O—BC

2012-2013

L’OBC amb ALeXANDRE THARAUD

www.obc.cat

www.auditori.cat

Lepant 15008013 Barcelona

Orquestra simfònica de BarceLOnai naciOnaL de cataLunya

PaBLO GOnZÁLeZ, DIRECTOR TITULAR

núm. 22

3, 4 i 5 de maiGde 2013

manueL HernÁndeZ siLVaDirector

aLeXandre tHaraudPiano

Sala 1 / Pau casaLs

La inauguració serà el 22 de maig a les 20.30 h, a la sala 1 Pau casals (l’exposició es podrà visitar al Foyer de la Sala 1 a partir de les 19.30h). Ramon Gener conversarà amb els artistes i amb el col·leccionista, i la Banda Municipal de Barcelona ens obsequiarà amb un concert compost íntegrament per música de Wagner. Us hi esperem!

visiONs soBRE LA vaLqUíRiA

Homenatge a Richard Wagner

Per commemorar el Bicentenari del naixement de Richard Wagner (22-5-1813), L’Auditori ha programat la mostra pictòrica i audiovisual Visions sobre La

Valquíria, setze mirades d’artista sobre aquesta òpera, a partir d’una iniciativa privada de Manel Bertran Mariné.

Entrades33

taquilles de L’Auditori o a www.auditori.cat

3

agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs. un mocador redueix notablement el soroll.

Els temps i la durada delconcert són aproximats.

20 min.PAUSA

manueL HernÁndeZ siLVa DIRECTORaLeXandre tHaraud PIAnO

16 min.2/ SILVESTREreVueLtasSantiagoPapasquiaro 1899 - Ciutat de Mèxic 1940

Redes. Suite (1935). 1a audició

Adaptació Erich Kleiber (1890-1956)

Estancia. Danzas del balet, op. 8a (1941)

Los trabajadores agrícolas. Tempo giusto Danza del trigo. Tranquillo Los peones de hacienda. Mosso e rúvido Danza final (Malambo). Allegro

ALBERTO GinasteraBuenos Aires 1916-Ginebra 1983

12 min.4/

COnCERT 22

dissaBte 4

diVendres 3

diumenGe 5

19h

21h

11h

maiG 2013

HEITOR ViLLa-LOBOsRio de Janeiro1887-1959

25 min.3/ Bachianas brasileiras núm. 3 per a piano i orquestra (1934). 1a audició

I. Preludi (Ponteio) II. Fantasia (Devaneio) III. Largo IV. Tocata

alexandre tharaud piano

22 min.1/ JOHAnn SEBASTIAnBacHEisenach 1685 - Leipzig 1750

Concert per a instrument de teclat i orquestra núm. 1 en Re menor, BWV 1052 (1729-1736)

Allegro Adagio Allegro

alexandre tharaud piano

4

cOmentari marta POrter

Mentre que Ginastera afegeix elements de la música popular a la seva Estancia, fins i tot amb la incorporació d’un malambo per a or-questra, Revueltas rebutja de forma explícita el regionalisme com una declaració de prin-cipis. En el cas de Villa-Lobos, curiosament, tot i que amb les seves Bachianas brasileiras fa un clar homenatge a Bach, la seva obra acabarà influint a la inversa, és a dir, seran les seves obres les que deixaran petjada en la música popular del seu país. Villa-Lobos s’enfronta al dilema així: “No existeix una música brasilera, ni espanyola, ni mexicana […] No hi ha cap dubte que la meva música ofereix diversos aspectes de la vida del meu país. Però tot és en mi. Forma part de la meva sensibilitat. Està fos amb la meva sang. El meu missatge no és nacionalista, sinó universal”.

El concert d’avui arrenca amb Bach per des-cobrir-nos un recorregut que ens portarà des del pare de la música occidental fins a Gines-tera, representant d’aquesta evolució cap als ritmes més populars de l’Amèrica Llatina.

