no---...la unitat didàctica està composta per tres propostes didàctiques adaptades a diferents...
TRANSCRIPT
unitat didactica
xiquets ixiquetessoldat
Noxiquets ixiquets ixiquets ixiquets ixiquetesxiquetesxiquetesxiquetessoldatsoldatsoldatsoldat
NoNoNoNo-----------
--
---
-----
------
--
--
--
---
--
--
-----
----
----
---
La present unitat didàctica forma part del projecte “Dies D”, que s'emmarca dins de la
proposta pedagògica de Entreculturas per a educar en Ciutadania Global: “Un Món a les
teues Mans”. A través d'aquesta proposta, volem contribuir a la tasca de formar persones
capaces de transformar el seu entorn com a part d'una ciutadania global activa i compromesa
amb els reptes globals del nostre temps i el compliment de l'Agenda 2030 i els Objectius de
Desenvolupament Sostenible.
Els recursos educatius del projecte “Dies D” ens faciliten acostar-nos i aprendre sobre
temàtiques relacionades amb els valors propis de la ciutadania global, promovent
l'aprenentatge i el compromís actiu amb els nostres entorns educatius, comunitaris i ciutadans.
En concret, aquesta unitat didàctica proposa treballar sobre la realitat de xiquetes i
xiquets soldat en el món, amb l'objectiu de desenvolupar coneixements, valors i
competències socials i ciutadanes per a incidir que es complisquen els drets de totes les
xiquetes i xiquets que es troben en aquests contextos de conflicte armat. La proposta convida
al grup a reflexionar sobre la necessitat de construir igualtat perquè es complisca el dret
internacional de la infància a ser protegida en situacions de conflicte armat, i per a això
aprendrem que la igualtat està a les nostres mans.
La unitat didàctica està composta per tres propostes didàctiques adaptades a diferents
franges d'edat, dissenyades per a treballar tant en l'àmbit formal com el no formal amb grups
de xiquetes, xiquets i joves de les següents edats:
- Primera franja d'edat: 5 a 8 anys.
- Segona franja d'edat: 9 a 12 anys.
- Tercera franja d'edat: 12 a 16 anys.
Cadascuna de les propostes didàctiques inclou els següents apartats:
- Objectius educatius.
- Materials necessaris.
- Mirem la imatge.
- Desenvolupament de l'activitat, amb una proposta final en la qual el grup realitze una
acció concreta per a sensibilitzar a la seua comunitat sobre aquesta temàtica i incidir
com a agents de pau i solidaritat global.
Les activitats incloses en aquesta unitat didàctica no estan lligades a una única data o
esdeveniment, sinó que poden utilitzar-se en qualsevol context l'objectiu educatiu del qual
siga treballar amb grups la importància de sensibilitzar i incidir sobre la situació de
xiquetes i xiquets soldat en el món. De manera orientativa, suggerim la celebració dels
següents Dies Internacionals per a utilitzar aquesta proposta didàctica:
- Dia Internacional dels drets de la infància (20 novembre).
- Dia Escolar de la Pau i la no Violència (30 gener).
- Dia Internacional contra la utilització de xiquetes i xiquets soldat (12 de febrer).
Aquestes unitats didàctiques estan alineades amb la promoció d'una ciutadania global
compromesa amb la consecució de l'Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament
Sostenible (ODS). Concretament, aquesta unitat didàctica es vincula amb els següents ODS:
ODS 4: Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat.
ODS 16: Promoure societats justes, pacífiques i inclusives.
Acostar-nos a la realitat de xiquetes i xiquets soldat al voltant del món.
Crear alternatives que promoguen entorns pacífics i defensen els drets de
xiquetes i xiquets soldat.
Promoure que el grup s'identifique com a ciutadanes i ciutadans constructors de
pau en els seus contextos educatius i comunitaris.
Folis A4
Llapis de colors
Folis o cartolines de color roig A3
Tisores
Cinta adhesiva de doble cara o cola
Cartolina gran o paper continu
Mirem amb el grup el cartell que decora la portada d'aquesta unitat didàctica. Què veiem?
