3

PETITS CONSELLS NADALENCS

1. Alternativa a l’arbre d’usar i llençar, adquirir una espècie mediterràniacom l’arboç, el marfull o l’alzina. Podran ésser transplantades a un boscproper sense cap problema.2. Si opteu per un arbre de Nadal, que sigui l’única espècie autòctona(Abies Alba). Si no sobreviu porteu-lo a la deixalleria per fer compost.3. El grèvol o el vesc que fem servir per guarnir les cases són l’alimenthivernal de nombrosos ocells i petits mamífers. En el cas del grèvol, aCatalunya és una espècie protegida, assegureu-vos que procedeix deviver.4. És millor no utilitzar molsa, donat que té funcions molt importantsper al bosc. Alternatives: serradures, suro, branques petites,...5. Eviteu regalar animals de companyia, per tenir un animal cal un grancompromís.

ÍNDEX

1. La prevenció de residus i el consum responsable 3

2. Els actors de la prevenció 4

3. Principals impactes ambientals dels residus 5

4. Alguns criteris i eines a l’hora d’anar a comprar 6

Etiquetes i símbols 7

Millor si és a granel 8

On vas sense cabàs? Aturem l’ús de la bossa de plàstic 9

Els envasos reciclables 10

No t’equivoquis d’envàs 11

El paper i el material d’oficina 12

La reparació i la reutilització dels materials 14

L’intercanvi i la prevenció de residus 15

Propostes senzilles per reduir la perillositat dels residus 16

Quins són els drets dels consumidors? 18

Qüestions per a la reflexió. Població 19

5. Xarxa deComerços Respectuosos amb el medi ambient

de St. Pere, Sta. Caterina i la Ribera 20

Llista de comerços respectuosos amb el medi ambient de

St. Pere, Sta. Caterina i la Ribera 21

1. LA PREVENCIÓ DE RESIDUS I EL CONSUMRESPONSABLE AL NADALL’època de Nadal és una època de gran consum: joguines, regals,energia, aliments... són utilitzats en grans quantitats i, massa vegades,sense tenir en compte els impactes que aquest augment ocasiona.Per aquesta raó hem volgut donar a conèixer la “Guia de BonesPràctiques” en aquestes dates, per recordar-nos que un ConsumResponsable és possible i necessari.

L’objectiu de la guia és acostar a tothom la realitat de la prevencióde residus, el fet que el millor residu és aquell que no es produeix.Vol ser un recull d’idees i consells que ajudin a consumidors icomerciants a fer una oferta i demanda que tingui en compte el mediambient i que faciliti l’adopció de nous hàbits de consum méssostenibles.

Només fent-nos nostra l’aposta per la prevenció aconseguirem reduirel consum de materials, aigua i energia, i fer el millor ús dels recursosde què disposem. Cal, doncs, entendre la prevenció com una estratègiaprioritària i portar endavant diferents actuacions que la potenciïnde forma efectiva, sobretot a la temporada nadalenca quan generemuna gran quantitat de residus facilment evitables.

45

1. Malbaratament dels recursos naturals i de les matèries primeres. Lafabricació de qualsevol objecte comporta consum d’energia, d'aigua i dematèries primeres. Si l’ús d’aquest objecte és breu o prescindible, estemmalbaratant els recursos destinats a la seva fabricació.

2. Contaminació de l’entorn. Així mateix, en els processos de fabricaciósovint es fan servir productes que poden deteriorar la qualitat de l’aire,de l’aigua i/o del sòl.

3. Es generen problemes ambientals associats amb la deposició en abocadors:- emissions de metà que poden contribuir al canvi climàtic (especialmentsi no hi ha sistemes de captació de biogàs);

- pot produir-se contaminació dels aqüífers per lixiviats (líquids alliberatspels residus);

- degradació paisatgística;- major risc d’incendis locals;- poden ocasionar problemes de sorolls i males olors.

4. Problemes ambientals associats amb la incineració:- poden produir-se, en major o menor mesura, emissions atmosfèriques

de diòxid de sulfur, diòxid de nitrogen, clorhídric, dioxines, metallspesants i partícules;

- emissió de gasos d’efecte hivernacle: diòxid de carboni i òxid de nitrogen;- generació de cendres que representen un 30% del volum dels residus

incinerats. Aquestes cendres han de ser dipositades en un o altre tipusd'abocador depenent de les seves característiques;

- representa un elevat cost econòmic.

