no ens cal tenir - el pouom el petit poble gal irreductible per part de l’imperi romà en les...

www.caixaManresa.com • Més informació: 902 36 25 29

No ens cal teniruna oficina aWall Street pergestionar bé els teus estalvis.

A Caixa Manresa sabem que necessites bons professionals que vetllin pels teus

diners. Per això comptem amb un equip expert en la gestió de l'estalvi. La

nostra prioritat és conèixer les teves necessitats i així cuidar més bé els teus

diners. Som una entitat financera en contínua renovació i amb la nostra

excel·lència a crear valor ens espera un futur prometedor.

Perquè ser gran no és una qüestió de mida.

PIANO categoria A

PIANO categoria B

M⁄SICA DE CAMBRA categoria A

M⁄SICA DE CAMBRA categoria B

PREMI ESPECIAL SALVADOR ALAPONT

El Premi de M˙sica Ciutat de Manresa

Quadre díhonor del24Ë Premi de M˙sicaCiutat de Manresa

Març 2009 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA 3

om el petit poble gal irreductible per part de l’imperi romà en leshistòries d’Astèrix, el Bàsquet Manresa SAE continua resistint, unacampanya rere l’altra, a la màxima competició del bàsquet estatal.De fet, el manresà és un dels històrics de la lliga ACB, una compe-tició tan professional i ben organitzada com tremendament exigent.

Exigent esportivament, però sobretot en aspectes relacionats amb l’estructura,les instal·lacions i els pressupostos dels clubs que en formen part. Aquest any,l’equip dirigit per Jaume Ponsarnau està fent una temporada més que destaca-ble i ha aconseguit eludir fàcilment el descens i situar-se amb opcions d’entraral play-off. Però, malauradament, la trajectòria esportiva no ha evitat que desffdel club es continuï treballant per arribar a cobrir el pressupost previst. Unexercici de mans i mànigues que ha portat a penyes i particulars a iniciar, entrealtres, una campanya de venda de samarretes de solidaritat amb la causa man-resana. Una iniciativa que, tot sigui dit, no seria possible si alguns afeccionatsdel club no visquessin el dia a dia de l’entitat amb passió i el futur d’aquestacom una qüestió de vida o mort. I és que l’esforç anual per arribar al finança-ment mínim és certament titànic i aquest any el salvament dels mobles semblaque serà molt justet.

La base de les queixes de la directiva manresana es troba en el poc suporteconòmic de les administracions i la manca d’injeccions de diner públic querep. Una reivindicació teòricament discutible si tenim en compte que, al cap ia la fi, les societats anònimes esportives com la del bàsquet manresà sónempreses, però lògica quan el Ricoh Manresa es compara amb altres equips del’ACB. El pecat del club de la nostra ciutat és compartir província amb el grangegant de l’esport català (el Barça) conjuntament amb un altre club històric, elJoventut de Badalona, i formar part d’un país deficientment finançat i amb unmodel de gestió esportiva que es resigna a canalitzar diners públics cap a l’es-port a fons perdut. Segurament el model no és l’adequat, com assegura el pre-sident del Ricoh Josep Vives, però també és denunciable la dinàmica que esporta a terme en altres punts de l’estat. És reprovable i adultera la competició

p p q

especialment entre els clubs mitjans o petits com el Manresa. Per la seva part,i malgrat els esforços, la Generalitat aquest any no està per brocs amb el pro-blema que té en l’estira-i-arronsa amb Madrid, i l’Ajuntament, que ja afluixala mosca, ha arribat al límit de les seves possibilitats, i més si tenim en comp-te com s’ha escaldat amb la implicació en la crisi oberta al CE Manresa, quemereixeria, tot sigui dir, un ampli capítol apart.

Des de la Casa Gran, es creu que la tasca del municipi per garantir el futurdel bàsquet d’elit s’ha de centrar a fer costat al club davant la resta d’institu-cions públiques i privades i proporcionar-li un bon marc infraestructural.Perquè la progressió futura de l’invent també està relacionada amb la configu-ració de la ciutat com un autèntic bressol del bàsquet a Catalunya i al conjuntde l’estat. La concentració del bàsquet al Congost, a part de les infraestructu-res que s’han de construir, hauria de proporcionar al club una bon planter dejugadors. Una assignatura pendent en la nostra ciutat de bàsquet que, desprésde fusions i vinculacions, no aconsegueix organitzar una estructura que conti-nua proporcionant molt pocs jugadors al primer equip del Ricoh Manresa. Laresta de la batalla s’haurà de centrar en l’enginyeria financera i la lluita peraconseguir patrocinis sòlids i compromesos que permetin que el del bàsquetmanresà continuï sent un miracle, però més racional. �

C

EDITORIAL

Un miracle més racional

iRReeddaacccciióó,, aaddmmiinniissttrraacciióó,,ppuubblliicciittaatt ii ssuubbssccrriippcciioonnss::AAssssoocciiaacciióó ccuullttuurraallEEll PPoouu ddee llaa ggaalllliinnaaPPrreessiiddeenntt:: Jaume PuigVViicceepprreessiiddeenntt:: Jordi SardansSSeeccrreettààrriiaa:: Lourdes MuñozTTrreessoorreerr:: Francesc GarcíaVVooccaallss:: Joan Badia, Joan Cals, CarlesClaret, Ramon Fontdevila, Josep R.Mora, Joaquim Noguero, Joan Segon iTeresa Torra

Carrer Sobrerroca 26, 1r 1aApartat de Correus 1 - ManresaTelèfon i fax: 93 872 50 18www.elpou.cat – [email protected]

MMeemmbbrree ddee ll’’AAssssoocciiaacciióóCCaattaallaannaa ddee llaa PPrreemmssaa CCoommaarrccaallPPrreemmii TTaassiiss TToorrrreenntt 11999911

CCoooorrddiinnaaddoorrJordi Sardans

CCaapp ddee rreeddaacccciióóCarles Claret

RReeddaacccciióóSílvia Berengueras, Meritxell Casas,Jordi Estrada, Laura Fíguls, Josep M.Oliva, Joan Orriols, Joan Piqué.

DDiisssseennyyDomènec ÒrritMMaaqquueettaacciióóJoan PiquéPPoorrttaaddaaFrancesc Rubí (a la fotografia, undetall del pavelló del Nou Congost)FFoottooggrraaffiiaaJordi Alavedra, Francesc RubíWWeebbmmaasstteerrJoan Orriols

CCooll··llaabboorraaddoorrss:: Jordi Badia, Isaac Bosch, Lluís Calderer, Llorenç Capdevila, Anna Crespo, Laura Estrada, Manel Fontdevila,Xavier Giol, Dani Hernández, DanielMartínez, Olga Molina, Anna Navarro,Enric Oller, Conxita Parcerisas, MarcelPérez, Maria Picassó, Ignasi Torras,Joan Vilamala.

AAddmmiinniissttrraacciióó::Sílvia BerenguerasEExxppaannssiióó ppuubblliicciittààrriiaa::Publicitat Clarena C/ Urgell, 38. Tel. 93 872 43 86IImmpprreessssiióó:: INOM, SA. Era de l’Huguet,7. Tel. 93 878 41 20DDiissttrriibbuucciióó:: Llibreria Sobrerroca, SA.Tel. 93 873 44 58DDiippòòssiitt LLeeggaall:: B-13.528-1987

Les col·laboracions que apareixen signades a la revista no representen,necessàriament, l’opinió d’EEll PPoouu ddee llaa ggaalllliinnaa

4 EELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Març 2009

el SSumariDe mes a mes 6Biografies anònimesConxita Parcerisas 9Observatori de naturaJordi Badia 10TTEEMMAA DDEELL MMEESS::EEll RRiiccoohh rreessiisstteeiixx,, mmaallggrraattlleess ppeennúúrriieess eeccoonnòòmmiiqquueessFerran Sardans 12A propòsitJosep M. Oliva 20Cròniques de LlunyMarta Bonvehí, TaipeiAlba Mestres, Brisbane 21Moure el mónCarme BatistaMeritxell Casas 22

Pou JoveMasies del TermeCal Pere SerraJaume Puig/Francesc Rubí 23Entrevista aM. Lluïsa BatlleJordi Sardans 24Imatges de la dictaduraIgnasi Torras 29Tastets de motorSeat Ibiza Ecomotive: Lliçó de modesEnric Oller i Carbó 31Fila CulturalUn relat íntim sobre els anys30 guanya l’Amat PiniellaJoan Piqué 32Arts Llorenç CapdevilaRosa Clarena 34Quadern obertJoan Montsech 35L’ull de la càmeraLluís Calderer 36

el CCul ddel PPou 37

notícies del pou

Número 241 - Març 2009

Taula rodona sobre l’EsbartManresà, al Casino

El dia 4 de febrer es va fer una novataula rodona, dins del cicle Temes delPou, a la Sala d’Actes del CentreCultural del Casino, sobre el tema: Centanys d’Esbart Manresà, amb la presènciade Joan Manel Miquel, director artísticde l’Esbart Manresà, i Antoni Navarro,president de la comissió del centenari del’entitat. L’acte va comptar amb l’assis-tència d’altres membres de l’entitat i vaser seguit d’un animat col·loqui.

Isaac Bosch i AnnabelSardans presenten elllibre de Vilanova

Com a cloenda de l’Any Vilanova iamb la presència dels crítics d’artJosep Maria Cadena i Pilar Parcerisas,el dia 18 de febrer es va fer al saló desessions de l’Ajuntament de Manresal’acte de presentació del llibre (Re)des-cobrir Vilanova, obra d’Isaac Bosch iAnnabel Sardans, col·laboradors habi-tuals de les pàgines del Cul de Pou icomissaris de l’exposició sobre l’artis-ta al Casino.�

Antoni Navarro i Joan Manel Miquel, durant la taula rodona

Treballem per donar solucions

- BOTIGA D’ORTOPÈDIA

- ORTOPÈDIA TÈCNICA

- ORTOPÈDIA ESPORTIVA

- SERVEI DE PODOLOGIA

ORTOPÈDIA MAZA

Sant Josep/Tortonyes, 1-3 - MANRESA - TTEELL.. 9933 887733 6688 0000

Fer salut a la font de l’Arrel

Amb el meu home fa un temps que enshem jubilat i ens estem a Manresa. Ensagrada caminar i conèixer a peu els vol-tants d’on vivim. Encara no havíem anatfins a la font de l’Arrel, que ens van dirque era tan maco, i ens hi vam arribar unmatí grisós. Era un dia laborable i pelcamí vam trobar ben poca gent. Vamveure arbres trencats per la ventada delgener i ens vam ficar en trossos de boscon la molsa de l’hivern alternava amb elsbrots primerencs d’algunes plantes. Vaser preciós. (Llàstima que al berenador dela font, on vam estar ben sols, encara hihavia el contenidor d’escombraries ple avessar, qui se’n cuida?).

Per al meu home i a mi caminar i estaren contacte amb la natura és un regal icreiem que fem salut amb això. Però vetaquí que fa uns dies a TV3 vaig sentir dirque la població ens estem tornant moltsedentaris i que hem de fer esport, amb laimatge, entre d’altres, d’una senyora, méso menys de la meva edat, que deia, totpedalant en una bicicleta d’un gimnàs,que allò ho havia de fer pels seus proble-mes de salut. Què em volen dir, amb totaixò? Que ara m’haig de tancar en ungimnàs per continuar trobant-me bé?Doncs, sincerament, hi ha més maneresde fer esport o de moure’s, que era larecomanació final de l’estudi, i que nosortien a la televisió.

Segurament aquesta senyora de Barce-lona ho tindrà més difícil que nosaltresper anar al bosc, però jo no em canso derecomanar-ho a grans i a joves, també,que, pobrets, cada vegada tenen menystemps per descobrir el que tenen al seuvoltant. D’altra banda, els mitjans decomunicació i la gent que fa aquests estu-dis –aquest era de la Fundació de LaCaixa– sembla que tampoc sàpiguenquina és la realitat. No voldria pensarmalament i arribar a la conclusió que sela inventen en benefici d’uns interessosprivats.

Montserrat Planas

Una albergínia noapta per al consum

El conreu de l’albergínia Bt per alimentanimal i humà presenta un risc seriós pera la salut. Aquest és el veredicte del cien-tífic francès professor Gilles-EricSeralini, del Comitè per una Recerca iInformació Independent en EnginyeriaGenètica, que va fer una avaluació inde-

pendent del dossier de toxicitat lliurat perMontsanto-Mahyco a les autoritats regu-ladores de l’Índia. El profesor Seralini vaser comissionat per Greenpeace i va tro-bar diferències significatives en les dadesdels grups d’animals que havien estat ali-mentats amb l’albergínia OGM i els queno. Entre altres resultats, rates alimen-tades amb OGM tenien diarrees, menorpes del fetge i de la raó pes del fetge enrelació al pes del cos. També s’han obser-vat en animals de la-boratori altres can-vis com en el temps de coagulació de lasang, i en la química d’importants sub-stàncies a la sang i al fetge. L’albergíniaté un contingut de la toxina Bt de 17mg/kg, pesticida que mai ha estatautoritzada apta pel consum, i que estàdemostrat que és tòxica per les persones.Així mateix, l’albergínia Bt conté unaproteïna que indueix resistència alsantibiòtics. Això és un problema major desalut i la fa inapropiada per la comercial-ització. Segons Seralini els experimentsen què es basen aquests resultats sónnomés de 90 dies, passant per alt possi-bles efectes a llarg plaç per la salut.També considera potencialment insegurmenjar animals que tinguin aquests prob-lemes de salut causats per l’albergínia Bt.

El ministre de salut de l’Índia s’ha posi-p g

cionat en contra l’albergínia transgènica,així com el primer ministre del país. Perquè hauria un país amb tantes varietatsdiferents d’albergínia haver d’introduiruna varietat d’altre lloc, i amb el poten-cial perill de contaminació que aixòimplica? A l’Índia s’ha conreat l’albergí-

p q

nia durant milers d’anys. 70 000 perso-nes i moltes organitzacions han signatcontra la introducció de varietats OGM, il’organització GM Free India diu que hiha estratègies per tractar les pestes, i queaquestes només han estat un problemadesprés de l’adveniment de la RevolucióVerda, amb el seu ús de fertilitzants i pes-ticides. L’agricultura hauria de rebre untractament integral i no una font d’entra-da de substàncies cada vegada més tòx-iques en els aliments d’un país.

Laura Esquius (Som lo que Sembrem)

Fe d’errades:En la secció que elabora el biòleg Jordi

Badia i que duu el nom d’Observatori denatura, corresponent a la revista defebrer, es va produir un lamentable errorde fotocomposició en el titular de l’arti-cle, ja que s’hi parlava de cargoleresquan el nom correcte de les plantes era:Cargoles de roca del Montcau iMontserrat.

cartes al pou i


EL DIT A L’ULLJORDI SARDANS

[email protected]

Creuen els políticsen la participació?

iuen que sí i concretament eltripartit manresà s’ha decidit a

posar en marxa, després d’un anyde retard, els consells de districte.Han dividit la ciutat en quatre parts:Ponent, des de la plaça Catalunya aMiralpeix; Nord, del Poblenou a lacarretera de Santpedor; Centre, delPasseig Pere III a les Escodines; iLlevant, del Guix a Sant Pau, a laperifèria de la ciutat. Al front delsquatre districtes hi ha regidors: dossocialistes, un d’ERC i un d’ICV.La filosofia que ha d’emanar d’a-quests consells de districte és la defer d’interlocutors directes entre elsciutadans i l’Ajuntament. Enaquests moments, alguns dels nousregidors es manifesten il·lusionatsperquè, si els ciutadans participen,asseguren que la descentralitzaciómunicipal serà un fet. Però, des dela majoria d’associacions de veïns ides de bona part de les entitats sem-bla que es recela d’aquestes inten-cions i recorden que en el fons lacultura de la participació no interes-sa realment als polítics municipals,tot i que puguin fer veure de vega-des el contrari, per quedar bé. En elfons, les decisions les prenen i lesvolen continuar prenent ells solets ipotser per això els fa tanta por queles decisions reals que s’adoptindins dels consells siguin vinculantsi no volen ni sentir a parlar de lesreivindicacions dels barris, ja quetan sols es comprometen a escoltarpropostes diverses.

Així les coses, alguns represen-tants veïnals ja han deixat ben clarpúblicament que ser presents enaquestes condicions no és més queuna pèrdua de temps. Serà aquestqui decidirà qui té raó i si el nouòrgan de participació és útil perresoldre alguns dels problemes delsciutadans. Penso que, tal com ja hanmanifestat alguns dirigents veïnals,per tal d’aprofundir en la democrà-cia no estaria gens malament quefossin directament els veïns delsbarris afectats els qui elegissin elsregidors de districte. Cal que el ciu-tadà se senti útil i pugui tenir unaparticipació activa, si no tornarà apassar del tema, amb l’excusa del jas’ho faran! Aquesta actitud, aalguns «polítics»« , ja els va bé.

D

Mercè Angla éshomenatjada

2 de febrer. Juntament amb onze donesmés, la dirigent veïnal Mercè AnglaEscaler, fundadora de l’AV del Barri An-tic, rep un homenatge per la seva tascasocial en el marc de l’exposició Veïnes,ciutadanes, a la seu de l’Institut Català dela Dona, en presència del president de laGeneralitat, José Montilla, i la consellerad’Acció Ciutadana, Carme Capdevila.

Sanclimens repl’homenatge de CDC

5 de febrer. En un sopar multitudinarial restaurant de la Joviat, el comitè exe-cutiu local de CDC homenatja l’exalcal-de Juli Sanclimens, amb la presència del’expresident Pujol, alcaldes de la comar-ca i altres militants històrics del partit.

El Casino mostral’obra d’Ignasi Oms

6 de febrer. Al Centre Cultural delCasino, s’inaugura l’exposició L’esclatdel modernisme. Ignasi Oms i Ponsa, laconstrucció d’una ciutat, organitzada pelCasino i la delegació del Col·legi Oficiald’Arquitectes de Catalunya (COAC),que mostra un itinerari per la vida i la ciu-tat de l’arquitecte, amb objectes propietatdel també arquitecte Enric Massana.

Regió7 es renova7 de febrer. El diari intercomarcal

Regió7 estrena disseny i continguts, ambuna presentació gràfica modernitzada i

una organització interna renovada i am-pliada. El canvi també comporta la des-aparció de l’edició de l’Anoia, que passaa integrar-se a les pàgines de l’ediciógeneral, sota l’epígraf de Diari de laCatalunya Central.

La ciutat homenatjaEsteve Polls

10 de febrer. La sala petita del Kursaalacull una taula rodona per rememorar larepresentació de La hidalga del valle, unacte sagramental de Calderón de la Bar-ca, que va congregar davant de la façanaprincipal de la basílica la Seu 14.000 per-sones de públic, l’any 1954. A l’acte hiparticipa el dramaturg Esteve Polls, queel dia 22 rep un homenatge al mateixKursaal, després de la representació deJugant amb Molière, que ell dirigeix.

Presenten el websobre la repressió

13 de febrer. El nou web Les repres-sions de la guerra i la postguerra aManresa, elaborat pels historiadorsJoaquim Aloy i Pere Gasol, es presenta al’auditori de Caixa Manresa. Accessiblea l’adreça memoria.cat/repressions, lapàgina recull material sobre els 160morts a la ciutat entre el 1936 i el 1950,per la repressió franquista i republicana,amb documents, cartes, entrevistes, foto-grafies i sumaris judicials.

El pregó enceta elsactes de la Llum

13 de febrer. El pregó jove de MartaCruz, monitora del MIJAC Sagrada

Família i membre del CAE, entitatorganitzadora d’enguany, i el pregóinstitucional de Pep Llenas, mestre icoordinador del Projecte Educatiu deCiutat, al saló de sessions del’Ajuntament, obren els actes de lesFestes de la Llum. El primer correfocd’hivern, la vigília de la festa, i elsactes tradicionals (ofici, desfilada d’i-matgeria i tronada) i el Joc de la Llum,amb una setantena d’equips partici-pants, clouen els actes del dia 21.