Comencem comptant al grup que en diverses regions del món es viuen conflictes armats en els
quals moltes xiquetes i xiquets es veuen afectats. En algunes situacions, elles i ells també es
veuen forçats a participar en el conflicte, la qual cosa va en contra dels seus drets humans com
a xiquetes i xiquets. També podem comentar que el dia 12 de febrer es commemora el Dia
internacional contra la utilització de xiquetes i xiquets soldat.
Per a acostar-nos més a la temàtica, s'entrega la meitat d'un foli A4 a cada xiqueta i xiquet. A
continuació es comparteixen les següents instruccions: ens concentrarem i pensar en silenci en
les següents paraules, “xiquetes i xiquets soldat”. Preguntem a continuació el següent: què és
el primer que us ve a la ment? Abans que contesten, els demanem que dibuixen el que hagen
imaginat.
Tindran 5 minuts aproximadament per a realitzar els dibuixos. Una vegada que totes i tots
hagen acabat, es convida a que posen els seus dibuixos a terra formant un cercle en
forma d'exposició. Una vegada que estiga preparat, se'ls convida a caminar al voltant dels
dibuixos i mirar-los amb detenció en silenci. Quan hagen passat uns minuts, es crea un cercle o
assemblea i es treballen les següents preguntes:
Què penseu que tenen en comú els dibuixos?
Què va ser el primer que se us va vindre a la ment?
Per què creieu que aquests xiquets i xiquetes estan participant en conflictes armats?
Vau pensar en xiquets, però també en xiquetes? Les heu representades?
De no haver inclòs a tantes xiquetes, preguntar: per què no les vau incloure? Com
creieu que aquestes situacions afecten les xiquetes en particular, i per què?
Podem comentar que a més de les violències i dificultats que viuen totes les persones
en situacions de conflicte armat, les xiquetes són més vulnerables, tenint més
obstacles per a accedir a l'educació, i veient-se més discriminades pel seu gènere.
Sabíeu que encara en el món existeixen moltes xiquetes i xiquets que són reclutats i
usats com a soldats en la guerra?
Podem explicar que s'estima que en l'actualitat encara hi ha més de 300.000 xiquets i xiquetes
en el món que han sigut reclutats i forçats a ser soldat, i d'aquests s'estima que 4 de cada 10
són xiquetes. Cada dia es vulneren els seus drets a la protecció, als bons tractes, a la família, a
l'educació, al joc, a la llibertat, i molts altres.
Per a realitzar una acció de mobilització que puguem compartir com a grup en els nostres
entorns educatius i comunitaris, els preguntem: què creieu que podem fer com a ciutadanes
i ciutadans del món perquè aquestes situacions deixen d'ocórrer i es complisquen els
drets de totes les xiquetes i xiquets? Els demanem llavors que pensen en una paraula que
creguen que puga arribar com a missatge en un avió de paper o un colom missatger de la pau
a aquestes situacions de conflicte armat que han dibuixat, perquè es defensen els drets de
xiquetes i xiquets soldat. Podem ajudar-los amb algun exemple de paraula: pau, respecte,
educació, igualtat, justícia, etc. Els contem també que aquestes paraules són molt poderoses
perquè poden arribar a més persones i països, i per això està a les nostres mans enviar
missatges que construeixen pau i defensen els drets de xiquetes i xiquets soldat.
Per a fer aquest treball en equip, demanem que formen grups de 4 o 5 participants. Cada grup
tindrà una cartolina de color roig i llapis de colors. Explicarem que, com es pot veure en la
imatge d'aquesta unitat didàctica, la mà roja és el símbol global que usem per a alçar les
nostres pròpies mans i mobilitzar-nos en contra de la situació de xiquetes i xiquets
soldat. Demanem llavors que s'ajuden entre si per a dibuixar el contorn d'una mà de cada
xiqueta i xiquet en el grup, de manera que càpien totes en la cartolina. Una vegada les tinguen
dibuixades, en cada grup hauran de pensar en 4 o 5 paraules i missatges diferents (segons el
nombre de participants) que puguen escriure, representar o dibuixar dins de les mans. Aquests
seran els seus missatges per a construir pau i defensar els drets i la vida de xiquetes i xiquets
soldat al voltant del món.
