1. Papers 96/2 (complert)_Papers 05/04/11 09:00 Pgina 285Papers, 2011, 96/2 285-308 Norbert Elias. Una proposta dintellectual portrait vint anys desprs de la seva mort Jordi Collet-Sab Facultat dEducaci. Universitat de Vic jordi.collet@uvic.cat Rebut: 21-01-2010 Acceptat: 22-09-2010 Resum Lestiu de 1990 moria a Amsterdam un dels socilegs ms preeminents del segle XX, lale- many Norbert Elias. La seva vida i la seva obra, profundament imbricades, sn un reflex de la complexitat, de les llums i les ombres del segle passat. Amb aquesta proposta de retrat intellectual pretenem per una banda commemorar lefemride dels 20 anys de la mort dun socileg poc reconegut i poc emprat. I daltra banda, oferir una introducci a un personatge i una obra que, per la seva magnitud i originalitat, mereixen estar entre les ms rellevants de la sociologia. Com a fil conductor de larticle proposem una combinaci de llocs fsics i simblics que van marcar la seva trajectria. Paraules clau: teoria sociolgica; Max Weber; Karl Mannheim; Sigmund Freud; nazisme; histria del pensament sociolgic. Abstract: Norbert Elias: a proposed intellectual portrait for the twentieth anniversary of his passing (1990-2010) In the summer of 1990, one of the most eminent sociologists of the 20th century, the German Norbert Elias, died in Amsterdam. His profoundly interwoven life and work are a reflection of the complexity the light and shade of the last century. With this proposed intellec- tual portrait, taking the opportunity of the twentieth anniversary of his death, we attempt offer an introductory guide to a figure and a body of work which, because of its magnitude and originality, undoubtedly deserves to be considered among the most important in sociology. As the thread running through this portrait, we propose a combination of the physical and sym- bolic places, spaces and people, events and connections that marked a long life and academic career which was little known and largely unrecognised until his later years. It is a career which undoubtedly constitutes one of the most outstanding and attractive legacies that the sociology of the last century has passed on to new generations of social science researchers. Key words: sociological theory; Max Weber; Karl Mannheim; Sigmund Freud; nazism; history of sociological thought.

2. Papers 96/2 (complert)_Papers 05/04/11 09:00 Pgina 286 286 Papers, 2011, 96/2 Jordi Collet-SabSumari 1. Breslau. Els origens 5. Anglaterra: lexili definitiu2. Heidelberg. La influncia dels Weber ii la influncia de Sigmund FreudKarl Mannheim6. Alemanya, Holanda i el final de la vida3. Frankfurt i el nazismeBibliografia4. Pars i el primer exili 1. Breslau. Els orgens Si, al llarg del segle XX, hi ha hagut un autor vinculat a la cincies socials a qui el dest semblava que li havia destinat lostracisme per consigna, aquest ha estat Norbert Elias. Fins i tot la mort li sobrevingu en un mal dia per al record i lalabana: el dimecres 1 dagost de 1990 moria a Amsterdam als noranta-tres anys. Elias va nixer a Breslau (en aquells moments, Alemanya, i en aquests moments, Wroclaw, Polnia) el 22 de juny de 1897 en el si duna famlia jueva, burgesa i alemanya. Com recorda lautor el meu pare era molt alemany, molt prussi (Elias, 1991: 17). Hermann Elias era propietari duna petita inds- tria txtil i la seva mare, Sophi, una dona adaptada al model tradicional de diferncia harmoniosa (Elias, 1991:17) de rols i encarregada de portar la casa i les relacions socials. De tots dos, a qui dedica la seva obra ms coneguda El pro- ceso de la civilizacin (Elias, 1987), i dun ambient social estable i ontolgica- ment sense escletxes proper a lantic rgim, Elias en treu unes forces i una tena- citat que, al llarg de la vida, haur desprmer a fons. Com ell mateix comenta (Elias, 1991: 23): s per aquest gran sentiment de seguretat que vaig viure al llarg de la meva infantesa que explico la meva perseverana ms tard, en lpoca en qu escri- via llibres i ning no em feia cas [] Tenia una intuci que tot aniria b al final, i atribueixo aquesta intuci al gran sentiment de seguretat del qual vaig gau- dir com a fill nic grcies a lamor dels meus pares. Com a membre duna famlia jueva a lAlemanya de principis de segle XX, Elias s preguntat per les discriminacions, el racisme i la inseguretat. Ell res- pon amb una reflexi que tamb incorpora a la seva obra sobre la reinterpre- taci del passat (Elias, 1991: 22): Quan penso que vaig viure, des de principis de segle XX, lonada creixent dan- tisemitisme, em sembla increble. En aquells moments, ens diem, aix (el racisme i la discriminaci als jueus) no pot pas passar a Alemanya. Jo em sen- tia plenament segur, malgrat que sembli increble vist des de la perspectiva actual.Aquestes declaracions no deixen de ser impressionants sabent com es va desenvolupar la histria, i ms quan la seva mare mor al camp de concentra- 3. Papers 96/2 (complert)_Papers 05/04/11 09:00 Pgina 287 Norbert Elias. Intellectual portait vint anys desprs de la seva mort Papers, 2011, 96/2 287 ci dAuschwitz aproximadament lany 1941. Per entendre fins a quin punt tenen poder les representacions socials en lactuaci de les persones, Elias recor- da emocionat que els seus pares, en una visita que feren a Elias a Londres un any abans de la mort daquests, encara li preguntaven a Norbert per quins set sous shavien de quedar a Anglaterra si no hi coneixien ning i per qu havien de tenir por dels nazis, si ells no havien fet mai cap mal. Elias incorpora tota aquesta experincia i aquests records a la seva teoria quan recorda que no es poden analitzar duna manera ingnua les poques passades des de la perspec- tiva actual. Com ell mateix diu (Elias, 1991: 69), entendre que, en aquells moments, els jueus alemanys tenien una conscincia collectiva damenaa no s ms que una projecci a posteriori.El servei militar dElias i la seva participaci en la Primera Guerra Mundial com a soldat (1914-1919), un soldat que no viu gens la guerra com a prpia sin com a imposada, acaben amb la seguretat ontolgica manifestada durant la infantesa i la primera joventut de lautor alemany. El mn social ha canviat i ell tamb. Tal com ens recorda (Elias, 1991: 41): La ruptura fou considerable. Tot havia canviat per a mi i jo tamb havia can- viat. I aquest tema em recorda el rol central que ha ocupat en canvi en el meu pensament i que podria anar lligat a aquesta experincia.No deixa de ser curis el fet que aquesta experincia de la Primera Guerra Mundial com a trencadora de les grans seguretats ontolgiques prpies de lan- tic rgim tamb sigui un punt dinflexi clau en la vida i lobra dun altre dels grans socilegs del segle XX, Alfred Schtz. Si Elias descriu lestranyesa que sent i el seu retorn a casa desprs de la guerra a partir del concepte de canvi, Schtz categoritza lexperincia daquest retorn a la Viena natal desprs de lar- mistici del dia 1 de novembre de 1918 a partir del concepte destranger. En els seus textos El foraster i El retorn a casa (Schtz, 1974), hi exposa, a nivell sociolgic, la seva experincia de desarrelament, destranyesa i destrangeria provocada per la tornada a una ciutat diferent duna persona diferent (ms tard elaborar el concepte dalternaci), aix com dautoengany per un enyo- rament de quelcom, el seu jo passat i la seva Viena passada, que ja no existeix.Pel que fa a litinerari acadmic dElias, s interessant destacar-ne, en pri- mer lloc, que rep ensenyament a casa seva per part dinstitutrius fins als sis anys, que s quan entra a lescola. All, com a bon alumne, sinteressa pel francs i per la filosofia i al cap duns quants anys entra a formar part de la Societat Annima de Filosofia, molt influda per Kant. s en el marc daquest grup que Elias decideix estudiar filosofia a ms de medicina, que era litinerari marcat. Com comenta Blomert (2002), la influncia daquesta societat destudi filos- fic podria ser important, en haver-li proporcionat una visi alternativa de Kant a la que, posteriorment, li imposar el seu director de tesi, Richard Hningswald a Breslau. Medicina pel desig familiar i filosofia per vocaci prpia. Com expli- cita sovint Elias, la seva formaci en medicina va tenir una gran influncia en el seu pensament i sempre fou molt crtic amb les distincions radicals entre natu- 4. Papers 96/2 (complert)_Papers 05/04/11 09:00 Pgina 288 288 Papers, 2011, 96/2Jordi Collet-Sab ralesa i cultura i amb el recel de la sociologia a treballar en una perspectiva en qu quedessin integrats els aspectes biolgics de la persona com a base per al seu desenvolupament social. Com es comenta a la introducci dun dels seus llibres, Elias (1994) s molt crtic amb els dualismes que sovint estructuren els debats terics i metodolgics en sociologia: Elias transciende los dualismos tradicionales naturaleza/cultura y estructu- ra/cultura sumergindolos en la corriente de continuidad de la evolucin de la especie humana a travs del desarrollo de sociedades humanas con un nivel de integracin por derecho propio.La medicina, per, dura fins que t la diplomatura i desprs se centra en la filosofia. Mentre encara s a Breslau, passa un semestre a Heidelberg per escoltar Karl Jaspers (1919) i un altre a Friburg per anar a un seminari dEdmund Husserl sobre Goethe (1920). Desprs, inicia, amb el seu director de tesi, el neokanti Richard Hningswald, una dissertaci que es convertir en la seva tesi doctoral (1924), titulada Idea i individu: Un estudi crtic sobre el concepte de la histria. El que interessa a Elias s el lloc i el paper de lindividu en la histria, partint de la sospita que li produeix la idea de lhome allat com a subjecte tradicional del coneixement. Segons Korte (2002), les preguntes i els debats amb Hningswald versen sobre com sorgeixen les idees en el curs de la histria, quines sn les raons per les quals els grecs veien i sentien la natu- ra de manera diferent dels romntics, per qu una persona primitiva consi- dera un arbre com una entitat espiritual i nosaltres no, etc. Aquest tipus de preguntes lacompanyaran tota la vida i no veure-les contestades ser el que limpulsar a trobar-ne la resposta en el que esdevindr el seu gran llibre: El proceso de la civilizacin.Com diem, ja en aquest moment, tot i lenfrontament amb el seu direc- tor (o potser grcies a aix), podem trobar a la seva tesi un dels eixos transver- sals de tota lobra de lautor alemany: la crtica al que ell anomenar lhomo clau- sus i que arrenca amb el dubte sobre la versemblana del subjecte transcendent. Aquest dubte, en el context neokanti en qu es mou Elias, sesdev, de facto, a partir de la crtica de lapriorisme (les condicions transcendentals que possibiliten lexperincia) que el filsof de Knigsberg propos en la seva Crtica de la ra pura1 i que era la base de lepistemologia a ls en aquells moments a Breslau i a mitja Europa. Com ell mateix comenta (Elias, 1991: 114): Ja mera impossible passar per alt tot el que Kant entenia com a intemporal i com a donat abans de qualsevol experincia, tant si era la idea dun nexe cau- sal com la del temps o les lleis naturals o morals. Jo creia que shavia dapren- dre daltres persones juntament amb les paraules corresponents, per tal que poguessin estar disponibles en la conscincia dun individu. 1. No deixa de ser curis que una crtica a Kant semblant a la dElias sigui el text que utilitzaPierre Bourdieu per comenar el seu fams post-scriptum de La distinci. 5. Papers 96/2 (complert)_Papers 05/04/11 09:00 Pgina 289 Norbert Elias. Intellectual portait vint anys desprs de la seva mort Papers, 2011, 96/2 289Aix doncs, en la seva discussi amb el director de la tesi, Richard Hningswald, i davant del qual acaba cedint perqu reconeix que aquest t ms poder que no pas ell, Elias ja esbossa un altre dels eixos de treball de tota la seva obra: la pregunta de per qu una persona i el seu grup senten lobliga- ci de comportar-se dunes maneres determinades que sn diferents de les dal- tres grups humans. Per dir-ho en termes actuals, Elias es pregunta per les dife- rents normativitats socials, tant al llarg dels diferents moments histrics com en els diversos estaments, classes socials, pasos, etc., i com aquesta normati- vitat est condicionada pels diferents hbits de percepci, de conducta, dapreciaci, etc. Elias ha trobat el tema de la seva vida (Korte, 2002).Aquest segon eix de treball que sacompanya de la crtica al subjecte conei- xedor individual i transcendent dels postulats epistemolgics kantians, abans de rebre una plasmaci definitiva al llibre Procs de la civilitzaci, va tenir una preformulaci concreta i ms simple en un article de 1921 per a la revista del grup descoltes jueus Blau-Weiss (Korte, 2002).En aquest article, De la mirada en la naturalesa, Elias ja plantejava la pre- gunta pel comportament hum i les seves pautes des duna perspectiva histo- ricista: social, factual (contraapriorstica) i de llarg termini. Si les pautes de coneixement, de comportament i de comprensi de les realitats sn diferents al llarg de la histria, cal estudiar com es dna aquest desenvolupament dels hbits de percepci, conducta i apreciaci per comprendre les condicions del coneixement. En aquesta lnia de pensament, cal veure-hi linters que mos- tra per dos dels grans eixos pels quals sha desenvolupat la sociologia al llarg del segle XX. Duna banda, el seu inters i la focalitzaci en la sociologia del coneixement, en el sentit danalitzar, tal com ho formulen Berger i Luckmann (1988), qu s concebut, viscut i practicat com a coneixement en cada etapa his- trica i per qu s aix. Daltra banda, i en un desenvolupament tamb parallel al de Schtz, el treball sobre el mn de la vida quotidiana, sobre les petites coses habituals, insignificants i del llenguatge (genealogia i evoluci dels usos, els matisos i els significats dels conceptes) com a eixos clau per comprendre les realitats socials, levoluci que segueixen, els canvis que fan i els significats que tenen. Alhora, en aquest article, Elias ja deixa entreveure dos elements de la seva perspectiva que seran constants en la seva obra: una mirada i un s ms funcional i menys substantiu dels conceptes i les (inter)relacions entre els indi- vidus i els contextos socials. 2. Heidelberg. La influncia dels Weber i Karl Mannheim Just quan est acabant els estudis, entre els anys 1923 i 1924, els seus pares comencen a passar penries econmiques que impedeixen que li puguin segu- ir subvencionant la carrera. Per aix, i durant aquests dos anys, Elias treballa en una fbrica com a comptable, un temps que, seguint el seu esperit positivit- zador de les experincies vitals, li ensenya moltes coses prctiques sobre leco- nomia. Finalment, es doctora en filosofia a Breslau i, conscient de les desavi- nences amb el director daquesta i la impossibilitat de fer-hi carrera acadmica 6. Papers 96/2 (complert)_Papers 05/04/11 09:00 Pgina 290 290 Papers, 2011, 96/2 Jordi Collet-Sab lany 1925, es trasllada a la Universitat de Heidelberg. Una universitat amb el record encara viu de Max Weber i Georg Simmel, i amb la presncia de tres personatges que marcaran la seva estada all: Alfred Weber, Karl Mannheim i Marianne Weber. Assisteix als seminaris dels dos socilegs i s convidat a les trobades cientificoliterries que la vdua de Max Weber organitza al sal de casa seva.Pel que respecta al sal de Marianne Weber, mitjanant Mannheim, s convidat a fer-hi una dissertaci i Elias escull parlar de la sociologia de lar- quitectura gtica (Varela, 1994). Proposa una explicaci materialista del tipus de construcci gtica deslligada del tpic de laspiraci humana i centrat en la competncia entre les ciutats medievals per fer lesglsia ms alta i ms boni- ca. En aquest punt, engega una distinci que ser clau en El proceso de la civi- lizacin i que recull levoluci diferent de les societats francesa i alemanya al llarg dels segles XVI i XVIII al voltant de les relacions entre la cort, la burgesia i el poble, i com aix es reflectia tamb en larquitectura de les catedrals que construen.Pel que fa referncia a Alfred Weber, en aquells moments estava estudiant la naturalesa especfica de la cultura i la seva evoluci com a eix central de tota societat humana. Segons Alfred, i seguint el debat amb el marxisme obert pel seu germ Max, la cultura no pot ser interpretada exclusivament des dels pro- cessos econmics, ja que la cultura t una naturalesa diferent i evoluciona duna forma especfica. Daquest inters i daquesta recerca, en va sortir el llibre Histria de la cultura (Weber, 1941). Com a tema per a la seva memria dha- bilitaci en sociologia, Elias proposa a Alfred Weber el paper de la societat i de la cultura florentina en el naixement de la cincia moderna. Amb aquesta fina- litat, Elias viatja a Florncia amb la pregunta de per qu, en el context concret de la Florncia de la baixa edat mitjana, sinicia el que ell anomena, el pas del pensament mitolgic al cientfic, amb lexemple de Galileu. Per la cosa no prospera per diversos motius: lexigncia dAlfred Weber; el temps despera que li demanen per esdevenir privat-dozent, i perqu aviat Karl Mannheim li proposa que, quan ell vagi a Frankfurt com a catedrtic, lacompanyi com a ajudant.Des que arriba a Heidelberg, Elias coneix Mannheim, duna edat semblant i amb qui sentn a nivell personal i poltic ms que no pas amb Alfred Weber; i comena a fer-li de fals privat-dozent, ja que, de fet, Mannheim encara esta- va en aquesta posici. Aix, si dAlfred Weber en treu linters per les condi- cions de possibilitat, canvi i interpretaci de la cultura i el paper de la vida quotidiana, Mannheim influeix poderosament en ell pel que respecta a tot el camp de la sociologia del coneixement. La rivalitat entre Alfred Weber i Karl Mannheim era el reflex duna societat cada vegada ms dividida i acab escla- tant a lassemblea de Socilegs Germnics celebrada a Zurich lany 1928. El debat arran de les diferents postures epistemolgiques que shi debatien va ser exposat per Elias duna forma brillant: com es podia alliberar el saber de lanatema que, sobre ell, han llanat els relativistes (Mannheim), els socilegs economicistes (Marx i Lukcs) i els filsofs nominalistes. De fet, lobra dElias 7. Papers 96/2 (complert)_Papers 05/04/11 09:00 Pgina 291 Norbert Elias. Intellectual portait vint anys desprs de la seva mort Papers, 2011, 96/2 291 es pot entendre com una resposta a aquesta pregunta des dun model que no busca contextualitzar la recerca de lobjectivitat des de la reflexi terica, sin a partir de la contextualitzaci histrica del