LA REVISTA DELS GESTORS ADMINISTRATIUSNúmero 1 - 2017

P. 15

CONVENI AMB LA CONSELLERIA D’INTERIOR

P. 16

BENVINGUDA ALS NOUS GESTORS ADMINISTRATIUS

“La relació entre la Universitat i els col·legis professionals és molt important”XAVIER PONS, degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (UB)

2

EL

GE

STO

R

Sembla que va ser ahir que ens felicitàvem les festes i ja estem encetant el segon trimestre de l’any. El temps passa molt de pressa, i més si tenim en compte el ritme de treball que portem a les nostres gestories. Però la funció del Col·legi és reflexionar, analitzar i fer un pas endavant amb l’únic objectiu d’obrir més camins que proporcionin nous camps d’actuació i nous sistemes de treball que marquin la diferència respecte d’altres col·lectius afins a la nostra professió.

En aquest sentit, el 2016 hem posat en funcionament dos serveis estratègics per als gestors administratius: Gestors RA, gràcies al qual podem emetre certificats digitals des dels nostres despatxos, i Gestor de Proximitat, que permet accedir a un segment de mercat amb unes necessitats especials. Tots dos han estat un èxit, ja que en pocs mesos més de cent gestories emeten certificats digitals i Catalunya és capdavantera en nombre de gestors certificats per atendre clients amb alguna discapacitat.

D’altra banda, el 2017 també es presenta ple de projectes nous que esperem que es facin realitat i tinguin la mateixa acollida que els anteriors. Això voldrà dir que anem pel bon camí i que la nostra professió continua essent un referent per a la societat i per a l’Administració.

Aprofitem aquesta evolució perquè, entre tots, posicionem molt més i millor la nostra marca, les dues lletres que marquen la diferència: GA. Si apliquem aquest logotip al costat del nom professional aconseguirem augmentar la nostra visibilitat i que la societat ens identifiqui com el que som: professionals amb formació i experiència que oferim el millor servei als nostres clients.

EDITORIAL

SUMARI

PRESIDENTAlfonso Lluzar López de Briñas

DIRECTORAVanessa Mena

COMISSIÓ REVISTACarme DalmauCristina CalvoCarme ElenaMontse Flores Concha FortezaMarc GiménezMarina RocabrunaAurora RodésFrancisco TorresSònia Villar

COL·LABORADORSSonia QuintanaChantal Rabat

FOTOGRAFIESPhotoAltoBit ComunicaciónMavi ArsalaguetRamon Vilalta

COORDINACIÓ PUBLICITATBit ComunicaciónJosep Tarradellas, 15508029 BarcelonaTel.: 93 363 64 64

EDITACol·legi Oficial de Gestors Administratiusde CatalunyaPl. Urquinaona, 6, 6a planta08010 Barcelonacolcatalunya@gestors.cat

DISSENY GRÀFIC I PRODUCCIÓBit Comunicaciónmmeca@grupobit.com

DIP. LEGAL: B-44973-92

En cap cas l’opinió expressada en els articles publicats a El Gestor ha d’entendre’s com a opinió del Col·legi de Gestors Administratius,sinó exclusivament dels seus autors.

El Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya és propietari dels drets de propietat intel·lectual i industrial dels continguts de la revista El Gestor, així com dels elements que conté. Atès el que disposa la Llei de propietat intel·lectual, queden expressament prohibides la reproducció, distribució i comunicació pública, inclosa la modalitat de la posada a disposició, de la totalitat o part dels continguts de la revista El Gestor, en qualsevol suport o per qualsevol mitja tècnic, sense l’autorització expressa i per escrit del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya. L’autorització de reproducció parcial o total requerirà obligatòriament citar-ne l’autoria i la procedència.

Fe d’errades: El nom correcte del vicesecretari del Consell de Col·legis Oficials de Gestors Administratius de Catalunya és Jaume Vilanova i Font

Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunyacolcatalunya@gestors.catwww.gestors.cat

ENTREVISTA OPINIÓ OPINIÓ03 06 09

Xavier Pons, degà de la Facultat de Dret de la UB

ACTUALITATS COL·LEGIALS

15

Conveni amb la Conse-lleria d’InteriorActe de benvinguda Proves d’accés 2017Jornada sobre la Llei general tributària

MITJANSAL DIA 19

Nova campanya de transports

Coaching, acció i transformació

LLEURE i CULTURA

23

El Col·legi i les arts escèniquesDagoll Dagom

Novetats en matèria comptable

Procediment administratiu comú de les administracions públiques

OPINIÓ 10

Revisió de sentències fermes de clàusules sòl

ELS NOSTRESGESTORS

12

Jordi FreixedasOlesea Sircu

EDITORIAL

Alfonso LluzarPresident del Col·legi Oficial de Gestors Administratius

de Catalunya

14SEVEIS

Gestors RA

3

EL

GE

STO

R

ENTREVISTA

Com a degà, quins són els reptes que voldria acomplir durant el seu man-dat? Quins ha aconseguit durant el primer any?

La Facultat de Dret fa molts anys que ha entrat en una senda modernitza- dora per oferir més ensenyaments, més graus i més màsters oficials, amb l’ob-jectiu d’atendre les demandes socials, gràcies també al nou context de l’Es-pai Europeu d’Educació Superior.

Hem volgut continuar la dinàmica d’es-tar més al servei de la societat, d’obrir les nostres portes al món i als estudi-ants, i volem seguir així els propers anys.

D’altra banda, el que fem des de l’any passat és intentar simplificar els pro-cessos (tant administratius com de gestió acadèmica) per tal de facilitar la vida i l’activitat a professors, estudiants i personal d’administració i serveis.

Quina diferència hi ha entre les per-sones titulades d’ara i les d’abans?

És cert que hi ha una sensació genera-litzada en el món universitari que els es-tudiants dels darrers anys arriben amb unes carències formatives que la univer-sitat tampoc no pot acabar de cobrir, perquè son necessitats formatives prè-vies a la universitat. És, probablement, un fenomen social irreversible.

D’altra banda, però, també s’han in-troduït canvis en les normatives aca-dèmiques, com ara la conversió dels títols de llicenciatura en títols de grau i el pas de cinc anys de formació a no-més quatre. Què fem ara? Doncs per poder fer l’especialització, més enllà de la formació quasi general que dóna un grau, estem introduint el concepte dels màsters.

XAVIER

S. Quintana

“Els professionals han de ser capaços d’evolucionar al mateix temps que el seu context social i normatiu”

Degà de la Facultat de Dret de la Universitat de

Barcelona (UB)

PONS

Xavier Pons Ràfols és doctor en Dret i catedràtic de Dret Inter-nacional Públic. Tot i que només fa un any que és degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, la seva relació amb la UB ve de lluny. És professor des del 1989, i coneix perfec-tament els secrets del món universitari. Proper i entusiasta de la seva professió, la passió amb què parla de la Universitat resulta contagiosa. Creu que l’etapa d’estudiant universitari és una de les millors experiències que pot viure una persona, ja que, a banda de formar-se, li permet créixer personalment i obrir la ment. A més de l’àmplia relació que té amb el món acadèmic, ha estat consul-tor de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO).

4

EL

GE

STO

R

Aquest màster es presenta com a professionalitzador. Dóna molta im-portància a les pràctiques en aquests tipus d’estudis?

Els estudiants necessiten l’especia-lització professional i el coneixement pràctic. És veritat que en els graus s’han anat introduint cada cop més components de pràctiques, però per a una activitat professional concreta ha d’haver-hi molta més pràctica, i això només s’adquireix amb el màster.

Les pràctiques són fonamentals en els entorns laborals tan directament vinculats amb l’exercici professional d’una activitat. Són imprescindibles.

Quina importància hi tenen els pro-fessors?

Un dels valors afegits del màster de Gestoria Administrativa és que no és exclusiu (ni de la Universitat ni del Col·legi), sinó que el fem amb col·la-boració. Nosaltres, com a professors universitaris, podem impartir uns co-neixements, però l’altra part hi pot contribuir enormement amb el bagat-ge professional que nosaltres no te-nim. I això és imprescindible, insistei-xo, en un màster professionalitzador.

De fet, la Universitat estableix la fi-gura del professor associat, que és, precisament, un professional en actiu que exerceix de professor durant unes quantes hores. Aquest tipus de pro-

Aleshores, és imprescindible especia- litzar-se o completar la formació amb un màster?

Amb un grau universitari ja es pot tenir perfectament una sortida professional amb un nivell laboral determinat. Els graduats poden treballar en l’Admi-nistració, en un despatx, en empreses, fent una feina qualificada i variada. Els màsters només són obligatoris en al-guns àmbits concrets, per poder rea-litzar una tasca concreta o exercir una professió determinada. Altres màsters permeten al graduat especialitzar-se i obtenir una formació més professio-nalitzadora de cara a les seves sorti-des professionals i al món laboral.

Com valora la implantació del màster de Gestoria Administrativa?

Crec que va ser una iniciativa molt bona, i una mostra d’això és que és el model que s’està estenent en els úl-tims anys a les universitats.

Nosaltres estem molt contents del màster de Gestoria Administrativa. Ja n’hem fet quatre edicions i considero que ha estat tot un encert, precisament perquè ofereix la possibilitat que els estudiants –els ja graduats– cursin un màster professionalitzador, que els for-ma per treballar en aquest àmbit pro-fessional de la gestoria administrativa.

