INICIATIVAS PARA LA MEJORA DE LA MOVILIDAD Y

SOSTENIBILIDAD EN LA DISTRIBUCIÓN URBANA DE MERCANCÍAS

Carlos López Lois

Departament de Planificació de la Mobilitat

Ajuntament de Barcelona

6 de juny de 2014

SITUACIÓ ACTUAL DE LA D.U.M. A BARCELONA

Cada dia es realitzen 425.000 desplaçaments, el 71% son de connexió i la resta son interns, la tendència actual es d’un continu decreixement per sisè any consecutiu (-2,0% respecte al any 2012).

Any 2008 2009 2010 2011 2012 2013 % %13/12

Interns 139.319 134.861 134.524 130.408 126.208 123.621 29,0% -2,0%

Connexió 344.525 333.500 329.465 317.407 307.186 301.165 71,0% -2,0%

Total 483.844 468.361 463.989 447.815 433.394 424.786 100,0% -2,0%

Etapes en desplaçaments en vehicle de mercaderies

Desplaçaments interns Desplaçaments connexió

A Barcelona el 2,5% del total de desplaçaments interns tenen relació amb la distribució urbana de mercaderies, en els de connexió, representa un 10,9% del total.

A peu; 46,7%

Autobús; 11,6%

Metro; 14,5%

FGC; 1,8%

Renfe (Rodalies); 0,4%

Tramvia; 0,8%

Autocar discrecional; 1,6%

Taxi; 2,5%

Cotxe conductor; 6,7%

Cotxe acompanyat; 2,4%

Moto conductor; 5,7%

Moto acopanyat; 0,3%

Bicicleta; 2,4%

Furgó/camió; 2,5%

A peu; 7,3%

Autobús; 9,4%

Metro; 17,4%

FGC; 5,8%

Renfe (Rodalies); 11,8%

Tramvia; 3,1%Autocar discrecional;

1,9%

Taxi; 0,8%

Cotxe conductor; 25,4%

Cotxe acompanyat; 3,5%

Moto conductor; 2,2%

Moto acopanyat; 0,1%

Bicicleta; 0,3%Furgó/camió; 10,9%

Respecte als desplaçaments en modes privats, els relacionats amb la càrrega i descàrrega son molt significatius, el 14,3% dels desplaçaments interns en transport privat son furgonetes o camions i el 34.3% son motos. Als accessos a la ciutat, el 25,9% son viatges relacionats amb la distribució urbana de mercaderies.

Desplaçaments interns Desplaçaments connexió

A Barcelona estan censats 54.904 camions i furgonetes, als darrers anys la tendència també ha estat decreixent. Durant el 2012 continua el descens del parc de furgonetes i camions de la ciutat, un -5,24% menys que al 2011 i un 15,13% menys que al 2009.

PARC DE VEHICLES PESANTS I FURGONETES

El nombre de places de càrrega o descàrrega esta estabilitzada al voltant de les 11.300 places.

L’any 2013 s’han eliminat 116 places per la Càrrega i Descàrrega de mercaderies, el que ha suposat un decrement del 1,02% respecte al 2012 i un 6,26% menys que al 2010.

NOMBRE DE PLACES DE CÀRREGA I DESCÀRREGA

ANY places Noves places

2002 8.432 980

2003 8.950 518

2004 9.177 227

2005 10.440 1.263

2006 10.780 340

2007 12.730 1.950

2008 13.123 393

2009 13.604 481

2010 12.003 -1601

2011 11.853 -150

2012 11.368 -485

2013 11.252 -116

%13/02 -1,02%

%13/10 -6,26%

Evolució de les places de C/D

* Sense comptar Carril Multiús

PLA DE MOBILITAT URBANA BLOC 4. DISTRIBUCIÓ URBANA DE MERCADERIES (DUM). Llistat d’actuacions

7

SG ST EQ EF

ST EQ SG EF

4.1. EFICIÈNCIA I GESTIÓ DE LA DUM 4.1.1. Assignació d’operatives pròpies a cada context 4.1.2. Estudiar regulació específica zonificada de la DUM: Carril C/D, finestres temporals 4.1.3. Estudiar la implantació d’Àrees de Proximitat i Centres de Distribució 4.1.4. Promocionar el repartiment DUM amb mitjans de baix impacte 4.1.5. Analitzar la gestió de la DUM en funció de paràmetres ambientals: etiquetatge Generalitat. Coordinació amb l’AMB 4.1.6. Mesures DUM per a la gran distribució 4.2. MILLORA DE LA INFORMACIÓ DISPONIBLE 4.2.1. Actualització de dades 4.2.2. Millorar el seguiment i control d’indisciplina i seguretat 4.3. NOVES TECNOLOGIES 4.3.1. Incorporació de noves tecnologies per millorar la gestió

BLOC 4. DUM

4.1. Eficiència i gestió de la DUM

4.1.1. Assignació d’operatives pròpies a cada context

Descripció

La Distribució Urbana de Mercaderies és una necessitat que requereix un ventall de diferents solucions, no hi ha una solució única. Cal establir quina operativa és la més adient per a cada context:

• Regulació del trànsit de vehicles pesants i comercials per les diferents zones de la ciutats, en funció tant del pes com de les mides del vehicle.

