n'ali

1N’ALÍ www.nali.cat

L A R E V I S TA D E L M U N I C I P I D ’ A N D R AT X2a Època · Any XII · 3 € · No 114 / Juliol - Agost 2010

FESTA DE LA VERGE DEL CARME

MOROS I CRISTIANS A SANT ELM

LES PARADES DE BUS AL MUNICIPI

PREGÓ DE JAUME BOVER (SANT PERE)

SOPAR DEL PSM-EN A ES VINYET

ACTIVITATS AL CLUB DE VELA

BIOGRAFIA FUTBOLÍSTICA DE PEP PALMER

MARC PERPINYÀ:

HISTÒRIC CICLISTA ARRACONER

POSTER CENTRAL:

I NIT DEL CAVALL

CRISTÓBAL SERRA SIMÓ

UN ANDRITXOL, ESCRIPTOR EXCEPCIONAL

TOMEU ESTEVA

IN MEMORIAM

2 N’ALÍwww.nali.cat

Envia les teves cartes al director o articlesd’opinió, a la direcció de la revista N’Alí(Màxim 30 línies i firmades)

EDITORIAL

NOVES DEL MUNICIPI

FOTO DENÚNCIA

DONANTS DE SANG

SOPAR DEL PSM-EN

CRIDA L’ATENCIÓ

ENTREVISTA A CRISTÓBAL SERRA

FESTES DE LA VERGE DEL CARME

UN POC D’HUMOR

INAUGURACIÓ DE PRINTANDRATX

FESTES DE SANT ELM

LES PARADES DE BUS AL MUNICIPI

INAUGURACIÓ DE CAIXA RURAL

POLÍTICA

PREGÓ DE JAUME BOVER

LES COSES DE N’ALÍ FA 20 ANYS

CRONICÓ DE Mn. MIQUEL PUJOL “S’ESCOLÀ”

POSTER CENTRAL: I NIT DEL CAVALL

SETMANARI “ANDRAITX”

CREACIÓ

CARTES AL DIRECTOR

UNA DE LLIBRES

SOSTENIBILITAT

10 ANYS DEL TALLER :

“ESCOLA DE PONENT”

PIRAGÜISME DEL CLUB DE VELA

BIOGRAFIA DE PEP PALMER (II PART)

CLUB CICLISTA ANDRATX

CLUB ESCACS ANDRATX

CLUB DE VELA DEL PORT D’ANDRATX

MARC PERPINYA CICLISTA ARRACONER

CLUB NATACIÓ SINCRONITZADA

TOMEU ESTEVA, IN MEMORIAM

PERE MELIA, IN MEMORIAM

PÀGINA PARROQUIAL

CUINA

MIRADA ENRERE

FELICITACIONS

PASSATEMPS

AGENDA

3

4

7

8

9

10

12

16

19

20

22

24

28

30

32

34

36

38

41

42

43

44

45

46

48

50

52

54

58

62

65

66

67

68

69

70

72

73

74

SUMARI


Periodicitat mensual

Tiratge: 1.200 exemplars D.L.: PM-295-1986

2ª època. Any XII. Nº 114 - JULIOL / AGOST 2010

EDITA:Associació Cultural N’Alí

REDACCIÓ:C/ Llibertat, 20. Apt. Correus, 7907150 Andratx. Tel. 971 136 199 · Fax 971 136 199Correu electrònic: [email protected]

DIRECTOR:Rafel Oliver Grammatico

EQUIP DE REDACCIÓ:Joana Dols PonsLorenzo GutiérrezCarlos Noguera CortésAntoni Roca PujolJaume Roca Pujol

FOTOGRAFIA:Lorenzo GutiérrezBaltasar Moner Revista N’Alí

HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO:

SUBSCRIPCIONS:30 euros anuals · 12 números

PUBLICITAT I SUBSCRIPCIONS:Rafel Oliver GrammaticoTel./Fax. 971 136 199 · Mòbil: 616 335 788

PRODUCCIÓ:Temeld4 diseño & publicidad S.L.Tel. 971 43 22 78 · www.temeld4.com

E-MAIL PER A RECEPCIÓ DE TEXTS I FOTOS:[email protected]

GUIEM ALEMANYJOAN ALEMANYMATEU ALZINAALBERTO ANDONEGUIANDYJAVIER BALLESTEROSMARIA BIBILONIJOAN BORDOYPEP BORRÁSJAUME BOVERMERCEDES CEPEROJOANA CORTÉSJOSEP COLLGASPAR CREIXELLMACIÀ ENSENYATMARGALIDA ESTEVAMATEO FELIPEELVIRA GALINDOABILIO GARCÍADOLORES GRANADAANASTASIA JIMÉNEZJOAN MANERAMICHEL’SBALTASAR MONERESTEVA PALMERRAFEL PALMERMARC PERPINYÀANA MARÍA PORCELMIQUEL PUJOLTOMEU ROSSELLÓCRISTÓBAL SERRAMARI CARMEN SIDRÓNJOSÉ LUIS VEGASCARLOS VILLAR

AGARAAJUNTAMENT D’ANDRATXANDRATXNEWSASSOCIACIÓ DE CAVALLISTESCLUB CICLISTA ANDRATXCLUB ESCACS ANDRATXCLUB NATACIÓ SINCRONITZADACLUB DE VELA DEL PORT D’ANDRATXDIARIO DE PONENTDONANTS DE SANGEDITORIAL MOLLESCOLA D’ADULTSOBRA CULTURAL BALEARPARRÒQUIA D’ANDRATXPARTIT POPULARPIRAGÜISME DEL CLUB DE VELAPREMSA FORANA DE MALLORCAPSM-ENSETMANARI “ANDRAITX”TEMELD4U.I.B.

Fundació de N’Alí: 19861ª època: 1986 - 1998 12 anys - 115 números

EDITORIAL

ELS ARTICLES PUBLICATS EN AQUESTA REVISTA SOLS EXPRESSEN L’OPINIÓ DELS SEUS AUTORS. N’ALÍ NO ES RESPONSABILITZA DEL SEU CONTINGUT.

Amb el suport de:

LA REVISTA DEL MUNICIPI D’ANDRATX

CRISTÓBAL SERRAUN GRAN ESCRIPTOR, OBLIDAT A ANDRATX

Cristóbal Serra Simó, és a punt de complir els 88 anys de vida, i en fa més de 50 que escriu i tradueix llibres, essent un dels millors escriptors vius en llengua castellana d’Espanya, molt ben considerat per alguns bons crítics espanyols, i traduïts alguns dels seus llibres a vàries llengües. Ha guanyat alguns premis i obtingut alguns reconeixements, és Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears, ha escrit una vintena de llibres i traduït a molts autors importants de la literatura mundial, i segueix escrivint i essent publicat, per vàries editorials espanyoles, i sobretot pel seu editor de sem-pre, n’Andreu Ferrer, d’Edicions Cort (Palma).A Andratx, però, se’ns ha passat tot aquest temps, tenint una figura de primera línia literària com és la de don Cristóbal, més conegut a la vila com Tòfol “Bornada”, i no hem estat capaços de fer absolutament res.En primer lloc es posa un servidor com a “culpable” per haver sabut sempre que un tal Cristóbal Serra era un gran escriptor, però que mai de la vida vaig saber que fos andritxol, i que passà la seva infància i joventut al Port d’Andratx i a la vila nostra. Aquí, a Andratx, molta gent sap d’ell com a Tòfol “Bornada” però no en sabien res de què era tan important. I així ha anat la cosa, en-tre uns i altres (i tal vegada qualque polissó que sí ho sabia però no li han perdonat que escrigui en castellà), no hem estat agraïts a la seva persona i a la seva figura. Crec que tothom té dret a expressar-se en la llengua que trobi, i don Cristóbal va tenir una formació en castellà, i per tant se li ha de respectar la seva decisió d’escriure en aquesta llengua.Cristóbal Serra, per altra banda, és un home que viu de portes endins, a un pis de Palma, i es relaciona amb molt poca gent, duu una vida solitària i molt peculiar, i així ha estat sempre.Estem a temps de posar les coses al seu lloc, i fer justí-cia a la figura d’aquest senyor de les lletres castellanes, d’aquest andritxol que fou alumne de llatí de don Ma-cià Flexas. Estem a temps de posar-li un carrer al Port d’Andratx, el seu Port tan estimat i evocat en els seus llibres. No estaria malament que el carrer de la segona línia del Port, el carrer Isaac Peral, dugués el seu nom, perquè allà hi va viure molts anys, a la zona de Ses Bas-setes.Tampoc no estaria malament que llegíssim els seus lli-bres, dels quals en farem una extensa ressenya en el proper número.De moment ens conformem en què algú prengui cons-ciència d’aquesta llacuna cultural i humana que tenim a casa nostra, envers don Cristóbal, i posem fil a l’agulla per esmenar-ho el més aviat possible.Deman perdó per la meva ignorància durant tants anys, però com diu la dita: “Mai és tard...”

Rafel Oliver Grammatico


NOVES DEL MUNICIPI

L’AJUNTAMENT REP LES CLAUS DE LA NOVA ESCOLA SES BASSETES

L’Ajutament d’Andratx va rebre el passat dimarts dia 10 d’agost les claus de la nova escola pública Ses Bassetes, del Port d’Andratx.El regidor d’Educació, Joan Manera, té ara tres set-manes per acabar de fer-hi els retocs que falten a l’escola, per a que pugui ser inaugurada abans de començar el curs escolar 2010-2011.

ANTICORRUPCIÓ DEMANA 5 ANYS DE PRESÓ A EUGENIO HIDALGOEl fiscal anticorrupció ha sol·licitat que s’imposi una pena de cinc anys de presó i inhabilitació es-pecial per a l’exbatle d’Andratx, Eugenio Hidal-go per un delicte continuat de “cohecho pasivo”. L’audiència de Palma jutjarà el mes de setembre la peça separada número 60 del “cas Andratx”, en la qual Hidalgo, Jaume Gibert i el promotor Manuel Zapata, s’asseuran a la barra dels acusats.Segons el fiscal, Hidalgo va rebre un regal de 60.000 euros per “accelerar” una llicència.

REGISTREN L’AJUNTAMENT D’ANDRATX CER-CANT L’EXPEDIENT DE FLORENTINO PÉREZEl jutge del “cas Andratx”, Francisco Pérez, acu-dí dia 27 de juliol personalment a l’Ajuntament d’Andratx per a registrar les oficines, cercant una sèrie d’expedients urbanístics que està investigant.Entre els documents que s’emportà el jutge, es tro-ba l’expedient de la casa que comprà el president del Reial Madrid i màxim accionista de l’empresa constructora ACS, Florentino Pérez, a on pareix esser que feu una obra en una zona protegida del municipi d’Andratx.

TORCEBRAÇ, NOU LLIBRE DE ROSA CALAFATL’andritxola Rosa Maria Calafat ha tret un nou lli-bre: “Torcebraç entre dues cultures”, que fou pre-sentat a Can Alcover (Palma) el passat dia 16 de juliol.En el llibre de Calafat, s’hi poden trobar multitud d’exemples sobre el torcebraç que es manté en-tre el català i el castellà. Són situacions com les polèmiques sobre els repetidors al País Valencià, sobre l’enfosquiment del senyal de TV3 a les Illes Balears, sobre la manipulació dels llibres de text,

sobre el castellà a l’escola, sobre la castellanitza-ció del llenguatge en els mitjans de comunicació, sobre els prejudicis dels catalans a l’hora d’usar la seva llengua en determinades situacions, etc.El llibre fou presentat pel professor Gabriel Bibi-loni. Ha estat editat per l’IEC i la Càtedra Unesco. Fou presentat també a Barcelona per Salvador Cardús, que n’ha fet el pròleg, i l’actor Joel Joan.

CERTIFICAT MEDIAMBIENTAL PER A LES PLAT-GES D’ANDRATX

A finals de juliol s’entregà als polítics d’Andratx un certificat d’implantació d’un sistema de gestió ambiental, basat en la Norma ISO 14001, amb el qual s’han identificat tots els aspectes i impactes ambientals que té el servei de gestió de platges, tant a Camp de Mar com a Sant Elm, per minimit-zar l’impacte ambiental.

INTERNET SENSE CABLEJAT AL SUDOEST DE MALLORCAL’extrem sudoccidental de Tramuntana ja té accés al servei d’Internet sense cablejat, el sistema ano-menat Wimax. Des del mes de juliol tot el territori dels municipis d’Andratx i Calvià, es pot connec-tar a la xarxa de xarxes, gràcies a una de les da-rreres tecnologies en telecomunicacions, que es començà a introduir a l’illa just fa un any. Pràcti-cament tota Mallorca ja té cobertura, donant pos-sibilitat d’accés al 90% de la població.Segons les paraules d’Antonio Marqués, director general de GLOBATEL, “Amb aquesta nova am-pliació d’antenes volem que tots els mallorquins, els residents estrangers i el turisme en general, tenguin garantida l’accessibilitat i la connexió a Internet amb la major rapidesa, a més de reduir la distància client-repetidor, i disminuïnt-se el cost per a l’usuari final”.Aquest projecte està gestionat per GLOBATEL i el seu soci tecnològic Redes y Nodos de Telecomu-nicaciones de Baleares, que s’ha encarregat de la part tècnica del procés.

BRODATS, RANDES I MASSETES A SANT ELMA Sant Elm es va celebrar la I Trobada de bro-dats, randes i massetes, organitzada per la regi-doria de Patrimoni de l’Ajuntament d’Andratx, i


NOVES DEL MUNICIPI

l’Associació de Brodadores i Randeres de Mallor-ca.Va ser un èxit de participants i les peces exposa-des, acabades o en construcció, eren de gran qua-litat: totes eren bones o molt bones. S’exposava un brodat fet d’ara però amb un dibuix del segle XVIII. Les brodadores provenien de tot Mallorca.

AGARA ACTUÀ A MONTUÏRI I PALMAL’Agrupació Artística Andritxola, AGARA, tragué fora poble, la seva obra: “Viatge de nuvis”, origi-nal de Ventura Porta i Rosés. Foren a Montuïri el 17 de juliol, i a Palma (Mata de Jonc) en les festes de sa manxeta, el 27 de juliol.

SANT CUGAT ENTREGÀ LA MEDALLA D’HONOR PÒSTUMA A BALTASAR PORCELEl municipi de Sant Cugat del Vallès (Barcelona) entregà el 19 de juliol la Medalla d’Honor de la Ciutat a títol pòstum a l’escriptor Baltasar Porcel, que recollí la seva vídua Maria Àngels Roque.Les motivacions d’aquesta distinció són perquè l’andritxol fou “un català de projecció universal en l’àmbit de la producció literària”.

OBRES DE NILS BURWITZ SOBRE BALTASAR PORCELEl passat dia 2 de juliol es feu un homenatge a l’escriptor Baltasar Porcel, amb una exposició d’obres pictòriques i dibuixos o retrats sobre la fi-

gura de l’escriptor andritxol. L’acte es feu a la sala capitular de la Reial Cartoixa de Valldemossa, i fou presentat per l’escriptor Gabriel Janer Manila, amb presència de l’artista Nils Burwitz, autor de les peces d’art.

NIT DE L’ART A S’ARRACÓEl pròxim dijous dia 26 d’agost tindrà lloc a S’Arracó la Nit de l’Art.

ELS ANUNCIANTS DE N’ALÍ TENEN

UN ESPAI GRATUÏT AL NOSTRE WEB

www.nali.cat


NOVES DEL MUNICIPI

Des de les 20 hores i fins a les 22’00 del vespre hi haurà exposicions per tot el poble: als bars, res-taurants, comerços, galeries, i al teatre. Hi haurà músics al carrer per animar l’ambient, en varis llocs del poble.Des de les 22’00 a les 24’00 hores hi haurà un concert a la fresca a la plaça. Els bars i restaurants faran coses especials aquesta nit, tapes o menús d’art, qualque cosa diferent!

VOLTA A SA DRAGONERA EN PIRAGUAEs feu una altra edició de la Volta a Sa Dra-gonera en piragua, amb centenars i centenars d’embarcacions que gaudiren d’un diumenge d’esport i natura, tot envoltant l’enorme illot.Entre les nombroses piragües, es trobaven els re-presentant del club de Piragua del club de Vela del Port d’Andratx, que cada any hi participen.

MARÍA JESÚS SALINAS TORNA A EMBELLIR LA IMATGE DE LA VERGE DEL CARMEEn les festes patronals de la Verge del Carme del Port d’Andratx, i per quart any consecutiu, na Ma-ría Jesús Salinas Abat, fou l’encarregada d’elaborar el preciós centre floral que lluí la Mare de Déu del Carme durant la processó marítima. Es tractà d’un adorn floral fet a base de girasols. Na María Jesús és la decoradora del complex hoteler Mon Port

al Port d’Andratx. Aquesta feina la feu de forma desinteressada i per col·laborar amb la festa i la tradició portenya.

MELISSA NICOLAU AL BARÇALa jugadora de futbol arraconera, Melissa Nico-lau, firmà enguany pel Futbol club Barcelona, per a jugar-hi en l’equip femení, després d’haver estat una sèrie d’anys amb el Rayo Vallecano i d’haver obtingut molts trofeus i campionats, essent també regularment jugadora de la selecció nacional fe-menina.Enhorabona a na Melissa per aquesta nova etapa i sort en endavant.


FOTO DENÚNCIA

¿Existeix encara el carrer?Segons l’acta de Junta de Govern local (11.06.2010) la concessió de llicència d’obertura i funcionament de l’escola d’adults està al carrer La Balanguera,13.Segons la pàgina web de l’Ajuntament dita escola està

DEFICIENT SERVEI DE MEDI AMBIENT A L’AJUNTAMENT

A la carretera vella d’Estellencs, a l’alçada del nú-mero 21, fa més de quatre anys que algú abandonà un vehicle. El lloc és ideal, a prop del poble, bona pendent, cap obstacle a la carretera que ho impe-deixi. El propietari, personat a la policia local en diverses ocasions, unes verbals i la darrera per es-crit, tingué bones paraules però cap solució no ha arribat. Coneixedor del problema i intentant ajudar a petició d’un amic comú em dirigeixo al depar-tament de Medi Ambient del nostre Ajuntament, ens atén l’administrativa que ja ens diu que si és en zona rústica la competència és de la conselleria de Medi Ambient. Se’ns facilita el telèfon, se’ns diu també que si volem parlar amb el regidor de Medi Ambient, Gabriel Puigserver, que en aquell moment es trobava reunit amb un inspector; a petició de la meva visita i del tema, sonà fort la seva resposta (per l’entreoberta porta): “Que vagin a la Conselleria de Medi Ambient a ciutat”. ¿És això donar servei? No hagués estat millor que l’Ajuntament, a través del seu departament, hagués fet la gestió; segur que el propietari ho hagués agraït.¿Quantes vegades, quantes hores i quants inconve-nients trobarà l’administrat?Ho intentarem averiguar.

