núm.110

Ciutat de l’esport

2–núm.110

Edita: Ajuntament de Barcelona.

Consell de redacció:Andreu Puig, gerent municipalMarc Murtra, gerent de Cultura, Educació i BenestarCarles Arias, gerent de Recursos Humans i OrganitzacióJordi Vilalta, director de Control de GestióMaria Rodríguez, directora de Desenvolupament i Atenció al PersonalRosa Pueyo, coordinadora de la Xarxa de Comunicació i QualitatMaria Gas, cap de Comunicació i Qualitat de Cultura, Educació i BenestarEster López, cap de Comunicació i Qualitat del Districte de Les CortsFerran Martorell, cap de Comunicació i Qualitat de l’IMEB

Coordinació: Raquel ZamoraRedacció: Manel TorrejónFotografi a portada: Txema SalvansFotografi es interior: Txema Salvansfotografi a de l’Alcalde: Carlos Spottornofotografi a del Gerent: Román Yñán Disseny: LamoscaImpressió: Departament d’Imatge i Producció Editorial

lamunicipal@bcn.catD.L. B 14.742-1990

Imprès en paper reciclat

Febrer del 2009

CRÈDITS

SUMARI

Entrevista:Marta Tria

La recomanació: Jardins terapèutics de Vil·la Florida

Ofertes per als treballadors

4 6 10 12

14

24 26 27

18 20 22

Breus

Recursos humans:Pla de formació 2009-2010

Destaquem

Model de gestió: Pla de sistemes

Departament: Promoció econòmica

Projectes:Barcelona 2.0: Entre tots

Barcelona, vocació per l’esport

Ciutat: Neteja més moderna i més sostenible

núm.110–3

Contra la crisi, més Barcelona. El 2009 estarà ple de reptes i de desafi aments. Serà un any en què haurem de fer front a un enemic que el 2008 ja ens ha posat a prova: la crisi econòmica. Una crisi de causes globals però de conseqüències locals.

Al 2009, el principal adversari serà la crisi. I des de l’Ajuntament consagrarem el 2009 a lluitar-hi. Ho fem convençuts que Barcelona sortirà enfortida de la crisi i seguirà construint el seu futur. Perquè la millor resposta a aquesta crisi és continuar tirant endavant el nostre projecte de ciutat. Una mesura no conjuntural i si estructural, una mesura a favor del futur.

L’Ajuntament està tirant del carro. Cal que donem la volta a la crisi i consolidem les bases del benestar del futur. I tenim la capacitat per fer-ho: no aturarem cap actuació prevista ni deixarem de fer cap projecte en què ens haguem compromès amb la ciutadania. Barcelona no s’aturarà davant la crisi.

Aquesta és la “via barcelonina” de fer les coses: combatre la crisi fent ciutat i, sobretot, amb les persones i per les persones. Perquè tots aquells ciutadans que se sentin colpejats per la crisi no estaran sols. Barcelona no deixa sol a ningú i el seu Ajuntament està i estarà al seu costat.

Aquesta serà la primera prioritat aquest any. Fer front a la crisi amb més cohesió, amb més creativitat, amb més transformació urbana, amb més serveis. És a dir, amb més Barcelona. I amb treball, il·lusió, dedicació i esforç. Aportant solidesa davant les difi cultats i garanties per encarar el futur amb confi ança.

Jordi Hereu, alcalde de Barcelona

Barcelona és la capital de Catalunya i alhora és una de les grans capitals del món.

El nom de Barcelona és conegut arreu per la cultura mediterrània, la creativitat, l’empenta i la professionalitat en molts camps, com les noves tecnologies, les ciències de la salut, la moda, el disseny, l’esport –capitalitat de la qual parlem en un dels articles d’aquesta revista- i moltes altres disciplines A més, ara la Unió Europea ha ofi cialitzat el seu caràcter de capital del Mediterrani.

Ser capital d’una cosa vol dir que tens dimensió en allò, que tens els millors professionals i que ets el lloc on s’innova sobre aquella disciplina a nivell mundial. Vol dir que, sobre aquell tema, tots els ulls et miren.

L’Ajuntament contribueix directament a què Barcelona sigui una ciutat de referència en tots aquests àmbits. Impulsem molts sectors econòmics perquè els millors professionals de cada àmbit es desenvolupin a la nostra ciutat. Internament, apostem perquè a l’Ajuntament de Barcelona treballin professionals reconeguts en el seu sector, i perquè hi treballin amb mètodes punters. Aquesta forma de pensar es correspon amb una ciutat capital i referent d’altres. El fet que l’Ajuntament de Barcelona impulsi projectes interessants, pioners, de manera innovadora, fa de la ciutat un referent d’excel·lència per a altres organitzacions.

Siguem ambiciosos i mantinguem ben alt el llistó de la nostra capitalitat.

