Màxima i la Màxima i la Marcona Marcona

dialoguen dialoguen entre ellesentre elles.

Descripció de Descripció de la vida de la vida de MàximaMàxima

Festa de Festa de «Nochebuena»«Nochebuena»

L'assassinat de L'assassinat de MàximaMàxima

El tema principal es la violència masculina sobre la víctima més fàcil, la dona. Es tracta d’un robatori amb conseqüència de mort, la víctima es una velleta que viu sola i l’assassí és un home gandul i conegut pel poble, dominat pel vici del joc.

La situació d’una nit tan senyalada, de festa i alegria, accentua aquest final tràgic.

Plantejament: pàg 271-277El llibre comença amb un diàleg entre la Marcona i la Màxima, discuteixen sobre els plans que faran a la nit, després d’acabar de decidir-los, Victor Català ens descriu una mica qui són aquest grup d'àvies però ens explica molt més sobre la Màxima, que és la protagonista.

Nus: pàg 278-283El Nus va des de que la Màxima posa el seu gat a dormir fins que la festa acaba, a la festa hi ha més gent del que hi havia previst i fan una gran castanyada amb tots els avis del barri.

Desenllaç: pàg 283-286Quan acaba la festa la Màxima torna a casa on és assassinada per en Pere Anton, un borraxo que li agrada molt jugar i en estar arruïnat busca tots els diners de la pobre velleta.

Tercera persona, omniscient i objectiu.0“Però en aquell punt un esbufec i un miol estranys, de por i d’amenaça alhora, li feren aixecar el cap, bo i sense moure el braç de dins de la màrfega, per a no perdre el contacte de sa riquesa; i tan morta la deixà lo que vegé llavors, que ni que hagués volgut traure’l després, aquell braç enforatat, li hauria sigut possible.” pàg 184

0 Descripció de personatge: “En Pep, un conco molt alegre, amb ullets pipellejants de color de cendra, i amb les genives nues, sense més estadant que una trista dent, llarga i groga que a cada alenada batia mateix que un picaporta” pàg 279

0 Descripció de paisatge: "Al girar-se es quedà erta: el llit estava tot descompost, amb les robes estirgassades de través i pengim-penjam d'una banda i l'altra."pàg 284

0 Narració: “ I no hi hagué més remei: la Màxima hagué de beure. S’estengué el davantal sobre el pit, per a salvar el llampant mocador de tibet, repenjà el cap enrere, i un rajolí de robins, des de tres pams enlaire, li caigué just al mig de la llengua.” pàg 282

0 Diàleg: “ – Calleu: deu, un; vint, dos; trenta, tres...-A mi ‘agraden aquest que compten com un repent, sense haver de menester els dits.-Vaja, ja m’heu fet descomptar, veieu?-Ai, pobra de mi...! Digues, digues...-Són sis desenes el que sobren... seixanta...” pàg 273

o Màxima: Màxima: És una avia que no havia tingut mai fills, vivia sola (a part del seu gat i quatre gallines) en una caseta molt endreçada. Era neta i polida, es passava el dia fregant la casa o apedaçant roba, mai dubtava en ajudar algun veí o alguna amiga i sempre donava un crostó de pa els vells i esguerrats que picaven a la porta. De caràcter es veia molt afable, i molt amistosa amb els del seu voltant, però tot i les aparences la Màxima era una mica egoista, i tots els diners que tenia amagats no tenia intenció de repartir-los o gastar-los. Tota la història passa al seu voltant, es com si el narrador no se’n separes.

o Marcona i MariagnetaMarcona i Mariagneta: Són les millors amigues de la Màxima, aquestes tres velletes sempre la feien plegades. Des de petites que es coneixien entre elles, i hi van haver conflictes amorosos amb la Marcona i la Mariagneta. A diferència de la Màxima elles dues tenien un ramat de fills i filles que les ajudaven a companejar la pobresa. La Mariagneta és la més jove de les tres, però no apareix en tota l’historia i la Marcona només participa en el diàleg del principi i és qui prepara la festa a casa seva.

o Pere AntonPere Anton: Era el veí del cap del carrer de la Màxima, tenia el cap roig i era gandul com una estaca, li agradava jugar amb els diners i per culpa d’això la seva dona ho passava molt malament. Es veia un home molt callat, ja que no li contesta la salutació de la Màxima. Per la seva addició el joc es veu conduit cap a l’assassinat per aconseguir monedes i calmar les seves ganes de jugar.

o Gent del barriGent del barri: Pertanyen a la colla de la Màxima, participen en les celebracions locals i hi ha molt bona relació entre ells, com es veu amb el diàleg amb en Pep. En aquest grup hi ha majoritàriament avis però també hi ha algun jove amb ganes de disfrutar de la companyia dels seus.

0Àmbient rural: L’acció es desenvolupa en un poble petit i allunyat , on tothom es coneix.

“…tenia la caseta que donava goig de veure, i ella flairava sempre a beguda i a pomes de ciri, el perfumer de ses caixes i armaris…” (276)

0 -Llenguatge ric i treballat."- No sabeu, Màxima? Plegant d'aquest pic, farem la

castanyada. Vint cèntims per hom, en menjarà tothom que vulga, i fins hi haurà un xerric de garnatxa, dolça com una mel" (279)

0 -Ús d’onomatopeies.

“… Quan el ruum, ruum, ruum… acompassat denuncià que a la fi dormia…” (278)

0 -Dramatisme.

“Et voilà tout” (286)0 -Ús d’elements sensorials.

“.. Sonà un soroll esgarrifós, mena d’udol, de xiscle i de gemec, tot a un temp, seguitd’una agra cruixdera d’ossos..” (285)

Neta i polida com un cristall, tenia la caseta que donava goig de veure, i ella flairava sempre a beguda i a pomes de ciri, el perfumer de ses caixes i armaris. Tot el sant dia trastejava per la casa, com si només tingués quinze anys, fregant, emblanquinant, apedaçant la roba,regant l’aufàbrega i la menta. (276) AdjectivacióComparacióElements sensorialsEnnumeració

0 Explica el significat del títol de cada conte i la relació que s’estableix entre el títol i el contingut.

Nochebuena, és la festa que se celebra el 24 de desembre la nit abans de Nadal. Es la celebració cristiana del naixement de Jesús. I té relació amb el contingut perquè és la nit on hi ha l’assassinat i on passa tota l’acció.

0 Observa els escenaris on se situen les accions i explica quins són, com són i quina funció fan dins de cada història.

L’acció se situa en un poble petit, on la gent es coneix entre ella, ja que la Màxima tot i no ser parenta d’en Pere sap que té problemes amb el joc, i la funció que fa es la de símbol de pagesia, que es com un obstacle per la modernització del país, ja que el poble són molt de costums.

0 Situa cronològicament els contes <<Nochebuena>> a partir d’algun referent històric.

“en aquell temps on què els napoleons només valien dinou rals.” pàg 276

Els rals va ser una moneda utilitzada per Espanya i les seves colònies des del segle XVI al XVIII.

Guillem CunillGuillem Cunill

Adirà TorrensAdirà Torrens

Sant Miquel dels SantsSant Miquel dels Sants

1r BTX A 10/111r BTX A 10/11