Alberto Andonegui

al carrer Primo de Rivera, 13.¿Què passa? ¿Costa llevar la placa i posar la nova o és un oblit simplement?

Nins i cotxes al parc de Sa Teulera.

Deixalles al Camí de Morella.

Deixalles al Poliesportiu Es Vinyet.


Donants de Sang d’Andratx

Moltes gràcies i a seguir augmentant ! L’associació de Donants de Sang de Mallorca, demana la vostra col·laboració, per obtenir les bosses de sang que es necessiten a Ma-llorca per poder fer amb seguretat totes les intervencions quirúrgiques progra-mades i atendre les urgències que sor-geixen. L’objectiu és aconseguir que: Ningú mori per falta de Sang.

Volem donar un missatge a tots els ha-bitants del municipi d’Andratx, que la sang no es pot fabricar i per tant és ne-cessari que una persona, amb un gest solidari i altruista, la doni i aquest acte salva la vida a més d’un malalt que ho necessita. També recordar als que han donat sang alguna vegada, que aquest gest s’ha de repetir i els esperam que

tornis i millor si vens acompanyat per més persones solidàries que vulguin donar.

El resultats de la darreres donacions, que es va fer el passat mes de Juliol van ser:• El divendres, 9 de Juliol de 2010, al Casal de s’Almudaina d’Andratx, s’obtingueren 28 bosses de les 33 persones que vingueren i desta-carem la presència de 2 nous donants. • El dijous, 22 de Juliol de 2010, al Port d’Andratx, a prop del Moll, es va instal·lar l’autobus i es van obtenir 24 bosses de les 27 persones que vingue-ren i destacarem la presència de 3 nous donants.• El dilluns, 2 d’Agost de 2010, a s’Arracó, es van obtenir 33 bosses de les 40 persones que vingueren i desta-carem la presència de 3 nous donants.

Moltes gràcies i a seguir augmentant, tant la quantitat de bosses, com els donants que vinguin.

Per facilitar la donació de sang, es desplaçarà al poble d’Andratx, el personal del banc de sang de les Illes Balears, el proper divendres, 20 d’Agost de 2010, al Casal de s’Almudaina, al carrer Joan Carles I, núm 8, de les 18:00 h a les 21:30 h.

Esperam la teva donació, per poder superar les extrac-cions que es van aconseguir l’any passat, per això et demanam:

“Que siguis solidari i ho demostris essent Donant de Sang”.

SANITAT Donants

Antoni Roca

Gustavo Rodríguez Caubet

Av. Luis Alemany 2807150 Andratx · MallorcaE.mail: [email protected]./Fax 971 23 51 87Móvil 639 971 346

TALLER

De lunes a viernes de 8’30 a 13’00 h y de 15’30 a 19’00 h.Sábados de 9’00 a 13’00 h.

C/ Sa Teulera, 6 · 07150 Andratx · Tel. 971 236 504 / 685 516 954

Mantenimiento, Reparación

y cambio de neumáticos. Equilibrado de ruedas, ...

Cambio de AceitePastillas y discos de freno

Revisión Pre-ITV


REPORTATGEPolítica

Sopar d’estiu del PSMTomeu Rosselló

El passat dissabte 7 d’agost, l’agrupació del PSM del municipi d’Andratx va organitzar un sopar a la fres-ca al col·legi Es Vinyet. La convocatòria va tenir molt bona resposta i tothom que hi assistí va quedar molt satisfet.Gabriel Barceló, secretari general del PSM i diputat al Parlament, va venir fins a Andratx per acompanyar els assistents a l’acte. Va saludar pràcticament tothom i va explicar a tots els presents la situació econòmica a les Illes Balears i les polítiques que hi ha en marxa per fer-hi front. Per altra banda, no va amagar en cap moment els nous problemes de tota classe que apareixen con-tínuament. Barceló va fer incís en el boom incontrolat de la construcció dels darrers anys, que ha estat una de les causes de la crisi. Les petites empreses de cons-trucció dels pobles han estat molt perjudicades. Així mateix, va apostar per la protecció del territori com una de les millors inversions que podem fer. Després de les explicacions de Gabriel Barceló, els regidors del PSM a l’Ajuntament, Gabriel Puigserver i Joan Manera explicaren el que han fet fins ara i el que queda per fer.De les coses aconseguides a Medi Ambient cal desta-car la gran feina que s’ha fet en qüestió de residus al municipi, o en clavegueram, la recuperació de la ban-dera blava de la platja de Camp de Mar, la feina als ca-mins rurals, la posada en marxa de l’Agenda Local, la redacció d’ordenances i les campanyes de conscien-ciació, entre d’altres. Aquestes són feines que no són gaire vistoses i tampoc no són electoralistes. Però el PSM no és a l’Ajuntament per a fer electoralisme, sinó per treballar per al poble. Puigserver també va posar

PSM del municipi d’Andratx

damunt la taula la situació del pacte de govern i no va amagar les tensions que en un o un altre moment hi ha hagut. Pel que fa a Educació, Joan Manera va fer un repàs a les fites principals d’aquests tres anys. Joan Manera s’ha dedicat en cos i ànima a l’educació dels nins i joves del municipi. Amb ell de regidor, entre d’altres, s’haurà ampliat l’escoleta, s’han fet reformes a Es Vin-yet i a l’escola de s’Arracó, s’ha comprat un solar a s’Arracó per a una ampliació en el futur, s’han man-tengut les beques en temps de crisi, s’ha fomentat la reutilització dels llibres, i s’haurà construït, després de molts i molts anys de xerrar-ne, l’escola nova al Port d’Andratx.Tan Gabriel Puigserver com Joan Manera escoltaren moltes mamballetes a les seves paraules. Els assistents agraïren la claredat de les explicacions i, sobretot, la sinceritat de Gabriel i Joan, que no amagaren els pro-blemes en cap moment i que varen dir ben clar que estan per resoldre problemes a la gent. Al llarg de la trobada, la gent va tenir l’oportunitat per parlar amb els regidors i fer-los arribar les seves in-quietuds referents al municipi o als problemes que hi ha al seu carrer.A l’agrupació del PSM d’Andratx volem, per tant, agrair la presència a tota la gent que va venir a sopar amb nosaltres. També ens posam a disposició de tots aquells que no hi pogueren assistir i a tothom en gene-ral. Com sempre, a l’agrupació del PSM estam oberts a les propostes de la gent del municipi d’Andratx. Que acabeu de passar tots un bon estiu.


Crida l’atenció ...

LA VEU DEL POBLE

· Que hi hagi molts nins i joves andritxols jugant a futbol a fora poble i no a l’Andratx.

· El fort augment de la drogoaddicció a Andratx.

· Que encara la gent comenti les ridícules i penoses festes de Sant Pere.

· Que al pregó de Jaume Bover, quan xerrava de la re-vista N’Alí, l’arxiver i calvianer Mateu Ramon, només posàs imatges de l’etapa antiga de la revista.

· Que no es tenguin mai notícies de la biblioteca mu-nicipal. ¿Hi va qualcú per allà dalt, es demana la gent?

· L’espectacle rialler del duet de regidores socialistes que es passejava per les festes del Port d’Andratx, com a ufanoses i xitxarel·les.

· Com se’ns dilueix, a tota marxa, la identitat del poble d’Andratx. Dóna llàstima la contínua contaminació cultural que estem patint i la poca feina que fan els polítics per evitar-ho.

· Que hagin convertit la zona de joc de futbol i bàs-quet del parc infantil de Sa Teulera, en un aparcament. Els nins segueixen jugant en dita zona, amb el perill que això suposa. No és bona idea mesclar nins i cot-xes. ¡Inaudit!

· Que l’escriptor andritxol Cristóbal Serra no tengui un carrer important al Port d’Andratx.

· Que hi hagi tants ineptes entre els nostres polítics i alguns càrrecs de confiança.

· Que ningú hagi reaccionat a la retirada del nom de

Lluís Alemany de l’avinguda d’entrada a Andratx (ara Tomeu Esteva, cuiner). Lluís Alemany és un andritxol il·lustre, que surt com a personatge important en la En-ciclopèdia de Mallorca i en varis llibres, i que entre al-tres coses va fer possible, econòmicament, la publica-ció els anys 1919 i 1920 de la “Historia de la Baronia de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca”, conegut popularment com la Història d’Andratx, a cà-rrec de Joan Baptista Ensenyat Pujol “el pare Joanillo”. A més Lluís Alemany va ser president de la Diputació Provincial de Palma, i aconseguí moltes millores per a ciutat en aquells anys.Qualcú ha de fer qualque cosa per restituir el nom de Lluís Alemany, que mai de la vida havia d’haver estat retirat.

· El pobre, pobríssim, nivell bibliogràfic que té Andratx, en tots els temes importants que es poden tractar d’un poble o municipi. En els “papers” quasi bé ni existim. Sort d’algunes monografies i estudis varis, dispersos, i del setmanari “Andraitx” i revista “N’Alí”; tots dos sumant més de 80 anys de vida.

· Que haguem d’organitzar un viatge a Porreres per veure un concert en condicions. O a Porreres no ha arribat la crisi, o en saben més que no noltros.

· Que enguany no hi hagi hagut torneig de tennis (se-nior) per Sant Pere, per manca de participants.

· El trist final de la organització de les lligues de tennis a Andratx. Als organitzadors els hi ha faltat la virtut de la constància i perseverança.

· El pobre programa de les festes de la Verge del Carme del Port d’Andratx. És un ridícul espantós, no es pot fer pitjor i en això som els millors.

· Que el campionat d’escacs de nins i joves fos l’única competició esportiva en el programa de festes del Port d’Andratx.

· La manca d’ornamentació dels carrers a les festes patronals.

· Que la batlessa nostra no es digni presentar-se a


LA VEU DEL POBLE

cap entrega de trofeus dels torneigs d’escacs que s’organitazen en les diferents festes del municipi. Deu ser cosa de l’agenda.

· Els problemes que ha tengut l’Associació de Carre-ters i Cavallistes d’Andratx per organitzar la I Nit del Cavall al Port d’Andratx.

· Que el nostre poble no hagi fet res mai per reconèixer la figura de l’escriptor andritxol Cristóbal Serra Simó (En Tòfol “Bornada”), considerat un dels millors es-criptors espanyols en llengua castellana, i per alguns crítics literaris, el número 1.Un carrer o una plaça al Port d’Andratx, per a “mestre Tòfol” ho té ben merescut.

· La quantitat d’espavilats-xulets que hi ha pel món.

· Que les poques parades de bus del nostre municipi, amb certs equipaments, hagin estat fetes per agències de publicitat o empreses privades.

· Que en un acte oficial del Club de Vela del Port d’Andratx, l’exbatle Xisco Femenías es presentàs amb texans i xancletes, i tan tranquil i fent de gustós.

· Que la barrera de ferro que hi ha al Parc de Sa Teule-ra, per evitar que els infants surtin de sobte al carrer, hagi estat retirada del seu lloc, més d’un mes després de les obres al carrer Metge Gaspar Pujol.

· Que al “regidor” Prieto no se’l vegi ni en pintura. ¿Fa qualque cosa? ¿Va per l’Ajuntament? Diuen que fins i tot falla en els plenaris importants.· Que tinguem el municipi fet “un femer” amb deixa-lles, fems i trastos tirats per tots els racons possibles i visibles.

· Que els qui van “d’ecologistes” (que n’hi ha molts) pugin dormir tranquils, amb tota la “merda” que tenim estesa: voreres de camins i carreteres, torrents, boscs, alguna platja, punt de recollida selectiva, etc, etc...

· La poca o nul·la activitat cultural que hi ha al po-ble durant l’estiu. Ens fan enveja els pobles amb tra-dició de grans concerts musicals, o amb emissió de

pel·lícules a l’aire lliure, teatre a l’exterior, i un llarg etcètera que no veiem per Andratx.

· Que l’acera dels número parells de l’avinguda Joan Carles I, s’estigui convertint en carril-bici per alguns residents. Les bicicletes hi circulen amunt i avall, i tan xalests.

· Que l’exbatle Xisco Femenías hagi permès durant tant de temps, la perillosíssima parada de bus davant el seu bar.

· Que segueixin les fortes crítiques contra el departa-ment d’Urbanisme del nostre Ajuntament, en el sentit que es donen molt tard les llicències d’obres, retardant així la feina dels empresaris andritxols, i fent que al-guns constructors no puguin contractar més personal. La situació a Urbanisme no millora com hauria de ser i això afecta a molts professionals. · Les cinc errades d’escriptura en la salutació de la Batlessa en el programa de festes de Sa Coma. · Els continus problemes que ocasiona la zona de la discoteca Barracuda al Port d’Andratx, amb moltes bregues de joves, i desastres ocasionats pels voltants en nits alocades. Pareix esser que no hi ha vigilància suficient i que tothom fa el que li dóna la gana.

Tel. 971 239 202Lunes Cerrado


UN DE NOLTROS

Cedides per Cristóbal SerraRafel Oliver Grammatico

Cristóbal Serra va néixer a Palma un 28 de setembre de 1922. Andritxol de part de mare, visqué alguns anys de la seva infantesa i joventut tant al Port d’Andratx com a Andratx vila. El Port d’Andratx ha significat per a don Cristóbal (mestre Tòfol, com jo l’anomen, i segur que no li agrada), el seu veritable paradís, el seu esti-mat racó, en el qual passà els millors anys de la seva vida, i del qual ha confegit tota la seva literatura, tot el seu pensament, tot el seu ésser.Cristóbal Serra ha escrit una vintena de llibres i n’ha traduït molts més, convertint-se en un escriptor de bon de veres, un escriptor apreciat pels bons crítics, encara que fora dels grans mercats editorials. Entre les seves obres més importants hi trobem: “Péndulo”, “Viaje a Cotiledonia”, “Diario de signos”, “Augurio Hipocampo”, “Nótulas”, “Las líneas de mi vida”, “El asno inverosímil”, etc. Serra és un escriptor “rara avis” que ha anat fent una obra amb molta unitat, breu però intensa, de gran impacte poètic i de grans missatges en petits continguts.Viu a Palma, tot sol, rodejat de milers i milers de lli-bres, amb el record nostàlgic, del seu estimat Port d’Andratx; un record tel·lúric, poètic i literari, que el fa més fort de cada dia, i que mesclat amb la seva inabastable erudició, el converteix en un ésser indes-tructible, que traspassa els límits del temps i de la mo-dernitat.A andratx és conegut com a “Tòfol Bornada”.

De part de mare sou andritxol, ¿quins són els vostres avantpassats familiars?El meu avi matern, Mateu Simó Valent, es convertí en director de La Isleña, i després fou inspector en cap de Transmediterránea. La meva àvia materna anava molt a Barcelona, i allà va néixer la meva tia Juanita Simó Alemany. La meva mare, Francisca Simó Alemany, va néixer a Andratx.Mon pare, Cristóbal Serra Carbonell, venien de Muro, i de més enrere de Palma; era metge, format a Sara-gossa.El meu avi feu fer una casa al Port d’Andratx (camí a Sa Mola) vora “Es Tancat” al final de Ses Bassetes. Els be-

savis tenien una fàbrica de sabó per aquella zona i tenien molt d’espai i així feren la casa (família Valent).El “Miramar” era d’un cosí germà del meu avi, que també era Valent; llavors era un cafè i hi havia habita-cions on hi anaven pintors catalans, com en Ventosa.

¿Quins familiars teniu ara per An-dratx?Els meus avis no tenien pròpiament gent que quedi ara. No conec quasi bé ningú, tal vegada un Simó que no sé si estava emparentat (no sé si era de Correus). I per la meva àvia no-més tenia un germà i no tingueren fills. De morts n’hi havia alguns però no ho puc precisar.

La tia Juanita no es casà i no hi ha molta descendència.Tenc nebots del meu germà Mateu, na Marta Serra Mir, casada amb un tal Joan Porcel Bonet, de Voramar Tea-tre.

¿Què recordeu de la vostra infància els anys 20 al Port d’Andratx?Som del 1922 i molt prest vaig anar pel Port d’Andratx, i hi tenc molts records. Són records poètics (no vull ser pedant), el contacte amb els pescadors i la vida es vivia molt bé; al meu avi i tia els hi agradava la pesca, i realment allà vaig tenir el segon naixement, el Port fou la meva casa d’infant.A Ses Bassetes, a on hi vivíem; bé, jo em donava a la contemplació i vaig conèixer molts personatges (sur-ten a “Diario de signos”) un poc “desfigurats” a l’obra. Vaig dur una vida una mica separada dels demés i me dedicava molt a llegir, amb 12 o 13 anys.Record la contemplació que feia jo dels crancs, que sortien les nits de lluna, i quedaven embadalits baix l’influx lunar. Era molt curiós.Als 11 o 12 anys jugava a futbol però, amb “El Por-tenyo” jugàvem a “Sa Plana” d’Andratx i al Port, al S’Aluet (on és ara l’aparcament). Als 13 anys me posa-ren ulleres i vaig deixar de ser un “heroi”.Els horabaixes es feien unes fogueres al Port, per pas-sar les vetllades i saludar el vaixell que anava a Barce-lona, ja de nit.Record que per la festa de la Verge del Carme, féiem

Un Andritxol, escriptor excepcional


UN DE NOLTROS

curses de barques a rem, i sempre els portenyos, els pescadors, ens guanyaven; estaven molt bregats.Alguns personatges del Port eren molt peculiars. Re-cord a Miss Flower, na Bàrbara, era una anglesa que tenia una barca que es deia “Jane”, que havia quedat varada al moll del Port. Era una barca molt revengu-da; ella pintava i anava molt bruta, i jo sempre estava amb ella per aprendre anglès. Na Bàrbara feia pintar els moixos, era molt divertit. Vivia aquesta dona dins la barca, tenia una gavina i de vegades la duia damunt el cap, i una vegada l’ocell fugí amb la seva perruca. Era una dona molt vella, de malnom li deien “sa canera”. Una vegada tingué una enemistat amb un jovenot, i aquest al·lot li tirà els moixos dins un bidó de quitrà. Jo me vaig fer molt amb ella. Morí al Port i està enterrada a Andratx.Al meu llibre “Augurio Hipocampo” hi surten més personatges d’aquest tipus, d’aquells anys al Port d’Andratx.Una persona que m’influí molt llavors, que era capellà i que me donava classes de llatí, fou don Macià Flexas (vicari); la gent es pensava que jo seria capellà, perquè sempre estava amb ell i mos duiem molt bé.Don Macià era molt bon llatinista, no molt científic però mot bo. En Tolo Alemany (del Club de Vela) és familiar seu.Record també que don Pedro Ferrer havia estudiat amb el meu avi a Barcelona.

