número 34 la revista de l’ies joan fuster juny 2eeee l dia 21 de febrer, els nois i noies de...

El Fuster, núm 34, juny-08 Pàgina nº 1

Número 34 La revista de l’IES Joan Fuster Juny 2.008Número 34 La revista de l’IES Joan Fuster Juny 2.008Número 34 La revista de l’IES Joan Fuster Juny 2.008Número 34 La revista de l’IES Joan Fuster Juny 2.008


DUBTES I INCERTESESDUBTES I INCERTESESDUBTES I INCERTESESDUBTES I INCERTESES

QQQQ uè faré l’any vinent? Com serà el nou batxillerat? Quines assignatures hauré de triar? Quines entraran a selectivitat?

Preguntes i més preguntes, dubtes i més dubtes. Inquietuds, confusions, dilemes, incerteses, suposicions, tempteigs... Si triar els estudis futurs ja es converteix habitualment en un problema, aquest curs hi podrem afegir que la nova ordenació del batxillerat (hores d’ara: aquest article s’està escrivint a finals de maig) encara no s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat. Els centres d’ensenyament de Catalunya, públics i privats, estan treballant en un projecte que ha publicat el propi Departament d’Educació però que encara no està aprovat oficialment; per tant, està subjecte a canvis i modificacions. Per altra banda, hi ha certs aspectes molt importants, com són les assignatu-res que entraran a la selectivitat, dels quals encara no es té la més mínima idea i no se’n sabrà res fins a mitjans del curs vinent. Ja és prou feixuc planificar els cursos, les matèries, els horaris i tota l’organització que permet que els centres funcionin com perquè haguem de treballar des de la incertesa i sense poder explicar clarament als alumnes i a les seves famíli-es quines són les millors opcions pel seu futur acadèmic i laboral. Se suposa que el centres educatius tenen una funció orientadora per als estu-diants. I no es pot portar a terme aquesta orientació perquè falta la informació ne-cessària. Les presses i la falta de planificació no ens ajuden gens ni mica. Per què el Departament d’Educació no ha publicat abans aquest decret? Què passa quan un alumne no lliura els deures el dia que toca?

• Portadas Festa Major de Navas ........ 1

• Editorial ........................................... .2

• Jocs Florals ....................................... 2

• Sortides a Barcino ............................ 3

• Sortida a Tarraco .............................. 4

• Sortida a Avinyó .............................. 5

• Esquiada de 2n d’ESO ................ 6 i 7

• Tecnologia de 1r d’ESO ................... 8

• Comiat de l’Equip Directiu............... 9

• Comiat de l’AMPA .......................... 9

• ORLA i comiat de 4rt d’ESO ......... 10

• ORLA i comiat de 2n de Batx..........11

• Què opines ? ............................ 12 i 13

• Que monos ..................................... 14

• La lluvia ..........................................14

• Proves Cangur .................................15

• Centenari Mercè Rodoreda ............ 16

• Comiat al President de l’AMPA .....17

• Extraescolars .................................. 18

• Informacions de l’AMPA ............... 19

• Dibuixos de Sant Jordi ................... 20

JOCS FLORALS DE

SANT ANDREU 8

EEEE l dia 15 de maig tindrà lloc al SAT de Sant Andreu l’acte on es donaran els premis als participants dels Jocs Florals de Sant Andreu. Quatre alumnes de l’IES Joan

Fuster han estat guardonats:

♦ Anna Cristina Sahún i Joan Veny a la modalitat de prosa. ♦ Maria Caballos i Laia Albadalejo a la modalitat de poesia.

Enhorabona a tots!

SUMARI

REDACCIÓ

Emili Alqueza

Anahí Alvarez

Josep Antoni Gómez

M. José Badellino

Andreu Carmona

Teresa Lapuerta,

Helena March

Irene Martínez

Lluis Massanés

M. Carmen Mata,

Isabel Mena

Irene Sahun

Gemma Sitjà

Andrea Tajahuerce

Joan Ramon Veny

Els articles publicats reflecteixen

l’opinió dels autors. Els escrits que

no van signats són responsabilitat

de l’equip de redacció de la revista.

Publicat a la Sagrera

juny de 2008

CONCURS DE CARTELLSCONCURS DE CARTELLSCONCURS DE CARTELLSCONCURS DE CARTELLS

AAAA quest any teníem un encàrrec molt professional: fer el cartell per la festa major del barri de Navas!

Hi han participat tots els alumnes de tercer d’ESO. A la cartellera ja hem vist els 8 nomenats, tots ells impactants! Els tres guanyadors del primer premi del concurs de cartells són:

♦ Victor Cuesta ♦ Marta López ♦ Dafne Cepeda


SORTIDA A BARCINO

EEEE l dia 21 de febrer, els nois i noies de tercer d’ESO que fèiem l’optativa de cultura clàssica vam anar d’excursió per l’antiga Barcino. Vam començar

a la plaça Ramon Berenguer El Gran (això sí: una mica més tard del que volí-em perquè el metro es va espatllar i vam haver de canviar de línia). En arri-bar, vam treure els nostres dossiers i vam començar la nostra volta turística per l’antiga muralla romana. Desprès de recórrer tot seu el perímetre, vam passejar per l’antic CARDO (carrer principal que anava de nord a sud) i l’antic DECUMANUS (carrer principal d’est a oest) per anar a parar al fòrum romà, on avui dia està situada la plaça de Sant Jaume i on, com antigament, es troben els edificis més importants de la ciutat, com la Generalitat i l’Ajuntament. Com que ja estàvem cansats, la Carme, la professora, ens va dir que aniríem a unes termes. Déu meu, a unes termes! Ja estàvem tots emocio-nats, imaginant-nos piscines enormes per relaxar-nos! La decepció va ser quan vam veure que no n’hi havia, que ara només hi ha una plaça amb un bar enmig! I, és clar, ens va explicar que les termes romanes eren sota la plaça i no es veien. Per acabar, vam anar a visitar les úniques tres columnes que queden dempeus de l’antic temple d’August. Allà és on es feien els sacrificis, però nosaltres l’únic sacrifici que vam fer va ser posar per a la foto, que desprès de comentaris com “poseu-vos aquí, que es veuen les columnes” o “no, aquí no, gireu-vos cap allà”, vam quedar tan atractius com els déus i les deesses romans.

Dafne Cepeda González – 3r ESO

SORTIDA DE MITOLOGIA PER LES RUÏNES ROMANES DE BARCELONA

DDDD imecres, dia 27 de febrer, els alumnes del crèdit variable de mitologia de quart d'ESO vam fer una excursió per

visitar les ruïnes de la Barcelona romana. Al principi, quan vam començar a veure la muralla, nin-gú semblava gaire entusiasmat i tots fèiem aquella cara de "tan de bo que acabem aviat". Peró al cap de poca estona ens vam anar animant i interessant. El recorregut va ser llarg, però no ens ho va semblar tant perquè el temps passava ràpid, mentre fèiem una passejada agradable per molts llocs del centre i ve-ient escultures, estàtues i trossos de muralla. Ens va fer molta gràcia que alguns turistes, fins i tot persones d'aquí, s'afegissin en algun moment donat al grup per escoltar les explicacions de la professora. Sobretot era divertit quan algú dissimulava i feia veure que no li interessava, però s'anava apropant poc a poc per sentir-nos. Al final, quan vam arribar a la Plaça Sant Jaume ja està-vem esgotats, perquè encara que no ens ho semblés portàvem dues hores caminant sense parar a bon ritme. Però encara ha-víem de visitar les restes d'un temple romà, situat en un carre-ró estret, que difícilment hauríem trobat si no ens haguessin guiat. Quan el vam veure vam quedar amb la boca oberta de la sorpresa, ja que les tres columnes que es conservaven eren grandioses i estaven elevades a una gran alçada. Una altra cosa que també ens va sorprendre va ser quan ens va explicar que sota la Plaça de Sant Miquel es trobaven unes termes que ocupaven tot el recinte. En resum, considerem que una excursió per veure a la pràctica tot el que hem vist durant el crèdit a classe és una molt bona i més fàcil manera d'aprendre. Les coses canvien molt quan te les expliquen o quan les veus tu mateix, cosa que fa que t'interessin més.

