Núm 5 - Març 2015

2 3

ÍndexP 3 Presentació

P 4 Opinió

P 8 Notícies

P 14

P 22

P 20

P 24

P 27

Empresa

Singulars

Municipi

Cartes a Riudellots Empresarial

Un toc d’humor

Índex

Membres de la JuntaAssociació de propietaris del polígon de Riudellots de la Selva

Sr. Narcís Xifra Pagès President

Sr. Jaume Guàrdia Pont Secretari

Sr. Manel Llopis Bantí Tresorer

Sr. Jordi Costa Llop Vocal

Sr. Josep Bosch Sayols Vocal

Presentació

Edita: APRSRedacció: Socis i Col·laboradorsGestió de contingut i Departament Comercial: Xavier Fuentes (676 633 759)Disseny i maquetació: Roser Bona, Idea House disseny gràficImpressió: Gràfiques AnglèsCol·laboració: Àlex BoschData: Març 2015

Benvolguts associats,

Hem de fer lectura d’aquest exercici que hem passat.

Crec que l’associació està assolint fites importants com:

• La consolidació un any més del servei de vigilància, i amb poques incidències.

• L’arribada de la fibra òptica, que tot i que ha estat difícil, ens ha permès dotar-nos d’un

servei bàsic, i amb una implantació ja de 30 empreses de les 130 que formen el Polígon.

• L’inici d’accions formatives portades a terme per l’Associació i Coomunica21, i que

continuen a l’any 2015 amb unes sessions de Direcció Financera Aplicada.

• La Instal·lació d’un nou directori d’empreses a l’entrada per la N-II, amb la previsió d’instal·lar-ne un altre a l’entrada

del sector Llevant, i la previsió d’ornamentar vàries rotondes del Polígon per millorar la seva imatge.

• La millora de la xarxa de la telefonia mòbil i en especial la implantació de la 4G.

• La sortida d’un nou número de la revista, amb l’entrada de l’apartat de ”Cartes a Riudellots Empresarial” on els

associats poden a partir d’ara plantejar les seves inquietuds, queixes, suggeriments, etc.

Tot això ha estat possible amb el suport dels associats i la participació dels diferents membres de la Junta Directiva i

d’en Xavier Fuentes que ens recolza en la tasca diària de l’Associació, sense oblidar que la força de l’associació rau en

les seves empreses associades.

No voldria deixar de banda la necessitat que tenim què l’estat de les infraestructures millori. Sabem que l’Ajuntament

de Riudellots de la Selva en els últims anys ha tingut problemes per invertir en el Polígon degut a imposicions de l’Estat

Central. Però el deteriorament del Polígon s’ha donat en els últims 10-15 anys en què gairebé no s’ha invertit. Hem de ser

capaços de canviar aquesta tendència amb inversions programades anuals per situar al Polígon en una àrea industrial

modèlica on les empreses existents estiguin satisfetes i noves empreses vulguin instal·lar-se al nostre polígon.

Narcís Xifra i PagèsPresident de l’APRS

972 105 888 - 676 633 759Telèfon d’atenció:

4 5

Opinió

Més enllà de la crisi que ens toca viure, les societats occidentals, i en especial la nostra, es troba immersa dins un altre fenomen, molt més sostingut en el temps, i del tot irreversible, el qual té com a efecte l’empobriment gradual del nostre nivell de vida. Els efectes de la globalització són ja del tot notoris, tot i que la crisi actual li treu visibilitat, però amb molta probabilitat, un cop superada aquesta crisi, les coses mai tornaran a ser iguals; dit en altres paraules, la tendència serà a una reducció gradual de la riquesa disponible.

Aquesta reflexió ens portaria a un anàlisi molt extens de les causes, de la seva evolució i de quines poden ser les perspectives de futur, com no és l’objectiu d’aquest article, només mencionaré al respecte quatre qüestions cabdals:

La balança comercial espanyola porta pràcticament 40 anys en dèficit, per tant ens trobem davant d’una economia que no té capacitat de vendre fora del país el mateix que comprem fora. Aquesta situació s’ha pogut sostenir perquè el dèficit comercial ha estat compensat pels fluxos financers, entre el que s’hi troben el deute públic i el privat. No sembla que aquesta situació es pugui sostenir gaire més.

En general les bases de l’economia espanyola no s’han transformat, tots sabem quantes activitats s’han anat quedant pel camí, i no em refereixo només a la construcció. Però el que sí es cert, és que altres països han sorgit del pràcticament no res, i se’ns han emportat moltes de les nostres activitats, i en conseqüència llocs de treball. Fa ja uns anys que es parlava dels tigres asiàtics, com a model de països que havien estat capaços de passar d’una economia pràcticament de subsistència a una economia industrialitzada, però molts pocs varen ser capaços de predir què passaria si països com Xina, Índia o Brasil, amb milers de milions de persones feien el mateix. Tinguem en compte que nosaltres competim amb unes càrregues socials i fiscals extraordinàriament altes comparades amb aquests països, hem de lluitar amb pals, quan ells lluiten amb espases. La tecnologia ja no és per nosaltres una avantatge, els altres també la tenen, i a més els recursos i coneixements necessaris per utilitzar-la.

Per últim vull tenir en compte la situació demogràfica del nostre país, cal recordar que segons l’actual piràmide de població, es pot preveure que en els pròxims anys hi haurà cada vegada més població passiva i menys d’activa, amb un màxim de població passiva al voltant de l’any 2045.

Tal com he argumentat aquesta tendència d’empobriment seguirà de forma irreversible, en realitat el que succeeix és que la riquesa disponible a nivell global es reparteix entre més persones, el que comporta l’empobriment de les classes mitges a favor d’altres persones que parteixen de nivells de riquesa més baixos, i paral·lelament es produeixen majors diferencies socials, entre rics i pobres.Arribats a aquest punt de l’exposició del problema, us preguntareu si existeix alguna solució, la resposta és no. M’explicaré, resulta evident que si les coses no canvien, tot seguirà la seva tendència, podeu pensar que algú ja farà els canvis apropiats, a banda que sempre he pensat que si esperem que siguin els buròcrates o els polítics els que facin aquest canvis, estem arreglats, ja podem anar esperant. Tot i així la pregunta és: exactament què podem canviar?.

En concepte de la balança comercial, si l’arreglem efectuant menys importacions, significa que som més pobres, precisament el que no volem, i si ho fem incrementant les exportacions, la qüestió és com podem incrementar les exportacions, si no som capaços de

OpinióCRISI I CANVI DE PARADIGMA

La demanda global de recursos naturals no renovables, a mesura que més població accedeix a rentes més altes, és previsible que augmenti de forma considerable, i en conseqüència el seu cost, i donat que el nostre país, té una evident manca de recursos naturals, cal preveure que a llarg termini serà un factor clau en la caiguda de la nostra riquesa.

Balança comercial

Fort envelliment

Preu del petroli des de 1861

6 7

Opinió

generar activitats de major valor afegit, haurem de fer-ho a costa de sous més baixos, per tant major pobresa. Podem intentar reduir el deute públic, i així donar més capacitat al sector privat, però, ja que ni ara que tenim una crisi de cavall som capaços de reduir-la, ves al contrari, aquesta s’incrementa any rere any, no sembla pas una opció, tot i que reduir-la significaria més pobresa. Tot sembla indicar que haurem de seguir amb aquest llastra durant molts d’anys. Dit lo dit, suposo que els polítics de torn esperen que amb una mica de sort, hi hagi més inflació i creixement del PIB, factors que podrien evitar-ne el seu creixement.

En respecte a la globalització i a la rivalitat entre nacions, cal entendre que amb una població mundial pròxima als 8.000 milions de persones, creixent a un ritme de vertigen, i tots amb ganes d’accedir a uns mínims de riquesa, no sembla pas que contra això s’hi pugui fer quelcom.