El Premi de Músicaaplega qualitat

15 de febrer. El teatre Kursaal acull lagala de cloenda de la 24a edició delPremi de Música Ciutat de Manresa, quehavia rebut una setantena de participants.Lluís Grané i Carles Marigó s’enduen ex-aequo el premi de Piano en la categoria Ai Elsa Calderón el de categoria B. Enmúsica de cambra, el primer premi és pera Tempo de Orange en categoria A i peral Trio Vermeer en categoria B.

El doctor Guerreroentra a l’Acadèmiade Medicina

15 de febrer. L’amfiteatre de la ReialAcadèmia de Medicina de Catalunyaacull la presa de possessió del doctorLluís Guerrero i Sala com a membrenumerari de la institució, després de lapreceptiva lectura del seu discurs, queversa sobre Hospitals i metges de laCatalunya central. Humanitat, histò-ria, identitat i felicitat. L’acte es clouamb un refirgeri al claustre de l’Institutd’Estudis Catalans.

de mes a mes

L’Esbart estrena‘Centendansa’ al Kursaal

7 de febrer. El dia que es complei-xen cent anys de la seva primeraactuació, l’Esbart Manresà del’Agrupació Cultural del Bages estre-na al teatre Kursaal, ple de gom agom, l’espectacle Centendansa, dirigitper Joan Manel Miquel, que combinacoreografies contemporànies ambalgunes de les danses que es van ballaraquell any 1909. Foto: J. Alavedra


i


UUnnaa ddee ffrreeddaa......L’actitud de la multinacional

Pirelli de desvincular-se deManresa pel que fa a la fabricacióde pneumàtics era un fet cantatdes de feia mesos. Fa la impressióque tan sols el conseller manresàd’Innovació, Universitats iEmpresa i el president de laGeneralitat no se n’havien assa-bentat. Passant olímpicament detots dos, el president de Pirelli elsva deixar ben clara una evidèn-cia: que les decisions de la sevaempresa és prenien des de la sevaseu a Milà. No és estrany que elssindicats s’hagin sentit enganyatsi estafats, ja que entre tots plegatsse’ls han rigut a la cara i la ciutatha fet un pas més cap a la desin-dustrialització. Cal suposar queels polítics municipals, forçacalladets en aquesta qüestió,n’hauran pres nota. Fins i tot,sembla que hi ha poques esperan-ces que, amb els actuals gover-nants de la Generalitat, el queresti de Pirelli i els pocs treballa-dors que hi quedin, puguin trobaruna alternativa de futur mínima-ment digne.

......ii uunnaa ddee ccaalleennttaaCal remarcar l’excel·lent com-

portament de gairebé tota la plan-tilla del CE Manresa que, malgratla greu situació econòmica delclub, ha decidit tirar endavant illuitar per la permanència aPrimera Catalana, que ja és bentrist per un club centenari com elmanresà. La mala gestió ja ve delluny i el dèficit s’arrossega d’an-teriors temporades. En una assem-blea celebrada a l’hotel Pere III, lajunta directiva del club informavaque l’anterior temporada l’esmen-tat dèficit arribava als 140.000euros. Si bé l’actual directivaadmet tenir una bona relació ambla regidora d’esports del’Ajuntament, la majoria de juga-dors i d’exjugadors del club la fandirectament responsable de bonapart dels problemes pel seu passo-tisme. Sigui com sigui, una cosaés clara: el CE Manresa estàtocant fons, de manera que benaviat haurà de partir de zero, perremuntar el vol. Almenys els juga-dors han demostrat compromís iganes de sortir del pou.

Es lliura el dinovèJoan Vilanova

18 de febrer. L’Espai7 del Casino,que exposa una selecció de les 84obres presentades a concurs, acull ellliurament del dinovè premi JoanVilanova de dibuix, que s’atorga a lamoianesa Eva Figueras, amb Paisatgetardorenc, i de gravat, a la barceloni-na Carme Castellví, pel treball Com-pressió mental.

Jordi Coca guanya elnovè Amat-Piniella

19 de febrer. La novel·la La noiadel ball, del barceloní Jordi Cocaguanya el novè premi Joaquim Amat-Piniella, que es lliura a l’Auditori deCaixa de Manresa en un acte en què esrepresenta el muntatge Escenes deMauthausen, lectura dramatitzada apartir d’una selecció de fragments dela novel·la K.L. Reich, a càrrec delsactors manresans Ivan Padilla iMagda Puig, acompanyats per la vio-loncel·lista Ònia Tomàs.

g g p yg

‘Contra el progrés’al Kursaal

19 de febrer. A la Sala Petita delteatre Kursaal es presenta l’obra pre-miada al Thetertreffen Festival deBerlín Contra el progrés, del drama-turg manresà Esteve Soler, sota ladirecció de Joan Maria Segura.

Arriba elCarnestoltes infantil

22 de febrer. Una dotzena de grupsmusicals acompanyen la rua delCarnestoltes infantil, que enguany técom a fil conductor els elements còs-mics. En una de les edicions més conco-rregudes, les comparses d’escoles, asso-ciacions i esplais desfilen des de CristRei a la plaça Major, on clou la festaLluís Pinyot i la Tremenda Banda.

Pirelli anunciaque tanca

25 de febrer. Pirelli comunica als sin-dicats que a finals d’aquest any deixaràde fabricar pneumàtics a la factoria deManresa. La possibilitat d’emplaçarnous projectes per substituir l’activitatactual, com plaques fotovoltaiques i fil-tres de partícules per a cotxes o la pos-sibilitat que la planta faci reciclatge depneumàtics permetria mantenir nomésun centenar de llocs de treball.

S’obre l’accés a l’avingudaUniversitària

28 de febrer. El nou enllaç de l’eixtransversal amb l’avinguda Universi-tària es posa en servei, amb la reivin-dicació pendent de l’AV Mion, quedemana que s’acabi l’accés al barripel carrer del Puigmal. �

La Fira de l’Aixada manté l’atracció,malgrat la crisi

15 de febrer. Durant el cap de setmana, la Fira de l’Aixada torna a aple-gar una gernació als carrers del barri Vell i el parc de la Seu, malgrat que lareducció de pressupost obliga a prescindir dels grups de fora. La ruta noc-turna dels Sirvensis, el pa de l’Aixada, una exposició d’armadures medie-vals i una gran taverna a la plaça del Milcentenari són les principals nove-tats d’aquesta dotzena edició. Foto: J. Alavedra

óc georgià. Sempre afegeixo, de Geòrgia d’Europa.Vaig arribar a Barcelona l’any 2001, tenia 25 anys iganes d’aventura. Vaig llogar una habitació al barri dela Barceloneta i quan van haver passat els tres mesosdel meu visat ja treballava amb uns lituans que tenien

una empresa de construcció. Vaig triar Barcelona seguramentinfluït per un somni del meu pare: visitar el Camp Nou. Quanell encara no havia sortit de la Unió Soviètica es coneixia la his-tòria i les característiques de tots els estadis del món. El treballm’ha portat a viure a Tarragona, Valls, Sant Fruitós de Bages ides de fa 3 anys a Manresa. Visc amb l’Elene, la meva dona, iNikoloz, el nostre fill, que va néixer el 19 de desembre passat.Treballo a Pirelli. Tot i que necessito el soroll de les grans ciu-tats, Manresa, ara que la vaig coneixent, m’agrada. Vivia aTbilisi, la capital del país, que té més d’un milió d’habitants.

La tragèdia del 9 d’abril de 1989 va marcar la meva vida i lade tots els georgians. Una manifestació pacifica antisoviètica vaser esclafada per l’exèrcit roig i de les 20 persones que vanmorir, 19 eren dones i dues de la meva família: Nana, cosina dela meva mare, i Marina, la dona d’un cosí. Tenien als voltantsde 35 anys. Al cap de 2 anys justos Geòrgia aconseguia la inde-pendència de la Unió Soviètica. De petit sabia que volíem serun país independent perquè tenim una història, una llengua iuna cultura pròpies, però no m’imaginava el que representaria.No esperava que de cop i volta el pare que treballava en unaempresa de gas i la mare que treballava a la televisió de Tbilisides de feia 25 anys, es quedessin sense feina. No m’imaginavaque les vacances pagades de què gaudíem cada any, sense sor-tir de la Unió Soviètica, és clar, s’acabarien. No m’imaginavaque vindrien uns anys tan durs, que passaríem fred i gana... quenomés tindríem llum 6 o 7 hores al dia... que quedaria tot con-

gelat fins al 2003 quan amb la Revolució de les roses va arribara la presidència del país un home jove, Mijail Saakashvili, queva crear noves complicitats. És el preu que va haver de pagar unpaís petit que no era autosuficient.

Geòrgia té mala sort de tenir a Rússia per veí. L’arrel del con-flicte de l’agost passat crec que són interessos econòmics moltprofunds. Rússia no vol quedar fora de joc en el transport delgas, no accepta les aliances de Geòrgia amb els EUA i Europa,i va voler fer una demostració de força. Ells diuen que no trac-tem bé els russos, que els calia defensar-los de nosaltres, peròles persones de carrer, els russos i els georgians ens entenem bé,són els governs. Des d’aquí ens ho vam passar molt malament,miràvem la TV a totes hores. La meva mare, ara viu aquí ambnosaltres, però l’Elene té tota la família a Tbilisi.

Amb l’Elene érem veïns i també companys de classe, però vaser ara quan jo vivia a Catalunya que ens vam tornar a trobar através d’Internet, d’un grup d’aquests de trobada de companysde col·legi. Ella és de família d’actors i actrius i va estudiar cincanys de Teatre a Geòrgia. Fins que no domini l’idioma aquí hoté difícil per poder-se plantejar un treball. Ara tinc el cor partit,necessito anar a Geòrgia, però quan fa unes setmanes que hi sóctinc ganes de tornar i quan arribo aquí sento que torno a casa.També necessito menjar Kavabi o Jinkali, plats de carn del meupaís, m’encanten, però se m’il·luminen els ulls quan penso enuna bona paella.

Amb Levan, un amic íntim que és músic, havia treballat detècnic de so en un estudi de gravació de Tbilisi. Cobràvem unamisèria. M’apassiona la imatge i sobretot el so, m’agradariaaprendre’n més i poder-m’hi dedicar. Ara és la meva gran afi-ció. També m’agrada molt la música. A Barcelona he anat aconcerts d’U2, Bon Jovi, Metallica... �

BIOGRAFIES ANÒNIMES

CONXITA [email protected]

Irakli Lekishvili: «Geòrgia té la malasort de tenir Rússia per veí»

Una foto actual meva. A la dreta, foto de família amb la meva dona Elene i el meu fill Nikoloz, a casa meva, a Manresa

SS

Març 2009 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA 9


uan encara qui sap si l’hivern ja és fora fins l’anyvinent o si, amagat a la cantonada, s’espera pertornar l’endemà, quan la saviesa popular adver-teix amb prudència que «març marçot, tira lavella al clot i a la jove si pot», algunes plantesagosarades, deleroses de primavera, avancen ja

la florida més atractiva. Mentre els caducifolis dormen enca-ra el son hivernal i les obagues són encara fredes, les brollesdels terrenys secaners i assolellats esclaten de primaveraavançada amb la florida de groc de l’argelaga i la bufalaga ide blau del romaní i la foixarda.

La bufalaga i la foixarda són dues mates llenyoses capacesde créixer als llocs càlids i amb poca terra. Les trobem, perexemple, als vessants de Collbaix i al Mal Balç. Ambduestenen fulles simples sense pecíol, coriàcies i glauques; moltpetites, gruixudes i arrodonides les de la bufalaga, una mica

més grans, planes, espatulades i acabades en punta les de lafoixarda. Tant la bufalaga com la foixarda floreixen abundo-sament abans que no arribi la primavera astronòmica. Labufalaga fa nombroses flors intercalades entre les fulles,petites i sense calze, en forma de campaneta que s’obre enquatre lòbuls grocs d’on despunten o bé quatre estams d’an-teres de color taronja o bé l‘estigma. La bufalaga s’havia uti-litzat per tenyir de groc la llana. Per la seva banda, la foixar-da fa una mena de capítol de flors blaves o violetes a l’ex-trem de cadascuna de les seves múltiples tiges dretes. Enplena florida, una mata de foixarda és com un gran coixí d’a-gulles de cap blau. Tot i aquests capítols, la foixarda no per-tany a l’extensa família de les compostes, sinó que defineixla seva família particular de les globulariàcies. Les infusionsde fulles de foixarda s’havien pres com a purgant i per com-batre l’acidesa d’estómac.

L’argelaga, punxent, grisa i antipàtica, miraculosament estransforma en un ram de flors grogues, com les de la gines-ta, que escampen un perfum intens. L’olor atrau els primersabellots que ja se senten brunzir d’una a l’altra flor. El roma-ní, omnipresent i que només deixa de florir quan fa fred dedebò, s’ha encomanat també de la florida primaveral. Alsterrenys més càlids, les principals plantes de la brolla estanja en plena florida.

Al camp, la florida lluminosa dels ametllers dóna la prime-ra benvinguda al bon temps; mentre el pagès manté l’ai alcor, temorós de la glaçada tardana que malmetria les amet-

lles. Als peus dels ametllers si el camp no s’ha llaurat de poci als marges, la ravenissa pinta més blancor al paisatge. Alsalzinars de Montserrat i de Mura i a les màquies de Rajadell,el primer de florir és el marfull, aquest arbust gros de fullesoposades, de contorn ample, coriàcies i lluents, i que darre-rament s’ha popularitzat també als jardins. Fa una menad’umbel·la de flors blanques, cadascuna amb 5 pètals unitsper la base i 5 estams que sobresurten. Aquestes flors esde-vindran fruits de color violeta lluent, tòxics per a nosaltres.

Als boscos caducifolis de les fondalades i vores de torrents,l’herba fetgera i la violeta de bosc s’afanyen a florir abans dequedar ombrejades sota les capçades renovades dels arbres.L’herba fetgera té una roseta de fulles molt característiques,en tres lòbuls, sovint de color granat al revers, portats perpecíols molt llargs que surten més o menys del mateix puntran de terra. Fa flors de simetria radiada, amb estams i car-

pels nombrosos i 6 o 7 pètals acolorits normalment de blau,tot i que hi ha també fetgeres amb flors blanques, violetes orosades. A vegades, en un mateix rodal es troben fetgeresamb flors de colors diferents. La violeta de bosc, de la qualn’hi ha diferents espècies difícils de destriar, es reconeix perles fulles amb el pecíol llarg i el limbe en forma de cor, i perles flors de simetria bilateral amb un esperó a la base onguarda el nèctar per recompensar els pol·linitzadors.

Al Mediterrani, la primavera, irreprimible, arriba a la natu-ra abans que al calendari.�

OBSERVATORI DE NATURA

Text: JORDI BADIA / Fotos: FLORENCI VALLÈS I JORDI BADIA

La primera florida

QQ

Foto pàgina esquerra:Dues mates, comunes però poc conegudes, en plena flori-

da avançada als terrenys eixuts: a dalt la foixarda(Globularia alypum) enlaira les inflorescències de colorblau violaci i a baix la bufalaga (Thymelaea tinctoria), vistade prop, ensenya el detall de les flors i fulles petites

Foto pàgina dreta:A l’esquerra: El marfull (Viburnum tinus) floreix als alzi-

nars i a les màquiesAl mig: L’herba fetgera (Anemone hepatica) a més de la

flor mostra les seves característiques fulles en tres lòbulsA la dreta: L’argelaga (Genista scorpius) es cobreix com-

pletament de flors abans que arribi la primavera

l Ricoh Manresa està fent una tem-porada excepcional dins de les

seves possibilitats i, a l’equador de latemporada, està classificat entre els deuprimers de la lliga ACB. Amb opcions dejugar els play-off pel títol, s’ha quedat anomés una victòria de la disputa de laCopa del Rei. Però, malgrat la bona dinà-mica esportiva, no les té totes per conti-nuar jugant a la millor lliga d’Europal’any vinent. Els motius, estrictamenteconòmics, són tan preocupants cominjustos, ja que el Bàsquet Manresa com-peteix amb recursos molt inferiors que lamajoria dels seus rivals. Els exemples esconcreten en clubs com el CB Granadaque, anualment, rep 1 milió d’euros del’ajuntament de la ciutat; el ViveMenorca, que lluint la publicitat turísticadel govern Balear, ingressa 2 milionsd’euros anuals, el TAU de Vitòria, querep de la Diputació Foral Alabesa1.800.000 euros anuals; el Reial Madrid,l’Estudiantes i el Fuenlabrada, que sónsubvencionats amb 500.000 euros de laComunitat de Madrid; el CB Murcia,que subsisteix únicament gràcies a lesarques públiques; o el Gran Canaria que,com a únic representant insular a prime-ra categoria, rep anualment 1,7 milions.

A Espanya, l’arribada de diner públic al’esport professional s’ha fet d’unamanera moltes vegades indiscriminada.Fins i tot hi ha clubs que són propietatd’institucions, com el Gran Canaria, queés propietat del Cabildo (el que aquí vin-dria a ser la Diputació), que, malgrat lacrisi, manté el pressupost i si hi ha pèr-dues les eixuga. En altres casos les cai-xes d’estalvis com la malaguenyaUnicaja o la sevillana Cajasol estan con-trolades pels governs autonòmics i inci-deixen directament en el finançamentdels clubs esportius. Així, segons explica

el president executiu del BàsquetManresa SAE, Josep Vives, «Unicaja téuna pòlissa de crèdit permanentmentoberta de 6 milions d’euros per fitxarjugadors durant la temporada. Però ésque l’any que Unicaja va guanyar lalliga va perdre 5 milions d’euros i enl’informe que surt al registre mercantil,els comptes anuals diuen que la gestió

ha estat fantàstica perquè han guanyatuna lliga. Però què passa amb els 5milions? Els tapa Unicaja». Al seu torn,Francesc de Puig, segon entrenador delManresa als anys vuitanta, membre delconsell d’administració, exregidord’Esports de la ciutat i exassessor delclub i actualment director del Centred’Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugatdel Vallès (CAR), «assenyala que aEspanya s’està invertint el diner públicen l’esport professional de manera moltesbojarrada. No pot ser que les adminis-tracions aguantin alguns clubs ambdiner públic».

Recursos insuficientsContràriament, el club manresà no rep

ni un euro de la Generalitat de Cata-

lunya. Josep Vives, president executiudel Ricoh Manresa, explica que «a prin-cipi de temporada ja vam explicarquina era la problemàtica, de la matei-xa manera que ho vam denunciar des-prés de retornar a l’ACB. El BàsquetManresa és un club que genera moltsingressos en proporció a la ciutat i finsi tot a la comarca. És el club de l’ACBque més diners genera a tot l’estat. Pertant, això indica que la gent se l’estimai que el vol». Des del club s’aconseguei-xen generar força recursos per finançar-se però, afegeix Vives, «l’afluència dediner públic a l’esport professional ad’altres punts de l’estat i especialmental bàsquet ha provocat que molts clubsestiguin competint de manera des-lleial». Les desigualtats pressupostàriesno queden tan paleses en clubs granscom «el Barça o al Madrid, sinó aaltres equips del nostre nivell», conclouVives. Així, la mitjana a la lliga ACBpel que fa a l’arribada de diner públicals pressupostos dels clubs és aproxima-dament d’un 60%. Però clubs en clubscom el Múrcia aquesta xifra es disparafins al 80%. Per la seva part, el RicohManresa obté només d’un 8% de recur-sos institucionals, 52 punts percentualsper sota de la mitjana de l’ACB.Aquesta situació d’injustícia és la queha portat al club a reunir-se diversesvegades amb els màxims dirigents del’esport català. La màxima expressiód’unitat manresana davant de les neces-sitats econòmiques del club es va mate-rialitzar el 4 d’octubre de l’any passatquan una front comú capitanejat pelsdirigents del Ricoh al qual es van sumarels líders del tripartit de l’Ajuntamentde Manresa i el president de la Cambrade Comerç, Manel Rossell, es va des-plaçar fins al Palau de la Generalitat perreunir-se amb el vicepresident delgovern Josep-Lluís Carod-Rovira.

el tema del mes

El Ricoh resisteix, malgrat les penúries econòmiquesLa continuïtat de l’esport d’elit a la ciutat dependrà de la capacitat del BàsquetManresa SAE per continuar finançant-se malgrat l’escàs suport de les institucionspúbliques i la dura lluita per aconseguir patrocinadors privats. La complicitat muni-cipal és alta, especialment en aquest moment en què s’ha donat el tret de sortidaa la conversió del Congost en una zona esportiva de primer nivell.

