O—BC

2012-2013

L’ORQuESTRA DeL LICEU i La NOVENA DeBEETHOVEN

www.obc.cat

www.auditori.cat

Lepant 15008013 Barcelona

Orquestra simfònica de BarceLOnai naciOnaL de cataLunya

PaBLO GOnZÁLeZ, DIRECTOR TITULAR

núm. 16

8, 9 i 10 de marçde 2013

JOseP POnsDirector

Sala 1 / Pau casaLs

cOr deL Gran teatre deL Liceu

JuLia BauerSoprano

nadine weissmannMezzosoprano

mikhaiL vekuaTenor

attiLa JunBaix

cOraL POLifònica de PuiG-reiG

3

La durada del concert és aproximada, sense pausa.

Orquestra simfònica i cOr deL Gran teatre deL LiceuJOsÉ Luis BassO DIRECTOR DEL CORJuLia Bauer SOPRANOnadine weissmann MEZZOSOPRANOmikhaiL vekua TENORattiLa Jun BAIXcOraL POLifònica de PuiG-reiG (ramOn nOGuera DIRECTOR)JOseP POns DIRECTOR

LUDWIG VAN BeethOvenBonn 1770 - Viena 1827

65 min.2/ Simfonia núm. 9 en Re menor, op. 125 (1822-1824)

Allegro ma non troppo e un poco maestoso Scherzo: Molto vivace Adagio molto e cantabile. Andante moderato Presto - Allegro assai

10 min.1/ ARNOLDschÖnBerGViena 1874 - Los Angeles 1951

Friede auf Erden, op. 13 (1907)

CONCERT 16

dissaBte 9

divendres 8

diumenGe 10

19h

21h

11h

març 2013

agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs. un mocador redueix notablement el soroll.

4

cOmentari

aLBert tOrrens

Friede auf Erden (Pau a la Terra), opus 13, és un dels últims exemples del Schönberg hiperromàntic influït per Wagner. El 1906, quan va musicar aquestes quatre estrofes del literat suís Conrad Ferdinand Meyer, que demanen la pau a la Terra en temps de la Nativitat, el compositor estava a punt de fer un pas decisiu cap a l’atonalitat i la seva tècnica serial revolucionària, en no sentir-se reptat per l’harmonia tradicional. Per això, tot i que l’obra encara és tonal, també és extremament complicada i anava molt més enllà de les possibilitats d’interpretació del seu temps, fins i tot per als cors més avesats a la música moderna. El 1911, el compositor va intentar superar la fama que l’obra era impossible d’interpretar afegint-hi un discret acompanyament per a orquestra de cambra.

Després que Franz Schreker l’estrenés, sense gaire èxit, amb el Cor Filharmònic de Viena, Anton Webern, que considerava Friede auf Erden una obra mestra, va aconseguir fer-ne diverses interpretacions amb el seu cor Freie Typographia sense acompanya-ment instrumental. El 1923, Schönberg va assegurar que ja no creia en l’ideal de pau proclamat en el text i va definir l’obra com una “il·lusió per a cor mixt, possible quan la vaig compondre i l’harmonia entre els éssers humans era factible”.

Dos poemes sobre la pau i la fraternitat són a la base de les obres que integren aquest programa de concert

Exactament cent anys abans, Beethoven havia cregut també en aquestes mateixes idees, fascinat des de jove per l’oda An die Freude (A l’alegria, tot i que sembla que originàriament pensada A la llibertat), de Johann Christoph Friedrich von Schiller, publicada el 1786 i musicada per nombrosís-sims compositors menors. La posició central de Beethoven en la història de la música és indiscutible. Amb ell, la simfonia passa de ser un objecte de producció en massa a una obra única i individual, i s’estableix un nou estàndard. Després de la revolució que va suposar l’Heroica, la Simfonia núm. 9 en Re menor, op. 125, un projecte que el va ocu-par una bona part de la seva vida creativa, havia de sobrepassar la categoria del so per convertir-se en una icona amb vida pròpia.

