nivell iii un viatge espacial · de l’exploració espacial, que sempre està d’actualitat. el...
TRANSCRIPT
Un viatgeespacialL’UNIVERS
Aquest material és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L. / Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua elaboració ha participat l’equip següent:
TEXT I EDICIÓSilvia Caunedo Madrigal
DIRECCIÓ DEL PROJECTELourdes Etxebarria Orella
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIAMaite López-Sáez Rodríguez-Piñero
NIVELL III
6 L’univers :
materials i recursos
8 Estructura d’un projecte
12 El treball cooperatiu
14 Algunes tècniques de treball cooperatiu
16 El quadern d’equip
Un viatge espacial
23 Presentació del projecte
24 Temporització
25 Mapa mental del projecte
26 El portal web Un viatge espacial
30 L’atenció a la diversitat en el projecte
31 La participació de les famílies
Índex
4
UN VIATGE ESPACIAL Programació didàctica
34 Taules de programació
40 Contribució del projecte al desenvolupament de les competències clau
42 Les intel·ligències múltiples en el projecte
UN VIATGE ESPACIAL Desenvolupament didàctic
46 Punt de partida
49 Viatgem a l’espai
54 Observem el cel
58 Explorem el sistema solar
62 Descrivim el nostre planeta
66 Investiguem per què hi ha dies i nits
69 Ens orientem amb el Sol
72 Esbrinem per què se succeeixen les estacions
75 Descobrim les cares de la Lluna
78 Acabem el projecte
UN VIATGE ESPACIAL Avaluació
82 L’avaluació en el projecte
83 Rúbrica del projecte
84 Rúbrica del dossier d’aprenentatge
85 Rúbrica del treball final
86 Rúbrica de l’aprenentatge cooperatiu
89 Dossier informatiu
5
El treball cooperatiu es deriva d’un model d’aprenentatge inclusiu que permet una autèntica atenció a la diversitat i propicia que l’alumnat puga posar en joc totes les capacitats cognitives, socials, emocionals i personals.
Hi ha aprenentatge cooperatiu dins d’un grup quan hi té lloc una interdependència positiva entre els membres i s’assimilen els assoliments personals amb els del grup. Així, podem definir un grup com a cooperatiu quan es donen els requisits següents (Pujolàs, 2008):
1 Un objectiu comú, compartit per tots.2 Un estatus d’igualtat entre
els membres.3 Una relació d’interdependència
positiva entre els integrants.
4 Actituds de cooperació, ajuda i exigència mútua.
5 Un vincle afectiu que porta a celebrar junts els progressos aconseguits.
El treball cooperatiu no és només una opció metodològica per a treballar a l’aula, sinó que també és un aspecte formatiu de gran importància. Aquesta metodologia no se centra exclusivament a aconseguir uns objectius curriculars, sinó que persegueix formar les persones en la seua totalitat; és, per tant, un mitjà magnífic per al desenvolupament de totes les competències clau establides en el currículum.
Grup de treball versus equip cooperatiu
GRUP DE TREBALL EQUIP COOPERATIU
Tendeix a l’homogeneïtat. Es busca l’heterogeneïtat.
Es forma de manera atzarosa. El professorat participa en la seua formació.
És de durada breu. És de llarga durada.
Sol tindre un líder que domina la resta dels membres, que poden inhibir-se.
No hi ha líders i tots els membres estan al mateix nivell.
No hi ha control sobre l’aportació individual a les tasques.
Cada aprenent assumeix una responsabilitat en cada tasca.
Avaluació del docent.Autoavaluació del mateix equip i dels seus membres, a més de l’avaluació
del professorat.
No hi ha entrenament previ, es pressuposa que el grup sap treballar conjuntament.
El grup segueix un procés d’entrenament per a poder convertir-se en equip.
El treball cooperatiu
12
Quins són els requisits per a treballar de manera cooperativa?
L’ALUMNAT ÉS EL PROTAGONISTA
És conscient del progrés que fa. Coneix el punt de partida i els objectius finals. Reconeix que l’equip afavoreix el seu aprenentatge.
EL PROFESSORAT ÉS UN MEDIADOR
Planifica les tasques i hi intervé quan és necessari. Fa propostes obertes. Orienta el treball individual i el treball de l’equip.
L’EQUIP ÉS LA UNITAT DE TREBALL
Fa les tasques acordades. Facilita l’aprenentatge de tots els membres. Condiciona l’èxit individual a l’èxit del grup.
L’AULA ÉS L’ESCENARI
El mobiliari es disposa per afavorir el treball en equip. Serveix de suport per a mostrar els resultats de la cooperació.
Decàleg per al bon funcionament d’un equip cooperatiuPerquè un equip cooperatiu funcione bé, s’aprofite adequadament el temps i hi haja un aprenentatge eficaç, tots els membres han de conéixer i complir unes normes.
I Respectar els materials i els espais de treball.
II Demanar la paraula abans de parlar.
III Acceptar les decisions que prenga la majoria.
IV Ajudar els membres de l’equip.
V Demanar ajuda quan es necessita.
VI No rebutjar l’ajuda de cap company o companya.
VII Fer les tasques que cada un té assignades.
VIII Participar en tots els treballs i les activitats de l’equip.
IX Treballar en silenci i, quan és necessari, parlar en veu baixa.
X Complir totes aquestes normes i fer que els altres les complisquen.
PROPOSTA. Pot ser oportú que els alumnes facen un cartell amb aquestes normes, penjar-lo a classe i que estiga visible en tot moment.
13
El quadern d’equip és un instrument de gran utilitat en l’aprenentatge cooperatiu per a ajudar els alumnes a organitzar-se millor. Aquesta eina permet observar i avaluar el desenvolupament dels equips de treball, i afavoreix l’autoregulació tant grupal com individual dels membres.
Cada equip s’encarregarà de preparar el seu propi quadern. Físicament pot ser una carpeta d’anelles o un arxivador, compartit per tots els membres de l’equip, en el qual s’aniran afegint plantilles i fulls de manera progressiva.
A Plantilla de composició de l’equip i distribució de rols entre els membres.
És necessari donar un nom al grup i identificar-ne tots els membres. Pot ser oportú també anotar les aficions o habilitats principals de cada un.
En aquesta fitxa es recolliran, a més, els rols o funcions que desenvoluparà cada membre de l’equip, que normalment estarà format per quatre alumnes: secretari, portaveu, coordinador i supervisor. Aquests rols poden ser rotatoris.
En cas que l’equip tinga més membres, es poden definir també els rols d’ajudant, responsable del material, moderador…
B Pla d’equip.
En aquesta plantilla es defineixen els objectius que es persegueixen amb el projecte i el calendari de treball. Igualment, es fa una distribució del treball i es registren els compromisos que adquireix cada un dels membres de l’equip.
