N°165 ARIANY Setem-oct.-nov.-desem. 1988

ARA FA 19ANYS QUE...

...L 'actual rei d'Espanya, JoanCarles I, llavors Príncep d ' Espanya en-viava un telegrama al Sr. Rector d'Ari-any, deia el següent:

"Muy agradecido cordial felicita-ción.

Salúdale atentamente.Joan Carles".

Era ia resposta al que varen enviarel 2 d'agost de 1969 elbatle d 'Aríany,Me/don Ju/ià, i el rector D. Mateu.Amorós al Excm, Sr. D. Nicolau Coto-ner, Marquès de Mondéjar i d'Ariany,perquè felicitas a D. Joan Carles perhaver estat designat successor a títolde Rel a la Prefectura de l'Estat.

...Hi havia una gran ofició a l'ex->cursionisme entre els joves. Es ferenexcursions al Port de Po/lensa, a Bon-jny, al Puig de San Nofre, i al Puig deSan Salvador de Felanitx.

...El grup de teatre del Teleclub deSineu va représentait a Ariany l'obra"El tió Pep se'n va a Muro".

...Un 20 de setembre fengué llocu:, festival "poética-musical".

...Arribava un nou mestre a Arianyper fer-se càrrec de l'escola unitària deuns, era D. Fèlix Este/rieh.

...Un 30 d'agost celebrava missaprimera el Rdo. D. Bernat font Ribot,Poro., concelebraven D. Josep Calden-

tey y D. Jaume Barceló, Pbros.Hi va assistir el batle de Petra,

D. Antoni Bauçà.

...Es seguien fent tómboles i rifesp^r arreplegar fons pel Local Parro-quial.

...Es comprava un piano a la parrò-quia per va lorde li .000 ptes. Les paga-ren amb: 3.000ptes., de D. Joan Geno-vard i la seva esposa Catalina, 4.000ptes., de la parròquia I 4.000 ptes.,dels nins i nines del coro parroquial.

...El moviment demogràfic fou elsegüent:

Naixements, 14Defuncions, 11Casaments, 6

...El mes de novembre començavaun curset de Dança i Música de cordaper tal de formar una Agrupació Fol-klòrica. Hi assistiren 35 alumnes.

ik M&^

ASSOCIACIÓ PREMSA FORANA

PERSONA DEL

Un any més hem de triar una per-sona que pels seus mèrits representi unpoc al nostre poble, ha d'esser unapersona que mitjançant la seva feinahagi pogut fer un poc d'història dinsAriany.

La tasca d'haver de triar a unapersona d'aquestes característiques ésuna tasca difícil, en primera perquèdins Ariany no gaudim de gran quanti-tat de persones per poder triar i ensegon lloc perquè ens és molt difícilpresentar una sola persona dins unpoble en què tots ens coneixem i aixòen pot deixar qualcuna que altres per-sones poden trobar més idònea o queha fet més mèrits per ésser reconegu-da, però a l'hora de presentar-ne unaens hem hagut de decidir i enguany hohem fet triant á En Jaume Costa, mésconegut per tots nosaltres com "EnJaume de sa farinera", i si hem triat aEn Jaume és perquè trobam que du-rant la seva vida ha anat fent una, omillor dit, unes obres que és ben segurque li han donat més d ' un maldecap itambé com no, alegries i potser quea vegades no se li ha reconegut la sevafeina. A l'hora d'explicar la seva tascadins Ariany no sabem molt bé per oncomençar, hi ha tres coses fonamentalsper les que coneixem a En Jaume, ]aprimera potser perquè és l'obrer de laMare de Déu, la segona per haver fetresorgir el futbol, i per acabar per serel principal impulsor i organitzador deles carreres del dia de Pàsqua. Araanem a explicar cada una de les activi-tats.

Des de fa 30 anys En Jaume ésl'obrer de la Mare de Déu, gràcies a ellencara avui dins Ariany podem dir quegaudim d'una de les darreres tradicionsque vàrem heretar dels nostres avant-passats i els seus inicis es perden dins eltemps de la nostra història, naturalmentaquesta tradició és la recollida de l'al-fabaguera el dia de la festa, la recollidaes fa el dematí per les cases del nostrepoble per després poder-la repartir al'ofici del mateix dia, tots sabem queEn Jaume sense l'ajuda d'altres perso-nes no ho podria fer, però ell és el quefa més anys que s'encarrega de feraquesta feina.

El segon motiu és perquè dinsAriany un temps enrera hi havia un

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

POBLE

equip de futbol, però com passa amb lamajoria de les coses va desaparèixerfins que fa un parell d ' anys va tornarresorgir aquest esperit esportiu i es vacrear la Societat Esportiva Ariany, i undels més importants impulsors va serEn Jaume, que degut a la seva feina iamb la seva animació avui podem estarorgullosos de tornar tenir un equip queens representi, i donar un poc de vidaal poble.

El darrer motiu d'aquesta eleccióés la diada ciclista del dia de Pàsqua,En Jaume va ser 1 ' organitzador i l'ho-me que va fer possible que avui cadaany el dia de Pàsqua, es celebri una deles carreres més importants de Mallor-ca dins el món del ciclisme, aquestadiada de cada any agafa més força, i decada any són més els corredors quevenen, la propera edició ja serà la quefarà 11.