El procés creatiu va ser lentíssim –molt su-perior al temps que va trigar a escriure les altres vuit simfonies–, en part pel cos-tum de Beethoven de treballar en diverses obres alhora. Hem de tenir en compte que la Novena culmina, de fet, idees molt an-tigues, com ara la incorporació del cor al gènere i l’ús del seu cèlebre tema, ja anti-cipat en obres com la Fantasia coral –que se’n pot considerar una mena d’esborrany. A l’estiu del 1822, en un moment en què el compositor, ja malalt, travessava dificultats econòmiques, l’encàrrec d’una nova simfonia per la Societat Filharmònica de Londres va representar l’impuls definitiu per crear una obra originalíssima, tot i que a primera vista sembli convencional, tant harmònicament com formalment. Certament, té els quatre moviments habituals, però ho transcendeix tot en dimensions, objectiu i dificultat.

El primer moviment anuncia la complexitat de l’obra trencant la forma sonata i unint l’exposició amb el desenvolupament, però sense cap melodia clara i amb dubtes sobre

5

la tonalitat. El segon és, tot i la longitud i la ubicació, un scherzo alegre, de ritmes subtils i melodies diatòniques que anticipen el tema principal que vindrà després. El tercer, amb aspecte de gran variació, aporta un punt de descans abans de l’esplèndid apogeu de l’últim moviment, de plantejament únic: després d’una obertura més aviat caòtica, els temes dels tres moviments anteriors són rebutjats d’un en un, tot condemnant les febleses humanes que representen. Llavors apareix el tema de l’Oda a l’alegria, derivat d’una tonada popular, que va passant pels instruments de l’orquestra fins a arribar al cor després d’un recitatiu del baix. A conti-nuació se succeeixen diverses seccions molt contrastades, d’escriptura molt complexa i que exploten tessitures límit. Es tracta d’un dels finals més controvertits de la història de la música i origen de debats estètics.

El 7 de maig de 1824, poc després d’enllestir-ne la partitura, Beethoven –ja completa-ment sord– va presidir, des d’un lateral de l’escenari del Kärntnertortheater de Viena, la reeixida estrena de l’obra en el marc d’un concert benèfic. Dos anys més tard, l’editor Schott en va publicar la partitura, dedicada al rei de Prússia, Frederic Guillem III. La No-vena va ser l’última música per a orquestra completa de Beethoven, que els últims anys va abandonar els esbossos d’una desena simfonia i es va concentrar en els quartets de corda. La seva immensa influència es va estendre a tota una generació de composi-tors romàntics alemanys que es van inhibir a l’hora d’escriure simfonies, impressionats per la grandesa d’aquest model. Des de lla-vors, la Novena ha estat consumida per la ideologia política i l’ús social de manera única en la música occidental. Primera composició musical inclosa en el Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO, sobreviu intacta –tot i haver estat múltiplement versionada– com a ideal de l’obra mestra, cim irrepetible del talent humà i paradigma del geni més universalment comprès.

suGGeriments discOGrÀficsJavier Pérez senz periodista i crític musical

arnOLd schÖnBerG → Friede auf Erden

ensemBLe intercOntemPOraincor accentus Laurence equilbey directora

Naïve (2005)

LudwiG van BeethOven→ Simfonía núm 9 en Re menor, op. 125

the chamBer Orchestra Of eurOPecor arnold schönbergcharlotte margiono sopranoBirgit remmer contraltrudolf schasching tenorrobert holl baix nikolaus harnoncourt director

TELDEC (1991)

L’fnac recOmana

LudwiG van BeethOven→ Simfonía núm 9 en Re menor, op. 125

wiener PhiLarmOniker city of Birmingham symphony chorus simon rattle director

EMI CLASSICS (2011)

6

friede auf erdenPAU A LA TErrAarnOLd schÖnBerG

Da die Hirten ihre HerdeLießen und des Engels WorteTrugen durch die niedre PforteZu der Mutter mit dem Kind,Fuhr das himmlische GesindFort im Sternenraum zu singen,Fuhr der Himmel fort zu klingen:«Friede, Friede, auf der Erde!»

