perquè es po-sin d’acord entre ells per elaborar una estra-tègia territorial conjunta. Això no és culpa d’un únic partit, és culpa de tots els partits que durant aquesta legislatura, com a les úl-times legislatures, per no remuntar-nos als inicis de la democràcia, han estat incapaços de fer allò que altres comarques han estat ca-paces de fer.Vull recordar que a la comarca veïna de l’Alt Penedès ja han fet tres plans estratègics co-marcals. No és casualitat que tinguin una carta del paisatge, que tinguin una escola de música comarcal i un patronat de turisme comarcal que és el primer destí enoturístic de la Península Ibèrica... però al Baix Pene-dès continuem sent incapaços.No podem demanar que allò que no s’ha fet en trenta anys es faci en una legislatura, ni en un últim any que queda. Però sí que po-dem demanar, i estem obligats a fer-ho, és que el Consell Comarcal lideri una comissió territorial que defi neixi una estratègia terri-torial pels pròxims anys, que tingui present la defi nició de l’àmbit Penedès, però que no oblidi les sinergies amb el Camp de Tarrago-na.Esperem que en l’any que queda es puguin posar les bases per una estratègia territori-al comarcal, que no busca una altra fi nalitat que la de millorar la qualitat de vida dels ciu-tadans baixpenedesencs i poder entreveure el futur molt millor del que el veiem ara.

Segur queno pots?

ALEJANDROPÉREZ COACH

Desordrebaixpenedesenc

JAUMECASAÑASGEÒGRAF

Un tomb per SíriaPalmira

JOAN ARAGONÈSMOSSÈN

Page 23: noticiestgn 210

| 26 de febrer de 2014 Opinió

OPINIÓ

| 23

Q uan jo vaig néixer avortar era delicte, però les dones avortaven. Quan van néixer les meves àvies i les meves besàvies, avortar

era delicte i les dones avortaven. La prohibició no evita els avortaments. No els ha evitat mai, però sí que els converteix en un procediment de risc per a la vida i la salut de les dones, un risc que comporta també una greu discriminació no només entre do-nes i homes sinó també entre les mateixes dones, ja que la possibilitat d’accedir a un avortament segur és molt diferent segons la capacitat econòmica. Quan jo era jove les dones que necessitaven avortar anaven a l’estranger, a Londres, a països amb una legislació més avançada, però no totes s’ho podien permetre. Les que no ho podien pagar avortaven en condicions molt dures, en la clandestinitat. Clar que jo vaig néixer i vaig créixer en una dictadura, i a més una dictadura confessional, que deia que era delicte el que els bisbes que portaven sota pal·li el dictador deien que era pecat. Les dones no teníem drets: ni civils, ni polítics, ni socials. Tampoc els ho-mes en tenien, però les dones estàvem doblement sotmeses per una moral hipòcrita i profundament masclista que impregnava tota la societat. Segur que moltes companyes recorden el procés a les 11 dones de Basauri acusades d’avortament, que va començar el 1976, i com la solidaritat amb aquestes dones va ser fonamental en la construcció del moviment feminista, la lluita pel dret al propi cos i per una maternitat lliure i desitjada. L’any 85 el govern de Felipe González va elaborar la primera llei d’avortament de la democràcia, que

no va ser pas una llei de consens, com he sentit dir ara al Partit Popular, i no només perquè des dels moviments de dones es considerés totalment in-sufi cient, sinó perquè els senyors d’Alianza Popular hi van estar absolutament en contra fi ns al punt que la van portar al Tribunal Constitucional. La llei del 85 no despenalitzava l’avortament però el permetia en tres supòsits: risc greu per a la salut de l’embarassada,violació i malformacions del fe-tus. Les dones havien d’al·legar motius per justifi -car la seva decisió i necessitaven un informe mèdic o, en el cas de violació, una denúncia. A la pràctica era una llei que provocava molta inseguretat jurídi-ca a les dones i als professionals, una situació que es va allargar molt, perquè no va ser fi ns l’any 2010 que es va aprovar la llei que està ara en vigor, que encara que no recull totes les reivindicacions dels moviments de dones és infi nitament millor que l’anterior perquè es tracta, bàsicament, d’una llei de terminis com les que existeixen a la majoria dels països europeus. Naturalment, el PP hi va estar en contra. El PP i la conferència episcopal. Natural-ment, el PP la va portar al Tribunal Constitucional.Per què he fet tot aquest repàs històric? Perquè convé recordar d’on venim per saber on ens volen tornar a portar, perquè ara, l’any 2014 del segle XXI, el PP, aprofi tant la seva majoria absoluta (par-lamentària, que no social) vol reformar la llei del 2010, allunyant-nos dels països del nostre entorn i tornant enrere en el temps. No a la llei del 85, sinó a una llei de supòsits encara més restrictiva que la del 85. O sigui, que per obra i gràcia d’aquests se-nyors, si no ho aturem, si no els aturem, les nostres fi lles es trobaran una situació pitjor que la que vam trobar nosaltres. Anem 30 anys enrere i ja sabem cap on porta això, perquè ja ho hem viscut: les que tinguin diners, les que s’ho puguin permetre, ani-ran a avortar fora, amb garanties i sense por. A Por-tugal, al Regne Unit, a Itàlia, a Alemanya, a Bèlgi-ca, a Holanda, a França, a Grècia... Les que no s’ho puguin permetre avortaran clandestinament en aquest país perquè no hi ha llei que pugui obligar a ser mare a una dona que, per les raons que sigui, no vol. Les dones no avorten per frivolitat, avorten per necessitat, i ho continuaran fent digui el que di-gui la llei del PP. Una llei que tracta les dones com a persones incapaces que necessiten ser tutelades,

que imposa a tota la societat la moral d’uns quants i que considera delicte el que alguns diuen que és pecat. Una llei que no servirà per fer disminuir els avortaments sinó per augmentar l’angoixa i la des-protecció de totes les dones, però especialment les més pobres, les més joves i les més vulnerables.La llei que ens volen imposar és una llei hipòcri-ta, perquè la realitat demostra que els països que han aconseguit disminuir el nombre d’avor-taments són els que l’han despenalitzat i garan-teixen l’educació sexual i l’accés als mètodes an-ticonceptius. És una llei cínica, perquè els que la imposen diuen que defensen els nonats mentre eliminen ajuts i retallen drets i prestacions als que ja han nascut. És una llei injusta i innecessària que no soluciona cap problema, excepte la necessitat del PP d’acontentar les seves bases més reaccionà-ries encara que sigui a costa de la salut i la dignitat de les dones i contra l’opinió majoritària de tota la societat, tornant enrere a les èpoques més fosques del masclisme institucionalitzat. Potser l’aprova-ran, perquè tenen majoria al Parlament, però no la podran aplicar. Les dones som la meitat de la població... i a l’altra meitat els hem parit nosaltres. De veritat es pen-sen aquests senyors que ens podran imposar una llei que suposa la denigració legal i social de les dones i sotmet a tutela psiquiàtrica, mèdica i legal la nostra capacitat de decidir? De veritat es pensen que ens faran tornar enrere? Plantarem cara, com ja vam fer fa 30 anys. Ho farem a les institucions, com a mostra el plenari de Tarragona del mes de febrer, on es va aprovar amb el suport de tots els grups (excepte el PP) una moció que demanava la retirada de l’avantprojecte de llei i instava el Parla-ment de Catalunya a blindar les garanties i protegir els drets que atorgava la Llei Orgànica 2/2010 de Salut sexual i reproductiva i d’interrupció voluntà-ria de l’embaràs i a iniciar l’elaboració d’una llei catalana de Drets i Salut Sexual i Reproductiva. Plantarem cara al carrer, a tot arreu. Ho farem juntes, dones de diferents edats i ideologies, acom-panyades dels homes que saben que una societat que discrimina les dones és una societat injusta i malalta, i que les velles formes d’opressió i control del patriarcat ja no tenen cabuda a les nostres so-cietats.

