1. 1. Noem Benavente CaldernCurs 2011-2012Institut IES Salvador VilasecaTutor: Vicent Escandell.
2. 2. Dunapart terica on explicar els compostos de sofre i el concepte de pluja cida, com es forma, les causes i efectes, entre daltres. Duna part prctica on em centrar en lestudi dels efectes dels ambients cids sobre els vegetals, concretament en la germinaci i el desenvolupament daquests i en els materials.
3. 3. Substncies alienes a la composici normal de latmosfera o bgasos atmosfrics que es troben en proporci superior a la qualels correspon. Es classifiquen en dos grans grups: Les partcules i els gasos. Cal destacar certs gasos : Els xids de sofre. Els ms importants sn el dixid de sofre (SO2) i el trixid de sofre (SO3). El sulfur dhidrogen (H2S) s un gas txic. El sulfur dhidrogen a latmosfera es transforma fcilment en SO2.
4. 4. s una precipitaci en forma de pluja o de neu que t un pH menorde 55. Es deu principalment al sofre i nitrogen que soxiden i en combinar-se amb laigua generen cid ntric HNO3, i cid sulfric H2SO4. Aquesta pluja cida diem que sha format a partir dun impacteambiental, s a dir, un deteriorament del medi ambient ocasionat perla m de lhome.
5. 5. s situa en linici de la Revoluci Industrial al 1789. El terme "pluja cida" va ser introdut per els cientfics en 1972.
6. 6. Es pot manifestar de diferents maneres: Deposici humida: tamb coneguda com la plujacida. Laigua cida es precipita en forma de pluja,neu o calamarsa. Deposici seca: s la sedimentaci de partculesslides o gasoses corresponents a sulfats i nitratsformats per neutralitzaci dels respectius cids.
7. 7. SO2+O3----->SO3+O2 SO3+H2O----->H2SO4 O3+NO2----->NO3 +O2 NO3+NO2----->N2O5 N2O5 + H2O----->2HNO3
8. 8. La pluja cida es un contaminant secundari ja que es forma a partirde contaminants primaris (SO2 i NO2) i els components naturals delatmosfera (vapor daigua i O2).
9. 9. Emissors del NO2: Emissors del SO2: La producci denergia en centrals trmiques que -La principal font demissi del NO2 s elutilitzen carb s la principal font de les emissions. transport. -Centrals trmiques. escombraries. La incineraci de les Transport. -Incineradores. Altres. -Altres.
10. 10. Efectes en els ecosistemes aqutics:Cal destacar que cada espcie segons el seu organisme pot Les poblacions dorganismes poden morir de forma directa osuportar diferents lmits de pH.indirecta degut a laugment dacidesa, per tamb enlalliberament per part dels sediments del fons del llac, metallscom el mercuri, lalumini, el magnesi, el plom, el zinc, el cadmi idalguns molt txics. Si el medi cont concentracions de calci, aquest fa que laluminino salliberi del sl i no afecti als organismes.
11. 11. Efectes en els sls i en les plantes:En les plantes: Elpluja cida sofre i les substncies cides En els sls: La dixid de penetra al sl i fa que lacidesade daquestat efectes corrosius sobre les sl provocant el rentat la pluja modifiqui les caracterstiques del fulles provocant unareducci general dellalliberament dalguns metalls txics mort. dalguns nutrients i creixement que pot arribar a la (alumini,etc.)Bruc dHivern. Bruc Boal.
12. 12. Efectes en la salut humana: La boira cida provoca problemes respiratoris, irritaci als ulls, al nas ia la gola. En determinats indrets, les persones han de portarmscares de protecci. Alguns estudis semblen indicar que lalumini que s desprn del sl acausa de la pluja cida, s una de les causes del sndromedAlzheimer.
13. 13. Catedral de Saint Paul (Londres).Edifici situat en Polonia. El taj Mahal (India).Esttua de Marco Aurelio (Roma).
14. 14. Les zones del mn ms afectades per la pluja cida sn la partoriental de Nord-Amrica, Europa Central, Pasos Escandinaus iJap. Aquestes zones coincideixen amb pasos molt industrialitzats.
15. 15. Les dos principals zones afectades per la pluja cida aCatalunya sn: Els boscos de Bergued: sn Els Ports de Beseit: snafectats per la central trmicaafectats per la central trmicaCalCercs.de destacar que Cercs, As Pontes i Andorra, han estat dAndorra.denunciades per delicte ecolgic a causa dels danysprovocats en el medi.
16. 16. Estalviar energia. Utilitzar energies alternatives com lenergia solar, lenergia elica, labiomassa etc. Disminuir el consum de combustibles fssils Utilitzaci del carb sense sofre per tal devitar la contaminaci. Com una altra alternativa, utilitzar filtres i mecanismes de correcci. Eliminar la contaminaci dels tubs descapament dels cotxes utilitzantcatalitzadors, fabricats especialment per aquests. No utilitzar tant el cotxe. Utilitzar ms els mitjans de transport pblics o transports que no contaminin. Augmentar les lleis que regulin la producci de contaminaci i insistir enlaplicaci daquestes normes.
17. 17. Hiptesis: La presencia de CO2 dissolt en laigua fa que aquesta disminueixi el seu pH iaugmenti la seva acidesa . La pluja caiguda a Reus s lleugerament cida. La pluja caiguda a Tarragona s ms cida que la pluja caiguda a Reus. Catalunya s veu afectada per pluges cides. Els vegetals sn afectats per la pluja cida en la germinaci i creixement daquest. Els materials (marbre, metalls, etc.) sn afectats per la pluja cida. La planta Pittosporum sp s veu afectada per la pluja cida directament o per efectesen el sl. La presncia duna atmosfera cida: Afecta a les plantes. Altera els materials. Inhibeix la germinaci de certes llavors.