FFEFFEFFEFFEFF REREREREERRRARRARRARARARRRRANN SSASSASSASASASSARRDDADDADADADADDANNSNSNNSNNSNSNSNN

12 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA Març 2009

E

El Granada rep unmilió d’euros del seu

Ajuntament; elMenorca, 2 milions delgovern balear; el TAU,

1,8 milions de laDiputació Foral... I elRicoh no rep ni un

euro de la Generalitat

En l’inici de la campanya, el BàsquetManresa va establir un pressupost de 3,7milions d’euros dels quals mancava percobrir un «en primer lloc –relata el pre-sident del club– perquè hi havia unpatrocinador important que tenia pro-blemes i que no podia assumir el que enprincipi prevèiem però, sobretot, perquèno podíem disposar dels diners que d’al-guna manera venien també de l’àmbitinstitucional, encara que no fos demanera directa». I és que la temporadaanterior, el pressupost del Ricoh vapoder estabilitzar-se gràcies a la media-ció de la Generalitat perquè l’empresaconstructora concessionària de l’admi-nistració CEDINSA esdevingués patro-cinadora del club. Vistes les perspectivesa l’arrencada de la temporada des delclub es va decidir, com explica Vives,que no «podíem continuar així. Durant«molts anys, el club havia assumit dèficitsi pèrdues i callava. Intentàvem espavi-lar-nos i al final ens refinançàvem a tra-vés de qualsevol entitat d’estalvi». Però,com continua dient el president executiu,els directius van considerar que «en unmoment o altre la bola es faria tan gros-sa que realment no la podríem controlari per responsabilitat ho havíem de dir».En aquesta línia, Josep Vives tambésubratlla i admet que «al consell d’admi-nistració hi ha un grup de persones,entre les quals em compto, que ja fa unsquants anys que aboquem diners al club.Els noms no els diré perquè qui ho fa noho fa per sortir. Si volem que la gentajudi i ens financi hem de predicar ambl’exemple».

Tots som ManresaI és que, com apunta el president del

Ricoh Manresa, «estem acostumats ahaver de lluitar nosaltres sols contra elmón i davant la manca de resposta perpart del govern de la Generalitat, la tar-dor passada vam dir: som-hi. Hauremd’arreglar la situació pel nostre comp-te». Després de l’esforç de dirigents,penyes i afeccionats, els rèdits de la cam-panya Tots som Manresa, basada, entrealtres iniciatives, en la venda de 10.000samarretes i destinada a aconseguir elmilió d’euros que mancava per cobrir elpressupost previst n’han proporcionat«400.000, és a dir, encara ens en falten600.000. Aquesta mateixa setmana heaconseguit un patrocinador –que hamanifestat que prefereix mantenir-se enl’anonimat–tt que aportarà 200.000euros. Tot i així, encara ens en falten i,per això dic a tothom que s’estima elclub que ha de mantenir aquest esperitde lluita fins la botzina final. Ara estemjjugant una final i l’hem de guanyar.Personalment, estic convençut que ambmolt d’esforç per part de tots i la mica desort que ens mereixem al final tiraremendavant. A dia d’avui tenim 3 gestions

Serge IbakaFotos: Josep González


importants molt avançades, però no ensen podem refiar i hem de ser conscientsque tothom pot aportar molt». Per aVives la campanya no s’ha acabat, tot ique destaca que «la gent, de 10 euros en10 euros, ha comprat 11.000 samarretes(no 13.000 com s’havia dit), però encaraens en queden unes cinc o sis mil pervendre. Això significa que hem caminatbastant, però que encara ens queda moltcamí».

Malgrat tot i, en aquest sentit, Francescde Puig veu «la situació complicada. Nopodem anar d’any en any, sinó que s’hande buscar recursos propis que alimentinanualment el club i patrocinadors sòlids,que donin estabilitat al club almenys perun període de dos anys. Una soluciód’urgència que no sé si seria viable seriaque un grup de 500 o 1.000 socis queestimin el club de veritat posessinaquests 600.000 euros que falten. Fet iffet serien uns vuit-cents o mil euros persoci, i és evident i respectable que notothom els podria posar, però crec que síque hi ha aquest nombre de gent quepodria. De Puig alerta, a més, que «tot ique confio molt en els directius del club,estem al mes de març i en època d’unafforta crisi. No sé si aquests diners alffinal es trobaran i per això proposo solu-cions d’emergència».

TelevisióDavant de la precarietat pressupostària

i el greuge comparatiu amb altres clubsdavant de la manca d’implicació de l’ad-ministració catalana, una de les polèmi-

ques de la temporada sorgides al NouCongost va engegar-se arran de l’apari-ció d’una pancarta amb el lema TV3 noés la nostra que volia reclamar mésingressos per drets televisius per part dela televisió pública catalana. El presidentdel club ja va demanar disculpes aTelevisió de Catalunya i ara apunta que«TV3 és un instrument del Govern d’a-quest país, és a dir, el Govern marca unscriteris que s’han de seguir per tal derebre diners. Això no ho discutiré, per-què han estat escollits democràticament,però des del respecte profund pels crite-ris, crec que necessitem una solució i untractament equànime. Nosaltres hemmarcat criteris, hem buscat buscardiners, els hem donat la solució! Bé, és ales seves mans». Per la seva part, XavierPrunés, cap d’Esports del diari Regió7,assenyala que «les entitats, sobretot afora de Barcelona, no es mullen. En part,està bé perquè l’esport professional hade tirar endavant amb els seus propisrecursos. Però, de vegades, hi ha moltahipocresia entre els polítics. Perquè TV3paga molts diners al Barça i també ésdiner públic. De diner públic en l’esport,potser no n’hi hauria d’haver per ningú,però es fan excepcions. I quan més llunyde Barcelona estàs, com és el nostre cas,encara és pitjor. El que representa elRicoh per la ciutat seria comparable alque és el Barça per Catalunya. Hi hagent que no hi va, però que hi té unagran identificació».

Per a Josep Vives, «el FC Barcelona ésun cas a part. Crec que és un club

extraordinari, que exporta el país almón, però és una multinacional enormeper a un país massa petit. Per exemple,ara reclamen que TV3 li ha de pagar 30milions d’euros. TV3 és una televisiópública, que viu de la publicitat quegenera, però també dels pressupostosdel Parlament de Catalunya. Aquests 30milions d’euros són de tots els catalans.A nosaltres ens diuen que apliquen unprincipi que és no ajudar directamentels clubs un per un. Al·leguen que a tra-vés de TV3 ajudaran els equips que esti-guin presents en competicions interna-cionals. El Ricoh no competeix aEuropa, però suposo que ningú nodubta que l’ACB té molta més audiènciai molt més pes en tots els sentits que, perexemple, l’Eurolliga d’hoquei patins.Però resulta que els clubs d’hoqueireben diners i nosaltres no». Un altreargument que exposen els polítics ésque no donaran diners als clubs, però,com exposa el mateix Vives, «tenim 220jugadors i jugadores de bàsquet base isom l’equip amb més jugadors nacio-nals de tota la lliga. L’Olesa rep unasubvenció directa molt important de laGeneralitat de Catalunya pel sol fet depotenciar el bàsquet femení. Nosaltresno comptem amb esportistes dones nijuguem a Europa, però anem vuitenscompetint a la lliga de bàsquet mésimportant d’Europa. La ciutat i lacomarca són les que més gasten perhabitant en el seu equip de bàsquet i undels pocs que ha guanyat la lliga. Tenimun projecte de futur que pot canviar

el tema del mes

Rodrigo Sanmiguel RomRomRomRomRommmRomRomRoRoR mo ánááánánánán án án án án MonMoMonMonMMonMonMonMonMonMoMonono tttatatatatañt ñtañññttaññtañtañezezezzezze Javi Rodríguez


radicalment la fesomia de la ciutat i unpavelló que se’ns ha quedat petit. No sési això hauria de ser afavorit o no».

SolucionsTot i la repetida situació de precarietat,

el Bàsquet Manresa no s’ha quedat ambels braços plegats. Ha estat el club quemés ha contribuït a crear un model propide finançament de l’esport català, que laGeneralitat té sobre al taula des de fapràcticament dos anys. «A mi em vademanar personalment Rafael Niubò,secretari general de l’Esport l’any 2003,que, juntament amb altres persones delpaís, contribuís a elaborar aquest modelpropi, que ja està escrit», assegura JosepVives. «El Ricoh ha lluitat molt perquèaixò s’aprovés a tot Catalunya, peròffinalment la Generalitat, per motius queno explicaré perquè penso que han deser ells qui ho facin, ha retardat aquestprojecte». El model s’implementa eco-nòmicament en funció d’uns determinatsparàmetres: pressupost mitjà de la restade clubs que competeixen, la funciósocial del club i els equips de base, elpalmarès, els criteris de gestió. Peròaquest model està congelat i el dia a diaal Bàsquet Manresa és dur. La recerca derecursos és complexa i «les gestions i elscontactes han de ser constants, com elsentrenaments», explica Josep Vives, queafegeix que un dels patrocinis que nos’ha materialitzat fins ara és el productede dos anys de negociacions. El presi-dent executiu del club continua dient que«des que sóc aquí, hem anat a veure unes2.000 empreses. I no només enviem unacarta, sinó que ens hi personem. Tenimlligams amb 150 empreses de tots elssectors productius. Quan vaig arribar nohi havia patrocinador signat ni empa-raulat. Era l’empresa d’Enric Torres,Minorisa.net, la que finançava el club.Poc després vam signar la col·laboració

amb dos patrocinadors vitals: Ricoh, per5 anys, i T-Systems, per 3».

La crisi econòmica no permet unpanorama gaire optimista a l’hora decercar recursos econòmics. Vives opinaque, malgrat aquest context, el club«ha aconseguit 400.000 euros. Pensoque és un bon resultat. Hi havia gentque al mes de novembre ens deia quetancaríem, i ves per on, encara estemaquí vius, pagant i complint i, el que ésmés, ens podem honorar dient que somon som sense que ens ajudi ningú aexcepció de l’Ajuntament, amb quiestem enormement satisfets». Enaquest sentit, Xavier Prunés, capd’Esports de Regió7, explica que notaun cert optimisme en els directius,«però encara falta concretar. Quant alpaper de l’Ajuntament, penso que des-prés de dubtar uns mesos enrere araestà fent un molt bon paper».

El club també s’ha acostat a les gransfortunes empresarials relacionades ambla ciutat. Pel que fa als germansRubiralta, manresans i posseïdors de latercera fortuna de l’estat espanyol,«hem fet gestions a través d’una perso-na que els coneix però fins ara encarano hem pogut asseure’ns a parlar, tot ique està pensat fer-ho», afirma el presi-dent del Bàsquet Manresa. La multina-cional de joieria i complements Tous noes vol implicar en el patrocini esportiu.Josep Vives pensa que la postura del’empresa, «s’ha de respectar. Tenenuna estratègia que pensen que ha d’a-nar en un sentit determinat que fins arano ha passat pel bàsquet ni per l’esportd’equip. Ens hi vam adreçar d’unamanera formal i he parlat directamentamb algun familiar i, evidentment, notanquem les portes. Tant de bo que elspuguem tenir aquí, però repeteixo,nosaltres no els podem obligar a res icrec que això ho ha d’entendre tothom».

Ampliació del pavellóPerò al marge d’aconseguir recursos

per al pressupost, el futur del bàsquetd’elit a Manresa es preveu força més car.I és que la lliga ACB ja va posar damuntla taula la necessitat que els clubs partici-pants en la competició haguessin de dis-posar d’un pavelló amb una capacitatmínima de 7.000 espectadors, 2.000 mésque el Nou Congost. Josep subratlla que«gràcies al club avui podem jugar on hoestem fent. L’ACB tenia la intenció quela normativa que exigia un mínim de7.000 localitats s’apliqués de maneraimmediata. Des del Bàsquet Manresa hovam frenar adduint que primer s’haviade generar la necessitat. L’executiva dela lliga ho va discutir molt, però final-ment ens en vam sortir». Segons Vives,«ara mateix no hi ha la necessitat legalde tenir capacitat per a 7.000 persones,però el problema ja no és que la normaens obligui, sinó que en cada partit acasa força gent es queda al carrer senselloc».

Al seu torn, la regidora d’Esports del’Ajuntament, Núria Sensat, exposa que«el que vam fer, d’entrada, és respondrea l’encàrrec que se’ns va fer des delRicoh: saber si l’actual pavelló ésampliable o no. S’ha fet un estudi i lesconclusions són que aconseguir unaampliació de 2.500 places, que és el queel club estima necessari per ajustar-se ala demanda, té un cost d’entre 6 i 7milions d’euros. Des de l’Ajuntament,ens hem limitat a comparar i valorar,però no s’ha concretat res». En cas quealgun dia s’hagués d’ampliar per la nor-mativa ACB, Sensat apunta que «haurí-em de trobar mecanismes entrel’Ajuntament i el club per tal que alguntercer entrés en escena, ja que ni elRicoh ni la ciutat podem assumir un costtan gran. Tot i això, a dia d’avui, aques-ta ampliació té una prioritat baixa. En

el tema del mes

Josep Vives: «Al conselld’administració hi ha ungrup de persones, entreles quals em compto,que ja fa uns quants anysque aboquem diners alclub. Els noms no els diréperquè qui ho fa no hofa per sortir. Si volem quela gent ajudi i ens financihem de predicar amb l’exemple»

cap cas, però la solució pot ser única-ment de l’Ajuntament, ja que el NouCongost és una instal·lació que utilitzapràcticament en exclusiva el primerequip del Ricoh i és poc polivalent».Tanmateix, Sensat afegeix que «malau-radament, la principal urgència per part

del bàsquet local no és aquesta». Enaquest sentit, la regidorad’Urbanisme, Àngels Mas, opta perq g

la prudència i declara que des de laseva regidoria «no decidim estra-

tègies, donem mecanismes per-què es puguin fer realitat. Si

es plantegés la necessitatd’ampliar el pavelló l’es-

tudi ja està fet. Les pos-sibilitats hi són, peròfinancerament ésinassequible».Davant de la hipotè-

tica ampliació del NouCongost, Francesc de Puig

comenta que entén perfecta-ment Núria Sensat quan diu que no

hi ha prou diners, «però jo recordo quea finals dels vuitanta, quan jo era regi-dor d’Esports, vam haver de fer la pri-mera ampliació del Vell Congost perquèl’ACB ja no ens hi volia deixar jugar. Toti que en aquell moment la inversió eramés petita que la que s’ha de fer ara, esva fer l’esforç ja que no podíem deixar-nos perdre el fet de tenir l’equip a l’ACB.

A primer cop d’ull, 6 o 7 milions d’eu-ros són molts diners ja que en el seu

moment aquest pavelló va costaraproximadament 4 milions d’euros,l’any 1992, l’equivalent a 700milions de les antigues pessetes.Pensar que l’ampliació en val 6 o 7

és entendre que suposa molt mésdel que va costar tot sencer,

tot i tenir en compte quetot s’ha apujat de preu».De Puig, recorda que, enla seva etapa com a regi-

dor per CiU, «el fetque l’ACB obligués

a tenir un pavellóde 5.000 locali-

tats va propi-ciar quel ’ E s t a taportés unmilió imig d’eu-ros. S’had’anar ab u s c a rfinança-m e n t

allà onsigui. Al

cap i a la fi, elpavelló és de

titularitat pública».El periodista Xavier

Prunés destaca que «faun anys els serveis tèc-

nics municipals van dir que l’ampliacióera molt complicada i ara sembla que éspossible». En tot cas, per a Prunés l’am-pliació del pavelló «no és el més urgent».

La fi de Pista CastellMalgrat que l’ampliació del Nou

Congost quedarà en un segon terme, lainversió municipal en equipamentsesportius al seu entorn i en altres puntsde la ciutat serà una realitat desprésd’una etapa de fortes apostes en l’apartatdels equipaments culturals. Amb la con-centració de l’activitat basquetbolística ila construcció de noves instal·lacions alCongost es podrà tancar definitivamentla Pista Castell, com apunta la regidoraNúria Sensat, que admet que «és unpatrimoni local en molts nivells i un sím-bol, però com a carcassa està molt mal-mesa». El projecte al Congost preveu«construir un pavelló de tres pistes ambmides oficials transversals que perme-tran fer tres partits oficials de bàsquet ode minibàsquet alhora. Entenem que,amb aquestes instal·lacions i les del NouCongost quan el primer equip acabad’entrenar-se poden concentrar el bàs-quet al Congost i, de retruc, tancar laPista Castell. Amb les tres noves pistes,també es reduirà l’activitat del pavellóvell deixant un espai per a la gimnàstica,el judo i una sala de musculació». Sensatexplica que l’element que unirà els dospavellons seran els vestidors. Tot i això,els del Vell es mantindran ja que sónrelativament nous i així es podrà assumirel pas setmanal de 1.000 joves per aques-tes instal·lacions.

Àngels Mas explica que el que s’haprojectat és «doblar el pavelló i fer-ne unde paral·lel amb unes dimensions mésadequades per poder traslladar l’activi-tat de bàsquet. A partir del pavelló vell,es farà una edificació de transició fins ala construcció d’un nou pavelló. A finalsd’any hi ha previst que estigui construïtconjuntament amb l’estructura dels ves-tidors. Posteriorment, s’abordarà en unsegona fase la distribució dels vestidors.La regidora matisa que «el problema dela zona del Congost és que no està urba-nitzada i hi ha diferents instal·lacionsesportives sense connectar a les qualss’accedeix a través de camins de terra oamb alguns arbres que et defineixen elcamí. Tot plegat força caòtic». Amb l’a-vantprojecte s’han definit les línies mes-tres d’actuació i les característiques de laurbanització. Ho ratifica Mas exposantque «el que s’ha fet durant aquest man-dat i ja es va fer en l’anterior és definircom s’havia d’organitzar aquest sector.D’entrada, semblava que el Pont Nou esdefinia com el límit pel sud. És a dir, desdel final del pont del Congost fins alPont Nou hi haurà una avingudaparal·lela al tren que delimitarà lazona». I continua dient que, en el seumoment «es va dir que aquest nou vial

JoJosJosJososososJoJJoJJ sJ h Ahh Ah Ah Ah AAAh Ah Ah AAhh hhh ssessssessesesesssessessessselillililiiiiinnnnnininlliinnlinl nn


prenia espai a la zona del Congost. Però,en realitat no és així. Sí que és veritatque li pren una mica d’espai però li dónamolta més accessibilitat, no tan sols desdel centre sinó des de l’exterior de la ciu-tat amb un accés directe a l’Eix transver-sal que hi desemboca». L’espai sacrificatpel pas del carrer és el que correspon altercer camp de futbol de sorra i a part delcamp de beisbol que es desplaçarà.