Andreu Puig, gerent municipal

4–núm.110

Imatges de la Jornada 2.0 dels districtes l’Eixample i Gràcia

PROJECTES

BARCELONA 2.0: ENTRE TOTS

Així, al mes de novembre del 2008 va tenir lloc la jornada amb el personal de Finances, i al desembre les d’Urbanisme; Educació, Cultura i Benestar, i Medi Ambient. Durant el mes de gener han tingut lloc les de Promoció econòmica i les de tots els districtes. I al mes de febrer estem fent les d’Acció Social, Recursos Humans. Només queda pendent al març les de Serveis Generals i la de Seguretat i Mobilitat.

Amb aquestes sessions es tracta d’informar sobre el contingut del Barcelona 2.0, el calendari, els projectes motor que faran possible el canvi i fi nalment s’aprofundeix sobre els projectes propis de la gerència. També es pretén que hi hagi un diàleg entre les persones que hi assisteixen i recollir l’opinió que en tenen sobre aquest procés.

La mecànica d’aquestes jornades de treball d’una banda és expositiva i de l’altra, en la majoria dels casos, de treball conjunt: després de la informació sobre el pla Barcelona 2.0, en grups formats per

persones de diferents antiguitats, de diferents perfi ls professionals i de diferents direccions, debaten a partir d’unes preguntes pautades sobre el Barcelona 2.0 i donen respostes consensuades a diverses preguntes que se’ls plantegen sobre els canvis en marxa. Gràcies a aquest treball de refl exió i consens dels equips per elaborar les respostes, les persones retenen la informació més rellevant i aporten idees per millorar la posada en pràctica del Barcelona 2.0.

La implicació de tots és necessària per tirar endavant aquest procés de transformació de l’organització. Ara, tot just alguns estem coneixent el projecte i poc a poc veurem com va progressant i es van aconseguint resultats, i sense adonar-nos estarem fent els expedients diferents, planifi carem amb una altra metodologia, orientarem la nostra feina a resultats visibles, treballarem amb mitjans tecnològics diferents... i, en defi nitiva, tots d’alguna manera haurem preparat l’Ajuntament per continuar amb la transformació de Barcelona.

Per tirar endavant el Barcelona 2.0 és important que anem identifi cant de mica en mica quins són els aspectes en què ens toca participar. Per facilitar la comprensió del projecte i anar-nos-hi implicant, s’estan duent les Jornades Barcelona 2.0 a cadascun dels sectors i districtes de l’Ajuntament, on assisteixen bona part del personal municipal, inclòs el d’empreses i instituts.

núm.110–5

6–núm.110

BREUS

Acaba el pla de jubilacions voluntàries. El 31 de desembre del 2008, van ser 240 les persones que es van acollir al pla d’incentius a la jubilació voluntària que es va posar en marxa l’any passat. D’aquestes jubilacions anticipades, 156 corresponen a l’Ajuntament i 84 a organismes autònoms. El pla era obert a totes aquelles persones que tinguessin entre 60 i 64 anys i mig en acabar el 2008 (els nascuts entre el 30 de juny del 1944 i el 31 de desembre del 1948).

240 persones gaudeixen de la jubilació anticipada

Nou sistema informàtic per a recursos humans i organització. La Gerència de Recursos Humans i Organització i la Gerència adjunta d’e-Administració i Sistemes d’Informació lideren la posada en marxa d’un nou sistema informàtic per a simplifi car i millorar la gestió dels recursos humans. El mòdul de recursos humans de SAP, un reconegut software empresarial, es va començar a instal·lar a primers d’any. S’està comptant amb el suport dels consultors de la companyia IBM. El nou programa informàtic permetrà fer nous projectes com la gestió de competències i plans de carrera, entre d’altres. Alhora, dóna les millors eines d’anàlisi per a la presa de decisions. El personal municipal, un cop acabada la instal·lació, percebrà millores en aspectes d’accessibilitat i reducció de paper en més tràmits.

núm.110–7

Nova programació de la televisió local BTV

L’IMH rep una acreditació de qualitat. L’Institut Municipal d’Hisenda (IMH) ha estat la primera administració pública a Espanya que ha estat acreditada amb la certifi cació de qualitat UNE-EN-ISO 9001:2008. Aquesta norma de qualitat certifi ca que qui la compleix fa bé les següents tasques o processos: gestió del manteniment cadastral i de l’impost de béns immobles; gestió de les notifi cacions; gestió de queixes i suggeriments; gestió recaptatòria; gestió de padrons (IBI, IAE,IVTM i guals); gestió de liquidacions i autoliquidacions; i gestió d’inspecció i plusvàlues i gestió de recursos humans. S’ha de destacar l’agilitat de l’IMH, ja que aquesta certifi cació va néixer el novembre del 2008.