C Diari de sessions.
Es tracta d’un registre la periodicitat del qual serà consensuada pel mestre o la mestra –es pot fer per sessions de treball o per tasca d’investigació. El registre recull les activitats principals que l’equip ha fet i els coneixements que s’han adquirit, i es valoren també les qüestions que s’han fet bé i els aspectes en què és necessari millorar.
En aquest registre es poden indicar també les discussions en el grup, la resolució de conflictes, els acords adoptats, la programació per a les sessions següents…
D Full de revisió del pla d’equip.
Una vegada acabat el projecte, a més d’utilitzar altres elements d’avaluació, els membres de cada equip revisaran el funcionament del seu grup i valoraran si s’han assolit els objectius plantejats, i si tots han complit els seus compromisos i han exercit correctament els seus càrrecs.
El quadern d’equip
16
COMPOSICIÓ DE L’EQUIP
MEMBRES DE L’EQUIP AFICIONS I HABILITATS
CÀRRECS ALUMNE/ALUMNA FUNCIONS
Coordinador o coordinadora
Secretari o secretària
Supervisor o supervisora
Portaveu
NOM DEL CENTRE: CURS ESCOLAR:
NOM DE L’EQUIP: CURS: GRUP:
© 2017 E
dicions Voramar, S
. A. / S
antillana Educación, S
. L.
17
PLA D’EQUIP
Pla d’equip núm. Període:
NOM I CÀRREC COMPROMÍS PERSONAL FIRMA
OBJECTIUS DE L’EQUIP: QUÈ VOLEM ACONSEGUIR
1. Progressar en l’aprenentatge
2. Ajudar-nos els uns als altres
CALENDARI DE TREBALL
1a sessió
2a sessió
© 2017 E
dicions Voramar, S
. A. / S
antillana Educación, S
. L.
NOM DEL CENTRE: CURS ESCOLAR:
NOM DE L’EQUIP: CURS: GRUP:
18
Un viatge espacialL’UNIVERS
• Presentació del projecte• Programació didàctica• Desenvolupament didàctic• Avaluació• Dossier informatiu
Presentació del projecteEl projecte Un viatge espacial està emmarcat dins de l’àrea de Ciències Socials. El tema central són els astres que formen l’univers, amb especial atenció al nostre planeta, la Terra, i el seu satèl·lit, la Lluna. A més dels continguts curriculars directament relacionats amb aquest tema, en el projecte s’ensenya també a contemplar els fenòmens de l’univers, interactuar-hi i comprovar les conseqüències que tenen sobre el comportament dels éssers vius i, en particular, sobre les nostres vides. També s’incita els alumnes a la curiositat i la necessitat de comprendre el que passa al firmament, cosa que està molt relacionada amb el passat i el futur de l’exploració espacial, que sempre està d’actualitat.
El projecte està estructurat en huit tasques d’investigació que no es presenten numerades; seran els mateixos alumnes els que les numeren segons l’ordre de treball que s’establisca a l’aula. Un viatge espacial és un material obert que es presta, a més, a introduir noves tasques dissenyades pels mateixos docents en funció dels interessos de l’alumnat.
Cada tasca desenvolupa una seqüència de treball completa, en la qual es plantegen activitats d’investigació amb diferents criteris d’agrupament:
Per a fer amb tota la classe. Per a fer per parelles.
Per a fer en equip. Per a fer individualment.
L’expressió oral té una importància fonamental en el desenvolupament del projecte. Tant en parella com en equip o en el grup de classe, la majoria de les activitats requereixen una conversa o un debat previ, i una presa de decisions col·lectiva i consensuada. El quadern de treball serà el suport en què l’alumnat deixarà evidències del seu aprenentatge, després d’haver portat a terme un treball oral i d’investigació intens.
A més de les activitats d’investigació, en les tasques del projecte es proposa un treball especial per a arxivar en el dossier d’aprenentatge i una rúbrica d’autoavaluació senzilla, en la qual s’anima l’alumnat a reflexionar sobre el seu propi treball o sobre el treball que ha portat a terme amb el seu equip.
Així mateix, es proporciona un sobre de materials amb làmines, plànols i altres recursos per a treballs susceptibles de ser arxivats en el dossier d’aprenentatge personal de cada alumne. 23
TEMPORITZACIÓ
El projecte Un viatge espacial està plantejat, en principi, perquè puga ser desenvolupat en un període aproximat de sis setmanes lectives. No obstant això, hi ha diverses circumstàncies que influiran en la temporització i és per això que no fem una proposta detallada de les sessions necessàries per a treballar les distintes tasques.
Els factors que determinaran la temporització final són els següents:
El curs i el trimestre en què es treballe amb el material, i també el nivell de l’alumnat.
El nombre de sessions setmanals que es destinen al projecte. El mínim de sessions seran les reservades a les Ciències Socials en l’horari escolar, si bé la nostra proposta és utilitzar també les sessions de Ciències de la Naturalesa. A més, com que moltes tasques tenen un caràcter interdisciplinari, es pot utilitzar també part del temps reservat per a les àrees instrumentals.
La selecció de tasques, ja que no és imprescindible desenvolupar-les totes, o la introducció de noves tasques per part del professorat.
El nivell de profunditat amb què s’aborden els distints continguts.
La realització de tots els productes intermedis, treballs plàstics i artefactes que es proposen al llarg del projecte.
El temps que es destine al desenvolupament de l’esdeveniment inicial i a la preparació i comunicació pública del treball final, que pot tindre distints graus d’elaboració.
El plantejament d’activitats complementàries de diferents àrees (Llengua, Matemàtiques…) relacionades amb el tema del projecte (finestres d’aprenentatge).
Hi ha també la possibilitat de programar la realització del projecte en un període determinat del curs escolar –les últimes setmanes d’un trimestre, per exemple–, de manera que es faça un treball intensiu en què es destine al projecte pràcticament tot l’horari lectiu.
24
MAPA MENTAL DEL PROJECTE
L’U
NIV
ERS
nova
plen
a
estr
eles
plan
etes
satè
l·lit
squ
atre
ro
coso
sco
met
es
i ast
eroi
des
quat
re
gaso
sos
al v
olta
nt
del s
eu e
ix
al v
olta
nt
del s
eu e
ix
succ
essi
ó de
di
es i
nits
en 2
4
hore
s
en 3
65 d
ies
succ
essi
ó
d’es
taci
ons
map
es
glob
us
terr
aqüi
s
al v
olta
nt
de la
Ter
ra
al v
olta
nt
del S
ol
atm
osfe
ra
geos
fera
hidr
osfe
ra
bios
fera
crei
xent
min
vant
Sol
astr
eshu
it p
lane
tes
form
ada
pe
r ca
pes
es
repr
esen
ta
ambté
fa
ses
gira
gira
altr
es
astr
es
FORMAT PER
SIST
EMA
LA L
LUN
A
LA TERRA
SOLA
R
25
El portal web Un element essencial de l’oferta és el portal web, un espai digital específicament creat perquè els alumnes busquen i seleccionen la informació i els continguts necessaris per a les investigacions que han de dur a terme al llarg de cada projecte.
