1

Josep Tió

NORMATIVA 1 / ORTOGRAFIAGUIA DIDÀCTICA I SOLUCIONARI

ESO / 1r cicle

Índex

Presentació..........................................................2Objectius didàctics ...............................................2Continguts............................................................2Orientacions didàctiques ......................................4Activitats d'aprenentatge:

Tema A: Qüestions generals ...........................7Tema B: Signes de puntuació..........................9Tema C: Apòstrof, contracte i guionet............11Tema D: Separació de síl·labes.....................14Tema E: Accent i dièresi................................15Tema F: Vocal neutra....................................19Tema G: O àtona...........................................22

© Edicions l’ÀlberApt. de Correus, 366

08500 VIC

alber@alber.cat

2

PRESENTACIÓ

NORMATIVA 1 / Ortografia és un crèdit de reforç d'ortografia destinat a l'alumnat de primer cicle d'ESO. Treballaels següents aspectes:

Qüestions generals: noms de les lletres, ús del diccionari, majúscules, abreviatures, sigles.La paraula i la síl·laba: emmudiments, apòstrof, guionet, diftong, hiatus, accent, dièresi.El vocalisme: vocal neutra, o àtona.

El conjunt del crèdit consta de tres materials:El llibre de l'alumne, de 80 pàgines, amb una bateria d'exercicis per practicar tots els continguts ortogràfics

proposats i un apèndix de normes, amb el recull de les normes d'ortografia corresponents als exercicis de la primerapart.

Un CD amb un doble contingut: el solucionari dels exercicis del llibre de treball i uns exercicis d’ampliació iaprofundiment relacionats amb les activitats sobre paper.

Una Guia didàctica - Solucionari que conté la programació d'objectius i continguts del crèdit, les orientacionsdidàctiques generals per a tot el crèdit i algunes d'específiques per a cada tema, el solucionari en paper dels exercicisdel llibre de l'alumne, i algunes propostes d'ampliació d'activitats que poden ser utilitzades també com a avaluació.

NORMATIVA 1 pertany a la sèrie NORMATIVA, que consta de 4 crèdits, dos per a cada cicle d'ESO. Tenen unaestructura cíclica, de manera que els dos crèdits de primer cicle tenen un contingut paral·lel als de segon cicle. El primercrèdit de cada cicle (l'1 i el 3) treballa temes generals i de vocalisme; els altres (el 2 i el 4), l'ortografia de les consonantsi la normativa morfosintàctica. Les diferències entre els dos crèdits de cada cicle de contingut paral·lel rauen en el graud'aprofundiment: els dos crèdits del segon cicle intensifiquen el treball d'algunes normes secundàries i de lesexcepcions, plantegen algunes activitats més formals i inclouen alguns elements lexicals que depassen l'àmbit estrictedel vocabulari usual.

OBJECTIUS DIDÀCTICS

• Adquirir rapidesa i agilitat en el maneig del diccionari per tal que esdevingui una eina útil per a la correcció ortogràfica.• Aprendre a consultar aplecs de normes (manuals, guies, gramàtiques, apèndixs...) a fi de trobar solucions alsproblemes plantejats.• Memoritzar els mots més freqüents que presenten dificultats ortogràfiques específiques.• Distingir els elements lingüístics que tenen l'ortografia segura d'aquells que no la hi tenen; és a dir, aprendre a dubtar.• Retenir les normes ortogràfiques de més rendiment i saber-les aplicar.

• Parar atenció a les paronímies, homofonies i homografies que poden emmascarar problemes ortogràfics.• Copsar el significat dels elements lingüístics com a element indissociable de la forma gràfica.• Manifestar interès per acordar els escrits propis amb la norma ortogràfica general i acostumar-se a revisar-los.

CONTINGUTSProcediments• Classificació alfabètica en contextos funcionals.• Pràctiques d'agilitat i rapidesa en la recerca de mots per mitjà del diccionari.• Percepció del lligam entre entonació, puntuació i significació. Experimentació de les possibles mutacions en elsignificat consecutives als canvis en la puntuació.• Percepció auditiva dels contactes vocàlics entre mots i del fenomen de l'emmudiment.

3

• Observació i manipulació de paronímies, homofonies i homografies diverses.• Commutacions d'elements lingüístics que poden comportar la transformació d'uns elements existents (contractes,apòstrofs, pronoms, accents, etc.) o la incorporació o supressió d'altres (ús del partitiu, caiguda de preposicions, etc.)• Utilització de tècniques de reescriptura lúdica de mots amb dificultats ortogràfiques específiques.• Dictats preparats de textos reals que presenten una alta concentració d'elements lingüístics del mateix grup ortogràfic.• Observació de determinades dades, textos o mots i inducció de regles ortogràfiques.• Percepció auditiva dels timbres vocàlics de e i de o.• Activitats de consulta sistemàtica de reculls de normes ortogràfiques, de llistes d'exemples, d'excepcions, de motsdifícils, etc.• Anàlisi dels significats d'unitats lingüístiques que presenten problemes específics i dels possibles contextos en quèaquestes unitats es poden integrar.• Percepció d'algunes qüestions prosòdiques relacionades amb l'accent i la dièresi.• Identificació i recompte de vocals neutres i os àtones.• Associació de primitius i derivats i observació de la invariabilitat gràfica malgrat la variabilitat fonètica de les vocals a, ei o (vocal neutra i o àtona).

Fets, conceptes i sistemes• Els noms de les lletres de l'alfabet. Grafies i dígrafs. La seqüència alfabètica.• Les abreviatures i les sigles. Ús del punt i la majúscula en l'abreviatura.

• L'ús de majúscules i minúscules en els noms de càrrecs i tractaments, en els noms de lloc i d'institucions.• Les diverses funcions de cadascun dels signes de puntuació.• Els límits de l'apòstrof: la davant i, u àtones, davant noms de lletres, etc.• L'ús dels guionets en els pronoms, en els numerals i en els elements lexicals.• Separació de mots a final de ratlla.• Diftongs i hiatus en els contactes vocàlics en l'interior del mot. Recomptes sil·làbics.• Síl·laba tònica i àtona.• Accent obert i tancat.

• Accentuació dels mots aguts, plans i esdrúixols.• La dièresi sobre la u.• La dièresi sobre la i: dièresi i accent; formes verbals amb dièresi i sense.• Escriptura de les vocals neutres en els morfemes gramaticals de noms, adjectius i verbs que segueixen la norma o quehi fan excepció.• La vocal neutra en els verbs amb dues vocals rizotòniques.• La o àtona de base gramatical. Els pseudoderivats.

Actituds, valors i normes• Interès per entendre el sentit de les paraules i expressions a fi de donar coherència a la memòria ortogràfica.• Hàbit de consultar fonts diverses (diccionaris, manuals, etc.) per resoldre els dubtes ortogràfics.• Atenció minuciosa a la forma de les paraules per tal d'enfortir la imatge visual dels mots.• Valoració de l'aportació que pot fer la informàtica a l'aprenentatge dels aspectes sistemàtics de la llengua.• Valoració de la precisió en la llengua oral, tant en els aspectes perceptius com productius, i de les informacions imatisos que pot aportar a la llengua escrita.

• Interès per l'observació del funcionament del llenguatge escrit i per extreure'n normes generalitzables.• Descobriment dels aspectes lúdics de la llengua.•Convenciment que els aspectes significatius i comunicatius de l'ortografia són més nombrosos i transcendents que elspurament mecànics.

4

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

El principi didàctic bàsic i essencial és que l'aprenentatge ortogràfic ha de ser funcional en tota l'educacióobligatòria: és a dir, cal aprendre a utilitar l'ortografia, a fer-la servir, a automatitzar-la. Aprendre ortografia és això, i nopas aprendre'n les normes. Saber les normes no és saber ortografia: és saber les normes i prou. Saber ortografia ésescriure d'acord amb els costums regulats per les institucions competents, i això es pot aconseguir també (o, millor dir,sobretot) per mitjà d'una bona memòria visual o aplicant les lleis de l'analogia.

Les normes d'ortografia, doncs, són un referent per a molt poca gent. A l'hora d'escriure un mot d'una manera od'una altra, tindrà més pes la memòria visual o l'analogia amb una forma coneguda que no pas una norma ortogràficaconcreta. Per aquesta raó els materials de la sèrie NORMATIVA no plantegen l'ortografia com a un sistema de normesprevi, sinó que pretenen que els nois i les noies observin, manipulin, consultin i extreguin les seves pròpies conclusions:és a dir, que indueixin per si mateixos les normes induïbles, que aprenguin a consultar allò que no és clarament induïblei que, en tots els casos, reforcin la interiorització de la imatge visual dels mots.

Per afavorir aquesta interiorització de la imatge visual del mot les activitats que es plantegen demanen sempreque es treballi amb unitats senceres de frases o mots. No hi ha cap exercici que consisteixi només a omplir l'espai buitd'una lletra o d'un dígraf: sempre caldrà escriure senceres la paraula o la frase.

Les eines de consultaCal fomentar en l’alumne l’hàbit de consultar, fonamental per a resoldre problemes ortogràfics. Hauria

d’acostumar-se a consultar tant el diccionari com l'Apèndix de normes que hi ha al final del llibre de treball. Quanaquestes consultes siguin infructuoses, caldrà que pregunti als professors, als companys, als pares... Ara bé: en cas deconsultes orals, és important de remetre’l sempre que es pugui als instruments escrits de consulta (diccionaris,vocabularis, llista de dubtes, gramàtiques, fitxes, etc.) Cal enfortir la imatge visual dels mots, més que no pas la imatgeacústica, per obtenir-ne un bon rendiment ortogràfic.