¿Com era realment el Port els anys 20 i 30?Era un lloc ben bé idíl·lic i fabulós per viure-hi i per la creació, amb la seva tranquil·litat, i el paisatge ini-gualable.Segons don Macià Flexas, el Port enviava molt de peix a ciutat, hi havia un pòsit (Sa Lonja) de peix i aquesta casa es conservà a mitges, estava situada rere el “Mira-mar” entrant al Port; hi havia una espècie de castell o torre, de la qual encara queda qualque cosa.Desfiguraren algunes coses però el Port d’Andratx te-nía encant.A l’església hi havia uns sants pintats per ma mare (uns quadres). Hi havia una senyora que havia contribuït a la “erección” de l’església.Record encara alguns personatges més, com un de l’esfera intel·lectual, don Pep Ensenyat, advocat, pro-

fessor de Sa Normal, i que havia estat molt liberal.També una senyora catalana molt famosa, amb idees molt personals i amb molta ironia; representava que era molt catalanista i amb la Guàrdia Civil es trobà algunes vegades en dificultads. Venia a l’estiu i es de-dicava a nedar i llegir, era Rebour de llinatge, i li deien “Madame Pujola”.

Sempre heu tengut molt estimat el Port d’AndratxEra un encant en tots els sentits; primitiu, i no n’hi ha-via cap d’igual en tota l’illa. Véiem sa Dragonera, les postes de sol, eren extraordinàries. La mar era espe-cial, i hi havia a prop: Sa Mola, cala en Fonoll, cala Llamp per anar a pescar. Jo pescava molt oblades amb un company, vora el Faro.Era un lloc perfecte per estar traquil i gaudir de la na-turalesa i el paisatge.

També vareu viure a Andratx vilaVa ser una època també amb molt d’encant. Tenia 20 anys i vivia al carrer Via Roma, amb els meus avis i la tia Juanita. Vaig estudiar Dret a Barcelona i vaig acabar la carrera a Madrid. Record el viatge des d’Andratx a Palma, per al qual hi havia dos cotxes-correu, que tardaven una hora i mitja per arribar-hi. Després anava amb vaixell des de Palma a Barcelona.A Andratx no tenia molts amics. Vaig tenir però con-tacte amb un home: s’Escolà, en Jaume, que me feu al-guns faristols de fusta i que vaig emprar molt de temps.Record uns veïnats que vivien davant ca nostra, i els vespres anava a passar la vetlada i aprenia el francès.També vaig conèixer a en Bartomeu Bosch, que estu-diava de capellà. El record amb molt apreci, és molt bona persona. Estava a prop de casa i ens veiem so-vint. El tenc molt ben considerat i és una gran persona, com pocs.

Don Cristóbal, ¿d’on ve el malnom “Bornada”?De bordejar, fer un vaixell un bordeo per la costa. A ca meva sempre hem estat gent de la mar, mon pare tenia dos germans capitans i sempre hem estat rela-cionats amb aquest món. Bor no pot venir de born. “És una bordejada”, es vanagloriaven de fer una bona bordejada.


UN DE NOLTROS

¿Quan vos comenceu a sentir atret per la literatura?Sempre m’ha fet por escriure, i sempre dic el mateix: he tengut sempre una prevenció (a diferència d’altres que s’han volgut mostrar). Als 30 anys va aparèixer el primer llibre “Péndulo”, el va conèixer Octavio Paz (per contactes amb Borges a Formentor), comprà el llibre i me cridà, i el vaig conèixer al cafè Formentor de Palma. Des de llavors tinguerem una bona amistat amb relació epistolar.El meu primer llibre traduït fou la traducció del “Lli-bre del Tao Te King” de Lao-Tse; tenia llavors 30 anys, tenia contacte amb orientalistes i jo m’interessava pel Tao, a diferència d’ells. Me vaig mantenir ferm al Tao. Jo tenc molt d’humor, però segons el tema s’ha d’estar alerta.Això me va transformar com a persona, unes expe-riències personals que no són pròpies dels mateixos mallorquins (he duit una vida un poc secreta). Jo te-nia acabat Dred a Madrid, i la posguerra me va dur a l’existencialisme, surrealisme, dadaisme; i “Péndulo” és lo més original que he escrit, però no seguesc la pauta de ningú (en Perfecto Cuadrado ha fet molts elogis del llibre). De “Péndulo” es feu una traducció a l’italià per

part de l’amant o companya d’Octavio Paz, una tal Bona de Pisis, que deixà la tasca de traduir Valle-Inclán, per traduir el meu lli-bre, que duu un pròleg del mateix Octavio Paz.

Senyor Serra, sou un escriptor con-siderat “rar” en-tre els “rars”.Tenc la meva ra-resa en la litera-tura espanyola i mallorquina. Tots

els meus llibres

són rars i especials. Al darrer llibre “álbum biofoto-gràfico” hi ha una caricatura de Román Piña, amb una sèrie d’epítets atribuïts a mi, en el curs de la publica-ció de tots els meus libres, aquí els tenim: dador de nótulas, vanguardista cristiano, ermitaño, crepuscular, escritor de culto, braquilógico, agonista bajo másca-ras, romancier malgré lui, salmón saltarín, abanderado de la brevedad, lacedemónico, micrólogo, raro, poeta enmascarado, asnomaníaco, taoísta de siempre, ser-pentino y sorprendente.Som una persona que té una sensació constant de mis-teri.

¿De quins llibres vostres esteu més satisfet?Tenc per molt estimat “Péndulo” i per molt lograt, “Diario de signos” a on parlo del Port d’Andratx (és un diari molt especial); aquest llibre està traduït a varis idiomes: francès, italià, serbi, alemany...).De tota la meva obra, alguns crítics diuen que som l’escriptor viu més important a Espanya, ho diu José Ignacio Gracia Noriega a “Àlbum biofotográfico”. N’Ignacio Soldevila, a “Historia de la novela” diu que “Serra es un genio, por tanto es muy bueno”.En realitat som molt solitari, i he escrit sempre en so-litari, sense contactes i sense cercar res més que anar fent a poc a poc una obra, llibre a llibre, sense presses ni pretensions.També record que Camilo José Cela, a qui vaig conèixer a Palma, em digué que “havia d’aprendre de mi”.

Teniu una persona molt especial a la vostra vida, na Juaqui.Sí, vaig conèixer na Juaqui als 30 anys, estava a la bi-blioteca de La Caixa. Na Joaquina Juncà va morir l’any 1998. Era una dona molt atractiva, pintava i cantava. Varem ser amics quasi bé 50 anys.Quan vaig tenir que abandonar el Port d’Andratx, em vaig sentir molt de temps com a dissortat, malaventu-rat, ho vaig passar molt malament, i ella me sostenia. No hagués pogut fer algunes traduccions sense la seva ajuda i companyonia.

Durant un temps féreu de professorVaig fer uns 25 anys de feina de professor, i em vaig

Cristóbal Serra al timó (Port d’Andratx anys 40)

Cristóbal Serra Doctor Honoris Causa a la UIB


UN DE NOLTROS

jubilar als 65 anys.Vaig fer la carrera d’Història a València, i allà mateix també vaig estudiar anglès i francès. La carrera es deia: Licenciado en Filosofía y Letras, Sección Historia, Sub-sección Culturas Modernas.A Palma vaig substitutir Francesc Moll, a l’institut Ra-mon Llull, i vaig fer feina a altres col·legis, i una gran part als Frares Carmelites, i 5 anys a Magisteri.En tots aquests anys sempre anava escrivint, la docèn-cia era una forma de guanyar-me la vida.Per altra banda he fet altres oficis ocasionals: 2 anys de cap de nit a l’hotel Jaume I, 3 anys al periòdic “Ba-leares”, i he traduït cartes comercials (talment com en Pessoa). He lluitat molt.

¿Heu escrit alguna vegada en català?Mai, no en sé suficient, i no tenc res en contra del ca-talà. No és el llenguatge millor per mi, per escriure la prosa que he fet. El castellà se m’ha donat. He tengut una gran formació en castellà. Don Macià Flexas em deixà molts de llibres i m’influí molt.

En alguns cercles de Mallorca se vos té per “antica-talanista”Vengué un senyor i me feu firmar un document per l’enxenyança en castellà i ¡bona la vaig fer!, era un manifest anticatalà.No fou un error meu però s’ha malinterpretat.En Joan Guasp me telefonà i me digué “¿què has fet?; que no me molestin, jo no he fet res a ningú. Una altra vegada no ho faria, la gent no és comprensiva. Crec que era gent de Rosa Díez que vingueren a ca meva.La gent, en general, és malèvola. Jo no he estat mai ni amb en Franco ni he tengut mai que veure amb cap partit polític. Jo som un “bilibú”.“Lliure amb respecte a tot”. Jo escric el que sent, i sen-se pensar en els demés. Som de creences molt perso-nals. Tenc molt d’humor però també una angoixa in-terna. Visc per mi mateix, i molts altres no ho han fet. Mai he tengut una paraula amb ningú.

¿Quins projectes teniu ara mateix?No tenc ganes de fer moltes coses. Estic revisant al-gunes cosetes. “Biblioteca parva” és el símbol de

l’Hipocampo, el cavallet de mar, símbol de la fe-licitat i el benes-tar.Als quasi 88 anys he escrit molt, fins i tot he escrit sobre ases, i fent això no necessit més; és el “núme-ro clausus” “El asno inverosí-mil”.No tenc cap ga-nes d’arribar als 100 anys, tenc “alifaces” com enfermetat. Jo no mir cap el fu-tur, crec que vivim dins l’eternitat; no hi ha diferència entre el temps i l’eternitat. El temps és una rèmora i el temps serà destruït per l’apocalipsi. “Nada tiene asi-dero”.

Don Cristóbal, ¿quantes llengües coneixeu?Francès, anglès, italià, alemany poc, llatí, grec un poc, més català i castellà. Vaig tenir una dona gallega que fiea feina a casa, i amb l’ajut d’un diccionari vaig aprendre el portuguès.El llatí és una gra base. Ara, no per saber llatí s’ha de ser un bon escriptor. Llorenç Riber escrivia fluixet el seu castellà (i sabia llatí encara que no degué ser un gran llatinista).

¿Què us agrada fer fora de la literatura?Faig poques coses. Veig passar el temps i m’entretenc en coses casolanes, i veig que visc; però no me puc dedicar al que me dedicava algun temps.Escolt un poc de música i veig una miqueta la televi-sió. M’agrada molt la pintura i admirar les obres als llibres. De la televisió veig les notícies i documentals locals.En música tenc interès per Mozart, Satie; en Bach fins un cert punt és un poquet massa fred; de tanta perfec-ció es perd, és molt complicat.M’agrada la música menys complexe, m’agrada molt el cant gregorià, que t’eleva l’esperit.Passejo molt poc, me dedic a estalviar les passes.

¿Vos agradaria tornar veure el Port d’Andratx, ara molt canviat?Hi tenc una imatge eterna, no vull conèixer un Port més prosaic del que vaig conèixer.El Port d’Andratx, com ja he dit, és el lloc del meu se-gon naixement. Abandonades les aigües del Port, vaig entrar en la dissort; però bé, és necessari conèixer i experimentar la dissort per ser ditxós.

Amb el professor Perfecto Cuadrado

Als 12 anys


VERGE DEL CARME

Festes de la Verge del Carme al Port d’Andratx

Lorenzo Gutiérrez · www.andratxnews.com

Restaurante Club de VelaPuerto de Andraitx

Avda. Gabriel Roca, 27 · Pto. de Andratx · 07157 · Tel. 971 67 41 64

COCINA MEDITERRANEA · PAELLASPESCADOS Y CARNES

TODO TIPO DE EVENTOSBODAS · BAUTIZOSCOMUNIONES, ...

Processó


VERGE DEL CARME


VERGE DEL CARME

I NIT DEL CAVALL 2010

Dins el marc de les Festes del Carme del Port

d’Andratx, dia 17 de juliol, s’organitzà per part de

l’Associacio de Carreters i Cavallistes d’Andratx i de

l’Associació de Veinats del Port d’Andratx, una festa

enfocada com a principal protagonista als cavalls.

La I Nit del Cavall, que es així com es va batiar, tengué

un notable èxit d’assitència de públic que va envol-

tar tota la plaça del Port. Bots de cavalls, corregudes

d’anelles i carreres d’abraçats varen fer les delicies

d’un públic que va vibrar mentrestant els xeremiers

entonaven les seves melodies.

Per ser la primera edició d’aquest esdeveni-

ment, es pot treure un balanç positiu el qual anima a

seguir realitzant la festa en anys posteriors.

Lorenzo GutiérrezJosé Luis Vegas


UN POC D’HUMOR

Frases o dites mallorquines traduïdes literalment

Dites mallorquines

Ha quedat com un pedaç brut¡tornem-hi Tonina!Fer llarg¡Cavallet, quan eres jove!¡Hi ha un bon berenar!No me veig amb corEs negoci de na peix fritAixò són figues d’un altre panerNo cerquis na Maria per sa cuina¡Quin berenar!¡No siguis poma!No duc menutsM’ha fuit es conillMe’n faig creusAixò no té consol¡Ai cavallet quan eres jove!Des teu pa faràs sopes¡Ja ho val!¡Bon jesuset!¡Jesús sant Pau!Això és una seda¿Aquest quin pito toca?

Traducció (literal)

Ha quedado como un trapo sucio¡Volvamos, Tonina! Hacer largo¡Caballito, cuando eras joven!¡Hay una buena merienda!No me veo con corazón El negocio de la pescado fritoEsto son higos de otro cesto No busques a María por la cocina¡Vaya merienda!¡No seas manzana! No llevo pequeños He perdido el conejo Me hago cruces Esto no tiene consuelo ¡Hay caballito cuando eras joven! De tu pan harás sopas ¡Ya lo vale! ¡Buen jesusito! ¡Jesús san Pablo! Esto es una seda ¿Este que pito toca?

DIONISIO TORRES “MANITAS”

EMBALDOSADORESPECIALIDAD EN ALICATADOS,

SOLADOS Y PISCINAS

Travesía Sa Tanqueta, 11Movil 629 666 470

07150 Andratx(Mallorca)


PUBLIREPORTATGE

Inauguració de PrintandratxLorenzo Gutiérrez

El passat 9 de Juliol es va inaugurar oficialment la nova

impremta digital del nostre municipi d’Andratx. Una

empresa jove però molt ambiciosa que es dedica a la

impresió, a la rotulació i a la fotografia en totes les se-

ves variants. La seva fundadora, Joana Dols, comentà

durant el seu discurs d’inauguració, que tant ella com

el seu home, Carlos Noguera, emprenen aquest pro-

jecte amb molta d’il·lusió i amb la vocació de cubrir

les necessitats del nostre municipi en aquesta matèria.

Joana Dols també va voler recordar que durant aquest

2010 es compleix el 70e aniversari de l’opertura d’un

taller per part del seu padrí patern, Tomeu Dols, en

aquest mateix carrer Baltasar Porcel (abans Via Roma)

on s’ubica PrintAndratx. Amb aquest mateix esperit de

fer feina al nostre municipi, na Joana i en Carlos han

obert aquesta imprenta que esperen pugui funcionar

durant molts d’anys.

Durant l’inauguració, tots els assistents pogueren com-

provar insitu les diferents feines que es duen a terme a

PrintAndratx amb la maquinària més moderna i sofisti-

cada que han adquirit per tal de fer possible productes

de qualitat i sense fer esperar massa als clients.

La batlessa d’Andratx, Isabel Alemany, així com una


PUBLIREPORTATGE

àmplia representació dels diferents partits polítics del

nostre municipi, no es volgueren perdre aquest acte,

així com nombrosos familiars, amics i clients de Print-

Andratx.

Així doncs, La imprenta digital que tant necessitava

el nostre municipi ja és una realitat. Recordau que es

troba situada al carrer Baltasar Porcel, just davant de

l’oficina de Sa Nostra, i que tant na Joana com en Car-

los vos esperen per a tot el que necessiteu, des de tar-

getes de visita, flyers, pósters, fotocòpies, rotulació de

barques, cotxes, lletreros, camisetes, revelat de foto-

grafia i moltes de coses més que descubrireu en aquest

modern local que sens dubte no deixarà indiferent a

ningú.