desenvolupament dels processos socials, intentant no caure ni en lindividualisme cec dels accionalistes, ni en el determinisme social estructuralista, tal com intenta deixar clar a Compromiso y distanciamiento (Elias, 1983). Els tres pilars dElias. I: La influncia de Max Weber Com ja hem comentat, quan Elias arriba a Heidelberg, lombra de Max Weber, tant a travs del seu germ Alfred, com de la vdua Marianne, com fins i tot a travs de Mannheim, s molt llarga. Per a Max Weber, la noci de racionalit- zaci intenta copsar el moviment fonamental que, en els darrers segles, havia transformat profundament i de forma especfica Europa amb conseqncies, com a mnim, ambivalents. Un moviment de fons que, actuant en les diver- ses esferes de la vida, tendia a racionalitzar cada cop ms la vida de les perso- nes. Aquesta racionalitat especfica, la racionalitat instrumental que s la pr- pia i la que va imposant-se en la modernitat, t el seu exponent ms clar en el capitalisme i el seu distintiu de calculabilitat i de previsibilitat. Una raciona- litat que implica que els actors surtin dun camp de joc amb les normes i les emocions tradicionals per entrar en un altre joc on les normes tenen molt ms a veure amb la calculabilitat, la reglamentaci quotidiana, la previsibilitat i una manera de viure racional en relaci amb els propis fins (instrumental).s difcil no veure una clara complementarietat entre el procs de racio- nalitzaci modern europeu analitzat per Weber i el procs de civilitzaci modern europeu descrit per Elias. Aix, si, mentre a Ltica protestant i lesperit del capi- talisme, Weber analitza com ltica de les esglsies reformades, especialment la calvinista, exigeix una reglamentaci quotidiana de la vida moral i de la vida di- ria, a El proceso de la civilizacin, en el context del nou marc de joc que s la cort, Elias analitza com la noblesa inicia un fort procs de regulaci i poliment de les normes cortesanes, dels hbits quotidians i de les relacions socials. Tots dos processos tenen el mateix objectiu: preveure els resultats de les prpies accions com a conseqncia de controlar-les i de dominar-les de manera creixent.Aquesta forta lnia de continutat entre la mirada que veu la racionalitzaci i la que veu la civilitzaci com a eixos clau de la modernitat, es pot observar duna manera especialment difana en tot el que fa referncia a laugment pro- gressiu del control i de lautocontrol, que es dna tant en el procs de cons- trucci del capitalisme, com en el procs cortes de civilitzaci. Per a Weber, en un primer moment, la racionalitat moderna, vinculada a ltica protestant, aconsegueix alliberar els individus premoderns del marc de joc tradicional i sen construeix un de ms lligat a la ra, a les finalitats, etc., el qual va acom- panyat de la construcci del subjecte modern capa de triar, de decidir i de preveure. Per les conseqncies no previstes que comporta aquest moviment acaba fent emergir una modernitat que sotmet els individus als imperatius fun- cionals i burocrtics (gbia de ferro), amb una prdua important de capacitat 8. Papers 96/2 (complert)_Papers 05/04/11 09:00 Pgina 292 292 Papers, 2011, 96/2 Jordi Collet-Sab dacci enfront de processos i dinmiques que van ms enll dun mateix; alho- ra que aquesta racionalitzaci, aquest domini i aquesta previsibilitat creixent sobre lentorn i un mateix comporta una prdua creixent dexperincia de sen- tit de la prpia vida (desencantament del mn). Finalment, doncs, per a Weber es va entrant ms i ms en un mn racionalitzat que no ens pot proporcionar un sentit, un imperatiu normatiu substantiu a les normes socials, mentre els imperatius funcionals i la racionalitzaci instrumental segueixen ampliant el seu domini.Segons Elias, el nucli del procs de la civilitzaci s la interdependncia mtua entre els controls socials que sinterioritzen i esdevenen autocontrols (emocionals, comportamentals, relacionals, etc.), uns autocontrols que alhora conviden a reforar els controls socials mutus. El procs de civilitzaci impli- ca leducaci de les noves generacions en el control progressiu de les pulsions, lautoregulaci dels comportaments, de les relacions socials, dels sentiments, etc., una civilitzaci que evoluciona de forma interdependent amb processos estructurals de concentraci de poder reial, de monopoli creixent de la vio- lncia, de construcci dels estats naci, etc. Un procs de civilitzaci ents des dels processos histricament orientats a llarg termini que, com en Weber en el cas de la racionalitzaci, implica alhora la construcci del subjecte modern ents com un ens diferenciat del magma social i cada vegada ms conscien- ciat dsser autnom, diferenciat i autodeterminat.Elias, tot i reconixer el seu mestratge, marca distncies cap a Weber, afir- mant, per exemple, que el procs de racionalitzaci s una manifestaci ms del procs de civilitzaci, juntament amb el de diferenciaci social, el del mono- poli creixent de la violncia, etc. Aquest s un debat complex amb dues postures bsiques: una primera que accepta la perspectiva eliasiana i que concedeix al vector de fons de la civilitzaci la capacitat dintegrar els processos de racio- nalitzaci, de diferenciaci social, de lluites destaments i classes, etc., entesos com a elements integrants dun procs histric ms global, el de civilitzaci. En segon lloc, podem entendre que les perspectives de Weber i Elias assenya- len el mateix procs de modernitzaci occidental globalment i amb les parti- cularitats que el caracteritzen, per cadascun en ressalta aquell element que li sembla el vector central, el motor.Elias tamb retreu a Weber que no t sentit buscar en la nova classe bur- gesa professional la racionalitat de la modernitat, perqu s precisament el model de civilitzaci aristocrtic i cortes el que modela la racionalitat burge- sa, malgrat que, dentrada, tingus com a objectiu distingir-sen a travs de la civilitzaci dels costums i les formes. Ms enll daquestes crtiques, a parer nostre, el nucli de la distncia que Elias marca amb Weber el trobem en lacusaci de separar massa lindividu de la societat i de passar de facto dun individualisme metodolgic a un individualisme ontolgic. Dacord amb la perspectiva dElias, s molt important que no pugui haver-hi cap dubte sobre la unitat ontolgica de lindividu i la societat, i que sempre sespecifiqui que el tracte diferenciat de tots dos s noms un recurs analtic. Com comenta el propi Elias (1995: 173): 9. Papers 96/2 (complert)_Papers 05/04/11 09:00 Pgina 293 Norbert Elias. Intellectual portait vint anys desprs de la seva mort Papers, 2011, 96/2 293 El famoso ejemplo de Max Weber de la accin social y la no social, es decir, de la que, con toda evidencia, es puramente individual, muestra con la mxima claridad esta posicin de principio egocntrica en la que una persona se expe- rimenta primariamente como individuo singularizado. Cuando muchas per- sonas abren al mismo tiempo un paraguas porque comienza a llover, no esta- mos, segn Weber, ante una accin social. Weber se olvida, como tan a menudo hace en su diseo terico, de identificar esta accin no social de forma con- ceptualmente positiva; pero claramente se echa de ver de qu se trata. Todo individuo acta aqu para s; el polo opuesto de la accin social, ideado este caso por Weber, es desde su punto de vista la accin puramente individual []. Segn Weber, su actuacin slo es social por un acto volitivo del indivi- duo, a saber, cuando en la conciencia del actuante va dirigida a otras personas.En un altre lloc, segueix amb largument (Elias, 1991: 140): Max Weber no lleg nunca a solucionar intelectualmente el problema de la relacin entre dos objetos bsicamente aislados y estticos a que parecen refe- rirse los conceptos acuados de individuo y sociedad por separado. El intento de Weber de introducir su fe axiomtica as configurada, el indivi- duo absoluto como realidad social propiamente dicha, en un marco teorti- co gracias al cual la sociologa podra acreditarse como disciplina ms o menos autnoma, estaba condenado de antemano al fracaso. Elias intenta resoldre el problema sociolgic entre individu i societat a par- tir del concepte de configuraci, que, a partir dels anys seixanta, reconverteix en figuraci. Per aix, la sociologia eliasiana sovint sanomena sociologia figu- rativa. Com ell mateix planteja ja a El proceso de la civilizacin (Elias, 1987: 33): En el curso del proceso civilizatorio se cambian las estructuras de los indivi- duos en un sentido concreto, esto es lo que quiere decir en realidad el con- cepto de civilizacin en el sentido fctico que se utiliza en este trabajo. La idea, tan difundida hoy, del individuo como un ser absolutamente indepen- diente y extrao a todos los otros en ltimo trmino es muy difcil de conci- liar con los hechos que emergen de nuestras investigaciones. Elias, des de les seves primeres aportacions, en qu senfronta als postulats kantians de lindividualisme epistemolgic, ja es contraposa a una idea de la societat entesa com un conjunt dindividus allats, independents els uns dels altres, amb una essncia autntica que rau en el seu interior (autntic jo) i que, de fet, noms es comuniquen entre ells de forma externa i superficial. Aleshores, Elias, en un dels moments segurament ms brillants