Seit die Engel so geraten,O wie viele blut’ge TatenHat der Streit auf wildem Pferde,Der Geharnischte vollbracht!In wie mancher heil’gen NachtSang der Chor der Geister zagend,Dringlich flehend, leis verklagend:«Friede, Friede, auf der Erde!»

Doch es ist ein ew’ger Glaube,Daß der Schwache nicht zum raubeJeder frechen MordgebärdeWerde fallen allezeit:Etwas wie GerechtigkeitWebt und wirkt in Mord und GrauenUnd ein reich will sich erbauen,Das den Frieden sucht auf der Erde.

Mählich wird es sich gestalten,Seines heil’gen Amtes walten,Waffen schmieden ohne Fährde,Flammenschwerter für das recht,Und ein königlich GeschlechtWird erblühn mit starken Söhnen,Dessen helle Tuben dröhnen:Friede, Friede, auf der Erde!

Quan els pastors van deixar els seus ramats i les paraules de l’àngelles van portar a través de la humil portaa la mare amb el nen,el servei celestial va seguircantant sense parar entre els estels,el cel va seguir ressonant sense parar:“Pau, pau a la terra!”

Des que els àngels van parlar així,oh quants fets sagnantsha provocat la guerra, com cavall salvatge ben armat!En quantes sagrades nitsva cantar el cor tremolós dels esperits,cuitós, suplicant, demandant suaument:“Pau, pau a la terra!”

Però és una eterna creença,que el dèbil no caurà semprevíctima de cada insolentposat assassí:quelcom com la justíciateixeix i actua en l’assassinat i en l’horror.I es construirà un regneque busqui la pau a la terra.

Progressivament s’anirà formant,complirà amb el seu deure sagrat, forjarà armes sense perills,espases flamígeres per administrar justícia,i un llinatge reialflorirà amb fills forts, les brillants tubes dels quals retrunyiran:Pau, Pau a la terra!

Traducció: Teresa Puig

7

an die freudeHIMNE A L’ALEGrIALudwiG van BeethOven

O Freunde, nicht diese Töne!Sondern lasst uns angenehmereanstimmen, und freudenvollere.

Germans: a fora tristeses! Altrescants més joiosos entonats ara sien,de joia ressonant

recitatiu (baix)

Freude, schöner GötterfunkenTochter aus Elysium,wir betreten feuertrunken,Himmlische, dein Heiligtum!Deine Zauber binden wieder,was die Mode streng geteilt:alle Menschen werden Brüder,wo dein sanfter Flügel weilt.Wem der grosse Wurf gelungen,eines Freundes Freund zu seinwer ein holdes Weib errungen,mische seinen Jubel ein!Ja, wer auch nur eine Seelesein nennt auf dem Erdenrund!Und wer’s nie gekonnt, der stehleweinend sich aus diesem Bund!Freunde trinken alle Wesenan den Brüsten der Natur,alle Gutten, alle Bösenfolgen ihrer rosenspur.Küsse gab sie uns und reben,einen Freund, geprüft im Tod;Wollust ward dem Wurm gegeben,und der Cherub steht vor Gott.

solistes i cor

Joia, que ets dels déus guspiragenerada dalt del cel:vent de foc el pit respirasota els plecs del teu gran vel.Si ajuntar-se els cors demanen que un mal vent va separant,tots els homes s’agermanenon tes ales van tocant.Si fortuna generosa ens ha donat un bon companyo companya graciosa cantarem amb més afany.Sols si un cor hem fet ben nostreforta veu podrem lluir;però més d’un, girant el rostre, fugirà plorant d’aquí.Joia tots voldríem heurebo i seguint son pas florit,i de joia tot s’abeurade Natura en l’ample pit.Joia és bes i primavera,joia bons amics ens féu;goig fou dat al cuc en terra,goig a l’àngel prop de Déu.

