Nosaltres núm#126/ Edita Col·legi Sant Vicenç / Any XXXIII / Març de 2010

S / Sumari / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Equip de redacció / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /Consell de redacció: Jaume Folqué, Joaquim Pastor i Antoni Prats / Informació i documentació: Paco López, Carmina Botellas, Glòria Roig, Jesús Churio i Yolanda Artigas / Fotografies: Lluís Bosch, Maria Carme Morales, AMPA i mestres dels cicles / Col·laboradors/es d’aquest número: Esteve Fradera, Mònica Español, Carme Ribas i equips de mestres d’educació infantil i primària / Disseny i maquetació: Joan Pastor / Impressió: La Comercial, Soc. Coop. C. Ltda. (Molins de Rei).

/ LA NOSTRA PORTADA / Les imatges de la portada són un reflex vistós i afable de les activitats que han animat la nostra escola al llarg dels mesos de desembre, gener i febrer: de Nadal a Carnestoltes.

/ FE D’ERRATES / Constatem i corregim l’error que aparegué en la secció “Departament Psicopedgògic” del número 125 de la nostra publicació (desembre de 2009), on, en lloc de dir que (la deglució atípica) “... consisteix que el nen no empeny les dents amb la llengua...”, ha de dir que “el nen empeny les dents...”, sense l’adverbi de negació no (1r paràgraf de la pàg. 13).

/ LA NEVADA DEL 8 DE MARÇ / El temporal de neu que es va abatre sobre Catalunya el dilluns 8 de març de 2010 també va deixar la seva blanca empremta a Sant Vicenç, com es desprèn de la imatge adjunta, insòlita: el pati de la nostra escola en el moment que la nevada refermava.

/ JORNADA DE PORTES OBERTES / El passat 30 de gener, a partir de les 10 h, va tenir lloc una nova Jornada de Portes Obertes adreçada a totes les famílies vicentines que tenen intenció de confiar l’educació dels seus fills a la nostra escola. Hi assistiren unes quaranta persones, que trobaren una escola endreçada i adornada amb murals i exposicions de manualitats.

/ EL TERCER FILL DE LA ISABEL / Es diu Jordi -vegeu foto adjunta-, va néixer el 25 de gener de 2010 i és el tercer fill del Víctor i la Isabel Soneira Baos, companya de claustre. A l’un i l’altra els fem arribar una cordial felicitació en nom de tota la comunitat educativa, mentre restem a l’espera de poder oferir als nostres lectors més informació sobre aquest feliç esdeveniment en la propera revista.

/ GEST SOLIDARI / Álex i Laura Pastor Rodríguez, germans i alumnes del nostre centre, van tenir la lloable iniciativa de recollir diners entre els seus companys de 6è per ajudar els damnificats del terratrèmol d’Haití del passat 12 de gener. L’import recaptat (36.80 €) es va dipositar en una entitat bancària vicentina.

“NOSALTRES” A INTERNET / A la pàgina web del Col·legi Sant Vicenç podeu trobar tot el contingut de la revista Nosaltres en format PDF.www.csantvicens.com

03 / EEditorial

04 / BVBenvinguts a la vida

06 / CNCol·leginotícies

11 / DPODepartament Psicopedagògic i d’Orientació

12 / PVXX Pessebre Vivent

14 / ENEntrevista: Sergi Sales

17 / BRFBiblioteca Ramon Folch

18 / ENEntrevista: Mònica Español

20 / CLConcurs literari: Mostrari de treballs premiats (II)

24 / CGCarrer dels Gegants

30 / OCObrim camí

32 / QCQuart creixent

35 / CSCicle superior

37 / CNCruïlla de narradors

38 / ENEntreteniments

39 / Sr.KBon dia, Sr. Kaspàrov

2/

E/ Editorial / Joaquim Pastor Font

Arran de la tragèdia d’Haití, una pres-tigiosa revista de pedagogia suggeria que aquesta és una oportunitat per-què l’escola ensenyi a llegir quines tares socials “hi ha darrere d’aquest sofriment”: la pobresa que és filla de la corrupció, “l’explotació salvatge”, l’analfabetisme i el desgovern. Però no vam tenir temps ni de considerar la possibilitat de parlar d’aquestes qüestions amb els nostres alumnes, perquè al cap d’uns dies van irrompre davant dels nostres ulls unes imatges que ens van commoure vivament, com totes les del terratrèmol del pas-sat 12 de gener. Eren unes diapositives que recollien, d’una banda, els actes d’inauguració d’una escola regenta-da per una congregació religiosa a Port-au-Prince, i de l’altra, l’estat en què havia quedat el centre, tot just un mes després, com a conseqüència del terratrèmol, que havia sepultat sota l’edifici tres-cents alumnes. En-tre moltes altres, la instantània d’un home jove que duia un nadó en bra-ços ens va fiblar l’ànima, perquè, com algú ha dit molt encertadament, la in-defensió d’un nen és també la nostra.

Profundament impressionats pel que acabàvem de veure, però, alho-ra, arrossegats pel corrent de soli-daritat mundial que havia desvetllat el dolor dels haitians, vam recordar l’argument que José Antonio Marina desplega en el seu llibre Aprender a

vivir. El conegut filòsof proposa im-plantar “una civilització de la cura, una maternalització de la societat”, una tasca que considera urgent, atès que “estem fent un món molt hostil per als infants i els joves”. I entre els exemples que enumera a continuació per reforçar el seu raonament cita els maltractaments infantils, el consum de drogues, els desordres psiquiàtrics i les morts violentes de nois i joves (que, en el cas dels Estats Units, cons-titueixen el 52% de les defuncions de nens entre els 5 i els 14 anys). Dit amb altres paraules, el que defensa Mari-na és una educació per a la tendresa, amb què aconseguirem que els in-fants tinguin una vida reeixida, noble i feliç. Efectivament, davant d’un nen “tots sentim una generositat inespe-rada i una tendresa” capaces de desar-mar l’aspror que els adults “ens hem construït”.

Cap lloc tan ideal com una escola d’educació infantil i primària per a educar per a la tendresa, per tal com és un espai privilegiat on abunden els mots i gestos amables: les criatu-res s’adormen en braços de les tuto-res i monitores, les mares gràvides mostren, amb una serenor que com-mou i relativitza la pressa, el fruit que es gesta al seu ventre i, al cap de nou mesos, els cotxets sempre tenen preferència i convoquen un cercle de bondat. Un espai d’on caldria ban-

Haití i la tendresa dejar qualsevol foment de la com-petitivitat; aquesta ens separa dels altres, mentre que la tendresa ens hi vincula.

Però l’escola sola no pot dur a terme aquesta revalorització del món afectiu, certament tan necessària. La família, els poders públics (valedors dels drets dels infants), els mitjans de comunica-ció i els altres agents socials també han d’assumir les seves responsabilitats en l’edificació d’una societat on l’infant trobi els valors i els models que l’ajuda-ran a créixer amb dignitat i seguretat. I és en aquest punt -no ho oblidem- on es produeix l’escletxa que desorienta els nostres fills, que sovint reben mis-satges i comportaments contradicto-ris, i només caldria recórrer als àmbits de l’esport i de la televisió per demos-trar-ho. I el més greu és que moltes ve-gades els pares no fan res per evitar-ho (si és que no hi estan d’acord), com si desconeguessin que vivim en una soci-etat amb una xarxa de vincles tan ata-peïda que cada acte (i cada omissió) té una repercussió educativa.

No esperem que siguin les catàstro-fes les que hagin de sacsejar la nostra passivitat i indeferència davant les agressions que sofreix la innocència dels infants, ni que el dolor hagi de ser sempre la clau que obre la porta a la tendresa. Molt a prop, cada dia, pares i educadors som observats pels ulls dels qui, febles encara, necessi-ten la confiança que genera tota mi-rada amorosa.

/3

mare com ha reaccionat l’Izan arran del meu naixement, assegura: “Molt i molt bé”, i tot seguit descriu el part amb l’adjectiu “normal”, sense cap incident i amb assistència d’una lle-vadora. Reconeix que ens ha vingut a veure molta gent, entre familiars i amics, i que els regals han tingut dos destinataris (els endevineu...?). Em fa goig comunicar-vos tant els noms dels padrins (Iván i María Ángeles, oncle i àvia respectivament) com la data del bateig, el 18 d’abril d’aquest any a la parròquia de Sant Vicenç Màrtir. Ah!, i encara una altra infor-mació: el nom el va triar l’Izan... per-què té un amiguet que es diu com jo (1). La cloenda d’aquest escrit la dei-xo per als meus pares, als quals agra-eixo immensament el do de la vida: “És molt bonic que vingui un nen al món i que el seu germà l’estimi tant”.

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /(1) Xabi (Xabier) és un nom d’origen basc que significa “Casa Nova” o “El qui viu en casa nova”.

BV / Benvinguts a la vida / Informació: Glòria Roig

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Han conegut el fred del primer hivern, per bé que no els ha afectat. Han sentit la melodia de les primeres nadales, encara entre somnis de colors, més àngels que nens, i han vist la màgia amb què la neu canvia la fesomia d’un paisatge. Esperats i estimats, quatre nadons -una nena i tres nens- ens expliquen l’experiència única de la seva arribada al món.

Jo em dic Qi Di Chen, i sóc germà d’un alumne del cicle inicial del Col-legi Sant Vicenç, en Qi Rui, que té sis anys. Vaig néixer a l’Hospital Co-marcal de Sant Boi el 18 de maig de 2009. La mare recorda que faltaven deu minuts per a les tres de la ma-tinada i que vaig pesar 3,750 kg. “El part va ser normal, explica, ens va assistir un metge”. Els meus pares, Xu Bing i Chen Da, tenen un nego-ci, i tinc la sort d’haver conegut tant els avis paterns (Chan Long Chen i Li Fen Jin) com els materns (Tai He Xu i Hai Zhe Huang). A casa estan tots molt contents, per bé que la mare no s’està de dir que “volíem una nena”.

“A casa tots estan molt contents”

Izan i Xabi Bayo Camarero

Qi Rui i Qi Di Chen

“Vaig néixer dos dies abans de Nadal”Hola!, em dic Xabi Bayo Camarero, i sóc fill de Joaquín, que fa manteni-ment industrial, i Sònia, treballado-ra autònoma. Vaig néixer a l’Hospi-tal Sant Joan de Déu el 23 de desem-bre de 2009, dos dies abans de Na-dal. Tinc un germanet de tres anys, l’Izan, que és alumne de la classe de la senyoreta Montse Bigas (P-3 A), els quatre avis (Joaquín, Mercedes, Jesús i María Ángeles) i dos besavis (Manolo i Aurelia). En néixer feia 3,550 kg, però ara (8-02-10) ja peso dos quilos més. En preguntar-li a la

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

No ens ha vingut a veure gaire gent, però, tot i així, hem de reconèixer que ens han fet molts regals. El nom que porto el va triar el pare. Agraeixo

als redactors de la revista la publi-cació d’aquesta ressenya, la primera d’un nen català fill de pares xinesos.

4/

/ Benvinguts a la vida/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Ara em toca a mi, la Daniela Zafra Carmona, que vaig néixer a les 21.15 h del dia 17 de desembre de 2009, amb un pes de 3,780 Kg, a la Clínica Corachán de Barcelona. Els meus pa-res es diuen Óscar i Maica. Tinc un germà, en Marc, que té tres anys (el mes d’abril en farà quatre) i va a la classe de la Carme Ribas del Col·legi Sant Vicenç. Em plau ressenyar els noms dels avis paterns, José i Mari, i de l’àvia materna, Carmen (per als quals sóc la segona néta). I, és clar, el de la besàvia paterna, Maria, i dels besavis materns, Aurelio i Bernarda. Uns i altres estan molt contents. La mare descriu el part amb aquestes paraules: “Va ser normal... i llarg, i ens van assistir una llevadora i un ginecòleg. Ja estava programat: vaig arribar a les 9 h del matí i la nena va néixer dotze hores després. Tot va

anar bé, però molt lent. Recordo que el part del Marc va ser igual: va tri-gar tretze hores a néixer. Què he de pensar...? Doncs que cap dels dos no volia sortir perquè estaven molt bé a la meva panxa”. La mare també és ex-plícita quan parla del comportament del meu germà: “Ha reaccionat molt bé, està contentíssim. Tenia tantes ganes de veure-la que m’esperava a la porta del quiròfan. No parava de sal-tar de tan emocionat que estava”. Els pares comenten que aquesta vegada les visites “han anat venint a poc a poc”. En canvi, “per al seu germà va ser catastròfic”. Val a dir, però, que, com va passar arran del naixement del Marc, m’han fet molts regals. Els pares clouen aquesta ressenya: “Som molt feliços, tot ha anat molt bé. Donem gràcies a Déu que siguin uns nens sans i forts, que és el que

“Vaig ser un regal de Reis anticipat”

“El meu germà ens esperava a la porta del quiròfan”

Jo sóc el tercer d’aquesta secció. Em dic Marc Bernal Antiñolo, fill de Miguel Ángel, soldador, i María del Carmen, comptable. Vaig néixer a les 23 h del dia 30 de desembre de 2009 a l’Hospital Sant Joan de Déu. Els 3,400 kg d’aquell primer dia de vida s’han transformat en 5,500 kg al cap de dos mesos, la qual cosa significa que, gràcies a Déu, el meu creixement és satisfactori. La mare, que qualifica de “normal” el part, fa referència a la data de naixement amb aquestes paraules: “Havia de néixer el dia 6 de gener de 2010, però no va voler esperar a canviar d’any. Per a nosaltres era el millor regal Oriol i Marc Bernal Antiñolo

tots els pares desitgen per als seus fills”. Ah!, encara em quedava una informació: Daniela, com sabeu, és el femení de Daniel, un nom d’ori-gen hebreu que vol dir “Déu és el meu jutge”.

