AMPA El CarriletFer de mare essent pareLímits de 0 a 3 anysCalçotadaCotxesTitellesPilotesOrlaEn Miquel i el misteri del nino desaparegutCardiopaties congènitesParada Sant JordiSortida a la neuSortida al cinemaUn carrilet per menjar-se’lManualitatsCol·laboradors

Edició i redaccióAMPA LLAR D’INFANTS EL CARRILET

Col·laboraEQUIP DOCENT DE LA LLAR D’INFANTS EL CARRILET

ImpressióIMPREMTA PAGÈS

Juny 2011

* Portada:Dibuix seleccionat per elaborar el fl aier de l’exposició al museu d’amer.

34578101214169202122232427

IMIMIMIMMMMIMM

JJJJJJJ

*****DDl’l’ll

3

Passatgers...! Al tren...! Que el curs 2010-2011 ha acabat i reprenem la marxa cap al curs vinent..!

Abans de pujar al Carrilet, permeteu-nos recollir cinc o sis fl oretes d’aquestes que creixen vora la via

per recordar aquest meravellós any.

La primera fl or té els tons festius i és molt riallera...! Ens recorda la cara dels nostres fi lls i fi lles davant

del Patge Reial, fent de Bombers de Carnestoltes, pujant al Tren Mixto, anant a la sortida a la Granja

Escola, o al Boti-Boti i també ballant a la festa de fi nal de curs!

La segona fl or fa bona olor i ens dóna seguretat. Amb els bons consells dels professionals a les

diverses xerrades, els pares hem reforçat les nostres capacitats en temes com els límits o l’alimentació

infantil.

La tercera fl or és resistent al fred! L’hem collida a alta muntanya amb la sortida a la neu, però també la

trobem a prop de casa on vam fer la calçotada...!

La quarta fl or és una rosa, per recordar aquest darrer Sant Jordi amb la impressió de samarretes i la

venda de detalls per fer calaix... Sense oblidar el CINEMA!! perquè encara que no hàgim tingut cap

subvenció ofi cial, des de l’APMA volem que el racó de lectura de la Llar tard o d’hora sigui una realitat!

La cinquena fl or (ui que xiulen el darrer avís del tren!) és per a tots els pares i mares, educadors i

educadores que tant suport han donat per fer totes les activitats.

Finalment, i des de la fi nestreta saludant perquè el tren ja arranca... la darrera fl or la donem als companys

i companyes que el proper any acompanyaran els seus fi lls i fi lles a l’escola i que enguany tan bé ens

han guiat als més ‹‹novells en AMPES›› . Volem agrair-los l’empenta i l’empremta que deixen a l’AMPA

de la llar. Servirà en escreix per seguir fent projectes el curs vinent!

Bonoo vivv aii tttaa gtt egg !

Animem u-vosoo a pujuu araa alaa tren

4

L’experiència de ser pare segur que és la cosa més extraordinària i bonica que ens pot passar a la vida i el moment del part, uns instants on les nostres emocions es descontrolen.Quan els meus companys m’expliquen com van viure el part, el fet d’estar al costat de la parella, de veure néixer un fi ll..., sento una petita punxada, perquè per culpa de la cesària no vaig poder viure aquest moment que tant esperava.

Durant l’embaràs vam assistir als cursos de pre-part, on et donen consells i solucions als dubtes; però el tema de la cesària va ser una frase: no cal explicar gaire res perquè no és el més corrent. Però, sorpresa!! Un mes abans de la data prevista pel naixement de la nostra fi lla ens diuen que la mare té preeclàmpsia i la nostra fi lla ha de sortir. En aquests casos, és necessari fer una cesària. La nostra informació al respecte era molt poca, i els nervis i la por ens van desbordar; però nosaltres junts i valents vam afrontar una situació que no teníem prevista.

Puntualment, a les 8 del matí ella entra al quiròfan, envoltada de metges de color verd, i jo a la sala d’espera; em sentia sol i trist, perquè no podia entendre, ni entenc, que en un moment tan especial el pare no pugui estar al costat de la seva parella. Ostres!!! Quina impotència, quina ràbia interior..., havíem fet durant 8 mesos aquest camí junts i a pocs metres d’arribar al cim ens separen! Jo no la volia deixar-la sola. A la sala d’espera, només veia un rellotge gran i blanc, semblava que les seves broques no es movien. Ara dret, ara assegut, ara caminant, ara dret..., intentava que passés el temps; de cop va sortir una infermera i suposo que quan em va veure la meva cara de patiment, va dir que tot anava molt bé. Vaig estar molt content i em vaig tranquil·litzar una mica.

