número 66 juliol de 2009 / difusió...
TRANSCRIPT
Reciclatge i formació
larevista
Gremi de Constructors d’Obres del Vallès Oriental
número 66 - Juliol de 2009 / difusió gratuïta
C. Alexander Flemming, 62 08100 Mollet del Vallès Tel. 902 112 602 / Fax. 93 570 22 79
5Editorial
El reciclatge laboral és un fet que a vegades oblidem quan el dia a dia no ens deixa pensar en altra cosa que la feina que tenim per acabar. En moments com l’actual, però, si ens atu-rem a pensar ens adonem de la veritable necessitat de reciclar-nos en matèria de formació i de posar-nos al dia pel que fa a matèries com la prevenció, nous materials de la construcció, nous sistemes de treball. Moltes vegades també ens adonem de la necessitat de formar-nos per a tasques com la comercial i l’administrativa.Enguany podem dir que, a banda de ser un any de transició, és un any de formació. Per una banda, les noves normatives i l’increment de l’oferta formativa, i, per una altra, la presa de consciència global del sector fa que tots ens posem al dia i anem a “l’escola” com potser feia temps que no fèiem.
Com a darrer concepte lligat directament a l’aprenentatge te-nim la figura de l’aprenent, relacionada amb la qual sovint sento preguntes dels nostres agremiats, com ara “què se n’ha fet de la figura de l’aprenent?”, o bé “què li donem a la gent jove com a al·licient per fomentar que s’apuntin al ‘carro’ de la construc-ció?”. Doncs bé, en aquesta edició em plau molt donar-vos bo-nes notícies, ja que gràcies a un conveni que tanquem amb una escola de la comarca veïna del Maresme, a Mataró, on hi ha una de les úniques set escoles de Catalunya que imparteixen els cicles de Formació Professional d’Obres de la Construcció, aquells que ho vulgueu podreu tenir a casa vostra un alumne en pràctiques i així revifar aquesta figura tan important i tan reclamada. La nostra és feina de proporcionar eines i, com veureu en aquesta edició, estem centrant grans esforços en aquest tema tan necessari com és la formació. També dediquem recursos per a la gent a l’atur, motiu pel qual hem signat un conveni amb l’Ajuntament de Granollers a fi de garantir que aquells que s’ha-gin vist abocats a aquesta situació, puguin sortir-ne reforçats per a quan la situació millori.
I ja canviant de terç, permeteu-me també felicitar-vos per la festa del nostre patró, sant Antoni de Pàdua, en la qual un any més, i malgrat les inclemències conjunturals, podem dir que vam tornat a gaudir d’una vetllada plegats que ens va permetre fer pinya i acabar amb un somriure a la boca.
Com bé ens proposava el nostre habitual presentador de la gala, en Joan Forns, no sé si haurem de fer alguna pregària a l’estampeta del Sant Patró, o potser haurem de plantejar-nos seguir lluitant al marge de totes les esperances, però us puc garantir que des del Gremi seguirem treballant amb vosaltres i per vosaltres, ja que un any més, i durant tot el sopar, vaig tenir la sensació de pertànyer una gran família, la dels paletes, de la qual em sento ben orgullós de formar part i que em dóna for-ces per seguir endavant. Gràcies per ser-hi i fins a la propera!
Reciclatge i formació
Crèdits
Sumari
Rossend Matas i FarreronsPresident del Gremi de Constructorsd’Obres del Vallès Oriental
NotíciesSopar de Sant AntoniCurs directiusFormació
Constructícies
A Fons
Energies renovables
Record de...
La Mirada
Nous Espais
Gent del Gremi
L’assessor Informa
La ploma del convidat
Conveni de col·laboració
Serveis del Gremi
Racó lúdic
Edita:Gremi de Constructors d’Obres del Vallès OrientalC. Anselm Clavé, 62, 1r. de GranollersTel. 93 870 02 20 - Fax. 93 870 79 53Publicitat i coordinació:Gremi de Constructors d’Obres del Vallès OrientalD.L.: B-43366-2006Redacció:Gemma Martínez, Pep Barbany, Ferran BadalCorrecció:Jofre GarciaFotografia:Pep Barbany , Gemma Martínez, Jo Comunicació, Jordi MuntalFoto portada:Autor: Jordi MuntalDisseny i maquetació:Jo ComunicacióSant Plàcid, 9 - Granollers - Tel. 93 849 41 55Direcció Artísitca: Ferran Martínez, Raquel CastroMaquetació: Fran Ruz, Segio Ramírezwww.jo-grafica.com / [email protected]
pàg. 14pàg. 13pàg. 06
pàg. 17
pàg. 18
pàg. 20
pàg. 22
pàg. 26
pàg. 28
pàg. 30
pàg. 32
pàg. 34
pàg. 40
pàg. 42
pàg. 44
pàg. 46
Parlem amb
LA R
EV
ISTA
ı G
rem
i de
Con
stru
ctor
s d
’Ob
res
del
Val
lès
Orie
ntal
ı nú
mer
o 6
6 -
2009
6 Notícies
Quan la calor i el bon temps de l’estiu són a tocar arriba, un any més, el moment de trobar-se, de sopar plegats i celebrar la festa del sant patró dels paletes, sant Antoni de Pàdua. Ja fa 30 anys que el Gremi organitza aquest sopar tan tradicional com imprescindible, un acte entranyable que reuneix els agremiats en un ambient de festa, símbol de la unió entre tots els paletes i els constructors del Vallès Oriental.
El difícil moment del sector ha marcat enguany l’organització de la festa, que ha apostat de nou per un lloc ben proper (La Torre del Pla, a Llerona) i per un menú de qualitat però sense cap mena d’excentricitat. Tot plegat pensat perquè el màxim nombre d’agremiats (finalment gairebé 100 persones) s’animessin a participar en un dels dies més emblemàtics de l’any per a l’entitat, el divendres passat, 12 de juny. El menú: un aperitiu de benvinguda, entrants ben frescos i variats, vedella amb tres salses, postres de fruites i gelat, cafè i copa.
ANYS DE FESTA PATRONAL30
El Gremi celebra un cop més el tradicional Sopar de Sant Antoni a Llerona amb un centenar d’agremiats
7
CARES CONEGUDESL’animació de la festa va ser, per tercer any, la feina de Joan Forns, l’actor d’Argentona que s’ha convertit en l’speaker oficial del sopar. En-ginyós, entremaliat, àgil, va tenir enguany la genial idea de repartir es-tampes de sant Antoni entre els assistents, als quals va fer aixecar per “resar” tots junts una pregària per sortir d’un any tan complicat. “Com voleu un miracle si no demaneu la intercessió del vostre patró? Pen-seu que això funciona de debò! Si no recordeu que va passar quan el conseller Baltasar va demanar a la Moreneta que plogués... una mica més i ens ofeguem!”.
Enmig de tot plegat, captant les millors instantànies, un altre conegut: el fotògraf Jordi Muntal, convertit també en fotògraf oficial de la festa del Gremi, i per descomptat un servidor, Pep Barbany, a l’aguait de les anècdotes i a la caça de la notícia per a la revista del Gremi.
LA R
EV
ISTA
ı G
rem
i de
Con
stru
ctor
s d
’Ob
res
del
Val
lès
Orie
ntal
ı nú
mer
o 6
6 -
2009
8
ELS PARLAMENTSEl sopar va comptar, com l’edició passada, amb la presència de l’alcalde de les Franqueses, Esteve Ribalta, i l’alcalde de Granollers, Josep Mayo-ral, que juntament amb el president del Gremi, Rossend Matas, van prota-gonitzar uns breus parlaments abans del sopar.El president va incidir en la importància d’aprofitar el moment actual per millorar la formació. “Ara que és més difícil aconseguir feines, hem de sa-ber veure quines són les nostres mancances, reaccionar i enfortir la nostra formació”, va dir. Rossend Matas va destacar l’esforç que es fa des del Gremi per intentar trobar solucions, camins que alleugin els difícils mo-ments del sector a la comarca. “No hem d’esperar cap miracle, el miracle l’hem de treballar nosaltres cada dia, entre tots”, va assegurar.
Esteve Ribalta va agrair la tria de les Franqueses per segon any consecu-tiu, i va demanar un vot de confiança per als polítics de la comarca que, segons ell, estant intentant oferir vies de sortida. “És clar que un mitjó no es pot girar d’un dia per l’altre, però tenim la voluntat d’ajudar el sector”, va dir.
L’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, va destacar les inversions rècord en obra pública que el seu consistori ha engegat els darrers mesos per intentar que la “maquinària” de la construcció no s’aturi (“no és cap mèrit, és el que ens toca fer a les administracions, el que ens heu d’exigir”) i va apel·lar també a la importància clau de la formació. “Volem canviar i millor el model de formació professional. L’esforç i el treball del Gremi en aquest sentit és molt important”, va manifestar.
Notícies
9
TOTA UNA VIDA COM A AGREMIATSCom és tradicional en la festa patronal, tres agremiats veterans van rebre un merescut homenatge. Els dos alcaldes presents i el president del Gremi van lliurar el característic guardó (una placa amb un plom i una paleta, gentilesa com sempre de Maquinària Andreu) a Joan Burgès, de Construccions Burgès Casals de Lliçà de Vall, a Josep Roca, de Construccions Puig i Roca de Granollers, i a Jo-sep Camps, de Formigons Sant Celoni (finalment no va poder assistir al sopar i la seva filla va recollir el guardó). Després, tots junts es van fer la fotografia pel record.
LA R
EV
ISTA
ı G
rem
i de
Con
stru
ctor
s d
’Ob
res
del
Val
lès
Orie
ntal
ı nú
mer
o 6
6 -
2009
10 Notícies
MÉS PREMISEls guardonats no van ser els únics que van marxar a casa amb premi. A banda del petit detall que el Gremi té amb tots els assistents al sopar, sis agremiats es van endur, per sorteig, una maleta de viatge, gentile-sa de Cicor Internacional, empresa col·laboradora del Gremi i patrocinador del sopar.