Les dones parim, les dones decidim

ARGASENTÍSPORTAVEU DEL GRUP

MUNIC IPAL D’ ICV-EUIA

A L’AJUNTAMENT

DE TARRAGONA

L es persones grans i dependents han de tenir un ajut garantit? La resposta és òbvia després que s’han aconseguit més de 50.000 fi rmes

per garantir l’ajut a les persones grans dependents. Aquestes fi rmes han estat aconseguides per la Inici-ativa legislativa popular perquè el Parlament debati

la seva proposta de llei. La ILP (Iniciativa legislativa popular) ha assolit 55.554 fi rmes de suport a la pro-posta per tal que el Parlament de Catalunya debati la modifi cació de la llei de fi nances públiques perquè, en cas que falti crèdit en els pressupostos, el Govern pugui demanar al Parlament una ampliació de crèdit o un d’extraordinari per fer front, prioritàriament i puntualment al pagament de les ajudes a les perso-nes amb gran dependència. Aquesta iniciativa ha es-tat promoguda per l’Associació Catalana de Directors de Centres d’Atenció a la Dependència Gerontològica (Ascad) que va començar a treballar-hi l’any 2012 i ha aconseguit recollir més de 50.000 signatures que són les mínimes necessaris per tirar endavant una ILP. Un cop recollides les fi rmes i presentada la inici-ativa legislativa al Parlament, s’està a l’espera que es fi xi la data per ser debatuda en el ple. Amb l’aprova-ció d’aquesta iniciativa s’evitarien els impagaments i els endarreriments dels ajuts a la gent gran i grans dependents institucionalitzats; cal recordar que de la gestió de les residències de gent gran depèn el benes-tar de més de 30.000 persones grans. Una proposta que lluita per garantir els darrers amb qualitat de vida de moltes persones grans i de les institucions o organitzacions que vetllen pel seu benestar.

ILP en defensa dels drets de les persones grans dependents

XAVIERZARAGOZAPERIODISTA

SOCIAL-MENT

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identifi cades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors i col·laboradors publicades en el setmanari.

ENVIA LES TEVESCARTES AL DIRECTORI ARTICLES D’OPINIÓ A: [email protected]

Page 24: noticiestgn 210

26 de febrer de 2014 | Cultura24 |

CULTURA

L a pel·lícula ‘Sonata per a violoncel’ s’ha començat a rodar a la localitat de Ca-lafell i, durant les pròximes setmanes, es rodarà també en diferents punts de

Catalunya, com Tarragona i els Pirineus, i també a la capital alemanya, Berlín. El segon fi lm de fi cció de la directora tarragonina Anna M. Bofarull tracta la malaltia de la fi bromiàlgia i la música hi té un important paper protagonista.

El fi lm comença a rodar-se ara, quan encara no ha aca-bat la gravació de Barcelona 1714, que també dirigeix la realitzadora tarragonina i, en aquesta ocasió té la ma-laltia i la música com a eixos centrals. En aquesta oca-sió, la protagonista de la pel·lícula és Julia, reconegu-

da violoncel·lista, que, després d’anys de patir dolors esporàdics en diferents parts del cos se li diagnostica fi bromiàlgia. Amb el pas dels dies, la lluita de Julia per continuar tocant el violoncel es converteix en un com-bat entre la passió i la constància i una progressiva i imparable deterioració física. El fi lm comptarà amb la participació dels actors Montse German, Jan Cornet o Juanjo Puigcorbé. Sonata per a violoncel ofereix la possibilitat de partici-par-hi a través del micromecenatge. Segons l’aportació que es faci es poden aconseguir diferents ofertes, fi ns i tot poder participar en la pel·lícula com a fi gurant. Es pot participar en la campanya de micromecenatge de la pel·lícula a través del web del fi lm: http://www.sonataparaviolonchelo.com.

Comença el rodatge de ‘Sonata per a violoncel’

Quan llegim per desaprendre

AGNÈS LLORENSPERIODISTA

H i ha dos motius per llegir: per aprendre o per desaprendre. Quan llegim prosa ho fem per aprendre. És un acte ràpid, que busca assolir

algun coneixement o seguir un argument. Quan lle-gim per aprendre ho fem buscant el fons i no la for-ma, el contingut i no l’envàs, llegim per aprendre de manera ràpida i golafre sense descans ni tornar mai enrere. Però en algunes ocasions no volem arribar a cap punt, sinó sortir a fer un passeig. És en aquest moment que comencem a llegir poesia, per desapren-dre, per buscar una mica en les frases, per entretenir-nos en els racons i gaudir de l’exercici. Diuen que la poesia només és completa quan la sen-tim en boca de qui l’ha pensat. Aquest dijous 27 de febrer els afi cionats a la poesia tenen l’ocasió de gau-dir d’una de les primers espases de la poesia catalana. Unai Velasco (Barcelona, 1986) visitarà l’espai cultu-ral Metropol (Rambla Nova, 46) de Tarragona dins del cicle de recitals que ha programat durant tot el mes de febrer. Velasco és el fl amant guanyador del Premi de Poesia Jove Miguel Hernández de 2013 i s’acostarà a Tarragona per presentar el seu primer treball, el po-emari En este lugar (Esto no es Berlín, 2013). Els poemes de Velasco tenen la capacitat de ser llargs i carregats de petites històries, de refl exions a peu de pàgina i de referències al cinema i a la música actu-als. Unai Velasco teixeix petites històries que val la pena ser escoltades, que parlen de sentiments clàs-sics a través de pel·lícules de Disney o històries de superherois. Tot un exemple que demostra que fer poesia no cal viure ancorat en els clàssics sinó tenir el valor de mostrar-se una mica, de despullar-se en públic, d’ajudar a desaprendre’s. Per qui s’hi vulgui apuntar, l’acte comença a les vuit del vespre i l’entra-da és lliure.

El rodatge de la pel·lícula ‘Sonata per a violoncel’ ha començat fa pocs dies i els responsables del fi lm han obert una campanya de micromecenatge a través de la web de la pel·lícula.

L’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tar-ragona (EADT) ha estat l’escenari de la confe-rència de l’escultor i artista visual Tom Carr,

que va aprofi tar la seva visita a la ciutat per im-partir una xerrada als alumnes que es va centrar en el procés creatiu.

Durant la conferència a l’EADT, Tom Carr va parlar de diverses obres seves, incidint en el procés creatiu, els esbossos, les idees que les han guiat, els problemes tècnics que ha hagut de resoldre i la relació amb els clients i les institucions. Carr va atorgar especial pro-tagonisme a projeccions artístiques que ha realitzat en façanes i en l’espai públic, tant a Cadaqués, com a Tarragona o Singapur. Carr va destacar la màgia de l’efímer d’aquestes intervencions, així com la seva capacitat de generar un diàleg entre l’art i la ciuta-dania. Així mateix, la preocupació pel diàleg de l’art

contemporani amb el públic va estar present en tota la seva xerrada, quan es referia tant a les seves escul-tures en espais públics, o bé projeccions artístiques, com a la seva participació en el disseny de mobiliari urbà per a parcs infantils, establint una continuïtat amb els seus dissenys escultòrics.Tom Carr va néixer a Tarragona el 1956 i està for-tament arrelat a la nostra demarcació, compta amb escultura pública a la ciutat de Tarragona així com amb obra al fons del Museu d’Art Modern de la Di-putació de Tarragona. Ha exposat en galeries i sales d’art d’arreu de Catalunya, l’Estat espanyol i molts al-tres països (Suïssa, Portugal, França, Estat Units, etc.). La seva obra ha estat, en gran part, escultòrica, amb formes abstractes plenes de cromatisme, que juguen amb l’espai i amb allò que és eteri. Actualment, Tom Carr té el seu estudi al Vallès i és professor de l’Escola Massana de Barcelona.

Tom Carr debat sobre art amb els alumnes de l’EADT

S’ha posat en marxa una campanya de micromecenatge per participar en el fi lm

La confedeència de Carr a l’EADT va comptar amb l’assistència d’alumnes, però també de professors i oients.

Page 25: noticiestgn 210

| 26 de febrer de 2014 | 25Agenda

AGENDA

DIUMENGE 23 DE FEBRERArribada del Carnestoltes.Sortida des de l’escola. Arribada a l’Ajuntament. Hora: 18.00DISSABTE 1 DE MARÇSopar pícnic, karaoke i disco mòbilLloc: PoliesportiuHora: 21.00Preu: 1€Concurs de disfressesInscripcions al castell Masricart fi ns al 28 de febrer. Per optar al premi cal anar disfressat des de l’arribada fi ns al lliurament dels guardons. Lloc: PoliesportiuHora: 23.00DIUMENGE 2 DE MARÇMagnífi ca Rua de CarnavalSortida de l’Av. Florida. Arribada al PoliesportiuHora: 17.00DIMARTS 4 DE MARÇVetlla Fúnebre de SM CarnestoltesRepartiment de l’esquelaAl vestíbul de l’escolaEnterrament de la SardinaProcessó funerària fi ns a la plaça CatalunyaLectura del testament Plaça CatalunyaHora: 18.00

DISSABTE 1 DE MARÇRua infantilDes del Casal Municipal. Hora: 17.30Berenar per a la canallaUn cop fi nalitzada la rua pels diferents carrers de la vila es tornarà al Casal Municipal. Preu: 1€Rua de CarnavalAl costat del Casal Municipal. Hora: 21.30Ball de Carnaval. Orquestra Clau de SolConcurs de disfressesUn cop fi nalitzada la rua al Casal Municipal. Entrada lliure.