En un nivell més general encara, cal fomentar la comprensió de tot allò que es llegeix i s’escriu: si no hi hacomprensió, difícilment hi haurà una memorització duradora de la forma gràfica d’un mot o d’una expressió (tot i que,evidentment, el fet que hi hagi comprensió no garanteix de cap manera aquesta memorització duradora!) Cal aplicardoncs el concepte d’ensenyament significatiu també a l’ortografia: difícilment es pot aprendre allò que no s’entén, allòque no significa res. L’ortografia no pot ser considerada com un conjunt d’automatismes que han de ser apresoscegament, mecànicament. És evident que algunes qüestions han de ser automatitzades per tal que puguin seroperatives: no es pot dubtar entre e/a cada vegada que escrivim un plural! Però la immensa major part de qüestionsnecessiten un coixí significatiu: això exigeix que els mots pertanyin a un vocabulari proper i que l’activitat que s'hi ha defer parteixi de la comprensió dels mots i les frases de l’exercici.

La correcció de les activitats del llibre de treballLa majoria d’activitats plantejades són tancades, i presenten per tant una resposta ben previsible la majoria de

vegades. Això pot facilitar, a més de la correcció individual, la correcció col·lectiva o fins i tot l’autocorrecció. Per al’autocorrecció hi ha diverses possibilitats:

• consultar el Solucionari corresponent en aquesta Guia didàctica;• consultar el Solucionari informatitzat que consta en el disquet.Cal remarcar l’interès que pot tenir la utilització del Solucionari informatitzat com a instrument d’autocorrecció.

L’autocorrecció tradicional, feta a partir d’un solucionari imprès, sol presentar alguns problemes: problemes de consultaper la dificultat de localitzar la solució, pel tipus de lletra, per la diferent disposició respecte de l’activitat feta, etc; iproblemes també d’eficàcia, perquè sovint l’autocorrecció és immediata a l’execució de l’activitat, i la mateixaimmediatesa impedeix que hi hagi un distanciament respecte de l’exercici fet. Aquesta falta de distanciament fa perdreobjectivitat a l’autocorrecció, de manera que qui s’autocorregeix, immers encara en els dubtes que li ha plantejatl’activitat, sovint es fixa només en la correcció d’aquests dubtes i no es fixa en canvi en les qüestions que no li hanplantejat dubtes d’execució, amb la qual cosa hi pot haver respostes errònies que quedin sense correcció. Si s’utlitza elSolucionari informatitzat es poden minimitzar alguns d’aquests problemes: el fet que hi hagi d’haver un lapse de tempsentre l’execució de l’exercici i la correcció (perquè habitualment la utilització de l’ordinador no és simultània, ni tan solsimmediata) i el fet que el mitjà utilitzat per a fer l’exercici (paper) sigui diferent del mitjà utlilitzat per a corregir (monitor)introdueix una distanciació entre l’execució i la correcció de l’exercici, i això possibilita un major grau d’objectivitat.

Una activitat recurrent: el dictatUna de les activitats que més sovint fa servir l’escola en el camp de l’ortografia és el dictat. El dictat és de les

poques activitats que, tot i no ésser gaire funcional (no hi ha gaires models de dictat en la vida quotidiana extraescolar!)continua essent present en tots els plantejaments d’ensenyament sistemàtic de l’ortografia.

5

El problema és que molt sovint es tracta de dictats salvatges, fets sobre textos que el grup-classe desconeix ibuscats a l’atzar i a corre-cuita en el primer llibre que ens cau a les mans; aquests dictats, doncs, difícilmentsistematitzaran una àrea gaire extensa dels continguts ortogràfics globals, ja que no solen tenir altra pretensió que sortirdel pas i fer una activitat pràctica d’escriptura.

A vegades, però, s’utilitzen uns dictats preparats que consisteixen en uns textos elaborats expressament per altreball d’una determinada qüestió ortogràfica: aquests dictats, d’una banda, solen acumular artificialment unes quantitatsinusitades de mots més o menys estranys que presenten un mateix tipus de dificultat; de l’altra, solen tenir un interès nuldes del punt de vista argumental, narratiu o imaginatiu, i per tant l’aprenent forçosament els ha d’oblidar perquè no tenencap ganxo que els ancori en la memòria.

Ambdós tipus de dictats (tant aquells dictats salvatges com aquests dictats preparats) presenten, però, tot uncomplex garbuix de dificultats ortogràfiques, i no pas només la dificultat que teníem in mente a l’hora de triar-lo. Això,òbviament, no facilita prou la sistematització buscada, alhora que fa més difícil d’establir uns criteris homogenis decorrecció: cal corregir només el tema treballat o tots els errors comesos?

Els dictats que hi ha en els materials que presentem pretenen resoldre alguns d’aquests problemes. Són textosprocedents dels llibres de lectura habitual, seleccionats de manera que a l’hora de fer un dictat no hi hagi improvisació is’asseguri una presència mínima d’elements lingüístics amb la dificultat que es treballa; de l’altra, els textos no sónartificiosos, sinó textos que hom pot comprendre, reconèixer i situar dins d’un context significatiu més ample. Finalment,l’activitat plantejada no consisteix a transcriure tot el text, sinó només omplir uns espais buits prèviament seleccionatsque contenen la dificultat que s’està treballant.

TemporitzacióEls continguts de cada unitat són tan diversos, i són tan diversos els nivells de domini de cada noi i noia respecte

dels diferents problemes ortogràfics, que no és possible preestablir la durada de cada activitat: hi haurà alumnes quepodran obviar parcialment o completament les activitats d'una unitat, i d'altres, en canvi, hi hauran de prestar unadedicació minuciosa i exhaustiva.

D'altra banda, cal remarcar que l'estructura del crèdit i la mateixa naturalesa dels materials que el conformenpermet atendre la diversitat de ritmes i de preparació de tot l'alumnat del grup-classe, i permet d'adaptar-se ambnaturalitat i flexibilitat al ritme de grups petits o, fins i tot, al ritme individual de pràctica i aprenentatge.

AvaluacióLa majoria d'activitats del crèdit poden ser útils per a l'avaluació. En aquest sentit, cal precisar que hi ha una

diferència fonamental quan parlem de les activitats fetes sobre paper o davant l'ordinador.Totes les activitats fetes sobre paper són susceptibles d'una avaluació per part del professorat, però també són

susceptibles d'una autoavaluació per part de l'alumnat (recordem que, a més d'aquest Solucionari sobre paper, tambéen el disquet hi ha un Solucionari informatitzat). No cal insistir en l'eficàcia de l'autocorrecció quan es tracta de millorarels hàbits ortogràfics. Si volem afegir-hi noves activitats d'avaluació, aquesta Guia didàctica-Solucionari aporta, per acada tema, algunes indicacions, textos i materials concrets que poden ser utilitzats o bé com a ampliació de les activitatsde treball, o bé com a activitats d'avaluació.

Pel que fa a les activitats informatitzades, cal remarcar que l'ordinador interactua constantment amb l'aprenent, iaixò vol dir, per tant, que avalua sistemàticament les respostes que n'obté. El programa permet memoritzar els resultatsaconseguits en cada activitat, i recuperar en qualsevol moment les notes obtingudes: els aprenents poden, doncs, saberquines activitats han fet, quantes vegades les han fetes i quina nota mitjana n'han tret. Aquesta informació és tambéaccessible al professorat, i permet de conèixer, a més dels resultats, la intensitat de la feina feta en cada activitat i encada unitat.

6

A- QÜESTIONS GENERALSObservacions específiques

En cas que hi hagi alumnes que tinguin dificultats per recordar l'abecedari o per manejar el diccionari convindriafer-los fer activitats complementàries:

•fer laberints en què, per arribar a l'objectiu, calgués seguir un únic alfabet correcte;•remarcar les lletres que estan desordenades en un abecedari (p.ex.: a b c d e f h g i j k m l n...)•dir quines lletres falten en un abecedari (p.ex.: a b d e f g h j l m ...)•ordenar grups de paraules que comencen per les mateixes lletres: petó, pet, pètal, petit, petar.L'exercici A-1 és aplicable a molts tipus de paraules: objectes, animals, noms d'alumnes, etc. Una aplicació

funcional podria ser trobar noms de poblacions o comarques catalanes que comencin per cadascuna de les lletres del'abecedari a fi d'ajudar a lletrejar un nom qualsevol per aclarir-lo.

Es pot ampliar fàcilment les activitats d'ordenació alfabètica amb diversos recursos: llista d'alumnes de la classeordenada pels cognoms, pels noms o pels segons cognoms; llista única dels diversos elements que intervenen en lacomposició d'un conjunt d'articles de consum (refrescos, dentrificis, pastissets...); llista única d'espectacles de teatre, ocinema, o concerts...

Es pot demanar als alumnes que, en grups o individualment, preparin un o diversos exercicis semblants al'exercici A-7. Després es poden intercanviar els exercicis així muntats i resoldre'ls a classe. Cal que els alumness'esforcin a intensificar-ne la dificultat amb la inclusió de paraules que, tot i ser molt semblants, no estiguin inclosesentre les paraules de referència.

