València

www.esquerra.cat/valencia@esquerravlc

Número 2 segona èpocaMarç 2014

dret a interrupció voluntària de l’embaràs. » contraportada

Això es el que deu de pensar el PP a l’Ajuntament de València. El 28 de febrer, la junta de govern de l’Ajuntament de València va apro-var la nova “Ordenança reguladora de la ocu-pació del domini públic municipal”, que ha de regular quioscos, exposicions al carrer, actes pú-blics, comercials o artístics, o taules de petició o publicitat, amb un únic organisme i procediment per a qualsevol cas. Això si, l’Ajuntament es com-promet a resoldre la petició en un termini curt de temps.

És evident que la convivència demana unes normes clares i justes respecte de l’ús que es fa de la via pública, l’espai comú de relació a la ciu-tat.

Sembla ser però, que no hi haurà cap proble-ma en l’ocupació dels espais guanyats amb la peatonalització de determinats carrers, utilitzats massivament com a aparcaments de motos, i sembla bastant confusa la regulació de les te-rrasses, que ocupen aquests espais de manera indiscriminada, dificultant sovint el pas. En tin-dre tots les cadiretes iguals, n’hi haurà prou.

El més greu és el que apareix a les disposicions finals, on diu que “no s’autoritzarà cap sol·licitud d’ocupació del domini públic municipal als espais centrals de la Plaça de l’Ajuntament i de la Plaça de la Mare de Déu, quedant reservats per als ac-tes que puga organitzar l’Ajuntament, així com per aquells en els que participe o col·labore”.

Evidentment, Rita encara no s’ha recuperat d’imatges com la d’un pilar de muixaranguers ensenyant-li l’estelada, o milers de persones ensenyant-li llibres contra l’emmordaçament. Ni l’ocupació de la plaça de la Mare de Déu cada dia tres, pels afectats per l’accident del metro, o a favor de l’ensenyament públic i la RTVV. Ni drets i llibertats, ni protestes o expressions de desacord.

Per molt que ho vulguen prohibir, la plaça del poble és del poble.

pilar navarropresidenta d’esquerra republicana-valència

editorial: la llibertat al carrer està sobrevalorada (sic)

VALÈNCIA SÍMARÇ 20142

Els problemes de mobilitat a les ciutats condicio-nen la qualitat de vida, les relacions laborals, la sa-lut i l’espai públic de la ciutat. València no sols ha de suportar els moviments dels seus habitants, sinó que també atreu gran nombre de desplaçaments, com a centre econòmic i social de l’àrea metropolitana, de la comarca de L’Horta, i del País Valencià.

El tema s’ha d’abordar des de més d’un punt de vista, però les solucions han de passar indefugible-ment per la voluntat política, l’atreviment tècnic a l’hora de fer propostes, i la participació, obertura de mires i col·laboració de tots els usuaris. Diem usuaris perquè de les bones solucions no es beneficiaran sols els habitants de València ciutat, sinó tots els que cada dia entren per a treballar, comprar, fer gestions o pas-sar un temps de lleure.

Cada dia entren 150.000 vehicles a la ciutat. El co-

txe domina l’espai públic urbà, ocasionant problemes de contaminació de l’aire i acústica, i dificultant la convivència entre vehicles i vianants, la sociabilitat, el co-merç i el nostre patrimoni comú. No és aquesta una exposició anti-cotxe, però és evident que la situació actual és problemàtica.

Dins la ciutat, el 50% dels desplaçaments es fan a peu, el 23%, amb transport pú-blic, el 22% és privat, i un 5% en bicicleta. Si públic i privat tenen un pes equivalent, és necessari potenciar el transport públic, amb una inversió de l’espai dedicat al servei, prioritzacions semafòriques i d’altres mesures que racionalitzen la mobilitat.

El transport públic ha de ser ràpid, econòmic i confortable. Això s’obté amb un servei públic que realment aprofite per moure’s per la ciutat. És a dir, els veïns tenen servei, i als usuaris que arriben cada dia a València els ix a compte deixar el vehi-cle privat en pàrkings situats als accessos de la ciutat, agafant un transport públic que els enllaça amb el centre de la ciutat, els punts de concentració d’empreses, els centres sanitaris o els de gestió, segons les seues necessitats. Una bona planificació permetria que no tots els autobusos hagueren de passar pel centre de la ciutat, i amb menys vehicles privats, el servei seria més eficaç.