18. 18. Variaci del pH al llarg del temps8 7,57pH 6,5 pH6 5,55Erlenmeyer 1 0 Erlenmeyer 2 30Erlenmeyer 160 Erlenmeyer 2 Temps (minuts) Erlenmeyer 1: CaCO3 + 2HCl CaCl2 + H2O + CO2 Erlenmeyer 1: 2CH3COOH + CaCO3 Ca(CH3COO)2 + CO2 + H2O Erlenmeyer 2: CO2 + H2OH2CO3HCO3- + H+
19. 19. Diferents pH de pluja del dia 4/11/11 6,87 6,9Reus 6,8 6,76,58pHTarragona 6,6 6,5 6,4 ReusTarragona Ciutats
20. 20. Soja regada amb una dissoluci de pH 7,58 14 12 10N de llavors.8Llavors germinades.642Llavors germinades i0que posteriorment shan secat.DiesSoja regada amb una dissoluci de pH 2,21 15 105 Llavors germinadesN llavors0 Llavors germinades i queposteriorment shan secat. Dies
21. 21. Soja regada amb una dissoluci de pH 7,58pH 7,58Soja regada amb una dissoluci de pH 2,21
22. 22. Rave regat amb una dissoluci de pH 7,71 20 15N de llavors. 105 Llavors germinades.0Llavors germinades i queposteriorment shansecat. Dies Rave regat amb una dissoluci de pH 2,35201510N llavors 5Llavors germinades. 0Llavors germinades i queposteriorment shan secat. Dies
23. 23. Rave regat amb una dissoluci de pH 7,58Rave regat amb una dissoluci de pH 2,21
24. 24. Materials regats amb una dissoluci de pH 7,58.Goma Estat Marbre Ferro Plstic Goma Bronze Llaut Cuir elsticaNo alterat X XXXXXPoc alteratMolt alterat XX
25. 25. Materials regats amb una dissoluci de pH 2,21Goma Estat Marbre Ferro Plstic Goma Bronze Llaut Cuir elsticaNo alterat XXXXPoc alteratXMolt alterat X XX
26. 26. Dades de lany 2001 i 2007 respectivament:
27. 27. N de la Directament Per el slN1planta N3 1 pH 7,58pH 7,58 2 pH 2,21pH 2,21 3 pH 7,58pH 2,21 4 pH 2,21pH 7,58 N 2 N4N 2N4 N1 N3N1 N3
28. 28. Reacci que es produeix: H2O + Na2S2O5 2SO2 (g) + 2 (OH)- + 2Na+
29. 29. En les safates A i B (safates on shavienintrodut el metabisulfit de sodi) :Les fulles de les plantes Aptemia sp, estanalterades, presenten un color blanquins. Els metalls (ferro, llaut i coure) estan moltalterats, en canvi, la resta de materials tenenel mateix estat que el inicial.Les llavors no han germinat.En les safates C i D (safates on no shavienintrodut el metabisulfit de sodi):Les fulles de les plantes Aptemia sp estroben en el mateix estat que el inicial.Els metalls no es veuen alterats, noms elferro es troba oxidat, la resta de materialspresenten el mateix estat que linicial.Les llavors han germinat totes, menys unallavor de soja (de la safata D) que estpodrida.
30. 30. Mesurem el pH deles dissolucions:Planta Aptemia sppH C (safata on noshavia introdut el7,62Safata/ Pot pH metabisulfit de sodi). Safata A 6,1B (safata on shaviaintrodut el7,66 Safata B 7,59 metabisulfit de sodi). Safata C 7,85 Safata D 8,31Pot n1 4,22Pot n2 4,73
31. 31. Vas de precipitatspH 12,832 (on shavia introdut (Na2S2O5) 4,07
32. 32. La presencia de CO2 dissolt en laigua fa que aquesta disminueixi elseu pH i augmenti la seva acidesa . La meva hiptesis s correcta. Els vegetals no sn afectats per la pluja cida en la germinaci icreixement daquest. La meva hiptesis s incorrecta. No tots els materials sn afectats per pluja cida. Penso que algunsmaterials no shan produt alteraci a causa del curt termini de temps. La pluja caiguda a Reus s lleugerament cida per molt menys delque es pensava. La meva hiptesis no s correcta. La pluja caiguda a Tarragona s menys cida que la pluja caiguda aReus. La meva hiptesis s incorrecta.
33. 33. Catalunya no s veu afectada per pluja cida. La meva hiptesis sincorrecta. No obstant, els ports de Beseit i els boscos de Bergued snafectats per la pluja cida.Amb els resultats obtinguts considero que la planta Pittosporum sp no sveu afectada per pluja cida. La meva hiptesis s incorrecta.En lltima prctica, segons la primera experincia realitzada no shaformat cid sulfric (H2SO4). Penso que s el SO2 el culpable de la mort dela planta Aptemia sp. En la segona experincia si que podem afirmar que sha format cidsulfric (H2SO4 ).Per tant, no podem concloure el causant de la mort de la planta Aptemiasp, lalteraci dels metalls i linhibidor de la germinaci de les llavors tot ique sabem que est relacionat amb la presncia de dixid de sofre (SO2) icid sulfric (H2SO4).
34. 34. El problema que suposa el peachmetre. No netejar b el peachmetre. El factor temps. El tipus de planta (Pittosporum sp).