narcÍs batlle, masover de montirÓ (1838-1846) · narcÍs batlle, masover de montirÓ (1838-1846)...
TRANSCRIPT
NARCÍS BATLLE, MASOVER DE MONTIRÓ(1838-1846)
Transcripció de la seva llibretarealitzada per Joan Luna Balaguer
Joan Luna BalaguerSantrafel21-CSant Cugat del Vallès08910tel 93/6749544
INTRODUCCIÓ
Fa un cert temps va caure a les meves mans una llibreta, la llibreta de Narcís Batlle, de Montiró,
petit poble de l'Empordà. Aquesta llibreta era custodiada pel meu oncle avi, Joan Batlle, juntament
amb molts altres documents de compra i de venda de terres, testaments, apoques o rebuts de
compra, etc. tots referents a Narcís Batlle, que va viure a cavall entre el segles XVIII i XIX. La llibreta
està íntegrament escrita per Narcís Batlle, que feia de masover i que visqué a la primera meitat del
segle XIX. Les dates de naixença i de defunció no les sabem, tot i que segurament si investiguéssim
entre altres papers familiars podríam saber-ho, ja que hi ha testaments, contractes matrimonials,
etc. en els quals s'anotaven les dates precises.
Aquest avantpassat meu, per part d'àvia paterna, feia de pagès i administrava les terres de
Francesc Ciurana (a qui sempre anomenava "don Francisco"), habitant de la ciutat de Girona, amb
possessions de terres als pobles de Montiró, l'Armantera i Saldet, tots situats a l'actual comarca del
Baix Empordà.
Els escrits que apareixen a la llibreta són el recull de les vivències professionals de Narcís Batlle,
per tant podríem considerar els escrits com un dietari professional on s'hi anoten totes aquelles
coses i fets que es relacionen amb l'ofici de masover que exercia. A més a més existeix certa
complicitat entre Narcís Batlle i Francisco Ciurana i per tant, en alguns casos, les cartes agafen un
to més personal on, principalment, Narcís demana consell a Francisco sobre algún afer. És, per
exemple, l'enfrontament entre un grup de carlins i Narcís Batlle els quals l'hi ha raptat la dona i un
cavall, i en demanen un rescat, Narcís demanarà consell a Francisco sobre si ha de pagar el que li
reclamen o no.
Totes les cartes estan escrites en català. Durant aquesta època la llengua estava regulada d'una
manera molt més laxa que l'actual, és a dir no hi havia unes normes fixades que seguís tothom. Això
feia que la persona que tenia la sort de saber escriure, escrivís d'una manera particular, dins dels
costums de l'època. L'exemple més clar que podem trobar és que en un mateix escrit veiem com
Narcís posa un mot de dues o més maneres diferents. Un cas exemplar es troba en la utilització de
les formes verbals per exemple en el subjuntiu del verb tenir on indistintament la forma tinguia i la
forma tinga . D'altra banda es tracta de cartes o escrits personals i per tant el més important és la
informació que es dóna i no el redactat, d'altra banda s'entén que Narcís havia anat a l'escola i
havia après a escriure encara que els errors són abundants al llarg de tots els textos i cal destacar-
hi els nombrosos castellanismes que es troben al llarg de tots els textos com per exemple antes en
lloc de anteriorment o lo asunto en lloc de l'assumpte. Pel que fa a l'estil dels textos cal destacar, a
les cartes dirigides a Francisco, les fórmules de tractament: per a iniciar les cartes sempre utilitza
"Don Fransisco salut y gràcia tinga ab tota la sua amada família" i per finalitzar escriu "Mania de son
segur cerbidor".
La llibreta de Narcís Batlle fa 21 centímetres d'alçada per 15 centímetres d'amplada. Consta d'un
total de 90 planes escrites a mà, amb ploma i tinta de color negre. Les cobertes són de cartró dur i
es tanca amb dues betes.
Pel que fa al seu contingut la llibreta es pot divivdir en dues parts ja que està escrita per les dues
cares.
La primera cara abraça els anys que hi ha entre el 1838, que és la primera data que apareix a la
llibreta, fins al 1846. En aquesta primera part trobem un seguit d'anotacions de quan Narcís era a
l'Ajuntament, com per exemple la recaudacio d'impostos que ha de pagar el poble de Montiró, les
eleccions a alcalde, etc.
Després dels documents en relació amb l'ajuntament, hi trobem l'ampli recull dels esborranys de les
cartes que Narcís Batlle escriu al seu amo Fransisco Ciurana, de Girona, com a masover. En els
esborranys es poden llegir comptes de la venda dels productes que esf an, explicacions sobre
noves edificacions al mas, situacions de compra i venda de terres i afers amb referència al treball
del camp, conflictes amb els veïns, etc. Hi ha una tareera part on es troben comptes en referència a
la venda de blat i altres productes agrícoles i on també es fa referència a afers relacionats amb el
sou dels treballadors.
La segona cara de la llibreta comença l'any 1837 i acaba amb l'últim document datat l'ay 1844.
Aquesta part té molta menys extenció que la primera i es compon d'una sèrie de comptes en relació
amb el mas que dirigeix, el mas Viader -malgrat que batlle sempre escriu "Biader" nosaltres
l'escrivim amb "V", que és la forma més correcte (veure onomàsticon), també és el cas d'altres noms
com Ventalló i Vallveralla-, amb la resta de pobles dels voltants com Ventalló, Saldet, Montiró i
Vallveralla. Sembla que exercís de funcionari de l'ajuntament de la zona des del seu mas:
s'encarregava, entre d'altres coses, de recollir els impostos que havien de pagar tots els pobles de
la zona.
Una part de la llibreta, la part de les cartes que Narcís escriu a Francisco les vaig fer servir per a
realitzar el treball de recerca de segon de batxillerat que portava per títol "La pagesia a l'Empordà a
la primera meitat del segle XIX" i amb el qual vaig ser galardonat amb el premi CIRIT d'investigació
que entrega anualment la Generalitat de Catalunya.
La lectura i l'estudi dels texos de Narcís Batlle m'ha donat a conèixer una visió totalment particular i
molt real de com era la vida de la pagesia empordanesa de meitat segle XIX, a més a més, m'ha
ensenyat com vivia i, en part, com era un antepassat meu. També m'ha servit per a conèixer
l'economia de la pagesia de l'època i diverses relacions professionals dins del camp, mes
concretament com funcionava el contracte de masoveria, molt utilitzat a Catalunya, i sobretot a
l'Empordà durant el segle XIX.
He trobat interessant transcriure tot el gruix de la llibreta i així donar a conèixer tan a la meva família
com a qui hi estigui interessat com era la vida d'un massover del segle XIX a través de les seves
pòpies paraules i vivències. Es tracta d'una visió única de la vida i la història de Catalunya, la
història quotidiana que no es pot trobar en cap llibre o enciclopèdia.
CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ
Per a la presentado del text, seguirem els criteris de la col·lecció "Els nostres clàssics" de l'editorial
Barcino, que es reconeix com l'edició de textos antics en català més prestigiosa. El principi que
regeix aquest conjunt de criteris és el de respectar el text orirginal canviant només aquells aspectes
que no tenen cap relleu per a l'aproximació a la llengua i la lletra antigues; és a dir.es respecta al
màxim el text original però amb una presentació propera al lector d'avui. En concret, els criteris són
els següents:
1. Conservem totes les lletres de l'original sense canviar-ne cap: no es fa cap correcció ni adaptació.
2. Separem els mots d'acord amb les regles actuals.
3. Apliquem d'acord amb la norma actual els guionets i apòstrofs, sense canviar cap lletra.
4. Accentuem els mots segons la norma fabriana:
púsquia (=pugui)
axécan (=aixequen)
rèbrer (=rebre)
5. Conseqüentment aplicarem la dièresi seguint la mateixa norma fabriana:
haïr (=ahir)
6. Apliquem accents diacrítics quan convé segons els cirteris de Fabra (és a dir quan dos mots es
podrien confondre pel fet que s'escriuen amb les mateixes lletres:
vingueu (=va venir)
agafeu (=vaig agafar)
7. Posarem majúscules i minúscules segons els criteris actuals.
8. Desenvoluparem les abreviatures indicant amb el subratllat les lletres afegides:
12 9bre= 12 novembre
9. Posarem el símbol (?) després d'un mot la lectura del qual no és clara.
10. Posarem el símbol (...?) després d'un mot o fragment que no hem pogut interpretar; es tractarà
doncs d'un buit: no podem saber què hi havia.
11. Narcís Batlle es dirigeix a l'amo pel qual fa de masober, Francisco Ciurana i Viader, amb la
paraula Vmte i la conservarem al llarg de tota la transcripció.
LLIBRETA DE NARCÍS BATLLE, DE MONTIRÓ (1834-1844)
Llibreta de paper de mida quartilla (28x15 cm) de la casa Vilardell amb cobertes de cartró i dues betes per
tancar-lo. Escrita d'una mateixa mà per Narcís Batlle, a Montiró, on fa de masover de Francesc de Paula de
Ciurana-Viader (don Francisco), noble i propietari rural que viu a Girona i amb qui té una correspondència
sovintejada per qüestions dels arrendament i els impostos de les terres i de la producció agrícola.
La primera pàgina duu la data de 12 d'agost de 1838 i s'hi relaciona l'elecció del batlle de Montiró. /Batlle hi
és elegit alcalde i duu la comptabilitat de la recaptació dels impostos/ És una llibreta destinada a notes,
comptes, esborranys i còpies de cartes i documents. Per una cara hi ha textos, comptes i notes diversos i
per l'altre comptes relacionats amb despeses i pagaments. S'hi anoten els diners dels impostos (talles
ordinàries i extraordinàries) recollits als pobles de Montiró, Saldet, Bulberalla1 i Ventalló (1838, 1839, 1842,
1843, 1844) com també els pagaments que fa Narcís Batlle com a masover pel mas Viader de Montiró.
No està paginat i la numeració de pàgina l'afegeixo a llapis a la part inferior esquerra de cada full: per la
cara A 103 pàgines usades i per la cara B xxiv pàgines.
1 Es tracta de Valveralla.
Primera part 1838-1848 (cara A)
[pàg 1] ELECHCIÓ PER BATLLE. 12 AGOST 1838
Llorens Batlle ailigès a Prim Ysern per batlle
Miquel Ysern ailigès per batlle a Narcís Batlle
Salvi Bila ailigès per batlle a Llorens Batlle
Narcís Batlle ailigès a Prim Ysern per batlle
Rafel Salieres ailigès a Prim Ysern per batlle
Joan Baxeras ailigès a Narcís Batlle per batlle
Fransesc Seballo ailigès a Narcís Batlle per batlle
ELECHCIÓ PER BATLLE Y REGIDOR DECANO DEL
POBLE DE MONTIRÓ LO DIA 9 AGOST 1839
Narcís Batlle ailigès Prim Ysern batlle, regidor Salvi Bila
Rafel Saliere ailigès Prim Ysern, regidor Salvi Bila
Joan Baxeres ailigès Llorens Batlle, regidoe Salvi Bila
Salvi Bila ailigès Llorens Batlle, regidor Miquel Ysern
Prim Ysern ailigès Llorens Batlle, regidor Salvi Batlle y Paugàs
Llorens Batlle ailigès Prim Ysern, regidor Salvi Bila
Fransesch Calls ailigès a Llorens Batlle, regidor Salvi Bila
[pàg 3] dia 16 agost 1838
Ce ha dat ordre par a cubrir al tercer trimestre
del mismo añyo, ynporta 1960 rals. 3 marabedís. Montiró y Pelacals
del comendan Coste de Massanet de Cabrenys.
Gastos ocorreguts sobres del tercer trimestre del any 1838:
Ydem una diete de anar a Berges
Ydem 4 porons de b¡ y pa que ce dóna a la tropa
Ydem ha pagat al mes de agost a Pauet
Ydem per dos oficis dia 3 setembre 1839
Ydem he paaat al mes setembre a Pauet correu de Armanter
Ydem octubre, novembre, decembre, qener 1839 balen per
los trensport dels boletins a 5 rajs. cada mes
Mes he pagat an an Pauet per una carta de ofisi
del Senyor. Governador
Una dieta de Baldiri Alay de anar a Torroella de
Mongrí a fer una relació de las armas manat (?)
Més altre dieta per anar a Torroella demanat
per al comandant de armas per anar a pagar
lo pa de presos a Gerona
8 rals
4 rals
5 rals
2 rals
25 rals
5 rals
8 rals
8 rals
Més altre dieta de anar a Gerona a sercar al
ynport total del delme manat per al Govern
Dia 13 octubre 1838 consta ab carta de pago que ce ha pagat
en Berges
Dia 17 gener 1839 per pagar lo pa de presos en Gerona
Ydem per la multa del dit pa de pressos que li ba menar
lo comendant d'armes de Torroella a Narcís Font
Ydem la dieta de anar a pagar pa de presos y multa
Suman juntas las partidas total
16 rals
76 rals
70 rals
50 rals
16 rals de anar a
Gerone
287 rals
Suma la has plana
Ydem per dos cartas
ydem per un pago per la fortificasió de Bàscara
ydem per un plech sobres del arrendament de pagat
estraodinari de guerra
Ydem per una dieta de Juan Bruno de
anar a Adri
He pagat jo Narcís Osten per lo transport
del voletins an an Pauet
Més a pagat Narcís Batlla an an
Pauet per lo transport del voletins2 y una
carta
289 rals maravedís
5 rals maravedís
34 rals maravedís
3 rals 10 maravedís
60 rals maravedís
13rals 10 maravedís
17 rals 24 maravedís
Lo dia 13 Agost Prim Ysern entra per batlle en lo any
1839
[pàg 5] Talla per cobrar lo catastro per los habitants y terratinents
del lloen de Montiró per lo tercer plasso del any milt buit-
cents trenta-buit que's conte un plasso y mitx de lo anticho.
A sabé
Narcís Osten
Narcís Batlle
Rafel Salieres
Miquel Ysern
Prim Ysern
Baldiri Aiay
plasso
III
III
III
III
III
III
Ciguit
15 lliures 15q9
9 lliures 13q4
5 lliures 5q 2
5 lliures 5q 2
13 lliures 9q
7 lliures 3q
2 Voletins (butlletí): publicació periòdica editada per una entitat (dice Hist. Cat)
Llorens Batlle
Salvi Batlle
Fransesch Ceballo
Miquel Riera
Miquel Biura
Martí Puiha
Jaume Palol
sor Ermangilda Bidal
Juan Bonet
Francisco Bonet
Delma
III
III
III
III
III
III
III
III
III
III
III
5 lliures 9q 6
2 lliures 17q
lliures 14q 5
lliures 19q8
lliures 18q 5
lliures 5q 2
lliures 6q 8
lliures 6q 8
1 lliures Oq 2
1 lliures 2q
1 lliures 13q9
Fete esta nota 18 Agost 1838
Ab esta llista se ha cobrat lo tercer y quart trimestre y lo
estraordinari de guerre depenens dits pagos per completar
lo any 1938 que son las tres creus dal fetas.
