LES CASES PAIRALS...

MAS PAIOLA

LLETISSONADA al Puig Satoiesi la Creu del Rabadà

Número 122 - PVP: 3’50 € any XXXè - JULIOL / AGOST / SETEMBRE del 2014

ELS PERSONATGES:

EN LLUÍS i LA REMEI

ELS SET TAUPSi una excursió iniciàtica

EL TRES MIL DE L’ESTIUPICS D’ASTAZÚ

DES DEL PUIGSACALM...La vall de les piràmidesinacabades

Puigsacalm 122C.qxd:0 4/7/14 19:00 Página 1

Amb el suport de:

Circular Social del Grup Excursionista Culturali Alpinista de Sant Esteve d’en BasAdherit a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)l’any 1984

Núm. 122 - Any XXXèJuliol / Agost / Setembre del 2014

PVP: 3’50 €

CONSELL DE REDACCIÓ:

President GECASergi Plana

VOCAL REVISTA:Pere Gelis Torró

REDACTORS I COORDINACIÓ:Sergi PlanaRamon PuigvertJoan PujolriuXavier FlorensaLaia MartíAlícia CaritgAnna BachMarina Rocarols

EDITA I PUBLICA:GECA17176 Sant Esteve d’en Basc/ Sant Josep, 3www.geca.cate-mail: geca@geca.cat

Impressió:GRÀFIQUES ALZAMORA, S.A.Polígon Ind. Mas XirguCtra. Sta. Coloma, 87-97 - 17005 Gironawww.alzamora.com - e-mail: algraf@alzamora.es

Maqueta i disseny inicial:GELIS DISSENYADORS, S.L.Ctra. Sta. Coloma, 35 - 17800 Olotwww.igelis.com - e-mail: gelis@igelis.comDipòsit legal: GI-484/97

Maquetació i disseny:ROGER, S.L.Av. Marignane, 26, baixos - 17600 Figuereswww.roger.es - e-mail: rogersl@intercomgi.com

El cost del PUIGSACALM per als socis del GECA estàinclòs en la quota social.El GECA edita i publica PUIGSACALM en edició tri-mestral.El Pòrtic de PUIGSACALM expressa i reflecteix l’opi-nió, la línia i les inquietuds de l’entitat i el consell deredacció de la revista.Els escrits, els articles i les opinions expressades aPUIGSACALM són responsabilitat única i exclusivadels seus autors.

El GECA autoritza la reproducció dels articles amb lacondició que s’esmenti la procedència de l’autor.

SUMARIPÒRTICper Sergi Plana

DES DEL PUIGSACALM ESTANT...LA VALL DE LES PIRÀMIDESINACABADESper Pere Gelis

LES CASES PAIRALSMAS PAIOLAper Alícia Caritg

EL PERSONATGEEN LLUÍS I LA REMEIper Laia Martí

PICS D’ASTAZÚSEL TRES MIL DE L’ESTIUper Pere Gelis

LLETISSONADA AL PUIG SATOIESI LA CREU DEL RABADÀper Xavier Vilanova Munich

ELS 7 TAUPS I UNA EXCURSIÓINICIÀTICAper Amadeu Creus Torras

FAGEDA DE LA GREVOLOSAI SANT NAZARISECCIÓ MAINADAI ESCOLA VERNTALLATper Ester Mulí Planagumà

FITXES DE LES SORTIDESTERCER TRIMESTRE 2014per Joan Teixidor

SOCIALS

SORTIDES SOCIALS

3

5

6

12

16

18

20

26

28

30

31

Foto portada: LLETISSONADA al PuigSatoies i la Creu del RabadàFoto: Menguis

Mainada i Escola Vernatllat d’excursió

La piràmide del futur geriàtric

En Lluís amb en Quel del Perer, en Joan del Menguer ien Cruset a Sant Quintí l’any 2006.

Els Astazús i el corredor de Swan

Puigsacalm 122C.qxd:0 4/7/14 19:00 Página 2

PUIG

SACA

LM12

2

3

PÒRTIC

compartir-los amb vosaltres ja que vosaltres, en part,en sou culpables, d’aquest agraïment. La frase d’aquellpare no vull que quedi en una petita anècdota d’unaconversa de bar, la frase d’aquell pare de família ésperquè tots els que ens ajudeu en la Lletissonada us lafeu vostra, sou vosaltres/nosaltres i a les vostres/nos-tres hores “perdudes” o “guanyades” en el temps queprodueixen aquest efecte, tant si col·laboreu en l’orga-nització, com en els controls, en la neteja de camins, enla programació, en l’esforç de tots els voluntaris, elsque donen un cop de mà en punts “problemàtics” delcamí, en els dels controls, en les empreses i la sevaajuda econòmica, en les persones que des de casa tre-ballen per a organitzar inscripcions, fotografies, etc., atotes les persones que ens ajuden a fer el “llibret” dela Lletissonada, i agrair també als entrevistats; ja queés fantàstic veure’ls la cara quan recorden aquellesgrans vivències de fa més de 70 anys a on en aquestesmuntanyes s’hi feien més coses que anar a caminar iportar-hi quatre ramats a pasturar, revivint temps quanen els cims hi vivien famílies senceres, ramats gegantsi escoles amb més de 50 nanos, cases amb dos i tresmasoveries i que, per cert, en l’entrevista “D’històriad’històries entre la Faja i el Molí de la Faja” i just a lapàgina 28 del llibret de la Lletissonada, i per un errord’impremta, en una d’aquestes cases, va deixar de sor-tir-hi una nota (1) molt important i emotiva per a mi ique deia “A la Coma recordo que hi havia la Carmeta1,que era molt petitona i...” .Finalment m’agradaria que la sensació d’aquest parefos un denominador comú a tots els participants, jaque si ells queden contents, tornaran els seus agra-ïments, per a fer-nos sentir bé, per a donar-nos força ipoder preparar la següent, perquè dins nostre torni acréixer la il·lusió, pugi pel pit, escali fins al cap i d’allàtreure’n idees per a preparar-ne una altra i poder tornara fer contenta la gent que participa i tornar anar al bari trobar pares que ens diguin: “Una excursió fantàstica,de les millors que es fan”.I, finalment, just quan escric això, ha acabat el partitdel mundial i puc dir, Espanya 0 Xile 2 i cap a casa, queaquí hi tenim molta feina, ja n’hi ha prou! Sense córrer,sense treballar, sense esforç, les coses no es fan soles;sense passió, sense entrega, sense emoció, les cosesno les regalen; sense unió, sense canvis i sense reno-vació, les coses no progressen. Heus aquí una “roja”d’Espanya amb jugadors cansats de tot i antagònica ala Lletissonada d’en Bas, amb un equip humà fantàstic,entregat i amb ganes de fer coses. Si us plau, més mun-tanya i menys futbol.

A tots, us desitjo que passeu un bon estiu

Fa un parell de setmanes, i just després de l’últimareunió de junta, vaig anar amb en Menguis a socialit-zar-me, una mica més, pel poble d’en Bas. En arribar albar, que estava ple de gent veient “La Roja”, –quemesos abans ja ens la venien com la que representa“El estado con su entrega, pasión, fuerza, poder ytrabajo”– ja perdia 4 a 1. I vaig pensar: «Jo no ho hau-ria dit millor de com aquell equip representava Espa-nya al món...». En el moment que em van servir el cafèamb llet, me’n vaig anar a seure a fora, ja que dins eracom posar una anxova dins d’un pot de vidre. Tot fent-la petar amb en Menguis, la persona més social, socia-ble i socialitzadora d’en Bas, i diria que de la Garrotxa,i també un cul inquiet de mena, es va aixecar de la taulai va anar-se’n a veure una família “nova”, tres metresmés enllà. Per la meva sensació i pel fet d’ells, ningúconeixia ningú, tot i això en Menguis els va entrar ambaquestes paraules: “La persona més ben parida del barés la que porta aquesta samarreta”, ja que el pare de lafamília portava “The Lletissonada #Si#Si”. La respostaque en va treure va ser: “Som nosaltres que us hem dedonar les gràcies, va ser una excursió fantàstica, benorganitzada, amb uns camins nets i tant la gent de l’or-ganització com dels controls van ser molt amables, pera mi de les millors que he fet”.Jo, que seia lluny parlant amb en Simó i en Xino –de lasortida a Vallter amb la mainada i el jovent–, vaig sen-tir, com aquell qui no vol la cosa, tot el que deien. Hovaig sentir, no perquè escoltés la conversa del costat,sinó perquè, simplement, en Menguis parla fort i elpare tampoc quedava curt, i sentint allò em vaig girar ivaig veure la cara d’alegria de tota la família tot recor-dant la marxa i vaig entendre que allò no ho deia perdir: aquelles dues frases li van sortir de dins. Per a miva ser com el poder que té un got d’aigua fresca quanfa hores que rosegues sorra de platja. Va ser com unarespiració profunda en sortir del fons de la gorga, lasatisfacció i l’alleujament que vaig tenir en aquellmoment se’m van passejar per l’estómac, va pujar-meal pit, i va acabar explotant al cap en forma d’alegria;em va donar energia i força, molta força; estava en elmateix estat que quan assoleixes una gran fita, estavafeliç, content, alegre, amb ganes de més i més i és quedesprés d’un mes i mig d’haver fet la sortida, és fan-tàstic que la gent encara ho agraeixi d’aquella manera.I amb això no vull pas menysprear ningú que el dia dela Lletissonada ens felicita, tant allà mateix com per e-mail, i que aquest any ho van fer molts, però en aquellmoment és diferent, l’adrenalina del primer diumengede maig està a flor de pell, la gent està contenta, lagent està allà gaudint del moment i de la festa de l’ex-cursionisme, la gent està dins una bombolla.Tots aquests sentiments d’alegria, de satisfacció, defelicitat que vaig tenir en aquell moment m’agradaria

Sergi Plana i Planagumà sergiplana@gmail.com 1. Casualitats de la vida, però la Carmeta era la meva besàvia, mare de la meva àvia,

la iaia Maria Solà, que va morir fa només tres mesos. Ella era la iaia de tots.

Puigsacalm 122C.qxd:0 4/7/14 19:00 Página 3

PUIG

SACA

LM 1

22

4

Segueix-nos a: Veniu a visitar-nos. Truqueu: 902 118 150 - www.fageda.com

UN GUST DIVÍ!

Després d’anys d’elaborar els nostres reconeguts i apreciats IOGURTS DE GRANJA en diferents sabors i gustos, ara integrem a la família el nostre GREC.El GREC DE LA FAGEDA és un nou iogurt batut i elaborat amb llet fresca de les nostres vaques. Les varietats natural i ensucrat lliguen amb melmelades i amb fruita fresca.Aquest producte, que probablement faria venir salivera als mateixos déus de l’Olimp, us farà exclamar que és… diví, èpic, poètic, mític… ESCOLLIT!

ww

w.ig

elis

.com

- O

lot 0

5/12

Aresta Olot: C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014Aresta On-Line: www.aresta.com

II

VERNTALLATAGROBOTIGUES

Puigsacalm 122C.qxd:0 4/7/14 19:00 Página 4

A

PUIGSA

CALM

122

...a Can Trona hiintentem bastir

una piràmide perexplicar com era el

món de pagès.

...a la vall d’enBas, a la riba delFluvià, construïmedificis que abansd’acabarlos ja son

ruïnes.

5

dareu que, no fa massa mesos, el MNAC vallogar les seves instal·lacions per a uncasament de milionaris asiàtics.Uns quilòmetres més enllà de Can Trona, ala riba dreta del Fluvià, al costat de la carre-tera dels Hostalets, hi ha una altra piràmideque ensenya l’ossada descarnada. Aquestedifici havia de ser un geriàtric. Les herbestambé en fan festa major.Fa mal d’ulls sortir del túnel de Bracons iveure aquell edifici malgirbat i una urbanit-zació que no hi hauria de ser. Què es vahaver de canviar perquè es pogués fer totaixò en un lloc com Can Trona?I també fa mal d’ulls passar en bicicleta ocotxe per la carretera dels Martins i veureaquell edifici engolit per les bardisses.Quina necessitat n’hi havia de començar abastir uns projectes com aquests senserecursos?A la vall dels Reis, al costat del Nil, bastienpiràmides per donar glòria eterna als seusfaraons; a la vall del Sena, a París, tenenpiràmides per a sublimar el valor de l’anti-guitat, a la vall d’en Bas, a la riba del Fluvià,construïm edificis que abans d’acabar-losja són ruïnes.Ens cal regeneració democràtica, perquèningú es pensi que es pot perpetuar a tra-vés d’obres faraòniques innecessàries.

Pere GelisCoordinador del PUIGSACALM

DES DEL PUIGSACALM ESTANT...

La vall de les piràmides inacabades

la vall del Sena, a París, davant del Museudel Louvre, enmig de l’esplanada que presi-deix el museu més famós del món, hi hauna extraordinària piràmide d’acer i vidreque contrasta i realça les línies clàssiquesde la grandeur parisenca.A la Vall d’en Bas, al costat del Fluvià, tenimuns projectes de museu i geriàtric que sem-blen unes piràmides en ruïnes.Avui que els museus de tot el món esreplantegen el seu funcionament, i sobre-tot el seu rendiment econòmic, a Can Tronahi intentem bastir una piràmide per expli-car com era el món de pagès.Avui, a l’era de la informació immediata al’abast d’un clic.Mentre nosaltres anem fent clics per sabertot el que vulguem a l’instant, les herbes esmengen els nostres diners enterrats enforma de piràmide inacabada.Com a exemple de les dificultats econòmi-ques del manteniment dels museus, recor-

El futur museu. El futur geriàtric.