Els recursos no renovables, de moment, i que jo sàpiga, no es poden obtenir per altres vies, hi ha el que hi ha, si bé és cert que encara existeix potencial per explotar nous jaciments, ara bé, cada vegada resultarà més costosa la seva explotació, factor que juntament amb una major demanda comportarà preus elevats.

Pel que fa a la demografia, no sembla raonable pensar que a mig termini hi hagi la natalitat suficient per compensar l’envelliment de la població actual. Es podria arreglar el tema procurant una major immigració, que ompli el que nosaltres no produïm. Cert, es podria fer, però, només una consideració al respecte, precisament, el que no necessitem són treballadors no qualificats.

Fins aquí he argumentat que el model actual no es pot arreglar per sí mateix. Llavors quina és la solució?. Crec sincerament que no existeix. La humanitat al llarg de la seva història ha passat per èpoques de crisi, similars a la que travessem, i s’han conclòs amb un canvi de paradigma, normalment associat a avenços tecnològics, d’accés a nous recursos o inclús de tipus geopolític, que han comportat un increment considerable de la riquesa, la crisi del sistema esdevé quan aquestes avantatges deixen de ser competitives. Existeix un fort paral·lelisme entre les avantatges competitives de les nacions i la de les empreses. Les empreses poden existir mentre siguin capaces de tenir alguna avantatge competitiva que els permeti estar en el mercat, quan les avantatges les té tothom, llavors les empreses deixen de ser competitives i entren en declivi, activitats rentables ho deixen de ser-ho, el mateix passa a nivell de les nacions.

Seguint amb l’exemple de l’empresa, què pot fer una empresa quan perd avantatges competitives?: innovar, reinventar-se, passar a ser un “zombi”, o en el pitjor dels casos morir. Només forts canvis tecnològics podran fer que es recuperi el camí cap una major riquesa i benestar, i quan em refereixo a canvis tecnològics, vull dir aquells que són capaços de provocar un canvi de paradigma. Us posaré alguns exemples: Europa juntament amb altres països estan construint el reactor termonuclear o de fusió més gran del món (ITER), si s’aconsegueix l’objectiu, obtenir energia a partir d’hidrogen, el més probable es que quedi resolt d’una vegada per totes l’obtenció de quantitats il·limitades i barates d’energia, si tenim en compte que Espanya té que destinar uns 60.000 milions d’euros a la compra d’energia a l’exterior, cal imaginar que podria resultar molt afavorida. Un altre exemple és el cas dels avenços en el coneixement de la bioquímica, i en especial de la genètica. Si tenim en compte que una de les principals despeses es troba en el sistema sanitari, que podria suposar l’obtenció de teràpies o tècniques que poguessin prevenir les malalties en lloc de guarir-les?. I que cal dir de les noves tecnologies de la informació, recordeu on estaven fa 20 anys, on estarem d’aquí 20 anys?, tal com deia en el meu anterior article, crec que aquesta tecnologia tindrà una contribució important en la creació de riquesa. I moltes altres tecnologies com la intel·ligència artificial, la nanotecnologia, els nous materials, etc., que actualment ja tenen un impacte, però que es troben encara en una fase inicial.

No tinc cap dubte que això passarà, el problema és que encara ens falten molts anys, i el seu desplegament serà lent i progressiu, potser encara estem a 50 o 70 anys de veure l’impacte que tindran aquestes tecnologies. Mentrestant, què cal fer, què podem fer?. Mantenir els nivells de riquesa actual, passa per generar activitats de major valor afegit; per planificar una formació d’alta qualitat a tots els nivells, universitària, professional, d’empresa, etc., i sobretot un canvi de cultura més encarada a l’esforç, al treball, a la formació contínua, a la creativitat, a l’excel·lència i, a l’assumpció de risc. Cal pensar que no tant sols competim entre persones, les nacions també competeixen, per tant, cal que com a societat apuntem alt.

Manel Llopis i BantíEnginyer Superior d’Organització Industrial

Màster en Gestió i Direcció d’Empreses

OpinióCRISI I CANVI DE PARADIGMA

8 9

L’associació de propietaris del polígon de Riudellots de la Selva ha portat a terme des del mes d’abril quatre reunions amb els socis de l’APRS.

Els temes amb més rellevància han estat la posada en marxa de la fibra òptica, la qual ja està implantada en el polígon i el soci pot escollir l’operador que més li convingui. El punt d’informació que ha dissenyat l’APRS amb el suport de l’ajuntament que servirà per localitzar a les empreses associades. En tercer lloc, els cursos de formació subvencionats per la tripartida. I per últim, les relacions amb l’ajuntament i els futurs projectes de manteniment.

És necessari afegir que comptem amb la vostra col·laboració a l’espai de la revista: “Cartes a Riudellots Empresarial” perquè el soci pugui dir la seva i solucionar qualsevol inquietud per poder millorar el polígon.

Després de l’experiència satisfactòria de l’any passat amb el curs formatiu per al desenvolupament d’habilitats personals i de comunicació interpersonal i organitzativa en l’àmbit de les organitzacions, aquest any l’APRS i Cooomunica21 organitzen el curs de direcció financera.

El curs té com objectiu comprendre la funció financera i integrar-la en el seu entorn, enfortir els coneixements útils per la presa de decisions, dominar les eines que permeten millorar les finances i utilitzar les estratègies més adequades per identificar i resoldre els problemes.

El curs és subvencionat per la tripartita i va dirigit a tot tipus de públic. L’APRS ha fet una aposta important per la formació i ens agradaria que com a conseqüència el sentiment fos recíproc amb les empreses del polígon de Riudellots de la Selva, així com tota pime o autònom interessat en els futurs cursos que es puguin organitzar.

Font: Xavier Fuentes

L’APRS dóna la benvinguda a les quatre noves empreses associades d’aquest exercici. Els hi mostrem la nostra satisfac-ció perquè cada vegada som més associats i amb més perspectives. Així com també, a tots els socis que fan possible que l’APRS pugui continuar la seva tasca de millorar el polígon en tot el possible.

Els nous socis són: WERKHAUS, SL, SCS - FRIGORIFICOS DEL NORDESTE, SA; FRIGORIFICOS UNIDOS, SA - RODI METRO, SL.

Som conscients que no estem a la millor època econòmica i, per això, agraïm l’esforç de tots per continuar confiant amb l’Associació.

REUNIONS APRS FORMACIONS APRS

NOUS ASSOCIATS

Notícies APRS Notícies

10 11

NOU DIRECTORI D’EMPRESES

Notícies

Recordo que quan vaig assumir el càrrec de tresorer de l’Aprs en Narcís em va preguntar com estaven els comptes, jo li vaig dir que malament, que teníem molta despesa i teníem dèficit, i si no fèiem res al respecte molt aviat ens gastaríem els pocs diners que hi havia al compte corrent. Llavors, em va preguntar què creia que teníem que fer, sé que li vaig dir dues coses: buscar més associats i treure’ns de sobre la despesa d’uns 25.000 euros anuals que representava mantenir els directoris d’empreses que teníem llavors. No va ser fàcil, donat que hi havia un contracte amb l’empresa Vial Públic que s’havia de complir i, restaven molts d’anys fins a la seva finalització. En Narcís com a bon advocat em va dir que la cosa no seria fàcil, però que tard o d’hora aconseguiríem que el contracte fos declarat nul. Alhora em va encarregar que comencés a treballar en un nou format de directori, amb la idea que el directori fos propietat de l’APRS. A partir d’aquell moment amb l’ajut de l’Ajuntament i especialment del Regidor de Promoció Econòmica el Sr. Lluís Barnés vàrem anar solucionant temes: es va anular el contracte amb Vial Públic, l’ajuntament ens va cedir l’espai, va preveure una zona d’estacionament, ens va cedir els serveis necessaris i una petita ajuda econòmica.