A més, hi poden accedir graduats de diferents titulacions universitàries.

fessorat pot fer classes teòriques d’al-gunes optatives més especialitzades o pot fer el component de l’ensenya-ment més pràctic amb la seva experi-ència professional.

Què creu que aporta la participació del Col·legi en aquest màster?

És importantíssima la relació entre la Universitat i els col·legis professionals. Històricament, la Universitat s’ha tan-cat molt en si mateixa, i crec que ens hem d’obrir, sobretot als agents soci-als i als sectors professionals en què treballaran els nostres graduats quan surtin d’aquí.

Es tracta d’una relació que ens enri-queix a tots. Compartir l’activitat do-cent entre professors universitaris que es dediquen només a la Universitat amb professionals del dret i de la ges-tió administrativa ens beneficia a tots. Alguns ens hem quedat exclusivament a la Universitat, i de vegades ens po-den dir que és un món molt teòric; per això necessitem el complement d’aquests altres professors, per expli-car com es porta tota aquesta teoria a la pràctica. Però qui ho aprofita més, qui hi surt guanyant, són els estudi-ants, ja que veuen el coneixement pro-fund que tenen els professors d’una determinada matèria i l’expertesa dels professionals que estan cada dia al peu del carrer. Per al futur professio-nal, per al futur gestor administratiu, això és importantíssim.

ENTREVISTA

5

EL

GE

STO

R

en equip, de treballar en noves facetes i de reinventar-se. Les normatives, les lleis, els codis... canvien contínuament. Per aquest motiu és imprescindible una formació genèrica, amb continguts te-òrics i pràctics, i també l’adquisició de competències. Han de tenir les habili-tats i les eines per saber buscar i trobar, i, sobretot, per ser capaços d’evolucio-nar al mateix temps que el seu context social i normatiu.

La universitat forma part de la societat i ha d’estar al seu servei, al servei de les necessitats formatives, professionals i de creixement socialment demanades.

Tal com indica, estar al dia del con-text normatiu és molt important. Dóna molta importància al reciclatge formatiu dels professionals?

Jo crec que sí. Una persona s’ha de continuar formant tota la vida i adap-tant-se als canvis. La societat evolu-ciona, canvien les normes, les dispo-sicions... És cert que es pot tenir la capacitat i l’habilitat de fer-ho sense haver de fer cursos, però entre els col-legis professionals i les universitats hi ha un ampli ventall de formació con-tinuada que té molt èxit. I té molt èxit perquè és útil i adequada, i, per tant, té molta demanda.

No es tracta només de formar-se, sinó de poder compartir aquests coneixe-ments amb altres persones. És impor-tant que tant els professors com els professionals, els experts... compartei-xin la millor manera de gestionar de-terminats temes. L’aprenentatge col-laboratiu enriqueix tothom.

ció teòrica, la formació professional i l’experiència vital. Creixes envoltat de gent jove amb qui comparteixes inqui-etuds i interessos, i que, molt sovint, té una gran curiositat intel·lectual.

Després, òbviament, tothom s’ha d’adaptar per trobar el lloc on poder desenvolupar tant la seva professió com determinats elements de la seva personalitat.

Es parla molt de la fugida de talents. Diria que és un problema de manca de demanda, d’excés d’oferta o bé que les expectatives dels nous titu-lats no s’ajusten a la realitat del mer-cat laboral?

Diria que, en part, és un problema de les expectatives que una persona ja té quan comença els estudis a la univer-sitat, i que passa sobretot en l’àmbit de les ciències socials. Per exemple, a Secundària i a Batxillerat s’estudia química, física, gramàtica, literatura..., però no s’estudia ni dret, ni ciències polítiques, ni altres ensenyaments de les ciències socials. Llavors, quan un estudiant arriba aquí, a vegades no sap exactament què es trobarà, no sap si li agradarà el que estudiarà i no sap exactament a què es voldrà dedicar. Algunes persones ho tenen molt clar, però d’altres ho aniran perfilant a me-sura que desenvolupin els seus estudis.

Què demana la societat als professio-nals de l’àmbit del dret i les ciències socials?

Se’ls demana una formació i que tin-guin capacitat de situar-se, de treballar

Creu que és una bona opció per mi-llorar la possibilitat d’inserció labo-ral?

Com més formació es té, més possi-bilitats hi ha de trobar una professió o una feina més ben remunerades. Aquest component de formació, en un moment de crisi com el que vivim, és important.

Aconsello els estudiants que no aca-ben de saber què fer o que no saben com trobar una sortida professional que busquin un màster d’un tema que els agradi i que s’especialitzin. Que busquin un nínxol de mercat laboral o professional en què puguin oferir la seva especialització i proposar els seus serveis.

Els títols de grau són una formació cada cop més generalista, en què els estudiants, a part de formar-se, madu-ren i creixen com a persones. Si aques-ta persona ha adquirit les competèn-cies i les tècniques necessàries, quan acabi el seu grau sabrà buscar noves professions i orientar noves sortides professionals. D’alguna manera, crec que en un moment laboralment com-plicat com l’actual, els estudiants han d’acabar reinventant-se laboralment i professionalment.

És difícil fer el pas d’estudiant a pro-fessional? Quina és la seva recomana-ció per als estudiants que s’han d’en-frontar al món laboral?

És difícil, però crec que els anys estu-diats a la universitat sempre s’acaben recordant com els millors anys de la teva vida. Perquè combina la forma-

ENTREVISTA

6

EL

GE

STO

R

El Reial decret 602/2016, de 2 de de-sembre, ha introduït modificacions en el Pla general de comptabilitat (d’ara endavant, PGC), en el PGC pimes, en les Normes per a la formulació de comptes anuals consolidats (d’ara en- davant, NOFCAC), i en les Normes d’adaptació del PGC a les entitats sen-se finalitats lucratives. Resumim, en deu apartats, les modificacions més significatives:

1. La disposició final cinquena es-tableix que l’entrada en vigor del Reial decret serà l’endemà de la seva publicació en el BOE; no obs-tant això, produirà efectes en els exercicis que comencin a partir de l’1 de gener de 2016 i, per tant, els canvis afectaran l’elaboració dels comptes anuals dels exercicis inici-ats a partir de l’1 de gener de 2016. 2. De conformitat amb el que esta-bleix la Directiva 2013/34/UE, que

fixa un contingut màxim d’informa-ció en la memòria, se simplifica el contingut de la memòria abreujada del PGC i del PGC pimes, bàsica-ment pel que fa a la informació so-bre actius i passius financers, fons propis i situació fiscal, sens perjudi-ci, en aquest últim cas, de la infor-mació obligatòria que sigui exigida per una norma de tipus tributari.

3. El PGC estableix en les normes d’elaboració dels comptes anuals

que quan es puguin formular el ba-lanç i la memòria abreujada no se-ran obligatoris l’estat de canvis en el patrimoni net i l’estat de fluxos d’efectiu, i en conseqüència no serà obligatori incloure’ls en els comp-tes anuals.

4. El PGC pimes podrà ser apli-cable a totes les empreses, amb independència de la seva forma jurídica, que durant dos exercicis consecutius reuneixin, a la data de tancament en cada cas, dues de les

Dr. JORDI ALTAYÓ MARTÍDoctor en Economia Financera i Comptabilitat. Ponent de la Comissió CEFIT

RESUM DE LES NOVETATS EN MATÈRIA COMPTABLE APROVADES PEL REIAL DECRET 602/2016, DE 2 DE DESEMBRE

“ELS CANVIS AFECTARAN L’ELABORACIÓ DELS COMPTES ANUALS DELS EXERCICIS INICIATS A PARTIR DE L’1 DE GENER DE 2016”

“EL PGC pimes PODRÀ SER APLICABLE A TOTES LES EMPRESES, AMB INDEPENDÈNCIA DE LA SEVA FORMA JURÍDICA”

7

EL

GE

STO

R

cumstàncies per les quals es dis-pensa de l’obligació de consolidar; s’introdueixen supòsits pels quals no serà aplicable el mètode d’inte-gració global de les societats de-pendents i s’inclouen aquelles mo-dificacions derivades de la nova regulació del fons de comerç.

8. Pel que fa a les normes d’adapta-ció del PGC a les entitats sense fina-litats lucratives, es determina que aquestes entitats poden aplicar el PGC pimes en els mateixos termes que els previstos per a les empre-ses i també es recullen els canvis en matè- ria d’immobilitzat intangible.

9. Respecte de la informació comparativa dels comptes anu-als corresponents al primer exer-cici iniciat a partir de l’1 de gener de 2016, s’estableix que només es presentarà informació compara-tiva de l’immobilitzat intangible i del fons de comerç si s’utilitza el criteri retrospectiu per a l’amor-tització i es determina que no serà obligatori presentar informa-ció comparativa de la nova infor-mació requerida en la memòria. 10. La disposició addicional pri-mera modifica la forma de comp-tabilització dels drets d’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle i la disposició final primera modi-fica el Reial decret 1517/2011 (re-glament que desenvolupa la Llei d’auditoria de comptes) i incor-pora un article 95 bis que recull el procediment abreujat de tramita-ció del procediment sancionador que regula l’article 69.5 de la Llei d’auditoria de comptes.