La llevadora em va fer passar a la sala de parts, perquè havia de rebre i estar amb la meva fi lla fi ns que la mare l’acabessin de cosir.M’estiro en una camilla, em fan treure la camisa per donar la màxima escalfor. Em posen una tovallola blanca sobre el pit i poc a poc la van traient, fi ns que tinc sobre meu la MEVA FILLA. Tenia els ulls tancats, jo la vaig abraçar, estàvem pell amb pell i l’observava molt atentament. Era tan petita que no sabia com agafar-la. Va pesar 1.800 g.

Quan vaig dir el seu nom, de cop va aixecar el cap i em va mirar. Increïble! Estic segur que sabia que era el seu pare, de seguida va buscar el pit per mamar, però es va haver d’esperar una estona...; encara avui no trobo les paraules per descriure aquest moment únic i irrepetible.Fins hi tot les infermeres i llevadores ploraven d’emoció. Una em va dir: noi és un moment que molts pares voldrien viure i no poden; ets un privilegiat. Crec que va tenir tota la raó, perquè no en tots els hospitals públics ho permeten.

Al cap d’una hora va venir la seva mare i ens vam retrobar fi nalment els 3; un altre moment molt emotiu que tinc sempre a la memòria.

Pare de la Dúnia

5

La veritat és que quan tens un fi ll i sobretot si és el primer, després d’uns dies de ser a casa

encara segueixes buscant el manual d’instruccions que creies que portaria sota el braç.

Mentre passen els dies vas buscant solucions a tot allò que et va sorgint sobre la marxa i

penses que més o menys ho vas fent correctament. Informació dels avis, dels educadors,

del teu sentit comú.... Però què passa?, que a vegades et pots saturar i utilitzar recursos

poc recomanables o no adients. La veritat és que conferències com les que ens va oferir la Sra. Anna Iglesias ajuden a posar

ordre i reconduir certes situacions de la vida quotidiana que a vegades a casa ens costa

trobar-hi solucions. Una sessió molt amena, entenedora i amb propostes i metes fàcilment

assumibles. Idees i recursos senzills, entenedors i sense massa difi cultat. Felicitats.

Cristina Moreno

La xerrada a càrrec de l’Anna Iglesias sobre els límits per nens de 0 – 3 anys va ser molt interessant i molt enriquidora.La idea principal de la xerrada, tal com indica el títol, va ser que els nens necessiten que els adults els hi fi xin uns límits, perquè si no fi ns i tot ells estan desorientats. Límits que no són els mateixos per totes les famílies i que tantes vegades són difícils de fi xar. Qui de nosaltres no s’ha hagut de girar perquè se li escapa el riure després d’una trapelleria i quan et miren amb aquella cara!!!!L’Anna ens va obsequiar amb tota una sèrie d’actituds que cal prendre per resoldre els problemes habituals. Actituds que quan algú les diu en veu alta penses quina raó que té.També ens va posar exemples de coses que no s’han de fer i llavors és quan alguns pares vam dir però si això ho faig jo!!!!!!! Una part interessant també va ser els dubtes / preguntes dels diferents pares ja que en aquell moment és quan veus que tothom té situacions difícils per resoldre, és a dir, que no ets l’únic.En resum que tampoc ho fem tan malament!!!!!!!! Sí que hi ha actituds que hem de canviar perquè així evites confl ictes, però tampoc hi ha una manera universal de fer-ho, ja que cada nen és un món per descobrir.