D’altra banda jo vaig encarregar el disseny a la Roser Bona, amb unes especificacions en quan a mides i altres requisits, i en especial que fos original. Quan la Roser em va presentar la seva primera idea, li vaig dir que era molt maca, però que veia molt complicat portar-la a la pràctica, i així, estirant i arronsant, vàrem fer un model que es podia construir. Un cop definit el disseny definitiu vaig encarregar-me de fer-ne el disseny mecànic i la seva instal·lació, i val a dir que de forma altruista, es a dir sense cobrar res.

El directori un cop instal·lat i ara que tots el podem veure, sembla senzill, en realitat no ho és, i em vaig haver d’esforçar més del que és normal. Finalment ho varem aconseguir, estic molt satisfet del resultat, i val a dir que el seu cost total ha estat molt inferior al que es pagava pels antics directoris només durant un any.

Ara estic treballant per poder disposar d’un segon directori que s’instal·larà al sector llevant, espero que abans de l’estiu sigui una realitat.

Manel Llopis i BantíEnginyer Superior d’Organització Industrial

Màster en Gestió i Direcció d’Empreses

“Un encàrrec atractiu, i un repte important per la meva trajectòria”, aquesta seria la visió que tinc del nou directori d’empreses de l’APRS.

Ha estat un camí llarg des del començament fins al final però ara que ja el tenim posat em sento orgullosa del resultat. Aquest repte no hagués estat possible sense l’ajuda i aportació d’en Manel Llopis, ell ha fet possible que els meus esbossos es portessin a terme invertint el seu temps, d’una manera totalment altruista, rumiant, estudiant i coordinant tot el procés d’execució i producció. Han estat moltes les hores destinades a parlar del tema juntament amb en Narcís Xifra i en lluís Barnés i gràcies també a la seva aportació i col·laboració el nou directori d’empreses és ja una realitat.

La inspiració del disseny em va venir a partir de la nova marca del polígon, creient convenient la continuïtat corporativa i d’aquí en va sortir la idea del cub rectangular de quatre cares, amb aquesta forma poligonal aconseguíem un aspecte visual atractiu, original i funcional.

Gràcies de nou per la confiança dipositada en mi, és un orgull que l’APRS i l’Ajuntament de Riudellots de la Selva hagi comptat amb la meva tasca per aquest projecte i espero que puguem treballar plegats molts anys més.

Roser Bona i PuigTècnica Superior Gràfica Publicitària

Sense l’empenta d’en Manel Llopis, la feina feta pels ferrers Campoy, la col·laboració de la Roser Bona i el suport de l’Ajuntament de Riudellots de la Selva, que ens ha ajudat econòmicament i ens ha cedit l’espai, aquest directori no hauria estat mai una realitat. Moltes vegades quan anava a Prevencicat veia a en Manel treballant com havien de ser les peces, i com havien d’encaixar. Val a dir que vaig entendre les seves inquietuds tècniques. Però el que més recordo són les visites als ferrers Campoy de Banyoles. No sé si realment estaven treballant en el directori quan anaven a visitar-los, però el que si sé és que en Manel els seguia de prop i els dirigia en tots els detalls. Sé que a en Manel no li agrada sortir a les fotografies, però la fotografia que surt a la revista bé val la pena com a reconeixement per la tasca ben feta. Espero que aquest directori i el proper a construir al sector Llevant restin durant molts anys.

Narcís Xifra i PagèsPresident de l’APRS

El directori del sector ponent de l’Àrea Industrial de Riudellots de la Selva ja és una realitat. Les primeres reunions amb

l’APRS dins de la nova fórmula de comissió mixta van ser molt profitoses. Des de la regidoria de Promoció Econòmica ja

es va fer èmfasi en què el polígon industrial era un actiu molt important per al municipi i que la meva intenció era millorar-

ne els serveis (en la mesura del possible) per fer-lo atractiu per a les empreses existents i també per tal d’atraure’n

de noves. Quan des de l’APRS se’m va demanar ajut per tal de definir una nova estructura d’informació pel polígon

des de la regidoria de promoció econòmica les peces van lligar de seguida. Vàrem ajudar-los a rescindir el contracte

amb Vial Públic, que era molt lesiu per l’associació i alhora vàrem prendre com a nostra la voluntat de fer un nou

directori d’empreses, entre altres acords (asfaltatge, etc.). També vàrem proposar la ubicació del mateix cedint l’espai

públic adient i alhora, però lligat amb el nou directori vàrem iniciar la substitució de la senyalització dels carrers que

complementa de manera eficaç la informació d’aquest nou directori. Estic content del resultat (i espero que l’APRS

també), i fins a la finalització del mandat actual continuarem, jo personalment i l’ajuntament, intentant ajudar a aquest

sector del municipi que considero tan important.

Lluís M. Barnés TarrésRegidor de Promoció Econòmica, Noves Tecnologies i Salut.

Riudellots de la Selva

Notícies

12 13

NotíciesAULA DE SALUT

Defensar que cuinar va fer a l’home, com sostenia, amb proves a la mà, el gran biòleg evolucionista Faustino Cordó, resulta una evidència. No ha d’estranyar, per tant, que el món científic recorri cada vegada més a utilitzar tècniques culinàries per poder avançar en les seves recerques. També l’oncologia s’endinsa en aquests terrenys en tenir en compte que l’alimentació és un dels hàbits que més influeixen en la salut. S’ha escrit tant sobre aquesta qüestió que no entrarem en els detalls.

Però sí que convé apuntar detalls sobre Aula de Salut, una operació que Catalunya contra el Càncer de Girona ha pogut posar en marxa gràcies al suport generós de COMEXI GROUP, de l’Associació de Comerciants de la Plaça del Mercat de Girona i de l’Escola d’Hostaleria de Girona. L’operació parteix de l’axioma que ja hem exposat: els aliments juguen un paper important en l’origen i desenvolupament de determinats tipus de malalties, entre elles el càncer. Així doncs, és qüestió d’aprendre a preparar menús que permetin disminuir el risc de contreure la malaltia o d’accentuar les seves conseqüències.

A com fer-ho s’aprèn a l’Aula de Salut (1) ajudats per professionals tan experts com Pilar Montojo, Jordi Casals i Jordi Garcia, professors tots de l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona, o per xefs amb tanta reputació com la que té Pere Arpa, màxim responsable del famós restaurant Ca l’Arpa de Banyoles. Escollir correctament els aliments, saber com conservar-los i com cuinar-los perquè els nutrients que aportem al nostre organisme resultin salutífers és l’objectiu principal de les classes que s’imparteixen a l’Aula de Salut instal·lada en dependències de la mateixa Escola d’Hostaleria de Girona i en el Mercat del Lleó de Girona.

Per a informació i inscripció consulteu a: www.girona.aecc.esel Facebook de Catalunya contra el Càncer Gironaadreceu-vos als correus: alexandra.pau@aecc.es, alba.domenech@aecc.es Pilar Cort FuentesPresidenta Aecc-Catalunya contra el Càncer, Girona

NotíciesNOUS SERVEIS 4G DE VODAFONE A RIUDELLOTS

Porta oberta a tecnologies i aplicacions innovadoresUn dels principals dinamitzadors de l’eco-nomia és, sens dubte, la innovació. Innovació a l’hora d’apostar per nous processos, models i, fins i tot, noves solucions i serveis als clients. Les telecomunicacions sempre han estat un gran impulsor de l’activitat econòmica i el col·lectiu que forma part de l’APRS (Associació de Propietaris del Polígon Industrial de Riudellots de la Selva) ha tingut la responsabilitat de buscar sinergies per continuar invertint i innovant en el desenvolupament industrial de la zona. D’aquesta manera, professionals, pimes i usuaris particulars podran ser més competitius i gaudir dels avantatges de les últimes tecnologies, tant en l’àmbit laboral com en el privat.