Zona esportiva renovadaNúria Sensat, exposa que, per a l’actual

govern de la ciutat, «les actuacions míni-mes que s’han de fer al Congost són elnou pavelló amb tres pistes i la remode-lació del Vell, així com la redefinició dela zona d’skate, que ja està dibuixada idefinida. També s’ha de finalitzar l’esta-di d’atletisme garantint-ne un bon tanca-ment i traslladar el camp de beisbol perevitar que el talli un vial». Malgrat l’ade-quació d’un nou espai per a la pràcticadel beisbol, Sensat admet que «la pistaens continuarà quedant tècnicamentdefinida com a precària, en tant que pelCongost hi passen línies d’alta tensió itreure-les depèn de Fecsa». La responsa-ble municipal d’esports argumenta que«aquestes són les peces ja definides opactades. Si se n’han de fer més o nodependrà del ritme amb què la ciutat esmogui davant de la nova configuraciódel Congost». El director del CAR,Francesc de Puig, al seu torn, afegeixque «voler fer 3 pistes de bàsquet i dei-xar fixa una zona per a la gent de gim-nàstica, la tecnificació de judo i una salade musculació és una decisió molt bona.S’ha de felicitar la gent d’Esports id’Urbanisme de l’Ajuntament, ja que desque es van fer la coberta a la Balconada

no s’havia tornat a fer una instal·lacióque valgués la pena». Per a De Puig ésbàsic «poder concentrar tot el bàsquet,«tant masculí com femení. No voldria quees deixés de banda el bàsquet femení quedurant molts anys ha tingut dificultatsper entrenar-se».

Per acabar de millorar la zona delCongost, Sensat també assenyala que «elsector necessita aigua per poder combi-nar la pràctica esportiva organitzada, lano organitzada i la lúdica. Des del meupunt de vista, l’aigua és un complementestratègic. Quant a la polèmica decisiód’ubicar unes noves piscines municipalsa la zona, tot i que s’acaben de renovarles antigues, Sensat al·lega que «no és unerror» i reitera que «hi ha d’haver aiguaal Congost, ja que a Manresa és perfec-tament compatible i necessari que hihagi dues piscines: les del CN Manresa iles del Congost. Havíem de recuperar lesinstal·lacions antigues i tornar a donar-hi vida». I reforça la seva tesi adduintque, «fins a aquest mandat, el Congostera un somni no verbalitzat. La ciutattenia por de mirar cap al riu.Personalment, crec que l’aposta pelCongost és estratègicament interessantno només per la millora i la transforma-ció del Congost, sinó perquè l’aposta perl’altra banda del riu també canviarà elconcepte de la ciutat». Per completar lesprestacions de la zona, l’Ajuntamenttambé creu que hi ha d’haver «un edificide serveis que centralitzi algunes depen-dències municipals, com un punt d’infor-mació, un espai pels materials, oficines,etc», exposa Núria Sensat. I afegeix quecal habilitar espais «per poder fer esportscom el frontó, el tenis, el pàdel o el fut-bol 7, que en aquests moments a la ciu-

tat no es poden practicar lliurement». Al marge de la zona del Congost,

també hi ha previst l’inici de les obres deconstrucció d’un pavelló al carrer delsCintaires, que quedarà integrat en uncomplex sociocultural i polivalent. S’hiencabiran tres pistes, però de moment laGeneralitat va amb molt retard en aquestsentit i no s’acabarà en aquest mandat. Amés, des de la regidoria d’Esports tambés’entén que la zona de la plaça deCatalunya concentra molta densitat depoblació, però gaudeix de pocs espaiscomunitaris compartits i que seria moltimportant tenir una zona de pràcticaesportiva, de joc i de lleure per ajudar aalleujar el Pujolet, que queda molt ata-peït. El principal objectiu d’aquesta regi-doria és «promoure l’esport des de laproximitat, dinamitzar-lo en els barris ifacilitar una millora en els teixitssocials», segons Sensat. La regidorad’Esports defineix aquest primer any imig de mandat «com no tant de detectarmancances, sinó d’estudiar i definir laviabilitat de què podíem fer i, per tant, dedibuixar avantprojectes, anar molt a laGeneralitat i avaluar els recursos. Aratreballem perquè els projectes no noméssiguin il·lusions, sinó realitats». Enaquest mateix sentit, Àngels Mas afegeix

g

que «Manresa no pot tenir només elCongost, sinó que necessitarà en unfutur unes altres instal·lacions de carac-terístiques similar, que l’imaginaricol·lectiu ha situat al voltant del parc del’Agulla».

Ciutat de bàsquetEl pes específic del bàsquet a la ciutat

és una evidència i, darrerament, s’haobert una nova escletxa de futur relacio-

el tema del mes

Núria SSensat: «La solució no pot venirnomés de l’Ajuntament, ja que el NouCongost l’utilitza pràcticament en exclusiva elprimer equip del Ricoh i és poc polivalent.Malauradament, la principal urgència per albàsquet local no és aquesta»

Àngels MMas: «Des d’Urbanisme no decidimestratègies, donem mecanismes perquèes puguin fer realitat. Si es plantegés la

necessitat d’amplir el pavelló, l’estudi està fet.Les possibilitats hi són, però financerament ésinassequible»

nada amb el possible abocament derecursos públics a la zona del Congostper construir-hi una ciutat esportiva. Enaquest sentit, Josep Vives comenta que«és un projecte sobre el qual no podemdir gran cosa. En aquests moments, ésuna idea molt fràgil, només un projecte.Hem fet només dues reunions. En la pri-mera, l’ACB ens va comentar que haviafet estudis de mercat i que entenia que elCongost podia ser una zona estratègica ieconòmicament rendible. En la segona,hi va haver una reflexió sobre el mínimde metres quadrats i d’altres aspectestècnics. A partir d’aquí, espero queabans d’acabar aquest mes, ens tornema veure. Tot i així, és una idea encaramolt desdibuixada i no volem crear fal-ses il·lusions ni desenganys». Per aFrancesc de Puig aquest projecte seria«una bona manera de desencallar elproblema del Congost, ja que la ciutatno té prou recursos per desenvoluparuna zona esportiva tan gran. El fet quel’ACB vulgui muntar-hi una zona espor-tiva amb instal·lacions de tot tipus és unabona manera de produir beneficis nonomés per a la lliga, sinó també per al

club i la ciutat i contribuir al seu finan-çament. Tot el que sigui amortitzar lainversió és una molt bona decisió».

Tot plegat, serviria per embolcallaramb equipaments públics l’activitat de lajoia de la corona esportiva de Manresa:el Bàsquet Manresa SAE, que, en l’apar-tat estrictament esportiu, aquesta tempo-rada tenia com a «primer objectiu la per-manència. L’hem fet realitat, de talmanera que en aquests moments podemaspirar a altres objectius com podria serel play-off pel títol ACB», explica l’en-trenador Jaume Ponsarnau. El tècnic volser realista i subratlla que «l’objectiu noserà en cap moment entrar al play-off,ffsinó poder lluitar per tenir la possibilitatd’entrar-hi». Francesc de Puig afirmaque Ponsarnau, que ja va portar l’equip al’ascens de categoria, «és un gran entre-nador. L’afició hauria de valorar més laseva tasca. Hi ha vegades que algunscomentaris o algunes actituds d’algunaficionat em fan llàstima, per no dirpena».

Al marge de l’escull econòmic, però,encara hi ha molts interrogants de caraa la temporada que ve. En aquest sentit,

la configuració de la plantilla sempreés un dels aspectes clau. Així, un delsjugadors que aixeca més ressò medià-tic, que explica la bona temporada delManresa i que, de retruc, té més possi-bilitats de marxar és el nord-americàJosh Asselin, del qual l’entrenador afir-ma que «segur que en el mercat de2009-2010 centrarà moltes mirades».Tanmateix, Jaume Ponsarnau vol tran-quil·litzar tothom davant la possiblemarxa fent una comparació amb lesdarreres baixes de jugadors importants.«Van marxar Ferran Laviña i AlbertOliver i vam continuar amb un bonritme i després de la marxa de RafaMartínez també. Per tant, no hem depatir per les baixes d’homes impor-tants en aquesta temporada». Francescde Puig opina el mateix i creu que«l’’any que ve es perdrà Josh Asselin,però no hi haurà problema per fer unaplantilla competitiva». Finalment, elcap d’Esports de Regió7, XavierPrunés, conclou que «el club hademostrat en els darrers dos anys queés capaç de confeccionar grans planti-lles amb realment pocs recursos». �


el tema del mes

30

Jaume PPonsarnau: «El primer objectiu d’aquesta tempora-da era la permanència i l’hem fet realitat, de tal manera quepodem aspirar a altres objectius, com entrar als ‘play-off’ peltítol, però l’objectiu no serà entrar-hi, sinó lluitar per teniraquesta possibilitat»

Xavier PPrunés: «De dinerpúblic en l’esport potser non’hi hauria d’haver, però es fanexcepcions. I com més lluny deBarcelona estàs, pitjor»


AAAAAAAAAARRRRRRRRMMMMMMMMMMAAAAAAAARRRRRRRIIIIIISSSSSSSSSSSAAAAAAAA MMMMMMMMMMMMIIIIIIDDDDDDDDDDAAAAAAAA

sssssssssseeeeeeeennnnnnnnsssssseeeeeeeeooooooobbbbrrrrrrrreeeessssMARCS D’ENCÀRREC - MIRALLS

PINTURES - OBRA GRÀFICA

Mel, 13 - Telèfon 93 872 65 58 - 08241 MANRESAa/e: [email protected]

SSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSuuuuuuccccuuuurrrrssssaaaallll M MMMaaaannnnrrrrreeeessssaaaaPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaasssssssssssssssssssssssssssssssssseeeeeeeeeeeeeeeeeiiiiiiiiiigggggggggggggggggg d dddeeee P PPPeeerrrreeee IIIIIIIIIIII,,,, 1 1116666 - - 1 111rrrr

0000000000000000000000000088888888888888888888888888888222222222222222222222244444444444444444444222222222222222222222 MMMMMM MMM M MM MMMMMMMMMMMMMMMAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAANNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRREEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEESSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA


A PROPÒSIT

m va cridar l’atenció l’exposició sobre la històriadels Mossos d’Esquadra que hi va haverinstal·lada durant uns dies a la plaça de SantDomènec. De fet el que em va cridar l’atenció vaser el gran rètol que servia de reclam a l’entrada:

Mossos d’Esquadra, professionals al teu costat. He de dirque mai no havia qüestionat que fossin uns professionals, oés que pensen que algú ho havia dubtat? Hi pot haver algúa tot Catalunya que pensi que els Mossos són aficionats quetenen com a hobby perseguir delinqüents o regular el tràn-sit? Podríem dir el mateix dels guàr-dies civils, dels que treballen a contri-bucions, dels carters de correus o delsempleats de la companyia del gas.Vaja, és que si tingués necessitat detrucar als bombers, cosa que esperoque no passi, mai no tindria el dubtede si aquells homes que vénen amb elcamió a tota pastilla i la sirena posadasón professionals o juguen a apagarfoc per afició. La professionalitat delsMossos d’Esquadra és tan de suposarcom que un cirurgià té la carrera demedicina, però comprenc que algúdevia pensar que un enunciat comaquell tenia grapa. I és una llàstimaque no hi hagués ningú amb méspoder de decisió que li tragués delcap.

Hi ha un seguit de frases fetes quetenen un cert impacte sonor, que espresten a les més diverses aplicacionsi que es fan servir amb tanta insistèn-cia i amb tanta lleugeresa que acaben embafant. Tenir «unprojecte de futur», per exemple. No cal ser un estudiós delllenguatge per adonar-se que un projecte ha de ser per força«de futur», perquè si fos «de passat» ja no seria un projec-te, és una cosa tan òbvia que fins i tot fa vergonya explicar-la, però sembla que molts no ho acaben d’entendre i insis-teixen una i altra vegada. De manera que qualsevol pelacan-yes munta una fira d’intercanvi de calendaris de butxaca iquan explica que és «un projecte de futur» et sembla queestàs escoltant l’Obama. També pot ser que aquest quemunta aquesta fira de col·leccionistes digui que té «unrepte», que és una altra expressió que dóna molt llustre ique pot combinar amb l’anterior i dir que té «un repte de

futur», amb la qual cosa el nostre inconscient ja emparentaaquell home amb un autèntic pioner, gairebé un heroi.Arribats a aquest punt he de dir que durant molt de tempshe estat guardant retalls de diaris i de prospectes diversos onapareixia en negreta la paraula repte —en tinc a cents—, is’ha usat tan indiscriminadament i amb tanta alegria ques’hi poden trobar autèntiques perles. Des d’un publirepor-tatge del diari que parla d’una botiga de roba de canalla ique el titula El repte de vestir nens fins a un full parroquialque ens parla de «reptes quaresmals». Posant els retalls l’un

al costat de l’altre un s’adona de l’au-tèntica dimensió d’aquesta epidèmia,de manera que si hi donés una ulladala gent que es dedica al periodisme oa la publicitat crec que s’ho pensariendues vegades abans de tornar a utilit-zar un repte a les seves frases. És clarque hauria pogut fer el mateix amb laparaula passió i avui tindria unacol·lecció considerable d’eslògansridículs i de titulars exagerats. La pro-ducció d’enunciats on la paraula pas-sió s’aplica a qualsevol cosa viu unmoment àlgid. Frases com «Messi,passió pel gol» o «Damm, pasión porla cerveza» són d’ús quotidià.Aquestes crec que me les acabo d’in-ventar jo, però no podria assegurarque no fossin un plagi. Després deveure un anunci d’una empresa cansa-ladera que al costat de la seva marcadeia Pasión por el embutido, ja qual-sevol passió ens sembla lògica. Estic

segur que demà apareix un fabricant de melindros que diuque tenen Passió per sucar i tothom ho veuria tan normal.Es tracta d’exagerar-ho tot i de presentar-nos allò que ésnormal com si fos una cosa excel·lent, gairebé extraordinà-ria. Però entre totes les paraules que s’usen abusivament isense venir a to crec que no n’hi ha cap que porti tan tempsen cartell i que estigui ja tan gastada com la de presentar-secom un professional sense que calgui. Sobre el que sí quetinc un seriós dubte és si la persona que es va inventar lafrase en qüestió per a l’exposició dels Mossos d’Esquadraho era o no de professional. De debò hi ha algú a qui elpaguen per crear una frase així? Em temo la resposta i gai-rebé prefereixo no saber-la. �

JOSEP M. [email protected]

i

Hi ha un seguit de frases fetes que es fan

servir amb tantainsistència i amb

tanta lleugeresa queacaben embafant

EECansat de tants ‘professionals’

algrat el temps que fa que corro per aquestesterres (córrer, mai més ben dit), hi ha coses queno deixaran mai de sorprendre’m. Amb deu anys,estic acostumada a la manera de viure d’aquestpaís, però hi continua havent fets que em sorpre-

nen, com ara els llocs on la gent tria per tallar-se les ungles, al’autobús, al metro o a l’estació durant els pocs minuts que hiha d’espera, assegut en una vorera…o per fer la migdiada aqualsevol hora del dia, ja sigui a la feina, de camí, a la salad’espera de l’hospital o del banc, al metro o a l’autobús, finsi tot dret! El metro de Taipei ens té meravellats quant a fre-qüència, puntualitat, netedat… llàstima que encara no puguiarribar a tot arreu i que les aglomeracions en els canvis delínia en les hores punta fan que perdis uns minuts més delcompte, però si no s’agafa en hores punta és una meravella ieconòmicament assequible. Anar amb autobús pot resultar seruna aventura si el conductorno té un bon dia o si no esconeixen els recorreguts. Devegades em continua sent difí-cil travessar els carrers. Unsemàfor o un pas de vianantsno vol dir que els cotxes s’atu-raran per deixar-te passar, perexemple.

Recordo que un dia, quanencara no teníem la Clàudia ianàvem a sopar tot sovint,vam anar a un restaurant japo-nès guanyador de diversospremis internacionals. El llocno tenia res de particular, peròera net i correcte. Tauletespetites amb bancs compartits i tot anava ràpid. Estàvemsopant quan el nen que portava la senyora que seia a la taulaes va despertar i no feia cara de gaire content. La senyora vaprovar d’entretenir-lo, però el nen no acabava de parar de ron-dinar. Ella es mirava la taula, veia que encara no havia acabatde sopar i no s’hi va pensar dues vegades, va estirar el nen alseu costat, que també era el meu costat, i allà mateix, entreplat i plat, li va canviar els bolquers. El nen feliç i la mare vapoder acabar de sopar tranquil·la. Nosaltres també vam acabarde sopar, però me’n vaig anar a casa pensant que no deixaranmai de sorprendre’m.

És cert que el naixement d’un fill et canvia la vida i nosal-p

tres no hem estat l’excepció, però això ens està fent descobriruna altra part d’aquesta cultura on vivim; l’atenció sanitària,la possibilitat d’escollir metge, hospital, la baixa maternal, detan sols vuit setmanes i la manera de reincorporar-se a lafeina. Hi ha l’opció de tenir una cangur de dia, mentre elspares treballen, ja que normalment les llars d’infants no sónper a nadons tan petits, però l’opció més estesa es la de tenircangurs setmanals, és a dir, de diumenge a la nit/dilluns matí,fins a divendres al vespre. Són molts els matrimonis que optenper aquesta opció de deixar el fill a casa de la cuidadora queté sota la seva responsabilitat altres nadons. I normalmentviuen a casa de la cuidadora fins que tenen 2, 3, 4 o 5 anys. Iés que hi ha coses que no deixaran mai de sorprendre’m. �

arwin, al nord d’Austràlia, va ser la meva primeradestinació; per aprendre anglès i de passada poderconèixer una miqueta més la cultura aborigen. Unaciutat, on regna la quietud i la calor asfixiant, on leshores sembla que passin més lentament. Un món a

part, on les aficions de la gent són la caça amb arc, la pesca imirar els partits de cricket per la televisió mentre es beuenlitres i litres de cervesa. Un lloc perfecte per estudiar, ja que lesopcions d’oci són escasses. Ara bé, al segon dia vaig topar denassos amb allò que tenia intriga per conèixer: el meu primercontacte amb una persona aborigen. Va ser en un pàrquingd’un supermercat. Pell infinitament fosca, faccions marcadesamb el front prominent, el nas gros i xato, i llavis molsuts. Elque més em va impactar va ser la seva deixadesa; roba vella ibruta, cabells despentinats, descalç i amb signes d’haver begutuna mica massa. El cor se’m va encongir, i no pas perquè no

estigui acostumada a veure lacara més socialment deprimidadels països desenvolupats (tre-ballant al Raval de Barcelonaen un servei d’atenció per agent sense sostre, l’he viscudaben de prop). Però vaig pensarque no cal pas ser estrangerd’un país per a sentir-se’n des-plaçat. Evidentment, no tots elsaborígens d’Austràlia viuen dela mateixa manera; també hi hacomunitats que encara viuenen els seus territoris, com d’al-tra banda s’ha de reconèixerque el govern ha anat fent pas-sos per aproximar-se a la

reconciliació. Però encara és un problema difícil de resoldre.Ara sóc a Brisbane, ciutat que combina els edificis d’arqui-

tectura moderna amb cases unifamiliars de fusta, la civilitzaciói la natura, l’art contemporani amb l’aborigen. Una ciutat prougran per ser bulliciosa, però sense excés. Aquí continuo lameva rutina d’entre setmana, amb cinc hores de classe d’an-glès al dia, que m’han permès poder-me comunicar i no sentir-me tan estrangera. Tot i que a les classes no tan sols apreneml’anglès, sinó que és una lliçó de multiculturalitat; he pogutconèixer gent de tots els continents i, m’agradi o no, l’anglèsha estat la llengua que ens ha permès comunicar-nos.