[pàg 7] Talla per cobrar los pagos demanats per lo govern
de la Reyna los quatra plasos reals junt ab los estraordi-
naris de tot lo present any 1839 y abaixs si notan las par-
tidas que se an de cobrar per trimestre dels abitans y terre-
tinens del lloch de Montiró que consta lo que se ha de pagar
a la aduana de Gerona 280 reales (...?) sense los altre pagar
que se an de pagar a Gerona com consten ab racibo.
Narcís Ostèn
Narcís Batlle
Rafel Salieres
Miquel Ysem
Prim Ysem
Baldiri Alay
Llorens Batlle
Salvi Batlle
Francisco Seballs
Miquel Riera
Miquel Biura
Martí Puig
Jaume Palol
II
II
II
II
II
II
II
II
I
23 lliures 13q8
14 lliures 10q
7 lliures 17q9
7 lliures 17q 9
19 lliures 11q2
10 lliures 14q6
8 lliures 4q 3
4 lliures 5q 6
1 lliures 1q 8
1 lliures 9q 6
1 lliures 7q 8
lliures 7q 9
lliures 10q
Sr. Bidal
Jacin Bonet
Francisco Bonet
lliures 10q
1 lliures 10q3
1 lliures 10q3
[pàg 9] Nota capital de lo que se ha bestret los yndibiduos Narcís Batlla
y Narcís Ostèn y Baldiri Alay com a yndibiduos del magnifich
ajuntament del popble de Montiró per acabar de complimentar
los pagos dels carlistas de tot lo present any 1838 y en seguida
de lo quart de 1837 i aquí se tracta del modo que seran bestret los dinés.
Primo Narcís Batlla 20 gener de 1839
Ydem de ydem dante mano a bastret com
consta ab las notas que cobre jo Narcís són
Jo Narcís Onstèn dia 20 gener
Lo matex dia per gastos del home que tinch
a Berga 10 durus Narcís Batlle 10
Ydem Baldiri Alay a bastret lo dia 6 febrer
16 duros
3 durus 3 pesetas
10 durus pesetas
3 durus
Mes rebojo Narcís Batlla quinze duros 15 (?)
per los gastos del home en Bergue com
conste ab racibo.
Dich jo lo baixs firmat com he rebut de Narcís Ostèn de Montiró
les sumas y quantitat de quinze lliures moneda barcelonesa ab on comta
de les cent trenta-sis pessetes que alcanso jo Narcís Batlla
del comú de Montiró per aber estat pres dels carlistas per rahó del
poble per la omisió de no aber conplert los pagos jo he agut de sofrir
trenta-quatra dias de estar en Bergue pres i arreglos de consiència.
Ce ha contat lo mes aquitatiu de 4 pessetes per dia y ara me quede
a deura lo dit comú noranta-y-sis pacetas per estar yguals del pago
de les dietas. Per cer la beritat firmo lo present recibo en Montiró
als 17 febrer 1842.
Narcís Batlla
Justícia l'any 1838.
[14 fulls en blanc]
[pàg 11] En est llibre són acentadas enceguida totas las cartas que ce han
contestat a Don Francisco Ciurane de Gerona per arrendar a bastreta
la closa de la Juncassa 12 vessanes y la clossa del mas Carbó 8 vessanes arrendadas per 10
anys.
Montiró 15octobre 1839.
Don Francisco, salut y grada tinga ab tota la sua amada familia per lo
que sia cerbit manar-me.
Molt Senyor meu, he rebuda la sua carta dilluns passat per condupto de
un home de Bulberalla, bone y closa, y abèn bist lo que me diu ab elle,
dech manifestar-li tots los meus centits en que podan arribar en el dia.
Ceberas que he trobat a Joseph Barrera com quedàrem ab Vmte y me
ha dit que no se enquantraba ab diners perahó dels grans pagos que y a.
En quant an a mi, per rahó de las grans tallas que he agut de pagar, lo
endemà que bingueu de Gerone que passà de sis onsas que me'n féu
y la amanassa que tenim per pagar a Cristina y ais carlistas que
temo que no mo se n'ascaparem. Me ha reflachtit que no parqué
después quedaria burlat dels pagos que haixs de prestar per dit mas
com a masober y axis beixs que tal begada ceria un centiment per
Vmte ci jo no posqués acudir a pagar las tallas.
Per lo tant ci Vmte nessecita una partida de diners jo
ce un home que los hi entregará fent-li un arrendament
per deu anys de la Juncassa y la clossa del Mas Carbó donant-li
un anyada francha per arrebassar ditas clossas, advertinch que ci
no és per deu anys me ha dit ell que no bol fer cap bestrete de diners.
Y més me ha dit que no trobarà ningú que li fàcia tanta bestreta
y ben pagada per ditas clossas.
Ja he vist que anaren en cassa sua los subgechtas Salvado Llabanera
y Met Ysem del Racó y Sabaté y crech tot lo que Vmte me diu ab la sua
que li prometeren 11 lliures la bessana de la closa del Mas Carbó que ci las y pagan
la partida endebant no dégia escapar dita congentura de dita closa.
[pàg 12] Però ara Vmte calcoli a quin li'n donarà més, però pénsia cíguia
ab l'un o ciga ab l'altre que ce atúria que ells estíguian obligats a pagar
las tallas ordinària y exstraordinària, que me apar qu'és tot lo que
li puch dir per son gobern y ci ce pot aturar la palla3 que ce le hatúria.
Dech dir-li que ja haïr comensàrem de fer la bolta4y ce tira en al nibell
de la sálete com encarregà Vmte. Llegint la carta an-el mestre de cassas
de lo que encarregà Vmte y cempre diu lo mestre que no li don pas
ància de tràurer de la bolta. Los principis conech que són bons.
Dech dir-li que lo bi ja està acondoít a las tinas de Vmte y me díguia ci lo bol colar
abiat, que llogaré gent. Ara estem ab lo cembrar. Déu bulga que bàgia bé.
3 Palla : "fer la palla": acabar la batuda i deixar l'era llesta pe a ventar (Alcover)4 fer la bolta: "fer la volta" : girar
Dech dir-lique he pagat per las tallas de mas Carbó en Armantera lo endemà
Que bingueu de Gerone Armantera 12 diners 1 ral 5 marabedís
Per las tallas de Saldet 8 diners 8 rals 22 marabedís
20 diners 9 rals 27 marabedís
Dech dir-li que bègia de anbiar diners per arreglar
Las tallas del massober que me las hestà medicant y tanbé per pagar
Los pagos del mas Carbó
Ceberà que lo oli ja hes pagat y conprat a preu de 11 diners 2 rals al mallal com amb
En Figueres u me tornia resposta per dador per fer los medis pocibles.
Que es quant dech dir-li. Mania de son segur cercervidor Narcis Batlle son massober.
Q.S.M.B.
[pàg 13] Montiró 25 octubre 1839
Don Francisco salut y gràcia tinga ab tota la sua amada família per lo
que eia cerbit manar-me.
Molt Senyor meu, dech dir-li que lo subjechte que faria lo arrendam-
ment que li baixs escríurer ab la carta dels 15 octubre de dit mes antepasada
és an Pere Parat, y Francisco Cambó,
y abèn jo fet la diligència
que Vmte me diu ab la sua; me han manifestat que cence saber
la quantitat que Vmte an bol ells no han bolgut promètrer
res; y ei Vmte té gust de trachtar ab ells me ha de anbiar la
quantitat qu'en bol.
Cebera que la bolta me apar que ba bé, és a dir que ja an tenin dos,
de closas la de la entrada y la de la cort de las muías, y crech la
cenmana entrant ei ce farà tota, és a dir, clòurer la de la cort dels
bous y estar a punt d'enrajular5. Me díguia quant bol que li colem
al bi que és quant dech dir-li. Maneu de bostre cegur
cervidor, Narcís Batlle, son massober, Q.S.M.B.
[pàg 15] Montiró, 28 octubre 1839. Carta parqué un ( ?)
Don Francisco, salut y gràcia tinga ab tota la sua amada
familia, per lo que cia cerbit manar-me.
Molt senyor meu, m'e alegrat molt que abén sapigut de
Vmte y la sua família que tots estaben ab perfete salut a Déu
gracias, y ara li manifesto que las boltas que són clossas que és la
entrada y la cort de la muías están mol bé per al meu gust
y crech que a Vmte tanbé li agradarà. Quan Déu bulga las
púsquia bèurer y ara fa la de la cort dels bous que és a dret del
5Enrajular: "enrajolar": pavimentar (Alcover)
pou y la fa per lo mateixs ystil que Vmte diguéu ab la sua.
Ja he acontentat abans de 35 duros 2 pessetes per las tallas que prou tres-
torn m'e ha dat. Cebera que me descuydéu ab la carta que rebéu
de Tunela que aquells subjectes me habían dit que las clossas ci las
prenia a pagar en porían pagar més. Ara dispòsia del modo que
bé li aparéguia. Déu Senyor Nostre los y concedesqui unas falisses
festas de sant Narcís y a tota la sua família com li desitjem
jo y na Margarida. Jo estich bastant refredat y estem
ab lo cembrar. Déu bulga que bàgia bé, que és quant dech
dir-li. Mania de son cegur cervidor,
Narcís Bati la son massober.
[pàg 17] Montiró, 7 novembre 1839
Apreciat Pere Torres. Estas quatra rallas són per dir-bos
de lo que bos cebeu una és la ocasió y digueu-me ci bindreu
a beure las dos peces que ja bos porta acentadas l'amo com y que
en est papé què'n bol. Per lo tant, ja conech que n'a demanat una
cossa grosa, però afigureu-bos que ce baxarà que farà com los altres
contractes y digueu-me ci li'n boleu promètrer 36 o 40, o
com ja o sap lo teu pare jo no he pogut benir en exe
per tanir que cenbrar, Déu bulga bàgia bé. L'amo porta an al
paper 10 anys pagados y un de franch per arrabasar per cada
parse, doneu-no ben especificat parque nos hentanguem bé.
L'amo boldria la resposta com més abiat millor, antes del
Diumenge ci pot cer bosaltres matexos que és quant dech dir-bos.
Maneu de bostra amich cervidor Narcís Batlla.
[pàg. 19] Montiró 9 Novembre 1839
Don Fransisco salut y gràcia tinga ab tota la sua amada familia per lo que
cia cerbit manar-me.
Molt senyor meu de lo que cadàrem ab Vmte per are ba bé. Dech
manifestar-li que únicament he poscut beurer a Pere Torres [y a bista ]
me ha dit de cegida que luego que aguecen fet lo contraethe ci li
entregaría lo número de plansons ab una begada y me ha dit
que Dijous binent cerran ab Pies(?) Barrancot en Figueres per fer lo contarchte
y més me ha dit que ci Vmte tenia gust de baxar en Figueres luego que aguecen
fet lo contrachte ce'n poria portar los plansons o bé ci a Vmte li aparegués
millor lo dibendres al bexar-i sois per posquer trachtar ab Vmte, ara me diguia
Vmte ci bindrà en esta. Dech manifestar-li que ba benir un carrater
a beurer ci li bandria cap frexa o om y anàrem a beurer-los
1 1
que fos que.ce agués de fer li esplicaré del modo que ce'n surtirla més.
abarato per no gastar tant conti que li costarà de 16 a 24 duros
per fer de nou lo rech. Jo fos de Vmte. ho sospendria de fer est gasto fins y a tant
que aguecen enrahonat jo y Vmte. no faré fer cap obra fins i a tant que Vmte
me díguia. Que és quant dech dir-li. Mania de son massover, Narcís Batlle.
Diversos temes:
a) N. Batlle remet a l'amo les quantitats cobrades pel vi.
b) Continua el conflicte amb Bailado, que ara ha tancat el bosc perquè Batlle no pugui passar-
hi.
c) Continua el conflicte amb na Surinyach que ara s'ha venut unes oliveres que Batlle creu que
no les podia vendre. Batlle ha aturat els que se les enduien dient-los que estaven robant.
[pàg 33] Montiró 15 maitxs 1840. Respostes
Pon Françjsco, salut y gràcia tinga ab tota la sua amada família per lo que eia
cerbit manar-me.
Molt senyor meu: li remeto tot lo que ha pujat lo bi y lo número dels bots que y
ha agut:
Bi bo: bint-i-quatra bots a dezebuit rals al bot. Ynpòrtan 108 passetes.
Bi inferior: trenta-set bots a tretze rals al bot. Ynpòrtan 120 pasetes 1 ral.
Me rezerbo del bi 28 passetes 1 ral. Per pagar los escatidors 228 passetes 1 ral.
Dech manifestar-li sobrer lo de Bailado lo que tania manat per Vmte. Baixs
prachticar las diligencias del mateix modo que me escriu. Cebera que no me ha
pogut ensenyar lo paper que li féu Vmte. y abaixs tencar24 lo bosch, que no fecen
abús, com m'o havia manat Vmte. Ceberà que me tiraran dos begadas al passar(¿)
a terre ràpidament, y jo los digueu que ni jo ni l'amo no permetérem per ningú
ystil que passeu en las nostras térras. Però conech que Vmte. los ha subgechtats que no me
pàssan al bosch, que li estimo al fabor y ara be passar per allí a hont alz-i havia
manat Vmte. La partió que ce ha de arreglar ab lo Bailado fou precís de anar a trobar
al ceu amo y me prometeu que ce arreglaria y plantar terines(?).
Ceberà que habèn cadat ab la carnicera de pozar-i un home Paroma? y abiluar la parse(?)
y los censos, esta dona ce li-a propassat en arrencar las oliberes, que ce las havia
banudas. Y trobant-i jo que Marturia de Armantera en tania quatra de carregadas
en la carrete y carro, jo las hi féu enbargar per lo batlle. Y jo li digéu: «Qui bo las
ha banudas?» «An Massó.» Y jo li digueu: «Abont <t>és.» Diu Marturia: «És fora.» Y saben
molt de greu parqué al abíam atrapat an al furt y jo li digueu: «No és par de galant
gent que feu una tal cossa, aye bós beniu a cer cònplicer an al robo. Y ara Marturia
me bol citar per tenir barbal25. Bègia com ha de aber nom y del modo que tinch
de respònrar. Y Vmte. y jo ce ha de bèurer de fer redimir la pena(?) en la carnicera
parqué may ce hacturia ab quiatat26. Que és quant dech dir-li. Mania de son
24 Vol dir "vaig tancar".25 Vol dir "judici verbal".
1Q
cegur cervidor, Narcís Batlle, son masover, q.s.m.b.
Narcís explica a Francisco que els carlins han raptat animals i la seva dona, encara que
aquesta és retornada. Aquesta carta parla de comptabilitat. Narcís porta els comptes del Mas
Carbó d'Armantera, que ha de pagar certs impostos a la reina, com ara un delme27. Al final de
la carta també s'esmenta l'afer amb la senyora Surinyach.
[pàg 35] Montiró 23 maitxs de 1840
Don Francisco, salut y gràcia tinga ab tota la sua amada família
per lo qye_cia cerbit manar-me.