SolucionariA-1

Girona Berga Fraga València PalmaPuigcerdà Alzira Terrassa Polinyà CastellóMaó Xixona Manresa Sant Boi

A-2massabombollabarrejarnovel·la

bruixaporracollarguerra

destrossarhorrornarracióguia

passarporqueriapassadísexcel·lent

maquillarcorróvinyafull

A-3Admin. i Direc. Empreses Enginyers de Camins Filologia italiana OdontologiaArquitectura Enginyers Industrials Filologia romànica PedagogiaBelles Arts Farmàcia Filosofia Periodisme

Faynamela aigololiFaigoloiB ísica PsicologiaCiències Polítiques Filologia anglesa Geografia Publicitat i R.P.Comunicació Audio-Visual Filologia àrab Geologia Química

tsiHanalatac aigololiFterD òria SociologiaEconomia Filologia clàssica Hist. de l’Art Traducció i InterpretacióEnginyeria de Telecom. Filologia francesa Humanitats VeterinàriaEnginyeria Geològica Filologia galaicoportuguesa Marina CivilEnginyeria Informàtica Filologia hebrea MatemàtiquesEnginyeria Química Filologia hispànica Medicina

A-4sarroPtelaPuaroBuaB

raPnomarBaseB és PratPanomarBocsalB érez Puig

srellodgiuPloynaciPllurBmoolBtnuPllavedalPloynuBredaxioB í

A-5admetrefresc/frescabiòlegatendrepondre

barretsavivolerdimonipetxina

cloure/cloc!riuresaberbonicocell

creure/crec!veuavenir-semarefondre/ésser

romandre/Romaniatristpodercaure

7

A-6Aquesta nit agafo una cebaBalada de l’Anton el Roí, laDomesticadaFins a la soca dels ousJo vull ser reiMort em ve a buscar, laNo t’enyoroPantalons curts i els genolls...Segon platSi no fos pecatSortiràs al carrer

Ara o maiCap on vasCerclesDeprimitsisEn nom de la llibertatFes el que vulguisFins al finalMaleïda melodiaNo volíem fer-nos gransJunts de nou per primer copPertànyer a algun llocPreu de la llibertat, elTemps estan canviant, els

A-71= calba, campanar 2= canyisser, campament 3= capó, canyella

4= carbó, capgirell 5= carbassejar, carrasca

A-8la collada de l’Obacel president de la Generalitatel govern de la Gran Bretanyal’Institut Metropolità del Taxidel camí de Sant Jeroni

la Unió Europeael carrer de Cavallersel ministre d’Afers Exteriorsel Centre d’Alt Rendiment el cap de Creus

el dia de sant Jordiel massís de Montgríun sergent dels Mossos d’Esquadral’Institut d’Estudis Catalans

A-91r dia2a portaDr. SolàJosep M. VinyetaSra. Foix

30è aniversariapt. de Correusctra. d’Ampostapàg. 33p.e., demà

tel. 445 56 67dij. 27 de nov.Sta. HelenaRiera S.A.Excm. Sr.

s. IVrbla. dels MontcadaMn. Ramonvol. 7

A-10UB Universitat de BarcelonaEUA Estats Units d’AmèricaUPF Universitat Pompeu FabraRTVE Ràdio-Televisió EspanyolaAPA Associació de Pares d’AlumnesOMS Organització Mundial de la SalutITV Inspecció Tècnica de VehiclesONU Organització de Nacions Unides

Convergència i Unió CiUUnitat de Vigilància Intensiva UVI

Document Nacional d’Identitat DNINúmero d’identificació fiscal NIF

Centre d’Assistència Primària CAPObjecte Volador No Identificat ovni

Partit dels Socialistes de Catalunya PSCPartit Nacionalista Basc PNB

Esquerra Republicana de Catalunya ERC

Altres activitatsAltres sigles: API (agent de la propietat immobiliària), ATS (ajudant tècnic sanitari), CCOO Comissions Obreres), COI(comitè olímpic internacional), FECSA (Forces Elèctriques de Catalunya S.A.), ICS (Institut Català de la Salut), IVA(impost sobre el valor afegit), OCU (Organització de Consumidors i Usuaris), ONCE (Organització Nacional de CecsEspanyols), PIMEC (Petita i Mitjana Empresa de Catalunya), SP (servei públic).Altres abreviatures: a.c.s., aprox., cast., cat., c/c, cia., dept., entl., ext., gral., Il·lm., màx., núm., pàg., Prof., p.s., vol.; dl.,dm., dc., dj., dv., ds., dg.; gen., feb., abr., jul., ago., set., oct., nov., des.

8

B- SIGNES DE PUNTUACIÓObservacions específiques

Convé associar tant com es pugui la puntuació a l'entonació i al significat: llegir en veu alta frases breus id'entonació molt marcada; fer-hi canviar la puntuació i adequar-hi l'entonació o bé fer canviar l'entonació i adequar-hi lapuntuació; fer passar textos d'estil directe a indirecte o a l'inrevés; buscar frases ambigües o que canvien de significat (oque esdevenen absurdes) si se'ls canvia de lloc un signe de puntuació.

Cal fer veure que l'ús dels signes de puntuació no és rígid, però tampoc arbitrari: hom pot agafar textos i feranalitzar en quins casos un determinat signe de puntuació pot ser substituït per un altre o per uns altres, i en quins no.

En el cas dels signes que poden tenir diverses funcions (com la coma, els dos punts, etc.), podem partir de textosi fer buscar en l'Apèndix quina funció fa un determinat signe de puntuació.

SolucionariB-1

Quin gran artista que ets, noi! Sí, però d’on el traiem? Anem a trobar el jutge (!?)Tu, pagès, t’ s sredlaC ed socsob slE?suiv nO!tapmaxne eh ón meus (!?)Ajudeu-me, nois! Que saps llegir? A la teva habitació (!?)Quina tremolor de cames! Ja hem arribat. Que no baixes? El meu gos (!?)Ah, ja sé com es fa! Et fa res que et digui...? Retireu les vostres paraules, Bajac (!?)Torna’m el que em deus!

B-2...havia tocat alguna cosa. La va empènyer......sentí una escalfor a la mà; tenia el puny clos i......dins d’un confessionari. Aleshores entraren......veritables antigalles. A França han dissenyat......pel sol a la part descoberta; els seus llavis...

...que la nau no accelera prou; això vol dir que...

...perquè s’havia perdut; se sentia molt cansat...

...tingué un disgust de mort. Li semblava que...

...i va tenir una filla. A les nits, mentre els miners...

...que van poder; però, lamentablement,...

B-3Es va posar a cridar:...que sembla dir:...de tots colors:

...va trobar una solució:Estimats pares:...era curtet:

...pensant:

...en el seu aparell digestiu:

B-4(Admet diverses solucions)No tinc ganes de parlar amb tu, jo.Vaig poder veure, davant nostre, la bandera....Com a resposta a la seva amenaça, vaig contar-li...

En acostar-me al penya-segat, els lladrucs....La gent, en unes escales de pedra, resa endirecció....

B-5•A més de la pantalleta dels textos, que ens dóna instruccions ben precises, hi ha enceses...•El Ganges, el riu sagrat de l’Índia, adquireix propietats purificadores per a l’ànima.•La Maria, la primera, feia més de mestressa que la mare mateixa.

B-6•Estava tot seriós, però es feia...•...amb les guilles, els esparvers, algun llop i algunaàguila.•...verdures, els tomàquets, els enciams, els melons...•No els en donis gaire, però tampoc...•...perquè baixés, però el captaire...•Hi haurà gent a casa. Al carrer, cotxes.•Salut, Bajac, cabdill dels corsaris d’Orient!

•...i no hi falten aliments, instruments diversos, llibres,catàlegs, mostres, laboratoris, peixos, vegetals, taules,roba...•El cel no era blau, sinó groc.•Calleu d’un cop, senyor!•El Barça guanya a casa; la Penya, a camp contrari.•Athos, Aramis i d’Artagnan...•Us dono les gràcies, senyor, per no haver intervingut.

B-7La nena va afegir:–Però no diré res si ets capaç de baixar aquell niu quehi ha a la branca dreta.

El mussol va dir:–No et pots pas equivocar: són els ocellets més vius ieixerits que pots arribar a veure.

El nen digué:–Jo sóc català. Tu no ets d’aquí, oi?

El batlle va cridar:–L’hem d’atrapar. Aquest paio és capaç de fer unabarbaritat.

9

B-8–Ni rellotge de sol? –preguntà el metge.–Ni rellotge de sol.–Doncs, què us diré jo? Quan conegueu que han passat dues hores, li doneu la primera.–Però, senyor doctor, com ho coneixerem?–Què us diré jo? –digué el metge, amoïnat–. Cada vegada que canti el gall, li doneu una píndola.

B-9Va pensar:”Dec tenir el rellotge espatllat!”Tu, Benjamí Gunn, aquí tens un parpal, una pala i unpicot.–Ja heu sentit la senyora! –va cridar Bajac–. Feu-noslloc i riurem tots plegats una estona.–Va, juguem o què? Que començo a tenir gana, jo! –hacridat l’Alceste.

–Tinc una set que m’escanyo! I pensar que aquí portemaquest bé de Déu d’aiguardent...L’eriçó és insectívor, com els talps; per tant, és diferentdels rosegadors.–Moltes nits he somiat que menjava; però, endespertar, res!