La piràmide del Louvre.

Puigsacalm 122C.qxd:0 7/7/14 15:49 Página 5

PUIG

SACA

LM 1

22

6

escrits en llatí, els primers dels quals datende l’any 1321. Hi figura també un llibreresum de l’any 1858, que detalla 98 d’a-quests documents, resumits en català del’època.

Els orígens del significat de Payola, Pallolao Paiola són el mateix, ja que no hem d’o-blidar que la “y” de Payola és la formaarcaica de la “ll” catalana i que a les comar-ques de la Garrotxa, Alt Empordà, Ripollès iCerdanya adopta la “i”. Així doncs, la deno-minació del nom del mas podria procedirdel nom comú pallola o capell de palla d’ales amples; del nom paller o munt grosde palla o del nom palló o pellofa.Josep Maria Subirana i Rafart, en el seu lli-bre Llinatge dels Rafart i Payola del masPaiola, considera com a vàlid el cognomPayola o Pallola pel fet que, tant en la docu-mentació existent a l’arxiu del mas com enels diversos documents notarials, hi figu-ren aquests dos cognoms, però mai Paiola.L’arxiu de mas Paiola està compost de mésde 200 documents, la majoria en pergamí i

Mas PaiolaLES CASES PAIRALS DE L’ANTIC MUNICIPI DE SANT ESTEVE D’EN BAS

Alícia Caritg

Estimada i pintada per molts, les cinc arcades de l’eixida de Mas Paiola són un marc incomparable de les munta-nyes de la Vall. Cabrera i Sant Miquel de Castelló despunten entre elles. El mas Paiola és una casa originària delsegle XIV que reposa a sobre d’una gran era i l’abraça un formós bosc d’alzines. Conserva en estat pur l’arquitec-tura de segles passats i un tros de via del tren és testimoni de la història de tota una família.Les generacions que han precedit la família Payola-Rafart han sabut preservar l'arquitectura patrimonial d'a-quest mas. Aquest habitatge és un clar exemple d'integració al paisatge que l’envolta i, més important encara,una mostra perfecta de simbiosi entre les dones i els homes d’aquesta família que ha viscut i treballat en aquestentorn tan privilegiat. S’agraeixen mútuament la companyia d'aquests últims 400 anys i escaig de relació. No enva, tota la nissaga familiar ha gestionat i viscut de l'explotació de les 15 hectàrees de bosc que envolten el masi han menat les 14 quarteres de terra que hi ha adjuntes.

...la denominaciódel nom del mas

podria procedir delnom comú pallolao capell de palla d’ales amples...

Els seus orígens

Les armes pures i primitives del llinatge Payola-Paiolaque són: primer quarter de l’escut de gules amb latorre emmerlada d’or; segon quarter d’or amb quatrebarres de gules.

Puigsacalm 122C.qxd:0 4/7/14 19:01 Página 6

7

PUIG

SACA

LM 1

22

Cap al 1750, elcognom Paiola

passa a ser Rafartper la simple raó

que ladescendència en

aquella èpocanomés va ser

femenina.

La casa està benassentada sobre lapedra i d’aquesta

manera evitapossibles

moviments. Lesparets van serfetes de fang,calç i pedra.

Segons aquest arxiu, el mas Payola-Paiolaexistia ja a l’any 1315, sota el domini depagament dels Pedrera.Els Pedrera foren una nissaga establerta aSant Esteve d’en Bas, amb residència a l’ac-tual mas Piquer, conegut antigament pelmas o casa Pedrera.Can Payola estava situat, segons l’arxiuesmentat anteriorment, confinant amb lesterres dels Vilallonga, Vila, Quintana, Tor-rent, Cantanell i Erola. Tenien terres de laseva propietat: “una feixa de terra de dos

L’any 1315, Guillem de Paiola i la sevamuller inicien el frondós arbre familiar delsPayola fins arribar als nostres dies. Gui-llem, fill de Pere de Paiola i Guillema, fouinstituït hereu universal de tot el mas ambtotes les seves terres i possessions. Cap al1750, el cognom Paiola passa a ser Rafartper la simple raó que la descendència enaquella època només va ser femenina.Aquesta saga familiar ens porta a l’any1848 quan Esteve Rafart Pujol es casa ambMargarida Vila Solergastó. El matrimoni vatenir quatre fills: en Josep, en Manel, enPere i en Joan. L’hereu va ser el fill gran,Josep, que el 1929 es va casar amb AnnaPlana Puigvert. D’aquesta unió van néixersis fills: Carme, Margarida, Esteve, Joan,Anna Maria i Montserrat.Actualment els propietaris són EsteveRafart i la seva dona, Pepita Soy.

L’arquitectura de mas Paiola enestat purL’arquitectura originària de la casa s’haconservat al llarg de tots aquests anys, jaque està construïda sobre penya viva; és adir, sense fonaments. La casa està benassentada sobre la pedra i d’aquestamanera evita possibles moviments. Lesparets van ser fetes de fang, calç i pedra.

Façana lateral del mas, gravat amb pedra, on figura la inscripció: Joseph Pallola 1715.

jornals de bous; afrontant amb els Marga-lida, un jornal i mig de bou de terra, afron-tant amb els Dou”. També hi havia unapossessió de terra boscosa i rocosa propde la Dou. Per tot això, els hereus del masPaiola havien de prestar als senyors dePedrera i als seus successors “tasca detots els esplets provinent de dites terres,segons costum de la parròquia, i un parellde gallines com a cens, per la festa deNadal. Per la festa de Tots Sants, haviende pagar quatre sous de moneda barcelo-nesa de tern i un curtó de vi. Ultra això,també havien de prestar per la festa de laVerge Maria d’Agost, una quartera decivada a mesura del Mallol”.

Esteve Rafart Pujol i Margarida Vila Solergastó cap al1930.

Puigsacalm 122C.qxd:0 4/7/14 19:01 Página 7

PUIG

SACA

LM 1

22

...L’explotació delbosc va ser, durantmolts anys, la font

d’ingressos mésimportantdel mas...

...Perquè el negocisortís rendible era

molt importanttriar els millors

carboners...

8

La fusteria de mas Paiola era inicialment decor de roure però, a diferència dels cairatsdel sostre, la fusta de les portes va sersubstituïda en època d’Esteve Rafart Pujol iMargarida Vila per unes de pollancre.A la planta principal, hi trobem el menjador,que el presideix una taula de fusta de 1884i la imatge del Sagrat Cor de Jesús dinsd’una vitrina. Obren pas a les altres depen-dències tres portes petitones i curiosesd’1,75 metres d’alçada. La cuina originalera de fogons de rajola i carbó i, en un delscostats, hi havia un forat de 40 centímetresde diàmetre que comunicava amb la cortdels porcs situada en els baixos de l’habi-tatge. Aquest orifici els permetia, en èpo-ques de més fred, donar el menjar al bestiarsense haver de sortir de la casa. Des de lacuina estant, amb peroles d’aram, es prepa-raven les sobres del menjar amb un barrejatde farines i segones (la pellofa del blat).Agafant aquesta idea, l’Esteve Rafart va ferel mateix amb la cort de les vaques, un copels masovers van haver marxat de la casa.Per agilitzar la feina, ja que el menjar esguardava a dalt de tot, va fer uns quantsforats al terra del primer pis i, així, podiatirar el menjar sense haver de passar pel migde les vaques ni haver de traginar els coves.Un cop havien fet el servei, els forats estapaven amb unes tapes de fusta que per-metien passejar-s’hi sense cap dificultat.Tant la cuina com la comuna van ser refor-mades pels actuals propietaris, l’EsteveRafart i la Pepita Soy.

Mas Paiola

L’explotació del bosc i el carbóL’explotació del bosc va ser, durant moltsanys, la font d’ingressos més important delmas. No hem d’oblidar que mas Paiola té 15hectàrees de bosc i, segons ens explicaEsteve Rafart: “L’explotació del bosc es feiabàsicament amb carboners. Era una feinad’hivern i, a casa, teníem contractats treba-lladors que amb unes destrals tallaven elsarbres. Aquests operaris cobraven a tant perserralló i, per tenir una idea, cada matxoduia una càrrega, és a dir, dos serrallons”. Al bosc mateix es construïa una plaça carbo-nera. Els carboners apilaven un munt detroncs i cobrien cada pila de foc amb rames iterra sempre deixant un forat al mig perquè,un cop encès i en començar a cremar poguéssortir el fum: “s’havia de coure la llenya, nocremar-la”. Perquè el negoci sortís rendibleera molt important triar els millors carbo-ners perquè: “si es coïa massa la llenya i esconvertia en cendra, perdíem pes en la coc-ció i això volia dir perdre diners”.Cada pila cremava de 8 a 10 dies i el resul-tat de la cocció no era altre que unes 8 o 10càrregues.El més curiós de tot aquest negoci delcarbó és que, abans de fer-lo, el pare i l’avide l’Esteve ja havien pactat el preu de lacàrrega amb un negociant. Aquest, normal-ment, ja enviava els seus propis treballa-dors. D’aquesta manera la venda i els sousestaven assegurats.Les quatre hectàrees de terra del mas perconrear es dividien en dues parts i, en cada

Fotografia dels sis germans. A dalt, d’esquerra a dreta : la Margarida i la Carme; a baix, la Montserrat, l’AnnaMaria, l’Esteve i en Joan.

Puigsacalm 122C.qxd:0 4/7/14 19:01 Página 8

Vista del menjador de la casa. Podem veure la tauladel 1884 i tres portes de mida 1,75 m. Antigament esfeien d’aquesta mida perquè la gent no creixia tant.

PUIG

SACA

LM 1

22

ELS MASOVERSDolors Castañer Vila, més coneguda com laLola de can Clareta, va néixer i créixer, jun-tament amb els seus germans, al masPaiola.Amb una memòria cansada pel pas delanys, la Lola recorda pinzellades d’unainfantesa marcada pel treball al camp, lesmisèries típiques d’una guerra i, per des-comptat, l’arribada del tren que va desper-tar tant la curiositat com la calma de totsaquells que el van viure.

...Un cop collit, esportava a la

farinera de lesPreses a moldre i,

llavors,setmanalment es

portava la farina acal flequer...

...Amb unamemòria cansadapel pas del anys,

la Lola recordapinzellades d’unainfantesa marcada

pel treball alcamp...

una d’elles se sembrava o blat o blat demoro. A l’any següent, la sembra es feia a lainversa que l’any passat. La quantitat deblat que se sembrava havia de cobrir lesnecessitats de la família durant un any. Uncop collit, es portava a la farinera de lesPreses a moldre i, llavors, setmanalment esportava la farina a cal flequer perquè fes elpa. Aquest procediment va canviar cap al1954: “el blat ja no ens el quedàvem per anosaltres, el veníem a la farinera; comprà-vem el pa a cal flequer sense saber d’onprovenia la farina”. Del blat de moro obtingut s’engreixavenuna o dues truges. Es feien criar, i els gar-rins es venien, a excepció d’un parell quees guardaven per al consum propi.Aquesta explotació no era una feina fàcil i,per aquest motiu, la família Rafart vanecessitar de l’ajuda d’uns masovers.

9Vista originària del “porxet “ o eixida de mas Paiola.

“La relació amb els amos era bona. Recordojugar amb l’Esteve i el seu germà Joan a sal-tar a la corda a fora l’era. Nosaltres treba-llàvem la terra i teníem una mica de bestiar;bàsicament per al consum propi. Tant elsmeus germans com jo havíem d’anar a ferjornal fora del mas. Amb el que ens donavala terra, només en teníem pel dia a dia”. Si hi ha dues coses que van marcar la infan-tesa de la Lola són, sense cap mena dedubte, la misèria i el tren: “Hi havia tantamisèria, en aquell temps, que quan matà-vem el porc ho veníem tot i només ens que-dàvem la cansalada, els peus i el cap. Sortque, amb el meu jornal, la mare podia anara comprar una mica de queviures per pas-sar la setmana”.“L’arribada del tren va ser un esdevenimentmolt curiós. Estàvem acostumats a lacalma, però amb la seva arribada havíem

La Lola i la seva germana Mercè a l’entrada de lamasoveria de Paiola.

Puigsacalm 122C.qxd:0 4/7/14 19:01 Página 9

PUIG

SACA

LM 1

22

CURIOSITATS:Un conegut pintor de l’època, anomenatGarralda, va demanar permís al propietariper pintar uns quadres de la casa: “Miravesel seu quadre i el veies viu, era exacte”. Und’aquests quadres es va vendre a Califòrniaper cinc milions de les antigues pessetes iun altre a Madrid. L’Esteve Rafart sempre lideia: “Vostè sempre es ven casa meva”.

Paiola i la via del tren•Ningú portava rellotge en aquella època. El pri-

mer que passava era a 2/4 de 6 del matí i ensservia de despertador. Si s’avançava o es retar-dava, nosaltres també.

•El tren d’Olot marxa com vol i torna com pot.

•El meu germà Joan i jo anàvem a escola a enBas. Com que el tren anava tan a poc a poc,podíem pujar-hi sense que parés i així ensestalviàvem de pagar.

•Passaven cada dia 2 o 3 trens d’anada i 2 o 3 detornada i un de càrrega.