5. Problemes ambientals associats amb el reciclatge:- requereix consum d’aigua, d'energia i de matèries primeres per recuperar

béns i productes que sovint han tingut una vida útil molt breu (un solús);

- la gran diversitat de plàstics dificulta molt el seu reciclatge (hi hamaterials mixtos de difícil reciclatge);

- pèrdua de qualitat en els materials recuperats (excepte amb la matèriaorgànica, que es transforma en compost, i el vidre);

- requereix de la recollida selectiva dels residus, transport, transformaciói entrada del nou producte al mercat.

2. ELS ACTORS DE LA PREVENCIÓ

Posar fre a la producció innecessària de residus ha esdevingut unrepte important que necessita la reflexió, el convenciment i elcompromís conjunt de ciutadans, comerços, productors iadministracions a través del que anomenem LA RESPONSABILITATCOMPARTIDA.

Les accions de cada persona contenen un gran potencial de canvi,tant pel que fa al medi ambient com a la societat en què vivim. Lesaccions quotidianes transformen el medi (la nostra compra diària, elconsum d’envasos, l’ús que fem del cotxe, el consum d’aigua i energia,etc.), i és a les nostres mans exercir un consum responsable queminimitzi l’impacte de les nostres activitats.

Però no només és cosa nostra:

ELS FABRICANTS han de posar al mercatproductes duradors (no d’un sol ús), dissenyatsper ser reutilitzats i, a la fi de la seva vidaútil, reciclats.

ELS COMERCIANTS han de posar a l’abast delconsumidor productes respectuosos ambl’entorn i que contribueixin a reduir els residus.

LES ADMINISTRACIONS públiques han devetllar perquè els ciutadans puguin consumirsense malmetre el medi ambient.

ELS CIUTADANS, amb les nostres actituds idecisions, podem incidir perquè fabricants,comerciants i administracions públiquesgaranteixin una gestió respectuosa amb elmedi, basada en la reducció i la recuperacióde materials i no en l’abocament o laincineració.

3. PRINCIPALS IMPACTES AMBIENTALS DELS RESIDUS

6 7

4.ALGUNS CRITERIS I EINESA L’HORA D’ANAR A COMPRAR

És adequat el producte que comprem per a la funció quevolem que faci?Com afecta a la salut, a les comunitats i a l’entorn el fetde produir-lo?I transportar-lo? I consumir-lo? I esdevenir un residu?D’on vénen els productes que comprem?En qu i ne s cond i c i on s l abo ra l s e s p r odue i xen ?Com ens en podem desfer quan ja no siguin útils?Què vol dir el que està escrit a l’etiqueta? Què no ensdiu?

Aquestes són algunes de les preguntes que ens podenajudar a mi l lorar e ls nostres hàbits de compra.

Consum ResponsableÉs possible proposar-se que el nostreconsum no posi enperill el benestard’altres persones ocomunitats. Ésnecessària unainformació continuadaper ser crítics. Calajudar en aquellesiniciatives que volendonar a conèixer elsproblemessocioambientalsderivats de la nostraactivitat quotidiana.

Comerç justAquest té una llargatradició en algunspaïsos. A mésd’artesania i cafès, espot adquirir unaàmplia gamma deproductes alimentaris(sucre, galetes,xocolata,espècies,etc.).Actualment s’estanobrint mercat en altresestabliments. Lesbotigues que tenenaquests productess’identifiquen com dela Xarxa de ConsumSolidari.

Agricultura ecològicaNo utilitza pesticidesni fertilitzants químicsagressius, disminuintels problemes detoxicitat. Aplica elprincipi de prevenciódavant de possiblesefectes sobre la saluthumana. A més, esfrena la progressivapèrdua d’espèciesautòctones iadaptades al nostreentorn sensenecessitat deplaguicides,transgènics,hormones, etc.