Una vegada que cada grup tinga les seues paraules escrites a les mans, aquestes es podran
retallar i amb elles proposem crear un gran missatge de pau que puguem compartir amb la
resta de companys i companyes. En una cartolina o paper continu més gran, que podem
retallar en forma de paper d'avió, un sobre de carta, o un colom de la pau (segons el que
imagine el grup), es demana a cada grup que compartisquen en veu alta les seues paraules i
les vagen pegant en aquesta cartolina col·lectiva. Així estarem construint un missatge final per
a construir un món de pau i igualtat per a totes les xiquetes i xiquets.
Com a suggeriment es pot escriure un títol en gran en aquest mural, com per exemple la
següent frase: “Les xiquetes i xiquets de (nom del centre/grup, si escau) diem NO a la utilització
de xiquetes i xiquets soldat, som xiquets/es i tenim drets!” La idea és que aquest mural o cartell
més gran es puga compartir en un lloc visible per a tot el centre o lloc on es realitza l'activitat.
El grup pot animar a altres persones a unir-se a la campanya de la mà roja que han creat,
convidant-los a incloure la seua mà pintada en el cartell, ja que la pau i la igualtat està a les
nostres mans. També es pot fer una foto del grup davant el cartell, afegint un missatge que es
puga compartir en xarxes o en algun butlletí perquè arribe més lluny i a més persones, així com
a la resta dels seus familiars, entorn comunitari, etc. Fins a on podrien arribar?
Prendre consciència sobre la realitat de xiquetes i xiquets soldat al voltant del
món.
Reflexionar sobre els jocs i joguets bèl·lics i crear alternatives que promoguen
solidaritat, inclusió i pau en els espais de joc.
Promoure que el grup s'identifique com a ciutadanes i ciutadans constructors de
pau en els seus contextos educatius i comunitaris.
Cartolines o folis A3
Retoladors i llapis de colors
Llenç o cartolina gran
Pintura roja per a mans
Cinta de carrosser
Mirem amb el grup el cartell que decora la portada d'aquesta unitat didàctica. Què veiem?
Comencem comptant al grup que en diverses regions del món es viuen conflictes armats en els
quals moltes xiquetes i xiquets es veuen afectats. En algunes situacions, elles i ells també es
veuen forçats a participar en el conflicte, la qual cosa va en contra dels seus drets humans com
a xiquetes i xiquets. També podem comentar que el dia 12 de febrer es commemora el Dia
internacional contra la utilització de xiquetes i xiquets soldat.
Per a acostar-nos més a la temàtica, compartim les següents instruccions: tancarem els ulls,
intentar concentrar-nos i pensar en les següents paraules, “menors soldat”. Esperem uns
segons i preguntem el següent:
Què és el primer que us va vindre a la ment?
Qui són? On estan?
Per què creieu que estan participant en conflictes armats?
Vau pensar en xiquets i xiquetes també?
Com creieu que aquestes situacions afecten a les xiquetes en particular, i per
què? Podem comentar que a més de les violències i dificultats que viuen totes les
persones en situacions de conflicte armat, les xiquetes són més vulnerables, i a més
tenen obstacles per a accedir a l'educació, i es veuen més discriminades i violentades.
Sabíeu que encara en el món existeixen moltes xiquetes i xiquets que són reclutats i
usats com a soldats en la guerra?
Podem explicar-los que s'estima que en l'actualitat encara hi ha més de 300.000 xiquets i
xiquetes en el món que han sigut reclutats i forçats a ser soldat, i d'aquests s'estima que 4 de
cada 10 són xiquetes. Cada dia es vulneren els seus drets a la protecció, als bons tractes, a la
família, a l'educació, al joc, a la llibertat, i molts altres.
Ara que sabem una mica més sobre la realitat que viuen milers de xiquets i xiquetes utilitzades
en conflictes armats al voltant del món, convidem al grup a reflexionar i actuar sobre la base de
la següent frase: “La guerra no és un joc, donem-li la volta al joc!” Després d'això, es
llancen les següents preguntes:
De què creieu que tracta aquesta frase?
Què ens diu el nom de l'activitat “la guerra no és un joc”?