•El trajecte en Bas-Girona durava dues hores imitja. A Amer, parava trenta minuts perquè elspassatgers baixessin a esmorzar. En Creus, elcap d’estació, tocava el xiulet i tots tornaven apujar.

•Amb el meu germà Joan posàvem una peça de5 cèntims a sobre del rail. Quan havia passat eltren, ja en valia 10.

•Una vegada va saltar una gallina sobre el vagódel tren. Quan van arribar a en Bas i la vanveure, els treballadors del tren la van matar ien van fer una cassola.

...Anava amb elsmeus germans a

l’escola d’en Bas,i per estalviar-nostota la recta de la

carreterapassàvem

per la via...

...Amb el meugermà Joan

posàvem una peçade 5 cèntims asobre del rail.

Quan havia passatel tren,

ja en valia 10.

10

d’anar amb molt de compte pel bestiar.Teníem por que els animals que pasturaveni corrien per fora no anessin a la via. Comque sabíem l’horari que passava, intentà-vem tancar-los o vigilar-los”. Continuaexplicant : “Ja ens havien avisat que passa-ria per allà però recordo, com si fos ara, laprimera vegada que el vam veure. Tots elsveïns van venir cap al mas i, per no perdrefil, uns quants ens vam asseure al pont quehi havia sobre la via.Les vies del tren no només van servir com aguies del tren de passatgers i dels vagonsde mercaderies sinó que, durant l’èpocad’escola de la Lola, li van servir de camí :“Anava amb els meus germans a l’escolad’en Bas, i per estalviar-nos tota la recta dela carretera passàvem per la via, encaraque ens feia una mica de por”.

Mas Paiola

La Dolors Castañer Vila, més coneguda com la Lola decan Clareta

En Pep de Payola era un home creient, amb la seva religió Catòlica.Però, en el temps de la guerra, li va tocar d'0bligació anar a lluitar enel règim d'esquerres per les terres d'Aragó. Cap al final de la guerra,els republicans van recular cap a França. Ell, en aquells moments, estr0bava a Saragossa.l sense cap control, va decidir tornar a peu fins a casa, eren molteshores de camí i menjava el que tr0bava pels camps per s0breviure,cols, naps, (segur que de gana en va passar molta) però encara vaguardar una llauna de sardines fins que va arribar a casa.Ell sempre explicava que quan va veure les muntanyes de Montserratli semblà que ja estava a casa, li va fer tanta il·lusió que per aquestmotiu a la seva filla petita, nascuda després de la guerra, li van posarel nom de Montserrat.El pare, que com ja hem dit era un home creient, sempre portava unrosari a la butxaca del pantaló com si fos una mascota, per portar- lisort.En arribar, es va tr0bar que la casa estava ocupada per un comitè derefugiats que reculaven cap a França. Ell va tenir por, per tant va decidir entrar per la porta de les corts de les vaques.

La mare, com de costum, va anar a munyir les vaques i el va veure, peròa penes el va reconèixer de tan prim com estava. Com és de suposarquina alegria que va tenir!, encara que ell va continuar amagat per no serdesc0bert. En una ocasió, dos dels components del comitè van baixar ala cort, i ell, en sentir-los enraonar, s'amagà darrere d'un vedell, per noser descobert, i per sort el vedell no es va moure i no el van veure.Un dia que els membres de comitè van marxar, ell es va atrevir a pujara dalt, a la sala, i el primer que va veure va ser el seu fill Esteve,aquest, molt content, va anar cap a la cuina cridant. “Mare ! Mare ! Jatornem a tenir el pare”, i la mare li contestà. “Sí: és veritat, però no hodiguis a ningú perquè encara el podrien agafar”.Després, a la postguerra, entrà a l’Ajuntament per ser tinent d’al-calde, ja que era una b0na persona i fins i tot en alguna temporadava substituir l’alcalde.També era conegut al p0ble per ser la persona que passava la“vacina" els diumenges a la missa major.Va morir l’any 1969 i tenia 72 anys, estava content i orgullós de deixartots els sis fills casats, tal com ell volia. També va deixar alguns nétsque eren la seva il·lusió.

Joan Rafart

Una petita història d’en Pep de Payola, explicada pels seus fills

Agraïments: Esteve Rafart, Pepita Soy, Dolors Castañer, Joan Rafart i Jordi CasasBibliografia: Llinatge dels Rafart i Payola del Mas Paiola, Josep M. Subirana i Rafart

Puigsacalm 122C.qxd:0 4/7/14 19:01 Página 10

CCOONNSSTTRRUUCCTTOORR // PPRROOMMOOTTOORR

C/. Mestre Viver Puig, 1 (Pol. Ind. La Serra)17176 SANT ESTEVE D’EN BASrbarcons@teleline.es

Tel. 972 69 04 69Fax 972 69 08 42

FARMÀCIACOROMINAS SACREST

C/ OLOT, 13 – TEL 972 69 00 42

SANT ESTEVE D’EN BAS

FARMACIOLAANTIGUES ESCOLES, S/N –TEL 972 69 49 90

SANT PRIVAT D’EN BAS

ATENCIÓ FARMACÈUTICA • DERMOFARMÀCIAORTOPÈDIA • FÓRMULES MAGISTRALSPRODUCTES NATURALS • HOMEOPATIA

DIETÈTICA I NUTRICIÓ • PRODUCTES INFANTILS

LA BARRA D’EN REGUEGASTROBAR

AV. REIS CATÒLICS, 3T. 972 27170517800 OLOT (GIRONA)labarradenregue@gmail.com

TANCAT:

DIMARTS I DIMECRES TOT EL DIA

DIUMENGES AL MIGDIA

PUIG

SACA

LM 1

22

11

Puigsacalm 122C.qxd:0 4/7/14 19:01 Página 11

PUIG

SACA

LM 1

22

LLUÍS: Jo vaig anara escola fins als 12

o 13 anys ialeshores me’n

vaig anar a casa atreballar el camp.

REMEI: A casameva també feiende pagesos. I jo

també ajudava: emfeien anar aguardar les

vaques, fer la feinade la casa, anar al

camp, cavar,dallar...

12

Els personatges: EN LLLUÍS I LA REMEI

En Lluís va néixer l'any 1931 als Hostalets, a les Mates de Tarrús,una casa més coneguda com a cal Caio. La Remei va néixer a SantFeliu de Pallerols, a la Casanova de Pallerols, també conegudacom la Teuleria. Fa 55 anys que es van casar i, al cap de poc, vanvenir a viure a en Bas. Des de llavors que no han deixat decol·laborar en diverses activitats del nostre poble, on s’han con-vertit en una de les parelles més conegudes i estimades.

Parleu-nos de la vostra infànciaLLluís: Vaig néixer a cal Caio dels Hostalets i hivaig viure trenta-set anys. A casa feien depagesos. Tinc un germà tres anys més petitque jo. De petits anàvem tots dos a escola alsHostalets. Un cop acabada la guerra va venirun mestre castellà. Els nois grans vam anaramb aquest mestre. I els petits i les noiesanaven amb la mestra. Recordo que unavegada, pel primer de maig, va nevar. Llavors,en lloc de sortir a les sis, ens van deixar mar-xar a les cinc de l’escola a tots els de pagès.Aleshores els del carrer estaven enfadats.Des de llavors, els de pagès amb els de carrerno ens podíem pas veure. Jo vaig anar aescola fins als 12 o 13 anys i aleshores me’nvaig anar a casa a treballar el camp.

Remei: Jo vivia a la Casanova de Pallerols ambels meus pares, el meu germà i la meva ger-mana. A casa meva també feien de pagesos. Ijo també ajudava: em feien anar a guardar lesvaques, fer la feina de la casa, anar al camp,cavar, dallar... una mica de tot. Anava a escolaa Sant Feliu amb les monges, però només hipodia anar durant la temporada d’hivern, per-què a casa ens havien de menester per treba-llar la terra. Llavors, quan era hora d’anar-hi,jo no hi volia anar perquè les altres m’havienpassat al davant!

Lluís: A cal Caio hi vivíem tres famílies demasovers. Entràvem tots per la mateixa portai un cop a dins tothom tenia les seves habita-

La Remei amb el seu germà, la seva germana, els seuspares i la seva àvia, a Sant Feliu.

cions i la seva cuina, però la sala era lamateixa per a tots. Amb nosaltres, també hivivien els meus avis. Els altres dos masoverseren en Bassachs i en Ramon Costa. Entretotes tres famílies érem vint-i-sis de colla iérem tots molt ben avinguts. Els amos de lacasa eren els de Tarrús. Normalment, cadafamília dinava a la seva cuina, però per laFesta Major dinàvem tots junts al menjador, ihi havíem d’afegir una taula. Un dia a l’anytambé matàvem el porc. Llavors, més enda-vant, jo anava a matar el porc a can Calet i aca l’Arcís (on ara hi ha l’Hostalet) un cop persetmana.

Remei: Quan anava a escola a Sant Feliu, hianava cada dia caminant des de casa. Al pontde ferro sempre hi havia gitanos. Una vegadaels meus pares em van fer comprar arengadesa Sant Feliu sortint de col·legi. I llavors, tor-nant cap a casa, els gitanos me les varenfotre, i a casa em varen ben renyar. Cap alsdeu anys ja vaig plegar d’anar a l’escola. Lla-vors ens feien guardar les vaques i treballar alcamp, i a les tardes anàvem a cosir a SantFeliu. Hi anàvem a peu, amb els veïns, i hiteníem tres quarts d’hora. Sempre anàvem apeu a tot arreu: a comprar, a missa a SantFeliu... Si anàvem a Olot, hi anàvem en tren,que l’agafàvem a Sant Feliu o bé a l’apeaderode Sant Miquel. Per agafar el tren, havíem demenester el salvaconducte.

Els pares d’en Lluís

Puigsacalm 122C.qxd:0 4/7/14 19:01 Página 12

PUIG

SACA

LM 1

22

LLUÍS: Nosaltrestambé anàvem apeu a tot arreu.

Per anar a compraranàvem fins als

Hostalets...

REMEI:Quan venia en

Lluís, a l’hivern,anàvem al cine a

Sant Feliu, que eraon hi ha l’Esbart

del Firal...

13

va enfadar molt. I jo pensava: “Si les oques esmoren m’estovaran”. Però al final els va pas-sar la borratxera i van créixer ben maques.

Com es van conèixer?LLluís: Va ser per la festa de Sant Feliu, jo teniavint-i-dos anys i la Remei en tenia dinou. Vaser al ball, a l’envelat. Devia ser l’any 53.

Com hi anàveu fins a Sant Feliu al ball?Lluís: A peu.Remei: Llavors vam començar a festejar. Vamfestejar cinc anys.Lluís: Durant el temps que vam festejar, joanava un cop cada diumenge a peu a SantFeliu a veure la Remei. Hi anava a la tarda, i hiestava fins al vespre. Arribava a casa a lesonze de la nit, que ja era ben fosc.Remei: Pujava amb un lot per la pujada deSanta Cecília.Lluís: Però no l’encenia mai; ja m’hi veia. Pas-sava de Santa Cecília cap al Casot i el Ventósfins a cal Caio. Hi estava una hora i cincminuts.Remei: Quan venia en Lluís, a l’hivern, anà-vem al cine a Sant Feliu, que era on hi ha l’Es-bart del Firal, a la part del darrere. I quanvenia a l’estiu, anàvem a passeig, a seure enalguna ombra. I això durant cinc anys.

I quan va fer la mili, Lluís?Va ser abans de conèixer la Remei. Hi vaiganar l’any 1952, vaig estar tres mesos a Bar-celona, i un any i deu dies a Sant Julià deRamis. Recordo que quan jo feia la mili vancomençar a fer l’Hospital Josep Trueta, pelmarç del 1953. Cada dia hi passàvem perdavant perquè anàvem de Sant Julià de Ramisa Girona a buscar el pa i el menjar, i vèiemcom construïen l’hospital.

Quan us vau casar?Remei: Vam fer dos casaments junts. El delmeu germà i el nostre. Ens vam casar l’onzed’abril del 1959, el dia que jo feia 25 anys, a

Lluís: Nosaltres també anàvem a peu a totarreu. Per anar a comprar anàvem fins als Hos-talets. I si havíem d’anar a Olot, anàvem a enBas a agafar el tren. Per al salvaconducte pagà-vem tres pessetes i valia per tres mesos. Hipodíem anar tantes vegades com volguéssim.Amb el salvaconducte que teníem, es podiaanar a Olot, Figueres, Ripoll i Núria. Si voliesanar a Girona, n’havies de menester un altre.

Els pares de la Remei: Josep Soler i Mercè Arbat.

En Lluís amb el seu germà, els seus pares, l’àvia i dostiets.

Expliqueu-nos alguna anècdota delsanys que vau viure a pagès.Remei: Quan jo era una nena, un dia la mevamare i la meva germana van anar a buscaraigua fins a la font de la Fontana. Em van dirque jo em quedés a casa. Llavors feia poc quehavíem comprat unes oques petites. La mareem va dir que donés llet amb un rajolí de conyac a les oques. Es veu que amb unamiqueta de conyac creixien més ràpid i mésespavilades. Però jo, en lloc d’un rajolí, n’hivaig posar una mica més del compte. Quanvan arribar la meva mare i la meva germanade la font van veure que les oques feien cosesrares: una estirava la pota, l’altra aixecaval’ala, l’altra no s’aguantava dreta... La mare es

El casament d’en Lluís i la Remei (dreta) i del germà dela Remei.