Els caps de setmana, però, els dedico a explorar aquest fasci-nant país. Començant pel blau del cel que combina amb lesformes voluptuoses dels núvols, que em tenen captivada. Hi hainfinitat de paratges naturals per descobrir, amb una flora exu-berant, de verds intensos i colors estridents, amb una faunaúnica. Quina emoció poder veure els cangurs saltant a la tevavora! O els cocodrils als marges dels rius; o les tortugues mari-nes gegants i els peixos de coloraines entremig de la barrera decoral, o algun koala penjat d’un arbre... O penjat del teu coll,perquè sense poder resistir la temptació de ser una turista comcal, pagues per abraçar aquesta desmanyotada criatura que éscapaç de dormir vint hores al dia. Sigui com sigui, en aquestpaís, és inevitable descobrir coses noves cada dia, i difícil depoder-lo abraçar tot en uns mesos. �

MARTA BONVEHÍ

Març 2009M 2009 EEEELLLLLL PPPPPPPPOOOOOOOUUUUUU DDDDDDDDEEEEE LLLLLLAAAAAAAAAA GGGGGGGGAAAAAAAAAALLLLLLLLLLLLIIIINNNNNNAAAAAAAAAA 21

CRÒNIQUES DE LLUNY

ALBA MESTRES

D d B i bDes de Brisbane

Marta Bonvehí i Mor viu i treballa a Taipei (Taiwan)

Alba Mestres i Tarrés estudia anglès a

Brisbane (Austràlia)

MM DDDe Taipei estantDe Taipei estant

22 EELL PPOOUU DDEE LLAA G GGAALLLLIINNAA Març 2009

AMB ULLS DE DONA

’havia dit, històricament, que la commemora-ció del 8 de març com el Dia Internacional de

la Dona tenia el seu origen en el fet que el 8 demarç de 1908 hi va haver un incendi a la fàbricaCotton de Nova York, on moltes dones, que hi erentancades en vaga, hi van morir cremades. L’incendihauria estat provocat pel mateix empresari com arepresàlia. Altres veus deien que la celebració veniadel fet que el 8 de març de 1857 per uns, o el 1908per altres, hi havia hagut, també a Nova York, unamanifestació de treballadores tèxtils. Amb el tempss’ha sabut que cap de les dues versions és del totcorrecte i que el 8 de març no té l’origen en un solfet, sinó que és fruit d’un procés històric. Sigui comsigui, Manresa es suma cada any a aquesta celebra-ció internacional. I enguany ho fa amb el lema Jotambé hi sóc. Carme Batista, tècnica en gestió delPunt d’Informació i Atenció a la Dona (PIAD), del’Ajuntament de Manresa, ha estat aquests darrersmesos més enfeinada que de costum coordinant lallarga llista d’actes d’aquest any, d’entre els qualsdestaquen l’espectacle Flor de fango, l’activitatDones que han fet història a Manresa, la 5a troba-da de dones de Manresa i un llarguíssim seguitd’actes més organitzats per diferents entitats de laciutat. Al PIAD però, a més d’organitzar actes comels del 8 de març, s’hi gestionen molts més serveis.

S

—Què s’ofereix al PIAD?—Aquí ajudem la dona en qualsevol problema que tingui pel fet de

ser dona. És cert que la problemàtica més greu que atenem, tot i queq j q p q g pj

potser estadísticament no és la més abundant, és la de la violència degènere, però no som un servei especialitzat en això. Tenim, doncs, lalínia assistencial, on una advocada i una psicòloga fan assessoramentsindividuals, però a banda tenim altres línies. En primer lloc, les cam-panyes de sensibilització i prevenció. En segon lloc, el suport a les enti-tats i col·lectius de dones, on oferim uns tallers per a les entitats de laciutat, i d’on sorgeix també un projecte anomenat Dones en acció, quepretén que als grups del barri o entitats siguin les mateixes dones les quedinamitzin i organitzin el grup. I d’altra banda, oferim també subven-cions a entitats o associacions de dones que presentin un projecte, femtasques de sensibilització i conscienciació als instituts i a les escoles deprimària, i tenim un grup terapèutic de víctimes de violència de gènere.

—Hi ha un perfil de dona usuària del PIAD? —No. Ve gent jove, gent gran… El que més costava al principi era

que vinguessin immigrants, ja que en el fons som administració i algu-nes, si no tenien els papers, tenien por. Últimament estan venint-ne més.q g g j q g

Però el que sí que és cert és que relacionat amb la violència, la gent queté més recursos ho amaga més o va a llocs més privats.

—Es parla de violència de gènere, de violència familiar, de violènciamasclista… Hi ha certa confusió?

—Els que treballem en això ho hem de tenir molt clar. Violència fami-liar, o domèstica, és qualsevol tipus de violència que es dóna dins la llar,però pot ser de l’home cap a la dona, de la dona cap a l’home (cas quees dóna només en un 2% de la població), dels pares cap als adolescents,o a l’inrevés, cap a la gent gran, o violència mútua. En canvi, la violèn-cia de gènere és aquella que es dóna quan l’home es considera un sersuperior amb dret de maltractar la dona pel motiu que sigui. O pot seruna violació o un maltractament a la feina pel fet de ser dona. La vio-lència domèstica pot donar-se pel fet que una persona sigui violenta operquè s’hagi generat una dinàmica, però la violència de gènere es basaen el masclisme, en creure que jo tinc aquest dret perquè sóc home.

—La dona va tenint més seguretat en si mateixa per demanar ajuda?—Aquests últims anys hi ha hagut un canvi important ja que la dona

té més possibilitats, la llei corre més… Aquí els mitjans de comunica-ció hi han fet un doble paper. D’una banda, han informat, a vegadesmolt dignament, sobre aquest tema, mostrant que és un problemasocial. Però d’una altra, han fet tot el contrari, han victimitzat de mane-ra exagerada les dones, n’han fet un espectacle i han creat l’efectemirall. Jo penso que la dona cada cop té més possibilitats, però tambéha augmentat el nombre d’homes que no ho accepten. Precisament, avegades, és quan més risc corren, quan fan aquest pas.

—Ara hi ha més casos o bé n’hi ha més que transcendeixen?—Jo penso que de violència de gènere n’hi ha hagut tota la vida, però

abans no es deia així. Quants casos n’hi havia abans? I amb resultat demort? No ho sabem. Ara, també és veritat que quan l’home té la vícti-ma a casa seva, no sempre té la intencionalitat de matar-la, molts copsel que vol és pagar la seva baixa autoestima amb la persona que pot fer-ho. Quan aquesta dona dóna el pas és quan ell reacciona dient: si no ésmeva, doncs de ningú… Jo penso que de casos hi ha els mateixos peròque ara n’hi ha més amb resultat de mort. Abans molts quedaven, comja he dit, catalogats en una altra denominació o bé en l’anonimat.�

MOURE EL MÓN

MERITXELL [email protected]

iCarme Batista

««LLaa ddoonnaa ccaaddaa ccoopp ttéé mmééssppoossssiibbiilliittaattss,, ppeerròò ttaammbbéé hhaaaauuggmmeennttaatt e eell nnoommbbrree dd’’hhoo-mmeess qqquuee nnoo hhoo aacccceepptteenn»»LLAAALAAAFFRR

AASSEE

Març 2009 EL PPOU DDE LLA GGALLINA 23

art d’avall de la brancaesquerra de la Sèquia,sota el camí dels Trullols idel raval del Solei, trobemaquesta masia restauradafa uns vint anys, el nomde la qual respon al pagèsque n’era el propietari i en

conreava les terres del voltant. Del’antiga activitat vitivinícola enqueda la gran tina integrada a la casa,a la manera d’absis. Malgrat que lafaçana fou arrebossada i pintada en ladarrera restauració, manté bona partde l’estructura original, que s’alçasobre el regadiu de l’entorn. En des-

taca la gran obertura de les golfes,orientada cap a ponent. Construïda amitjan segle XIX, les voltes de l’en-trada són testimoni de l’època en quèl’habitatge era voltat de vinyes,ametllers i cirerers, que arribavenfins al peu del canal que rega el plade Viladordis. �

PP

MASIES DEL TERME

JAUME PUIG / Fotos: FRANCESC RUBÍ

Cal Pere Serra


om vas entrar a MISA?—Treballava a la llibreria Sobrerroca des de feia

uns anys, però com que volia estudiar de nit i no emdeixaven plegar abans vaig anar-me’n a la imprem-ta Montanyà durant un mes fins que vaig decidir-

me a presentar una sol·licitud a Maquinària. Em van avisar perfer l’examen, però com que era al matí i feia molt poc que tre-ballava a la impremta, no vaig demanar permís per anar-hi.Vaig demanar si podien fer-me l’examen a una altra hora ime’l van fer per a mi sola, a la tarda. Em va examinar el sen-yor Ribas que després va ser el meu cap. Vaig fer un examende taquigrafia i mecanografia, i uns problemes de comptabili-tat... Em van fer esperar una estona perquè havien de parlaramb el director, que aleshores era el senyor Bailac, i em vandir que ja podia començar. Va anar molt ràpid, d’una formainimaginable, sembla que vaig fer moltbé el dictat amb taquigrafia.Curiosament, no en vaig fer mai més, jaque les cartes les redactava jo mateixa.Era el juliol de 1969.

Maquinària Industrial—De què treballaves concretament?—Vaig entrar al departament de

Comptabilitat on havia d’escriure enredondilla en els llibres oficials decomptabilitat: diari, major... Hi havia lamàquina Scotta, que era com unamàquina d’escriure gran amb duestecles, una negra i l’altra vermella, querepresentaven el deure i l’haver, i aldarrere hi havia com uns diaris grossosamb paper de calcar que funcionavencom a fulles de diari de compres, ven-des, caixa... alhora que s’imprimiatambé la fitxa dels clients o dels proveï-dors. També feia cartes del tema comp-table. Preparar els pagaments de lesaccions i obligacions, la liquidació delsimpostos, els balanços, els inventaris... Després vam passar ales fitxes perforades i finalment ja hi havia un ordinador, peròla feina informàtica ens la feia el Centre de Càlcul Sabadell.

—A què atribueixes el fi de l’empresa?—Diria que va ser una qüestió política. Quan vaig entrar s’hi

feien metxeres, cardes i tot tipus de maquinària tèxtil. Tambées feien carretilles i després es van fer els comptadors de gasNovo Pignone. Recordo que jo preparava els royalties d’Itàlia

cada trimestre en funció de la producció que havíem realitzat.Posteriorment es van fer excavadores, plaques solars que crecque van ser per l’aeroport de Mallorca i després es van portara Maquinista. També es van fer cascs de vaixells que se’lsenduien de Sant Vicenç de Castellet cap a Barcelona. I, final-ment, es va treballar per l’Alstom en la fabricació de diversespeces de components dels trens. L’INI dominava dins laMaquinista i li va anar traient feina, fet que ens va repercutirdirectament, malgrat que sempre he pensat que n’hauríempogut tenir perquè les plaques solars eren una innovació defutur com els cascs de vaixells. Hi havia hagut una crisi tèxtilque va afectar moltíssim, però precisament per això es va ferla renovació i van entrar nous productes. És per això queq p p p

penso que l’empresa va tancar més per raons polítiques que nopas econòmiques, tot i que els darrers balanços evidenciaven

pèrdues econòmiques i puc afirmar queen més d’una ocasió vaig anar a buscaramb el meu dos cavalls a la Maquinistade Barcelona, el taló per poder pagar lesnòmines dels treballadors.

—Quina valoració en fas del teu tre-ball a MISA?

—Positiva. Penso que era una bonaempresa, on es treballava bé i estàvemben pagats. Quan vaig entrar-hi fèiemjornada partida i els dissabtes hi anàvemfins a les dotze. Amb la reducció d’hora-ris treballàvem de sis a tres i això em vapermetre anar a Barcelona a estudiarPsicologia. L’empresa ens donava facili-tats per estudiar i en tinc un bon record.Penso que hi havia molta solidaritat, toti els pensaments diferents dels empleats.També considero que la indemnitzacióva ser molt bona, ja que si em tocavendos milions i escaig de pessetes, me’nvan donar 4.600.000. Recordo que emva cridar el darrer director financer, enGonzález, i em va dir que l’empresa no

continuaria, i em va proposar anar a Maquinista, però final-ment només hi van anar tres treballadors de fàbrica.

—Quina va ser-hi la teva activitat sindical?—Vaig participar en la reivindicació dels horaris i en les

vagues del metall. Durant un any vaig estar dins la comissióde treballadors del metall en la negociació del conveni comar-cal i per manca d’acord vam anar a Magistratura de Treball ala ronda de Sant Pere de Barcelona per negociar amb els

CC

«En la detenció de1975, els guàrdies

civils em van dir quehavia de conèixer

‘una chica quecojea’ i vaig

contestar que‘sentado nadie

cojea’. Per ben pocno em van

picar»

L’ENTREVISTA

JORDI SARDANS / Fotos: FRANCESC RUBÍ[email protected]

M. Lluïsa BatlleDurant 21 anys ha regentat el seu despatx de Psicologia i Sexologia, però abans havia tre-ballat a les oficines de Maquinària Industrial, SA (MISA). També ha treballat al Centred’Atenció Precoç, al Planning Familiar, a la Cooperativa Paidos i al col·legi del Pilar.Actualment treballa al Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç. Va ser capde l’agrupament escolta Nostra Senyora del Carme i havia estat vinculada al Movimentde Cristiandat de mossèn Junyent. Formava part del Comitè de Solidaritat amb els pre-sos polítics, i es va afiliar a la Unió Sindical Obrera (USO) i al Partit Socialista de Catalunya.

26 EEEEELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Març 2009

empresaris del metall, sota la conciliació del representant esta-tal, que es deia Carro. Recordo una vegada en què ja s’havienfirmat els acords de conveni, i es va dir que es pagaria unaquantitat concreta, però en l’acta final no es posava si l’incre-ment era net o brut. Vaig saltar jo, que era l’única dona pre-sent, i vaig dir que s’havia d’aclarir, era molt entrada la nit,però finalment es va rectificar l’acta a favor dels treballadors.

—L’any 1969, quina estructura sindical hi havia a l’empre-sa?

—El jurat d’empresa estava format íntegrament per homes.Crec que la primera dona que s’hi va incorporar fou MariaBueno, que ara treballa a l’Ajuntament. Després hi vam estarla Dolors Plata, actualment directora de la llar d’infantsPicarol, i jo. Recordo que vaig intervenir en una vaga de laFoneria que van fer diverses aturades perquè se’ls nafravenels peus, els queia el cabell, etc. Vaig anar a la Foneria i vaigquedar esgarrifada en veure com fonien i es cremaven. Emdeien la Pasionaria perquè quan em sembla que tinc raó, vaiga fons.

—A quin sindicat estaves afiliada?—A la Unió Sindical Obrera. Era un sindicat que no volia

ser corretja de transmissió de cap partit polític. Filosòficamentperseguia la independència dels treballadors, ja que érem moltidealistes. Vam llogar un local en un piset del Carme i cadas-cun de nosaltres va comprar una cadira plegable. Entre d’al-tres hi recordo l’exalcalde Cornet, l’advocat Lluís Matamala id’altra gent que pertanyia a la Unió Socialista del Bages. DelCarme vam passar al carrer Saclosa, on ara hi ha l’Esclat.

Política—Has militat políticament?—Vaig començar encara en època clandestina a la Unió

Socialista del Bages, si no recordo malament, a proposta delcompany de treball, Josep Torradeflot. Posteriorment, em vaigafiliar al PSC (Partit Socialista de Catalunya) en el moment enquè es va crear. Recordo que vaig assistir al primer acte aBarcelona, on els del POUM van renunciar al seu partit perintegrar-s’hi. Va ser molt emocionant. Malauradament vavenir la unificació amb el PSOE, que la majoria de militantsmanresans, dirigits per Josep Camprubí Casas, no volíem. Enel Congrés, Camprubí va llegir la nostra ponència, on dèiemque no hi estàvem d’acord, però finalment la va retirar per noproduir el trencament. Recordo que a mitjanit, Raventós tru-cava al Camprubí a Manresa i el pressionava perquè la retirés-sim i finalment es va fer. Aleshores, estripo el carnet del PSCcom Lluís Matamala i d’altres. Recordo una reunió dels socia-listes que es va fer a casa meva, amb la presència de MartínToval, que era inspector de Treball, per convèncer els queérem de la USO i del PSC perquè passéssim a la UGT, fins alpunt d’oferir-nos un local nou. Però a mi em va semblar de noacceptar-ho perquè no volia pertànyer a un sindicat que erauna altra corretja de transmissió de partit. Va dir una frase his-tòrica: «Vosaltres us heu quedat en la fase religiosa de la polí-tica». De vegades, encara dic en broma als polítics que m’hequedat en aquesta fase. Des que vaig deixar el PSC em vaigprometre que mai més no tindria cap carnet de partit. Vaigcol·laborar força anys amb ERC i fins i tot vaig anar en algu-na llista com a independent, però ara ja ni amb aquests vaig.Això no vol pas dir que no m’agradi la política, ans al contra-ri, i la segueixo, però encara estic en la seva fase religiosa...

—Havies estat al Comitè de Solidaritat?—Sí, també. Concretament es deia Comitè de Solidaritat

amb els presos polítics i, quan jo hi vaig ser, hi havia gent comla Clara Terra i Esteve Sala. Recordo que ens reuníem a casade la Clara. Anàvem sovint amb tren a Barcelona i ens reuní-em dins la sagristia de l’església de la Bonanova en plenamissa de dotze, diferents representants de tot Catalunya queportàvem mocadors de farcell per posar-hi calendaris amb

versos del Brossa, fotos, daus dels drets humans i diversosmaterials que després veníem per col·laborar amb els presospolítics, que aleshores n’hi havia molts.

—Com va anar la teva detenció l’octubre del 1975?—A diferència d’altres casos, l’empresa no va deixar entrar

la Guàrdia Civil dins i van haver d’esperar-se a l’hora de ple-gar. Per tant hi va haver una certa ètica, en no permetre queem vinguessin a buscar a dalt l’oficina. Em van detenir uneshores i després em van deixar anar. Quan ja era fora van venira interessar-se per mi mossèn Miquel Codina, que era el con-siliari de l’escoltisme, i l’Iscle Selga.

—Per què et sembla que van començar les detencions?—Havíem fet una reunió sindical a casa del Joan Sala per-

què aleshores jo pertanyia al jurat d’empresa de MISA. Peraltres motius van detenir accidentalment la Teresa Vilajeliu ila Carme Cots, a qui van trobar un full que invitava a la vagageneral. A partir d’aquí la policia va anar tibant del fil i vancomençar a detenir alguns que havíem estat en aquella reu-nió i més tard a d’altres que no hi havien estat. A mi em vanpressionar, ja que volien que els digués que hi havia hagut elPadullés, però els vaig dir que no hi havia estat.Concretament recordo que em van detenir dos guàrdiescivils de paisà i em van ficar dins del cotxe. Casualmenttambé van agafar en Barón, que era del comitè d’empresa dela Foneria, que circumstancialment havia vingut fins aMaquinària per saber si sabíem alguna cosa del Padullés. Elvan fer seguir fins a la caserna de la Guàrdia Civil sensesaber per què, ja que estava enraonant amb mi. Quan es vanadonar que no hi tenia res a veure el van deixar sortir. A miem van deixar dreta al pati de la Comandància i m’hi vaigasseure. Però tot seguit em van fer aixecar i em van treure elJosep Ramon Mora, a qui havien picat, perquè veiés en l’es-tat en què estava i agafés por. Després em van entrar dins iem van interrogar. Feia de dolent un xicot molt guapo, men-tre que el bo era un senyor més gran. Volien treure noms iuna vegada van estar a punt de donar-me un cop perquè joels deia que havia estat en aquella reunió però que no conei-xia a ningú. Em van dir que havia de conèixer «una chicaque cojea» i vaig contestar que «sentado nadie cojea». Perben poc no em van picar. Des de les tres que em van detenirfins a les onze de la nit no vaig poder ni anar al lavabo nimenjar res. Recordo que la meva mare i la de la CarmeGarcia van venir a portar-me menjar i roba però no m’ho vandonar. Sí que cap al tard, el guapo em va fer sortir amb ellper menjar un entrepà al davant, on hi havia el restaurant deCal Meix. Ens va atendre el Ramon, a qui jo coneixia i emfeia diverses senyals per tal d’avisar als familiars. A la decla-ració que em van obligar a firmar recordo que hi van posarel que els va semblar. Ja era de nit quan em van deixar anar,però tot i així em van seguir i van deixar un cotxe davant decasa per veure qui entrava. Recordo que em va trucar mos-sèn Junyent i em va dir que no em venia a veure per no com-plicar més les coses. A mi, m’havia de defensar l’advocatManubens. Em van dir que em tocaria pagar unes 200.000pessetes de multa i passar pel TOP de Madrid. Era una èpocaen què hi havia molta solidaritat, però vam tenir la sort quees va morir Franco i amb la Transició es van anul·lar totesles actuacions i els cinc que anaren a la presó van poder sor-tir al cap d’alguns mesos.

