ncb/jp
TRANSCRIPT
LA TASCA DEL DOCENT,ESSENCIAL EN EL PROCÉS D'APRENENTATGE
Nina CarbonellJordi Pedret
LA
TA
SC
A D
EL
DO
CE
NT
,E
SS
EN
CIA
L E
N E
L P
RO
CÉ
S D
'AP
RE
NE
NT
AT
GE
1. El rol del docent
2. La motivació com a tasca prioritària
3. Autoritat flexible, responsabilitat
4. El compromís amb la innovació
5. Disseny de les activitats i l'avaluació
6. Referent socialitzador o integrador
LA
TA
SC
A D
EL
DO
CE
NT
,E
SS
EN
CIA
L E
N E
L P
RO
CÉ
S D
'AP
RE
NE
NT
AT
GE
Transmissor:El docent és posseïdor del coneixement i la seva tasca consisteix a transmetre aquest coneixement a uns alumnes dels quals es pressuposa que no en tenen.
1. EL ROL DEL DOCENT
Ni mediador, ni transmissor: facilitador
Facilitador:“els estudiants desenvolupen un procés autosuficient d’estudi de forma relativament independent del docent, tenen suficients competències per a autodirigir el seu procés d’aprenentatge i motivacions intrínseques per aprendre” (Badia, 2005: 48)
LA
TA
SC
A D
EL
DO
CE
NT
,E
SS
EN
CIA
L E
N E
L P
RO
CÉ
S D
'AP
RE
NE
NT
AT
GE
Mediador:
El docent no és ni un transmissor omniscient ni un simple facilitador qusi invisible. Sinó que ocupa una posició de frontissa i ha de modular el seu grau e visibilitat.
És frontissa “entre els continguts i els estudiants, que ha d’exercir amb la finalitat que els seus estudiants construeixin coneixement sobre models, pautes i eines” (Badia, 2005: 70).
I ha de modular el seu grau de visibilitat o protagonisme; cal que “el docent, progressivament, vagi retirant les ajudes educatives que posa a disposició de l’estudiant i que aquest, al mateix temps, va adquirint un protagonisme” (Badia, 2005: 73).
1. EL ROL DEL DOCENT
Les dues visions contraposades anteriors es veuen superades per una visió de síntesi:
LA
TA
SC
A D
EL
DO
CE
NT
,E
SS
EN
CIA
L E
N E
L P
RO
CÉ
S D
'AP
RE
NE
NT
AT
GE
Un decàleg de pràctiques és necessari.Però cal una anàlisi factorial continuada
Decàleg
1) Sigues un exemple personal amb la teva pròpia conducta.2) Crea una atmosfera agradable i relaxada a l’aula.3) Presenta la tasca adequadament.4) Desenvolupa una bona relació amb els aprenents.5) Incrementa la confiança lingüística de l’aprenent.6) Fes la classe interessant.7) Promou l’autonomia de l’aprenent.8) Personalitza el procés d’aprenentatge.9) Incrementa l’orientació cap a objectius dels aprenents.10) Familiaritza els aprenents amb la cultura de la llengua que aprenen.”
(Dörnyei i Csizér, 1998; citat a: Serrat, 2005: 19)
Aquest decàleg no és tancat i cal tenir consideracions especials per a casos com els adolescents i els nouvinguts.
2. LA MOTIVACIÓ
LA
TA
SC
A D
EL
DO
CE
NT
,E
SS
EN
CIA
L E
N E
L P
RO
CÉ
S D
'AP
RE
NE
NT
AT
GE
Anàlisi
• Quant a la dimensió factorial és imprescindible considerar els múltiples factors que poden portar un alumne a l'aula: l'interès per la llengua i la cultura en si, les perspectives laborals, perdre la por a aprenentatge de llengües, adaptació social, noves amistats, futurs estudis. (Bernadó, 2009: 79).