Froh, wie seine Sonnen fliegendurch, des Himmels prächtgen Plan,laufet, Brüder, eure Bahn,freudig, wie ein Held zum Siegen.Laufet, Brüder, eure Bahn!

tenor solista i cor masculí

Goig! Els astres canten Glòria;van pel cel rient triomfants.Goig! correm rient, germans;herois som cantant victòria.abraceu-vos, homes ara!

8

Traducció: Joan Maragall

Freude, schöner GötterfunkenTochter aus Elysium,wir betreten feuertrunken,Himmlische, dein Heiligtum!Deiner Zauber binden wieder,was die Mode streng geteilt:alle Menschen werden Brüder,wo dein sanfter Flügel weilt.Seid umschlungen, Millionen!Diese Kuss der ganzen Welt!Brüder überm Sternenzeltmuss ein lieber Vater wohnen.Ihr stürzt nieder, Millionen? Ahnest du schen Schöpfer , Welt?Such ihn überm Sternenzelt!Uber Sternen muss er wohnen,Freude, schöner GötterfunkenTochter aus Elysium,wir betreten feuertrunken,Himmlische, dein Heiligtum!Seid umschlungen, Millionen!Diesen Kuss der ganzen Welt!Brüder, überm Sternenzeltmuss ein lieber Vater wohnen!

Joia que ets dels déus guspiragenerada dalt del cel:vent de foc el pit respirasota els plecs del teu sant vel.Si ajuntar-se els cors demanenque un mal vent va separant,tots els homes s’agermanen on tes ales van tocant.Abraceu-vos, homes ara!Un gran bes inflama els cels!Germans, sobre els bells estelshi ha l’Amor immens d’un pare.Humilia’t, o món, ara.Criador de terra i cels,dins la llum de mil estels,dins la llum cerquem-te encara!Joia que ets dels déus guspiragenerada dalt del cel:vent de foc el pit respirasota els plecs del teu sant vel.Abraceu-vos, homes, ara!Un gran bes inflama els cels!Germans, sobre els bells estels hi ha l’Amor immens d’un pare.

cor

solistes i cor

Freude, Tochter aus Elysium,deine Zauber binden wieder,was die Mode streng geteilt!Alle Menschen werden Brüder,wo dein sanfter Flügel weilt.Seid umschlungen, Millionen!Diessen Kuss der ganzen Welt!Brüder, überm Sternenzeltmuss ein lieber Vater wohnen.Freude, schöner Götterfunken,Tochter aus Elysium.Freude, schöner Götterfunken.

Friedrich von Schiller

Si ajuntar-se els cors demanenque un mal vent va separanttots els homes s’agermanenon tes ales van tocant.Abraceu-vos, homes, ara!Un gran bes inflama els cels!Germans, sobre els bells estels hi ha l’Amor immens d’un Pare.Joia, que ets dels déus guspiragenerada dalt del cel.Joia, que ets dels déus guspira.

l’Ocell de fOc

La Banda Municipal de Barcelona i el Servei Educatiu de L’Auditori us ofereixen un concert amb aquesta gran obra d’Igor Stravinsky.

Una ambientació escènica especial i projeccions en directe per descobrir la sonoritat d’aquesta formació.

Banda municiPaL de BarceLOna

Per a famíLies amB nensa Partir de 5 anys

dissaBte 23 de març

→ 11 h

Xerrada de preparació →10 h aduLts → 11€d’1 a 14 anys → 9€

Juan miGueL rOmerO Direcció musical

JOrdi cOs Selecció musical

JOrdi OriOL Direcció escènica

L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu es va crear el 1847, essent la formació orquestral en actiu més antiga de l’Estat. Des de llavors ha actuat de forma continuada durant totes les temporades del Teatre. En la seva història ha estat dirigida per batutes com ara Albert Coates, Antal Dorati, Karl Elmendorff, Franco Faccio, Manuel de Falla, Otto Klemperer, Erich Kleiber, Clemens Krauss, Joan Lamote de Grignon, Joan Manén, Ottorino respighi, richard Strauss, Igor Stravinsky, Arturo Toscanini, Bruno Walter, Jesús López Cobos i riccardo Muti, entre d’altres.Els directors titulars de la formació han estat Marià Obiols, Eugenio M. Marco, Uwe Mund, Bertrand de Billy, Sebastian Weigle i Michael Boder. Actualment el director musical és Josep Pons.