Sexologia—Què és la Sexologia clínica?—Té per objectiu resoldre problemes de caràcter sexual

quan l’origen del problema no és mèdic sinó psicològic.—Quin era el teu tipus de client més habitual?—La demanda més gran eren els problemes sexuals d’impo-

tències, d’ejaculació precoç que ja havien anat al metge i noera un problema físic, d’anorgàsmies, inapetències tant de

L’ENTREVISTA

l’home com de la dona. També problemes de parella que tenenel seu origen en un problema sexual. Fora del tema sexual,moltes persones amb depressions i d’altres problemes psico-lògics, de relació amb la parella i en menor mesura, adoles-cents i nens amb diferents patologies.

—En què consisteixen els centres d’Atenció Precoç?—Són uns centres concertats amb la Generalitat de

Catalunya, que tenen per objectiu la prevenció, detecció, diag-nòstic i intervenció terapèutica dels nens de 0 a 6 anys d’edat,amb independència de quina sigui la causa del seu trastorn iamb caràcter universal i gratuït per als infants i llur família.

Aquesta intervenció es fa des d’una perspectiva interdiscipli-nària: psicòlegs, fisioterapeutes, treballadores socials, logope-des, psicomotricistes i neuropediatres. Actualment, s’atenenmolts nens a Manresa i comarca, ja que hi ha molta demanda.Els problemes psicològics més habituals són la hiperactivitat,els trastorns de conducta, els problemes motrius, sovint ambpatologies concretes, tot i que en ser tan petits no es fa undiagnòstic tancat, però si que es veu cap on va la problemàti-ca. També hi ha molta demanda en l’aspecte de retard i tras-torns de la parla.

Càncer de mama—Per què vas haver de tancar el despatx de Psicologia?—No sols vaig tancar el despatx sinó que vaig haver de fer

baixa del CEDIAP, de la FUB, de les meves aficions: cantcoral, estudi de música, piano... Arran d’una revisió de mamaem van trucar per fer-me una biòpsia, ja que havien vist algu-na anomalia. Em van diagnosticar un càncer de mama i el doc-tor Pere Culell em va dir que m’havien d’operar ràpidament.Així que d’un dia per l’altra, es va produir un canvi total en lameva vida.

—Quins pensaments et van passar pel cap?—Doncs, encara que havia treballat aquests casos amb dife-

rents pacients, el primer que em va passar pel cap és la mort.Avui dia no és ben cert perquè depèn de cada cas, però l’asso-ciació es fa. Vaig haver de deixar-ho tot i fer el tractament dequimioteràpia, radioteràpia..., que va deixar-me molt cansadai feta un nyap. Tot i que ha estat i és la pitjor etapa de la mevavida, hi ha hagut aspectes molt positius com l’ajuda rebudaper part de familiars i amics que m’han mostrat abastament laseva veritable amistat.

—Quina opinió et mereix el tractament de la SeguretatSocial?

—Concretament a l’Hospital de Sant Joan de Deu penso quehi ha un molt bon equip de professionals. Pel que fa al’Hospital de Dia, on es fa la quimioteràpia, les infermeres ques’hi dediquen són excel·lents, de manera que hi comencesanant amb por (a mi, el primer dia, puc ben dir que la por emsuava per les mans) però, acabes anant-hi amb méstranquil·litat. Un aspecte que trobo molt interessant és que hihagi una psicooncòloga i que s’hagin creat els grups psicoe-ducatius del càncer de mama, d’un dels quals formo part ambset o vuit dones més, en què hi participem: l’oncòloga, la psi-cooncòloga, la doctora de rehabilitació, les infermeres, etc.T’expliquen la malaltia, t’aclareixen dubtes i el fet de poder-ho compartir amb d’altres persones amb la mateixa problemà-tica té un gran efecte terapèutic.

—Amb deu anys, han evolucionat les tècniques pel que fa alcàncer de mama?

—Molt. Ara si no es tracta d’un cas molt greu ja no et treuen


L’ENTREVISTA

«Els grups psicoeducatius del càncer de mama expliquen lamalaltia, t’aclareixen dubtes i elfet de poder-ho compartir té ungran efecte terapèutic»

CENTRE DE NORMALITZACIÓ LLINGÜÍSTICA MMONTSERRATCarrer de Jaume I, 8, 2n Tel. 93 872 17 07 - [email protected]

PPaarrllaa..ccaattSS''oobbrree llaa iinnssccrriippcciióó aa llaa mmooddaalliittaatt a aammbb ttuuttoorriiaa ddeell

ccuurrss dddee ccaattaallàà eenn llíínniiaa PPaarrllaa..ccaatt

Fins al proper 25 de febrer estarà obert el període de matricu-lació a la modalitat amb tutoria del curs de català en líniaParla.cat.

Actualment hi ha dos nivells disponibles, el bàsic i l'elemental.Cada nivell està organitzat en tres graus amb una programaciótrimestral. Els aprenents que cursin el tercer grau de cada nivell(Bàsic 3 i Elemental 3) podran optar a una prova presencial queels permetrà obtenir el certificat de nivell.

El Consorci per a la Normalització Lingüística i l'Institu RamonLlull gestionen la modalitat amb tutoria, que és de pagament (90euros), la qual ofereix als inscrits la possibilitat que un tutor otutora els guiï i faci el seguiment del seu aprenentatge. Elsalumnes en aquesta modalitat poden fer pràctiques orals a lessales de xat de veu moderades pel tutor o tutora.

La Secretaria de Política Lingüística gestiona la modalitat lliureque ofereix els mateixos nivells que la modalitat amb tutoria. Enaquesta modalitat els aprenents poden optar per un aprenen-tatge autònom i gratuït.

El Parla.cat té per objectiu posar a disposició de tothom, inde-pendentment de l'origen, residència o nivell de coneixement delcatalà, materials didàctics per aprendre la llengua o millorar leshabilitats comunicatives.


L’ENTREVISTA

aria Lluïsa Batlle i Sanperaneix a Manresa el 21 defebrer de 1948, de paresmanresans, Pere iMontserrat. Ell havia tingut

un negoci propi seguint la tradició delsseus pares que feien fondre el seu (greixosper fer sabons) a la carretera de Santpedor.En agafar un emfisema pulmonar va haverde canviar de feina i va entrar a treballarals Dipòsits d’Aigües Potables. La sevamare fou mestressa de casa i té un germà,Ignasi, jubilat de la Pirelli. Comença elsestudis a les monges de Casa Caritat,Nuestra Señora de los Dolores, ja quevivia a la plaça Cots. Als onze anys passaa l’institut Lluís de Peguera, on s’ estarànomés un any perquè el seu pare es vaposar malalt. Més tard ingressa al’Acadèmia Ribas del carrer Sant Salvadoron fa Teneduria de Llibres i s’examina aBarcelona. Als catorze anys comença a treballar a la llibre-ria Sobrerroca i als divuit es matricula a l’institut, en l’ho-rari nocturn, per fer el batxillerat. Als 21, passa a laimpremta Montanyà on s’estarà només un mes, ja que totseguit va entrar a Maquinària Industrial, el juliol de 1969,on treballarà fins al 1986. Formarà part del jurat d’empre-sa i més tard del comitè d’empresa en representació de laUSO (Unió Sindical Obrera). Mentre treballa a Maquinàriacomença els estudis de Peritatge Mercantil a Sabadell, peròho deixa. Fa cinquè de batxillerat, però ho deixa en apro-var l’examen de majors de 25 anys que li permet començara estudiar Psicologia a la Universitat Central de Barcelona.Es llicencia el 1981 en Filosofia i Ciències de l’Educació,secció de Psicologia. Posteriorment fa els cursos deDoctorat en Psicobiologia Clínica i el projecte de tesi queli dóna el títol d’investigadora, tot i no presentar la tesidoctoral. També fa el CAP (Certificat d’AptitudPedagògica) i es diploma en Sexologia, per l’AssociacióEspanyola de Sexologia Clínica i l’Escola Professional deSexologia Clínica a l’ISEP (Institut d’Estudis Superiors enPsicologia). També fa estudis de Logopèdia a l’ISEP, tot ique el títol l’atorgava l’ICE de la Politècnica. Li serveixsobretot per la seva feina a Atenció Precoç, on és bàsictenir coneixements de llenguatge i comunicació infantils.

Comença les seves activitats juvenils a l’Acció Catòlicadel Carme, amb el consiliari Jaume Andreu: «recordo quela nostra cap era l’Albets que va ser directora de Càritas».Feien excursions, acampades a Montserrat i les activitatsparroquials de l’època. Quan feia batxillerat a l’institut,mossèn Massana «ens va demanar a la Carme Garcia i ami per anar a fer d’intendents en un campament de lloba-tons, de manera que vam començar dins l’escoltisme». VaVVser cap d’agrupament escolta Nostra Senyora del Carmeque després es va reunificar amb el Cardenal Lluch, on hidefensava els principis de la coeducació. També havia for-

mat part dels Moviments de Cristiandat de mossènJunyent. S’integra dins del Comitè de Solidaritat amb elspresos polítics. És interrogada per la Guàrdia Civil deManresa arran de les detencions de sindicalistes i políticsdel PSUC detinguts l’octubre del 1975. Durant laTransició milita al PSC fins que es produeix el trencamentamb el PSOE, en què abandonarà definitivament la políti-ca. Acabada la carrera, l’any 1981, ingressa a la consulto-ria de psicologia que Marta Camprubí, Carme Fargas,Núria Morta i Montse Cantarell, tenien al Passeig de PereIII, en un pis de la Montse Cantarell. «Es va dissoldre per-què era una cosa a més a més, ja que tothom tenia unaaltra feina». Amb la indemnització que li van donar aMaquinària el 1986 va poder muntar un despatx propi a lacarretera de Cardona, on s’hi va estar set anys»sense podercotitzar a la Seguretat Social, perquè els psicòlegs no hiérem admesos, com autònoms.» Paral·lelament, estava al’escola Paidos, al Planning Familiar, on s’ocupava de leshistòries clíniques, i al col·legi del Pilar, on hi feia de psi-còleg escolar. També havia donat classes al Pridem, unaltre centre concertat de la Generalitat, per auxiliars clíni-ques i geriàtriques. Amb Josep Camprubí i Duocastella facursos a l’ICE de la Politècnica, sobre comunicació i tre-ball en grups i tècniques de fer classes als diversos profes-sors, en diferents llocs del País i, concretament a Manresa,al Centre Cívic Joan Amades. El febrer de 1994 entra alCentre d’ Atenció Precoç, actual Centre de Desen-volupament Infantil i des del 2003 fa classes a la FUP,d’una assignatura: Educació primerenca de la criatura ambtrastorns del llenguatge i l’audició, dins la Diplomatura deLogopèdia, amb dos anys de presencial i dos més a travésd’Internet. Des del 1993 regenta despatx professional dePsicologia i Sexologia al carrer Ginjoler, però el tancal’octubre de 2007 en diagnosticar-li un càncer de mama,del qual està actualment en tractament. �

el Perfil

M

el pit, tot i que sí que has de fer la quimioteràpia i la radiote-ràpia, a part d’una medicació constant durant cinc anys perinhibir les hormones i esperar que no torni a reproduir-se.

—Penses que és positiu parlar-ne públicament?—I tant! No me n’he amagat mai i estic convençuda que

m’ajuda el fet de poder-ne parlar amb amigues que ja han pas-sat per aquesta experiència abans que jo i les que no ho hanpassat i tenen la paciència i la generositat d’escoltar les mevesneures, (que, segur que no són fàcils d’aguantar). M’ha ajudati m’ajuda moltíssim.

otografia de l’EsbartManresà de l’AgrupacióManresana de Folklore,corresponent a la tempora-da 1961-1962. Imatges

com aquesta s’han repetit en nombro-ses ocasions al llarg dels cent anys devida d’aquesta entitat. Si la música ésllenguatge universal, la dansa també en forma part, com a einad’expressió i de cohesió entre els pobles. A les festes de casanostra i a diversos països d’Europa, ha portat les danses tradi-cionals del nostre país. Han estat cent anys de fidelitat a lesarrels fundacionals regeneradores de la Renaixença.

En el transcurs d’aquest any 2009 es faran diferents actes, elprimer dels quals fou el Pregó Institucional a la Sala de Plensde l’Ajuntament. I, el segon, el dia 7 de febrer al teatre Kursaal,cent anys justos dia per dia, celebrant la seva fundació que fouel dia 7 de febrer de l’any 1909. El programa d’actes continua-rà fins a la tardor d’enguany.

Des d’una històrica fotografia de l’any 1909 fedatària de lafundació de l’Esbart: al redós de la Senyera creada per l’artis-ta Francesc Cuixart, divuit dansaires i dos mestres; evocadora

imatge, que va inspirar al creador delCentendansa, espectacle inoblidableamb arrels tradicionals i, tanmateix,fervorosa voluntat de pervivència,anhels d’un incomptable nombre dedansaires, sota el mestratge delsdirectors Antoni Reguant, VicençOrriols i Antoni Navarro –els que ho

han estat en períodes llargs– adés els altres que han desenvolu-pat la direcció entre els quals el primer director Àngel López,

p g q

i a partir de l’any 1993, Jesús Rubio, Joan Puiggrós, RogerBernadich, Magí Guitart i l’equip de col·laboradors. Des de lesprimeres danses, el Ball de Gitanes –o les de la present foto-grafia de l’Esbart Manresà en la Trobada d’Esbarts aMontserrat, en què dansaren la Suit Mallorquina i Danses delPaïs Valencià– i tantes i tantes altres, són el fruit d’un col·lec-tiu de persones que han treballat cent anys amb total abnega-ció en la difusió de la dansa, en els últims anys sota la direccióde Joan Manel Miquel, que aposta pel respecte a la tradició,l’exigència formativa, la qualitat d’interpretació i l’exemple deprofessionalitat (els valors humans de la il·lusió, l’esforç il’empenta del treball en equip). �


Text: Ignasi Torras Garcia Fotografia: Arxiu Antoni Quintana i Torres

IMATGES DE LA DICTADURA

FF 1961

Tintoreeria Tintoreria RRÀÀPPIIDD SSEECC

Sant Cristòfol, 48 - Tel. 93 873 73 67 - C/ de la Pau, 44 - Tel. 93 873 16 17


C/ Urgell, 35 - Tel. 93 872 99 97MANRESA

Aromateràpia - Espelmes aromàtiques

Objectes de regal i decoració...

Objectes de decoració - Florsartificials - Moble auxiliar

FINANCEM LA SEVA COMPRA

FINS A 12 MESOS SENSE INTERÈS


TASTETS DE MOTOR

ENRIC OLLER I CARBÓ

Seat Ibiza Ecomotive: Lliçó de modes

’Ecomotive de Seat s’inscriu per-fectament en aquest context.

Declara unes emissions CO2 de 98g/km i una mitjana de consum denomés 3,8 litres. Cap dels seus compe-tidors pot acreditar registres similars.És, doncs, un dels automòbils menyscontaminants del segment i el més eco-lògic de la gamma, però no pas el mésbarat. Compleix les normes més estric-tes d’emissions sense que això com-prometi en excés la seva capacitat dinà-mica. Simplement altera la qualitatacústica del conjunt mecànic.

El model objecte d’aquesta provaestrena la nova plataforma de VW perals utilitaris del grup, amb més ampla-da de via i uns quans centímetres lon-gitudinals suplementaris. Amb aques-tes mesures qui hi surt guanyant sónels passatgers del darrere, que aratenen més espai per a les cames.L’enfundat és comú a tota la degamma. Una carrosseria d’aparençamés agressiva, amb doble far frontal icintura sensiblement més marcada. Lafirma de Martorell s’ha esforçat espe-cialment en l’apartat aerodinàmic, lamecànica i el pes. L’engraellat frontalde l’Ibiza Ecomotive arriba precintat,les òptiques van carenades, hi hadeflectors a les rodes i aquestes –debaixa fricció– són més estretes i treba-llen a més pressió (entre 2,5 i 2,7 bar).Tot plegat per aconseguir congelar elcoeficient de penetració aerodinàmicaCx en el 0,3. Com en les darreres rea-

litzacions del fabricant, el nom de laversió va imprès en relleu al darrere,al mig de la porta del maleter.

Mecànicament, l’Ecomotive ve a seruna evolució de l’Ibiza 1.4 TDi ambarquitectura de tres cilindres i 80 CVde potència. El secret de la troballal’hem de buscar en la gestió de la cen-traleta d’injecció, revisada, i en el nousoftware d’afinament del cabal de com-bustible que optimitza encara més ladetonació i actua, de passada, sobre elturbo. Parlem d’un giny de vibracionsperceptibles i fressa més aviat matusse-ra que, no obstant això, proporciona untacte molt fidel i un bon comportamentsobre asfalt.

A la pràctica el motor se sent més queen un cotxe convencional i les gomesde baixa fricció guanyen deriva i per-den un pèl d’adherència si negociemrevolts al límit. Però és clar que aques-ta mena d’autos no estan pensats percircular barallant-se amb el cronòmetresinó més aviat per obtenir rècords deconsum. I això, a fe que s’evidencia perpoc que els nostres trajectes es dilatin.La mitjana de consum anunciada pelfabricant s’obté en laboratori i en con-dicions òptimes de rodadura, perònosaltres hem obtingut xifres molt pro-peres i francament engrescadores.

L’interior de l’Ecomotive és sobri.Ben endreçat i funcional, però sensemassa concessions. Amb un bon graude lluminositat, bona ergonomia i totsels elements a l’abast. Estrena entapis-

sats i conserva l’equipament bàsichabitual de la gamma: vidres tintats;tancament centralitzat amb immobilit-zador; doble airbag frontal; ABS ambsistema dual d’assistència en frenada;vidres elèctrics i un complet equip deradio-CD. Per bé que la llista d’opcionses redueix per allò de l’estalvi de pes.Una filosofia que també ha dut Seat asuprimir la roda de recanvi. �

FITXA TTÈCNICA Motor: Davanter. 1.396 cc, 3

cilindres. Turbo-injecció.80 CVgasoil. Tracció: Davantera. Canvi:manual 5 vel. Emissions CO2:99g/km. Consum mitjà: 3,8 litres.Preu: 14.816 euros.

L

Homologar emissions per sota dels 120 g/km eximeix d’haver de pagar l’impost dematriculació. Aquest incentiu de caràcter econòmic i l’increment de sensibilitatmediambiental dels clients han esperonat els fabricants a trobar noves fórmules deproductes que superin allò de les modes passatgeres.


la fila cultural

l teu pare no era tan diferent delsfranquistes. Actuaven de la mateixa

manera, no tenien cap consideració perningú, no havien sentit parlar del res-pecte, es creien impunes, no els caliajjustificar-se, feien més mal del necessa-ri, no tenien límits morals». Aquest és elto, el punt de vista i el rerefons de Lanoia del ball, la darrera novel·la de JordiCoca (Barcelona, 1947), que aquestfebrer ha estat guardonada amb el premiJoaquim Amat-Piniella, que atorguenÒmnium Cultural del Bages i

q q g

l’Ajuntament de Manresa, amb lacol·laboració de la Biblioteca del Casinoi el Gremi de Llibreters. Una dona expli-ca al seu fill, en primera persona, com vaser la seva infantesa i la seva joventut.És el relat cru i sensible d’una persona

j

que sobreviu a les dissorts personals enun entorn marcat per esdeveniments tantraumàtics com la dictadura de Primo deRivera, la Guerra Civil i el primer fran-quisme.