Gemma Cuervo Saliné – 4t ESO


TARRACO: UN VIATGE EN EL TEMPS

DDDD imarts 15 d’abril, 7:30 a.m., parada de metro “Navas”, la desgraciada vida d’estudiants ens obliga un cop més a passar fred de bon matí. I és que els estudiants de Llatí i Grec de Primer i Segon de Batxillerat ens endinsarem

en un viatge pel temps a l’època dels romans: exactament, havíem d’anar a Tarragona. Després d’arribar a l’estació de tren de Sant Andreu Comtal i comprar els bitllets, ens vam asseure dins el tren que ens

portaria aproximadament al segle II i III a.dC. Quin tros de tren no? Vam aprofitar el viatge per donar-nos corda, encara que semblava que alguns la portaven donada de casa, i per explicar l’argument de l’obra que veuríem al teatre.

Un cop a Tarragona, la Carme, la professora, va abandonar les seves responsabilitats de guia, ens donà un mapa i va preguntar-nos per on havíem d’anar. Després de cinc minuts de dir diverses direccions, vam anar cap a l’única cap a on es dirigia la gent. Passada una breu estona per esmorzar, encara que alguns no mengessin res, vam arribar a l’amfiteatre on la “senyoreta” Carme es tornà a absentar dels seus deures didàctics deixant que una alumna de Segon, la pobra Natàlia López, expliqués les característiques bàsiques d’un amfiteatre. Després de l’exposició i d’una curta sessió fotogràfica, vam caminar i vam pujar unes escales, fins arribar a les restes del circ romà, on vam pujar més escales, i un cop amunt una altra de les pobres alumnes de Segon, aquest cop la Sònia Florio, va haver d’explicar tot el que estigués relacionat amb els circs. Acabada la sonora classe sobre els “camps de futbol” de l’època, ens vam dirigir al Camp de Mart, on es trobava el teatre remodelat. La preparació i interpretació de la tragèdia grega Orestes va ésser tan magnífica que tots els presents, bastants, vam tenir una experiència catàrtica. Per tornar de la Grècia antiga no hi ha res millor que uns quants turistes cridant des d’amunt de les muralles, així que vam decidir anar a buscar-los i de pas, explicar (aquest cop vaig ser jo la víctima, la Carme no va fer res) la història de les muralles de Tarragona. Després de la pèssima

exposició d’un alumne espès, alguns de nosaltres vam decidir anar a provar l'exquisida gastronomia de la bella ciutat de Tarragona: el McDonald’s. Un cop vam haver di-nat, vam anar a un racó del circ, on el non plus ultra de la diligència, ens explicà la història de tota Tarraco (Tarragona, en llatí) i de tota l’Espanya de l’època... Resumint: el més pesat de tota la sortida... Però no culpem la pobra alumna, que va ser la Isabel Mena (no pensaríeu que, després de desfer-se de les classes el “non plus ultra de la dili-gència”, seria la professora, veri-tat?); totes les sortides tenen alguna cosa avorrida, si no ho són els com-panys o el professor, doncs ho és el temari.

Acabada la classe d’història hispànica, vam optar per dirigir-nos a l’estació de tren de Tarragona per tornar en el temps cap a la nostra Barcelona. Vam esperar una curta estona el tren (que, per cert, va arribar tard), ens vam endinsar dins el vagó del temps i vam viatjar sense consciència de traspassar la barrera del temps, potser perquè la majoria anàvem estudiant història (l’endemà teníem examen). Un cop vam arribar a Barcelona i vam despertar del nostre somni, vam dispersar el nostre grup d’expedició de la ciutat romana, expedició de la qual només queden fotos, un record i la nota dels treballs dels alumnes de Primer de Batxillerat.

Daniel Rosquellas - 2n Batx


Avignon… Un voyage spécial

JJJJ e ne sais pas comment commencer à expliquer tout le voyage, mais je peux dire clairement qu’il a été un des

meilleurs voyages à France que j’ai fait ces années au Joan Fuster. Le trajet en autocar était très long et très ennuyeux; mais, de toute façon, je me suis amusée beaucoup avec la mu-sique et les amis. L’auberge était rare, en mon opinion, et le manger encore plus! J’ai aimé beaucoup le paysage de la rivière. Tous les lieus où nous nous sommes promenés sont jolies: le Palais des Papes, les églises, les arènes… J’ai aimé tout. Avec tous les copains et copines de la classe, le voyage est été plus cool. Je désire que tout le monde qui fera le voyage à Avi-gnon, Nîmes et Arles s’amusent beaucoup! Et l’année pro-chaine, qu’il soit encore mieux!

Traducció al català :

Avinyó… Un viatge especial

NNNN o sé com començar a explicar el viatge, però el que puc dir clarament és que ha estat un dels millors viatge a

França que he fet en aquests anys que porto al Joan Fuster. El trajecte a l’autocar era molt llarg i també avorrit, pe-rò de tota manera em vaig distreure bastant amb la música i els amics. En la meva opinió, l’alberg era una mica estrany i el menjar encara més! M’ha agradat molt el paisatge davant del riu. Tots els llocs per on vam passejar eren bonics: el Palau dels Papes, les esglésies, les places de toros. M’ha agradat tot. I amb tots els companys i companyes de la classe, el viatge ha estat més divertit. Espero que tothom que farà el viatge a Avignyó, Nimes i Arles s’ho passin molt bé! I l’any que ve, que sigui encara millor!

Núria Sans - 4rt ESO i Andrea Tajahuerce - 4rt ESO


Sant Joan de lSant Joan de lSant Joan de lSant Joan de l’Erm Erm Erm Erm ’08080808

EEEE l passat mes de febrer el meu curs va anar de colònies a Sant Joan de l’Erm, una estació d’esquí nòrdic de l’Alt Pirineu. El primer dia, només arribar ens van explicar el que hauriem de fer els següents dos dies que passariem allà. Des-