Des de Vodafone ens sentim orgullosos de diferenciar-nos des de fa uns anys per tenir la millor xarxa de dades a Espanya i volem continuar treballant per mantenir aquesta posició. En aquest sentit, la localitat de Riudellots de la Selva es ratifica com a pionera en el desplegament i la cobertura de xarxes d’última generació, ja que des d’aquest mes de gener el seu polígon industrial gaudeix de banda ampla ultraràpida 4G. Aquesta tecnologia representarà una fita per a la població perquè no sols posarà a disposició dels clients de Vodafone una velocitat desconeguda fins avui –de fins a 150 Mbps en descàrrega i 50 Mbps en pujada de dades a Internet– sinó que també obrirà la porta a innovadors serveis i aplicacions.

La tecnologia 4G millora notablement la infraestructura tecnològica de la zona i facilitarà, a més, la introducció de nous serveis en l’àrea empresarial, com ara aplicacions empresarials en mobilitat amb alt contingut multimèdia. Aquesta tecnologia millora la compartició i descàrrega d’arxius com ara fotos, música o continguts audiovisuals d’alta definició, fet que permet treure el màxim profit a les tecnologies mòbils.

Ens trobem enmig d’una verdadera revolució tecnològica, l’adopció de la qual continuarà sent clau per ajudar les empreses a ser més eficaces, optimitzar els seus recursos i aconseguir estalvis, de manera que puguin dedicar tot el seu esforç en allò realment clau per al seu negoci. Per tot això, el llançament d’aquesta tecnologia 4G adquireix encara més importància, si és possible, ja que ajudarà a fer que el col·lectiu que forma part d’APRS, i per extensió els ciutadans

de la localitat, pugui fer un millor ús i adopció de totes aquestes noves tecnologies.

14 15

LA REFORMA FISCAL

Empresa

Novetats bàsiques que afecten a l’impost sobre societats

La majoria de lectors coneix ja l’aprovació de l’anomenada “reforma fiscal”. Aquesta, s’ha presentat com una mesura que suposarà una baixada d’impostos, però aquesta afirmació no es pot generalitzar ja que hi haurà contribuents que en notaran un augment, derivat principalment de l’eliminació de moltes deduccions.

No és nou marc tributari per al segle XXI, sinó uns retocs a la normativa dels impostos més importants. En l’IS es fa un canvi de redactat seguint el mateix esquema anterior i en l’IRPF i IVA canvis en l’articulat. Alguns per ideologia, altres per millorar la tècnica tributària, o adaptar-nos a la normativa de la UE. El contribuent no percebrà grans canvis en la manera de fer però és possible que ho faci en la quantitat a tributar.

Les novetats que considerem més generalistes són:

Pel que fa al concepte d’activitat econòmica, es considera que les empreses que lloguen immobles, la fan si tenen una persona empleada. Desapareix doncs l’obligació de tenir un local.

Es defineix una altra vegada la “societat patrimonial” com aquella que té el 50% dels seus actius en valors, o elements no relacionats amb una activitat. Aquestes empreses no gaudeixen d’alguns avantatges, sobretot relacionats amb els de les empreses de reduïda dimensió.

S’incorpora un nou contribuent a l’impost: les societats civils, que han tributat sempre per l’IRPF. Com que aquest canvi és important, l’any 2015 serà un període transitori perquè puguin decidir si continuen o no amb la societat doncs les obligacions formals i tributàries augmentaran.

Se simplifiquen les amortitzacions amb una nova taula amb només deu grups. Es permet la llibertat d’amortització, per totes les empreses, dels béns amb un valor màxim de 300 euros i fins als 25.000 anuals.

Només són deduïbles els deterioraments fets a les existències i als crèdits a cobrar, per tant no es pot disminuir de la base imposable les dotacions a valors de renda fixe, immobilitzats, fons de comerç, inversions immobiliàries, etc.

No són deduïbles les despeses d’atenció als clients que superin l’1% de l’import de la xifra de negocis, per tant, alerta les empreses amb molta activitat comercial. Tampoc ho seran les derivades d’activitats contràries a les lleis.

Per fi es consideren deduïbles les retribucions als administradors per les feines que fan amb contracte laboral o per la direcció de l’empresa.

Desapareix la limitació temporal per compensar bases imposables negatives però es modifica la quantitat, que passa a ser com a màxim el 60% de la base imposable i un milió d’euros anuals. Per tant, una empresa amb guanys tributarà sempre malgrat hagi tingut fortes pèrdues. L’Administració pot inspeccionar aquestes compensacions durant 10 anys.Per evitar la compra de societats amb pèrdues es posen una sèrie de condicionants amb la finalitat de dificultar-ne l’aprofitament.

El tipus impositiu general passa del 30 al 25%. Les empreses de reduïda dimensió segueixen amb el 25%, per tant desapareix l’estalvi fiscal que tenien en comparació amb de les empreses més grans.

Desapareixen la majoria de deduccions: mediambientals, per formació professional, per reinversió de beneficis i beneficis extraordinaris. Queden doncs la d’ I+D amb algunes modificacions, les de creació de llocs de treball i les del sector cinematogràfic i arts escèniques que s’augmenten considerablement.

Les reserves de capitalització i “nivelación”

Si les subratllem és per la importància que tindran aquestes dues figures.

La reserva de capitalització consisteix en la possibilitat de reduir la base imposable en un 10% de l’import que es destini a una reserva de la qual no se’n pot disposar fins passats cinc anys, excepte que hi hagi pèrdues. Aquesta reserva s’haurà de tenir separada de les altres. En cas d’insuficiència de base es podrà aplicar en els dos exercicis següents.

La reserva de “nivelación” està reservada a les empreses de reduïda dimensió que tributen al tipus general. Consisteix a reduir fins a un 10% la base imposable amb un límit d’ un milió d’euros amb la condició de dotar una reserva de la qual no se’n pot disposar. Aquesta quantitat reduïda s’augmentarà a les bases dels cinc exercicis següents. Si hi ha algun exercici amb pèrdues es fa la compensació.

Estem davant d’un diferiment de l’impost que crec que només serà utilitzat en comptades ocasions.

Albert MaspochEconomista

Empresa

16 17

Empresa

El pasado 7 de septiembre de 2014 entró en vigor el Real Decreto-ley 11/2014, de 5 de septiembre, de medidas urgentes en materia concursal, en virtud del cual se modificaban determinados preceptos hasta el momento vigentes en la Ley Concursal. En concreto, en este artículo se pretende hacer especial mención al cambio operado en el artículo 149.2 LC, ya que establece una nueva regulación en relación con la compraventa de la unidad productiva que se produce en el marco de un procedimiento concursal.

La Ley Concursal realiza diferentes menciones a lo largo de su contenido sobre la transmisión de la empresa tanto en subconjuntos, unidades de negocio o unidades productivas (arts.100, 148.1, 149.1, 149.2, etc.). La “unidad productiva” se entiende a efectos de dicha Ley como una parte del patrimonio de una sociedad que funciona como un todo, en tanto que mantiene un cierto grado de autonomía así como viabilidad funcional. Con anterioridad a la reforma operada en septiembre de 2014 el mencionado artículo 149.2 – en relación con el artículo 149.1 en donde se establecen las reglas a seguir para la enajenación de la unidad productiva de la empresa concursada – se establecía que como consecuencia de dicha enajenación se consideraba que existía sucesión de empresa a efectos laborales. Sin embargo, a partir de la reforma introducida por el RDL 11/2014 de 5 de septiembre se entiende que existe sucesión de empresa tanto a efectos laborales como de Seguridad Social. Por lo tanto, la introducción de dicho precepto no es baladí, por cuanto era doctrina consolidada hasta el momento que la alienación de la empresa en la fase de liquidación se realizaba libre de cargas, sin perjuicio de las garantías reales que gravaran los bienes muebles o inmuebles. Esto es, se podria adquirir la empresa sin deudas a la seguridad social, a hacienda, a los acreedores, e incluso con quitas importantes con los bancos, de adquirirse con la transmisión de la empresa, un inmueble con cargas hipotecarias.