11
NIT DE ‘REVISTA’Un altre dels moments estel·lars de la nit va ser l’exitosa actuació de Doña Soledad León de Salazar, que va convertir la festa en una sucursal de les mítiques nits de revista del Paral·lel. Com una vedet, amb un vestit llarg, elegant, orgullosa de les seves amistats amb la jet set de Madrid i exhibint el seu conegut i divertit tarannà conservador, es va passejar entre les taules buscant les pessigolles a tothom, arrencant rialles, apropant-se sensualment als homes més ben plantats i cantant amb glamur clàssics com el My way de Sinatra. Emocionada de “poder tenir a prop tants paletes”, va demanar que n’hi presentessin un de ben característic. Alguns dels agremiats, encantats amb l’actuació, fins i tot es van voler fotografiar al costat de Doña Soledad en acabar l’es-pectacle, que va posar amb ells sense fer-se pregar gaire.
INSTANTÀNEES DEL SOPARTotes les instantànnes del Sopar de Sant Antoni les va realitzar el fotògraf JORDI MUNTAL LEISwww.muntalleis.com
Podeu descarregar-vos les foto-grafies des del web del gremi:www.gremiconstructorsvo.orgamb la vostra clau d’accès.
LA R
EV
ISTA
ı G
rem
i de
Con
stru
ctor
s d
’Ob
res
del
Val
lès
Orie
ntal
ı nú
mer
o 6
6 -
2009
12 Notícies
Amb la col·laboració:
13
Una setantena d’agremiats van participar el mes d’abril passat en tres cursos de 10 hores sobre prevenció de riscos laborals adreçat als directius d’empreses de construcció. El curs d’especialització, obligatori per a totes les empreses de construcció amb personal, va tenir lloc durant tres dies a les aules cedides per gentilesa de Granollers Mercat, i per tant s’emmarca en l’estreta col·laboració entre el Gremi i l’Ajuntament de Granollers per facilitar la formació en l’àmbit de la construcció.
El Gremi ofereix formació especialitzada a directius de la construcció
Francesc Castillo, inspector de Treball, va ser l’encarregat d’explicar als di-rectius tot allò que fa referència a la normativa en seguretat i prevenció de riscos laborals.
LA R
EV
ISTA
ı G
rem
i de
Con
stru
ctor
s d
’Ob
res
del
Val
lès
Orie
ntal
ı nú
mer
o 6
6 -
2009
14 Notícies
La figura de l’aprenent, un reclam permanent del sectorDes de ja fa anys la figura de l’apre-nent ha estat una reivindicació dels qui fa molts anys que treballen en el sector, ja que han vist com gràcies a l’època de bonança en primer lloc, i ara per la mateixa recessió, la gent que entra al sector no vol aprendre, ja que l’única cosa que vol fer és treballar directament i integrar-se en l’equip principal sense passar aquell període d’aprenentatge que tan ne-cessari per al sector i gràcies al qual han sorgit molt bons professionals. Amb aquesta intenció, el Gremi es va reunir el mes de gener passat amb els màxims responsables de la Formació Professional del Departa-ment d’Ensenyament de la Genera-litat per parlar de temes com la ne-cessitat d’instituts on s’ensenyessin els cicles de formació professional
de paleta, la integració en aquests cursos d’una formació en preven-ció homologada i de l’acreditació de competències en el sector per afavorir l’experiència obtinguda va-lidant-la formalment.
Institut Miquel Biada de Mataró: formació reglada en construccióFruit d’aquestes converses, cercant alternatives de formació més com-pletes que una suma de cursos de formació contínua aïllats, i buscant fórmules perquè els qui aprenguin l’ofici puguin sortir amb totes les acreditacions necessàries, es va contactar amb l’Institut Miquel Biada de Mataró, un dels pocs centres de Catalunya que ofereix cicles forma-tius d’edificació i obra civil de grau mitjà i de grau superior. Això permet que els alumnes surtin amb una for-mació totalment reglada en l’àmbit
Formació al GremiEl Gremi estableix nous acords per recuperar la figura de l’aprenent i facilitar una titulació als nous paletesDes de sempre, i ara amb molta més intensitat, el Gremi ha apostat per la formació com un dels pilars per dignificar el nostre ofici, millorar el treball dels nostres agremiats i continuar sent un símbol de qualitat. Actualment, la com-plicada situació del sector i les noves normatives i reglaments fan encara més evident i necessària la importància de dedicar molts més esforços a oferir solucions per millorar i certificar la formació professional dels paletes i cons-tructors. Els buits formatius, mancances i impediments que la mateixa administració posa per aconseguir amb un únic pla formatiu totes les acreditacions formatives necessàries han obligat el Gremi a buscar solucions i acords.
15
de la construcció, un fet diferencial importantíssim davant la major com-petència per aconseguir llocs de treball en el sector. A més, aquesta escola té molt present la importàn-cia de la figura de l’aprenent, tan re-clamada per la majoria de paletes i agremiats, i una gran sensibilitat per temes de sostenibilitat (treballen amb morters reciclables, per exemple). El director, Ramon Grau, s’ha abocat completament a establir qualsevol possible col·laboració i fins i tot a revisar la possibilitat d’aconseguir l’acreditació de competències reco-neguda per Ensenyament, fins ara desconeguda en el sector.
Precisament, aquesta gran acollida i sintonia amb el mateix Grau i els responsables de l’escola ha per-mès arribar a una sèrie d’acords molt positius per a les dues parts:
Formació en Seguretat i Prevenció de Riscos LaboralsEnguany, el Gremi ha reforçat enca-ra més tots els temes de formació en seguretat i prevenció de riscos laborals en la construcció. Amb aquesta experiència i amb el conve-ni amb l’Institut Miquel Biada, es vol aconseguir que els alumnes surtin de l’escola amb tota la formació re-glada i obligatòria en riscos impres-cindible per poder treballar amb un contracte laboral. L’oferta de forma-ció extra ha estat molt ben rebuda
per l’escola, conscient que els con-tinguts en seguretat del seu progra-ma, més enllà de ser genèrics, no substituïen la formació obligatòria exigida per treballar.
Precisament per això el Gremi, jun-tament amb l’Institut Miquel Biada, està revisant la situació actual de mancances absolutes en la posada al dia del Departament d’Ensenya-ment de la Generalitat pel que fa als temaris de formació en matèries com la prevenció i els riscos. El pro-blema no és que no fessin aquesta formació: el fet és que la formació que es fa en prevenció no està reco-neguda per la Fundación Laboral de la Construcción, la qual cosa obliga l’alumne que acaba els cicles forma-tius a haver-se de formar amb més cursos per poder ser contractat. Amb aquest acord entre ambdues parts (el Gremi i l’escola), es volen evitar les mancances d’origen buro-cràtic que dificulten tirar endavant aquest tipus d’iniciatives.
Conveni de pràctiquesEl següent acord en què s’està tre-ballant permetrà que els alumnes estableixin convenis de pràctiques amb agremiats. Encara falta conèi-xer alguns detalls d’aquests conve-nis, però amb la suma de la formació en riscos i les pràctiques en empre-ses del sector, es vol aconseguir que els alumnes puguin sortir del centre amb la nova Targeta Professional de la Construcció. Aquest acord per-metrà que els agremiats, que des de fa temps reclamen l’oblidada figura de l’aprenent, puguin tenir l’ajuda de futurs paletes amb una formació re-glada, alhora que contribuirà a digni-ficar una feina que fins fa poc no tenia titulació i que finalment s’ha recone-gut en els nous Cicles de Formació Professional. L’Institut Miquel Biada ja dóna a conèixer en els seus fullets promocionals el conveni amb el Gremi del Vallès Oriental que, com és obvi i per un tema de proximitat, també sig-narà amb el Gremi de Mataró.
Grau, el director del centre, es mos-tra satisfet de la relació establer-ta i confia que tot això serveixi per aconseguir un futur millor per als seus alumnes i per a la professió en general.
LA R
EV
ISTA
ı G
rem
i de
Con
stru
ctor
s d
’Ob
res
del
Val
lès
Orie
ntal
ı nú
mer
o 6
6 -
2009
16
Després de la bona experiència de col·laboració entre el Gremi i l’Ajuntament de Granollers en les escoles taller i els tallers ocupacionals, organitzant xerrades informatives i buscant un repte comú de millorar les mancances en formació i el foment de l’ocupació en el sector, el Gremi i l’Ajuntament de Granollers van signar, el 23 de juny passat, un conveni de relació preferent segons el qual el Gremi oferirà els seus serveis de formació als aturats inscrits al registre d’ocupació de Granollers Mercat.
Notícies
Nou conveni amb l’Ajuntament de Granollers
L’acte de signatura el van formalitzar el president del Gremi, Rossend Matas, i l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, en qualitat també de Gra-nollers Mercat a la sala de govern. També hi van ser presents Andrea Canelo, regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament, i Ferran Badal, director executiu del Gremi.
Aquesta formació es basarà en la prevenció i riscos laborals, formació actualment obligatòria per poder ser contractat en una obra. Es faran tant els cursos bàsics de 8 hores com els específics de bastides, paleteria, encofradors, plataformes elevadores o tot el que els pugui ser necessari. Pel mes de juliol, s’ha programat un altre curs de 20 hores sobre aquesta matèria, centrat en l’ofici de paleta. L’acord estableix que la formació tingui lloc, preferentment, a les aules de Granollers Mercat a la Masia Tres Torres per dur a terme dels cursos.
17
La formació és clau per al sector de la construcció?Des que vam arrencar aquest cicle, fa cinc anys, hem apostat molt fort per aquesta formació perquè és molt escassa. De fet, la meitat dels nostres alumnes no són de Mataró ni del Maresme. Creiem que cal aprofitar el moment actual per donar més impuls que mai a la for-mació, no tan sols perquè les normatives l’exigeixin.
Com han entrat en contacte amb el Gremi?Va ser el Gremi que, cercant accions conjuntes per millorar la formació en la construcció, va contactar amb nosaltres. Casualment, nosaltres també estàvem buscant fórmules de cooperació per poder garantir les pràctiques dels nostres alumnes i per fer encara més atractiva la nostra oferta formativa. Estem molt contents amb la gran sensibilitat educativa i voluntat d’obrir-se i de trobar solucions del Gremi i, en concret, del director, Ferran Badal. Ens hem trobat dues entitats que, cansades de burocràcia i traves administratives, busquem solucions pràctiques i efectives als nostres problemes.