OPINIÓ

el valor en llibres dels actius in-tangibles, amb càrrec al compte de pèrdues i guanys. La reserva per fons de comerç es reclassi-ficarà en un altre compte de re-serves i serà disponible a partir de l’1 de gener de 2016 en l’im-port que superi el valor comp-tabilitzat en l’actiu del fons de comerç.

b) Una segona forma retros-pectiva, mitjançant l’amortitza-ció amb càrrec a reserves, in-cloent-hi la reserva per fons de comerç, seguint un criteri lineal de recuperació i vida útil de deu anys a partir de la data d’adqui-sició o data d’aplicació del vi-gent PGC (1 de gener de 2008). El valor que subsisteixi en el balanç s’amortitzarà de manera prospectiva pel període de vida útil que quedi.

Anualment cal analitzar l’existèn-cia d’indicis de deterioració en els actius intangibles i comptabi-litzar les correccions valoratives pertinents, tenint en compte que en el cas del fons de comerç les correccions valoratives per dete-rioració no seran objecte de re-versió en els exercicis posteriors. Caldrà informar en la memòria so-bre les vides útils i els coeficients d’amortització utilitzats per als actius intangibles i, en el cas del fons de comerç, també cal infor-mar dels factors que n’han propi-ciat el registre i els criteris d’as-signació a les unitats generadores d’efectiu. 7. Respecte de les modificacions en les Normes per a la formulació de comptes anuals consolidats, NOFCAC, es consideren noves cir-

circumstàncies assenyalades per formular un model abreujat de ba-lanç i memòria. També s’estableix que els comptes anuals de les pi-mes es compondran de balanç, de compte de pèrdues i guanys i de memòria, i no serà obligato-ri l’estat de canvis en el patrimo-ni net i l’estat de fluxos d’efectiu.

5. Els límits per elaborar el mo-del abreujat de balanç i memòria s’igualen en el PGC i en el PGC pimes. Aquests límits són els se-güents:

a) Total de les partides de l’ac-tiu no superior a quatre milions d’euros. b) Import net de la xifra anual de negocis no superior a vuit milions d’euros. c) Nombre mitjà de treballadors empleats en l’exercici no superi-or a cinquanta.

6. Es modifiquen el tractament comptable dels actius intangi-bles i, molt especialment, el trac-tament comptable del fons de comerç, i són qualificats d’ac-tius amb vida útil definida i, en conseqüència, d’actius que han de ser objecte d’amortització. Si la vida útil dels actius intangi-bles no pot determinar-se d’una manera fiable, s’amortitzaran en un termini de deu anys.En el cas del fons de comerç, s’estableix la presumpció d’una vida útil de deu anys i la recuperació lineal del seu valor, excepte una prova en contra.

Respecte del còmput del termini d’amortització per a aquells actius intangibles que no s’amortitzaven fins ara, s’estableixen en la disposi-ció transitòria única dues opcions:

a) Una primera forma prospecti-va aplicant l’amortització a par-tir de l’1 de gener de 2016 sobre

“ES MODIFICA EL TRACTAMENT COMPTABLE DELS ACTIUS INTANGIBLES ”

“LA RESERVA PER FONS DE COMERÇ ES RECLASSIFICARÀ EN UN ALTRE COMPTE DE RESERVES I SERÀ DISPONIBLE A PARTIR DE L’1 DE GENER DE 2016”

“LA DISPOSICIÓ ADDICIONAL PRIMERA MODIFICA LA FORMA DE COMPTABILITZACIÓ DELS DRETS D’EMISSIÓ DE GASOS D’EFECTE D’HIVERNACLE”

8

EL

GE

STO

R

El 2 d’octubre de 2016 van entrar en vigor una bona part de les previsi-ons contingudes en les lleis 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment admi-nistratiu comú de les administracions públiques, i 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, que, amb caràcter bàsic, regulen les qüesti-ons principals que preocupen els ciu-tadans en les relacions que tenen amb les administracions públiques i el fun-cionament del sector públic.

Aquestes normes són fruit del treball d’una comissió anomenada CORA (Co-missió per a la Reforma de l’Adminis-tració Pública), creada l’any 2012 per acord del Consell de Ministres i que, entre d’altres funcions, tenia l’objectiu d’adaptar el sistema legislatiu de les administracions públiques als nous temps, tot simplificant l’ordenament i incorporant els mitjans electrònics en aquest àmbit, tal com havia succeït en l’Administració de Justícia. Per això es derogaven diverses lleis, entre les quals hi havia la vigent Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

El marc normatiu actual se sustenta en una doble divisió: d’una banda, en les normes que relacionen les administra-

cions amb els ciutadans, és a dir, les relacions ad extra de les administra-cions públiques. Aquestes s’incor-poren a la Llei de procediment ad-ministratiu 39/2015 (d’ara endavant, LPACAP). De l’altra, en les relacions ad intra, és a dir, les relacions de la mateixa administració i del sector pú-blic, incorporades a la Llei 40/2015 (LRJSP). En aquest segon cas es con-creten les normes organitzatives de l’Administració General de l’Estat, una part de l’organització de les comuni-tats autònomes i les entitats locals compreses per ajuntaments, diputa-cions i altres estructures locals (man-comunitats, consorcis). També de l’Administració institucional (organis-mes autònoms, entitats públiques em-presarials i autoritats independents); el sector públic institucional, format per entitats privades com les socie-tats i les fundacions públiques. A més, es regulen algunes qüestions referi-des a les corporacions de dret públic i, sobretot, als col·legis professionals.

Pel que fa a la Llei de procediment, cal destacar que s’estructura en 133 articles, distribuïts en set títols, cinc disposicions addicionals, cinc disposi-cions transitòries, una disposició dero-gatòria i set disposicions finals. De les qüestions més destacades que regu-

len aquesta norma podem assenyalar les següents:

1) Per mitjà d’aquesta llei es perse-gueix la desaparició del “paper” en l’actuació de les administracions pú-bliques i l’agilitació dels procediments amb un funcionament electrònic.

Amb aquesta finalitat se sistematitza la regulació preexistent sobre el pro-cediment administratiu, d’una banda, i sobre l’Administració electrònica, de l’altra, de manera que la tramitació electrònica esdevé l’actuació habi-tual de les administracions i deixa de ser una forma especial de gestió.

2) Pel que fa a la tramitació dels pro-cediments, s’hi incorporen algunes novetats rellevants, com ara aquelles referides als terminis i a les notifica-cions. Per exemple, sobre els termi-nis la LPACAP introdueix el còmput per hores i declara els dissabtes dies inhàbils, de manera que unifica així el còmput dels terminis en l’àmbit judicial i administratiu.

Amb relació a les notificacions, en consonància amb la plena incor-poració dels mitjans telemàtics al funcionament de l’Administració, s’estableix la preferència per les

JOAN MANUEL TRAYTER JIMÉNEZCatedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Girona

LES LLEIS 39/2015 I 40/2015 DE PROCEDIMENT ADMINISTRATIU COMÚ DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES I DEL RÈGIM JURÍDIC DEL SECTOR PÚBLIC

9

EL

GE

STO

R

notificacions electròniques, que es realitzaran a la seu electrònica o a l’adreça electrònica habilitada única, segons correspongui.

3) La LPACAP incorpora la possible tramitació simplificada de tots els procediments, la qual cosa compor-ta que el termini màxim de resolució sigui de trenta dies.

4) Hi ha alguns procediments admi-nistratius que abans gaudien d’una re-gulació específica i que ara s’integren com a especialitats del procediment administratiu comú (en són exemples el cas dels procediments sanciona-dors i el dels de responsabilitat patri-monial). No obstant això, els principis generals de la potestat sancionadora i de la responsabilitat patrimonial de l’Administració no es regulen en la LPACAP, sinó en la Llei 40/2015.

5) Pel que fa a la revisió dels actes administratius, es mantenen els re-cursos ordinaris existents fins a la data (alçada, potestatiu de reposició i extraordinari de revisió), però ja no s’hi recullen les reclamacions prèvies a la via civil i laboral.

Per al col·lectiu de gestors, aquesta norma és cabdal. A partir d’ara, els ciutadans, trencant la tradició garan-tista que existia des de la promulgació de la Llei de procediment administra-tiu del 1958, difícilment podran fer els tràmits procedimentals amb les admi-nistracions públiques ells mateixos. La incorporació de l’Administració elec-trònica, en molts casos d’una manera obligada, provoca la potenciació d’uns professionals (advocats, economistes, procuradors i, especialment, els ges-tors) que hauran de relacionar-se amb les administracions per representar els seus clients.