BTV, més a prop dels barris. En sintonia amb el nou model de gestió, que reforça la proximitat del consistori als barris, la nova programació de la televisió local BTV aprofundeix en la informació més propera als veïns. En la nova programació, estrenada al gener, guanyen més pes els continguts sobre la ciutat i sobre els barris. Infodia, informatiu de 45 minuts, i Infovespre, noticiari de 15 minuts, centren la seva atenció en què passa a Barcelona. Les notícies de les 10, que es fan a les 22 hores, tracta amb un to pausat i refl exiu l’actualitat del dia, sempre des d’un punt de vista barceloní. Àngels Casas va ser nomenat nou director de BTV el setembre del 2008.

8–núm.110

BREUS

1.640 carrers i places es benefi ciaran dels treballs de remodelació

Pla de millora dels barris. “Tu ets el teu carrer. Amb tu, millorem Barcelona”. Amb aquest eslògan es presenta a la ciutadania el Pla de Millora dels Barris de Barcelona, que impulsa la Direcció d’Inversions i Espai Vial, de Medi Ambient. El pla, que serà en marxa al llarg de tot el mandat, farà una posada a punt dels barris: es faran treballs de remodelació de la via pública i del mobiliari urbà, i també treballs de reducció de la contaminació lumínica. Se’n benefi ciaran uns 1.640 carrers i places (el 40% de les vies públiques de la ciutat). Aquest pla és prioritari per la forta aposta del nou model de gestió del consistori per ser més a prop dels barris i dels veïns.

Pressupost municipal per al 2009. El Pressupost municipal per al 2009 suposarà una injecció de 2.900 milions d’euros per atendre els ciutadans i per fer front a la crisi econòmica. Permetrà posar èmfasi en les polítiques municipals orientades a cobrir les necessitats socials i fer promoció econòmica i d’ocupació de les persones sense feina. A més, permetrà que Barcelona faci la inversió més alta de la seva història: 1.000 milions d’euros per transformar la ciutat i per fer nous equipaments. L’atenció social, l’increment d’escoles bressol, equipaments esportius, culturals i juvenils, i una notable millora de l’espai públic, comparteixen prioritat amb les grans transformacions urbanístiques.

núm.110–9

Nou punt d’informació general sobre la bicicletaFusta amb certifi cat de gestió sostenible de boscos

Ofi cina de la bicicleta. Els ciutadans de Barcelona amb interès per la bicicleta tindran al seu servei una ofi cina específi ca a la plaça de Pi i Sunyer. L’ofi cina, liderada per la regidoria de Mobilitat, és un punt d’informació general sobre la bicicleta, al marge de l’ofi cina que ja existeix per als usuaris del Bicing: s’hi donarà informació sobre carrils bici i sobre aparcaments de bicicletes; s’hi lliuraran recomanacions sobre conducció segura; i s’hi podran fer consultes tècniques. Alhora, aquesta serà l’ofi cina de referència per a les entitats vinculades a la Comissió Cívica de la bici (organisme en què participa el consistori).

Ajuntament més sostenible. El Programa Ajuntament+Sostenible promou que els plecs de condicions de la contractació municipal incorporin criteris de medi ambient i sostenibiliat. Així, les contractes centralitzades de subministraments (paper, equips d’ofi màtica, mobiliari d’ofi cines, etcètera) o les grans contractes de serveis urbans (recollida de residus, manteniment de l’enllumenat, pavimentació o manteniment de fonts, entre d’altres), ja han incorporat aquests criteris. De la mateixa manera, fi ns al 2008 l’Ajuntament ha comprat 2.730 metres cúbics de fusta amb certifi cats de gestió sostenible de boscos per a mobiliari urbà, serveis funeraris i d’altres usos. Més informació: www.bcn.cat/ajuntamentsostenible, ajuntamentsostenible@bcn.cat

10–núm.110

núm.110–11

Marta, quins objectius t’has marcat com a directora de Protocol?El primer objectiu és reforçar el treball en equip. He passat de tècnica a directora, i sóc conscient que treballant en equip hi ha més motivació. Hem fet diverses reunions –amb majordomia, tècnics, administratius, responsables de visites i bodes, Palauet Albéniz– i es respira il·lusió. Vull que entre tots cultivem l’orgull de treballar a Protocol i que tinguem clar que una trucada de confi rmació d’un acte és tan important com el disseny de l’acte en si. Així mateix, estic apostant per les noves tecnologies: totes les invitaciones les enviem ja per correu electrònic. En general, en aquesta nova etapa economitzarem més. D’altra banda, crec en l’agilitat, en la comunicació interna i externa –hem posat en marxa una adreça de correu electrònic general per donar respostes més ràpides i millorar la coordinació– i, és clar, crec en la transversalitat, en treballar colze a colze amb tots els departaments.

El secret per ser bo en Protocol?Jo vaig arribar a Protocol de casualitat. Sóc llicenciada en Història i vaig començar com a guia

de les sales nobles del Parlament de Catalunya. Quan va haver una vacant al despatx de Protocol del Parlament, hi vaig entrar. I de seguida vaig passar a Protocol de l’Ajuntament: un dels primers consells que em va donar el meu cap anterior és, al marge de la discreció, l’ús del sentit comú, unes característiques a les quals jo afegeixo la naturalitat.