Què aportarà la formació en seguretat i prevenció de riscos que podran tenir els alumnes gràcies a l’acord amb el Gremi?Tot i que els nostres cursos inclouen continguts espe-cífics i genèrics en aquest sentit, el problema és que, per poder treballar amb contracte, la Fundación La-boral de la Construcción només reconeix els cursos que ells validen, amb la qual cosa en acabar els ci-cles formatius els alumnes han de fer, pel seu compte, aquesta formació. Poder oferir aquesta formació ofi-cial inclosa com un complement del nostre programa permetrà que els alumnes surtin amb tots els títols im-prescindibles per poder treballar.
I la possibilitat que tindran de fer pràctiques en em-preses agremiades?Davant l’escassetat actual de feina i la forta compe-tència laboral en el sector, tot el que suposi reforçar la formació teòrica que donem als nostres alumnes amb pràctiques reals en empreses reconegudes és molt im-portant per al seu currículum. Si a més aconseguim que aquestes pràctiques puguin ser validades com a feina per aconseguir la targeta professional, el profit encara serà més gran. A més, els agremiats podran tenir aprenents amb una formació teòrica i pràctica sense un cost afegit.
S’està notant la crisi en el nombre de matriculacions en els cicles formatius en construcció?El cicle superior sempre ha tingut molt bona acollida, amb més demanda que oferta, i ara també continua sent el cicle de més demanda. El cicle mitjà sempre ha costat més d’omplir i s’ha ressentit molt de la dava-llada del sector. Hi influeix molt la família, que davant les perspectives a curt termini, ja no veuen la cons-trucció com un sector de futur per als fills. Nosaltres creiem, però, que la nostra formació precisament pot obrir moltes portes.
Parlem amb...
Més de 1.100 alumnes distribuïts en tretze cicles formatius, des d’ESO fins a batxillerat, estudien cada curs a l’Institut Miquel Biada de Mataró, una de les poques escoles de Catalunya que és pública i municipal. Un centre que ofereix, de forma gairebé inèdita i des de fa cinc anys, un cicle formatiu de grau mig i superior en edificació i obra pública. Només sis centres més a tot el país ofereixen una formació reglada que capacita per treballar a l’obra, ja sigui com a paleta, ajudant d’obra o en oficines tècniques. Recentment, el Miquel Biada ha arribat a uns acords de col·laboració amb el Gremi que permetran als seus alumnes disposar de la formació reglada en seguretat i riscos laborals (obligatòria per poder treballar) i fer pràctiques en empreses agremiades.Ramon Grau, director de l’escola, conscient de les dificultats del sector i de la formació en l’àmbit de la cons-trucció, es mostra molt satisfet dels acords establerts amb el Gremi.
“Cal aprofitar el moment actual per donar més impuls que mai a la formació, no tan sols perquè les normatives ho exigeixin”
RAMON GRAUDirector de l’Institut Miquel Biada de Mataró
LA R
EV
ISTA
ı G
rem
i de
Con
stru
ctor
s d
’Ob
res
del
Val
lès
Orie
ntal
ı nú
mer
o 6
6 -
2009
18 Constructícies
Granollers adjudica els projectes arquitectònics dels habi-tatges protegits a la zona del LledonerL’empresa pública Granollers Promocions, SA ha adju-dicat la primera contractació dels projectes arquitectò-nics dels habitatges socials que es promouran a la zona de creixement del Lledoner. Les dues promocions sig-nifiquen la construcció de 193 habitatges de protecció
oficial. La zona del Lledoner és un dels principals punts de creixement urbanístic a la ciutat de Granollers. A més dels 193 habitatges protegits, les promocions per a la zona, que ja està en procés d’urbanització, suposaran la construcció d’un miler d’habitatges.
El projecte de cobriment de la via del tren a Granollers obté llum verdaLa comissió de seguiment del projecte de cobriment de la via del tren a Granollers, que formen representants del Ministeri de Foment, de la Generalitat i de l’Ajuntament, ha donat llum verda aquest dimecres a la iniciativa i l’ha traslladada a Adif. És un pas ferm per complir una de les aspiracions més significatives d’aquest mandat a la ciutat.Un dels aspectes innovadors de la trobada fa referèn-cia al sobrecost que representa la segona fase d’aquest projecte. La primera fase (el tram entre els carrers Josep Umbert i Agustí Vinyamata) es finançarà en els termes previstos en el conveni, la segona (entre Agustí Vinya-
mata i Francesc Ribas) té un cost superior al previst; el complement complementari es farà, a proposta de la Generalitat, a partir de l’addicional tercera de l’Estatut i, per tant, també té el finançament garantit.
Adif començarà els tràmits d’aprovació del projecte i la posterior licitació del primer tram de la cobertura. La se-gona fase es farà de manera successiva a la primera: són dues licitacions d’obra diferents, però que s’enca-valquen en el temps per donar continuïtat a l’obra. El cobriment de la via del tren té un pressupost global de 40 milions d’euros.
El Govern allunya la ronda del Vallès de Lliçà d’Amunt i l’acosta a Santa EulàliaEl Pla Territorial Metropolità modificarà el traçat de la ronda del Vallès proposat en l’avantprojecte d’aquest mateix document a l’altura de Lliçà d’Amunt per reduir l’impacte sobre diverses urbanitzacions i el corredor bi-ològic de Palaudàries. Així ho confirma l’alcalde de Lliçà d’Amunt, Nacho Simon (PSC), a partir de la informació que ha rebut el consistori de l’equip redactor d’aquest planejament. D’aquesta manera, el traçat es desvia cap al nord i evita que el túnel passi per sota de Ca l’Artigues i que deixi les urbanitzacions de Pineda Feu i el Pinar al nord de la carretera, separades de la resta de zones urbanes del municipi. Ara quedaran al sud de la ronda.
A la vegada, el traçat s’acosta a Santa Eulàlia però con-tinua pel terme de Lliçà d’Amunt. Simon celebra que els redactors del pla hagin recollit les esmenes que va fer Lliçà d’Amunt. “Per nosaltres és molt millor però en vo-lem veure els detalls”, ha afirmat Simon. També celebra l’increment del nombre de túnels.Aquesta és una petita modificació i, per tant, el Pla Ter-ritorial preveu mantenir l’essència de la proposta de l’avantprojecte que dibuixava la ronda del Vallès com una via de connexió urbana que marqués el límit nord de les zones més densament poblades de la regió me-tropolitana.
19
La Generalitat dóna per acabades les obres de la C-17 entre la Garriga i TagamanentEl Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha posat en servei la millora del traçat de la C-17, entre la Garriga i Tagamanent, que ha suposat una inversió de 7 milions d’euros.
La Generalitat ha informat avui que l’actuació s’ha dut a terme en un tram de 4,5 quilòmetres de la C-17, amb la millora del traçat de la via i la renovació de l’asfalt en alguns trams.La carretera ja està en servei encara que falten alguns
treballs fora de la via, com la incorporació de senyalitza-cions verticals i horitzontals.
Les obres en aquest tram de la C-17, entre la Garriga i Tagamanent, han permès millorar el traçat i remodelar alguns accessos perillosos i augmentaran la seguretat i la fluïdesa del trànsit.
Paral·lelament, al llarg del tram s’han construït nous car-rils d’acceleració i desacceleració. Les obres també han permès tornar a ubicar dues parades d’autobús amb nous vials per garantir-hi l’accés dels usuaris.
La Diputació restaura una antiga pedrera de pissarra del Montseny a Sant Pere de VilamajorLa Diputació ha acabat la restauració de la pedrera, de Sant Pere de Vilamajor, situada dins del Parc Natural del Montseny. Els treballs, amb una inversió de 60.000 eu-ros, van començar a l’octubre de l’any passat i s’han acabat aquest abril. D’aquesta manera, culmina el pro-cés per eliminar l’impacte d’aquesta pedrera oberta l’any 1999 i de la qual s’extreia pissarra. El tancament va ser possible gràcies a l’acord entre la Diputació, que gestiona el parc natural, i l’empresa Pissarra Negra del Montseny, que explotava la pedrera i que ha rebut una compensació econòmica pel tancament. Des de fa un parell d’anys, les extraccions ja eren molt puntuals en aquest punt d’extracció de pissarra.
La recuperació de l’espai ha significat l’enderrocament de les infraestructures pròpies de l’activitat extractiva i la retirada de la maquinària. També s’han creat estructures
de contenció, s’han afegit terres i s’han protegit els ta-lussos amb un desnivell superior al 20%. La recuperació de la vegetació s’ha fet a partir de sembres manuals i de plantacions. El parc ha aprofitat l’actuació per introduir espècies autòctones que són poc freqüents. En concret, s’han plantat llorer-cirer de Portugal (Prunus lusitanica), un arbre endèmic de la península Ibèrica i les Canàri-es, que a Catalunya només es troba en una desena de torrents del Montseny. Un grup d’uns 25 voluntaris del Cercle d’Amics dels Parcs Naturals va col·laborar en les feines de restauració d’aquest indret en una jornada de treball que es va dur a terme el 18 d’abril.
El nou pla especial del Montseny, aprovat recentment, admet la continuïtat de les activitats extractives exis-tents però en limita l’explotació i prohibeix la implanta-ció de noves activitats d’aquesta mena.
La Diputació ha acabat la restauració de la pedrera Santa Eulàlia
LA R
EV
ISTA
ı G
rem
i de
Con
stru
ctor
s d
’Ob
res
del
Val
lès
Orie
ntal
ı nú
mer
o 6
6 -
2009
20 A fons: Nous materials
Pot respirar, una casa? Pot millorar la transpiració d’una paret? La res-posta és que sí. I no, no ens hem tornat bojos. Perquè quan parlem de materials naturals per a la cons-trucció, l’objectiu i els resultats van molt més enllà d’aconseguir un baix impacte ambiental. Quan parlem de materials com els que fabrica Bio-calce, d’origen estrictament natural, el que s’aconsegueix és un equilibri constructiu que afegeix elevats es-tàndards d’higiene i salut als edifi-cis, de manera que s’aconsegueixen construccions ecològiques que pro-porcionen un major benestar físic i psíquic als ocupants.