de la seva obra, es pre- gunta (Elias, 1987: 38): Como poder determinar con claridad y nitidez las paredes o los muros reales y palpables que contienen ese interior. Se trata de una experiencia funda- mental de todos los hombres que no precisa de explicacin posterior como parece a menudo? O se trata de un tipo de autoexperiencia caracterstica de un 10. Papers 96/2 (complert)_Papers 05/04/11 09:00 Pgina 294 294 Papers, 2011, 96/2Jordi Collet-Sab cierto estadio de la evolucin de las composiciones realizadas por los hombres y de los hombres constituidos por estas composiciones?Ell respon aquestes preguntes amb la hiptesi que el procs de civilitzaci va portar alhora un procs de control ms gran que els processos naturals i socials (fiscalitat, violncia, territori, etc.) i un autocontrol ms i ms gran sobre les prpies emocions, sentiments, pulsions (autovigilnica i autocons- cincia, etc.). Sobretot aquests elements de coacci interna i dautocontrols individuals que van anar esdevenint automtics (inconscients, naturals) sn els que van anar posant les pedres per construir el mur invisible que separa el meu jo, el jo mateix, aquesta experincia dinterioritat, dall que passa a fora i de les altres individualitats. Aix, sn precisament els autocontrols civilitzadors els que esdevenen el mur que separa la meva interioritat duna suposada exterioritat. Aquest s, per Elias, el naixement del procs dindivi- dualitzaci, de la idea de persona com a homo clausus. Un procs, una met- fora que es troba a larrel de lequvoc de contemplar individu i societat com dos ens amb realitats, arrels i processos diferenciats.Contra aquesta perspectiva, primer a partir del concepte de composici i de configuraci i, finalment, de figuraci, Elias intenta explicar que sn les dues cares duna mateixa moneda. El concepte dinterdependncia, que vincula en un sentit ontolgic fort els dos aspectes de la realitat, la societat i lindividu, s el que hi ha al cor del concepte de configuraci, un concepte que Elias expo- sa a partir de la genealogia i la desconstrucci del mur que separa individu i societat. Un mur fet dels impulsos passionals i afectius continguts, refrenats i situats a linconscient, sense possibilitat de viurels en lexperincia del jo, i que resten tancats com una mena de caixa forta on, suposadament, cadasc t la seva essncia com a individu. Aix, Elias contraposa a Weber i la seva met- fora de lindividu allat la necessitat de pensar sempre en termes dinterde- pendncia i de certa paradoxa: com ms civilitzats estem, com ms forta s la societat i el tramat dinterdependncies socials, ms experincia dindivi- dualitat, dhomo clausus tenen els individus. Aquesta perspectiva eliasiana del procs dindividualitzaci creiem que s una aportaci interessant al debat actual sobre la naturalesa, labast i les conseqncies del mateix procs que sest produint amb fora des de fa un parell de decennis a la sociologia. Reprendrem aquest punt ms endavant.Per acabar, voldrem exposar un parell ms de vincles entre Elias i Weber. En primer lloc, caldria posar de manifest la forta influncia de Weber en Elias pel que fa a lactitud del recercador. La neutralitat axiolgica de la sociologia va ser un principi aplicat per Elias duna manera clara, potser fins i tot en certs moments de la seva vida, de manera sorprenent. Finalment, Elias s ms opti- mista que Weber pel que es refereix a levoluci del procs de modernitat: Weber atorga un sentit ms trgic al procs de racionalitzaci, de manera que veu, en els resultats ambivalents que aquest ofereix, un tancament progressiu de lhoritz vital i, dalguna manera, una deshumanitzaci progressiva que el fan ser, en cert sentit, pessimista. Elias, per contra, contempla el procs de civi- 11. Papers 96/2 (complert)_Papers 05/04/11 09:00 Pgina 295 Norbert Elias. Intellectual portait vint anys desprs de la seva mort Papers, 2011, 96/2 295 litzaci com una cosa (en el sentit durkheimi) i avalua algunes de les seves conseqncies com a problemtiques, per, alhora, en conjunt, com un pro- cs esperanador per a la humanitat. Karl Mannheim Si Freud i Weber sn dues de les influncies importants ms o menys recone- gudes per Elias, podem considerar que Mannheim s la tercera pota sobre la qual es recolza el projecte de lautor de Breslau, per aquesta, potser per la con- temporanetat que comporta, potser per les seves maneres de fer poltica de despatxos, especialment a Anglaterra, s la menys explicitada. Ell mateix, en un dels captols de Norbert Elias par lui-mme (1991: 137), en qu parla sobre Alfred Weber i Karl Mannheim, exposa els debats que tenen lun amb laltre en el moment en qu Elias treballa amb ells a Heidelberg; exposa les discus- sions i la rivalitat entre tots dos, com tamb algunes de les misries del com- portament personal i competitiu de Mannheim, especialment a Anglaterra, per relaciona poc aquests debats i aquests personatges amb el seu treball posterior. A nivell de la producci terica, com comenten Lamo de Espinosa i altres (1994: 433), podem veure grans vies dinfluncia diferents de Mannheim sobre Elias. En primer lloc, en el marc de la proposta de sociologia del coneixement que Mannheim fa a Ideologia i utopia. Lexpressi sociologia del coneixement (Berger i Luckmann, 1988) havia estat encunyada per Max Scheler el 1925, que socup del problema de fins a quin punt podem considerar que hi ha deter- minaci existencial del pensament hum. Aix, mentre que per a Scheler la socie- tat determina la presncia per no la naturalesa de les idees i del pensament, per a Mannheim, en un clar debat amb el concepte dideologia de Marx, diu que la societat determina tant la presncia com el contingut de les idees (amb algu- nes petites excepcions). Mannheim, mitjanant la seva anlisi, en qu afirma que tot, dhuc la prpia reflexi terica, s ideologia, situava qualsevol forma de coneixement en una posici de relativisme pur. Per ressituar aquesta posici epistemolgica, Mannheim desenvolupa la idea de relacionisme o perspecti- visme, en qu indica que cada persona, en el seu pensament, est lligada al seu sser, a la seva posici social, malgrat que aquest encadenament a la prpia posici social estructural s diferent en funci del lloc que socupa en lestructu- ra social desigual, reflexi que dna lloc al debat dels intellectuals indepen- dents. Per tant, si volem conixer un fenomen, ens calen les diferents perspec- tives dels diferents pensaments socialment situats per assolir un coneixement global (per aix la posici de Mannheim tamb sanomena perspectivisme). Per, per a Elias, la proposta de desemmascarament de tot coneixement a partir del concepte dideologia encara li semblava pobre. Elias, en un movi- ment que cont alhora un gran deute amb Mannheim i una clara voluntat de desmarcar-sen, es pregunta (Elias, 1991: 136): Per qu no podem produir un saber sobre la societat humana que no sigui ideolgic? 12. Papers 96/2 (complert)_Papers 05/04/11 09:00 Pgina 296 296 Papers, 2011, 96/2Jordi Collet-SabAix va nixer el projecte teric dElias de construir una teoria de la socie- tat, un instrument danlisi social (de sociologia del coneixement) que tingui en compte els processos econmics de producci, els mitjans per controlar la violncia, les formes dautocontrol dels subjectes i les formes dorientaci ideo- lgica, entesos com a processos interdependents. Com diem, la proposta de sociologia de coneixement dElias es pot entendre clarament com a deutora de la de Mannheim, alhora que, a parer nostre, representa un intent molt ms complex, ambicis i aplicat de comprendre les diferents situacions socials i histriques que determinen el pensament. Un pensament que, malgrat que contempli les divisions i les desigualtats socials, podem dir que presenta, com a subjecte del saber, la societat i no els seus individus presos individualment (en lnia amb la seva crtica a lepistemologia kantiana).Elias, a partir del concepte dinterdependncia, que literalment linterpre- ta com que tots som part els uns dels altres, tamb soposa amb vehemncia a la distinci ontolgica entre individu i societat. s important destacar com Elias, a travs del concepte dinterdependncia, en el qual es concentren els processos histrics que generen lautoexperincia a lindividu de ser un homo clausus, de ser quelcom ontolgicament diferent de la societat, una societat que empricament no existeix com argumenten algunes teories, busca expo- sar com sn els mateixos processos socials i personals els que configuren els individus i les societats alhora i en una interrelaci constant i determinant. Segons Elias, a partir de la interdependncia (concepte al qual lhabitus de Bourdieu s extraordinriament proper) senfronta alhora a les teories que donen una primacia ontolgica a lindividu o b a les que organitzen el des- envolupament social a partir destructures sense subjecte, i en els seus estudis concrets intenta desgranar aquesta interdependncia, que s la que va cons- truint a poc a poc, i de maneres desiguals, el procs de civilitzaci. s a dir, el procs pel qual all que s coneixement, que s correcte, es va consolidant i expandint com a tal, i com posteriorment va esdevenint quelcom natural, donat per descomptat i part imprescindible del currculum de la socialitza- ci dels infants.Aquest segon aspecte que volem destacar s la insistncia comuna en la importncia del llenguatge i del canvi en els significats de les paraules com a forma de recerca dels canvis estructurals profunds en levoluci duna socie- tat. Mannheim creia que fer anlisi destils de pensament a partir de lan- lisi de significacions era fonamental per poder realitzar la sociologia del conei- xement que ell proposava. Mannheim descrivia aix aquesta anlisi (Leyva et al., 2002: 240): Las ligeras variaciones y modificaciones que el aparato conceptual de todo un grupo debe sufrir al cambiar la situacin del grupo en la sociedad [...] las palabras nunca significan lo mismo cuando las usan grupos distintos aun en el mismo pas y las ligeras variaciones de sentido suministran las mejores pistas para descubrir las diferentes tendencias de pensamiento en una comu- nidad. 