Puigsacalm 122C.qxd:0 4/7/14 19:01 Página 13

PUIG

SACA

LM 1

22

14

l’església de Sant Feliu. Ara hem fet els cin-quanta-cinc anys de casats. Vam fer l’àpat delcasament a can Central de les Preses.LLluís: Llavors encara no teníem cotxes. Vamllogar un autocar. Entre tots dos casamentsérem vuitanta de colla.Remei: I vam anar de viatge de nuvis a Barce-lona i fins a Montserrat. A Barcelona hi vamanar amb tren. I des d’allà vam agafar unautocar per anar a Montserrat.

Un cop casats on vau anar a viure?Remei: Vam anar a viure a cal Caio. Vivíemamb tots els masovers. Tots dos treballàvemla terra, llavors jo vaig anar a treballar a lafàbrica de ca l’Estevot.

I quan va néixer el vostre fill?Remei: En Josep va néixer el quinze de febrerdel 1960.Lluís: Llavors encara vam viure a cal Caio finsa l’any 1968, que vam venir a en Bas, quan enJosep tenia vuit anys.

LLUÍS:Llavors encara no

teníem cotxes.Vam llogar un

autocar. Entre totsdos casaments

érem vuitanta decolla...

REMEI: I vam anarde viatge de nuvis

a Barcelonai fins a Montserrat.

Els personatges: EN LLLUÍS I LA REMEI

Quines feines heu tingut al llarg delsanys que heu viscut a en Bas?Remei: Jo havia treballat a ca l’Estevot, a l’Ho-tel Sant Antoni i a can Riera.Lluís: Jo anava a matar el porc també a l’Hotelun cop a la setmana. A cal Caio ja no hi anava.Un cop vaig marxar d’allà ja vaig deixar lesterres. Llavors vaig anar a treballar a la fila-tura de can Puigdemont. Hi vaig treballar vint-i-cinc anys. Els primers cinc anys feia torns, iels altres vaig treballar de nit.

Què ens podeu explicar del Casal d’Avisd’en Bas? Vosaltres el vau estrenar.Remei: Vam estrenar el casal d’avis d’en Basel 1988. Vam ser els que el vam obrir. El vamestar portant nosaltres dos durant set anys.Servíem cafès, camamilles, netejàvem el terrai les taules, escombràvem, fregàvem... Els delGECA hi venien a tirar fotos, i en baixar, comque era fosc, en Menguis em venia a acom-panyar fins a casa. Llavors en Lluís encara tre-ballava a can Puigdemont, de nits, i sempre hihavia algú o altre que m’acompanyava fins acasa. Un cop en Lluís va estar jubilat, tambévenia al Casal d’Avis i baixàvem junts.

Venien molts avis al Casal?Remei: Sí, molts. Vam haver d’allargar el localperquè no hi cabíem. Obríem cada dia dedilluns a diumenge de tres a set.

A part del Casal d’Avis, heu col·laboraten moltes més entitats d’en Bas...Lluís: Jo ajudo el GECA, cada any per la Lle-tissonada els porto el lletissó plantat en untest. El busco en algun camp, el planto i ja vacreixent.Remei: També hem fet la xocolata dels Reis,durant trenta-tres anys, nosaltres dos juntamb la Mercè Planagumà i l’Antònia Artigues.Tot va començar fent la xocolata del pessebrevivent que es feia al Prat, on també ens dis-fressàvem. Anàvem a missa i llavors repar-tíem la xocolata.

En Josep (fill d’en Lluís i la Remei) i el seu cosí a calCaio.

On van anar a viure d’en Bas?Lluís: Primer vam anar al carrer de SantIgnasi, de lloguer en un pis de can SantMateu. Casualment, els tres masovers de caICaio vam anar a parar al carrer de Sant Ignasi.El juny del 1974 vam anar a viure a les casesbarates. Ja havíem comprat la casa quanvivíem a Sant Ignasi. I des de llavors, sempremés hem estat en aquesta casa. Quan vamvenir a en Bas va venir també la meva mare, elmeu pare ja havia mort l’any 1955. La mare vaviure sempre aquí amb nosaltres fins que esva morir.

El pessebre vivent del Prat amb en Peret de la Vila i laRemei.

Puigsacalm 122C.qxd:0 4/7/14 19:01 Página 14

PUIG

SACA

LM 1

22

LLUÍS: Jo tambévaig estar a la

piscina uns quantsestius. Vaig

començar-hi atreballar per

substituir en Pepdels Torrons...

REMEI: L’Esteve vanéixer el 23 defebrer del 1984.

I al nostre jardí hiha una aulina que

té els mateixosanys que ell.

15

Quan feien l’exposició de flors a la rectoria, hiportàvem rams i havíem aconseguit premis.Un any vam fer l’escut del futbol d’en Bas ivam guanyar un premi. Amb els del Casal,també vam fer un ram un altre any i tambévam aconseguir un premi.LLluís: Jo també vaig estar a la piscina unsquants estius. Vaig començar-hi a treballarper substituir en Pep dels Torrons, que s’ha-via mort. Ens en cuidàvem els jubilats. Hi vaigestar del 2005 al 2010, amb en Quel de canTista, en Josep Bartrina (Sisó), i en Ramon decan Xulo, que també va morir, i llavors vamquedar nosaltres tres. M’agradava molt.

Encara no ens heu parlat del vostre nét.Remei: L’Esteve va néixer el 23 de febrer del1984. I al nostre jardí hi ha una aulina queté els mateixos anys que ell. Ha viscut sem-pre amb nosaltres, fins ara, que ha anat aviure en un pis.

Ara que fa temps que esteu retirats,quines aficions teniu? Lluís: Jo tenia l’hort. Sempre que he estataquí he treballat a l’hort, però ara l’he dei-xat.

Tornaríeu a viure a pagès?Remei: No. Aquí hi estem molt bé. Tenimaigua, llum, és tot pla, sense haver de pujarescales...Lluís: A la mare, al cap d’un temps de seraquí, semblava que li havien tret deu anysde sobre. De seguida ens hi vam acostu-mar. Aquí s’hi està molt bé.

En Lluís i la Remei amb el seu fill Josep i el seu nét Esteve.

RECOMANEU-NOS

UNA CANÇÓRemei: Mi carro, d’en Manolo Escobar.Lluís: La sardana Sota el mas Ventós.

UNA PEL·LÍCULARemei: Lo que el viento se llevóLluís: Torrente

UN PROGRAMA DE TELEVISIÓRemei: Les notícies.Lluís: Les novel·les sud-americanes delcanal NOVA. Comencen a les tres de latarda i fins a 2/4 d’11. És un Canal d’An-tena 3.

UN LLIBRERemei i Lluís: Llegim més revistes que lli-bres, ens agrada molt el Pronto.

UN COLORRemei: BlauLluís: Verd

UN MOMENT INOBLIDABLERemei: El dia que ens vam casar.Lluís: El dia que va néixer en Josep.

UN LLOC PER VIURERemei: En Bas, no ens treguis d’en Bas.Lluís: En Bas, és el millor.

Laia Martí

No us enyoreu de Sant Feliu i delsHostalets?Remei: No.Lluís: Una mica sí, però prefereixo en Bas.

Puigsacalm 122C.qxd:0 4/7/14 19:01 Página 15

PUIG

SACA

LM 1

22

16

Pics d’Astazú, oriental 3.071 i occidental 3.012 mEL TRES MIL DE L’ESTIU

Des de la vall de Pineta i per el Balcó del mateix nom

Astazú des del llac Marboré

Enguany, per a l’objectiu del tres mil de cadaestiu, el GECA ha triat els pics d’Astazú.Aquest dos cims es troben al fons del balcóde Pineta i són la continuació, cap a l’est, delspics de Marboré.Entre els dos pics, hi ha un coll molt marcat ide fàcil accés per la banda aragonesa iabrupte i molt vertical pel vessant occità.Aquest coll, en realitat, és la sortida del cou-loir de Swan. Aquest corredor és una líniamolt estètica que ressegueix en diagonal laparet nord dels Astazús i un objectiu alpinistad’un cert nivell. Un grup de joves del GECA elvam escalar l’any 1987. Abans, per Tots Sants de 1983, una excursióde joves de l’entitat va acampar durant dosdies al final de la vall de Pineta i va pujar finsal balcó i la bretxa de Tucarroya.El balcó de Pineta és un replà situat a 2.520 m,aproximadament. En Pere Gelis i en Carles Terma escalant

el coloir de Swan el 1987

El grup a la vall i arribant al balcò, el 1983

...El resultat és unpaisatge

extraordinàri,sensacional,inmens, que

supera en moltqualsevol

expectativa que uns’hagi formatpreviament.

Puigsacalm 122C.qxd:0 4/7/14 19:01 Página 16

PUIGSA

CALM

122

2.520 m, quan hi arribem, entendreu el per-què de “balcó”.Aquests 1.200 metres llargs de desnivell, si esfan a primera hora del dia i a un pas constantperò suau, no es fan pesats. Les vistes i l’àn-sia d’anar descobrint les diferents perspecti-ves ens entretenen i ens menen sense un granestrès a l’entrada del balcó.Però, amics meus, arribats en aquest punt, siper un cas haguéssiu patit una miqueta endesgranar l’anterior desnivell, aquí us passa-ran tots els mals.La contemplació del decorat que aquí podreugaudir us ben aseguro que el recordareu sem-pre més. Ningú que parla del balcó de Pinetadescriu el desnivell, però tots parlen de quèhi van veure.El més fort ja està fet, cinc-cents metres mésens separen dels dos cims que són l’objectiui l’excusa per haver pujat fins aquí. El camí, amés, ara és suau i remunta a poc a poc.Del cim dels Astazús veurem els nostresobjectius d’ara fa un any. Ens quedaran benencarats amb la glacera d’Aussau i els cimsdel Montferrat, Cerbillones i Vinhamaladavant nostre.Us convido a venir, gaudireu d’una excursiód’alta muntanya en un marc únic. Enguany nohi haurà la desgrimpada de l’any passat, peròtambé gaudirem d’un curt tram de crestaentretingut i la dificultat més gran serà el des-nivell i la distància acumulada, de totes mane-res ja sabeu que regularem el pas perquè totspuguem fer l’ascensió i sobretot gaudir-la.

Pere Gelis

...Arribats al Balcóde Pineta podremadmirar a la nostraesquerra tota la

cara nord del MontPerdut...

...Enguany no hihaurà la

desgrimpada del’any passat, perótambé gaudiremd’un curt tram decresta entretigut...

Aquest replà és el testimoni de l’activitat gla-ciar que va modelar tot l’amfiteatre de mun-tanyes que l’envolta.Per la magnitud i les dimensions d’aquestentorn extraordinari, es fa molt difícil imagi-nar com es devia estimbar per aquest desni-vell la gegantina cascada glaciar que va exca-var tota la vall de Pineta.El resultat és un paisatge extraordinari, sen-sacional, immens, que supera en molt qual-sevol expectativa que un s’hagi format prè-viament.Jo opino que entre el coll de Bujaruelo i els picsde laMúnia hi ha lesmillors postals del Pirineu.És cert que hi ha altres llocs de gran catego-ria; la vall de Gaube amb la cara nord del Vin-hamala, la vall d’Ôo i els seus llacs i cims ialtres punts concrets són de similar catego-ria, és cert, però, una concentració tan grand’accidents, cascades, cims, parets i paisat-ges com aquí, és única. Al nord Gavarnia, alsud Ordesa, definitiu.Doncs, bé, per una de les entrades del ParcNacional d’Ordesa, la Vall de Pineta, nosal-tres accedirem al nostre tres mil anual.Arribats al balcó de Pineta, podrem admirar, ala nostra esquerra, tota la cara nord del MontPerdut i el que queda de la seva famosa gla-cera penjada. Unamicamés al sud d’aquest, hiha el Soum de Ramond i, cap al nord, hi veiemel Cilindre de Marbore i el Marboré, que prece-deixen el nostre objectiu. Aquesta visió i la delllac glaçat de Marboré amb la bretxa de Tuca-rroya que tanca el circ, pel nord, és d’una cate-goria muntanyenca de primer ordre.Des del fons de la vall, a 1.290 m, haurem decaminar de valent per arribar al balcó a

17

A dalt de l'Astazú occidental.

Puigsacalm 122C.qxd:0 7/7/14 11:46 Página 17

PUIG

SACA

LM 1

20

18

Crec que en Joan va fer la primera Lletisso-nada amb 6 o 7 anys i corria la setena o vui-tena edició. Jo, la primera en la qual vaigparticipar, va ser la novena, em sembla. Eratot un orgull acabar-la, i una gran satisfac-ció. Edició rere edició, i maleint l’any que nohi podia anar, ens hem anat fent grans. I araja hi vénen els meus fills, una nova genera-ció de lletissons que s’esperen cada anyamb emoció el primer diumenge de maig. En aquesta edició, si no m’erro, érem gai-rebé 1.300, i quan ens acostàvem amb elcotxe ja es veia que hi havia molta gent. Lasortida planera per escalfar i cap amunt.El sol ben aviat ens escalfava, era un diaesplèndid. El pas de la Cabra semblavamés aviat el peatge de la Cabra, hi haviamés cues que al de Martorell. Ens hivàrem estar ben bé 40 minuts parats. Adalt, un prat clàssic amb roures! De sem-pre m’ha agradat que, quan ens enfilemamunt i mirem cap a la Vall, veiem com totes va fent petit i la visió s’expandeix cap al’horitzó: Pirineus, Montseny, Montserrat,Canigó. Els vam veure tots.