ETIQUETES I SÍMBOLSFixa’t en aquest símbols:

E t i q u e t a e c o l ò g i c aeuropea.S ’ a t o r g a e n l ’ à m b i t d e l aComunitat Europea a productesque demos t r i n que e l seud i s s e n y , p r o d u c c i ó ,comerc ia l i tzac ió i u t i l i tzac ióredueixen els seus impactessobre el medi ambient en tot elseu cicle de vida.

Distintiu de garantia dequa l i ta t amb ien ta l . E lDepa r tamen t de Te r r i t o r i iSostenibilitat l’atorga a productesi serveis que garanteixin alsusuar is o consumidors unap r o p i e t a t o c a r a c t e r í s t i c aambiental per tal d’afavorir lar e d u c c i ó d e l s r e s i d u s , l arecuperació dels subproductes il ’ e s t a l v i d e r e c u r s o s ,especialment d’energia i aigua.

C e r t i f i c a t d e g e s t i ósos ten ib le FSC. Sege l latorgat pel Forest StewardshipCouncil, que garanteix que lafus ta és ex t re ta de f o rmaa d e c u a d a a m b i e n t a l m e n t ,s o c i a l m e n t b e n e f i c i o s a ieconòmicament viable.

Global Organic Text i leStandard.Certifica que els teixitssón naturals o provenen de cultiusorgànics i que compleix amb requisitsambientals en tot el procés deproducció (filatura, teixit, rentat, tenyit,embalatge).

Només són “ecològics” els productes acreditats amb etiquetes?Un producte “ecològic” és el que en tot el seu procés de fabricació,d’utilització i desús minimitza els impactes que pugui produir en la saluti en el medi. En aquest sentit, el disseny del producte ha de preveureen quin tipus de residu es convertirà i com caldrà tractar-lo.En molts casos, és el sentit comú el que ens pot ajudar a discernir quanun producte és respectuós amb l’entorn i quan no. Un exemple deproducte que es pot considerar ecològic és la fusta d’origen local notractada amb productes químics. Els envasos retornables i els productesa granel, per exemple, no porten etiquetes i són també alternativesmolt ecològiques.

CCPAE. L’agricultura ecològicaestà regulada a la Unió Europea.A Catalunya és el Consell Catalàde la Producció Agrària Ecològicaqu i ce r t i f i ca e l s p roduc tesecològics tant d’origen animalcom vegetal.

Distintiu del sistema der e t o r n . A q u e s t s í m b o lidentificatiu és el que han de durels envasos per al sistema dedipòsit i retorn que marca la Lleid’envasos i residus d’envasos.

L’Àngel Blau. Dist int iu dequal i ta t ambienta l a torgat aA lemanya per des tacar e lsproductes respectuosos amb elmedi ambient.

Dis t i n t i u de l a Xa rxaCatalana de ComerçosRespectuosos amb el MediAmbient. Les botigues queformen part de la Xarxa Catalanade Comerços Respectuosos ambel Medi Ambient tenen aquestdistintiu com a comerços queg a r a n t e i x e n e l d r e t d e l sconsumidors de comprar d’unamanera responsable.

Xarxa de consum solidari.Distint iu de les botigues qued is t r i bue i xen p roduc tes decomerç just.

8 9

Mercat de Pagès a Ciutat Vella

Venda de productes ecològics i de proximitat de la mà de petitsproductors i productores locals.

Tots els tercers dissabtes del mes a la Pl. de Sant Agustí Vell de10:00 a 14:30h.

MILLOR SI ÉS A GRANEL

A les botigues i comerços de Ciutat Vella podem trobarproductes a granel: fruites i verdures, embotits, formatges,pastes, llegums, etc. Demanem-los i no deixem que ensels emboliquin innecessàriament.

Alguns supermercats prefereixen oferir-nos els productesper unitats petites i embolicats excessivament tot i que,sovint, també els tenen sense embolicar.

Optem per productes a granel i no deixem que ens hiposin safates de plàstic o paper d’alumini. A més, tinguemen compte també aquells productes que són de cultiuecològic i de la terra, potenciant el menor impacte almedi ocasionat per la seva producció i distribució.

QUÈ PODEM FER?

Optem per l’oferta de productes agranel, sense envasos innecessaris.

Sempre que sigui possible, posem elsproductes directament al cistell.