Marc i Daniela Zafra Carmona

dels Reis... Amb tot i això, el va ser” (anticipat, és clar). Percebo amb con-tentació que l’alegria s’ha emparat de la nostra família, especialment del meu germà Oriol, que té set anys i és alumne de primer del Col·legi Sant Vicenç. Es veu que, en parau-les de la mare, “tenia moltes ganes de veure la meva cara... per com-provar si m’hi assemblo”. Vull tenir un record especial per als meus avis (Paco, Manuela, Carmen i Ovelio), que estan emocionats, com també per als oncles i cosinets que ens han vingut a visitar. Pel que fa al nom de Marc -del llatí, “martell”-, l’han triat entre tots, “perquè ens va agradar”. Per acabar, no em puc estar de dei-xar constància de les paraules ama-bles dels meus pares quan parlen de mi: “Estem molt contents de tenir-lo aquí, amb nosaltres; és molt bo”.

/5

CN / Col·leginotícies/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Desembre de 2009: esplet d’actes nadalencs/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

0102

03

0405

0607080910

El Pessebre Vivent va tornar a ser l’ac-te més emblemàtic de preparació del Nadal a la nostra escola. Aquesta ve-gada, i arran de la pluja que caigué al llarg del dia 21 de desembre de 2009, la gran escenificació nadalenca del Col·legi Sant Vicenç, la vintena, va tenir lloc a l’interior del centre, com ja havia previst la Comissió de Fes-tes, encarregada de dissenyar un “pla alternatiu” en cas de mal temps. Tot i les dificultats del muntatge, la valo-ració que s’ha fet del resultat de la re-presentació -molt concorreguda- ha estat, en general, bastant positiva, tal com explica Lluís Bosch Vendrell en una altra secció d’aquesta mateixa revista.

Val a dir que la celebració del vintè Pessebre Vivent no passà desaperce-buda entre els mestres que integren la Comissió de Festes, que tingueren la feliç iniciativa de dissenyar una xapa o pin, que lluïen tots els personatges.

Però, com ja és tradicional, el Pesse-bre Vivent anà precedit d’un munt d’ac-tivitats de to nadalenc molt vistoses:

El concurs de felicitacions nada-lenques, en què participaren tots els alumnes del centre.

La visita a la Residència Santa Eulàlia, una casa per a gent gran que obrí les portes als alumnes de sisè, que compartiren una estona amb els avis que s’hi allotgen (3 de desem-bre), una notícia que ampliem en aquesta mateixa secció.

La celebració del sagrament de la penitència a la parròquia de Sant Vicenç Màrtir, una convocatòria des-tinada als alumnes de 4t, 5è i 6è i preparada per l’Equip de Pastoral del centre amb motiu de l’Advent.

La instal·lació de pessebres a les places Major i de l’Aplec i a la biblio-teca Ramon Folch.

La representació dels Pastorets a càrrec dels alumnes del cicle superi-

or (14 i 15 de desembre).La col·laboració de molts associats

en la campanya de recollida d’ali-ments per a les famílies més neces-sitades de la població (14 i 15 de de-sembre).

La tradicional sessió de contes a la biblioteca Ramon Folch, amb la participació del grup de petits i mit-jans de la Coral Xerinola del Centre Catòlic (16 de desembre).

El ritual màgic del “cagatió”, tan esperat per l’alumnat de l’etapa in-fantil (21 de desembre).

El lliurament de cartes als pat-ges dels Reis d’Orient.

Les cantades de nadales a càrrec dels alumnes de primària en dos es-cenaris diferents: la biblioteca (cicle inicial) i el teatre Sebastià Sorribas del “submarí” (cicles mitjà i superi-or) (22 de desembre).

6/

/ Col·leginotícies/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

1r CONCURS DE PESSEBRESUn total de trenta pessebres -presen-tats dins una capsa de sabates- van concórrer al PRIMER CONCURS DE PESSEBRES organitzat per l’AMPA del Col·legi Sant Vicenç, en lloc de la tradicional Mostra de Pessebres, que, pel que sembla, ja ha complert -i amb escreix- la seva missió de mantenir entre els nostres associats el formós costum de fer un pessebre a casa. La resposta va ser millor del que la Junta que presideix Yolanda Artigas preveia. Després d’haver es-tat exposats uns dies a l’avinguda del Pati, davant de la porta de secretaria, els pessebres -en general, força ori-ginals- van ser valorats per un jurat format per representants del Claus-tre i del personal d’administració i serveis. Els guanyadors -Álex Álvarez (2n A), Daniel Queizan (2n A) i Mar Rodon (5è B)- van rebre els premis corresponents en el decurs d’un acte que el nostre centre va acollir el pas-sat 13 de gener. Val a dir que a la resta de participants també se’ls lliurà un obsequi.(1) Amb tot i això, en l’escrit enviat a les famílies el passat mes de desembre encara es parla de MOSTRA DE PESSEBRES.

Inserida en la programació d’edu-cació per a la ciutadania, el 3 de de-sembre passat tingué lloc la visita dels alumnes de 6è de primària del nostre centre a la Residència Santa Eulàlia. Els nois i noies del cicle su-perior, a més de compartir una es-tona amb els avis, els regalaren uns treballs manuals i els oferiren un breu concert de nadales.

Però la relació amb la llar per a gent gran del carrer Mestre Ramon Camps no s’aturà aquí, sinó que es

refermà amb motiu de l’assistència dels residents, distribuïts en dos grups, a la representació de l’obra Anem tots cap a Betlem (14 i 15 de de-sembre). Sis dies més tard, arran de l’escenificació del XX Pessebre Vivent (21 de desembre), dos avis instal·laren una paradeta a l’entrada del col·legi amb el propòsit que els visitants compressin algunes manu-alitats fetes per ells mateixos.

Informació: Jesús Churio Ruiz.

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Amb els avis de la Residència Santa Eulàlia/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

/7

/ Col·leginotícies/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

El realitzador del DVD del 50è aniver-sari de l’ACPF, Miquel Àngel Olaya Muñoz (Barcelona, 1974), ha explicat a Nosaltres que, des que se li va demanar, “el volia fer”, el documental, “no m’ho vaig pensar dues vegades”. Reconeix que “a la gent que conec els va agradar molt i van valorar el reportatge com un document històric únic -del qual es van fer 450 còpies- que quedarà per a l’esco-la i serà una eina molt valuosa per als pares del futur”, uns pares afortunats, per tal com s’integraran “en aquesta gran família que és el Col·legi Sant Vi-cenç”. Fill de Domingo (mecànic) i Rosa (dependenta de pastisseria) i casat amb Núria Arús Parellada -coordinadora d’una escola bressol de Sant Vicenç-, en Miquel Àngel és soci fundador de l’em-presa 2MD Produccions Audiovisuals, S.L., amb seu a Molins de Rei.

Calcula que el muntatge “ens va ocu-par unes 80 hores, equivalents a deu dies de feina aproximadament”. Agra-

eix la col·laboració que va trobar al col·legi “des del primer dia”, i afirma que “la gent que hi havia darrere el reportatge va fer tot el possible per-què fos un document identificatiu de l’escola”. I afegeix que no es vol oblidar de la participació d’en Joaquim Pastor, “que va ser el pare, una mica, del guió del reportatge”. En referir-se a aquest tema, recorda amb un somriure que “quan vam fer les primeres reunions de treball i li vaig comentar que havia d’explicar 50 anys d’història en deu fulls”, en Joaquim “va dir que era im-possible, però ho va aconseguir”.

Quant a les fonts, el pare d’en Ferran (7 anys), alumne del nostre centre, i en Guillem (2) explica que el material bàsic que es va utilitzar van ser les fotografies de la història gràfica de l’escola i alguns documents antics, com ara “els primers escrits de creació de l’Associació Catò-lica de Pares de Família, que daten de 1958”. Matisa que les imatges “reals” de

CN/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Miquel Àngel Olaya: “El DVD del 50è aniversari és un document històric únic”/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

la part final del vídeo es van enregistrar perquè hom volia “ensenyar el funcio-nament diari i actual de l’escola, cosa que fins ara no s’havia vist”. I la veu del locutor...? En Miquel Àngel ens ha re-velat que és la de Josep Mayol, guionis-ta de TVE (Sant Cugat) i col·laborador de TV3 com a doblador de veu de perso-natges estrangers que surten al progra-ma 30 minuts.

El document gràfic transmet el que el seu realitzador volia: “L’evolució d’aquests 50 anys a través de la nos-tàlgia”, raó per la qual “les fotografies en blanc i negre ens mostren la part més antiga i sentimental”. En canvi, les fotografies en color “ens porten a temps més propers”.

En Miquel Àngel té una feina que “em permet descobrir mons que per a mi, de vegades, són molt desconeguts”. Això és el que li va passar quan feia aquest documental, “que m’ha suposat conèixer més en profunditat l’escola que un grup de pares, preocupats per l’educació dels seus fills, van fundar l’any 1964”, cinc anys després de la constitució de l’Associació Catòlica. I s’atreveix a opinar: “Crec sincerament que ara, en ple segle XXI, això seria im-possible”.

La satisfacció que traspuen les decla-racions d’aquest home jove i dinàmic són comprensibles. Ha contribuït a la divulgació de la història del col·legi que ell i la Núria han escollit per als seus fills (vegeu foto adjunta) i, alho-ra, ha complert amb l’encàrrec que la Junta li va encomanar. “Jo sempre in-tento fer la feina com més bé millor”, corrobora. Per molts anys!

8/

La celebració de la festa de Carnestol-tes de 2010 (divendres, 12 de febrer) serà recordada, entre altres aspectes, per l’ambient un xic abonançat que féu més agradable l’acte lúdic que s’encetà entorn de les 15.15 h, quan la desfilada dels alumnes, acompa-nyats dels seus mestres i encapçalada pels timbalers, es deixà veure, enmig d’una gran expectació, pels carrers Gaudí, del Riu i Ramon Poch. Els cu-riosos -familiars, exalumnes i veïns- agraïren que el fred minvés en aque-lla hora, perquè la del 12 de febrer, a causa de l’entrada d’una massa d’aire fred procedent del centre d’Europa, resultà una de les setmanes més gèli-des de l’hivern.

Aquest any les disfresses dels alum-nes eren un cant a la diversitat de cul-tures i races:Etapa infantil: indis (P-3), mexicans (P-4) i xinesos (P-5)Cicle inicial: turquesosCicle mitjà: hawaiansCicle superior: brasilers de Río de Janeiro.

Entre la rua i la xocolatada amb què es clogué la festa, encara hi va haver temps per a l’animació i la ballaruga: al pati, per als alumnes d’infantil i ci-cle inicial (1), i al teatre del “submarí”, per als nois i noies dels cicles mitjà i superior.

(1) Les cançons d’animació les interpretaren Jaume Folqué, Marina Pastor i Josep Ferrés Sabadell, col·laborador musical de l’escola.

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Carnestoltes abonançat

/ Col·leginotícies/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

ALBA PUGA CREUSLa felicitació que acompanya aquesta informació, de què és autora Alba Puga Creus, fou enviada, abans de les vacances nadalenques, a totes les famílies de l’escola i a les persones i institucions més vinculades a l’ACPF. L’elecció es decidí mitjançant una votació secreta feta en el si del Claustre. L’alumna de 6è B, molt contenta, ha manifestat a Nosaltres que tenia clar que el seu dibuix havia d’incloure els elements i personatges més importants del Nadal cristià. D’altra banda, ens ha dit que no el va copiar d’enlloc, “perquè el vaig fer a classe”..

REFLEXIÓ EN TEMPS DE CRISIEn un escrit datat el 17 de febrer de 2010, Francisco López Méndez, admi-nistrador del centre, i Joan Nicolau Moyés, tresorer de l’ACPF, s’adrecen a tots els treballadors-es del Col·legi Sant Vicenç per fer-nos adonar que “la crisi econòmica que ens toca viure [...] tal volta és una ocasió única per a valorar allò que tenim i els serveis de què disposem”. D’altra banda, asseguren que “aquesta situació gene-ralitzada d’austeritat ens obliga a fer una reflexió sobre les possibilitats que tenim de reduir les despeses”, motiu pel qual ens proposen cinc mesures que, si es tenen en compte, poden suposar una reducció important de la despesa energètica del col·legi. A tall d’exemple, transcrivim el redactat de la segona: “Mantingueu les portes i finestres tancades quan la calefacció està engegada”. Des de les pàgines d’aquesta secció, expressem el nostre desig que la carta, escrita “en nom de la titularitat”, tingui el ressò que es mereix.