prés vam anar directes a esquiar. Ens van repartir en diferents grups (de més nivell a menys, en teoría, encara que al final vam acabar tots barrejats, en general) i ens van adjudicar un monitor a cada grup. Després de les presentacions i de posar-nos les bótes, ens van ensenyar com posar-nos els esquís. Quan finalment vam aconseguir posar-nos tots els membres del grup els esquís vam anar a les traçes, unes guies marcades a la neu; i vam començar a fer alguns exercicis fàcils. Per la tarda vam anar a fer una volta (amb esquís, clar) pels voltants. Va ser bastant cansat, però divertit alho-ra, parlant amb la companya del davant, vigilant que la de darrere no ensopegués amb els meus esquís i intentant se-guir el ritme. Vam arribar a la casa de colònies cap a les sis o set, i ens van deixar temps lliure per dutxar-nos i descansar. A la nit vam fer un joc de pistes per la neu, seguint el so d’un xiulets que feien sonar els professors i monitors, re-partits per tots els voltants de la pista. Al dia següent ens van ensenyar més coses, a fer cu-nya, a fer mitja cunya, com avançar en parel·lel i simultàni. Després de fer unes quantes excursions per la montanya, lliscant per baixades (no molt exagerades), repetin els exer-cicis un parell de vegades i d’unes quantes caigudes (perquè enganyarnos! no van ser unes quantes, van ser-ne més), vaig aconseguir “dominar-ho”, o millor dit, fer-ho sense caure. A partir de l’hora de dinar hi va haver unes quantes persones que es van trobar malament (jo inclosa), a causa del cansament o del canvi de temperatura, suposo. Aquell dia, el temps lliure no va ser massa divertit. Va passar un incident que ens va fastiguejar la nit, encara que des-prés la cosa es va animar una mica. Després de sopar, vam apartar les taules del menjador i vam posar música. La major part de temps la gent va estar asseguda, no hi havia ningú animat. Fins que un parell de persones i jo mateixa, vam sortir a ballar. Llavors els altres ens van seguir, o almenys uns quants, ja què sempre queden els tímids o avorrits asseguts a les cadires.

ESQUIADA 2008ESQUIADA 2008ESQUIADA 2008ESQUIADA 2008

QQQQ uan els alumnes passen per segon, es fa la sortida d’esports d’hivern a Sant Joan de L’Erm. Un alberg amb

estació d’esquí, perduda en mig de la muntanya. La caseta te diferents habitacions, on es pot dormir en grups grans o petits. Aquest any m’ha tocat anar-hi amb els meus com-panys. El trajecte va ser bastant avorrit, perquè el camí es llarg,però quan vàrem arribar ens van separar en grups i ens vam embotir en uns vestits per esquiar que semblàvem mecànics. Els esquís que ens van donar/deixar, ens trepen un cap a tots nosaltres, però eren més còmodes de portar que els d’esquí alpí. A l’hora de la pràctica tothom estava molt nerviós. Al principi únicament practicàvem la tècnica bàsica i com a molt baixàvem petites rampes que hi havia per allà. Després la cosa es va anar complicant: les baixades eren cada cop més pronunciades i anàvem fent excursions amunt i avall. Al final del dia acabàvem tots suats, esgotats i amb molta gana. A Sant Joan de l’Erm vam passar dues nits. La pri-

mera, com s’acostuma a fer sempre, es va fer un joc de nit, on els monitors i els professors es van amagar i els havíem de trobar(anaven tocant el xiulet de tant en tant per fer-nos més fàcil la tasca). La segona nit es va muntar una discoteca, en la qual les úniques persones que seguien el ritme eren els professors, que intentaven motivar-nos per ballar. Nosaltres ens resistíem asseguts i pensant en les nostres coses i ens resistíem als intents dels professors per animar la festa. En general, la sortida va estar bé. Ens ho vàrem passar molt bé I vam tornar esgotats, però molt contents.

Laia Pérez - 2n ESO


L’últim dia només vam esquiar al matí. Pri-mer, amb els mateixos grups anteriors, ens van en-senyar com girar cap a cada cantó mentre baixà-vem. Després vam anar a fer la última excursió .Ens van tornar a separar en grups: les persones que volien fer el recorregut molt llarg, el llarg i el curt. A la una vam acabar i ens van deixar fer el que volguéssim: esquiar al nostre aire, anar a les habitacions o estar fent voltes per allà. La majora de noies vam estar en una sala on hi havia la llar de foc, allà és on vam passar moltes estones lliures d’aquells tres dies. Després de dinar vam pujar a l’autobús per tornar a Barcelona, on ens esperaven pares, ger-mans, amics... Exceptuant alguns mals moments, no canvia-ria aquesta sortida per res. D’aquesta esquiada vaig aprendre un parell de coses: a esquiar i que l’esquí no és el meu esport predilecte..

Cristina Sahun - 2n ESO

ESQUIADA DE 2n. D’ESO / CURS 2007-08

AAAA quest curs, a segon d’ESO, vam anar a esquiar a l’estació d’esquí de Sant Joan de l’Erm. Vam estar

tres dies del mes de febrer. El lloc no estava malament, hi havia poca neu, però com que hi havia canons de neu artificial, no hi va haver cap problema. El que més em va agradar va ser quan ens ense-nyaven, ja que era el més fàcil. Era al pla. Després es va anar complicant amb les baixades i pujades, però també era divertit. Hi havia dues maneres d’avançar: amb el pas alternatiu i amb el pas simultani. Per frenar calia fer la cunya i per frenar de cop els cantons. Aquests són els elements tècnics més importants de l’esquí nòrdic. Al principi va costar una mica, però al final ho sabíem fer molt bé. A la nit vam fer un joc: els professors i els moni-tors es van amagar al bosc i feien sonar un xiulet de

tant en tant. Els havíem de trobar i recollir els fragments d’un mapa que en completar l’havíem d’entregar al bar de l’estació d’esquí. El joc no va estar malament (el meu grup va guanyar, i per cert encara ens han de donar el premi de guanyadors). Les habitacions de noies estaven bé. Eren dues grans sales on estàvem totes les noies juntes .Les habitacions dels nois eren més petites –grups de 4 i de 6. L’últim dia vam fer una excursió, ens vàrem repartir en tres grups: els que volien fer el camí més llarg, els que volien el mitjà i els que volien el més curt. Jo vaig escollir el curt, perquè estava molt cansada dels tres dies d’activitats sense parar. L’última nit hi va haver discoteca, bé era una sala amb música, on qui volia ballava i qui no mirava i parlava amb els companys. No va estar gens malament la sortida. Esquiar és divertit.

Clara Ramírez 2n ESO


El torn

QQQQ uan a classe de tecnologia ens van dir que ens portarien uns torns per fer una activitat em vaig pensar que no seria massa

divertit; però la cosa no va anar així. El dia que vam fer l’activitat ens van agrupar de dos en dos i a cada parella li van assignar un torn. A cada torn hi havia col·locat un llistó de fusta de secció quadrada d’uns trenta-cinc centímetres de llarg. Ens van explicar el que havíem de fer i com funcionava aquella màquina; i ens van dir que, d’aquell tros de fusta, en sortiria una mà de morter. La veritat es que vaig tenir els meus dubtes quan ens van dir això. Ens van donar unes ulleres de protecció i vam començar a tre-ballar. Vam fer servir l’enformador per anar buidant la fusta. De mica en mica, anava agafant forma, i nosaltres ens anàvem omplin de ser-radures per tot arreu.

El senyor Antonio, el monitor que va venir a fer l’exposició, sempre que teníem un dubte venia de seguida i ens aju-dava. Quan la fusta va tenir la forma d’una mà de morter vam fer els detalls de decoració. Després, amb un paper de vi-dre, vam polir-la i li varem aplicar-li un oli de protecció. Ja teníem feta la mà de morter, i el més impressionant va ser que ens havia quedat molt bé. L’activitat, tot i que va durar dues hores, va ser molt divertida. M’agradaria fer més activitats amb el torn ja que ens van explicar que s’hi poden fer moltes coses.

Ariadna Minguell - 1r ESO

MMMM ’ha semblat un taller força interessant, perquè és impac-tant veure com podem transformar una fusta totalment

rectangular en un cilindre i com podem donar-li la forma que volem. A més, aquesta activitat ens ha servit per veure quines precaucions hem de prendre i quins estris de seguretat són ne-cessaris per treballar amb eines com el torn. També hem après a treballar en equip, amb dues persones. I hem pogut observar tots els tipus d’eines que existeixen per treballar amb el torn: una eina per arrodonir la fusta, una altra per fer-hi marques de decoració, una altra per fer talls més profunds i moltes més. Ara ja podem dir que hem treballat amb torn.