Fem servir carmanyoles o envasosreutilitzables com pots de vidre percomprar la carn, el peix, els llegums,etc.

La bossa de plàstic és un producte emblemàtic de la culturad’un sol ús, omnipresent a la nostra societat.

Tot i que al nostre país, arran del debat generat per lacampanya Catalunya lliure de bosses, el consum de bossesd’un sol ús s’ha reduït als darrers anys, encara se’n fa un úsexcessiu i sovint innecessari d’aquest envàs.

Actualment es calcula que a Catalunya encara es consumeixen22.5 milions de bosses a la setmana, és a dir 405 bosses deplàstic anuals per llar, o 156 bosses per habitant. Segon dadesde l'Agència de Residus de Catalunya trobem que les granscadenes i supermercats han reduït el seu consum (la majorpart d'ells les cobren) però en canvi, el comerç petit i deproximitat (que les distribueix gratuïtament) ha augmentatel consum en un 7.8%, passant a ser l'origen del 90.6% de lesbosses de plàstic amb nanses d’un sol ús que es distribueixenal nostre país.

La situació actual mostra que si volem avançar en una reduccióefectiva de les bosses d'un sol ús cal anar més enllà delsacords voluntaris amb els establiments tal i com proposa lacampanya Catalunya lliure de bosses i la celebració del 3 dejuliol, Dia Internacional lliure de bosses.

Més informació:www.residusiconsum.orgwww.plasticbagfreeday.org

ON VAS SENSE CABÀS? ATUREM L’ÚS DE BOSSESDE PLÀSTIC

10 11

ELS ENVASOS RECICLABLES

Reciclar és transformar un objecte, a través d’un procésindustr ial, en un nou producte per a un nou ús.

Alguns productes no els trobem ni a granel ni en envasosreutil itzables. Aleshores, què podem fer? Comprarproductes en envasos reciclables i/o amb materials demenor impacte ambiental (com el cartró, que és reciclablei biodegradable).

A més, hem de portar-los als contenidors corresponents(groc pels envasos lleugers, verd pels envasos de vidre iblau pels envasos de paper i cartró) per fer la recollidaselectiva i poder reciclar-los.

No tots els envasos reciclables són iguals:

N’hi ha que serveixen per tornar a fer un nou productesense disminuir la qualitat del material. És el cas delvidre: podem fer un recipient de vidre reciclat per conteniraliments.

Altres materials, en reciclar-se, perden la qualitat, inomés podrem fer un producte diferent i de menys qualitat.És el cas del envasos de plàstic: obtenim un plàstic demenor qualitat.

Els envasos fets amb més d’un material són molt difícilsi costosos de reciclar. És el cas dels brics, les bossesmixtes (plàstic, alumini i paper), etc.

NO T’EQUIVOQUIS D’ENVÀS

Actualment els residus d’envasos (paper i cartró, vidre,plàstic, metall i mixtes) suposen la segona fracció en pesde la composició dels residus municipals, amb el 25% deltotal dels residus produïts, per darrera del 36% querepresenta la fracció orgànica. Font: FPRC, 2009.

Els envasos reutilitzables. Reutilitzar és tornar a ferservir tot allò que pot complir la mateixa funció o unaaltra. D’aquesta manera, podem evitar molts residusinnecessaris.

Una ampolla de vidre retornable permet estalviar fins a40 brics o 40 ampolles de plàstic d’un litre.

QUÈ PODEM FER?

A les botigues, bodegues, bars i restaurants demanemsempre begudes en envasos retornables.

SABIES QUE...fer servir una ampolla de vidre retornablepermet estalviar l’energia necessària per fer funcionar unordinador portàtil durant 10 hores o un de sobretauladurant 5 hores.

12 13

EL PAPER I EL MATERIAL D’OFICINA

S’anomena PAPER RECICLAT el que es fabrica a partir depaper vell recollit selectivament.

Fins fa poc s’ha mantingut la confosa definició de paperecològic -encara que no fos reciclat!- per al que ésblanquejat sense utilitzar clor elemental (substància quecausa greus impactes al medi ambient i la salut).Actualment la Generalitat de Catalunya atorga només eldistintiu de qualitat ambiental de paper reciclat iblanquejat sense clor quan es compleixen rigorosamentaquests requisits.