DISSABTE 1 DE MARÇCelebració del tercer de l’Estació del Carrilet. Animació infantil a càrrec del grup EscalivadaHora: 10.30LLoc: Plaça del CarriletDesfi lada de disfresses Els participants han d’haver-se inscrit prèviament. Hora: 11.30Gran pastís de llaminaduresSe servirà amb motiu de la celebració del tercer ani-versari de l’espai infantil. Hora: 12.30Anunci dels guanyadors del concurs de disfressesEl 1er premi s’endurà 100€; 75€ euros el segon i, un 3er premi dotat amb 50€ per a gastar en qualsevol botiga del municipi. Hora: 13.00Durant la celebració de la festa al llarg del matí també es repartirà cotó de sucre per a tothom.

DIVENDRES 28 DE FEBRERArribada del ReiLloc: Plaça Sant AntoniHora: 19:37:02Recorregut pels diferents carrers del municipiEn arribar a la plaça de l’Església: discurs i lliurament de les claus del poble a SM Carnestoltes. A continua-ció, pel carrer de la Font, arribada a La Mina pel pri-mer ball de Carnval amenitzat per la Txaranga Band Tocats.Hora: 19:58:49DISSABTE 1 DE MARÇConcentració de les carretel·les a la cantonada del car-rer Ramon d’Olzina amb l’Av. Francesc Macià.Hora: 16:52:21Brutal Rua de CarnavalRecorregut per diversos carrers del municipiHora: 17:33:22Gran Ball de CarnavalLloc: Pavelló d’Esports de Vila-secaPreu: 1€Hora: 23:58:48DIUMENGE 2 DE MARÇBatalla de coixins «la ploma del Rei»1a Batalla de coixins de guerrers amb pijama. Obli-gatori portar pijama. Els coixins seran tous i sense pedres dintre. Lliurament de dos premis: al millor pi-jama d’home i al millor de dona. El Rei convidarà a xocolata amb coca, només els participants. Lloc: Plaça d’EstudiHora: de 18:05:43 a 20:12:24DIMARTS 4 DE MARÇDesconsolat enterrament de la SardinaEmotiu enterrament amb incineració del nostre Rei Carnestoltes amenitzat per la Txaranga Band Tocats.LLoc: Inici a la Plaça de Voltes. Recorregut: carrers de Sant Josep, de Tarragona, de la Verge de la Pineda i fi nal a la plaça de l’Església.Hora: 19:01:69Lliurament de premis de la Rua de Carnaval 2014Darrer comiat de SM Carnestoltes amb Rom Cremat per a tots els assistents.Hora: 20:14:00

FEBRER · MARÇ 2014

24 25 26 27 28 1 2

3 4 5 6 7 8 9

10 11 12 13 14 15 16

17 18 19 20 21 22 23

24 25 26 27 28 29 30

31

CARNAVAL

LA CANONJA SALOU

CREIXELL

VILA-SECA

Clases de zumbaDins de les activitats “Mens sana in corpore sano”. Horari: de 19.30 a 20.30h.

‘Tarragona sota la pluja’Mostra de les aquarel·les de l’artista Fermí Carré. Horari: de dilluns a divendres de 17 a 21h. Caps de setmana segons programació.

DIMECRES I DIVENDRES

EXPOSICIÓ

ACTES A L’ATENEUDE TARRAGONA

1 DE MARÇ. DIA NACIONALDEL LARINGECTOMITZAT

Els laringectomitzats després de la intervenció han perdut les cordes vocals i la funció de respi-rar per via natural i respiren per un orifi ci fet a la part del davant del coll. Mitjançant la rehabi-litació de la veu, tornen a parlar, però altre to de veu, la veu esofàgica. L’Associació Provincial de Laringectomitzats de Tarragona vol commemorar el dia amb lema «Que el càncer no calli la teva veu». El seu ob-jectiu és informar la població de la problemàtica d’aquest desconegut col·lectiu, amb unes carac-terístiques especials, que han superat un càncer de laringe. Els podreu trobar el dia 1 de març a la Rambla Nova, davant d’Hisenda, de les 9 del matí a les 2 del migdia.

Page 26: noticiestgn 210

26 de febrer de 2014 | Gent26 |

gent

Acte d’agraïment a les entitats, voluntaris i colles participants de la

Festa Major 2014 de Salou

La Llar d’Infants Els Petitons i la Biblioteca de Roda de Berà col·laboren

amb el centre de dia Marinada

En finalitzar la Festa Major d’Hivern, des de la regidoria de Cultura i Festes s’ha volgut agrair la participació de les colles i entitats, a més del cos de voluntaris i tots els departaments que han pres part d’una o altra manera en l’organització donant tot el suport a l’esdeveniment que s’ha viscut a Salou entre la darrera setmana de ge-ner i la primera de febrer amb més de 70 activitats. En l’acte s’han lliurat els obsequis a prop de 200 persones i s’han donat a conèixer els guanyadors dels premis de la 6a edició del Concurs de Fotografia de la Festa Major de Salou 2014, que organitza cada any l’Antena del Coneixement de la Universitat Rovira i Virgili.

El centre de dia per a la gent gran Marinada de Roda de Berà ha engegat un nou concurs, El Joc dels Errors, i aquest cop ho fa de la mà de la Llar d’Infants Municipal Els Petitons i de la Biblioteca Municipal. Aprofitant la celebració del Carnaval, estan exposats als tres centres esmentats tres murals diferents en els quals hi ha cinc errors que no pertanyen a la temàtica del decorat, la granja, a la Llar d’Infants, el fons del mar, al centre de dia Marinada, i la caputxeta vermella, a la Biblioteca Municipal. Els participants han de localitzar aquests errors i anotar-los dins una graella. Un cop localitzats tots i apuntats, la graella haurà de ser dipositada dins la bústia que hi haurà disponible als tres centres implicats. Totes les persones que hi participin en el concurs entraran en el sorteig d’un val de 100 euros que se celebrarà el 8 de març, a les 12 hores, a la plaça de la Sardana. El sorteig és obert a tothom.

El Rotary Club de Tarragona ha realitzat la visita anual als Pares Rogacionistes. El president Josep Maria Buqueras, acompanyat del rotaris Miquel Borràs i Gil Fanjul, que han col·laborat amb les seves empreses, han entregat un taló de 2.500 euros per a la construcció de dos habitatges a les Filipines.

El conseller de la Presidència de la Generalitat, Francesc Homs, va visitar la Pobla de Mafumet per presidir l’acte d’inauguració de la nova co-berta de la pista del Complex Esportiu Munici-pal, en un acte que va reunir bona part dels veïns i veïnes del municipi, així com destacades autoritats i representants d’altres administra-cions. Aquest equipament ofereix millores de sostenibilitat i eficiència energètica, gràcies a les plaques solars instal·lades i que permetran escalfar l’aigua de les piscines.La nova coberta permetrà celebrar tot tipus d’ac-tes a la pista poliesportiva, amb independència de les condicions climatològiques.

El Rotary Club visita els Pares Rogacionistes

Inauguració de la coberta del

Complex Esportiu de la Pobla de

Mafumet

Page 27: noticiestgn 210

| 26 de febrer de 2014 | 27Gent

gent

Alliberen un aligot a l’escola Josep Veciana

de Perafort

Medalla Centenària de Benestar Social i Família

per a Pilar Sugrañes

Es presenta el documental ‘Calafell. Evolució d’un poble.

Vivències i records’

Curs de formació per a professionals de joventut

per fer prevenció

Els alumnes de l’Escola Josep Veciana van participar, el passat divendres, en l’alli-berament d’un aligot que feia cinc mesos que era al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa a causa del precari estat de salut que presentava quan el van trobar. Un cop en condicions per tornar al seu medi natural, els agents forestals van organitzar l’activitat d’alliberament amb els alumnes de l’Escola Jo-sep Veciana de Perafort. Els agents forestals organitzen tot tipus d’activitats relaci-onades amb el medi ambient amb joves de diferents centres. En el cas de Perafort, ja s’havien dut a terme en altres ocasions, activitats similars a aquesta.

La directora dels Serveis Territorials de Benestar Social i Família a Tarragona, Anna Vendrell, ha lliurat la Medalla Centenària del Departament a Pilar Sugrañes. A l’ac-te, que ha tingut lloc a la Residència de gent gran Mare de Déu de la Mercè, hi han assistit amics i familiars de l’homenatjada, així com la direcció i el personal del centre. Pilar Sugrañes i Aleu va néixer el 20 de febrer de 1914 a Tarragona. Va tenir 5 germans amb qui sempre ha mantingut molt bona relació. De jove va decidir emigrar amb la seva família a Colòmbia, on va treballar durant uns anys. Final-ment, per enyorança, va tornar a Tarragona al costat de les seves germanes. Actu-alment té 2 fills, 5 néts i 3 besnéts que viuen a Colòmbia, Barcelona i Mallorca.