Albert Lecina – 1r B

LLLL ’activitat del torn ens va semblar molt divertida i distreta i a més vam aprendre a fer-lo servir. Semblava força difícil

però quan t’hi acostumaves resultava molt senzill. Primer vam agafar una fusta i la vam posar al torn. Quan va començar a girar, una mena de llima molt grossa anava trencant la fusta i donant-li la forma que ens havien dit, és a dir una mà de morter. Ens anàvem tornant, primer un i després l’altre. El monitor que ens va ajudar era força simpàtic i ho explicava tot força bé. Un cop la fusta tenia la forma desitjada, amb un paper de llimar de color groc anàvem llimant-la i traient-li els trossos que punxaven. Després ens van donar un altre paper de lli-mar, però de color negre, que llimava molt més. Un cop fet això ens van donar un drap mullat amb un líquid que, en passar-lo per sobre el morter, li donava un tacte molt suau i fi. A nosaltres la mà de morter ens va sortir força bé i ens ho vam passar molt bé. Creiem que és una activitat que és podria repetir, ja que tampoc no es tan cara.

Sergi Simón i Oriol Massanés - 1r ESO


QQQQ ueridos alumnos y alumnas: Os escribimos esta carta para haceros llegar nuestro mensaje en este día tan importante para vosotros,

especialmente para los que el año que viene no estaréis en el Joan Fuster. En primer lugar queremos conocer vuestro estado de ánimo. ¿Cómo os sentís al dejar el instituto? Es evidente que los cambios provocan incertidumbre: dejar lo conocido, lo seguro para comenzar algo nuevo, siempre preocupa; pero no debéis inquietaros, se abre ante vosotros un mundo lleno de grandes expectativas y estamos seguros de que sabréis aprovecharlas. A lo largo de los años que habéis pasado en el instituto, hemos intentado transmitiros cosas muy importantes: formación, sentido de la responsabilidad, motivación para aprender y también ganas de vivir y luchar por aquello que os interesa. Sabemos que habéis aprendido a convivir, a respetar las diferencias y algo muy importante, a valoraros a voso-tros mismos. Nos sentimos orgullosos de vuestro esfuerzo, de vuestro afán de superación, de vuestra tolerancia y, sobre to-do, y esto me gustaría remarcarlo de manera personal, de vuestro cariño. Deseamos transmitiros un mensaje de optimismo: ¡Vivid la vida con plenitud y responsabilidad, vale la pena, y por encima de todo, sed felices! Para terminar, deciros que los profesores siempre estaremos aquí para ayudaros y para escucharos cuando lo necesitéis. Bueno, esta carta llega a su fin. Sólo nos queda deciros hasta siempre y que os queremos.

Profesorado IES Joan Fuster

BBBB envolgudes mares, alumnes, professores; benvolguts pares, alumnes i professors; benvolgudes totes i ben-volguts tots.

Em presento, sóc la Maria José. Ara fa uns dies que em van dir que, com a mare d’un alumne que està fent 4rt d’ESO i que aquest any ja deixa el centre, havia de fer un escrit de comiat. El meu primer pensament va ser, NO! QUINA VERGONYA! QUÈ ELS DIRÉ? El � temps � anava � passant � i � passant � ... � ... � ... � i com que sabia que no em podia negar,

vaig decidir fer-ho i assumir les conseqüències. Quan veig les cares de les noies i els nois que avui es graduen no deixo de sentir una petita nostàlgia del que ha estat l’estada a l’IES Joan Fuster, d’aquell primer dia que vàrem entrar a veure una jornada de portes obertes,

Que gran ens va semblar «el Fuster»! (sobretot als que veníem d«una escola de primària d’una línia) i la por de deixar als nostres fills o filles sols en aquest «macromón». Els professors i les professores que ens van ensenyar el centre van intentar treure’ns les pors..., però no ho van aconseguir. La por, l’hem anant perdent amb el dia a dia, veient com l’equip docent tractava als alumnes i les alumnes, el seu grau d’implicació davant la diversitat d’alumnat per intentar que tothom se senti a gust al «Fuster». Ja han passat uns anys, els alumnes i les alumnes s’han fet grans, han crescut i han madurat com a perso-nes. Tots hem estat responsables d’aquest canvi, tota la comunitat del Joan Fuster i els pares que hem estat dia a dia vigilant agendes per intentar aconseguir fer un jovent amb inquietuds, amb ganes d’estudiar i de treballar. Uns continuareu al centre, d’altres marxareu a fer cicles formatius, a la Universitat o potser a treballar, però és ben segur que sempre us quedarà a la ment aquest anys viscuts al «Fuster». On hi ha hagut dies fantàstics, els més, i d’altres per oblidar, espero que els menys. I ja acabo, us desitjo que sigueu molt feliços, que quan trobeu obstacles els salveu i sobretot molta, molta, molta sort! Encara us queda MOLT PER VIURE I PER FER!

M. José Visús


COMIAT DELS ALUMNES DE 4t D’ESO

QQQQ uatre anys... Dues paraules tan simples, tan corrents. Però que per a tots nosaltres representen tota una etapa de la nostra vida. Una etapa plena de vivències, d’emocions, d’experiències, de canvis.

Aquest curs 2007/2008 pot passar com un curs normal per a gent d’altres edats, però per a la nostra generació, la

del ’92, representa l’última fase d’una etapa en què hem madurat col·lectivament i individualment en tots els aspectes, a base d’aprendre dels nostres errors, de saber remuntar, de tenir un objectiu clar a la vida i, abans que res, de saber ser

persones.

No ha estat un camí fàcil, ni per a nosaltres ni per als encarregats de fer-nos-el una mica més fàcil (els professors),

però al capdavall ha estat un camí, i el que compta en un viatge no és el destí (que realment és prou important) sinó el que s’ha après durant el trajecte. I crec que tots nosaltres (parlo en nom dels alumnes de quart) ens emportem molt més

que records; ens emportem una part de l’institut, una part de tots els professors que ens han ajudat a superar aquests

quatre anys, per a alguns eterns, per a d’altres fugaços.

Aquí hem passat quatre anys essencials en les nostres vides, hi hem fet amics, alguns dels quals seguiràn amb nos-altres molt de temps, hi hem madurat en tots els aspectes i hem hagut de prendre decisions molt rellevants per al nostre

futur.

I tot això, senyores i senyors, és el que volen dir “quatre anys” per a nosaltres, la gent de quart; la gent que l’any

que ve començarà a sentir les conseqüències de prendre les pròpies decisions; la gent que, vagi on vagi, sempre estarà unida per aquestes dues paraules que han significat tant per a les nostres vides dins d’aquest institut.