/9

/ Col·leginotícies/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

CN/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

XXIII Cicle de Teatre i Expressió/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

En el moment de redactar aques-tes ratlles, ja s’han representat dues obres del programa del XXIII Cicle de Teatre i Expressió del Col·legi Sant Vicenç. Ens referim al muntatge na-dalenc Anem tots cap a Betlem, esceni-ficat amb força encert pels alumnes del cicle superior els dies 14 i 15 de desembre, i La Rínxols d’Or, els tres ós-sos... i més, posada en escena els dies 4 i 5 de març pels alumnes i mestres del cicle inicial (vegeu la foto de més amunt). “Pels mestres”, sí, que es van apuntar a l’elenc d’una obreta encan-tadora escrita per Marina Pastor Solanas, amb cançons que formen part de l’espectacle La Rínxols d’Or i els tres óssos, que la companyia El Musical Més Petit 2 passeja per di-

ferents indrets de l’Estat espanyol i Catalunya (1). Precisament la Mari-na va tenir l’oportunitat de gravar el disc original d’aquesta obra, l’es-tiu de 2009, juntament amb Daniel Anglès i Àgata Garcia Moll. La jove mestra del cicle inicial ha explicat a Nosaltres que no li va ser fàcil adaptar a l’art escènic un conte com Rínxols d’Or, on només surten quatre perso-natges. Solament hi havia una solu-ció: fer-hi sortir personatges d’altres contes. “I així va ser, assegura, una tarda vaig asseure’m davant de l’ordi-nador i vaig començar a pensar...” Li van venir a la ment els contes “amb què havia crescut, a més d’algunes pel·lícules de Disney”. Tot i així, en-cara li faltava un espai, un bosc en-

cantat, “amb les fades i, com a guar-des, les tulipes: es diria el bosc de les Tulipes”.

Val a dir que les altres dues obres del XXIII Cicle de Teatre i Expressió ja estan triades: La Caputxeta Vermella, que els alumnes de l’etapa infantil es-trenaran la quarta setmana de març, i La llegenda de Sant Jordi, que, com és tradicional, el cicle mitjà representa-rà amb motiu de la diada del patró de Catalunya.

(1) L’autor de la partitura de l’obra és Sergi Cuenca, un dels directors més importants del panorama teatral musical, i la lletra és de Daniel Anglès, director d’espectacles tan famosos com La Bella y la Bestia i Mamma mia!

10/

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Els hàbits a casa i a l’escola/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

DPO / Departament Psicopedagògic i d’Orientació

Mònica Español Esquirol

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Què són els hàbits? Per a què serveixen? On s’apre-nen? L’escrit que segueix, que dóna resposta a aquests interrogants, parteix del convenciment que l’ad-quisició dels hàbits bàsics socials, d’higiene, de salut i de treball “constitueixen un marc de referència que ens estructura, ens dóna seguretat i ens orienta en la nostra vida quotidiana”. Tant a casa com a l’escola, correspon als educadors la comesa d’ensenyar-los.

Si busquem al diccionari la paraula hàbit, trobarem que és definida com la disposició a ésser o actuar d’una determinada manera. I nosaltres afegirem que aquesta disposició no s’adquireix espontàniament, sinó que ha de ser apresa pels infants tant a casa com a l’escola i que, per tant, ens correspon als educadors la tasca d’ensenyar-la. Els hàbits socials, d’higiene personal, de salut, de treball, etc. constitueixen un marc de referència que ens estructura, ens dóna seguretat i ens orienta en la nostra vida quotidiana, com també ens possibilita ser autònoms i ens facilita la presa de decisions.

Alguns d’aquests hàbits només es poden treballar a casa; d’altres són més propis de l’escola, per bé que la majoria cal transmetre’ls en ambdós entorns. Per altra banda, és evident que cal adaptar aquest ensenyament a l’edat dels infants, quant a complexitat i a nivell d’exigència.

Entre els hàbits socials més destacats figuren els de saludar i acomiadar-se dels altres utilitzant expressions com ara bon dia, fins demà, etc., demanar les coses amb educació i donar les gràcies, respectar i demanar el torn de paraula, usar el diàleg per a resoldre possibles conflictes, utilitzar un to de veu adequat i procurar no molestar amb les pròpies actuacions.

De la mateixa manera és important aprendre a recollir i desar les coses al seu lloc, no arrossegar la cadira, tenir cura del material personal i col·lectiu, respectar els espais comuns, etc.

També són hàbits bàsics aquells que es refereixen a qüestions més personals com ara vestir-se i desvestir-se sols, posar-se i cordar-se la bata de l’escola, col·locar al seu lloc l’abric i la motxilla, calçar-se i descalçar-se...

Els hàbits d’higiene i de salut són fonamentals: menjar asseguts, no parlar amb la boca plena, usar correctament els coberts, fer servir el tovalló, rentar-se les mans quan és necessari (abans de menjar, en sortir del lavabo...), tenir cura de l’aspecte personal (dutxar-se, pentinar-se, mocar-se, dur la roba neta...), ser autònoms a l’hora d’anar al bany, etc.

Pel que fa als hàbits de treball, cal remarcar que, ben apresos en la infantesa, seran imprescindibles al llarg de tota la vida per a l’adquisició d’aprenentatges: agafar correctament l’estri d’escriptura, adoptar una bona postura corporal, usar l’agenda, preparar tot el material necessari, dedicar cada dia un temps a la lectura i a l’estudi, acabar i arxivar les produccions, esforçar-se a fer tan bé com puguin les feines, posar atenció a l’hora de treballar, ser responsable en les tasques individuals i també en les col·lectives...

Acabarem dient que no cal espantar-se en adonar-se de la llista d’hàbits que convé ensenyar als nostres infants: és una comesa que s’ha d’anar fent de mica en mica, amb constància i fermesa i, sobretot, oferint com a adults i educadors un bon model que ells puguin seguir.

/11

PV / XX Pessebre Vivent/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Lluís Bosch recorda amb emoció el primer Pessebre ViventCom a membre de la Comissió de Festes, Lluís Bosch Vendrell, mestre del cicle superior, ha explicat a Nosaltres algunes característiques de l’últim Pessebre Vivent, el vintè, i ha rememorat la primera escenificació de l’acte nadalenc més multitudinari de la nostra escola: aquell inoblidable “primer Pessebre Vivent de Sant Vicenç dels Horts”.

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

EL VINTÈ (21-XII-09)El tutor de 6è A ens ha recordat en primer lloc els noms dels mestres que componen la Comissió de Festes del curs 2009-10: Montse Bigas, Mi-reia Grao, Lluïsa Montmany, Maria Carme Morales i Lluís Bosch. D’al-tra banda, ens ha confirmat que el disseny de la xapa commemorativa que lluïen els nois i noies -i que es va regalar als visitants- és de la Llu-ïsa. “Partint d’experiències anteri-ors”, i en vista de les previsions que anunciaven pluja per al dilluns 21 de desembre, la Comissió de Festes va dissenyar un “pla alternatiu”, segons el qual els quadres del vintè Pessebre Vivent es distribuïen en quatre es-pais, intentant que, sempre que fos possible, els alumnes no s’haguessin de moure del seu cicle:el “submarí”, on es muntaren els quadres (“La carta als Reis” i “La fira de Santa Llúcia”) representats pels alumnes del cicle inicial;la plaça Major, on se situà el cor del quadre musical per excel·lència, “Els cantaires de nadales”;la primera planta, ocupada pels alumnes del cicle mitjà, i on els visi-tants van poder admirar escenes tan

vistoses com “La masia el dia de Na-dal” i “La fugida a Egipte”;la segona planta, seu dels alumnes del cicle superior, que escenificaren els quadres dels Pastorets: “El naixe-ment”, “L’Anunciació”, “El ball de di-monis”...

Val a dir que els infants d’educació infantil “estaven repartits entre els tres cicles d’educació primària”.

Lluís Bosch creu que representar el Pessebre Vivent a l’interior de l’edi-fici escolar té més inconvenients que avantatges, ja que, si bé és cert que “controles la climatologia (fred, pluja...)”, a fora, és a dir, al pati, “hi ha més espais per a moure’s i fer muntatges, s’evita l’amuntegament de persones i sorolls concentrats, la circulació és fàcil d’ordenar, no es malmet el mobiliari escolar” i hom té “una visió general del conjunt que és molt bonica”; en definitiva, el Pes-sebre Vivent “fet a l’aire lliure té més naturalitat”. I encara una última ob-servació prou important: si el Pesse-bre Vivent es fa dintre, “en cas d’’una emergència, l’evacuació de tantes persones seria un caos”.

Malgrat “la concentració i massifica-ció de visitants en algunes escenes, on es feia una cua inacabable”, l’acti-vitat, en general, s’ha valorat positi-vament, “molt bé”. A més, i tot i ser un dia laborable normal, “l’assistèn-cia ens va desbordar”, i no seria exa-gerat xifrar el nombre de visitants “en unes mil persones”.

EL PRIMER (21-XII-90)La idea de fer el Pessebre Vivent va sorgir de “la il·lusió, la voluntat i el treball d’un grup de mestres amb molta marxa”. El nostre company recorda amb emoció que, per bé que “no teníem experiència en aquesta tasca, no ens importava traslladar tots els estris al pati i retornar-los... perquè convé recordar que l’escola nova encara no estava feta”. De qui va ser la idea inicial...? “Si no recordo malament, d’en Joaquim Pastor, i els mestres ens hi vàrem tirar de cap”. I afegeix: “Es copsava un neguit per a fer una cosa nova”, també entre les famílies, “que van aportar elements i ens van ajudar a l’hora de recollir-ho tot”. És probable que “visquéssim mil i una aventures per a posar en marxa aquell primer Pessebre Vivent de Sant Vicenç dels Horts”, però tot plegat va valer la pena. “Vam expe-rimentar la satisfacció d’haver-ho aconseguit”.

Segons el parer d’en Lluís, ànima d’aquest entranyable acte nadalenc, el Pessebre Vivent es manté “perquè és una activitat molt positiva per a tots”: els alumnes “s’ho passen bé”

12/

/ XX Pessebre Vivent/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

i els pares “frueixen d’un espec-tacle senzill, magnífic i global al mateix temps”. Quant als mes-tres, “com que ja tenim experi-ència”, muntar l’escenificació “no ens suposa res de l’altre món”. A més, propostes com aquesta “són un símptoma de la bona salut d’un equip docent que és capaç d’anar més enllà de les simples obligacions del dia a dia”. Perso-nalment, “he de dir que cada any procuro que sigui un repte nou i que els alumnes hi participin de bona gana i amb alguna activitat que els ocupi i els agradi”.

21 DE DESEMBRE DE 1990

Ja s’havia inaugurat el pati nou feia més d’un any (21 de maig de 1989) i, enmig d’un gran esclat de joia, s’havia col·locat la primera pedra del nou Col·legi Sant Vicenç (5 de novembre de 1989). Llavors, en el si del Claustre, sorgí la idea de fer una escenificació nadalenca d’envergadura. Com que ja hi havia un espai idoni, el Pessebre Vivent va semblar que podria ser l’activitat que es buscava. En Lluís Bosch recorda que “tots hi vam posar moltes ganes” i que hi va haver “una gran assistència”. Llegir la crònica que la revista ‘Nosaltres’ va escriure de l’acte del 21 de desembre de 1990 resulta, al cap de vint anys, molt emocionant: “Els dotze quadres del Pessebre oferien una gran riquesa de detalls. La llum de les fogueres, el colorit dels vestits dels actors, la disposició dels decorats i la munió de visitants donaren al pati nou un aspecte insòlit, preludi emotiu de les festes nadalenques” (vegeu ‘Nosaltres’ núm. 68, març de 1991).

I Pessebre Vivent (1990)

I Pessebre Vivent (1990)

XX Pessebre Vivent (2009)

/13

EN / Entrevista: Sergi Sales

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Sergi Sales albira el camí cap a la FundacióEn nom de la Junta de l’ACPF, i amb el suport del president Francesc Chavarria, Sergi Sales Chiva (Barcelona, 1972) ha explicat als pares i als mestres, al llarg del passat mes de febrer, els avantatges que suposaria la transformació de l’Associació Catòlica en una fundació, “un ésser viu amb cos (el patrimoni) i ànima (la voluntat dels seus fundadors)”... que “encara ha de madurar”.

LA COMISSIÓ DE CARÀCTER PROPI– Sergi: des de quan ets membre de la Junta de l’ACPF? – Des de l’any 2004.

– De quines comissions has format part? – De la Comissió de Caràcter Propi.

– Quina és la comesa més impor-tant de la Comissió? – Donar a conèixer el Caràcter propi del centre amb un redactat actua-litzat. Aquesta tasca finalitzà amb l’edició del llibre que es va repartir a totes les famíles amb motiu de les reunions de començament del curs 2009-10.

– Quin és el contingut d’aquest document? – En síntesi, el Caràcter propi té aquest contingut:a) defineix la identitat cristiana del col·legi;b) explica el servei que la nostra esco-la ofereix a la societat;c) descriu quina és la finalitat de l’educació que reben els alumnes;d) enumera quins membres formen part de la comunitat educativa i com participen en la vida de l’escola;

e) finalment explica quins són els trets bàsics de l’acció educativa.