L’Orquestra simfònica del Gran teatre del Liceu va participar en la temporada de l’OBC per darrera vegada l’abril de 2012.

Primers viOLins: KAI GLEUSTEEN, concertino / KOSTADIN BOGDANOSKI, assistent / OLGA ALESHINSKY / EVA

PYrEK* / MArGArET BONHAM / BIrGIT EULEr / PIOTr JECZMYK / ALEKSANDEr KrAPOVSKI / OLEG SHPOrT /

OKSANA SOLOVIEVA / rENATA TANOLLArI / YANA TSANOVA / MAGDALENA KOSTrEWSKA / CrISTIAN BENITO

seGOns viOLins: ANNICK PUIG* / EMILIE LANGLAIS* / MErCÈ BrOTONS / ANDrEA CErUTI / CHArLES COUrANT /

KALINA MACUTA / MIHAI MOrNA / ALEXANDrE POLONSKI / VASSIL LAMBrINOV / FILIP SAFFrAY / ISABEL CACHÓN

/ rICArT rENArT viOLes: PAUL COrTESE* / FULGENCIO SANDOVAL / BIrGIT rENATA SCHMIDT / CLAIrE BOBIJ /

BETTINA BrANDKAMP / VINCENT FILLATrEAU / FrANCK TOLLINI / MArIE VANIEr / CrISTINA IZCUE / ALICIA SALAS

viOLOnceLs: CrISTOFOrO PESTALOZZI* / ADAM GLUBINSKI / MATHIAS WEINMANN / ESTHEr CLArA BrAUN /

CArME COMECHE / rAFAEL SALA VIVAS / JUAN MANUEL STACEY STACEY / OrIOL AYMAT cOntraBaiXOs: SÁVIO DE

LA COrTE* / CrISTIAN SANDU / FrANCESC LOZANO / LLUÍS rUSIÑOL / FELIPE CONTrErAS / LUCILA BArrAGAN

fLautes: ALBErT MOrA* / JOAN rENArT* / SANDrA BATISTA, piccolo OBOÈs: CÉSAr ALTUr* / ENrIC PELLICEr /

rAÚL PÉrEZ cLarinets: ISAAC rODrÍGUEZ / DOLOrS PAYÀ faGOts: BErNArDO VErDE * / J. PEDrO FUENTES

/ FrANCESC BENÍTEZ, contrafagot trOmPes: ArTUrO NOGUÉS * / IONUT PODGOrEANU * / CArLES CHOrDÀ

/ J. MANUEL GÓMEZ / JOrGE VILALTA trOmPeta: MIQUEL ÀNGEL BOSCH* / J. ANTON CASADO trOmBOns:

EUSEBIO SAEZ* / LUÍS BELLVEr / DAVID MOrALES PercussiÓ: ArTUr SALA BOSSY * / JOrDI MESTrES / CArME

GArrIGO / DAVID GONZÁLEZ

* solistes

Orquestra simfònica deL Gran teatre deL Liceu

10

Es va consolidar als anys seixanta sota la direcció de riccardo Bottino. En començar la temporada 1982-83, romano Gandolfi es va fer càrrec de la direcció amb Vittorio Sicuri. Més tard, n’han estat directors A. Máspero, W. Spaulding i, actualment, J. L. Basso. Entre les seves actuacions cal assenyalar la Segona Simfonia i Schicksalslied de Mahler (Teatro real) i Moses und Aron (Gran Teatre del Liceu), a més del Rèquiem i la Missa de la Coronació de Mozart, i la Missa Solemnis de Beethoven. El Cor ha interpretat Il corsaro a Nimes, Lucia di Lammermoor a Ludwigshafen, Lucrezia Borgia a París i Goyescas i Noches en los jardines de España a La Fenice. També ha cantat sota la direcció d’Albrecht, Decker, Gatto, Hollreiser, Kulka, Mund, Nelson, Perick, rennert, rudel, Steinberg, Weikert, Varviso, Maag i Neumann, entre d’altres.