COMIAT DELS ALUMNES DE BATXILLERAT BBBB ona tarda a tothom. Avui, pensant en aquest discurs, m’he adonat que no tenia ni la més mínima idea de com explicar tots els anys

que hem estat aquí junts. Avui podem dir que hem acabat… un moment… acabem i alhora comencem i continuem. Deixem el Batxillerat, l’adolescència (pels qui encara ens en quedaven seqüe-les), l’institut, els professors, les aules i passadissos, els múltiples viatges, el camí habitual a les 8 del matí, les hores del pati al carrer, les felicitacions... i els que han estat probablement uns dels millors anys de la nostra vida. Comencem nova etapa, noves amistats, nous professors, noves aules, nous recorreguts per anar a estudiar, nous treballs, noves responsabilitats, noves assignatures, noves carpetes i llibres... coses que sumarem als millors anys de la nostra vida universitària. I continuem amistats, exàmens, pressions, estrès, bromes, converses, estudis, desenvolupant personalitats, coneixent món ... i seguim vivint la nostra vida. Ara, un cop tot estructurat, m’agradaria parlar dels que marxem: Crec que he tingut la sort de créixer envoltada de grans persones. El nostre curs no ha passat desapercebut durant l’estada a l’institut: hem inten-tat col·laborar sempre que hem pogut i ens ho han demanat i en conseqüència hem rebut diverses felicitacions, i també ens hem queixat i hem fet sentir la nostra veu. Si deixem l’ESO de banda, crec que hem intentat aconseguir les nostres metes, hem aconseguit passar primer i segon de Batxillerat estudiant i aprenent, però també hem rigut, hem viatjat, hem parlat, ens hem adormit, hem arribat tard, ens hem disfressat, ens hem divertit, ens hem conegut més entre nosaltres i hem estat persones amb sentiments i hem plorat. Abans de marxar, però, no podem anar-nos-en sense donar les gràcies a les persones que han estat amb nosaltres durant tota la nostra etapa de Batxillerat. Els que ens han explicat pacientment tema a tema, els que ens recordaven, dia si dia no, la selectivitat amb frases com “això entra a selectivitat” o bé “perquè a la selectivitat us preguntaran això”, els que han vist que eren les 8:10 del matí i ens han deixat entrar a classe i els que no ho han fet, els que ens han fet fer exàmens en una hora quan n’era de dues, els que ens han fet llegir la Colometa, els que ens han fet fer més de tres comentaris en dos mesos... I sobretot als que ens han escoltat quan teníem dubtes, quan les coses no ens anaven bé o quan les classes no anaven bé tampoc, els que ens han ajudat quan hi ha hagut algun problema o senzillament els que han rigut o conversat amb nosaltres... tots ells han aconseguit que la nostra estada aquí fos agradable i ens han fet aprendre moltes més coses de les que hi ha als llibres de text. Per tot això Moltes Gràcies. Acomiadar-se és difícil, dir adéu a tanta gent... inevitablement et vénen a la ment milions de bons moments i de records que al cap i a la fi serà l’única cosa que ens emportem. Així que estic segura que millor que “adéu”, digui “fins aviat”... Marxem sí, però sabem que tenim les portes obertes per tornar a recordar moments i persones. Gràcies. Isabel Mena - 2n Batx


QUÈ OPINES DE… ? L’AIGUA

AAAA igua. Encara que no ho sembli, la fem servir per moltíssimes coses… I què faríem si un dia desaparegués? No podríem viure.

Un dia vaig pensar que ja havia desaparegut. Vaig arribar a casa i havia de rentar-me les mans abans de dinar, obro l’aixeta i no sortia ni una gota d’aigua. Em vaig espantar molt, pensava que ja s’havia acabat tota l’aigua de Catalunya. Jo ja estava preparada per a la fi del món, quan… vaig mirar per la finestra i vaig veure que estaven fent obres al pis de baix. Més endavant, vaig saber que els de les obres estaven arreglant els conductes d’aigua i l’havien tallat una estona. A partir d’aquell dia estalvio més aigua; tinc por que el que em va passar aquell dia torni a passar però de veritat.

Marina Cabrera – 2n ESO UN POEMA SOBRE L’AIGUA

L’aigua és molt bona sempre la necessitem;

la trobem als rius, als mars, als llacs i als estanys.

Ens rentem la cara, ens dutxem amb aigua, sempre ho hem de fer

sense malgastar-la. Volem una ciutat

que tingui molta aigua, volem una ciutat on plogui de vegades.

Aïda Treviño – 2n ESO

UN MÓN SENSE AIGUA

UUUU n matí de diumenge qualsevol em vaig llevar cap a les 9:45. Vaig baixar del llit i vaig obrir l’aixeta, em va estranyar que no sortís aigua. Ho vaig comentar als meus pares i em van dir que no en sabien res. I quan vaig sortir a passejar el

gos, vaig comprovar que les fonts tampoc funcionaven. Després, com que no teníem aigua, vaig anar a comprar-ne al super-mercat, però tampoc no n’hi havia: semblava que l’aigua dins de les ampolles s’havia evaporat. Només vaig poder aconseguir unes ampolles de Coca-cola i de Fanta. Però em vaig adonar que els refrescos es fan amb aigua i sense aquesta no durarien gaire. Després de veure’m mitja ampolla de Fanta, vaig anar a buscar gel, però, en veure que també havia desaparegut, en un intent desesperat, vaig anar al mar. On abans hi havia quilòmetres i quilòmetres d’aigua,vaig comprovar que només que-dava un desert de sal. Homes i dones espantats observaven l’escena mentre d’altres corrien d’aquí cap allà, en inútils i deses-perats intents per trobar aigua. S’havia fet l’hora de dinar i vaig tornar a casa sense cap esperança de vida, però, llavors, de sobte, va caure un xàfec impressionant que va reomplir els mars i clavegueres en uns dies. Molta gent va morir per les grans riuades però n’hauria mort més sense elles.

Eloi Chumillas – 2n ESO

MÀQUINA DE FRUITES AL VESTÍBUL

JJJJ o crec que seria una bona pensada que al vestíbul de l’institut hi posessin una màquina que servís fruita. Aquesta opció no vol

dir en cap moment treure les que ja hi ha de galetes, pastissets i bastonets. Es tractaria d’ampliar l’oferta de productes que, en un moment donat, et poden salvar de la distracció d’haver-te oblidat l’esmorzar aquell matí, o poden complementar un dia d’aquells que el menú està impassable, o facilitar-te el berenar un dia que t’has quedat a treballar a l’institut. Jo crec que una màquina de fruita al vestíbul faria que molta gent que ara no menja fruita, encara que només fos per la novetat, s’apropessin i traguessin una peça de fruita o un got de fruita ja tallada i llesta per ser menjada. Només que aquella gent que fa servir la màquina diàriament, substituís un dels seus esmorzars d’ara per fruita, ja hauríem guanyat una mica més de salut. Tots els estudis sobre alimentació que s’estan fent actual-ment ens parlen dels hàbits d’alimentació tan dolents que tenen els joves...: pot ser no serà la solució a tots els problemes de salut de


què ens parlen, però si s’inclou un menjar més sa i més natural en l’oferta que es fa, amb el temps podem arribar a fer canvi-ar l’hàbit de menjar xocolata cada dia, pel de combinar xocolata uns dies i una poma o una taronja d’altres. El problema d’espai es podria salvar si les màquines que hi ha ara fossin més petites i oferissin menys productes o menys quantitat. D’aquesta manera hi hauria espai per una dispensadora de fruites que té característiques diferents, ja que la fruita es fa malbé més ràpid que la resta de productes. També caldria tenir en compte oferir fruites que es poguessin menjar sense fer massa porqueria, com ara poma, man-darina, plàtan o terrines de fruita ja pelada i tallada llestes per menjar. Suposo que tot això ja ho deuen tenir pensat els que viuen d’aquestes màquines. Jo el que crec és que estaria bé tenir-ne una al vestíbul de l’institut. Jo, que menjo fruita cada dia, recomano a tothom que en mengi, perquè és un costum saludable. Tinc sort que des de ben petita a casa me n’han donat, però mai no és tard per acostumar-se a menjar una cosa bona i que té moltíssima varietat en els nostres mercats i botigues.

