new vos!e. posa · 2013. 11. 14. · serie cerdanya vos!e. posaelterrenyien22 dies hormipresa ti fa...
TRANSCRIPT
Serie Cerdanya
VoS!e. posa el terreny ien 22 diesHORMIPRESA ti fa elxalet.
CJ)o
Ompliu el cupé i trarneteu-lc ala nostra Ce ntral de vend es.T ot seguit i sense compromís.rebreu un cat áleq amb la doc um entació deIsdííerents tipus
d'habitatqes que constru"im. HORMIPRESA és la primera empresa del país que, fent, serv ir t écn íques que s'empren amb exit a tots els países~ ~ europeus, construeix habitatges unifarniliars pre-fabricats, de,~ formigó, tan forts com els trad icionals i a uns preus molt~ interessants.
" Amb una planta o amb dues , amb garatge o sense i amb el, nombre d'habitacions qu e li calgui.
~. , HORMIPRESA s'encarrega de tot. La qua litat, la serietat.~ ,imés de dos-ce nts habitatges constru'its són la millor garantia de
, la seva inversió .
, HORMIPRESA unanovageneració de xaIets.Centra l de vendes: Avgda. de Xile. 42 - Tel. (9313346250 - Barcelona-281.."..., ... Oficines comercia ls: Mandri, 62 - Tels. (93) 211 93 10 - 212 41 46 - Barcelona-22
..Cervantes, 19 - TarragonaAvgda. González-Sama - Edíñc¡ El Pinar - Tel. 380201 - Salou (Tarragona)
SUMARI .ltITttlll=~
D.LT. - 390 - 79
Donem les qracies a tates aq ue lles persones q ue e ns h an a porta r la se va co llaboraeió i a ls q ue e ns I' han oferto
SUBSCRIPCIDNS:1 any 600 ptes.
Números endarrerits 75 ptes.
7980 ha comencet. Ens sona estrany aquest «vuitente» finali el paladegem amb una mica de por: Crisi. polluci á. conflictesb éllics i guerra freda internacional de renovada- agresivitat perculpa del pe troli ... etc. Hem arribat a la década més rem ude. perles protecies. els astrólegs i futurólegs . La in terpretació de la Biblia segons els testirnonis de Jehov é preveu greus ca taclismes;el profeta més temut del món occidental el provenr;:al Nostradamus, digué en les seves «Cent úries» de 1557 coses que encaraens espanten ara ioue hom espera per als vuitanta. També e/spo litics i els economistes que s ón una altra sort de vide nts, en smal auguren el futur imm ediat deis nostres dies . Sigui com siqui.la coordenada és repetitiva i pronostica i'a rribada d 'un maltemps.
Fins i tot en una experiencia parapsicológica recen t. el gotes movia lliure per damunt la tau la proclamant un conflicte pe lsanys vinents. I les inofensives cartes del Tero t han donat duesvegades la m ateixa resposta a una pregunta concreta. Per si dece s. és mitlor mostrar-s e inditerent. escéptic. pero ja puja unamica la mosca al nas amb tantes cotncid éncies. dones la políticamundial que sana tan l/un yana en els llevis m ols uts del locutorde la tetevis io . també ens pot fer bailar l'economie i el bon hum or aq uí a S anta Colom a de Queralt.
Tal vegada sigui necess érie ara una guerra apocalíptica perno arribar a un excés de població i'any 2000. Tal vegada siqui«eddien t» una salvatjada nuclear per a seguir un procés de selecció «ne ture!» que ara no es dóna per manca d'epidémies. m s tetties incurables, etc.
Tal vegada ens estan preparan! el terrenv.Tot aixó resulta sensacionalis ta i en s espanta, pero volguem
o no ja ho tenim a la cantonada i és tot jus t ara quan se 'n comenee a parla r arnb seriosite t. don es mai el pessimisme col lectiu havia estat tent candent.
Peró també la I/urn i t'esperence poden ésser pa trimoni detots . Per eixo i per res m és. pensem que no cal ésser supers ticiosos ni fata lis tes . Potser entre tots. profetes i potitics. s 'henequivoca!...
pag o 3
" 4» 5» 6
" 7» 7» 8» 8» 9JI 10)) 10» 11II 12)) 12)J 12JI 13» 13II 14)J 15
Edi tor ial .Bustia .Es d e ve rum e ntaFelip IV i els catalansL'auca .Col-labcrec ío .Agrícola i Ramadera .Carnaval . . . . . . .Tribuna obertaSobre la sexualitat .La cuina .Fotos d'un álbum familiar .Vida Loca lNcs tálqíques evocacions .... .L'entr e . de prem. «La Seq arra »L'acudit . .L'encreuat .Espo rts . . .Lli¡yo d e catal á . .
LA SEGA RR A
l a Re dacció de « La Seqart a ». no aeeeptara c a p o rig ina l ni eap co llabo raci ó q u eno e n sápiqe el nom i I' adreca del se uautor. Per a ltra ba nda, es co m pro rn et arespecta r el se udónim si I 'au t o r ha desi t [e. T a mpoc no ecceptar á eap o rig ina l queno vagi escrit a m aqu in a, doble espal i aun a so la ca ra . Aquests no seran retorna tsals se us a utors tant si han estat publ icatscom no .
la redac ció no mantldrá corresp onden
c ia sobre les col-laboracio ns que no ha n
estat soHicitades i que publ icara quan ho
cregui oportú.
NOTES OE REDACCIÓ:L'eq uip d e Reda eeió no sidentifica . ne
cessá r ta ment. amb e l eo nti ng ut deis a rtieles, e ls q ua ls retl exe n so lsament l'opinió de l seu autor.
Edita : 11m. Ajuntament de Sta . Colome deQue ta lt .Director: Ferran Dcltre Tapiola.Ca p d e re dacci6: Josep M.a Carre ras Fa rragó .Redactors: Anna Alba reda L1 iró, Ma ría Albareda Vi dal, Josep M.a Casals Coberó, RosaM.a Magarolas Olivé. J oan Mestre Seqalá.Franeese Va lis Calzada.Imatge Gráfica: Ramon Orga Mestre, M areel Panad és A rnat lle r.Administraci ó: A nton .Carreras TarragóPubl ie itat: Ram on Orga, M areel Pa na d ésPortad a: dibuix-montatge: Maree! Pana d ésFot ocomposi c i6 i Imprimeix:Gráfique s Moneunill. - Va lisDomicili Soci al : Pati del Castell s/n.-SantaColorna de Gue ralt .
16 i 17 de Febrer , Carn av al
3
bústiaSr . Director:
Desitja ria respondre la preguntaq ue e ns fa l'amic Cisco Toni en laseva esforcada rnissiva : «No creieuque se'n fa un xic rna ssa de la historiad e l nostre po ble i de I'historiador Mn.[can Sequra?» Cree que tcts hauríemde respondre un NO, g ran co m unacasa de p aq és .
En Cisco es d ol de q ue no es fares. Jo ero pr egunto: Qui en tara, si alsqui han fet no se'Is té per res 0 , a lmenys. no se 'ls hi dóna l'honor que esrnereixen? Els poble s so n co ro e ls arb res. Perqu é siguin bonics i facinfruits s 'han d e «miman> o adobar le sarrels. Altrarnent, tal anir á per terra.De re s massa, exceptuant la histor ia .
Certament sempre s' ha d 'a nar millorant el nostr e p oble; per ó, moltesgrans ciutats modernes dona r ien ta l elque tenen per un xic del qu e nosaltres tenim o hem siqut.
. Si e ls colc mins e d ifiqu e n artís tique s torres per tot arr e u és perqu é.desde pe tits , se 'ls hi calat als ossosl'art d eIs nostre s avis que la coratjosaAssoc iació Ar queol6gica ens ha conservat.
Amic Cisco, som-hi o anem p e rfe ina ; pero, que sigui ben fonamenta da. Aixi ho desitja un que enyora e lno poder admirar constantment e Isnos tr e s monuments.
Ergamo
Sr. Director: .L'arbre de Nadal és ja una insti
tució a la nostra contrada. PodrÍemparlar d 'e1l una mica.
En un país com el nostre on noab unda pas J'arbre , tot a1ló que serveixi per a conscienciar i aprendred 'estimar-lo és 1loab le , Passat Nadal,quan ja tol torna a la vulgaritat deIsdies, fa lristesa ve ure el s nostres es timats arbres abandonats al costat deles bosses d'escombraries, encara quesig uin arbres ja taIlats i inservibles.No fóra m és positiu i elegant un aUredestí per ell s? Per exemple, comprar~
los o collir-lo s amb arrel i replantar10 e n els nostres miseri osos jardins.Alhora, fer-ho púbJic de tal m aneraqu e s'in staurés una nova i bonicamoda : la replantació p ost-Nadal o Renaixen~a del germa arb re . Amb afecte
Florentina
Sr. D irector.
Per la normalització de la nostr a identitat com a poble és molt impo rta nt tomarels se us no ms (no solament els antic s, sinó
4
básicamen r genuins) a rotes les nost res coses: als noms deis rios tres fills, als establiment s privats i p úblics i de forma mo lt espec ial també als norn s propis dei s nosrrespo bles, de les seves places ¡ deis seus carr ers.