FESTES DE SANT ELM

Festes de Sant ElmMoros i Cristians

Michel’s


FESTES DE SANT ELM


REPORTATGE Transport

Les línies de transport públic del terme d’Andratx. Breu exàmen de les paradesLa Línia 100 : Sa Coma– Sant Elm, la Línia 102 al seu pas pel terme d’Andratx, i la Línia Mercat. (Estudi fet el primer semestre de 2010)

Lorenzo Gutiérrez · Rafel Oliver Grammatico

LÍNIA 100La línia 100 és l’única que transcorr íntegrament dins el terme d’Andratx. Presenta algunes deficiències que analitzam a continuació, i al mateix temps proposam solucions. Comparteix una bona part del trajecte amb la Línia 102. És una línia amb horaris absurds, que no responen ni tan sols a criteris econòmics. El més greu és la descoordinació amb els horaris de la línia 102 des Port d’Andratx a Palma, això fa que anar i tornar el mateix dia, a Palma des de Sant Elm i s’Arracó sia extremadament difícil i molest, i a vega-des impossible. De Sant Elm i s’Arracó no es pot anar al mercat del dimecres d’Andratx amb temps suficient per a fer compres o gestions administratives. Recordem que Sant Elm i s’Arracó no compten amb cap modesta ofi-cina municipal delegada, i els horaris per anar i tornar d’Andratx no són adequats. Al abandonar el trànsit per la carretera que passa pel Coll de s’Arracó té com a conseqüència que els veïns de la part nord d’Andratx quedin sense transport públic. L’itinerari es podria modificar i conviure amb al trànsit per la carretera del Port. La gasolina resulta cara però sembla que això no importa. El billet és de preu únic per tot el terme d’Andratx: 1,55 i 0,75 pel de preu reduït, tot gràcies a les ges-tions d’un partit polític, però car. El descompte per a jubilats i pensionistes és ridícul comparat amb els preus d’altres regions i paisos, a on poden arribar a la gratuïtat tant per autobuses urbans i interurbans, trens i vaixells. Les parades de la Línia 100 i Línia 102 disposen d’indicadors que necessiten actualitzar urgentment abans de l’arribada masiva dels turistes.. Hi ha para-des que ja no existeixen, per exemple la de s’Estanc i Institut, o que no han existit mai (com la parada de la Rotonda de s’Arracó direcció del Port a la Plaça To-

ledo de s’Arracó), trams d’itineraris inexistents, altres que just funcionen en un sentit del trajecte, etc. En ge-neral la informació que es dóna no concorda sempre amb la realitat. Suggerim als responsables del transport públic, del turisme, la qualitat de vida, etc. que es donin una volta per les comarques rurals i turístiques d’Astúries, Can-tàbria, País Basc, Aragó, Catalunya, etc., per prendre nota de com ho han solucionat. També seria bo que aquests responsables escoltassin als usuaris reals i pos-sibles, i sobretot que alguna vegada abans de prendre decisions viatjassin en el transport públic. Manar des d’un despatx de Palma sense conèixer el terreny ni es-coltar als usuaris reials o possibles, és molt còmode i dangerós. Fa un any el Consorci de Transport de Mallorca enca-rregà una enquesta per tal de saber el grau de satisfac-ció dels usuaris. El resultat va ser que els usuaris do-naren una nota de 7,74 sobre 10 al servei d’autobuses. No hi ha res com les estadístiques. Dubt molt que de-manassin l’opinió als usuaris de la Línia 100, perquè mai de mais he trobat un sol usuari que l’afavorís amb una nota semblant. Casualitat o coses de la vida. (Vg. Part forana, 7-20 maig 2009)

ANADASa Coma, Pere Seriol 61 Inici de la Línia en un lloc ample però descuidat. Manca neteja. L’indicador d’horaris i trajectes està tirat en terra des de fa temps i mig tapat d’herba. No hi ha seients, paperera ni marquesina. Les herbes, batzers i demés ho invaeixen tot. La sensació és d’abandó i de forana de barri inhòspit, tot davant del Centre Cultural d’Andratx, poguent estar de forma digna, perquè hi ha lloc suficient.

Son Curt, Pere Seriol 27 No hi ha espai per a cap millora, i tal vegada no la

Jaume Bover


REPORTATGETransport

necessiti.

Carreters Parada conflictiva. Com sia que la parada solament és per a la línia 100, i no com abans que també servia per la línia 102, l’indicador necessita actualitzar. No basta aferrar un paper amb cinta adhesiva i redactat únicament en castellà. Especialment els dimecres dia de mercat es poden veure turistes que esperen inú-tilment l’autobús per tornar-s’en a Peguera o a Santa Ponça. És un pèsim servei que es fa als turistes. La parada disposa de paperera i es troba en una ace-ra estreta i per tant perillosa, a més, incomprensiva-ment, es troba davant una caserna de la Guàrdia Civil, en contra de les mesures elementals de seguretat. Suggerim dues solucions: Que la parada es desplaci uns metres, desaparesgui un quiosc rovellat de propietat pública que fa anys que està tancat i en decomposició, i que s’empri parcial-ment un jardinet de propietat pública arrendat a l’estiu com a terrassa d’un cafè. En definitiva fer una parada digna, i que a més, es trobarà un poc més lluny de la caserna i sense problemes d’espai. Aquest tros d’acera que proposam transformar-lo en una parada, el dimecres dematí és utilitzat com a pa-rada de taxis. Les dues coses poden conviure. Altra solució seria instal·lar la parada davant un edifi-ci escolar just donant la volta. Seria la més econòmica i simple.

Pont d’en Terrola La parada més usada i conflictiva. Al mateix temps que hi passa la línia 100, és la parada d’arribada i sor-tida del poble de la línia 102. I a més és l’única parada de la Línia Mercat. És l’única del poble de la Línia 102 i la més freqüentada de totes les parades de les dues línies. No hi ha banc, marquesina i paperera. Quan es va fer la parada comptava amb marquesina i banc però varen ser eliminats. S’ha denunciat a la premsa amb raó que quan s’aturen els autobusos provoquen una manca de visibilitat als cotxes que venen darrera. I alhora es pro-dueixen embussaments. La situació s’agrava quan es troben estacionats dos autobusos coincidint les dues línies. Els dimecres la situación empitjora amb la co-incidència de les tres línies. A més la parada es troba davant l’entrada a un aparcament d’un mercat. A vegades hi ha un municipal que intenta controlar el tràfic però això solamente passa els dimecres i no sempre. La solució seria construir una parada decent i amb urinaris públics sobre el torrent, engrandint el Pont d’en Terrola. Hi ha espai de sobra. Ja es sabut que l’administració mallorquina té una aversió malaltissa a la construcció d’urinaris públics, però és ben hora de posar-se al dia. La reforma radical de la parada és la més urgent. Tal com es troba i tenint en compte el moviment de pas-satgers ofereix una imatge tercermundista. Com és tradicional, haurem d’esperar que hi hagi un


REPORTATGE Transport

accident greu amb morts esbutzats per a que s´hi posi remei.

Volvo No té banc per seure, marquesina ni paperera, ha-vent-hi espai de sobra, en cap sentit del trajecte.

Telefònica No té banc per seure, marquesina ni paperera, ha-vent-hi espai de sobra en cap sentit del trajecte.

Saluet És la parada d’arribada al Port. El banc per seure i la marquesina no són necessàries, però si ho és una paperera. No hi ha parada de retorn, s’ha d’anar a la Llonja des Peix i això no es troba indicat provocant confusió als turistes.

Club de Vela Disposa de tot el necessari d’una parada: banc, mar-quesina, i paperera. Va ser construïda per una agència de publicitat.

Llonja des Peix Parada de pas per a s’Arracó i Sant Elm, i de sortida cap a Andratx, Sa Coma, i amb la Línia 102 cap a Pal-ma. És una parada freqüentada. Disposa de banc per seure i marquesina. No disposa de paperera. Sembla que la va construir la Junta del Port.

Plaça Toledo Parada difícil de resoldre perquè conviu amb un aparcament i una plaça que de cada remodelació s’encoeix. Qualsevol intervenció deuria respectar l’entorn arquitectònic: façada lateral de l’església, edificis modernistes, locals públics, arbres que donen sombra, etc. Posar banc per seure i una marquesina seria una so-lució cara, possiblement antiestètica i inútil. Allò més econòmic és deixar-ho com està. Misteriosament va desaparèixer la paperera, que fa molta falta. La ubicació del senyal indicador de para-da no es veu ni es pot respectar a causa dels aparca-ments, però trobar un lloc millor seria difícil i possi-blement inútil. La plaça comptava amb una cabina telefònica que ha desaparegut. El poble es troba sense servei telefò-nic públic. És la manera d’afavorir les poblacions pe-tites que té la Telefònica. Sembla que l’Ajuntament no hi té competències, però al meu entendre té el deure moral de procurar el bé dels seus ciutadans, els quals voten als regidors. En definitiva, una manera més de destruir la vida dels pobles.

Rotonda No hi ha banc per seure ni marquesina ni pape-rera, havent-hi espai de sobra. Té parada en el sentit d’anada i en el de tornada La rotonda també s’empra com a parada d’autocars que per les seves dimensions no poden entrar al poble. Abans de que s’urbanitzin els solars que enrevolten la

COS & NATURA

· Tratamientos corporales· Tratamientos faciales· Micropigmentación· Gimnasia pasiva· Presoterapia

CENTRO DE ESTÉTICAPELUQUERÍA

· Quiromasage· Uñas esculpidas· Manicura· Pedicura

Plaza España · Tel. 971 13 61 06www.cosinatura.com


REPORTATGETransport

rotonda, encara hi ha temps de fer una parada digna.

Cementiri Hi ha una construcció que fa les funcions de banc per seure. No hi ha marquesina ni paperera, havent-hi espai de sobra. Jaume I Disposa de marquesina, bancs i paperera instal·lats per una agència de publicitat. La imatge de rovell, bru-tor i altres desperfectes resulta penosa.. Tot necessita una mà de neteja i pintura, i molta granera i lleixivet. Manca un poc d’atenció. La parada confronta amb unes instal·lacions, probablement de depuradora, que no funcionen (abril 2008) correctament. És freqüentada per turistes i excursionistes que són atesos amb aquests espectable de deixadesa.

Na Caragola Hi ha uns bancs que serveixen, posats per l’Ajuntament que necesiten una mà de pintura. No hi ha paperera ni marquesina que s’hauria d’instal·lar de forma que procuràs sombra a l’estiu. Hi ha espai. La parada que serveix tant per anada i tornada necessita una reordenació.

Mn. Sebastià Grau, a sa Punta Blanca. Final de trajecte. No disposa de res: bancs, paperera, marquesina, havent-hi espai de sobra.

TORNADA

No té parada al cementeri, i això no està indicat pro-vocant problemas als excursionistes.

De retorn, des del Club de Vela a la Llonja des Peix, no passa per es Saluet

No té parada en el Pont den Terrola. Proposam fer una parada a la rotonda de l’Ajuntament.

LÍNIA 102És la línia que enllaça el terme d’Andratx amb Palma. Venint de Peguera, passa pel Camp de Mar i arriba fins al Port. Utilitza al seu pas pel terme d’Andratx les parades de la Línia 100: Pont den Terrola, Volvo, Telefònica, Saluet, Club de Vela, Llonja des Peix, i de tornada Tele-fònica, Volvo, i Pont den Terrola, i a més la parada del Camp de Mar tant per anada com per tornada. De retorn no passa pes Saluet.

Camp de Mar Disposa de tot el necessari a una parada: banc, mar-quesina, paperera. Construïda per una agència de pu-blicitat.

LÍNIA MERCATSolament funciona els dimecres. Vé de Peguera i no passa per Camp de Mar. Té l’única parada al Pont den Terrola.


PUBLIREPORTATGE

Inauguración Caixa Rural Andratx: un día que recordaremos siempre

Eva Vázquez Infiesta. Delegada Caixa Rural Andratx Lorenzo Gutiérrez

El pasado 1 de Julio celebramos la fiesta de inaugura-

ción de nuestra nueva sucursal en Andratx. Queremos

transmitir desde aquí nuestro más sincero agradeci-

miento a todos los asistentes: a la alcaldesa Isabel Ale-

many, a todos los regidores del municipio, al párroco

Bartolomé Bosch, a nuestro presidente, a nuestros je-

fes, a los compañeros de otras oficinas, a familiares y

amigos en general.

Fue un acto que vivimos muy intensamente y que dis-

frutamos al 100%. A pesar de haber repartido a contra-

rreloj 5.000 cartas de presentación invitando a nuestra

fiesta a todos los vecinos del término municipal, no

pudimos llegar a todo el mundo. Desde aquí nuestras


PUBLIREPORTATGE

disculpas y nuestro deseo de que vengáis a conocer-

nos.

Es un orgullo poder abrir una sucursal bancaria en es-

tos tiempos, que no son fáciles para nadie, en el pue-

blo donde hace ya 5 años que vivo, y cerca de mi

adorado S’Arracó, donde he pasado todos los veranos

de mi vida. Caixa Rural no podía dejar de estar en

Andratx.

Mi compañero Miguel y yo queremos también agra-

decer la gran acogida que hemos tenido en el escaso

tiempo que lleva la sucursal abierta. Muchas gracias

a nuestros nuevos clientes y, a los que aún no lo sois,

estaremos encantados de recibiros.

En Caixa Rural tenéis todos vuestra casa.


POLÍTICA

MOCIÓ DEL PP AL PLE DE L’AJUNTAMENT

DON LLORENÇ SUAU SIMÓ membre del grup mu-nicipal del Partit Popular d’Andratx presenta per a la seva consideració en el Ple de l’Ajuntament d’Andratx la següent MOCIÓ.

TITOL: PROPOSTA QUE ELEVA EL PARTIT POPULAR PER A REVISAR L’EXPEDIENT D’EXECUCIÓ DEL PRO-JECTE DE MODIFICACIÓ DEL MOLL DE PESCADORS DEL PORT D’ANDRATX

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Fa uns mesos es va adjudicar el projecte de remodela-ció del moll de pescadors del Port d’Andratx per part de la direcció general de Ports del Govern de les Illes Balears. Aquest projecte trasllada les barques de bou, i tots els estris de pesca, al moll petit conegut com “Farito”.

El projecte, que creim que no ha estat exposat a la gent al Port d’Andratx, i sí a Palma, té un cost de dos o tres milions d’euros.

El projecte no té en compte la tradició i la idiosincra-cia del Port d’Andratx; les barques de bou i les xarxes que romanen damunt el moll, formen part de la cul-tura i la tradició d’aquest Port mariner. Els visitants i turistes consideren un atractiu el fet de que els estris de pesca estiguin damunt el moll.

Inclús el projecte, en un futur, pot suposar la desapari-ció de l’àrea popularment coneguda com s’Avaradero, una actuació que faria que desaparegués un bocí de la història del Port d’Andratx, i un dels llocs més estimats pels residents del nucli.

El fet de que tota la setmana, des de les sis del matí a les cinc de l’horabaixa, les barques estiguin fent fei-na a la mar, fa que el Port d’Andratx tengui un mirall d’aigua, gairebé únic a tota Mallorca. D’aquesta ma-nera es pot gaudir de veure les pedres que fa molts

d’anys varen colocar per fer el moll, alguna inclús amb cantó rodó que les fa úniques, sense oblidar les cinc o sis escales que baixen fins l’aigua.

El motiu principal d’aquesta remodelació és la fal-ta d’amarris als ports de les Balears, cosa que ens fa pensar que enlloc d’haver-hi barques de bou, hi haurà quatre o cinc pantalans, similars al que ja hi ha, que fa-ran que el Port d’Andratx perdi el seu encant en aquest aspecte i pareixerà un “club de vela” dins el Port.

No ens hem d’oblidar que la majoria de les barques amarrades als molls flotants són de transeunts, cosa que fa que a vegades tirin la brutícia dins l’aigua amb les conseqüències que té després per a la gent que es passeja per allà, al veure la brutícia que sura damunt l’aigua.

Tenint en compte que la competència del moll és de la direcció general de ports del Govern de les Illes Ba-lears, no es pot oblidar que el patrimoni sempre que-darà per aquest municipi. És per aixó que consideram que l’Ajuntament hi té qualque cosa a dir, sense inter-ferir a altres organismes amb competències, però el PORT ÉS D’ANDRATX.

PROPOSTA D’ACORD Primer.- Instar al Consell Insular de Mallorca per a que declari l’àrea popularment coneguda com s’Avaradero del Port d’Andratx com Bé d’Interés Cultural (BIC) i incloure dita àrea al catàleg de bens protegits de l’Ajuntament d’Andratx.

Segon.- Instar al Govern de les Illes Balears i a la di-recció general de Ports, a paralitzar el projecte i a ne-gociar amb l’Ajuntament, els veïnats, associacions i tot el Port d’Andratx, la conveniència de remodelar o no el moll de pescadors, vistes les inquietuds creades als residents i veïnats del Port amb aquest projecte.

A Andratx, a 19 de Juliol de 2.010.

A LA BATLESSA DEL EXCEL·LENTÍSSIMAJUNTAMENT D’ANDRATX

Podemos ajustar nuestras tarifas a sus necesidades en:· Asesoría Fiscal y Laboral· Declaración de Renta· Contabilidad Sociedades y autónomos· Contratos de Alquileres

Avda. Gabriel Roca, 1 · Local 2207157 Port d’AndratxTel. 971 67 34 87 · Fax 971 67 39 15www.jppalmer.com


POLÍTICA

ÚLTIMA HORA

PLE DE LA CORPORACIÓ MUNICIPAL EN SESSIÓ ORDINÀRIA29.07.2010 A LES 13 H.

RESUM I COMENTARI DAMUNT DOS PUNTS QUE CREIEM ESPECIALMENT IMPORTANTS.

Estudi de viabilitat del projecte d’un aparcament sote-rrani a Andratx.-Intervé el sr. Femenias explicant que ocuparia la zona pública compresa entre c/ Carreters, Jaume Tortella, Son Esteva, que creua la carretera d’Estellencs amb un cost de 6.000.000 €, amb 250 places en règim de concessió per 35 anys, la necessitat és evident, el lloc a prop de la zona centre i comercial del poble.El P.P. te dubtes sobre la viabilitat del projecte per l’alt cost d’inversió, s’interessa per si s’establiria l’Ora al carrers voltant; el sr. Femenias també assegura no tenir la certesa de que alguna empresa podria estar interes-sada però que els tràmits s’han de fer partint d’aquest estudi de viabilitat (afegim nosaltres que es podria re-petir el cas del recentment acabat “Centre de dia”, està inactiu perquè a cap empresa li ha interessat)La Sra. Batllessa diu que per no incrementar costos s’ha descartat una edificació prevista a la part superior de l’aparcament utilitat a fixar.Votació.- Equip de govern, PSOE – UM – PSM a favor 10 vots. Oposició, P.P. abstenció 7 vots.