El passat divendres, 21 de febrer, va tenir lloc, al Teatre Auditori Joan Colet, la presentació del documental «Calafell. Evolució d’un poble. Vivències i records», inclòs dins del projecte de memòria històrica que està realitzant la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Calafell. El documental està basat en el testimoni de 48 persones del municipi que ex-pliquen records i vivències, complementa amb imatges antigues del municipi cedides per l’arxiu municipal de Calafell, la Biblioteca Ventura Gassol, Bonavista Multimedia, ciutadans de Calafell i estiuejants i es podrà comprar a partir del 3 de març a la regidoria de Cultura.

El Departament de Joventut del Consell Comarcal del Tarragonès ha organitzat una formació adreçada als professionals que treballen amb joves per tal de poten-ciar els factors que ajuden a prevenir l’aparició de consums problemàtics en els joves, així com evitar aquells que poden empitjorar la situació, per tal d’oferir-los les eines necessàries. Les sessions han estat impartides pel psicòleg especialitzat en prevenció i tractament de consums problemàtics de drogues, Sr. Otger Amat-ller Gutiérrez amb el títol «Intervenció en joves per a la prevenció de consums problemàtics de drogues».

Page 28: noticiestgn 210

26 de febrer de 2014 | 28 | El temps

EL TEMPS I SERVEIS

DIJOUS 27

Setmana ennuvoladaEls in ter va ls de núvo ls fa ran que e l so l es de ix i veure mol t poc durant aquests d ies . To t i a ix í per a la pròx ima setmana s ’espera un ambient asso le l la t . Les tempera tures es mant indran es tab les .

Font : Meteocat

Sol Vent Pluja NeuVariable Tapat Tempestaelèctrica

Boira

DIMECRES 26

TEMPERATURESDE LA SETMANA

màx. 16º / min. 8º

DIVENDRES 28

DIUMENGE 2

DIMARTS 4

DISSABTE 1

DILLUNS 3

Com jugar: completeu el taulell de 81 caselles (9 fi leres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fi lera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sudoku

Fàci

l

Difíc

il

Solucionssetmanaanterior

Emergències 112Bombers 085Mossos d’Esquadra 088Guàrdia Civil 062Policia Nacional 091

Protecció Civil 1006Serveis funeraris 24h900 50 67 12Transport Sanitari 977 25 25 25Sanitat Respon 902 11 14 44Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell977 25 7900Hospital Joan XXIII 977 29 58 00Consell Comarcal Baix Penedès977 15 71 71Consell Comarcal Tarragonès977 24 45 00

Telèfonsgenèrics

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 / BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 / DOMENYS RÀDIO / 107.6 /ESRADIO / TARRAGONA / 98.7ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 / EUROPA FM CATALUNYA / 102.7EXITO RADIO / TARRAGONA / 94.8LATINO ESTÉREO / TARRAGONA / 92.1 / LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4M 80 / 89.3

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4NOVA FM TARRAGONA 91.3ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6ONA VALLS FM / VALLS / 107.6ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3ONDA RAMBLA TARRAGONA / 91.0PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8 RAC 105 FM - RÀDIO VALLS / 103.3RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2RÀDIO CAMBRILS / 90.0 / RÀDIO CREIXELL / 95.0RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0RÀDIO EL VENDRELL / 107.1

RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9RADIO INTERECONOMÍA / TGN / 106.8RÀDIO LA CANONJA / 102.3RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.1RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 / TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Emissores de Ràdio

ADOPTA, ELLS ET NECESSITEN!La Lara és una gosseta tranquil·la i de mida petita. Va ser recollida en una benzinera, on suposem que va ser abandonada. És carinyo-sa i una gosseta ideal per acompanyar una persona tranquil·la.Contacte: [email protected]

MIA EN ADOPCIÓ!La Mia continua buscant llar. Aquesta setmana se li acaba l’acollida. Pobre-ta des del carrer, encara no ha trobat família. Té un any i és molt bona. Es dóna esterilitzada i vacunada. Bus-quem una oportunitat per a ella.Jennifer: 639 45 12 [email protected]

Page 29: noticiestgn 210

| 26 de febrer de 2014

GASTRONOMIA I OCI

Gastronomia i Oci | 29

En aquests mesos de temporada baixa, molts hotels oferei-xen pels caps de setmana packs o esdeveniments especials per animar la gent a fer escapades i gaudir d’un ambient de relax, d’un entorn diferent o d’una gastronomia singular.En aquesta línia, l’hotel Estela Barcelona, situat al Port d’Aiguadolç, de Sitges, ha posat en marxa un pack de cap de setmana per a parelles que inclou una suite doble amb llit queen size, esmorzar bufet, ampolla de cava a l’habitació i entrada gratuïta a la discoteca Sweet Pacha, situada al costat de l’hotel, per un preu de 105 euros tot inclòs. Per altra banda, el Parador de Tortosa, durant les Jornades Gastronòmiques dels passats dies 21,22 i 23 de febrer i dins de la XIX Fira de l’Oli de les Terres de l’Ebre, va oferir un menú en el qual tots els plats van ser elaborats amb oli d’oliva: 3 aperitius de benvinguda, carxofes saltades amb pernil ibèric, llom de bacallà damunt de llit d’espinacs amb emulsió d’all i llet fregida amb gelat de vainilla, aigua, vi, cafè i copa de licor d’arròs, per 25 euros. I també hi ha 22 paradors (Alcanyís, Sos, la Seu d’Urgell, Vic, Aiguablava, Cardona, etc.) que reobren les portes aquest mes de febrer i març i ho fan a un preu de 65 euros l’habitació doble. La promoció acaba el 15 d’abril.

Dins el món de la restauració a Vilano-va i la Geltrú, el Peixerot és tota una institució, amb una llarga i positiva

història. El restaurant de Jordi Mestres, que arrenca l’any 1918, té una situació privilegi-ada, davant del port i amb bones vistes, en un edifi ci de façana blanca i vela blau marí, envoltada d’arbres i palmeres.

La seva cuina marinera es basa en la frescor dels millors peixos i mariscs del Mediterrani i el manteniment de les receptes de sempre dels pescadors. Cal destacar els seus arrossos, suquets i guisats mariners. És també notable el celler amb 50 referències de vins i caves, espe-cialment del Penedès. El vi de la casa és el Viña Sol, de Torres. El xef del Peixerot és Jonathan Alejos i el dirigeix Mirabela Gimeno. De l’àmplia carta que s’ofereix podem degus-tar les croquetes de peix; l’arròs a la marinera; el lluç Peixerot; l’all cremat; tot tipus de ma-risc; la bullabesa de llamàntol; les gambes de Vilanova; la fritada o sarsuela de peix i marics;

i, en temporada, el xató de Vilanova; i en el capítol de les postres, el xarrup de caipirinya; ille suzzette... L’establiment ofereix també el menú al preu de 19,50 euros, un menú de cap de setmana per 29 euros i un menú degustació per 35 euros (tots amb IVA inclòs).El menjador és ampli, amb grans fi nestrals que li donen molta lluminositat i amb predomini del color blau. Té capacitat per a uns 70 co-mensals i la decoració recorda l’interior d’un vaixell. A la part superior disposa d’un altre menjador per a uns 40 comensals i un saló per a banquets amb una capacitat per a fi ns a 180 comensals.En defi nitiva, un restaurant, a Vilanova i la Geltrú, quasi centenari, per assaborir els bons productes del nostre Mediterrani, amb unes elaboracions tradicionals.

Fèlix Llovell,periodista gastronòmic

PEIXEROTPasseig Marítim, 56 · Vilanova i la Geltrú

Tel. 93 815 06 25 · 93 815 28 18

Horari: de 13 a 16 i de 21 a 23 hores

Tanca diumenge nit i el 25 de desembre

Peixerot, gairebé 100 anysfent cuina marinera aVilanova i la Geltrú

Estela Barcelonai paradors

amb aigua i ho deixem coure. Per saber si la carn està feta la punxem amb un escuradents. Quan la notem tova ho retirem del forn. Agafem les verdures i el suc, ho triturem i passem la salsa per un colador per evitar els possibles grumolls. Fregim amb molt poc oli uns pinyons i els afegim a la salsa juntament amb les prunes. Escalfem la salsa a foc lent durant uns 5 minuts aproximadament. Tallem la carn, la posem al plat i la cobrim amb salsa. Bon profi t!