Aques ta és una victo ria -peri ra, peroimportant - que els catalana hem gu anyat.Podem dir que parlar a nivel! o ficial d'enj osep, de I'Enri c o de la Roser és tan so isun perit compliment d 'un formulari perquése'ns reconegui la nostra identitar. Aixf mateix a l'anuncia r els riost res establiments enla riost ra lIengua (fo ro de pa.. queviures.ban c., etc .) depen nom és de la no st ra pro piavoluntat de fer-ho.
Es important que ens sapiguem expressar en la rio stra parla no so lament de P'"ra ula -que [a ho fem-sinó ta mbé per escrn .
¿Quantes felicitacions hem reb ur enc ara enaquest ültim Xadal no expressades en catala? És impo rtan t escriu re-hi les riost res ta rgetes de visita, fact ures, co rrespo nde nc ia comerciaL etc.
I el que és un a necessitar a nivell decadasc ü de nosalt res passa a ser una greuo bligacio en quant fa referencia als estament s mun icipal s, que són els que represente n el poble.
Cree que la irnatg e publica ha millo rara la nostr a vila , pero enca ra d'u na form atan t ímida i tan lent a que semb la com sitinguéssim por a no sé qui per afrontar deforma decidida aquest s canvis.
O si no, écom s'explica que la sol-licitud de caO\·j de nom de la «Aven ida de laDiputación» per Passeig de la Fon t de laBad ia, so l·lic itud firmada per la totalitatdei s verns i entregada al senyor alcalde el
passat mes d'agost no hagi merescut n i
tan so is una respo sta pe r pan de l'Ajunta
me nt?
Ait al postura potser no ca l prendre
se- la com a inco rrecció -que ha és-sinó
que fem nostre allo de que el qui calla
atorga ca ldria que ens reuníssim e1s vdns
i procedíssim a ca nvia r les plaques per
unes altres amb la nomenclatura co rrecta .
Voldria aca bar anim ant a tot hom a
que procuri mi llorar la no st ra imatge pú
blica i privada. Amb aixo contribu"im
-podem esta r-ne segurs- a po sar un gra
net ¿'arena per obten ir la gran meta que
és la normalització i reconstrucció de la
no stra estimada Cata lunya.
Ben vos tre.Bici Ca rreras i Tarrag6
Distingit senyo r:
Es c osa g rata p od cr ass isTir a actescom e l que va celebra r-se el d ia 23 delprop passat mes d e Desembrc, cn quevan ésser inaugurades uncs instaHa c io n s a Ics Esco le s municipals «Co r de
Roure» m illoram i reforcant l'e ficác iacn Ilu r rni ssi ó educadora deis nos t re sinfants. D ie q ue és c osa gra t perqu ét in c el co n ve nc irn e n t q ue tot e l que esfa ci en p ro de l'Escola semprc ser áp oe; és mes, jo c ree q ue hem d'e s ta re n se rv e! perma ncm de trcbaJl e n rotsels quefers rel acionats a m b l' enscnyanca, no sem im -nos sa risfets p c r ha vcraconsegu it la rca fltzacl ó d 'uns proj e c tess in ó q uc cns h a de se rv ir com a csu mul per a aco n seguir noves rc alitars;a lt ra m cnT no forem fld e!s a l compromis dcvc rs a l poblc i a les garanfie sq ue e n s o fe re ix c n la Consr ituc io i elsE s ta t u es del n ustre p a¡s q ue rc co ne ixe nla Hib erta t e n l'el e c c i ó de ls nos tres col-Iegi s i lIu rs idcaris . P er a te r-nos dign c s d 'aquesta lfiberta t, e ns hem de sen t ir obl ig al s tot ho ra a d e tensa r i ajudarl'Escola s ig u i qu in sigui el seu Id e a ri ,no pe rmetcnt c a p rc stri c ci ú c n el sc udcsenvol upamcnt. No fer-ho a ixf fúrainhihirnos deis nos t res deures.
Em plau manifestar la meva cnhora bona al n o sr re p oble, dignarnent re
presenta t pels rcgidors de l'IHustrissimA juntamcnt d e la ViJa .
Reheu, senyor director la mevam és co rd ia l salutació.
Joan Sola Tolosa
S r. Director:Desde la seva, i nostra revista, i
en una entrevista de la secció «Per~
so natges » es cr itica al grup d e ca·sats.
I em sembla molt bé , tota críti·ca constructiva s'ha d'a cc eptar juque ajuda a m illorar tota estr uctu ra i més si és d emocratiea ,
Pero em sembla bé que els quevaren arranjar el local es ereguinamb el dret d e res ervar-se du es /lot g es a l ball d e quin tos, com tumbéem sembla bé que els que varen fervenir l'escolania es res ervin uns deubancs. No trobo tampoc malam en tque els p rivilegis donats a ce r ta entitat esp or tiva els res ervi p er elsseus més sacrificats seguidors.
I així no acabaríem mai, veu~
ríem com tothom tira cap al seucantó. Doncs en ca ra que tirin capal seu cantó, e l grup de casats ensha conservat la tradició, ens ha fe tdisfrutar amb unes revetlles ben or·ganitzades, per uns preus modics iencara que es fagin rics no en s h ade preocupar doncs el ·negoei creeque es traspassa si en surten uns dep in xos, pero de moment que no hodeixin, no passés que esperantaquests pinxos que tant volen ferens quedéssim sense hall.
J . S.
ESDEUEnlmEnTS
Cavatcad.. deis Re is . Foto CUil joane s
ESDEVENIMENTS DEL MES OE GENER
• Cornenc á I'any amb I'arribada del patge Faruk, que
recollí les cartes deis infants al Raval Cinema. Assa
bentats els Reis del qué desitjaven els nens de Sta.
Coloma, van aparéixer el dia 5 a les sis de la ta rda amb
una boni ca carrossa, que aquest any va ésse r guarnida
per un nom brós grup de pares i joves. És la primera ve
gada des de fa molts anys que una colla concreta no
organi tza la cavalcada de Reis. Aixó és un una bona
senyal de comunicació entre persones del pobl e.
• L'Associac ió de Veins «Esbart de la Vila », el) el seu
intent de- fer passar un a bona tarda de diumeng e a la
quitxalla, va porta r durant aquest mes dos «Grups» (no
solament amb cinema s'ha de divertir el nen) . Ai xí el
dia 6 actuaren les «Titelles Naip» i al cap d 'una set rna
na ho féu 1'«Esbart dansaire de l'Orfeó Reusenc», que
ens oferíuna bonica mostra de danses catalanes.
• La Festa de «Sant Antoni deis rucs» es va veureaquest any desbordada pels actes. A l matí, l'ofici presi
dit per la bandera del patr ó, que aqu est any va tocar
portar-la a J osep Gual i Alemany, de cal Banyeta per
més senyes. Les nenes amb paneres plenes de coca
benetda em recordaven aquelles ve lles totoqrafies de
quan la mare tenia pocs anys. A la tarda el grup t itell es
«Baliga- Balaga» actu á a l'Est rella i ens explicaren con
tes h indús de tigres de M alassia , de nens t remendos i
de m arits gelosos. El ball de tarda, ded icar a la quitxa
lla, va ser molt anima l. Els nens posaven tots cara
d'ang elets qua n es t ractava de t reu re a bailar un a nena
que , entre t ími da i coquet a, acceptava , El ball de nit va
ser ig ualme nt co ncorregut.
• Co m un acte més de la celeb ració del seu cinquante
nar i a la nostra Vi la, <da Caixa » orqan itz á el diumenge
dia 13 una bailada de sardanes a la placa Major a ca
rrec de la Cobl a Reus.
• El d ia 14 s' iniciaren les obres qu e han d 'enl lacar
Santa Coloma amb Conesa i Forés. Es cornenca ren pel
camí que hi ha al costat de la Promopresa, i pel que
sembla, I'amp lada de la via sera com la d 'u na carretera
comarcal.
• Un grapat de brossa, sobre tot papers, va apa réixe r el
d ia 1B al ve stíbul de l'Ajuntament. A sobre hi havi a un
cartell que de ia: «Nosalt res volem papereres, vosalt resno », Aix ó és, encara qu e po c f ina, una clara insinuació.
• L'ombra de is robatoris ja fa un temps que no ens dei
xa i sembla que Santa Coloma no pot queda r al marge
de la gran onada creixent de successos que assolen la
nostra ben muntada societat. La matinada del d ia 29,
uns estranys va ren entrar al café 1'«Estrella» i s' ernpor
taren per valor de prop de seixanta mi l pessetes.
• Al «Raval Cinema » tingué 1I0c una t robada de jubilats
de la provínc ia de Tarragona. La reun ió, qu e comencéaproximada me nt a dos quart s de dotze, fou presidida
pe ls dirigents de is jubilats de Tarragona, que informa
ren deis avantatges que aquests podien teni r. D'aques
ta reunió en so rtir á seg urament una Junta local.
• Molts deis arbres de l'Aiqua-dolc han estat ta llats, La
causa és la molestia i entorpi ment que les ar rels deis
ma teixos ocasionaven a la mina d 'aigua. Per qué han
de cr éixer tant, els arbres?