Hasta la fecha de la modificación, la subrogación por parte del adquirente en las deudas de la Seguridad Social que ostentara el empresario concursado era objeto de conflictividad juridicial constante. Ello, porque a diferencia de la Ley General Tributaria (art.42.5 LGT in fine) en donde se establecía que las reglas sobre responsabilidad solidaria de la deuda tributaria se excepcionaban en el supuesto de la compraventa de la unidad productiva en sede concursal, no existía en el Ordenamiento Jurídico norma alguna que declarara que el adquirente tuviera la obligación o no de subrogarse

Després del passat 9N i les diferents valoracions que ha provocat, que en molts casos sorprenen, se’ns presenten diversos escenaris. Segurament no ha estat ni un èxit total ni tampoc un fracàs estrepitós, com ens volen fer creure. Segur que en alguna cosa sí que ha canviat la nostra relació amb la resta de l’Estat. Tot i les diferents posicions confrontades, en realitat, el veritable jutge és el mercat global, els consumidors i els inversors que cada dia prenen decisions. En resum: l’economia.

Actualment, en el marc de la comunitat Europea, estem tutelats per la seva política monetària amb  tan  sols la gestió, que hauria de ser molt eficient, dels recursos que generen els nostres actors econòmics.

Em fa por que la falta de lideratge polític de la nostra capital ens faci perdre el destí marcat en el llibre de ruta empresarial per contrarestar les noves amenaces. Al  món  s’estan produint canvis amb una velocitat de vertigen. Els països emergents estan situats en el bàndol guanyador en aquest escenari tan volàtil.

Si els nostres líders si no saben reconèixer la magnitud dels canvis que s’acosten afebliran molt  el nostre potencial econòmic. Segons la prestigiosa consultora Mckinsey, els dos terços del creixement d’una empresa estan determinats per l’impuls (creixement subjacent), la inflació, els ingressos

en dichas deudas. Consecuentemente, mientras que la Tesorería General de la Seguridad Social mantenía un criterio a favor de la subrogación, resoluciones dictadas por las Audiencias Provinciales apreciaban justamente lo contrario. La doctrina expresa por el Auto núm.391/2007, de 29 de noviembre, dictado por la Audiencia Provincial de Barcelona constituye el ejemplo vertebrador de dicha línea jurisprudencial, siendo de aplicación en numerosos Autos dictados por las distintas Audiencias Provinciales del territorio español. Además, y en aras justamente a restablecer la laguna legal existente, es de destacar el Acuerdo de los Jueces de lo Mercantil y Secretarios Judiciales de Catalunya de 3 de julio de 2014. En la regla 2ª del apartado Primero se estableció de manera literal que el adquirente no asumía la responsabilidad por las deudas laborales de los contratos de trabajo respecto de los que no se haya subrogado, ni de las deudas tributarias ni de la Seguridad Social. Esta doctrina concuerda radicalmente con la finalidad establecida en la LC por cuanto la transmisión de la unidad productiva en sede concursal debe realizarse libre de cargas. Ello estaba facilitando que muchas empresas se pudieran salvar a través de este proceso dentro del procedimiento concursal.

Parece pero, que al legislador, al Gobierno, y a la seguridad social, los puestos de trabajo y las familias españolas NO le interesan. Van incluso contra la opinión consolidada de los jueces españoles.

En cambio, el poder legislativo ha optado por la opción contraria a la interpretación sostenida de manera mayo-ritaria por los Tribunales, al ser la misma la más acorde con una interpretación teleológica de la LC. En nume-rosas ocasiones, desgraciadamente, son las propias deudas que mantienen los empresarios con la Tesorería General de la Seguridad Social – con independencia del tamaño de las mismas – las que acaban abocando al procedimiento concursal. En consecuencia, la subrogación obligatoria por parte del adquirente en las deudas de la TGSS contraviene no solamente la más elemental fi-losofía de la Ley Concursal sino que además ahuyenta a posi-bles adquirentes de empresas concursadas y, por ende, el mantenimiento de los puestos de trabajo.

Lluís AbelendaAbelenda Advocats

i la capacitat de despesa dels diferents territoris a on es competeix. Per poder aprofitar l’impuls dels mercats cal cobrir més zones geogràfiques i més sectors. També el creixement rau en la importància d’anticipar-nos mitjançant el seguiment de les tendències i saber reaccionar quan les condicions competitives canvien.

Un altre factor  d’importància  cabdal  és  la qualitat de les infraestructures al servei de les empreses. Malaura-dament, a les comarques gironines hi ha encara moltíssi-mes mancances que en els darrers anys, tot i reclamar-les fins a l’extenuació, no s’han pogut (com m’agradaria creure) solucionar. Els exemples són diversos: la Nacional II, la carretera de la Vergonya i molts d’altres com enu-meren els autors en el llibre “Infraestructures  d’Estat, dels incompliments d’Espanya a l’esperança sobiranista”.

La falta de sensibilitat o l’aïllament a què sembla que ens volen  condemnar  farà molt complex l’assoliment dels nivells de competitivitat necessaris, imprescindibles en aquest escenari global, tot i l’alta capacitació del teixit in-dustrial català. Confiem en el sentit comú i que les reco-manacions, sense antagonismes territorials, d’estaments superiors facin possibles les decisions que ens urgeixen.

Jaume Guàrdia i PontPresident de la Comissió d’Indústria de La Cambra de Comerç

de Girona

EmpresaLA LEY CONCURSALLLIBRE DE RUTA

18 19

RES

RES és una agrupació de PIMES i autònoms locals que té per objectiu donar un suport addicional a aquests negocis per tal que augmentin al voltant d’un 10% les seves vendes. Per garantir que els diners es queden sempre dins d’aquestes empreses s’utilitza una moneda complementària, el RES, que té el mateix valor que l’euro (1 RES = 1€). D’aquesta manera, les empreses adherides treballen conjuntament i prioritzen les compres entre si alhora que també atrauen clients particulars. El RES representa, per tant, un ingrés extra i un valor afegit pels negocis i comerços adherits.

El RES Catalunya és una iniciativa que actualment ja compta amb dos anys i mig de rodatge a Girona. El projecte va sorgir de Bèlgica, on ja fa més de 15 anys que funciona agrupant més de 5000 petites i mitjanes empreses i 100.000 usuaris particulars. Amb aquests dos anys, la demarcació de Girona ja acull més de 350 comerços i negocis adherits a l’agrupació i són més de 3.400 els usuaris que es beneficien dels avantatges que els ofereix la targeta RES.

En el transcurs de l’any 2013, el RES va registrar més de 22.000 operacions que van generar un volum de negoci d’1.562.139 € / RES i va atorgar la seva primera línia de crèdit valorada en 15.000 RES a un negoci de restauració gironí.

Quan una empresa s’adhereix al RES comença un procés per donar-la a conèixer dins l’agrupació, presentant-la als usuaris particulars (quan aquesta comercialitzi productes i/o serveis de venda directa al client particular) i davant de la resta d’empreses que formen part de l’agrupació posant a disposició de l’empresari tots els canals de comunicació possibles. En aquest sentit, també es posa a disposició de l’empresari un assessor comercial personal que orientarà, promocionarà i posarà en contacte les diverses empreses de l’agrupació quan aquestes necessitin productes o serveis específics o bé desitgin prestar serveis o comercialitzar productes a altres empreses del territori. Per tal de fomentar aquests llaços comercials el RES obre les portes a què aquestes empreses i negocis puguin fer promocions exclusives a les altres empreses i/o als usuaris particulars i organitza també, de forma regular, taules de negoci en les que empreses de diferents sectors tenen l’oportunitat de fer contactes i tancar acords comercials.