Molt senyor: en atenció de escriure-li és per dir-li gue som ab uns estats
de perdr-o tot y ha de beure la nostra ynfelicitat que ahí dibendres
entre 8 i 9 entre oras del matí passaran los carlins. Y no troban-me a m i a cassa
me ce'n portaran la dona y bèstia. Però alabat cigue Déu.
Però ja ha comparegut la dona, a Déu gracias.
Dech manifestar-li que lo dia 11 abril de 1840 pagué en Armantera per la
heretat del mas Carbó lo cegon trimestre 12 diners, 1 rajs, 25 meravedís.
ídem per al delme del mas Carbó en Armantera per lo any 1839
y Saldet per la tercera part exspecta a Vmte. he agut de pagar 2 diners, 4 rals, 20 ms
Per ara lo que he pagat 14 diners, (..,?), 11 m
Noto els diners gue me han cada 7 diners, 8 rals dels que me habia entregáis.
Tinch en poder del bi 5 diners, 13 rals
Junts en mon poder 13 diners, 1 raj_que y a per acudir los pagos
he averiguat ab Saldet y Armantera Saldet hará aixs de pagar, que m'o
demànan al 2n y tarcer trimestre de la Reyna y sobre de lo rezultat
da ayr no he poscut ben aberiguar lo que bolen fer. Però en dat cas me
díguian per pagar lo que podan tachsar al mas Carbó, de quin modo me baldré
y me díguia com o tinch de fer per cadar bé jo y Vmte. Me díguia
ci bol los diners del bi, que són 28 pessetes 1 ral que elzi faria enbiar lo més
promte pozible quant li enbiaria la còpia del barbal. Quantra28 na
Surinyach dijous passat ce abia de tanir lo berbal ab na Surinyach y ce
sosprengué per abuy y no y a agut lloch y, ci no y a res de nobedad,
dilluns ce tindrà. Que és quant dech dir-li. Mania de son cegur
cervidor, Narcís Batlle, son massober, q.s.m.b.
Durant la primera part de la carta hi ha una sèrie de comptes on consten els diners que ha de
pagar Narcís com a impost per a la reina Maria Cristina. Hi ha una segona part on s'explica que
el mosso encarregat de portar les cartes de Francisco a Narcís ha estat atracat i la carta que
26 Potser vol dir "actuaria amb equitat".27 L'impost anomenat "delme" es refereix a la desena part de la collita.28 Forma que equival a contra i que està documentada com a forma vulgar i dialectal a la plana de Vic, aMallorca i a Menorca (Alcover-Moll) i que s'explica com a ultracorrecció en els parlars que fan, perexemple, "con" per quan o "cotra" per quatre.
portava per a Narcís no ha arribat. Narcís demana a Francisco que la hi torni a enviar. A més a
més s'hi explica les dificultats de Narcís per a pagar els impostos que demanen els carlins i
demana consell a Francisco sobre si ha de pagar o no aquests impostos. Al final de la carta
tobem la continuado del conflicte amb la senyora Surinyach, que es vol vendre les oliveres, i un
tema relacionat amb l'agricultura.
[pàg 37] Montiró, 31 maitxs 1840
Don Francisco, salut y gràcia tinga ab tota la sua amada família per lo que eia
cerbit manar-me.
Molt senyor meu: dech manifestar-li lo que he agut de pagar per lo mas
Carbó de Armentera per los pagos de Cristina29.
He pagat en Saldet lo dia 26 maitxs 1840 pagat lo tercer trimestre del corrent
any... 32 pessetes 27 quartos
He pagat en Armantera dia 31 Maitxs 1840 lo tercer
trimestre del corrent any 60 pessetes 15gs?
Total lo que he pagat 93 pessetes 8gs (?)
Tenia de l'amo 65 pessetes 8gs (?)
Ja beurà lo que he agut de bestreure que són 28 pessetes 0
<Per> Alabat cigue Déu: qualcebol cossa agüere fet per acudir lo pago,
que_passa la tropa mol ràpidement.
Dech manifestar-li la disgràcia que li sochce_ an al mosso Perlí en la
Costa Roja. Li sortiran 2 homas armats y li prengueren las espardenys
y después al mosso al bían dexat anar y luego al tornaran crida. Y a bista
que li abian ja pres las espardenyas, al mosso ce renca a fugre y li tiraren
dos tiros. Però no-1 tocaren a Déu gracias. Ha de fer al fabor
de escriure'm lo que me deya ab la resposta que donà an an mosso
parqué perdéu la carta. En esta estem ab uns apuros de perdro tot
y a las rezultas ce aura de pagar a los Carlins. Me fàcia al fabor
de dir-me ci pagaré o no o com o tinch de fer y de quin medi vol pagar. Aquí li enbio
la còpia i testimoni del berbal.
Quant ha na Surinyach cebera que demaneu al senyor
batlle de Bentalló per fer un pragó. Del mateixs modo
que Vmte. me escrigueu a l'achta continua del berbal
y no bolguéu dar llicència ni an bol dar
[pàg 38] fins y a tant que li fàcia manar per al ceu gobern. Lo més
promte pocible hem de bèurer de tràurer aquelle dona de la
pesse per rahó de la lley y encarregan-la an als masobers de Palau
Borrell que la ménian. Parqué ce atrebiu
a dir que ci l'amo no me la pren promte me bandré oliberes. Jo li baies
dir: «Bé auz en guardereu prou queja n'i aura que uz en pribaran.
29 Es tracta de la regent Maria Cristina, mare del futur Alfons XIII, llavors menor d'edat.
Ella no pot aclamar més
de nozaltres c¡ no las quatra oliberes que n'¡ a de plantadas dugas
a cada eratat de Palau Borrell.
Jo estaba mol dezitjós de anar-los a beure y lo motiu de nober bingut
és que un bou me bantà una banyada que encara no me dexa treballar.
Però confio de anar-los a bèurer abèn cegat y ci li conbingués
de-quí sis dias. Penci ci ceré restablert.
Cebera que la clossa del Restillo ja està arrencada tems ha y abuy la
comencem de courer. Me escrigui ci li conbé oli o altre cossa
parqué ce li faria enbiar antes del cegar, que ab ajuda y fabor de Déu nos
hi possarem cap a dibendres o disapte de esta cenmana a cegar.
Que és quant dech dir-li. Mania de son cegur cervidor,
Narcís Batlle.
[pàg 39] Montiró y Juny 17 de 1840
a Don Antonio Ciurana en Gerona
Molt Senyor y duenyo sento vivament lo veurer-me
obligat a cansar la atenció de V. per respechte de lo que me contes-
ta ab la sua del tres de Novembre de 1839 dient-me que me dexàs
beurer ab Narcís Batlle son massober que V. hi habia donat ordre
per a satisferma alguna cossa de lo que V. te atrassat en lo Juny
dat de esta Parra(?) y habent quedat ab ell que a lo menos me satis-
faría quant bendria lo bi 27 lliures 18q que és lo correspon a la anyada
de 1833 que V. me respón equíbocament que results dels comptes y recibo
que diu té de mi perqué jo no he cobrat altra cossa que la anyada de
1832 vi acàs ceria del rechtor passat però com tingui racibo
ce li abonarà però lo que sento bibamente
és que després de haber celebrat per dita quantitat behen que Batlle
no me parlaba may de pagar-me li vas demanar y me digué que V.
li habia manat li entregues tot lo ynport del bi no obstant de
ell aber-ti fet memòria de que jo habia celebrat per las 27lliures 10q
que és lo compliment de la penció de 1833 si és axis li dich que axò
no és conplir a la paurala perqué si V. me agués escrit que no podia
o ve millor que no volia pagar jo no aguer celebrat per las suas
obligacions y celebrant per altres me agüere pogut ajudar.
Narcís demana consell a Francisco de com ha de resoldre la venda d'unes terres a Narcís
Baus.
[pàg 41 ] Montiró 18 juliol 1840
Don Francisco salut y gràcia tinga ab tota la sua amada familia per lo gue
eia cerbit manar-me.
Molt senyor meu fins abuy no he poscut beurer a Joan Bilanoba
y tenin la ocazió gue demà Bruno la yrà a beure li escrich per
dir-li queia li he manifestat del mateix modo que Vmte me enca-
rrega fent-li beure lo que és al conchtrachte de la cassa y lo que ynportan
de pago cada any las terres gue mena Narcís Baus; me alegraré
que abuy haurà rebut lo recado per sant Mori de Biloperiu
que Joseph Barreré li entragà y ha fet tot lo que ha poscut
que es quant dech dir-li mania de son cervidor N.B.
En aquesta carta Narcís informa a Francisco que rebrà els diners extrets de la venda del blat
provinent del Mas Carbó de Armantera de mans de Joan Brumó.
[pàg 42]Montiró 2 agost 1840
Molt senyor meu: he rebut la sua carta per Joan Brumó abuy y he
prachticat la diligència per poder-li fer lo més promte pocible
las dos onsas que bol que li anbi-hi no he poscut enbiar més promte
per no aber rebut lo recado de Vmte. Cebera que teniu la bone
conjectura per Joan Brumó gue dimars binent Joan Brunó
ba a Gerona h(e) encarregat per cer més promte dos onsas que las
hi entregará ab or o plata y dita partida ce ha fet del blat
del mas Carbó de Armantera esta cerimònia cebera lo resultat
del areu y dona Maria Surinyach sols lo batlle dongui curs
lo mes promte pocible dezitjariam jo y na Margarida
a posquer bos beurer ab salut en esta gue deu nostre Senyor los y
concedesqui un falis camí y ei bol los bindaria a r(r)ecibir ab lo
carro tepat y muías cebera gue ja he agut de pagar lo quart
trimestre gue han fet pagar per lo mas Carbó en Armantera
y Saldet.
És una nota de comptes que fa referència al Camp Pastoret que és propietat de la vídua de
Josep Juli de l'Escala i del qual Narcís fa de masover.
[pàg 43] Nota del blat de moro que ce ha collit en lo camp Pastoret
en lo present any 1840 que la bídua de Joseph Juli de la Escala ce fixa
los tersos, so és las dos terceras parts, y aquí noto las parts que jo, Narcís
Batlle, li he portat en cassa sua, per cer massuber de dit camp.
Dia 19 novembre de 1840 entreqo v porto a lo mas Tresscó en
la bila de la Escala. Blat de moro
Dia 19 novembre me tiro io Narcís Batlla per una tareera part
12 quarteres
6 quarteres
Dia 19 novembre acento^0 que me haitx de cobrar io Narcís per cer Yqual
deis tersos
com a masober 36 quarteres
Dia 28 gener 1841 me cobro jo
Narcís
Dia 5 mars 1841 me cobro jo
Narcís
Dia 13 mars 1841 me cobro jo
Narcís
ara som
iguals
13 quarteres blat de moro
7 quarteres blat de moro
16 quarteres
36
Dia 13 Abril 1841 hem massorat al matí 4 quarteres partido hen 1 quarteres 4 cortans
Dia 14 Abril 1841 acabàrem de massorar
Lo blat de moro del camp Pastoret 6 quarteres partido hen 2quarteres cortans
És una nota semblant a l'anterior però aquesta fa referència al mas Biader propietat de
Francisco Cambó i Pere Parats (segurament Prats) de Besalú.
[pàg 47] Nota del blat de moro que ce ha collit en lo mas Biader de Montiró
que Francisco Cambó y Pera Parats de Bezalú lo tenen arrendat en lo
present any 1840, lo que dono de fer-o en dita collita.
Dia 18 novembre 1840, ce ha banut blat de moro de la companyia 20 quarteres a 8 pessetes
la quartera. Bal ditas 20 quarteres són acentas 160 pessetes ab altra (Blavado?)
Més ha dat blat de moro de ters mes 15 quarteres rassas.
Més ha dat blat de moro de ters dia 31 desembre 1840 mes 7 quarteres, 2
cortans.
Més primere partida de ters 20 quarteres rassas
Més sagona partida de ters blat de moro del Terradet ha tocat per l'amo 3 quarteres.1 cortans.
Més tareera y última partida de blat de moro ha tocat per l'amo . 5 quarteres ._
Gradas a Déu nostre senyor hem acabat de partir 50 quarteres 3
lo blat de moro lo dia 14 Abril 1841 a Déu gracias.
Aquesta petita part fa referència a les cartes que envia Narcís Batlle a un amic seu de nom
Pere Torres que viu a Figueres. Narcís Batlle està preocupat per un possible canvi de
masovers.
[pàg 49] Nota del blat de moro que me tinch cobrat jo Narcís
Batlla per las dos parts que me partocan a mi com
30 "acento" per assento.
a massobé en lo present any 1840
Dia 5 Decembre 1840 he
banut
Més entregat en lo
Augace
Més per
granas
Més per
granas
Més per farinada per ais
porchs
Més per farinada per ais
porchs
Més per granas
Més per granas y porch
Més ha partit dit dia 28 Decembre 1840
més ha tocat per
mi
Més 31 Decembre 1840 blat de mor per
mi
més 6 Mars 1841 blat de moro per
mi
Més 14 abril 1841 blat de mor per
mi
Ters que ha tocat a
l'amo
Total blat de moro del
camp
pastoret
Total blat de moro
1841
5quarteres blat de moro a 8 quarteres 2rals
10gr(?)
2 quarteres
1 quarteres
quarteres 2 cortans
3 ouarteres 3 cortans
2ouarteres
1 quarteres
quarteres 3 cortans
54 quarteres
15 quarteres
7 quarteres 2 cortans
10 quarteres
102 quarteres 2 cortans
50 quarteres 3 cortans a Pere Parats
Fransisco Cambó
70 quarteres
223 ouarteres 1
[pàg 53] Relació de cartas que ce escriuran a Pere Torres de Figueres y
contesta las cartas a l'amo per arrendar lo mas Carbó
de clossas arrossals lo dia 9 decembre 1840.
Montiró 9 decembre 1840
Amich Pera Torres, estas quatre rallas són per dir-bos,
per donar-bos conexement, de tot lo centit que ce de l'amo
sobre del recado que encarrega l'amo a Llorens per benir
un de bozaltres en este.
Dech dir-bos que Francisco Cilet de Armantera ba per arrendar
lo mas Carbó de Armantera y ci posqués las clossas arrasáis també
que l'amo ayr m'o ba dir, però per are an Cilet no ha poscut alograr
res, quejo cenpre he nat contenin la cossa, que quant cigueu
en esta bos o esplicaré per més centit. Bull dir que, ci bos apar
bé, quant bingui un dia de bona ansa31 poderíau benir per listit32
que diguéreu a Llorens en dat cas que demà Cilet o qualsevol
dia bos preguntés per saber cosas sobre de axò. Ja me podeu
entendrer lo que li podeu dir a béurer de quin peu ce dol ell.
Dech dir-bos que jo bijileré sobre el particular y tindreu
carta cenpre que conbingui, però bós, c¡ u ze par33 bé, conbindríeu
que binguéceu per parlar ab l'amo, que és quant dech dir-bos.
Maneu de bostre amich Narcís Batlle.