• Per un error, en el n." 3 de La Segarra i en aquesta
secció es de ia que Sta. Coloma no tenia cap metge t i
tu lar. Oemano disculpes al Dr . Farr é, titular d 'aq uesta
vila, pe r l'equivocaci ó,
AN NA
Sanl Antoni- f OIO Casajoanes
5
FELlP IV I ELS CATALANS~ \'\ I 'l~.".~~
r -
I
Una de les causes que po rta en el segle XVIImés dencontent a la població ca talana i de la qual sen'acusava més amarguesa al rei fou la qüestió de l'allotja ment de la tro pa. AIguns historia dors diu en queaquest fou un de is motíus que más contribulre n al'alcament de is remences, do nant lloc a la g uerraanome nda «deis Seqadors», Catorze anys ahans decornencar aquesta gu erra, el po ble catal á ja sofria eljau de l'allotjament de les trapes castellanes de FelipIV, suportant el rnante niment d'una soldadesca injurio sa i desfermada que no respeetava res . Tan granera la c árreqa que representava per la població civil,que aquest fet motiva en algunes ciu tats l'exode deIsseu s habitants enve rs altres territoris menys en dogallats que les pr ópies ciutats nadiues.
Si així eren tractats els catala ns catorze anysabans d'esclatar la revolta, imag inero la duresa re pressiva emprada un cap aquesta fou venc uda i torna ts els ca talans a I'obediencia del rei. La tropa abusaya de la seva posició escarnint i malmetent el s inter e ssos de l poble, ultrajant la dign itat de les pe rsones fins al punt que ningú no podia viure tranquil enla propia llar, exposat sempre a les repressions de lasoldadesca desfermada i insultant.
Aqu est fet, que fins a cert punt podia ésser raonable mentre Catalunya es mantingué en guerra, noha era un cap finida aquesta, en qu e una de les clausules de la rendició era la norma de respecte pe lpoble vencut. La tropa, segura de la seva irnpunitat,seguí robant í destrumt sense temor a un c ástiq queno e ls donava ningú. Massa ha certifiquen amb laseva e loq üencia algunes cartes que han estat desenterrades deIs seus arxius, ajudant-nos a comprendreuna s ituació que porta tantes desgracies a la nostrapatria . Les ordre s de Madrid eren terminants en contra nostra. En transcrivim una com a mostra del queestem dient, que Felip IV escrigué al marques deTorrecusa amb da ta del 8 de marc de 1639: «Se ha
6
de acomodar toda la g ente en cas as y camas aunqueduerman en ellas los dueños , sin contemporizar con
. nadie, pues es razón de los que de la tie rr a duermanen una ta bl a» ,
Un historiador militar que va donar a co ne íxeraquest text, anomena! Gómez de Arteche , va posar aaquesta carta un come ntari, que transcrivim en part:«No hab íamos visto en ningún lugar e sta orden, e smá s: pare ce imp os ibl e qu e fue ra dada.»
No cal analitzar massa per a comprendre queaque stes ordres eren dictades , més qu e pe r la necessitat , per un odi fer otg e i implacable . 1 aquest provenía en gran part del fune st co rnte -duc d' 01ivares,I'«home negre» deIs ca talans durant aqu est tris! períod e de la nostra h ís t óría . Olivares professava a lanació catalana un rancor i un odi a mort, í no perdonava avinentesa de manifestar-lo .
És aquesta l'epoca que Dalmau de Queralt, cornte de Santa Colorna , representava la cort de Felip IVexercint de virrei de Catalunya. En algun de Is moltscontactes que la cort de Madrid ten ia amb els seusrepresentants, o sigui amb els . governadors í virreisimposats, Dalmau de Queralt devia queixar-se d 'algun deis innombrables problemes que amargaren e lseu virreinat, e ntre els quals no era e l me nys ímportant la rebel·lió del po ble cata lá, irritat per la desme surada malícia que se li demostrava des de Madrid.En resposta a le s seves que ixes i demandes d'ajuda,Dalmau de Queralt rep una carta de part d 'un deisrnernbres del Consell d ' Aragó, qu e era l'estamentoficial representant de la corona d 'Aragó a la cortoAquest membre era [oan de Magarola, que escriuaix í, en resposta a la d emanda d'aj ut del Queralt:«Me diu que fins aquesta hora no ha rebut cap menade so cós ; ho cre e molt bé, segons ve ig l'adversióque aquesta gent (els de Madrid), tenen a la nostranació i l'odi í rancor amb que veig que procedeixen». «Tot dep én d'una ma sola (al -Iusi ó al comteduc) la qual és més contraria a la nostra nació delque jo podria encarir». «Son e nemies nostres i és unavergonya co m tracten e ls catalana».
1 en una po st-data a una d'aque stes cartes, afegeix Magarola: «Escric sernpre en la conñanca queV. (el virrei) crema les cartes apres de llegir-Ies,que altrament no escriuria amb tanta llíbertat.»
Les cartes no foren cremades, malgrat la por queel comte-duc inspirava a Magarola, i a l'ensems, aDalmau Queralt, com és de suposar .
La figura i I'actuació del comte de Santa Colorna, .ac usat de traidor a la seva patria, no estan pas avuimassa clars. Els historiadors sembla que valen descobrir en la seva tr áqica actuac í ó, que tan malparatel deix á davant de les generacions futures , més queun intent de traír el seu propi poble, els símptome sd 'un a debilitat qu e bé podia ésser filla d 'aquesta porque inspir ava a tothorn e l sin istre Olivares . En a íx ó,com en tantes coses que permaneixen a le s fos que s ,la historia futura té la paraula.
CEBA
JA TÉ SIS DENT S LA SEGARRADESPRÉS DE MO LTA CAPARRA
La Segarra té sis dents..,la podem estar contents,
d ones segon s algú ens deiade mom ent ningú p re ve ia
que en posés d ues o tres.1 encara si hi arribés.
Sempre tindr em pessimistesq ue posen les cares tristes
í amb posat com de doloret donen l'absolució.
Ara bé, el gestamentsovint té un aire rabent
i amb tres crits í escara/a1Js-berrejsnt-tvi algu ns bada1Js-
La Segarra maneguemper malta son que tinguem .
la ni ha, j« . qui botzinai amb una cara ben prima
diu que encara ha de sopari seguit sen vol anar.
Petó la porta és tan cadaamb la c1au molr ben passada .
D'alli ningú sortir ési encara s 'ha d'a cabar.
Mica a mica , pam a pamledicio es va engegant.
Hi ha una mica de barrejaperó dins d 'e1Ja s'bi passeja
un bon esperit am icalper a /er-la tal com cal.
Un que tot sño p ren en bromadóna val les a la ploma
i un altre. seriosot.esta mirant si és que pot
arreplega r alg ún caléque ens vé sempre mo/t rebé.
Perqu é La Segarra, em ics,té també els seus tetics
com p assa un cap de laminaq uan aq uest no s 'e spavila
tot i q ue qent op timistaamb tata la bona vista
procura ter- nos cali ucom la vella dins e l niu.
Una cosa és e vident:aixó que hem dit de la dent.
Si q uan li surt alnadóes ce lebra amb gra n ressó,
qua n e l nadó ja en té s ís,no se ra el joc m és p re cís?
Sé pot ser que La Segarra-tot i la seva caparra -
pugui anar do nanr e l vo lcom un llib re qualsevol.
Mirarem que un any pa ssa tLa Segarra hagi den tat
i que els so /er ts redactorsdesprés de pa ssar suors
no delra udin a optimis tesni tampoc als care s-tr istes,
i amb bon aire i b on humorane m seguint sens temor
de que La Segarra, avia t,no ens ag a/i un re/redat
i hagim de áir. corrent, corrent,requiescal in pace. Am en.
El poetatocal de la xevete
COLLABORACIÓ per Josep Goberna
Ens produeix una gran satis facció poder incloure en aquest núme ro de La Segarra un escrit del Sr.Josep Goberne. persona molt influent i molt vinculada a la vila deSta. Coloma. Per aItra banda, remerquern. com ja ha ha tet ell meteix. que fou cons tent cotIeboredorde les époques anteriors de «LaSeqerre» i un deis seus principalspuntals. Ens sentim molt honoratsde poder-lo comptar entre els nostres lec tors i cof./aboradors.
La Redacció
•ALS AMICS DE LA SEGAR RA
És amb emoe ió que vine avuiper tercera veg ada a les pagin esde la nostr a SEGARR A. Durantuns anys lluit árern per expand irles id ees de progrés de la co ma rca i Santa Coloma ha tingu t, enel t ra nscu rs del te rnos, di es florei xents qu e li han sent at perso nalita t propia, doncs enca ra que ladivis ió ofic ial co marca l ens hag iporta t a la Con ca de Barbera, avu i hem aeonseguit sensconsideri capi t al de la SEGA RRATARR AGON INA, do nes la nostra
geografia, les nostres cos turns, elsnostres co nreus. els nastres rne rcats. no són vo lubles de junt arnos ~ les terr es de vinyes.
Es fra ncament am b il-Iusi óque hem reb ut aquests prime rsnúmeros. Hem de fe licitar a lagent que ha tingut el valo r daquesta reem presa i t am bé als col-laborado rs. qu e l'han orie nta daserenament a una convive ncia deta tes les idees, perme te nt una crít ica tr anqu il-la, qu e ti ngu i co m afin alit at princ ipal expand ir el progrés de la nos tra co ma rca .
Certament l'hora és difícil ;sou vosa ltres, joventut. qu e haureu de Ilui tar d ins daquest mó nco nv ulsiona r d 'avui per marcarunes normes qu e facin de la nostra Sta. Coloma una co nti nuac ióde la seva persona lita t . Els de la
TERCERA EDA T, que co neg uéremels cam ins estr ets i fangosos, lesdr eceres entre boscos, els pare llsde mules i so me res lIaurant i lesdo nes que venien al mercat i tornaven a les seves rod alies ambles s árries plenes, po rtant a la rn áel ronsal de la m ula i havien decaminar una o dues hores fin s acasa, que una colli ta rendia el 7 o8 per una, que un sac de blat de55 kg. valia 16 pessetes i un sacd'ordj de 44 kg. 8 pessetes.