B-10No havien caminat gaire, quan va dir en Pau:–Tinc una set que m’escanyo! I pensar que aquí portem aquest bé de Déu d’aiguardent... De bona gana en beuria unacopeta.–No hi ha res a dir –objectà en Pere–, però no és cosa de defraudar la societat; si la vols, hauràs de pagar-la.–Ben entès; té, aquí tens la pesseta que m’ha quedat. Vinga la copa.En Pere va embutxacar-se la pesseta i va servir la copa al seu company. Al cap d’una estona va dir en Pere:–Saps, Pau, que m’has fet venir set? Ja veuràs, ja que tinc una pesseta, també puc pagar-me-la jo, una copeta.I en efecte, va pagar-se la copa, tornant a en Pau la pesseta que aquell li havia donat.(Un mal negoci, d’Apel.les Mestres)

Altres activitatsTextos que poden ser donats als alumnes sense puntuació a fi que els puntuïn:

–Per qui demana?–El senyor Xavier Casanova?–No, s’ha equivocat.–Ens han assegurat que era aquí...–No el conec.–Comprenc. Ja sé que no està visible per tothom.–El qui no comprèn sóc jo. Li dic que no el conec.–Permeti. Es tracta d’un assumpte urgent. Sóc el seupare.

–El seu pare?–Sí.–I aquestes noies?–Parentes: una germana i una cosina.–Qui els ha dit que el trobarien aquí?–Un amic. És suficient?(Diàlegs sobre un fugitiu, de Manuel de Pedrolo)

Gutenberg aconseguí aplegar alguns diners per continuar imprimint; però tot i que mai no es va donar per vençut,tampoc no va poder pagar els deutes. Havent fracassat comercialment, morí cap al 1468.

El que no va ser cap fracàs va ser el negoci de la impressió, que s’escampà amb la força d’un huracà. Pels voltsde 1470 ja hi havia impremtes a Itàlia, Suïssa i França. El 1476, William Caxton fundà la primera impremta a Anglaterra iel 1535 l’invent travessà l’Atlàntic i s’establí a la ciutat de Mèxic.

I en aquell temps, una revolució religiosa sacsejà Europa. L’any 1517, Martí Luter començà les seves disputesamb l’església catòlica, que van acabar amb l’establiment del protestantisme. Abans de Luter, hi havia hagut d’altresreformadors religiosos dins l’Església, però havien tingut molt poca influència, perquè només havien pogut arribar a lagent mitjançant les seves prèdiques.

(Johann Gutenberg, d’Isaac Asimov)

–Sí! Veig una ombra damunt la paret; una ombra gran, fosca, que es mou lluny de la senyora Goransson. No ésl’ombra de la senyora Goransson; això demostra que hi ha algú més a la cambra...

Jonàs va orientar el micròfon a la cambra; se sentia tossir-hi.La senyora Goransson començà a parlar tan clarament, que fins i tot David i Annika la van poder sentir.–De tota manera, vull comprovar si tot és en ordre.Jonàs va xiuxiuejar al micròfon:–Sí, hi ha una altra persona a la cambra; és algú que, per alguna raó, no es deixa veure obertament; que calla,

però que, ara, tus. Qui pot ser? Ara veig la senyora Goransson que va cap a la porta. L’ombra desconeguda va molt aprop d’ella, s’inclina i desapareix. Veig com treu el paquet de la paret i el deixa a terra. S’apaga el llum i la cambra restaa les fosques. Però, en canvi, veig que...

(Els escarabats volen al capvespre, de Maria Gripe)

10

C- APÒSTROF, CONTRACTE I GUIONETObservacions específiques

Els dos primers exercicis poden presentar algunes diferències d'execució segons quina sigui l'àrea lingüística osegons alguns trets personals de la pronunciació. Aquest Solucionari recull només la prosòdia més freqüent en el catalàcentral.

Pel que fa a l'apòstrof, convé remarcar els casos de no apostrofació davant de vocal (i, u àtones, noms delletres...) i els desplaçaments d'apòstrofs en els pronoms.

Quant al guionet, caldrà insistir sobretot en els numerals i en els pronoms.

SolucionariC-1

raf]nuin[]artlanu[ à un i ensu oNsuet sle radivnoc]seion[]rallabanad[

[venixpressament [troboportú alp al a rabirra] ça va acabar el diarabort a ranaara euq]lerber[]allerolauev[

[non] [desvetllal]

C-2I potser de passada es distrauriaperquè això de distreure’s li convé.Penso que ja el conec; vostè, li mancaalgú que rigui o que li faci el bot,una alegria o una pena franca,i cregui’m que aquí dintre hi ha de tot.Hi ha pobrets que no fan per mitja vida,

arriben pells que estan morint de fam,(...)S’enganya aquell qui us digui mal profit...I prefereixo haver trobat la donasense la companyia del marit.Ui, no em coneix! Aquí? Reina divina!faig una cuina per llepar-ne el plat...

C-3de cavar d’acabardestacar d’estacar

la tapa l’etapalament la ment

d’anunciar denunciarde bordar d’abordar

la pallissa l’apallissala gent l’agentl’ataca la taca

la posta l’apostad’adoptar de dubtar

C-4del bany al taxide l’ambulància a l’advocatde l’ombra al directorde l’església a l’escopetadel calaix a l’enemicde l’amagatall a la intel·ligènciade la universitat a l’encarregatde l’examen a l’impermeable

pel bar al gimnàsper la biblioteca a l’escolaper l’institut a l’aeroportper l’obra a l’astronautaper l’herba al domadorpel despatx a la infermeraper l’escala a l’armaripel camí a l’hipopòtam

C-5l’ú lamitl ’ lalli ’ú tatimuh alcinla indústria l’ llallu ’ungla la ol’ larre altatisrevinu altnami ’índexla instrucció la urbanització la il·lusió l’invent

lasse al ’himne l’ideal la investigació

C-6em va mirar el van comprarmira’m l’has compratno m’ha mirat compreu-lova mirar-me compra’l

en va agafar ens hem posatn’ha agafat voleu posar-nosva agafar-ne posa’nsagafa’n ens vols posar

te la portaré s’ha despertatt’han portat es va despertaremporta’t despertar-seet van portar desperti’s

11

C-7me’l va explicar te l’has pintatme l’ha explicat te’l pintaràsme l’hauria... te’l vols pintar

se’n va empassar un se la va...se n’ha empassat un se l’ha...se n’havia empassat se l’hauria...

te n’has recordat se te’l va copiarte’n recordes se te l’ha...te’n pots recordar se te’l copiava

C-8si plourà a misi ve amb mis’hi posarà m’hi trobo

n’hi posarem eres tun’hi havia no t’ho posisni va trucar quan t’ho digui

quan la vegis alça la màl’ha vista la mà trencadal’ha entès m’ha fet

C-9vuit mil cent quarantacent noranta mil quinzequaranta-quatre mil cent norantatres milions dos-cents cinquanta milmil cent vint-i-quatre

tres-cents quaranta-vuitset-cents vint-i-utres-cents cinquanta-tres mil quatre-cents dotzevint-i-un mil cent quaranta-set

C-10verbs amb pronom: avarar-ne, fer-se, donar-li, buscar-nos, fer-se

noms, adjectius, adverbis: corre-cuita, penya-segat

C-11Però heus ací que un dia es va presentar al mas l’encarregat d’una mina de carbó que hi havia a l’altra banda de

les muntanyes. Va veure l’euga trotant pel prat i li va agradar i la va comprar per endur-se-la a la mina. Era l’època enquè encara es feien servir animals per a dur els vagons de carbó d’una banda a l’altra de les galeries. Els animals,sobretot cavalls i mules, que entraven en una mina ja no en tornaven a sortir mai més. Fins i tot quan es morien elsenterraven allà sota. Per tal d’haver-se d’estalviar de pujar-los i baixar-los cada dia, els feien, en qualsevol galeriaabandonada, una mena d’estable i allà, a les fosques, passaven les nits...

A la nostra euga, doncs, la van baixar a la mina. Durant la jornada carretejava un vagó per l’entrellat de galeries ipous, i de nit, reposava a l’estable junt amb d’altres animals que feien la mateixa feina que ella. I així van passar unsquants anys.

(El Paradís inexistent, de Joles Sennell)

Altres activitats:• Escriu el, la, l' davant els següents mots: Àfrica, Índia, intel·ligència, importància, ungla, Irene, italià, única, higiene,unió, illa, indústria, impermeable, instal·lació, interès, última, humitat, hivern, hospital, injecció.

• Reescriu les frases següents:S.)senmula+ed( selgner sod ah iH óc a casa (de+la+infermera).

(La+hiena) (se+ha) escapat (de+el) zoo. No sabia (que+hagués) vingut.Tinc por (que+el) director (se+enfadi). Vull (que+el+avi) vingui amb nosaltres.No (me+en+ha) donat cap. És el pare (de+en) Joan.Es passejava (per+el+mig) (de+la+avinguda).

• Reescriu les frases substituint el mot en negreta pel pronom adequat:ens dóna el paquet es menjava l'enciam t'ha agafat els paquetses va comprar l'americana em va regalar el rellotge s'havia begut el vise t'ha venut el pis m'ha perdut la clau s'amaguen el carnetse'm van quedar el carnet se m'ha posat l'abric porta'ns el catàleg

• Altres homòfons i parònims:de pressió/depressió de qui/d'aquí dos/d'ós debilitar/d'habilitarla bella/l'abella l'abraçada/la braçada de campar/d'acampar de donar-se/d'adonar-sede filar/d'afilar l'atracció/la tracció l'avinguda/la vinguda la Bet/l'avet

•Mots junts/separats:sinó/si no perquè/per què enlloc/en lloc aleshores/a les horesapart/a part apunt/a punt alhora/a l'hora entorn/en torngairebé/gaire bé pertot/per tot

12

•Dictats:–Que no t’ha satisfet la meva sentència? –va dir-li el jutge.–Sí, que m’ha satisfet –va contestar–. Però m’agradaria de saber com us ho heu fet per a descobrir que la dona

era la muller del lletrat i que els diners eren del carnisser.–De la següent manera: aquest matí he fet cridar la dona i li he dit: “Omple’m el tinter, si et plau”. Ella l’ha agafat,

l’ha rentat de pressa i bé, i l’ha omplert de tinta; era, per tant, una cosa que estava acostumada a fer. Si hagués estat lamuller del pagès, no ho hauria sabut fer. Això m’ha demostrat que el lletrat deia la veritat. Quant als diners, ahir els vaigposar en un vas ple d’aigua, i aquest matí l’he anat a mirar per veure si havia pujat gens d’oli a la superfície. Si elsdiners haguessin estat del tractant d’oli, haurien estat untats de l’oli de les seves mans. Però no n’hi havia gens; per tant,qui deia la veritat era el carnisser.