La recepta d’Encarna Martínez

Elaboració

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Toft’ompliràs d’alegria i felicitat complerta

i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta

Si teniu algun dubte sobre la receptapodeu trucar al 977 66 26 51

El Molí de Cal TofAv. Santa Oliva, 2 | El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

Rodó de vedellaamb prunes i pinyonsIngredients

PebrotCeba

AlbergíniaSardina de la costa

Posem en una paella oli, all, llorer i farigola i fem un sofregit. Quan l’all estigui daurat afegim el sofregit a les verdures trossejades i la carn que posarem al forn. Un cop estigui tot rostidet s’afegeix una mica de vi blanc. Quan estigui a mig fer ho cobrim tot

OFERTES HOTELERESPER AL CAP DE SETMANA

Hotel Estela Barcelona

Parador de Tortosa.

Page 30: noticiestgn 210

26 de febrer de 2014 | Classi� cats30 |

CLASSIFICATS

TARRAGONA. MOZART. Casa de110mts2, 4dorm+2baños. Alto y luminoso, parket, armarios empotrados, parking+trastero. Zona común con piscina. 310.000€. Tel. 675918159

TARRAGONA. MANUEL DE FALLA. Pis nou, 90 m2, 3 habitacions, 2 banys, parquet, aire condiconat, calefacció, parking i traster. Per: 230.000€ Tel. 977252052

TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. 80m, 2 hab., abans 3, balcó gran, estat perfecte, 140.000€ Tel. 977 25 20 52

SEGUR DE CALAFELL. Piso de 2 dormitorios, salón comedor con salida a terraza de 60m2 y solarium privado de 50m2, ascensor, plaza de parking y zona comunitaria con piscina. 150.000€ Tel. 691239003 / 977693568

REUS. Dos áticos. 170m2 y 50m2. Comedor, súper cocina, 4 habitaciones, 2 baños y muebles a medida. 150.000€ + 150.000€ + parquing pequeño. Tel. 661351575

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Zona balcó, 130m2, molt bones vistes, sostres alts, 2º sense ascensor, per viure. 330.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. EL SERRALLO. Vendo piso reformado de una habitación grande de matrimonio, con un baño, comedor, cocina, una terracita con muebles, luz y agua dados de alta, muy económico, 62.000€ Tel. 610 500 017 / 977 218 730

TARRAGONA. PERE MARTELL. Pis de 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat inclus instalacions, molt lluminós. 180.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA CORTE INGLÉS / EROSKI. Piso de 106m2, 4 dorm., 2 baños, cocina de diseño, salón comedor con terraza, zona comunitaria con piscina y pista de tennis. Parking en alquiler en propio edi� cio. Posibilidad de amueblado. Precio: 265.000. Tel. 601287817

TARRAGONA. PALLARESOS. Ático dúplex. 3dormitorios + 2baños, 2 terrazas grandes, parking+trastero, zona común con piscina. 200.000€. Tel. 675918159

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. 100m2, per reformar, 2 balcons, 4 habitacions, bany i aseo, per 220.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso de 2 dormitorios, 65mt, planta alta, solarium de 50m, exterior, plaza de parking grande, � nca seminueva. Precio: 170.000€. Tel. 675918159

TARRAGONA. RAMÓN Y CAJAL. Vendo piso de tres habitaciones, un baño, cocina, comedor y un balcón con mucho sol y luminoso. Precio: 95.000€ Llamar al tel. 610 500 017 / 977 21 87 30

TARRAGONA. GENERAL CONTRERAS. Zona estación de tren de Tarragona. Gran oportunidad! Piso de 3 hab., 1 baño completo, cocina amueblada, salón-comedor y terraza, ascensor. También en alquiler. Tel. 977 24 38 84

TARRAGONA. JAUME I. 3 habitacions, terrassa, bany, ascensor. D’origen. 90.000€. Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. PISO EXCLUSIVO. Piso. 170m, 5 dormitorios, 1 suite con vestidor, 3 baños, parking y trastero, terraza de 190m. Interesados tlf: 654417259

TARRAGONA. CALLE REDING. Piso exterior, muy buenas vistas. Reformado. 300.000€. Tel. 650 445 663

TARRAGONA. PARE PALAU. 170m, Pis/o� cina, 5 habitacions, per reformar. 150.000€ Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. Piso con ascensor, 3 habitaciones, 1 baño, exterior, cocina. 126.000€. Tel. 615044664 / 662678736

TARRAGONA. C/ MALLORCA. Pis en venda de 80m2 amb 3 habitacions i bany. Preu: 115.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. CAPUTXINS. Pis 3 habitacions, per reformar, ascensor. 69.000€. Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. PLAZA VERDAGUER. Vendo precioso apartamento reformado, de una habitación, comedor, cocina grande, baño. Por: 90.000€ Tel. 977 21 87 30 / 610 500 017

TARRAGONA. ZONA SUD. Pis venda vistes al mar, totalment reformat, 70m2, 3 habitacions, terrassa, no hi ha ascensor, 2n pis, persianes elèctriques. Per: 130.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. TORREFORTA. Pis en venda, planta baixa, 93m2, 3 habitacions, traster, parquing, jardí comunitari privat, moblat, per entrar-hi a viure. Preu: 68.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. TORRES JORDI. Piso de 2 habitaciones. Todo nuevo. Amueblado. Tel. 660133933

TARRAGONA. PRAT DE LA RIBA. Pis de 88m, terrassa gran, 1ª planta, per reformar. 85.000€. Tel. 654122038 / 977111355

TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. 89m2, reformat, 3 habitacions dobles, aire condicionat, terra de parquet i gres. Per 140.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. SANT RAMON. Adossat 140m2, 4 habitacions, 2 banys, jardí, pàrquing. 195.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038

SANTA COLOMA DE QUERALT. OCASIÓN. Casa en buen estado. 140m2, 3 plantas, 4 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, 2 comedores, terraza, garaje. Calefacción. Precio: 60.000€ Negociable. Tel. 609884807. Particular.

REUS. RAVAL SANTA ANNA, 16. Estudio. Por 70.000€ Tel. 661 351 575

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Pis de 100mts2, 3 dormitorios + 2 baños, salón muy amplio, cocina-of� ce, parking + trastero zona común con piscina. Precio: 259.000€. Tel. 675918159

TARRAGONA. Pis de 50m2, 1 dormitori, bany complet, instal·lació de Internet amb � bra óptica, bomba de fred-calor, 4ª planta amb vistes. Zona Parc Central. 90.000€. Tel. 658 925 445

TARRAGONA. PIN I SOLER. Pis de 4 hab., bany i lavabo, exterior. 165.000€. Tel. 654122038 / 977111355

SANTA COLOMA DE QUERALT. GANGA. Chalet luminoso. 170m2 vivienda + 220m2 patio. Todo exterior. Buen estado. 2 plantas, 4 hab., 2 baños completos, cocina equipada, 2 terrazas, fregadero, 1 comedor, 1 salón. Garaje 6 coches, patio privado. Calefacción. 165.000€ Tel. 609884807 Particular.

TARRAGONA. PLAÇA DE BRAUS. Pis en molt bon estat, 130m2, 4 habitacions, 2 banys. 120.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis de 125m2, 4 habitacions, 2 banys, traster, 2 balcons grans, calefacció, aire condicionat. Per: 230.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. BOSQUES. Vendo chalet de 180m2 de casa más terrazas y jardín con 4 hab., baño, aseo, terraza para barbacoa, balcón con calefacción y zona comunitaria con piscina y campo de basquet. 235.000€ Más información al telf.: 610 500 017 / 977 21 87 30

ZONA AVE. Finca recreo de 7000 metros con vivienda unifamiliar de 70m. Nave de 320m. Piscina privada, bodega, zona de frutales, olivos, viña. Pozo de agua. Riego gota a gota. Hay contadores de luz y agua potable. Precio: 135.000€ Tel. 654092540

TARRAGONA. C/ MALLORCA. Piso de 80m aprox. 1ª planta frente TARRACO ARENA. 130.000€. Tel. 646 293 980

SALOU. INCREÍBLE BAJO SOLEADO. Salou zona pueblo. 140m2, 3 hab., 2 baños, cocina equipada, salón-comedor, patio privado, A/A y calefacción, piscina, pista basquet, 7 minutos de la playa. 190.000€ Precio negociable. Tel. 609884807 Particular.