13. Papers 96/2 (complert)_Papers 05/04/11 09:00 Pgina 297 Norbert Elias. Intellectual portait vint anys desprs de la seva mort Papers, 2011, 96/2 297 Aquests tipus danlisi, i no noms aplicats al llenguatge, foren duna gran utilitat per a Elias al llarg de la seva obra, un intent de teoritzar a llarg termi- ni el desenvolupament del coneixement hum, una utilitat que es manifesta, per exemple, en lestudi del concepte de civilitzaci francs i el de cultura ale- many. Com ell mateix exposa (Elias, 1987: 160): Son precisamente estas manifestaciones, aparentemente insignificantes, como la lengua, que no es otra cosa que relaciones humanas y grupales en voz alta [] las que a menudo nos revelan aspectos de la estructura social y de la evo- lucin espiritual. Finalment, en tercer lloc, cal destacar la coincidncia dels objectius de les propostes teriques respectives. En una ambici molt moderna, molt vin- culada encara a un paper de la cincia com a illuminadora de les realitats fos- ques i, per tant, com a alliberadora, tots dos pretenien que la seva sociolo- gia (del coneixement) servs com a guia per a una activitat humana ms racional, que implicava, alhora, treballar per esdevenir uns cientfics socials el mxim dobjectius possible, s a dir, tan distanciats com es pogus de la ideologia del seu grup social. 3. Frankfurt i el nazisme Com podem veure, els anys passats a Heidelberg foren els temps en qu Elias perfil el qu i el com de la seva obra. Una obra que, a ms de les clares influn- cies de Sigmund Freud que veurem desprs i de Max Weber, t en la figura de Mannheim i els debats amb ell al voltant de la sociologia del coneixement, el ter- cer pilar sobre el qual Elias construir la seva teoria. Analitzarem aquest tema amb ms detall en el punt segent. Com diem, lany 1929, Mannheim rep la invi- taci docupar una ctedra de sociologia a Frankfurt, i ell proposa a Elias que sigui el seu ajudant. Aquest accepta la proposici, ats que veu en aquesta collaboraci una drecera cap a la seva habilitaci com a docent titular i la pos- sibilitat de saltar-se una llista despera de com a mnim deu anys amb Afred Weber. Aix, la primavera de 1930, Mannheim i Elias engeguen el Seminari de Sociologia al primer pis de lInstitut per a la Investigaci Social dirigit per Max Horkheimer i que disposa de la presncia, entre altres recercadors de prestigi, de Theodor W. Adorno (cinquanta anys ms tard, Elias rebr el premi amb aquest nom en honor de la seva trajectria intel.lectual), Walter Benjamin, Erich Fromm, Herbert Marcuse, etc. Per la cooperaci entre els dos caps, Horkheimer i Manheim era poca, ja que se situaven polticament lun massa a lesquerra (Mannheim a Horkheimer) i laltre massa a la dreta (Horkheimer a Mannheim). Malgrat aquestes desavinences, tots dos ajudants, Leupold Lwental i Norbert Elias, exercien dintermediaris i la seva relaci fou cordial. Elias, amb bona m per als estudiants, s qui porta de facto el Seminari de Sociologia i la relaci i latenci als estudiants. Pel que respecta al treball dha- bilitaci, Mannheim vol que Elias faci recerca sobre el liberalisme francs, ja 14. Papers 96/2 (complert)_Papers 05/04/11 09:00 Pgina 298 298 Papers, 2011, 96/2Jordi Collet-Sab que en aquells moments ell est estudiant aquest tema. Per Elias, quan comen- a a treballar en aquest tema, topa amb el segle XVIII, comena a interessar- se per lhome cortes i opta per elaborar un treball sobre aquest tema, una recerca que, trenta anys ms tard, es publicar per primer cop amb el ttol de La sociedad cortesana i que busca comprendre com la noblesa guerrera i terra- tinent acaba esdevenint lelit de lestat absolutista francs en un procs de dependncia mtua creixent entre aquesta i el monarca absolutista. Ja en aques- ta recerca trobem lembri de la seva gran obra, El procs de la civilitzaci, tant a nivell de perspectiva (vinculaci entre la sociognesi i la psicognesi dels pro- cessos de civilitzaci, lambivalncia i la no intencionalitat teleolgica dels processos socials i dels seus resultats, les interdependncies entre els grups, les classes i els estaments, etc.), com de conceptes (civilitzaci, interdependncia, comportaments humans, economia afectiva, etc.).El 1933, desprs de tres anys interessants i intensos en un ambient intellec- tualment molt estimulant a Frankfurt (ell mateix va dir, quan va rebre el premi Adorno, que aquells anys van ser els ms emocionants i rics de la meva vida2), Elias acaba el seu treball dhabilitaci i comencen els trmits per fer-la efecti- va. De fet, desprs dhaver rebut la venia legendi, noms li mancava pronun- ciar la conferncia inaugural i ja hauria estat habilitat, per la mala sort trun- c aquest moment i van comenar les autntiques dificultats per a ell. El context poltic i social alemany entr en una espiral que acabaria amb el nazisme al poder i amb lesclat de la Segona Guerra Mundial. Desprs de la derrota elec- toral de 1932 de Hilter davant Hindenburg, el lder del nacionalsocialisme promogu una espiral de revolta i violncia als carrers, per tal de debilitar i fer caure el govern legtim; una revolta que va culminar en el seu ascens al poder el 30 de gener de 1933, quan fou proclamat canceller alemany. Hitler convo- c noves eleccions el maig de 1933 en un context molt enrarit i les guany, tot i que sense majoria, amb la qual cosa encet la cursa per acumular tots els cr- recs de poder al pas fins que es va convertir en el Reichsfhrer.En aquest context poltic i social, un dels primers llocs que van ser objec- te de la violncia feixista foren les universitats, i especialment un lloc com lInstitut per a la Recerca Social de Frankfurt, que tenia el sobrenom de la casa de Marx. Elias t la bona pensada de destruir llistes destudiants rojos i altres documents i llibres comprometedors. Al cap de pocs dies, les SS el van a buscar a casa seva perqu els doni les claus de lInstitut. Tal com ell mateix explica, com que sabia que no hi trobarien res comproms, es mostra altiu amb la policia nazi, que, desprs dinterrogar-lo i descorcollar lInstitut davant seu, el deixa marxar a casa. s el moment dengegar el pla de fuga que, ja des de principis de lany 1933, Elias havia planejat. Primer, s portat amb cotxe fins a Sussa, on demana ajut i asil i ning no lin dna. Desprs, retorna a Alemanya per fugir cap a Pars, on sestar dos anys, mentre els seus pares, com 2. Discurs de recollida del premi Theodor W. Adorno a Frankfurt, titulat La autoridad delpasado: En memoria de Theodor W. Adorno. 15. Papers 96/2 (complert)_Papers 05/04/11 09:00 Pgina 299 Norbert Elias. Intellectual portait vint anys desprs de la seva mort Papers, 2011, 96/2 299 hem comentat, resten a lAlemanya nazi sense percebre el perill imminent que corren, malgrat la crua realitat. 4. Pars i el primer exili Com ja sha exposat ms amunt, Frana, la seva llengua, histria i cultura eren molt estimades per Elias. Des de jove, havia estudiat francs, llengua que par- lava correctament i sense accent, i li havia interessat la cultura del pas ve. Per, i malgrat que en les seves memries recorda aquests dos anys, 1933-1935, com a molt estimulants malgrat que estava absolutament sol i sense poder comptar amb lajuda daltres persones (Elias, 1991: 66), sn anys durs. Busca per tots els mitjans contactar amb les universitats de Pars per obtenir-hi algu- na plaa de professor, per els intents sn en va. Les seves condicions de vida, malgrat que disposa dalguns diners dels seus pares, sn dures i munta un petit taller per fer joguines amb dos socis. Amb els mesos, i grcies a aquesta feina, arriben a poder viure modestament. Alhora, i com a mostra daquella tenaci- tat que, segons ell mateix, s fruit de la confiana bsica de la infantesa, acon- segueix mantenir viva la flama acadmica i escriu un article per a Klaus Mann, un editor exiliat, sobre Lestil kitch (Elias, 1998), i rep una petita beca duna fundaci holandesa per escriure sobre lexpulsi dels hugonots a Frana. Malgrat aquests petits articles, juntament amb la capacitat per tirar enda- vant el taller i la venda de joguines, Elias experimenta a Pars alguns moments de forta dificultat. Explica que a Montparnasse, on viu aquests dos anys, ms dun dia va haver de demanar que li paguessin un caf i un entrep perqu no tenia diners. Amb aquest panorama, per sense ressentiment, acaba deixant Frana perqu no veu cap futur, cap cam, en la vida acadmica que pugui seguir. Quan el matrimoni Glucksmann, amics jueus de Breslau, el conviden a anar a Anglaterra, hi accedeix malgrat que no coneix gaire langls i li sap greu deixar Frana. Aix, el 1935, quan passa per Alemanya per acomiadar-se dels seus pares (un pas plenament nazi, per, alhora, on regnava lordre i era percebut com un estat de dret (Elias, 1991: 68)), aquests li compren una mquina descriure de viatge amb la qual redactar El procs de civilitzaci. Finalment, arriba a Anglaterra com a exiliat grcies a la carta dinvitaci dAlfred Glucksmann. 