El cor del Gran teatre del Liceu va participar en la temporada de l’OBC per darrera vegada el mes de novembre de 2011.

sOPranOs i: MArGArIDA BUENDIA / OLATZ GOrrOTXATEGI / CArMEN JIMENEZ / GLòrIA LÓPEZ PÉrEZ / rAQUEL

LUCENA / ENCArNA MArTÍNEZ / rAQUEL MOMBLANT / EUN KYUNG PArK / MArIA SUCH sOPranOs ii: NÚrIA COrS

/ MArIEL FONTES / Mª DOLOrS LLONCH / MONICA LUEZAS / ANNA OLIVA / Mª ÀNGELS PADrÓ / ANGÈLICA PrATS /

ELISABET VILAPLANA / HELENA ZABOrOWSKA meZZOsOPranOs: MIN A BAEK / TErESA CASADELLÀ / rOSA CrISTO

/ ISABEL MAS / MArTA POLO / GUISELA ZANNErINI cOntraLts: MArIEL AGUILAr / SANDrA CODINA / Mª JOSEP

ESCOrSA / HOrTÈNSIA LArrABEITI / YOrDANKA LEON / ELIZABETH MALDONADO / INGrID VENTEr tenOrs i: DANIEL

M. ALFONSO / JOSEP Mª BOSCH / JOSÉ LUIS CASANOVA / JOrDI FIGUErAS / SUNG MIN KANG / AIrAM HErNANDEZ

/ XAVIEr MArTÍNEZ / JOSÉ ANTº MEDINA / JOAN PrADOS / LLOrENç VALErO tenOrs ii: OMAr A. JArA / GrAHAM

LISTEr / JOSEP LLUÍS MOrENO / CArLES PrAT / FLOrENCI PUIG / EMILI rOSÉS BarítOns: XAVIEr COMOrErA

/ GABrIEL DIAP / rAMON GrAU / JOAN JOSEP rAMOS / MIQUEL rOSALES BaiXOs: MIGUEL ÁNGEL CUrrÁS /

DIMITAr DArLEV / IGNASI GOMAr / IVO MISCHEV / PIErPAOLO PALLONI / THEODOr rULFS / MArIANO VIÑUALES

cOr deL Gran teatre deL Liceu

cOraL POLifònica de PuiG-reiGFundada el 1968, a més d’actuar per Catalunya, Espanya i bona part d’Europa i d’Amèrica també ha debutat a Israel, Singapur i Malàisia. El seu repertori inclou, entre d’altres, El Messies de Händel, el Rèquiem de Mozart, la Novena i Fidelio de Beethoven, El pessebre de Casals, la Simfonia núm. 9 de Mahler, la Cantata de la terra d’Amargós i les òperes Aida i Cristóbal Colón. Col·labora sovint amb orquestres com l’OBC o la Simfònica del Vallès. El 1993, la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi. Va debutar al Liceu la temporada 1991-1992 sota la direcció d’Uwe Mund i ha participat en la Missa Solemnis de Beethoven, Turandot, Nabucco i Elies.

La Coral Polifònica de Puig-reig va participar en la temporada de l’OBC per darrera vegada el gener del 2008.

11

12

JOsePPOns director

Abans de cada concert podeu consultar el programa de mà entrant al web de l’OBC. També hi trobareu tota la informació de l’emissió del concert per

catalunya música i radio clásica de rne.