• Oferta de zones de càrrega i descàrrega al carrer

• Reserva de places de càrrega i descàrrega off-street en aparcaments i mercats municipals

• Molls de descàrrega en locals comercials > 400 m2

• Zones de control d’accés amb finestres horàries

• Sistemes de control horari manual o digital amb reforçament de vigilància

• Carrils multiús

• Descàrregues nocturnes silencioses

• Microplataformes de càrrega de DUM Last Mile amb vehicles elèctrics

Objectius

• Millorar l’eficàcia de la distribució urbana de mercaderies a la ciutat

• Reduir possibles friccions amb la resta d’usos urbans

8

ST EQ SG EF

9

Descripció Promoció de la DUM amb mitjans de baix impacte (furgoneta i bicicleta elèctrica de càrrega, carretons quan es pugui), especialment en espais pacificats com els interiors de superilla. La bicicleta elèctrica de càrrega pot tenir un paper fonamental. Objectius •Reduir els impactes de la DUM: soroll, contaminació, congestió, etc.

BLOC 4. DUM

4.1. Eficiència i gestió de la DUM

4.1.4. Promocionar el repartiment DUM amb mitjans de baix impacte

ST EF EQ SG

10

Descripció La DUM en el sector de la Gran Distribució té unes particularitats diferents que fan que s’hagin d’adoptar unes mesures especials per a ella:

•Previsió de transport de palets sencers en el lliurament a grans superfícies, sense haver de recórrer a carretons o mitjans lleugers de poca capacitat. •Proposta viable i realista per a la descàrrega nocturna de grans superfícies. •Proposta d’establiment de finestres horàries raonables, adaptades a les necessitats de cada superilla, per a la lliure circulació de furgonetes a l’interior d’aquestes. •Proposta d’utilització de mitjans versàtils com per exemple carrils multi ús per tal que les mercaderies de DUM Gran Distribució puguin optar pel lliurament en hores vall.

Objectius •Compatibilitzar la superilla amb la DUM de gran distribució.

BLOC 4. DUM

4.1. EFICIÈNCIA I GESTIÓ DE LA DUM

4.1.6. Mesures DUM per a la gran distribució

EF EQ

11

Descripció •Actualització de dades dels estudis PROINTEC 1997 i URBIS2002. •Muntatge de bases de dades a partir de softwares europeus provinents dels projectes europeus BESTUFS i SUGAR. •Recollir la informació necessària per desagregar els vehicles de distribució urbana de mercaderies del vehicle privat en general. •Estructuració territorial per districtes i barris. •Identificació i estudi de zones de plataforma única. Objectius •Disposar de la informació més fiable i actualitzada possible.

ST EF EQ

BLOC 4. DUM

4.2. Millora de la informació disponible

4.2.1. Actualització de dades

Descripció Les zones de càrrega i descàrrega tenen un molt bon funcionament en general (excepte les zones de casc antic amb poc espai per a l’estacionament) dins del sistema de regulació. Cap altre ciutat te un sistema anàleg. Cal fer un pas endavant que permeti millorar la seva utilitat, adaptant solucions ad hoc en funció de les diferents tipologies de utilització (diferents sectors o gremis). Això es pot fer a traves d’un sistema SMART, passar a gestionar les zones a través de una solució (App) per a Smartphones. La aplicació reconeix els usuaris i el seu sector (registre) i els pot donar temps diferents en funció de les seves necessitats tipus. Els vigilants de BSM controlen el bon ús a traves de les seves PDA’s / tablets. (ja està en marxa el desenvolupament d’una prova pilot al 2014). Objectius • Optimitzar la utilitat de les places de càrrega i descàrrega de l’ÀREA.