Proposta del grup municipal del Partit Popular per re-visar l’expedient d’execució del projecte de modifica-ció del moll de pescadors del Port d’Andratx.No intervé el sr. Porsell (portaveu) ho fa al seu lloc el sr. Suau que a la seva exposició de motius creu que amb aquest projecte queden afectats, història, cultu-ra, tradicions, etc. Que la possible instal·lació de nous pantalans semblarien un segon Club de Vela, la postal que als seus 43 anys sempre ha vist per donar pas a una nova que no sabem com serà; demana que el vell varadero sigui declarat BIC per preservar-lo de futurs plans, s’hauria de traslladar el sortidor de carburant actual. Ports tendria una inversió de uns 3.000.000 €, restaria aparcaments, les xarxes son un atractiu, no veiem avantatges en aquest projecte diu que com en altres ocasions per iniciatives populars s’han modificat actuacions, com el traçat de la carreters del port, ro-tonda de Son Esteva, etc.Creu que si la petició es fa en forma d’iniciativa po-pular de rebuig, altres casos s’han donat a pesar de te-nir projectes fets, no hi veuen cap avantatja, demanen que cada partit que forma l’equip de govern opini.Respon a la petició per part del PSOE, el sr. Femenias, dient que si cregués que el 100% dels motius fossin veritat votaria a favor, però no ho son i lo principal és que per febrer 2010 s’adjudicà l’obra a la UTE. Puerto de Andratx per una quantia de 1.308.625 €, si no s’ha començat l’obra és per que a petició d’aquest equip de govern es demorés fins passat l’estiu.La sra. Batllessa s’estranya d’aquesta moció, fora de temps, sembla com si vostès no haguessin fet la feina ben feta, no és pot crear inseguretat jurídica que doni pas a indemnitzacions que el Govern Balear (ports) no

pot assumir, que el sr. Manel Patiño, que fou director general de ports i litorals parla amb les parts que es po-dien sentir afectades en especial els nostres pescadors que veuen bé el canvi d’ubicació.El sr. Puigserver diu que la història no pot condemnar l’activitat econòmica del Port, en especial el seu sec-tor primari, la pesca, podria votar a favor o en contra, però considera la inutilitat de la moció del PP; també intervé el sr. Manera que diu que el PSM s’abstindrà, el pla director hauria de haver esta iniciat abans de crear un conflicte d’interessos per que les coses s’han fet al revés, el Port té moltes coses a solucionar com que altres zones les terrasses eviten que els vianants pu-guin anar vorera de mar, que alguna escala d’aquestes que ens duen a la mar estiguin tapades, tot s’hauria de solucionar, a la votació, els vuit vots de PSOE i UM i l’abstenció del PSM rebutgen la moció del PP.A les primeres files del públic representants de l’Associació de comerciants i veïnats del Port d’Andratx, anomenada 9-26 que com és natural la re-modelació total del port els podria beneficiar el que és just, creiem noltros, tothom s’hauria de beneficiar sempre que els primers siguin en general tots els por-tenys i els que visiten aquest lloc, encara amb encant, el nombre de visitants que anualment ens visiten així ho demostra.

OPINIÓ.-Si aquest expedient s’inicià al 2007 s’adjudicà al 19.02.2010 que ha estat a la pàgina web de Ports IB es troba el projecte (sr. Manera mostra i digué que els hi passaria, al BOIB n. 72 de 13.05.2010 consta l’adjudicació incloses unes fotos que mostren abans a on estaven les xarxes, una imatge magnífica del far exterior, sense passarel·la i poques cases al fons de l’imatge (camí san Carles a més d’una amplia explica-ció dels objectius principals que copiem:- La utilització racional del litoral i els seus recursos naturals, harmonitzant el sistema portuària amb la pla-nificació territorial urbanística i la preservació del lito-ral d’acord amb els seus valors culturals, paisatgístics i mediambientals.- Fomentar la participació de agents econòmics i so-cials en la política portuària.- Incrementar la qualitat en la prestació de serveis als usuaris- Aconseguir una major agilitat a la gestió d’acord amb criteris d’eficàcia, eficiència i bona administració.- Fomentar l’activitat econòmica dels ports- Autosuficiència financera

“PORTS IB” no és un servei gratuït són els recaptadors de tota la primera línea en quant a ocupació, les re-modelacions que es facin també aniran encaminades a fer calaix allà on puguin i les terrasses són per ells un bon ingrés, ens haurem d’acostumar a veure una nova postal del Port del que molts es beneficien; el que repetim, és just.

Alberto Andonegui.


CULTURAL

Pregó de les Festes d’Andratx:La bibliografia d’Andratx. El que hi manca.

Jaume Bover Lorenzo Gutiérrez

En el passat pregó de les fes-tes de Sant Pere (Andratx en la ficció i la recerca), vaig presentar un resum de la bi-bliografia d’Andratx, tant del que ja estava publicat com del que hi mancava per in-vestigar, segons els meus personals interessos, i amb múltiples suggeriments per a la investigació. Obres generals Els programes de festes del terme d’Andratx, del se-gle XX, serveixen quasi solament per estudiar la pu-blicitat local. En canvi els programes d’altres pobles (Llucmajor, Campos, Felanitx, Inca, etc.), són una au-tèntica miscel·lània d’estudis sobre la localitat. Les Jornades d’estudis locals haurien de servir per donar a conèixer les noves investigacions sobre el ter-me en qualsevol camp, i deixar de reproduir textos de Joan Baptista Ensenyat o Ramon Rosselló - les obres d’aquests autors poden servir de base per a noves re-cerques -. De la mateixa manera que els Premis An-dratx tenen un jurat que garanteix la qualitat de les obres presentades, resulta lògic que la publicació de les actes, amb diners públics, hauria de superar un ni-vell de qualitat. A les bases de les pròximes convocatòries es podria suggerir els temes de recerca com fan a altres institu-cions.

Publicacions periòdiques desaparegudes per ara i que convé recuperar:

Ecos de S’Arracó, 1929 La Voz de Maria, Andratx, 1931 Maricel, Andratx, 1928?-1936 S’Aguilot, editada per l’OJE local, el 1965 Es Port : revista de la Asociación de Vecinos del Puer-to de Andratx, 1987 Viva Mallorca : Das Inselmagazin, Port d’Andratx, 1995 Bioline : Magazine fur einschones, Andratx 2000

Religió La literatura religiosa andritxola es ínfima compara-da amb la d’altres pobles: els tridus, quinaris, septena-ris, novenaris, sermons històrics, sermons de quares-mals, etc., són rars.

Els goigs i les estampes re-sulten escasses. L’estampa mes reproduïda es la de la Mare de Déu de la Trapa. En el camp de l’etnologia religiosa manca conservar els tocs de campana, nom-brosos abans i avui reduïts al mínim, i sovint mecanitzats. Els butlletins parroquials tenen una vida breu i resul-ta molt difícil localitzar-los a les biblioteques Per exemple: A Dios, 1961,

Parròquia de Santa Maria d’Andratx : full informatiu No he sabut trobar res imprès sobre la maçoneria a Andratx, i això que al cementeri d’Andratx hi ha tom-bes amb insígnies maçòniques. Tampoc he trobat res escrit sobre la presència dels Testimonis de Yehova.

Ciències Socials Els butlletins dels partits polítics tenen una vida molt curta, i a més al no complir-se sempre la Llei del Depòsit Legal, no arriben a les biblioteques. Publicacions escolars que convendria reunir i conser-var:C.P. Es Vinyet : revista escolar 1977Pantaleu : revista escolar del Colegio Público de An-dratx, 1978Punt de trobada : revista escoles-família = revista es-cuelas-familia, 1999Ramon Llull informa, 2001

Ciències de la vida Els rars estudis geològics d’Andratx són de 1920 i 1950, sense continuació malgrat tenir una orografia complicada i difícil apte per l’estudi i la investigació La flora i fauna presenta una gran abundància de producció dedicada a sa Dragonera, però la resta del territori sembla un desert. És que no hi ha fongs, al-gues, plantes, insectes, crustacis, peixos, aucells, rèp-tils, petits mamífers, etc., a la resta del territori?

Ciències aplicades Sembla que els rellotges de sol s’estan inventariant. La Regidoria de Patrimoni ha anunciat que dedicarà un punt de lectura amb la recepta de la Greixonera d’Andratx, que es una recepta molt reproduïda als re-ceptaris i l’única que porta el nom d’Andratx.


CULTURAL

Lingüística i literatura Existiren literats andritxols dels qual es sap molt poca cosa. Fra Antoni Joan (¿-1652), franciscà, primer escriptor andritxol. Escriví: Obra metrica en alabanza de la Pu-risima Concepcion (Valencia ; Impr. de Alvaro Franco, a la Pelleria Vieja, 1597). Obra no localitzada Joan Pagès, poeta i moliner del s.XIX. Josep Francesc Vic i Sastre (1827-1850), poeta i tra-ductor. El millor reconeixament als nostres dramaturgs, Jau-me Roca i Bauçà, Antoni Coves i Ensenyat, l’amo en Toni Planes, i Baltasar Porcel, seria representar alguna obra seva per qualque grup local (sembla que n’hi ha quatre). M’agradaria localitzar Murder in Majorca (1961), l’edició en castellà de la qual, porta el títol Cita en Andraitx (México 196.?), de Paul Tabori (1908-1974), autor de la Historia de la estupidez humana.

Belles Arts Suggeresc que els edificis construïts en el terme mu-nicipal i creats per arquitectes que han merescut una menció honorífica per la seva bellesa sien respectats, reconeguts i protegits. I els edificis d’ús públic com l’estudi de Barbara Weill o l’aulari d’Antoni Castell i Salvà, Simona, també guardonats, mereixen una dis-tinció especial. En quant a l’escultura, es dedica un premi a la figura d’Onofre Alemany, un gest molt merescut. Però manca un catàleg de la seva obra, i una breu biografia en la Gran enciclopèdia de Mallorca. En ceràmica manca un estudi sobre les teuleres del terme i la seva producció. Els fumerals fets per Jaume Roca estan inventariats, ara manca protegir-los amb una ordenança que es pu-blicarà prest i que promet molt. Manca una difusió de les fotografies antigues recupe-rades (Arnau Pou i Pujol (1887-1940), Rafel Ferrer etc, En quant a la música ja està localitzat Himne al Port d’Andratx, d’Antoni Calafat i Vera, “Pino” (¿-2008), gràcies a la gentilesa de la seva vídua. Els discs gravats pel grup Luna 70 el 1973 i 1977,

com el gravat per Sebastián y Dorin el 1975, no es troben a cap biblioteca. També manquen gravacions dels orgues restaurats d’Andratx i s’Arracó. Els depliants sobre l’excursionisme a peu estan en perill perquè de cada vegada més es tanquen camins. Les guies turístiques sembla que tenen una llarga vida. Sovint es copien unes a les altres, informen de ba-nalitats i obvietats, i a més a vegades les il·lustracions són obsoletes. Encara hi ha a la venda edicions actuals il·lustrades amb fotografies d’època amb cotxes Seat 600! Els butlletins d’associacions esportives també són efímers i de localització difícil, com és el cas de C.D. S’Arracó, (2004)

Geografia El primer llibre dedicat a s’Arracó fou una Descrip-ció geogràfica del poble de s’Arracó, de 1908, de Bar-tomeu Esteva i Salvà, ara d’imminent reedició (agost 2010).

Arqueologia Les troballes arqueològiques de la Regidoria de Patri-moni, Carles Hernández i Gelabert, Francisco Javier Aramburu-Zabalza Higuera, etc., qualque dia es pu-blicaran, amb el perill que els propietaris dels terrenys arqueològics hi fassin xalets “endosados” a sobre. A Mallorca tot és possible!

Història La documentació andritxola que es conserva en l’Arxiu Diocesà de Barcelona podria recuperar-se en suports electrònics. Cal considerar que no n’hi ha massa. El més interessant són els llibres de capbreus, una còpia dels quals es dipositarà prest a l’Arxiu Mu-nicipal. La qüestió del lul·lisme a Andratx – un tema impor-tant del segle XVIII – es troba en estudi. Victoria (Palma, 1940), és una obra commemorativa de l’acabament de la Guerra Civil i de la victòria de les tropes franquistes. Hi col·laborà el fotògraf andritxol Rafel Ferrer. No consta a cap biblioteca.


HISTÒRIA Publicacions Locals

Les coses de N’Alí fa 20 anysNum. 45 - ABRIL 1990


HISTÒRIAPublicacions Locals


El Cronicó deMn. Miquel Pujol “s’Escolà”Any 1908

HISTÒRIA Cronicó

Taller de Pinturay Decoración

Eleuterio V. MorenoNos avalan más de

30 años de experiencia

Cabina para lacado

Habana, 6 - 07150 AndratxTel. 971 235 492 / 609 744 742

[email protected]


FORD

FOCUS

DIESEL

AÑO 2004

80.000 KM

6.500 EUROS

Gremi Sucrers i Candelers, 14 nave A · 07009 Pol. Son Castelló · Palma de MallorcaTel. 971 43 22 78 · Fax 971 43 22 87www.temel.net · www.temeld4.com


I NIT DEL CAVALLFESTES

DE LA VERGE DEL CARME

2010Fotos: Lorenzo Gutiérrez


I NIT DEL CAVALL


INNEC NECESSARIENCARA QUE NO T’HO SEMBLI, CADA DIA PERDEM MOLTS DE LITRES D’AIGUA INNECESSÀRIAMENT. NO TUDIS L’AIGUA, ESTALVIAR-NE ÉS UN DEURE DE TOTS.


Setmanari “Andraitx”13 març de 1976

HISTÒRIAPublicacions Locals


CREACIÓ

quiere decir que aprendo a abrir los ojos sin tus besos..quiere decir que olvido..amor...

que yo te olvido.

como un morirse lento...a pedazos...yo me acostumbro...amor..yo me acostumbro..

y acostumbrarse es una cosa oscura...es una cosa eterna...sin caminos..como un caer...caer en el vacío...

lejos...estás lejos...

tu mano corta el pan para otra boca..lejos...suenan tus pasos...y como yo sé que suenan...

lejos...amor...muy lejos...y allí dónde mi angustia está sin ecos...tu sonríes...tu eres...y no sabes...amor..

con cuánta sangre...con qué amarga paciencia...

con cuánta fuerza...yo olvido...yo deshago mi sueño...y me acostumbro....

amor....y me acostumbro...

Maricarmen

TU CASTIGO

después de tu traición..no he vuelto a verte...te ocultas porque temes que algún dia...

exclame en alta voz para perderte...!esa mujer que pasa ha sido mía!...

no temas nada soy hidalgo y fuerte...y en mi honradez de caballero...fía...guardaré tu secreto hasta la muerte...

!antes que divulgarlo...moriría!...

no seré yo...que fuí feliz contigo...quien salpique de lodo tu semblante...

tendrás el desengaño por castigo...

algún dia llorando como loca...me llamarás a gritos y tu amante...

las manos viles..te pondrá en la boca..

Maricarmen

LA LUZ

La luz que penetra en mi vida, hoy no la puedo coger,todavía no la quiero, ni la puedo comprender.

Qué difícil es saber si de verdad he vivido, o simple-mente

he tenido la sensación de crecer.

Cada momento que pasa, hoy sí lo quiero vivir, pero me encuentro

agobiado no sé si por el cercano pasado o por lo que ha de venir.

Tal vez sea más sencillo de lo que uno se piensa,o tal vez más complicado de lo que ven los demás.

Puede que lo más apropiado, esté quien esté a mi lado,

sea moverme hacia delante……

…..Jamás hacerlo hacia atrás.

Mateo Felipe

DESAPEGO

yo me acostumbro...amor...yo me acostumbro....a estar sin tí...¿lo entiendes?...

quiere decir amor...que ahora no amanece...


CARTES AL DIRECTOR

ASI RECIBE EL PORT D’ANDRATX AL TURISMO

El Port d’Andratx recibe al turismo a principios del mes de julio con una cantidad de basura inusual en puntos de recogida selectiva.

Es la imagen que nunca se debe dar a los visitantes, turistas y residentes en el municipio.

La falta de actuacion por parte de la administracion local hace que se tengan que ver situaciones tan la-mentables como las de las fotos.

Si hace un mes el PP denunció que las playas estaban en un estado lamentable, ahora es la imagen de basu-ra por varios rincones estrategicos de la zona del Port d’Andratx.

Incluso la adjudicación tardía de las playas ha hecho que el concesionario trabajase en la playa del Port d’Andratx a principios de julio para limpiar las algas y basuras de la pequeña playa del port dando a este núcleo una imagen lamentable para los turistas, resi-dentes y visitantes

La falta de planificación por parte del Ayuntamiento, en especial de la regiduria de Medio Ambiente hace que el Port d’Andratx tenga una imagen lamentable.

Ya no valen excusas de si no hay dinero o que el go-bierno central obliga a devolver créditos.

Hay unas actuaciones mínimas que la administración tiene que ejecutar y procurar que hechos como el que denunciamos no se tengan que volver a producir

PP Andratx


EDITORIAL MOLLAntoni M. Alcover RONDAIES MALLORQUINES D’EN JORDI DES RACÓ Contades per Francesc de B. Moll i el quadre escènic de Ràdio Popular

Les rondaies gra-vades en aquests CDsformen part del gran Aplec de rondaies mallor-quines d’en Jordi des Racó, que va escriure Antoni M. Alco-ver. Durant més de cent anys els

mallorquins hi han vist reflectida fidelment l’anima del poble en la seva prosa riquíssima. L’any 1959, gràcies a Ràdio Popular, les Rondaies... cobra-ren una nova vida, a través d’un equip de locutors di-rigits pel filòleg Francesc de Borja Moll, que les féu arribar als oïdors amb un grandíssim èxit. Pràctica-ment exhaurida la darrera edició dels cassets que se’n va fer, hem cregut convenient masteritzar digitalment el material radiofònic original --que comprèn algunes gravacions no editades en casset-- i oferir-lo en 24 CDs d’una qualitat de so impecable. El segon lliurament d’aquesta col·lecció consta dels volums 7, 8, 9, 10, 11 i 12.