Interpretat per Alexandre Tharaud al piano, el Concert per a teclat i orquestra en Re menor, BWV 1052, de Johann Sebastian Bach, és el primer d’un conjunt de sis concerts per a clavecí datats cap al 1738. Estructurat en tres moviments, aquest és el concert per a clavecí de més envergadura, juntament amb el BWV 1053, i requereix un gran exercici de virtuosisme per part de l’intèrpret. Segons els estudiosos de l’obra de Bach, es creu que deriva d’un concert per a violí perdut que més endavant el mateix Bach va transcriure per a orgue per a dues cantates: la BWV 146, Wir müssen durch viel Trübsal in das Reich Gottes eingehen, i la BWV 188, Ich habe meine Zuversicht. La seva tonalitat en Re menor confereix a l’obra una intensitat misteriosa i sobrenatural.

Redes (1935) és probablement l’obra més coneguda del compositor mexicà Silvestre Revueltas i la que el va fer mundialment famós. Rebutjant de forma explícita qualsevol regust de populisme, aquest compositor, violinista i director d’orquestra de la primera meitat del segle XX, va escriure Redes com a banda sonora de la pel·lícula del mateix nom cosig-nada pels directors Fred Zinnemann i Emilio Gómez Muriel i sorgida com un projecte de documental sobre els pescadors d’Alvarado entre el fotògraf nord-americà Paul Strand i el director del Conservatori de Mèxic i funda-dor de l’Orquestra Simfònica de Mèxic, Carlos Chávez. El film, que mostra el caos social i polític que vivia el país en aquells moments a

L’OBC dedica el concert d’aquest cap de setmana a la música clàssi-ca llatinoamericana, dirigida pel mestre veneçolà Manuel Hernández silva. D’entrada, però, se’ns plan-teja una pregunta: la música culta llatinoamericana es refereix a aque-lla escrita per compositors nascuts en un país de l’Amèrica del sud o a l’escrita per un autor llatinoame-ricà que conté elements folklòrics d’algun d’aquests països? En el cas dels compositors que ens ocupen avui, la resposta es troba a les seves pròpies composicions.

5

través de la vida dels seus pescadors, es va estrenar el 1936 i va ser un fracàs absolut. La seva música, no obstant això, es va fer famosa des del primer dia i va traspassar fronteres, fins al punt que el director austríac Erich Kleiber en va fer una nova orquestració que ha passat a formar part del repertori simfònic mundial.

Tornant a Bach, el compositor brasiler Heitor Villa-Lobos és sens dubte, amb les seves Ba-chianas brasileiras, el compositor que millor ha sabut transformar l’esperit de la música europea en una autèntica música brasilera. I és que les nou Bachianas, escrites per a diverses combinacions instrumentals o de veus entre el 1930 i el 1945, no busquen tant la fusió entre la música de Bach i la popular del Brasil com adaptar lliurement les harmonies i els elements tonals, polifònics, contrapuntístics, rítmics i estructurals del compositor alemany a la música folklòrica del seu país. D’aquí sorgeixen unes composicions que acabaran influint en la música popular. Concretament, la Bachiana núm. 3, l’única escrita per a piano i orquestra (1934) i es-trenada pel pianista José Vieira Brandao el 1947 a Nova York, conté elements de veritable virtuosisme.

Finalment, l’OBC ofereix la suite Estancia (1941), d’Alberto Ginastera, segurament amb Villa-Lobos el compositor més important de tota l’Amèrica Llatina. Movent-se entre el ric folklore del seu país, l’Argentina, les danses sud-americanes i la música acadèmica del segle XX, amb clares referències a Bartók, Schönberg i Hindemith, Ginastera és un clar exponent del nacionalisme musical argentí, i la seva música, una autèntica declaració d’intencions del que podríem anomenar estil gautxo. La suite Estancia neix a partir del ballet homònim que Ginastera va escriure en homenatge a la pagesia argentina, un ballet en quatre quadres que descriu els treballa-dors agrícoles i la seva feina, i que acaba amb una enèrgica i alegre dansa final, el malambo.