12

ST EQ EF

BLOC 4. DUM

4.3. Noves tecnologies

4.3.1. Incorporació de noves tecnologies per millorar la gestió

Prova Pilot Microplataforma de Distribució

• Districte de Ciutat Vella: Configuració urbana complexa

• Utilització d’un altre tipus de vehicle, més petit, més àgil i més sostenible

• Punts de trencament de càrrega a les zones perimetrals de les centralitats urbanes més denses que permetin l’intercanvi de mercaderies de vehicles més grans a vehicles més petits

• Aquests punts d’intercanvi funcionarien en xarxa

PROVA PILOT MICROPLATAFORMA DE DISTRIBUCIÓ DE MERCADERIES A CIUTAT VELLA - LLUÍS COMPANYS

OFERTA DE ZONES DE C/D

A l’interior d’aquest perímetre hi ha molt pocs espais específics de càrrega i descàrrega (només 12 espais amb capacitat pe 52 vehicles), cosa que contrasta amb les zones existents al seu perímetre. A l’interior de les zones regulades, la C/D es realitza dintre de l’horari previst però de forma desordenada, el que provoca problemes d’inseguretat, bloqueigs de carrers, contaminació, soroll i pèrdua de qualitat urbana per ocupació. Habitualment, Les entrades a les zones es regulen amb una pilona que deixa dos franges horàries permeses de 6:30 a 11 i de 15:00 a 17:00 en dia laborable.

PRIMER NODE DE MICRODISTRIBUCIÓ APARCAMENT SABA AV. LLUIS COMPANYS Una de les possibles ubicacions dels nodes de distribució de mercaderes es basa en aprofitar els espais existents als aparcaments soterranis emplaçats al centre de la ciutat. Acord entre DS Mobilitat i SABA per col·laborar en la prova pilot, de forma que impulsarà la creació d’un primer node emplaçat a sobre i a l’interior del seu aparcament de l’Avinguda de Lluis Companys.

Les limitacions d’aquest aparcament són que té un gàlib limitat a 2,05 metres i no permet l’entrada de furgonetes altes ni de petits camions.

TEMPS DE TRANSPORT

A continuació es mostra un plànol teòric de cobertura, on: El punt central (en

verd) es on el localitza el node de la xarxa.

Cada canvi de color representa un minut de desplaçament en tricicle, contant una velocitat mitjana de 7 km/hora per totes les vies interiors a l’àmbit d’estudi.

S’ha calculat que en 14 minuts sense parar son capaços d’arribar fins la Rambla.

Al zoom que es presenta a continuació es veuen els comerços susceptibles d’arribar en tricicle i el temps teòric que es trigaria a arribar a cadascun d’ells. A partir de 5 minuts de recorregut comencem a trobar el major nombre de comerços amb el 11% i destaca la franja entre 9-11 minuts on trobem el 42% dels comerços susceptibles a la utilització de la microdistribució de mercaderies.

minuts comerços acumulat

1 0,0% 0,0%

2 0,5% 0,5%

3 0,7% 1,2%

4 6,7% 7,9%

5 11,0% 18,9%

6 18,7% 37,6%

7 8,8% 46,3%

8 6,1% 52,4%

9 14,6% 67,0%

10 16,3% 83,3%

11 11,0% 94,3%

12 4,0% 98,3%

13 1,6% 99,9%

14 0,1% 100,0%

Codi Comerç Tipus comerç nombre

5 Roba / Complements 556 42,7%

12 Tendes de Souvenirs 147 11,3%

3 Comerç peti t 141 10,8%

18 Joieria , Bi jutera , rel lotgeria 117 9,0%

6 Sabateries 99 7,6%

7 Frarmàcies 46 3,5%

16 Estancs 36 2,8%

11 Ll ibreries 31 2,4%

13 Telefonia 22 1,7%

10 Quiosc/Papereries 21 1,6%

21 òptiques 20 1,5%

14 Correus 13 1,0%

27 Llaminadures 9 0,7%

29 Artesans 9 0,7%

31 mús ica 9 0,7%

34 Foto 8 0,6%

35 Númismatica 6 0,5%

28 Cereries 3 0,2%

36 Sex shop 3 0,2%

26 Cigars electrics 2 0,2%

1.301

INFRAESTRUCTURA BASICA PER A CADA NODE

Espais modulars

Aquest sistema ens aporta:

a. Eficiència: és una forma ràpida, senzilla y segura de cobrir necessitats urgents d’espai.

b. Flexible: permet combinar diferents solucions

c. Versàtil: Permet múltiples utilitzacions.

d. Adaptable: a qualsevol tipus de terreny.

e. Ràpida de muntar, permet canvis de posició

Les necessitats d’espai mínimes per a cada node són les següents:

• Al voltant de 100-150 m2 de sostre útil.

• Dos places d’aparcament per furgonetes o camions petits.

• Un petit magatzem (25 m2).