Es, en aquest a hora d'avui , unsomni passat. que recordem araperqué quedi escrit en aquestespagines qua n ja quedem pocsdeis que ho convisquérem . Es,
do nes, vosaltres, joventut, que hareu d'empényer a no perdres totalió aconseguit, els rendimentsactuals del cereal. l' expansió ramadera; haureu de substi tu'iraquesta parada d' indü st ria, ambun turisme que les co nd ic ions cl irnatol óqiques afavore ixen durantles temporades est iuenques; haureu d'estud iar una rnajor amplitudrarnadera. que apr ofiti aqu ests milions de quilos de palla qu e estemcre mant, empobrint les te rres.Haureu d'establir una maj or co l·lauo ració amb els fill s fora ns d'auuestes terres i tots junts porta rendavant les nov es ac t ivit at s queel córrer del temps to rn ara acrea r.
En l'epl1eg de l lIibre de l'A SSEMBLEA D'ES TU DIOSOS celebrada al nostre poble el 1973,larnic A. Bergós i Massó prou conegut ent re els assembleistes, ensdiu: "Una característica de I'Assemblea de Sta . Coloma i que nohe sabut copsar en cap altra deles mo ltes qu e es po rten celebrades arreu de les nos tre s terres .Em refe reixo, naturalment, al car ácter emine ntment popu lar quel'assist áncia massiva de is vost resconvilatans conferí a la reunió .»
Aixó signi fic a que el nostrepoble és sens ible a totes les rnanifestacions i activitats que li do nin pos sibili tats d'establi r un a major persona litat.
Que I'any 1980 ens porti atots una major prosperitat i pau atots nosaltres.
7
AGRICOLA I
A PUNT O'A RRIBAR
LA SUBVENCIÓ
D E L GAS-OIL - B
Se'os ha com u nicar, dar rera
rn ent, q u e c1s p ages os per f'i cobra
ran la su bvencio d el gas-oi l - B, co
rrespon e n t a l segon semest re d e 1'3
ny p assa r. La qua nri ta r lli urada pel
Min is re r¡ d'Agricultura ascendeix,
ap ro ximada rncnt, a u n mil ió i m ig
de pessctcs p er a l munici p i d e Sa n ta
Co lo rn a de Q uc ra lt. Per a la tot a litat
de la riostra comarca, la xifra esta d
a l voltant d el s t re s milions.
UN N OU PROOUCTE P ER A
CO MBATRE LA CUGULA
En tractar les males herbes de
full a a m p la als rios t res ca m ps d e
bl a t i ord i, ens hern tro bar que, cada
vegada, tenim més invasi ó d'altres
hcrbes fin s a ra re sistents als herbici
d es norm al S, com són la cug u la , el
m a rgall, la p anissola i a ltees g ramí
n ies.
Aixb no és solament un tlagell
per a la Segarra, sinó que també ha
és per a tots els agrieultors d'arreu
del món .
Aquestes males herbes intligei
xen un g ran mal a la nostra ag ric ul
tura , ja que eom p eteix en d intre del
so l amb l'espa i necessari requerit per
8
RAMADERA
a rota Hava r per aquest motiu no
p od en te ni r un d esc n volupamen t
optim llurs fi lial es . Al m ateix temps
i per aq uesta causa, es requereix la
ut il it zació d e rn és quila s de llavor
p er hect área. Natu ra lrn ent, a q u est es
males herb es, absorbeixe n p a rt dels
nost res fe rt ili tza n ts errrp leats i es
beuen l' ai g ua deis nostres cam ps.
Tors aq uesta fact o rs fan que
mi nvi n les coHites en percentatges
q u e ascii- len del 30 al 40 per cent,
segons sigu i la in vasi ó d e males her
bes, i a ixo es con verteix en una per
du a de 500 a 1.000 kg s. per h ect área .
Am b la Huita con t ra les m ales h er
bes, no podem confiar sois e n els
mit ja ns mecánics, s inó que hern de
fe r-ho a base d'h c rbicides se lectius.
Pero fi ns a ra ens h em t robar am b
m oltes d ific u hats i una de les p rinci
pals és que hem d'eliminar una g ra
minia, al mig d'unes al rres; per aixc
I'herbicida que hem d'ur ifit zar h a
d'ésser molt selecti u.
Aquestes d ific u lt ats es so lucio
nen em p ranr DICLO FOP-METIL
(el to xa n» q ue I'ú ni c qu e nec essita
es que hi ha gi cugu la i m ales herbes
g ra m ín ies p er a eliminar-les. Ú lt i
m ament s'ha iruroduu amb molt
bons re sultats aq u est producto, el
qual és específic contra la c ug u la i
té un gran grau d e se lecrivita r a m b
bl at i o rd i. Actua e n la planta p er ac-
ció de contacte i s tstemica, q uan la
c ug ula té de dues a sis tulles a la
dosi d e 2,5 kg s p er hect área am b 150
o 200 litres d 'aigua.
D in tre el s a van ta tges que té el
OICLOFOP-METIL {edloxan»), és
que e ls tractarnents s'apliquen des
pr és de n éixer les males herbes, i
so is cal t racta~ le s p arcel-les que ver
raderarn ent es t án a fecta des i que, a
l'eliminar-Ies ta n aviat, no han fet
compet encia a l .cer eal. Actúa, d ones
ind ep en dentment, de J'e star del con
reu, tipus de so l i factors clirnatolo
g ics.
MANUEL ARANDES 1 VIL E LLA
CARNAVALELSERMÓ
Com h ereu de eon fi an ca
que el Carnaval m 'ha d eixat,
vaig a f er-vos saber ara
tot el que ell m 'h a encarrega t :
Deixa , d iu, a a lg unes n oies
que portave n p er ballar
la co tilla massa estreta,
que la puguin eixam p lar
Ít em d eixa a l es casades
e l saber ten ir en g anya ts
e ls marits, per que n o en ten g uin
que altres són els es t im ats,
ítem d eíxa a ls fills i fill es
la traca i h abilitat
d e saber «em bobar» als seus pares
p er [e r el que els passa p el cap.
Ít em d eixa p er tothom
malta ronya p er gratar,
la que si no pica avuipotser que piqui demá .
Finalment, si p er su mort
tinguéssiu de gemegar,
p er Famor que us hu tingut
us deixa els u/ls per plorar,
tribuna aberla
•
SOBRE L'URANI
La manca d'intormeci á i la marginació a la que estem sotmesos en relació aI'oberture de les mines d'úreni és un vota favor per afirmar que ens voten donargal per liebre. No podem deixar de ma nifestar la nostra oposici áa aquest feto
Ree/amem, dones, el dret d 'ésser intorm ets ,. escoltats.
El motiu del present erticte no ésmés que l'inici d'equeste informació queper ettre banda no creiem que hag; d'et ursr-se aquf
El BOE n.· 66 del 17-3-79 pago6724diu: «Reet decreto 50311979 de 2 de tebrero. por el que se declara zona reservada provisional a favor del Estado para inves tigación de minerales radioactivos elárea denominada «Zona -46 Cala!» comprendida en las provincias de Barcelona.Lérida y Tarragona».
A ixó vol dtr. simplement que I'Estatquan vulgui COmen9ara a expropiar terresper treare'n d'ettes uranio I a jutjar pelsfets eixo sera aviat; I'extracció a 'urent jaha comencet a Cala!.
Cal abans que res, analitzar les conseq úéncies que porten les mines d'ursnii la necessitat de les centrals nuclearscom a única solució al problema que avuitenim am b la menee d'energia.
L 'esterilització de I'espai és una deles primeres conseqüimcies de t'earecció de I'urani. Si tenim en compte queper aconseguir 1,8 kg d'urani natural,equivalent a 15 gr de U 235 (que és elque es fa servir per alimentar les centrals nucleers} es necessita treure 1000kg de terra uranífera, podem tenir ambaquesta dada una idea de la gran quantitat de terres que s'h e de remoure i extreure per obtenir quantitats apreciablesd'uren! útil.
Les conseqüéncies van més entts:ja no tan sois se 'n ressent el sol i I'espaisinó que a més de la població minera, lagent que viu a la comarca també pateixgreus efectes sobre la salut. E/s més importants són els següents:
M alalt ies de la pell (rad ioderm ites icáncer de pell ).Cáncers t.'edat cancerígena és ava ncada. Els c áncers estranys (cerebral, perexemp le) es dónen amb més freq ü éncia.Augment de I' esterilitatMalformacions genetiques (parts dolents, naixements prematurs, rno rtalita ten els primers anys)Au gment de les leucemies
Recordem, peró, que tots els efectes de les rediacions es manifesten només a llarg te rme . A més no porten tarja de pre sentació . D'ací que després sigui tan difícil demos trar la causa daquestes malalties.
El comandant Ja cqu es-VvesCou staau, oce an óqraf francés, en unaroda de premsa celebrada Sennecy(Franca) el gener de 19 77 ens dó na elseu punt de vista sobre l'energia nuclear i de com aquesta no és indispensable per al desenvolupament de la societat actual:
.EI tecnocrsts d'evu! ten deix a dirque no hi ha elternetives, que lesenergies que substituirien a les nuclears son sornnis d'ecoloqistes.Les energies «de substitucios existeixe n, son eccessib les, pero elsterm in is, a la nostra manera d'entendre son op tim istes. «Com estabhr un pont entre el petroli que est édesapareixent i les energies desubslitució que no arribaran finsd 'equ! quinze o vint envs? El quem 'extrenve es que , justement, no hiha cap problema.