Anna Caballos Contreras – 1r ESO ESTILS:)

MMMM oltes vegades jutgem les persones per la seva manera de vestir; fins i tot les arribem a deixar de banda, o al contrari, les admirem més perquè vesteixen de marca. Jo opino que això està molt mal fet.

Cada persona vesteix com vol o com pot, hi ha gent que no se sent a gust amb la seva roba, i el que fem en general és riure’ns-en, quan ell ho passa malament, o potser, simplement, sí que se sent a gust, i vesteix com vol. Però no tothom troba bé això de portar els pantalons per sota del cul (que opino que és una animalada) o portar fins els mitjons, de marca… Realment creieu que perquè no et vesteixes així ja has de ser un friky? També hi ha l’estil “emo”, dit així per la majoria de nois i noies, el que acostumem a dir “heavy”, “latin”… Siguis com siguis, vesteixis com vesteixis, no significa que hagis de ser més o menys bona persona, i moltes vegades ho pensem així. M’agradaria que això s’acabés, que valoréssim les persones per la manera de ser i no pel seu físic, per si és més “pijo” o menys, més alt o més baix, més gros o més prim... El que importa és el de dins i molts cops no ho sabem veure

Anna Soldevila – 1r ESO

FUMAR SÍ / NO

EEEE l tema del fumar s’està tractant molt entre els adolescents. Hi ha joves que opinen que fumar és divertit, que és agradable i que és

satisfactori. Pensen que fa passar el nerviosisme, per exemple quan han de fer un examen o tenen problemes familiars, perquè diuen que fa que se sentin més tranquils i relaxats. A més tenen la sensació que fumar els fa ser superiors als altres i que així seran més populars. Segurament saben que afecta la salut, però no ho volen reconèixer perquè creuen que a ells no els passarà res. Tenen poca ini-ciativa per decidir deixar-ho i es preocupen més del que pensaran els altres que de la seva salut. En canvi, jo crec que fumar té mots aspectes negatius, com ara l’olor que fa l’alè dels fumadors, que és molt desagradable i molesta i que a més als fumadors se’ls posen les ungles i les dents grogues. Pel que fa a si tran-

quil·litza o no, jo opino que ells s’ho creuen però que és per l’efecte de la seva addicció. Tampoc estic d’acord que siguin més populars per fumar sinó que els trobo poc intel·ligents. Respecte al tema de la salut, esta demostrat científicament que fumar és perjudicial i que provoca malalties, com el càncer de pulmó. Per això és molt important no començar a fumar però, si ja s’ha començat, el millor és deixar-ho al més aviat possible per evitar enganxar-s’hi més. Com a conclusió, jo estic convençuda que no s’ha de fumar perquè, si us hi fixeu bé, no comporta cap benefici.

Adriana Aparici – 1r ESO SENSE TELE

AAAA casa meva no tenim televisió. A tothom els semblava que érem estranys i intentaven no relacionar-se gaire amb nosal-tres. Els nens de la classe sempre parlaven del programa que havien vist la nit anterior però, per molt que semblés el

contrari, a mi no em feia enveja. Jo a casa m’ho passava molt bé. Feia coses manuals, jugava a jocs de taula… Però un dia, no sé ben bé què va passar que tothom es va quedar sense televisió. Simplement no funcionava. La resta d’electrodomèstics, en canvi, sí que funcionaven. El cas era que la gent deia que moriria sense “tele” i barbaritats d’aquest estil. I la veritat és que al principi se’ls va fer difícil. Quan no sabien què fer, anaven davant del televisor per insistir i, és clar, no funcionava. Però a mi se’m va acudir la idea d’ensenyar als de la classe el que jo feia a casa, com em divertia. I la meva estratègia va funcionar. Van agafar el costum de jugar a jocs de taula, d’anar al carrer a divertir-se, d’ajudar a casa… Aquells dies tothom va estar molt content de no tenir televisió i no al contrari, com es pensaven. Quan la “tele” va a tornar a funcionar, la gent ja s’havia acostumat a distreure’s sense aquell aparell i a partir d’aquell dia van ser tots una mica més feliços.

Judit Serra - 2n ESO


Participarem al Premi Jordi Sabater Pi

AAAA l llarg del tercer trimestre, els alumnes de 4t de l’Aula Oberta hem participat en el taller “Tan monos com

jo”. Aquest taller està organitzat pel Consorci d’educació dins el programa ÈXIT per a la diversificació curricular, jun-tament amb la Càtedra del cervell social i el Zoo de Barce-lona. El taller “Tan monos com jo” utilitza la primatologia com a font de coneixement per tractar continguts de l’àmbit social de l’ésser humà. El projecte final és l’elaboració d’un audiovisual que ens ha premés aprendre i treballar amb les Noves tecnologies. Per elaborar el nostre projecte, hem combinat tre-balls teòrics a l’aula, treball de camp al Zoo de Barcelona i finalment hem editat un vídeo analitzant tot un seguit de paral·lelismes entre nosaltres i els nostres “parents” els ximpanzés. Amb el nostre treball acabat participarem a la segona edició del Premi professor Jordi Sabater Pi.

Un cop acabat el treball i després de fer la valoració final, creiem que ha estat una molt bona experiència perquè és una manera diferent de treballar que ens ha premés sortir de l’aula i aprendre d’una manera més pràctica. També hem après a solucionar i superar tots els problemes que han anat sorgint en la creació i edició del vídeo, així com a col·laborar i treballar en grup.

LLUVIA

LLLL luvia nació de capa caída. Ya de pequeña, se mostró desenvuelta e irreversible. Su mamá le procuró siempre una nube bien

mullidita donde dormir. Su papá le enseñó qué lugares podía visitar, y cuáles no: — Aquí, Lluvia ¿ves este desierto? Aquí no vayas nunca… Lluvia asentía, pero en alguna de sus travesuras, desobedecía a su papá e inundaba lugares áridos y secos. — ¡Milagro! — decían los habitantes de aquellas tierras. — No, ¡me llamo Lluvia! — respondía la pequeña. Con el tiempo, Lluvia creció y fue cumpliendo sus obligaciones. Limpiaba el suelo de casa, regaba los bosques del jardín (siempre que se acordaba…) De vez en cuando, visitaba al abuelo Mar. Juntos jugaban a mover las olas y crear pequeños torbelli-nos. El mes favorito de Lluvia era Abril. Le encantaba ver florecer los árboles, contemplar las calles recién duchadas, reírse con los niños que saltaban en sus charcos… Lluvia era feliz. Pero alguna vez se sentía confundida: — Mamá, ¿por qué hay gente a la que no le gusto? “Que no llueva, que no llueva, que no llueva…” — Y, ¡¿por qué hay gente que me necesita tanto?! “ojalá lloviera, ¡ojalá tuviéramos un poco de agua!” — Nunca sé qué debo hacer… A todas estas dudas su mamá le respondía mostrándole la puesta de Sol. — El Sol aprendió cuando debía aparecer y cuándo irse. Tú también sabrá algún día cuándo debes ser, y cuando no… Y Lluvia decidió vivir aprendiendo de la vida, salpicando los miedos y empapando las alegrías… Fugaz como el rocío de la mañana, su sonrisa. Anahí Alvarez - 4t ESO


XIII EDICIÓ DE LES PROVES CANGUR

EEEE l passat dijous 3 d’abril un grup de 41 alumnes de Tercer i Quart d’ESO i de Primer de Batxillerat de l’ institut van participar en les proves Cangur.