TARRAGONA. LADO CENTRAL DE BUS Y PLAZA IMPERIAL TARRACO. Alquilo piso con muebles a estrenar en el centro, ideal para estudiantes, de 4 habitaciones, baño, aseo, gran salón comedor, cocina a estrenar, galería con balcón a la calle y opción a párking. Precio: 650€ Tel. 610 500 017 / 977 21 87 30

TARRAGONA. LÓPEZ PELÁEZ. Pis de 3 dormitoris, davant de la clínica Monegal, amb molta llum. Preu: 370€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/ PONS ICART. Estudi reformat, tot un mateix ambient, per 350€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. SANT FRANCESC. Pis gran de 100m2 amb 4 dormitoris, dos banys complets, calefacció, terra de parquet i ascensor. 650€/mes. Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/ FORTUNY. Reformat, sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo, principal sense ascensor. Per: 425€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/LLEIDA. Estudi amb mobles, semi-nou, terrassa. 320€. Tel. 977 25 20 52

ATENCIÓN. Señores propietarios alquilamos viviendas y locales de manera segura. Garantizamos el cobro de las rentas mensuales. Información sin compromiso. Teléfono: 673 57 52 70

TARRAGONA. C/ MAJOR. Àtic de 3 dormitoris en un edi� ci amb ascensor. Situat a pocs metres de la Catedral. Preu: 550€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/ LA NAU. Amb mobles. 2 habitacions, menjador, cuina i bany. 1er pis sense ascensor. Per: 400€/mes Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ LLEIDA. Pis amb mobles, semi-nou, 1 habitació, menjador-cuina i bany. Preu: 400€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ GENERAL CONTRERAS. Sense mobles, fantàstiques vistes a mar, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Per: 450€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ CAPUTXINS. Semi-nou, moblat, 1 habitació, menjador, cuina, bany. Preu: 450€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ CAVALLERS. Pis d’un dormitori, amb mobles, calefacció i ascensor. En un edi� ci noble de la ciutat. Preu: 450€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. ZONA SERRALLO. Piso reformado con 2 habitaciones, 60m2, cocina americana, todo eléctrico, muebles modernos, balcón. 375€/mes. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. C/ SANT FRANCESC. Àtic reformat, sense mobles, 2 habitacions, menjador, cuina i bany, terrassa de 25m2. Per: 500€ Tel. 977 25 20 52

ATENCIÓN: ALQUILERES ECONÓMICOS. Apartamentos y estudios amueblados. Desde 290€ al mes. GASTOS INCLUÍDOS. Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. C/ ADRIÀ. Pis 4 dormitoris, amb pàrquing, cèntric, exterior, 2 banys. Per 700€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PLAÇA PONENT. Pis lluminós, sense mobles, amb terrassa, 3 dormitoris, cèntric, per 450€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PLAÇA SEDASSOS. Pis amb mobles de 2 dormitoris, bany, cuina independent i menjador amb molta llum natural. Preu: 420€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. PERE MARTELL. Pis de 3 habitaciones, baño, cocina con lavadero, amueblado. Buen estado. Sol. Se piden referencias. 430€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ CASTELLARNAU. Viviendas de 2 habitaciones, baño completo, parquet, calefacción, sistema de alarma, ascensor. Mucha luz en una � nca de obra nueva. Sin amueblar. Sin electrodomésticos. Posibilidad de una plaza de párkin. por 90€. Tel. 977242160

TARRAGONA. PLAZA DE TOROS. Estudio todo en un ambiente en alquiler, sin muebles, 1 baño, con electrodomésticos. 270€. Se piden referencias. Tel. 654092540

TARRAGONA. Zona SANT ANTONI Mª CLARET. Piso de 2 habitaciones, reformado, 60m2, cocina independiente, 1º sin ascensor. Ideal parejas jóvenes. 430€/mes. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. C/ FORTUNY. Piso de 3 dormitrios, 2 baños, exterior con balcones. 450€. Amueblado. Se piden referencias. Tel. 654092540

TARRAGONA. C/ TAQUÍGRAF MARTÍ. Pis amb mobles, 1 habitació, menjador-cuina i bany, per 350€ al mes. Telèfon. 977252052

TARRAGONA. C/ HERNÁNDEZ I SANAHUJA. Estudi reformat, tot un mateix ambient, sofà-llit, mobles, ascensor. Per 280€/mes. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso nuevo amueblado 2 habitaciones, baño, cocina americana, exterior, muy luminoso, aire acondicionado, con párquing. 550€/mes. Tel. 637128631 / 615044664

TARRAGONA. C/ UNIÓ 14, 2º 4ª. Vivienda de 2 habitaciones, suelo de gres, baño completo, calefacción, aluminio, luminoso, céntrico, ascensor. Finca noble. Tel. 977 24 21 60

TARRAGONA. PLAÇA DE LA FONT. Pis de 3 dormitoris, cuina independent, bany i menjador per només 290€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. AV. MARIA CRISTINA. Moblat, 3 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo, patí, per 500€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. LA CANONJA. Estupendo piso de obra nueva de 2 habitaciones, cocina amueblada, comedor-salón, calefacción y aire acondicionado por conductos y solarium. 500€/mes. Tel. 607945958

TARRAGONA. AV. PAÏSOS CATALANS (DAVANT URV). Pis de 2 habitacions, menjador, cuina, bany complet, terrassa exterior, amb aire acondicionat, calefacció, amb opció pàrquing al mateix edi� ci. Tracte directe. Tel. 699 337 124

TARRAGONA. ENGINYER CABESTANY. Pis de 3 dormitoris al costat de la Rambla Nova. Possibilitat d’aparcament. Preu: 400€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/ AUGUST. Amb mobles, reformat, terra de parquet, 2 habitacions, bany i aseo, menjador, cuina, aire condicionat, 2n pis sense ascensor, Per: 400€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Zona PLAZA DE TOROS. Precioso piso totalmente reformado, 3 hab., 90m2, cocina independiente, balcón grande practicable, mobiliario moderno. Calef., ascens.. 600€. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. ZONA ETACIÓN RENFE. 3 dormitorios, baño y cocina nuevo reformados, amueblado, comedor con terraza. 460€ Se piden referencias. Tel.654092540

TARRAGONA. C/ AUGUST. 2 habitaciones, 1 baño, cocina independiente con galería, terraza, sin muebles. Finca con ascensor. Gastos de comunidad incluídos en el precio. 400€. Tel. 977 243 720 / 667 692 691

TARRAGONA. EL SERRALLO. Alquilo piso con muebles, de una habitación, comedor, cocina, baño y una terracita, comunidad y basura incluído. Precio: 325€ Llamar a: 610 500 017 / 977 21 87 30

TARRAGONA. ZONA CATEDRAL. Estudi de 35m2 equipat, rehabilitat, ADSL, sol, 320€/mes. 2 mesos de � ança. Tel. 644 318 581

TARRAGONA. ZONA JUAN XXIII. Precioso piso de construcción de 8 años, con 2 hab., climatización, cocina americana, todo eléctrico. Ventanas panorámicas. Mobiliario moderno, 1 baño completo con plato de ducha. Ascensor. Parking. 600€ Tel. 977920657

TARRAGONA. Pis de 50m2, moblat i amb electrodoméstics, 1 dormitori, bany complert, instal·lació de Internet amb � bra òptica, bomba de fred-calor, 4ª planta amb vistes. Zona Parc Central. 400€. Tel. 658 925 445

TARRAGONA. C/ CAPUTXINS. Sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina i bany. Per: 500€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Pisos en alquiler con muebles o sin muebles. Tel. 977 29 09 49

CALAFELL. Zona próxima a colegios, piso de 3 dormitorios, baño completo, cocina amplia, lavadero, ascensor, parking y zona comunitaria con piscina. Por: 500€/mes. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

EL CATLLAR. Piso de 2 habitaciones cocina americana amueblado y equipado. Parking y jardin. Zona muy tranquila. Precio: 380€. Tel. 660915000

TARRAGONA. Apartamento en buena zona, todo reformado y con 1 habitación independiente. 400€ Tel. 977920657 / 658025285

TARRAGONA. C/ STA TECLA. Loft amueblado, baño, cocina americana, exterior, muy luminoso. 360€. Tel. 615044664 / 662678736

TARRAGONA. ZONA JUAN XXIII. Ático de 2 habitaciones + vestidor, construcción de 8 años, calefacción por radiadores, aire acondicionado, balcón esquinero. Lavavajillas, 2 baños completos. Terraza de 60 m2 y parking. 725€/mes. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. PLAÇA PEIXATERIES VELLES. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Per 485€ Tel. 977 25 20 52

MASPUJOLS. Casa adosada esquinera, 4 hab., 2 baños, garaje 32m2, gran jardín privado. Preu: 650€. Tel. 977 79 31 57

TARRAGONA. C/FORTUNY. Àtic amb terrassa, sense mobles, semi-nou, 2 habitacions, menjador, cuina, bany. 590€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. OROSI. Pis semi-nou en lloguer amb 2 dorm., amb ASCENSOR. Preu: 400€ Tel. 977 24 80 80