Per a continuar, es divideixen a les persones participants en 4 o 5 grups. Demanem llavors als
grups que s'asseguen en cercle a terra i entrellacen els braços amb els i les companyes del seu
costat. En silenci, cada participant pensaran en un joc o joguet amb el qual haja jugat alguna
vegada que d'alguna forma estiga vinculat a la violència, al conflicte o a la guerra. Per exemple,
el “Pistoler”, “videojocs de lluita”, etc. També podem pensar en esports i jocs que solen
excloure a algunes persones, com el futbol al pati del col·legi (que normalment exclou a les
xiquetes). Es deixa un temps perquè cadascun i cadascuna pense en un exemple. Encara
assegudes i asseguts en cercle, demanem que compartisquen les seues idees, de manera que
cada participant aporte una.
En grup, i encara amb els braços entrellaçats, hauran de triar un dels jocs esmentats que
pensen que pot produir més conflicte i exclusió. Quan ho tinguen, els donarem el següent
repte: per a poder desenllaçar-se i alçar-se com a grup, han de pensar en equip en una forma
de donar-li la volta al joc. Les següents preguntes poden ajudar a guiar:
Com podríem canviar el joc perquè contribuïsca a la pau, a la igualtat i a la
solidaritat entre persones?
Si el grup va triar un joguet: per què el van triar? què ho fa violent? com ens influeix
utilitzar-ho? quins altres joguets podrien utilitzar-se?
Quan un grup tinga la seua alternativa de joc o joguet, poden donar un senyal i compartir-ho
amb la resta dels grups. Per a això hauran d'alçar-se amb els braços entrellaçats, assegurant-
se que totes les persones puguen alçar-se alhora, treballant en equip. Una vegada que un grup
haja acabat, els entreguem una cartolina A3 i els demanem que la dividisquen en dues parts
iguals. En un costat podran dibuixar el joc o joguet triat i escriure les raons per les quals el van
triar, i en l'altre costat, l'alternativa que han pensat donant-li la volta a aqueix joc o joguet.
Una vegada hagen acabat tots els grups, es realitza una assemblea final. En cercle cada grup
exposarà el que van fer, i la resta de persones participants podran fer-lis preguntes; per
exemple, sobre com pensen que el joc o joguet contribueix a promoure pau, solidaritat,
cures, respecte i igualtat. Quan hagen finalitzat d'exposar, es fan les següents preguntes:
Què va passar en l'activitat? Com penseu que vau treballar en equip?
Per què creieu que és important que parlem sobre com els jocs i joguets poden produir
violència i conflicte? Quines alternatives hem vist?
Què us va sorprendre de les idees de les vostres companyes i companys?
Creieu que podem compartir aquests jocs i joguets alternatius amb més persones?
Com ho faríeu?
Per a realitzar una acció de mobilització que puguem compartir com a grup en els nostres
entorns educatius i comunitaris, els preguntem: què creieu que podem fer com a ciutadanes
i ciutadans globals perquè aquestes situacions deixen d'ocórrer i es complisquen els
drets de totes les xiquetes i xiquets? Els comptem llavors que a nivell internacional existeix
una campanya anomenada la Mà Roja, la coneixen? Podem compartir breument que la Mà
Roja és el símbol global que usem per a alçar les nostres pròpies mans i mobilitzar-nos en
contra de la situació de xiquetes i xiquets soldat. La campanya és una iniciativa que va sorgir a
Colòmbia i que convoca a xiquetes, xiquets, joves i adults a plasmar les seues mans roges en
senyal de protesta per la utilització i reclutament de xiquets i xiquetes per part de grups
armats al voltant del món. En diferents parts del món centres socials, educatius i comunitaris
s'han unit a la campanya de diferents formes.
Creiem que totes les xiquetes i xiquets són ciutadanes i ciutadans globals capaços de construir
pau per a totes les persones. Creiem també que a vegades canviant coses que pensem que
són xicotetes en el nostre dia a dia, com els jocs que juguem, podem canviar les nostres
realitats locals i les d'altres persones al voltant del món. Com va dir el gran escriptor d’Uruguay
Eduardo Galeano: “Molta gent xicoteta, en llocs xicotets, fent coses xicotetes poden canviar el
món”.