Aquest any la seu assignada al nostre centre va ser la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelo-na. En aquest marc, la realització de la prova va guanyar solemnitat i vam disposar de més espai i més comoditat que en edicions anteriors. Després de l’esforç, els alumnes van poder recuperar forces amb l’esmorzar amb què ens va obsequiar la Comissió Cangur, a la cafeteria de la Facultat. Creiem que la realització del Cangur ha estat tot un èxit i els nois i noies van tornar a l’institut molt satisfets de com s’ho havien passat, i tots, professors i alumnes, vam gaudir d’un matí diferent fent matemàtiques.

Professorat de matemàtiques Quan vam anar a les proves Cangur ens ho vam passar molt bé. Tot estava força preparat. A més, et donen d’esmorzar!

Pablo Belón Vam marxar a les 8:30 del matí i vam anar fins a la Universitat de Barcelona. En arribar, vam haver d’esperar una estona, i un cop van obrir la porta de la sala vam anar entrant poc a poc i anàvem asseient-nos intercalats. La prova va durar una hora i quart. Quan vam sortir vam anar al bar, on van donar l’esmorzar. Després vam tornar a l’ institut i vam comparar quines respostes havíem fet bé.

Quer Molins Per primera vegada, el dia 3 d’abril, vaig fer les proves Cangur de matemàtiques. Els altres anys no m’havia apun-tat, però des de Tercer em van començar a agradar les matemàtiques i vaig pensar: “per què no m’hi apunto?” La veritat és que no tenia ni idea de com serien els problemes: sabia que eren de lògica, però ningú no me n’havia donat cap exemple. En fer la prova em vaig sorprendre dels problemes que hi havia, uns eren difícils, altres fàcils i alguns molt pu-nyeters perquè et deixaven el cap fet un embolic. Em va agradar fer-la; t’ajuda a pensar i raonar més, i a més són un altre tipus de matemàtiques, diferents de les que fem a classe. El resultat de la prova no va ser ni molt dolent ni molt bo, l’important és que t’ho passes bé fent-la. Crec que l’any que ve tornaré a apuntar-me.

Sílvia Jané Era el primer cop que participava en aquestes proves, m’ho vaig passar bé fent matemàtiques amb els companys.

Àlex Viyuela Quan vam anar a les proves Cangur ens ho vam passar molt bé, més que per anar a fer les proves, per la sortida que vam fer i les hores de classe que ens vam saltar. El lloc estava molt preparat i a més vam poder conèixer la UB per dins i vam esmorzar en el seu menjador.

Adrià Cernadas Dia de matemàtiques. Ningú anava allà per guanyar res. Es tractava de passar una bona jornada i, com a molt, veure qui de nosaltres era capaç de fer-ho millor. Fer matemàtiques pot semblar avorrit, però no ho és quan els problemes no tenen res a veure amb el que es fa a classe i a més, veus que utilitzant simplement la lògica ja es poden contestar.

Oscar García-Fraile


Centenari del naixement de Mercè Rodoreda 1908-2008

MMMM ercè Rodoreda. Barcelona/Sant Gervasi (octubre de 1908) - Romanyà de la Selva (abril del 1982).

“Una novel·la ha de reflectir la realitat. Però ha de tenir una part fantàstica i irreal. I ha de ser poètica:”

Mercè Rodoreda

Els contes rodoredians: del realisme poètic a la fantasia crua En aquest número de la revista seguirem commemorant el centenari del naixement de la nostra escriptora contem-porània més universal, la més traduïda i reconeguda, i posarem el nostre gra de sorra en aquest Any Rodoreda. Avui, pe-rò, ens fixarem en la seva producció de contes. Les narracions curtes de Mercè Rodoreda excel·leixen perquè, tal vegada a causa de la seva extensió, mantenen les característiques literàries que trobàvem a les novel·les i, alhora, obren un gran ventall de possibilitats temàtiques i una diversitat de punts de vista narratius. Recordem una mica les novel·les que vam ressenyar en el número anterior de la revista: Aloma (1938) y Mirall tren-cat (1974). Hi vèiem un recorregut que s’inicia amb el món de l’adolescència i la creació dels símbols literaris rodoredians (el jardí, la casa, l’aigua, les flors i el món de la dona) i que trobem a Aloma, i que acaba amb la construcció del món mí-tic -a partir dels símbols anteriors- de la infantesa i que veiem a Mirall trencat, la novel·la de la vellesa i de la mort. Els contes de Mercè Rodoreda també segueixen un camí que no és aliè al de les novel·les –ni al de la vida de l’escriptora, és clar. Així, des del primer recull de contes, Vint-i-dos contes (1958), al darrer, Viatges i flors (1980) hi ha un camí des del realisme, sempre narrat des del llenguatge poètic, fins a la fantasia més desbordant, una fantasia, però, que sempre té un regust amarg perquè és la mitificació d’allò viscut per l’autora, i el viscut és la realitat, una realitat obsti-nada i crua. Ens centrarem, però, en els dos reculls més interessants segons el meu punt de vista: La meva Cristina i altres con-tes (1967) i, el darrer, Viatges i flors (1980) i que ja hem presentat.

La meva Cristina i altres contes Les narracions d’aquest recull descriuen situacions on es fonen, a través del llenguatge melangiós propi de l’autora, la realitat més crua i la fantasia més prodigiosa. En alguns hi apareix un misteri que desfà els límits de la realitat i porta a la metamorfosi. Així, el protagonista de El riu i la barca esdevé peix i la protagonista de La salamandra es transforma en amfibi, però aquests personatges no queden abocats a una situació angoixosa, sinó que arriben a un món alliberador sigui perquè l’han desitjat (cas de El riu i la barca) o perquè suposa la salvació (cas de La salamandra). Són personatges propis del món rodoredià: éssers que viuen una mica al marge de la vida i, a la llarga, s’estavellen contra la realitat que tenen al davant.

Viatges i flors L’últim recull de narracions de Mercè Rodoreda es divideix en dues parts que, d’antuvi, sembla que no tinguin res a veure: Viatges a un quants pobles i Flors de debò. Els títols d’aquestes dues parts, però, ens poden dur a error i cal en-dinsar-nos en el llibre per copsar el grau de fantasia que conté. Així, alguns dels pobles que visita l’autora tenen aquests noms: Viatge al poble de les dones abandonades, Viatge al poble dels morts, Viatge al poble de les iaies teixidores, Viatge al poble dels penjats. I quines són algunes de les “flors de debò”?: Flor Felicitat, Flor d’Aigua, Flor Boja, Flor de Foc, Flor Disfressa, Flor Melindro, Flor Fóssil. És a dir, un devessall de fantasia portada a l’extrem, desbordant, un món propi que parteix d’una fecunda imaginació, imaginació que l’autora havia mantingut fins aleshores sota un control rigorós. Però no ens equivoquéssim, és la imaginació de Mercè Rodoreda i no és una fantasia gratuïta: és la realitat mitificada a través de la fantasia i és una fantasia que traspua cruesa perquè el seu fons és la vida mateixa.

Quim Casanova Professor de Llengua catalana i literatura de l’IES Joan Fuster

Maig de 2008


FINS AVIAT EMILIO I Mª JOSÉ.

QUINA PARELLA!

SSSS í, sí, enguany ens deixen uns pares que han estat estrets col·laboradors i vetlladors del bon funcionament de l’AMPA del nostre institut.