5. Anglaterra: lexili definitiu i la influncia de Sigmund Freud Elias arrib a Londres el 1935 amb ganes de reprendre el tema de la seva tesi dhabilitaci sobre La societat cortesana. Negocia amb un comit de refugiats jueus una ajuda per escriure un llibre com a possible via dentrada a lacad- mia anglesa, per el baix nivell dangls i el volum de la proposta dElias ho impedeix i, al final, acorden passar-li uns diners com a manutenci, per tal que pugui satisfer les necessitats mnimes. Amb aquesta ajuda, i ja installat en una modesta habitaci de la capital anglesa, Elias descobreix la biblioteca del British Museum, la mateixa que havia servit dhbitat a Karl Marx per 16. Papers 96/2 (complert)_Papers 05/04/11 09:00 Pgina 300 300 Papers, 2011, 96/2Jordi Collet-Sab escriure, entre altres, El capital, i que es converteix per al socileg de Breslau en el centre de la seva vida. Lexiliat alemany, pobre i outsider, troba en el tre- ball intellectual diari i constant una escapatria al drama personal i familiar dels darrers anys, sense perdre mai del tot la sensaci que el que est fent t qua- litat i s til, malgrat que en aquells moments no desperti linters de gaire- b ning. s precisament a la biblioteca del British Museum on Elias descobreix per certa casualitat els llibres de cortesia i els tractats detiqueta (sembla que la tro- balla comena pel Nouveau trait de civilit escrit per De Courtin), uns escrits que mostren la diversitat de les normes socials en vigor en diferents moments i espais. Elias, partint daquest material, comena a aprofundir en el seu estu- di comparatiu per pasos, aix com a analitzar-ne levoluci: comena el tre- ball sobre El procs de la civilitzaci3 que durar tres anys. Aquest treball es constitueix a partir de la perspectiva construda en La societat cortesana, la tesi dhabilitaci sense publicar, alhora que, com tot treball intellectual, es basteix en contra dunes altres perspectives, idees i teories. Com ell mateix explica, el treball sobre el procs de civilitzaci tamb busca contradir les teories psico- lgiques de moda (no psicoanaltiques) (Elias, 1991: 72):Que creien fermament que calia avaluar la mentalitat de les persones a partirde formularis o daltres mtodes quantitatius per poder dir quelcom irrefuta-ble, i utilitzant aquest mtode es creien capaos, basats en els resultats delstests fets a les persones davui en dia, de parlar de lsser hum en general. Pera mi, era clar que noms es tractava dun intent daplicar a les persones elsmtodes de la fsica o la biologia, per fent aix excloen tot procs devolu-ci humana. Al llarg de tres anys (1935-1938), no exempts dincredulitat per part del comit de refugiats que li proporcionava els diners justos per viure, Elias tre- balla incansablement en la que ser la seva obra magna. La publicaci dEl procs de la civilitzaci esdev, una altra vegada, una odissea. Com exposa Korte (1998), els pares de lautor van finanar la impressi de proves del pri- mer volum de lobra Els canvis de conducta en les classes altes laiques del mn occidental, que va ser publicada el 1937 per una petita editorial de Grfenhainichen (Alemanya). Elias va enviar aquest primer volum a diversos amics i autors coneguts de lpoca, amb el doble objectiu de difondre lobra i de preparar-ne la publicaci del segon volum, Les transformacions de la socie- tat, que havia de veure la llum lany 1938 a Praga, per locupaci nazi de Txecoslovquia va fer que els originals dimpressi fossin portats clandesti- nament a Sussa, on, finalment, el 1939, va ser publicada lobra El procs de la civilitzaci: Investigacions sociogentiques i psicogentiques a leditorial Haus 3. Com en altres casos, la qesti de la traducci de lalemany al catal s problemtica. Enfrancs, el ttol original (ber den process der zivilisation) ha estat tradut per Le procs decivilisation, i en castell per El proceso de la civilizacin. 17. Papers 96/2 (complert)_Papers 05/04/11 09:00 Pgina 301 Norbert Elias. Intellectual portait vint anys desprs de la seva mort Papers, 2011, 96/2 301 zum Falken, de Basilea. El tiratge fou baix i la difusi de lobra, feta en un context social i poltic de recepci molt negatiu. De fet, dautors ressenyables noms Thomas Mann constata que s un llibre interessant. Daquesta poca, Elias en destaca (Varela, 1994) que era cada vegada ms conscient de les dife- rncies de comportament entre la societat alemanya i langlesa, justament en un moment en qu la seva mirada sanava construint al voltant de les dife- rncies de mentalitat. Unes mentalitats nacionals que, per prpia expe- rincia, creu que cal estudiar de forma sistemtica i sobretot comparada per poder-les comprendre millor. Desprs de la no-habilitaci a Frankfurt, de lexili a Londres i del gaireb nul ress duna obra com El procs de la civilitzaci, Elias aconsegueix, lany 1940, una beca de recerca de la London School of Economics. Per noms podr comenar a gaudir-ne quan retorni de la detenci que ell, juntament amb altres alemanys, viuen durant vuit mesos a lilla de Man. Al retornar a Anglaterra, va entrant a poc a poc en els cercles acadmics; munta el Group Analitic Society amb Melanie Klein; treballa amb Foulkes, un psiquiatre psicoanalista, el que ells anomenen psicoanlisi de grup, etc. Finalment, lany 1954, rep les ofertes de les universitats de Leicester i de Leeds per anar-hi a fer classes. Es decanta per Leicester, on sest comenant el Departament de Sociologia (all coneix Neustand, un alemany tamb exiliat que s, de fet, qui el proposa per a la plaa) i s a prop de Londres i del British Museum. Als cinquanta-set anys, aconsegueix el seu primer lloc acadmic estable. Per Leicester, hi passen alumnes com E. Dunning (amb qui treballar la sociologia de lesport com un espai de civilitzaci simblica de la violncia entre grups o estats (Elias i Dunning, 1992)), Anthony Giddens, John Goldthorpe, etc., i el Departament aconsegueix fora prestigi dins de les uni- versitats angleses. Malgrat aix, la seva perspectiva t poc ress i poca influncia, tant a la universitat com entre els seus alumnes. Durant molts anys, s tin- gut per un teric de segona categoria o de tercera sense cap mena daporta- ci interessant per fer. El reconeixement acadmic, com veurem, no li arriba ben b fins a la dcada de 1970, quan ja sha jubilat. Com comenta Bjar (1991), podem considerar com a mnim tres raons de la poca influncia te- rica que exerceix al llarg de tants anys. En primer terme, com diu Featherstone (1987), el seu gran llibre es va publicar en un mal moment, en un mal lloc (Sussa) i en un mal idioma (alemany), i aix, pel que sembla, el va destinar a lobscuritat histrica. En segon lloc, malgrat la possible lectura superficial dEl procs de la civilitzaci com a llibre dhistorietes curioses i divertides sobre el refinament en els pats, sobre com i quan es pot escopir o els afers de cam- bra, el text requereix un cert bagatge teric per ser comprs totalment i dins del seu projecte teric i epistemolgic, que s fora ambicis. Finalment, com- prendre loblit del qual s vctima durant decennis s ms fcil si sentn el seu posat de marginat orgulls que senfronta als dos paradigmes sociol- gics dominants durant una bona part del segle XX: el marxisme i lestructu- ralfuncionalisme. Algunes vegades, el seu notable antiparsonianisme es va entendre ms com a ressentiment personal cap a una de les figures clau per 18. Papers 96/2 (complert)_Papers 05/04/11 09:00 Pgina 302 302 Papers, 2011, 96/2 Jordi Collet-Sab entendre la sociologia del segle XX, que, curiosament, tamb havia passat per Heidelberg els anys 1920-1930, que no pas com una crtica terica imper- sonal, i segurament alguna cosa daix hi havia. Lewis Coser (1978) a lAmerican Journal of Sociology, apunta fort contra Elias, que acabava de publi- car Sociologa fundamental (Elias, 1982): Mientras que El proceso de la civilizacin, aunque escrito en los aos treinta, se lee como si se hubiera escrito en los setenta, este libro, escrito en los seten- ta, parece haberse escrito en los aos treinta. Segurament quelcom de veritat devien tenir els dards de Coser, si b s cert que les obres posteriors al Procs de la civilitzaci ajuden a comprendren labast, el projecte teric, la perspectiva i el programa de recerca. Un darrer episodi que refora la seva figura com a outsider abans del reconeixement del mn aca- dmic, que li arriba als anys setanta. El 1962, amb un Elias ja sexagenari, el seu company Neustand li proposa ocupar una ctedra de sociologia durant un parell danys a Ghana. Hi ha dues versions de per qu va acceptar. Duna banda, ell mateix (Elias, 1991: 86) o Julia Varela (1994) proposen la hiptesi de la curiositat per all desconegut i el desig de conixer unes altres