Per tant, és tasca de tots i totes construir espais i contextos de pau, cura, inclusió, solidaritat i
igualtat. Com podem unir-nos a la campanya des dels nostres contextos? A continuació,
convidem cada grup a que pegue el seu cartell en un mural gran o lloc visible amb un títol, com
per exemple: “La guerra no és un joc. Les xiquetes i xiquets de (nom del centre/grup) diem NO
a la utilització de xiquetes i xiquets soldat, som xiquets/es i tenim drets!” També podem pintar-
nos les mans de color roig, o dibuixar el contorn, al voltant dels dibuixos en el mural. El grup pot
animar a altres persones a unir-se a la campanya de la mà roja que han creat, convidant-
los a incloure la seua mà pintada en el cartell, ja que la pau i la igualtat està a les nostres
mans. També es pot fer una foto del grup davant el mural, afegint un missatge que es puga
compartir en xarxes o en algun butlletí perquè arribe més lluny i a més persones.
Recomanacions per a donar continuïtat a l'activitat:
Si durant l'activitat sorgeix alguna proposta de joc que puga ser divertit i interessant
treballar amb el grup, se'ls pot convidar al fet que el lideren en un espai d'oci amb el
grup sencer o fins i tot amb la participació d'altres xiquetes i xiquets.
Poden realitzar-se debats sobre els pro i els contra de la utilització de joguets i jocs
bèl·lics o que promoguen violència. Al seu torn pot iniciar-se una campanya de
sensibilització en el seu entorn per a donar la volta cap a jocs, esports i joguets
que desenvolupen la col·laboració i la solidaritat entre totes les persones. També
es podría fer consciència de que els jocs i joguets bèl·lics a més de fomentar formes de
relacionar-nos violentes, també influeixen en els estereotips de gènere, discriminant a
les xiquetes en molts espais.
Conéixer i sensibilitzar-se respecte a la utilització i reclutament de xiquets i
xiquetes soldat al voltant del món.
Reflexionar sobre la situació de xiquets, xiquetes i adolescents soldat al voltant
del món, des d'un enfocament de drets.
Promoure que el grup s'involucre en campanyes de solidaritat internacional
sobre aquesta temàtica, identificant-se com a ciutadans i ciutadanes globals,
constructores d'espai de pau en els seus contextos.
Folis A4
Llapis de colors i bolígrafs
Infografia (veure Annex 1)
Resum de la Convenció dels Drets de la Infància (veure Annex 2)
Material necessari per a les creacions artístiques
Cartolina gran o paper continu
Pintura roja per a mans
Projector amb ordinador i àudio per a vídeo
Mirem amb el grup el cartell que decora la portada d'aquesta unitat didàctica. Què veiem?
Comencem contant al grup que en diverses regions del món es viuen conflictes armats en els quals moltes xiquetes i xiquets es veuen afectats. En algunes situacions, elles i ells també es
veuen forçats a participar en el conflicte, la qual cosa va en contra dels seus drets humans com
a xiquetes i xiquets. També podem comentar que el dia 12 de febrer es commemora el Dia
internacional contra la utilització de xiquetes i xiquets soldat, un dia instaurat per l'ONU
(Organització de les Nacions Unides) per a recordar la necessitat d'acabar completament amb
el reclutament de xiquetes i xiquets en conflictes armats.
A continuació, se'ls entrega un foli on puguen escriure de manera individual les primeres idees i
impressions que se'ls ocórreguen en relació a “menors soldat”, recolzant-se en les següents
preguntes guies:
Qui són?
On estan?
Per què participen de la guerra?
Una vegada que hagen acabat, demanem que dobleguen i guarden el seu paper. Per a
continuar es demana que formen grups de 4 o 5 persones, i a cada grup se li entreguen dos
elements (veure Annexos):
1. Una fitxa que conté dades sobre la situació mundial de xiquets, xiquetes i adolescents
soldat a manera d'infografia (veure Annex 1).
2. Una fitxa amb la convenció dels drets dels xiquets, xiquetes i adolescents (adaptada i
resumida) (veure Annex 2).
Es dóna un temps perquè puguen llegir aquesta informació en grup, i quan vagen acabant, se'ls
demana que creen una cançó, poema, conte, còmic o vídeo a l'estil “stop-motion” (fotografies
continuades) amb les dades que presenta el material. L'objectiu és que la seua creació defense
els drets de les xiquetes, xiquets i adolescents, amb missatges que puguen sensibilitzar a més
persones.