Eva Pol

6

Era el passat Dijous 17 de Març, cansada de tota la setmana amb unes ganes terribles d’anar a la xerrada, per saber què ens explicarien… si ho fem bé… si no… i per alliberar una mica el cap de tantes cabòries.Aquell petit que no estava gaire fi i l’hora que s’anava tirant al damunt. Vaig sortir al balcó a fer una cigarreta per intentar tranquil·litzar-me i ja m’oblidava de poder-hi anar.Però què coi… jo volia ser-hi… tard però ser-hi… i així va ser… vaig deixar-los els dos a punt d’anar a dormir i si que agafo el cotxe i cap a la Llar a escoltar el que ens explicaria l’Anna.La veritat és que vaig sentir-me prou bé… pensava que ho fèiem més malament. Em vaig sentir millor quan l’Anna va comentar el tema: “que qui mana a casa som els pares”, vam començar bé, estic totalment d’acord amb ella.No puc entendre com a vegades es pot sentir el comentari “mira que amb aquest nen és que no puc, fa el que vol”. Com que fa el que vol? No pot ser veritat. Com uns pares no poden fer creure a un nen de 2 anys? Què passarà doncs quan en tingui 14 o 15?Això no treu que en aquesta edat, els nostres fi lls facin “marranades”, però tu n’has de saber més que ells. Per això “tallar-los-hi el rotllo amb una altra història” fa que la marranada a vegades, també val a dir-ho NO SEMPRE, quedi en no res.Jo abans de tenir en Tareq, tenia clar que una rutina ben feta cada dia rutllaria!! I oi tant, la rutina funciona!! si no tot seria un descontrol, però això no vol dir que no existeixin marranades cada dia!!Tal i com deia el títol de la Xerrada “Això NO”, hem d’aprendre a creure’ns que ho sabem i podem fer. I com? Doncs, fent gestos i dient paraules quan toca i de la manera que toca. No podem renyar i dir “Això No” quan estem pensant “ai pobret”. Se’ns veurà el pèl d’un tros lluny i el primer d’adonar-se’n serà el nostre fi ll.No sé bé com acabar el meu petit escrit, el més important de tot, és que els estimem i eduquem de la millor manera possible, encara que a vegades sense voler no ho fem tal i com hauria de ser!Premiem-los quan ho fan bé, recuperem l’humor després del confl icte, gaudim dels bons moments i mostrem-nos alegres en família i tot serà millor!

Mª Elena Carbonés

La meva opinió sobre la xerrada, és molt bona, crec que van ser consells útils

pel dia a dia, encara que sovint ens costa posar-los en pràctica. Tenim una

idea de com afrontar les diferents situacions que se’ns presenten i de les que

els petits de casa ens posen a prova. També penso que xerrades d’aquest

tipus s’haurien de fer més sovint, fent referència a les diferents etapes de la

vida dels nostres fi lls. Irene Serradesanferm m

7

Elsa Parramon (7 anys)Elsa Parramon (7 anys)

8

Una de les activitats que fem un cop per setmana és la psicomotricitat.

Consisteix en que els infants experimentin amb el seu propi cos a través del moviment i de les

possibilitats que aquest té. Ens ajuda a conèixer el nostre cos, a tenir equilibri, a coordinar diferents

moviments, etc. Treballem amb materials tous (estructures d’escuma, matalassos, peces de roba,

coixins) i durs (tobogan, caixes de plàstic, escales, pont).

Les sessions estan dividides en tres fases:

1. part inicial: abans de començar la sessió, traiem sabates i ens posem els mitjons de psico.

2. part principal: anem a l’aula de psicomotricitat. Després de parlar d’unes normes que s’han de

respectar, els nens i les nenes juguen de manera lliure juntament amb l’educadora de suport (Teresa)

i la seva educadora (Laura).

3. part fi nal: tornada a la calma!!! quan acabem la sessió anem tots/es a l’aula i seguidament traiem

els mitjons de psico i posem les sabates.

...és una estona en què ens ho passem pipa!! mireu, mireu.

Aula Els Cotxes

cotxes

9cotx

10

L’experimentació és tot allò que ens envolta, que sempre és font de curiositat.Gràcies al fet d’explorar, manipular i experimentar amb diferents materials, l’infant fa un munt de descobbriments que li proporcionen sensacions noves.La curiositat és un fet innat en els infants i hem de deixar que el nen/a potenciï aquesta curiositat per tal de poder-la desenvolupar.La manipulació dels materials ajuda als infants a percebre diferents sensacions a través dels sentits.Amb l’experimentació de materials, els nens i nenes estan potenciant la motricitat fi na, els sentits, l’atenció, la memòria i la capacitat de concentració.