Es pensava derrocar a Hitler telIant-l i el submin istrament de petro/i. No obstent, durant tola la guerra,Alemanva va fer funcionar lIurs carros de combet, lIurs avions i lIurscotxes, amb el "benzol. extrecte delcarbó. La gasificació i la /iqüefacció del carbó no plantegen cap problema tecnoloqic. ha estet resolt fatrenta envs . A més es trobe carbóen tot el mon.
Segons el consum actual. hi hacarbó per quetre-cents cinqusn teenvs al menvs. i substituint el petroli pel cerbo, en tenim per vuitenta o cent envs. I que no ens diguinque no tenim carbó.! Tampoc tenimpetroli! i aixó no impedeix que funcionin els nostres cotxes.
ENERGIA SOLAR. Imagineu unacentral atóm ica bastant potent; representa més o m envs 1000 megawats (M W). Respec te el rnegawatpotser no s 'adonen del que significa. pero d'une central nuclear sique saben l'immens ertei ecte querepresenta . El sol trensmet constentment energia sobre la Terra.Una 'pan d 'equeste és absorbida,una altra és reflexada i una al trapassa a les plantes. origina lesones, el vento etc. iTot aixó és energia solar!
La quentitet que repercuteix sobre la terra equ ival a 178 mi/lonsde centrels etomiques. Si prenemnomés la mllionésima (una quantita l Infima) ob tenim el mateix ques 'aconsegulria am b l 'enerqie nuclear.
CONCLUSIÓ DE LA HISTORIA .Ens dluen mentldes com cetedretsrespecte al fet nuclear; per tent,hem de garbellar el nostre judici I elnostre sentit comú popular. Hemde fer servir el nostre sentit comúper dir: «Ouine bestiess»l El queens expliquen no és veri tet. I alxótenim dret a dir-ho.A Suécie. varen destituir al primerministre deg uI al seu programa nuclea r. El seu rival va preguntar-II enun program a televisat: «Senvor primer ministre, sincerement, censpot garantir que el seu programa noés perillos?» . I el p rimer ministre,Olof Pelme, home Integre, mira lapunta de les seves sebetes.. . I lagent vota en contras.
ULLS QUE HI VEUEN
C.ll.N~Ó DE GUI.ll.LMONS
Noi es d e Santa Colomaque per vosaltres eantemno us espanteu ni una mfcade tot alló que us direm.
1si un jove us fa pec«i el trobeu ben formaldecidiu-vos ben depressaen el vos/re CARNAVAL.
Visea la grescavisea la bromaque visqui, que visqui si.visea el CARNA VALDE SANTA COLOMA.
9
SOBRE LA SEXUALITAT
L'home és un a unitar espiritua l imaterial, pe ro no cal en tend re aixó
com un a dualitat sepa rada, co m fan
cert s concepres m és o menys espirirua
listes, siná mé s aviar una so la unit at
in separable, inclús conceptualment. Per
aix ó, da vant del desenvolupament per
sonal, cal que la person a es fo rmi en la
seva to tali ta t. Pero aixo no succee¡x. ia
que un a per sona es JX>t desenvolupar
més o menys fácilment d' una manera
«me ntal»; no aixf en e1s d its aspeetes
«ffsics», ja que sobre ells cau una te
pressió molt forra. Avu i pa rlarem d'un
d'aquest s aspectes ñs ics. por ser el m és
castigar: LA SEX U.\ LIT.-\T.
La sexualitar és un fer totalme nt
na tural que trobem d'una manera m és
o menys ev iden t en d iferentes epoques
de la v ida. Per excmple ja troberu un
prim er descobriment de la sexualitat
ent re les eda rs 3-4 anys. en que el
nen/a desco breix els o rgaos gcn irals.
descobriment q ue es d uramen t repri mir
pri ncipalment pel s pares, amb expres
sions co m aquestes: «ncn caca», «aixo
no s'ensenya» . «aixo no es di u», «no ha
roq uis», etc.. els quals no fan mes que
reprod urr un s esquem es repressius do
na ts pe r la civili tzacio occidenta l {i el
seu mot o r espiritual: la religió cristia
na), que fan que el nos tre cos sigui
quelcom impur i pecaminós. L'n nou
redescobriment succeeix en les edats de
6-9 anys on es proJ ueix una inquietud
(cin tel·lectuah> sobre els o rgans gcnitals i
p reguntes com ( D'on ven en e1s nen s~» ,
tem es que són respostos am b c\·asi\·cs,
int en tan t evita r una ex pl icacio ser ia de
la sexualita r humana.
Amb I'arribada de l'adole scencia . a
la sex ualitat se Ji sume n cls aspec te s
afecr ius i la recerca del plaer mit janc an r
l'altr e. Recer ca que es vc u re primida i
adul ter ada pe r tor a un a ser ie de facro rs
extems, dins dei s qual s pode m destacar
l'ed ucaci ó, la qual esta molt influencia
da pe l c risria n isme .
L'educacio crist iana fa q ue, una
vegada sortim «ed uca ts» de l'escol a. que
vegem en I'alt re sexc, aixo i no m és
aixo, i no vege m un a pe rso na, i 'lu e el
nostr e comportament en ver s l'ah rc sexc
arribi inclús a ésser antina tura l. D'aquf
e1s ritu als del típic «l igue».
Com ens han ed ucat sexualment?
Dones aixf
Separació de sexes a l'es
cola (ed ucació i arorgació de
papers a co m plir d ins la socie
rat , diferents pcl nen i ¡xr la
nena).
Edccacio sexua l incxisten t o fal
sejada
Associacion s tals com: peca r
cal', plaer-infe rn .
vta nam ent s inhi bido rs de la se
xu ali tat.
. E Is etz. que tot s s:lbcm.E ls etz. 4ue lots s:llx:m.
Pero la in tlucncia cristiana solm.:
la rcmiHica que en s oc upa no s'acaba a
I'edat esco lar, seguc ix a les dCI11 Cs edars.
L'n exemplc és d co nce prc d '.\
\ I( lR , 4ue se'ns plan teja com una rela
cio asc ptica i purament inte ¡'¡ectua l, on
el sexe, o millor el cos, no Jugara cap
pape r sinó d ins el matr imoni, i encara
de sp roverr en g ran mesur a del seu sig
nifi car de plaer (pecar). don ant -l i no més
un pape r puramenr reprod uctiu.
L'n ah re aspecte, que ve a confir
mar el q ue abans deiem, es la pred ica
ció i veneracio que des de sempre s'ha
fet a la cas tedat i virginir ar física, re la
ciona nt-la am b la puresa espiritu al; aixf
trobem mot s COI11 «la \'ERGE .\1aria»,
(da P L'RíSSI\lA Co ncc pcio». (da 1\1
\ IACL' I.:\ D A Concepció a.,.. apa rr delfer q ue les per sones relig ioses han de
co m prometre's a ésscr castos de pe r
vida.
Aquesta vcneracio de la castedat
ens porta co nseqüencies soviru nefastcs
co m el mi re de la «nit de bodes», font
de t raumes i desil-lusions. ia que es
dona a aquesta nit un co nring ur exces
siu i de tab ú que molt es \Tgades no
co ncorda amb la rcalit at.
T ares a'l uestes rcprcssions poden
po rta r un a se rie de d isfuncion s sexuals
com poden ésscr la hom oscx ualit ar. la
frigide sa. l'anorgásmia (falta d'o rgasmc).
disvagi n ismc (do lor al coi t), impo tencia,
t ravc srisme, t ranscxualisr nc. i tant s d 'al
t res, a mes d'u na infl uen cia nega tiva en
la scva rclació soc ial (com plexes. inhibi
crons , despe rsonalització. ma rgina ció,
erc.), que no són m és que l'expone nt de
les in fluen cies nefastos d'una ed ucio re
prcssiva i d'una moral crisriana deca
denL
En resum. la in fluencia negat iva d' a
'l ucst s facrors, i en especia l de la rd i
gió cristiana , fa CJue la sex ua litat, ben
lIun)' de ser una for c;a pos itiva l.fue ser
veixi pe r la fo rmacio de la per sonalitat,
sigui un destorb, un «( mal necessa ri»,
contra el 4ue hem dc lIuitar pc r aco n
seguir (( la g lo ria CIerna ». ¡\ men,
Joan Callau - Jorcj¡ Custodl
LA CUINAPLATS TiplCS DE CASA NO STRA
•1I0 N G e n ; S A M B BOTlFABRA
E s p osen a coure le s m ong el f's en {r ed; amb POf'(I aiRua, m i ·llor que sig ui de ci st erna . Mentr f's vu bu llint, s i c(Jf/('é s 'h i va afef.! ;n t uigua {r eda. A mig ('ou r f' s ''' i tira lu sa l .
L n boti{arru es poI {er a la brasa o es pot {regir, i flmb el ma·t eix oli e.'l passen le s m""Retes p er la p aella , qu e r,'sullen m oltg u.'lio .<iles.
P er a q uo tre p erson f'.<il qu c' tingu in g( fIla lJu l m és que en coeum és ( J ". miR q u ilo, d". lu" bO'''' .<il {Iue l f'.'l Ir oba ran .