Els preceptes més importants en aquest àmbit són:

a) L’article 14 (dret i obligació de re-lacionar-se electrònicament amb les administracions públiques). Aquesta regla preveu que totes les persones tenen dret a comunicar-se amb l’Ad-ministració per mitjans electrònics i que, en tot cas, estan obligats a fer-ho les persones jurídiques, les

entitats sense personalitat jurídica, els que exerceixin una activitat pro-fessional per a la qual es requereixi la col·legiació obligatòria, els que representin una persona interessada que estigui obligada a relacionar-se electrònicament amb l’Administra-ció i els treballadors de les adminis-tracions públiques.

b) Article 16 (registres). Es refereix a l’existència, en cada administració pública, d’un registre electrònic ge-neral en què es farà l’assentament corresponent de qualsevol docu-ment que sigui presentat o que si-gui rebut per qualsevol òrgan admi-nistratiu, organisme públic o entitat vinculada o dependent d’aquests.

c) Article 6 (registres electrònics d’apoderaments). D’acord amb aquest article, l’Administració General de l’Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals han de dispo-sar d’un registre electrònic general d’apoderaments en què han d’ins-criure’s aquells apoderaments que els interessats en un procediment administratiu facin a favor d’un re-presentant perquè pugui actuar, en nom seu, davant les administracions públiques.

d) Articles 9-11. Es refereixen als sistemes d’identificació i de firma dels interessats en el procediment administratiu, sobretot a aquells de caràcter electrònic. En la LPACAP, per tant, s’estableix la distinció entre identificació i firma electrònica, i se simplifiquen els mitjans per acredi-tar-les totes dues. Amb caràcter ge-neral només caldrà la identificació, i la firma s’exigirà únicament quan s’hagi d’acreditar la voluntat i el con-sentiment dels interessats, tal com succeeix en la formulació de sol·lici-tuds, la presentació de declaracions responsables o comunicacions, la interposició de recursos, el desisti-ment d’accions o la renúncia a drets (article 11.2, LPACAP).

e) Article 27 (validesa i eficàcia de les còpies realitzades per les admi-nistracions públiques). Aquest ar-ticle estableix que les administraci-ons públiques han de disposar d’un registre (o d’un sistema equivalent)

que permeti deixar constància dels funcionaris habilitats per realitzar cò-pies autèntiques, de manera que es garanteixi que aquests documents han estat expedits adequadament.

f) Article 12 (assistència en l’ús dels mitjans electrònics als interessats). En virtut d’aquest precepte, les ad-ministracions, mitjançant una cita prèvia, assistiran els interessats a utilitzar els mitjans electrònics.

Com veiem, tot aquest sistema incor-pora les regles que fins ara regien les relacions dels ciutadans amb l’Admi-nistració Tributària. La generalització d’aquestes regles serà efectiva en dos anys, a partir de l’entrada en vigor de la Llei, és a dir, el 2 d’octubre de 2018.

En definitiva, l’objectiu d’aquest ar-ticle és presentar les dues lleis (39 i 40) que han canviat l’espina dorsal del dret administratiu i que obligaran els gestors a aplicar aquestes normes amb caràcter general.

Des del punt de vista del dret adminis-tratiu, s’obren moltes incògnites, tant per als particulars que es relacionen amb les administracions públiques com per a aquestes institucions. Un únic exemple: l’article 66 de la LPACAP es-tableix com a requisits per implemen-tar les sol·licituds que fan els particu-lars a les administracions públiques el nom, els cognoms, la identificació del mitjà electrònic en què s’ha de prac-ticar la notificació, els fets i les raons de la petició, la data, el lloc i la signa-tura, i hi afegeix: “’cal incloure-hi l’òr-gan, el centre o la unitat administrativa a la qual s’adreça (la petició) i el codi d’identificació corresponent”. Aquesta previsió, vigent des de l’1 d’octubre de 2016, no ha pogut ser concretada per cap de les administracions públiques a les quals ens hem dirigit.

En el moment d’escriure aquest arti-cle, les administracions desconeixien quin era el seu codi d’identificació; per tant, resultava impossible que, a partir d’aquesta data, es poguessin presen-tar sol·licituds i peticions a les admi-nistracions públiques d’acord amb la llei. S’obren noves perspectives que, en el dia a dia i amb l’ajuda de tots, s’aniran solucionant.

OPINIÓ

10

EL

GE

STO

R

Arran de la publicació de la sentència del Tribunal de Justí-cia de la Unió Europea (TJUE), el 21 de desembre de 2016, ja ha quedat clar que si un tribunal declara la nul·litat per abusiva d’una clàusula sòl, haurà de declarar, com a efecte inherent a tal declaració, l’obligació de l’entitat financera de retornar al consumidor els imports indegudament per-cebuts des de l’inici de l’aplicació de la clàusula sòl, i no només des del 9 de maig de 2013, com defensava el nostre Tribunal Suprem en la seva sentència del 9 de maig de 2013.

Ara bé, es poden plantejar dubtes jurídics sobre els efectes de la declaració d’abusivitat:

a) Si és jurídicament possible que els clients que van liti-gar contra el banc i van perdre, o van guanyar però amb efectes limitats al 9 de maig de 2013, i no van recórrer la sentència (i que, per tant, va guanyar fermesa), poden recuperar els imports pagats des de l’inici de l’aplicació de la clàusula sòl.

b) Si en les demandes en curs en què s’ha sol·licitat la condemna al pagament dels imports només a partir del 9 de maig de 2013, seguint el criteri del Tribunal Suprem, és possible una condemna a l’entitat a retornar-ho tot.

a) Revisió de sentències fermes

Quant a la primera qüestió, és a dir, a la possible revisió de sentències fermes que no haguessin condemnat l’enti-tat financera al pagament íntegre dels imports percebuts en aplicació de la clàusula sòl, és irrellevant si la sentència ferma va declarar la nul·litat de la clàusula amb efectes re-troactius limitats o si va desestimar la pretensió de nul·litat, ja que en ser sentències fermes no pertocaria la seva revisió per intentar aplicar el criteri de la sentència del TJUE del 21 de desembre de 2016.

En efecte, l’article 222 de la Llei d’enjudiciament civil (LEC) es-tableix l’efecte de “cosa jutjada” de les sentències fermes en virtut del qual no és possible iniciar un nou procediment amb un objecte idèntic al del procés anterior amb sentència ferma.

IGNACIO BENEJAM PERETÓSoci de l’Àrea de Dret Processal de Rousaud Costas Duran, SLP

REVISIÓ DE SENTÈNCIES FERMES DE CLÀUSULES SÒL

“ES PODEN PLANTEJAR DUBTES JURÍDICS SOBRE ELS EFECTES DE LA DECLARACIÓ D’ABUSIVITAT”

11

EL

GE

STO

R

OPINIÓ

Aquesta norma, clara pel que fa al contingut, té una excepció: el procediment de revisió de sentències fermes previst en els articles 509 i següents de la LEC. Es tracta d’un procediment extraordinari, amb una sèrie de requisits taxats, que pretén atacar el principi de cosa jutjada i que, per tant, ha de ser interpretat i aplicat de forma estricta i restrictiva (com diu la sentència del Tribunal Suprem del 18 d’abril de 2016).

Els motius taxats per donar lloc a una revisió són, d’acord amb l’article 509 de la LEC, els següents:

1. L’obtenció o el retrobament de documents decisius. El Tribunal Suprem ha establert els requisits addicionals se-güents: a) que els documents s’hagin obtingut després de la sentència ferma; b) que no se n’hagi pogut dispo-sar per causa de força major, i c) que siguin documents decisius per al plet (senteència de 12 d’abril de 2011, 4 de juliol i 13 de desembre de 2012, i 8 de maig i 29 d’octubre de 2015).

2. La declaració de falsedat d’un document fonamental o decisiu en dictar la sentència.

3. La declaració de fals testimoni d’un pèrit o testimoni, la manifestació del qual va servir de fonament a la sen-tència.

4. L’existència de suborn, violència o maquinació fraudu-lenta a l’hora de dictar la sentència.

5. Que hi hagi una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans en què es declari que la sentència ferma s’ha dictat amb violació d’un dret reconegut en el Con-veni Europeu de Drets Humans.

En cap d’aquest supòsits taxatius hi hauria un canvi de cri-teri jurisprudencial pel que fa als efectes de la nul·litat d’una clàusula sòl.

De fet, el Tribunal Suprem ja s’ha pronunciat respecte de la improcedència de la revisió de sentències fermes arran de pronunciaments del TJUE. En concret, en la sentència del Tribunal Suprem de 18 de febrer de 2016 denega expressa-ment la revisió argumentant que:

[...] sobre tales bases, la demanda de revisión no puede prosperar, porque: (i) La sentencia no es un documen-to a los efectos procesales pretendidos (sentencias de esta Sala de 8 de junio de 1992, 17 de junio de 1995, 24 de septiembre y 23 de noviembre de 2002 y 25 de ene-ro de 2005), sino una resolución jurisdiccional que esta-

blece determinada doctrina legal. El citado art. 510.1.a) LEC se refiere a los documentos mismos, es decir, al soporte material que los constituye y no, de entrada, a los datos en ellos constatados o a su contenido. (ii) En todo caso, la sentencia del TJUE es de fecha posterior a la resolución cuya revisión se pretende, por lo que no tiene encaje en el art. 510.1 LEC. Como fácilmente se puede colegir, una sentencia posterior no puede cons-tituir tal documento decisivo, por la razón evidente de que no existía al dictarse la que se pretende revisar. (iii) Tampoco es un documento retenido por la otra parte, ni su falta de disposición por la demandante se debió a fuerza mayor.

Podríem qüestionar-nos si el principi de supremacia del dret comunitari i el principi d’efectivitat de la normativa co-munitària permetrien flexibilitzar, en aquests casos, l’efecte de cosa jutjada del dret processal nacional.

El TJUE, en la sentència esmentada del 21 de desembre de 2016, ha aclarit la qüestió:

[...] el Tribunal de Justicia ya ha reconocido que la protec-ción del consumidor no es absoluta. En este sentido ha de-clarado, en particular, que el Derecho de la Unión no obliga a un tribunal nacional a dejar de aplicar las normas procesa-les internas que confieren fuerza de cosa juzgada a una re-solución, aunque ello permitiera subsanar una infracción de una disposición, cualquiera que sea su naturaleza, contenida en la Directiva 93/13.