cultures com a factors decisius per acceptar lencrrec. Daltra banda, Helena Bjar (1994) no dubta que foren els motius econmics els que limpulsaren a viure dos anys a lfrica amb xofer i tracte de prncep. Amb un episodi com aquest, hom es pot preguntar per la seva vida personal. Quan Elias (1991: 90) s interrogat sobre els seus sentiments, sobre la intenci de tenir parella, de crear un pro- jecte familiar, etc., respon: Em vaig adonar de seguida que les dues coses eren incompatibles: acomplir el que jo volia fer i estar casat. Hi ha sempre una rivalitat entre els dos camins, per les coses van anar aix, no va ser una decisi reflexionada. A la tornada, amb la publicaci el 1965, amb John Scotson, de The esta- blished and the outsiders, veu la llum un interessant estudi sobre com els dife- rents recursos de poder (diferencial de poder) i lautoconfiana sn els ele- ments clau per entendre les posicions centrals i perifriques en un camp de joc concret, i com aquest joc sarticula a partir de les relacions de (re)conei- xement i dependncia mtua entre uns i altres en aquest. Lobra t fora dautobiogrfica, ja que, com a exemple, Elias posa el cas dels jueus, que, noms pel fet de ser-ho, no podien exercir determinades professions a lAlemanya de principis del segle XX. Tamb s una obra amb la qual Elias exposa, de manera subtil, experincies prpies en el camp acadmic angls, on sempre sha sentit i se lha tractat com un outsider. Lautor alemany no abandonar el profund sentiment de marginat fins que deixi Anglaterra el 1975, un pas del qual va obtenir la nacionalitat per del qual mai no se nha- via sentit part, fins que, al final de la seva vida, va arribar un reconeixement negat al llarg de decennis. 19. Papers 96/2 (complert)_Papers 05/04/11 09:00 Pgina 303 Norbert Elias. Intellectual portait vint anys desprs de la seva mort Papers, 2011, 96/2 303 Sigmund Freud Com ja hem comentat, al llarg dEl procs de la civilitzaci, noms hi ha un parell de citacions teriques. Una s per debatre amb Max Weber la seva pro- posta de tipus ideal de societat feudal, un autor al qual Elias deu molt per amb qui tamb discuteix molt; i laltra s una nota per exposar el deute que t amb Freud i la seva teoria del sobre-jo4. Com assenyala Korte (2002), de Freud, Elias en destaca com a mnim tres aspectes. A nivell substantiu, en pri- mer lloc, la idea que, en la histria de la humanitat, tota coacci interna, tota autocoacci s, en primera instncia, una coacci externa, heternoma. Unes autocoaccions que, amb el pas dels anys, van esdevenint inconscients, es van naturalitzant en els processos de socialitzaci de les noves generacions com a quelcom normal i es van incorporant al psiquisme de forma progressiva. Aquesta estructuraci progressiva de les autocoaccions dins la psique humana s el que, segons Freud, va construint el sobre-jo. Com veurem, segons Elias, en una interpretaci complementria a aquesta, la incorporaci progressiva de les autocoaccions com a part naturalitzada de la psique humana s el que va construint el mur que separa lindividu de la societat, amb la qual cosa esdev el nucli del procs dindividualitzaci modern. Aquesta identificaci del que per Elias s la substncia que separa, en lautoexperincia del subjecte modern, la seva individualitat de la societat, permetr a lautor alemany construir la seva obra contra el model homo clausus.Com podem veure, la interpretaci dElias es basa en la de Freud, alhora que la complementa en un aspecte central que sovint soblida de la teoria freu- diana. Si les tres instncies que lautor viens descriu a la segona tpica5, lall, el jo i el sobre-jo, sn estructures psquiques que shan configurat al llarg del pro- cs histric de cultura, repressi i sublimaci dels instints i les pulsions, el que Elias en diria el procs de civilitzaci en la seva interacci entre aspectes socio- gentics i psicogentics, aquestes instncies sn dinmiques. Per tant, s impres- cindible analitzar-ne la constituci i el funcionament a cada etapa histrica, perqu haur evolucionat, i no prendre-les, com sovint sha fet, com a estruc- tures cosificades.En segon terme, Elias subscriu la idea de Freud que tot el desenvolupa- ment psicogentic de cada sser hum no s sin, en certa forma, un recorre- gut al llarg de la histria humana de civilitzaci que sesdev en el procs de civilitzaci de cada persona per poder arribar a lestadi de civilitzaci corres- ponent. Una idea que Elias converteix en la llei fonamental de la sociogne- si (Elias, 1987: 49). Aquesta idea sembla extreta clarament de lobra que ser- veix ms de referncia a Elias, El malestar en la cultura, en la qual Freud exposa 4. Freud anomena aquesta tercera instncia ber-Ich. Habitualment, en catal i en caste-ll, sha tradut per super-jo o sper-yo. Nosaltres, dacord amb la professora M. J.Izquierdo i seguint lexemple francs, tradum la tercera instncia psquica de la segonatpica de Freud com a sobre-jo. 5. A la primera, hi dibuxava un aparell psquic amb les instncies inconscient, preconscient iconscient. 20. Papers 96/2 (complert)_Papers 05/04/11 09:00 Pgina 304 304 Papers, 2011, 96/2Jordi Collet-Sab que lobjectiu de tota vida s seguir el programa del principi del plaer, ents com la satisfacci immediata de necessitats, un programa, per, que est ame- naat per la seva prpia naturalesa efmera i pels sofriments causats pel propi cos, pel mn exterior i per les relacions amb els altres ssers humans. Davant daix, resten diverses alternatives, una de les quals ha estat la de la sublima- ci de la libido o el domini i el control daquesta. Per aquest domini, con- trol i sublimaci progressius de la libido que ha perms la instauraci del domi- ni de la llei, de lordre, alhora que la frustraci dels instints naturals, la cultura, descobrim que s ambivalent. Com diu Freud (1979: 31): El hombre se enorgullece con razn de tales conquistas, de la cultura, pero comienza a sospechar que este recin adquirido dominio del espacio i del tiem- po, esta sujecin de las fuerzas naturales, no ha elevado la satisfaccin placen- tera que exige la vida, no le ha hecho, en su sentir, ms feliz. Aix doncs, la cultura, s a dir, les produccions i les institucions que pro- tegeixen els humans de la natura, que regulen les relacions entre ells i que donen com a resultat la societat, lordre, la netedat, la cortesia, etc. (el procs de civilitzaci en termes dElias), reposen sobre les renncies i les repressions dels instints (frustraci cultural que dna lloc histricament a la constituci pro- gressiva del sobre-jo) i generen hostilitats cap a aquest procs cultural, de civi- litzaci. Aquest punt s especialment interessant quan parlem dels processos de civilitzaci i descivilitzaci, ja que les interpretacions de les relacions entre tots dos sn complexes. Aix, els moviments de descivilitzaci que han tingut lloc al llarg de la histria es poden entendre, amb Freud, com a expressi con- tra una cultura que reprimeix, que trunca i que sublima la satisfacci dels ins- tints; amb Foucault, com a expressi de les resistncies de les persones a la prctica dun poder saber que organitza i que regula, a travs de les tecnolo- gies i les formes, la seva vida quotidiana; o amb Elias, com a resultats no inten- cionals dels mateixos processos civilitzadors, aix com a exemples de les diver- sitats dabast i dintensitat en la seva arribada a tots els grups i estrats duna societat. Reprendrem aquest debat al voltant de com es poden interpretar els moviments descivilitzadors al voltant de les prctiques de socialitzaci fami- liar en diferents punts de la recerca. Com diem, Freud assimila, en diversos moments de la seva teoria psicoa- naltica, el procs de socialitzaci dun infant amb el recorregut que la huma- nitat ha seguit al llarg de segles fins arribar a lestadi actual de cultura i de psi- que. Aix es pot veure, per exemple, en el mite fundador de la cultura que exposa a Ttem i tab, en el qual, la mort del pare omnipotent, la separaci del fill de la mare tamb omnipotent i el pacte entre els germans (fraternitat) obren la porta al desenvolupament cultural. Per Freud, dalguna manera, cada infant de la nostra poca ha de recrrer aquest procs a travs del complex ddip (lluita amb el pare i acceptaci final de la seva llei que reprimeix els instints sexuals) i la separaci de la seva mare. Aquestes repressions i la intro- jecci de lagressivitat que produeixen sn la base de la construcci del sobre-jo, 21. Papers 96/2 (complert)_Papers 05/04/11 09:00 Pgina 305 Norbert Elias. Intellectual portait vint anys desprs de la seva mort Papers, 2011, 96/2 305 que ser la instncia dorientaci moral i normativa pertinent en cada context social. Una repressi, unes frustracions i una capacitat de sublimaci que no lapartaran del tot de la seva naturalesa instintiva i agressiva que, en funci de les circumstncies, pot emergir de nou (descivilitzaci).En Freud, ja hi trobem un element central per a Elias en la seva atenci a la doble naturalesa individual i social inextricable del sentiment dindivi- dualitat del subjecte modern. Per a Freud, el propi sentiment de culpa que genera el sobre-jo s, de fet, una angoixa social, una por de perdre lamor dels altres a causa de la prpia violncia, agressivitat, desamor o conducta inade- quada. Aquesta