CULTURAL Edició

Una de llibres

EDITORIAL MOLL

Montserrat Garcia Ribas

COM L’ÚLTIM JOC DE MAI

Premi Bernat Vidal i Tomàs 2010

Com l’últim joc de mai s’inscriu

dins la tradició poètica de la pa-

raula i el silenci; una poesia que

posa la paraula com a centre,

amb la seva solitud essencial,

envoltada de silencis. Paraula

que remet a l’origen del llen-

guatge; paraula al desert, errant

i sempre fora de si mateixa, que

és alhora paraula sagrada i pa-

raula del cos. Una poesia que intenta recuperar la in-

nocència de la paraula originària, sempre nova, sem-

pre descoberta per primera vegada. Aquesta tradició

poètica, que té les seves arrels en l’orfisme i la tradició

mística, arriba a la modernitat per mitjà de Stéphane

Mallarmé, i continua en diferents moments del segle

XX amb poetes essencials com Giuseppe Ungaretti,

Paul Celan, Salvador Espriu i José Ángel Valente, en-

tre d’altres. Com l’últim joc de mai és un sol poema

fragmentat enmig de silencis, els espais en blanc, que

també signifiquen. Hi ha brevetat, concisió extrema

i intensitat lírica. És una poesia que intenta portar la

paraula al límit, potenciant les imatges, forçant la sin-

taxi i els significats; cercant la il·luminació sobtada i la

màxima expressivitat.

Montserrat Garcia Ribas

(Castellbell i el Vilar, Barcelona, 1964) és llicenciada

en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la

Universitat de Barcelona, i llicenciada en Psicologia

i diplomada en Professorat d’EGB per la Universitat

Autònoma de Barcelona. Treballa com a psicòloga del

treball i les organitzacions en una empresa. Des del

1972 resideix a la ciutat de Manresa.


POLÍTICA

SostenibilitatAlberto Andonegui

Definició: Característica o esta segons el qual poden satisfer-se les necessitats de la població actual i local sense comprometre la capacitat de generacions futures per atendre les seves pròpies necessitats.Avui veiem que no s’ha fet bé, estam i estarem compromesos molt de temps, de res valdran les amenaces d’entregar les claus de l’Ajuntament a en Zapatero. Per elevació no es millorarà el finançament local tan despreciat pels qui gover-nen, no podrem seguir pujant imposts a totes les administra-cions, en època de crisis no veiem per lloc aquests rebrots verda que algú va veure. Que Déu li conservi sa vista.Diu un veïnat nostre a la seva pàgina web: “ Desarrollo sos-tenible significa no vivir más allà de nuestras posibilidades”. Stephan Schmidheiny.Miràvem els pressuposts del nostre Ajuntament, exemple:Any 2000.- 8.716.520€Any 2009.- 24.490.875 € (s’ha triplicat en deu anys, a qui li han augmentat els sous, les pensions, els seus estalvis, etc?) També veurem que el 2010 s’havia reta-llar un 7,8 en relació a l’any anterior).L’àmbit del desenvolupament sostenible el podem di-vidir conceptualment en tres parts, ambiental, econò-

mic i social:- Ambiental: difícil de re-cuperar, el nostre poble ja no té la forma d’un baca-llà com deia en Baltasar Porcel, la costa encimen-tada, el camp abando-nat…- Econòmic: Un desastre, som molt més però no per viure bé, les mancances son de tot tipus, la gent consumeix el mínim no dona per més.- Social: depèn del econò-mic.

Resumint: La sostenibili-tat que no es va fer abans, l’haurem de patir avui i obligats, no ens queda més remei, no tenim va-retes màgiques, ni ningú multiplica els pans i els peixos, diuen ara els qui en saben d’això, natural-ment no els polítics, que en sortirem allà pel 2012.

¡Que així sigui!

Acompanyam un pressupost de l’any 1957, aquells temps si que eren de sostenibilitat però com avui, per força, a pesar de que hi havia superàvit.


PUBLIREPORTATGE

El Taller “Escola de Ponent” de Restauració de Mobles, compleix 10 Anys

Elvira Galindo

Cap a 1930, na Rosa, a l’edat de 7 o 8 anys, quan no es podia dormir, s’entretenia en treure les petites pe-ces de marqueteria de zinc del capçal del seu llit. En-guany, na Marga, la seva filla, recuperà aquest llit i el rescatà. Després de restaurar-lo, el gaudirà uns quants anys més. Tal vegada el torni a restaurar el seu nét...

N’Angelita recorda com feia els seus deures amb la seva germana assegudes a la tauleta-buffet de la seva àvia. Quant l’estava restaurant descobrí amb emo-ció que la seva germana, sens dubte, en un instant d’avorriment, havia firmat amb el seu nom en un cos-tat del buffet, fent-li marques. Quedà totalment adobat però la firma restà intacta. Ara s’ha convertit en una taula d’ordinador a on les seves filles, també fan els seus deures...

I així inacabables històries evocades i transmeses pels mobles que són retornats a la vida. Són part de noltros, són el nostre petit patrimoni.

Som n’Elvira, també em diuen carinyosament “profe” o “seño” i seguesc animant a tothom que tengui mo-bles amagats o més bé abandonats als garatges, que els rescatin i coneguin la satisfacció de retornar-los la

seva aparença inicial i es deixin emportar en el temps.Agraeixo a tots i cadascun dels alumnes que han passat o que segueixen al taller-escola de Ponent, per haver compartit amb tots ells aquestes historietes i aquesta “passió-hobby” que és la restauració del nostre mo-biliari.

Pots venir a aprendre a restaurar qualque moble seguint les tèc-niques tradicionals. També pots aprendre la restauració del policro-mat i pa d’or.

De tant en tant ens reunim per a cordar. Aquest dia cedeixo el comandament a en Mateu i na Magdalena, que són els mestres en

aquesta matèria i que em convertiren en alumna!...


PUBLIREPORTATGE

Les classes començaran el setembre. Són grups de només 5 persones. Pots triar l’horari de dematí, hora-baixa o vespre.

També restauro mo-bles per encàrrec, i si compro alguna peça especial (com aquesta còmoda que destaca per la seva originalitat i fina marqueteria), un cop restaurada la poso a la venda.

I com no, l’esforç es veu recompensat no tan sols a nivell personal, però també en general i

llavors s’improvisen berenars casolans de primera ca-tegoria i sopars de celebració tots junts, en els quals no hi manca el bon humor. Al cap i a la fi, això també és restauració!

GLOSSA

Fa deu anys varem muntarAmb molta d’il·lusióUn taller de restauracióQue li dem “DE PONENT”A on hi ve un grup de gentQue amb entusiasme i entretenimentAprèn a restaurar.

Són persones de totes edatsQue venen a reparar moblesNi ha de fadrins i de casatsI tots ells són molt noblesPerquè a mi m’ho han demostrat.

Ni ha que arreglen cadiresAltres repassen canteranosI no vos dic mentidesCom diuen es gitanos.Quan es mobles estan acabatsQueden com nous i brillantsI tots queden encantatsMai s’haguessin pensatQue fos obra de ses seves mans.

M’he trobat qualque vegadaQue han duit per berenarTant si són coques com sobrassadaSón coses que fan amistatI sa festa no és pagadaTambé surten a soparI a ningú li sap gens de greuQuan han acabatI cadascú paga lo seu.

Si vos voleu apuntarObert estarà es portalJo vos puc assegurarQue anirà fenomenalVos o passareu de lo lindoHo dic de veritatJa que amb n’ELVIRA GALINDOHi tenc una bona amistat

GASPAR CREIXELL

TALLER-ESCOLA DE PONENT

RESTAURACIÓ I CONSERVACIÓDEL MOBLE ANTIC

CLASES DE RESTAURACIÓN A PARTIR DE SEPTIEMBRE

TRABAJOS DE RESTAURACIÓN POR ENCARGO

ELVIRA GALINDO LUCENACalle Cervantes 7

ANDRATX

TEL.687.444.851


ZONA ESPORTIVA Piragüisme

Piragüisme del Club de Vela del Port d’AndratxGuiem Alemany

CAMPIONAT DE BALEARS DE KAYAK DE MAR El dissabte dia 12 de juny es celebrà al port de Maó el Campionat de Balears de Kayak de Mar per a Infan-tils de segon any, Cadets, Júniors i Seniors.Els Infantils feren un recorregut de 3 Km. mentre que els Cadets en feren un de 10 Km.Els nostres Infantils, James Christopher i Jaume Clade-ra quedaren en 3ª i 5ª posició respectivament, mentre que en Cadet, David Koopman feu un 5è lloc.

XVIII VOLTA A SA DRAGONERA En la primera setmana del mes de juliol es celebrà la XVIII edició de la Volta a Sa Dragonera, participant-hi els piragüistes del Club de Vela, tant de les categories inferiors com les de Senior i Veterans, en aquest tradi-cional esdeveniment.

III COPA DE PROMOCIÓ AL PARC DE LA MAR En la segona setmana de juliol tingué lloc la Copa de Promoció en el Parc de La Mar, a Palma. La prova es desenvolupà durant tot el matí amb una calor xafogo-sa. Hi participaren per primera vegada tres prebenja-mins nostres, que han començat enguany, fent tots tres una extraordinària regata.

Resultats:

Benjamí Home:2 Alberto Corral4 David Reina Ramírez5 Kieran Guirado

Benjamí Dama:1 Esther Corral4 Sara Puigdelmar

Aleví Dama:1 Sara Katie Mac Dermott3 Mireia Reina Ramírez

Aleví Home A:4 Nazarie Cherlot

Infantil Home B:4 Rubén Guirado6 Tomás Oliver

Infantil A:2 James Christopher

Cadet Home:11 David Koopman

Aleví Dama K-2:1 Mireia Reina – Sarag Katie Mac Dermott3 Sara Puigdelmar – Esther Corral

Aleví Home K-2:4 Nazarie Cherlot – Alberto Corral6 Kieran Guirado – David Reina

Infantil Home K-2:6 Rubén Guirado – Tomás Oliver

Cadet Home K-2:James Christopher – David Koopman


ZONA ESPORTIVAPiragüisme


ZONA ESPORTIVA Futbol

Record d’un futbolista andritxolPep Palmer Calafell (2a. part)

Esteva Palmer Calafell i famíliaAlberto Andonegui

1969.- Arriba en Pep Palmer a Madrid, per integrar-se amb els juvenils A. Del Real Madrid, no havia complit encara els 17 anys, el gran ull esportiu que mira per tot arreu, s’havia fixat amb ells, coneixia el que sig-nifica el bot, el Real Madrid, trata d’inculcar als seus jugadors els valors que el poden dur a triomfar a un món que no és fàcil, perque la competència és forta. Any rera any s’incorporan més joves a aquests grans equips; l’exigència, dedicació, comportament, caràc-ter és el que es cerca; en Pep que tenia fort caràcter

especialment que el convertia en un jugador compe-titu, era un defensa que no es limitava a marcar i no abandonar el seu lloc en el camp, cosa que ja feia al S.D. la Salle (San Felip) li agradava córrer la banda i centrar perquè els seus devanters poguessin rematar, avui es denominen “carrileros”. Alguns entrenadors de l’època no ho permetien, no tardà gaire en ser titu-lar, el número 3 era seu, inclòs alguns caps de setma-na jugava també amb l’equip d’aficionats, el Madrid donava importància a aquesta competició, avui des-apareguda. No tot era entrenar, també els estudis eren obligatoris per el Club, l’arquitectura agradava a en Pep, però era una carrera llarga i ni ell ni ningú podria saber quants d’anys estaria al Real Madrid, optà per fer estudis de dibuix tècnic, disseny, interiorisme, per si algún dia li podien servir.S’allotjava a una pensió tutelada del Club a l’avinguda “nuestra señora del recuerdo” a Chamartín a prop de la ciutat esportiva, avui desapareguda i sembrada d’altes torres (es diu que fou la salvació econòmica del real Madrid) però això és una altra història que no ens interessa gaire. Llegim als mitjans de comunicació que el gran Paco Gento va viure 5 anys a una d’aquestes pensions, irònicament diu avui als jugadors que arri-ben al primer equip els hi cerca vivenda a La Moraleja.1969.- Al Real Madrid jugaven entre altres: de Felipe, Benito, Manolo Sanchís (pare), Pirri, Zoco, Velasquez,

Juvenil Real Madrid, any 1970(segon per la dreta de peu)

C. F. Castilla, l’any 1972(al centre de peu)


Amancio i Gento.Presidia: Santiago Ber-nabéuEntrenava: Miguel Mu-ñozEncara no existia el Castilla, era el Plus Ul-tra, fins 1972.Als juvenils entrenaven a prop d’aquelles figu-res i inclòs alguns par-tits d’entrenament que els estimulaven pensant un dia ser ells els titu-lars. Entre l’arribada a Madrid i 1972, Palmer, fou campió de juvenils,

de castella i d’Espanya, campió d’Espanya d’aficionats e internacional juvenils en diverses ocasions. L’any 1971 jugà la pretemporada amb el primer equip, dis-putant el lloc al veterà jugador gallego Zunzunegui, va estar inclòs convocat amb el primer equip, però no arribà a jugar; es veu que a Muñoz li costava donar oportunitats als joves jugadors de la pedrera. El 1972 ja al Castilla C.F. fou titular indiscutible i capità a pesar de que feia el servei militar a Getafe (aviació), foren companys Gorospe, Morgado, Uceda, Vitoria i tants altres; tots amb al mateixa il·lusió. En primer lloc passà al primer equip; l’arribada del Cordobés, Verdugo pos-sava les coses més difícils parlà Molowny (aquell gran tècnic de la casa) que en diverses ocasions havia de-manat a en Pep que es tallàs els cabells i el bigot que li agradava dur, les normes del club no escrites aixì ho aconsellaven, no creiem que fos motiu suficient per dificultar el bot, ansiat i definitiu.Molowny inicia gestions amb diversos equips que el sol·licitaven, fou el Reial Burgos, equip que havia es-

tat a primera i hi volia tornar, un peculiar pre-sident, Martínez Laredo asumia la gestió.Volem afegir que en Pep havia jugat amb Del Bosque un any amb juvenils i aficio-nats, precisament ell fou moneda de canvi pel fitxatge de Verdugo, era habitual al Madrid, cedia jugados per que ho fessin a una cate-goria superior, que la que tenia el Castilla, no retenia massa als juga-dors, així Palmer, amb 20 anys, passava al Burgos, la seva carrera futbolística continuava no molt enfora de Madrid.continuarà ...

Pròxima part a N’AlíC.F. Burgos

ZONA ESPORTIVAFutbol

C. F. Castilla, l’any 1972 Servei Militar, Aviació a Ge-tafe, l’any 1972


ZONA ESPORTIVA Ciclisme

Abilio García

Club Ciclista Andratx - Bimont

XVIII TRIATLÓ DE SÓLLER

Ja són 18 edicions del triatló de Sóller, que la conver-teix en la prova degana de Mallorca, i com és habitual, es comptà amb una nombrosa participació andritxola que completà una actuació històrica. Miquel Capó es feu amb el subcampionat i Miguel Fernández Miniño finalitzà tercer de la general absoluta. En la resta de categories, José Antonio Muñoz fou tercer en Júniors, Viktor i Abilio feren primer i segon en categoria B, i Juanan segon en categoria C. Per equips la victòria fou per al CCAndratx.es-Bimont, la qual cosa significà la guinda del pastís per al nostre club.

TRIATLÓ CROSS D’ARTÀ En aquesta prova hi hagué un altre pòdium per als nostres representants del club, que es realitza sobre la bicicleta de muntanya vorejant les muntanyes de

l’ermita de Betlem, i finalitzant-se la prova al bell mig de la plaça d’Artà. Abilio García acabà segon, només superat pel guanyador de les quatre darreres edicions, el local Toni Miquel Amorós.

TRIATLÓ CROSS DE PORTO COLOM Viktor Vovrusko s’emportà una merescuda victòria


ZONA ESPORTIVACiclisme

en la segona edició del triatló de Porto Comol, mentre en categoria femenina Katie Soos acabà segona també.

TRIATLÓ DE PORTO CRISTO Gran actuació del nostre club al conegut Triesport de Porto Cristo, amb un segon lloc de Juanan, un sisè per a Piti i un setè per a Abilio, que aconseguiren que la victòria per equips fou per al nostre club.

CAMPIONAT DE BALEARS D’AQUATLÓ Es disputà a Camp de Mar el passat diumenge dia 18 de juliol, sobre una distàn-cia de 2,5 Km. de cursa a peu, 1 Km. de natació i altres 2,5 Km. de cursa a peu per finalitzar. La vic-tòria i el títol de campió de Ba-lears fou per al nostre company Viktor Vovrusko,

per davant de Lucas Mola i Toni Oliver. Destaquem també l’actuació de Juanan que es quedà a les por-tes del pòdium amb un quart lloc. Javi, José Manuel i Jaime completaren l’actuació dels nostres, aconse-guint la victòria i el títol de campió de Balears per al CCANDRATX.ES-BIMONT per equips. En quant a les fèmines, la nostra companya i única representant en la prova, Katie Soos, es feu amb el títol de subcampiona de Balears.


ZONA ESPORTIVA Escacs

Club Escacs AndratxJoan Moreno i Angel Oliver, Campions dels Torneigs Escolars del Port d’Andratx i Sant ElmRamon García Astorga anirà al Campionat del Món Sub-8 (Grècia) del 19 al 31 d’octubre


TORNEIG ESCOLAR DE LES FESTES DE LA VERGE DEL CARME AL PORT D’ANDRATX El diumenge dia 18 de juliol, tingué lloc el tor-neig d’escacs per a infants i joves, a la Llotja del Port d’Andratx, en el marc de les festes patronals.16 jugadors i jugadores es donaren cita en l’esdeveniment esportiu, fent-se un torneig a sistema suís a 6 rondes.En resultà guanyador en Joan Moreno, que feu 6 punts sobre 6 possibles, guanyant totes les partides i desple-gant un gran joc. En segon lloc, quedà en Ramon Gar-cía (només 7 anys) amb 5 dels 6 punts possibles, només perdent amb el campió. I el tercer lloc fou per Juanmi Expósito, amb 4 punts, quedant en una excel·lent po-sició, perquè és un sub-10.Aquí en tenim els resultats:

CAMPIÓ: JOAN MORENO 6 PuntsSUBCAMPIÓ: RAMON GARCÍA 5 PuntsTERCER: JUANMI EXPÓSITO 4 Punts1r SUB-16: CATALINA ZANOGUERA 4 Punts

2n SUB-16: ANGEL OLIVER 3,5 Punts1r SUB-14: DIEGO DE CLARES 3,5 Punts2n SUB-14: ANTONIO RUIZ 3 Punts1r SUB-12: XISCO SERRANO 3 Punts2n SUB-12: ERIC ALEMANY 3 Punts1r SUB-10: TIAGO ASTORGA 3 Punts2n SUB-10: JESÚS DE LA TORRE 2 Punts1r SUB-8: TOMEU UMBERT 2 Punts2n SUB-8: PEP GARCÍA 2 PuntsMEDALLES: ALVARO ROMERO 2,5 PuntsTOMEU ZANOGUERA 1,5 PuntsMARIA FERRER 0 Punts

La regidora d’Esports, Cecília Ferrer feu l’entrega dels trofeus i medalles als jugadors i es dirigí al públic, tot encoratjant als joves jugadors a seguir practicant es-port.La organització va córrer a càrrec dels membres del Club Escacs Andratx: Pep Borrás, Angel Oliver, Alfon-so Moreno i Rafel Oliver.