Per tant, plantejar una sol·licitud de revisió de sentència fer-ma fonamentant-la en el criteri del TJUE no té, ara per ara, gaires perspectives de reeixir.

b) Mutació de la demanda respecte als efectes de la nul·litat

Pel que fa a la possibilitat de transformar una demanda que pretenia la condemna al pagament des del 9 de maig de 2013 en una demanda que pretén el pagament des de l’inici de l’aplicació de la clàusula sòl, entenem que proces-salment tampoc no és possible si el banc ja ha contestat la demanda, ja que ho impedeix el principi de seguretat jurídica, la prohibició de canvi de demanda (mutatio libe-lli) de l’article 412 de la LEC i la tutela judicial de la part demandada.

En el cas que així ho acceptés el jutge, s’estaria produint una incongruència prohibida a l’article 218 de la LEC.

“EL TRIBUNAL SUPREM JA S’HA PRONUNCIAT RESPECTE DE LA IMPROCEDÈNCIA DE LA REVISIÓ DE SENTÈNCIES FERMES ARRAN DE PRONUNCIAMENTS DEL TJUE”

“ES TRACTA D’UN PROCEDIMENT EXTRAORDINARI, AMB UNA SÈRIE DE REQUISITS TAXATS, QUE PRETÉN ATACAR EL PRINCIPI DE COSA JUTJADA”

Les ganes d’enfrontar-se cada dia a nous reptes, de fer co-ses diferents i, sobretot, de gestionar empreses van empè-nyer Olesea Sircu a convertir-se en gestora administrativa.

Encara que reconegui que tots els inicis són difícils, té des-patx propi i dóna feina a dues persones més. Considera que “si hi perseveres, si ofereixes un bon servei i si trobes un bon nínxol de mercat, amb el temps acabes recollint-ne els fruits”.

En el seu cas, ha optat per especialitzar-se en la gestió d’em-preses d’estrangers que vénen a Espanya, sigui quin en sigui l’origen. Reconeix que és un segment amb poca competència i en el qual “si ets bo, un client et recomana a un altre client”.Considera que els clients valoren per sobre de tot la profes-sionalitat, la capacitat per resoldre problemes i l’empatia. Entendre’ls i tenir-hi un tracte proper, que estiguin asses-sorats i se sentin assessorats al llarg de tot el procés, “és el que fa que tornin i et recomanin a altres persones”.

Aquesta gestora creu que és fonamental per a aquesta pro-fessió estar format i estar informat, i en aquest sentit des-taca la tasca del Col·legi, ja que manté actualitzats els col-legiats sobre totes les novetats. A més, posa l’accent en el tracte proper rebut de la Secretaria i en el fet que estiguin sempre disponibles per resoldre qualsevol dubte.

Olesea creu que el futur de la professió es basarà en la rapi-desa, la professionalitat i el coneixement. Comenta que “és important per al ciutadà anar a un gestor administratiu i que aquest li resolgui el problema en mitja hora, que estigui tot solucionat sense haver d’anar a l’A dministració i fer cues”.

No obstant això, afirma que la tendència de l’Administra-ció pública a la telematització resulta còmode tant per als gestors com per als clients, tot i que obliga a actualitzar-se contínuament. Per això, diu, “cal formar-se per oferir un bon servei”.

OLESEA SIRCU

Nous gestors

El gestor administratiu Jordi Freixedas es va fer càrrec de la gestoria on treballava el seu pare l’any 1995. Actualment té un equip de sis persones que assessora en els àmbits més habituals (fiscal, comptable, laboral, de vehicles i d’estran-geria); “unes especialitzacions que sorgeixen de la deman-da dels clients, i també els donem serveis complementaris gràcies a la relació amb empreses externes per a assumptes que requereixen una especialització”, afirma aquest gestor.

Pel que fa a la captació de nous clients, Freixedas puntua-litza que “en un poble és molt important el boca-orella, la recomanació d’una persona de confiança, a més d’establir nous contactes i emprendre bones estratègies comercials en un àmbit local”. A l’hora de fidelitzar els clients, asse-gura que “amb els clients en general, a vegades ens costa fer-los entendre el rigor amb què treballem els gestors”. Malgrat això, “els principis i el codi deontològic de la pro-fessió passen per davant i són el primer”, afirma. Aquest professional té molt clara la importància d’evidenciar que

són una gestoria, ja que “d’assessories i consultories, n’hi ha moltes, però el fet de remarcar bé que som una ges-toria, que som gestors administratius, ens aporta un tret diferencial i de qualitat que ens beneficia”. Aquest gestor veterà confia que la societat vagi aprenent que “no totes les oficines que ofereixen serveis de gestoria corresponen a gestors administratius”, i creu que les campanyes de comu-nicació ajuden a aconseguir-ho.

Quan mira cap al futur, Freixedas afirma que “les noves tec-nologies canviaran molt la feina dels gestors, encara que ja ho estiguin fent. Els temes de la paperassa i els tràmits administratius han estat tradicionalment poc valorats, tot i que requereixen uns coneixements previs i anys d’expe-riència, i també saber relacionar-se amb l’Administració pú-blica. Amb el nou escenari que s’espera, el nostre paper tendirà més a l’assessorament professional d’un gestor, i el complement de la tramitació telemàtica hauria de servir per revalorar més la nostra feina”.

General Cortijo, 11, baixos08720 Vilafranca del Penedès Barcelona

Carrer de Casp, 116, 2n 3a08013 Barcelona

JORDI FREIXEDAS

Gestor veterà

ELS NOSTRES GESTORS

12

EL

GE

STO

R

Com cada any, la Delegació de Girona de l’AEAT va dur a terme, el dia 11 de gener, una sessió informativa sobre les novetats de la campanya de les declaracions informatives i d’altres modificacions tributàries. Els ponents d’aquest acte van ser Juan Robleda Cabezas, del Departament de Gestió Tributària, Ricard Tetas i Josep M. Rigau, del Departament d’Informàtica Tributària. Hi van assistir més de 50 persones interessades a conèixer les últimes novetats d’aquest tema.

Girona també va acollir la jornada “IVA intracomunitari i sistema de subministrament d’informació immediata (SII)”. El contingut es va centrar en l’anàlisi general de les disposi-cions reguladores de l’IVA en operacions intracomunitàries. També es va donar informació sobre les modificacions re-glamentàries que requerirà la implantació del nou sistema de subministrament d’informació immediata (SII). El ponent va ser José M. Tocornal Ruiz, cap de la Unitat d’Inspecció de l’AEAT de Girona. Van assistir-hi 40 persones.

DELEGACIONS

GIRONA

LLEIDAL’11 de gener hi hagué a la seu de l’AEAT de Lleida una reunió informativa per donar a conèixer les novetats de les declaracions informatives i tributàries per al 2017, segons la Llei 39/2015. La sessió va ser a càrrec de la nova delegada de l’AEAT, Meritxell Calvet, i de la cap de la Dependència Regional de Gestió Tributària a Lleida, Gladis García del Sol. Van assistir a la jornada més de 50 gestors i treballadors de gestories.

Els dies 16 i 23 de febrer, la Delegació de Lleida va acollir un curs bàsic de Seguretat Social (SS) amb la col·laboració de MC MUTUAL. Les prestacions de la SS, en l’àmbit de l’empresa o de l’assessorament professional, són un element fonamental de la gestió dels recursos humans i de l’ad-ministració de personal. Tanmateix, per la complexitat i la nombrosa normativa reguladora que presenten, a vegades comporten dificultats a l’hora de comprendre-les i d’adoptar les mesures de gestió necessàries que hi estan relacionades. Mònica Palomero i Carlos Escorihuela, advocats dels serveis centrals de MC MUTUAL, van ser-ne els ponents.

El 20 de febrer es va impartir, amb la col·laboració de l’Institut Municipal d’Ocupació Salvador Seguí (IMO), una sessió informativa per explicar les subvencions per a la contractació dels diferents programes del Servei d’Ocupació de Catalunya. Concretament, dos dels programes en promoció van ser “Fem ocupació per a joves” i “30 Plus”. La ponència va anar a càrrec de Natxo Pijuan, coordinador dels programes IMO, i Joana Cervera, tècnica prospecto- ra del programa Fem.

Gràcies al servei de videoconferència del Centre Formatiu COGAC, els gestors de Lleida també van poder participar en el curs de responsabilitat penal en l’empresa, en què es va explicar la interpretació pràctica del sistema de responsabilitat penal de les persones jurídiques introduït en el Codi Penal per la Llei orgànica 5/2010, i en el de les noves tendències en l’administració de l’empresa familiar, impartit per Laura Balagué.

13

EL

GE

STO

R

Servei d’Atenció al Col·legiat Tel. 93 317 06 86 sac@gestors.cat www.gestors.cat

UN SERVEI MÉS DEL VOSTRE COL·LEGI

SOL·LICITEU-NE L’ACCÉS

Serveis exclusius per a gestors administratius col·legiats Plataforma creada per Gestores 1880

Què us facilita?

Sereu els únics professionals capacitats per emetre, des del despatx i en una sola visita, certificats digitals tant per a persones físiques com jurídiques d’una manera limitada o il·limitada, i adquirireu un valor afegit per a la vostra gestoria.

Oferireu agilitat, comoditat i seguretat als vostres clients.

Us permetrà diferenciar-vos d’altres professionals de l’àmbit de l’assessorament i la gestió.

Guanyareu en competitivitat, ja que és un servei exclusiu per als gestors administratius.

Obtindreu el suport continuat del Col·legi per implementar el servei a la vostra gestoria en:

formacióplataforma per a la gestió dels certificatsauditoria que us reconeix com a autoritats de registreservei de custòdia de la documentació justificativa de l’emissió digital

Què és aquest servei del Col·legi?