Els productes de la línia Biocalce permeten fer:• Morters i arrebossats altament transpirables a base de calç hidràu-lica natural.• Arrebossats tèrmics altament transpirables a base de calç hidràu-lica natural.• Arrebossats deshumidificants al-tament transpirables a base de calç hidràulica natural per resoldre les patologies derivades de la presència d’humitat per capil·laritat• Pintures naturals altament transpi-rables a base de pasta de calç.• Pintures a base de silicat de potas-si pur altament transpirables.• Soleres, adhesius i juntures a base de calç hidràulica per a la col·locació de ceràmica.
Tots aquests productes permeten construir murs que “respiren”. L’al-tíssima transpirabilitat dels materials naturals evita la formació de conden-sacions i la proliferació de floridures, fongs i bacteris i millora la qualitat de l’aire als habitatges. El gran avan-tatge de Biocalce és que ofereix les mateixes prestacions dels morters tecnològics que es fan servir habitu-alment a l’obra i proporciona, a més, tots els avantatges exclusius de la calç hidràulica natural.
SÍNDROME DE L’EDIFICI MALALTA la construcció s’han acabat impo-sant criteris d’aïllament i hermetis-me per optimitzar l’estalvi energètic i disminuir el consum de calefacció i
aire condicionat.Això ha limitat l’intercanvi d’aire en-tre l’interior i l’exterior. En aquest ambient hermètic, la contaminació a l’interior dels habitatges esdevé un problema que comporta una reduc-ció de la qualitat de vida dels usuaris de l’edifici. Contràriament al que es pensa, les dades més actualitzades confirmen que la qualitat de l’aire en ambients tancats és de 2 a 3 vega-des pitjor que a l’exterior. La preocu-pació general per aquest problema és prou evident quan en la introduc-ció del document bàsic HS sobre salubritat del CTE es parla de l’aire viciat pels contaminants a l’interior dels edificis.
Un altre problema associat als edi-ficis que no poden transpirar és la presència d’humitat que s’acumula a l’interior. El vapor d’aigua que es ge-nera a les cuines i els banys, i també el que expulsen les persones amb
BIOCALCE, LA CASA QUE RESPIRA
Malgrat que la nostàlgia molt sovint fa que diguem que “abans les coses es feien millor”, només cal tenir un grapat d’anys d’experiència construint per mirar enrere i adonar-se que la feina de paleta ha canviat moltíssim, tant en tècniques constructives com en eines i tecnologies, i també en materials. I està clar que la major part dels canvis han permès millorar moltíssim la qualitat no tan sols dels resultats sinó també de la feina del paleta. Convençuts que l’evolució de les noves tecnologies i la innovació permanent són claus per al futur del sector i per encaminar-se encara més cap a una construcció ecològica i reutilitzable, posem en marxa en aquesta revista una secció en què presentarem i analitzarem materials innovadors, curiosos, fruit de l’enginy i el talent de tots aquells que pensen que les coses sempre es poden fer millor, de manera més econòmica i sostenible.Però les noves tecnologies i la innovació no han d’anar sempre lligades a materials artificials. Molt sovint permeten redescobrir i potenciar les propietats de materials tradicionals i naturals que, amb un nou enfocament, poden donar solucions econòmiques i ecològiques a problemàtiques comunes. El primer material que us presentem, per exem-ple, parteix de matèries primeres totalment naturals.
NOUS MATERIALS: UNA NOVA SECCIÓ
Els arrebossats de Biocalce són tres vegades més transpirants que els fets amb mor-ters cimentosos.
21
la respiració, queda tancat a l’interior i això determina sovint la presència de condensacions. En un ambient saturat d’humitat és molt fàcil la proliferació de fongs, àcars, bacteris, etc., capaços de provocar patologies al·lèrgiques de diversa gravetat. No hi ha dubte que aquests factors són responsables d’una part molt sig-nificativa de les patologies causades per l’anomenada “síndrome de l’edi-fici malalt”. Les dades oficials de l’or-ganització Mundial de la Salut, l’OMS, informen que al voltant del 30% de la població occidental està afectada per aquesta síndrome.
AVANTATGES DE BIOCAL-CE® RESPECTE ALS MOR-TERS CIMENTOSOS
Els morters de calç hidràulica natural de la línia Biocalce® tenen avantatges respecte dels morters cimentosos que es fan servir habitualment:• Són més plàstics i treballables.
• Més flexibles amb un baix mòdul elàstic.• Més porosos, més transpirables, amb elevada permeabilitat al vapor que garanteix l’evaporació de l’aigua dels murs i els manté secs.• Més higroscòpics, regulen el micro-clima dels habitatges.• Més estables i insensibles a les agressions de les sals per garantir més durabilitat.
CAMPS D’APLICACIÓ DE BIOCALCE®
Biocalce®, per les seves característi-ques, s’utilitza en obra de nova cons-trucció, en rehabilitació històrica, en la bioconstrucció, en el tractament de les humitats per capil·laritat, en la recu-peració de façanes, en la resolució de problemàtiques d’aïllament tèrmic, en la consolidació de murs construïts amb tècniques tradicionals i en la generació d’acabats estètics d’interior i exterior.
Els arrebossats cimentosos acumulen humitat i triguen a
assecar-se. Els arrebossats de Biocalce® transpiren i són més
càlids i sans.
LA R
EV
ISTA
ı G
rem
i de
Con
stru
ctor
s d
’Ob
res
del
Val
lès
Orie
ntal
ı nú
mer
o 6
6 -
2009
22 Energies renovables
El concepte de lluernes tubulars de Solatube va néixer als anys vuitanta a Austràlia, de la mà d’un inventor que volia portar llum natural a unes coves i veia les limitaci-ons de les lluernes convencionals. A Catalunya, el dis-tribuïdor d’aquesta tecnologia des de fa una dècada és el grup Soltècnic, al darrere del qual hi ha un empre-nedor inquiet i entusiasta, Jordi López. “Fa molts anys que treballo amb el projecte de “la casa verda”, que ha de ser un exemple d’edificació totalment sostenible. En aquesta línia, un dia se’m va ficar al cap que s’havia de trobar alguna manera de tenir llum natural en qualsevol lloc de la casa i llavors va ser quan vaig conèixer el sis-tema Solatube, que aquí encara era un sistema inèdit”, explica López.
Les inquietuds i la inventiva de López van fer que ell ma-teix proposés als creadors del Solatube algunes millo-res, com la instal·lació de reflectants a l’interior dels tubs i l’aplicació de reguladors de la intensitat lumínica que garantissin durant tot el dia l’estabilitat i la qualitat lumí-nica. “Amb aquest sistema, no cal fer més finestres ni altres obertures que comprometen l’aïllament tèrmic. I,
de fet, la llum resultant és més estable i de més qualitat que la d’una finestra”, comenta López. “Més enllà dels avantatges que té pel que fa a aïllament acústic, allò que més agrada a qui ho prova és la gran qualitat de vida que dóna aquesta llum. I aquest canvi, quan es veu per exemple en oficines o fàbriques que substitueixen els fluorescents, encara és més espectacular”, assegura.
Funcionament del SolatubeL’objectiu del Solatube és portar el sol a les estances fosques o amb poca llum natural fins a 20 metres de longitud fent les curvatures que fossin necessàries.
Les tres principals funcionalitats del Solatube són les següents:
1. Captació del màxim de llum de l’exterior. És per això que es col·loca una cúpula amb la tecnologia Rayben-der, que consisteix en unes ranures situades al voltant de tota la cúpula, amb una inclinació suficient per ori-entar els raigs solars cap a l’interior del tub. A l’interior d’aquesta cúpula també hi ha un reflector orientat al sud que fa de mirall i reflecteix els raigs del sol cap a l’inte-rior. Tots aquests detalls fan que una cúpula de dimen-sions relativament petites tingui més captació que una de més gran. A diferència de la llum que entra per una finestra, el Solatube capta llum durant tot el dia.
2. Transport de la llum natural fins a l’interior. S’utilitzen uns tubs altament reflectants anomenats “Spectralight Infinity” (97% de reflectivitat). D’aquesta manera, hi ha molt poca pèrdua de llum en el recorregut pel tub i és possible la utilització de colzes en els tubs de fins a 90º, de manera que es poden adaptar a qualsevol edifici.
3. Difusió de la llum. El difusor permet regular la llum que arriba a l’estança de diferents maneres segons el model
Llum natural, llum sostenibleEl SiStEmA DE lluERnES tubulARS SolAtubE PERmEt il·luminAR Amb llum nAtuRAl lES EStAnCES méS FoSquES Amb El mínim ConSum EnERgètiC
Un dels grans reptes de la construcció sostenible és l’estalvi energètic. Un bon aïllament, l’ús de plaques solars o de bombetes de baix consum són algunes de les mesures de fàcil aplicació cada cop més esteses.Però quan parlem d’il·luminació, molt sovint les construccions actuals, més obsessionades per l’aïllament acústic i tèrmic, obliden la importància de la llum natural i confien per defecte en sistemes d’il·luminació artificial que, per més ecològics que siguin, no tan sols consumeixen energia sinó que produeixen una llum massa artificial. És per això que resulta tan sorprenent la solució que planteja un producte com el Solatube: portar la llum natural a aquelles zones de casa o del lloc de treball on no pugui arribar.
23
escollit. Però sigui quin sigui el difusor, la gran qualitat de la llum és constant i sense ombres. L’espectre cro-màtic que s’aconsegueix en les estances il·luminades amb Solatube és molt semblant al de la llum solar, amb la qual cosa s’aconsegueix, en espais sense llum natu-ral, la mateixa claror que es veuria a l’exterior.
Un dels avenços introduïts per Jordi López al Solatube
és també un anell de leds d’alta potència que només s’activen quan no entra prou llum natural pel Solatube. L’elecció dels leds és perquè, a banda de la seva efici-ència energètica, la seva llum és el més semblant a la llum natural.
AvantatgesA banda de la qualitat de llum i l’estalvi energètic, el sis-tema de Solatube té molts altres avantatges:
La instal·lació és molt ràpida i no requereix de canvis estructurals gràcies al poc diàmetre dels tubs i a la pos-sibilitat de fer corbes de fins a 90º.