[pàg 55] Montiró 16 gener 1840
Don Fransisco salut i gràcia tinga ab tota la sua amada familia
per lo gue cia cerbit manar-me.
Molt senyor nos alegrem que estas quatra rallas los en quant cia
ab pau feta salut com la gozem a Déu gracias.
Aquí li enbio per Joan de Palau Borrell quatre capons y 3 gallines
y 2 pollastres una gran porció de llimones y taronges.
Dech manifestar-li gue he agut de pagar lo dia 2 gener 1841 per la heretat
del mas Carbó en Armantera la suma de 161 reals 5 marabedís com consta ab
racibo del colechtor.
Cebera gue aquelle escriptura que me ba dir que pagués al senyor Gener me
ha dit lo senyor Mariano Gener que ynportaba bint-i-sinch lliures 7q
y 3 lliures 11quarteres 3 per un full de cello primer gue total son 28 lluires 199 que
costara dita escriptura en este no y ha diners me diguia ci bol que benguia
bi per pagar-le. Que es quant dech dirl-li. Mania de son
cegur cervidor. Narcis Batlle
[pàg 57] Montiró 6 Mars 1841
Don Fransisco salut y gràcia tinga ab tota la sua amada familia per lo que cia cerbit de manar-me.
Molt senyor en atenció que entrem en la lluna bella demà li enbio estas quatre ratllas
per dir-li per quin dia vol enbotar lo bi, ci li apar be ce li poria portar dijous binent
gue ja ném parlat ab bs masobers. Conti jo gue b meu carro y bs del masobers ci en portaran
31 Cal llegir "bonansa".32 Deu voler dir "l'istiu".33 Diu "si us par bé", és a dir 'si us sembla bé'.
am de 22 bots a 24 bots y ara Vmte calcolia quant bots na de manester per enplanar la
erhba y a dat cas ne agües de manaster ja nos manejariam d'altre modo per portar1
lo zi apar be ciguia per dissapte dilent? ara que los camins me apar que son bons.
En quant allò gue me diu dels altres no gue goszat bendrer-bos ni poch ni molts gue me estimo
mes que Vmte ho facia que me apar a mi que non pagan lo que balan que axis dibendres
binent ja nos beurem jo y Vmte ab la ajuda y fabor de Déu.
Bègia Vmte de setanta arbres(?) en donant no me gue set onsas y mitja
y tot lo bosch total ne dona an Prebera de l'Escala no mes que deu onsas
y quant ce va despadir me digueu cenpre que búlguia las en daré y axó
es estat lo motiu de no bendrer-bos. En dat acs ce prezentes algú no moguis
res que ara jo estich
colocan quin ne donará mes y me
díguia Vmte quant ne bol. Que es quant
dech dir-li. Mania de son cegur cerbidor N.Batlle
[pàg 59] Cartas per poder anar Juan Bila a las térras y
eratat gue mena Baus.
Montiró 2 abril 1841
Don Fransisco salut y gràcia tinga ab tota la sua amada familia per lo
que cia cerbit de manar-me.
Molt senyor meu, en atenció a lo que me diguéu Vmte que dongués
al recado a Joan Bila o Quicou de Armantera per encarregar-ce las térras
que mena Narcís Baus y l'abitació de la casa (pallé y corral) quant cíguian dezecupadas
en son cas y lloch que li pòrtia al comiat no bolguent-o Joan Bruñó (ceran
per bos34) y axis jo li he promès cenpre y quant Vmte li estíguia bé. Nozaltres
ja abem trachtat ab Quicou ab los pachtes cegüents:
primo: dit Joan Bila ce Obliga a pagar los sis cortants forment a mas una
corrent per bessana com consta an al llevador en son degut tems
a don Fransisco Ciurana Biader y de Caries de Gerona.
Segon: dit Joan Bila a pagar tots los pagos de talls y tallas que
estarà obligada a pagar dita heratat mas Carbó de Armantera tot lo espay
del temp(?) que mènia dita cassa y térras Joan Bila baixs an al pachte gue Vmte
li aura de retornar en el dia gue cobrarà dit blat tot los talls y tallas que aura
pagat dit Joan Bila. Sols cònstia ab racibo y que de a la
boluntat de Joan Bila que c¡ bol tornar recobrar ab diners mon principal li satis-
farà ab diners o bé ci bol recobrar-ce ab blat ce contará an al preu que bàjia
y a la coneguda de Vmte fins a cadar satisfet dit Joan Bila.
Tarcer: ce obliga dit Joan Bila a fer las bagatjadas allí abont conbingui quant
ciguia manat per lo machnifich Ajuntament.
34 Aquesta frase es troba entre línies
Dechmanfestar-lique per b pago de les 30 lunas que oe'n pot tnaurerdelacassapavévooiTal
(y est) Vmte li propozia los pachtes que be li apareguia millor tal vegada també ce an-
carragaria de pagar los capons al senyor Marqués y ei ce pot rezerbar demés dels
pachtes algunas lliuras per Vmte ho provia. Lo motiu de banir-lo a beurer
Joan Bila es parqué ce que Bruno no bol pas benir estar en la Armantera.
[pàg 60] Conech gue Baus nos faria cadar mal de qui al debant a mi y a Vmte
parque jo facie he esperimentat parque me ha passat y ci es a gust de Vmte
no dexia escapar l'ocazio de Quicou per bentatxa de cer bon pagado y tanbé a
delantar las tallas endebant com ja li escrich per est cas no ce ha
de mirar tant prim que es quant dech dir-li. Mania de son cegur cervidor
Narcís Batlles son Masober Q.S.M.B
Esta carta no ha aijia35 agut contestació ciñó de
paraula que me digueu Joan Borrell que ce li havia
de enbiar un bot de Oli que jo porto al bot y
dit es lo primer gue ja dexa a l'amo que son 5 Mallals
que Pere Batllons los ynportà lo dia 6 abril 1841
mes me digueu Joan Bila gue abía de fer
plantar altres al bosch y que lo amo ja n'estaba
conten de que anés en la sua eretat donant
6 cortans forment per blat y pagan las tallas
a la bansa(?) y fer las bagatjadas(?) y donar la palla
y fer 3 jurnals de mestre de cassa o manobre
y donant 6 capons per any y 4 Tamo y 2 al
Marqués de la torre.
[pàg 61] Montiró 26 Abril 1841
Don Francisco salut y gràcia tinga ab tota la sua amada familia
per lo que cia cerbit manar-me.
Molt senyor meu lo dador de la present es Joan de Palau Borrell.
Dech manifestar-li que lo dia 16 de est mes ce tingueu la conbocatòria
en Armantera ab los propietaris senyor Marqués de la Torra y don Joseph
Puix de Bilaux y barios d'altres. Ce ha determinat en lo ajust
dient los propietaris que no cabian pas facultats de traurer lo perso-
nal y alashoras ce rezolgueu que ci pozaría per part 2 propietaris,
dos pagesos y dos menestrals ynformàran y crech que los senyors
propietaris han cadat bé. Lo mateix dia ce trachteu sobre de la
reparació que ce ha de fer en lo riu sabent que lo any 1704 en
la notaria de Armantera ce trobà una concrdia que Montiró y Pelacals
estan també agregats ajudar-i cenpre y quant conbingui. Ce ha
35 vol dir "hagi"
rezolt l'Armantera y los propietaris que ce faria dita obra bexia ci Vmte
ci li apar bé. En quant a la diligència de Nau Pi(?) sobre(r?) de los
censos de la binya no le poscut conbencer, li manifes-to gue està
ell determinat de no pagar-li res y axis es gue no
mos hem poscut abenir parque jo no puch donar lo que no és meu
com llicència de al superior, beyen que esta pessa ce trababa en
estat de podar-la y no bolguen-to fer demició de ell li digueu
que la anés a podar y me digueu : "fes-la podar tu", i així es estat
precís que cí l'e bolguda podar, o em agut de fer jo y Joan Borrell
y Pera Batllori tot tres l'em podada y quant facia bó ce cabarà
y Llorens no ci ha bolgut possá parque no era cegur. Jo estich
yndisposat del meu mal. Ja me conformo a la voluntat
de Deu senyor nostre.
[pàg 62] Ja beix lo que me diu de Joan Brumo que c'en desprèn
de manar lo mas y térras y ce dezenten d'en Baus.
Sobre de Quicou ci li apar bé me ha de dir lo gue tinch
de fer per encarragar-ce lo gue abia escrit.
Lo dador també li esplicarà mes amanat(?) però jo li escrich
lo de més ynportància: cebera gue clabaguere del mas del
notari per tres o quatre días abandonaba las pescas de binya
de Vmte y del tot ce dirigí azordar(?) la binya que menabe
Naupí y un cert dia los masobers de Palau Borrell. Lo
exsprimentaran tot axó y lo atre paran que abandonabe
las binyas y axis es que mo bingueren a dir an a mi
y ce li a convertit(?) en justa y ce ha rezolt solts no y tornés mes
que pagués buyt passetes y per est motiu ha centit de mal(...?)
un bon a Joan de Palau Borrell lo arcalde ja digueu
que acen per malícia no debia acen condemnat aber de pagar
Juan Borrell y per axó Joan lo bé a trobar a Vmte parqué
clabaguera li ha dit que 'I bolia citar a Gerona que es quant
dech dir-li. Mania de son cegur
cervidor Narcís Batlle.
[pàg 63] Montiró 5 Maitx 1841
Don Francisco salut y gracia tinga ab tota la sua amada familia per lo
que cia cerbit manar-me.
Molt senyor cebera com hayr estaba jo molt dezitjós de anar-lo a beurer
en Gerona, lo motiu es estat de no anar-i parque el corandero de
Sant Jordi me aconcellà mol que me'n tornés a casa per raó que aix
de anar ab mol de cuydado ab meu mal ara que estan encara
Déu bulga que me púsquia gorir.
Baix encarregar la sua carta gue m'escrigueu junt ab la relació gue me
feu al senyor Rafel Ríbe de l'Escala però per estar Vmte mes
anterat li enbiho un propi manifestan-li que me arribà dir Rafel
Ribe gue aquell de Sarrià tanbé comprabe per ell dient-me
a mi que jo ni al de Sarrià no mos ayerem pas al contarri antes bé
que mos poguérem fer ganar res de un a l'altre o fem. Jo li enbio per
major satisfachio de Vmte parqué comprench ei ce aguanta que an treurà
catorze unsas. Ja li manifesto ab la carta que abia entregat al conyat
de Sarbi que Rafel Ribe diumenge passat ce abia tornat mirar als
albres me digueu quant ne bolrà jo li digueu 14 onsas d'or, ell me
permet 12 onsas y a bista de que jo no'n buy traurer re me digueu
quant baxaba (a) la Escala me'n prometia 12 onsas i mitxa.
[pàg 65] Montiró 11 matx 1841
Molt senyor meu en atenció de la sua li manifesto que he prachticat
la diligència ab Feliu de la Escala y creen
aber fet la mallor propazia que's podia fer per fer montar los
abres y trauren mes partit. Cebera que acent a bista de ell en la
Escala me digueu ell baiha quin recado portas del teu amo
y jo li digueu: l'orde que tinch del amo gue el preu de dotze
onces y mitja ja li hestà bé però gue ce bol rezerbar los quatra
abras blanchs que son ab una horta y "alashoras" me diu:
"homa son los unichs que me agradan mes a mi y per a fin me
estimaria mes donar-ten 6 duros mes" y a'las'horas
me digueu anem-sa'n cap a cassa y me digueu: "ne'ts bañado
deis 35 abras blanch y 65 de polls". Com ce abia propossat jo
li digueu: "per lo preu de catorce unsas ci" y "alashoras"
me digueu t'en donaré 13 unsas l'últim y cadarem conbinguts
que nos tornariam a mirar los abres del bosch dibendres binent
y jo li digueu tot lo que bos prometre jo aquell dia ce bos
abindrà. Li enbio esta per major satisfachció de Vmte
y enbi-hi'm per al dador ci li apar bé lo que li enbi-ho. Que és quant
dech dir-li. Mania de son cegur cervidor Narcís Batlle.
[pàg 66] Montiró 26 setembre 1841
Don Fransisco salut y gràcia tinga ab tota la sua amada familia
per lo gue cia cerbit manar-me.
Molt senyor meu li escrich sobre del encàrrech que me ha fet.
A bingut Colgat Rumbau de Cinclaus. Sobre de aquella te(r)ra
li he manifestat del mateix modo que Vmte me ba dir.
Me digueu Colgat Rumbau gue an donarà nou milt
lliuras moneda Barcelonesa.
En quant a don Josep Puig ell ce las va anar a mirar (junt ab lo noi de) parqué
Miquel Biura y cegons me diu Miquel abuy ja li agrada aquell pla
y conte que lo terreno com las Clossas de Bidalet y jo me enquantraba
acen fora y luego que sapiqeu al recado y aneu per encontrar-lo en las
closas y encara no y habia un quart que ere fora quan jo bay arribar en las
Closas Arrasáis.
[pàg 67] Cartas per cassar 600 lliures al 10 per 100 y no ce ha trobat.
Montiró 2 Novembre 1841
Don Fransisco salut y gràcia tinga ab tota la sua amada familia per
10 que cia cerbit de manar-me.
Molt cebera que hat abuy y part de ahir quan baix acer a cassa he de fet
diligències per trobar-li las sis-centes lliuras encara que ne agués agut de
pagar al deu per cent com Vmte me havia dit.
Cento molt y molt bibament gue no he trobat ningú que bolgués dexar diners
a tant per 100, he mirat americanos de la Escala y no ne pos-
cut trauren cap partit: ja sap Vmte mateix que al senyor Fransisco Moranges
té una eretat a Cinclaus y gue he anat a trobar-lo. Ci tindré gust de comprart un partit
de terres cerca Cinclaus y me ha dit que demà mo-ze-las hirem a mirar junts
per ancenyar-lo-ci las pessas y partions(?), ci li apar bé
Vmtejne diguia quant ne bol y jo li manifestaria a bistats de la sua. Mes
me ha dit que al ceu fill bolia conprar una eretat y axò dona entendre gue
té ganes de conprar. En quant a la disposizió de Miquel ja me digueu hem
a que no ce bolia desfer dels diners y ci és a gust de Vmte jo me tinch
a considerar que per medi de un arrendament de las dos eretats de Palau Borrell
per 4 anys ce alograrà o be pot disposar del Mas. Fàcia el fabor
de contestar-me ben especificat parque anem clar jo y Vmte y després
11 enbiaré resposta de tot. En quant al cunyat ne fora(fóra?) però demà ce(a)tura(?)
ha sua (...?). Que és quant dech dir-li. Mania de son cegur cervidor
N.B. son masober Q.S.M.B.
[pàg 69] Cartas gue anbio a l'amo per bendres lo mas Carbó y contestan a elles.
Montiró 16 Abril 1842
Pon Fransisco salut i gràcia tinga ab tota la sua amada família
per lo gue cia cerbit manar-me.
Molt senyor meu he rebudas las suas: la primera fecha del 9 abril
y la última del 13 abril 1842.