suGGeriments discOGrÀficsJavier Pérez senz periodista i crític musical

JOHann seBastian BacH→ Concert per a teclat i orquestra enRe menor

Le ViOLOns du rOyalexandre tharaud pianoBernard Labardie director VIRGIN (2011)

siLVester reVueLtas→ Redes

Orquestra simfònica simÓn BOLiVareduardo mata director DORIAN (1992)

HeitOr ViLLa-LOBOs→ Bachianas brasileiras núm. 3

Orquestra naciOnaL de LaradiOdifusiÓ francesamanoel Braune pianoHeitor Villa-Lobos director EMI (1958)

aLBertO Ginastera→ Estancia. Suite

JOVe Orquestra simÓn BOLiVarde VeneÇueLaGustavo dudamel director DEUTSCHE GRAMMOPHON (2008)

L’fnac recOmana

aLeXandre tHaraud→ Boeuf sur le toit VIRGIN CLASSIC. EMI MUSIC SPAIN (2012)

L’OBC va ser fundada el 1944 pel compositor, violinista i director Eduard Toldrà, i des de la seva creació ha interpretat el gran repertori orquestral sense oblidar la música catalana. Des de la temporada 2010-2011, el director titular és Pablo González. Altres directors titulars han estat R. Ferrer, A. Ros Marbà, S. Mas, F. P. Decker, García Navarro, L. Foster, E. Martínez Izquierdo i E. Oue. Els principals directors i solistes del panorama musical col·laboren de manera habitual en les temporades de concert. Des del 1999, l’OBC té la seu a L’Auditori, dins del Consorci de L’Auditori i l’Orquestra, format per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.A més de la temporada estable a L’Auditori, l’OBC ha actuat a sales d’arreu d’Europa (Londres i Viena), dels EUA i del Japó. Enguany ha estat convidada a Madrid, Valladolid, Toulouse, Perpinyà, Àustria, Eslovènia i Croàcia. Ha enregistrat obres simfòniques per a segells discogràfics internacionals i ha rebut el Grammy Llatí en tres ocasions. L’OBC també participa en les activitats del Servei Educatiu de L’Auditori i en programes socioeducatius i col·labora amb altres institucions com el Palau de la Música Catalana, el Liceu i el Festival de Peralada. Els seus concerts es retransmeten per Catalunya Música, Radio Clásica i TV3. Ha estat la primera orquestra de l’Estat a signar un acord amb la plataforma digital Medici.tv (www.medici.tv) per retransmetre alguns concerts en directe per Internet.