En el portal es proporciona un ampli ventall de recursos multimèdia en diferents formats: vídeos, presentacions interactives, animacions, audicions, galeries d’imatges, mapes interactius, etc. Aquests recursos es presenten agrupats en seccions temàtiques.
En els projectes de nivell I, els xiquets i les xiquetes trobaran en el portal web recursos, específicament desenvolupats per a aquesta franja d’edat, amb tota la informació necessària per a resoldre les preguntes plantejades en el quadern. En els projectes de nivell II i de nivell III, el portal proporciona, a més, enllaços a pàgines web, prèviament seleccionades, en què els alumnes podran complementar la seua investigació.
En el quadern de treball de l’alumnat s’inclou una icona en aquelles activitats que requereixen buscar informació en el portal web per a resoldre-les. Això no impedeix que el professorat o els mateixos alumnes puguen proposar o utilitzar altres canals i fonts de consulta.
En el portal web del projecte Un viatge espacial els recursos es presenten agrupats en quatre seccions:
1. El sistema solar
2. La Terra i la Lluna
3. Estreles i galàxies
4. L’exploració de l’univers
Tenint en compte l’edat dels destinataris, hi ha molts recursos en què prevalen els elements visuals i auditius. De la mateixa manera, els textos estan adaptats a la capacitat lectora dels xiquets dels dos últims cursos de primària quant a extensió i vocabulari.
26
CONTINGUTS DEL PORTAL WEBPO
RTA
L W
EBQ
UA
DER
N D
E L’
ALU
MN
E
SEC
CIÓ
TÍTO
L D
EL R
ECU
RS
TIPU
S D
E R
ECU
RS
TAS
CA
D’IN
VES
TIG
AC
IÓPÀ
GIN
A
1. E
L S
ISTE
MA
SO
LAR
Un
com
eta
mol
t fa
mós
Enl
laç
web
Obs
erve
m e
l cel
26
Mòb
il de
l sis
tem
a so
lar
Doc
umen
t des
carr
egab
leE
xplo
rem
el s
iste
ma
sola
r34
Dib
uix
d’un
mod
el d
el s
iste
ma
sola
rPr
esen
taci
ó in
tera
ctiv
aE
xplo
rem
el s
iste
ma
sola
r34
Els
pla
nete
s de
l sis
tem
a so
lar
Víd
eoE
xplo
rem
el s
iste
ma
sola
r31
-34
Els
pla
nete
s de
l sis
tem
a so
lar
Enl
laç
web
Exp
lore
m e
l sis
tem
a so
lar
31-3
4
El s
iste
ma
sola
r en
3D
Rec
urs
3DE
xplo
rem
el s
iste
ma
sola
r31
-34
Com
con
stru
ir un
sis
tem
a so
lar
Enl
laç
web
Exp
lore
m e
l sis
tem
a so
lar
34
2. L
A T
ERR
A I
LA L
LUN
A
La g
rave
tat
i el m
ovim
ent
Pres
enta
ció
inte
ract
iva
Punt
de
part
ida:
Qui
s’h
a ob
lidat
aq
uest
men
jar
tan
estr
any?
10
Wor
ld’s
big
gest
vac
uum
cha
mbe
r: la
gra
veta
t en
una
ca
mbr
a se
nse
oxig
enE
nlla
ç w
ebPu
nt d
e pa
rtid
a: Q
ui s
’ha
oblid
at
aque
st m
enja
r ta
n es
tran
y?10
La T
erra
des
de
l’esp
aiV
ídeo
Via
tgem
a l’
espa
i22
La T
erra
des
de
l’esp
aiE
nlla
ç w
ebV
iatg
em a
l’es
pai
22
Les
cape
s de
la T
erra
Imat
ge in
tera
ctiv
aD
escr
ivim
el n
ostr
e pl
anet
a35
Les
cape
s de
l’at
mos
fera
Imat
ge in
tera
ctiv
aD
escr
ivim
el n
ostr
e pl
anet
a36
La d
istr
ibuc
ió d
e le
s ai
gües
a la
Ter
raPr
esen
taci
ó in
tera
ctiv
aD
escr
ivim
el n
ostr
e pl
anet
a37
Les
cape
s de
la g
eosf
era
Imat
ge in
tera
ctiv
aD
escr
ivim
el n
ostr
e pl
anet
a37
Con
stru
cció
d’u
n m
odel
de
la g
eosf
era
Pres
enta
ció
inte
ract
iva
Des
criv
im e
l nos
tre
plan
eta
40
De
l’esf
era
al p
laD
ocum
ent d
esca
rreg
able
Des
criv
im e
l nos
tre
plan
eta
38-4
0
L’es
corç
a te
rres
tre
canv
iaD
ocum
ent d
esca
rreg
able
Des
criv
im e
l nos
tre
plan
eta
38
El c
icle
de
l'aig
uaA
nim
ació
Des
criv
im e
l nos
tre
plan
eta
36
L’er
osió
del
pai
satg
eA
nim
ació
Des
criv
im e
l nos
tre
plan
eta
38
La r
epre
sent
ació
de
la T
erra
Ani
mac
ióD
escr
ivim
el n
ostr
e pl
anet
a38
Map
a de
ls f
usos
hor
aris
Doc
umen
t des
carr
egab
leIn
vest
igue
m p
er q
uè h
i ha
dies
i n
its
43
La T
erra
i el
s se
us m
ovim
ents
Ani
mac
ió
Inve
stig
uem
per
què
hi h
a di
es i
nits
41-4
3
Esb
rinem
per
què
se
succ
eeix
en
les
esta
cion
s49
27
POR
TAL
WEB
QU
AD
ERN
DE
L’A
LUM
NE
SEC
CIÓ
TÍTO
L D
EL R
ECU
RS
TIPU
S D
E R
ECU
RS
TAS
CA
D’IN
VES
TIG
AC
IÓPÀ
GIN
A
Mov
imen
ts d
e ro
taci
ó i t
rans
laci
óV
ídeo
Inve
stig
uem
per
què
hi h
a di
es i
nits
41-4
3
Esb
rinem
per
què
se
succ
eeix
en
les
esta
cion
s49
Qui
na h
ora
és?
Enl
laç
web
Inve
stig
uem
per
què
hi h
a di
es
i nit
s43
Goo
gle
Ear
th (d
esca
rreg
ar)
Enl
laç
web
Inve
stig
uem
per
què
hi h
a di
es
i nit
s43
Com
fun
cion
a un
a br
úixo
laV
ídeo
Ens
orie
ntem
am
b el
Sol
46
Com
ens
pod
em o
rient
ar?