Si bé fa temps el paper reciclat era difícil de trobar i méscar que el paper de pasta verge, aquesta situació hacanviat. Actualment, ja hi ha al mercat una gran oferta.

Utilitzem paper reciclat i lliure de clor

QUÈ PODEM FER?

Reduïm el consum innecessari de paper.Util itzem paper reciclat i totalment ll iure de clor.Escrivim, imprimim o fotocopiem per les dues cares.Evitem la publicitat o els catàlegs que no necessitem.Evitem l’ús de mocadors i tovallons de paper i, en general,de tos els productes d’un sol ús.Un cop utilitzat, portem el paper al contenidor blau depaper. Se’n farà paper reciclat.

La problemàtica ambientalassociada a aquest tipus dep r o d u c t e s ( b o l í g r a f s ,retoladors, arxivadors, coles,adhesius, etc.) fa referència altipus de material emprat en lafabricació, la perillositat, lageneració de residus associadao l a s e v a c a p a c i t a t d ereutilització.

El material d’oficina

En els darrers temps, elsresidus d’aparells electrònicshan augmentat mol t . E l simpac te s que p rovoquenaquests aparel ls són moltd iversos però, en termesgenerals, la seva incidència esd e u s o b r e t o t a l ’ ú s d edeterminats components nociusen la seva fabricació, així coma l’elevat consum d’energia al’hora de fabricar-los.

Els aparells electrònics

QUÈ PODEM FER?

C o m p r e m m a t e r i a ld’oficina poc agressiu pera l’entorn:

- Correctors d’escripturai coles sense dissolventstòxics.- Retoladors, marcadorsi bolígrafs recarregablesi sense dissolvents tòxics- Marcadors fosforescentsde fusta

Adquir im e l mater ia lf ung ib le to t ev i t an tl’excés d’embolcalls (agranel, en formats granss e n s e b l í s t e r s n iembolcalls, etc.)

U t i l i t z e m t ò n e r s icartutxos recarregablesper a les impressores ifotocopiadores.

O p t e m p e r a p a r e l l selectrònics amb funcióecològica.

Ampliem al màxim lesp r e s t a c i o n s d e l so rd inador s abans decomprar-ne un de nou(memòries, dispositiusexterns, etc.).

Portem a la deixalleriaels aparells quan ja no espuguin aprofitar.

14 15

Els valors de l’intercanvi.

Intercanviar és una forma d’establir relacions amb altres personesi fer amics.

Intercanviar és participar d’un comerç sostenible.

Intercanviar ens ajuda a dur a terme un consum responsable.

Intercanviar és també educar els nostres infants en el consumresponsable i en la cura de les seves joguines

LA REPARACIÓ I LA REUTILITZACIÓ DELS PRODUCTES

A l’hora de comprar hem d’optar perproductes que ens o fere ix in laposs ib i l i tat de reut i l i tzar - los orecarregar-los i, abans, considerar lapossibilitat de reparar els que se’nshan fet malbé. Molts productes queutilitzem a casa es poden comprarrecarregables, com per exemple pilesi bater ies, tòners d’ impressora,bolígrafs i portamines, etc.

Hem de practicar totes les "R" i la seva jerarquia donant laimportància pertinent a la reparació i la reutilització.

- Reduir- Reparar- Reutilitzar- Reciclar

Sovint llencem a la brossa productes que podem aprofitar peraltres finalitats o que poden ser reutilitzats per altres persones.Les fires i mercats de 2a mà són una bona oportunitat perallargar la vida útil d’aquests productes.

A la següent adreça electrònica podreu trobar tallers dereparació on donar una segona oportunitat als vostreselectrodomèstics, mobles,...www.millorquenou.cat

D’altra banda, la reutilització i el reciclatge dels materialseviten la generació de residus en convertir-los en matèriespr imeres que se rve ixen per c rear nous p roductes .

L’INTERCANVI I LA PREVENCIÓ DE RESIDUS

MERCATS D’INTERCANVI. Espai cívic on es poden intercanviar objectesque ja no ens són necessaris però que, abans de llençar-los, els oferimper si poden ser útils a algú altre. Del que es tracta és d’intercanviarbéns, productes de consum o fins i tot serveis personals sense requerirdiners per fer efectiu l’intercanvi.