És un servei que us permet actuar com a autoritats de registre i estar capacitats per emetre certificats digitals per als vostres clients, tant per a persones físiques com per a persones jurídiques.

Com a GESTORS RA aconseguireu serprofessionals més competitius

Obtindreu el suport i les eines necessàries per implementar el servei a la vostra gestoria.

FEU-VOS, TU I EL TEU EQUIP, GESTORS RA GRATUÏTAMENT

SERVEIS

14

EL

GE

STO

R

ACTUALITAT COL·LEGIAL

El conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Jordi Jané, i el president del Col·legi, Alfonso Lluzar, han signat un conveni entre el COGAC i el Servei Català de Trànsit (SCT) per impulsar accions conjuntes amb la finalitat de millorar la seguretat viària. L’objectiu d’aquesta col·laboració és sensibilitzar els ciutadans en la reducció dels accidents de trànsit i contribuir-hi.

El conseller Jané ha agraït la col·laboració del Col·legi perquè “necessitem que els temes de seguretat viària arribin a tothom, i el vostre sector ens pot ajudar molt per donar més divulgació a totes les campanyes d’informació”. Jané va fer referència a l’objectiu europeu de reducció de la sinistralitat viària per al 2020: reduir-la un 50% respecte del 2010.

D’altra banda, Alfonso Lluzar ha mostrat la disponibilitat del Col·legi a col·laborar-hi, ja que “els gestors administratius tenim una forta implantació en el sector i som el punt de contacte de referència per als conductors”.

La directora del Servei Català de Trànsit, Eugenia Do-mènech, va destacar la importància d’aquest conveni, per-què la proximitat i la confiança del clients amb els gestors administratius farà arribar millor la informació.

També van presenciar l’acte de signatura Plinio Gómez, vocal vuitè del COGAC, i Rafael Olmos, subdirector de Seguretat Viària de l’SCT.

LA CONSELLERIA D’INTERIOR I EL COGAC S’UNEIXEN PER MILLORAR LA SEGURETAT VIÀRIA

El conveni es va signar a la seu de l’SCT.

REUNIÓ AMB EL DIRECTOR DE DRET I D’ENTITATS JURÍDIQUESAlfonso Lluzar, acompanyat d’altres representants del Col·legi, es va reunir amb el director general de Dret i d’En-titats Jurídiques, Xavier Bernardí, el màxim representant d’aquest organisme que pertany al Departament de Justí-cia de la Generalitat de Catalunya. Bernardí es va mostrar molt interessat a conèixer les novetats en les competèn-cies dels gestors administratius, com també en l’evolució de les proves d’accés a la professió. A aquesta reunió de treball també va participar Carla Francitorra, membre del cos superior de l’administració de la Generalitat de Catalu- nya, que enguany ha coordinat les proves amb el Consell de Col·legis Oficials de Gestors Administratius de Catalunya. Del Col·legi van assistir-hi Marc Giménez Bachmann (vicesecretari), Marina Rocabruna (gerent), Susana Pàmies (assessora jurídica) i Marc Escolà (secretari acadèmic de l’Institut Superior de Gestió Administrativa de Catalunya).

La reunió es va fer a Barcelona, a la seu de la Direcció de Dret i d’Entitats Jurídiques.

15

EL

GE

STO

R

ACTUALITAT COL·LEGIAL

La seu central del COGAC va acollir l’acte de benvinguda als nous gestors administratius que han accedit a la pro-fessió mitjançant la superació de la prova oficial o del màs-ter de Gestió Administrativa. Com a president del Col·legi, Alfonso Lluzar va agrair als nous companys la decisió d’es-devenir gestors i els va recordar que “aquesta professió creix i evoluciona en la mesura que ho fan les necessitats de la societat a la qual donem servei, i ara com ara el que demana és l’adaptació a l’e-Administració”. Lluzar també va voler transmetre l’objectiu del Col·legi, que no és cap altre que “treballar per posicionar el col·lectiu com a pro-fessionals de referència per a la societat en la seva rela-ció amb l’Administració”. La implantació de la marca GA per potenciar la imatge del col·lectiu, les campanyes de publicitat per fer més visibles els gestors entre els clients

i la formació continuada són tres dels pilars per acon-seguir-ho. El president va voler destacar dos serveis del 2016: Gestors RA, que permet que els gestors emetin cer-tificats digitals per fer tràmits en línia amb les administra-cions, i Gestor de Proximitat, que especialitza els gestors en la normativa aplicable a les persones amb discapacitat. La secretària del Col·legi, Carme Dalmau, va adreçar unes paraules als assistents i va ser l’encarregada d’explicar les mesures que pren la corporació per tal d’ajudar els nous gestors en la primera etapa com a professionals. Dalmau també va animar els nous companys a compartir la seva opinió sobre els serveis del Col·legi, de manera que aquest pugui prosseguir la tasca de suport professional a les ges-tories en el dia a dia.

L’alternativa de la mutualitat

José Antonio Santos va participar en l’acte com a president de la Mutualitat, una entitat privada sense ànim de lucre i amb setanta anys d’experiència que satisfà les necessitats de previ-sió i d’estalvi dels gestors administratius. Santos va encoratjar els assistents perquè s’informin adequadament sobre la millor opció de previsió i va apuntar la dada que la rendibilitat mit-jana de la cartera de la Mutualitat el 2015 va ser de l’1,79%. Tot seguit, Paloma Sánchez, directora financera de la Mutualitat, va explicar detalladament les opcions que ofereix aquest sis-tema de previsió als gestors administratius.

Amb data 22 de febrer de 2017 s’ha publicat en el DOCG núm. 7314 la Resolució JUS/246/2017, de 9 de febrer, per la qual es convoquen les proves per obtenir el títol de ges-tor administratiu. La data límit per inscriure-s’hi és el 22 de març de 2017.

Les persones que vulguin participar en aquesta convoca-tòria de proves han de presentar la sol·licitud corresponent de manera telemàtica (preferentment) o presencial.

A la convocatòria del 2016 es van presentar 171 sol·licituds, de les quals 116 van resultar aptes una vegada feta la prova. Per províncies, els aspirants eren de Barcelona (56,9%), se-guit de Girona (11,6%), Tarragona (7,3%) i Lleida (5,8%). En aquesta edició, i seguint la tendència dels últims anys, en què les dones van guanyant terreny en aquesta professió, van suposar quasi la meitat dels aspirants l’any passat.

Els candidats han de ser titulats en l’àmbit del dret, l’econo-mia o les ciències polítiques, una formació mínima reque-rida per ser gestors administratius. L’examen consisteix en un examen teòric sobre diferents temes relacionats amb el dret laboral, civil o mercantil, entre d’altres.

També inclou la resolució d’un cas pràctic basat en una si-tuació real amb la qual poden trobar-se durant l’exercici de la professió. El Consell de Col·legis de Gestors Administra-tius de Catalunya és l’òrgan encarregat d’elaborar el contin-gut de les proves que es faran al setembre.

PROVES D’ACCÉS 2017

ACTE DE BENVINGUDA ALS NOUS GESTORS ADMINISTRATIUS

L’acte va reunir més de 40 persones.

16

EL

GE

STO

R

La signatura del conveni va tenir lloc al Col·legi.

El Col·legi ha renovat l’acord de col·laboració amb la Mutu-alidad de Gestores Administrativos (MUTUAGA). Aquesta renovació facilita que totes dues entitats puguin realitzar accions conjuntes que reportin beneficis al col·lectiu i per-met incentivar l’adhesió a la Mutualitat, ja que els gestors administratius són dels pocs professionals que poden triar el seu sistema de previsió social.

Van assistir a l’acte Alfonso Lluzar, president del Col·legi, i Marina Rocabruna, gerent de la mateixa entitat.

Els assistents de MUTUAGA van ser Juan Antonio Santos, president; Pau Garcia, representant de Catalunya de la ins-titució, i Paloma Sánchez, directora financera i de negoci.

D’acord amb l’objectiu de fer trobades de treball amb les administracions, els representants del COGAC van reunir-se amb la directora provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) de Barcelona, Alejandra Garcés, i la nova subdirectora provincial, Vitorina Folguera. Van as-sistir a la reunió la ponent de la Comissió Laboral, Aurora Rodés, i Tomás Cabrera, membre de la mateixa comissió.

Renovació del conveni amb MUTUAGA

Reunió amb la TGSSde Barcelona

ACTUALITAT COL·LEGIAL

17

EL

GE

STO

R

Quan falta poc més d’un any per a l’entrada en vigor de la reforma de la Llei general tributària per la Llei 34/2015, el CO-GAC va organitzar una jornada professional amb els màxims especialistes de la matèria per analitzar-ne les conseqüències pràctiques i la incidència en el dia a dia dels professionals que treballen en aquest sector.

Més de 70 persones van assistir a la jornada, en què es va parlar de l’actual tractament de la prescripció tributària, l’àmplia re-forma operada en el procediment economicoadministratiu i en el procediment inspector, i també temes controvertits, com ara la llista de morosos, l’ampliació de les potestats administratives en l’estimació indirecta o el nou procediment penal i fiscal.