València és el centre d’una àrea metropolitana de gairebé 1,5 milions de persones, que ha patit una gran transformació urbana. Tanmateix, la demanda de mobilitat generada no ha pogut ser absorbida per la xarxa pública metropolitana. El metro és més un servei de rodalies que un transport urbà.

Fins ara hem patit una planificació de rampell, que ha deixat en mans d’interessos privats decisions fonamentals, amb tots els perjudicis que la immediatesa especu-lativa ocasiona. S’han decidit infraestructures sense preveure com s’hi arribaria en transport públic, o les places d’aparcament suficients. És el cas de la nova Fe, per al servei de la que es van allargar línees d’autobús, sense millorar ni el servei ni la freqüència, ni revisar el recorregut.

La voluntat de solució de l’Ajuntament és demostra nul·la, prenent repetida-ment la postura que “és tan complicat, que millor no tocar-ho”. Voluntat política i col·laboració ciutadana son indispensables per a un canvi de paradigma.

pilar navarro,. Presidenta d’Esquerra Republicana a València

mobilitat a valÈncia ( i ): molts cotXes i poc espai

valència sí. número 2, segona èpocaRedactors: Pilar Navarro, Paco Galiano, Anna Peña. Pau Osòrio, Redacció. Esquerra Republicana de València Ciutat. Carrer de l’Erudit Orellana, 10 1er. 46008 València. valencia@esquerra.org

el seu obJectiu: destruÏr l’ensenYament pÚblic i en valencià

La política devastadora de l’educació pública que du a terme el PP, amb els seus subalterns valencians Alberto Fabra i Maria José Català al capdavant, té un exponent revelador a la ciutat de València.

Dos eixos articulen el projecte neoliberal del PP. D’una banda la privatització, i d’una altra, l’espanyolització, i s’exemplifiquen al cap i casal amb els indicadors següents:

Pel que fa al mapa escolar, a València hi ha 369

centres privats per 161 de públics, d’acord amb la Guia de centres de la Conselleria d’Educació. Cal afegir que, segons l’informe de FAPA València, dels 113 col·legis planificats a la demarcació de València encara no s’han dut a terme cap ni un. És en aquest context d’infraestructures que el recent arranjament escolar per al curs 2014-15 amb el districte únic pro-vocarà l’eliminació de 20 aules d’infantil a la ciutat de València. No cal dir que l’escola privada concertada resta intacta. Il·lustratiu és el tancament de línies en valencià al col·legi Sara Fernández a un barri de classe treballadora com Sant Marcel·lí, mentre que es manté la subvenció a centres de l’OPUS que segre-guen per sexe (Col·legi Guadalaviar)

Respecte la matriculació per programes lingüís-tics, dels 79.845 alumnes que estudien Preescolar, Primària, ESO i Batxillerat, únicament 12.688 estudien en línia en valencià. Això representa el 15,9 % del total, segons dades de l’Anuario Estadístico de la Ciudad de Valencia. Allunyats, per tant del 30% de mitjana

al País Valencià. Cal dir que de les unitats que es tan-quen són majoritàriament les línies en valencià

Així doncs, el PPCV actua al cap i casal especial-ment en contra de l’únic model d’excel·lència edu-cativa per a tot l’alumnat tal com reconeix la UE, el model d’immersió en valencià, garant de la igualtat d’oportunitats tant per als alumnes castellanopar-lants com valencianoparlants. De l’altre costat, el PPCV desvia diners públics afavorint encara més la privada concertada, la qual, recordem-ho, no segueix els criteris de matriculació equilibrada.

Els republicans i republicanes continuarem llui-tant per un model d’escola inclusiva, laica i en valen-cià, base de la nostra equitat social i redreçament econòmic i nacional, de manera que la ciutat de Va-lència recupere la importància estratègica que li co-rrespon.

paco Galiano. Secr. Educació i Política Cultura. Esquerra País Valencià

VALÈNCIA SÍ MARÇ 2014 3

Aquest gener del 2014 s’ha fet un pas més en el procés d’eliminació de l’espai audiovisual en català al País Valencià. S’elimina per coerció administrativa, judicial i policial una iniciativa popular, de la societat civil, de redifusió gratuïta de les emissions de la TV i la ràdio de la CCMA, i també les de la ràdio i tele-visió públiques valencianes, la RTVV. Un esquartera-ment nacional i regional. Els valencians ja no podem explicar-nos al món, ni tampoc a nosaltres mateixos, no tenim veu pròpia. Ens expliquen des de Madrid amb apriorismes i prejudicis, en llengua aliena i amb visions parcials i banals, d’acord a interessos d’altres. Com quan els francesos explicaven al món què eren els algerins, o els xinesos què són els tibetans. Cosi-ficats.