Lletissonada al Puig Satoies i la Creu del Rabadà

...El sol ben aviatens escalfava, eraun dia esplèndid.El pas de la Cabra

semblava mésaviat el peatge de

la Cabra...

Lletissonada. Només una paraula, però plena de records i bones estones. És un ganxo que em porta alpassat, quan només tenia 7 o 8 anys i vaig treure el nas per la Vall d’en Bas. Pensar en aquell lloc i aquelltemps no ho puc separar del fet que ho vaig compartir tot amb el meu cosí, en Joan Munich. Ja fos a peuo amb bicicleta, les Carraques, els dèiem en aquells trossos de ferro amb rodes. Els seus pares tenien llo-gada una part de la Batllia, que, si no ho recordo malament, és d’Hostalets. Ja a Sant Esteve, anys des-prés, a la torre Mateu, ens vàrem iniciar i aficionar a fer excursions amb la secció jove del GECA, amb enDavid Ortiz, en Simó i en Toni Matilló. De mica en mica, racó a racó, pas a pas, la Vall d’en Bas va anar for-mant part de nosaltres. És curiós, però quan vaig cap a la Vall, per la zona d’Anglès, hi ha un punt que esveu la punta del Puigsacalm i Santa Magdalena, i al cor ja sento una fiblada. Entrar a la Vall pel túnel itrobar-te ja de cara tota la serralada, em fa somriure. I no em fa falta moure els llavis, és tot el cos querespon a una crida que no puc controlar.

A les inscripcions ja es notava que hi havia molta gent

Com que anàvem retardats, la gana es feianotar, no arribàrem a l’esmorzar fins a lesonze passades. En algunes edicions, l’es-morzar era més d’hora, al contrari d’aquestany. La parada sempre va bé, ara que, si t’hiestàs massa estona, després costa arren-car. Potser prefereixo com aquesta vegadaperquè, de fet, la feina ja estava feta, puja-des suaus, planes i la baixada. Així que undescans just per agafar forces i omplir lapanxa de manera acceptable.

Puigsacalm 122C.qxd:0 4/7/14 19:01 Página 18

El pujant de la Cabra amb les cues

PUIG

SACA

LM 1

22

19

penúltim control, en Menguis m’enxampaper escriure aquestes línies. També m’hitrobo en Simó, incombustible ell (el veigigual que fa més de 25 anys enrere), men-jant el iogurt, clàssic també de la LLetis-sonada. Després, l’últim tram, només uncontrol més i la plana. Però abans un altrecoll d’ampolla, que fa que alguns, en bai-xar, passin pel camí paral·lel a l’oficial. Lavall s’acosta i el final, també. El solescalfa, les cames fan figa, però els ullsbrillen. Perquè per cansat que un puguiacabar de la caminada, la recompensa vamés enllà d’acabar. És el que t’emportes acasa, l’olor i les remors del bosc, la visiódels paisatges; el cansament marxa endescansar. L’endemà, quan arribes a lafeina, ho fas amb una altra cara. D’algunamanera estàs més net i lleuger, com si totala brutícia hagués quedat consumida pelscamins de la Garrotxa.A l’arribada, una nova samarreta, i unsavituallaments escassos, (ens quedemsense Vichi!) potser empatx d’èxit? Bé,sigui com sigui, una Lletissonada més ales espatlles, o a les cames, tant li fa.Esperarem amb ànsia la següent, i, per-què no es faci llarg, anirem visitant la Vallamb assiduïtat. A veure a on ens portareu, us vull encorat-jar a seguir com fins ara. Ànims a tots elsque ho fan possible, i moltes gràcies perfer-nos sentir tan feliços caminant!

Xavier Vilanova Munich 2014

...Després, l’últimtram, només uncontrol més i la

plana. Però abansun altre coll

d’ampolla,que faque alguns, en

baixar, passin pelcamí paral·lel

a l’oficial.

...Esperarem ambànsia la següent, i,perquè no es faci

llarg, aniremvisitant la Vall amb

assiduïtat.

A partir d’aquí, el camí girava cap a SantMiquel de Castelló, tot i que faltava unbon tros. Sort que la pluja no havia caiguten uns dies, els camins estaven eixuts i enbon estat, es feia via. En general, en totmoment el camí va estar molt equilibrat,ni pujades molt fortes ni baixades d’aque-lles que et deixen els genolls clavats. Ambl’energia renovada, després d’una bai-xada curteta, el camí cap a l’ermita quevetlla per la vall dia i nit. El vell camí, queve de Falgars, i, entremig, Mas Pibernat.Aquella zona la tinc molt present, l’ha-víem caminada molt amb el GECA. Latanca verda, rodejada de boix i alzina,aquella mena de safareig enrunat, on tirà-vem pedres i la font que de petits obríemla tanca per mirar si hi havia tritons...Pibernat, que era refugi de bestiar, era enreconstrucció, com canvien els temps. Ésun edifici imponent. I allà mateix, en el

Puigsacalm 122C.qxd:0 4/7/14 19:01 Página 19

L

PUIG

SACA

LM 1

21

...un dia algú denosaltres va

suggerir que elgrup hauria de

tenir un nom, vamtriar el

d’Els 7 Taups.

...Les excursionsper les muntanyes

del voltant delnostre pobletambé eren

habituals, lesfèiem sempre junts

nois i noies,...

20

PUIG

SACA

LM 1

20

20

Els 7 Taups érem: Jaume Planagumà, el Profe;Joan Pujolriu, àlies en Menguis; EsteveBerga, més conegut com en Pirri; Pere Gelis,en Pericus; Josep Casals, en Barral o Barric;Salvador Carrera, en Carrera, i jo, AmadeuCreus. No cal dir que, per a les noies del Club,el nostre local estava sempre obert. Entrealtres, les més assídues eren: Rosa Dorca,Dolors Espuña, Angelina Costa, DolorsCarrera, Carme Boix, Pilar Font, Carme Turró,Tura Riera, Angelina Salavedra i LluisetaSalavedra. Escoltar i parlar de música era una de lesactivitats que més practicàvem. L’expert enaquesta matèria era en Josep Casals, que lle-gia les revistes especialitzades i estava al cas

a majoria de nois érem membres de l’OJE,Organización Juvenil Española, que era unaorganització governamental de la dictadurallavors vigent i que es definien com: “Movi-miento fundado para la hermandad y entre-namiento de los jóvenes que deseen hacerde su vida un permanente acto de servicio ala justicia y a la Patria, dentro del espíritucristiano de nuestros mayores”. Teníem elcorresponent carnet i, vist amb la perspectivadels anys, l’intent d’inculcar-nos aquells ide-als, en el nostre cas, va ser un fracàs rotund.Set d’aquests nois, els que passàvem méshores al Club i teníem una relació mésestreta, vam concloure que ens feia falta unpetit racó per a les nostres reunions particu-lars, hi havia una escala llòbrega que menavaa un cau misteriós, segurament havia sigutun antic celler, tenia una petita finestra quedonava a l’hort de les monges. Després d’una neteja a fons, posar-hi una portai una petita taula, el local estava a punt. Totesaquestes reformes es van allargar unes quan-tes setmanes i, si es van acabar, va ser gràciesa la bona feina feta per en Menguis, que ales-hores ja treballava de paleta.Molt contents i amb el nostre local en plenaactivitat, un dia algú de nosaltres va suggerirque el grup hauria de tenir un nom, vam triarel d’EEls 7 Taups. L’argument era simple, comaquests animals, nosaltres passàvem molteshores quasi sota terra. Per descomptat vamanomenar el nom de l’animal amb la variantdialectal del català oriental garrotxí, és a dir;TAUP, no TALP com correspondria a la deno-minació basada en el Fabra. En Menguis es vaencarregar de capturar un taup, fer-lo embal-samar i col·locar-lo amb tots els honors al’ampit de la petita finestra. Ara, després detants anys, encara el conserva.

Els 7 Taups i una excursió iniciàticaTot just començava la dècada dels 70 del segle passat, quan els aleshores joves del poble, nois i noies,ens trobàvem a ca les Monges, rebatejat per nosaltres amb el més prometedor i suggeridor nom delClub. La cita era gairebé diària, al capvespre per escoltar música, xerrar, jugar a ping-pong i els diumenges a la tarda, a l’antiga capella, hi organitzàvem sessions de ball.

de l’actualitat dels grups, els concerts i lesnovetats discogràfiques. Parlant d’experts, siteníem algun dubte en qüestions de coneixe-ment, acudíem a en Jaume Planagumà, queestudiava magisteri, si s’havia d’arreglar, ins-tal·lar o modificar alguna cosa, llavors el mésindicat era en Joan Pujolriu, el “manetes” delgrup i en temes d’excursionisme i muntanya,l’entès era en Pere Gelis, seguint la tradiciód’alguns membres de la seva família.Les excursions per les muntanyes del voltantdel nostre poble també eren habituals, lesfèiem sempre junts nois i noies, era una de lesactivitats preferides i de retruc calmava unamica les ires dels nostres “amics”, els caps de

L'antic camí d'Ull de Ter, a la sortida de Setcases,avui convertit en carretera cap a Vallter.

El Taup que en Menguis va embalsamar l'any 1972

Puigsacalm 122C.qxd:0 4/7/14 19:01 Página 20

PUIG

SACA

LM 1

22

plaça del Carme, d’on sortien els autocarsGüell, que anaven a Camprodon. Instal·lats al’autobús, en Barric va engegar el seu casset i,en companyia de la bona música i animadaconversa, vam arribar a Camprodon.L’objectiu d’aquell dia era Setcases, jasabíem que no hi havia transport públic i quecalia fer a peu 11 km. Vam començar a enfilarla carretera quan ja es feia fosc, cal recordarque aleshores no es feia el canvi horari d’es-tiu i d’hivern. Al casset d’en Barric, s’hi endo-llava un altaveu, que portava un altre com-pany, amb un fil llarg per poder escoltar lamúsica a un volum més alt. Passat Llanars jaera fosc del tot i només es veia la blancor dela neu als cims de les muntanyes dels vol-tants de Tregurà. Caminàvem i la músicasonava a tota potència, era d’un grup desco-negut i que ja havíem sentit a l’autocar. EnBarric va explicar que era el nou àlbum d’enNeil Young anomenat Harvest.Quan entràvem a Setcases, la nostra preocu-pació era trobar algun lloc cobert per dormir.

l’OJE, perquè era l’única cosa realment compa-tible amb l’esperit de l’organització.Mentrestant, la idea de fer una sortida al Piri-neu anava prenent forma, havia de ser unatravessa i per això necessitàvem almenystres dies festius, ja que gairebé tots treballà-vem, una altra cosa que teníem clara era queaquesta vegada les noies no ens hi acom- panyarien.Després de molts dies de propostes i discus-sions, vam decidir que la sortida seria la clàs-sica travessa Setcases-Núria per Ulldeter. Caltenir en compte que aleshores no existien nil’estació d’esquí de Vallter, ni la carretera peraccedir-hi. Vam optar per la Setmana Santad’aquell llunyà 1972. Quan les nostres intencions van ser conegu-des per familiars i amics, vam rebre totamena d’advertències de la perillositat de feraquesta travessa en aquelles dates tan pro-peres a l’hivern, però el fet que aquell any alPirineu hi havia molt poca neu, o això és elque crèiem nosaltres, a través de la vista deles muntanyes de Setcases que hi ha des dela carretera dels Hostalets.La data de la sortida s’acostava i era l’hora decomençar a preparar-nos, vam haver dedemanar motxilles, els que no teníem sac dedormir el vam comprar junt amb alguns pun-yals d’excursionista. Més endavant vam com-prar el menjar i el beure, embotits, formatge,llaunes de “fabada”, olives, cervesa i unaampolla de Green Fish, que era un licor detaronja, “pel fred”.El gran dia havia arribat. A mitja tarda delDijous Sant, Els Taups, en aquella ocasió sis,en Salvador Carrera no va venir, carregats ambles motxilles, un llum de gas, un fogó i unapetita destral, entre altres coses, vam agafarla Teisa cap a Olot i allà ens vam traslladar a la

...Després demolts dies de

propostes idiscussions, vam

decidir que lasortida seria la

clàssica travessaSetcases-Núria per

Ulldeter.

...L’objectiud’aquell dia era

Setcases, jasabíem que no hihavia transport

públic i que caliafer a peu 11 km

21

En Barric encara conserva el casset i l'altaveu

Descansant al costat del refugi d'Ull de Ter. D'esquerra a dreta; ajupits, en Menguis, l'Esteve Berga,estirat, l'Amadeu Creus, asseguts, en Pere Gelis i en Jaume Planagumà i dret en Barric.