Eduard Vilà, director de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), va clausurar l’acte i va explicar que “l’objectiu d’aquest organisme és convertir-se en l’administració de referència en la recaptació executiva dels tributs de Catalunya”. Amb aquesta finalitat, està previst inaugurar 14 oficines pròpies i 12 de compartides amb altres administracions per assolir-ne un total de 168 pel territori català. Vilà també va parlar del codi tributari de Catalunya, que preveu la creació del Consell Fiscal

de Catalunya, “un òrgan d’interlocució entre l’Administració i els professionals en què volem disposar de la participació dels gestors administratius”.

Alfonso Lluzar, president del COGAC, va recordar que “els gestors administratius sempre hem col·laborat amb les admi-nistracions tributàries perquè som els professionals que més volum de gestions duem a terme en aquest àmbit”. També va reiterar l’aposta del col·lectiu per la telematització, “ja que vam ser els primers a fer el pagament d’un tribut per aquesta via”.

La jornada es va estructurar en diferents conferències i una taula rodona en què van participar ponents de primer nivell com César García, catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Santiago de Compostel·la; Francisco J. Ma-graner, catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Universitat de València i advocat; María Ángeles García, professora titular de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Salamanca, vocal del Tribunal Econòmic i Administratiu Municipal de Madrid; Domingo García, president de la Secció de Dret Tri-butari de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de València, advocat, soci d’ANQ Assessors Jurídics, i professor de Dret Financer i Tributari de la Universitat de València; Jorge Pérez, advocat, soci de Centell Folch Advocats, i professor de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Internacional de Catalunya; Dr. Miró Ayats, advocat, soci de Cuatrecasas, Gonzálvez, Pereira i professor de Dret Tributari a ESADE Law School i la Universitat Ramon Llull, i Luis Manuel Alonso, catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona i assessor de la Comissió Econòmica Financera i Tributària del COGAC.

Marc Giménez, membre de la Junta de Govern del Col·legi i professor del màster de Gestoria Administrativa de la Universitat de Barcelona, va ser un dels ponents de les Jornades d’Orientació Professional organitzades per la UB. Concretament, va parlar en la secció dedicada a les sortides professionals en l’àmbit jurídic i de defensa dels drets de particulars. Va explicar als assistents

que els gestors administratius són pro-fessionals del dret i de l’empresa espe-cialitzats en un ampli ventall de serveis. Giménez va incidir en el fet que, preci-sament, aquesta diversificació permet que s’estableixi una relació continuada amb els clients i que es generi una clima de confiança, fins al punt que es con-verteixen en “assessors de capçalera” d’empreses i de particulars.

JORNADES D’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL DE LA UB

JORNADA SOBRE LA LLEI GENERAL TRIBUTÀRIA I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES PRÀCTIQUES

ACTUALITAT COL·LEGIAL

Marc Giménez durant la seva intervenció

Alfonso Lluzar durant la cloenda

Eduard Vilà i Alfonso Lluzar

Més de 70 persones van assistir a la Jornada

18

EL

GE

STO

R

I tot això com s’aplica al món de l’empresa? En què la pot ajudar?

Cada dia hi ha més empreses que prioritzen el benestar de les persones i el treball en equip; per això, és imprescindible que hi hagi una bona comunicació amb nosaltres mateixos i amb els altres. En aquest sentit, el coaching que recolza so-bre la PNL ajuda les persones a millorar aquesta habilitat i a comunicar-se de forma més eficient. L’origen d’un procés de coaching a l’empresa radica en la voluntat de l’organització de potenciar una persona de l’equip en la qual ja es confia perquè ha demostrat vàlua i compromís. Per tant, el coaching no és cap càstig (normalment directius o responsables), sinó un premi per al treballador que el rep. Es tracta de dotar d’eines a un empleat perquè sigui la millor versió d’ell mateix i, en conseqüència, l’empresa en surti beneficiada, perquè les persones són les que marquen la diferència.

Però no tothom ho pot veure d’una manera tan positiva...

Pot passar. Per això, prèviament a qualsevol procés d’aquest tipus, es fa una reunió entre l’empresa, el treballador i el co-ach per consensuar els objectius i transmetre un punt molt important: el fet que s’estableix un acord de confidencialitat entre les tres parts, per la qual cosa l’entrenador no revelarà cap tipus d’informació de què es parli en les sessions als seus superiors, sinó que només els informarà de l’evolució cap als objectius marcats. És vital que es creï una relació de confiança perquè el procés funcioni. Cal que la persona que comença un procés de coaching estigui disposada a canviar, a treballar i que s’hi comprometi; altrament, no cal començar, ja que seria una pèrdua de temps i de diners.

L’empresa és l’única que hi guanya?

El resultat és positiu per a totes dues parts, ja que és un procés que fa millorar la persona i, per tant, el seu paper en l’empresa. Al capdavall, som persones globals i els canvis que aconseguim repercuteixen en tots els àmbits de la nostra vida.

Per a quins temes una organització pot demanar la col·labo-ració d’un coach?

Són molt diversos; alguns exemples podrien ser ajudar un treballador que ha estat promocionat a afrontar el seu càrrec nou, per acompanyar les persones o els equips a adaptar-se als canvis, per treballar el lideratge o la comunicació amb l’equip, per millorar competències i habilitats, etc.

Aquests canvis perduren?

Sí, són canvis profunds i, per tant, perduren. La raó és que la persona integra noves maneres de pensar, de sentir i d’actuar que pot aplicar per ella mateixa. El coach és una figura que l’acompanya només durant un temps, fins que ja té les eines necessàries per caminar sola.

Avui dia es parla molt de coaching. Què és exactament?

Segons la International Coach Federation (ICF), “el coaching professional és un procés d’acompanyament reflexiu i creatiu amb clients que els inspira a maximitzar el propi potencial personal i professional”. És a dir, és una metodologia per acompanyar les persones perquè assoleixin els seus objectius i treguin el millor de si mateixes. Es basa en una conversa en què l’entrenador (coach) pregunta i el client (coachee) troba les respostes. El coach és neutre, s’enfoca al futur, creu en el potencial de les persones i no prejutja ni dóna res per fet.

Es pot aplicar en qualsevol aspecte de la vida o només es fa servir en l’àmbit professional?

Es pot aplicar per aconseguir qualsevol objectiu que tingui una persona, tant personal com professional. Generalment és en un moment de la vida en el qual es vol canviar o aconse-guir alguna cosa, cal fer front a un canvi o cal prendre una decisió difícil... El coaching és acció i, per tant, transformació; ajuda a prendre consciència, a ampliar perspectives, a tenir més opcions i a adquirir nous recursos com a punt de partida per apoderar-se i portar a terme un pla d’acció per assolir els objectius marcats.

Sovint, el concepte coaching es vincula al de PNL.

La programació neurolingüística (PNL) estudia com cada persona elabora el seu mapa mental davant una situació i com és possible canviar aquest mapa (i, per tant, la manera de pensar, de sentir i d’actuar) per mitjà del llenguatge. Per això, la PNL s’utilitza sovint per millorar el procés de coac-hing, ja que ens ajuda a canviar creences, a comunicar-nos de manera més eficaç, a fer millors preguntes, obtenir millors respostes i, en definitiva, accelerar el procés cap a la conse-cució de l’objectiu.

AL DIA

ROSER SELLÉSCoach, formadora i conferenciant

EL COACHING ÉS ACCIÓ I, PER TANT, TRANSFORMACIÓ

19

EL

GE

STO

R

AL DIA

A PUNT D’ARRIBAR A CATALUNYA

UN REVOLUCIONARI TRACTAMENT

CONTRA LA LEUCÈMIAEn poc temps, l’Hospital Clínic de Barcelona es convertirà en la primera institució mèdica d’Europa que aplicarà un tractament revolucionari contra la leucèmia. “El CART (chimeric antigen receptor T) és un tipus d’immunoteràpia innovadora capaç d’eliminar la leucèmia limfoblàstica aguda, resistent als tractaments convencionals, en un 85% dels pacients afectats per aquesta malaltia”.

L’origen d’aquesta fita és en el Projecte ARI, una iniciativa nascuda de l’empenta de l’Ariana Benedé, una jove catalana malalta de leucèmia que va impulsar un moviment per tal de recaptar fons per portar a Catalunya aquesta tecnologia de la mà de l’Hospital Clínic de Barcelona. Malauradament, després de molts anys de lluita, l’Ariana no va poder superar la malaltia, però el projecte va endavant amb l’objectiu d’ajudar altres persones.

El Dr. Josep M. Campistol és el director general de l’Hospital Clínic de Barcelona i un dels metges impulsors d’aquest pro-jecte. “Actualment, davant una leucèmia, hem d’aplicar al malalt quimioteràpia de forma intensiva. Aquest tractament pot ser molt eficaç per eliminar les cèl·lules canceroses, però també pot ser perjudi-

cial per a la resta de cèl·lules limfàtiques que la reben. Si això no funciona, llavors es proposa un trasplantament del moll de l’os, del mateix pacient o d’un donant”, ens explica. “Amb el CART es pot evitar la quimioteràpia, ja que aconseguim que sigui el mateix organisme qui rebutgi el càncer, és a dir, que les teves pròpies cèl·lules immunitàries acabin amb les que estan malaltes. Això fa que aquest tractament sigui una te-ràpia revolucionària i de per vida”, assegura el Dr. Campistol.