Nascut a Puig-reig, es va formar a l’Escolania de Montserrat. Ha estat director titular i artístic de l’Orquesta y Coro Nacionales de España (2003-2012, ara n’és director honorari), de l’Orquesta Ciudad de Granada (1994-2004), a més de fundador i director artístic de l’Orquestra de Cambra Teatre Lliure(1985-1997) i de la JONC (1993-2001). El 1999 va rebre el Premio Nacional de Música. També col·labora habitualment amb la Simfònica de la BBC, la Nacional de França, la de París, les filharmòniques de Tòquio, rotterdam, l’Haia, Estocolm i ràdio França, la Nacional de Dinamarca, la Suisse romande, la Staatskapelle Dresden i la Gewandhaus de Leipzig, entre d’altres. Ha enregistrat més d’una vintena de títols per a Harmonia Mundi i una desena per a Deutsche Grammophon. Va debutar al Liceu amb El amor brujo (1993-1994) on, posteriorment, ha dirigit altres produccions, les més recents Król Roger (2009-2010) i Escenes de Faust de Goethe (2012-2013). Actualment és director musical del Gran Teatre del Liceu.

Josep Pons va dirigir l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu dins la temporada de l’OBC per darrera vegada l’abril de 2012.

JuLia Bauer soprano

nadine weissmannmezzosoprano

Nascuda a Berlín, va estudiar a la Uni-versitat d’Indiana, i aquesta temporada té previst debutar al Festival de Bayreuth amb l’Anell del Nibelung. Ha guanyat diver-sos concursos (Viñas, Seattle Wagner...) i el seu repertori amb orquestra inclou, entre d’altres, la Missa Solemnis de Beethoven, la Simfonia núm. 2 de Mahler, la Simfonia Jere-miah de Bernstein, la Rapsòdia per a con-tralt de Brahms i els Wesendoncklieder de Wagner. Alterna el repertori clàssic amb el contemporani i ha actuat al Liceu de Barce-lona, al Teatro real, a les òperes de Monte-carlo, París, Finlàndia, Weimar i Frankfurt, i al Festival de Glyndebourne, amb orques-tres com la Filharmònica i la DSO de Berlín, la Gulbenkian, l’Staatskapelle de Weimar i la d’Schwerin. Entre els seus enregistraments s’inclou el DVD (Arthaus) de l’Anell Wagnerià a Weimar.

nadine weissmann participa en la tempora-da de l’OBC per primera vegada en aquest concert.

Julia Bauer ha cantat arreu del món en es-cenaris tan prestigiosos com el New Natio-nal Theatre de Tòquio, la Volksoper de Vie-na, el Brucknerhaus de Linz, la Mörbisch Seefestspiele, la Semperoper de Dresden, la Staatsoper de Berlín o les òperes de Leipzig, Hannover, Innsbruck i Chemnitz. Ha triomfat a Lulu de Berg a Essen, Il Re pastore de Mozart (Aminta) a la Maestranza de Sevi-lla, Il Proscritto (Leonora) de Nicolai, Love and other demons de P. Eötvös a Chemnitz, Ariadna a Naxos (Zerbinetta) a València amb Andrew Davis i a Essen amb Stefan Soltesz, La flauta màgica (la reina de la nit) a Leip- zig i Lakmé a Lausana, entre d’altres. En concert cal destacar la seva participació en la Simfonia núm. 9 de Beethoven a València dirigida per riccardo Chailly i, l’any 2014, té previst debutar amb l’Orquestra Philarmo-nie de Berlín i Marek Janowski.

Julia Bauer participa en la temporada de l’OBC per primera vegada en aquest concert.