La noia del ball (ja guardonada amb elpremi Carlemany 2007 i finalista delpremi Llibreter) se situa cronològica-ment abans de Sota la pols (Jordi Coca,2000), malgrat que tots dos llibres s’ha-gin publicat de manera inversa.«Formen part d’un projecte literari únici de fet espero que un dia s’editin comuna sola novel·la», diu Coca. La mareque apareixia a Sota la pols és ara la pro-tagonista-narradora de La noia del ball.Una dona humil, innocent, somiadora,romàntica, inicialment fràgil però que esfa forta a força de sobreviure a experièn-cies punyents, deixa de ben petita laMenorca natal per traslladar-se a

Barcelona, on passa una joventut marca-da per les convulsions socials i políti-ques dels anys vint i trenta. La protago-nista (de la qual mai no coneixem elnom, com tampoc el del seu marit ni delfill, un recurs literari ja utilitzat anterior-ment per Coca) mira de conformar-seamb el cruel realitat que tant a ella coma una bona part de la societat li tocaviure, amb un punt de resignació que laporta a convenir que «en el fons teníemsort, ja que coneixíem persones que s’hopassaven pitjor que nosaltres».

Té alguna cosa d’autobiografia? Lamare de Jordi Coca va néixer a Menorcai el seu avi fou afusellat per anarquistapoc després de l’entrada de Franco aBarcelona, com també succeeix al llibre.L’autor deixa clar que «Sota la pols síque era basada en fets reals de la meva

família: hi apareixien persones del meuentorn, que vaig utilitzar per construiruna ficció». A La noia del ball, continua,«el personatge narrador podria semblarinspirat en la meva mare, però no ésaixí. Mai no he parlat amb ella d’aques-tes coses, i tot el que té a veure amb elsanys de la seva infantesa m’ho he inven-tat, així com els esdeveniments que suc-ceeixen durant la guerra». Així doncs,tot i que hi ha personatges que continuenbasant-se en persones reals, «l’elementde ficció és més gran que a Sota la pols».Sí que, en canvi, són extrets de l’estrictarealitat fets i personatges de la societatd’aleshores: la proclamació de laRepública Catalana per part deCompanys, l’enterrament de Durruti omítings de Frederica Montseny, entrealtres.

Jordi Coca cita Brecht, que va afirmarque «la veritat és concreta», per explicarel seu recurs de personalitzar, posar carai ulls a fets, fenòmens o realitats que esdescriuen. Així, si el malcarat marit de laprotagonista es compara amb el fran-quisme i també s’equipara amb un deter-minat tipus d’anarquisme (inculte, vio-lent, radical, que imposa la por; unmoviment que va derivar en la FAI, quesurt força mal parat i desmitificat de lanovel·la perquè «va generar una culturade violència que jo crec que s’ha derebutjar sempre», diu Coca), també hi hael personatge del Joan, l’amor platònicde la protagonista, que encarna un anar-quisme més il·lustrat, lluitador, interna-cionalista, amable i que fins i tot organit-za balls a les cooperatives. Balls amborquestra i peces dedicades, d’aquellsque feien més passadors els diumenges ala tarda, que significaven l’única oportu-

Un relat íntim sobre els anys30 guanya l’Amat-Piniella

E

Una de les veus més solvents de la literatura catalana actual, el barceloní Jordi Coca,ha estat el guanyador de la novena edició del premi Joaquim Amat-Piniella, que con-voquen Òmnium Cultural del Bages i l’Ajuntament de Manresa, amb la novel·la

g y p q qLa

noia del ball, el relat personal de les convulsions socials i del periple familiar d’unaldona durant l’època de la República, la Guerra Civil i els primers anys de franquisme.

JJOOAOOAOOAOAOAOOANN PPIPPIPPIPPIPP QQUUÉÉÉUÉ


nitat de trencar una rutina de vida grisa isòrdida, i que tant fascinen la protagonis-ta, precisament La noia del ball.

Més que una trama concreta, lanovel·la és una narració cronològica de26 anys de vida de la protagonista, ques’adreça al seu fill, el qual representa queja ha escrit Sota la pols. De fet, al llargdel llibre la narradora li diu repetidament«Com ja explicaves a Sota la pols...». Ésuna novel·la rica en personatges (pare,madrastra, germanes, cunyats, tietes,avis, amics, profusament retratats) i enquè és present tothora la descripció delsenyorats i mitificats escenaris menor-quins.

Jordi Coca (integrant del recentmentconstituït Consell de les Arts de laGeneralitat), ha volgut donar valor dedocument a una novel·la sobre unaèpoca convulsa, perquè creu en la funciósocial de la literatura, «tot i que sense ferpropaganda ideològica ni convertint-lala en un pamflet. Penso que, en general,la novel·la ha de tenir valor per ellamateixa i alhora ha de ser compromesasocialment». Coca considera que «no valla pena escriure per escriure, contribuira l’empastifada general de paper, si noés per fer una certa funció social, deixarde deixar documentada l’època que ensha tocat viure».

El jurat de l’Amat-Piniella d’enguanyl’han format Josep Maria Fonalleras,Antoni Pladevall, Llorenç Capdevila,

Montserrat Caus i Jordi Estrada. Un delsseus membres, l’escriptor osonencAntoni Pladevall (guardonat també ambl’Amat-Piniella 2007 per Terres de llo-guer), explica, sobre la novel·la guanya-dora, que «té un gran potencial argu-mental i sobretot literari. Més enllà de laficció literària, funciona com un retratmodèlic de les misèries morals de la pos-tguerra més dura, en una línia que potfer pensar en l’atmosfera de Pa negre,d’Emili Teixidor, tot i que en aquest casno situa l’acció en un medi rural, sinó aBarcelona». Pladevall hi afegeix que Lanoia del ball «és una novel·la que capti-va sobretot per la recurrència a determi-nades imatges que van construint aques-ta Barcelona sotmesa als esdevenimentsdel moment, i que es presenta amb unapoeticitat molt plàstica, perquè permetimaginar d’una manera molt clara elsescenaris, tant els barcelonins com elsque la protagonista evoca de la sevaetapa de la infantesa a la Menorcanatal». Per a Pladevall, «un actiu moltinteressant és aquest to de confessió,transcrit amb una gran expertesa, comens té acostumats l’autor, capaç de cons-truir aquesta teranyina de records d’unamanera molt destra. És una obra que vaagradar molt al jurat i que literàriamentfunciona molt bé».

A banda de l’obra premiada de JordiCoca, la novena edició del premiJoaquim Amat-Piniella també tenia com

a finalistes Les revolucions perdudes(Proa), de Josep M. Quintana; Dietari de1973, de Josep M. Castellet, i MemòriesI. De l’esperança a la desfeta 1920-1939, de Josep Benet. El lliurament delpremi va tenir lloc el 19 de febrer passat,en un acte a l’Auditori de CaixaManresa, en el marc del qual es va fer,sota el títol d’Escenes de Mauthausen,una lectura dramatitzada d’una seleccióde textos de l’obra K.L.Reich, deJoaquim Amat i Piniella, l’il·lustreescriptor manresà que sobrevisqué alcamps de concentració nazis i que dónanom al premi. La lectura dramatitzada vaanar a càrrec dels actors manresans IvanPadilla i Magda Puig, acompanyats pelvioloncel d’Ònia Tomàs. El premi, no

g g p y pg

dotat econòmicament i que consisteix enuna escultura del reconegut artista man-resà Ramon Oms, s’atorga des del 2007a una obra ja publicada que reflecteixialgun dels grans moviments socials con-temporanis, després que als seus iniciss’adrecés a textos inèdits.

Com en l’edició anterior, la llibreriaPetit Parcir va acollir la presentaciópública de les obres finalistes. El 6 i el 10de febrer es van presentar dues de lesobres en cada sessió, a càrrec dels autorsfinalistes. Hi van participar els mateixosQuintana, Coca i Castellet, mentre queen la presentació de les memòries deBenet hi van intervenir l’editor XavierFolch i el seu biògraf, Jordi Amat. �

Jordi Coca s’adreça al públic, en presència de Jaume Puig, president d’Òmnium del Bages;Montserrat Caus, membre del jurat; i Ignasi Perramon, regidor de Cultura. Foto: J. Alavedra

Tots els Amat-Piniella

>2001: La comuna de Puigcerdà, de Rafael Vallbona>2002: Caminar sobre gel, deManuel Valls i Norberto Delisio>2003: desert >2004: La casa del fanalet vermell,de Josep M. Loperena >2005: desert >2006: La ciutat en flames,d’Agustí Segarra >2007: Terres de lloguer, d'AntoniPladevall>2008: Confessió general, de JoanGarrabou>2009: La noia del ball, de JordiCoca

34 EELL PPOOOOOOOOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Març 2009

LLORENÇ CAPDEVILA

D’això i d’allò

’això i d’allò. Cent sonets intranscendents(Zenobita, 2009) és el poemari pòstum deRamon Salisi, conegut artista manresà que vamorir el desembre passat, tot just un mes abansde veure publicat el llibre.

El títol reflecteix dues de les principals característiquesdel recull: la varietat temàtica i el rigor estilístic. En rea-litat no són cent, sinó cent dos, els sonets que inclou l’o-bra, dividida en deu apartats també prou explícits: Decambra, Del viure, Del passar, Cabòries, De l’any,Efemèrides, Reflexions, Del temps,Final d’any i Divers. Tot i la varietattemàtica que fan suposar aquests epí-grafs, en realitat n’hi ha un, de tema,que plana al llarg de tots els sonets: elpas del temps. Els dies que s’escolen,els anys que passen, la constatació dela vellesa, la mort dels amics o la pro-ximitat de la pròpia mort (que, mal-grat una aparent indiferència, li susci-ta en realitat una profunda preocupa-ció) són situacions que porten RamonSalisi a una reflexió serena i humil,sense sentimentalismes, feta més ambel cap que no pas amb el cor, des de laproximitat, i amb una certa debilitat, opredilecció, per les dicotomies, lesantítesis i les ambigüitats.

Des d’una posició allunyada delsgrans transcendentalismes, Salisiacaba per mostrar-nos la transcendèn-cia de les petites coses, de les petitesreflexions, les més humanes. I ho fa,tal com va viure, amb honestedat isense pretensions. Com diu el propiautor en un breu i entranyable pròleg,aquests versos són el «resultat d’anarexercitant la facultat de raonar, dediscórrer», i afegeix, amb tota legiti-mitat, «que un hom té dret a donartestimoni que existeix, per la qual cosano cal justificar-se».

El resultat és una poesia transparent i reflexiva, de lèxicric i fina ironia, que ens presenta un home escèptic davantel món actual, on tot va massa de pressa i costa que esvalori res. Ell, de fet, es considera un home d’una altraèpoca, en què «tot plegat era més abastable». Asseguraque «els preceptes d’ara no em tempten», i que «me’n dis-trec versejant tot talper i amb vergonya». Així i tot, Salisino adopta davant del món una actitud del tot desenganya-da i es mostra, en el fons, com un modest optimista. �

DDROSA CLARENA

Dos anys del Kursaal

l dia 20 de febrer passat va fer dos anys que elteatre Kursaal va tornar a obrir les portes. Dosanys! El temps ha anat passant inexorablement ides d’aquesta mateixa tribuna hem anat explicantamb quina avidesa aquest equipament de la ciutat

s’ha anat fent un lloc fins arribar al que és ara: un espai pera les arts escèniques que bull d’activitat i de públic.

En aquests dos anys, la programació d’espectacles s’haanat ampliant progressivament, amb la voluntat d’oferirpropostes culturals ben diverses tot aprofitant al màxim els

avantatges tècnics i la capacitat queofereix el nou Kursaal. S’hi programaòpera de forma estable, concertsd’orquestres simfòniques, grans com-panyies de dansa... També s’hi ha con-solidat una programació intersetmanala la sala petita amb molt bona acollida.S’han creat més cicles, i també elsabonaments de dansa, d’òpera i –desd’aquesta temporada– de música clàssi-ca. I tot això sense comptar que l’e-quipament també acull la programacióde CineClub i Imagina’t; a més a mésde l’Aula de Teatre, altres sessions deformació, cessions externes d’espais...En definitiva, el Kursaal és avui dia unespai actiu i viu de la ciutat deManresa.

Des del Galliner sabem que les ganesde Kursaal, els records i la nostàlgia, ol’efecte ‘novetat’, s’han de tenir encompte en les xifres espectaculars depúblic d’aquests primers dos anys devida de l’equipament. Malgrat tot,s’ha crescut amb mesura, tocant depeus a terra i consolidant cada pas.Així, milers de persones hi han vistespectacles o bé l’han visitat en lesjornades de portes obertes que s’hi hanorganitzat. D’altres han tret el cap a

l’Espai Gastronòmic que ocupa elprimer pis del teatre des del setembre

passat; o fins i tot molts d’altres, han fet un volt pel pati...El que és cert és que durant aquests dos anys hi ha hagutmolta gent que, d’una manera o altra, ha pogut conèixer elKursaal; però hi ha encara moltes persones que no hi hanestat mai. I aquí hi ha el repte.

Iniciatives com les sessions especials per a gent gran, elrellançament del cicle de teatre per a joves Platea Jove,espectacles i concerts de tota mena d’estils on tant hi técabuda la Martirio com Albert Pla, per exemple, creiem quesón línies a seguir per obrir encara més el Kursaal a la ciu-tat, a la comarca. En dos anys s’han posat les bases perassolir reptes com aquest i d’altres que aniran sorgint. Laqüestió és que hem celebrat aquest segon aniversari amb lail·lusió de la bona marxa del projecte i d’un futur encaramés encoratjador. �

EE

Il·lustració: Anna Crespo

ARTS


QUADERN OBERT

JOSEP MONTSECH


L’ULL DE LA CÀMERA

l juny de l’any passat donàvem notícia, en aquestasecció, del fet que l’obra d’Esteve Soler Contra elprogrés havia estat guardonada al Theatertreffende Berlín, i també de la seva escenificació, pelmaig d’enguany, a Munic. Abans, però, ha tingut

lloc l’estrena de l’original català en un lloc ben adient per auna obra d’aquestes característiques: l’emblemàtica SalaBeckett de Barcelona on, a hores d’ara, continua encara encartell. Remarquem, però, que aquesta continuïtat de progra-mació s’ha interromput durant dos dies per tal de presentarl’obra a Manresa, a la Sala Petita del Kursaal, els passatsdies 19 i 20 de febrer.

D’entrada, el títol de l’obra potresultar un pèl equívoc, en elsentit que, en contra d’allò queaixí de cop podria fer pensar, nis’hi predica res, ni s’alliçonasobre res. S’hi mostren en direc-te, tal com són, set situacionsdiferents però activades per unmateix motor. I aquest motor,òbviament, és el progrés. Nopas, però, en si mateix –tal comben pocs el coneixen– sinó elfetitxe del progrés –que és comresulta familiar i acceptat per lamajoria de la gent.

Què vull dir amb això? Doncs,senzillament, que si els poderseconòmics, socials i polítics quedominen el món van poder ferdurant segles tot el que van voler,va ser gràcies a convertir en fetit-xe el mot providència lligat ambun determinat concepte de la lleide Déu. Quan l’operació vacomençar a fer aigües van ado-nar-se perfectament que no caliapas modificar el cor del sistema,sinó limitar-se només a un simplecanvi de paraules i símbols.D’aquesta manera, la providèn-cia fou desbancada pel progrés iel Déu de la Bíblia defenestratper la deessa Raó. Tot i que, al

bell mig de la crisi, alguna persona tan clarivident i profèticacom Francisco de Goya ja advertí en el títol d’un dels seus gra-vats que «El sueño de la razón produce monstruos». Em sem-bla clar, doncs, cap a on apunten realment les fletxes de l’arc dela sàtira d’Esteve Soler.

Ens trobem, doncs, com ha escrit molt encertadament el críticteatral Francesc Massip (Avui(( , 9-02-09) davant «un fresc con-temporani sota el vidre fumat de l’humor més fosc, explosiumosaic de punyents contrastos que et petrifica el riure tot justel fa esclafir». En efecte, les set «micropeces», com ell mateixles qualifica, «refulgeixen com un ganivet esmolat embolcallatde càustic humorisme que llesca la vida sense pietat».

El desconcert, l’estranyesa queun espectacle com aquest potprovocar, és directament pro-porcional a la mesura en quèl’espectador es trobi pres dinsles xarxes d’un món dominatper la mentida sistematitzada idecorada amb falses aparencesde realitat. On la funció d’aquestdecorat no és, tal com vol fercreure, la de mostrar; sinó, benal contrari, la d’amagar. Alrevés, doncs, d’allò que fa l’obraque ens ocupa.

Per altra banda, el textd’Esteve Soler ha trobat, enaquesta avinentesa, una formad’arribar al públic molt encerta-da i del tot coherent, de mà d’undirector, Joan Maria Segura, queha sabut trobar el to i el ritmeque li convenien i dotar-la d’unmuntatge i uns efectes de so quelliguen plenament amb el sentitprofund de l’obra. I també grà-cies a uns actors magnífics–Dani Arrebola, Txell Botey iXavi Idáñez– sempre creïbles enels diferents i contrastats papersi ben conscients d’allò querepresenten. Amb obres i mun-tatges així és quan el teatre esde-vé realment una Festa. �

LLUÍS CALDERER

iContra el progrés

Il·lustració: Dani Hernández Massegú

EE

Març 2009 EL PPOU DDE LLA GGALLINA 37

Març 2009 NÚMERO 147

Març marçot,mata la vella

a la vora del foci llegeix el Cul si pot

eient el projecte de metro deManresa fet públic a principis

del mes passat, hom no pot evitarevocar els primers fotogrames deBlade Runner, la pel·lícula de cultedel gènere de la ciència ficció, ques’inicia amb una panoràmica enmigd’una ciutat futurista amb circulacióaèria, força brutícia i més aviat pocespai verd. De fet, amb la configura-

ció de les noves places de la ciutat,els pegats de ciment de la Reformareformada i la desballestada naturaldel carrer Alfons XII només cal queels vehicles s’elevin del sòl percomençar a trobar el paral·lelismeidoni amb la cinta dirigida per RidleyScott a principis dels vuitanta. Sensdubte que els més beneficiats ambl’operació serien els autobusos de lalínia urbana que s’encallen inevita-blement a la convexa trama entre elflux del trànsit manresà i sovint des-itjarien passar per sobre (en aquestcas per sota) de la resta de vehiclesper poder complir amb els horaris.

I és que la mobilitat i l’aparcament a

Manresa sempre han estat una odisseaencara que es presentin solucions comla construcció d’un metropolità que,sincerament, es veu lluny molt lluny.Només de pensar en les tuneladorestreballant a la ciutat amb la parsimò-nia i els terminis emprats en la recon-figuració de la plaça de la Reforma alsmés optimistes ja ens vénen esgarri-fances. Esperem amb el mateix opti-misme que d’aquí a unes dècadesaquestes mateixes línies siguin titlla-des pels historiadors de decadents ifatalistes i la gran xarxa de metro itransport públic manresana sigui unarealitat i no un recreació virtual depel·lícula de ciència ficció. �

editorial

Propera parada...

V

38 EEEELL PPOOUU DDEE LLAA GGGAALLLLIINNAA Març 2009

va com va llum degàs dura és la vidamaria picassó

ircula la llegenda urbana que aManresa, com a Reus o

Figueres, també hi ha policies locals.Hi ha qui assegura i jura haver-nevist algun al caire d’alguna cantona-da, a l’ombra de la penombra d’al-gun cap al tard. Qui ho afirma no ésafectat de miopia ni pateix d’al·luci-nacions esquizoides o paranoiesfetitxistes. Tampoc no es tracta,segons els experts, de cap il·lusióòptica. El que passa és que són molttímids i discrets, com els xinesos iles bruixes, que d’haver-n’hi tambén’hi ha, com diuen els gallecs. Atèsel seu caràcter reservat i poc safaret-ger, defugen les aglomeracions i,conscients que la seva presència inti-mida, prefereixen mirar-s’ho escu-dats en l’armilla reflectant. Saben, amés, que intervenir no sempre éssinònim d’èxit i que prevenir és moltmillor que actuar.