Contestan a la del 9 abril 1842 en al moment de rebuda la sua he
preguntat al senyor Gener si va rebrer una carta del amo el correu
passat y me digueu que c¡ y jo li digueu gue tant promte hera
pocible que contesti a l'amo, y ab ella Vmte me abissà sobre
de la carta que enbià per lo mosso que fes la diligència de aquell subjechta
de Bagur. Luego feu las diligencias y he anat, en quant a aquell subjechta
que's mos conegut ab ell y me ha dit que no sabrà per ci ni per no de ell.
Però gue li escriuria y an al moment agués sapigut lo recado d'ell o sabran
o bes tal begada la yría a trobar aquell de Bagur a cassa sua.
Contestant a la del 13 Abril 1842 en al moment de aber rebut la sua
Baix anar a trobar don Mariano Gener y me digueu que li avía escrit lo
dimecres passat ell y ab Miquel Buira junts ab una carta. Dijous
passat aneu en Figueres per arreglar lo bi gue abia benut a Joseph de l'ayguar-
dent y encara me queda a deurà setze bots de bi anferió. Penci passar
a Gerona esta cenmana entran d Déu o bol que la Margarida bàgia bé
y cebera tot lo ynport del bi de lo que ce ha pagat y sobrat.
Lo dijous passat mireu al senyor Ramon Deseycó y lo areu Mo_ de Figueres y tots
me un dit gue no (...?) jo no ce com fer-o per trobar-li dir-o(?)
cegons me ha dit posar(?) Mariano abían yndirat que ce la bangués apressa
de est modo. Que quant dech dir-li. Mania de son cegur cervidor Narcís Batlle.
Per ara Vmte o fàcia del modo que Vmte li aparéguia.
Q.S.M.B.
[pàg 71] Trachte que he fet jo Narcís Batlla ab ordre del
amo lo dia 15 maitx 1842 ab Fransisco Cilet de Armantera
ce li ha banut blat procedent del mas Carbó de ydem
per lo balor de sis onsas Barceloneses.
Ab los pachtes ceguents:
Y hem es pactat gue ce li a benut blat hay de
era ab los dos per cent
y hem pactat que a dat cas gue no mos cepiguem
abanir en lo preu gue en lo preu que bàgia en lo ystiu déguia
donar-li de benefici una pagha per quartera
per las quarteras gue entren a pagar o en treuran
en lo preu que's paguia per lo batrà. Testimoni
Miquel Biura y Bonome
Narcís Batlla rebut dit hivern
[pàg 71] Montiró 15 Maitx 1842
Pon Fransisco salut y gràcia tinga ab tota la sua amada
"ÏO
família per lo que cia cerbit manar-me.
Molt senyor cento bibament que Vmte tingui dolor lo qual
prego ei Deu senyor nostre que'l li-bía dit treballs
abén rebut las cartas de Vmte una feta per lo estudiant.
Jo he fet tot los medis pocibles per poder teñí, acudir lo més
promte pocible lo gue me tenía ancarregat.
Molt senyor meu a no ber poscut aser pres promte li enbi-ho
an Badó Arbús ab la partida de 6 onsas en on so es 5 onsas
ab donil-los 2 doblas de 20 pasetas y 4 doblas de deu.
[pàg 72] que's lo que Vmte me tania encarregat y li estimaré
que me escriguia ei ha rebuda la matexa moneda que
jo li enbiho en el portador li donch una passeta
cada begada que li enbiho en cassa sua.
Quan Deu senyor nostre búlguia que Vmte
púsquia benir en esta ja li aspliquerà
en esta tenim una enyada que per ara ba bé però
hem agut de fer sircular mol.
Aquí li remeto un recibo del don Ajuntament de
Armantera y me díguia lo que tinch de fer.
En quant a Bruñó no ha conparegut més ab mi
cebera que baix donar lo recado que me tania
recomanat per lo senyor Mariano y Miguel Bruñó
y me alegraría que Vmte anés per bé y tots
los demés estíguian ab par fe la salut. Que és
quan dech dir-li. Mania de son cegur cerbidor.
N.B.
En quant a las (...?) ja farem lo que me
diu ja ce hes pagat lo blat lo dia 8 juliol 1842 per las
6 onsas 32 quarteras ab lo dos per cent. Narcís Batlla ho noto per masurar.
[pàg 75] Montiró 27 agost 1842
Don Fransisco salut y gràcia tinga ab tota la sua amada familia per lo que cia
cerbit manar-me.
Molt senyor meu he rebuda la sua apreciada carta del 2 Agost 1842
y, enterat de la sua, he fet las diligencias que me diu ab ella.
Dech manifestar-li que ja beiés que ba rebrer per mans de oliayre de
Camallera la suma de 62 duros gue Pere estudian li feu racibo.
Cebera que jo no so entregat cap mes diner que ¡a beiés ab la sua que
los ha rebut tots junt ab las 10 lliures que li entretgo Llorens.
Mes dech dir-li gue he banut 20 quarteres blat com me diu ab la última
carta gue me a escrit, l'e banut a preu 16pessetes la quartera han an Jordà
de Pon de Molins. Ayr me porta las 4 onsas y abuy la y remeto per
mon mosso Joseph. Déu bulga gue esta los enquantrarían ab pau feta salut
com la gozem, a Déu gracias y los hi dezitgem jo y na Margarida.
Cebera que ¡a he acabat de batrà tot menos la batuda de civada y al
moment hàgia acabat de replagar los grans los ni ayré a beura y portar
las notas de tot. Los grans de cara y descarrega he pagat las quatra
quarteras blat de cenzos an al senyor Marqués de la Torra so és per lo any 1841
y 1842, ara falta a pagar la civada dels anys 1848 y 1842 ara ce ba
aber de pagar un plaso per lo Mas Carbó y ce ha pagat tot que nos deu
res de las tallas del Mas Carbó.
Facia al fabor de dir-me ci ce pagaran com los demés anys los censos
del mas Biader an'al senyor canonge de Bilabertran. Jo li escric axó
per rahó que al ceu colechtor me diguéu que tal vegada est any ay auría
tres modances.
[pàg 76] Ci no té desconbenient de cassar aquelles escripturas y papers
corresponents de la pesse que passar-hi mon pare al descància de
Baxeres junt ab aquelles que li dexa al senyor Mariano Gener a fabor
de la matexa parse tínguia la bondat de enbiar-me-les per lo dador
de este que me necessitan fabor gue espero de Vmte.
Ci ce li ofereix de bendrer mes blat me ho enbi-hi,
jo abuy ay agüere passat y lo motiu de no passar-i es que me
detinch per cobrar censos y arrendaments de terres en quant
als censos no gastan prese a banir ci bol faré fer una crida o los
tornaré abissar.
[pàg 77] Carta que escribeu don Fransisco ciurana a Miguel Biura y Bonhome
en aquell any que ce bangueu las pàssas de la eretat de Arm antera per mamoria ho noto:
Apreciat Miquel en contestació a la tua del 25 te dich que te agredo las tuas
diligencias has prachticat de las que ja has tingut resultat y efechte las gue vas
encarregar-te per Narcís. En quant a lo que me diu del últim encarrech
so del mateix parer gue hi que com més aniríam al detrás, cera pitjor axis vol
més, fer-nos al tonto majorment no portant també pressa que podeu esperar
a veurer si ce despertaran los gue tingan boluntat.
Remeto las tres escripturas que ab los paperets(?) gue a cada una ynclosos.
Veuréu lo que ce abía pagat y lo que faltaba que jo ja ho e satisfet al senyor Bau
que junt ab los 13 rals per comta de Salvi fes tant gue faltaba per lo conpliment
que li corresponia. Tot ynporta 16 rals tot lo que cobraràs y te guardarás y de
axó pagaràs al senyor don Mariano Gener lo que acredita de lo que ha traballat
per mi gue no puch dir-te de fixsso per no tenir-lo prezent.
Begi com ce arreglarà lo asunto de la parse de terra anomenada
las trencadas o Corominas del Pla de Santa Cristina o fexa Ilarge
que consta de 2 vessanas y mitxa quant que cegons cebeu el massover
de Cassals ha pres molta part en cas eia nessesari podrás dir a Narcís
fàcia las diligencias gue correspònguia per retornar la terra encare gue
ciga citar al masober y enplassar-lo a una cauza pues que no existeix.
Lo ceu amo, que en pau descància, y del rezultat gue me donaràs avís
per jo fer las diligencias ab al fabor y cuidado que es poplaria
per fer tornar la terra. Res mes hi vol gue an a dir si sois que
procureu a conserbar-bos y guardar-bos del calor gue saludia a tota
la familia de part de tota esta y dispozeu de est amich
y servidor que te aprecia y dezitja complaurer-te.
J.G.
[pàg 79] Montiró 8 desembre 1842
Don Fransisco salut y gràcia tinga ab la sua amada familia per
lo que cia cerbit manar-me.
Molt senyor meu me alegraria gue estas quatra rallas los enquantran
ab parfecta salut a Déu gracias. Nosaltres estem bons achceptat la
noya petita que està un poch refredada, Déu bulguia no sigui res.
Dech manifestar-li lo que me ba encarregar al senyor Ramón Pou i
Plango y Donye Maria Casals gue bingueren junts en Armentera
me digueren ci bolia Vmte bendrer un roure y que los-li's ensenyés y bingueu.
lo carrater al qual an ba trobar un de bó que ce enquantra al(l) bell peu del
rech de la Agulla es un roure gue traspassa bona casa de 33 pams de
canó y cerca tres pons de corone que'l bolen per al Molí de Calonge.
Mai me digueu don Ramón gue ce disputa ab aquell camp de Vmte
ja ho arreglaria ab Vmte y en quant al roure també trachtarian
ab Vmte y que també que los hi dongués moltas expracions.
Dech manifestar-li gue ha bingut un censalista que's diu Martúria Carpell
Augucer gue ce ancarrega la pessa de Francesch Lluch y fa de cens per any 3 cortans
forment corrents y ha pagat fins l'any 1832 com hau beurà ab al recibo.
Adbertin-lo que ell no'u sàpigue me digueu que de estas 7 guarieras 2 cortans que li està
debent ci li'n bolia traurer Vmte 2 cortans o 4 cortans blat li pagaria tots los anys
y jo li digueu que cens llicencia de Vmte no ho podia fer-o advertin que ce-
ha cadat gue la yría a trobar en Gerona junt ab mi però no ce jo ci
poré passar-i per rahó que bull mirar d'm poré defensar de acer
Batlle per lo objechta de acer jermans y ci ay caso ja li entregará
una carta.
Mes dech dir-li que al senvor rechtor muzen Miquel ei li entregan ^mitja
penció ei Vmte me ho abia dit y jo li he dit que ci Vmte bol ce
li poria pagar de las pencions que's cobraran una per nadal.
[pàg 81] Montiró 11 Febrer 1843
Don Fransisco salut y gracia tinga ab tota la sua amada familia per lo gjje cia cerbit
manar-me.
Molt senvor dech manifestar-li lo atentat gue feya lo masober
del senvor Joseph Geli de Bilamaculum de uzurpar-li lo dret del rech del Parat que's de
Vmte. A par que ce al bol fer ceu parqué en probés de axó ja ce propassat escurà
lo dia 8 de est mes y en al moment, jo ho he bist, he passat en la sua cassa del
massober Baldiri Alay dien-li çjje ce detingués de tocar res mes del rech de Vmte
y ell me ha dit que ce detindria y dilluns qui bé bauría al ceu amo senvor Joseph Geli
y ci li tornaba dir gjje continués ascurar-lo lo escuraría y jo li he dit que
digués an al senvor Joseph Geli que jo tinch ordre de mon principal que no dègia tocar
res y centiría bibament que ce agués de perdrer est rech com ja o sap ab carta
del 23 desembre 1841 ymeconformoab la sua carta que me remeteu al 27 desembre1841
que ¡a li encloch, però fàcia al fabor de tornar-me-la remetre perqué no ce perdi de
res deis asuntos de es rech.
Mes dech manifestar-li que ce ere a gust de Vmte de bendrer lo blat jo el
bandria parqué me han dit gue lo blat com més ayría mes ce abaxaria.
Ara haya proporció per comprar 6 olibarons ci te gust de comprar-na cap me ho
escríguia.
Dech dir-li que he pensat, ci hes a gust de Vmte de enbiar-li dibendres o disapte
binent 10 mallals oli procedent a saber 10 mallals de agresos 1842.
(...?) Dia 14 mars 1843 ja jo Narcís
Batlle he manifestat tot lo centit de la carta an al senvor Joseph Geli de Bilaculum en la
Andrecera del destino del Padró de Saldet que anabá ab altre cenyor.
[pàg 83] Carta que escrich a Pere Parats y a Fransisco Cambó de Bessalú per
beurer ci ce pozan arrendar les clossas del senvor Gregori Turbat de Garriguella
que té en los puntarons de Castelló que són de 38 a 40 vessanas molt bonàs.
Montiró 22 Febrer 1843
Apreciat Pere Parats y Fransisco Cambó nos alegraríam mol que
estas quatra rallas bos enquantrecen ab parfeta37 salut com la gozem
menos la noya, a Déu gracias però pencem que no cera res.
Dech manifestar-li que me ce ha aproporcionat de fer un trachte sobre
de unas 38 o 40 bessanes de closas molt bonas per un arrendamenr per deu
36 pot ser error per "entregará"37 vol dir "perfecta"
anys. Jo ja estich un poch enterat de las closas.
y a tots ab que me he aconsellat me han dit que de temps ynmemorial
no ce han bist may arrencadas y que cerían molt útilas per blat y blat de mo-
ro y bos estimaré molt ei podeu bexar demà a Figueres ab lo dador que bexeu
que tal begada ci bos feya pesse(?) ja poriam parlar ab lo senyor que me ba dir
que bolia anar a conprar nodrissos a Figueres. Ell apareix gue porta molta pressa.
Per an fin allí trachtariam de tot però en dat cas no posqueceu baxar
dingú de bozaltres feu baxar, ci li apar bé, al senyor Ramón gue axis
an comensarem de pendren Me alegraria que tota estigueceu ab parfeta
salut. Que es quant dech dir-bos. Maneu de
bostra amich cervidor Narcís Batlla, pagès de Montiró.
Ce adverteix que notificada esta carta conparegueu en Figueres Pera Parats lo dia
22 de Febrer 1843. Juntament ab Miguel Ramonet y jo hem determinat y hem preguntat
an al senyor Gregori Turbat de Garriguella quant ne pretania de las clossas y nos ha dit
que'n bolia 12 lliures per bessana y hem cadat que dijous binent sabriam o determinariam
al cas però ja especificarà. En probes de axò noto per mamòria gue lo dia
3 dich Mars 1843 ce las anà a mirà Pere Parats junt ab Prim
Granat y jo las clossas d'en Torbat de Garriguella en los Pontarons.
Narcís Batlle.
[pàg 84] Montiró 19 Mars 1843
Senyor Gragori salut y gràcia tinga ab tota la sua amada família per lo que
ciga cerbit de manar-me.