Enl
laç
web
Ens
orie
ntem
am
b el
Sol
45-4
7
L’ei
x te
rres
tre
i les
est
acio
nsE
nlla
ç w
ebE
sbrin
em p
er q
uè s
e su
ccee
ixen
le
s es
taci
ons
50-5
1
Sol
stic
is i
equi
nocc
isE
nlla
ç w
ebE
sbrin
em p
er q
uè s
e su
ccee
ixen
le
s es
taci
ons
49-5
0
El S
ol, l
a Te
rra
i la
Llun
aE
nlla
ç w
ebE
xplo
rem
el s
iste
ma
sola
r32
Des
cobr
im le
s ca
res
de la
Llu
na53
La L
luna
i el
s se
us m
ovim
ents
Ani
mac
ióD
esco
brim
les
care
s de
la L
luna
54-5
5
Les
fase
s lu
nars
Imat
ge in
tera
ctiv
aD
esco
brim
les
care
s de
la L
luna
55
Ecl
ipsi
sG
aler
ia d
’imat
ges
Des
cobr
im le
s ca
res
de la
Llu
na57
La L
luna
i le
s m
aree
sE
nlla
ç w
ebD
esco
brim
les
care
s de
la L
luna
56
3. E
STR
ELES
I G
ALÀ
XIE
S
Les
estr
eles
Doc
umen
t des
carr
egab
leO
bser
vem
el c
el25
-27
Tipu
s de
gal
àxie
s di
fere
nts
Gal
eria
d’im
atge
sO
bser
vem
el c
el29
La V
ia L
àcti
aV
ídeo
Obs
erve
m e
l cel
29
El c
el d
e ni
tIm
atge
inte
ract
iva
Obs
erve
m e
l cel
27-2
8
Cos
sos
cele
stes
Gal
eria
d’im
atge
sO
bser
vem
el c
el25
-29
El n
aixe
men
t de
l’un
iver
sE
nlla
ç w
ebO
bser
vem
el c
el25
-29
Un
proj
ecto
r d’
estr
eles
Enl
laç
web
Obs
erve
m e
l cel
30
Con
stel
·laci
ons
mit
ològ
ique
sE
nlla
ç w
ebO
bser
vem
el c
el28
La V
ia L
àcti
aE
nlla
ç w
ebO
bser
vem
el c
el29
28
L’atenció a la diversitat en el projecteLes anomenades metodologies actives i participatives, sorgides al llarg del segle passat, representen una manera diferent d’entendre el procés d’aprenentatge de l’alumnat. Per això, quan un equip docent opta per una d’aquestes innovacions metodològiques, com és el cas del treball per projectes, pren una sèrie de decisions que tenen a vore amb el procés d’ensenyament-aprenentatge i amb l’avaluació, d’acord amb una nova manera d’entendre l’educació.
L’aprenentatge depén de les característiques singulars dels xiquets i les xiquetes, que es conformen, en gran manera, a partir de les experiències que cada un haja viscut en el seu entorn familiar, social i escolar. La manera en què aprenen i el ritme d’aprenentatge varien, a més, segons les capacitats i els interessos individuals. És a dir, els aprenentatges són el resultat de processos que sempre són particulars i personals.
L’aprenentatge basat en projectes es fonamenta en un plantejament pedagògic en què es té en compte realment la diversitat, ja que s’afavoreix una educació inclusiva i una atenció més personalitzada. Així, podem afirmar que, com a metodologia activa i basada en la investigació, el treball per projectes augmenta la motivació, atén la singularitat de cada un dels alumnes i considera els seus diferents ritmes i necessitats. A partir d’aquesta visió, es pot extraure el màxim potencial a aquest material didàctic, tenint sempre com a referència el ritme que el grup necessite.
D’altra banda, aquesta metodologia permet flexibilitzar el currículum i seleccionar els continguts, de manera que els alumnes desenvolupen al màxim les seues capacitats i puga donar-se realment en tots un aprenentatge significatiu.
30
UN VIATGE ESPACIAL
Programació didàctica
UN VIATGE ESPACIAL
CONTINGUTS CURRICULARS DE L’ETAPA C
IÈN
CIE
S S
OC
IALS
CIÈ
NC
IES
DE
LA N
ATU
RA
LES
ALL
ENG
UA
MA
TEM
ÀTI
QU
ESED
UC
AC
IÓ A
RTÍ
STI
CA
B-1
Uti
litza
ció
de le
s TI
C p
er a
bus
car
i s
elec
cion
ar in
form
ació
.C
erca
i se
lecc
ió d
’info
rmac
ió
mit
janç
ant
l’ús
de d
iver
ses
font
s.E
labo
raci
ó de
tre
balls
de
form
a in
divi
dual
o g
rupa
l.U
tilit
zaci
ó d’
estr
atèg
ies
per
a po
tenc
iar
el t
reba
ll co
oper
atiu
.Va
lora
ció
del t
reba
ll en
gru
p i
resp
ecte
per
les
dive
rses
opi
nion
s.Ú
s de
les
norm
es d
e co
nviv
ènci
a
i est
ratè
gies
per
a la
res
oluc
ió d
e co
nflic
tes.
B-1
Con
eixe
men
t de
les
mes
ures
de
segu
reta
t
en l’
ús d
e le
s TI
C.
Rea
litza
ció
d’ex
periè
ncie
s
i inv
esti
gaci
ons
senz
illes
m
itja
nçan
t l’ú
s de
la
inve
stig
ació
cie
ntíf
ica.
B-1
Com
pren
sió
i exp
ress
ió d
e m
issa
tges
ve
rbal
s i n
o ve
rbal
s.O
bten
ció
de le
s id
ees
prin
cipa
ls
d’un
tex
t.Ú
s de
l lle
ngua
tge
oral
per
a
expr
essa
r id
ees
i opi
nion
s.E
stra
tègi
es p
er a
uti
litza
r el
lle
ngua
tge
com
a in
stru
men
t
de c
omun
icac
ió i
apre
nent
atge
: es
colt
ar, r
ecol
lir d
ades
, pre
gunt
ar…
Ús
de n
orm
es d
e co
mun
icac
ió
i res
pect
e pe
ls c
ompa
nys.
B-1
Plan
teja
men
t i
reso
luci
ó de
rep
tes
mat
emàt
ics.
PLÀSTICA
B1.
Rec
onei
xem
ent
i se
lecc
ió d
’imat
ges
fixe
s
i en
mov
imen
t.E
labo
raci
ó de
car
tells
am
b di
vers
es
info
rmac
ions
.B
2. E
labo
raci
ó de
di
buix
os a
mb
els
seus
co
lors
i es
tils
.C
onfe
cció
d’o
bjec
tes
trid
imen
sion
als.