Un cop instal·lat el sistema no requereix manteniment.Aporta llum, no calor. A diferència d’altres productes si-milars, té un factor de transferència tèrmica molt baix, és a dir, que no afecta la temperatura de l’interior de l’estança. Aquesta qualitat evita el trencament de les propietats tèrmiques de l’edifici (aïllament) i permet que sigui un producte aprovat pel nou codi tècnic en tractar-se d’un sistema considerat energèticament eficient.
Més informació a:www.soltecnic.com / www.solatube.com
LA R
EV
ISTA
ı G
rem
i de
Con
stru
ctor
s d
’Ob
res
del
Val
lès
Orie
ntal
ı nú
mer
o 6
6 -
2009
26 Record de...
El terme municipal de Sant Fost de Campsentelles és muntanyós, amb abundància de pins pinyoners i, en menor mesura, pins bords i alguns alzi-nars. Els boscos més grans són els de la Conreria, la Nau i el bosc Gran d’en Torrents. El poble es troba a la vessant occidental o vallesana de la serralada Litoral, on destaquen els turons de Gal-zeran, Creu d’en Torres, la Conreria, els Frares, la Coscollada, el Pi Candeler i Can Donadeu. Aquests turons tenen entre 400 i 465 m d’altura aproximada-ment.
A finals dels anys setanta s’inicià l’ac-tual urbanització Sant Fost Residenci-al, però la gran expansió urbanística va tenir lloc als anys vuitanta, quan la població va passar de 2.595 habitants el 1979 a 4.425 l’any 1989. Econòmica-ment, Sant Fost era un poble eminent-ment agrícola on destaquen el conreu de la vinya, la patata, els cereals i els productes hortícoles. També es treia molta llenya i carbó vegetal dels seus boscos frondosos. Actualment, Sant Fost és un poble bàsicament residenci-al, i per tant la gran majoria de població activa treballa fora del municipi, tot i que també hi ha una petita zona indus-trial a la zona de Can Calet i el Besòs.
Superfície aproximada: 13,16 km2
Altura respecte al nivell del mar: 112 m Població (cens 2001): 6.595 habitantsSANT FOST
Ajuntament de Sant FostAny 1933
L’actual edifici de l’Ajuntament de Sant Fost va ser inau-gurat el 26 d’agost de 1993 pel president de la Generalitat Francesc Macià. Al principi es va construir l’edifici perquè tingués la funció, alhora, d’ajuntament i escola.
Balcó de Can Franquesas carrer Sant Isidre
La façana i la balconada d’aquesta casa del carrer Sant Isidre es conserven en bon estat i són un exemple de les cases d’estiueig més importants que es van anar construint a Sant Fost des de mitjan segle XIX.
27
Carrer de Sant Joanany 1933
Un dels principals carrers del nucli antic de Sant Fost. Fins a la construcció del nou ajuntament l’any 1933 en una casa d’aquest carrer,el consistori es reunia a Can Camprubí.
Carrer de Sant Isidre
Quan es va construir aquest carrer, a mitjan segle XIX, Sant Fost es dividia en dos barris: el de l’Església-El Sot, el nucli més antic, i el de la Plana, que era més nou. És per això que el primer nom que va rebre l’actual carrer de Sant Isidre va ser carrer de La Plana.
Església vella de Sant Fostany 1917
A la dreta es pot veure una part del cementiri i a l’es-querra, la rectoria. D’aquesta església romànica del segle XII avui només en queden les ru-nes, després de ser cremada i enderrocada el juliol del 1936.
LA R
EV
ISTA
ı G
rem
i de
Con
stru
ctor
s d
’Ob
res
del
Val
lès
Orie
ntal
ı nú
mer
o 6
6 -
2009
28 La Mirada
LA COMARCA EN OBRES
Lliçà de Vall paga la reforma l’església amb la venda de cosmèticsAmb la col·locació de les bastides han començat les esperades obres de restauració de la façana de l’església de Sant Cristòfol de Lliçà de Vall, a càr-rec de l’empresa Façanes. Una de les pecularitats d’aquesta reforma és que, en vista de la urgència de les obres, una empresa de cosmètics va donar un lot de productes que s’han venut a la mateixa parrò-quia i que permetran cobrir gran part del pressupost del projecte.
La remodelació de la plaça de la Corona i del carrer Nou a GranollersLa reurbanització de la plaça de la Corona i el carrer Nou, a Granollers, que passaran a ser illa de vianants de manera permanent, va començar l’abril i de mica en mica se’n comença a intuir el resultat final. Aques-tes obres formen part del polèmic pla E de Zapatero d’ajudes per promoure la construcció.
Una nova vida per a l’antiga casa dels mes-tres de PalouUn altre dels projectes in-closos en el pla E de Za-patero a Granollers és la reforma de l’antiga casa dels mestres de Palou, a Granollers, situada al cos-tat de les antigues escoles. L’equipament remodelat serà la seu del Consell de Poble de Palou.
29
Ampliació del parc de bombers a MolletEl projecte doblarà la superfície construïda ac-tualment per millorar-ne les instal·lacions. En l’espai que actualment ocupen les cotxeres s’està aixecant un nou edifici de dependènci-es. La inversió prevista és de més d’1,6 milions d’euros.
Finalitzada la restaura-ció de dues cases mo-dernistes de la GarrigaLes obres de rehabilitació de Can Raspall-Maiol a la Garriga, amb un cost d’1,3 milions d’euros, ja s’han enllestit. Amb aquestes obres aquest conjunt de cases modernistes es destinaran a acollir diversos serveis de l’Ajuntament, exposicions i la Fundació Uni-versitària Martí l’Humà.
Canvis de paisatge amb les obres de l’AVE a la comarcaMoviments de terra, grans pilars, túnels... Les obres de l’AVE al seu pas pel Vallès Oriental continuen canviant el paisatge. La plana de Can Cristòfol, a Vilanova del Vallès, la vall de Vallderiolf i la Roca són alguns dels racons on les obres són ben visibles.
Lliçà de Vall construeix la nova bibliotecaLes obres del nou equipament estaran llestes abans de final d’any. S’hi han invertit quatre milions d’eu-ros i ocuparà un total de 2.500 metres quadrats en tres plantes.
LA R
EV
ISTA
ı G
rem
i de
Con
stru
ctor
s d
’Ob
res
del
Val
lès
Orie
ntal
ı nú
mer
o 6
6 -
2009
30 Nous Espais
Proposta arquitectònica bàsica El projecte del nou hospital de Mollet es planteja com un volum horitzontal que, aprofitant el pendent mitjà del so-lar (d’un 8,5%), s’esglaona en dues direccions. D’aques-ta manera s’aconsegueix alleugerir el volum total de l’edifici i es redueix l’impacte visual. L’exemple més clar és la façana principal, orientada cap a la ronda i el parc dels Pinetons, de tan sols dues plantes, mentre que la cara oposada consta de tres plantes.A més, l’orienta-ció solar, la geometria i les comunicacions visuals estan pensades per a una màxima integració amb l’entorn, i s’ha buscat també que les mides, l’escala dels diferents volums, tinguin mides humanes i que l’edifici es vertebri de manera natural.
Així mateix, la divisió bàsica dels espais busca establir una jerarquia clara entre el públic, el personal mèdic i el personal tècnic, amb un sistema de circulacions molt ben pensat perquè usos ben diferents no s’interfereixin. Els dos principals criteris d’espai són:
Per tal que l’edifici sigui en el futur flexible i adaptable a noves distribucions en matèria estructural, s’ha pensat
en mòduls de 7,20 x 5,30, molt polivalents i capaços de generar una malla estructural polivalent amb mòduls de 6 m de llarg i 3 m d’ample.
Els patis i els accessos
Una de les característiques que defineixen el nou hos-pital és que la il·luminació i la ventilació són naturals en totes les zones de treball i hospitalització de l’edifici. Així, la disposició de patis de 10 x 43 al llarg de tot el volum horitzontal està pensada perquè no s’utilitzi ni la calefacció ni l’aire condicionat i el mínim de llum artifici-al, sempre que el clima sigui bo. La presència de plan-
Un hospital sostenibleEl nou Hospital de Mollet, en la fase constructiva final, és un exemple únic d’eficiència ener-gètica i respecte al medi ambient
La sostenibilitat com un objectiu bàsic. El maig del 2004, quan el Servei Català de la Salut i el Consorci Sanitari de Mollet van anunciar el concurs per la construcció d’un nou hospital per a la ciutat, volien que el projecte guanyador fos un exemple en construcció sostenible. La reducció de la demanda energètica de l’edifici i la utilització d’ener-gies naturals renovables eren una prioritat. Finalment, el projecte guanyador va ser el de l’estudi barceloní Corea Moran Arquitectura. La construcció del nou hospital es va adjudicar el 2006 a Acciona Infraestructuras, amb un pressupost total de 41 milions d’euros. Situat a la ronda dels Pinetons, al barri de Can Borrell, ocupa una superfície total de més de 22 mil metres quadrats, i es va començar a construir el 22 d’abril de 2007. Actualment es troba en la fase final de construcció i es preveu que el desembre que ve es podrà inaugurar.
31
tes i arbres autòctons en aquests patis contribuirà al benestar dels pacients i usuaris. Pel que fa als accessos al nou edifici, el principal per als vehicles es farà des d’una rotonda de nova crea-ció que donarà accés a l’aparcament. L’accés de les ambulàncies al tanatori serà independent i autònom respecte de la circulació dels usuaris. Els usu-aris que accedeixin a peu arribaran a través d’una gran rambla pública, llu-minosa i amb vegetació, que pretén ser una prolongació de l’edifici, una apro-ximació natural. En total hi haurà qua-tre accessos principals per a vianants. Evidentment, tot l’hospital compleix la normativa sobre supressió de barreres arquitectòniques, en les dimensions de passos, serveis i accessos de co-municació vertical.
Objectius de sostenibili-tat constructiva
El disseny del nou hospital de Mollet vol complir els següents conceptes de sostenibilitat constructiva:
Reducció de la demanda energètica
L’adaptació a la topografia, l’optimit-zació de l’orientació solar per millorar l’eficiència energètica i potenciar la llum natural, la utilització de materials reciclables i amb baix manteniment, de solucions modulars i industrialitzades o l’ús de façanes ventilades, aïllaments tèrmics i cobertes verdes són algunes de les solucions constructives i de dis-seny que s’apliquen al nou hospital.