Molt senyor meu dech manifestar-li lo que's digueren aquells subjechtas
sobre del arriendo de las clossas turbanas que ce abia parlat ab Vmte.
Me han dit que li escrigués a Vmte dient-li que ells ce han determinat
que li harrendaran per deu anys y deu anteres cullits per arbatge
que regulan ceran los mateixos pachtes que té Vmte continuats a la taba(?) sobre
de las closas del Pontarons y gue li digués que no las bolan pas arrencar
per ningún ystil y al mateix temps ci a Vmte fa par-se(?) de fer aqueix
trachte que torni a resposta per al mateix dador de lo que pencia a bé fer,
és tot lo gue me an encarregat y dit dijous passat. Que és quant dech dir-li.
Mania de son cegur cerbidor Narcís Batlle.
[pàg 85] Relació de mamòria de preguntas que me ha fet Miquel Biura
y Bonhome lo dia 19 mars 1843 essent junt en cassa sua
y jo he contestat lo gue be me a paregut.
Pregunta Miquel que lo gue jo no abia bolgut fer-ro sobre del poder de
bendrar la eratat jo ho e agut de fer-o.
Responch jo Narcís Batlle: "Baieu bos l'amo cenpre y quant li eu escrit
que bingués a firmar las escripturas, ha bingut".
Respon Miquel Biura: "axó ei gue gràcia a Déu no he firmat cap escriptura
que ell totas las ha firmadas y tanbé baies ara gue me astimo mes
que ell aycíguia per bendrer la rejularia i fexa anant a la closa
anomenada fexa llarga que no se pas jo fer-o. Manifestant gue axis son
areu Ciurana no porà dir que ¡o hagia firmat res y.
Respón Narcís : "bos ci que bos en podeu ben fumara del dir del areu
Ciurana però ci fos astat jo gue agués acceptat los poders. Ja cebeu gue
un masobé que no pot abiar la beu agüere agut de firmar totas las
escripturas que bos diu en gue ce an fet a lo menos per nou milt lliuras
y de est modo tal begada aguerem renyit més jo".
Respon Miguel Biura habiam cadat ab lo teu amo gue tomaria las tres
milt lliuras a Pamorós fent-li beure que an habia de arrandament
de 30 vessanes 10 onsas cada any y me abia promès gue au faria però
beies gue no que conto ce aura gastat los diners.
Mes respon Miquel que li hauria dit l'amo que la sua eratat hi bolia tornar-
lo. Empenyo de las 5300 lliures quant cassar-i lo areu però beies que lo
arreu ja ho he era cegura de cassarlo però dien gue no'l cara abiat
pot cer no'l poran conretgia com boldran per fer-lo cassar ab la minyona gue Don Fransisco.
Respón Narcís Batlla: "binguerem que mos sirem bells y mes digueu
ara que abem entrat a parlar de estas cosas una certa ocació me
digueu l'amo que un cert subjechte li havia dit que me abian
donat dels 100 abras blanchs y posu mes de 13 onsa y jo li he
dit que me alegraria molt que bania un subjechte gue ho bolgués
sostenira ab beritat però no me'n farà benir cap dient-li
que ce apfigura Vmte que son homa de dos paraulas y
ne quedat molt revantit que mes estimo mes lo onor que tots los
ynteriors del mont.
[pàg 86] Pregunta Miguel Biura jo ja beies que no mes
cap onor al a bé donat carrera al bendrà però
de algú ce abia de balguer y tu no achceptaràs axò
parqué no agueces de firmar però al teu pare
es firmat al anpenyo meu y però diu Miquel
que no perjudica per res.
Respón Narcís jo me ne alegro molt y quant lo
amo me bolia donar jo li digueu que au bolia
consoltar-o y reflechción que aúy baix posar
un antrachtat de no bolguer-o fer.
[pàg 87] Montiró 3 febrer 1844
Don Fransisco salut y gràcia tinga ab tota la sua amada
família per lo que eia cerbit manar-me.
Margen
Baldiri Alay
Regidor
Francesch Ceballo
Cindico
Narcís Batlle
Narcís Font
Llorens Batlle
Miquel Yzern
Rafel Salieres
Salvi Batlle Alias
Bila
Molt senyor meu respechte que Baldiri Alay a (?)
passa a cassa sua y no li enquantra abuy, me
ha encarregat los tres fant oficis que li encloch
ab esta que'l zi enbhiés y que tinguia a bé de
fer un mamorial que quedes lo ajuntament sol en Montiró
com estabem antes y tanbé ci posqués asser quedar
desseparats del pago. Ce antes solament nos toce
a pagar la mitat de la contribució en Montiró y l'altre
mitat en Pelacal. Los yndividuos notats al margen
aclament axó y firmaran com Vmte me ba dir
y escriguim la sua rezolució ci ho remet ara per al
dador o bé per Bolta de correu.
Pensan-me que tindria quatra bots de bi en la mia bota
solament mi ha agut dos y més li remeto los altres dos
de una bota de Vmte tinguia a bé de passar-bo de part de
bota com ja la lluna és forta no tinguia cuydado de res
però ci Vmte bol ce porà bendrer an al preu ce'n púsquia
traurer al bi que ha cadat a la bota tantes de exprecions
de mi y na Margarida que nos alegrarem que tots estíguian
ab parfecta salut a Déu gràcia, que és quant dech dir-li. Mania
de son cegur cervidor massober Q.S.M.B.
[pàg 88] Montiró 26 Febrer 1844
Pon Fransisco salut y gràcia tinga ab tota la sua amada
família per lo que eia cerbit manar-me.
Molt senyor meu cebera que abuy a las dos de la tarde me be trobar
Baldiri Alay sunt ab Narcís font ja per formar lo ajuntament
•5Q
dels yndividos gue han de entrar y hem determinat tots tres de
manifestar a Vmte primer per ceber ci alegrat del gobern per
anar Montiró. Sol cebera que nozaltres no hem rebut res per bolta de
correu ni per exprés de lo que Vmte no dia ab la carta del 4 Febrer 1844
mes me ha encarregat Baldiri Alay en dat cas no agués de menés fer
los oficis ci tindria a bé anbiar-los. Que es quant dech dir-li. Mania de
so cegur cervidor Narcís Batlle.
[pàg 89] Montiró 9 Mars 1844
Pon Fransisco salut y gràcia tinga ab tota la sua amada família per
lo que eia cerbit manar-me.
Molt senyor meu cebera que he conplert lo encarrech que me ba fer.
Dech manifestar-li que ab nota de Miquel Biura consta que Jauma Ysern,
Jaume Ros y Salvi Noguera ynporta dita porrata de un mes 6 dias
la suma y quantitat de 30 lliures Barceloneses que li estaban debent procedentes
del any 1843 y abent-las jo rebudas las y remeto per al meu mosso.
En quant an a"quells subjechtas Bailado Salvi Sabaté y Yzern de
Racó tots de Armantera me diu Miquel Biura que no y ha res fet
y que lo major ceria que nos hantenguerem jo y Vmte.
Ja beu Vmte que y auría moltas bentatjas:
La primera que ¡o aminoraría la perse ab la Collere trebent la terre dels rechs.
La segona: portar-i fems.
La tercera: tot lo auments de pallas
cenpre ceria major abondament per femar las térras asprés del mateix mas
quatra per major bé de la parse del Cassals per traurer las ayguas y essén
lo rech gue tanca gye de est modo quedaria una persa armosízima
y per major di confio de la sua bondat que Vmte esperarà afins a la bista
que ab la ajuda y fabor cera lo dia que 15 que portarem al bi y ci de cas bolgués
més promte me o escrigui per al dador y mes li dich que todo que li'n podan
donar ells jo li'n donares. Mes li remeto 15 (pessetes) que ce an cobrat de censor
que és quant dech dir-li. Mania de son cegur cervidor Narcís Batlle
son massober Q.S.M.B.
[pàg 90] 18 maixs 1844. Pon Fransisco Ciurans me encarraga
ci trobaria an subjechta que bolgués conprar totas las
trenta bessanes gue tenia Pumarons enpanyadas.
[pàg 91] Carta gue e ha anbiat a Pon Fransisco Ciurana per conprar blat.
Montiró 28 juny 1884
Pon Fransisco salut y gràcia tinga ab tota la sua amada família per
lo que da cerbit manar-me.
Molt senyor meu cebera que ayr dijous feu la diligència que me encarrega
Vmte en Figueras y he mirat a Miquel Gallines flaquer de Figueras per
conprar-me blat per fer la partida de bint-i-sinch unsas y ell me
ha dit de un abia de cer al blat y jo li he que cerian los térras del
mas que meno38 y en dat cas ce acabaría de recobrar-ce del blat
de las terres arrossals y censos fins a cadar satisfet de la quarteras
que auria de cobrar per la dita partida
y lo preu últim que me ha preferit Miquel Gallines són tretze
passetes per quartera donant al dos per cent possat en Figueres y jo li he dit
que ere massa abarato y ell me diu que respechta que ce han dezenbrat grans.
Conto jo gue al conpraré més abarato y axis jo no li he concertat res de blat
trubar-me ab est apuro no porquer fer al fet he mirat a Miquel Biura dema-
nant-li lo preu del blat que anabá ara y me diu Miguel Biura gue abuy en dia
no'n pot pagar més gue catorze passetes. La quartera Massarat a tay de era
corrent massurat ab lo quarta de riscla quedan los tersos a son graner y
demés blat de las terres arrossals per acabar de cadar satisfet de las quarteres
que li correspon cobrar Miguel Biura que bol ci an cobrar per tot lo més de agost cebera
que esta. No puch benir a pensar qui anar a trobar per trauren més partit.
Me ha dit Miquel Biura que han dat cas ce an determina que enbi-hi per quin
dia boldrà la partida ce berà gue lo primer me digueu Miquel Biura que ci fos
per un altra senyor ynconegut no y farà però basta que cíguia Vmte ce ha daht
en axò y Vmte enbi-hi resposta per al mateix dador que és quan dech
dir-li. Mania de son cegur cervidor Narcís Batlle son massober Q.S.M.B.
[pàg 93] Montiró 28 setembre 1844
Don Fransisco salut y gràcia tinga ab tota la sua amada
familia per lo cia cerbit de manar-me.
Molt senyor meu abuy es estat lo dia que he agut de pagar
però Vmte per desmerèixer la execució amansada per
al senyor ajuntament de Armantera que a la una de la tarde y ab
molta biolència alsà la beu lo recaudador de las contribucions
y bices de yntendent gue ci ynmediatament no pague esses
contribuciones que està adeudando. Berà voster com exhxaremos
mano a lo que tenga y bender-lo an al mercado. Ja ha de regalar (gue?)
Vmte gue he passat un mal rato però alabat ciga Déu
antes ja abia passat a cassa Cortey enterar-me y saben gue después
passaban a dinar los recaudedors de las contribucions a cassa Cortey
passe jo a cassa Cortey a ynformar-me que me libres tres dias
38 pot ser un error de "mano", del verb "manar"
para manifestar est asunto a mon principal y tanbé barias
propozizions que los hi a fet lo senyor Cortey. Res de axó no ha estat mèrit
per lograr un breu temps de respirado. Ab beu fuerte respon al
recaudador gue derecho de yntendència y la lev que pague, y repite
no y ha agut altre medi que pagar las partidas notadas en esta.
Primo conste racibo de est modo:
"Rebo de Narcís Batlle per dit (los eretat) Ciurana 1432 rals 31 marabedís com y
tanbé lo corresponent per al 1r y cegon trimestre del corrent
any 158 rals 24(marabedís). Armantera 28 setembre 1844 Juny colechtor.
[pàg 94] Altre recibo altras de la cèdula39
Batlle per dit Ciurana lo corresponent al primer y segon
semestre de la Contribución del Clero al que ynporta 41 (rals) 8(marabedís)
Armantera 28 Setembre de 1844
Juny colechtor
Y encara per major satisfachció de Vmte li remeto
las dos papeletas o cédulas
Però lo que li sumenexo de part meua gue sobre tot no tínguia
cap disgust ni mal rato que jo ho centiría molt.
Cebera que Miquel Biura no y hera que me digueu Mònica
que ere cassa ab senyor Puix de Bilahú.
Però ja auyré al ceu fill que ba aber de pagar y ce ascaygué que a pagar
a darrere de mi.
Que és quant li escrich. Mania de son
segur y masober Narcís Batlle.
Tinguia la bondat de escriurem ei ho a rebut la cédula
ara el serà que estem agobiats ab los rims y nos
baurem dintra cart(?) ab la ajuda y fabor de Déu.
[pàg 95] Montiró 11 octubre 1844
Don Fransisco salut y gràcia tinga ab tota la sua amada familia
per lo gue cia cerbit manar-me.
Molt senyor meu he rebuda la sua apreciada carta per mans
de ma jermana Teresa. Dech dir-li que he procurat a fer las dili-
gencias gue me escriu lo mes promte possible.
Aquí li remeto per mans del mosso Bernat y Pere Batllori tota de fuste
de abra blanch y poli y cabirons que Vmte tenia en esta de Montiró
Aquí li remeto 9 mallals y 6 quarteras oli ab las dos botellas.
Aquí li remeto ais dos quarteres de cansalada ab un sarió ben acondhuida.
Aquí li remeto una nota del ajuntament de Armantera firmada y cellada
39 cèdula: carta, escrit
del 7 de Abril prochim passat que ynporta la suma 1392 rals 21 marabedís
y me apar a mi gue sobre de est pago ara nos ha 1432 rals 31 marabedís
fet pagar 0040 rals 10 marabedís
axó tot pot acer bó per Vmte.
Dech dir-li que(?) que en quant a poder beriguar
la tachsa que ha fet juny per Vmte ci ere justa o no. No ce ha poscut
aberiguar per rahó que me diu Miguel Biura que cence los permisos
no ce pot traurer y que ci ha anat a casa sua ja li auria esplicat
(...?)
Cebera que ce han fet un poch de diners dels Rims.
Cebera gue mira-n'e de arreglar a mozèn Miguel rechtor de Montiró
y tanbé acontentar el senyor Pagès y batlle de Castelló.
Dech manifestar-li que abuy he tingut un centiment gran però en dono
molías gracias a Déu nostre Senyor y a Maria santíssima que nos ha ajudat
que quant nos beurem ja li esplicaré.
[pàg 96] Dech manifestar-li gue ci al buy cerbir bé de bi l'aitx de conprar
una càrrega que en mi demana parqué are jo de bi bell no me
enquantro abenir-me gota y axí mateix la botada de Vmte bell
Tan poch no és de confiansa bolia dir jo ci Vmte conprengués
y és a gust de Vmte en poria conprar una càrrega ab un
Carremabe(?) de confiansa gue axis nos hestalbiavan de aberia de
anar ab al carro. Li faies esta propozició parqué demà me porto a cen-
brar. Esta que ni agia ab la ajuda y fabor de Déu
en quant abiam de capons y gallines las hi anbiarían un o dos
dias antes del Gloriós Sant Narcís ab la euga de casa. Ara me
diguia ci li apar bé tot.