ZONA ESPORTIVAEscacs

TORNEIG ESCOLAR A LES FESTES PATRONALS DE SANT ELM El passat diumenge dia 1 d’agost es feu el torneig escolar a les festes de Sant Elm (passeig peatonal). Hi participaren un total de 14 jugadors, de diferents cate-gories, des de sub-8 fins a sub-16.En aquesta ocasió es feu una lliga, tots contra tots, ju-gant-se així idò 13 partides en total, durant quasi bé 3 hores de competició.Quedà finalment campió n’Angel Oliver (sub-16) amb 12 de 13 punts possibles, fent un molt bon joc, em-patat a punts amb el segon classificat: Ramon García (sub-8) que també feu 12 punts, però que perdé amb el campió. En Ramon desplegà el seu joc agressiu i arrodoní una gran actuació malgrat la seva extrema joventut. En tercer lloc quedà amb 11 punts Joan Mo-reno, qui va perdre amb els dos primers. El quart fou n’Eric Alemany, que duu molt poc temps al club i que feu un torneig excepcional, amb 10,5 punts dels 13 possibles. Cinquè fou Miquel González, amb 8 punts i un molt bon joc (fou el primer de la classificació no integrant del club d’Andratx).Aquí tenim la classificació per categories:

CAMPIÓ: ANGEL OLIVER 12 PuntsSUBCAMPIÓ: RAMON GARCÍA 12 PuntsTERCER: JOAN MORENO 11 Punts1r SUB-16: ERIC ALEMANY 10,5 Punts2n SUB-16: MIQUEL GONZÁLEZ 8 Punts1r SUB-14: CATALINA ZANOGUERA 7,5 Punts2n SUB-14: DIEGO DE CLARES 7 Punts1r SUB-12: SICO SERRANO 7 Punts2n SUB-12: ANDREU ROCA 1 Punt1r SUB-10: JESUS DE LA TORRE 4 Punts


ZONA ESPORTIVA Escacs

2n SUB-10: PEDRO LLINÁS 4 Punts1r SUB-8: TIAGO ASTORGA 5 Punts2n SUB-8: MATIES PÉREZ 1 PuntMEDALLA: ANDREU HENALES 1 Punt

Cecília Ferrer feu entrega dels guardons als jugadors i dirigí unes paraules per animar-los a continuar, a gau-dir de l’esport, i a seguir aprenent i practicant.Pep Borrás, Angel Oliver, Alfonso Moreno i Rafel Oli-ver, s’encarregaren de la organització del campionat.


ZONA ESPORTIVAEscacs

RAMON GARCÍA ASTORGA ANIRÀ A GRÈCIA DEL 19 AL 31 D’OCTUBRE AL CAMPIONAT DEL MÓN

Finalment, el nostre jugador sub-8, Ramon García (7 anys) acudirà amb la seva família i un entrenador del club d’Andratx, al Campionat del Món d’Escacs sub-8, que es disputarà a Grècia (Porto Carras - Haiki-diki) del 19 al 31 d’octubre.A Grècia s’hi concentraran més de 1.500 jugadors de tota la geografia mundial, de les diferents categories, des de sub-8 a sub-16, en un macro-campionat que serà el primer que disputa un jugador del nostre club.Ramon García també serà el primer jugador mallor-quí que jugarà un Mundial sub-8, i en quant al nostre municipi, serà un dels pocs en haver participat en un Mundial, tal vegada després d’Antonio Lupiáñez (at-letisme), Macià Alemany (vela), i algun altre que se’ns pugui oblidar.En Ramon és un jove al·lotet de només 7 anys, que duu només un any jugant a escacs, i que ha sorprés tothom, per la seva valentia en el joc, la seva rapide-sa mental i les ganes de guanyar contínuament, que el duu a guanyar partides fins i tot perdudes a vega-des. Té un joc incisiu, que no dóna treva al rival fins a aconseguir l’escacs i mat, a vegades en molt poques jugades.Al Campionat d’Espanya (Linares) feu un molt bon campionat, quedant entre els primers i demostrant te-nir un joc molt pràctic i letal. Al Campionat del Món, tot serà molt més complicat, òbviament, però pot esser una gran experiència per a aquest jove jugador, que està creant escola al nostre club, encoratjant a altres jugadors a seguir les seves passes i a aprendre cada dia un poc més aquest bell esport.

El passat diumenge dia 8 d’agost, un grupet d’alumnes de la nostra escola d’escacs, acompanyats per Pep Borrás i Rafel Oliver, acudiren a una classe magistral del Gran Mestre Internacional espanyol (menorquí), Paco Vallejo, en el marc del campionat d’Espanya per equips de segona categoria, disputat a l’hotel Santa Ana, de Cala Major.Paco Vallejo explicà dues partides seves en un mural, davant una seixantena de joves escaquistes.Finalment el nostre grup es va fer una fotografia amb el Gran Mestre.


ZONA ESPORTIVA Vela

Club de Vela del Port d’AndratxRafel Oliver Grammatico

Sardinada i Hissada de la Bandera Blava


ZONA ESPORTIVAVela

Concurs de Dibuix


ZONA ESPORTIVA Vela

Vela adaptada


ZONA ESPORTIVAVela

Excursió en vaixell



Marc Perpinyà Gelabert “Verda”Ciclista

Esteva Palmer Calafell i família

Nascut a Nantes (França) 1932; als 7 anys els seus pares tornen a viure a S’Arracó, el seu poble, havia acabat la guerra civil espanyola i començava la sego-na guerra mundial; temps escolar breu i cercar feina a ciutat, al poble com per tot n’hi havia poca, a un forn a on feia d’aprenent i repartidor. A la seva feina trobà amistats aficionades al ciclisme i ho va provar, li agradà i fitxa per C.C. Sa Vileta, per tenir llicència en regla, als 15 anys començà a participar i als 17 començà a guanyar, en especial la carrera tradicional del 18 de juliol d’Educació i Descans i fou subcampió de Balears en ruta per aficionats. Entre els anys 1950-1953, va participar a més de 200 curses de tot estil: americanes, velocitat, puntuació, australianes, fons en pista, eliminació, especialment al velòdrom de Tira-dor (Palma), Manacor i Campos a altres pobles tenien la clàssica “voltadora” de terra, Santa Maria, Llucma-jor, Felanitx, Inca, Etc. La seva activitat era intensa, les

Alberto Andonegui

En Marc entrant a Can Prima per fer la seva partida de Truc

Guanyador, carrera 18 de juliol. A la dreta el corredor de Sineu,

Francisco Alomar, que fou 3er. (1949)

Guanyador a Manacor(1950)

A Tirador en primer plan. (1951)

curses d’un dia als pobles, especialment, tenia bons premis, alguns fins a 200 pts per el guanyador (el jove Marc guanyava 150 pessetes al mes a la seva feina), aquestes curses tenien l’atractiu econòmic de les pri-mes que compensaven l’esforç i dedicació, es guanya-ven bons diners en aquell temps. Em desplaçava vàries vegades a Barcelona, anualment es disputava el matx Catalunya – Mallorca, que també vaig guanyar, l’incentiu eres 400 pessetes per partici-par, de les que em quedaven 200 una vegada pagat el vaixell, la pensió i el menjar. Record especial per les festes d’Andratx, Port, S’Arracó i Calvià ( com anècdo-ta et puc contar que vaig trobar un altre andritxol que estava a França, també forner, parlarem i ens possarem d’acors ell correria per facilitar-me l’esprint si no hi ha-


ZONA ESPORTIVACiclisme

En primer terme, Marc Perpinyà(1951)

Campió de Balears de persecució(1952)

Carrera al Port d’Andratx. Darrera Guiem Timoner(1950)

Carrera Algaida. Guanyador d’una prima.Darrera Bover, Turat i Timoner (1950)

via fuites i si ell guanyava ens repartiem el premi, com així va ser, era i és en Tomeu Pujol que després tengué el cafè nou a sa plaça). Així era el ciclisme al meu temps, vaig córrer a algunes curses amb els andritxols Biel Palmer “Joanaina” i Macià Alemany “Taumet” que eren 12 i 11 anys més vells, ells participaren inclòs a grans voltes, Espanya, Catalunya, Llevant, etc. Jo em vaig conformar a Mallorca i a Catalunya, estic con-tent de que la meva vida ciclista no fos llargar però si exitosa. A apart de les curses que vaig guanyar també se’m tenia en compte com a esprinter, riu i afegeix, no així a la muntanya que se m’atravessava un poc molt. El 1954, any de servei militar, sense sort al sorteig, ens diguerem a Ciutat que aniriem a Melilla, però no fou així, si no a Ceuta, ens trobaren tres andritxols que fe-rem comparsa, Sebastià Palmer “Podera”, Miquel Vich i jo, que allà trobarem un andritxol, en Jaume Juan “Can Rostit” que era cuiner al casino militar de Ceuta, al carrer real, tenia bones amistats entre els oficials i ens procurà un bon servei militar.El meu destí era defensa química, assumpte de gasos i bombes, en Miquel a Sanitat, les nostres reunions eren freqüents, parlaves de les nostres coses a Andratx i S’Arracó, ara més de 50 anys enrera els joves no han de fer el servei militar, abans et xapava per enmig, con-

dicionava la teva vida, la feina, l’estat civil. Et voldria contar una anècdota de les sopes a Ceuta, teniem ga-nes de menjar-ne, però en Jaume “de Can Rostit” ens digué que no sortirien bones, ens faltava l’ingredient principal, les sopes, el pà que teniem allà no era bo, tot té sol·lució, en Sebastià “Podera” va escriure a son pare que aleshores feia feina a S’Almudaina per que n’hi enviàs, així ho va fer el bon home, parlà amb el capità de l’Estela, uns dels vaixells d’en Flexas i el pròxim viatge cap a Ceuta ho envià; dia gran per els quatre andritxols, ens empeçolare unes abundants so-pes mallorquines, que recordaven la nostra terra, tot és possible com es veu.Acabat el servei militar (maig) em vaig casar al novem-bre, i així segueixo, els meus pares tenien en explo-tació agrícola la finca de Can Mayol entre S’Arracó i Sant Elm, vaig decidir ajudar-los, teníem vaques, ove-lles, porcs, conills i aviram el que no teniem era diners com la majoria de gent que feia que emigressin, la meva família ja ho havia fet. La nova situació familiar m’allunyà del ciclisme i del seu món, S’Arracó ales-hores estava lluny d’aquest món que vaig viure uns 10 anys, la bicicleta quedava aparcada però llesta per una passejada amb els amics; em demanes com era aquell temps respecte al ciclisme, per posar-te un



Pasejant pel carrer RealMiquel Vich i Marc Perpinyà

(1954)

Servei Militar a Ceuta(1954)

Amb Miquel Vich, Jaume Juan “C’an Rostit”(1954)

exemple, si tenia una cursa a Manacor, em desplaçava en bicicleta, feia la cursa i tornava a Ciutat sempre en bicicleta, quants de melons, raïms i altres fruites a les voreres de les carreteres, recordo uns tirs a l’aire que un pagés ens fer. També et diré que en més d’una ocasió vaig correr per exemple dissabte horabaixa a Campos a on romaniem diumenge dematí a Manacor i l’horabaixa a Petra. Em parles sobre el material, et diré que si tenia bon material, els meus familiars de França m’abastien de lo millor, el meu agraïment. Tornarem a ciutat, el pare possà un forn i després m’he dedicat al sector dels queviures, sempre per santa Catalina, avui ja ho veus quasi amb 78 anys, passo el cap de setmana i els estius a S’arracó, vida familiar i fer el truc amb els amics, avui a Can Prima, el renovat bar que el jove Jacques regenta.

Un gelat d’ametlla casolà ha acompanyat la xerrada amb en Marc Perpinyà, home agradable, conversador amb bona memòria que ens ha fer viure el seu món com si fos ara.

Al nostre abast alguns números de la revista “Mallorca deportiva” prova dels seus èxits ciclistes i també de que hi havia d’interès. Destacam, Mallorca i Baleares jugaven a 2ª divisió, forta rivalitat. A Jack el negro, to-caven “musilandia”, “trocantes” i al vedette del Folies Bergere de Paris, Nicole Blanchery, que viu a sa Mola del Port i que fou dona de Pedro Otzoup. Els dimarts a la plaça de bous a les 22:30 h. Lluita lliure, s’omplia la plaça per veure Tarrés, Jim Oliver, Lamban, Chaus-son, etc. Bous n’hi havia cada setmana a l’estiu. ¿Quin temps era millor abans o ara? La resposta natural pels que ho visque-ren entre ells en Marc.


ZONA ESPORTIVANatació Sincronitzada

Club de Natació Sincronitzada AndratxJoana Cortés

El passat mes de juny es va realitzar a INCA l’Interescuelas de natació sincronitzada on va quedar en primer lloc una de les nines de l’escoleta des Club Sincro Andratx, enhorabona a ella i les altres nines que també hi participaren del nostre club.

També es va realitzar l’exibició per Sant Pere al Palau esportiu d’Andratx, on les nives varen poder demostrar la feina que han dut a terme durant aquesta tempora-da.

També es va celebrar el campionat de Balears de Na-tació Sincronitzada al poliesportiu de Sa Pobla, on les nostres nines varen quedar en tercera posició en ca-tegories de infantil i juvenil, tant en solitari com en combo; a totes elles la nostra enhorabona tant pels re-sultats com per la seva feina diària.

Durant aquests darrers messos s’han celebrat els cam-pionats de natació sincronitzada nacionals tant en categoria infantil com aleví, on aquestes nines han deixat un bon nivell dins aquestes competicions on han tengut que esforçarce molt per poder tenir un ni-vell per aquests tipus d’esdeveniments.

Esperem que la temporada qui ve tengui tant de fruits com aquesta.Bon Estiu a tots.

Vos volem recordar que el mes de setembre tornam a començar la temporada.Si alguna nina està interessada a provar que es posi en contacte amb el club.Telf:686583917


www.reformasandratx.com

IN MEMORIAM

RENOVACIÓN MAQUINARIATREN DE LAVADO CON ESPUMA ACTIVA

SERVICIO DE LAVADO A MANO INTERIOR Y EXTERIORVEHÍCULO 15 €

Mestre Tomeu Esteva, in memoriamEns ha deixat un dels grans mallorquins


Es fa difícil tenir que parlar d’una persona com Mestre Tomeu, a més a més, després d’haver-ho fet fa tan sols dos mesos, amb motiu del no-menament d’un carrer a Andratx com a: BARTOMEU ESTEVA, MES-TRE CUINER.Es fa costa amunt xerrar d’aquest andritxol il·lustre, d’aquest andrit-xol tan bon professional en la cui-na mallorquina, com ningú més, i sobretot, tan bona persona. Costa molt parlar del seu traspàs recent.Mestre Tomeu es mantingué serè i humil, fins i tot en els moments de restar moribund a un llit de la clí-nica Juaneda, on morí dilluns dia 9 d’agost, amb 90 anys fets el dia 15 de juny. En Tomeu nostro, assentí lleument les meves paraules en la visita

que li vaig fer a la clínica, tranquil i serè, sense fer cap gest de més, com a rendit a l’evidència, i sem-pre respectuós amb la situació, en-cara que fos tan dolenta i negativa.Tenc un record invariable de Mes-tre Tomeu, un record que es des-plega en un inabastable reguitzell d’exhibicions humanes, sense pre-tensions però, a l’abast de molts pocs mortals d’aquest món, a l’abast de poques persones. Era una persona íntegra d’una forma indes-criptible. Mai li vaig veure un gest inapropiat ni una paraula dissonat, ni un silenci massa llarg ni massa curt. Tenia una educació excelsa,

molt difícil de veure a Mallorca.Aquests 90 anys seus (1920-2010) són una mostra d’una vida quasi bé perfecte, de seguretat en un ma-teix i de gran responsabilitat envers els demés. Mestre Tomeu ens ha ensenyat a tots com es fan les coses: tant en la professió i les relacions de feina, com en el tracte humà a tots els nivells.És una llàstima que aquest exemple de persona ens hagi deixat. Ara es retrobarà amb la seva esposa, i ens seguirà indicant el camí bo, el camí de la perfecció i bonhomia.

Fins sempre Mestre Tomeu.


IN MEMORIAM

S’Arracó ha perdut un amicEn record de Pere Melià Llopis

Mateu Alzina

Hi ha persones que passen per la vida, pel nostre costat, i desapa-reixen en les ombres del temps. Han pogut, fins i to, arribar a ser amics, però no ens deixen l’herència d’una frase, un gest, la rialla d’una broma. Són, tal vegada, víctimes del pas del temps o de la nostra dinàmica del viure o de la seva pròpia inca-pacitat per projectar-se als altres.En Pere Melià Llopis no ha estat un d’aquests. I això que pels que el tractarem podem dir que no s’esforçà massa ni per mostrar-se graciós o ebullent. Va ser ell i punt. Noblesa pura.Ell, i ja parlam dels seus darrers anys, va veure passar la pel·lícula del dematí de cada dia des de la tauleta (sempre la mateixa) davant d’unes galetes i un tassó de llet, en el seu establiment de Can Viguet a S’Arracó.Dins aquell capet callat es prenia nota de cada mo-viment que estàs passant dins el local. Mai groller o amb una paraula més altra que l’altra, conversava amb generositat des de la trona que era la seva cadira, element que ningú li va discutir mai, tal vegada per allò de que havia estat guàrdia civil. I barman a l’hotel Roma i a l’Esplèndid del Port de Sóller, i pare de na Maria, en Pep i na Masiana (ànimes autèntiques avui de Can Viguet), comerç que ja va per la cinquena ge-neració de servidors dins la mateixa família.