• Quant a la necessitat de continuïtat s'ha de remarcar que l'anàlisi de les motivacions no pot ser una foto fixa, sinó que té un caràcter orgànic i canviant, és per això “és aconsellable seguir pautes motivacionals durant tot el procés” (Bernadó, 2009: 86).
2. LA MOTIVACIÓ
LA
TA
SC
A D
EL
DO
CE
NT
,E
SS
EN
CIA
L E
N E
L P
RO
CÉ
S D
'AP
RE
NE
NT
AT
GE
El concepte, potser obsolet d'autoritat queda relegat per una idea de la responsabilitat del docent, que ha de combinar una exigència de treball constant i una voluntat d'assolir un cert benestar afectiu de l'alumnat
3. AUTORITAT, O RESPONSABILITAT
LA
TA
SC
A D
EL
DO
CE
NT
,E
SS
EN
CIA
L E
N E
L P
RO
CÉ
S D
'AP
RE
NE
NT
AT
GE
Benestar afectiuPerò alhora és desitjable una visió humanista de la pedogogia, que passa, entre d'altres, per:“• crear un sentiment positiu de pertinença a un grup ben cohesionat;• promoure l’autoconeixement i l’autoestima, el respecte i el desenvolupament de les identitats de tots els estudiants;• implicar activament els sentiments i les emocions,• la tolerància envers els errors tot minimitzant la crítica; • estimular la imaginació i la creativitat permetent eleccions lliures [...]”
(Mallart, 2008: 108)
3. AUTORITAT, O RESPONSABILITAT
Treball constantCal rebutjar la “pedagogia de l'ham”, centrada esxclusivament en una visió lúdica de l'aprenentatge ja que “si bé en un primer moment els alumnes s’interessen pels temes, després no treballen, perquè no tenen assumida la responsabilitat del treball i l’esforç” (Mallart, 2008: 113).
LA
TA
SC
A D
EL
DO
CE
NT
,E
SS
EN
CIA
L E
N E
L P
RO
CÉ
S D
'AP
RE
NE
NT
AT
GE
En diversos contextos educatius, hi ha necessitats específiques d'innovació pedagògica per tal de gestionar l'aprenentatge de col·lectius que, o bé per mancances concretes, o bé per manca de motivació.
És el cas de nouvinguts, adolescents i analfabets.
4. COMPROMÍS AMB LA INNOVACIÓ
LA
TA
SC
A D
EL
DO
CE
NT
,E
SS
EN
CIA
L E
N E
L P
RO
CÉ
S D
'AP
RE
NE
NT
AT
GE
Nouvinguts, adolescents, analfabets
Tant amb nouvinguts com amb adolescents, i de fet, en qualsevol àmbit “convé elaborar materials específics per a públics determinats dins de la població immigrada; materials per a adolescents que han d’integrar-se a l’ensenyament reglat ―i aquí hauríem d’elaborar materials per a edats i per a cursos als quals han d’accedir, per exemple―.
(Miquel, 2005: 64)
4. COMPROMÍS AMB LA INNOVACIÓ
En casos més complexos, com el dels analfabets, els materials s'haurien d'elaborar seguint quatre criteris bàsics:• que tinguin molts recursos visuals de qualitat• que potenciïn l’autonomia i diverses estratègies• que permetin actuar sobre l’input• que potenciïn la producció i l’anàlisi de l’output.”