Des del RES es té consciència que la bona salut de la petita empresa i l’emprenedoria és un dels factors clau per propiciar la recuperació econòmica i la creació de llocs de treball. És, per tant, de vital importància mantenir un planter empresarial de proximitat que treballi dia a dia per tirar endavant i crear noves empreses. Per aquest motiu, i davant la manca de flux de crèdit que donen els bancs, des del RES també s’ofereix una línia d’ajuts i préstecs per empreses i emprenedors sota el nom de RESpir. Aquests ajuts i línies de crèdit són a un 0% d’interès i permeten que aquestes empreses puguin realitzar noves inversions o bé afrontar pagaments i despeses corrents.

El RES es configura com un mecanisme de cohesió i dinamització comercial que permet teixir i incrementar les relacions entre empreses que es troben en un mateix territori afavorint intercanvis comercials avantatjosos entre elles i contribuint que els beneficis, inversions i compravendes es reverteixin sobre el territori. Amb el RES l’empresari podrà trobar a prop de casa proveïdors i clients que, en cas de no pertànyer a l’agrupació, potser no hauria arribat a conèixer. Aquestes noves relacions comercials, la constant promoció i les tasques d’assessorament permeten donar un valor afegit a l’empresa que es tradueix en un increment de les vendes i que esdevingui un referent dins de l’agrupació. No dubtis en demanar la visita d’un assessor per conèixer personalment i de primera mà el RES.

info@res.cat

972 41 97 52

Empresa EmpresaEl CIRE, L’ALTERNATIVA RESPONSABLE

Un bon aliat per al teixit empresarial del paísQuè pot aportar el CIRE al teixit empresarial? Grans espais per a la producció, disposar de mà d’obra intensiva i qualificada en moments de pics de producció per millorar la competitivitat, flexibilitat i adaptabilitat a les necessitats del client.

El Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) és l’empresa pública del Departament de Justícia, que promou la reinserció laboral de les persones privades de llibertat, mitjançant la formació en oficis i el treball productiu. Compta amb més de 65.000 m2 d’instal·lacions en els 70 tallers productius dels centres penitenciaris arreu del país, on més de 4.000 interns treballen en un ampli ventall d’activitats, per donar resposta a necessitats de producció d’empreses de diferents sectors i de distintes realitats, des de treballadors autònoms fins a grans multinacionals.

El perfil dels interns en els centres penitenciaris catalans és molt heterogeni i podem trobar professionals amb una alta qualificació en els respectius oficis. Comandats per tècnics del CIRE, desenvolupen activitats de muntatge i manipulats en el sector auxiliar de l’automòbil, elèctric, tasques de picking (determinants per incrementar la productivitat de les empreses) o refabricats (que atorguen un valor afegit als productes dels nostres clients). També operem en els tallers de serralleria i fusteria, on elaborem equipaments per als propis centres penitenciaris, però també per a escoles, hospitals, eines per al sector agrícola. Un altre taller especialitzat del CIRE és el de cartonatge, dedicat a la manipulació de capses de cartró, on trobem els nostres millors clients en el sector horto-frutícola. La confecció és alhora una de les nostres activitats principals, sobretot roba plana i uniformitat, o tèxtil industrial (grans saques), i hem creat una marca pròpia “Made in CIRE”, amb articles confeccionats amb la típica roba catalana de farcell, molt indicats per a regals d’empresa. Pel que fa al sector de la impremta, estem especialitzats en papereria corporativa (carpeteria, targeteria, sobres, bosses, paper de carta, talonaris...).

Més de 150 empreses ja col·laboren amb el CIRE i mantenen en tot moment el control sobre els processos de producció, perquè poden participar en el procés de selecció d’aquelles persones amb majors habilitats per al desenvolupament de l’activitat i supervisar la producció en qualsevol moment del procés.

El CIRE pot ser un bon aliat per guanyar aquelles referències que sovint es perden per haver d’assumir alguna fase poc rentable per a l’empresa, perquè la nostra capacitat de reacció és immediata i comptem amb mà d’obra intensiva. Però, sobretot, el CIRE no competeix amb el teixit empresarial català, hi col·labora perquè sigui més competitiu i per evitar deslocalitzacions, perquè treballar amb nosaltres és sinònim de seguretat, facilitat, eficiència i qualitat. http://cire.gencat.cat

20 21

2014 ANY DE TRASPÀS MILLORA DE LA SENYALITZACIÓ DE L’ÀREA EMPRESARIAL

Hem deixat ja enrere el 2014, i m’agradaria fer un petit resum del que ha suposat per a l’administració local, sobretot pel que fa a inversions.

A nivell local el 2014 ha estat un any de traspàs en el que s’ha passat sense pena ni glòria, que espero no es repeteixi enguany, i que desitjo que l’empenta i l’esperit de superació siguin els valors que regeixin en tots els àmbits. Serveixi aquest desig tant en el pla personal com en el professional/empresarial, ja que si els que intenten tirar endavant el seu negoci cada dia se’n surten, el país se’n sortirà també. L’any 2014 ha estat un any estrany pel que fa a l’administració local. Continuàvem amb restriccions a la inversió degudes a la llei estatal sobre estabilitat pressupostaria, i aquestes restriccions feien que no es pogués dur a terme tot el que l’equip de govern desitjava i que realment era necessari per al poble i per l’àrea industrial. El fet que durant l’aprovació del pressupost de 2015 a principis d’any, es puguin cancel·lar els préstecs del consistori, espero que farà desencallar tota aquesta situació.

Tot i així, s’han pogut dur a terme algunes actuacions en l’asfaltatge, i l’acabament de l’entrada del polígon per Can Jordi.Donat que no s’han pogut iniciar les tres fases d’arranjament asfàltic previstes dins d’aquesta anualitat, en la darrera reunió de la comissió mixta de l’ajuntament i de l’APRS, vàrem posar sobre la taula escometre dues fases més tan bon punt s’hagués incorporat el romanent al pressupost de 2015 (a principis d’any).

Finalment vull posar en valor, en qualitat de regidor de Promoció Econòmica, el fet d’haver contribuït a la millora en la senyalització del Polígon, col·laborant en la col·locació del directori d’empreses a Can Jordi, així com la nova senyalització dels carrers, millorant la localització de les empreses per part de visitants, clients i proveïdors. El fet d’haver creat un espai de diàleg entre els empresaris i el consistori fa possible rebre de primera mà les demandes de l’àmbit del polígon i així poder enfocar les inversions cap a resoldre-les de la manera més efectiva (com he dit sempre que la legalitat imposada ens ho permeti).

Una salutació! Lluís M. Barnés TarrésRegidor de Promoció Econòmica, Noves Tecnologies i Salut.

Riudellots de la Selva

Una de les accions assumides per l’Ajuntament de Riude-llots de la Selva aquest passat 2014 ha sigut la de contri-buïr en la millora de la senyalització de l’Àrea Empresarial de Riudellots de la Selva.

Aquesta millora era necessària perquè feia molts anys que no s’actualitzava aquest material, hi havien carrers sense senyalitzar, plaques desgastades que no es lle-gien, zones mal senyalitzades, etc.

Si volem que l’Àrea Empresarial de Riudellots destaqui en tecnologia, infraestructura, serveis, etc. també és im-portant que ho faci en imatge. El visitant / empresari que arriba cal que sàpiga on es troba hi ha de poder localitzar fàcilment la seva destinació, encara que avui dia els GPS I localitzadors mòbils ajuden molt en aquesta tasca sempre serà necessària una bona senyalització.