A hores d’ara, la jerarquia catòlica controla fèrria-ment la meitat de l’ensenyament, i influeix decisiva-ment en la quasi totalitat de l’audiovisual espanyol. Monopoli privat heretat del totalitarisme franquista . Unitat de discurs i diversitat d’altaveus. No hi ha pluralitat d’opinions, no és una societat lliure, oberta, plural.

La llibertat d’expressió confiscada per la cleptocràcia esdevé un privilegi de cas-ta i no un dret humà bàsic de totes les persones. Els drets individuals, o els poden exercir i gaudir totes les persones, o són privilegis insuportables. Un dret fonamen-tal que no es trobe a l’abast de tota la societat, de la seua pluralitat, de totes les seues individualitats, ja no és un instrument de cohesió social, sinó un instrument de dominació. O àgora democràtica o trona totalitària.

En perdre els mitjans audiovisuals en català no sols perdem la llengua comu-na, també la identitat, i no sols com a imatge pròpia, sinó com a subjecte social i polític autoreferenciat. Deixem de veure els problemes i les fites assolides amb els nostres propis ulls. Un problema col·lectiu del que no es parla col·lectivament deixa de ser un problema. Els valencians passem de ser una col·lectivitat, complexa,

d’individualitats humanes a una masa d’individus aïllats. Uns altres ens conten què som i ens expliquen el seu món. Ens han deixat cecs i muts.

Dret a rebre la lliure expressió d’altres persones i a escollir tu i sols tu, què vols veure i escoltar. L’el·lecció és teua, i de ningú més.

Que fer? Internet no és la solució, ni per a la ràdio. Internet no és troba a l’abast de tothom i a tot arreu, de manera simple i barata. Un Ipad no és una “radiet” a la cuina de la iaia, o la “furgo” del tiet. La fractura tecnològica augmenta amb la nova pobresa i amb l’analfabetisme tecnològic de les generacions grans. Per contra, l’audiovisual espanyol és gratuït i ubic. La solució és la llibertat de les ones.

adolf sanchez. Secretari Política Municipal d’Esquerra Republicana de València

dret a la inFormació, dret a la llibertat

una ciutat, dos eQuips

Pot semblar, a hores d’ara, normal. Fins i tot molta gent (aficionats i no tant) ho podrien considerar poc important. Són ja anys, amb el nou segle de manera intermitent i des de fa ja unes quantes temporades de manera continua i consolidada, una ciutat amb dos equips. I això, sense més, no és qualsevol cosa.

No és qualsevol cosa perquè som el cap i casal del País Valencià. Agrade a qui agrade, i a qui no, tam-bé. Per primera vegada en la història recent, València té dos equips en primera divisió (queda lluny aquell

1963 on el Llevant aconseguia per primera volta el tan desitjat ascens i coincidia per primera volta contra el València a la mateixa categoria). És positiu, però so-bretot és normal, que dos equips d’una mateixa ciu-tat es troben a la màxima categoria. Però no només pel tema esportiu. Són dos equips d’innegables arrels populars i republicanes. Ens trobem com a garants d’eixa història als Tortajada i Ballester, presidents dels clubs als anys de la II República.

Òbviament el temps passa i, a diferència d’aquells anys, actualment l’extracció social d’ambdós clubs (motivat també pel caràcter de masses del futbol) és igual. És exactament la mateixa. Com són els mateixos problemes que ens afecten, a uns i a altres. Sabuda (i injusta) és la fama que pot tindre l’aficionat mitjà del València, tractat moltes voltes de “blaver”, mentre que el “granota” és considerat com d’esquerres i, com a mínim, progressista. Fets han fet que aquesta siga l’opinió preponderant: poder exhibir una estelada a un camp i no a un altre, per exemple, és prova d’això. Però a quants i quants valencians coneguem que, recolzant al València, volen un canvi i recolzen pos-tulats considerats per la dreta com a “catalanistes”? La instrumentalització d’un club no canvia la realitat social d’una col·lectivitat. A Mestalla, com al “Ciutat”,

malgrat que les facilitats d’exhibició i opinió són dife-rents, existeixen els mateixos valencians farts del PP i de la dreta.