10
RO,lIes co Tiple De STA . COJ.(J.llA
-lOO Rr s . (/e baculla esqu eixu l1 cu llera <1u {/e p ebre l'erm e ll {/u e p ul ésser <1el coenl ( J 110 .
B u mellles lorra cie.<il.J u /l..1 fulld a <1e lIore r
Es p mw el bacullti , e..~quin ful, a n 'm ullar perqUf; es <1e ss ali .En uml c(l.',so la {/e l erri.'l.'w u m b ba.'llanl o li s 'hi / JlJ.'W e l b a c'alltib,'n e.'l{'orregul. E s piquen I'ls alls i les umf'llle.'l u l m orler i es lirerjunt a m b el bucullii a lu cCl ssula . l'ombé s 'h i posu el pebre vermelli un Iro.o¡ <1e bitxo, a gusl d e ('udo ti sef.!on s el c'oen t qUf' es ('u lg u i.E .'l tl eixa (·ou re uns vin t minuls {ent xup-xup i [Iigilant que 110 s ·u·ga{i. e om a segon plul tl e le s nwngetes, és u n d el.'l més lípic·.'l tIeS cltll{1 Co l(w w . Cosla d e pair, p eriJ és m olt bo.
,Josefi n u Ball't'lls
«FOTOS D'UN ALBUM FAMILIAR»
Any 1948 Foro Plaza.
CARNAVAL
A la fot ograf ia es veu una carrossat irada per quatre mu les i que figura un«caste ll feudal» amb torr eons. tron eres it inestrals gotics de dos ulls. tal ell atapen de perso natges de tata mena a quimés estrafo lari [a Que al costal d'u nguerrar armat d'arc i f1etxa. s 'h¡ veu unarlequ í, un pie rrot. un astróleg cobertd'e strelles fins a la punta del barret enforma de cucurutxo, un pirata. un rnosqueter i de no sé qué van ves t its algunsdaltre s. peró tots t irani caramels i ser pentine s. Igual que aqu ella dama recatada que saboca per la fine stra tenimprou me su ra en que no se ti eng anxiaquell capell. quas i com el de t'astróteg. pe ro en blanc de quina punta davalIa un vel,..! Tot aixó em transport a a lestest es de Carnaval! Ou ins carnavals esfeien alesho res l ... Aquella rúa (que s'anomenava comparse) no n'h i havien poque s de carrosses com aquella. n 'hi havien moltes i per cert algunes de ben artíst ique s. Les tres Societats hi co ncorrien i encar que no se' ls dona va premis(cos a que ara, si no és així, ningú es belIuga ) lIavors to th om s' espavilava per talde veure qui pogués fer-ho m illar! A la«com parsa». davant del grup de cadaSocietat hi anava I'orquestra que tenienper amenitzar la festa. an ima nt-ho ambestridents «passacalles» (ce rcavila ) co mpet int de r una a I·altra. Així arribaven ala plac;:a M ajar, després d'have r-se agrupar to ts a les afo res de la vila in iciant la«rua» per la ca rrete ra de lV1ontblanc, entraven pel Portal i ba ixaven pe l carrer del
Mig; amb mo lta gatza ra i animaci ó envoltaven la Placa i al passar pel davantde la Casa de la Vila es pa rava la primera ca rrossa de cada Societat i allí. und isfressat engegava un discurs (que n'h ide ien el «sermó del Cam estoltess) qu as isem pre en vers (un vers rip iat que rimava com pod ía) d'u n text no sois ad ient alCarnestoltes. sin ó c arreg at de crít ica de
tot el que havia passat durant I'any en elpoble. Crít ica bu rlesca principalrne nt,atacant-se les Soc ieta ts I'una a lal tra :pero que no hi man cava tampoc aquellacrítica malicios a per a part ic ulars, cos esmo lestes ocorregudes ... o no, l'assurnpte era que se nse anomenar a ningú elsoients fess in les seves cabales de sianava per aquell o aquella i es rec reessin trobant-h i mot ius . Aixó va arrib ar aferse molt agraviós i calgué pos ar-hi t raves . Com també I'anar pels treballs (jades del di jous gras ) a ter-los plegar i tligant- Ios em portar-sels a ba ilar. 1, si algun es resistía oposant-shi. lIavor s a latorca el porta ven al café i Ii feien paga rel beure. Alguns. pe ro, es posaven d'aco rd amb les ma scares perqué elsanessin a ll iqar i aixís poder de ixar la fei
na.Tots aque lls dies. pel ca rrer. era un
desori de dis fresses saltant i ballant .Sen veien de tata mena i extravagancia ,des del que lluta una camisa de dormir iun orinal i una espelrna. fins als pall assos i I'home de l'ó s. Per cert que aquestdarrer era enfadós de debo dones . anaven dos. l'un amb un bastó figurava ferbailar l' ós i r alt re amb una pell de cabrao de be (feia d'ós enca r que no shi assem blés de res) i si veie n algú que estava d istret , 1'0 5 es posava de quatre «grapes» al seu darrera i l 'alt re. eldel bastó,l i don ava una empenta per fer-Io caure.Cosa que a més d ' ésser mo lesta eraperillosa, perqu é al caure es podía fer
mal.
Pero. cal admetre que d int re de laseva poc a solta hi havia coses qu e te nien la seva gra cia . Per exem ple , els quees d isfres saven en grup: Uns simulantun casament amb bon seguici de con vidats molt ab igar rats i am b els nuvis aldavant i la núvia, tota de blanc, ja Ilui·a ·una volum inosa pa nxa. Alt res f igu rantuna carav ana de gita nos , amb carret ella i tot . amb el gas lligat a r eix de larod a, les gitanes dient la «bona ventu ra»als vianants que tro baven fent -Ios-hi pagar que lco m per poder fer després un a
bona fart ane ra.Tot aixó estava molt bé; el que no
hoestava tant era que alguns t iraven
cen dra i po rquerias de més mal gustoLes sales de ball eren d 'una an ima
ci óenvejeble . tothom s'entreqava a laballaruga sens descans du rant to ts elsd ies de la festa. El dissabte es feia el«sopar de cas ats» que només hi anavenhomes i ben t ips i am b més de m it jacopa de so bres es sentie n eufórics perpoder bromejar tora la nit ballant amb laseva dona o amb la de is alt res que alternaven sense massa m iram ent s ni reparos . Les dones, molts grups d'e lles,acud ien al sara u disfressades i acolles.amb la ca ra ta pada. Sent al ball es ti raven a I'home que elegien per fer-Io baIlar. Cant en que, en ce rta oc as i ó. unadaquelles disfresses va ana r a buscarun home al ca fe on esteva jugant a ca rtes i vulgues o no, a la torca el féu segu ir fins a la sala a baila r, i... s jqui quetot ba llant li semblá que la don a li perme tia certes llibertats. engresca nt-se,aconseguí endur-se-Ia afora i al te nir-Iaen un racó molt fose. la masca ra f d igue : «Ha trobes d iferen t dels altresdies?» I és que era la seva mulle r. Oco m aquell que, co nvenc ut de qué li havia tocat una dona est upenda.... i eraun home am b qu i ba ila tata la nit co rn
pletam ent equ ivocat.Recordo, tarn b é. que els caramels
que t iraven pel carrer i en el ball erentan barats que pe r una pes seta en donaven más de cent. Aquest s caramelsamb l'escatto r revenien i es tornaven tantDUS Que en obrir-los no es desenga nxaven del pape r i fent broma, entre ami cs iamig ues sets enctastaven per la ca ra aI'extrem que si tot bal lant els donavenuna empenta i es tocaven de cara acara s'esti raven verita bles f ils de cara
me lL.No ens hem d'oblidar, tampoc, de
les famos es eestudiantines» que ja sert ien el di ssa bte a migdia recorr ent tot sets carrers del poble am b les seves cantarelles. Les canco ns que cantaven erenamb lIetra que ell s ma teixos s'havien fetsempre festívola i am b aire picarescoLes crí tiques a les altres societats tenien, corrent me nt. preponderanci a i estenia la gosad ia d'ana r-ho a cantar en elmate ix café de les sDciet ats aHudides.Pero, com que aixó era recíproc s'haviad 'admetre , enca ra que a contra-cor, pe rqué al sent ir·ho feria les arel les ; la in
dignac ió bull ia pe r d intre...Eren aixís els Carnavals d 'aquells
temps, i, cregueu que és lIast ima ques'hagin acab at de l tot. perque crec quelIimades algu nes asp ereses se rien unes
festes delic ioses !
Francesc Parade ll i Massons
11
VIDANAIXEMENTS:
LOCAL NOSTÁLGIQUES EVOCACIONS- - -
El día 14 de gener a les quatre v a néixerAnna M . ~ Gomez Esplug ues filia de ManuelGomez i M .~ Isabel Esplugues. El día 2 8 a lesvuit de la tarda va néixer el nen Eduard Pares Figueres. f i ll de .Josep Pares i Joana Figueres .
DE FU N C IO NS:
El m es de ge ne r varem acorruadar a Te odort rabaron Oller i a Joan Oraruas Tomas. Reposin en pau
BA PT ISM ES:
El diu m enge 27 de ge ner varen rebr e el sacram ent del Baonsme. Ehsabet Grm énez Al be rt e i A ngel Ybañ ez Blanco.