doble naturalesa social i individual de sentiments tan ntims, de fet inconscients, com el de culpa, donen la clau de volta a Elias per iden- tificar la trampa ontolgica de la separaci entre individu i societat que tant criticar al llarg de la seva obra. Aquesta interdependncia ontolgica entre els aspectes socials i psicolgics els exposa a El proceso de la civilizacin (Elias, 1987: 451): Qu transformacin especfica en su forma de vivir modela el aparato ps- quico de los seres humanos en el sentido de una civilizacin? Lo especfico de esta transformacin del aparato psquico en el proceso de civilizacin es que desde pequeos se va inculcando a los individuos estas regulaciones cada vez ms diferenciadas y estables del comportamiento, como si fueran algo auto- mtico, como si fuera una autocoaccin de la que no puedan liberarse aun- que lo quieran conscientemente. La red de asociaciones se hace tan complica- da y extensa y la tensin que supone ese comportamiento correcto en el interior de cada cual alcanza tal intensidad que, junto a los autocontroles cons- cientes que se consolidan en el individuo, aparece tambin un aparato de auto- control automtico y ciego que, por medio de una barrera de miedos, trata de evitar las infracciones del comportamiento socialmente aceptado.Les ressonncies de Freud sn clares, malgrat que lactitud amb la qual es prenen els processos de cultura i de civilitzaci sn diferents. Duna banda, Freud no veu una resoluci raonable al conflicte entre pulsions i cultura; ans al contrari, el cam de la cultura s anar avanant cap a ms civilitzaci, amb laugment consegent de les necessries repressions i sublimacions cap a un mateix, i, alhora, amb laugment de tensi social i dhostilitat cap als altres. Per contra, Elias, en un plantejament com hem vist proper a Durkheim en aquest camp, creu, per dir-ho dalguna manera, que, com ms civilitzada sigui la societat, ms subjecte, ms autnom, ms responsable i ms lliure podr ser lsser hum.En tercer lloc, exposarem un breu apunt de lafinitat entre Freud i Elias a nivell ms metodolgic. Lalemany admira tamb laustrac pel que respecta al mtode cientfic que utilitza i per ls complementari que fa dels elements de les cincies biolgiques i de les socials, que s un tret que Elias, per la seva formaci mdica, reivindica al llarg de la seva obra.Finalment, si hi ha una crtica que Elias fa a la psicoanlisi, com en daltres disciplines socials com ara la psicologia, s la seva concepci ahistrica i no din- 22. Papers 96/2 (complert)_Papers 05/04/11 09:00 Pgina 306 306 Papers, 2011, 96/2 Jordi Collet-Sab mica dels processos i les estructuracions psicolgiques. Malgrat que, posterior- ment a ledici dEl proceso de la civilizacin, ell mateix intenta aportar aques- ta perspectiva al treball psicoanaltic amb la seva participaci en el Group Analitic Society, Elias remarca aquest buit com el principal duna teoria que tant va aportar a la seva perspectiva. Com ell mateix comenta (Elias, 1987: 495): A la hora de estudiar al ser humano, el psicoanlisis tiende a destacar el incons- ciente considerado como un ello ahistrico, como la parte fundamental de la estructura espiritual. 6. Alemanya, Holanda i el final de la vida La reedici (1969) de la seva obra magna i el (re)descobriment daquesta que aix va comportar; les invitacions per fer seminaris sobretot a Alemanya i a Holanda; les edicions de nous llibres seus al llarg dels anys setanta i vuitanta (Sociologa fundamental (1970), La soledad de los moribundos (1982), Compromiso y distanciamiento (1983), Sobre el tiempo (1984), Humana conditio (1985) y La sociedad de los individuos (1987)); el premi Adorno que se li va atorgar lany 1977 per El procs de la civilitzaci; etc., han anat rescabalant la figura i lobra dun marginat que, durant anys, en somnis, sempre agafava el telfon illusio- nat esperant que hi hagus alg i acabava cridant amb desesper: s que no em sent ning? (Elias, 1991: 50). Finalment, lany 1975, Elias abandon Anglaterra i sinstall a Bielefeld, on posteriorment sel condecor amb el doc- torat honoris causa i on va viure gaireb fins que va traspassar, compaginant aquest retorn a Alemanya amb estades a lestranger (Richard Sennett el va con- vidar a la Universitat de Nova York) i sobretot a Holanda, on va morir i on encara avui hi ha un dels grups eliasians ms importants, anomenat Escola dAmsterdam. Segurament, tot aquest itinerari biogrfic tortus, Elias no lhagus supor- tat amb lesperit positiu amb qu sembla que ho va fer, si no hagus tingut aquella seguretat bsica que recollem al principi de lintellectual portrait. Ara b, aquesta seguretat va tenir, al llarg de la seva vida, una altra cara de la mone- da. Una altra cara que es manifestava almenys de tres maneres diferents. En primer lloc, ja hem recollit el carcter de marginat orgulls que el va fer man- tenir agres disputes amb els paradigmes terics dominants. Unes disputes que, ms enll de poder donar sovint la ra a Elias en moltes de les crtiques que feia, tenien un to fora ressentit i amargat dalg que sap que t quelcom molt interessant per oferir, per que el context de relacions de poder provoca que ning li faci gaire cas. En segon lloc, laltra cara de la moneda dElias es visua- litza en lenorme dificultat que tenia per reconixer les influncies teriques rebudes al llarg dels anys i que, com en tots els autors, foren moltes i molt importants. Finalment, en tercer lloc, la seguretat, laplom i la fora dElias tenien molt a veure amb una concepci de la sociologia (i dell com a soci- leg) gaireb com a redemptora, com a eina salvadora, com una disciplina que t una missi per complir (1991: 50): 23. Papers 96/2 (complert)_Papers 05/04/11 09:00 Pgina 307 Norbert Elias. Intellectual portait vint anys desprs de la seva mort Papers, 2011, 96/2 307 El que jo pretenia realment era aixecar el vel de les mitologies que oculten la nos- tra visi de la societat, amb lobjectiu que la gent pogus actuar millor i de manera ms raonable. Una missi per a la sociologia que, al cap i a la fi, implica treballar en el context dun procs de civilitzaci que no est ni tancat ni determinat, per tal dassolir la felicitat de les persones en un marc de joc ms lliure i ms cons- cient. Elias, malgrat la seva lucidesa sobre els processos socials de civilitzaci, no mostrava el tarann pessimista com Freud o Weber sobre aquests proces- sos. Com ens recorda en lltima frase de la darrera edici dEl procs de la civi- litzaci, la sociologia t la missi de buscar (Elias, 1987: 552): Que cada hombre encuentre aquel equilibrio ptimo de su alma que con tanta frecuencia conjuramos con grandes palabras como felicidad y libertad. Un equilibrio duradero o, incluso, la consonancia entre sus tareas sociales, entre el conjunto de exigencias de su existencia social por un lado y sus inclinacio- nes y necesidades personales por el otro. Bibliografia BJAR, H. (1991). La sociologa de Norbert Elias: las cadenas del miedo. Revista Espaola de Investigaciones Sociolgicas, 56, 63. (1994). Norbert Elias: retrato de un marginado. Revista Espaola de Investigaciones Sociolgicas, 65, 12-26. BERGER, P.L. i LUCKMAN, T. (1988). La construcci social de la realitat. Barcelona: Herder. BLOMERT, R. (2002). Una visin sociolgica: El itinerario intelectual del joven Elias: Breslau, Heidelberg, Frankfurt. A: LEYVA, G.; VERA, H. i ZABLUDOVSKY, G. (eds.). Norbert Elias: legado y perspectivas. Mxic: Lupus Inquisitor. COSER, L. (1978). Creating culture. American Journal of Sociology, juliol, 84 (1), 182-186. ELIAS, N. (1982). Sociologa fundamental. Barcelona: Gedisa. (1983). Compromiso y distanciamiento. Barcelona: Pennsula. (1987). El proceso de la civilizacin. Mxic: Fondo de Cultura Econmica. (1991). Norbert Elias par lui-mme. Pars: Fayard. (1994). Teora del smbolo: Un ensayo de antropologa cultural. Barcelona: Pennsula. (1998). Estilo kitsch y poca kitsch. A: La civilizacin de los padres y otros ensay- os. Bogot: Norma. ELIAS, N. i SCOTSON, J.L. (1965). The established and the outsiders: A sociological enquiry into community problems. Londres: SAGE. ELIAS, N. i DUNNING, E. (1992). Deporte y ocio en el proceso de la civilizacin. Mxic: Fondo de Cultura Econmica. FEATHERSTONE, M. (1987). Norbert Elias and figurational sociology: some prefato- ry remarks. Theory, Culture & Society, 4 (2-3). FREUD, S. (1979). El malestar en la cultura. Madrid: Alianza. KORTE, H. (1998). Mirada sobre una larga vida: Norbert Elias y la teora de la civi- lizacin. A: La civilizacin de los padres y otros ensayos. Bogot: Norma. 24. Papers 96/2 (complert)_Papers 05/04/11 09:00 Pgina 308 308 Papers, 2011, 96/2 Jordi Collet-Sab KORTE, H. (2002). El gran libro. A: LEYVA, G.; VERA, H. i ZABLUDOVSKY, G. (eds.).Norbert Elias: legado y perspectivas. Mxic: Lupus Inquisitor. LAMO DE ESPINOSA, L.; GONZLEZ, J.M. i TORRES, C. (1994). La sociologa del cono-cimiento y de la ciencia. Madrid: Alianza. LEYVA, G.; VERA, H. i ZABLUDOVSKY, G. (eds.) (2002). Norbert Elias: legado y pers-pectivas. Mxic: Lupus Inquisitor. SCHTZ, A. (1974). Estudios sobre teora social. Buenos Aires: Amorrortu. VARELA, J. (1994). Prlogo. A: Conocimiento y poder. Madrid: La Piqueta. WEBER, A. (1941). Historia de la cultura. Mxic: Fondo de Cultura Econmica.