Puigsacalm 122C.qxd:0 4/7/14 19:01 Página 21

PUIG

SACA

LM 1

21

estar una mica cansats quan vam arribar alcoll de la Marrana a 2.515 metres.El coll ens obria una nova perspectiva cap alnord-oest, amb alguns pics que en Pere Gelisconeixia, com el Freser, i els Torreneules,entre molts altres desconeguts per a tots. EnNeil Young continuava cantant, mentre nosal-tres bevíem i fèiem un mos. Quan estàvem apunt de marxar, va arribar un excursionistamolt cansat i assedegat, li vam oferir unallauna de cervesa que va acceptar agraït.També li vam preguntar pel camí i ens va dir:“Heu de travessar l’alta vall del Freser, flan-quejar la base del pic del Freser i pujar fins aun punt –que ell ens assenyalava a l’es -querra de l’esmentat pic– i després continuarper la carena”. Anys més tard vaig saber queaquell punt era el coll de Tirapits.De nou en marxa, ens anàvem acostant a lapart baixa de la vall del Freser, amb moltaneu acumulada, cada vegada feia més fred ien arribar al riu, que tan a prop del seu nai-xement és un petit torrent, el vam creuar perun pont molt bonic de neu i glaç. Anàvem fentcamí amb una suau pujada, el fred cadavegada era més intens i ja no sonava lamúsica, amb les mans balbes pel fred eramolt difícil obrir el casset i girar la cinta. Aixíque de treure l’ampolla de Green Fish i fer unbon trago, res de res. En aquells moments esva fer palès que la nostra indumentària eramés adient per passejar pel carrer Major d’O-lot que per l’alta muntanya. Els nostres jer-seis eren molt prims i les sabates massa bai-xes. Les coses encara es van complicar més amitja pujada, on el pendent era infernal, enaquest tram em va tocar portar el llum de gasi la petita destral, anava relliscant en la neu ifeia dos passos endavant i un enrere. En Pirrianava davant meu i ens anàvem lamentant dela situació, l’un: “mira que en som de burros,pocs dies que tenim de festa i els malgastem

...la pujada eracada vegada més

forta i en NeilYoung cantava

incansable, mentreen Menguis

explicava unapel·lícula quehavia vist...

...en Pere Gelis ensexplicava que hihavia uns estris

anomenatsgrampons, que es

col·loquen a lasola de les botes...

22

Vam entrar a preguntar en una fonda, la sortens va acompanyar, disposaven d’unapallissa que ens van cedir molt amablement.Després de sopar lleugerament, en Barric ensva dir que ell no podia continuar, tenia elspeus molt encetats. Ens vam ficar dins elssacs, mentre anàvem parlant de la travessa idels nous paisatges que ens quedaven perdescobrir fins a Núria.Al matí, en Barric va dir que tenia els peusmolt millor i que continuava, de bon matí vamenfilar el llarg camí cap a Ulldeter. El dia teniauna visibilitat molt bona que ens permetiagaudir del paisatge. Anàvem avançant amb laremor del riu sempre a prop, la pujada eracada vegada més forta i en Neil Young can-tava incansable, mentre en Menguis expli-cava una pel·lícula que havia vist i que nosal-tres no identificàvem, deia: “És aquella quehi surt aquell actor; l’Antonio... sí, home,l’Antonio... Quint o Qim”, al final el tal Anto-nio va resultar que era Anthony Quinn i laconya que vam fer sobre aquest fet la vahaver d’aguantar molt de temps. En guanyaraltura, les vistes de les muntanyes eren cadavegada més espectaculars i vam començar atrepitjar neu, preníem fotos amb les nostresridícules càmeres, aviat el gruix de neu s’a-nava fent més important, això indicava que elrefugi d’Ulldeter era a prop.El refugi és a 2.220 metres, el lloc ens vasemblar fantàstic, amb el pic de Bastiments isobretot el Gra de Fajol. Ens anàvem acostant a la base del Gra deFajol, la neu ho cobria tot i la pujada s’anavafent cada vegada més forta, en Pere Gelis ensexplicava que hi havia uns estris anomenatsgrampons, que es col·loquen a la sola de lesbotes per guanyar adherència i no patinar, itambé el piolet, que és una mena de pic quees clava a la neu o al gel per progressar, anà-vem avançant lentament i ja començàvem a

Els 7 Taups i una excursió iniciàtica

Un descans amb el Gra de Fajol gros de teló de fons. Eufòrics al costat del refugi i la cara nord del Gra de Fajol petit de fons.

Puigsacalm 122C.qxd:0 4/7/14 19:01 Página 22

PUIG

SACA

LM 1

22

Faltava poc pel capvespre i Núria es veia molta prop, teníem ganes d’arribar-hi. Mentrerecorríem els últims metres que ens separa-ven del santuari, la nostra preocupació, comel dia abans, era trobar un lloc cobert per dor-mir i un altre on poder escalfar-nos. La travessa, tant de temps planejada, es vaacabar quan entràvem al bar de Núria perpreguntar on podíem dormir. Ens van dir quedisposaven d’habitacions amb calefacció pera excursionistes, no ens ho vam pensar ni unmoment i en pocs minuts ja les ocupàvem.Sense perdre temps, vam treure’ns la robamolla i la vam penjar als radiadors, en pocaestona semblava un campament d’indigents.Vam sopar allà mateix, mentre comentàvemles peripècies i emocions del dia, algunscompanys asseguraven que la baixada deNoucreus a Núria havia estat el pitjor i que hohavien passat molt malament, nosaltresmanteníem que el pitjor havia estat la pujadaal coll de Tirapits, que va ser el meu viacrucisparticular, molt adient en aquell Divendres

...Tirapits a 2.791metres ens oferia

de nou mésmuntanyes i neu,

el paisatge eragrandiós, feréstec,esplèndid, sublim,però sobretot era

per… ¡ acollonir-se!

...De sobte algú vacridar ¡mireu allà a

baix! i sí, al fonsde la vall, molt

lluny, ¡ el santuaride Núria!

enmig de la neu amb aquest fred insuporta-ble, a mi no mi enganxaran mai més”, l’altre:“això és una animalada, tan bé que estaríemallà al Club amb les noies, em vénen ganesd’asseure’m a terra i dormir-me per acabaramb aquest patiment”. Algú em va deslliurardel llum de gas i de la destral, amb les manslliures les coses van millorar una mica per ami i amb gran esforç vam arribar a dalt delcoll totalment esgotats.El coll de Tirapits a 2.791 metres ens oferia denou més muntanyes i neu, el paisatge eragrandiós, feréstec, esplèndid, sublim, peròsobretot era per… ¡ acollonir-se !Després de descansar i ja més refets, vamcontinuar per la carena en direcció a ponent,la situació malgrat el fred era molt millor, elcamí tenia pocs desnivells i poca neu.Caminàvem a bon ritme quan en Pere Gelis vaexplicar que a la nostra dreta, cap al nord, hihavia els llacs de Carançà, no els vam veure,estaven coberts per la neu i el glaç. De sobtealgú va cridar ¡mireu allà a baix! i sí, al fonsde la vall, molt lluny, ¡el santuari de Núria!Alleujats, tan contents que fins i tot vampoder obrir les motxilles per beure algunacervesa, també ens vam adonar que molt aprop hi havia unes creus de ferro clavades alterra, érem al Noucreus de 2.799 m, la sor-presa va arribar quan vam comptar les creusi només n’hi havia 7.Amb la nostra fita a la vista, vam començar abaixar pel fort pendent amb molts ànims irenovades forces. Paràvem una estona perrecuperar l’alè, però en pocs minuts tornà-vem a baixar ràpidament, la neu era cadavegada més humida i ens hi enfonsàvem finsals genolls, no cal dir que teníem les sabatesplenes d’aigua.

23

Descansant al començament del coll de La Marrana. D'esquerra a dreta, en Barric, en Menguis, en JaumePlanagumà i al fons en Pere Gelis.

Damunt el llac glaçat de Núria.

Puigsacalm 122C.qxd:0 4/7/14 19:01 Página 23

PUIG

SACA

LM 1

22

perquè la visibilitat era molt reduïda, vamarribar a Ribes de Freser. Allà vam agafar el tren cap a Ripoll, el diacontinuava gris i humit, però amb la com- panyia de la música i la discussió de si hihavia Teisa des de Ripoll o havíem d’anar aSant Joan de les Abadesses, gairebé senseadonar-no-ens, vam arribar.Després de baixar del tren vam preguntar perl’autobús per anar a Olot i sí, n’hi havia unque sortia al capvespre. Quan sortíem deRipoll ja era fosc i durant el viatge ens pre-guntàvem si tan tard hi hauria alguna Teisaper anar a casa. En arribar vam comprovarque no n’hi havia cap.Ens vam quedar a dormir a Olot, dessota unsassecadors de plaques de guix, a la falda delvolcà Garrinada.L’endemà, dia de Pasqua, després de llevar-nos i recollir-ho tot, ens vam dirigir cap a laTeisa i allà ens vam separar d’alguns com-panys que es quedaven per jugar un partit defutbol, i amb un: “¡ Ja ens veurem aquestatarda al Club !” Vam posar punt i final a aque-lla sortida.D’aquella experiència vam aprendre que al’alta muntanya s’hi ha d’anar ben equipat iben preparat, també al llarg d’aquests anys,entre tots, hem après a canviar aquella pàtriamesquina i estreta de l’OJE, per la nostrapetita pàtria d’horitzons oberts.Mentre acabo aquest escrit, entre boirososrecords, sona de fons el Harvest de NeilYoung, que va ser, d’alguna manera, la bandasonora d’aquella petita gran aventura.

AAmadeu Creus Torras - Taup 6

...vam serconscients delsperills de l’alta

muntanya i que siel dia abans a latarda ens hagués

agafat allà daltuna situaciósemblant, no

hauríem vist elsantuari...

...D’aquellaexperiència vamaprendre que al’alta muntanya

s’hi ha d’anar benequipat i ben

preparat...

24

Sant, però les discussions no van durarmassa, estàvem molt cansats i ens vam posara dormir.L’endemà ens vam llevar recuperats del tot idesprés d’esmorzar vam sortir a passejar a lavora del llac, que tenia gran part de la sevasuperfície glaçada. Ens hi vam endinsar unmetre, més o menys. El paisatge era magní-fic, malgrat que el cel es començava a tapar,vam fer algunes fotos amb el santuari al fons,després, jo no sé per quin motiu havia tret elpunyal de la funda, però el cas és que se’m vaescapar de les mans i va caure entre l’aigua iles roques, sense cap possibilitat de recupe-rar-lo. Aquest fet el van aprofitar els com-panys per fer broma, del que m’havia durat elmaleït punyal i que la funda buida penjada ala cintura em quedava molt bé. Havia arribat l’hora de tornar al santuari, elcel s’havia tapat del tot i les muntanyescobertes pels núvols ja no es veien i desprésde recollir tot el material, quan sortíem del’edifici, nevava lleugerament. En aquellsmoments vam ser conscients dels perills del’alta muntanya i que si el dia abans a latarda ens hagués agafat allà dalt una situa-ció semblant, no hauríem vist el santuari i latravessa podia haver acabat tràgicament.Vam dinar a sopluig de l’ermita de Sant Gil,vam encendre el fogó de gas i amb la paellavam escalfar la “fabada”.Era l’hora d’anar a l’estació del cremallera icontinuava nevant. El viatge de baixada vaser avorrit, el tren estava massa ple per posarmúsica i tampoc podíem gaudir del paisatge

L'endemà ja descansats pixant de cara a Núria.

Puigsacalm 122C.qxd:0 4/7/14 19:02 Página 24

PUIG

SACA

LM 1

22

25

QUINOABELLESA I BENESTAR

GEMMA, 679 060 319C/ d’Olot, 21SANT ESTEVE D’EN BAS

La bellesa que ens corre per dins és la bellesa que expressem per fora, és l’equilibri de l’ésser humà.La teràpia és salut, i la salut ens dóna bellesa. Una bellesa diferent per a tothom, ningú és igual i ningús’ha d’assemblar a ningú, cal un bon equilibri i buscar la felicitat.

TERÀPIES CORPORALSQUIROMASSATGE: massatge manual corporal, activa lacirculació sanguínia i limfàtica, descontracturant, actuasobre el físic i el psíquic, activa l’energia del cos, regula eldolor...

ESPECIALITZADA EN DRENATGE LIMFÀTIC MANUAL MÈTODEVOODER: massatge molt suau amb pressions rítmiques,actua directament sobre el sistema limfàtic. Elimina toxinesi líquids, per problemes circulatoris, edemes o inflors als tur-mells, actua sobre el sistema nerviós i el sistema immu-nològic...

REFLEXOLOGIA PODAL: treballa a partir de punts refle-xos. Estimula l’òrgan i/o el sistema desharmònic. Equilibra elfuncionament del nostre organisme.

ANTICEL·LULÍTIC = MADEROTERÀPIA

REDUCTOR = VENTOSES

PÍLING CORPORAL (HIDRATACIÓ)XOCOTERÀPIA (MOLT HIDRATANT)EMBOLCALL DE TÒFONA (MOLT NUTRITIU)EMBOLCALL DE FANG NEGRE (ANTIINFLAMATORI)

TRACTAMENTS FACIALS

• ESPECIALITZADA EN LA TÈCNICA KOBIDO(escot, coll i facial, lífting facial japonès antic camíde la bellesa) !!!

— ANTI AGE

— OXIGENANTS

— HIDRATANTS

HIGIENES FACIALSDEPILACIONS HOME / DONA, AMB CERA CALENTA ITÈBIA

MANICURAPEDICURA

DIETISTA: DIPLOMADA EN DIETÈTICA I NUTRICIÓFOTODEPILACIÓ LÀSER UPL

Puigsacalm 122C.qxd:0 4/7/14 19:02 Página 25

PUIG

SACA

LM 1

22

El punt de trobada va ser a l’Escola Vernta-llat a dos quars de nou del matí. Després depassar llista, vam organitzar cotxes per diri-gir-nos al coll de Barcons, on allà comença-ria la nostra aventura.