Aula Els Titelles

titelles

1111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111titll

12 pilotesTot això va començar el 7 de gener quan realitzaria les meves pràctiques fi ns el 17 de maig: a la Llar

d’Infants. He estat durant 5 mesos a la Classe de les Pilotes, allà he pogut veure com els infants

manipulen i experimenten amb diferents materials com puré de patates, xocolata, soja, macarrons,

arròs... També he pogut veure, al pati, que els infants més grans ajuden als petits a adquirir seguretat

en diferents situacions de perill. També el que m’ha agradat molt és ajudar a caminar als infants més

petits oferint-los confi ança i seguretat.

Una de les activitats que he portat a terme ha estat participar en el Carnestoltes, jo anava a les diferents

aules i deia als infants les diferents consignes pel dia següent. També vaig dirigir dues activitats als

infants de la meva aula, que van ser la realització d’una titella i l’elaboració de plastilina que els infants

van poder manipular i experimentar. Part de la meva participació a l’aula de Les Pilotes ha consistit

en explicar contes, fer titelles, cantar i ensenyar noves cançons i ajudar-los en el control d’esfínters...

Realment penso que és una experiència molt bona gaudir amb tots els infants, des dels 4 mesos fi ns

als 3 anys, ja que tots ells sempre porten un somriure a la cara i, sobretot, et donen molt d’afecte.

Simplement dir-vos moltes gràcies a totes les persones de la llar per acollir-me tan bé i per ensenyar-

me tantes coses. No ho oblidaré mai.

Sílvia PouAula Els Pilotes

pilotes

16

“Enn MMiqquell I EEl MMMistteeri Dell NNinnO Deesaaparreeguutt”,

per Patrícia Sánchez Salas.

Corria i corria, sense parar.

No sabia què era el que l’empaitava; tot estava massa fosc, i gairebé no veia per on

passava.

On era el nino?

Ell era l’únic que el podia ajudar, perquè ell sempre el cuidava i protegia quan estava sol,

com en aquell moment.

Però fins aleshores, el seu nino, un osset inofensiu i tou de color blanc, no havia anat a

rescatar-lo.

Va estirar els braços cap a un costat i cap a l’altre, però res, el nino no hi era.

Aleshores, es va despertar, suant, preocupat, i va mirar al seu costat, dins el llit, però

tampoc hi era.

Com podia ser?

Que potser havia caigut del llit?

Esperant que fos així, en Miquel va treure el cap, vigilant de

no caure a terra, i va estirar el braç, per palpar.

Però no el va trobar.

Allà tampoc hi era.

L’endemà, quan la seva mare el va anar a despertar per

vestir-lo i donar-li l’esmorzar, abans de marxar cap a la llar

d’infants, va fer un ràpid cop d’ull a la seva habitació, buidant

la caixa dels joguets, i registrant els calaixos.

Res.

Tampoc hi era.

Que potser el monstre del somni se l’havia endut?

Com podria rescatar-lo?

Preocupat, va deixar que la seva mare el portés a baix, i després a la llar.

Era el primer dia després de les vacances de Setmana Santa, i tenia ganes de veure els seus

amiguets i la seva professora, tot hi que no va voler jugar ni participar en cantar i pintar.

No deixava de pensar en el seu estimat osset, a on seria, si li havia passat alguna cosa.

Quan per fi va sonar el timbre que anunciava que ja podia marxar a casa, va tenir la

sensació que havien passat moltes hores fins llavors.

-Que no et trobes bé? -Li va preguntar la mare, mirant-lo pel retrovisor, preocupada. Però

en Miquel tampoc va contestar aquest cop. Se sentia trist. El seu millor amic

havia desaparegut, i no sabia on buscar-lo, perquè ja havia registrat la seva

habitació un parell de cops.

17

Aleshores, es va recordar d’un petit detall: no havia mirat sota el llit.

Li feia por endinsar-se en aquell món fosc i fred, però ho havia de fer.

Havia de salvar el seu nino.

Una mica més animat, quan va arribar a casa, i la seva mare el va baixar

del cotxe, va pujar corrent les escales, i va anar a la seva habitació.

Hauria d’equipar-se molt bé.

Es va treure la roba bruta de la llar, i es va ficar un xandall, el casc d’anar

amb bici i protecció als colzes i genolls.