Val a dir que la redacció d’aquest do-cument ha estat molt important, ja que posteriorment la Llei d’educació de Catalunya (LEC) ha reconegut que el Caràcter propi és el que ha d’orien-tar la redacció del Projecte educatiu del centre.

– Quines altres comeses has im-pulsat des del teu càrrec en el si de la Junta? – Vaig col·laborar en la redacció del reglament del menjador, que poste-riorment orientà el reglament de les activitats extraescolars. També vaig participar en l’elaboració del Regla-ment de règim interior del centre, que estableix quins són els òrgans de govern i gestió de l’escola i quines són les seves funcions. En aquest sentit, vull aclarir que es tracta d’un document molt important, ja que de-fineix quines són les responsabilitats de tots els membres de la comunitat educativa.

– Quina valoració fas de la celebra-ció del 50è aniversari de l’ACPF? – L’any passat la Junta em va enco-manar que formés una comissió

encarregada de preparar els actes de la celebració del 50è aniversari de l’ACPF (1959-2009). En aquesta co-missió s’hi integraren representants de la Junta Rectora, l’Equip Directiu, l’AMPA, el professorat i el personal d’administració i serveis. La valora-ció crec que va ser molt positiva, i així ho vaig manifestar a la Junta en finalitzar el curs. La celebració va ser molt important, perquè va permetre a tots els components de la comuni-tat educativa recordar d’on venim i reflexionar sobre on volem anar. És a dir, quins van ser els orígens de l’As-sociació i els motius que en van ins-pirar la creació. Aquests motius són els que han d’assegurar la continuïtat i el futur de l’escola.

LA FUNDACIÓ– Quan i per què neix la idea de transformar-nos en fundació? – La idea no és de la Junta actual, sinó que aquesta inquietud prové de juntes anteriors. Nosaltres només hem recollit els fruits d’una llavor que va ser plantada fa anys i que durant aquest temps ha anat madu-rant... i que encara ha de madurar molt més.

– Què és una fundació? – Són organitzacions constituïdes sense finalitat de lucre que, per vo-luntat dels seus creadors, tenen afec-tat, d’una manera duradora i estable, el seu patrimoni per a la realització de fins d’interès general.

– Una fundació és més que una en-titat jurídica? – Efectivament, és la manifestació

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

14/

externa d’uns valors propis que es posen al descobert quan duen a terme les seves activitats dia a dia. Aquest testimoniatge és, doncs, el reflex de la seva identitat. Una funda-ció és un ésser viu amb cos (el patri-moni) i ànima (la voluntat dels seus fundadors).

– Quins són els avantatges d’una fundació? -Jo en destacaria sis:1r / Asseguren la permanència, esta-bilitat i continuïtat al llarg del temps del Caràcter propi i del Projecte edu-catiu de l’escola.2n / Proporcionen una estabilitat i continuïtat en la manera de gestio-nar i dirigir el col·legi.3r / Garanteixen la salvaguarda del patrimoni del col·legi.4t / Tenen un tractament fiscal fa-vorable, especialment respecte dels impostos que afecten la seva activitat o rendes, la major part de les quals queden exemptes de tributació en l’impost de societats. També hi ha deduccions per a les aportacions dels benefactors, ja siguin els fundadors o bé donants posteriors.5è / Ofereixen transparència en la seva gestió. Les fundacions han de donar a conèixer la voluntat del fundador, és a dir, els fins d’interès general que es vulguin aconseguir i el patrimoni adscrit o afectat per a dur-los a terme.6è / Asseguren una gestió eficaç i eficient de cada exercici, ja que estan sotmeses al control extern. El Protec-torat de Fundacions és l’òrgan que, a Catalunya, per mitjà de la Conselleria de Justícia, s’encarrega de vetllar per-què la finalitat de la fundació sigui sempre d’interès general.

– I els inconvenients? – L’inconvenient pot ser la precipita-ció a voler fer aquesta transformació. Per això la Junta va decidir crear una

/ Entrevista: Sergi Sales

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Pare, biòleg i professorSergi Sales Chiva (Barcelona, 1972)

Sergi Sales Chiva va néixer a Barcelona el 22 de juliol de 1972. Fill de Xavier i Pilar, té dues germanes, Anna i Rut, més petites que ell. La infància i la joventut les va passar a Torrelles de Llobregat, i, amb motiu del seu casament amb Roser Ferrés Chavarria, exalumna i mestra del nostre centre (24-07-99), s’instal·là a Sant Vicenç dels Horts. És pare de dos fills, Job (9 anys) i Maria (3), alumnes del Col·legi Sant Vicenç. Té el títol de llicenciat en ciències biològiques, que li atorgà la Universitat Autònoma de Barcelona. És professor de matemàtiques d’educació secundària des de fa catorze anys, i actualment treballa al Col·legi Joan Bardina de Sant Boi de Llobregat, on també exerceix com a cap d’estudis de l’ESO. Optimista d’allò més, conciliador i de tracte afable, li agrada molt llegir, escriure, la fotografia, l’esport i el muntanyisme.

/15

/ Entrevista: Sergi Sales

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Després d’haver fet la proposta als seus companys de Junta (1-02-10), Sergi Sa-les va presentar-se davant del Claustre i del personal d’administració i serveis disposat a fer-los veure la conveniència i la necessitat de transformar l’Associa-ció Catòlica de Pares de Família en una fundació (4-02-10). En el decurs de la seva exposició, va fer afirmacions força significatives, algunes de les quals res-senyem a continuació:

“No canviem, ens transformem.”

“No volem fer aquesta feina sols. Ens agradaria saber la vostra opinió.”

“És important creure en aquest projecte.”

“Transformar-nos en fundació suposa guanyar estabilitat.”

“El Patronat -màxim òrgan de govern- diu cap a on es dirigeix el vaixell” (la fundació).

Tan segur com el Sergi que el canvi que es proposa “és la millor solució per a aquesta escola”, el president Francesc Chavarria va assegurar: “Serà un procés transparent”. Val a dir que l’un i l’altre van contestar amb molta claredat les preguntes formulades per alguns dels assistents a la trobada, que convocà trenta persones (1) a l’espai audiovisual de la biblioteca Ramon Folch.(1) Vint-i-quatre mestres, els tres components del personal d’administració i serveis i tres membres de la Junta de l’ACPF.

LA TROBADA AMB EL CLAUSTRE/ / / / / / / / / / / / / / / / / / /

“Crec que és molt important escoltar

tothom i que les persones amb

inquietuds puguin formar part de la

comissió”

ENcomissió, assessorada per experts i en la qual estiguin representats tots els components de la comunitat educativa, que haurà d’estudiar en profunditat, al llarg d’uns dos anys, la conveniència o no de donar aquest pas. Un altre acord de la Junta va ser convocar el Claustre i el personal d’administració i serveis (4-02-10) i l’assemblea de l’ACPF (22-02-10) per informar-los de la proposta (1). Crec que és molt important escoltar tothom i que les persones amb inqui-etuds puguin formar part d’aquesta comissió. També sóc partidari de demanar el parer dels experts i mem-bres d’altres escoles com la nostra que han decidit donar aquest pas.

– Quin és l’òrgan més important d’una fundació?, de qui depèn? – L’òrgan més important és el patro-nat, la composició i nomenament del qual el decideixen els fundadors en la redacció dels estatuts de la fundació. El patronat pot estar for-mat per membres de la Junta, pares, representants de l’AMPA, professors, components de juntes anteriors, etc. En tot cas, la seva composició i renovació vindrà determinada en els estatuts. Convindria que el patronat estigués format per persones que co-neixen i estimen l’escola i volen oferir la seva vàlua personal i professional al servei de la voluntat fundacional. Com ja he dit, el patronat està super-

visat pel Protectorat de Fundacions.

– Quan preveus que començarà a reunir-se la comissió? -Suposo que abans de Setmana Santa farem una reunió per conèixer les nostres inquietuds i establir un pla de treball. Pot formar part d’aquesta comissió qualsevol integrant de la comunitat educativa.

– De moment, quines persones ens assessoren? – La Junta ha rebut un primer asses-sorament dels advocats de l’escola, Cases-Alemany, i del secretari de la Fundació d’Escoles Cristianes de Catalunya, Carles Armengol, que és una de les persones més expertes en fundacions del nostre país.

– Quant de temps pot durar el pro-cés de transformació? – No es pot preveure exactament. La feina de la comissió pot trigar dos anys i després ja es veurà quina és la seva recomanació. Cal fer la feina ben feta.

– Qui dirà l’última paraula? – La comissió és només un òrgan assessor. La decisió final sempre la tindran els pares i mares mitjançant el vot en una assemblea.

(1) El 80% dels assistents a l’assemblea votà a favor de la creació de la comissió.

EDUCAREducar és poder estimar els alumnes tal com són i que aquests se sentin estimats. Educar és entrar l’un en el món de l’altre, és donar sense esperar recompensa. Educar és escoltar els alumnes sense jutjar-los, conèixer com són, ensenyar-los a pensar i a raonar, a tenir idees, a ser creatius, a desit-jar saber, a preocupar-se dels altres, a ser responsables dels seus actes, a admirar la bellesa de les petites coses, a perdre, a perdonar, a no tenir por d’equivocar-se, a dubtar, a ser crítics amb la visió de la vida que reben de la publicitat i la televisió. Cal parlar al cor dels joves, educar el seu esperit; això els farà persones lliures amb un discerniment per a poder escollir.

Sergi Sales Chiva

16/

Seran notíciaDolors Garcia i Cornellà (Girona, 1956)

Compartirà dues hores amb els mestres i alumnes del nostre centre el pròxim 19 de març. L’escriptora ha manifestat el seu interès per retornar a l’escola que, amb motiu de la reinauguració de l’antiga bi-blioteca, la va acollir per primera vegada el 17 de novembre de 2005.

Francesc Torralba i Roselló (Barcelona, 1967)

Prestigiós filòsof i teòleg, autor d’una cinquantena de llibres, assistirà a la ter-túlia que, mitjançant Déu, tindrà lloc a la nostra sala de lectura el dijous 20 de maig de 2010 a partir de les 17.15 h. Durant la trobada, oberta a tothom, es farà una reflexió sobre el seu llibre L’esforç, publicat per Pagès editors.

/ Biblioteca Ramon Folch/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

BRFLa biblioteca Ramon Folch té les portes obertes per a acollir dos coneguts escriptors -Dolors Garcia i Francesc Torralba-, que han confirmat la seva visita per als dies 19 de març i 20 de maig de 2010 respectivament. Mentrestant, a la nostra biblioteca es continua fomentant l’interès per la lectura amb propostes com les que ressenyem a continuació

Esperem la visita de dos escriptors

UNA SESSIÓ MOLT CONCORREGUDAEl passat 16 de desembre de 2009, a partir de les 17.15 h, la biblioteca Ramon Folch s’omplí de gent jove i adulta delerosa de gaudir de la vetllada prepa-rada pels mestres i les mares bibliotecàries responsables de la dinamització de la nostra sala de lectura (1). La tradicional sessió de contes nadalencs va comptar, un any més, amb la col·laboració del grup de petits i mitjans de la Coral Xerinola, dirigida per Ester Castellón, que interpretà tres nadales (ve-geu foto adjunta). La trobada literària es completà amb la recitació de tres poemes i una presentació de llibres de temàtica nadalenca cedits per la po-pular papereria de ca la Marta. Al final hi hagué coca per a tots els assistents.–(1) En la representació dels contes també hi intervingueren vuit alumnes d’educació primària.

FUNDACIÓ VICENTE FERRERLancy Dodem, portaveu de la Fundació Vicente Ferrer, va visitar la nostra biblioteca el 9 de febrer passat per explicar els objectius i les activitats d’una institució que és candidata al Premi Nobel de la Pau 2010. A la conferència, adreçada especialment a l’alumnat de 6è, hi assistiren unes noranta persones. Podeu trobar més informació sobre aquest acte en la secció “Cicle superior”.

TERTÚLIA LITERÀRIAUna vintena de persones, entre alumnes de 6è i adults, acudí a la convocatòria de la primera tertúlia literària del curs 2009-10, que tingué lloc a la biblioteca el passat dimarts 9 de març a partir de les 17.15 h. Condu-ït per Teresa Tuset, el col·loqui sobre el llibre ¡Gol!, de Michael Morpurgo, fou seguit amb molt d’interès.

ELS ALUMNES VISITEN LES VOLTESAl llarg del passat mes de gener, di-versos grups d’alumnes del Col·legi Sant Vicenç, acompanyats dels seus mestres, van visitar la biblioteca municipal Les Voltes, una activitat que forma part del Pla de dinàmica educativa del curs 2009-10.

/17

EN / Entrevista: Mònica Español

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Mònica Español, abanderada de l’atenció a la diversitatTreballa a l’escola des de fa vint anys i en fa onze que lidera el Departament Psicopedagògic amb un encert admirable. Discreta, eficaç i “exigent amb mi mateixa”, Mònica Español Esquirol (Barcelona, 1968), mestra d’educació especial i psicopedagoga, ha explicat a Nosaltres els objectius, la composició i les activitats de l’òrgan del centre que vetlla per l’atenció a la diversitat i la cohesió social de l’alumnat.

L’ESCOLA– Mònica: des de quan treballes al Col·legi Sant Vicenç? – Des del curs 1990-91, és a dir, des de fa vint anys.