Una vegada que tots els grups hagen preparat la seua peça d'art i sensibilització, es crea un
espai en el qual puguen exposar al grup més gran el que van realitzar. El públic pot fer
preguntes o donar una valoració segons els haja agradat o inspirat. Quan tots els grups hagen
exposat, se’ls convida a que busquen una persona amb la qual intercanviar el paper que van
escriure sobre xiquetes i xiquets soldat al començament de l'activitat. Es deixa un temps perquè
puguen llegir-lo i reflexionar en parelles.
Després d'haver passat per totes aquestes activitats que busquen visibilitzar la utilització i
reclutament de xiquetes i xiquets en conflictes armats, es llancen les següents preguntes:
Què hem aprés, què ens ha sorprés sobre aquesta realitat global?
Heu pensat que és una realitat que afecta a xiquetes també? Com creieu que
aquestes situacions afecten les xiquetes en particular, i per què? Podem comentar
que a més de les violències i dificultats que viuen totes les persones en situacions de
conflicte armat, les xiquetes són més vulnerables, tenen més obstacles per a accedir a
l'educació, es veuen més discriminades i son objecte de violències específiques pel fet
de ser xiquetes.
Podem resumir que s'estima que en l'actualitat encara hi ha més de 300.000 xiquets i xiquetes
en el món que han sigut reclutats i forçats a ser soldat, i d'aquests s'estima que 4 de cada 10
són xiquetes. Cada dia es vulneren els seus drets a la protecció, als bons tractes, a la família, a
l'educació, al joc, a la llibertat, i molts altres.
Per a realitzar una acció de mobilització que puguem compartir com a grup en els nostres
entorns educatius i comunitaris, els preguntem: què creieu que podem fer com a ciutadanes
i ciutadans del món perquè aquestes situacions deixen d'ocórrer i es complisquen els
drets de totes les xiquetes i xiquets? Els expliquem que a nivell internacional existeix una
campanya anomenada la Mà Roja, la coneixen? Podem compartir breument que la Mà Roja és
el símbol global que usem per a alçar les nostres pròpies mans i mobilitzar-nos en
contra de la situació de xiquetes i xiquets soldat. La campanya és una iniciativa que va
sorgir a Colòmbia i que convoca a xiquetes, xiquets, joves i adults a plasmar les seues mans
roges en senyal de protesta per la utilització i reclutament de xiquets i xiquetes per part de
grups armats al voltant del món. En diferents parts del món centres socials, educatius i
comunitaris s'han unit a la campanya de diferents formes.
Per a donar un exemple de mobilitzacions i accions portades per joves per a sensibilitzar i
incidir sobre la utilització de xiquetes i xiquets en conflictes armats, projectem el següent
vídeo: acció de la SAME per part de l'equip de Voluntariat Jove de Entreculturas a Valladolid1.
Per a donar un altre exemple d'accions realitzades per la xarxa de Joves Constructors de Pau
per a previndre el reclutament de xiquetes, xiquets i adolescents a la regió del Magdalena Mitjà,
Colòmbia, projectem els següents vídeos: documental sobre el projecte Joves Constructors de
Pau2 i el testimoniatge de dos joves participants en el projecte
3:
És tasca de tots i totes construir espais i contextos de pau, cura, inclusió, solidaritat i igualtat.
Com podem unir-nos a aquesta campanya global des dels nostres contextos? Comentem
als i les participants que poden utilitzar el material artístic que van crear en l'activitat anterior.
Es demana que es formen els mateixos grups i se'ls entrega a cada grup un foli o cartolina de
tamany A3. A continuació, se'ls convida a que escriguen sobre la cançó, poema, conte o peça
d'art que hagen exposat prèviament. També poden afegir idees i dades que hagen aprés a
través dels vídeos i de tot l'aprés durant l'activitat.
Una vegada que estiguen finalitzant, aniran pegant en format collage els seus treballs en un
gran mural o paper continu, el títol del qual pot ser, com a exemple: “Diem NO a la utilització i
reclutament de xiquetes, xiquets i adolescents per a conflictes armas. Amb el nostre art
construïm PAU!”. També podem pintar-nos les mans de color roig, o dibuixar el contorn
d'aquestes, sobre el mural. El grup pot animar a altres persones a unir-se a la campanya de la
mà roja que han creat, convidant-los a incloure la seua mà pintada en el cartell, ja que la pau i
la igualtat està a les nostres mans. També es pot fer una foto del grup davant el mural, afegint
un missatge que es puga compartir en xarxes o en algun butlletí perquè arribe més lluny i a
més persones.