També podeu visitar la web de mercats i xarxes d’intercanvi de

Catalunya:

www.intercanvis.net

16 17

PROPOSTES SENZILLES PER REDUIRL A PERILLOSITAT DELS RESIDUS

Hi ha una part petita de la brossa que conté elementsmolt perjudicials per al medi ambient i la salut de lespersones. Estem parlant de les piles, els insecticides, lespintures, els dissolvents, els productes de neteja, elsaerosols, les coles, etc.

En alguns casos podem substituir-los per productes menysperjudicials; altres vegades només en podrem racionalitzarel consum.

QUÈ PODEM FER?

Fem-los servir amb mesura.

Mirem bé l’etiqueta abansd ’ o p t a r p e r a q u e s t sproductes.

Comprem productes que noportin substàncies nocives.Els remeis casolans podenser una bona alternativa.

Po r tem e l s r e s i du s deproductes problemàtics a ladeixalleria per tal que est r a c t i n d ’ u n a m a n e r aadequada.

Cal que el tractament delsresidus sigui més sostenible.La indústria i l’administracióh a n d e c e r c a r a l t r e stractaments més innocus imenys perjudicials per a lasalut i el medi.

REMEIS CASOLANS

Neteja l lar: vinagre perfregar e l parquet i lesrajoles de gres, un raig a lagalleda. El bicarbonat ésmolt útil per a blanquejarsanitar is, marbres, etc.De sembus sado r s : a i guab u l l i n t , b i c a r b o n a t ovinagre.Neteja mobles: 1 part dell imona i 2 d’oli d’olivaLlevataques: dissolventsd’alcohol o acetona i sensedissolvents clorats. El millorés fregar la taca amb sabó.P l a g u i c i d e s : p l a n t e saromàtiques per a arnes,mosques i mosquits. Sabódiluït amb aigua per a pugó.Aerosols: polvoritzadors,brotxes, pinzells, barres otubs.Mercuri: aparell sense pileso amb piles recarregables.

Aquests productes han de portar els símbols o pictogramesde riscos que indiquen que són perillosos i poden resultarperillosos, nocius o problemàtics pel medi ambient:

És important que lescoses estiguin netes idesinfectades, però nop e r a i x ò h e md’utilitzar productesque contaminen e lmedi ambient.

(Xn) Nociu. Perjudicial per a la salut.(Xi) Irritant. Provoca la irritació de la pell i lesmucoses.(E) Explosiu. Té una combustió ràpida i perillosa.

(T) Tòxic, (T+) Molt tòxic. Pot ocasionar la mort sis’introdueix en l’organisme.

Sensibilitzant.Pot provocar reacciód’hipersensibilitat percontacte o perinhalació.

(C) Corrosiu.Destrueix elsteixits vius oaltres materials.

(F) Fàcilment inflamable(F+) Extremadament inflamablePot inflamar-se amb la presència d’una font de calor.

(N) Perillós per al medi ambient.Molt tòxic per a la fauna, els organismesaquàtics i la capa d’ozó.

(O) Comburent.Accelera la combustió.

19

8. Sabeu que, malgrat que se separin, alguns envasos acaben enabocadors o incineradores perquè no estan dissenyats per a serreciclats?

4. Demaneu als botiguers que us proporcionin la compra amb elmínim embalatge possible que asseguri la qualitat del producte?

3. Doneu prioritat als productes a granel amb el mínimembolcall possible?

9. Accepteu les bosses de plàstic quan aneu a comprar?

5. Quan aneu a comprar, valoreu l’impacte ambiental dels materialsabans de comprar-los?

6. Doneu prioritat a la compra de productes en envasosretornables i reutilitzables?

1. Us heu preguntat mai la quantitat de residus que genereuen un any?

2. Procureu disminuir la quantitat de residus que produïu?

12. Creieu que els productes de neteja agressius netegenmillor?

Sí / No

Sí / No

Sí / No

Sí / No

Sí / No

Sí / No

Sí / No

Sí / No

Sí / No

Sí / No

Sí / No

7. Heu pensat mai com afecten al medi ambient les bosses ialtres embolcalls que agafeu en anar a comprar?

10. Heu valorat la possibilitat de reduir o suprimir l’ús de labossa de plàstic?

Sí / No

11. Quan aneu a comprar, opteu per la compra de productesde proximitat i/o certificació ecològica?

18

QÜESTIONS PER A LA REFLEXIÓ. POBLACIÓQUINS SÓN ELS DRETS DELS CONSUMIDORS?