De moment és un tractament que s’aplica contra la leucèmia limfoblàstica aguda, però obre la porta al fet que s’apliqui a altres tipus de càncers els pròxims anys. Com funciona exactament? “Per explicar-ho d’una forma planera, podem dir que consisteix a extreure del pacient les seves cèl·lules de defensa per condicionar-les genèticament per lluitar

contra un tipus concret de cèl·lules malignes. Aquestes noves cèl·lules ‘reforçades’ es tornen a injectar al malalt perquè lluitin contra les malignes i rebutgin el càncer. És a dir que reprogramen genèticament les cèl·lules del sistema immune perquè ataquin de forma selectiva únicament les cèl·lules leucèmiques”, explica el Dr. Campistol.

Quan el CART s’hagi provat amb èxit a un grup reduït de malalts de l’Hospital Clínic, s’espera que es pugi posar a l’abast de tota la sanitat pública catalana i espanyola per-què el tractament beneficiï el màxim nombre de pacients. Actualment, tan sols algunes universitats nord-americanes ofereixen aquesta teràpia innovadora, però ho fan a un preu poc assequible per a la majoria dels malalts.

Assistència al pacient

Els fons aconseguits pel Projecte ARI, mitjançant col·la-boracions com la del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya o a través d’actes populars i solidaris, també van destinats a millorar la Unitat d’Atenció Domiciliària de l’Hospital Clínic. “Per pròpia experiència, l’Ariana va tenir clar que on millor es recupera un pacient és a casa seva, amb els seus, i en un ambient amb menys risc d’infeccions. Per això, volem ampliar una part dels recursos que destinem a millorar l’assistència domiciliària dels pacients reforçant l’equip de metges i infermeres, així com els vehicles per arribar allà on calgui”, comenta el director del Clínic.

Maneres de col·laborar-hi

El Projecte ARI és un exemple més de la importància de la solidaritat social. Particulars i associacions poden col·laborar amb aquesta iniciativa de tres maneres diferents: amb una aportació econòmica a la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, amb l’alternativa del crowfunding a través de la plataforma Mi Grano de Arena o participant en activitats com concerts i altres tipus d’esdeveniments fets per recaptar diners. La informació del projecte i els mitjans per col·laborar-hi es poden trobar a www.projecteari.com.

A l’esquerra, el Dr. Campistols amb l’Ariana i l’equip mèdic del Clínic

El COGAC col·labora amb el Projecte ARI

20

EL

GE

STO

R

La corredoria d’assegurances Ferrer & Ojeda ha llançat al mercat un producte innovador juntament amb l’empesa Generali. Es tracta de “Per a tu, dona”, una pòlissa disse- nyada per ajudar les dones que han estat diagnosticades amb càncer de mama. El més innovador d’aquesta pòlissa és que l’assegurada obtindrà 20.000 € de lliure disposició en presentar el diagnòstic mèdic. Amb aquesta mesura, Ferrer & Ojeda pretén simplificar al màxim la tramitació de la prestació, ja que és conscient que són moments molt delicats per a les pacients amb aquesta malaltia. La titu-lar de la pòlissa rebrà aquesta quantitat de diners al seu compte d’una manera immediata i sense haver de justifi-

car cap despesa, per tal de destinar-los al que cregui més oportú. La cirurgia estètica reconstructiva, els tractaments mèdics alternatius, com ara l’acupuntura, la segona opinió de metges especialitzats o l’ajuda familiar durant el temps que duri el tractament són només alguns dels exemples als quals es pot dedicar aquest ajut econòmic davant una situació que arriba a alterar la vida personal i familiar de les dones afectades per un càncer de mama. Per a Ferrer & Ojeda, l’objectiu és ajudar les dones en un moment difí-cil de la seva vida mitjançant una assegurança molt fàcil de tramitar que permet obtenir uns diners per a allò que més convingui a cada pacient.

EL MÓN ASSEGURADOR S’ADAPTA A LES NECESSITATS DELS PACIENTS

“PER A TU, DONA”L’ASSEGURANÇA QUE T’OFEREIX 20.000 € DE LLIURE DISPOSICIÓ

EN EL MOMENT DEL DIAGNÒSTIC DEL CÀNCER DE MAMA

AQUESTA ASSEGURANÇA ET POT FACILITAR:

- L’ accés als millors cirurgians plàstics per a la restauració estètica mamària.

- L’ accés a oncòlegs especialitzats que no formin part de la teva assegurança mèdica o de la Seguretat Social.

- La possibilitat de fer front a tractaments alternatius (acupuntura, medicina oriental, etc.) que no estiguin coberts per la Seguretat Social o per empreses privades.

- L’ accés als millors psicòlegs especialitzats en aquesta àrea.

- L’ oportunitat d’assumir amb més facilitat qualsevol despesa addicional derivada del procés de curació.

En definitiva, aquests 20.000 € són per a tu: per a tot allò que necessitis, t’ajudi o desitgis.

Gonzalo Rodes ı Tel. 93 280 59 59 ı grodes@ferrerojeda.com

P À G I N E S E S P E C I A L S

AL DIA

21

EL

GE

STO

R

NOVA CAMPANYADE TRANSPORTSAquest any ha entrat en vigor una normativa que obliga a tramitar la targeta de transports per via telemàtica. Per donar a conèixer aquest nou requeriment i posicionar el gestor administratiu com l’expert en l’àmbit del transport, el Col·legi ha endegat la campanya “Que els tràmits no siguin la teva càrrega”.

Per fer-ne difusió, s’han editat fullets explicatius pensats perquè els gestors puguin distribuir-los als seus clients, actuals i poten-cials. Aquests textos informen de la nova normativa i de la resta dels tràmits que una gestoria pot oferir en aquest àmbit: llicències de transport internacional, matriculació de vehicles, certificats de conductors extracomunitaris, recursos i gestions de multes, etc.

D’altra banda, la campanya ha tingut presència en dos dels webs més significatius d’aquesta temàtica (El Vigia i Todotransporte), i també en el web corporatiu del COGAC (gestors.cat). En tots aquests casos, l’usuari pot accedir directament a un cercador per trobar el gestor administratiu més proper i així facilitar-li l’accés a un professional del Col·legi.

Com és habitual, aquesta creativitat està disponible a la plataforma de comunicació de l’àrea privada del web del COGAC perquè els col·legiats puguin fer campanyes d’e-mailing personalitzades per als seus clients.

El 2016 es van fer més de 1.200 enviaments de les nostres campa-nyes a través de la plataforma, més del doble que l’any 2015. Les postals de Nadal que proporciona de franc el Col·legi (42% dels enviaments) i la renda (55%) han estat les campanyes més utilitza-des pels gestors.

De forma paral·lela a les campanyes de publicitat, el Col·legi treballa perquè els gestors administratius apareguin en els mitjans de comu-nicació com a professionals de referència en els àmbits en què són especialistes.

En aquest sentit, els gestors han donat la seva opinió respecte de la nova llei d’ajornaments tributaris i han estat referents en els diaris Expansión i El Punt-Avui.

MITJANS

ELS GESTORS EN ELS MITJANS

22

EL

GE

STO

R

EL COL·LEGI I LES ARTS ESCÈNIQUESAmb la renovació de l’acord de col·laboració amb la Funda-ció Romea per a les Arts Escèniques, el Col·legi expressa el seu compromís amb la cultura com a protector d’aquesta entitat. Gràcies a aquest acord, els gestors, els col·labora-dors i els seus familiars podran gaudir d’un descompte del 50% sobre el preu de venda de les localitats per a les re-presentacions dels teatres Romea, Condal i La Villarroel. El 2016 es van oferir descomptes per a més de vint obres de teatre i des del Col·legi es va gestionar la compra de 390 entrades a preu preferent.

Fins al 9 d’abril, Dagoll Dagom representarà Scaramouc-he al Teatre Victòria de Barcelona. Es tracta d’un musical de gran format que explica una història d’amor, aventu-res i revolució. L’espectacle és dirigit per Joan Lluís Bo-zzo i la música és d’Albert Guinovart. Gràcies al Col·legi, els gestors administratius poden adquirir entrades per a les sessions de divendres, de dissabte a la nit i de diu-menge amb un 25% de descompte (aplicant un codi en la compra en línia que hi ha en la secció d’esdeveniments a gestors.cat).

20OBRES

2016

ENTRADESGESTIONADES

390

LLEURE i CULTURA

8 de febrer

Comissió de Comunicació

Comissió Econòmica,

Financera, Comptable i

Tributària

9 de febrer

Reunió de lletrats al Consejo

amb representació del

COGAC

22 de febrer

Junta de Govern

23 de febrer

Ple del Consejo a Madrid

amb la participació del

president del COGAC

AGENDA

10 de gener

Comissió de Trànsit

11 de gener

Comissió de Comunicació

Comissió Laboral

Comissió Econòmica,

Financera, Comptable i

Tributària

12 de gener

Reunió de treball a la

Prefectura de Trànsit de

Barcelona i participació del

president del COGAC

19 de gener

Comissió de Justícia i

Deontològicatants del

COGAC

23 de gener

Ple del Consejo a Madrid

amb la participació del

president del COGAC

25 de gener

Junta de Govern

30 de gener

Reunió amb la DGT a

Madrid amb l’assistència del

president del COGAC

Comissió de Trànsit del

Consejo amb l’assistència

del president del COGAC

1 de febrer

Comissió de Gestorplan

1 de febrer

Comissió de Joves

2 de febrer

Jornada de Comunicació al

Consejo amb la participació

de membres del COGAC

Reunió de treball a la

Prefectura de Trànsit de

Barcelona i participació del

president del COGAC

7 de febrer

Comissió de Trànsit

DAGOLL DAGOMAL TEATRE VICTÒRIA

23

EL

GE

STO

R