EL VENDRELL. Se alquila piso de 4 habitaciones, 2 baños, cocina, comedor, terraza, ideal para compartir. Directo al propietario. Tel. 977662651 / 606803954

TARRAGONA. L’ARGILA. Casa rústica sense mobles. 4 plantes, 3 dormitoris, 1 bany, cuina, menjador i bodega. Totalment reformada. Preu 500€/mes. Tel. 657 841 072

VISTABELLA. Casa de pueblo. 4 habitaciones. Cocina con ‘foc a terra’ y comedor. Terraza y ‘golfas’. Amueblada. Pueblo encantador y supertranquilo. Por 400€/al mes. Tel. 977243720 / 667692691

TARRAGONA. RAMON I CAJAL. 3 dormitorios, amueblado, baño, cocina, comedor con terraza, buen estado. 450€/mes. Se piden referencias. Tel. 654 092 540

SEGUR DE CALAFELL. Piso de 2 dormitorios, baño completo, amueblado, con plaza de parking, zona próxima a colegios. Por 350€ al mes. Tel. 977 693 568 / 691 239 003

TARRAGONA ZONA UNIVERSITARIA. FRA ANTONI CARDONA I GRAU. Alquilo piso amueblado, recientemente renovado, tres habitaciones, salón comedor, cocina, baño, balcón, galería. Ascensor. 550€. Gastos incluidos. Tel. 657 807 958

CALAFELL. Zona de la MASIA. Piso de 2 dormitorios con estupendas vistas al mar, calefacción, amueblado, parking y asecensor. Por 450€ Tel. 977693568 / 691239003

HABITATGESCompra/Venda

HABITATGESLloguer

Page 31: noticiestgn 210

| 26 de febrer de 2014 | 31Classificats

CLASSIFICATS

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Zona Balcó. Àtic amb terrassa, sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany, aseo. Per: 600€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Piso amueblado de 3 hab., baño, cocina, ascensor. 450€/mes. Telf. 615044664 / 637128631

TARRAGONA. C/ LLEIDA, 7. Vivienda de diseño, nueva a estrenar. 2 habitaciones, 46m2, baño completo, calefacción, ventanas de aluminio, balcones, ascensor. Todo exterior. Muy céntrico. Tel. 977 24 21 60

CALAFELL. Planta baja con jardín, 3 dormitorios, baño completo, cocina con salida al jardín, piscina comunitaria. 600€ Tel. 977693568 / 691239003

TARRAGONA. C/ROVIRA I VIRGILI. Pis moblat de 3 dormitoris, 2 banys, saló menjador, cuina equipada amb galeria, terrassa. Assolejat. Z. comunitaria amb piscina. Preu 700€/mes. Tel. 657841072

TARRAGONA. Mª CRISTINA. Piso de 1 habitación, baño, cocina, balcón, exterior, amueblado, ascensor. Precio: 450€/mes. Tel. 637 128 631 / 615 044 664

BUSCO VIVIENDA en alquiler en TARRAGONA CENTRO. Mínimo 6 habitaciones y 2 baños. No importa estado o antigüedad. Veronica: 652505719

TARRAGONA. FELIP PEDRELL, 13. Piso del año 2007. 63m2, 2 habitaciones, cocina grande, muy moderno. Tel. 977 24 21 60

TARRAGONA. CENTRO. Alquilo piso de dos habitaciones, con muebles, cocina, baño y trastero. Precio: 450€ Llamar al: 977 21 87 30 / 610 500 017

TARRAGONA. C/COLON. Piso totalmente reformado de diseño. 3 habitaciones (1 suite y dos muy grandes), 2 baños, parquet, calefacción. Sin muebles y sin ascensor. Piso muy luminoso. Precio 500€. Tel. 977243720 / 667692691

TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso nuevo amueblado, 1 habitaciones, ascensor, baño, cocina, exterior, aire acondicionado. Precio: 450€ Tel. 615044664 / 637128631

L’ALFORJA. Àtic en lloguer, 3 habitacions, bany i lavabo, terrassa, sense mobles. 400€. Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Despatx en lloguer. 65m2, per entrar-hi, aseo, per 400€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. OFICINA en venta, 1 planta con ascensor, 55m, exterior a la calle, aseos, varias dependencias. Per: 48.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. LLOGUER. Local molt centric de 3 plantes, 50m2 cadascuna, aigua i llum, A/A, lavabo, per entrar-hi, 1.500€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Plaza de parking mediana en venta. 20.000€ Tel. 654092540

TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU. Local en C/ Blanca d’Anjou / Violant d’Hongria. Superfície de 180m2, per 380€ Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Es ven parking per a cotxe gran. Preu: 15.000€. Tel. 616 042 335

TARRAGONA. DOCTOR MALLAFRÉ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parquing. Precio: 60€. Tel. 655 915 266

TARRAGONA. C/ SALVADOR ESPRIU. Local de 204m2. Instalación eléctrica. Aire acondicionado. Lavabo. Persiana a motor. 1.000€ Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. FRANCISCO BASTOS. Parquing en alquiler. Amplio acceso. Tel. 977 22 24 98

CALAFELL. Locales comerciales, zona céntrica y de servicios para oficina, servicios similares. Des de 275€ a 600€ Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

TARRAGONA. SOLER, 22. Local lloguer 220m2, molt lluminós. Instal·lacions perfecte estat. Consultar preu. Tel. 639 627 494

TARRAGONA. COLOM, 28 xamfrà. Local lloguer, 2 plantes i soterrani, 450m2, aparadors doble alçada. Instal·lacions en perfecte estat. Tel. 639 627 494

TARRAGONA. C/MENDEZ NUÑEZ. LLOGUER. Local amb sortida de fums, 42m2, per 700€. Tel. 977 25 20 52

VILA-SECA. POLÍGON ALBA. Se vende nave en oferta: 225.000€ Tel. 661 351 575

TARRAGONA. MANUEL DE FALLA. Parking en alquiler. Buen acceso. Para coche y moto. 60€. Tel. 654 092 540

EL CATLLAR. AV. CATALUNYA. Local lloguer, 58m2, bany. 325€/mes Tel. 977247124 / 630991528

TARRAGONA. JAIME I / MALLORCA. Parquing en venta, plaza grande, buen acceso. 20.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. VALL ARRABASSADA. Venta plazas parking. Tel 977290949

TARRAGONA. Se alquila parking en la zona de Joan XXIII. Preguntar por Maribel. Tel. 646 156 689

TARRAGONA. REAL. 90m2, cantoner amb llogaters, rentabilitat 7% Per: 83.000€ Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. CENTRO. Alquiler ático oficina de 100 m2 muy céntrico. Instalada, apto cualquier actividad con A.C., etc. Tel. 977231860

TARRAGONA. AV. CATALUNYA / Mª CRISTINA. Alquiler trastero. 8m2, acceso vehículo y peatonal, cámara vigilancia, puerta cortafuegos. 60€. Tel. 654092540

TARRAGONA. OPORTUNIDAD PLAZA DE LA FONT. Traspaso local cafetería- restaurante equipado. Amplia terraza. Alquiler 1000€/mes Tel. 647743661

TARRAGONA. C/ BEETHOVEN. Local en edificio de oficinas de 75m2. Sala diàfana, archivo y lavabos. A/C, instalación eléctrica y telecomunicaciones. 500€/mes. Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. MALLORCA / PZA. TOROS. Parking grande en alquiler. 80€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. BDA. MISERICÓRDIA, 7. Se comparte céntrico local. Completamente instalado. Actualmente funciona como inmobiliaria. Tel.: 977 243406 / 607 208020

LA SECUITA. A 3 min. de la estación AVE/AVANT y 10 min. de Tarragona. Solar urbano 616m2, a dos calles, apto para una o dos viviendas 30.000€. Oportunidad. Telf. 671868896

TARRAGONA. ZONA PLAZA DE TOROS. VENTA. Parking doble. Un coche delante de otro. 45.000€. Tel. 676664298

REUS. Bajos. 180m. Panadería o supermercado. Hipoteca 70.000€ Tel. 661 351 575

TARRAGONA. AV. ROMA. Local de 276m2. Totalmente acondicionado, despacho, sala diáfana, archivo y lavabos. Instalación eléctrica y telecomunicaciones. Aire acondicionado. Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. Se traspasa peluquería en Tarragona, con clientela fija, facturación demostrable, abstenerse curiosos. Telf. 622 111 751

TARRAGONA. P. PALAU. Parking alquiler coche y moto. 70€ Tel. 654092540

TARRAGONA. CENTRO. Alquiler ático/oficina 100m2, totalmente instalada, apta cualquier actividad, con a.a., etc. Tel. 977231860