• Un zona de vestidors i administració (35 m2).

Planta i alçat subjecte a petites variacions al projecte. M

AG

AT

ZE

M

AR

EA

DE

T

RE

NC

AM

EN

T

DE

CÀ

RR

EG

A

MÒ

DU

LS D

E

GE

ST

IÓ D

EL

NO

DE

19

Amb l’objectiu de distribuir les mercaderies de forma sostenible i segura són necessaris vehicles amb motor elèctric i carrosseria de tricicle, que permet moure càrregues de fins a 180 kg en qualsevol espai de la ciutat.

Els vehicles convencionals de distribució:

Tenen restriccions horàries

No poden accedir a tot arreu

Contaminen l’aire

Fan soroll

Fan infraccions de trànsit i reben denuncies.

Ocupen molt espai

Etc

Els nous vehicles aporten:

Seguretat

Accessibilitat

Eficiència

Estalvi de temps

Economia

No contaminen

No consumeixen

Salud individual i col·lectiva

TIPUS DE VEHICLE DE DISTRIBUCIÓ

Vehicles S’utilitzen 2 vehicles tipus tricicle amb assistència elèctrica .

Comunicació i suport dinàmic Tot i que la pròpia utilització dels tricicles duu incorporat un component important d'imatge, es pot emfasitzar amb el pintat de logos als tricicles, prèvia autorització i assessorament de l'Institut Municipal de Paisatge Urbà.

GESTIÓ DELS NODES DE DISTRIBUCIÓ

PART EXTERIOR: ZONA DE TRENCAMENT DE CÀRREGA

El gàlib de l’aparcament obliga a realitzar el trencament de càrrega a la part a l’exterior (rebuda i traspàs de mercaderia), reservant l’interior per zona d’aparcament dels tricicles, càrrega de bateries i serveis.

Objectius a avaluar: - Recorreguts estalviats en

furgoneta per km de tricicle - Emissions - Consum combustible - Seguretat viària - Soroll - Afluència de vianants - Costos de manteniment de

l’espai urbà - Balanç de costos/estalvis

pels diferents actors - …

% Vehicle privat Velocitat CO NOx VOC SOx PM Fuel CO2

100% Furgonetes 10 0,687 1,454 0,118 0,457 0,100 114,340 253,660

Estimació Emissions g / km

% Vehicle privat Velocitat km CO NOx VOC SOx PM Fuel CO2

100% Furgonetes 10 225 0,039 0,082 0,007 0,026 0,006 6,432 14,268

% Vehicle privat Velocitat km CO NOx VOC SOx PM Fuel CO2

100% Furgonetes 10 150 0,026 0,055 0,004 0,004 0,004 4,288 9,512

3 tricicles

2 tricicles

Estalvi Tn/anyEstimació

Estimació Estalvi Tn/any

Les emissions de grams per quilòmetre s’han extret de la guia EMEP_EEA emission inventory guidebook_1-a-3-b-road-transport.

El projecte SMILE es planteja com a objectiu el desenvolupament i implementació d'estratègies innovadores, plans i mesures per obtenir solucions d'eficiència energètica de la mobilitat per a les ciutats intel·ligents.

PARTICIPACIÓ EN EL PROJECTE EUROPEU “SMILE”

3 ciutats grans Bolonya (al voltant d’1 milió d’habitants1) València (al voltant d’1 milió d’habitants1) Barcelona (amb més de 4 milions d’habitants1) 1 Comptabilitzant les regions metropolitanes

3 ciutats mitjanes Montpeller (prop de 225.000 habitants) Rijeka (al voltant de 140.000 habitants) El Pireu (de 170.000 habitants)

SMILE

11 socis

30 mesos durada

5 MED països

6 ciutats

7 Instituts

1.872.533 €

25

Objectius de ciutat Barcelona com a ciutat innovadora i “smart city” en les millors idees de mobilitat sostenible. 1. Dotar a la ciutat d’una infraestructura per a la distribució

urbana de mercaderies àgil, moderna i sostenible. 2. Solucionar els problemes distribució als casc antics dins de

l’horari de regulació dels seus accessos. 3. Garantir l’aprovisionament de tots els establiments

comercials, estiguin on estiguin. 4. Evitar possibles escenaris d’inseguretat viària en el

repartiment actual de mercaderies. 5. Posar al servei dels operadors una eina que els estalviï

costos de temps i de quilòmetres recorreguts. 6. Estalviar emissions de contaminants i consums de

combustible als centres urbans. 7. Ser pioners en el sector de la DUM a les grans ciutats

Europees.

Haga clic para modificar el estilo

de título del patrón