Pel que fa al nou disseny de les plaques comentar que s’ha seguit amb la línia de la nova marca del polígon, també estrenada el passat 2014. Destaca principalment per la incorporació de tres colors que divideix l’àrea empresarial en tres sectors: el sector llevant (groc), el sector ponent (vermell) i el sector central (blau), l’objectiu d’aquesta gamma cromàtica és la de facilitar el màxim la localització de l’empresa al visitant, i en segon lloc el d’establir un criteri corporatiu que ajudi en la comunicació.

Roser Bona PuigTècnica Superior Gràfica Publicitària

Municipi Municipi

22 23

Hola a tothom!, em dic Magda i sóc de Riudellots. Vaig començar la meva petita empresa (perruqueria / saló de bellesa NOVA) quan vaig complir 18 anys i ara ja en fa gairebé 30 d’anys.

El secret de tot ha estat el saber i poder crear amb les meves mans i això m’apassiona! Aquest fet em porta a la meva nova vocació de pintora des de fa uns tres anys aproximadament, quan un dia vaig entrar amb contacte amb l’escola Riu d’Art i de retruc amb l’Isaac d’Aiguaviva i amb els meus benvolguts companys.

El resultat d’aquest tres anys pintant a l’oli ha donat el seu fruit, culminat el passat 7 de novembre a on vaig presentar la meva primera exposició en solitari a la Casa de Cultura de Riudellots. Abans, durant el 2012, 2013 i 2014 vaig participar en diferents exposicions col·lectives juntament amb els meus companys d’escola, celebrant-se en els anys 2012 a Riudellots, el 2013 a Vilablareix i a Riudellots dues vegades i el 2014 de nou a Vilablareix i Riudellots.

Aquesta exposició en solitari s’ha anomenat “en el meu món”, títol que esdevé del fet que realment quan estic pintant em quedo totalment absorta en un món paral·lel, el meu, i això és el que he intentat expressar pintant tot el que m’envolta. Pels que tingueu curiositat, fer-vos saber que tot es pot compaginar, és a dir, es pot portar un negoci, una família, una casa i en el meu cas, pintar... en el meu món!

Aquesta és la frase que em descriu quan pinto, no hi sóc, no penso, a vegades ni escolto, només colors, pinzells, olis, només creació i ara ho he volgut compartir amb tothom qui vulgui mirar, observar, conversar...

Vull donar les gràcies a tots aquells que m’han donat suport en tot aquest procés i agrair a l’APRS deixar-me compartir-ho amb vosaltres a través d’aquest mitjà.

Gràcies també a vosaltres per la vostra atenció!Magda Calle Cáceres

“Subtil manera de viure en el seu món creatiu donada diàriament a la recerca de la bellesa en els pentinats i la cura dels cabells i la imatge de la dona bella.

Ara ens mostra el seu talent apassionat en els seus paisatges interns, sorgits d’un món figuratiu en vivències, però portat al seu nou estadi. Ens ha fet néixer nous llocs, bocins de paradís que tots cerquem a tota hora.

Gràcies per oferir-nos amb tota la seva generositat els teus primers passos en solitari pel camí de l’art, i per molts anys!!”.

Pere Romagós i Planas (Isaac d’Aiguaviva), tutor de Riu d’Art

“L’art és una expressió de la realitat, una forma de coneixement, però a diferència de la ciència, l’art ens porta al món interior, on es troben els sentiments, les emocions, els records... La Magda, més enllà la seva estètica comunicativa, sorprèn en quina facilitat retrata i ens mostra aquest món interior, tan inaccessible i desconegut.”

Manel Llopis i Bantí

De vegades, quan amb la Magda parlem del dia a dia, de totes les obligacions que tenim com a professionals, com a esposes, com a mares... tenim clar que no podem agafar tots els trens que passen, hem de saber escollir i pujar en aquell que és el nostre!

Personalment crec que amb la Magda,des de petites, viatgem en el mateix tren, encara que de més jovenetes ho fèiem en vagons diferents.

Resulta que per circumstàncies de la vida, un bon dia, era un cap d’any, vam compartir els mateixos sentiments, i des de llavors sí que sento que compartim el mateix vagó.

Sovint sentim a dir que tots tenim cops amagats! És ben cert, us ben asseguro que cada vegada que parlo amb la Magda del que la pintura significa per a ella, sento una mena d’enveja ben sana envers el seu sentiment i el que entenc és que quan ella pinta se sent potent, valenta, sense estrès ni mals de cap, en definitiva sense limitacions. Entenc que per a ella pintar, és un autèntic plaer i una manera incondicional de treure tot el que li queda dintre seu i que de vegades ens costa tant a tots de treure a la llum, per tant una forma d’expressar els seus sentiments més amagats...

Magda gràcies per ser com ets, per ser la meva amiga i una gran pintora!Dolors Duch

MAGDA CALLE

Singulars Singulars

24 25

En relació al tema de les voreres del polígon, tenim un tema molt concret davant del nostre magatzem.

Per entrar al nostre recinte la vorera no té cap desnivell i els camions han de pujar forçats el desnivell entre el carrer i el magatzem de forma que fan un gran esforç i regularment ens espatllen la guia de la porta corredissa que tanca el nostre recinte i l’hem de reparar tot sovint.

Es tractaria de demanar a l’Ajuntament que fessin a la vorera el desnivell adequat com tenen altres empreses del Polígon.

Juan Carlos Deballe

S’hauria de revisar l’estat de les voreres de l’Avinguda Mas Pins, i dur a terme algun tipus d’acció al respecte, ja que les mateixes en alguns trams es troben en un estat força lamentable i de falta de conservació.

A més, reitero a través d’aquest mitjà, i que ja s’ha sol·licitat en anteriors ocasions, que s’hauria de col·locar miralls a la sortida d’algunes empreses de l’Avinguda (en algun cas ja hi eren i es va treure fa uns anys). Sovint els cotxes aparquen tan a prop de la porta de sortida de les empreses, que no es visualitza adequadament si ve algun cotxe quan se surt, havent d’avançar fins a mitja carretera abans no es pot observar adequadament si s’apropa algun vehicle i poder sortir. Això algun dia pot provocar un accident greu.

Santi Casadevall

Ordenem l’estacionament de camions!

Tòtems sí, senyalització també!

Cartes a Riudellots empresarial

Ordenem l’estacionament de camions!

Els polígons industrials per la seva pròpia naturalesa són llocs de gran afluència de camions i vehicles pesats. Ara bé, un tema és circular i un altre aparcar.

Ningú pretén impedir l’estacionament de camions al polígon, però sí que caldria establir algun tipus d’ordenança o regulació sobre on es pot o no es pot estacionar.

En el mateix polígon tenim carrers sense pràcticament trànsit ni ocupació, on aquests vehicles no comporten cap tipus de molèstia.  Ara bé, sovint, i no només els caps de setmana, les places d’aparcament de l’avinguda Mas Pins estan ocupades per camions de gran tonatge que a banda de l’ocupació de via pública que signifiquen, per les característiques del seu volum, disminueixen moltíssim la visibilitat per a l’entrada i sortida d’altres vehicles de les naus amb façana a  aquesta artèria principal del polígon amb el perill que això comporta.

És possible habilitar una zona específica per a aquest tipus de vehicles?Xevi Esteve

Tòtems sí, senyalització també!

Des de l’APRS es finança uns tòtems a l’entrada Nord i Sud del Polígon amb la relació de les empreses associades. Molt bé! Però també ens cal ser conscients que l’usuari mitjà no baixa del vehicle a mirar la relació d’empreses, sinó que si hi entra des de la N-II i en desconeix les característiques s’endinsa en el polígon a través de l’avinguda Mas Pins, i quan arriba davant del pàrquing de caravanes i veu la granja de la dreta tendeix a pensar que allà s’ha acabat el polígon i fes mitja volta, doncs no pensa que el polígon continua més endavant.