B-2
Con
eixe
men
t i e
xplic
ació
de
die
tes
equi
libra
des.
Iden
tifi
caci
ó d’
hàbi
ts
de v
ida
salu
dabl
es.
B-2
Lect
ura
i esc
riptu
ra
d’un
itat
s de
cim
als
i d
esco
mpo
sici
ó
de f
racc
ions
.
B-2
Iden
tifi
caci
ó de
ls c
ompo
nent
s
de l’
univ
ers.
Des
crip
ció
del s
iste
ma
sola
r
i del
s se
us p
lane
tes.
Con
eixe
men
t de
ls m
ovim
ents
de
tran
slac
ió i
rota
ció
de la
Ter
ra.
Exp
licac
ió d
el d
ia i
la n
it c
om a
un
itat
s pe
r a
mes
urar
el t
emps
.D
isti
nció
del
s m
ovim
ents
i f
ases
de
la L
luna
.Id
enti
fica
ció
de le
s ca
pes
de
la T
erra
.E
xplic
ació
de
les
dist
inte
s re
pres
enta
cion
s de
la T
erra
.Lo
calit
zaci
ó de
pun
ts d
e la
Ter
ra
usan
t le
s co
orde
nade
s ge
ogrà
fiqu
es.
B-3
Con
eixe
men
t de
l’hà
bita
t de
ls é
sser
s vi
us i
les
rela
cion
s en
tre
ells
.
B-2
Com
pren
sió
i res
um d
e di
fere
nts
tipu
s de
tex
tos
(lite
raris
, per
iodí
stic
s,
cien
tífi
cs…
).C
onei
xem
ent
de la
info
rmac
ió
cont
ingu
da e
n gr
àfic
s i r
elac
ió a
mb
el t
ema.
B-3
Apl
icac
ió
d’eq
uiva
lènc
ies
entr
e un
itat
s de
cap
acit
at.
Iden
tifi
caci
ó
de le
s un
itat
s de
su
perf
ície
del
si
stem
a m
ètric
de
cim
al.
Con
eixe
men
t i ú
s
d’ho
res,
min
uts,
se
gons
…
MÚSICA
B1.
Inte
rés
per
desc
obrir
ob
res
mus
ical
s no
ves.
B-4
Plan
ific
ació
d’e
xper
iènc
ies
per
a pr
edir
el c
anvi
d’
esta
t de
ls c
osso
s pe
l pr
océs
de
forc
es c
om la
gr
avet
at.
B-5
Iden
tifi
caci
ó d’
algu
ns
elem
ents
de
les
màq
uine
s.C
onei
xem
ent
i id
enti
fica
ció
d’in
vent
s qu
e ca
nvia
ren
la f
orm
a de
vid
a de
les
pers
ones
.
B-3
Prod
ucci
ó de
tex
tos
escr
its
per
a
com
unic
ar c
onei
xem
ents
i e
xper
iènc
ies
mit
janç
ant
l’ús
de
div
erso
s gè
nere
s lit
erar
is.
B-3
Con
eixe
men
t i d
isti
nció
del
s of
icis
de
ls d
ifer
ents
sec
tors
eco
nòm
ics.
B-4
Ús
del d
icci
onar
i i c
onei
xem
ent
de
con
cept
es b
àsic
s.
B-4
Des
crip
ció
de
pos
icio
ns
i mov
imen
ts
per
mit
jà d
e co
orde
nade
s.
B-4
Dis
tinc
ió d
e fe
ts im
port
ants
que
su
cceï
ren
en e
l pas
sat.
Ús
de lí
nies
del
tem
ps p
er a
re
flec
tir
esde
veni
men
ts p
assa
ts.
B-5
Rea
litza
ció
de le
ctur
es d
e te
xtos
na
rrat
ius
de la
lite
ratu
ra c
làss
ica.
Ela
bora
ció
i rea
litza
ció
de
dra
mat
itza
cion
s.
Rei
al D
ecre
t 12
6/20
14 d
e 28
de
febr
er i
Dec
ret
108/
2014
de
4 de
julio
l. La
num
erac
ió c
orre
spon
als
blo
cs d
e co
ntin
gut
del c
urríc
ulum
.
34
UN VIATGE ESPACIAL
CONCRECIÓ DELS CONTINGUTSC
ON
TIN
GU
TS
CO
MU
NS
CIÈ
NC
IES
SO
CIA
LSC
IÈN
CIE
S D
E
LA N
ATU
RA
LES
ALL
ENG
UA
MA
TEM
ÀTI
QU
ESED
UC
AC
IÓ A
RTÍ
STI
CA
Cer
ca i
sele
cció
d’
info
rmac
ió u
tilit
zant
le
s TI
C.
Rea
litza
ció
de t
reba
lls
en e
quip
. Ú
s d’
estr
atèg
ies
per
a po
tenc
iar
la c
ohes
ió d
el
grup
. U
tilit
zaci
ó de
tèc
niqu
es
de t
reba
ll co
oper
atiu
. R
epar
tim
ent
del t
reba
ll
i adq
uisi
ció
de
com
prom
isos
. Ú
s co
rrec
te d
els
mat
eria
ls a
mb
què
es
tre
balla
. P
lani
fica
ció
del t
emps
am
b l’o
bjec
tiu
d’as
solir
un
obj
ecti
u. A
ctit
ud e
mpr
ened
ora:
pl
anif
icac
ió i
elab
orac
ió
d’un
pro
ject
e. R
efle
xió
sobr
e el
que
s’
ha a
prés
. V
alor
ació
del
pro
pi
treb
all i
del
tre
ball
de
l’eq
uip.
Des
envo
lupa
men
t d’
estr
atèg
ies
per
a la
re
solu
ció
pací
fica
de
conf
licte
s. D
esen
volu
pam
ent
i ut
ilitz
ació
d’e
stra
tègi
es
de r
aona
men
t.
Prin
cipa
ls e
sdev
enim
ents
de
l’ex
plor
ació
esp
acia
l. P
rinci
pals
pro
tago
nist
es d
e la
ca
rrer
a es
paci
al.
Els
com
pone
nts
de l’
univ
ers:
es
trel
es, p
lane
tes,
com
etes
, es
trel
es fu
gace
s, s
atèl
·lits
, ga
làxi
es…
Def
inic
ions
i di
ferè
ncie
s. E
ls o
bser
vato
ris a
stro
nòm
ics.
La
teor
ia d
el b
ig b
ang.
El s
iste
ma
sola
r. C
lass
ific
ació
i de
scrip
ció
de
ls p
lane
tes
del s
iste
ma
sola
r. Im
port
ànci
a de
l Sol
per
a la
vid
a. L
es c
apes
de
la T
erra
: l’a
tmos
fera
, la
hid
rosf
era
i la
geos
fera
. E
ls c
anvi
s de
l’es
corç
a te
rres
tre.