– Ens quins cicles has estat i quins càrrecs has ocupat? – He treballat i treballo en tots els ci-cles d’educació primària i en el segon cicle d’educació infantil. He estat tutora de P-3, P-4 i P-5 i del cicle ini-cial. En l’actualitat sóc coordinadora del Departament Psicopedagògic (des del curs 1999-2000) i també del cicle superior (des del curs 2007-08), raó per la qual formo part de l’Equip Directiu.

– Aquest curs, com distribueixes les hores destinades als alumnes? – Dedico quatre hores setmanals de classe al cicle superior, on co-ordino un taller d’anglès, i la resta de sessions faig suports dins l’aula

ordinària o bé grups de reforç des de P-3 a 6è.

– Per a tu, què és educar? – Donar eines, recursos, conei-xements, valors, ajut i suport als alumnes, tot acompanyant-los en el seu procés d’aprenentatge i en el seu desenvolupament integral com a persones.

– Segons el teu parer, quan es pot parlar de fracàs escolar? – Des del meu punt de vista, quan l’alumne/a no ha assolit els aprenen-

tatges (competències bàsiques, hà-bits, valors i continguts curriculars) que s’esperava que assolís.

– Quines són les causes d’aquest fracàs? – Les causes són sempre les difi-cultats d’aprenentatge de diversa etiologia, amb major o menor gra-vetat i més o menys durada, que pot presentar l’alumne/a: problemes de comprensió, d’atenció, de motivació, de conducta, emocionals...

LA COMPOSICIÓ DEL DEPARTAMENT

Sobre aquestes línies podeu veure una instantània recollida amb motiu de la trobada de coordinació que el Departament Psicopedagògic va tenir el 19 de febrer passat. D’esquerra a dreta: Imma Serrano (vetlladora), Jesús Churio (cap d’estudis), Mònica Español (cap del Departament), Patrícia Sánchez (logopeda) i Pilar Díaz (psicòloga). Les funcions de cada membre queden clarament definides en el Reglament de règim interior.

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

18/

/ Entrevista: Mònica Español

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Mestra i psicopedagogaMònica Español Esquirol (Barcelona, 1968)

Mònica Español Esquirol va néixer a Barcelona el 18 de febrer de 1968. Filla de Joan, tipògraf, i Francesca, mestressa de casa i carnissera (l’un i l’altra, jubilats), ha vetllat amb un especial interès per la seva formació. Va començar estudiant magisteri, en l’especialitat d’educació especial, a la Universitat de Barcelona. Posteriorment, a la Universitat Ramon Llull, obtingué el títol de psicopedagoga i va fer un curs de postgrau. A la Universi-tat Autònoma de Barcelona va seguir un segon curs de postgrau. Quant a la forma-ció lingüística, va aconseguir dos títols prou importants: el First Certificate in English i el nivell D de la Junta Permanent de Català. D’altra banda, la seva llista d’afeccions és llarga i dibuixa la persona-litat polifacètica de la nostra companya: “M’agrada viatjar, nedar, llegir, anar al teatre i al cinema, cantar, ballar...”

EL DEPARTAMENT PSICOPEDAGÒGIC– Quan es va crear el Departament Psicopedagògic? -El Departament com a tal, és a dir, com a equip de professionals en coordinació i amb un clar marc de referència de treball establert, es va engegar el curs 1999-2000.

– Quins són els seus objectius més importants? – El Departament ha integrat, a partir del curs 2009-10, la Comissió d’Atenció a la Diversitat i la Comissió Social, i els seus dos objectius gene-rals són contribuir a la millora dels resultats educatius de l’alumnat, tot potenciant l’assoliment de les com-petències bàsiques que permetin el seu desenvolupament personal i es-colar, i fomentar la cohesió social.

– Com es pot aconseguir aquesta cohesió? – Afavorint l’escolarització inclusiva de l’alumnat per tal de garantir la seva integració escolar i social inde-pendentment de la seva llengua, cul-tura, condició social i origen.

– La LOE li atorga un lloc i una co-mesa, en el si de l’escola, al vostre Departament? – La LOE no parla de Departament Psicopedagògic, sinó de Comissió d’Atenció a la Diversitat i de Comissió Social. A la nostra escola, tal com he dit abans, hem optat per conservar el Departament i integrar-hi les dues co-missions que, segons la llei, hi ha d’ha-ver als centres d’educació primària.

– Actualment quants alumnes ateneu? – Aproximadament, i de forma més o menys directa i continuada, uns 125 alumnes.

– En general, quines són les difi-

cultats d’aprenentatge més comu-nes del nostre alumnat? – Els problemes a l’hora d’adquirir i/o consolidar l’aprenentatge de la lectoescriptura, les dificultats d’ex-pressió i comprensió oral i escrita, les dislàlies, les dificultats en l’àrea de matemàtiques... A banda d’això, hi ha alumnes amb trastorns que in-cideixen en el seu procés d’adquisició dels aprenentatges escolars, com ara TDAH, dislèxia, etc.

– I les famílies, com les orienteu? – Doncs mitjançant entrevistes per-sonals que, o bé poden respondre a les seves pròpies demandes, o bé a les efectuades pels tutors i tutores. Els articles que apareixen a la revista Nosaltres també pretenen ser una via de comunicació i orientació a les famílies de la nostra escola, ja que tracten temes que creiem que poden ser del seu interès.

– Aquest curs, quins objectius pri-oritaris s’ha fixat el Departament? -Uns quants, aquests que t’enumero a continuació:1r / Dissenyar, planificar, promoure, coordinar i fer el seguiment d’ac-tuacions adreçades a atendre la di-versitat de necessitats educatives de l’alumnat.2n / Donar suport a l’acció tutorial.3r / Participar en el procés d’acollida i integració al centre dels nous alum-nes.4t / Assessorar els mestres en qüesti-ons psicopedagògiques.5è / Col·laborar en la planificació del curs escolar i participar en la coor-dinació entre mestres (EI-EP-ESO) i altres professionals.6è / Assessorar i dinamitzar els dife-rents organismes de l’escola.7è / Vetllar perquè la nostra escola sigui un centre acollidor d’alumnes, famílies, mestres i altres professio-nals de l’educació.

8è / Donar suport a accions que pro-moguin que el nostre centre sigui una escola inclusiva.9è / Promoure l’equitat a fi d’evitar qualsevol tipus de marginació dels alumnes.10è / Col·laborar en l’elaboració i l’aplicació del Projecte de convivèn-cia.

– Estàs satisfeta del teu treball? – Relativament... perquè sóc molt exi-gent amb mi mateixa i sempre espero fer més i millor en benefici dels altres: alumnes, famílies i companys/es.

– Que per molts anys t’acompa-nyi aquest entusiasme, Mònica, i que la vocació de servei continuï nodrint l’ànima del Departament que tan bé coordines.

/19

A questa és la història d’un nen de Mali, un país situat a la part nord del continent africà, i que fa frontera amb Mauritània, Senegal i Algè-

ria, entre d’altres països. El seu nom és Johanes. Bé, de fet ell vivia en un poblat a uns quants quilòmetres d’un poble que es diu Kolokani.

Era un poblat molt pobre, on faltaven moltes coses. Els carrers encara estaven sense asfaltar, eren camins de terra i no hi havia clavegueres. Per això, quan plo-via, que per sort no era molt sovint, quedava tot inun-dat. Tampoc no tenia escola, ni hospital. Per anar a es-cola l’havien de portar els seus pares en un carro. Però això no ho podien fer sempre perquè tenien molta fei-na. Es perdia la majoria de classes i quan això passava no es quedava a casa a jugar, sinó que anava a ajudar la seva família a plantar i recollir els aliments que servien per a alimentar-se, a cuidar els pocs animals que teni-en -vaques, ovelles i algun cavall- i a fer tot el que fes falta. Li quedava poc temps per a jugar.

La seva família estava formada pel pare, la mare, tres germans més i la seva àvia. Dels tres germans, un era el seu germà bessó Sulley, però no s’assemblaven en res, ni físicament, ni de caràcter, ni tan sols en els gustos per al menjar: a en Johanes li agradava molt el dolç i, en canvi, a en Sulley el salat. En Johanes era una

Un somni fet realitat

El nen que volia ser astronauta

CL / Concurs literari / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Mostrari de treballs premiats (II)

Una vegada hi havia un nen que volia ser astronauta.

Va passar el temps i quan va ser gran va ser astronauta.

Un dia va dir adéu i va marxar amb el coet.

Quan va veure el Sol, va dir: – Crema massa!

I va marxar a casa seva i va explicar tota l’aventura a la seva mare.

I coets i estels se n’han anat·

Un cop publicats els treballs poètics guanyadors del 3r Concurs Literari Col·legi Sant Vicenç (vegeu revista Nosaltres núm. 125), en aquest número fem conèixer les obres guardonades en l’àmbit narratiu de la categoria d’alumnes.

pau selfa aymerich (guanyador del cicle inicial)

jaume ribera noya (guanyador del cicle mitjà)

20/

/ Concurs literari / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

mica tímid i molt responsable, i en Sulley era més ex-travertit i no parava mai quiet. Tots dos eren molt sim-pàtics i tenien molt bon cor. Tenien deu anys. Els altres germans eren més petits, així que ells moltes vegades eren els encarregats de cuidar-los.

Com us he dit, no tenien molt de temps per a ju-gar, però quan podien l’aprofitaven al màxim jugant a futbol. S’ajuntaven uns quants amics del poblat i s´ho passaven d’allò més bé en un camp ras que hi havia a prop.

En Johanes tenina un do especial per a portar la pi-lota entre els peus. És com si ja hagués nascut sabent jugar a futbol. Tots els seus amics li deien:

– Johanes, com t’ho fas per jugar tan bé?– Però si jo jugo com vosaltres –contestava ell.– Això no és veritat -li replicaven.Però ell era molt modest i no volia demostrar mai

ser superior als altres.Doncs ara veureu com va canviar la vida d’aquest nen...

Un dia va aterrar a Mali el Futbol Club Barcelona per participar en un torneig d’estiu. Ja havien acabat la lliga catalana i continuaven fent concentracions abans d’agafar unes vacances. No sé com ni quan, però un dia un dels tècnics del Barça va veure jugar en Joha-nes i va quedar bocabadat de les meravelles que feia amb la pilota. Van preguntar qui era i on vivia, i es van presentar a casa seva. Volien parlar amb els seus pares. Van portar un noi perquè els ajudés amb l’idioma:

– Bona tarda, senyors Amoah. Nosaltres venim de Barcelona, som d’un equip de futbol, el Futbol Club Bar-celona, i voldríem que en Johanes vingués amb nosaltres perquè allà el convertiríem en un gran futbolista.

– No coneixem res fora d’aquí, ni tan sols sabem quin equip és el Futbol Club Barcelona.

Després d’una conversa que es va allargar més de dues hores, van aconseguir convèncer els pares, però quan van arribar els dos germans bessons i ho van saber, van dir que no. En Johanes va dir que no volia marxar tan lluny de casa i en Sulley no volia apartar-se del seu germà perquè, tot i que de tant en tant es barallaven, tampoc no podien passar l’un sense l’altre. Però al cap d’una estona en Sulley va canviar d’opinió i va dir-li al seu germà que no podia perdre aquella

oportunitat. Va arribar el dia del comiat. Tots ploraven moltíssim. Mai de la vida no s’havien separat. Final-ment l’avió que portaria en Johanes a un altre país es va enlairar.

A en Johanes li va costar una mica adaptar-se a la nova vida. Va anar a viure a la ‘Masia’. Allà hi vivia i també estudiava. Al començament tenia un professor particular per a aprendre més ràpid l’idioma, però des-prés ja es va anar integrant. També hi havia altres nens que tenien les seves famílies lluny, encara que no tant com en Johanes.

Molt sovint escrivia cartes a la seva família per po-sar-los al dia de tot.

Cada dia s’entrenava unes quantes hores. I això feia que cada dia destaqués més entre tots els seus com-panys. Anava passant el temps i anaven guanyant par-tits i lligues. En Johanes jugava al mig del camp, era el que distribuïa el joc, el cervell de l’equip i, a més a més, era esquerrà de cama, cosa que encara li donava més mèrit.

De tant en tant el portaven al seu país per veure la família, però a l’hora de marxar encara era pitjor.

Quan ja tenia disset anys, el van passar al primer equip del FCB. Va ser en aquell moment quan van deci-dir que el seu germà Sulley també anés a Barcelona. Ell seria el qui li faria de manager, el que li portaria tota la part econòmica i el tema de contractes. Per fi tornaven a estar junts.

Una cosa que van tenir clara tots dos va ser que els primers diners que guanyés en Johanes els enviarien a la família, a Mali. I a poc a poc, a mesura que anaven guanyant més diners, els invertien tots en el seu po-blat, el volien millorar i ho van aconseguir: van asfal-tar els carrers, van construir una escola, un hospital i no es van oblidar d’un poliesportiu. Tots estaven molt contents.

Llàstima que aquesta alegria es va tapar una mica amb el que li va passar a en Johanes.