Benestar de pacients i ocupants
Que un hospital s’ha de concebre pen-sant en la comoditat i el benestar dels usuaris, pacients i treballadors sem-bla una obvietat, però no sempre es té prou en compte. El disseny del nou hospital de Mollet busca unir els con-ceptes de sostenibilitat i adaptació al medi amb la creació d’espais de mida humana, còmodes i agradables, tant per als qui hi siguin com a malalts o visitants com per als qui hi treballin.
Utilització de recursos i energies naturals renovables
L’aprofitament de l’aigua de la pluja, que permetrà estalviar un 7% del con-sum anual de l’edifici, el màxim aprofi-tament de la llum natural, la instal·lació de 120 m2 de panells solars d’alta efici-ència, que proporcionarà el 70% de les necessitats d’aigua calenta, o sistemes de màxim aprofitament i recuperació de l’aire exterior en la climatització són mesures que s’aplicaran per augmentar l’eficiència energètica de l’edifici.
Alta eficiència dels equips i sistemes
La instal·lació de bombes de calor geotèrmiques, que extreuen energia calorífica de la terra, i els sostres ra-diants són alguns dels sistemes d’alta eficiència energètica aplicats al nou hospital.
DISSeny pRojecte fInAlcoReA MoRAn ARqUItectURA
Arquitectes col·laboradors: Agustín Arballo
Maricel Aguilera Maria Soledad Díaz
Consuelo KochAndré Mota
Patricia SakataArquitecte tècnic:
Jordi CarbonellConstructor:
UTE - Acciona - EmteDirecció execució obres:
SGS Tecnos, SAInstal·lacions:
Setrhi-sétaé, Enginya Estructures:
Bis ArquitectesSuperfície construïda:
26.000 m²Pressupost:
41.052.796,13 euros
LA R
EV
ISTA
ı G
rem
i de
Con
stru
ctor
s d
’Ob
res
del
Val
lès
Orie
ntal
ı nú
mer
o 6
6 -
2009
32 La gent del gremi
Què li sembla aquest reconeixement del Gremi amb la jubilació tan a prop?La veritat és que fa molta il·lusió, després de més de quaranta anys agremiat. Em sento molt identificat amb el Gremi, hi tinc molta amistat i és molt bonic que els companys de professió et reconeguin la feina feta.
Quina és la seva empresa? Com va començar el ne-goci i la seva vinculació amb el sector de la cons-trucció?Tot i que ha canviat molt i ha tingut etapes molt dife-renciades, Construccions Burgès Casals va arrencar fa més de quaranta anys a Mollet. Érem quatre: el meu pare, el meu cunyat, un altre paleta i jo. La veritat és que l’arrencada no va ser gaire bona, i pràcticament vam arruïnar-nos i vam haver de començar de zero. Però sempre hem tingut ànims i força per tornar-hi, per treballar bé i fort i, al final, les coses acaben sortint.
Quant temps fa que sou del Gremi?Des del moment en què vam muntar l’empresa ja ens vam agremiar, perquè sabíem que ens seria útil, anava molt bé estar units amb els altres paletes. Segurament és cert que no he sabut aprofitar-me prou dels seus
serveis durant tots aquests anys, però ha anat molt bé sempre per a alguns temes de certificats i cursos.
Quins van ser els vostres inicis com a paleta?El meu pare era un gran paleta, he viscut l’ofici des de ben jove i sempre m’ha agradat molt aquesta feina. De ben jove vaig marxar de Berga a Mollet a buscar feina i allà em vaig quedar un bon grapat d’anys, fent un munt de blocs de la zona de la Bòbila. Més tard van venir el meu pare i el meu cunyat i llavors vam muntar l’empresa.
Què us sembla l’ofici de paleta ara mateix?L’ofici de paleta com a tal, com algú que és poliva-lent, que pot fer de tot en una obra, ja no s’aprèn com abans i s’està perdent. Tot és molt especialitzat ara.
Quins són els vostres treballs més destacats?En l’època de més feina, des de l’any 75 fins el 92 aproximadament, vam fer un munt de promocions de pisos a la zona de Mollet. Vam ser fins a 25 treballa-dors. Quan el negoci va fer fallida vam posar-nos a fer tasques més reduïdes, moltes cases particulars a Lliçà de Vall, on també vam fer el pavelló poliesportiu.
Com viviu l’actual situació del sector?La veritat és que, per sort, no l’estem patint massa. Fem “remendos” i com a molt una casa l’any, amb clients dels de tota la vida. Només som jo i un altre paleta, i en treba-llar a un ritme més baix no ho hem notat tant. Però de cri-sis ja en sabem prou, perquè com a empresa ja n’hem pa-tit més d’una, de veure que la cosa afluixa, que no pots fer front a tot i que, sentint-ho molt, has d’acomiadar tre-balladors. Però no ens hem rendit i hem sabut reinven-tar-nos, adaptar-nos i enca-ra som aquí, amb ganes de jubilar-nos i tenir més temps per a les meves aficions, com la muntanya.
“Aquesta és la nostra tercera crisi i l’important és adaptar-se”
JOAN BURGÈS Construccions Burgès Casals de Lliçà de Vall
Guardonats a la 30a. edició de la festa patronal de Sant Antoni 1a. part
33
LA R
EV
ISTA
ı G
rem
i de
Con
stru
ctor
s d
’Ob
res
del
Val
lès
Orie
ntal
ı nú
mer
o 6
6 -
2009
34
En aquest primer capítol analitzem el supòsit de l’ACO-MIADAMENT COL·LECTIU. L’acomiadament col·lectiu és l’extinció de contractes de treball, basat en causes econòmiques, tècniques, orga-nitzatives o productives, quan en un període de 90 dies, l’extinció afecti almenys: • Deu treballadors, en les empreses que ocupin menys de cent treballadors.• El 10% del nombre de treballadors de l’empresa en aquelles que ocupin entre cent i tres-cents treballadors.• Trenta treballadors en les empreses que ocupin tres-cents o més treballadors.
La dimensió de la plantilla de l’empresa és l’àmbit que determina el nombre de treballadors que poden resul-tar afectats per realitzar un acomiadament col·lectiu. En tot cas, cal tenir en compte que la norma distingeix l’extinció de la to-talitat dels contractes de la plantilla (que implica el cessament total de l’activitat de l’empresa), dels supò-sits de reducció de la plantilla (que no pressuposen el tancament de l’empresa). S’entén que hi ha aco-miadament col·lectiu quan l’extin-ció dels contractes de treball afecti la totalitat de la plantilla de l’empre-sa, «sempre que el nombre de tre-balladors afectats sigui superior a cinc, quan aquell es produeixi com a conseqüència del cessament to-tal de la seva activitat empresarial, fundada en les mateixes causes anteriorment assenyalades» (art. 51.1 ET). Per al còmput del nom-bre d’extincions de contractes es tindran en compte qualsevol de les produïdes durant el període de referència per iniciativa de l’em-presari en virtut d’altres motius no inherents a la persona del treballa-dor diferents dels previstos en l’art. 49.1c) de l’ET (expiració del temps convingut o realització de l’obra o servei), sempre que el seu nombre sigui, almenys, de cinc. En el se-güent quadre s’assenyalen causes d’extinció de contractes que la
doctrina ha assenyalat com a computables i no compu-tables a l’efecte de tenir-se en compte en el còmput.
NO COMPUTABLES • Extincions de contracte produïdes per expiració del temps convingut o realització de l’obra o servei deter-minat. • Acomiadaments disciplinaris procedents • Extincions produïdes per la següents causes objec-tives: - Ineptitud sobrevinguda.- Falta d’adaptació del treballador a les modificacions tècniques del lloc de treball. - Manques d’assistència al treball encara que siguin jus-tificades.
L’assessor informa
EXPEDIENT DE REGULACIÓ D’OCUPACIÓL’expedient de regulació d’ocupació és el tràmit administratiu previst legalment que obligatòriament ha de complir una empresa quan pretén realitzar un acomiadament col·lectiu o adoptar mesures de suspensió de contractes, sempre que afectin el nombre de treballadors que determina la llei.
35
• Extincions per causes vàlidament consignades en el contracte quan es refereixin a la conducta o el rendi-ment del treballador.• Les extincions produïdes de mutu acord de les parts.• Les extincions produïdes per iniciativa del treballador.• Extincions per força major.• Extincions que derivin de la defunció, jubilació o inca-pacitat de l’empresari.
COMPUTABLES • Les que es basen en causes econòmiques, tècniques, organitzatives o productives. • Per insuficiència del corresponent finançament pres-supostari o extrapressupostari en casos de contracta-ció amb l’Administració pública o entitats sense ànim de lucre.• Acord mutu davant la proposta empresarial basada en raons econòmiques (baixes incentivades) que supleixen la tramitació d’un expedient de regulació d’ocupació.
El període de noranta dies que es té en compte per de-terminar el nombre de treballadors afectats per l’acomi-adament ha de computar-se cap a enrere, i es computa-ran els acomiadaments que s’hagin produït durant els noranta dies anteriors al moment en què s’inicien els tràmits per realitzar nous acomiadaments.
Quan en períodes successius de noranta dies i amb el propòsit d’eludir les exigències previstes en l’art. 51 ET per als acomiadaments col·lectius, l’empresa realitzi extincions de contractes individuals en nombre infe-rior als llindars assenyalats, sense que hi intervinguin noves causes que justifiquin l’actuació, aquestes noves extincions es consideraran efectuades en frau de llei i seran declarades nul·les i sense efecte (art. 51.1 ET; art. 122.2.d) LPL). L’article 51 de l’ET no defineix el que s’ha d’entendre per causa econòmica, tècnica, organitzativa o de producció, però ofereix unes pautes importants a l’hora de valorar si concorren les circumstàncies invocades per l’empre-sa. S’assenyala, doncs, que s’entendrà que concorren les causes assenyalades quan les mesures proposades per l’empresa contribueixin a:
SUPERAR UNA SITUACIÓ ECONòMICA NEGATIVA, SI LES CAUSES SÓN ECONòMIQUES.Ha de registrar-se, per tant, una situació negativa en l’economia de l’empresa, objectiva, real, actual i sufici-ent per justificar una amortització de llocs de treball que contribueixi que l’empresa superi la mateixa situació.