Les
coo
rden
ades
geo
gràf
ique
s:
els
mer
idia
ns i
els
para
l·lel
s. L
’orie
ntac
ió m
itja
nçan
t el
s pu
nts
card
inal
s. A
ltre
s fo
rmes
d’o
rient
ació
. E
l mov
imen
t de
rota
ció
de
la T
erra
. E
ls d
ies
i les
nit
s. E
l map
a de
ls fu
sos
hora
ris.
El m
ovim
ent
de t
rans
laci
ó
de la
Ter
ra.
Les
est
acio
ns d
e l’a
ny.
La
Llun
a, e
l sat
èl·li
t de
la T
erra
. E
ls m
ovim
ents
i fa
ses
de la
Llu
na.
Les
mar
ees
i els
ecl
ipsi
s.
Dis
tinc
ió d
e le
s di
etes
eq
uilib
rade
s pe
r a
una
bona
alim
enta
ció.
Cur
a de
l cos
i hà
bits
de
vid
a sa
luda
bles
. E
xper
imen
taci
ó am
b le
s fo
rces
que
s’e
xerc
eixe
n so
bre
cert
s co
ssos
i e
ls s
eus
resu
ltat
s. A
vanç
os t
ècni
cs q
ue
han
mill
orat
la v
ida
de
les
pers
ones
. L
es m
àqui
nes:
ela
bora
ció
i con
eixe
men
t. Id
enti
fica
ció
de le
s re
laci
ons
entr
e el
s és
sers
vi
us i
els
canv
is e
n el
s ec
osis
tem
es.
Sig
nifi
cat
i cer
ca e
n di
ccio
nari
s de
par
aule
s
i exp
ress
ions
. E
labo
raci
ó d’
un d
icci
onar
i am
b le
s pa
raul
es
rela
cion
ades
am
b
el t
ema.
Red
acci
ó de
not
ície
s pe
riod
ísti
ques
. L
ectu
ra c
ompr
ensi
va
de t
exto
s lit
erar
is i
peri
odís
tics
. R
edac
ció
de t
exto
s
amb
el ll
engu
atge
pre
cís.
Nar
raci
ó or
al
d’in
vest
igac
ions
re
alit
zade
s. C
onei
xem
ent
de la
m
itol
ogia
clà
ssic
a. E
ls g
ràfi
cs, l
a se
ua
inte
rpre
taci
ó i l
a se
ua
rela
ció
amb
el t
ema.
Exp
ress
ió i
plan
teja
men
t d’
opin
ions
prò
pies
en
tem
es p
ropo
sats
i e
n de
bats
. T
rans
mis
sió
d’id
ees
amb
clar
edat
i co
herè
ncia
. R
espe
cte
per
les
opin
ions
de
ls c
ompa
nys
i pa
rtic
ipac
ió d
e fo
rma
resp
ectu
osa.
Rea
litza
ció
de
repr
esen
taci
ons
sobr
e
els
mov
imen
ts d
e la
Ter
ra
i els
ecl
ipsi
s lu
nars
.
Apl
icac
ió d
e m
esur
es
de s
uper
fíci
e re
laci
onad
es a
mb
el
sis
tem
a so
lar.
Des
com
posi
ció
i e
quiv
alèn
cia
d’un
itat
s de
cim
als
en a
nàlis
is d
e gr
àfic
s. L
ocal
itza
ció
i s
itua
ció
de
posi
cion
s m
itja
nçan
t l’ú
s de
le
s co
orde
nade
s. Ú
s d’
hore
s, m
inut
s i
sego
ns e
n un
map
a de
fus
os h
orar
is.
Dis
tinc
ió d
’imat
ges
fixe
s i e
n m
ovim
ent,
i le
s se
ues
cara
cter
ísti
ques
. E
labo
raci
ó de
dib
uixo
s so
bre
dife
rent
s te
mes
(l
es c
onst
el·la
cion
s, e
l si
stem
a so
lar,
el c
icle
de
l'ai
gua)
. C
reac
ió d
’obj
ecte
s en
tr
es d
imen
sion
s (t
eles
copi
, pro
ject
or d
e co
nste
l·lac
ions
, sis
tem
a so
lar,
geos
fera
, la
Terr
a,
mod
el d
e re
prod
ucci
ó d’
eclip
sis)
. A
nàlis
is d
e fo
togr
afie
s so
bre
l’esp
ai.
Ela
bora
ció
de c
arte
lls
per
a la
pre
sent
ació
del
ta
ller
astr
onòm
ic.
Nov
es s
into
nies
mus
ical
s pe
r de
scob
rir.
35
UN VIATGE ESPACIAL
Desenvolupament didàctic
PUNT DE PARTIDA
ESDEVENIMENT INICIAL
Qui s’ha oblidat aquest menjar tan estrany?
En entrar a l’aula, els escolars poden trobar diversos aliments «estranys» en la taula del professor. Seran els suposats aliments dels astronautes, que es poden simular amb productes envasats al buit o amb menjars deshidratats per a esportistes. Seria interessant, per a fer-ho més creïble, personalitzar els envasos amb etiquetes que n’indiquen el contingut (per exemple, pollastre amb salsa, sopa de verdures…) perquè s’adonen que són aliments deshidratats.
És important aprofitar el desconcert dels alumnes per a esbrinar què els suggereixen aquests aliments: per què són estranys?, què tenen en comú?, per a qui són?... Deixeu-los que debaten lliurement.
També podeu enllaçar el debat de l’alimentació a l’espai amb altres aspectes propis de la vida de l’astronauta.
Altres formes de començar
Seria molt enriquidor vore els primers 9 minuts de la pel·lícula
Gravity (2013), dirigida per Alfonso Cuarón.
Després de la projecció, podeu propiciar una pluja d’idees de quasi tots els aspectes tractats
en el punt de partida: el títol de la pel·lícula (la gravetat i la ingravidesa), la visió de l’espai,
l’absència de soroll, els vestits espacials, el treball dels astronautes…
També serveix per a preparar xarrades sobre temes posteriors, com ara els tipus
de naus espacials, el perill de la brossa espacial o la imatge
de la Terra.
PÀGINES 8-16
Alimentació dels astronautes.Enllaç web (secció 4)
La gravetat i el moviment.Presentació interactiva (secció 2)
L’estat d’ingravidesa.Enllaç web (secció 4)
Viure a l’espai.Enllaç web (secció 4)
RECURSOS DE L’ESPAI WEB PER A LA TASCA
46
Durant les missions, els astronautes consumeixen productes en llanda i aliments liofilitzats i deshidratats perquè siga fàcil la conservació, el transport i l’emmagatzemament d’aquests. Els calfen en forns microones i els injecten aigua calenta per a rehidratar-los. Pot resultar interessant que els alumnes configuren la llista d’aliments que portarien a una missió espacial per a reflexionar sobre les dificultats que planteja: hi inclourien aliments peribles?, portarien pa, tenint en compte les molles que desprén?, com incorporarien la llet al menú, per exemple?...