(Miquel, 2005: 64)
LA
TA
SC
A D
EL
DO
CE
NT
,E
SS
EN
CIA
L E
N E
L P
RO
CÉ
S D
'AP
RE
NE
NT
AT
GE
Trets generals
Més enllà dels casos més complexos, hi ha eines que poden ser útils en en qualsevol context d'aprenentatge d'una llengua:
• Ús dels mitjans de comunicació a l’aula per llegir-los (diaris i revistes, còmics), escoltar-los, comprendre’ls, analitzar-los i fins i tot criticar-los. (Mallart, 2008: 122)• Ús lúdic de la llengua, creativitat i joc, cançó popular. (Mallart, 2008: 122)• Autobiografia lingüística: […] una activitat que escau veritablement dins de l’enfocament humanista perquè considera la totalitat de la persona, el conjunt de la seva vida. (Mallart, 2008: 125)
4. COMPROMÍS AMB LA INNOVACIÓ
LA
TA
SC
A D
EL
DO
CE
NT
,E
SS
EN
CIA
L E
N E
L P
RO
CÉ
S D
'AP
RE
NE
NT
AT
GE
5. DISSENY ACTIVITATS I AVALUACIÓ
L'èxit de l'ensenyament d'una llengua depèn menys dels materials, les tècniques i les anàlisis lingüístiques, i més del que succeeix dins de cada persona i entre les persones que estan a l'aula. (Stevick, 1980:4)
L’ensenyament ha de ser sempre adapatat a l’alumne, o a la classe però el màxim de personalitzat possible. Per aixó és tant important la manera de fer els grups i que aquests siguin reduits.
No hi ha, doncs, un ensenyament «menú», sinó un ensenyament «a la carta»
(Miquel, 62)
Activitats
LA
TA
SC
A D
EL
DO
CE
NT
,E
SS
EN
CIA
L E
N E
L P
RO
CÉ
S D
'AP
RE
NE
NT
AT
GE
5. DISSENY ACTIVITATS I AVALUACIÓ
La manera més eficaç d’aproximar l’ús d’una llengua a un aprenent que no la coneix és l’enfocament comunicatiu. (Miquel, 61)
Les activitats:han de ser motivadores, significatives, contextualitzades, capaces de transmetre la relació forma-significat i, moltes d’elles, representatives de la vida real (Miquel, 62)
Les activitats han d’anar complementades d’un bon recull de materials, adaptats a l’aula i utilitzats de la manera més profitosa.
Materials
LA
TA
SC
A D
EL
DO
CE
NT
,E
SS
EN
CIA
L E
N E
L P
RO
CÉ
S D
'AP
RE
NE
NT
AT
GE
5. DISSENY ACTIVITATS I AVALUACIÓ
Avaluació
Avaluació
FormativaSumativa
Compartir el procés amb l’alumne
L’objectiu és l’avaluació
Co-avaluació Activitats
Disseny ajustat als objectius
Objectius clars i compartits
de l’aprenentatge
per a l’aprenentatge
LA
TA
SC
A D
EL
DO
CE
NT
,E
SS
EN
CIA
L E
N E
L P
RO
CÉ
S D
'AP
RE
NE
NT
AT
GE
5. DISSENY ACTIVITATS I AVALUACIÓ
Avaluació
Igualment canvia el concepte de l’error, que deixa de ser un «problema» per passar a ser un símptoma de l’estat del procés. (Miquel, 63)
L’aprenent pren el control del seu propi ensenyament.
Els nous models d’avaluació no canvien els vells, sinò que els amplien.
LA
TA
SC
A D
EL
DO
CE
NT
,E
SS
EN
CIA
L E
N E
L P
RO
CÉ
S D
'AP
RE
NE
NT
AT
GE
4. REFERENT SOCIALITZADOR
Pel creixement individual d’una persona és important cobrir les necessitats socials. Només així es podran assolir els nivells més alts que porten a la felicitat.
Piramide de Maslow
LA
TA
SC
A D
EL
DO
CE
NT
,E
SS
EN
CIA
L E
N E
L P
RO
CÉ
S D
'AP
RE
NE
NT
AT
GE
4. REFERENT SOCIALITZADOR
Integració
Els nostres estudiants estan en una societat nova, desconeguda per a ells, complexa, plena de maneres de fer no sempre evidents. Necessiten poder-se moure i actuarhi dins. L’aula ha de ser, també, una brúixola que els permeti orientar-se. (Miquel, 63)
La cohesió d’un grup depèn en bona part del clima que hagi creat el professorat a l’aula, de compartir objectius comuns i de la participació de tothom. El clima agradable, producte d’unes òptimes relacions personals, serà la primera condició. (Mallart, 123)