(Un jutge just, de Lleó Tolstoi)

«No és veritat. No és veritat», m’anava repetint a mi mateixa quan em vaig ficar al llit. «No és veritat.» Vaigamagar el cap sota el coixí. Tenia ganes de telefonar a la Cessi i d’explicar-li-ho tot; però no volia dir-ne una paraula aningú.

Al cap d’una estona va entrar el pare. Tota jo em vaig enravenar. Es va asseure al llit. Va acariciar-me els cabellsestirant-me’ls darrere l’orella com té per costum. Es va estar assegut un moment. Volia demanar-li què havia passat;però em van venir les llàgrimes als ulls, i em vaig posar a plorar a llàgrima viva i el coixí va quedar tot mullat.

–L’Steffe ja dorm. Ara podem parlar amb calma –va dir-me.Però li vaig girar l’esquena.–No tinc ganes de parlar amb tu, jo –vaig dir-li amb veu rogallosa.(Quan un toca el dos, d’Anna-Greta Winberg)

13

D- SEPARACIÓ DE SÍL·LABESObservacions específiques

Aquest tema és subsidiari, a nivell ortogràfic, de l'accentuació i la dièresi. Per ell mateix només té funcionalitat enel tall de paraules a final de ratlla (cosa que, quan escrivim, solem evitar, i que l'ordinador ja ens estalvia en la major partde les ocasions) i en el recompte de síl·labes en l'estudi de la mètrica i la versificació.

Cal tenir en compte que la prosòdia ens aclareix pocs problemes, i per tant la pronunciació no és un referent vàlidla major part de les vegades per determinar si un grup de vocals es pronuncia amb diftong o amb hiatus. Cal, doncs,treballar els conceptes de diftong i de hiatus i procurar de retenir-ne alguns mots-clau com a exemples.

Observeu que, per facilitar l'aprenentatge, parlem de diftong fins i tot en els casos en què la i o la u sónconsonants (hiena, noia...).

SolucionariD-1Cal ta-llar ar-bres i fer-los a tros-sos.To-tes les pe-ces te-ni-en la ma-tei-xa am-pla-da.A l’ho-ra de so-par va as-seu-re’s a la me-va tau-la.

Van bai-xar de la car-ros-sa amb to-ta so-lem-ni-tat.Ens vam es-trè-nyer a din-tre l’as-cen-sor.

D-2tou = gros plaer = dijous gripaus = croats raig = goig

poeta = empaiten abraonaven = administratiu sarraïns = idea proa = moureveïns = boira temps = preu paracaigudes = impermeable emboirat = oceà

calaixera / contraofertes faraons = malaurat reencarnat / greix enraonar / apaivaguéssim

SUTAIH AH IHGNOTFID NAF 3-Daigua qüestió ranreullneloreirlairetamagoi

icatneiroleurcroiretxelaielltrugoianeih ómaionesa riuada pingüí rialla violí suec

auctnemasoutepmilaunamnauqtnajeuitserodauqecacauet freqüent desmaiar

D-43 vocals/1 síl· s 2/slacov 3abal íl· s 3/slacov 3sebal íl·labes

a l’aguait creueu joieria oient sueu conduïen construíemcrèieu trèieu cacauet actueu estiuejant conduíem radioactivitatveieu adeqüeu escombriaire accentueu riuada construïa

clauer escaiolajueu xemeneia

D-5maig graó enciamavui avió guardiolagairebé aplaudiment bibliotecaestació impermeable associació

enviar dijous ràdioxemeneia gràcia famíliaeditorial estàtua diccionarievolucionar aviació pronunciaciómeteorologia avaluació processionària

D-6plaer, esmorteï icaulavatnaidar ,aiseop ,t ó, insuficient, influència, reflexionar

D-7Tots els versos acabats en mot agut tenen 7 síl·labes, i 8 els acabats en mot pla.

Altres activitats:Altres mots amb diftong• vailet, enlaire, caiguda, tauró, caurà, esclaus, flauta, aplaudir, beneits, llei, servei, meu, pigmeu, noi, boira, cel·luloide,pou, prou, coure, riu, estiu, viure, cuina, lluita, truita.• desguàs, guanyador, guardiola, gual, guany, quadern, aigües, llengüeta, paraigües, següent, aqüeducte, quocient.• hiena, iaia, iode, iogurt, cacauet, clauer, creuar, treuen, veuen, cauen, viuen, baieta, claraboia, lleial, paio, oient, joia.

Altres mots amb hiatus• Joan, plaers, raons, peons, canoa, paella, ideal• veïns, raïm, oïda, país, agraïm, paüra• viatge, variat, teoria, piano, pediatre, corrua, estàtua, pèrdua, puntuació, carruatge, superfície, quiet, paciència,medieval, espècie, duel, afluent, fuel, jueu, suec, miop, regió, nacional, grandiós, funcionar, afectuós, fluorescent,sumptuós, suor, tempestuós.

14

ACCENT I DIÈRESIObservacions específiques

Les activitats sobre els timbres vocàlics de e, o (i, per tant, sobre accents oberts i tancats) poden presentaralgunes dificultats d'ordre divers: d'una banda, pot haver-hi casos de difícil percepció per a l'alumnat que té el castellàcom a llengua familiar; de l'altra, hi ha moltes variacions geogràfiques, sobretot en els timbres de la e (i en alguns casosconcrets, també en els timbres de la o). En la correcció d'aquestes activitats, cal donar prioritat a les pronúncies pròpiesde l'àrea lingüística on es resideix.

Si bé és veritat que l'accentuació és l'error ortogràfic més freqüent, també ho és que les normes d'accentuaciósón les més clares i no tenen excepcions: tots els mots que haurien de dur accent, en duen. Tots. Una cosa diferent ésque en duguin també alguns mots, els anomenats diacrítics, que en principi no n'haurien de dur. Convindria, doncs,desmitificar una mica la dificultat de l'accentuació i fer-la més accessible.

Pel que fa als accents diacrítics, cal fer que es consulti les llistes de l'Apèndix de normes final amb moltaassiduïtat: la consulta i la memorització són les vies més eficaces.

Quant a la dièresi, convé lligar-la tant com sigui possible a la prosòdia: el mot heroïna tindria una pronunciacióben diferent si no fos per la dièresi; per tant, fer llegir paraules amb dièresi com si no en portessin, i a l'inrevés, és unsistema eficaç per fer-ne veure la funcionalitat.

SolucionariE-1

• • • • • • • • • • • • •escacs tètric qüestió patata cèl.lulaboirós aire mundial teatre tènueahir germen noruec biòleg àreaadéu pasqua aviat nitrogen gràciesfuet quasi traïdor paella ràdiotrineu vendre contraban viatge còpia

xerraire vídeosíndria

E-2Aquest exercici pot variar segons les contrades. La pronúncia més freqüent sol ser:

nom plom coll poll pot rottothom de gom a gom penjoll endoll robot nebotcognom colom bocamoll fonoll pilot singlot

todrecasllonegmollninotbruixot

E-3 Aquest exercici pot variar segons les contrades. La pronúncia més freqüent sol ser:

SOD moc adacnat O neneTLOS moc atrebo O neneTatotarbmotopuom

això erdroacsofatropanosreparoynesporpartsomed

micrò aronmocnof óperò tot molt

E-4Aquest exercici pot variar molt segons l’àrea lingüística. La solució més freqüent per al català oriental és:

Rimen amb E oberta (com SET)Secret de tres no és bo per res.El fred i el gel no es queden al cel.En temps de fred val més una gorra que un barret.Qui promet molta mel acostuma a donar fel.

Rimen amb E tancada (com LLET)Si a casa tens forasters, tres dies només.Dos galls en un galliner no canten bé.Qui amenaça i no pega, ase queda.Com més aviat serà vespre, més aviat serà festa.