FARMACIES DE GUARDIA:
FEBRER:
me s 161 17 la f arm acia Xrrnenosdies 2 3 1 24 la Farma ci a Balcells
MAR(::
dies 1,2 . 15, 16.29 I 30 la Fa rma cia X lrn e
nosdles 8 . 9 . 2 2 123 la Farmacia Balcells
METGES D E GUADIA:
N o puc ob lida r e1s roe s de le s cam panesdel m eu pobl e. All c e ra tocar le s campanesa m b gust arr ísr¡c, c re íe u-rne! El n :1I campaneed e la parroquial . en Barto m eu, les feia can ta r iplor ar ral m enr. Quan ro ca va a testa, els brenze s escampa\"en u n doll d'a leg ria als q ua rreve r as, i quan rocaven a m ort s i a fun er al a,teten venir le s ll ágrime s a ls ulls i una es g a rri Ian ca a ls c ors o Quan es catava toe, quan q ue iala pedreg ad a sec a, les c a m p a n es re cave n l'a la rm a amb una gran c loqüc nc !a; quan ro ca vena eeoueiíer ínce per la mo rt d 'un in fa nr, tor e lpoble s 'a ssociava al d ol , a m b el s co rs n p rim itsp er una fonda p ena. 1, c e rra m e n r, e ra u na pta ga terrible en la vila el rraspa s d 'in fams, pe rc u lpa d e la in salubrita t de les ai g üe s, per lafalta de clavegue res i d'h igiene q ue de m icaen mica a n á co rreg ín t -se a cop ia d 'a rdus es torcos; les epid emies infantils de tmaven lesvi des més te nd res, tal com ramb é les deisadults el tifus i la ve rola.
E l campaner era u n refi n a r a rt is ta i lesca m pa n e s. u n magn ífic in st ru me m de m úsica
p er expressa r e1s seruiments, e ts sc us i c1s delpob le. T e nia ra ó la meva rn ar c qua n, e n l'cpoca d el dahabaix, en)"ura\"a el s IIICS d eis b ru nzes: q u in a tri st esa q ue ft: ia I'ab senci a d e lescam panes! M a i m és le s c~lmp a n es d el m eupoble no ha n eslal toca d es (.'om a les ho res,abans d e la con vu ls ió...
1, p cr altra ba nda, mai m és 1:1 co rneta d elp regone r no ha ca n ta l pel s c:lrre rs co m ca n ta\"a a le sh or cs. E l T cmí SOl h"a, d pregolle r, i a l-
hora agurzil . havia h e ret ar del seu pare elstoe s d e la co rneta; c ree que enca ra els ha viasuperars. La reía re m ar d e duerems fo rmes,qu e p os avert a le rta el pob le. Quan e ra un p reg ó oficial (c rida re tal , dcia la genr) aque llaco rn e ta pregnna ,-a a l'avancada la sn le m n ita ld e t'a c re d 'una ma nera q ue no oter¡a lloc adubr e s. T or hurn par a \"a l'orc lla , tal corn el so ld ar en rebre I'ordre del seu su perior p er rnirjádel corner t. Quan el preg-fÍ es li m imva a a visa rl'ar r ib ud a d e p e ix frese d e T urragona, les dnne s so rrie n a l portal a batxitleiar el pl a t dep ei x q ue p re s.en ta vu el preg one r c n m ~1 mosIra; el so d e la rrump cra e ra sem p rea tu arnh 101 mena de preg ú; ~ ...mh la va qUl.' pa r·lava de la m c rcadena; jo, a l m l:n ys , su lia e ndevinar qui na e ra a q uesta , a tr:l\-és d el so d el'insrru mc m . «i~lare; p rcgoncu art: ngades d eba rril ; no s ún ras d e ca ixti. .\l are, h a a rri barsc illi. si vnl ter-ne a re ngades .. . t< ~ t i ra , aquesrhencit! Q ue saps IU, si el prcgoner encara ésa llá dah!.. Pe rú s'inrerrnmp ia en vc ur c que jnte ni a r:1ú. Les intlexio ns de la Ifompe la vrvrt elprimer a nunci , i no so lia fall ir . Quan a n u n c ia \ ' ;1 Ict s ah:grois, corn prog ram es d e fes la, o le sfe stes d el Ca m a vat, " I'h av e r arrib¡1I sa hi m ba nq u is o p utxinel - lis, la cn rne la parl a ,"a ,a h;¡lls no ho t"ei a el pregolll·r, ¡lm h una ¡o ia e n ~
cllm a n a d issa q ue feia vib rar c1s l"nrS dl·1 vilatan s. ¿O, era q ue no m és m 'h o sl.'mh la \"a a m i, iq ue p er a ixi) la mallOe m d ci a fa lll as icis i pll e ~
l:i?.
Joaquim Segu r:1 i Lam ich
Els ln l eressa ts en aquesl servel han de co nsulta r les cartelleres d"an unCIS M UOIclp al s
L'ENTREGA DE PREMIS «LA SEGARRA »DADES METEOROlOGIOUES DEL MESDE GENER:
Tem peratura m áxima 13 g raus els dles 2 5 1
26Temperalura m ínima 6 g raus sota zero eldl a 12A lgua reco ll ld a: 5 l it res per me tre q uad ra t eldia 3 1,(A q u estes dad es han est at ob t lngudes de lObse rva tOfl Municipal Ins l allal en el Ceme nt er i) "
CONTRA LA
CONCANOHI
TENIM RES ,
PERÓ LA SEGARRA
VAL MES
DUES COLOMINES
12
El passat dium enge dia 2 7 d e gen er, al local d e la n ostra Redacció~
tingué Uoc l'entrega d e premis alsguanyadors d el con curs escolar d e
d ibuix i redacció~ els noms d eis qualsja varen ésser publicats en el momentoportú. La reunió va ésse r una agradable so rp resa, car comparegueren ala crid a els premiats, amb ll u rs paresi fami Liars, els quals acompanyarenl 'acte amb la m és simpatica com pren sió i alegria, donant mostra d e comels interessa el d esen volupament cu ltural i el m edi en que es m ou la sevamainada. ELIs mateixos foren quian imaren els seu s fills a co l-labora ren tat es les con voc a tó ries qu e es fa cin en l'esdevenidor.
Entre els represen tants d e la Redacció i els familia rs s 'establí unagradable dialeg, creiem qu e ben sat isfaclori per am bd ues parts. La Reda cci ó exposa fr an cam en t les dificulta ls, sobre tol económ iq u es , en que esdesen ro tlla l 'edici ó d e la Revista~ ien s d on a ren la ra ó en quant s 'establiel punt que el públic sembla que noacabi d 'entra r en el f et qu e la proble.
m atica i l'oportu nita t de la R evi staés cosa d e tots. Ve r itablement interess a /s en les qü es t ions exposades iagrain t la sel'a actitu d, ells adon a rem qu e la troba da tenia encara una lt re aspecte. 1 és qu e le.'t p erson es,quan CI nem amb el cor a la m a p erve t ll a r interessos comun s ('om p odenésse r els infants del poble, futu rs rep resentants d 'el/, ens en len em sem·pr~. A ixo acredita u n a l'egada m ésque p otser si que el qu e ens m an ca ésun a cosa relativam ent sen zi l/a quen o costa cap d iner, s in ó una mica d ebona t'olunta t p er part d e tots: e lcon tacte hum a, sin cer i obert.
Felicitem a aqu ests p a res, i , caldir -ho, e/s seus fiLIs, apro(itant l'at'in en te.'tQ per a dir a tol s e/s nois inoies d el poble que en s envi in la set'aparticipació literaria en la confeccióeje la revi.'tta . Els seus treba lls podenser elel tema cu ltura l que m h, ~ /s abe·l/eixi, i mirarem c/'inc/oure 'ls en lesse ve." pagines tan tes vegacles ('om sigu i p os.'1ible. Podeu cleixar-Ios en labú stia qu e hi ha a la porta .
I'acudit per mareelL'ENCREUAT
PAC¡A tI..J'<fUA,FoAASTé.w--~
' " ~iNO Te:LA, CORro
BAR SPORTD'ANTDN PADRÓ
A B e o E G H
2
3
6
B
9
10
Horltlontals: 1. Ennsell Que enuqament regla lannsua Vrla. 2. Nompopular de la Placa de rtsglésl3. Alrevés. ireure aqua del pou 3. Al revés. oIgan de la VI$rÓ. Prefn Que Indica dcphcar. 4, Consonants de«Manel•. Al revés. bam de Sta Coloma. 5. AbreVIaCHi de drare», Eonsonams de eerrau 6. Al re vés,üeues cenaals de «solu cló ~ Aceta. Déu de l'annc Eg rpte. 7. Pcble agregal al mcncpde Sta, ColomaCuntraccú. 8 Al revés. Que coué tese Ifemenil. Mauicula deis ecuas de Iinona S. Portal de lamura 'lIa deSta. Enlama Al revés. peca de roba per ranear la boca de tescenan. 10. loms deSta EolemaVerucals: A. Nom d'alguns camtes de Ilueralt Eampé. B. üuaue Al revés. non popular del local delanuqa Assocacú Cnlcmma. C, Poble de la ncstra comarca. O. organ de la VISIÓSi 111aleglu una H alpnncpi, mdreu el nom dun tamos Iac del Canadá E. Al revés, lar dalma Al revés, nom dun cernreceralá. F. Pal Que ureu el tro lebús al conent. G. üemen usmc. Famúermem. Cflstilfol. H. Canes de10L Al revés, ancle. I V(j~als Al revés comarca en Qué está snueda Sta Eooma J Nom popular rluna placa de Sra tooma
Soíunens al número emerer. Hamzomals A) l a Seqana Bl L Guarro. U CI Engata, 00, 01Pe, U. Porta El uaC Iem C F) F, AVIS Gat. Gl leR. E. Culé, ut ts. áteres 1) S ncaaes. Lvemcals 1) l.lepauls 21A Neu Es 3) G. Car. A. 41 Suau V, et. JI EAT. TIe1a 6) Grapes. eB. 71 Ar.Ilb. cnl BI Rodrigues. 91 R 01. Als 10) Au ACle 1
ARA ES EL MOMENT
ANUNCIEU-VOS A LA SEGARRA
Ra val de Cervera. 2 Tel. 88 0077 TAULA DE PREUS
JOAN MIGUEL DO M INGOIMPREMTA
Placa M ajar. 10 Tell. 88 00 16
Sta, Co loma de Quera lt
AGENCIA DE VIATGES
ABELUX, S.A.