Li estimaría molt al fabor que Vmte escrigués a don Ramón
Pou Plana que tragués del cap del modo de pensar que de
la Brada de don Miquel Casals gue me bol per tapar tots los
finastrons de la casa afrontan ab al ceu hort y lo que cento
bibament cens cauzar-li perjudici abent-i jo dit en elle que los faria
retjar^y altres preparacions bentatjosas li he fet y res de axó
no y bal que és quant dech dir-li. Mania de son cegur cervidor
Narcís Batlle son masober Q.S.M.B.
[pàg 97] Ce nota per mamona y expariencia que lo dia 11 octubre
1844. A 2 quart de 10 horas del matí estàbem colant41 que acabarem
ci fa o no fa a las 11 horas del matí avent junts allí, la tina,
jo Narcís Batlla de Montiró y Prim Ysern de Montiró y
40 significa 'reixar', és a dir posar una reixa.41 colant: es refereix als raïms per tal de fer-ne mosto i després vi.
que y(?) y Rafel tots dels masos de Bentalló y Damià de
la Escala y Joan de Ridellots de la Celva determinarem
arrepayar(?) la tina y ci a fi que y a dins la tina ab una escala petita
ab molta pena bentaba 3 o 4 espadas a la brissa y de ceguida abia
de pagar la escasata parqué ce afogaba y a la tareera bagada respon
que y deis massos es cosa molt cansada y Damià estaba al cim
de una tina fuman al cigarro y digueu ja ay baxaré jo
y promte baxe la escaleta y agafa las forquebes y fa 4 o 5
paladas de brissco(?) per apilitar-le y que y coneguem de dal estan.
que ¡a no sabia lo que's feya li crida puja Damià (puja Damià)
molt fort y solament parqué pojar 2 o 3 escalons de la escaleta
y per momens ba caurer de esquenes al cim de la Brissa com ci fos
mort allí continuament grant. Jo Narcís ab un gran crit per l'amor de Déu
bagueu y que y ni euci a dins (?) est Rome d hirà Joan de Ridellots
dintre per axecar an Damià y que y baxa la escala agafan al bras
de an Damià y a bista de que que-y acaba les forsas dexa ara
an Damià y respechta que an Joan de Ridellots ce trababa abaix
de tots que anabá pujan la escaleta no posqueu re(?) y rahó y ce cada baix
de la tina agegut de panxa an al com ci fos mort. Tanbé ell com en
Damià alashoras enen los centiments bius y grans per la ajuda
y fabor de Déu. Acodí tots los de cassa an font y los que erem de
cassa y tanbé ayà cadí la sugance la qual ba posquer retornan
a Damià
[pàg 98] abent-i un grant número de gent y per quasolitat ce ba en-
quantrar aber-i una escala Nanga y bone acerca la tina
y ce acodí a fircar-le a dins la tina y alashoras
Déu senyor nostre y la sua mare y Maria
santíssima del Ram y Sant Antoni hauguran
un miracle42.
Celbarem primer al Pastó de cassa que ce diu Manel que estaba
arepat a la escala que per momens c'abia abaix de la tina
que las forsas ce li acababan y tot just tinguérem temps
que jo Narcís Batlla me acodí per boler de Déu posar una
post entrabassada a la tina y alashoras al celbarem a dal de
la tina a Déu gracias y a la sua mare.
Que y rabastin-ce de dolor baxa la escale llarga
adebant y fúren a darrera y agafa per un bras a Joan
de Riudellots de la Ceiba y fàren tanbé li ajuda a pujar-lo per
42 fa referència a la idea que té Narcís per a treure a Damià de la tina
AA
boler de déu lo traguérem com ei fos mort però en sortiram
molt cansats a Déu gracias y a la sua mare.
Que y rabastin-ce de dolor tornà altre begada abexar la
escala llarga y aria a cercar an Demià ayera (...?) y
Mateu Boniels de Saldet mosso de cassa y lo agafaren per
los brasos però que-y ab uns crits ja cridaba gue ce afugaba
y centin estos centiments bius jo Narcís Batlle posqueu arepar43
aquey per la camissa del muscla esquerre y an al moment tanbé
lo areu fort lo agafeu y que y ho he espantias y per boler
de Déu y la sua mare pujaren tots dalt de la escale
tiràn los altres dos an Damià y Bentura de l'arman
tera (...?) mestre de cassa gue ba agafar un bras de
an Demià y sortiren tots a dal y foren fore del grans
treballs y ce tragueren tots adafore a la hombre y com
y abia tanbé moltas donas tingueren lo degut
acondoyment y ce retornarem per la probidència
de Déu y Maria santíssima y nostre senyor
del Ram y al gloriós Sant Tantoni.
Déu gracias.
[pàg 101] Nota del blat de moro gue me bino procedent 1844 repartidas ab l'amo
primo jo Narcís Batlle he banut en Figueres 3 quarteres blat de moro 22 novembre 1844.
Primo jo Narcís Batlle noto per mamòria
gue me he banut 14 decembre 1844 37 quarteres blat de moro yndividuació
de conpradors 20 quarteres an an Cere del Pont 4 quarteres a Figueres.
5 al Porch y 7 a la Escala fan estar que son acentadas
18 Decembre 1844 he banut jo Narcís
Batlla en al mosso d'en Cerre del Pont 20 quarteres blatdemoro a 8 pessetes la quartera
22 Decembre 1844 he masurat:
a masurar a corrent 8 guarieres blat de moro corrent
26 Decembre 1844 he entregat an al fusté Patsllés
de Armantera 1 guarieres me ha
pagat 1 duro y me ha a cadat a deure 14 rals 1 quarto
lo dia de Nadal del any 1844 he dat al blat de moro acaba del
camp Pastoret a met fan i a preu fet per
22 cortans rassos donant dos cabadas
3 Gener ha masurat Joan de Riudellots y Figueres
m asura rassa 22 guarieres 1 cortans
lo mateix ara per farinada per als Pochs 3 guarieres 2 cortans
43 vol dir "arrepar" per tan deduim que amb el significat de 'agafar-se'
11 Gener ce han masurat Joan de
Riudellots junt ab Pere Quintana 10 quarteres 2 cortans correntes
14 gener 1844 ce han masurat Joan 6 quarteres 1 cortans
3 mars 1845 acabarem de masurar
al blat de moro procedent del any
1844 ab Joan de Riudellots y Figueres de 36 quarteres ab dos per cent
suma total
mes ei anyades per copsar
que nos guardem de suman
147 quarteres 2 cortans
02 quarteres 2 cortans
150 quarteres
[pàg 103] Montiró 22 Decembre 1846
Don Francisco salut y gràcia tinga ab tota la sua amada
familia per lo que cia cerbit manar-me.
Molt senyor meu he rebut la sua carta escrita del dia
7 Decembre de est mes y beix los encarrechs me fa ab elle
dech dir-li que he fet tots los medis pocibles per trobar la partida
que me tenia encarregat de 50 onsas d'or.
Segona part de la llibreta (cara B)
(I) Plaso real 9 1394 Saldet lo plaso real liquit an al temps
ere de 3 1073
A 4 begada a 3 baqades
36 139 10 1099
Bulberalla plaso real liquit an al temps antich
Ere de 1 92 pero ar es de 1 6 y no ce pot contar si es
que tres bagades pero que no l'an mogut 3
3 186
Lo poble de Bentallo esta riduit lo plaso antich per quatra begadas
Que es com a Montiró plasso real liquit 2 5940
4 bagadas
9 0394
(II) Nota o estat de lo que estich encarregat a pagar jo Narcís Batlla
Com a massober del Mas Biader de Montiró de tot lo plasso
Real liquit que preste dit mas cada any per ci en lo poble de Montiró,
Saldet, Bullberalla, Bentalló.
Plaso real liquit aun ce conte sas
Plasso real de
Poble de Montiró per tot lo any 1837
Poble de Saldet per tot lo any 1837
Poble de Bullberalla per tot lo any 1837
Poble de Bantalló per tot lo any 1837
Reduchció de plasso real de tot l'any Mas Biader
38 lliures 13 q
10 lliures 10 q
3 lliures 1 q
9 lliures 3 q
61 lliures 08 q
Lo que he pagat jo Narcís Batlla en lo poble de Montiró en tot lo any 1837
Com me conste ab racibos de colechtor
Primo 3 Juliol 1837 n° 1
13 Agosti 837 n° 2
22 setembre n° 3
19 febrer 1838 per pagar 1837 ultim racibo conste he pagat
Montiró 1837 talla ordinària y extraordinària
9 lliures 13q4
14 lliures 10q
14 lliures 10q
53 lliures 3q 4
91 lliures 16q8
Poble de Saldet lo queye pagat jo Narcís Batlla en tot lo any 1837
Primo 1 Agost 1837 n° 1
28 setembre 1837 n° 2
22 novembre 1837 n° 3
22 novembre 1837 n° 4
8 Janer 1837 n° 5 paga'm per 1837 n°5
Talla ordinària y extraordinària
19 lliures 10q06
5 lliures 5 q 5
10 lliures 10 q 9
7 lliures 6 q
5 lliures 5 q 9
47 lliures 18 q l'any 1837
(III) Poble de Bullbaralla lo q que he pagat jo Narcís Batlle en tot l'any
1837
Nc 1 conste de recibo firmat de 5 octubre 1837
N° 2 conste de recibo firmat de 27 fabrer 1837
N° 3 conste de recibo firmat de 4 Gener 1837
N° 4 conste de recibo firmat de 9 setembre 1837
La talla ordinària y extraordinaria
3 lliures 1 q 6 d
4 lliures 6 q 11 d
1 lliures 5 q 7 d
1 lliures 10 q
11 lliures 04 q 0 any 1837
Poble de Bentallo lo que he pagat jo Narcís Batllle en tot lo any 1837
N° 1 conste de racibo firmat de 2 Fabrer 1837
N° 2 conste de racibo firmat 6 Agost 1837
N° 3 conste de racibo firmat 12 Octubre 1837
N° 4 conste de racibo firmat 9 Ganer 1838 rezultando de las
tallas de 1837
Suman las tallas ordinarias y extrordinàrias
22 ps 21 qs 1
40 ps 11 qs
39 ps 2 qs
33ps16qs
136ps2qs 1837
De pacetes fen lliuras
Meitat del quart
Ventalló
de ha de'gafar 4 y una
34
17
51
lliures
lliures 3q9
(IV) Reunió de totas las contrubucios que he pagat en lo present
any 1837 en los pobles M.S.B. y Bentalló talla44
ordinaria y extraordinaria y ara ce ha fet lo discuhini(?)
per recobrarme lo que exspechta en lo amo que percibeixios
fruyts de la eretat de Montiró delzet(?) los plassos reals me
ha de satisfer la tareera part dels exstraordinaris com baixs
ce beuran. Notats
Poble de Montiró 1837 talla real y exstraordinària
Poble de Saldet 1837 talla real y exstraordinària
Poble de Barberalla 1837 talla real y exstraordinària
Poble de Bantalló 1837 talla real y exstraordinària
Suma total ordinari y exstraordinari
91 lliures 16 q 8
47 lliures 18q5
11 lliures 4q
41 lliures 39 q
202 lliures 029q 10
Lo ordinari que me correspon de tots los pobles
A mi Narcís Batlla com a massober de ells
De esxtraordinari resta per la suma
La 3a part correspont per Pere Parats y Fransisco Cambó
Arrendataris del dit mas
61 ta8q 11
140ta 13q 11
46ta 18q
44 talla: impost veïnal de caràcter extraordinari cobrat per el rei i que servia per a mantenir-lo en el seustatus
¿1Q
Que me han de satisfer per lo any 1837. Fete esta nota 8 Octubre 1839.
(VI) Nota o estat de lo que he pagat jo Narcís Batlle com
A massober del mas Biader de Montiró de tots los pagos que an
Exspechtata tan Reals com Exstraordinaris demanats per lo gobern
En los pobles Montiró, Saldet, Bulberalla y Bentalló de 1838 en las
terres que estan obligadas dit mas y jo com a massober he adelantat
la tarcere part dels Exstraordinaris per mon principals y hará ce
fa lo discutrini per recobrar-me lo que m'a de satisfer mon amo per tot
l'any 1838. Com me conste ab racibo del colechtor.
Lo que he pagat jo Narcís Batlle en lo poble de Montiró en lo any 1838
Com me conste ab racibo del colechtor
Primo 7 Maixs (1838) N° 1
22Maixs1838N°2
20 Agost 1838 N° 3
24Decembre1838N°4
31 Decembre1838N°5
15Decembre1838N°6
Montiró talla real y exstraordinària 1838
21 lliures 15 q
67 lliures 10 q
14 lliures 10q
14 lliures 10q
14 lliures 10q
87 lliures q
219 lliures 15qO
(Vil) Poble de Saldet lo que y he pagat jo Narcís Batlla en tot l'any 1838
Primo 4 juny 1838 N°1
4 juny 1838 N° 2
5 lliures 5q 5
3 lliures 10q 3
22 febrer 1839 N° 3 resultans tallas de 1838
24 octubre 1838 N° 4 en Saldet
Saldet talla Real y Exstraordinària 1838
26 lliures 7q
5 lliures 5q 5
40 lliures 08q 1
Poble de Vantalló lo que y he pagat jo Narcís Batlla en tot l'any 1838
Primo N°1
Primo N°2
Ventalló talla Real y Exstraordinària
31 ps 23 qrs
53 ps 6 qrs
84 ps 29 qrs
21 ps
10 lliures 10 q
6 q 6
31 lliures 16 q 6
En lo poble de Bullberalla lo que y he pagat jo Narcís Batlle en tot l'any 1838
Primo 3 juny 1838 N°1
N°2 1 setembre 1838
29 Mars 1839 N° 3
12 JanerN°4
Talla Real y Exstraordinària en 1838
4 lliures 11q 8
1 lliures 17q6
3 lliures 1 q 6
6 lliures 3q
15 lliures 13q8
(VIII) Reunió de totas las contribucions que he pagat en lo present any
1838 en los pobles M,S,B y Bentalló talla ordinària
y exstraordinària y ara ce ha fet lo discutrini per recobrar-me
lo que exspechta en lo amo que percibeix los fruyts de la eratat
de Montiró dehet los plassos Reals me ha de satisfer la tercera part
dels exstraordinaris com baix ce beuran notat.