El menjar espacial té un alt valor nutritiu, atés que els astronautes passen molt de temps a l’espai. Els escolars poden recordar la importància de seguir una dieta variada i equilibrada.
Si un astronauta isquera a l’espai sense un vestit extravehicular, moriria en pocs minuts. La il·lustració de la pàgina 8 ajuda a descriure’l. Aquests vestits són autèntiques naus: són un equip hermètic que protegeix els astronautes de les temperatures extremes (des de 200 ºC quan reben la radiació solar directa fins a 180 ºC sota zero a l’ombra) i dels possibles colps amb partícules i pols espacial que es desplacen a gran velocitat; alhora, els permet moure’s amb llibertat i els proporciona oxigen per a respirar. Exteriorment, els vestits són blancs o d’un material reflector per a dissipar la major quantitat possible de llum i calor. L’oxigen que respiren els astronautes durant els seus passejos es troba en la motxilla que porten a l’esquena, que rep el nom de subsistema primari de suport de vida i que es controla a través de comandaments laterals.
Si comenteu als alumnes que aquests vestits superen els 100 quilos de pes, segurament es preguntaran com poden carregar-los els astronautes. Han de relacionar aquesta qüestió amb la sensació d’ingravidesa que s’experimenta a l’espai.
Probablement desconeixen que moltes noves idees i invents sorgeixen de la necessitat. La investigació destinada a desenvolupar la carrera espacial i facilitar la vida dels astronautes que viatgen a l’espai ha donat com a resultat alguns invents que hui en dia són fonamentals en la nostra vida quotidiana. Per exemple, els termòmetres digitals tenen l’origen en els que ideà la NASA per a mesurar la temperatura de les estreles; els cascos de
goma escuma que utilitzen els ciclistes i els motoristes per a amortir els colps en cas de caiguda; els detectors de fums i els teixits ignífugs que porten els bombers
o els pilots automobilístics; el material absorbent dels bolquers per a bebés; o les sabatilles esportives amb cambra d’aire, que són hereves de les botes encoixinades que utilitzà Neil Armstrong quan va xafar per primera vegada la Lluna.
Qui s’ha oblidat aquest menjar tan estrany?
47
CONEIXEMENTS PREVIS
Què sabem sobre l’univers?
En la primera activitat, es proposa als alumnes reconéixer la representació correcta del sistema solar. Probablement, alguns no recordaran que el Sol és una estrela i que els planetes giren al seu voltant.
Les activitats de la pàgina 15 tenen per objectiu distingir els planetes, i també algunes de les característiques de la Terra. És interessant que, en l’elecció de les característiques de la Terra, mencionen algunes de les condicions que hi possibiliten la vida, com ara la distància al Sol (fa que la temperatura de la superfície siga moderada) i l’existència d’atmosfera (fa que no es calfe).
Per als alumnes serà fàcil relacionar el globus terraqüi amb una forma de representar el nostre planeta. Potser tindran més dificultat a l’hora de comprendre que un mapamundi és també una forma de representar la Terra, encara que en dues dimensions.
En les dues activitats següents és important relacionar la rotació amb la successió de dies i nits, i la translació amb la successió de les estacions, encara que no sàpien explicar per què es produeixen aquests fets.
En l’última activitat és possible que obliden la lluna nova o que no sàpien com dibuixar-la. Recordeu-los que en les nits de lluna nova, des de la Terra no veiem la Lluna en el cel.
NOTES
Aprendre a aprendre
En la secció Què ens cal saber-ne? (pàg. 17) es plantegen els principals
objectius del projecte.
A partir d’aquests es pot construir un mapa mental senzill en el qual s’organitzen els continguts que s’han de treballar i s’integren també aquells aspectes
que els alumnes hagen proposat (Quines altres coses en volem
saber?).
48
UN VIATGE ESPACIAL
Avaluació
En els materials de la sèrie , l’avaluació es concep d’una manera integral i es desenvolupa durant tot el procés d’ensenyament-aprenentatge.
Per a dur a terme l’avaluació, es proposen eines i instruments molt diversos.
L’avaluació en el projecte
Predictiva
Retroactiva Interactiva Proactiva
Formativa Sumatòria
AVALUACIÓ
AL COMIENZO DEL Projecte
Durant EL PROJECTE
En acabar EL PROJECTE
EN EL QUADERN DE TREBALL DE L’ALUMNE
Activitats per a la valoració de coneixements previos
Rúbricas en acabar cada tasca
Dossier personal
Autoavaluació final orientada als continguts
Cuestionari de valoració sobre el treball individual
Rúbrica de valoració del treball en equip
EN EL MATERIAL DEL PROFESSORADO
Rúbrica per a avaluar els treballs del Dossier realitzats per l’alumnado
Rúbrica de valoració del treball final
Rúbrica per a valorar l’aprenentatge cooperatiu llevat a cabo per els distints equips
Rúbrica general del projecte
Predictiva
Retroactiva Interactiva Proactiva
Formativa Sumatòria
AVALUACIÓ
A L’INICI DEL PROJECTE
DURANT EL PROJECTE
EN ACABAR EL PROJECTE
EN EL QUADERN DE TREBALL DE L’ALUMNE
Activitats per a la valoració de coneixements previs
Rúbriques en acabar cada tasca
Dossier d’aprenentatge personal
Autoavaluació final orientada als continguts
Qüestionari de valoració sobre el treball individual
Rúbrica de valoració del treball en equip
EN EL MATERIAL DEL PROFESSORAT
Rúbrica general del projecte
Rúbrica per a avaluar els treballs del dossier d’aprenentatge fets per l’alumnat
Rúbrica de valoració del treball final
Rúbrica per a valorar l’aprenentatge cooperatiu dut a terme pels distints equips
82
RÚ
BR
ICA
G
ENER
AL
AS
SO
LIM
ENT
BA
IXA
SS
OLI
MEN
T M
ITJÀ
AS
SO
LIM
ENT
ALT
AS
SO
LIM
ENT
EXC
EL·L
ENT
PER
CEN
TATG
E
DE
VALO
RA
CIÓ
12
34
DE
MO
STR
A IN
TER
ÉS
PE
R L
’APR
EN
EN
TATG
E
Es
mos
tra
poc
mot
ivat
en
la
real
itza
ció
de le
s ta
sque
s de
l pr
ojec
te. M
ostr
a di
ficu
ltat
s pe
r a
expl
icar
què
est
à ap
rene
nt.