Primers ViOLins: MAURO ROSSI*, principal concertino invitat / CRISTIAN CHIVU, concertino associat / RAÚL GARCÍA, assistent concertino / MARÍA JOSÉ AZNAR / SARAH BELS / JOSÉ VALENTÍN CENTENERO / WALTER EBENBERGER / ANA ISABEL GALÁN / NATALIA MEDIAVILLA / KATIA NOVELL / MARÍA PILAR PÉREZ / ANCA RATIU / JORDI SALICRÚ / JOZEF TOPORCER seGOns ViOLins: ALEXANDRA PRESAIZEN, solista / EMIL BOLOZAN, assistent / MARÍA JOSÉ BALAGUER / HUG BOSCH / JANA BRAUNINGER / PATRICIA BRONISZ / ASSUMPTA FLAQUÉ / MIREIA LLORENS / MELITA MURGEA / ANTONI PEÑA / JOSEP M. PLANA / ROBERT TOMÀS / TATIANA BILBA* / MARINA SURNACHEVA* ViOLes: ASHAN PILLAI, solista / JOSEPHINE FITZPATRICK, assistent / FRANCK HEUDIARD / CHRISTINE DE LACOSTE / SOPHIE LASNET / MICHEL MILLET / MIQUEL SERRAHIMA / JENNIFER STAHL / ANDREAS SÜSSMAYR / MONICA CRUZATA* / ALINA GURGU* / VICENT NOGUÉS* ViOLOnceLs: JOSÉ MOR, solista / VINCENT ELLEGIERS, assistent / NÚRIA CALVO / LOURDES DUÑÓ / JAUME GÜELL / OLGA MANESCU / LINDA D'OLIVEIRA / JEAN-BAPTISTE TEXIER / JORDI CLARET* / MARC GALOBARDES* cOntraBaiXOs: CHRISTOPH RAHN, solista / DMITRI SMYSHLYAEV, assistent / JONATHAN CAMPS / APOSTOL KOSEV / JOSEP MENSA / ALBERT PRAT fLautes: ANDRÉ CEBRIÁN*, solista invitat / BEATRIZ CAMBRILS / CHRISTIAN FARRONI, assistent / RICARDO BORRULL, flautí OBOÈs: DISA ENGLISH, solista / JOSÉ JUAN PARDO /MANUEL PÉREZ* / DOLORS CHIRALT, assistent / MOLLY JUDSON, corn anglès cLarinets: LARRY PASSIN, solista / FRANCESC NAVARRO / JOSEP FUSTER, assistent i clarinet en mi b / ALFONS REVERTÉ, clarinet baix faGOts: SILVIA CORICELLI, solista / NOÉ CANTÚ / THOMAS GREAVES, assistent / SLAWOMIR KRYSMALSKI, contrafagot trOmPes: JUAN MANUEL GÓMEZ, solista / JOAN ARAGÓ / JUAN CONRADO GARCÍA, assistent solista / DAVID BONET / DAVID ROSELL, assistent trOmPetes: MIREIA FARRÉS, solista / ANGEL SERRANO, assistent / ADRIÁN MOSCARDÓ / SAUL RUBIO* trOmBOns: EUSEBIO SÁEZ, solista / VICENT PÉREZ / GASPAR MONTESINOS, assistent / RAUL GARCÍA, trombó baix / JUAN LUIS BORI*, trombó baix tuBa: PABLO MANUEL FERNÁNDEZ PercussiÓ: ROXAN JURKEVICH, assistent / JOAN MARC PINO, assistent / JUAN FRANCISCO RUIZ / IGNASI VILA / IVÁN HERRANZ* / MIGUEL A. MARTÍNEZ* / ROBERTO OLIVEIRA* arPa: MAGDALENA BARRERA PianO: DANIEL ESPASA* encarreGat d’Orquestra: JOSÉ VALENTÍN CENTENERO resPOnsaBLe de dOcumentaciÓ musicaL: BEGOÑA PÉREZ resPOnsaBLe tÈcnic: IGNASI VALERO PersOnaL d'escena: JOAN LUIS

* col·laboradors

7

8

manueL HernÁndeZ siLVadirector

Llicenciat al Conservatori Superior de Vie-na el 1989 amb Matricula d’honor, va guan-yar el Concurs Forum Jüngerkünstlern de l’Orquestra de Cambra de Viena, a la qual va dirigir al Konzerthaus de Viena i a la Bruc-knerhaus de Linz. Hernández Silva ha diri-git també les simfòniques de Viena, Israel, Veneçuela, Puerto Rico, Colòmbia, Mèxic, l’Orquestra Simón Bolívar de Veneçuela, la de Radio Praga i la de Ràdio Colònia, la Nord-Tchekische Filarmonie i la KBS de Seul. Ha dirigit concerts d’Any Nou als Es-tats Units i Canadà, on ha treballat, entre d’altres, amb la Filharmònica de Calgary i les simfòniques de Montreal, Toronto, Ottawa i Portland i l’Orquestra de l’Òpera de West Palm Beach. Cal destacar també el gran èxit al Boston Symphonie Hall amb l’Orquestra de Hartford l’any 2004 i les seves actua-cions amb les més importants orquestres espanyoles. Recentment ha col·laborat amb la Fundació Baremboim-Said i ha dirigit La Vera Costanza de Haydn amb l’Orquestra de la Ràdio de Colònia i l’Orquestra del Prin-cipat d’Astúries, la Wuppertal Sinfonieor-chester, l’Orquestra Jove d’Andalusia, la de la Comunitat de Madrid i la Simfònica de Navarra, a més de participar al Festival de CesKy Krumlov amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Praga.