E-5A E I O Ubutà cinquè de debòràpid molè pidaits òsitcerà lgacim òria

accés llatí estómac intrúsesprémer príncep faraó estúpidcongrés indígena tómbola música

15

E-6RDSE STOMSNALP STOMSTUGA STOM ÚIXOLS

bilió segon cua orígens agrícola intempèriealtiu portarem diàleg ruïna àrea tènuejugarem raó aigua violeta dièresi tàpiacoet vindran corríeu abdomensuí nitaps éssim

E-7vindremcosinsenténfuriós

trenmossènvernísfeliç

podranallaudepènsegon

mallorquíalgunpagèshauran

timpàpodreuinrevésRamon

E-8Hi pot haver diverses solucions. Les que tenen més probabilitats de sortir són:àngelcasahàbilanimalada

càstigfòssilbastonadacàlcul

cèntimmaniaapòstrofcàncer

diàlegavionetalímitintèrpret

carnisseriacantonadaelàsticlíquid

E-9 Aquest exercici pot tenir diverses solucions correctes; algunes de les possibilitats són les següents:

història ànima musical sentència urgència científicgàbia violència fondo pàgina espècie brutmisèria fórmula desgraciat còmode àrbitre matricularcòpia celebrar

E-10campió, campionaexàmens, examensocis, sòciespolígons, polígonfenomen, fenòmens

bibliotecàries, bibliotecaritriomfaven, triomfàvemautobús, autobusostobogan, tobogansinvestigarà, investigaran

plàtan, plàtansdeien, dèieucamaleons, camaleópoguéssiu, podríemmutus, mútua

E-11 Les úniques excepcions a les normes generals són ús i més.

E-12ben bé de mussolapreciar més bépell de beBé, amics oients...

el mes de maigMai més no va treure...el mes de juliol

sé que el pa de pessicNo se n’adonavaja sé com s’han de fer

E-13 Les paraules que poden canviar són:

pels = pèls (que = què) deu = Déu pel = pèl (joc = jóc) dona = dónaossos = óssos vos = vós que = què, us = ús sol = sòl

E-14No és que.. tinc tanta son.. Cada un té la sevaes moriran són meus té un ullsés molt bon home un son profund te les carregaràsés japonès són aquestes

E-15

Què vols dirvénen cap aquíens dóna unes instruccionsperdre el món de vistasaber si era certD’aquí a deu dies

sóc joEls ossos...al gosamb la mà dretael nét del vell governadoranava pel móni ara vés a saber

Atureu-vosAra sí que no entenc resaquella bona donaara vens enciclopèdiessemblava un ós

16

E-16Les punxes són la característica més coneguda d’aquest animalet: els pèls de l’esquena se li han fet tan forts i

gruixuts que són autèntiques punxes, que li serveixen la mar de bé per a defensar-se i, fins i tot, si convé, per a atacar.Sabeu quantes en té? Pels volts de 16.000. Així, quan veu un enemic s’enrotlla fent una bola i només se li veuen lespunxes i, és clar, no hi ha cap bèstia que gosi mossegar-lo, ni gos, ni guineu, ni serp... Això ho fa per instint i li salva lavida dels que se’l cruspirien, però aquest mateix instint més d’una vegada li causa la mort a les carreteres: si veu venirun cotxe, en comptes de fugir com acostumen a fer els altres animals, fa la bola com té per habitud, i... plaf! moresclafat sota les rodes. Per altra banda, també té els seus inconvenients, això d’anar revestit de punxes: sabeu quinafeina se li gira cada vegada que es neteja i mira de treure’s els paràsits, puces i paparres?

(Un animal dels nostres boscos: l’eriçó, per Francesc Nicolau)

E-17perquè era un gosper què no hem de fersóc jo, perquè sóc el queperquè em porteuPer què ho dius

perquè estava una micaperquè era el mecanismeper què ha d’estar presperquè perillavaperquè només arribava claror

per què havia marxatque per què no t’ho vull dirperquè no hi estem acostumatsperquè es pensaven queper què corrien amunt i avall

E-18si no abasta el niusinó el rei Bauakassi no tenim rellotgesi no volies parlarsinó groc

sinó amb el seu cossi no sóc el capitàsi no fos per aquellsinó que escriviasinó en la llengua

No faig sinó complirSi no véns tusinó a tusinó que sóncom si no hagués passat res

E-19quatre, qüestionsllargues, piragüesparaigua, paraigüer

enquadernar, llenguaeloqüent, inaguantablesegüent, antigues

aigües, quatre

E-20espai país amoïnada heroïna veí feina contribuí truitesaïllat traïdor oïda cel·luloide increïble proveït destruïda divuitpaïsos sarraïns emboirat cloïssa esmorteït meitat distribuïts produïtvailet trabucaire nois renoi eina veïna buidar suïssa

E-21posseïa, conduïen, construïa, excloïa, fluïa, produïen

E-22conduint = conduïm, conduït, conduïssis...proveir = proveïu, proveïes, proveït...beneir = beneïm, beneït...construir = construït, construïssin...

agrairem = agraït, agraïu, agraïres...destruir = destruït, destruïm...obeir = obeïm, obeïssis...

E-23L’any 1454 Gutenberg va construir sis premses i començà la composició per al més important de tots els llibres,

la Bíblia.Va premsar tres-centes làmines de paper sobre els caràcters tintats. El resultat fou tres-centes làmines impreses

idèntiques. Tot seguit, reordenà els caràcters per imprimir una altra pàgina, després una altra, i així successivament, finsa un total de 1.282 pàgines diferents, amb tres-centes còpies de cadascuna. Un cop enquadernades, les pàgines deGutenberg es convertiren en tres-cents exemplars idèntics de la Bíblia. Aquesta esdevingué la més important de totesles edicions de la Bíblia, ja que va ser el primer llibre imprès amb caràcters mòbils al món occidental.

Avui dia només es conserven quaranta-cinc exemplars de la Bíblia de Gutenberg. Cadascun d’ells té un valorincalculable, però a Gutenberg no li van reportar cap guany.

(Johann Gutenberg, d’Isaac Asimov)

En un instant vaig comprendre tot el que havia de fer i, com a resposta a la seva amenaça, vaig contar-li tota lahistòria del nostre viatge i el perill en què ens trobàvem. Va escoltar-me amb un gran interès i quan vaig acabar em tustàsatisfet el cap, lleugerament.

–Ets un bon minyó, Jim –em digué-, i tots esteu en un mal pas, no és això? Està bé, doncs; no has de fer mésque una cosa: confiar-te a mi. Ben Gunn és l’home únic per al vostre cas. ¿Creus que l’Squire es mostrarà generós ambmi, si us ajudo a sortir d’aquesta situació?

Vaig dir-li que l’Squire era el més generós dels homes.–Sí, però entén-me: jo no vull dir que em doni una porteria i una lliurea; res d’això. El que jo voldria és,

senzillament, la probabilitat que m’allargués fins a mil lliures esterlines d’aquest diner que ja és meu, com si diguéssim.(L’illa del tresor, de Stevenson)

17

Altres activitats• Text amb una alta proporció de E obertes i tancades:

Recordo els tres hiverns d’anar a costura; havia estat de les poques nenes que hi havia pogut aprendre perquè acasa ja n’hi havia de més grandetes i bones per a la feina. La sort de ser xica! La mestra ens feia fer aquella cal·ligrafiatan rodoneta amb l’acabament de cada lletra cap amunt i la erra amb aquell rínxol a l’esquerra que a mi em semblava untirabuixó. I a estudi de fred no en passàvem gota perquè donya Paquita no es deixava vèncer per l’escarransiment deles cases, i deia que volia un bon munt de llenya cada setmana, a la sala, que les lletres només entren amb una micad’escalfor i que, si volien que aprenguéssim, calia «poner un poco de buena voluntad». Perquè jo el poc que sé, quequasi tot ho vaig oblidar més endavant, ho vaig aprendre en castellà. No em sabia avenir els primers dies que aquellasenyora mestra, que no sé pas qui devia saber d’on havia sortit, no es fes entendre quan parlava.

(Pedra de tartera, de Maria Barbal)

• Text amb una alta proporció de O obertes i tancades:

Abans d’adormir-me he intentat de reconstruir, mentalment, la nostra nau, la part que en coneixem. Més amuntl’he comparada amb un insecte enorme. La cabina de comandament, diminuta en relació a la resta de la nau, ocupariael lloc del cervell. A banda i banda del cap, el gimnàs fóra un ull i el laboratori l’altre. Al coll hi hauria el dormitori, la cuinai els serveis. El tòrax fóra la biblioteca i el magatzem de col·leccions vegetals, animals i minerals; i l’abdomen, dividit endiverses seccions, fóra ocupat pels magatzems i l’hort. Més enllà de l’hort, la porta closa. La secció dedicada amagatzems, entre la biblioteca i l’hort, és laberíntica, com una closca de cargol que inclou una altra i una altra closquesde cargol, i hi hem descobert tres portes ara per ara closes. I mentre faig aquesta reconstrucció, m’adormo, i m’imaginola nostra nau, aquest insecte enorme, succionant el pol·len de flors immenses, estrelles, planetes incandescents.

(Robòtia, de David Cirici)

• Dictats:

–Doncs sembla que siguis ric... Vius bé, viatges en primera... Se’t veu que tens diners i, si més no, que en fasanar... Qui et paga?

Pere començà a parlar. Se n’anava d’una cosa a l’altra. No podia comprometre ningú, ni, si ho volgués fer,tampoc no hauria pogut perquè no coneixia ningú dels qui el dirigien. I no podia explicar el procés que l’havia portat al’Àfrica. Allò sí que era un secret.

–Sóc... sóc un aventurer... Ja saps, he treballat a Alemanya, a Anglaterra, a la Costa Brava... No estic contentenlloc. Em barallo de seguida. No sé quina feina he vingut a fer aquí. He de trobar algú a Jhartum. M’hi han enviat.Tenen feina per a mi. Crec que es relaciona amb un hotel que han d’inaugurar... No tinc diners, no. Ara faig anar els quem’han donat per posar-me en camí. Sé qui m’ha avançat els diners a Barcelona. És un amic, un bon xicot. Però no séqui em pagarà a Jhartum. Sé que m’espera al «The Queen’s Hotel». Res més...