Mos
tra
inte
rés
i man
té
l’ate
nció
, per
ò no
en
tote
s
les
acti
vita
ts. É
s ca
paç
de
verb
alit
zar
algu
ns d
els
apre
nent
atge
s ad
quiri
ts.
Mos
tra
inte
rés
i man
té
l’ate
nció
dur
ant
la r
ealit
zaci
ó de
les
acti
vita
ts. É
s ca
paç
de
verb
alit
zar
mol
ts d
els
apre
nent
atge
s ad
quiri
ts.
Mos
tra
mol
t d’
inte
rés
i m
otiv
ació
per
tot
es
les
acti
vita
ts p
ropo
sade
s.
Es
plan
teja
bon
es p
regu
ntes
, ap
orta
idee
s i p
unts
de
vist
a.
MO
STR
A IN
TER
ÉS
PE
R
LES
APO
RTA
CIO
NS
D
ELS
CO
MPA
NYS
No
s’in
tegr
a ad
equa
dam
ent
en l’
equi
p de
tre
ball.
Sol
m
ostr
ar-s
e in
divi
dual
ista
.
Mos
tra
inte
rés
per
algu
nes
apor
taci
ons
dels
com
pany
s,
però
no
de f
orm
a co
nsta
nt.
Li c
osta
esc
olta
r el
s al
tres
.
Mos
tra
inte
rés
i esc
olta
de
for
ma
habi
tual
les
apor
taci
ons
dels
com
pany
s,
enca
ra q
ue n
o se
mpr
e re
cull
o si
ntet
itza
les
idee
s de
ls a
ltre
s.
Mos
tra
inte
rés
i esc
olta
de
form
a ac
tiva
les
prop
oste
s de
ls c
ompa
nys.
Rec
ull
i sin
teti
tza
les
idee
s m
és
relle
vant
s d’
aque
sts.
PRO
POS
A ID
EE
S P
ER
IN
ICIA
TIVA
PR
ÒPI
A
No
dem
ostr
a in
icia
tiva
ni
pro
posa
idee
s o
bé n
omés
ho
fa
quan
se
li de
man
a ex
pres
sam
ent.
A v
egad
es m
ostr
a in
icia
tiva
i p
ropo
sa a
lgun
es id
ees,
so
bret
ot q
uan
li ho
req
uere
ix
el g
rup.
Mos
tra
inic
iati
va p
erso
nal
i pro
posa
idee
s so
vint
.
Mos
tra
una
gran
inic
iati
va
i fa
prop
oste
s se
mpr
e qu
e
és o
port
ú.
RE
SO
L LE
S A
CTI
VIT
ATS
PR
OPO
SA
DE
S
Mos
tra
difi
cult
ats
per
a re
sold
re m
olte
s de
les
acti
vita
ts p
ropo
sade
s
en le
s ta
sque
s de
l pro
ject
e.
No
sem
pre
és c
apaç
de
res
oldr
e le
s ac
tivi
tats
pr
opos
ades
en
les
tasq
ues.
Le
s se
ues
resp
oste
s no
se
mpr
e só
n ad
equa
des.
Res
ol d
e fo
rma
habi
tual
la
gra
n m
ajor
ia d
e le
s ac
tivi
tats
pro
posa
des.
Le
s se
ues
resp
oste
s só
n ad
equa
des.
Res
ol t
otes
les
acti
vita
ts
prop
osad
es e
n le
s ta
sque
s de
l pro
ject
e. L
es s
eues
re
spos
tes
pres
ente
n pr
ofun
dita
t, d
etal
ls i
exem
ples
.
AU
TOAV
ALU
A E
LS S
EU
S
APR
EN
EN
TATG
ES
No
enté
n el
mec
anis
me
d’
auto
aval
uaci
ó pr
opos
at
al ll
arg
del p
roje
cte.
Com
prén
el m
ecan
ism
e
d’au
toav
alua
ció
prop
osat
en
el p
roje
cte,
enc
ara
que
la
seu
a an
àlis
i és
supe
rfic
ial.
Ent
én e
l mec
anis
me
d’au
toav
alua
ció
prop
osat
en
el p
roje
cte.
Fa
algu
nes
refl
exio
ns e
ncer
tade
s so
bre
el
seu
apr
enen
tatg
e.
Ent
én e
l mec
anis
me
d’
auto
aval
uaci
ó pr
opos
at
en e
l pro
ject
e. S
empr
e
es m
ostr
a re
flex
iu i
crít
ic
en r
elac
ió a
mb
el s
eu
apre
nent
atge
.
DE
MO
STR
A H
AVE
R
AD
QU
IRIT
NO
US
C
ON
EIX
EM
EN
TS
En
acab
ar e
l pro
ject
e li
qued
en
llacu
nes
impo
rtan
ts
de c
onei
xem
ents
.
En
acab
ar e
l pro
ject
e m
ostr
a un
s co
neix
emen
ts b
àsic
s so
bre
els
cont
ingu
ts q
ue s
’han
tr
ebal
lat.
En
acab
ar e
l pro
ject
e de
mos
tra
un d
omin
i suf
icie
nt
de t
ots
els
cont
ingu
ts
treb
alla
ts.
En
acab
ar e
l pro
ject
e de
mos
tra
un b
on d
omin
i de
ls c
onti
ngut
s tr
ebal
lats
i é
s ca
paç
d’ap
licar
-los.
UN VIATGE ESPACIAL
RÚBRICA DEL PROJECTE
83
UN VIATGE ESPACIAL
Dossier informatiu
MAQUETA DEL SISTEMA SOLAR
Les distàncies entre els planetes estan totes a la mateixa escala, mentre que les dimensions dels planetes estan molt ampliades. El Sol està representat la meitat de gran del que li correspondria respecte a la mida dels planetes.
SolRadi: 20 cm
MercuriRadi: 1 mm Distància al centre del Sol: 30 cm
TerraRadi: 3 mm Distància a Venus: 12 mm
VenusRadi: 3 mm
Distància a Mercuri: 14 mm
MartRadi: 2 mm Distància a la Terra: 22 mm
JúpiterRadi: 30 mm Distància a Mart: 15 cm
UràRadi: 10 mm Distància a Saturn: 40 cm
SaturnRadi: 25 mm Distància a Júpiter: 18 cm
NeptúRadi: 9 mm Distància a Urà: 45 cm
Distàncies reals en el sistema solar i diàmetre dels planetes
Diàmetre aproximat (en l’equador)
Distància des del Sol (en milions de km)
Sol 1.392.000 km 0
Mercuri 4.880 km 58
Venus 12.100 km 108
Terra 12.756 km 149
Mart 6.790 km 228
Júpiter 143.000 km 778
Saturn 120.500 km 1.430
Urà 51.100 km 2.900
Neptú 49.500 km 4.500
93