♦ Què dir d’ell?

DDDD oncs ell és l’Emili Alqueza i durant un temps s’ha encarregat de la part tècnica de la revista del cen-

tre: El Fuster. Ell i només ell sap els nervis de l’última hora, quan la feina arriba a les mans del “muntador”, després d’haver passat pels escriptors, coordinadors, col·laboradors i correctors..., i els afanys de tots s’acumulen a les seves mans en un moment. Res no pot fallar. Tots els esforços són pocs per quadrar textos, fotos, dibuixos... fins que la revista està a punt per anar a la impremta. Llavors uns dies d’espera interminables... i per fi, una trucada: ja està! Corrents a buscar-la i a repartir-la! Tant de bo hagués pogut veure la cara dels alumnes recordant aquell viatge o llegint aquell article d’opinió i tantes i tantes coses...! Ara només ens queda donar-te les gràcies pels nervis passats i per les presses viscudes. Gràcies Emilio!

♦ Què dir d’ella?

EEEE lla es diu Mª José Visús i fa uns sis anys que va començar a participar com a vocal a les juntes de

l’AMPA i a formar part de la Comissió de convivència, on va mostrar el seu caràcter suau i dialogant. Després va passar a ser tresorera i en tot moment va quadrar els comptes fins l’últim cèntim. I aquest darrer any ha estat la Presidenta i ha desenvolupat la tasca amb elegància i savoir faire. Els qui la coneixen de prop diuen que és una persona previsora i meticulosa en la feina, capaç d’anticipar-se als problemes, amb mà esquerra i amb una capacitat de treball envejable. I tot això acompanyat del seu bon humor, que sempre ajuda a fer millor la fei-na. S’ha pres les seves obligacions amb empenta i ale-gria i ha vetllat pel bé de tots els que formem part d’aquesta gran família que és l’IES Joan Fuster (pares, alumnes,mestres...), sense descuidar-se ningú. La seva sensibilitat la fa especial però no feble, el seu somriure la fa dolça però contundent, i el seu entusi-asme desinteressat contagia qui passa pel seu costat amb ànim de col·laborar. En nom de tots i totes gràcies Ma. José! És per tot això que sí, us trobarem a faltar i us convidem a pensar que sempre hi haurà un somriure quan ens pas-seu a visitar. I és per això que us diem:

fins aviat!


EXTRAESCOLARS

UUUU na vegada més les activitats esportives organitzades per l’AMPA s’apropen al final. Els nostres equips de bàsquet i futbol s’ho han passat d’allò més bé gaudint del joc i de la competició.

El grup de futbol ha fet una magnífica segona part de la temporada i el de bàsquet disputarà la fase final del trofeu Barcelona 92. Us animem a tots a continuar i hi esperem moltes noves incorporacions dels alumnes que arribaran a l’IES el proper curs. Recordeu que també les noies poden jugar fent equips mixtes i, si hi hagués prou participants, podríem formar un equip femení.

Aquest any Edith i Sarah, al taller de teatre

JJJJ a són sis anys consecutius de teatre al Fuster, entre lÁMPA i la Jarra Azul, La Jarra Azul i lÁMPA, i la col·laboració dels professors de línstitut que han publicitat

des de principi de curs de manera extraordinària l'acti-vitat, sis anys de feina que ens han portat a tenir un magnífic grup de 9 alumnes, totes noies aquest curs, que han desenvolupat un text dramàtic, complex i que han treballat de manera decidida. Edith i Sarah del dramaturg català Joan Solana, és el resultat. Un es-pectacle ambientat en la Primera Guerra Mundial, que reflexa la crueltat de les guerres i que vam estrenar el passat 15 de maig al Teatre Lliure, a la Sala Fabià Puigserver, ja que vam ser seleccionats a la XX Mostra de Programes Culturals que organitza lÍMEB. Malau-radament línstitut no va aprofitar l'oportunitat de portar alumnes per gaudir com a públic de l'especta-cle, aspecte sempre positiu pel recolzament que això suposa de cara als companys que actuen i que han decidit apuntar-se al grup de teatre. Les minories cul-turals sempre han de ser recolzades. Després de dos anys en que havíem muntat amb el grup de teatre dues comèdies, aquest any tocava drama, i la veritat és que el resultat ha estat extraordinari. Aquestes noies tenen futur, així que l'any vinent, tindrem més teatre! L'obra també es pot veure el divendres 6 de juny a les 19h. al Centre Cívic La Sagrera, dins del Teló Amunt, i el proper dissabte 14 de juny a les 18:30h. dins del Formulárt 2008, al Centre Cívic Trinitat Vella.

Ôscar García Recuenco Assoc. Teatral La Jarra Azul


IES JOAN FUSTER Tel. 93 243 15 60 Plaça Ferran Reyes 2 Fax. 93024315 61 08027 – Barcelona e-mail: [email protected] Web AMPA: http://www.edu365.com:8801/~ampa2559/ Web IES: http://phobos.xtec.net/a8054228/intranet/

L'AMPA INFORMA - Juny 2008 Reunions ♦ Recordem que els membres de la Junta de l'AMPA ens trobem els dimecres cada quinze dies a les 21:30 hores

a l'Institut. Les reunions són obertes a totes les famílies sòcies i creiem que és molt positiu que puguem comentar les novetats que es produeixen en el dia a dia del Centre i fer propostes de millora. Us hi esperem.

♦ També estem a la vostra disposició tots els dilluns de 17 a 19 h. per qualsevol dubte que pugueu tenir. Llibres de text ♦ L’AMPA farà la distribució dels llibres de text i els Kits de Tecnologia els dies 2, 3, 4 i 5 de Setembre (16,30 a 19,30).

El 1 de setembre a les 19 h es convoquen als pares que vulguin ajudar a la distribució Carpeta classificadora i agenda ♦ A tots els socis de l’AMPA se’ls regalarà l’agenda del curs 2008-09 i una carpeta classificadora personalitzada que

podreu recollir amb els llibres de text.

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS OFERTADES PER L’AMPA Per als alumnes:

♦ Bàsquet (CET-10) ♦ Futbol (CET-10) ♦ Break Dance i Hip-Hop (ex-alumne del IES) ♦ Batuka ♦ Tenis ♦ Teatre (LA JARRA AZUL) ♦ Anglès (INSTITUT EUROPEU) ♦ Taller de fotografia ♦ Tècniques d’estudi (CENTRE CRID)

JORNADA DE PORTES OBERTES

LLLL a valoració de l'AMPA de Portes Obertes del diumenge dia 2 de març al matí és positiva.

Van assistir al voltant de 120 famílies, amb una assistència d'unes 400 persones. Es valora el fet que els grups de guiatge de famílies es dugués a terme amb itineraris diferents, per evitar aglomeracions de gent en punts concrets. El procés de portes obertes va finalitzar amb les reunions informatives amb les famílies d'escoles adscrites la setmana del 9 al 14 de març en les que la nostra presidenta Mª José i pares de l'AMPA també hi van ser presents.

BON ESTIU ! Us esperem a tots i totes el proper curs

2008-09

Per als pares i les mares: ♦ Balls de saló ♦ Sevillanes ♦ Country ♦ Anglès ♦ Escola de pares

“De la discussió naix la llum”, diuen. I l’experiència demostra que, efectivament, cadascú sol quedar-se amb les mateixes conviccions que tenia abans de discutir,

però més clares.

número 34 la revista de l’ies joan fuster juny 2eeee l dia 21 de febrer, els nois i noies de...

Documents