Per a alguns el protocol no va més enllà d’unes normes de precedència, de qui parla primer que qui.Amb el protocol transmetem missatges. És la forma institucional de les relacions públiques. Tot compta: el text de la invitació, a qui convides, el mobiliari de l’esdeveniment, etcètera. No és el mateix un acte amb nens que amb cases reials. I, quan l’acte no l’organitzes tu, el teu rol és de coordinació i defensa del rol de la teva institució.

Afi cions?Nedo uns 4.000 metres a la setmana, tot i que les darreres setmanes, per intensitat de la feina, he rebaixat el ritme a 2.000.

ENTREVISTA

MARTA TRIAMarta Tria encomana energia. Va assumir la Direcció de Protocol el novembre amb entusiasme i amb un bon grapat d’idees de millora que li bulleixen al cap. Entre altres apostes, creu en el treball en equip –“les portes del meu despatx són obertes de bat a bat” – i en les noves tecnologies. Tots els actes en què participa l’Alcalde o la institució compten amb el saber fer de Protocol.

12–núm.110

MODEL DE GESTIÓ

El pla de sistemes és liderat per la Gerència adjunta d’e-Administració i Sistemes d’Informació. Inclou aquests projectes:

Projectes corporatius· Administració electrònica: es posa en marxa l’expedient electrònic de contractació, de llicències i d’inspeccions. La idea és arribar a una ofi cina sense papers, i millorar i simplifi car els procediments administratius. Es podran fer més tràmits per internet i es farà més ús de la telefonia mòbil i d’altres tecnologies per millorar la comunicació i acostar els serveis al ciutadà.· Nou programa informàtic de gestió econòmic i fi nancer: permet treballar amb l’expedient electrònic de contractació, amb el pressupost per programes i

amb el sistema de direcció per objectius. · Nou programa informàtic de recursos humans: ha de donar suport a les noves polítiques en selecció, formació i desenvolupament de competències.· Intranet: el portal del personal municipal, amb les eines necessàries per al treball diari: informació, serveis o gestió. La intranet serà l’escriptori de treball i hi trobarem el correu electrònic, l’agenda, les carpetes de tramitacions, la comunicació interna, i el que calgui per a la tasca diària, tot en un únic entorn de treball i adaptat al perfi l de la persona que hi accedeix. · Mobilitat: potenciar l’ús de dispositius mòbils – PDA, portàtils- per a qui treballi a la via pública: Guàrdia Urbana –que ja ho està usant-, inspectors, treballadors socials...

PLA DE SISTEMES

El pla de sistemes –un dels set projectes motor que empeny el canvi de l’Ajuntament cap a un nou model de gestió– posa la informàtica al servei de la nova forma de treballar que impulsa el pla Barcelona 2.0. La tecnologia ha d’estimular la proximitat als barris, la qualitat dels serveis i la modernització de l’Administració.

núm.110–13

Projectes d’ interacció amb la ciutadaniaEs busca que la persona pugui fer tràmits a través d’ofi cines, del mòbil, d’internet i d’altres canals novedosos, com els caixers d’informació i tràmits situats a les diferents seus municipals. Es potenciarà l’ús de la telefonia mòbil i els SMS per comunicar-se amb el ciutadà. Hi haurà més tràmits que es puguin fer per internet i seran millors.

Projectes sectorials· Pla de sistemes d’Acció Social: projectes per donar suport al nou model de serveis socials de l’Ajuntament, en el marc normatiu de la llei de dependència.· Gestió d’emergències: nou sistema centralitzat de gestió d’emergències municipal, que permetrà

coordinar els diferents serveis i unitats que presten els serveis.· Pla de sistemes per a l’Institut Municipal d’Hisenda: per millorar la gestió, la disponibilitat de la informació i la relació amb els organismes tributaris externs, entitats fi nanceres i empreses tramitadores. A curt termini, es crearà la carpeta d’intermediaris, per atendre aquest col·lectiu. Els ciutadans trobaran més serveis i tràmits a internet.

14–núm.110

núm.110–15

L’Institut Barcelona Esport fomenta la pràctica de l’esport entre la ciutadania i vetlla perquè la ciutat aculli les millors competicions populars i de prestigi.

BARCELONA, VOCACIÓ PER L’ESPORT

16–núm.110

núm.110–17

Barcelona és una ciutat amb una forta arrel esportiva. Els Jocs Olímpics del 1992 així ho van refermar, i des de llavors, el Consistori no ha deixat d’apostar en l’esport com a eina de foment d’hàbits saludables, com a mitjà de transmissió de valors socials i com a element de dinamització de l’economia del municipi.