Cada vegada que comprem un producte tenim uns dretsgarantits per la llei i els poders públics que cal conèixer.

Dret a ser ben informats i a rebre la informació en lanostra llengua.

Dret a la protecció dels nostres interessos econòmics ia rebre les indemnitzacions corresponents pels danys iperjudicis que puguem patir.

Dret a rebre formació per aprendre a consumirresponsablement.

Dret a la salut i a la seguretat, a gaudir d’un mediamb ient sa i a manten i r l a qua l i t a t de v ida .

Dret a participar de les decisions que ens afecten coma consumidors mitjançant les associacions de consumidors.

Qui vetlla per nosaltres com a consumidors ?

L’Ajuntament

La Diputació de Barcelona

L’Agència Catalana de Consum

Els consells comarcals

Les associacions de consumidors

20

Des de la Fundació per a la Prevenció de Residus portem anyspotenciant la Xarxa Catalana de Comerços Respectuosos ambel Medi Ambient. Aquesta Xarxa és una eina que aglutina icoordina diferents Xarxes creades arreu de Catalunya ambcriteris de prevenció de residus i respecte pel medi ambient.

Aquest any hem volgut acostar-nos a Ciutat Vella per conèixeri potenciar totes aquelles iniciatives comercials que tenen encompte el medi ambient en la seva activitat.

El resultat és aquesta guia que, dirigida a consumidors icomerciants i plena de consells per fer un consum responsableamb el medi ambient, vol informar també sobre aquells comerçosque hem pogut conèixer en les nostres visites al barri de St.Pere, Sta. Caterina i la Ribera i que faciliten una comprasostenible.

www.residusiconsum.org21

Al barri de St. Pere, Sta. Caterina i la Ribera trobem diferentscomerços on podrem comprar seguint els criteris de consumresponsable exposats al llarg de la guia: productes ecològics,de proximitat, a granel, amb envasos retornables, etc.

Tingueu en compte les ecoetiquetes i els pictogrames que ushem mostrat en aquestes pàgines a l’hora d’escollir els productes.

A les pàgines següents esmentem els comerços on hem pogutobservar una oferta més sostenible.

5. XARXA DE COMERÇOS RESPECTUOSOS AMB ELMEDI AMBIENT A ST. PERE, STA. CATERINA I LA RIBERA

LLISTA DE COMERÇOS REPECTUOSOS AMB ELMEDI AMBIENT DE ST. PERE, STA. CATERINA I LA RIBERA

EVIT

EMES

COLL

IM

ALIMENTACIÓ

BE ORGANICC/ Corders, 9

BARCELONA-REYKJAVIK BORNC/ Princesa, 16

ESPAI VERDC/ Princesa, 31

CASA GISPERTC/ Sombrerers, 23

LA HAMACAPl. Sant Agustí Vell, 15

XARXA DE CONSUM SOLIDARIPl. Sant Agustí Vell, 15

CASA PERRISPl. Comercial, 2

VERITASVia Laietana, 28

MERCAT DE SANTA CATERINAAv. Francesc Cambó, 16

JAIME JUAN RENOBELL SOLERPg. Picasso, 34

22

RENÉ + QUE ELECTRODOMÈSTICSPg. Lluís Companys, 13

BAOBAB COMPANYC/ Allada Vermell, 14

ALTRES

23

COSMÈTICA

TALLER AMAPOLAC/ Bòria, 20

HENNA MORENAC/ Esparteria, 12

KIPHY SABONSC/ Metges, 16

COSMÈTICA ELNAC/ St. Pere Més Baix, 14

DIETÈTICA

MANANTIAL DE SALUDC/ Mercaders, 7

HERBOLARIC/ Flassaders, 14