Va anar a la calaixera, i va agafar una petita llanterna, el seu telèfon mòbil

de joguina (per si corria perill, i l’havia de fer servir) i un pal per protegir-se si

intentaven atacar-lo.

Un cop va creure que estava llest i preparat, es va acostar al seu llit, i es va

agenollar al costat, i, fent una última mirada a la seva habitació, va aixecar els

llençols, i s’hi va endinsar per buscar l’osset que tant trobava a faltar.

Tot era molt fosc, i sentia fred a la panxeta.

Va agafar la seva llanterna, i la va engegar, per poder veure quelcom allà sota, però

de poc li va servir: la llum va pampallugar un parell de cops (abans hauria hagut de

comprovar si funcionava), i després es va apagar del tot; i ara, què faria?

Es va dir que no passava res, que el camí no debia ser molt llarg, i que no tardaria en

trobar el seu amic, però tot i així, va tenir dubtes: què passava si realment sí que passava

quelcom, i no acabava trobant l’osset?

Va notar que alguna cosa li estirava el jersei, amunt. Va intentar no fer-ne cas, però

aleshores, va sentir que l’estiraven una altra vegada, i més fort.

Va començar a arrossegar-se més ràpid, intentant no fer cas de les petites estirades de roba,

ni de la por que començava a tenir; havia de ser valent, i aconseguir rescatar al seu amic.

Aleshores, va veure llum davant d’ell, i va saber que allò era la sortida.

El nino, però, havia d’estar en alguna banda, allà baix amb ell.

Va girar cap a un costat, i amb compte, va aconseguir estirar un braç per davant d’ell.

Així seria més fàcil.

Poc a poc, va continuar amb la seva missió, tot i que de moment, havia trobat dos cotxes,

un cavall i el que semblava el remolc d’un dels camions; ho va deixar tot en un cantó, i es

va dir que ja tornaria en una altra ocasió a buscar-ho.

Va tornar a notar que l’estiraven un altre cop, però no en va fer cas; sabia que eren aliats

del monstre, bitxos petits que intentaven fer-lo fracassar.

Havia de demostrar que era fort i valent, que no el detindrien.

Quan estava arribant a l’altra banda, de sobte, uns peus gegants van aparèixer davant

seu, fent que es parés de cop, espantat.

El monstre l’havia trobat, i ara se l’emportaria a ell també, el faria el seu presoner.

18

Va començar a anar cap enrere, però llavors, unes mans es van unir als peus, i van

començar a palpar el terra, buscant-lo.

Ben espantat, va continuar anant cap enrere, quan de sobte, les mans i els peus, van

desaparèixer.

De debò havien marxat?

Estava fora de perill?

No va tenir temps d’esbrinar-ho, perquè de sobte, el van agafar pels peus,

i van començar a estirar-lo.

Cridant mentre intentava “patalejar”, es va adonar que la foscor cada

cop es tornava més clara: estava sortint del món fosc i fred, aquell del que

havia sigut valent, i havia oblidat tenir-li por, per anar a buscar el seu

peluix.

-Què hi fas aquí sota? -Va sentir que li preguntava... la seva mare!,

mentre l’agafava a coll-. Que no veus que et pots fer mal? I quines pintes són aquestes?

-Aleshores, ja no es va poder aguantar més, i es va posar a plorar, desconsolat, fent que la

seva mare es quedés parada.

-El meu nino! -Li va dir, mentre l’abraçava amb força, desfet en llàgrimes-. No trobo el

meu nino! Ha desaparegut! El volia rescatar, però el monstre se l’ha endut! -Aleshores, la

seva mare es va posar a riure (per què reia?), mentre li donava una forta abraçada, i un

càlid petó a la galta.

-Ara entenc perquè estaves tan trist. Per què no ho havies dit abans? El nino és dins la

rentadora, rentant-se. -El va tornar a abraçar, i li va dir, amb to carinyós-: Vols anar a

fer-hi un cop d’ull? -En Miquel va fer que sí amb el cap, incapaç de creure que la seva mare

hagués posat el seu nino a rentar-. Vinga doncs, anem.

El va estar observant una estona com donava voltes dins la rentadora, i quan per fi va

acabar, va obrir la petita porta, i treient-lo ràpidament, el va abraçar amb força, mullant-se

ell també, tot i que no li va importar gens.