Poble de Montiró talla Real i Exstraordinària 1838
Poble de Saldet 1838 talla Real i Exstraordinària
Poble de Ventalló 1838 talla Real i Exstraordinària
Poble de Bullberalla 1838 talla Real i Exstraordinària
Los plassos Reals que me exspechta jo Narcís
Batlla com a massober de la eretat es per any
De exstraordinaris resta per la suma
La 3ra part correspont per Pere Parats y Francisco
Cambó arrendataris del dit mas
De satisfer per l'any 1838 a Narcís Batlle de Montiró
219 lliures 15q
40 lliures 89q 1
31 lliures 16q6
15 lliures 13q8
307 lliures 139q3
246 lliures 4q 4
82 lliures 1q5han
(X) Nota o estat de lo que he pagat jo Narcís Batlla com a massober
del mas Biader de Montiró de tots los pagos Reals y Exstraordinaris
demanats per los goberns so és Cristina y Carlos 5 en lo present any 1839
en los pobles Montiró, Saldet, Bullberalla y Bentalló per las terres que estan
obligadas dit mas y jo com a massober he adelantat la tarcere part dels
exstraordinaris per mon principals y ara ce fa lo discutrini per recobrar-
me lo que ma de satisfer mon amo per lo any 1839 com me conste ab racibo
deis colechtors
Lo que he pagat jo Narcís Batlle en lo poble de Montiró en l'any 1839
Primo 26 gener 1839 N°1
24 mars 1839 N°2
1 agost de 1839 N°3
18 agost de 1839 N°4
8 octubre 1839 N°5
10 octubre de 1839 N°6
21 novembre de 1839 N°7
22 novembre de 1839 N°8
Total
29 lliures 4q
14 lliures 10q
43 lliures 10q
29 lliures q
29 lliures q
29 lliures q
11 lliures 10q
217 lliures 14q
(XI) Poble de Saldet lo que he pagat jo Narcís Batlle en lo present any 1839
Primo 13 juny 1839 N°1
N°2 26 juliol 1839
24 agost 1839 N°3
7 Octubre 1839 N°4
9 Octubre 1839 N°5
Saldet Total pagat
5 lliures 5q 2
7 lliures q 6
7 lliures q 6
8 lliures 13q 8
6 lliures q
34 lliures 00q
(XII) Poble de Bullberalla lo gye he pagat jo Narcís Batlle en lo any 1839
Primo 28 Mars 1839 consta de N° 1
19 juliol 1840 N° 2
Bulbaralla total pagat
3 lliures 1q6
12 lliures 13q 7
15 lliures 15q
Poble de Ventalló lo que he pagat jo Narcís Batlle en l'any 1839
16 juliol 1839 N°1
8 desembre N°2
Ventalló Total pagat
11 lliures 2q 6
10 lliures 18q
22 lliures OOq 6
(XIII) Reunió de totas las contrubucions que he pagat jo Narcís
Batlle en lo present any 1839 en los pobles Montiró, Saldet,
Bulberalla y Bentalló. Talla ordinaria i extraordinaria y ara
Ce ha fet lo discrutini per recobrar-me lo que exspechto en lo amo
Que percibeix los fruits de la eretat de Montiró de los plassos
Reals, me ha de satisfer la tarcere part dels exstraordinaris com
Baix ce beurà notat.
Poble de Montiró talla real y exstraordinària
1839
Poble de Saldet talla real y exstraordinària
1839
Poble de Bulberalla talla real y exstraordinària
1839
Poble de Bentalló talla real y exstraordinària
1839
Total
217 lliures 14q
34 lliures 9q
2 lliures 4q 6
22 lliures q 6 r
282 lliures 19q 1
Los plassos reals que me exspechta pagar jo
Narcís Batlle com a massober de la eretat per any
De exstraordinaris resta per la suma
Mes ce alcansa an al racibo N° 2 per Bulberalla
La 3ra part correspont per Pera Parats y Fransisco Cambó
De Bezalú arrendataris de dit mas
Han de satisfer per lo any 1839 a Narcís Batlla de Montiró
61 lliures 8q 11
221 lliures 10q 2
6 lliures 10q 7
76 lliures OOq 3
(XIV) Nota dels grans y oli que ce agut de bendrer procedents del anyada
De 1839 per cobrir o pagar la 3a part de las tallas exstraordinàrias
En que an agut de pagar Pere Parats y Fransisco. arrendataris del
Mas Biader de Montiró per lo any 36 y 37 y 38 y 1839 com consta
Ab racibos.
Primo he banut 2 carragas oli preu 11 ps 1 r
suman
Ydem 12 octubre banut 12qs 2 cortans blat a
17ps la qs suman
Ydem fabas 5 quarteras a 13 ps la quartera
Ydem cibada 20 quarteres 7 ps la quartera
Ydem ordi 18qs a 8 ps la quartera
227ps 2r
227ps 2r
65ps
140ps
144ps
804ps q
201 lliures q
100 lliures 10q
301 lliures 10q cobrat
Consta que tinch rebut ab altre
Nota 46 lliures 12q 9 total
Tinch rebut 348 lliures 2q 9
Consta ab racibos per l'any 1836 la tarcere
part
Consta ab racibos per l'any 1837 la tarcere
part
Consta ab racibos per l'any 1838 la tareera
pert
11 maitx 1839 per lo delma 3ra part
en Saldet per lo mas Carbó
14 juliol 1839 per la 3ra part de tallas
del mas Carbó
Racibo d'en Biurer N° 1
Consta ab racibo per l'any 1839 total
Consta aber pagat per las terres airosa Is fins
lo recibo
N°8
Aprobadas las tallas fins lo dia
De tot l'any 1839
Preseu y tora per part a pagat
(?) Que ja ho he rebut
31 lliures 9q 7
46 lliures 18 q
82 lliures 1 q 5
7 lliures 14 q 6
41 lliures 6 q 7
31 lliures 7q 2
76 lliures q 32
49 lliures 19q 3
366 lliures 16q 9
348 lliures 2q 9
18 lliures 149q
(XVI) Nota o estat de lo gjje he pagat jo Narcís Batlle com a massober
Del mas Biader de Montiró de tots los pagos reals y exstraordinaris
Demanats per lo gobern en lo present any 1840 en los pobles
Montiró, Saldet, Bulberalla y Bentalló per las terres que estan
Obligadas dit mas y jo com a masober he adelantat la tareera
Part dels exstraordinaris per mon principal y ara ce fa lo discotrini
Per recobrar-me lo gjje me ha de satisfer mon amo per lo any 1840
Com me conste ab racibos deis colechtors
Lo que he pagat jo Narcís Batlle en lo poble de Montiró l'any 1840
Primo 31 gener 1840 N°1
Ydem 10 maitxs 1840 N°2
Ydem 28 maitxs 1840 N°3
Ydem 3 agost 1840 N°4
Suma aber pagat en Montiró 1840
14 lliures 10q
19 lliures 6q 8
33 lliures 16q8
29 lliures
96 lliures 13q 4
(XVII) Poble de Saldet lo gue he pagat jo Nracís Batlle l'any 1840
Primo 3 fabrer 1840 N° 1
Ydem 26 maitxs 1840 N°2
Ydem 9 agost 1840 N° 3
Suman y ce paga en Saldet l'any 1840
5 lliures 5q 5
12 lliures 5q 11
lliures q 6
24 lliures 11q 10
Poble de Bullvberalla lo que he pagat jo Narcís Batlle l'any 1840
19 juliol 1840 ce paga al poble de Bullberalla l'any 1840
Mes poble de Bullberalla
6 lliures 1 q 4
12 lliures 13q7
(XVIII) Poble de Bentalló lo gue he pagat jo Narcís Batlle l'any 1840
Primo 7 maitx 1840 N°1
Primo 17 maitx 1840 N°2
Lo dia 27 Mars 1841 consta ab racibo N°3 ben
pagat
Ce paga al poble de Bentalló l'any 1840
9 lliures 13q 2
5 lliures 19q 4
3 lliures 14q 4
19 lliures 06q 10
Resumen de totas las tallas gue ce agut de pagar per lo mas Biader
De Montiró en lo any 1840 com consta ab racibos y notat en est llevador
Poble de Montiró
Poble de Saldet
Poble de Bulberalla
Poble de Bentalló
Suma aben pagat per lo mas Biader
96 lliures 13q 4
24 lliures 11q 10
6 lliures 1q 4
19 lliures 6q 10
146 lliures 13q 4
Lo ordinari com me correspon de tots los
pobles del dit notats a mi Narcís Batlla com a
massober de elles
De exstraordinari resta per la suma
61 lliures 8q 11
85 lliures 4q 5
La tareera part correspon pagar a mon princi
Pal don Fransisco que me ha de satisfer
Ja me ha satisfetas y pagadas
Tens de l'amo per Balberalla
Lo que toca a Tamo l'any 1840
28 lliures 8q 2
4 lliures 4q 6d
32 lliures 12q 80
(XX) Nota de estat de lo que he pagat jo Narcís Batlla coma a massober
Del mas Biader de Montiró de tots los pagos reals y exstrord ¡naris
Demanats per lo gobern de lo present any 1840(1841) en los pobles Montiró,
Saldet, Bulberalla, Bentalló per las terres estan obligades dit
Mas y jo com a massober de ellas he adelantat la tareera part
Dels exstraordinaris per mon principal y ara ce ha fet lo discutrini
Per recobrar-me lo que me ha de satisfer mon senyor amo per tot lo any 1841
Y 1842 com me consta ab racibos del colechtor.
Montiró 1841 1842
Número 1 24 gener 1841
Número 2 27 mars 1841
Número 3 8 gener 1843
Número 4 15 fabrer 1843
Número 5 4 de mars 1842
Número 6 21 abril 1842
Número 7 6 juny 1842
7 lliures 5q
14 lliures 10q
14 lliures 10q
9 lliures 13q 4
12 lliures 1q 8
12 lliures 1q 8
7 lliures 5q
Ce ha pagat l'any 1841 y 184 en Montiró
84 lliures 11q 9
Saldet 1841 1842
Número 1 27 mars 1841
N°2 21 gener 1842
N° 3 22 juny 1842
N ° 4 8 gener 1843
Ce ha pagat en Saldet l'any 1841 y 1842
3 lliures 10q 3
5 lliures 5q 5
10 lliures 10q 10
7 lliures 18q 1
27 lliures 04q 7
Bulberalla 1841 1842
N°1 18 abril 1841
N° 2 5 setembre 1842
N° 3 7 novembre 1842
N° 4 12 febrer 1843
Suma abèn pagat en Bulberalla 41 i 1842
3 lliures 1q 6
4 lliures 17q 4
1 lliures 7q 2
1 lliures 10q 8
10 lliures 16q 8
(XXI)
Bentalló1841 1842
Número 1 mars 1841
N°2 11 juny 1841
N° 3 10 mars 1842
5 lliures 18q 6
7 lliures 8q 8
3 lliures 14q 4
N°4 1 gener 1843
Suma abèn pagat l'any 1841 y 1842 en
Bentalló
22 lliures 13q 11
39 lliures 15q 5
Resumen de totas las contribucions que ce han agut de pagar per lo mas
Biader en los pobles notats al marge en lo present 1841 1842
A saber
Montiró
Saldet
Bulberalla
Bentalló
84 lliures 11q 9
27 lliures 4q 7
10 lliures 16q 8
39 lliures 15q 5
Suma total haber pagat l'any 1841 y 1842 jo com
A massober de la eretat he delantat la tarcere part dels extraordinaris per
Mon principal y ara ce ha fet discrutini per pagar-me l'amo lo que me ha de
Satisfer mon senyor amo don Fransisco Ciurana per tots los anys 1841 y 1842
Com me consta ab racibos dels colechtors es la suma de
Los plassos reals corresponents al mas Biader
per l'any 1841
Los plassos reals que corresponenet en l'any
1842 com consta ab racibo
Est any no es tan gros parque ce ha abonat al
4rt trimestre (?)
Axo a mi Narcís Batlle me ha tocat pagar l'any
1841 y 1842 de real
61 lliures 8q 11
51 lliures 15q 7
113 lliures 04q 6
Esxtraordinari
La tareera part me ha de satisfer mon
Principal senvor Fransisco Ciurana per
Los anys 1841 y 1842
049 lliures 03q 11
16 lliures 8q
(XXII) Nota o estat de lo gue he pagat jo Narcís Batlla com a amassober del mas Biader de
Montiró de tots los pagos reals i exstraordinaris demanats per lo Gobern en lo present any 1843
en los pobles de Montiró, Saldet, Bulberalla, Bentalló per las térras estan obligades dit mas y jo
com a massober he adelantat la tareera part dels extrordinaris per mon principal y ara ce fa lo
discutrini lo que me correspon a mi y lo que correspon retornar-me mon senvor amo per tot los
pagos coresponents an al mas Biader en lo present any 1843, com me consta ab los racibos de
los colechtors.
Montiró 1843
Racibo N° 1 consta ab racibo haber pagat
Racibo N° 1 consta ab racibo haber pagat
Racibo N° 2 consta ab racibo haber pagat
Racibo N° 3 consta ab racibo haber pagat
Ce ha pagat en Montiró 1843
15 lliures 19q
16 lliures 8q 8
33 lliures 16q8
12 lliures 1q8
78 lliures 06q 0
Saldet l'any 1843
Racibo N° 1 consta aber pagat
Racibo N° 2 consta aber pagat
Racibo N° 3 consta aber pagat
Ce ha pagat l'any 1843 en Saldet
10 lliures 10q 4
4 lliures 7q 10
5 lliures 5q 5
20 lliures 03q 7
Bulberalia l'any 1843
Racibo Nc 1 consta aber pagat
Racibo N° 2 consta aber pagat
Racibo N° 3 consta aber pagat
Racibo N° 4 consta aber pagat
Ce ha pagat l'any 1843 en Bulberalla
1 lliures q 6
2 lliures 16q 4
1 lliures 5q 7
1 lliures 10q 9
6 lliures 13q 2
(XXIII)
Poble de Bentalló l'any 1843
Consta ab racibo N° 1 aber pagat
Consta ab racibo Nc 1 aber pagat
Ce ha pagat l'any 1843 en Bentalló
5 lliures 11 q 6
8 lliures 19q 6
14 lliures 11q 0
Resumen de totas las contribucions que ce han agut
De pagar per lo mas Biader en los pobles notats al marge l'any 1843
A saber
Montiró
Saldet
Bulberalla
Bentalló
Suma total aber pagat l'any 1843
78 lliures 6q
20 lliures 3q 7
6 lliures 13q 2
14 lliures 11q
119 lliures 13q9
Narcís Batlla menan la eretat he edelantat la tareera part dels extrordinaris
Cper mon principal y ara ce ha fet lo discutrini per pagar-me, l'amo lo que me ha de
Satisfer mon senyor amo don Fransisco Ciurana per tot lo any 1843 com me
consta ab los racibos del colechtor es la suma dalt esxpresada
Los plasos reals que me toca a mi pagar 61 lliures 8q 11
Lo que me ha pagat per extraordinaris es la suma 58 lliures r 4q 10 la tareera part
Me ha de satisfer Ciurana son 19 lliures 8q 3 que me haix de cobrar.
(XXIV)
Nota o estat de lo que he pagat jo Narcís Batlle com a massober
Del mas Biader de tots los pagos reals y exstraordinaris demanats
Per lo gobern en lo present any 1844 en los pobles Montiró, Saldet,
Bulberalla, Bentalló per las terres estan obligadas dit mas Biader y jo
Com a masober he adelantat la tareera part dels extraordinaris
Com ce constarà tot ab racibos del colechtor
Ara colechtor ab una llibreta noba
Feta per mi per passar comtes ab
Pon Fransisco Ciurana.