GARANTIR LA VIABILITAT DE L’EMPRESA I DE L’OCU-PACIÓ, QUAN SÓN TèCNIQUES, ORGANITZATIVES O DE PRODUCCIÓ En relació amb les causes econòmiques cal assenya-lar la STS, d’11 de juny de 2008, dictada per a unifi-cació de doctrina (reitera doctrina sentències de 24 de maig de 1996, 21 de gener de 1998 i de 15 d’octubre de 2003), la qual estableix que “….s’ha entès que n’hi ha prou d’estimar que l’amortització del lloc de treball que s’acordi contribueix a solucionar la crisi, perquè aques-ta mesura es trobi justificada, sense que sigui exigible acreditar que l’amortització de llocs de treball constitu-eix per si sola una solució suficient, ni que aquesta so-lució serà definitiva juntament amb altres mesures. Per això, s’ha argumentat que “per apreciar la concurrèn-cia de les causes econòmiques (en sentit estricte) de l’acomiadament objectiu n’hi ha prou en principi amb la prova de pèrdues en els comptes i balanços de la societat titular de l’empresa. Si aquestes pèrdues són continuades i quantioses en principi s’entén, excepte que hi hagi alguna prova en contra, d’acord amb la jurisprudència de la Sala, que l’amortització dels llocs de treball sobrants és una mesura que coopera a la superació d’aquesta situació econòmica negativa”, ja que, “l’amortització de llocs sobrants comporta una disminució automàtica de la partida de costos de per-sonal, que contribueix directament a alleujar el compte de resultats”.
Eva RubioLlicenciada en DretDepartament Laboral Aineo Serveis, SL
Per a qualsevol dubte, consulta o suggeriment us podeu adreçar a :
[email protected] o bé al tel. 93 870 02 20
LA R
EV
ISTA
ı G
rem
i de
Con
stru
ctor
s d
’Ob
res
del
Val
lès
Orie
ntal
ı nú
mer
o 6
6 -
2009
36
(* ART. 19 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de PRL “...formació teòrica i pràctica, suficient i adient..... tant al moment de la contractació, ...... com... quan es produeixin canvis en les funcions que desenvolupi... La formació haurà d’estar centrada específicament en el lloc de treball... adaptar-se a l’evolució dels riscos i a l’aparició d’altres nous i repetir-se periòdicament.... ”)
A banda de la Llei 31/1995, de pre-venció de riscos laborals, el Regla-ment dels serveis de prevenció i el RDL 5/2003 LISOS, que ja recollien de manera genèrica l’obligació de l’empresari de formar els seus tre-balladors (vegeu extracte del requa-dre adjunt) d’acord amb el seu lloc de treball i els riscos als quals es-tigués exposat, existeixen dues dis-posicions legals que d’una manera explícita introdueixen canvis impor-tants en aquesta matèria:
La Llei 32/2006, reguladora de la subcontractació i el IV Conveni ge-neral del sector de la construcció.
De l’anàlisi dels textos esmentats es dedueix el següent:
• Obligatorietat per a les empreses de formar els seus treballadors amb una formació inicial o de primer cicle,
de 8 hores de durada (presencials), en prevenció de riscos laborals;• Un segon cicle de coneixements específics del lloc de treball o família professional (per oficis) de 20 hores de durada com a mínim;• Una formació de 10 hores per a personal directiu (també de segon cicle);• El contingut formatiu serà l’esta-blert en l’annex III del Conveni gene-ral de la construcció.• La formació serà impartida per entitats degudament homologades per la Fundació Laboral de la Cons-trucció.• S’implanta l’expedició del carnet professional, que serà únic i amb va-lidesa per al conjunt del sector (TPC) a partir de l’any 2012.
No hi ha dubte que el compliment de tot això suposa un esforç humà i material important per a les empre-
ses, però no podem oblidar que, en aquest context econòmic de canvi estructural del sector, no seria pru-dent deixar la formació en segon ter-me i reduir el contingut de la preven-ció de riscos fins a un límit perillós que buidi de contingut el seu signifi-cat últim, que és evitar els accidents de treball.
Per últim, ressenyar que l’article 12.8 de la LISOS considera infracció greu la manca de formació específica, la qual pot portar com a conseqüència sancions econòmiques des de 2.084 fins a 40.985 (art. 39.2 del mateix text). Existeix jurisprudència conso-lidada que declara la responsabili-tat administrativa de l’empresari en aquest sentit.
L’assessor informa
INFORMACIÓ I FORMACIÓ PRL. INTERPRETACIÓ DE L’ACTUAL MARC NORMATIUTothom estarem d’acord que la formació i la informació per a la prevenció de riscos laborals són eines fonamentals de presa de consciència pels treballadors dels riscos del seu treball i de les mesures preventives a tenir en compte per tal de reduir la sinistralitat, sobretot en un sector com és el nostre.
María SuárezTècnica comercialServei de Prevenció Gaudí
37
Des del Gremi us volem recordar que la responsabilitat total del que li passi al vostre treballador és sempre de l’empresa. Actualment, encara molts ajuntaments des-coneixen les exigències reals de les noves normatives i, fins i tot en algun cas, ens hem assabentat que es-tan informat les seves empreses contractades que per agafar nou personal n’hi ha prou de fer-li quatre hores de formació en prevenció bàsica. Les normatives són clares, i tot i que actualment s’està concedint un cert marge de tolerància per aquesta concentració de sol-licituds en formació subvencionada, heu de pensar que en cas d’accident laboral o de qualsevol adversitat, els inspectors, de fet, tenen l’obligació d’exigir l’acreditació obligatòria en formació homologada (que es compon, com a mínim i en funció del càrrec o lloc de treball de la formació bàsica, de 8 hores més les 20 específiques pel lloc de treball).
El fet que el nostre proveïdor en matèria de prevenció ens signi una validació de la seva formació no ens exi-
meix, en cap cas, de la nostra obligació a l’hora de co-nèixer els nostres deures i obligacions ni de ser-ne els únics responsables.
Des del Gremi estem treballant per oferir-vos els mi-llors professionals en matèria de prevenció amb la millor relació qualitat-preu i la millor orientació per a la vostra formació i la dels vostres treballadors sense cap mena de cost.
Ens trobem en un moment de retallades econòmiques i d’empreses oportunistes que rebenten preus a costa de retallar servei. Si us plau, pregunteu-nos els dubtes que tingueu i reviseu a consciència el que contracteu, ja que el preu final que us pot suposar estalviar-vos uns diners pot acabar passant una factura molt greu en cas de si-nistre. Potser avui tenim menys feina, però demà ens en sortirà una i, com que seguirem mantenint el mateix ser-vei contractat, estarem corrent un risc molt més elevat probablement sense ser-ne conscients.
La formació obligatòria, una responsabilitat de l’empresa
LA R
EV
ISTA
ı G
rem
i de
Con
stru
ctor
s d
’Ob
res
del
Val
lès
Orie
ntal
ı nú
mer
o 6
6 -
2009
38 L’assessor informa
Som pioners a proporcionar productes i serveis de fi-nançament de primes a Espanya i vam introduir el con-cepte al Regne Unit l’any 1977. Avui dia financem 3 bilions d’euros en primes a través de 3.000 corredors a Espanya, el Regne Unit i Irlanda.
Formem part de Close Brothers Group plc, el banc mer-cantil independent més gran i de més èxit al Regne Unit. Fundat a la ciutat de Londres l’any 1878, Close té en l’actualitat actius per valor de 4 bilions de lliures, dispo-sa de 2.000 empleats i cotitza a la Borsa de Londres.
Close Brothers Finançament d’Assegurances és un organisme independent, per la qual cosa el corredor té tota la llibertat per recomanar-li les millors pòlisses. Nosaltres ens limitem a transferir els fons al seu cor-redor, que després els enviarà a l’asseguradora que vostè hagi triat.
En què consisteix el finançament de les primes?El finançament de primer és un senzill mètode per al pagament de les seves assegurances. És un préstec que li permet distribuir el pagament de la seva assegu-rança durant un període de temps, que normalment es fixa en 10 mesos.
Close Brothers li facilita aquest préstec a través de CI-COR Internacional Correduría de Seguros, SL. Li pres-tarem els diners a un tipus d’interès competitiu, i vostè podrà pagar el préstec mitjançant còmodes quotes, la
qual cosa li permetrà administrar els seus diners de manera més fàcil.
Però el nostre finançament de primes no és només un préstec, sinó una facilitat de pagament que li permet combinar diverses pòlisses en un únic pagament men-sual, i les renovacions o ajustaments corresponents abans de la seva finalització sense necessitat d’haver de repetir tota la paperassa.
Com el beneficia a vostè?• El finançament de primes li ofereix més opcions: pot disposar dels seus diners o descoberts per cobrir al-tres despeses.• Pot combinar diverses pòlisses en un senzill paga-ment mensual que facilitarà les seves finances.• Estalviarà temps, ja que pot organitzar la seva asse-gurança i com pagar-la en una sola visita.• Disposarà de la capacitat d’afegir noves pòlisses i nous préstecs en qualsevol moment.• Podrà utilitzar els seus diners per aconseguir el ren-diment d’inversió que la seva empresa s’hagi fixat com a objectiu, cosa que farà que gairebé amb tota segure-tat superi el cost del préstec.• Tindrà accés a una línia de crèdit addicional fora del balanç.• Existeix un tipus d’interès fix sobre el cost del finan-çament.• Les assegurances es poden considerar una despesa mensual a efectes fiscals.
CICOR INTERNACIONAL, SL
Qui són Close Brothers?
LA R
EV
ISTA
ı G
rem
i de
Con
stru
ctor
s d
’Ob
res
del
Val
lès
Orie
ntal
ı nú
mer
o 6
6 -
2009
40 La ploma del convidat
De Madrid i orgullosa de ser-ho, resident a l’exclusiu barri de Salamanca de la capital, Soledad León de Salazar és un clar exemple de dona de classe alta molt femenina, elegant i glamurosa. Soltera i sense fills, viu de rendes i entre les seves amistats hi ha l’alta jet set madrilenya. D’idees conservadores, votant declarada del PP, és coneguda a Catalunya arran de les seves col·laboracions a diversos programes de televisió. El seu descobridor a casa nostra va ser Jordi González. Enguany ha estat l’artista convidada a la festa patronal del Gremi.