13

mikhaiL vekua tenor

attiLa Junbaix

Attila Jun va estudiar a la Universitat Nacio-nal de Seül amb P.Kang i, a partir del 1998, a la Musikhochschule de Colònia amb H.Sotin. Va debutar el 1998, a l’òpera d’Stuttgart i a la de roma, al Festival de Bayreuth el 1999 amb A. Pappano i el 2002 a l’òpera de San Francisco. Més endavant va debutar a l’Scala de Milà el 2004, al Teatro real de Madrid el 2005, a l’òpera de Copenhague el 2007, al Liceu de Barcelona i a la Feni-ce de Venècia el 2010, i a Munic el 2012. L’any 2008 va fer la primera aparició com a Hagen a la Vlaamse Opera d’Anvers i el 2011 va tornar a Viena amb una òpera de Thielemann. El 2009, va interpretar El cap-vespre dels Déus amb la Hallé Orchestra sota la direcció de M. Elder (CD el 2010). Jun col·labora amb directors com C. Eschenbach, J. Lopez Cobos, M. Albrecht, L. Zagrosek, Z. Mehta i L. Maazel.

attila Jun participa en la temporada de l’OBC per primera vegada en aquest concert.

El repertori de Mikhail Vekua inclou La dama de piques, Iolanta, El jugador, Lucia di Lam- mermoor, Nabucco, La Traviata, La for-za del destino, La Bohème, Tosca, Madama Butterfly, Carmen, Werther, El dimoni de ru-binstein, La nit de maig, El conte del Tsar Saltan, i Mozart i Salieri. Ha interpretat Siegmund en un concert de Die Walküre di-rigida per Nagano, i Loge a Das Rheingold, dirigida per Gergiev.També té previst participar a Aïda (Mariin-sky), Norma (Dortmund), Mazeppa (Heidel-berg), Das Rheingold (Liceu), Lady Macbeth de Mtsensk, Prince Igor (Metropolitan Ope-ra), i l’Oresteia de Taneyev (Fisher Center for Performing Arts, EUA), entre d’altres. En l’àmbit dels concerts, ha interpretat la Novena Simfonia de Beethoven, la Missa de Glòria de Puccini, el Rèquiem de Verdi i Les campanes de rakhmàninov.

mikhail vekua participa en la temporada de l’OBC per primera vegada en aquest concert.

14

cOndiciOns esPeciaLs Per aLs aBOnats a L’OBc* Per la compra d’una entrada, cada abonat té dret a una altra de regal, mostrant el seu carnet a les taquilles de L’Auditori en el moment de la compra. La promoció és vàlida fins a esgotar les entrades.

Concert inclòs a laprogramació de

2x1aBOnatsa L’OBc*

un avantatGe mÉs Perestar aBOnat a L’OBc

→ DIJOUS 14 de marçA LES 21h

MAHLER CHaMBER ORCHeSTRA &MiTSUKO UCHIDA

auditOri mÉsMÉS

si us aGrada aquest cOncert, seGuiu eLs circuits…

Circuit: Grans obres corals / antiga

sir JOhn eLiOt Gardiner & the mOnteverdi chOir and enGLish BarOque sOLOists35è festival de música antiga de Barcelona

MARÇ 2013DT 26 → 21h. # Sala 1 Pau Casals

sir John eliot Gardiner piano

J. s. Bach Missa en Si menor

Preu: 28€ a 90€

Circuit: Grans obres corals

L’OBc i eL rÈquiem de verdi ABRIL 2013DV 12 → 21h / DS 13 → 19h / DG 14 → 11h # Sala 1 Pau Casals

Pablo González direcciócor del Gran teatre del Liceucor de cambra del Palau

verdi Missa de Rèquiem

Preu: 39€ a 73€

PrOPers cOncerts a L’auditOri

ma, me, mi... mOZart!Sessió familiar per a nens a partir de 2 anys MARÇ 2013DS 9 i 16 / DG 10 i 17 → 11h i 12.30h # Sala 2 Oriol Martorell

eduard iniesta direcció musicalPablo Paz direcció escènica

Sis músics interpreten obres de Mozart amb vestuari, escenografia i un ambient adequat perquè sigui difícil deixar d’escoltar.

Preu: d’1 a 14 anys 9€ / adults 11€

Circuit: retrats d’artista

caÑiZares: dOs mÚsicas, dOs mundOs

MARÇ 2013DC 13 → 20.30h# Sala 3 Tete Montoliu

cañizares guitarraJuan carlos Gómez segona guitarra

Obres de: cañizares i albéniz

Preu: 28€