A més, mai no els ha agradat fer-seveure ni entrar en competència ambaltres cossos policials, que dit siguide passada cobren més. Segons fontssindicals, les retribucions percebu-des pels municipals manresans sónequivalents a les dels vigilants. Peraixò, per evitar greuges comparatius,dediquen bona part del temps a vigi-lar, en el sentit més fisiològic de laparaula.

D’altra banda, cal desmentir l’opi-nió malèvola dels que afirmen que

existeixen però s’amaguen, falsedatque s’aplica igualment als xinesos,els quals, ¿on els buscaríeu sinóamorrats a les màquines escurabut-xaques dels bars o a les rebotigues deles barberies, aquelles en què s’hientra pentinat i se’n surt amb elscabells esvalotats? Pel que fa alspolicies urbans, busqueu-los centmetres abans o després, o bé un quartd’hora més aviat o més tard.

A Manresa toca un municipal percada nou-cents habitants, la qualcosa vol dir que si a la meva escalasom deu veïns, això deu significaraproximadament un zero nou percent, és a dir, la gorra i els guants.Comptant que la jornada laboral ésde vuit hores diàries, deu tocar a dosdits de guant per veí (esquerre o dret,en setmanes alternes) i cinc minutsde gorra. I el xiulet? I l’anomenadaPolicia de Proximitat? No estaria demés indicar la proximitat envers on ienvers qui. I per què no dir-nePolicia Localitzable? I que ho fos.

Sigui com sigui, a Reus hi ha unmunicipal i mig per cada miler d’ha-bitants. En comparació, a Manresan’hi ha un cinquanta per cent menys.I no és que aquí conduïm millor i ensbarallem menys. No és d’estranyar,doncs, que amb ràtios com la nostraels mateixos policies locals es mos-trin preocupats per la seva falta deseguretat ciutadana. �

Una llegenda urbana d’urbans

C


les set xacres d’un buda feliç isaac bosch

l’homenot de la pipades de la butaca d’en Voltaire

Història?Quina història?

o deu fer l’edat, i és que cadavegada tendeixo més a creure allò

que he vist i viscut sota el meu parer ino el que m’expliquen. Cada any, pelmes de febrer, santifiquem sant 23-F iallò que va significar per la consolida-ció de la monarquia i el retall de dretsa Catalunya. Tot plegat una facècia.No me’n fio d’un 23-F que serveix perglorificar un rei que encara no sabemde manera clara i documentada què vafer aquell dia, i si va ser un peó (reial)més en un guió escrit per algú altre.

Explicaré un fet personal viscutaquella tarda i en pròpia persona. Eraper motius professionals amb una per-sona, guàrdia civil, cap de puesto d’unpetit poble, i un col·lega de feina emva avisar del que estava passant a lesCorts, en dir-li a l’oficial de la guàrdiacivil el que m’havien dit va voler estarsol per tal de fer una trucada telefòni-ca des del meu lloc de treball. Al capd’uns deu minuts, i feta la trucada, emva dir, en un correcte català que fèiemservir sempre: «Continuem el que

fèiem». Eren dos quarts de set de latarda, en ple merder carnavalero. Usben asseguro que en arribar a casa iveure la TV, la vaig tancar i vaig dor-mir ben plàcidament. De fet, l’únicpatiment d’aquella nit era que elmateix dia 23 al matí havia anat alregistre a catalanitzar el meu nom.Òndia! donada la pressa funcionarial

g

habitual, el meu expedientdevia ser el primer (unpateix per allò més pro-per, ho sento).

Amb tot el que se’nva derivar posterior-ment: retallada dedrets pels poblesibèrics, certa invo-lució democràti-ca, la LOAPA, totplegat, una cama-ma? O enaltiruna encara feblemonarquia? Tincla impressiód’haver viscutuna gran comè-dia, la comèdiade la vida, i ambganes de fer com en

Francesc Pujols. Sí, el mateix que deiaque pel fet de ser catalans aniríem pelmón sense haver de pagar res, tot enseria de franc. Pujols, en sentir-semorir, es va fer portar un barret i unmirall al llit es va ficar el barret al cap,i tot saludant-se a ell mateix al mirall,va dir: «Sr. Pujols, això s’acaba, la

comèdia s’ha aca-bat». �

H

De les Escodines a Madrid

Començo la bugada del mes amb tresprotagonistes que estan portant el nomde la nostra ciutat arreu de la geografiamundial. El primer és l’il·lusionistaJordi Muñiz que serà en cartell alTeatro Arenal de Madrid. L’any 2003 isota el nom artístic d’Arturo el Grande,Muñiz va crear un espectable de màgiacòmica. Fa dos anys va voler provarsort a la capital espanyola i, després derecórrer una infinitat de petites salesd’espectacles, el passat mes de generva aconseguir una contractació per partdel teatre Arenal, un dels de tota la vidade la faràndula madrilenya. Situat aescassos metres de la Puerta del Sol,concretament a la Calle Mayor. El casés que si teniu previst vistar Madrid elproper més de juny podeu assistir, dedimecres a diumenge, a les 22.30, auna funció de Por el humor de Diosprotagonitzat per aquest mag del barride les Escodines.

Estrena manresanaa Roma

En una altra capital europea, Roma, eltambé manresà Joan Jordi Miralles,guanyador del Premi Andròmina deNarrativa el 2004 amb la novel·laL’Altíssim, va estrenar el 25 de febrerpassat el seu darrer curt de docuficciótitulat Oltre i limiti, rodat a Manresal’estiu passat amb actors italians.Miralles afeccionat a la literatura i almón de l’audiovisual, passa nombrosestemporades a l’estranger, producte deles quals n’extreu projectes com el d’a-quest curtmetratge que espero que es

pugui veure a la nostra ciutat mitjan-çant alguna via. En tot cas, sort al seucreador després de l’estrena romana.

La volta al mónde Marc Serena

Si Miralles passa força etapes viatjantper aquests móns de Déu, el que estàvivint al màxim la seva aventura arreudel món és el nostre company iexcol·laborador Marc Serena que,l’any que complia 25 anys, va decidirrecórrer el planeta i anar entrevistantaltres coetanis seus de diferents nacio-nalitats. El Marc ha captat l’atenció demoltíssims mitjans de comunicacióinteressats pel seu viatge i els postsque, a títol de diari, va publicant en elseu blog La volta dels 25. Precisamentel seu espai virtual ha estat notícia enels darrers dies després que hagi estatnominat al millor blog sobre viatges feten llengua no anglesa en els premis queconvoca l’editorial de publicacions deviatges Lonely Planet. Un servidor jal’ha votat com a col·lega i admiradorde la brillant idea del Marc. Els/les queencara hi sigueu a temps, espero quetambé feu el gest.

La barberia deRoger de Gràcia

Si el company Marc Serena ha esde-vingut ben popular per la seva pecu-liar i autonarrada aventura, el mateixli passa al presentador barceloníRoger de Gràcia, que ha esdevingutuna de les cares més joves i renovado-res de Televisió de Catalunya després,sobretot, de presentar el programaCaçadors de paraules, que tan bonaacollida va tenir entre el públic. Laimatge moderna i propera de Gràcia,l’ha aprofitat la productora de JuliaOtero per posar-lo al capdavant delcontrovertit espai Oikmntens sobre lesmodes i els pensaments de l’adoles-

cència. Però la connexió d’aquest pre-sentador amb la nostra ciutat la tro-bem en una barberia situada al carrerde Puigterrà de Dalt, a tocar de laplaça Lladó i regentada per un propie-tari d’origen magribí que ha escollit laseva cara per il·lustrar el rètol del seuestabliment. El barber, com l’Otero,també deu considerar que el Roger ésun jove atractiu per a l’audiència (pera la clientela, en el seu cas). El que jano tinc tan clar és si està assabentat dela legislació vigent sobre els drets d’i-matge.

Estrelles del PouEl popular Roger de Gràcia està de

moda, com sembla que ho està la gentdel Pou a jutjar per la seva alta presèn-cia a les pàgines de Regió7. I és que,en la recentment estrenada secció decontraportada l’estrella i l’estrellatapareguda coincidint amb el redissenydel rotatiu, cal destacar la presència dedos notables membres de la nostrapublicació. El dia de la Llum, dissabte21, Jaume Puig (president de l’asso-ciació cultural que edita la revista itambé de la delegació d’Òmnium

q

Cultural) era l’estrella per al diari perpotenciar des d’aquesta darrera entitat«el premi Amat-Piniella i recordar,amb literatura, la figura de l’insignemanresà». I el dia anterior, divendres20, la protagonista del mateix espaiera la nostra col·laboradora ConxitaParcerisas que, conjuntament amb laseva companya Lluïsa Font han creatun blog sobre dones de la ciutat ambtrajectòries destacades. El diari lesfelicitava per aquesta iniciativa ressal-tant-la «com un exercici de posar envalor i a l’abast de tothom la vida iobra de 32 dones que han fet histò-ries». A aquesta presència de perso-natges vinculats a la revista al diari calafegir-hi les entrevistes de les darreressetmanes fetes al nostra coordinadorde Cultura, Jordi Estrada, al vocal dela junta i director general d’Innovació


bugada al pou

Educativa, Joan Badia, i, en el darrerdiumenge de mes al nostre amic icol·laborador Josep M. Oliva. Entreuns i altres, em sento ben honrat detenir de col·legues tan reconegudes imediàtiques i insignes figures.

Rubianes i ManresaCoincidint amb el tancament de l’e-

dició, ens hem assabentat de la de l’ac-tor, director i dramaturg Pepe

Rubianes, als 61anys. El còmic,nascut aVillagarcía deArousa i criat aBarcelona, sempreva mantenir unarelació molt espe-cial amb Manresa.En recordava ellmateix una anècdo-ta viscuda ambJosep M. Morros,pare de l’actual capvisible delGalliner, quan l’ac-

tor galaicocatalà (com es definia) vabatre el rècord d’espectadors omplintel Nou Congost en una macrofunció. Iés que Rubianes va ser l’encarregat, ennom de la companyia Dagolll Dagom ala qual pertanyia a finals dels setanta iprincipis dels vuitanta, de trucar alprogramador de la Sala Ciutat per dir-li que no vindrien a Manresa ja que, tali com tenien muntada la gira, es troba-ven a Andalusia i havien de tornar aCatalunya per fer només una actuacióa Manresa i, directament, van decidir

passar olímpicament del seu compro-mís. Tot i aquest precedent, pel qual vademanar perdó posteriorment adduintque llavors eren joves i inconscients,Pepe Rubianes va portar sempre lanostra ciutat al cor i precisament l’any2007 va efectuar-hi la darrera funcióde l’espectacle Solamente que va man-tenir en cartell durant més de 15 anysomplint fins a la bandera en dues fun-cions el nou Kursaal. Tot plegat abansd’estrenar mesos després al ClubCapitol de Barcelona La sonrisa etío-pe, el seu darrer muntatge que va haverde suspendre l’abril de l’any passatquan li va ser detectat el càncer depulmó que va acabar provocant la sevasentida mort. �


quintí torra cordons

Aquest és un espai obert a lacol·laboració dels lectors. Feu-nos

arribar les vostres notes al’Apartat de Correus 1,

de Manresa, o bé a l’adreça elec-trònica [email protected].

ab absurdo marcel pérez

ermanes i germans, cristians i il·luminats tots, tot ique no hi ha dades objectivables, la sensació és que

la Fira de l’Aixada aquest any ha perdut adeptes i, deretruc, aquesta dinàmica s’ha estès al conjunt d’actes deles Festes de la Llum. A fe de Déu que la ubicació de lafesta major d’hivern manresana en dissabte va fomentarmés l’esquí i les compres andorranes que no pas l’assistèn-cia a, per exemple, un correfoc minoritari. Una idea, percert, més que discutible encara que defensem aferrissada-ment les festes folklòriques amb foc, que Déu me’n guardque desapareguessin! En tot cas, potser caldria revisar elmodel festiu lumínic de tal manera que s’aconseguís mésimplicació ciutadana i que la població local esquivés sensedubtes les temptacions de fuga cap a atraccions lúdiquesallunyades deManresa i apos-tés per les ques’ofereixen desdel municipi.

I Déu sap quela figura del’administradorde les festessempre s’esfor-ça al màxim perinnovar i esdevéprou correspon-sable amb lespenúries econò-miques munici-pals i l’habilitatde la Casa Granper eximir-se dela responsabili-tat que li corres-

pondria quan la ciutat és en festes. En resum, pocs recursospúblics, pocs patrocinadors privats, molta voluntat i massacrisi per proposar solucions imaginatives. Per tant, i a ullsde Déu, ja preveig una Festa Major 2009 igual de descafeï-nada i destrempada. Idees repetides i poc sorprenentssumades a les ja anunciades retallades de pressupost. Nosabria dir si la ciutat té les festes que es mereix a la vistadel seu complex, gelós i autodestructiu teixit socioculturalo és precisament el nostre narcisisme crític el que ens fa serfestivament mediocres. A fe de Déu que seria un temasociològic d’estudi.

Vist el que succeeix per la Llum, potser el primer passeria evitar fer com bona part dels residents del barceloníbarri de Gràcia que, per les seves festes, fugen del sector

com empestats.Això sí, ells hofan perquè elsactes moren d’è-xit i són tan mul-titudinaris i mas-sificats que, mésque comptaramb la complici-tat veïnal, entreels autòctonsapareix, com enel cas de Man-resa, un autènticdesencís. Unneguit antifestiuque se sol resol-dre amb unafugida com méslluny de casamillor. �


epitafi mossèn gudiol

Llum molt tènue

G

l fi d l’Ai ds a co po at e ca

dels Sirvensis o les gorres,un mot que ve del llatí.

Amb el sirvensis al capi la candela a la màvàrem fer la Candeleracom quan feia d’escolà.

La processó va ser un èxiti tots vàrem fer ambient,que la Fira de l’Aixadaés per viure-la la gent.

ins ens van donar una butllao un diploma de record,

potser perquè ve Quaresma?Qui diu que hem perdut el nord?

L’any que ve que vingui el bisbe,com fa per Setmana Santaquan es fa la processó,o potser millor la Infanta?

Que es preparin un discursque sigui ben genuíi així en Xavier Domènechpoca cosa hi tindrà a dir. �

lo gaiter del calders

A Fla fira de l’Aixadas’ha incorporat el camí

l concert d’un quintet de ventamb piano, format perRoberto Baltar, Vicent Albe-rola, José Vicente Castelló,

Guillaume Santana i la jove pianistabagenca Laia Masramon, va inaugu-rar, el diumenge 8 de febrer, a la salagran del teatre Kursaal, la 24a ediciódel Premi de Música Ciutat de Man-resa, un certamen plenament consol-idat i amb una àmplia projecció forade la ciutat, que atrau, per uns dies,un nombre important de joves intèr-prets. En aquesta ocasió, hi han con-cursat una setantena.

Un any més, l’esdeveniment hacomptat també amb la Setmana delPremi, del 8 al 15 de febrer, en quès’han dut a terme 48 activitats quehan tingut per objectiu oferir a la ciu-tat i a tots els públics una ofertamusical de qualitat i variada. De lesactivitats, han destacat la incorpo-ració al programa, per primer cop,d’un taller d’iniciació al flamenc, encol·laboració amb la recentmentinaugurada Casa de laMúsica de Manresa, untaller de plàstica per aalumnes de nivellpreparatori i elemental ila commemoració delcentenari de la mort delcompositor català IsaacAlbéniz.

Paralel·lament, s’handesenvolupat en dife-rents espais culturals i

artístics de la ciutat les activitats prò-pies del premi, el tribunal del qual vaser presidit per Albert Argudo. El for-maven també Jordi Camell, RamonColl, Carles Julià i Adolf Pla, per a lasecció de piano, i Xavier Coll, PhilipCunningham, Carles Guinovart iFrancisco Poyato, per a la secció demúsica de cambra. El diumenge 15de febrer el certamen va culminar enla prova final de la categoria A demúsica de cambra, el lliurament depremis i el concert de clausura enquè, com és habitual, van actuar elsguanyadors de l’edició i l’Orquestrade corda i Cor Juvenil delConservatori Municipal de Música.

El premi, que organitzen el mateixConservatori i l’Ajuntament deManresa, és també el resultat de lacol·laboració d’entitats i empresespatrocinadores. Es tracta de laFundació Caixa Manresa, Fecsa-Endesa, Microsoft, Alapont, SA,Regió7 – Edicions Intercomarcals, SA,Sibelius i Pianoconcert.

PIANO ccategoria AAPPrriimmeerr pprreemmii ((eexx-aaeeqquuoo)o)o)): Lluís GranéLópez i Carles Marigó SarriónSSeeggoonn pprreemmii ((eexx-aaeeqquuoo)o)):: AstridSteinschaden i Valentin MoldovanTTeerrcceerr pprreemmii:: desert

PIANO ccategoria BBPPrriimmeerr pprreemmii:: Elsa Calderón PinaSSeeggoonn pprreemmii ((eexx-aaeeqquuoo)o)):: AndreaBenabent Follana i Neus GarciaPuigdollersTTeerrcceerr pprreemmii:: desert

MÚSICA DDE CCAMBRA ccategoria AAPPrriimmeerr pprreemmii:: Tempo de Orange: ElenaRey Rodríguez (violí), MikolajKonopelski (violoncel), NoeliaFernández Rodiles (piano).SSeeggoonn pprreemmii:: Trio Tríptic: Catalina ReusGelabert (violí), Rosa Cañellas Tugores(violoncel), Dina NedéltchevaTahtadjieva (piano).TTeerrcceerr pprreemmii:: Galeusca Trio: IzaskunEcheveste Gutiérrez (violí), Rafa EspidoLata (clarinet), Jordina Setó Estradé(piano).MMeenncciióó eessppeecciiaall:: Entreclases Brass: JoséCarlos Leal Contreras (trompeta), LuísSaúl Rubio Díaz (trompeta), MiguelÁngel Martínez Antolinos (trompa),José Rubén Rubio Díaz (trombó), JoséManuel López Sánchez (tuba).

MÚSICA DDE CCAMBRA ccategoria BBPPrriimmeerr pprreemmii:: Trio Vermeer: MercèEscanellas Mora (violí), Marc AlomarPayeras (violoncel), Valentin Moldovan(piano).SSeeggoonn pprreemmii:: Cuarteto Astrea: JorgeGuillén del Castillo (violí I), MercedesDalda García (violí II), Raquel LópezBolívar (viola), Lorenzo Meseguer Luján(violoncel).TTeerrcceerr pprreemmii:: Duo Kratos: Eros JacaValera (violoncel), Hugo Sellés González(piano).MMeenncciióó eessppeecciiaall:: Hellenique SaxQuartet: Oriol Pozo Cumplido (saxòfonsoprano), Pau Franquet Güell (saxòfonalt), Marc Franquet Güell (saxòfontenor), Oriol Parés Mariné (saxòfonbaríton).

PREMI EESPECIAL SALVADOR AALAPONTLluís Grané López, que ha participat enpiano categoria A.

El Premi dde MMúsica CCiutat dde MManresaavança cap al vint-i-cinquè aniversari

FFoottooggrraaffiiaa ddee ffaammíílliiaa ddee ttoottss eellss pprreemmiiaattss eenn llaa 2244aa eeddiicciióó ddeell PPrreemmii CCiiuuttaatt ddee MMaannrreessaa

LLlluuííss GGGrraannéé,, qquuee vvaa rreebbrree eell pprreemmii eessppeecciiaall SSaallvvaaddoorr AAAllaappoonntt

Quadre dd’honor ddel24è PPremi dde MMúsicaCiutat dde MManresa

EEE

no ens cal tenir - el pouom el petit poble gal irreductible per part de l’imperi romà en les...

Documents