Doña Soledad León de Salazar
¿Cómo será un albañil de cerca?En mi ajetreada vida, las obras son constan-tes, casi tanto como las fiestas y otros even-tos sociales a los que tengo que acudir. Mantener y reformar los cincuenta pisitos y casas varias que tengo repartidos entre Madrid, Barcelona, Nueva York y Saint Tropez implica tener q ue contratar muy a menudo los servicios de algun constructor. En cam-bio, nunca he conocido a ningún albañil ni he sufrido ni una sola gota de polvo porque cuando hay obras yo nunca estoy; es mi ase-sora la que se encarga de controlarlo todo. Es por eso que cuando el Gremi me contrató para actuar en vuestra fiesta patronal me hizo muchísima ilusión, pensé: “Qué bien, por fin conoceré a un albañil de cerca... ¡Qué emo-ción!”. Aunque, ahora que lo pienso mejor, algo de relación con albañiles sí que he teni-do. Cuando paso por las obras, muchos me lanzan piropos, o me gritan “¡guapa!”, aunque siempre hay algún pervertido corto de vista que me grita “¡transvestido!”. ¡Será posible, tener que aguantar según que comentarios a mi edad, con lo femenina y glamourosa que siempre he sido. ¡Seguro que no votan al PP! Por suerte eso no es lo más habitual... De hecho, creo que para la próxima casa que me construya llamaré a alguno de los albañiles de vuestro Gremi, tan fuertes y trabajadores todos ellos... Seguro que me hacen un traba-jo muy bien hecho...
LA R
EV
ISTA
ı G
rem
i de
Con
stru
ctor
s d
’Ob
res
del
Val
lès
Orie
ntal
ı nú
mer
o 6
6 -
2009
42 Conveni de col·laboració
Continuant en la línia de trobar les millors col-laboracions amb les millors avantatges pels nostres agremiats, el GREMI DE CONSTRUCTORS DEL VA-LLèS ORIENTAL ha signat un nou conveni amb la companyia de telecomunicacions ORANGE (FRAN-CE TELECOM), per tal que els agremiats puguin disposar de:
• Assessorament personalitzat en telefonia fixa i mòbil.• Tarifes planes per trucar a fixos i mòbils de qualsevol operador.• Possibilitat de triar entre una gamma d’ordinadors portàtils TOSHIBA amb connexió a Internet, per una sola quota mensual que inclou la instal·lació, posada en marxa i garantia domiciliària de 2 anys inclosa.
Tot això, de la mà del distribuïdor T-COMUNICA que, amb seu a la població de MOLLET DEL VA-LLèS, donarà resposta a totes les vostres neces-sitats i dubtes, orientant-vos i proporcionant-vos un servei totalment a mida directament des de les nostres oficines del carrer Anselm Clavé, 62, a Granollers, un dia a la setmana, pendent encara de concretar.
Des del Gremi volem destacar especialment l’esforç realitzat per tenir una atenció personalitzada en un sector com aquest, el de les telecomunicacions, acos-tumat a actuar des de Departaments de Telemàr-queting i aconseguint generalment molt poca sintonia amb el client. Amb això confiem poder-vos oferir el millor servei en les millors condicions.Existirà, igualment, la possibilitat de concertar visi-tes presencials a les vostres oficines per als que així ho desitgeu.
C. Alexander Flemming, 62 / 08100 – Mollet del Vallès Tel. 902 112 602 / Fax. 93 570 22 79
NOU CONVENI DE TELECOMUNICACIONS, TELEFONIA FIXA i MÒBIL
43
LA R
EV
ISTA
ı G
rem
i de
Con
stru
ctor
s d
’Ob
res
del
Val
lès
Orie
ntal
ı nú
mer
o 6
6 -
2009
44 Els Serveis del Gremi
Telecomunicacions i telefoniaAssessorament en telecomunicacions i telefo-nia fixa i mòbil des de les oficines del Gremi. Tarifes planes i portàtils mòbils en les millors condicions. Més informació al telèfon 902 112 602 - fax. 93 570 22 79 o bé sol·licitant directa-ment una visita a través del nostre personal.Col·l.: Orange i T-Comunica
Assessors / AdvocatsAssessorament fiscal, comptable, financer i la-boral, amb possibilitat d’oferir-vos serveis com-plets de gestoria. Consultes a les oficines del Gremi totalment gratuïtes, gestions professio-nals per les vostres empreses a preus especials per agremiats.Assessorament en Dret Civil, Mercantil, Admi-nistratiu, Laboral i d’Estrangeria. Consultes a les oficines del Gremi totalment gratuïtes.Col·l.: Aineo serveis i Palau-Castellón advocats
Assessoria i seguretat informàticaEspecialistes en seguretat tecnològica i la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD). Des-comptes per als agremiats a partir d’un 10%. Tel. 932 178 354, contacte Josep Puy: [email protected]·l.: Data Risc
Cursos de formació i seguretatFormació contínua per a treballadors en actiu del sector de la construcció i persones en situació d’atur. Col·l: Institut Gaudí de la construcció
Servei de Prevenció de Riscos LaboralsLa seguretat es construeix a partir de la preven-ció. Solucions en assistència tècnica i consultes gratuïtes per a tots els agremiat. Col.l: Servei de prevenció Gaudí
Gestora de RunesGestió dels residus, documents acreditatius, es-tudis i plans de gestió de residus que són obliga-toris pel Reial Decret 105/2008. Servei telefònic urgent a través dels telèfons del [email protected]
Servei de creació de websLa vostra empresa pot tenir web pròpia per no-més 348 euros. Comptes de correu, fotografies, diverses seccions i tot el que et cal per tenir una finestra oberta cap al món virtual. Col·l.: latevaweb.com
Servei de consulta gratuïta a través de mailConsultes personalitzades i per mail gratuïtes. Directament escribint a [email protected] o bé prèvia cita al Gremi.Col·l.: Nergic Construcció
Arquitecte / AparelladorConsultes tècniques gratuïtes a les nostres ofi-cines i gestions professionals per a les vostres empreses (pressupostos, plans de seguretat, etc...) amb preus especials per agremiats.Col·l.: QM-21
¬ Inscripció d’empreses al registre industrial.
¬ Visats per obres.
¬ Plaques identificatives d’empresa agremiada.
¬ La Revista.
¬ Quitantes.
¬ Tramitació i presentació a l’entitat corresponent de l’avís
previ i del comunicat d’obertura del centre de treball.
¬ Certificats d’agremiats.
¬ Tramitació de cèdules d’habitabilitat.
¬ Certificats de runes (quedeu absents d’abonar la fiança
de runes a l’Ajuntament). 5% de descompte sobre preus
tarifa i 5% més de descompte si l’obra és a més de 15Km
de l’abocador més proper.
¬ Targes amb descomptes per consum de benzina a totes les
Estacions de Serveis Solred i en les estacions Especials S.S.
¬ Registre de licitadors (Assessorament).
¬ Gestoria (Sol·licitud d’etiquetes fiscals, llibres de visites i
matrícula de personal).
¬ Presentació a l’entitat corresponent del llibre de visita
per poder-lo segellar.
¬ Presentació a l’entitat corresponent del llibre de Sub-
contractació per poder-lo segellar. Podeu adquirir el llibre
de Subcontractació a les nostres oficines a un preu molt
especial pels agremiats.
¬ Tramitació del Certificat Digital i per a tots aquells que no
tingueu internet, inscripció al REA.
Serveis directes del Gremi
45
FUNDACIÓ PRIVADA D’ARTS I OFICIS DE LA CONSTRUCCIÓ
La Fundació d’Arts i Oficis del Vallès Oriental té com a objectiu principal promoure accions formatives gra-tuïtes pels nostres agremiats, per més que, en qualitat de fundació, pugui actuar a nivell intersectorial. Els cursos van destinats a qualsevol persona en actiu, sigui quin sigui el conveni al que pertanyi. Així, podem oferir també formació pel vostre personal administratiu tant si es troba al conveni d’oficines i des-patxos com si és dins el de la construcció.
La formació que oferim pot ser doncs tant de Prevenció i Riscos La borals, Cursos de Gruistes, Informàtica i Noves tecnologies, Idiomes, Comptabilitat i Adminis-tració, Habilitats directives, i tot allò que pugueu necessitar, sempre sota petició prèvia i aconseguint un mínim d’alumnes per curs.
www.GREMICONSTRUCTORSVO.ORG
Enllaç Gratuït i públic de la vostra web per a la captació de clients. Informació al dia dels serveis i notícies del gremi. Esdeveniments i més. Notícies al carrer (El 9 Nou, La Revista del Vallès...). La Revista del Gremi en format digital. Documents (convenis, plantilles visats, calendari laboral etc...). Informació sobre cursos. Correu electrònic (un compte de correu gratuït per a cada agre-miat). Cursos de formació i seguretat.
Ofereix els seus serveis amb descomptes especials per a tots els agremiats.
Avantatges molt competitius per a tots els agremiats.
Del Gremi per a l’agremiat
Altres descomptes
Correduria d’assegurances amb productes específics per a la construcció entre d’altres i condicions exclusives per als agremiats. Tel. 937 368 808, contacte Xavier Gutiérrez.
CICORINTERNACIONAL
Productes especials per a tots els agremiats, per a més informació us podeu dirigir a qualsevol oficina del Banc Sabadell o bé a les oficines del Gremi.BANC SABADELL
Protecció jurídica i econòmica als Grans Usuaris de la Conducció i els seus negocis amb tarifes especials per als agremiats. Tel. 938 700 854www.mutualdeconductors.com
MUTUAL DECONDUCTORS
ALUMINIS GIBERT
TOUS BRICOLATGEI CONSTRUCCIÓ
LA R
EV
ISTA
ı G
rem
i de
Con
stru
ctor
s d
’Ob
res
del
Val
lès
Orie
ntal
ı nú
mer
o 6
6 -
2009
46 Racó Lúdic
Les Set diferènciesTroba les 7 diferències en aquestes fotografies.
47
ANUNCIA’TA LA GUIA
PROFESSIONALC. Anselm Clavé, 62, 1r. de GranollersTel. 93 870 02 20 - Fax. 93 870 79 53