TARRAGONA. LLEÓ. Lloguer 2 locals de 300m2, facilitats d’arrendament. Tel. 977 25 20 52

VILA-SECA. VENTA. Local comercial de 537m2. Buen estado, 8 escaparates, varias oficinas y lavabo. 300.000€. Tel. 659 22 61 57

TARRAGONA. FCO. MACIA. Parking con trastero en alquiler. 65€ / mes. Tel. 654092540

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU (RODOLAT DEL MORO). Parcela edificable de 900 metros, a sólo 5 minutos de Tarragona. Permuta y financiación. Precio: 90.000€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AV. ANDORRA, 10. Alquiler o venta de parking. Tel. 615332863 / 615186908

TARRAGONA. PERE MARTELL. Parking en venta, 1 planta. 20.000€ Tel. 654 092 540

PALLARESOS, POLIGON. Nave en alquiler. 525m de altura, 4 m., muelle carga y descarga. 460€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. FRANCISCO BASTOS. Parking en venta. Plaza grande. Buen acceso. Sin columnas. 23.000€ Tel. 654092540

SUNSEKER PORTOFINO 31, motores Volvo Penta 2x200cv, tapicería nueva, motores revisados e interior impecable. 25.000€ Tel. 638 789 753

GLASTRON 214 AVENTURA con motor Volvo Penta 4 cilindros diésel de 130cv, casco e interiores en buen estado, motor en funcionamiento, hélice duo pro. Por: 6.500€ Tel. 638 789 753

MYABCA 28. Para restaurar, motor Barreiros de 40cv en funcionamiento, posibilidad de entregar restaurada si les interesa. Precio venta: 5.500€ Tel. 638 789 753

LLAUT. 6.10m de eslora, cabinado con motor Solé mini 17.4.900€ Tel. 638789753

FAETON 600 4.3 V6, 175cv. Intra-fueraborda, tapisseria en bon estat, certificat navegació, revisió motor recent. 5.900€ Tel. 638 789 753

ATENCIÓN: Empresas y particulares PARALIZAMOS subastas judiciales de viviendas, locales, etc. Somos expertos en detectar CLÁUSULAS ABUSIVAS en hipotecas y contratos. Tel. 673 57 52 70

Se ofrece camarero muy profesional. Para restaurante, cátering y banquetes. Tel. 977 241 964 / 648 272 933

“Ingresos extras en tiempo libre”. www.actividadprofesional.com

Se ofrece discjockey con discoteca movil para BODAS · BAUTIZOS · COMUNIONES. Experiencia y seriedad professional. Tel. 615 21 52 40

EMPRESA INMOBILIARIA en Tarragona precisa COMERCIALES para atender las demandas de nuestros clientes (alta comisión). Llamar a: 610500017

Se ofrece bufete de abogados en Calafell. Espe. en: * Der. penal, deshaucios, divorcios, extranjería, peritaje caligráfico judicial, seg. de comunidades-asistencia-salud-defensa-, resp. civil-transporte-alquiler, etc. * Tel. 977 69 35 68

Tapicero profesional clásico, rápido y económico. Presupuesto sin compromiso. Tel. 691 586 879

Classes de pintura/dibuix. Estudi Tarragona (Part Alta). 686411008 Tito Figueras

Compro tebeos antiguos, comics de superheroes, albums de cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman, muñecas...) y otros objetos de coleccionismo. Tel. 658 02 91 46 Tel. 97 100 33 52

Passo cintes de video a DVD a 10€ la cinta: VHS, VHS-C, Video8, Hi8, MiniDV, Betamax i pel·lícules de Super8. Pots provar primer amb una cinta. Salva, recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel.: 626 010 186

MotorCotxes

trEBALLProfessionals

VArISAltres ofertes

Immobles motor treball FormaCIÓ

ForMACIÓCursos

LoCALSLloguer/Venda

ANUNCIS [email protected] 728 550 / 686 703 910

MotorNàutica

Vendo Suzuki-550 GSX-EF

Perfecto estado. Revisión al día. 60.000kms. Un único dueño. Regalo: Porta cascos (2 cascos), candado pitón, funda depósito, maletas laterales Krauser. Precio a consultar Tel. 630359977 / 977217132

MotorMotos

Vendo Volkswagen-Corrado Muy bien conservado. Todo ori-ginal y guardado siempre en garaje. Todas las revisiones y las ITV al día. Nunca ningún acci-dente. Precio a convenir. Tel. 630 35 99 77 / 977 21 71 32

Page 32: noticiestgn 210

26 de febrer de 2014 | 32 | Contraportada

termòmetre de la setmana

Les obres del Mercat de TGN, al 75%

Els Mossos, cada vegada amb menys recursos

Atenció social a les persones dependents

El nou mercat municipal avança i el consistori manté que l’obra fi nalitzarà per fi al llarg d’aquest estiu de 2014

El cos policial ha reduït el seu parc automobilístic en 20 vehicles en els darrers tres anys a la regió de Tarragona

La Xarxa de Santa Tecla i l’Ajuntament de Tarragona van atendre un total de 407 persones al llarg de l’any 2013

ABotiga de Salut tenen com a prioritat oferir un servei a mida de les

necessitats dels seus clients, principalment d’aquells que necessiten adaptar el seu es-pai vital per fer més fàcil el seu dia a dia. Són moltes les llars de casa nostra que reque-reixen la realització d’obres per millorar l’accessibilitat en espais tan vitals com la cuina o el bany. A l’establi-ment de la plaça Verdaguer disposen d’un servei de refor-mes que garanteix la màxima adaptació i confort amb total garantia de qualitat.

Una llar que ha d’adaptar-se a les necessitats dels seus habi-tants, especialment quan algun d’aquests presenta algun tipus de discapacitat o difi cultat mo-triu, requereix un estudi previ que analitzi quins són els ele-ments principals que cal tenir en compte, com s’han de dis-posar i quines característiques han de reunir per complir el seu propòsit. I quin és aquest propòsit? Doncs oferir el mà-xim confort i adaptabilitat a l’usuari amb discapacitat per fer-los la vida més fàcil.El servei de reformes de Botiga de Salut realitza aquests estu-dis previs de reforma i adap-tació de qualsevol espai de la llar, amb l’objectiu de detectar quines són les necessitats que cal cobrir i les reformes que els donaran la millor resposta. Per oferir aquest servei Botiga de Salut disposa d’un equip de tre-ball qualifi cat i compta amb el suport i l’assessorament d’una terapeuta ocupacional.

Reformes a la cuina Conscients de les barreres ar-quitectòniques existents en les

llars convencionals, especial-ment en un espai tan sensible com és la cuina, des de Botiga de Salut ofereixen un ampli mobiliari de cuina adaptat a les persones discapacitades o amb difi cultats de mobilitat que els permet tenir una millor quali-tat de vida.Aquests mobles adaptats tenen unes característiques molt con-cretes, que tenen en compte la funcionalitat (en detalls com

les manetes de les portes) i la seguretat (taulells d’alçada ajustable i parades de seguretat per prevenir qualsevol incidèn-

cia quan la taula baixa). Els ar-maris tenen una alçada ajusta-ble que poden moure’s amunt, avall o en diagonal, en funció

de les necessitats de l’usuari, i taulells que es poden ajustar individualment. Els comanda-ments de control permeten ajustar l’alçada del taulell i els armaris i són accessible i de fà-cil ús.La funcionalitat i la seguretat no estan renyides amb el dis-seny i la comoditat, de manera que els diferents mòduls de què es compon la cuina permeten fer combinacions ajustables, aptes per a l’ús de qualsevol membre de la família.D’altra banda a Botiga de Salut també trobareu tots aquells complements i estris de cuina adaptats que faciliten la realit-zació de les tasques diàries de les persones amb difi cultats motrius.Les persones interessades a reformar qualsevol espai de la seva llar o a incorporar algun element o moble adaptat po-den demanar pressupost sense compromís a Botiga de Salut.

Servei de reforma de cuina amb mobiliari adaptat de Botiga de Salut

La contra

L’establiment disposa d’un equip professional que analitza les necessitatsd’adaptació de les llars amb persones amb discapacitat o difi cultats motrius

A Botiga de Salut també trobareu tots aquells complements i estris de cuina adaptats que faciliten les tasques diàriesde les persones amb difi cultats motrius

Botiga de SalutPlaça Verdaguer, 2 · TarragonaTel. 977 24 98 98

Conscients de les barreres arquitectòniques que hi ha en una llar convencional, especialment a la cuina, Botiga de Salut disposa de mobiliari adaptat que facilitat el dia a dia