Recomanacions per a donar continuïtat a l'activitat:
Si algun grup va a realitzar material multimèdia (cançons, vídeos, etc.) es proposa
seguir amb la campanya de la Mà Roja a través de xarxes socials o un butlletí amb
l'etiqueta “#màroja” i “#xiquetsixiquetesambdrets”, compartint les seues creacions.
Crear una nova infografia (com la de l'Annex 1) respecte a la temàtica, incloent dades i
missatges de defensa dels drets de xiquetes, xiquets i adolescents al voltant del món.
1 “SAME 2018 Valladolid” https://www.youtube.com/watch?v=nXJAOXhqTtIç 2 “Documental Jóvenes Constructores de Paz” https://www.youtube.com/watch?v=esqrNGJoOy4
3 “Jóvenes construyen paz en el Magdalena Medio” https://www.youtube.com/watch?v=OXvivgzK4Dg
Infografia sobre la situació global de la utilització i reclutament de xiquetes, xiquets i
adolescents soldat. Disponible en: https://infograph.venngage.com/ps/0SpGg5tpWDA/da-
internacional-contra-la-utilizacin-de-menores-soldados
Convenció sobre els Drets dels xiquets, xiquetes i adolescents adaptada i resumida4.
Aquesta Convenció s'ocupa dels drets de totes les persones que encara no han complit els 18
anys. Tots els Estats han de respectar els drets dels xiquets, xiquetes i adolescents, sense
distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, ni d'opinió política del xiquet/a o de la
seua família. Tots els governs que signen una llei per a fer valdre els Drets dels Xiquets i les
Xiquetes han de prendre les mesures necessàries per a garantir que es complisca. És
necessari fer conéixer a totes les persones el que diu aquesta Convenció.
Alguns dels drets recollits en la Convenció, entre altres:
1. Tots els xiquets i xiquetes tenen dret a ser tractats en igualtat, sense fer diferències pel
seu color de pell, gènere, llengua, situació econòmica, religió ni opinió política.
2. Tenen dret a rebre suport si presenten alguna dificultat física o mental.
3. Totes les xiquetes, xiquets i adolescents tenen dret a tindre un nom i una nacionalitat.
4. Tenen dret a rebre ajuda quan estiguen malaltes i malalts, a ser portats/des al centre
de salut i que siguen atesos/es.
5. Tenen el dret a ser protegits/es contra qualsevol tipus de violència sobre ells i elles,
descuit, maltractament o explotació.
6. Tenen dret a l'educació. Una educació que desenvolupe les seues capacitats i que els
ensenye sobre la pau, la solidaritat, l'amistat, la igualtat i el respecte.
7. Tenen dret al joc, al descans, a la diversió, com també a estar i compartir amb altres
xiquets i xiquetes.
8. Tenen dret a dir el que pensen i que la seua opinió siga escoltada i presa en compte
tant per adults, autoritats com per altres xiquets i xiquetes.
9. Tenen dret a passejar pel bosc, camps i ciutats lliures de fem i contaminació.
10. Tenen dret a participar.
11. Tenen dret a utilitzar la seua llengua materna i participar en les seues festes i tradicions
culturals.
12. Cap xiquet o xiqueta menor de 15 anys ha de ser inclòs en un exèrcit ni ha de
combatre en un conflicte armat.
4 Convención sobre los Derechos del Niño. 2015. Unicef Comité Español:
https://www.unicef.es/sites/unicef.es/files/comunicacion/ConvencionsobrelosDerechosdelNino.pdf
Coordinació: Clara Maeztu i Veda Krüger.
Autoria: Javiera Oñate.
Col·laboració: Raquel Alonso, Encarna Durán, Davinia De Ramón, Raquel Llanos, i
Alberto Medina.
Direcció d'Art i Disseny Gràfic: Maribel Vázquez.
Edita: Fundación Entreculturas.