(La casa sota la sorra, de Joaquim Carbó)

Una cua de cadàvers esperen tanda embolicats amb un drap blanc si són homes o vídues, i amb un de vermell sisón casades o solteres. Abans de cremar, el cadàver és submergit tot ell a les aigües purificadores del Ganges idesprés, encara moll, és col·locat sobre el foc, on tardarà quatre o cinc hores a consumir-se. Les cendres són tirades alGanges en espera d’una reencarnació sobre la terra en una vida més bona que la passada. Per exemple, les vaques,que són sagrades, corresponen a un dels estadis més perfectes de la reencarnació; de manera que se suposa que cadavaca porta l’ànima d’un avantpassat de vida molt virtuosa, mentre que els pobres, els deformes o malalts, no fan resmés que purgar la seva vida anterior, i esperen morir per veure si la nova reencarnació serà més bona. L’últimareencarnació condueix al Nirvana (cel), que és la millor vida i de la qual ja no es mourà mai més.

(La volta al món amb motxilla, de F. Igualada i R.París)

18

E- VOCAL NEUTRAObservacions específiques

Aquest tema resultarà útil només a les àrees lingüístiques on hi hagi la neutralització de A, E en posició àtona; ala resta de zones potser només aprofitarà alguna activitat: acabaments vocàlics en –a que sovint sonen e, síl·labesinicials amb e àtona que sovint sonen a...

Pel que fa a l'àrea del català oriental, cal recordar que hi ha una tendència creixent a l'obertura de les neutres, iper tant una articulació molt propera a la de la vocal a; això fa que hi hagi força més errors ortogràfics en les e neutres,sobretot en posició pretònica, que no pas en les a neutres.

Els nois i les noies haurien d'acabar aquest tema amb una idea força clara de com cal resoldre els dubtes en laneutra, si recorrent a les normes gramaticals (acabaments de noms, adjectius i verbs), a les normes fonètiques (flexió iderivació dels mots) o a les normes etimològiques (cosa que implica recórrer a la memòria o al diccionari).

SolucionariF-1

0 neutres 1 neutra 2 neutres 3 neutres 4 o méscolossal agre penyora acabament papereriadolent deute xeringa termòmetre representacióborinot cremat mantega lleteria cafeteria

F-2tònica/tònica tònica/àtona àtona/àtona

tnemila/tnielamsrotca/ratsoctaler/ertlaenmula/leunaMtagen/tnegaralitnev/lavretni

areleg/ergelamroda/ramodserga/ragesencenall/encallen toràcic/tracció algun/ungla

F-3

xocolata Øentra (verb entrar) entre (“entre Vic i Tona”)conducta (comportament) conducte(canal, tub...)lliura (moneda, v. lliurar) lliure (independent)Ø vehiclebufetada Ø

colza (planta) colze (articulació del braç)regla (norma, menstruació) regle (per a fer línies rectes)quadra (estable) quadre (pintura, fotografia)Ø seglecabra (animal) cabre (verb)

F-4diploma informe barbarisme aparença monarca pollastre sèrie palancalletra piràmide febre marca anècdota panorama lloança pigacontrabandista víctima taula gramàtica catàstrofe entrevista taronja monjatruja insecticida adreça arruga jesuïta transportista pluja puçaenigma dansaire roca enveja reialme espelma pinça platja

F-5màquines llengües barreges pecesbalances comarques clíniques droguesbutaques tiges forces paraigüesesponges races berrugues dormileguesmà segnargseugin

F-6les esponges groguesuna peça magnèticala plaça públicauna pinça llarga

unes butaques flongesunes truges manyaguesmitges tarongesla túnica groga

unes llengües lletgesunes dolces músiques

F-7la meva germanal’altra tardaun vestit lilano siguis idiotael/la taxista més jove

el nostre lampistael braç esquerreuna carretera rectauna solució perfectaun gust agre

una alumna xerraireuna sabata negraun sofà còmodela mestra més alegreuna badada enorme

19

F-8escoltava, explicavenrebutgen (rebutjaven)glacenescurces

caducaesbufeguenapaga, apaguenpengen, penges

trucacomences

F-9recorreendevina’mvine’mpodia creure

obreAgafa, cobraempènyerCorre, ensorra

volia moureObre, contemplaOmple

F-10 Des de petit Charles H. Fort es va afeccionar a col·leccionar tota mena de coses: segells, minerals, insectes,

etc. A cada objecte hi clavava una etiqueta tal com ho havia vist als museus. Més endavant va començar a escriure allòque era insòlit, aquelles coses a les quals la ciència no trobava cap mena d’explicació lògica. De cada nou fet que elscientífics rebutjaven, Charles n’obria una fitxa on detallava el fet en qüestió i totes les dades que tenia a l’abast: data,diari, revista o llibre que parlava de l’estrany esdeveniment. Al llarg dels anys va col·leccionar trenta mil fitxes queguardava ben classificades en caixes de cartó. Moltes d’aquelles fitxes descrivien singulars pluges que havien caigut entotes les èpoques a diversos llocs del planeta. Hi havia pluges de tots els colors: vermelles, verdes, grogues, blaves.Pluges de pedres, de blocs de glaç, de sang... Fins i tot pluges de mantega.

(L’home que col·leccionava pluges, de Jacob Mai)

F-11defecte defectuósnervi nerviósmarca marcador

gresca engrescatcostella costelladaestalvi estalviar

insecte insectívorsimètric simetriasembra sembrador

galleda galledadaplàcid placidesa

F-12 (Hi pot haver diverses respostes correctes)

cullereta cullera bestiar bèstia aplanar pla carbassó carbassaafectuós afecte menjador menja martellada martell febrada febrecastellanisme Castella mandrejar mandra blavós blau inflamable flamaarrasar ras ramaderia ramat festival festa herbari herbatrapezista trapezi barber barba famós fama navegació nau

F-13pla planejar, planer, planura, planisferiple plenari, pleniluni, plenitud

ram ramal, ramatge, ramelletrem remar, remaire, remer

ball ballable, ballador, ballarí, ballarugabell bellesa

nau naval, navegació, navegar, navilineu nevada, nevera

F-14assegut, seureajagut, s’ajeiatret, trauran

naixeria, néixerfermes, desfermaràconeixia, conèixer

desfeu, desfareuopera, operarcorrem, corregut

atregui, atrauriadesen, desaventraieu, trauré

F-15Heu de llençar/llançarLi agradava disfressar-seHan arrencat/arrancatDesprés d’aquesta quarantena

que no s’afaitavam’encomanés, m’encomanessines passa el dia xerrants’acosta a la cinquantena

i els peixos nedenme’n va avançar/avençarl’encarregat de tancar-la

F-16un taló sense fons la quadra del cavall es referia a mi el quadre de la paretfer efecte més que afecte ha patit un accident deien que es refariaun llibre marcat hem remat entra per la porta un ramatestava resant entre tots baixar el teló el vol rasantun petit accident el mercat entre l’espasa i la paret no m’afecta

F-17el pare i la mareEl primer acteOn paraes van besar

bona conductael conducte de l’aigual’acta de la reunióEl paó fa una demostració

se’m paravolia basarun conducte desconeguta l’acte

un peó, la torre i el rei

20

F-18llogar un veler un dia fataldeu valer la data fatalenfonsar un veler s’anomena “fetal”quant li va valer en posició fetal

Les van raptar va fer vagaem va reptar un indici molt vaguevan reptar pel bosc una vaga idearaptar algú és vag

F-19retabasretagollreterrefreterracreterbillretaxiepretaynellretellepretefacretell

F-20Norma F-b: recinte (2), forma, comestible, altra, engruna, gota, aigua.Norma F-c: hores, mirades, amenaces, batussesNorma F-d: feia, menjaven, queia, tenien, havienNorma F-e: començat, emmarcat, terròs, lladrucs, llepar

Sense norma segura: vegades, descobrir, decepció, encara, s’aguantaven

F-21orenetaestendardsanefa

avantatge,davantmeravella

avariatreball

emparar,enyorarresplendor

estendard,monestir

F-22peixatera, peixateriaavariats, avariaarraconar, racódesemparada, emparar

resplendent, resplendordavanter, davantrancorós, rancormeravellosos, meravella

assassinat, assassítreballador, treball

F-23somrient monestirinvers vernís

F-24La nostra nau fou muntada en l’òrbita de la Terra, de manera que quan la vaig veure per primera vegada –quan

ens hi acostàvem en una petita nau auxiliar– ja solcava l’espai. Aleshores em semblà com una immensa bèstiaplatejada, un insecte enorme, una mena d’espiadimonis amb les ales plegades. Només en tinc una idea aproximada icom que, de dins estant, és ben difícil de fer-se càrrec de la disposició de cadascuna de les parts, no puc parlar-ne ambgaire precisió. Si mai llegiu aquests papers voldria que us arribés aquesta meva sensació de cosa immensa, laberíntica,plena d’espais vastíssims i de racons amagats. Us diré que, per exemple, una de les seccions en què està dividida lacua de l’espiadimonis conté un hort i una rotllana amb un centenar d’arbres fruiters: pomeres, perers, i presseguers. Alcentre hi ha una dotzena de tarongers i una altra de llimoners, closos dins d’una cúpula, perquè necessiten una altramena de clima.

(Robòtia, de David Cirici)

Johann Gutenberg s’havia escarrassat de valent durant vint anys treballant sobre petits rectangles de metall.Calia que totes les peces tinguessin la mateixa amplada i la mateixa alçada per poder-les posar l’una al costat de l’altra,perfectament encaixades. La part superior de cadascun dels rectangles estava emmotllurada delicadament en la formad’una de les lletres de l’alfabet, però gravada a l’inrevés.