Mai es tornaria a separar d’ell.

Mai.

Fi

19

Una cardiopatia congènita és una malformació de l’estructura del cor des del primer moment de la gestació. Segons l’Associació de Cardiopaties Congènites, a Catalunya neixen cada setmana 15 nens amb cardiopaties congènites. Si voleu saber més sobre el tema, us convido a mirar el web de l’Associació www.aacic.org.

Us preguntareu de què va tot això. Doncs, és el que m’hagués anat bé llegir quan en l’ecografi a de les 20 setmanes, la morfològica, van detectar que el cor del meu fi ll no es formava prou bé. Simplement el primer paràgraf d’aquest text, ens hagués ajudat a entendre-ho tot molt millor i més ràpid.

Per tant, si aquesta revista cau a les mans d’algú a qui aquestes quatre ratlles li poden aplanar el camí, ja em dono per satisfeta. Ara bé, més satisfeta em sentiria si ningú mai més necessités aquestes quatre ratlles, ni cap altra similar a aquestes.

Susanna Puig

-

20

A la reunió de l’AMPA del mes d’abril es va plantejar fer una parada a la plaça durant la setmana de Sant Jordi i una altra durant la mateixa diada, perquè el poble d’alguna manera pogués participar en una bona causa. La nostra proposta és crear un racó de lectura pels més petitons a la llar, projecte amb el qual fa temps que estem treballant. Es va proposar fer imants de la llar amb l’emblema que li correspon, el trenet que generació rere generació ha vist créixer els petits amerencs. També vam preparar algunes roses, sens dubte, amb un gran valor simbòlic en aquestes dates, uns blocs de notes amb el nom de la nostra llar perquè tothom hi pogués marcar dates, noms, omplir-los de dibuixos únics dels nostres fi lls…I, fi nalment, unes samarretes com a símbol de la nostra identitat.Per preparar i portar a terme una activitat d’aquest tipus requereix tenir-ne ganes, il·lusió i un bon treball en equip, tres requisits dels quals disposàvem tots els que l’hem fet possible. Les persones de l’AMPA i sobretot totes aquelles persones que van passar per la parada i ens van ajudar fent petites aportacions han fet que valgués la pena dur a terme aquesta activitat. Persones solidàries que s’impliquen amb els projectes que es fan al poble i per al poble, ja que al cap i a la fi els benefi cis són per a TOTS!

Tot va passar un gèlid 22 de gener, un grup de nens i les seves famílies vam decidir anar a passar el dia a la neu, i quin dia vam triar! Ja de bon principi les coses es van posar difícils, l’expedició sortia d’Amer i a les Preses vam haver de parar en una farmàcia, perquè un dels expedicionaris es va marejar, de totes maneres ningú es va fer enrere i l’excursió va continuar. Però passat Olot vam patir un nou contratemps, un dels cotxes de la caravana es va espatllar, i aquest va haver de retornar a casa, però tot i això van ser valents i ho van tornar a provar amb un altre cotxe per retrobar-nos al refugi de Vallter 2000 per dinar. Però ara us explicaré què va passar aquell matí a les famílies que vam poder continuar l’expedició. Després d’aquests importants contratemps vam arribar a dalt de les pistes d’esquí, i la veritat és que el dia era espectacular, no hi havia núvols, el sol brillava, i des de dins el cotxe només s’apreciava una mica de ventet, res gaire espectacular, però va ser baixar del cotxe quan ens vam adonar de la crua realitat, feia MOLT FRED, només estàvem a 12 graus sota zero! Els més petits volien quedar-se al carrer per conèixer aquell material blanc tant maco. Era la primera vegada que podien tocar la neu, però els més grans els

vam recomanar anar corrents cap a la cafeteria per estar una mica més calentets i poder prendre una xocolata desfeta ben reconfortant. La veritat és que de totes les pistes d’esquí bàsicament només vam conèixer aquell establiment perquè a fora no els vam deixar estar gaire estona!Després de descobrir què és el fred real vam anar a dinar al refugi. Nosaltres esperàvem que estigués molt calentet, però la veritat és que feia fresqueta, però no va anar a més, ja que els pares van anar a buscar llenya per animar les fl ames del foc i vam estar molt bé. Després de dinar vam poder jugar un parell de partides de futbolí.Finalment, quan ja s’estava fent tard, vam fer una sessió de fotos per demostrar que realment havíem anat a la neu, i aquí teniu la prova on es veuen tots els expedicionaris (Arnau, Joel, Jofre, Pol i Pere), i les seves famílies. No sé si aquell dia els nens van conèixer què era la neu, però el que sí que ens va quedar molt clar és que en el nostre país pot arribar a fer-hi molt fred!