Estem davant una societat canviant. Més per-meable als problemes socials i més compromesa als canvis que estan ocorreguent actualment. Seria una ceguera ignorar aquesta realitat. El futbol juga (i continuarà jugant) un paper clau en tot compro-mís social. Seria una equivocació no reivindicar drets socials i fer política (així de clar: política) mitjançant aquest esport que a tanta i tanta gent arriba. Futbol i política, malgrat el que opinen els “apolítics” (malgrat l’opinió que genere la dreta, en definitiva) van de la mà. Els republicans de València ho tenim clar. Blancs o blaugranes, “xotos” o “granotes”, els mateixos pro-blemes ens afecten i seran paraules buides les que s’ajusten només a una digna rivalitat (que existeix, sense estridència i amb normalitat) si aquesta no va acompanyada d’una lluita en comú: la d’aconseguir una València socialment justa, oberta, democràtica i (sobretot) republicana. I és temps de joc.

pau osòrio Secretari d’Org. Esquerra Republicana de València

VALÈNCIA SÍMARÇ 20144

El segle XX comportà una nova concepció de la conducta sexual humana. Fou a París, l’any 1970, on començà el moviment d’alliberament de les dones i des d’on s’estengué a tot Europa. Però històricament, el patriarcat i les institucions que el perpetuen han volgut dominar i controlar el cos de les dones com a reproductores de la força de treball.

L’any 1990 les feministes sud-americanes i ca-ribenyes proposaren un dia de reivindicació pel dret al propi cos, el 28 de setembre. Les dones d’arreu del món tinguérem la certesa que la si-tuació canviaria pel que fa a la sexualitat i la salut tan sí com no.

Perquè l’avortament ha estat i és una realitat en totes les societats que traspassa legalitats i morals.

Amb la contrareforma de la llei orgànica 2/2010 de Salut sexual i repro-ductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs les esperances de conti-nuar desenvolupant un camí cada vegada més progressista de la llei ha fet un gir cap enrere de més de 30 anys. Un retrocés que ens criminalitza més, que ens aboca a avortaments perillosos per la salut de la dona o ens obliga a tirar endavant amb un embaràs no desitjat o amb un fetus amb malfor-macions…En definitiva que ens priva del dret a decidir sobre el nostre cos. Un dret, humà i universal, fonamental per aconseguir la igualtat i, pel qual, durant tants anys, han lluitat les dones.

En aquest context és que ERPV elaborà el Document sobre la Interrupció Voluntària de l’Embaràs (DIVE). La presentació oficial del qual fou el 15 de febrer a València.

El DIVE es basa en tres pilars fonamentals: l’Ètica, la Jurisprudència i la Medicina. Perquè:

El dret a decidir de les dones s’ha de fonamentar des d’una perspectiva humanística, laica i científica.

El dret internacional i civil (DUDH, el Consell d’Europa, Tribunal Constitu-cional….) legitimen els drets fonamentals especialment el dret a la Igualtat i a decidir lliurement.

Fins la setmana 22 de gestació no es poden detectar totes les malforma-

cions i, és a partir d’aquesta setmana, que un fetus pot ser viable.Aquests són els plantejaments en què es basa la nostra proposta. Una

proposta concisa, realista, compromesa i sensible amb les situacions de les dones davant d’una opció tan important i difícil en la seua vida; objectiva en les dades i rotunda en les solucions.

És per això que exigim una llei de salut sexual i reproductiva universal, és a dir per a totes les dones, que garantesca el dret de les dones sobre el propi cos i compte amb els recursos i instruments necessaris per a la seua aplica-ció amb garanties. I, com la causa principal dels embarassos no desitjats (no en cas de violació) és la manca d’una adequada educació sexual i una sa-ludable prevenció anticonceptiva, es fa necessari un programa efectiu que el garantesca i que es desenvolupe i difonga a les institucions educatives, sanitàries i de serveis socials. Si més no, s’hauran d’arbitrar els mecanismes de protecció i, en el seu cas, de sanció per a qui impidesca l’exercici d’aquest dret.

Esquerra Republicana duu molts anys treballant i lluitant pels drets de les dones dins i fora dels PPCC i sensibilitzada com està vers la justícia social i la llibertat no farà ni un pas enrere en la lluita legítima de totes les ciutadanes.

carme camps. Secr. de la Dona d’Esquerra Republicana del País Valencià

ive (interrupció voluntària de l’embaràs): dret a decidir sobre el propi cos

maniFestació 8 de marÇ19H. parterre. valÈncia