...havien de portaraigua, un bon

entrepà i sobretotmoltes ganes decaminar i passar-

s’ho molt bé...

...Vam començar acaminar per un

camí ample, finsarribar a una granesplanada plena

d’arbrescentenaris...

26

Fageda de la Grevolosa i Sant Nazari

E

SORTIDA CONJUNTA GECA MAINADA I L’ESCOLA VERNTALLAT

l diumenge 25 de maig, la secció de la mai-nada del GECA va dur a terme la seva dar-rera sortida de la temporada. En aquestaocasió, vam comptar amb l’acompanya-ment dels petits de l’escola Verntallat, des-prés que alguns monitors de la secció mai-nada van anar a l’escola a fer la presentacióde les activitats del grup GECA, i s’aprofitàl’ocasió per explicar que a la propera sor-tida estaven convidats a caminar amb nos-altres al bell mig de la Fageda de la Grevo-losa, i com a excepció podien venir acom-panyats de familiars i amics. Només haviende portar aigua, un bon entrepà i sobretotmoltes ganes de caminar i passar-s’ho moltbé. La xerrada va tenir un gran èxit, ja queel dia de la marxa entre familiars i alumnesvam obtenir un gran grup.

El grup a Sant Nazari

En Simó ens va comentar que aquesta sor-tida era al revés, començaríem amb unabaixada i que a la tornada trobaríem lapujada. Vam començar a caminar per uncamí ample, fins arribar a una gran espla-nada plena d’arbres centenaris, on en Simóens va explicar alguna que altra història.

Puigsacalm 122C.qxd:0 4/7/14 19:02 Página 26

PUIG

SACA

LM 1

22

Quan vam arribar una altra vegada a coll deBarcons, en Simó va dir que era molt d’horai que ens arribaríem fins al Salt de Roure, jaque es trobava a pocs minuts del lloc onens trobàvem. Vam pujar al cotxe i el vamaparcar un xic més avall, concretament justal cim dels túnels de Barcons. Al cap de 20minuts de camí, amb alguna que altra cai-guda, vam arribar al Salt del Roure, estavapreciós, baixava un salt d’aigua amb forçacabal, perquè uns dies abans la pluja havia

...Ens trobàvem jaal bell mig de la

Fageda de laGrevolosa, amb

aquells arbres tanalts i plens de

fulles...

...vam arribar alSalt del Roure,estava preciós,baixava un salt

d’aigua amb forçacabal...

Ens trobàvem ja al bell mig de la Fageda dela Grevolosa, amb aquells arbres tan alts iplens de fulles que ens obstaculitzaven lapresència del sol. Després d’un breu descans de 10 minuts iben refrescats, vam continuar la caminadaque ens portà a la capella de Sant Nazari.En arribar, tots vam treure el nostre magní-fic entrepà, el qual ens el vam cruspir ambtota tranquil·litat i amb un tres i no res.Després de fer guerra d’herbes i d’algunarebolcada per terra, vam immortalitzar elmoment amb una foto de grup just aldavant de la capella. Es va aprofitar el moment de descans perfer la presentació del grup i dels monitorsamb els nous acompanyants, pares i mares,i quins eren els objectius de la secció demainada. Seguidament vam reprendre el camí,aquesta vegada tocava pujada, ja estàvemavisats i els bufets era la tònica general.

27

La mainada al Salt del Roure.

fet acte de presència i, com és habitual enaquest casos, hi havia força fang. Alguns,els mes valents, van posar els peus enremull tot i que l’aigua era molt freda. Després de contemplar uns minuts el bonicpaisatge, vam tornar a reprendre el camíper anar a cercar de nou els cotxes i tornarcadascú a casa seva.La sortida conjunta va ser tot un èxit i elsnous caminaires van quedar molt contents.Esperem, la temporada que ve, comptarnovament amb aquests nous excursionis-tes. El nostre objectiu és conèixer millor elsindrets i les muntanyes del nostre entorn ipassar alhora un matí molt divertit.

Ester Mulí PlanagumàMonitora GECA mainada

Puigsacalm 122C.qxd:0 4/7/14 19:02 Página 27

PUIG

SACA

LM 1

22

28

Fitxes sortides segon trimestre 2014

XXXV LLETISSONADA4 de maig de 2014 - 1.289 participants

Horari efectiu: 5,56 h - Horari total: 6,25 h

Itinerari: Sant Esteve d'en Bas, la Rovira, pujantde la Cabra, coll de Padró, puig Satoies, coll d'Uran, creu de Rabadà, font Sorda, la Faja, molíde la Faja, font de la Fageda, la Batllia, Pibernat,l'Esquei, Espasens, els Hostalets d'en Bas, pontde can Benet i Sant Esteve d’en Bas.Altura màx: 1.264 m – Altura mín: 485 m Desnivell acumulat: 1.043 mQuilòmetres: 20,800 – Mitjana: 3,7 km/h

Temps: bon temps

SANT MIQUEL DE LES FORMIGUES(Sant Hilari Sacalm)18 de maig de 2014 – 28 participants

Horari efectiu: 4,57 h – Horari total: 6,05 h

Itinerari: can Calabrés, torrent de la Font delGavatx, can Pla, el Borrell, Sant Miquel de Sol -terra o de les Formigues, font Saguarda, coll deLlavanyes, can Pla i can Calabrés.

Altura màx: 1.206 m – Altura mín: 625 m

Desnivell acumulat: 715 m

Quilòmetres: 17,157 – Mitjana: 3,7 km/h

Temps: Bon temps

XXXVII EMBARDISSADA5 d’abril de 2014 - 775 participants

Horari efectiu: 6,52 hores Horari total: 7,58 hores

Itinerari: Sant Pau de Segúries, collada del Faig,coll d’Aura, coll de l’Alec, coll de Canamar, coll dela Bau, el Seguer, ca l’Andal, Santa Maria de Bolòs,la Maso, coll de Bolòs, mas Blanc, la Tosquera, collde la Creueta, els Oms, pla de la Brossa, coll deSant Antoni, Sant Antoni, pla de Bonaire, colletd’en Sivilla, collada del Remei, puig de Dot, canPeric, el Caburo i Sant Pau de Segúries.

Altura màx: 1.360 m – Altura mín: 612 m

Desnivell acumulat: 1.290 m

Quilòmetres: 26,699 – Mitjana: 4,094 km/h

Temps: bon temps

RUTA DE L’EXILI18 d’abril de 2014 - 57 participants

Horari efectiu: 2,58 hores

Horari total: 4,06 hores

Itinerari: aparcament de la Vajol, monument a l’E-xiliat, la Vajol, Restaurant Manrella-Comaulis,font del Cucut, monument del coll de Lli, les Illes,coll de la Manrella, can Quera, la Vajol.

Altura màx: 742 m

Altura mín: 384 m

Desnivell acumulat: 375 m

Quilòmetres: 9,324 – Mitjana: 3,6 km/hora

Temps: bon temps

Puigsacalm 122C.qxd:0 4/7/14 19:02 Página 28

PUIG

SACA

LM 1

22

SORTIDA A LA SERRA DE BUSA1 de juny de 2014 – 30 participants

Horari efectiu: 4,02 h

Horari total: 5,27 h

Itinerari: pla de Rial, pla de la Basa, clot delsTolls, el Capolatell o presó de Busa, el Capolat,roc del Migdia, cim de Cogul, serrat de la Llebre,escala de Busa, cingles de Busa i pla de Rial.

Altura màx: 1.526 m – Altura mín: 1.210 m

Desnivell acumulat: 620 m

Quilòmetres: 14,081 – Mitjana: 3,5 km/h

Temps: bon temps

BANYOLES – Sortida de St. Bernat14 de juny de 2014 - 34 participants

Horari efectiu: 2,20 h – Horari total: 4,05 h

Itinerari: passeig Dalmau, turó de Porqueres, lla-cuna de can Morgat, llacuna d’en Margarit, lla-cuna de l’Aulina, puig Clarà, els Tenyers, parc deles Cigonyes, estanyol gran de Montalt, estanyolpetit de Montalt, estanyol de Cendre, font de laPuda, passeig Dalmau.

Altura màx: 326 m – Altura mín: 175 m

Desnivell acumulat: 155 m

Quilòmetres: 8,112 – Mitjana: 3,6 km/h

Temps: Bon temps

29

Puigsacalm 122C.qxd:0 4/7/14 19:02 Página 29

SocialsPU

IGSA

CALM

122

30

La flama del CanigóAquesta flama, que simbolitza lapermanència i renovació de lanostra llengua, avui de nou ame-naçada, va servir per encendre elfoc de Sant Joan previ cant d’ElsSegadors. Després hi van haverfocs i coca per a tothom.

Medalla de l’esportEl dia 6 de juny, en Joan Blanch, soci del GECA, va serguardonat amb la Medalla de l’esport de les comar-ques gironines.Membres de la directiva del GECA el van acompanyaren aquell moment tant emotiu.

Portadors de la flama, a Olot

El 15 de maig passat, la junta delGECA acordava, per unanimitat,l’organització, conjuntament ambla Fundació A Bosch, per al 2015d’una nova prova esportiva demuntanya.Aquesta prova consistirà en unamarató, una mitja marató de mun-tanya i probablement una cursa de10 km. Trenta-cinc anys després de fer laprimera LLETISSONADA, aquestas’ha convertit en la marxa popularde referència. Però just ara quehem tocat el cim ens adonem queens calen nous aires. A poc a poc,però de manera constant les mar-xes populars, excepte la LLETISSO-NADA, van perdent força. Latendència actual són les provescompetitives i d’ultra resistència.Nosaltres ja fa temps que teníem eldesig d’organitzar una prova espor-tiva relacionada amb la muntanyaamb una orientació d’acord ambles tendències actuals. El BASEXTREM va ser un primer pas que

no va sortir bé, el PUIGSACALMEXTREM funciona, però no és unaprova 100% de l’entitat. He de reconèixer que, en elsúltims dos anys, he perseguitaquesta idea una mica obsessiva-ment i he pressionat i fustigat elpresident, en Sergi Plana, perquèem donés suport en aquest nouprojecte. En Sergi, des del primermoment, sempre ha cregut enaquest projecte i li ha donatsuport.Doncs bé, a la primavera de l’anyvinent tindrem una nova provaesportiva de muntanya a l’entitat.Això ha estat possible perquè alsnostres desitjos hi hem afegit l’es-perit solidari de la FUNDACIÓ A.BOSCH. És a dir, organitzarem unaprova i el que recaptarem aniràdestinat a una entitat solidària, laFUNDACIÓ A. BOSCH.L’any 2004, NOEL ALIMENTARIAS.A.U., veient l’oportunitat d’apor-tar valors a la societat, va decidircrear la FUNDACIÓ A. BOSCH dedi-

cada a la col·laboració en projectesde recerca mèdica infantil.La FUNDACIÓ A. BOSCH, té com aobjectiu promoure la investigació ila recerca de solucions mèdiques,biomèdiques i quirúrgiques a lesmalalties infantils i en general con-tribuir al benestar de les personesdurant la vida. Aquesta fundació va ser creada perl’empresa NOEL en memòria delque va ser el seu impulsor AlbertBosch Sala, pare de l’actual direc-tora general Anna Bosch Güell.El principal eix en què treballa laFUNDACIÓ, dia rere dia, és la inves-tigació.La FUNDACIÓ A. BOSCH és un enti-tat sense ànim de lucre.Al GECA estem orgullosos de podercol·laborar en un projecte comaquest.En propers números de PUIGSA-CALM us anirem explicant com vaevolucionant aquest tan il·lusionant.

Pere Gelis

Nova prova esportiva de muntanya per al 2015Probable títol: “CAMES DE FERRO AL PUIGSACALM”, competeix amb nosaltres per alimentar l’esperança!

31 d’agost, XXXIV APLEC DE LA LLETISSONADADiumenge, 31 d’agost, dinar de germanor de socis isimpatitzants del GECA. El menú serà semblant ald’altres anys. Preus populars. Informació als telè-fons 972690399 i 972690397. Tothom hi és convidat.

11 de setembre

DIADA NACIONAL DE CATALUNYACanvi de Senyera al Puig de Sant Antoni. Sortida dellocal social a les 10 del matí. Seguidament esmorzar.Programes a part.

FESTA MAJOR DE SANT ESTEVE D’EN BASEl GECA, conjuntament amb la comissió de festes,organitzarà alguna activitat. Al local social, hi hauràexposició de fotografies. Per a més informació consulteu la nostra pàginawww.geca.cat

Nota de secretariaEl local social romandrà tancat per vacancesdel 16 de juliol al 20 d’agost.