En Pere s’havia casat amb na Mar-gueritte Rosselló Vich, una racone-ra nascuda a França, i deixat Sóller i tota la família. Ja a S’Arracó pa-ssats els anys de la feina intensa, es pogué dedicar en Pere a la dona i a la família. I als amics que en va tenir molts.Avui aquella tauleta està tota sola. Però molts de cors es senten agraïts per l’amistat i el bé que en Pere els va saber transmetre. Ell sí ha deixat herència.Gràcies, bon amic.


PÀGINA PARROQUIAL

JUNY 2010

Funerals

Dia 2: Adolfo Garcia Robles (Santa Maria d’Andratx)Dia 11: Pasqual Cortés Aguillar (Santa Maria d’Andratx)Dia 21: Miquel Moreno Bosch (Santa Maria d’Andratx)Dia 21: Pablo Bujosa Moll (Ntra. Sra. del Carme Port d’Andratx) Dia 22: Gabriel Pujol Bosch, (Santa Maria d’Andratx)Dia 22: Margalida Francisco Mas (Santa Maria d’Andratx)Dia 24: Gabriel Bonet Torres (Santa Maria d’Andratx)Dia 25:Mercedes Castro Ortega (Santa Maria d’Andratx)

UNITAT PASTORAL D’ANDRATXEstadístiques sacramentals de l’any 2010

Mn. Joan Bordoy i Gibert

Baptismes

Dia 12: Valery Lisbet Fuentes Hernández (Ntra. Sra. del Carme Port d’Andratx)Dia 19: Ines Guinard Escolano, Sergi Carcelen Canoves (Santa Maria d’Andratx)Dia 27: Amanda de Souza Soares de Silva i Nicolas Iacomo de Souza (Ntra. Sra. del Carme Port d’Andratx)

Bodes

Dia 22: Laura Estarella i Sabastià Garcia (Ntra. Sra. del Carme Port d’Andratx)Dia 19: Aina Cuart i Miquel Mates (Santa Maria d’Andratx)Dia 19: Rocio Barceló i Daniel Diaz (Ntra. Sra. del Carme Port d’Andratx)Dia 26: Mónica Bermudez i Francisco (Ntra. Sra. del Carme Port d’Andratx)

Nova proposta de preparació d’iniciació cristiana

Mn. Joan Bordoy i Gibert

Si hi ha un comentari comú per molta de gent és el referit a que l’Església no arriba als joves i manco a les persones de mitja edat. Una realitat és també que només s’estima el que es coneix i moltes de vegades dins l’Església existeix un desconeixement mutu per part de les dues parts. Per part de la gent del carrer l’Església és un club tan-cat de quatre capellans avorrits i farcits de patrimoni, executant algu-nes actuacions amb els més pobres o les missions i poca cosa més. Per altra banda, els que freqüentem més l’Església, ens queixem de que no-més acudeixen a nosaltres per tenir les excuses per fer festetes, que no tornen per res a L’Església i que sim-plement ens utilitzen i no ens res-pecten gaire.Dins aquest context de desconeixement tots dos grups hi perdem molt. Per una part el grup de cristians “prac-ticants” es va empobrint i el missatge de Jesús, que és el més important, no arriba a molta gent, que de ben segur, li aniria molt bé conèixer-lo.Una de les poques ocasions que es pot entrar en con-tacte amb les famílies joves és quan s’atraquen per de-manar la primera comunió, les comunitats parroquials intenten oferir una petita formació per garantir qué és el que es va a celebrar. Sovint les famílies ho viuen

com una curolla del capellà, un incordi o un passar pel tub capritxós. Un altre moment crític esdevé a l’hora de programar les celebracions, a on no coincideixen els criteris cristians amb els comercials i socials.Davant aquest panorama és ben hora que intentem fer

alguna cosa.És un fet que la catequesi tradicio-nal no dóna els resultats esperats. Els nins i les nines gaudeixen molt, però els pares i mares normalment es limiten a acompanyar-los i poca cosa més. Si els pares no en volen, no en volen els fill, això és així.Intentem conèixer el pares, i no es tracta de fer-los catequesi ni voler adoctrinar-los, sinó entrar en con-tacte. Que la comunitat conegui de primera ma el que els preocupa i

quins són els seus anhels i que ells coneguin què és la nostra fe i els nostres valors.Arran del nou curs 2010 – 2011, la parròquia posarà en marxa una nova forma de fer aquesta preparació. Unes trobades que tindran com objectiu la família en la seva totalitat.

RECORDEU:LES INSCRIPCIONS DE CATEQUESI SÓN ELS DIME-CRES DE SETEMBRE DE 18h. A 20h. A LA RECTORIA DE SANTA MARIA D’ANDRATX


CUINA

Receptes de cuina de l’escola d’adults

ALBÓNDIGAS DANESAS

Ingredientes:500 gr. de carne de cerdo y ternera mezcladas.2 huevos.50 gr. de cebolla picada.1 tacita de harina.1 tacita de pan rallado.1 tacita de leche.1 tacita de agua con gas.Sal y pimienta.

Preparación:Se amasan todos los ingredientes dejando reposar la masa durante media hora.Se hacen bolas y se fríen.Se pueden acompañar de una salsa hecha con un pa-quete de “Bear Naise” (marca Knorr). Leche y marga-rina.

Andy

CUSCUS A LA TITA ADELA

Ingredients:300 gr. de cuscus.1 pebrot vermell.1 manat de cebes tendres.1 colflori.2 paquets de bacon.1 pastilla d’avecrem.Oli, sal, pebre i pebre bord.Aigua.

Elaboració:

Posar el cuscus dins una olla. Dins una altra olla bullir aigua amb una pastilla d’avecrem, quan estigui llesta l’afegim al cuscus fins cobrir-lo, tapar-ho i esperar.Tallar el pebrot, les cebes, la colflori i el bacon a tros-sets petits, se li posa la sal, el pebre i el pebre bord. Es sofregeix tot. Quan està llest es barreja amb el cuscus, es remou dos minuts i llest per servir.

Mercedes Cepero

HOJALDRE DE TRES FRESAS CON NATA

Ingredientes:Una base de hojaldre.500 gr. de nata.75 gr. de azúcar en grano.250 gr. de fresas.Azúcar glas.Canela o cacao en polvo.

Preparación:Cocer el hojaldre y dejar enfriar.Montar la nata con el azúcar.Abrir el hojaldre y rellenar con la nata montada y las fresas a trocitos, tapar y espolvorear el azúcar glas, la canela o el cacao (al gusto).

NOTA: Se puede utilizar cualquier fruta.

DIFICULTAD: Baja.

Dolores Granada


COMPRA AL MUNICIPI D’ANDRATX, TOTS HI

SORTIREM GUANYANTÉs un consell de N’Alí

Alberto AndoneguiMIRADA ENRERE

Nascuts l’any 1928D’esquerra a dreta: els dos cosins Macians Bonet En-senyat, Norat “de Son Xina”, Tomeu “Molinera”, Miquel “Ca’n Nadal”, Pedro Palmer “de Ca’n Mingos”, Tolo Jo-fre (Pare Jofre) i Pep Bonet.Asseguts: Joan Ensenyat “Ca’n Fassé”, Toni “Bielino”, Biel “Saletes”, Lluís “ de Ca’n Vey”, Jaume “Picassa” i Biel Mir “des Saig”

Meravellosos anys 60Drets: Carlos Ayats, Sebastià Bonet “Matis”, Ramon “Damas”, Tolo “Ca’n Andreu” i Ramon Simona.Agenollats: Joan “s’Escolà” i Toni Parets

Nascut l’any 1932Esquerra a dreta (drets): Biel “Carnicer”, Toni “Ca’s

Municipal”, Pedro “Lluc”, Joan “Picassa”, Toni “de Ses Cases Baixes”.

Asseguts: Mateu “Vilé”, Joan “Capa”, Marc “Verda” i Gaspar “Bordoy”

AGARA


MIRADA ENREREJaume Bover

Fadrins d’Andratx i de Sa ComaAnys 20El primer de la fila, Josep Bover i Ensenyat, “Garriga”Foto Ferrer d’Andratx

Tres fadrines ciclistes de s’Arracó.Al principi del carrer França.La d’enmig és Francisca Pujol Rojas, de Ca’n Joan Gran Anys 20

Festes de Sant Agustí de s’ArracóAnys 20


FELICITACIONS

Envia les teves fotografies de

felicitació a l’adreça:

C/ Llibertat, 20 d’Andratx

(GRATUÏT)

e-mail: [email protected]

Una Arraconera, Catalina Flexas Ensenyat, de “Can Matinada”Cumpleix cent anys a Salon de Provence (França). Felicitats

¡¡ MOLTS D’ANYS, NERE!! De tota la família

Felicitats a Carme i Rafel Sánchez Pérez, pels seus 4 i 2 anys

Felicidades princesita!!18 de Agosto del 2010

Felicitats a Joan Oliver Pérez, pel seu 14e aniversari (02/08/2010)

JA TENS 5 ANYS. MOLTS D’ANYS, EDURNE!!


1. SOPA DE LLETRES 2. ¿CONÈIXES ANDRATX?

8 Noms de material d’escacs

3. SUDOKU

SudokusWeb.comSudokus diarios gratis para imprimir

Sudoku de nivel Fácil del día 11/08/2010

9 4 1 8 7

6 3 5 4

2 9 3 1

3 7 8 1 6

4 3 6

8 5 1 9

7 6 2

4 6 7 8

3 2 6 1

Página 1/2

© 2005 - 2010 http://www.SudokusWeb.com

Completa el tauler (subdividit en 9 quadrats) de 81 caselles (disposades en 9 files i columnes) omplint els quadradets amb els números del 1 al 9. Números que no s’han de repetir en cada fila, ni en cada columna, ni en cada quadrat.

5. JEROGLIFIC

Fruita estiuenca

4. ON ÉS N’ALI?

Troba’l amagat dins la revista

SOLUCIONS

Sopa de lletres

Conèixes Andratx? : Casa s l’Avinguda de Sant Elm(vora la rotonda)

Sudoku:

SudokusWeb.comSudokus diarios gratis para imprimir

Solución al Sudoku de nivel Fácil del día 11/08/2010

954132687

613578924

278694351

397825146

142367895

865419273

581943762

426781539

739256418

Página 2/2

© 2005 - 2010 http://www.SudokusWeb.com

Jeroglific: SI + N + D + RIA = SÍNDRIA

On és N’Alí?: Pàg. 62

MENT ÀGILPassatemps

AFIRMACIÓ + NITRÒGEN + 500 + NIL FEMENÍ


Del dia 14 al 17 d’agost - Farmàcia Alemany.Dia 18 d’agost - Farmàcia Ginard.Dia 19 d’agost - Farmàcia Noguera.Dia 20 d’agost - Farmàcia Arsuaga.Del dia 21 al 24 d’agost - Farmàcia Bennasar.Dia 25 d’agost - Farmàcia Arsuaga.Dia 26 d’agost - Farmàcia Ginard.Dia 27 d’agost - Farmàcia Noguera.Del dia 28 al 31 d’agost - Farmàcia Alemany.Dia 1 de setembre - Farmàcia Noguera.Dia 2 de setembre - Farmàcia Arsuaga.

Dia 3 de setembre - Farmàcia Ginard.Del dia 4 al 7 de setembre - Farmàcia Bennasar.Dia 8 de setembre - Farmàcia Ginard.Dia 9 de setembre - Farmàcia Noguera.Dia 10 de setembre - Farmàcia Arsuaga.Del dia 11 al 14 de setembre - Farmàcia Alemany.Dia 15 de setembre - Farmàcia Arsuaga.Dia 16 de setembre - Farmàcia Ginard.Dia 17 de setembre - Farmàcia Noguera.Del dia 18 al 21 de setembre - Farmàcia Bennasar.

Els torns del cap de setmana comencen el divendres a les 21’00 h .Per urgències amb recepta del metge.

AdrecesFarmàcia Alemany Mandilego. Plaça d’Espanya 6 Andratx tel: 971 136 052Farmàcia Bennassar Llabres. Plaça del Pou 6 Andratx tel: 971 235 361Farmàcia González Barbosa. Avda. Mateu Bosch 16 Port d’Andratx tel: 971 674 397 / 626 829 737Farmàcia Ginard Salvà. Avda. Jaume I 16 Sant Elm tel: 971 239 328Farmàcia Arsuaga Martínez. C/ Fca Capllonch 10 Camp de Mar tel: 971 136 519Farmàcia Adriana Noguera C/ Francia nº 91 S’Arracó tel: 971 238 659

(Per més informació veure els torns d’urgències en el Centre de Salut o en les diferents farmàcies).

ATENCIÓ MÈDICACentre de salut de Can Riera d’Andratx :Per concertar cita prèvia cridar al 902 079 079. De dilluns a dissabte, horari de les 7:00h a les 21:00h. Per qualsevol dubte podeu cridar als telèfons : 971 136 763 / 971 136 781.

PAC MÒBIL :Està en servei de dilluns a divendres, de 5 a 10 del vespre, s’ha de telefonar al 061 per avisar de la sortida .Centre sanitari del Port d’Andratx : Consulta a partir de les 8.30 h fins a les 11.00 h, concertant cita prèvia al telèfon 971 671 357, tots els dies laborables excepte el dijous.

Centre sanitari de S’Arracó : Consulta a partir de les 11.00 h fins a les 13.00 h, concertant cita prèvia al telèfon 971 674 420,tots els dies laborables excepte el dijous.

HORARI AUTOBÚS

Diumenges i festius: 7’35 h*, 8’40 h, 9’40 h*, 10’40 h, 11’40 h, 12’40 h, 13’40 h, 14’40 h*, 15’40 h, 16’40 h, 17’40 h, 18’40 h, 19’40 h.(* Per Son Bugadelles)

Palma - Andratx:De dilluns a dissabte: 6’25 h,19’40 h, 20’40 h, 21’00 h. Diumenges i festius: 6’25 h, 19’40 h, 20’40 h.

Palma - Peguera: (Per Passeig Marítim)De dilluns a dissabte: 13’10 h, 14’10 h, 15’10 h, 16’10 h.

Port d’Andratx - Palma: (Per Passeig Marítim)De dilluns a divendres: 6’30 h, 8’00 h, 9’00 h, 9’30 h, 10’00 h, 10’30 h, 11’00 h, 12’00 h, 13’00 h, 14’00 h* , 14’30 h, 15’00 h, 15’30 h, 16’00 h* , 16’30 h, 17’00 h, 17’30 h, 18’00 h*, 18’30 h ,19’00 h, 20’00 h*.

Dissabtes: 6’30 h, 8’00 h, 9’00 h, 9’30 h, 10’00 h, 11’00 h, 12’00 h, 13’00 h, 14’00 h* , 14’30 h, 15’00 h, 15’30 h, 16’00 h* , 17’00 h, 17’30 h, 18’00 h*, 18’30 h ,19’00 h, 20’00 h*.

Diumenges i festius: 8’00 h, 9’00 h, 10’00 h, 11’00 h, 12’00 h, 13’00 h, 14’00 h*, 15’00 h, 16’00 h*, 17’00 h, 18’00 h*, 19’00 h, 20’00 h*.(* Per Son Bugadelles)

Andratx - Palma: (Per Passeig Marítim)Tots els dies: 7’30 h.

Peguera - Palma: (Per Passeig Marítim)De dilluns a dissabte: 9’00 h, 11’30 h.

Recorregut línia 100: Sant Elm – Sa Coma.Sant Elm, S’Arracó, Port d’Andratx, Andratx, Son Curt i Sa Coma.

HORARIS:Recorregut Sortida DiesS’Arracó - Sa Coma 7’45 h De dilluns a diumengeSa Coma - Sant Elm 8’00 h, 9’20 h, 10’40 h, 14’00 h, 15’20 h, 16’40 h.De dilluns a dissabteSant Elm - Sa Coma 8’40 h, 10’00 h, 11’20 h, 14’40 h, 16’00 h, 17’20 hDe dilluns a dissabte

S’Arracó - Sa Coma 9’05 h Diumenges i festiusSa Coma - Sant Elm 9’20 h, 10’40 h, 14’00 h, 15’20 hDiumenges i festiusSant Elm - Sa Coma 10’00 h, 11’20 h, 14’40 h, 16’00 h.Diumenges i festius

Recorregut línia 102 : Palma – Port d’Andratx Palma, Depuradora, Polígon son Bugadelles, IES Calvià, Santa Ponça (Plaça), Santa Ponça (molí), Peguera, Camp de Mar, Andratx, Port d’Andratx.

HORARIS:Palma - Port d’Andratx: (Per Passeig Marítim)De dilluns a dissabte: 7’35 h*, 8’40 h, 9:40 h*, 10’40 h, 11’40 h, 12’40 h, 13’10 h, 13’40 h, 14’10 h, 14’40 h*, 15’10 h, 15’40 h, 16’10 h, 16’40 h, 17’10 h, 17’40 h, 18’40 h.

AGENDA Antoni Roca

FARMÀCIES DE GUÀRDIA


C/ Metge Gaspar Pujol, 42 (junto a Gesa)07150 Andratx (Illes Balears)

Tel./Fax 971 23 55 27 - Mov. 639 60 66 [email protected] - Miguel Morla Charles

ELECTRODOMÉSTICOS - AUDIOVISUALESCLIMATIZACIÓN - TELECOMUNICACIONES

C/ Escultor Onofre Alemany, 21 · 07150 Andratx · Tel. (+34) 971 13 75 65 · Fax (+34) 971 13 75 56 · Mòbil 639 62 06 08 · [email protected]

HORARIO AGOSTO


SONY LCD 40” BRAVIA KDL-40EX402LCD Panoràmic de 40” FULL HD amb TDT d’Alta Definició. 4 x HDMI. USB Media Player (video, Foto i Musica) Sensor de Llum. Mode ECO. (Reducció del consum d’energia)

n'ali

Documents