Un dia, en un partit, un jugador de l’equip contrari que ja feia dies que no parava de fer-li entrades fortes, el va lesionar. Tothom pensava el pitjor, que ja no po-dria tornar a jugar a futbol mai més, de tan forta que

/21

/ Concurs literari / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

va ser l’entrada. Però, quan va arribar a l’hospital i li van fer les proves, van veure que era una lesió im-portant, però que segurament abans de quatre me-sos ja podria tornar a jugar. Tots els companys de l’equip el van anar a veure a l’hospital i l’animaven.

– No et preocupis, Johanes, que el temps passa volant –va dir en Charles.

Sí, sí, i el teu lloc no crec que el pugui ocupar ningú més, així és que t’esperem -va dir en Toni.

– Gràcies, amics, pel vostre suport. No sé com ho faria sense vosaltres -els va respondre en Johanes.

Van anar passant els dies, i cada dia es trobava una mica millor. Primer va començar a caminar amb crosses. Després ja sense i, a l’últim, només li feia fal-ta tornar-se a posar una mica en forma físicament.

Ja va començar a anar al gimnàs. Ara ja no vivia a la Masia. Ell i el seu germà havien comprat una casa als afores de Barcelona per estar més tranquils.

Per sort, els últims dies abans de tornar amb l’equip els va tenir lliures i el van deixar anar al seu país.

A la tornada, l’equip ja estava de nou en una nova competició: la Champions. Amb l’esforç de tot i es-pecialment amb el d’en Johanes, van anar avançant i van arribar fins a la final, que es jugaria a París. En aquesta ocasió va anar-hi tota la família, a veure’l ju-gar, fins i tot la seva àvia, que sempre havia estat la seva primera seguidora. Va ser un partit molt difícil de guanyar, però ho van aconseguir. Havien quedat campions, no solament de la lliga catalana, sinó també de la lliga europea.

No us ho havia dit, però és una cosa important que tampoc no cal oblidar. Tant en Johanes com el seu germà Sulley no van abandonar mai els estudis. Cada un va seguir un camí diferent. A l’un li agrada-va molt la part científica i va decidir estudiar medi-cina, aquest va ser en Johanes. I en Sulley va anar a parar a la part de la ciència més numèrica, atès que va estudiar econòmiques.

Actualment han passat els anys i tots dos són persones molt estimades i reconegudes: un metge especialista en un hospital de Barcelona i un econo-mista d’una empresa d’assegurances.

Ah!, tampoc no han oblidat mai d’on van venir: d’un poblat perdut enmig d’un país africà on no ha faltat mai res gràcies a ells i on pensen anar a treballar·

U n dia, al pati de l’escola, els nens de 6è estaven parlant de les qualitats que tenia cadascú. La Marta era molt bona dibuixant, en Lluc era

molt bo en anglès, la Núria en geometria, en Marc era el que corria més de la classe, l’Elena era una bona lectora, la Marina una bona cantant... però l’Andreu no trobava cap qualitat que fes bé. L’Elena el va animar i li va dir:

– Tots som bons en alguna cosa; no et preocupis, se-gur que tens alguna cosa que fas bé.

– Té raó, l’Elena –va dir la Marta.– Sí, sí! -van dir tots.Va tocar el timbre, s’havia acabat el pati.Van tornar cap a casa, l’Andreu anava caminant cap-

baix, estava molt deprimit.Els seus amics el van veure molt deprimit, i la Ma-

rina va dir:– Hem d’ajudar l’Andreu a trobar la seva qualitat.– Sí, és veritat, està molt trist últimament –va dir la

Núria.– Ja ho tinc! -va dir en Lluc-, demà a l’hora del pati

cadascú li ensenyarà la seva qualitat i segur que alguna cosa farà bé.

– Molt bona idea! –va dir l’Elena entusiasmada.L’endemà, a l’hora del pati, els seus amics li van ex-

plicar la idea que havia tingut en Lluc.– Què et sembla? –li va preguntar en Marc.– No sé -va respondre en Lluc–, segur que no ho faré bé.– Però si no ho proves no trobaràs mai la teva quali-

tat -va dir la Marta intentant convèncer-lo.– D’acord, ho provaré –va dir l’Andreu.– Visca! -van exclamar tots alhora.– Jo t’ensenyaré la meva, és dibuixar, t’ensenyaré

com es fa -va dir la Marta.– Abans de tot, has de pensar el que vols dibuixar,

i quan ja ho sàpigues has d’anar dibuixant i anar pen-sant com és: de quina forma, de quin color, i ja veuràs com et quedarà molt bonic –li va explicar l’Elena.

– D’acord -va dir l’Andreu–, ho provaré.Va començar a dibuixar, estava una mica nerviós

El gran espectacleclara ríos pasalamar (guanyadora del cicle superior)

22/

per si no li sortia bé. Va fer el que li va explicar la Mar-ta, però es va fer un embolic i no li va quedar bé.

– No et preocupis –li va dir la Núria–, encara que-den moltes qualitats més per provar.

La Núria, entusiasmada, li va dir:– La meva és geometria; vine, que t’ensenyaré com es fa.Va agafar una branca i, a la sorra del pati, va dibui-

xar un cup.– Començarem pel més fàcil. Mira, es fa així: primer

fas un quadrat, després un altre a sobre i finalment ajuntes tots els vèrtexs.

L’Andreu ho va fer i li va sortir bastant bé.– Molt bé! –va dir la Núria–, però això és molt fàcil;

ara farem una altra cosa una mica més complicada. Et faré tres figures geomètriques i m’hauràs de dir quants vèrtexs i arestes té cada una.

L’Andreu ho va fer, però no va encertar cap figura, només els vèrtexs d’una, que era la més fàcil.

– No et preocupis -va dir en Marc-, jo tampoc no sé molta geometria, però el que sí que em surt bé és cór-rer. Va, vine, que t’ho explicaré... Per córrer ràpid has d’agafar molta respiració abans de començar i, sobre-tot, no respirar per la boca mentre corres, perquè si no et canses més. Per anar ràpid has de moure molt ràpid les cames i els braços. Mira, et faré una demostració.

En Marc va donar una volta sencera a tot el pati molt de pressa, i no es va cansar gens.

– Molt bé! –van exclamar i aplaudir tots.En Marc li va dir:– Va, prova-ho tu, però no facis una volta sencera;

fes-ne només mitja, que si no et cansaràs molt.L’Andreu ho va provar, va córrer com li havia explicat

en Marc, però es va cansar abans de fer la mitja volta.Va tocar el timbre, tots els nens van anar cap a les

seves classes. L’Andreu va tornar cap a casa més deprimit que l’altre dia.– Pobre Andreu! -va dir, entristida, la Marina.– Sí, està molt deprimit –va dir l’Elena.Llavors una nena de set anys aproximadament es va

apropar a ells i els va preguntar:– Em podríeu agafar aquella pilota petita de color

vermell?, és que estava jugant i se m’ha quedat dalt d’aquell arbre.

– Jo te l’agafaré -li va respondre l’Andreu.– Vigila, que no caiguis –li va dir la Marta.L’Andreu es va enfilar ràpidament a l’arbre i va aga-

far la pilota de la nena. No li va costar gens enfilar-se,

ho feia amb molta agilitat.La Marina, molt contenta, va dir:– L’Andreu ja ha trobat la seva qualitat.– Ah, sí? –va preguntar en Lluc intrigat.– Que no te n’adones?, la seva qualitat és enfilar-se,

grimpar, saltar... coses així. L’Andreu és molt àgil, no has vist com s’ha enfilat molt de pressa a l’arbre?, no li ha costat gens.

– És veritat, l’Andreu és molt àgil –va dir la Núria.L’Andreu va baixar de l’arbre i li va dir a la nena:– Té, aquí la tens.– Gràcies –li va dir la nena molt contenta–, ets molt

àgil, ho has fet molt bé i de pressa i no t’ha costat gens, i has baixat sense cap rascada.

– Té raó, la nena, Andreu. Ja has trobat la teva qua-litat -va dir la Marina.

– Ah, sí?, quina és? –va preguntar l’Andreu intrigat.– Doncs enfilar-te, grimpar pels arbres, saltar... tot

això tu ho fas molt bé, ets un nen molt àgil.– És veritat –va exclamar l’Andreu.– Veus, Andreu?, et vaig dir que trobaries la teva

qualitat i ja l’has trobada –va dir l’Elena entusiasmada.Llavors a la Núria se li va ocórrer una idea, i els va

dir a tots:– Escolteu, sabeu què?, se m’acaba d’ocórrer una

idea genial.– Quina és? –va preguntar l’Andreu.La Núria els la va explicar:– Mireu, com que tots tenim una qualitat diferent, po-

dríem organitzar a l’hora del pati un espectacle genial. La Marina, com que canta molt bé, cantarà una cançó. En Marc, com que és molt bon esportista i corre molt, farà una volta a tot el pati en menys de cinquanta segons. La Marta, com que dibuixa molt bé, ens farà un dibuix es-pectacular. Jo, com que sóc bona en geometria, faré sis fi-gures geomètriques molt complicades. L’Elena, com que llegeix molt bé, llegirà un petit conte, i en Lluc, com que sap molt anglès, en llegirà un altre, i l’Andreu s’enfilarà a aquell arbre del pati tan alt en menys de vint segons.

-És una idea fantàstica -va dir la Marina.-Sí, sí! -van dir tots entusiasmats.Aquell espectacle va ser genial, va tenir molt d’èxit.

Tots els nens de l’escola el van veure i els va agradar molt. Tots estaven molt contents, sobretot l’Andreu, que havia trobat la seva qualitat. Va tenir tant d’èxit que va sortir al diari, va ser un espectacle impressionant·

/23

CG / Carrer dels Gegants/ Text: Carme Ribas Roig/ Fotos: mestres del cicle

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

De Nadal a Carnestoltes, amb gegants inclosos

Per Nadal, els infants i les mestres d’aquest cicle vam po-der gaudir de la il·lusió i la innocència dels més petits de l’escola que es respirava per tot el carrer dels Gegants.

Enguany els nens i nenes, a proposta de la mestra que imparteix l’assignatura de religió, Roser Ferrés, van pintar unes figures molt boniques de cartró que havia preparat i que van formar part del pessebre que vam poder admirar a la plaça Major (entrada de l’escola).

Com cada curs, també han passat per la nostra escola els patges reials de Ses Majestats els Reis d’Orient i ens han portat els bons missatges de pau i solidaritat per a tots. A més, van recollir amb molta tendresa totes les cartes que els nens i nenes havien preparat per tal de de-manar-los algunes cosetes que tots plegats crèiem que feien falta a les aules. Van haver-hi cartes de diferents maneres, des de la de grup de P-3 a les individuals de

P-4 i P-5, i de diferents estils: amb dibuixos, dibuixos i paraules i les d’escriptura, més elaborades, fetes pels nens i nenes de P-5, que ja comencen a fer les seves pri-meres incursions en el món de l’expressió escrita.

El dia 21 de desembre, i després d’haver-nos fet compa-nyia i haver-li donat força menjar uns quants dies, al costat de l’arbre de Nadal, que estava guarnit amb les xapes de la celebració del 50è aniversari de l’ACPF i de cara al pessebre, vam fer cagar el tió. Un tió que prèvi-ament va ser col·locat a l’escenari del nostre teatre per tal de poder-li donar tot el protagonisme que mereixia. Com calia esperar, la soca va ser força generosa.

L’últim matí del trimestre vam felicitar-nos les festes tot el cicle amb la ja tradicional cantada de nadales i poesies que havíem preparat durant els dies previs i que van fer que tanquéssim l’any amb molta joia i alegria.

Nadal: aires d’il·lusió i innocència

Quan falten pocs dies perquè arribi la primavera i celebrem la Pasqua, fem balanç de les activitats que hem fet plegats, tot el cicle, de desembre a març.

24/

/ Carrer dels Gegants/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Al llarg d’aquests primers dies de trimestre, també hem visitat l’església de Sant Vicenç, el patró del nostre poble, i n’hem cantat l’himne. Aquesta activitat s’ha dut a terme a l’hora de religió amb la Roser i també ens han acompanyat en la visita altres mestres de l’escola. El passat 12 de febrer ens van visitar els gegants

de Sant Vicenç, en Vicenç i na Coloma, i vam dur a terme un projecte inclòs dins les activitats del Pla municipal de l’entorn que promou el nostre Ajuntament. Han estat amb nosaltres una setmana, i aquesta vegada no han vingut sols, sinó que han portat un bagul amb material per a poder-nos disfressar de gegants i gegantes i muntar la cercavila amb timbalers i grallers. En aquesta activitat hi ha participat tot el cicle. Volem donar les gràcies tant a les persones de l’Ajuntament que han dinamitzat amb força encert aquesta proposta com als pares i mares que ens han portat informació i altres materials relacionats amb els gegants. Gràcies a tots i a totes.

El dia 21 de gener, vigília de la Festa Major, vam traslladar-nos al barri de la Vinyala amb la intenció

de gaudir d’un matí de fira per a tots els nens i nenes del cicle, però vam trobar-nos que els firaires encara no s’havien pogut instal·lar a causa

de la ubicació que els va proposar l’Ajuntament

i que van haver de negociar a última hora. Vam aprofitar que érem al costat del parc de la Foneria

per a quedar-nos una estona a jugar i gaudir d’un

assolellat matí d’hivern. Vam anar-hi, com sempre,

ben acompanyats de les tutores i quatre monitors

del lleure.