Puigsacalm 122C.qxd:0 4/7/14 19:02 Página 30

31

PUIG

SACA

LM 1

22

Sortides socials

Dia 13: PUIGLLANÇADAITINERARI: aparcament pla d’Ayella, collada delPadró, Costa Rasa, torrent Negre, Puigllançada,Costa Rasa, collada del Padró i aparcamentDURADA: 4.00 hores de marxa efectivaVOCAL: Joan JuanolaSORTIDA: 6.00 hores del local social del GECA

6.15 hores de l’aparcament del ConsumTelèfon: 972 26 02 49 i 972 69 03 99

Dia 27 : SORTIDA A VALLTER 2000ITINERARI: Vallter 2000, clot de la Xemeneia, collde la Geganta, puig d’Ombriaga, pla d’Ombriaga,serra Gallinera, pic de l’Isard, portella de Mantet iVallter 2000. DURADA: 5.00 hores de marxa efectivaVOCALS : Bretcha i QuimSORTIDA: 6.00 hores del local social del GECA

6.15 hores de l’aparcament del ConsumTelèfon: 972 27 41 89 i 972 69 03 99

Dies 2, 3 i 4 d’agost: 3.000 D’ESTIUConcentració el dissabte 2 d’agost al Parador deTurisme de la Vall de Pineta per sopar tots junts.Un grup dorm en aquest mateix establiment i ungrup en hotels del poble de Bielsa a 14 km.El diumenge sortirem des d'aquest mateix Paradorcaminant: Vall de Pineta, camí en direcció nord perguanyar el desnivell fins el Balcó de Pineta, Llac deMarboré, coll dels Astazús, Astazú occ, Astazú or iretorn per el mateix itineràri.DURADA: 7.45h de marxa efectivaVOCAL: Pere Gelis, Josep Juvanteny i altres mem-bres de la secció de jovent.Tels: P. Gelis: 659 535 110 - J. Juvanteny: 679 916 055Menguis: 972 690 399

Dia 16: SANT MARTÍ XIC (Nocturna)ITINERARI: Sant Hipòlit de Voltregà, bassa dels Plà-tans, collet de Serratosa, Bauma, castell de Vol-tregà, Sant Martí Xic, bassa de la Miranda, masSerratosa, font del Roser, creu del Morral, font de laSala i Sant Hipòlit de Voltregà.DURADA: 3.50 hores de marxa efectivaVOCALS: Pere Plana SORTIDA: 18.30 hores del local social del GECA Telèfon : 972 26 75 10 i 972 69 03 99. Durant la marxa, hi haurà sopar fet pels cuiners delGECA. Cal apuntar-s’hi abans.

Dia 31: SANT MIQUEL DE CASTELLÓ(Aplec del GECA) ITINERARI: Sant Quintí, la Rovira, pujant de laCabra, morro de la Tossa, Sant Miquel de Castelló,l’Esquei de Sant Miquel, Espasens i Sant QuintíDURADA: 3.00 hores de marxa efectivaVOCALS: Joan Juanola i Quim BarconsSORTIDA: 8.00 hores del matí de l’ermita de SantQuintí. Telèfons: 620 052 956 i 609 943 888

Dia 14: FONT DE LA TOSCA - TORRENTDE LA MASICAITINERARI: Vallfogona, font de la Tosca, l’era debatre d’en Paixana, bauma del Boer, el Saltant,torrent de la Masica, salt de la costa de Llastonosa,casa de Llastonosa, coll de la Bauma, teuleria delPinatar i Vallfogona

setembre

agost

juliol

muntanya

Dissabte 5 i diumenge 6ACAMPADA AL REFUGI CORRAL BLANCITINERARI: Dissabte 5 de juliol: Refugi CorralBlanc - Collet de les Barraques - Font de l'homeMort - Cova de les Encantades (recorregut inte-rior de 864 m). Diumenge 6 de juliol: Refugi Corral Blanc - PuigDòria. SORTIDA: Can Tista (part del darrere).HORARI DE SORTIDA DISSABTE: 10.30 hHORARI D’ARRIBADA DIUMENGE: 18.00 hHORES DE MARXA EFECTIVA DISSABTE: 3.30 hHORES DE MARXA EFECTIVA DIUMENGE: 3.30hVOCALS: Monitors secció de Mainada.Preu aproximat de 39 a 42 € (inclou ½ pensió ipícnic).

Dia 31: SORTIDA AMB BICICLETAITINERARI: Sant Esteve d’en Bas, les Preses,baixador de Codella, fonts de Sant Roc, baixa-dor de Codella, veïnat Cirera, Puigpardines, LaCooperativa, i Sant Quintí.SORTIDA: Can Tista (part del darrere).HORARI DE SORTIDA: 9.00 hHORES DE MARXA EFECTIVA: 3 hVOCALS: Simó Sala, Ester Mulí, Laia Amat,Gorka del CorralAl final, a Sant Quintí, se seguiran els actes del’Aplec de la XXXV Lletissonada. Tothom quevulgui es podrà quedar a dinar.

Dia 28: COLLET DEL MACIÀITINERARI: Sant Joan dels Balbs, camí de laCaseca, la Caseca, coll sa Batalla, Sant PereMàrtir, collet del Macià, coll de Massegur, i SantJoan dels BalbsSORTIDA: Can Tista (part del darrere).HORARI DE SORTIDA: 8.00 hHORES DE MARXA EFECTIVA: 3 hVOCALS: Sergi Plana, Xevi Juanola, Iris Carbo-nés, Marta Bonamaison

setembre

agost

juliol

CALENDARI DE MARXES i CURSES

19 juliol Nocturna a les Planes - GELP de les Planes

15 agost 22a Cursa POPULAR FESTES DE SANT ROC - (6,2 km) - AV de Sant Roc, d'Olot

24 agost 30è Cros POPULAR D'ESTIU - (Cursa per categories) - Club Atletisme Pescallunes

31 agost 4a Cursa POPULAR de VERNTALLAT - (9 km)La Vall d'en Bas - Comissió de Festes i AV de Verntallat

14 setembre 26a PUJADA A ST. FERRIOL - Sortida de Besalú - (7 km)

28 setembre 6a VOLTA PELS VOLCANS D'OLOT - (13,3 km) - Centre Excursionista d'Olot

DURADA: 3.30 hores de marxa efectivaVOCALS: Joan Teixidor i Quim BarconsSORTIDA: 7.15 hores del local social del GECA

7.30 hores de l’aparcament del Consum Telèfon: 619 587 717 i 609 943 888

Dia 28: TOSSA DE PUJOLRIU (Aplec deSant Quintí)ITINERARI: les Canameres, riera de Falgars, Tossade Pujolriu, font de les Marrades, els Bertrans iles Canameres. DURADA: 3.00 h. marxa efectivaVOCALS: Jaume BagóSORTIDA: 7.45 hores del matí del local social GECATelèfon: 972 69 03 99 i 972 69 03 97. En acabar lacaminada, qui vulgui es pot quedar a dinar a l’A-plec de Sant Quintí. Cal apuntar-se abans.

Dissabte 12 i diumenge 13 de JuliolCONGOST DEL MONT-REBEI SORTIDA: Can Tista (part del darrere).HORARI DE SORTIDA DISSABTE: 10.00 hHORARI D’ARRIBADA DIUMENGE: 18.00 hHORES DE MARXA EFECTIVA DIUMENGE: 5 hVOCALS: Monitors secció de jovent.El dissabte es farà una activitat amb caiac pelpantà de Canelles, l’endemà caminarem per laruta del congost de Mont-rebei.Preu aprox. De 100 € a 140 € (depenent del càm-ping i del transport). Quan s’aproximin les dates i si ens envieu uncorreu a us farem arribartota la informació de l’acampada, el lloc, el mate-rial a portar, la roba, el preu etc.

Dia 31: SORTIDA AMB BICICLETA (veure secció de mainada)VOCALS: Ariadna Bartina, Mercè Flores

Dia 28: STA. MAGDALENA pels GanxosITINERARI: Joanetes, Sant Romà, Puig del Soi, elBarret, Ganxos Nous, Santa Magdalena, GanxosVells, el Barret, Joanetes.SORTIDA: Can Tista (part del darrere).HORARI DE SORTIDA: 8.30 hHORES DE MARXA EFECTIVA: 4h30.VOCALS: Josep Juventeny, Francesc Bach, LauraCorominas, David Fernández.

setembre

agost

juliol

jovent

Puigsacalm 122C.qxd:0 4/7/14 19:02 Página 31

Carretera de Vic, 20, nau núm. 4

Tel. 660 89 69 84 - Fax 972 69 05 27

17176 SANT ESTEVE D’EN BAS

Restaurant • Habitacions

Tel. 972 690 06417176 JOANETES (La Garrotxa)

fondabarris.com

• DE J O A N E T

ES

•

Ben bé

d’Olot !

Sant Rafel, 5 - Tel. 972 26 08 59

C/ Roser, 5 - Tel. 972 26 10 61C/ Sant Esteve, 8 - Tel. 972 26 35 36

Llibreria Ma. Antònia

AL VOSTRE SERVEI

c/ Olot, 28

Tel. i Fax 972 69 10 36

SANT ESTEVE D’EN BAS

AllotjamentsColomeri Cullell

Mas Mastornell, s/n - 17176 Sant Esteve d’en Bas

Tel. 972 690 606 - Fax 972 690 267

www.allotjamentsrurals.com

info@allotjamentsrurals.com

PUIG

SACA

LM 1

22

32

Serrallleria i construccions metàl·liques • Fusteria en acer i acer inox amb pont tèrmicBaranes, models i sistemes • Tancaments, portals, façanes i cobertesMobiliari i focs • Automatismes i controls d’accés • Treballs de forja

Tel. 6557 42 55 74 • C. Ample, 41, 17176 Sant Esteve d’en Bas (Girona)prat@serrallers.net

Puigsacalm 122C.qxd:0 4/7/14 19:02 Página 32

C O M P L E M E N T S

Ctra. d’Olot a Vic, 20 - SANT ESTEVE DE BAS

Tel. i Fax 972 69 04 02 - Mòbil 619 07 43 60

e-mail: naspcomplement@terra.es

Anàlisi / Disseny de Soft

SERVEIS INFORMÀTICS

Passeig de Barcelona, 3 - 2n 2a - 17800 OLOT (Girona)

Tel. 972 26 14 46 - Fax 972 26 61 32

E-mail: info@adssl.com Web: www.adssl.com

c/ La Fageda, 17 (Pol. Ind.)17178 LES PRESES

Tel. 972 69 30 97 - Tel./Fax 972 69 36 29www.taller-reyes.com

Josep Compte PalomeraGERENT - Tel. 608 73 34 90

Pol. Ind. Matabosch - C. del Ter, 129 - Apt. Correus 2608570 Torelló (Barcelona) - Tel. 93 859 11 72 - Fax 93 850 49 53

info@tctorello.com - www.tctorello.com

Horari feiners 8,30h a 14 h - 16 h a 19,30 h

Horari festius 8,30 h a 14 h

Per trucar fins a les 19 h - Dilluns tancat

C/ Sant Rafel, 52 - 17800 OLOTTel. 972 26 95 64 - Fax 972 27 11 59

C/ Pare Lluís Rodés, 13 - Te. 972 87 72 7317430 SANTA COLOMA DE FARNERS

e-mail: font@base.netwww.fontesports.com

33

PUIG

SACA

LM 1

22

Puigsacalm 122C.qxd:0 4/7/14 19:02 Página 33

TALLER MECÀNICCtra. dels Martins, 24 - St. Esteve d’en Bas

17176 (Girona) - Tel. i Fax: 972 691 146Mòbil: 630 970 734 - basmotorsc@gmail.com

Joan Maragall, 1517176 SANT ESTEVE DʼEN BAS

PUIG

SACA

LM 1

22

34

Puigsacalm 122C.qxd:0 4/7/14 19:02 Página 34

anna puigdevall

Plaça Clarà, 12,

entresol

Tel. i fax 972 27 21 33

17800 OLOT

Carrer Olot, 17 - 17176 SANT ESTEVE D’EN BAS

Tel. 972 690 150 - Fax 972 691 047

Línea BBVA 902 22 44 66 / www.bbvanet.com

MOBILIARI DʼOFICINA, FOTOCOPIADORES,FAX, PROJECTORS VíDEO, AUTOIMPRESSORES,AUDIOVISUAL, COPISTERIA, MATERIAL ESCOLAR

I DʼOFICINA, VENDA AL MAJOR I DETALL

Ctra. de Riudaura, 14 - 17800 OLOTTels. 972 26 86 65 - 972 26 86 25 - Fax 972 26 09 59

info@copiolot.com

RESTAURANTBRASERIA

Esmorzars · Dinars · Sopars

TANCAT ELS DIUMENGES

C/ Vic, 10

Tel. 972 690 066

17177 ELS HOSTALETS D’EN BAS (Girona)c/ de Vic, 18 - Tel. 972 69 00 06 - Fax 972 69 04 03

e-mail: hostalet@agtat.es - 17177 Els Hostalets d’en Bas (Girona)

C e n t r e d e f i s i o t e r à p i a

A n n a R o d r í g u e z

Tractaments per a problemes d’esquenaLesions esportivesDolors musculars i articulars

C/ d’Eugeni d’Ors, 16 (baixos 2a) - SANT ESTEVE D’EN BASTel. 972 69 08 78 / 652 65 08 86 • fisiobas@fisioterapeutes.org

35

PUIG

SACA

LM 1

22

Per reservar taula al tel. 972 69 10 39SANT PRIVAT D’EN BAS

BAR

DE L’AGROBOTIGA

Productes frescos i de qualitat, vedella de pastura, porc de rebost, pollastre de pagès, xai de ramat, embotits artesans, patates i fesols de la Vall d’en Bas i verdures de l’hort.

Restaurant

Puigsacalm 122C.qxd:0 4/7/14 19:03 Página 35

Puigsacalm 122C.qxd:0 4/7/14 19:03 Página 36