L’Ajuntament de Barcelona treballa l’esport en diversos àmbits. Per una banda, impulsa un ventall d’esdeveniments esportius pensats per a tot tipus de públic -des del més familiar i infantil fi ns al més professional- com per exemple la marató, la festa de la bici o la Triatló de Barcelona. Per altra banda, també promou Barcelona com a amfi triona de competicions d’alt nivell de diverses disciplines, el proper any 2010 Barcelona acollirà la celebració de dos esdeveniments de referència a nivell internacional com són la regata Barcelona World Race i el campionat europeu d’atletisme Barcelona 2010. També promou l’activitat física i els valors de l’esport entre la ciutadania mitjançant una xarxa de serveis i instal·lacions esportives on

“l’objectiu és facilitar que les persones tinguin centres esportius a prop de casa”, tal i com afirma Marc Murtra, gerent d’Educació, Cultura i Benestar.

Dins del gran ventall d’esdeveniments esportius, a Barcelona trobem actes de dimensió ciutadana i abast internacional. Per exemple, el Tour de França 2009, on dues de les etapes tindran la ciutat com a punt d’arribada i de sortida “El Tour és un bon exemple de repte que ens obliga a treballar amb transversalitat amb diferents àrees de la casa com mobilitat, comunicació i districtes”, afi rma Murtra. D’altra banda, Barcelona acollirà la celebració del Global Sports Fòrum Barcelona aquest mes de febrer reunirà en un congrés d’àmbit internacional els principals discursos i ponències relacionades amb diferents aspectes del món de l’esport. I un any més se celebrarà el Torneig Conde Godó de tennis, enguany però, sota el nou nom de 2009 Barcelona Open Banco Sabadell, 57 Trofeo Conde de Godó com a reconeixement al suport que li dóna la ciutat.

Els treballadors de l’Institut Barcelona Esports, una quarantena de persones, fan possible aquest esperit esportiu de la ciutat treballant en

equip constantment. El Sergi Pujalte, gerent de l’Institut Barcelona Esports explica: “des de l’IBE treballem en tres grans serveis als ciutadans: la promoció de la pràctica esportiva mitjançant programes específi cs per a la població escolar i per a altres col·lectius, l’impuls i organització d’esdeveniments esportius al més alt nivell i també de caràcter popular, i treballem per l’ampliació i millora de la xarxa d’equipaments esportius de la ciutat, controlant-ne i coordinant-ne la gestió i invertint en la construcció de nous centres esportius.”

En aquest darrer àmbit, la perspectiva pels propers anys és d’un salt molt important ja que les inversions en nous equipaments i en grans reformes pujaran més de 50 milions d’euros.

La xarxa municipal consta a dia d’avui amb 7 pavellons, 40 camps de futbol, 38 centres esportius municipals –abans depenien dels districtes i ara ho fan de l’Institut Barcelona Esports–, 18 equipaments singulars –per a esports minoritaris, com beisbol i vela– i 13 pistes poliesportives. En total, 114 unitats de gestió al front de les quals trobem clubs, federacions i empreses de gestió esportiva, que fan equip amb l’Ajuntament de Barcelona.

18–núm.110

RECURSOS HUMANS

PLA DE FORMACIÓ 2009-2010El pla de formació per al 2009-2010 es pot resumir en tres idees: aprenentatge per facilitar el desenvolupament dels projectes Barcelona 2.0; aprenentatge perquè cadascú sigui fort en les competències que demana el seu lloc de treball, i aprenentatge i actualització constants.

El que cada persona ha de fer en la seva feina va variant amb el temps, ja que també varien les demandes ciutadanes i, per tant, també els serveis que com a Administració els hem de prestar. És per això que es planteja un pla de formació dinàmic, que doni resposta sobre la marxa a les necessitats d’aprenentatge que van sorgint a mesura que l’organització es planteja nous reptes per Barcelona. La idea és trobar sempre el mètode d’aprenentatge adequat, sigui presencial o a distància, amb grups de debat, amb tallers de treball o amb assessorament individual.

El nou pla estimula també que les persones aprenguin pel seu compte amb la publicació de recursos de tot tipus –lectures, enllaços d’internet i cursos– a la intranet. La web interna oferirà un espai de formació amb diferents modalitats formatives, itineraris formatius i espais on poder autoavaluar el nivell de competències.

El pla, liderat per la Direcció de Desenvolupament i Atenció al Personal (Gerència de Recursos Humans i Organització), té tres grans objectius:1. Adaptació al canvi: les persones aprendran totes aquelles habilitats i coneixements que calgui

per tirar endavant els projectes Barcelona 2.0. Per exemple, es farà formació si un departament ha fet sempre una gestió en paper i ara, segons el projecte d’e-Administració, passa a fer-la amb l’ordinador.2. Millora de les competències: s’identifi caran quins coneixements, habilitats i actituds han de tenir cada lloc de treball i, a partir d’aquesta anàlisi, oferirà respostes formatives per desenvolupar les aptituds a millorar. En aquest sentit, està previst iniciar en breu un Pla de desenvolupament directiu. 3. Actualització i reorientació professional: les persones han de seguir un aprenentatge sense pauses al voltant de tendències, normativa, bones pràctiques, idiomes i un llarg etcètera.