Manuel Hernández silva dirigeix l’OBC per primera vegada en aquest concert.

Abans de cada concert podeu consultar el programa de mà entrant al web de l’OBC. També hi trobareu tota la informació de l’emissió del concert per

catalunya música i radio clásica de rne.

9

aLeXandretHaraudpiano

Alexandre Tharaud ha enregistrat per a Harmonia Mundi obres de Rameau, Coupe-rin, Chopin, Ravel i Satie, actualment enre-gistra per a Virgin Classics i en totes les ocasions ha obtingut èxits notables. En les darreres temporades ha actuat al Teatre dels Camps Elisis, al Teatro Colón de Bue-nos Aires, al Concertgebouw d’Amsterdam, al Washington Kennedy Centre, a la Cité de la Musique, a l’Hoam Art Hall de Seul i a les sèries del South Bank piano, entre d’altres. També ha participat en festivals tan impor-tants com el Piano aux Jacobins, La Roque d’Anthéron, els BBC PROMS, el Lufthansa de música barroca, el Sacrum-Profanum de Cracòvia, l’Schleswig-Holstein i el de Rimini.

Com a solista ha col·laborat amb les filhar-mòniques del Japó i Ràdio França, l’ Orques-tra del Teatre Bolshoi, la del Capitole de Toulouse, la de Cambra dels Països Baixos, la Simfònica de la Ràdio de Munic i la de la Ràdio de Baviera. A Espanya cal recordar el seu debut a la Setmana de Música religio-sa de Conca i al Festival de Música Antiga de Barcelona, així com dos recitals amb J. G. Queyras a l’Auditori Príncep d’Astúries d’Oviedo i al Palau de la Música de València l’any 2012. El 2013 ha actuat a l’Institut Francès de Madrid, en un recital amb obres d’Scarlatti.

Alexandre Tharaud col•labora amb l’OBC per primera vegada en aquest concert.

Fotografia → marco Borggreve

Gala

Verdi Wagner

Fragments orquestrals de les òperes La forza del destino, Macbeth, Nabucco, Les vespres sicilianes, Otel·lo,

Els mestres cantaires de Nuremberg, L’holandès errant, Lohengrin, Tannhäuser, Parsifal i Tristany i Isolda.

Dimecres 19 De juny, 20.30h L’AuDitori

Daniele Gatti, directorOrquestra Nacional de França

Entrades a taquilles de L’Auditori T. 93 317 90 50 - www.ibercamera.com

11

aLeXandre tHaraud

caÑiZares

MAIG 2013 Dt 14 → 20.30h

MAIG 2013 Dc 15 → 20.30h

JUnY 2013 Dc 19 → 20.30h

Circuit: tecla / antiga

cHristOPHe rOusset35è Festival de Música Antiga de Barcelona MAIG 2013Dt 7 → 20.30h # Sala 3 Tete Montoliu

christophe rousset piano

Obres de: de chambonnières, froberger, couperin i d’anglebert

Preu: 28€

PrOPers cOncerts a L’auditOri

si us aGrada aquest cOncert, seGuiu eLs circuits…

Circuit: cambra i recitals

quartet casaLs iiiFormació adscrita a la temporada MAIG 2013Dj 9 → 20.30h # Sala 2 Oriol Martorell

abel tomàs realp iVera martínez-mehner violinsJonathan Brown violaarnau tomàs realp violoncel

Obres de: mozart, Kurtág i schumann

Preu: 28€

Circuit: tecla

yuJa WanGMAIG 2013Dt 21 → 21h # Sala 1 Pau Casals

yuja Wang piano

Obres de: debussy, skriabin, ravel, rakhmàninov, mendelssohn i Liebermann

Preu: 23 a 73€

Circuit: tecla / nacions / natura / en família

suite “Grand canyOn”BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA MAIG 2013Dg 12 → 18h # Sala 1 Pau Casals

salvador Brotons directorÀlex alguacil piano

Obres de: Gershwin i Grofé

Preu: 14€