El divendres 8 de gener vam incorporar-nos de nou a l’escola i, encara amb l’emoció dels regals que havíem rebut dels Reis dibuixada a les cares dels infants, vam recollir els obsequis que ens havien deixat a classe. El dilluns dia 11 vam poder portar una de les joguines que els Reis ens havien deixat a casa per compartir-la en una estona de jocs amb els companys i companyes.

Sant Vicenç, patró del poble

Els gegants no han vingut sols

Festa Major sense cavallets

Carnaval: desfilada de l’elegància

Regals de Reis

El 12 de febrer vam celebrar el Carnaval disfressats

amb diferents vestits de llocs diversos del món i que,

amb l’ajut de les mestres, ens havíem preparat a

classe amb materials diversos: bosses d’escombraries,

barrets de goma eva, plomes, trenes... A la rua hi vam

poder veure indis, mexicans i xinesos, que van desfilar

amb elegància davant d’un nombre considerable

d’espectadors incondicionals, els pares i les mares,

que es desfeien en aplaudiments i elogis, mentre

descarregaven els flaixos de les seves càmeres al llarg

del recorregut pel carrer del Riu. Un cop a l’escola,

va seguir la festa, molt ben amenitzada pel grup de

músics i cantants format pel Josep de cal Masip, el

Jaume Folqué, director de l’escola, i la Marina Pastor,

mestra del cicle inicial i actriu i cantant de vocació i

reconeguda vàlua. Vam acabar la festa amb un berenar

que ens va oferir l’escola: batut de cacau i melindros. /25

/ Carrer dels Gegants / P3

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

CG

26/

/ Carrer dels Gegants / P4

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

/27

CG

28/

/ Carrer dels Gegants / P5

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

/29

OC / Obrim camí/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Tornem-hiDesprés de les vacances de Nadal, el dia 8 de gener vam tornar al nostre lloc de treball. Les aules, una mica més fredes de com les vam deixar, ja ens esperaven.

InformesDurant les primeres setmanes de gener, els mestres van donar els informes als nostres pares. Un informe és una pel·lícula del que ha passat a l’escola. Hi ha informes tan bonics com la pel·li UP.

Festa MajorEl divendres 22 de gener vam fer festa. Era Sant Vicenç. Sant Vicenç és el nostre patró. Pel cel s’hi alçava un solet ben lluent.

Vicenç i ColomaVicenç i Coloma són els gegants del nostre poble. Tots sabeu que els gegants passen pels carrers, però també van

El sol, la pluja i la neu ens han visitat al llarg d’aquest segon trimestre. L’hivern ha estat com un puzle, amb peces de tots colors. Nosaltres estem contents per tot el que hem viscut: per les lectures assolellades, per les restes que es glacen als dits, per les taules de multiplicar encantades, per les disfresses nigerianes, els titelles de Palau-solità i per la simpàtica Rínxols d’Or.

TerratrèmolsDurant aquest trimestre la Terra ha tremolat unes quantes vegades. El cor de la Terra també sofreix.

“Haití va veure un terratrèmol molt greu. Van caure pisos, cases. Va ser d’escala 7 i van morir moltes persones. Va ser molt greu. Després els espanyols van rescatar nens i a molts els van adoptar. També van salvar alguns habitants i altres es van quedar atrapats a les cases destrossades. Quan van anar a rescatar-los, hi havia gent que es barallava per una ampolla d’aigua i pel menjar. Els científics diuen que quan el nucli s’escalfa molt, es mouen les plaques i es produeix un terratrèmol.”. HELENA I GERARD

“A Haití, Xile i Turquia hi ha hagut terratrèmols molt forts. Han mort milers de persones. El de Turquia ha estat més petit.” FERRAN I HUGO

Taules de multiplicarEls de segon hem començat a estudiar les taules de multiplicar. Les taules són com poemes numèrics que s’han de saber de cor i de memòria.

arribar a la nostra escola. Es van instal·lar, asseguts, al “submarí”. Nosaltres els vam saludar i ens vam disfressar amb roba, perruques i corona reials. Ens vam fer fotos per a la història.

CarnestoltesEl divendres 12 de febrer no feia massa fred. A la tarda, el pati de l’escola era una festa de colors. Nosaltres anàvem de nigerians. Vam cantar i ballar i també vam berenar.

“El Carnestoltes ens va fer portar coses divertides. Nosaltres mateixos ens vam fer una disfressa. Vam agafar una bossa de plàstic i li vam fer formes que ens inventàvem. I vam fer la rua, i ens ho vam passar molt bé.” MARTA, CLARA, JÚLIA I DANIEL

30/

/ Obrim camí/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Meteorologia

“Durant aquest trimestre hi ha hagut moltes pluges. El dia 8 de març va fer molt de fred, el cel estava ennuvolat i de color gris fosc. Va nevar moltíssim. La neu es va convertir en gel i el terra relliscava. Els arbres estaven plens de neu.” CRISTINA, EVA, CLÀUDIA

“Va nevar molt i ens ho vam passar molt bé. Tots miràvem per les finestres de la classe. Vam sortir al pati i vam agafar gel. Va ser increïble. Nevava moltíssim. Queien estrelletes blanques. La nevada va ser tan forta que les rodes dels cotxes patinaven. Els capots dels cotxes eren blancs.” ELENA, MARTA, GUILLEM, ALEX M. I ENYA

Una Rínxols d’or ben originalEls dies 4 i 5 de març alumnes i mestres vam representar l’obra de teatre La Rínxols d’Or, els tres óssos i més. Les actuacions van resultat força reeixides.

“Vam assajar l’obra cada dia. Les tulipes vam assajar el ball. Ens va quedar molt bé.” BERTA, AMMAR, MARTA, ANNA, LAURA

Un taller de titellesDilluns, 22 de febrer, anàrem a Palau-solità i Plegamans a visitar un interessant taller de titelles. La visita va constar d’una explicació d’un conte per part de la companyia Teia Moner, un audiovisual sobre la història dels titelles, una demostració de les diferents tècniques de manipulació i, per acabar, cada visitant va construir un titella que es va emportar a casa.

“El titella que vam fer ens va quedar xaxi piruli. Després vam anar a una plaça i vam dinar i jugar. Alguns nens xutaven una pilota feta amb paper de plata. Va ploure una mica.” MAR, AINA

/31

QC/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Exploradors de noves modalitats d’expressió

/ Quart creixent

/ Il·lustració: David Prats, 4t B

Les auques de tercerEls alumnes de tercer -és a dir, del mas de les Heures i del mas del Pi- han fet un treball sobre auques. Han après que les auques ens expliquen una història amb dibuixos i un petit text en forma de rodolí. S’assemblen als còmics, però d’auques fa molt més temps que se’n fan. De dos en dos, han creat una auca de tema lliure: s’han inventat els rodolins i han fet dibuixos del tema.

Les descripcions de quartEls nens i nenes de 4t -estadants del mas de l’Estany i del mas de la Font-, dins del treball d’expressió escrita, hem après a construir descripcions. Per aconseguir-ho, hem analitzat descripcions fetes per diferents autors com Maria-Antònia Salvà, Mercè Rodoreda i Josep Maria de Sagarra. Després nosaltres també ens hem atrevit a fer-ne algunes observant un bonic indret com és la muntanya del Pedraforca. Esperem que us agradin.

EL PAISATGEEl paisatge està bastant habitat, hi pre-domina el color verd. Les muntanyes semblen dues mans aguantant la neu que cau del cel. Un nen està observant des d’un mirador i olora l’aire fresc i pur de les muntanyes. El poble va vestit de color blanc; el cel, de blau de tardor; els arbres són taronges i verds. Un aire cà-lid es nota, un petit ocell vola pel cel.Òscar Lázaro, 4t A

EL PEDRAFORCAÉs de dia, el cel és blau. A les munta-nyes encara hi ha una mica de neu. Al peu de la muntanya hi ha cases. Hi ha molts arbres i molta vegetació. Hi predomina el color verd, fa molt de vent i molt de fred. Fa sol.Judith Sánchez, 4t AEl Pedraforca és una muntanya molt famosa. És molt bonica i té unes tem-peratures molt baixes. El poble del cos-tat se’l coneix amb el nom de Saldes. A molta gent li agrada anar a escalar i agafar bolets. Al Pedraforca predomi-na el color marró i el color blau.Pol Espinosa, 4t A

A la foto apareix la muntanya del Pe-draforca i la serra del Cadí amb el po-ble de Saldes.És un paisatge de tardor perquè es veu una mica de neu i alguns arbres ja són de color groc.El cel és blau i amb alguns núvols prims.També es veuen uns boscos d’arbres: pins i roures.La muntanya del Pedraforca és molt alta i té forma de forca.Roger Tudela, 4t B

LA MUNTANYA TRENCADAEs veu, al davant, herba i uns arbres amb fulles verdes. Darrere es veuen unes cases que semblen un petit poble. Més enrere hi ha molts arbres verds i molt junts. A sobre hi ha una gran muntanya trencada pel mig, amb res-tes de neu.Crec que és un matí de primavera amb un cel blau que té pocs núvols.La sensació que em ve en veure aquest paisatge és de pau i tranquil·litat.Ariadna

LA MUNTANYAHi ha la plana i, una mica al fons, un poble petit on les cases semblen ro-ques entremig del verd.Més enllà hi ha una muntanya molt alta que porta una faldilla de color verd.La muntanya està trencada per la meitat i en sobresurten dos cims que arriben fins al cel.Enmig dels dos cims hi ha neu, que sembla que baixi com un riu.El cel és blau amb núvols blancs.Ramon Font, 4t B

EL MIRADORL’època de l’any d’aquest paisatge sembla l’estiu.Al fons hi ha muntanyes que tenen una mica de neu. El cel és blau i hi ha alguns núvols.Hi ha arbres junts al peu de la munta-nya, arbres davant del poble i poques plantes. Sembla que sigui el matí.En primer terme hi ha arbres, i les muntanyes són com roques molt altes.Aquest paisatge em fa sentir alegria.Maria-Pei Roig, 4t B

32/

/ Josep Bladé i Daniel Blanco, 3r A

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Quan jugo a futbolsempre marco un gol.

Practicar esportva bé per al cor.

El Messi és un jugador,i de la lliga el millor.

Si a tennis vols jugar,el Rafa Nadal intenta imitar.

El Pau Gasolno està sol.

Per ser un bon entrenadorcal haver estat un bon jugador.

/ Quart creixent

L’auca de l’esport

/ Pau Dolz i Christian Antiñolo, 3r A

El mapa li han donati obeir-lo li ha costat.

El Geronimo Stilton ésun ratolí honrat i llest.

Stilton i gegantunits estan.

Al regne de la Fantasiava tornar amb alegria.

El drac ha tornatamb felicitat.

Pel món els Stilton viatgen units:Franca, Alemanya i Estats Units.

L’auca de Geronimo Stilton

/33

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / // Quart creixent

/ Natàlia Nicolau i Andrea Burgos, 3r B

/ Lluís Caralt i Josep Folqué, 3r B

He collit un boletque és molt boniquet.

Si vols ser català,posa’t a escalar.

He vist un romaníque bevia molt de vi.

Si vas a Portugal,procura no fer-te mal.

Vaig veure una móraque era una gran nedadora.

Si ets espanyol,menja’t una col.

A l’hivern, a la farigolasempre li fa mal la gola.

El meu tiet va anar a Romai es va menjar una poma.

Vaig tenir una maduixaque es va trencar una cuixa.

Si ets francès,no facis res.

He vist un pi gegantque era molt impressionant.

Si vas al Marroc,fes-te una estrella del rock.

L’auca dels habitants del bosc

L’auca dels països

34/

Amb la Fundació Vicente Ferrer

/ Cicle superior/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

CSEl passat 9 de febrer la biblioteca Ramon Folch va acollir una xerrada-col·loqui dirigida per Lancy Dodem, portaveu de la Fundació Vicente Ferrer, que va adreçar-se a l’alumnat de 6è i als seus familiars al llarg d’uns cinquanta minuts que ens van passar volant. L’activitat -valorada positivament per alumnes i pares- forma part del programa d’educació per a la ciutadania i els drets humans.