Inforrnació a Sta . Coloma :
BAR L'ESTRELLA - GERMANS GASSÓTel. 880 4 02
FONDA NOVA
(GORI)
CONTRAPORTADA .
PÁGINA INTERIOR COSTA T EDITORIAL .
PÁGINA INTERIOR .
112 PÁGINA .
114 PÁGINA .
118 PÁGINA .
1116 PÁGINA .
BONIFICACIONS AL PREU
PER VARIES INSERSIONS
IN FüRME U-VÜS A:
6.000
5.000
3.000
1.800
900
500
200
Rava l de Ce rvc ra, 2 T l."1. 8800 11
STA. COLOMA D E QUE RA LT
RAMO N ORGA
Te!. 88 04 26
I MARCEL PAN ADÉS
Te!.88 03 36
13
BAsQUETDesprés de tres setmanes de vacances, s'han rea
nudat els diferents campionats provincials. L'equip senior mascul í ha jugat aquest mes dos partits contra elValls i l'ültirn enfront al C.B. Móra d 'Ebre en el que després d 'uns minuts altius, e l joc va decaure . [a han acabat el campionat, són els sisens. No cal tornar a parlardeis entrenaments , pero sí remarcar que molts partitss'han aguantat sense «banqueta».
«EIs p et íts», l'equip infantil masculí, ha ma tinat enels dos primers desplacaments, a Amposta i a Tortosa,del qual porta d os punt s . El passat dia 27 va jugar acasa en front la Salle B d e Reus, i encara que va perdreva fer un bon partit. Em sembla que cal fe licita r-los perla seva marxa regular i bon joco
Per l'equip Senior femení s 'han allarg at les va cances, dones hi havia un part it avencat, Sois n'h an jugatun, e l passat diume nge , contra el Nastíc B, que es vaguanyar de 33 punts.
Hem parlat dei s equips i d eis parti ts d el campionatprovincial , pero hem de tenir en compte que també hiha a ltres equips qu e sense poder jugar partits oficialss'entrenen cada setmana «a tope) ; cal ajudar-los a tirarendavant.
En últim lloc hi ha els resu ltats deis dife rents partitsdisp utats . Sí que tenen importancia , pero hi ha que lcommés sota aquests tanteigs.
INFANTIL MASCULÍ
13- 1-80 C.B. Ampostino 53 C.B. Águiles 32
20- 1-80 e.B. Catal óni a 32 C .B. Águiles 51
27-1-80 C.B.Águiles 57 Salle 8. de Re us 63
SENIOR FEM ENÍ
27-1-80 C .B. Ág uiles 67 Nástic B 34
SEN IOR MASCULÍ
12-1-80 C .B. Vall s 69 C.B. Águiles 51
20-1-80 C.B. Águiles 42 C.B. Mora d'Ebre 61
FUTBOL
Folo aemon Orga
JUDO
DOS J UDOKES COLOMI N SAM B LA SELECCIÓ PROVINCIAL
El dissabte 19 de Gener es va celebrar a Tarragonael I.« entrenament de Selecció Provincial, en que hi
participen set [udokes en les ca tego ri es in fa nt tls de Judo
Keresus.D'aquests, en LIuís Gil, Antoni Padre, Ramo" Piñol
i J au m e R am on es va ren cl assificar pel Campionat de
Selecció celebrar a Calatel l el dissabte seg üent, en quetambé hi particip a ren e1s seniors LIoce0S' G assó i Josep
E n ric h.Si bé tots varen te nir una notab le ac tuaci ó, en Jaume
i en Llorenc es van c1assificar pee a form ar pan de I'e quip de Tarragona que s 'enfrontará al de Girona el p eo
per d iumenge 10 de Febrer a E l Vendrell, esran previstel viatge de toma per al proper més, en que rambé esperem contar-hi amb una bona representació .
Els resulta ts deis equips di sputa ts aquest mes só n:
¡OVENIL
5-1-80
13- 1-80
20-1-80
27-1-80
14
La Paz 1
Esports Ate ne u 6
U. D. Cala l 2
Sta . Colorna 2
Sta . Coloma
Sta . Golo rna
Sta . Colorna
U. D. Carrne
1\M1\TERS
6-1-80 U.E. Tous 6 P. Blaugrana 2
13-1-80 P. Blaug rana 1 U.D. Piera 3O 20-1-80 P. Blaug rana O U.D. Ode na 11 27-1-80 Capellades 3 P. Blaugrana 11
4 M.M.
LLU;Ó DE CATALAACCENTU AC IÓ G RAFICA
a e ¡ o u
as es 15 os usen In
S'aecentu en les agudes:
Els mots de m és d 'une sí/-faba AGU TS acabats en algun a de les dotze term inacions segü ents:
Exemples:
repl á bailar éca m i perdó
No accen tuarem :
cafét ind ra
vind ras[ard!
J a que essent agudes no tenen les term inaci ons ditesaba ns .
Quan la SIL·LABA FORTA porta accent, pot dur-Ioabert o tanca t. l.' ap tica ci ódaquesta regla anirá en unapr óxima llic ó.
I ara, podríeu ve ure qui ns daquests rn ots van accentua ts i quins no ?
Farem una excursio - L'hori tzo era color taronja - S'ha
desfet el cintu ra - No hi havi a eo nso l pe r ella - El de fensor de la p átr ia era ve ll - Vés a omplir el porro - An
tigament cac av en amb falca - Era de cerv ell limitar
-Obra al ba leo - Acaba darribar el convit .
fanald octo r
algunretall
hostalcalaix
so ld atcr idar Heu posat els ac cents ? Us feli ci to.
TALLER DE REPA RA CIÓ D'AUTOMOB ILS
J. DOMINGO FRANQUESAEL S GARANTITZA ELS SEUS SERVEIS
T.V.C.
PHILIPS
DISCOTECA a- FASE
Ob rim tots els d ies eo m a PUB id issabtes i Festius co m a DI SCOTE CA
a «CAL BONET))
BONA CAR A , BONS SERVEIS. BONS PREUS
Placa Majar, 33 Tel. 880408
BAR ROSASER VEI DE BAR I CA FETERIA
SEMPR E A LA S EVA DISPOSICIÓ
R EPARACIÚ I VENDA D'A UTOMÚBlLS
1 MAQ UINÁR IA AGRiCOLA
ACCESSORIS 1 RECANVIS
Tel. 8804 03 Placa Majar, 31
SA NTA eOlOMA OE QUERAlT
OCASIÓ
EN VENDA 2 MARTELLS PERCUT ORSELÉCTRICS EN SON ESTAT POTÉ NCIA 1 H.P.
220 V. MARCA MAKITA
PIJUAN, COCA I NOGUÉS S.L.
Sa n r Yiccnc, 2 Te!. 88 035688 00 85
STA . COLOMA m: QUERALT
Canals Asbert S. L . Tell . 88 02 82
15
stv
1 JUDO KERESUSGIMNAs: Escales Pati del Cas tell
OBERTA MATRÍCULA DEL CURS 79/80
A cti vitats GIMN.ASTICA FEMENINA - JUDO
Classes: Dissabtes i Diumenges
Per Inscripcions: JOSEP ESTEVE I BATETMESTRE~ENTRENADORNACIONAL DE JUDO C INTURO NEGRE 2." DAN
Te lé fon 88 03 96 Placa Ma jor, IS 2." SANTA COLOMA DE QUERALT
Joan Pas torE BEN ISTERIA - FUSTERIA
Indústria, 15 Teléfon 88 03 28
~ AGÉNCIA RENAULT (~~ CONCESSIONARI CLAAS ~
MAG í RAM O N SENDRACAL BOIRA
sta. Colorna de Queralt
SERVEI ELÉCTRIC - BOBINATGES I ACCESSORISSERVEI OFICIAL
Sant Vicenc. SO TeL 88 04 73
JOSEP FUSTÉASSEGUR ANC ES
~ I~I
PI. , . Majar, S Te L 880032
AGÉNCIA OFICIAL RENAULT SAN TA COLOMA DE QUERALT
Solicite u inforrriaci ó sens compromís
deis nou s models
Visiteu I'exposició
Ctra. Montblanc, 38 Tel. 88 04 91
S ANTA COlOMA DE QU ERA lT
ltátia . 13
FERRERIA
JOAN CORBELLA
Tel. 880334S AN TA CO l O MA DE QU ERA lT
BAR MONTSERRATSER VEI D E TAPES I E N T RE PAN S