Per fer un pla de formació realista, cal un procés previ d’estudi i anàlisi del moment actual que afecta tots els departaments i totes les categories professionals. La formació continuada esdevé així una eina fonamental perquè les persones creixin i avancin en positiu com a professionals i com a persones. Mentre adaptem i millorem les nostres competències i habilitats professionals, millorem la nostra feina i contribuïm, així, a la millora de la qualitat i l’efi ciència de la nostra Administració.

núm.110–19

20–núm.110

tècnics, administratius…– que s’organitzen en sis departaments: Promoció Econòmica Internacional, Recerca, Innovació i Coneixement, Programes Estratègics, Administració, Comunicació, i en l’Àrea de Comerç i Consum que inclou l’Ofi cina d’Informació al Consumidor (OMIC).

Referent per a altres municipis. Promoció Econòmica és un sector vist com a referent per altres municipis d’Espanya i de l’estranger. “I això és així”, explica el gerent del sector, Ricard Frigola, “per la nostra forma de treballar basada en una col·laboració entre l’administració i les empreses privades que no es dóna en altres ciutats”.

DEPARTAMENT

Per assolir aquest objectiu hi ha un equip d’unes 500 persones, si es compta el Sector i també el personal dels instituts i empreses públiques que en depenen: Institut Municipal de Mercats (gestió dels mercats municipals), Barcelona Activa (incubadora d’empreses, assessorament a emprenedors i reciclatge de persones sense feina), 22@ Barcelona (impuls del nou districte de la innovació al Poble Nou), Mercabarna (unitat alimentària i mercat majorista de la ciutat) i Turisme de Barcelona (captació de congressos i de visitants).

A les ofi cines del sector pròpiament dites hi treballen unes 70 persones. Persones de diferents disciplines –economistes, llicenciats en Dret,

El sector de Promoció Econòmica treballa per impulsar i donar suport a l’activitat econòmica de la ciutat: ajuda a la creació i el creixement de les empreses de Barcelona, promou la nostra economia en els mercats internacionals, atrau nous projectes empresarials i d’investigació perque s’instal·lin a Barcelona i dóna eines de millora per als professionals i treballadors de la nostra ciutat.

PROMOCIÓ ECONÒMICA

núm.110–21

“El nostre paper”, segueix, “és d’impulsors i de facilitadors de noves oportunitats de creixement econòmic per als negocis barcelonins”. Frigola posa com a exemple clar d’aquesta fi losofi a Turisme de Barcelona, societat de foment de l’activitat turística propietat de l’Ajuntament i de la Cambra de Comerç de Barcelona. “Està ara en marxa l’elaboració del Pla Estratègic de Turisme que té com a objectiu analitzar el model turístic d’èxit de la ciutat per fer-lo sostenible en el seu creixement futur i més adaptat a les necessitats de la ciutat”.

Frigola també subratlla com a entitat de referència Barcelona Activa, l’empresa pública municipal que, des de fa una vintena d’anys, és

pionera en l’àmbit municipal pel que fa a polítiques de suport a la creació d’empreses i pel que fa a polítiques de reorientació dels currículums dels treballadors per ajudar-los a trobar feina. Com a prova de l’èxit de la institució, des de Promoció Econòmica s’apunta el fet que les polítiques d’ocupació de la Generalitat es deleguin “en un 99%” a Barcelona Activa.

“També cal destacar com a iniciatives de referència fora de Barcelona la reconversió que suposa el districte de negocis de noves tecnologies 22@ i els esforços que es fan per fomentar l’economia de proximitat, amb la gestió de 40 mercats municipals i amb el suport a 20 eixos comercials a la ciutat”.

22–núm.110

núm.110–23

LA RECOMANACIÓ

JARDINS TERAPÈUTICS DE VIL·LA FLORIDA

La Pilar Nieva, cap de comunicació del districte, és una apassionada enamorada d’aquest entorn, de titularitat consistorial des del 2004. Es tracta d’un espai amb una intensa història al darrera, que es narra en la publicació municipal ‘Vil·la Florida, de casa senyorial del segle xvii a equipament públic’. La casa, avui centre cívic, té com a primers propietaris documentats –amb data del 1603– els Santcliment, un llinatge de mercaders i cavallers que es remunta a la baixa Edat Mitjana (entre els segles xi i xv). Però la Pilar, tot i lloar l’emblemàtica construcció, que es va actualitzar en clau modernista el 1902, prefereix parlar-nos dels jardins de la fi nca: 1.700 metres quadrats de bucolisme a quatre passes dels carrers atapeïts de cotxes. Els jardins, als quals es pot accedir des del carrer Muntaner, mereixen la denominació de ‘terapèutics’: hi ha un recorregut pensat per reduir l’estrés i per millorar la circulació de la sang.