Creiem molt recomanable posar un rètol informatiu molt evident en aquest indret indicant que el gruix del polígon es troba una mica més endavant. I ja posats, que a la nit estigui il·luminat, perquè la foscor d’aquesta zona accentua encara més la sensació que el polígon s’acaba en arribar a l’alçada de la granja.

Xevi Esteve

Millorem la telefonia mòbil al polígon

Voreres del polígon

CartesLes telecomunicacions cada vegada se’ns han fet més indispensables en el món empresarial en què vivim, i la competitivitat de les nostres empreses cada vegada depèn més d’elles. Hem notat una gran millora des que tenim fibra òptica, ja que ens permet treballar amb dades en el núvol, tenir oficines externes amb connexió als nostres servidors, enviar arxius d’informació més grans, etc. totes coses que ens permeten ser més eficients i reduir les despeses administratives.

Però per posar-nos a l’alçada de les empreses i pobles capdavanters, i millorar la nostra competitivitat, necessitaríem disposar també d’una bona xarxa de telefonia, almenys en el polígon. El que no pot ser es que la línia convencional de telèfon tingui més de 6 incidències a l’any deixant-nos incomunicats sense poder rebre trucades dels nostres clients, i encara sort que ara ja no anem amb ADSL i no perdem també la connexió a internet. De totes maneres jo ja abandonaria la idea de millorar aquestes línies, i em centraria a millorar les cobertures de mòbil. No es pot acceptar que un polígon com el de Riudellots de la Selva tingui zones on no hi hagi cobertura i allà on n’hi ha sigui amplada de banda petita. A la nostra empresa anem tots amb telèfon mòbil i tenim centraleta virtual, i patim talls continus de trucades per mala cobertura que ens generen despeses addicionals de telefonia, a part de la mala imatge que dóna davant als clients.

Aprofitant l’oportunitat que se m’ofereix des de la revista de l’APRS vull demanar que, tots els empresaris fem pinya per demanar juntament amb l’ajuntament com a pal de paller i propietari de diversos terrenys destinats a equipaments per ús públic, una cobertura total al polígon i poble de Riudellots amb 4G. Sincerament crec que els beneficis indirectes que ens aportaria serien tants, que hem de ser capaços de trobar uns emplaçaments que ho facin factible, i que no ens condicionin l’estètica de la zona, i aconseguir que el cost d’instal·lació i explotació li faci atractiu a la companyia telefònica que ho faci.

Quim Aliu

Benvolguts,Em poso en contacte amb vostès com a representants de l’APRS per comentar-vos a veure si hi ha alguna manera de solucionar el problema de la indexació de carrers a Google Maps. Suposo que la millor manera seria que l’Ajuntament de Riudellots es posés amb contacte amb Google per tal de demanar una revisió.

Moltes gràcies per la seva atenció.David Vilardell Bassas

Indexació de carrers a Google Maps

26 27

El clavegueram del Carrer Romaní sense número és insuficient a causa de la poca capacitat que té i a més no es neteja el reixat de la claveguera periòdicament. Tot això fa que quan plou molt es fa una bassa enorme que inunda tot el carrer i hem de trucar sempre a l’Ajuntament perquè vinguin a desembossar-ho, ja que l’aigua no marxa tota sola pel clavegueram.

Bego (Garatge Selva Diesel, SL)

Es pot fer alguna cosa per recollir la fullaraca que hi ha al sector llevant? També em preocupa que algun dia que faci vent es parteixi alguna branca dels arbres i caigui al damunt d’algú, a veure si podeu fer alguna cosa al respecte. Afegir que com a conseqüència de la invasió de fulles fa que es taponi el clavegueram i impedeixi la bona circulació de l’aigua en cas de pluja.

Daniel Ruiz

Remolcs mal aparcats

Arrenjaments de carrers i vials

El clavegueram en el carrer Romaní

Fullaraca sector llevant

Cartes a Riudellots empresarial

Al carrer Ginesta solen aparcar normalment remolcs, a la nit no es veu res, no tenen cap reflectant ni cap llum, i resulta molt perillós. En general el tema dels camions i dels remolcs aparcats resulta molt molest, de vegades es posen al costat de les sortides i quan surts al carrer no veus res, ja hi ha hagut accidents per això, a veure si es busca la manera que els camions aparquin en algun lloc en condicions.

També tenim problemes amb la llum del carrer, ara portem uns dies sense llum.

Joan Darder

“Hola,En primer lloc, agrair-vos que hàgiu posat en marxa aquest nou apartat. Des de fa ja temps ens heu explicat que l’Aprs havia acordat amb l’Ajuntament l’arranjament dels carrers i vials més malmesos. Voldria saber com està aquest tema, que tant de temps porta donant voltes i tanta falta ens fa que es resolgui.”

Miquel Roura

Un toc d’humor

Zona del polígon sense llum

“Benvolguts,A l’encreuament de l’Av. Mas Pins amb l’Av. Mas Vila (Rotonda Comexi) és molt habitual que aquesta zona no tingui llum (a la nit), al cap d’uns dies o inclús setmanes torna haver-hi llum (algú ho arregla, sembla que el defecte ja és conegut), el problema és que portem anys amb aquesta tònica, Podeu traslladar aquesta queixa a l’Ajuntament?. Aprofito per dir que hi han algunes faroles tortes, voldria saber per quin motiu no s’arreglen.”

Adrià Murillo

Av. Mas Pins, núm 150, 17457 Riudellots de la Selvaaprs@aprs.cat - xavier@aprs.cat

972 105 888NOU telèfon d’atenció:

EMPRESES ASSOCIADES:

· AD PARTS· ALBERT TULSÀ· ASCENSORS GIRONA· BELLALMAR, SA· CALDERERIA FOCAMA· CARLES PUJOLAR RIGART· CENTRAL DE MANTENIMENT GIRONA, SA· CIMENCAT· CITESA· COMET· COMEXI· COSTA LLOP· COWORKING· CUBITALIA· DEGISA· DEXIA· DIBOSCH· DISTRIBUCIONS BOADELLA· FERROS MANXA

· FIBOSA· FLISA CATALUNYA· FORMINSA· FRISELVA· FRIGORIFICOS DEL NORDESTE, SA· FRIGORIFICOS UNIDOS, S.A· FUNDACIÓ PRIVADA ONYAR· GARATGE LA SELVA· GIBARFRED, SL· GICARNS· HIERRROS TER, SL· IDEES INSTAL·LACIONS· INELGIR· INGEMAR, SA· INMOSELVA· INTUYMA, S.A.L.· LOGARTOUR, SL· MARBRES COSTA Y SILVA· MOINTER· MPLUS SERVEIS INTEGRALS DE NETEJA, SL· NESPRU CAR, SL· OUTER-VISION· PATATES OLEGUER· PERFORACIONS GIRONA, SL· PETIT FORESTIER· PIELES Y CUEROS PALOMERES

Y GAMBÚS· PISCINES MONDEPRA· PLANXISTERIA I PINTURA CAPELLA· PREFORMADOS ESPINOSA RUIZ, SL· PRODUCTOS CONCENTROL, SA· PROGUST, SL· PULITS GIRONA, SL· PREVENCICAT, SL· RECICLATGE MIRAL· REPOSTERIA GIRONA· RESTAURANT LES OLIVERES· RESTAURANT VIA AUGUSTA· RODI METRO, SL· SELECCIÓ REGISA, SA· SERRALLERIA AJ3, SCP· SERVEIS PANELLA, SL· SIMON· STRODA RIUDELLOTS· TALLER MECÀNIC SOMAC· TECNOLOGIA MECÀNICA I ELÈCTRICA, SA· TIPSA· TOT SAL, SL· TRANSPORTES LÍQUIDOS J.M. CAÑADAS, SL· TRANSVALVERDE· TRIPERIA LA SELVA· FRIGORÍFICS COSTABRAVA· WERKHAUS, SL, SCS