Erica Rodríguez Pellissa

21

22

23

un caarrrrrrrrriiiillllleeeeeettttt pppppeeerrrr mmmmmmmmeeeeeennnnnnnjjjjjjaaaaaaarrr-se’l...

Durant les vacances o aprofi tant que els dies són més llargs, podem compartir una estona amb els nostres fi lls/es fent aquesta recepta. Pot servir com unes postres, per berenar, per celebrar una festa d’aniversari... o simplement per passar unes hores a la cuina amb un davantal i divertir-se!

Ingredients:2 pa de pessic rectangulars (la màquina i vagó del tren)10 galetes rodones (les rodes) amb una cara de xocolataPa d’àngel pla2 galetes - tipus neula (les xemeneies)Lacasitos i xuxes vàriesPasta de sucre glacejat (sucre glacejat + aigua)

Preparació:1; Per fer la locomotora necessitarem tallar un tros d’un dels pans de pessic i enganxar-lo a sobre del tros restant amb la pasta del sucre gla-cejat. I ja tenim la cabina del maquinista!

2; Per fer el vagó, caldrà tallar un tros de l’altre pa de pessic i buidar-lo

3; Per fer les rodes, enganxarem ca-ramels al mig de les galetes rodones amb una gota de pasta de sucre gla-cejat. Posar la locomotora i el vagó sobre unes falques (tallades dels trossos de pa de pessic que han quedat). Enganxar les rodes a cada costat i deixar que s’assequi tot el conjunt.

4; Enganxar el pa d’àngel a cada costat i a sobre de la cabina amb l’ajuda de la pasta del sucre glacejat. Per fer les xemeneies, farem un forat a la màquina i posarem les galetes – tipus neula.Ho decorarem tot enganxant lacasitos amb la pasta de sucre i omplirem el vagó de xuxes.

Recepta extreta del llibre Cocina con los niños de Bernadette Theulet-Luzié Ed. Círculo de Lectores.

Un carrilet més senzill, el podeu fer també amb pa de motlle.

Noemí Casadellà

Altres idees increïbles a:

http://www.funkylunch.com/gallery.htm

24

AvionsPrimer un adult retalla les ales i la cua de l’avió en una cartolina i desmunta la peça metàl·lica de les pinces. A continuació s’enganxen les peces com a la fotografi a i fi nalment quan la cola estigui seca es pinta l’avió amb les pintures.

Formes amb sorpresaAquí us mostrem alguns exemples del que es pot fer amb una pinça de la roba. Amb cartolina retallar una imatge que es pugui dividir en dues parts i la imatge que es vol que estigui amagada. Es decoren i s’enganxen a la pinça com es mostra en les imatges. Pot ser útil per explicar contes o fer titelles,...

25

26Pintura decorativa

Les Planes d’HostolesTel 629 864 176

Construccions i

Rehabilitacions Madeo, s.l.

Urb. Puig d’Aspre, 8

17165 La Cellera de Ter

Tel. 972 420 476

rmadeo@hotmail.com

Avda. de la Selva, 59 - 17170 Amer (Girona) - Tel. 629 388 013

Av. de la Selva, 92 • 17170 AMER (Girona)Alain Granados: 649 239 489Eddy Granados: 659 958 413

17170 Amer (Girona)Tel. 630 90 40 25 • Av. La Selva, núm. 10

natalia@psicoamer.e.telefonica.net

Natàlia Llach i CatalàPsicòloga terapeuta.

Especialista en tècniques de relaxació i autocontrol.Col·legiada núm. 15.858

La Granja

Pl. de la Vila, 8 17170 Amer - Tel. 616 305 612

gelateria - cafeteria

c/ de Can Planes, s/n • 17160 ANGLÈS (Girona) • Tel. 972 42 01 07 (6 línies) • Fax 972 42 22 67

A/e: info@impremtapages.com

www.impremtapages.com