“Es tracta d’un circuit a l’aire lliure integrat per

una bassa d’aigua a temperatura ambient –quan fa fred és imprescindible endur-se una tovallola–, i per unes catifes de diferentes textures: pedretes, fustes i escorça d’arbres. Ens hem de descalçar i, un cop dins de la bassa, l’aigua ens arribarà per sota dels genolls. Quan surts i passes per les catifes és com si t’haguessin recarregat les bateries”. Estem parlant d’un espai de salut, inspirat en uns jardins similars a la ciutat alemanya de Neus. “Quan es van inaugurar eren els únics jardins de l’estil a Espanya”.

La Pilar, és clar, és una usuària intensiva de l’itinerari terapèutic dels jardins de Vil·la Florida. Va sovint a dinar al restaurant del centre cívic i, abans o després, posa els peus en remull. I aconsella que ho faci a tothom que coneix, i ara, amb aquestes línies, us ho aconsella a tots vosaltres. “No és l’única joia oculta del nostre districte, però posats a destacar-ne una, aquests jardins tenen molt d’interès”, ens explica.

Un llibre, un racó de Barcelona, una curiositat... envia el teu suggeriment a lamunicipal@bcn.cat

Si us trobeu en el districte de Sarrià-Sant Gervasi i teniu el temps i la predisposició per regalar-vos una estona de relaxació a l’aire lliure, us proposem que visiteu els jardins terapèutics de Vil·la Florida.

24–núm.110

El desembre es va adjudicar la contracta de neteja per al període que va del 2009 al 2017. La Direcció de Serveis de Neteja i Gestió de Residus, de la Gerència de Medi Ambient, ha treballat de valent els darrers anys per defi nir com havia de ser el nou model de neteja de la ciutat, amb dues grans motivacions: aprofi tament de les darreres novetats tecnològiques i convicció en la sostenibilitat mediambiental. Els contractistes que han guanyat el concurs, que començaran a treballar el novembre del 2009, seguiran fi l per randa aquest esperit i les indicacions que van especifi car l’equip tècnic de neteja.

Estem parlant d’objectius mesurables: · augment del nombre de contenidors de paper, vidre

i envasos per facilitar la recollida selectiva: els veïns tindran els contenidors més a prop, ja que es passarà d’un punt triple de recollida per cada 700 habitants a un punt per cada 500 habitants

· la neteja de la via pública s’intensifi carà: es passarà d’una freqüència mitjana de cinc cops a la setmana a una de sis cops a la setmana.

· extensió de la recollida d’escombraries orgàniques a tota la ciutat amb contenidors específi cs

CIUTAT

El novembre es posa en marxa el nou model de neteja de la ciutat amb una doble aposta per la tecnologia i pel respecte al medi ambient.

NETEJA MÉS MODERNA I MÉS SOSTENIBLE

Situació actual

Diversitat de

contenidors al carrer

(càrrega lateral, 1.100,

1.700, iglús)

Proposta

Tipologia de

contenidors unifi cats

per territori

Comparativa del

nombre de contenidors

segons la fracció

núm.110–25

El consistori barceloní seguirà estant al capdavant en l’ús de tecnologia de neteja. Pero no tot es redueix a vehicles i màquines. En el Nord d’Europa es neteja menys en part perquè la població està més conscienciada.

Total

23.608

26.914

Resta

12.270

4.164 bicompartimentats

10.803

Orgànica

82

5.401

Paper

2.368

3.570

Envasos

2.335

3.570

Vidre

2.389

3.570

Com hem dit, la innovació i la sostenibilitat han animat el nou model. Els vehicles de neteja exigits són menys contaminants i sorollosos i s’ha prioritzat l’estalvi d’aigua. Sempre que es pugui, s’empraran aigües freàtiques. Entre les tècniques sostenibles d’ús de l’aigua destaca, per exemple, una doble bomba d’aigua que permet llançar l’aigua a més o menys intensitat (i consum) segons la necessitat.

La contracta de neteja és la que dóna feina a més persones, ens explica el Jordi Ametlló, director de Neteja i Residus de l’Ajuntament. “Unes 3.800 persones de mitjana”. El seu equip l’integren 43 persones. Una quinzena són tècnics. Són ells qui van començar a preparar el concurs que es va decidir el desembre: “No era un concurs qualsevol:

es tractava de defi nir una contracta moderna i sostenible per al futur, una feina exigent si es té en compte que la redacció dels plecs va començar a la meitat del 2006 i que la contracta arrenca el novembre del 2009”. Els plecs per a l’adjudicació eren exhaustius: “Hem dit què volíem, no hem deixat res obert: hem dit cada quant s’ha de passar a recollir una determinada paperera”. Es van rebre propostes que omplien, segons Ametlló, una habitació de tres per tres metres. Les companyies adjudicatàries han estat FCC, Cespa, CLD Comsa i Urbaser. Els tècnics de l’equip de la Direcció de Neteja es coordinen amb els districtes, dissenyen polítiques de neteja i prevenció i inspeccionen la qualitat dels serveis que presten les empreses adjudicatàries de la neteja a Barcelona.