Em va agradar perquè ara ja sé més coses sobre l’Índia i el que fa la Fun-dació. També m’ha resolt dubtes, per exemple, em pensava que els ajuda-ven des de més llocs del món (i no-més els ajuden des d’Espanya).Judit Gibert Castillo

Em van cridar l’atenció uns quants aspec-tes: que les vaques siguin un déu, que els nens siguin més importants que les nenes, que guanyin pocs diners, que les joguines les facin els nens amb qualsevol cosa.Óscar Izquierdo Cabezas

Em va agradar molt. Lancy Dodem va parlar de coses molt interessants. Espe-ro que guanyin el Premi Nobel de la Pau.Roger Ordoño Manzanas

El que més em va cridar l’atenció és que les dones tinguin menys drets que els homes i que hi hagi nens dis-criminats. Ara m’adono que els drets dels infants no sempre es compleixen.Gemma Ramos López

Em va sorprendre que quan neix una nena per als pares és una desgràcia, i també destacaria que Lancy Dodem es va adonar que aquí, a Espanya, la gent no somriu i a l’Índia, on hi ha molta pobresa, somriuen sempre.Marc Madorell Llorens

Va estar molt bé. Ara em miro els telenotícies d’una altra ma-nera i veig que no es complei-xen els drets dels infants. Em sorprèn el gran treball que fa la Fundació en una zona tan pobra i, alhora, tan rica.Carla Morante Alberti

És molt interessant conèixer una persona (Lancy Dodem) que ha trac-tat amb Vicente Ferrer i vetlla per la humanitat.Marc Esteve López

Sincerament, la trobada amb Lancy Dodem, el primer nen apadrinat pel mateix Vicente Ferrer, em va impres-sionar. Jo, abans, reconeixia l’Índia com un país pobre i poc desenvolu-pat, però la trobada m’ha obert els ulls, i ara ja puc parlar de l’Índia, un país gran i bonic: de les seves cultu-res, creences i tradicions.Martí Simon Aymerich

Em va sorprendre tot, perquè la vida a l’Índia és molt dura, sobretot per a les noies. A més, els pares que tenen nens discapacitats no els volen. La conferència em va ajudar a entendre millor la gent de l’Índia.Iris Sánchez Valle

El conferenciantLancy Dodem Tímid i discret, Lancy Dodem ens va confessar la seva identitat abans de començar la conferència: “Sóc el primer nen que va apadrinar Vicente Ferrer”. Lancy és indi però viu a Barcelona des de l’any 2001. El portaveu de la Fundació també ens va dir que recentment ha estat pare per primera vegada. La seva exposició va ser senzilla i, alhora, molt entenedora. Amb l’ajut de fotografies, primer va parlar de l’Índia (la vida al camp i a la ciutat, costums, creences, relacions familiars...) i després de les activitats desplegades per la Fundació Vicente Ferrer. Arran d’una pregunta d’un dels assistents, va afirmar que, en cas que a la Fundació se li concedís el Premi Nobel de la Pau 2010, s’ampliarien les ajudes que reben, ja que ara només provenen d’Espanya.

LES OPINIONS DELS ALUMNES DE 6è

/35

/ Cicle superior/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

CS

La xerrada em va servir per a saber que en països com l’Índia viuen de forma molt diferent de la nostra: les dones guanyen menys que els homes, i quan el marit es moria les dones havien d’anar amb vestits de color blanc o taronja.Alba Becerra Gómez

Em va agradar molt que vingués aquest noi perquè ens ha fet veure com és la vida en altres països. Em va cridar l’atenció que les noies, quan es casen, li han de donar diners al noi, i que els nens, si volen alguna cosa per a jugar, se l’han de fer ells amb fang.Nerea González Puertas

De la conferència destacaria tres aspec-tes: que els nens tenen més drets que les nenes, que els pares i mares no volen tenir filles perquè quan es casen la noia li ha de pagar uns diners al noi i, final-ment, que un home guanya un euro al dia, que equival a setanta rupies.Sergi López Cobo

Em va agradar molt perquè em va ajudar a conèixer la Fundació i la gent de l’Índia, un país on són els pares els qui trien els nuvis i núvies i on els homes guanyen setanta rupies al dia, i les dones menys.Laura Hernández Ayala

Lancy Dodem va dir que a l’Índia, tot i la pobresa, tothom somriu; en canvi, la seva impressió en arribar a Barcelona va ser no veure els somriu-res en la gent. La conferència va estar molt bé: vam aprendre moltes coses sobre la Fundació i l’Índia.Álex Pastor Rodríguez

LES OPINIONS DELS ADULTS

Va ser un acte interessant i molt educatiu per als nostres fills. Pen-so que els nois i noies de la nostra societat han de conèixer la realitat que viuen les persones d’altres paï-sos, no tothom viu tan bé com ells. També és important que s’interes-sin per ajudar els altres, tal com va fer Vicente Ferrer. De tot el que va explicar el conferenciant destacaria l’anècdota del dia que va arribar a Barcelona, en què, mentre cami-nava pel carrer, va observar que la

El llibre de la FundacióUn pacto de amor. Mi vida junto a Vicente Ferrer (Espasa)

Anna Ferrer, casada amb l’exmissioner Vicente Ferrer, és l’autora d’un llibre que explica a bastament la història del matrimoni i de l’extraordinària activitat desenvolupada per la Fundació Vicente Ferrer al llarg de quaranta anys. L’obra, titulada Un pacto de amor. Mi vida junto a Vicente Ferrer (Espasa), enriquida amb abundants fotografies, la podeu demanar en préstec a la biblioteca Ramon Folch.

“La millor política és la d’estimar el proïsme com a si mateix” Vicente Ferrer (1920/2009)

gent no reia ni estava alegre i, en canvi, ho tenien tot.Emma Casasampere Urrea

La conferència em va agradar, va ser molt interessant. Tot i que havia sen-tit a parlar de Vicente Ferrer per la televisió, he après moltes coses que no sabia. De tot el que va dir el senyor Lancy em va cridar l’atenció el fet que, a l’Índia, els pares de les noies hagin de pagar diners als pares dels nois quan es casen, i em va agradar que la Funda-

ció faci escoles per als nens físicament o mentalment disminuïts.Laura Gómez Mara

Sembla mentida que amb la volun-tat d’un únic home es puguin dur a terme tants projectes. De la confe-rència, molt interessant, destacaria el fet que aquestes persones visquin el dia a dia, que no pensin en el dia de demà i que, tot i no tenir un futur clar, no deixen de somriure mai.Ana Aliaga Ávila

36/

Més enllà d’aquestes muntanyes d’aquí, i molt més enllà d’aquelles muntanyes d’allà, hi vivien dos reis, cadascun a les

seves terres. Malgrat ser veïns, els dos reis sempre estaven a la grenya: no passava dia que no es bara-llessin per una cosa o altra.

– Han desaparegut ovelles i vaques dels meus ramats -es queixava l’un.

– Els teus ramats han entrat als meus territoris – es lamentava l’altre.

– Perquè els teus soldats han trepitjat els meus camps de cols –li responia el primer.

Quan no era per una cosa, era per una altra. Sempre trobaven motius de lluita i discussió:

– A les meves terres està plovent per culpa teva. Cantes espantosament malament.

I pim i pam!– Doncs a les meves terres hi ha sequera perquè

vosaltres contamineu els rius amb el vostre pu-dent bestiar.

I pim i pam! Tornem-hi. I així sempre.La filla d’un d’aquests reis ja n’estava tipa, de

tanta lluita i tanta baralla. Per això va parlar amb el seu pare:

– Pare, em deixeu provar de fer les paus amb el rei del costat? Si ell ho accepta, hi esteu disposat?

– Sí, filla meva, però això serà gairebé impossi-ble.

La princesa se’n va anar a veure el rei enemic i li va dir:

– En nom del meu pare, vinc a fer les paus d’una vegada.

Al rei li va fer gràcia la proposta, però li va dir:– Només l’acceptaré si ets capaç de complir

aquesta condició. Ja que et creus tan llesta, vine’m a veure demà un altre cop. Però no has de venir ni

/ Cruïlla de narradors/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

CN

a peu ni a cavall. No has de dur un vestit ni anar despullada. M’hauràs de portar un regal, però no em portaràs un regal. Si ho com-pleixes, acceptaré de fer les paus amb el teu pare. Ha, ha, ha!

La princesa va rumiar tota la nit com ho faria per complir allò que semblava irrealitzable.

L’endemà va anar a veure novament el rei ene-mic. Hi va anar muntada damunt d’un enorme gos de color blanc. BUB! BUB!

– Com podeu veure, majestat –va fer la noia–, no vaig a cavall ni a peu.

Tota ella anava embolicada amb una xarxa de pescar.

– Com podeu veure, no duc cap vestit, però tam-poc no vaig despullada.

La princesa duia un ocell a la mà.– Aquest pardal és un obsequi per a vós.Quan la princesa va obrir la mà per donar al rei

el regal que li havia portat, l’ocell va arrencar a vo-lar ràpidament.

El rei enemic va haver de reconèixer que la prin-cesa era molt llesta. De manera que no va tenir cap altre remei que complir la seva promesa. Aquell mateix dia, tots dos reis signaven un pacte de pau.

I des d’aleshores, mai més no hi va haver bara-lles entre aquells monarques. Van viure junts com a bons veïns, tant en temps de sequera com en temps de pluja.

/ Elena O’Callaghan i Duch

La princesa que volia la pau

/37

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /EN / Entreteniments/ Antoni Prats

Entreteniments per a jugar

0

9

1

2 1

Si construeixes correctament aquest sudoku, descobriràs a la tercera fila l’any de naixement de Gianni Rodari.

Quin instrument va aprendre a tocar Gianni Rodari quan era petit?(Al líquid del setrill li hauràs de posar un accent.)

Premi internacional que va rebre Gianni Rodari l’any 1970.

Solució:

Solució:

Conte de Gianni Rodari on un personatge ens explica que “el cor és petit com un puny, però, si un vol, a dins hi cap tota la gent d’aquest món i encara hi queda lloc”.

Sudoku d’aniversari

El llibre perdut

Gianni Rodari vol trobar el seu llibre. Per on passarà?

Quin any es va publicar el llibre Contes per telèfon?Pistes:1. El llibre es va publicar en vida de l’autor.2. Suma unes quantes vegades el 109 i et sortirà l’any de publicació.

Jeroglífic de conte

Anagrama d’un premi

Any de telefonades

Sabíeu que Gianni Rodari enguany hauria de bufar un pastís de 90 espelmes? Però fa trenta anys que se’n va anar amb un ascensor per les estrelles. Ara, des del cel, amb un descanó i la flassada del soldat a la mà, us fa l’ullet en veure com solucioneu aquests entreteniments.

N A D E R E N S

+Suma musical

D’EN

LA

38/

/ Bon dia, Sr. Kaspàrov / Esteve Fradera

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / /Sr.K/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

Història dels escacs (L)/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /

1. d4, Cf62. c4, c53. d5, e64. Cc3, exd55. cxd5, g6 (L’obertura Benoni molt semblant a l’Índia de Rei.)6. e4, d67. Ae2, ... (D’altres possibilitats són 7. Ad3, o 7. Cf3)7. ... , Ag78. f4, ... (També és possible 8. Cf3, però Pomar agafa la continuació més agressiva.)8. ... , 0-09. Cf3, Te8 (Aquesta jugada de les negres és més segura que 9. ..., b5; el moviment b5 mena a un joc molt complicat.)10. Cd2, c4 (Nova idea de Fischer;

una altra continuació és 10. ..., Cg4; 11. Axg4, Dh4+)11. Af3, Cbd712. 0-0, b5 (Les blanques no poden jugar 12. Cxc4, Db3+)13. Rh1, a614. a4, Tb815. axb5, axb516. e5!, dxe517. Cde4, Cxe418. Cxe4, Cf619. d6, ... (Pomar intenta pressionar al màxim.)19. ... , Ae620. Cc5, ... (Però no 20. fxe5; Cxe4; 21. Axe4)21. Cxe4, Cxe422. Axe4, Db3 (S’amenaça 23. ..., Td8)

23. f5, gxf524. Ac2, ... (No 24. Axf5, Axf5; 25. Txf5, Dxd6 guanyant el peó passat.)24. ... , Dd4! (Fischer busca el canvi de dames.)25. Dh5, Dg4!26. Dxg4, fxg427. Ag5, Axb228. Tad1, b429. d7, Ted830. Aa4, b331. Tfe1, ... (Pomar no s’apressa a guanyar la torre. Si 31. ..., c3; 32. Axd8, c2; 33. Ac7 i les blanques guanyarien.)31. ... , Rg732. Axd8, Txd8 (Fischer encamina la partida cap a la victòria.)

33. Td6, Af634. Ted1, Ag5 (Si 34. ..., c3; 35. Txe6, fxe6; 36. Axb3 i la posició seria de taules teòriques.)35. Tb6?, ... (Error de Pomar que precipita la partida.)35. ... , h636. Tc6, Ta837. Ab5, Axd738. h4, ... (No és possible 38. Txd7 perquè Ta1++)38. ... , Axc639. Axc6, c340. hxg5, c241. gxh6+, Rh842. I les blanques es rendeixen. Si desit-geu continuar la partida, us adonareu que les negres coronen els peons fàcil-ment i les blanques ho tenen perdut.

LA PARTIDABlanques: Arturo PomarNegres: Bobby Fischer Olimpíada de l’Havana, 1966

/ / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / / /Defensa Indobenoni

Repassant la revista anterior i buscant una nova partida, n’hem trobada una de molt interessant. La partida que us proposem en aquesta ocasió va ser jugada per Pomar i el monstre dels escacs, Bobby Fischer. Aquest esdeveniment succeí a l’Olimpíada de l’Havana, l’any 1966.

/39

AJUNTAMENT Sant Vicençdels Horts

AMB EL PATROCINI DE:

CENTRE CONCERTAT DE DOBLE LÍNIA D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA.TITULARITAT: Associació Catòlica de Pares de Família.SERVEIS: escola oberta, menjador, escola d’estiu i postestiu, activitats extraescolars i biblioteca.

C/ Antoni Gaudí, 808620 Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat)Telèfon: 93 656 15 69Fax: 93 656 41 35www.csantvicens.comcsantvicens@gmail.com