Imagineu tots aquells rectangles de metall arranjats en rengles l’un al costat de l’altre, amb una fina capa de tintaescampada uniformement al damunt; agafem una làmina de paper i la premem amb força sobre les lletres tintades.

Aixequem el paper. Com per art de màgia, apareix cobert de taques de tinta en forma de lletres, però totes deldret. Les lletres formen paraules, i les paraules formen les pàgines d’un llibre.

(Johann Gutenberg, d’Isaac Asimov)

Altres activitats:Text susceptible d'ésser dictat:

Els més llestos no participaven d’aquest neguit. Sabien que allà dins no hi quedava res que es pogués menjar isabien, també, que giravoltar una i altra vegada suposava la pèrdua d’unes energies que calia conservar si volien sortird’aquell trencacolls. En lloc d’esgotar-se en passejades absurdes, la Floreta, el Valent, el Pinxo, el Desgràcies, la Leidi i,a estones, alguns altres com el Pintat, la Mostela i l’Orelles, s’estaven a l’ombra i respiraven sense esforç, amb els ullsvius, una mica indiferents al que passava al seu voltant.

Els més esbojarrats només sabien una cosa: que tenien gana i set, i que estaven disposats a tot per acabar ambaquella situació.

Les baralles pujaven de to a mesura que el dia avançava. Un parell que no s’havien pogut contenir, s’havienqueixalat de valent. Després, en adonar-se que no en treien res, s’havien retirat a l’ombra, adolorits, a llepar-se lesferides.

(Els gossos salvatges, de Joaquim Carbó)

21

G- O ÀTONAObservacions específiques

Aquest tema resultarà útil només a les àrees lingüístiques on hi hagi la neutralització de O en U en posició àtona.Els nois i les noies haurien d'acabar aquest tema amb una idea força clara de com cal resoldre els dubtes en aquestaqüestió: recorrent a les normes gramaticals (acabaments de noms, adjectius i verbs), a les normes fonètiques (flexió iderivació dels mots, flexió de verbs com collir, sortir, poder, voler, etc., derivació de mots populars i cultes), i, finalment,a les normes etimològiques (és a dir, a la memòria, al diccionari, a les llistes de casos específics...)

SolucionariG-1

monriromrassortsedanosrepsrosert ésatelpmocelbissopmiraboremohrojam

riromelbarapmocriugesnocaserbofugir manuscrits humanaendur humà

G-2sedagev 3sedagev 2adagev 1sedagev 0

atòmic lluny comprador vocabulari tobogan fotocopiar productiucroquis assolellat clofolla correspondència orangutan locomotora solucionar

bombo enquadernar pronunciació informatiu oportunitatsupositori

G-3calaixos, calaixbabaus, babaufocus, focustribus, tribureflexos, reflex

trossos, troscactus, cactusresidus, residumuseus, museupianos, piano

guineus, guineudespatxos, despatxganxos, ganxoeucaliptus, eucaliptuscorreus, correu

quilos, quilocicatrius, cicatriuindividus, individuperpetus, perpetucontinus, continu

G-4núvolescàndolestímulcàlcul

rètolvestíbulllombrígolescrúpol

cérvolpèndolpàmpolcòdol

plànolpatíbulincrèdultèrbol

músculridícultúmulcapítol

G-5ombra, ombrívolnúvol, ennuvolatploma, plomar

joc, enjogassatnuvi, nuviatgemostra, mostrari

triomf, triomfartomba, tombarjuguen, jugadors

tambor, tamboretllosa, enllosatmadur, maduresa

G-6rus russificar, russetros rosset, enrossir, rossejarpor poruc, esporuguirpur puresa, purificar, depurarfort fortalesa, fortí, fortificaciófurt furtar

llom esllomar-se, llomadurallum llumenera, lluminària, lluminóssorra sorral, ensorrar, sorrencsurra surrarpont pontet, pontarrópunt puntuació, puntet, puntejar

G-7pilotar pilotarraconar racóbromista bromaconsumir consumcobrador cobra

forquilla forcafumera fumjoier joiapoblació pobleescolar escola

jurament juragargotejar gargotduresa durproper propsopar sopa

descargolar cargolestímul estimulaimpulsar impulsnoblesa nobleenjogassat joc

G-8mullat, mullescuixa, coixejavaempolsinava

difonia, difuntfuster, foscormoral, murals

collaret, culleretafullet, folletsfulles, fullatge

torbar, torbo

22

G-9sortíadormísurti

tossiapuguisortiria

podiacuscosidora

bullen, bullitrecullenomples, ompliré

vulguisvoldràacollissin

G-10jove homenatge rodamón doblejoventut home mó ralbodn

egtalbodtenemohrinevojerjoventjuvenil humà mundial duplicar

humanitat mundà duplicaciódeshumanitzar

G-11Mundial, mónfulles, fullatgeboca, bucal

coca, coquetatitulars, títololla, ollada

dolçor, dulcificarulladacuques, cuquetes

cònsol, consularmolta, multar

G-12brúixolaEmpordàtramuntana

rossinyolsuportarcapítols

esdrúixolesrètolmuntanya

subornarsufocar

G-13Acabament de masculí, plural i verb: dono, cavallerescos, amo

Mot acabat en diftong: vulgueu, deixeuMot de la família amb O, U tòniques: s’acostà, portat, insultat, presonera, derrotar

No hi norma segura: corsaris, coltells, molinets

G-14 buf bufetadafar triomfarbus globusdol pèndol

omplir complirfoc focus, sufocaroli polirpor suportar

ram tramuntanabru brúixolaros rossinyoltòtil títol

G-15El vent bufava amb força mentre remuntàvem el caminoi, i cobria la mesa de sorra, empolsinant-nos les cames i

enfosquint el cel. Com que no podíem trobar el camí de tornada, ens refugiàrem entre unes roques. Ens hi vam estarfins que va caure la nit. Llavors, en afluixar el vent, aprofitàrem la llum de la lluna per arribar al poblat.

Les cabanes se’ns afiguraven fantasmes, amb la freda claror nocturna. En acostar-nos-hi ens sorprengué unbrogit com de molts peus en moviment. Vaig pensar que era el soroll del vent, però en apropar-nos-hi més vaig veuredotzenes de gossos salvatges rondant entre les cabanes. Van fugir de nosaltres tot grunyint.

La gossada devia haver envaït el poble tot just l’havíem abandonat, perquè s’havien cruspit totes les orelles demar que no ens havíem endut. Ho havien corregut tot en cerca de menjar, i Ramo i jo vam tenir treballs per trobarquelcom per sopar.

(L’illa dels dofins blaus, de Scott O’Dell)

Altres activitats:Textos amb una alta proporció de O, U àtones susceptibles d'ésser dictats:

Athos, ferit altra vegada per Cahusac, estava pal·lidíssim, però no havia reculat ni una passa. Només haviacanviat l’espasa de mà i lluitava amb l’esquerra.

D’Artagnan, segons les lleis del duel d’aquella època, podia ajudar qui volgués. Mentre cercava amb l’esguardquin dels seus companys podia ajudar, va sorprendre una llambregada d’Athos. Aquella llambregada era d’unaeloqüència sublim. Athos, abans de demanar auxili, hauria sucumbit, però podia esguardar, i els seus ulls digueren elque els seus llavis callaven.

D’Artagnan ho endevinà i, d’un salt terrible, es plantà al costat de Cahusac tot cridant:–A mi, cavaller guàrdia! Us mato!Cahusac es tombà. Era l’instant precís. Athos, al qual només sostenia el seu incomparable coratge, caigué de

genolls.(Els tres mosqueters, d’Alexandre Dumas)

23

Els robots són, naturalment, manufacturats a la Terra, però el transport per l’espai és molt més simple si es potfer a peces, les quals es munten un cop arribades al lloc on s’han de fer servir. Això també, per cert, elimina lapossibilitat que els robots, ja completament ajustats, vagin rondant mentre encara són a la Terra, tot provocant conflictesentre la U.S. Robots i la legislació estricta contra els robots que hi ha en aquell planeta.

Això, però, posava al damunt d’homes com Powell i Donovan la necessitat de sintetitzar robots complets, unatasca feixuga i complicada.

Powell i Donovan no havien estat mai tan conscients d’aquest fet com aquell dia particular en què, a la sala demuntatge, van provar de crear un robot sota la mirada vigilant de QT-1, profeta de Nostramo.

(Jo, robot, d’Isaac Asimov)

Altres frases amb els verbs sortir, poder, voler, etc.:• Jonàs va orientar el micròfon cap a la cambra: se sentia tossir-hi.• És algú que no es deixa veure, que calla però que, ara, tus.• El sastre reia pensant quina cara posarien quan el veiessin sortir de la caixa.• Surt el rector a la finestra i crida:...• El paper va sortint com si fos una peça de roba.• Va semblar que sortia del seu ensonyament.• No em miri així, que m'hauran de collir de terra.• Van trobar un racó on es recollia l'aigua de la pluja.• Ella havia de girar-se per recollir la poma d'or.• Em sap greu per aquells que no es puguin aguantar.• Només beuré una miqueta de rom que tu em donaràs quan puguis.• El pobre gall no ha pogut pair les píndoles.• Necessito algú decidit que vulgui emprendre el viatge.• Abans que li ho poguessin impedir s'enfilà a una vella pomera.• Jo havia arribat perquè Déu havia volgut.