26–núm.110

AGENDA

DESTAQUEM

Rua general de carnavalEl Carnaval és un dels moments de caràcter popular més important del calendari festiu de Barcelona. La Rua General de Barcelona n’és l’activitat més destacada.

Dia: 21 febrer a les 20.30 horesRecorregut: sortirà del carrer Fluvià amb Ronda de Sant Martí i acabarà a la Rambla Guipúscoa amb Rambla PrimLloc de concentració: Rambla Guipúscoa

Aquest any es farà un homenatge als Gegants del Carnestoltes de Barcelona, que enguany celebren el seu 150è aniversari.

Els Gegants del Carnestoltes de Barcelona també són coneguts com els Gegants Vells de la Casa de Caritat o del segle xix, per distingir-los dels Gegants Nous de la Casa de Caritat o del segle xx, també coneguts com a Gegants del Corpus de Barcelona (que són del 1919).

Els Gegants del Carnestoltes són anomenats com en Rodanxó i la Rodanxona, com ja se’ls coneixia al segle xix.

Enguany celebrem el seu 150 aniversari perquè la referència més antiga que en tenim és la crònica del “Arribo” del Rei Carnestoltes del carnaval barceloní de 1859.

Els museus municipals obriran gratuïtament els diumenges a la tardaA partir del proper 1 d’abril, l’Institut de Cultura obrirà gratuïtament els seus museus tots els diumenges a la tarda (de 15 a 20 hores). Aquesta mesura se suma a la gratuïtat del primer diumenge de cada mes i pretén afavorir la visita als museus de Barcelona. L’Ajuntament proposarà a tots els consorcis que s’incorporin a la iniciativa.

núm.110–27

REGAL

OFERTES PER ALS TREBALLADORS

10% de descompte en totes les assegurances de Regal per ser treballador/a de l’Ajuntament de Barcelona. Podrà benefi ciar-se d’aquesta oferta el personal municipal i els seus familiars directes que convisquin al mateix domicili.

Regal assegura a partir dels 21 anys. Regal és el Canal Directe de Liberty Seguros, una

asseguradora amb àmplia experiència en el sector i que forma part d’un dels grups asseguradors i de serveis fi nancers més gran de tot el món.

Un dels nostres principals valors és el tracte personalitzat i el nostre objectiu és oferir un

servei ràpid, efi caç i de qualitat. A més, durant aquesta temporada Regal és el

patrocinador principal de la Secció de Bàsquet del Futbol Club Barcelona.

Regal Auto · Bonifi cacions de fi ns a un 65% per bona

conducció. · Reposició del 100% del valor del vehicle amb

menys de 2 anys d’antiguitat. · Peritaje en 24 h i lliure elecció de taller. · Assistència mecànica 24 hores des del Km 0.· Tramitació gratuïta de multes. · Descomptes exclusius mostrant la teva targeta

First Class. · Servei psicològic gratuït per als familiars directes

en cas de pèrdua d’un familiar en accident que sigui ocupant del vehicle assegurat.

· Servei d’Assistència a la Llar 24 h gratuït

I a més per ser treballador/a de l’Ajuntament de Barcelona: · Indemnització de fi ns a 500 € per accident, incendi

i robatori dels equipatges dels ocupants del vehicle assegurat (en assegurances amb les modalitats de danys, incendi, robatori incloses).

· Els primers 750 € en accessoris assegurats sense sobreprima (en assegurances amb la modalitat de robatori inclosa).

Regal Llar Si ja ets client de Regal Auto, t’oferim un 20% de descompte promocional que se suma al 10% que tens per col·lectiu. · Podràs recuperar el 100% del cabdal assegurat,

ja que taxa el bé sinistrat pel seu valor de nou actualitzat.

· Fins a 300.500 € de cobertura per responsabilitat civil.

· Assistència immediata de 24 hores els 365 dies de l’any.

Regal Moto Si ja ets client de Regal Auto, t’oferim un 10 % de descompte promocional que també se suma al que tens per col·lectiu i podràs gaudir del mateix descompte per no sinistralitat que tinguis en la teva pòlissa actual. · Fins a un 50% de bonifi cació per bona conducció. · Responsabilitat civil obligatòria. · Responsabilitat civil voluntària. · Defensa jurídica. · Reclamació de danys propis, possibilitat

d’assegurar a tot risc. · Assistència en viatge. · Reclamació de multes.

Demana pressupost trucant al 902 444 707 (laborables de 8 h a 22 h) o visita www.regal.es/barcelona.htm