E's bo de fer veure l'esforç i dedi-cació que En Jaume ha posat a totesaquestes coses, perquè una cosa quandu més feina i s'hi ha de posar mésesment és quan comença i el nostrepersonatge sempre ha estat a l'èpocamés difícil, al començament, i el queés més important és que una vegadacomençada sempre i cada any hi haanat posant l'il·lusió com si es tractàsde la primera vegada.

Sé ben segur que més d'un troba-reu molt curiós i Interessant aquestfragment de l'obra d'Antonio Furiò"Panorama histórico-artístico de lasIslas Baleares" que data de l'any 1840,i que conta l'anada de l'autor alnostre poble.

* Al mes de setembre va visitarAriany el conseller d'agricultura PereJ. Morey, els ramaders el convidaren adinar de porcella, / els agricultors noaconseguiren cap duro ni un per lespèrdues resultants de la calabruixadaque els va fer mal bé tota la cullita.

* El dimecres 28 de setembre ungrup de persones es va presentar a l 'A-juntament per tal de mostrarse contrà-ries a la sanció imposta per l nsalud almetge Bartomeu Tous Fluxà, per laqual el suspenien de sou i feina duranttres mesos. El batle i el rector redacta-ren una carta, amb la' que es varen arre-plegar firmes per intentar que fosanul-lada la sanció. No varen aconseguir-ho.

* El dijous, 13 d'octubre, tinguélloc la inauguració del curs d'educaciód'adults amb una conferència al salóde l'Ajuntament, "Curiositats físi-ques". Els cursets que es duran a termeson: graduat escolar, anglès, català, talli confecció, i mecanografia.

* El mes de novembre comença amedicar el nou metge, D. Rafel MiraEsteve. Durant el temps que li perto-qui romandrà nit i dia a Ariany.

^-o^aaCon el deseo de prepararnos para pasar aque-

2j lla tarde al pueblo de Ariañy nos fuimos á co-mer con el doctor D. Bartolomé Ribas presbí-tero, nuestro buen amigo, el cual nos había deacompañar en aquel viage.

Después de haber caminado una media leguaescasa llegamos al pueblo de Ariaiiy , que secompone de unas cien casas, situadas sobre unapequeña eminencia, á las que circuye una paredparecida á un muro, con solo una barrera queá manera de portillo da entrada á la población.Es verdad que por la parte opuesta se ve estadescubierta; pero un espeso bosque le sirve porallí de valla. Desde muchos años tenia Ariañysu pequeño oratorio dedicado á nuestra Señorade las Nieves, y cuando vino de la corte en-1 71 7 D. Marcos Antonio Cotoner con el nuevotítulo de marques de Ariañy, trajo una figurade nuestra Señora de Atocha, á laque sóbreloscimientos del antiguo oratorio le dedicó una pe-queña rotunda , que por falta de estribos vinoul suelo, y los vecinos cuando luimos á visitarla aldea de nuestro argumento , la estaban ree-dificando ú manera de un cuadrilongo. Nada vi-mos en el pueblo mas digno de notar que lasencillez de sus vecinos, de los que nos despe-dimos para regresar á Petra, donde pernocta-mos y la mañana siguiente fuimos á ver á .

**#&***

DIA A DIA* El diumenge 20 de novembre

s'inaugurà el local de la tercera edatd'Ariany amb la presència del Presi-dent det ConselJ Insular de Mallorca.S'Esbart d'Auberg, oferí' els seusballs als assistents.

* També durant el mes de novem-bre tingueren lloc les proves per a l'e-lecció del nou municipal. L'elegit fouEn Miquel Ribot Mestre.

* L 'Ajuntament d'Ariany varetre homenatge el 19 del mateix mesa En Miquel Es Saig, amb motiu de laseva jubilació. Es varen reunir els batiesi regidors que han passat per la Saladurant els anys que l'amo En Miquelha exercit de Saig.

* Dissabte 26 de novembre parti-ren dos autocars d'excursió cap a laSerra de Tramuntana. Era l'excursióque cada any ofereix l'Ajuntamentd'Ariany als seus majors. L'itinerarifou el següent: Lluc, Sa Calobra, GorgBlau, Cúber, Sóller, Port de Sóller,Deià, Valldemossa i el dinar fou a Ca'nPenasso amb la companyia del Presi-dent del CIM D. Joan Verger.

* El dimarts 29 de novembre, a labiblioteca es va projectar la pel.lícula"Educando a Rita" dins el programad'educació d'adults.

* El passat dia 25 d'octubre, al'ajuntament d'Algaida, va tenir llocl'acte oficial d'entrega d'una, de lesdues màquines adquirides pel ConsellInsular de Mallorca, per a la neteja deles voreres dels camins rurals de Mallor-ca. Aquesta màquina serà utilitzadaper tota la mancomunitat del Pla deMallorca.

A l'acte hi assistiren el Presidentdel Consell Insular de Mallorca, JoanVerger Pocoví; així' com els Baties dela Mancomunita del Pla (els d'Algai-da, Petra, Inca, Ariany, Lloret, Llubí',Maria de la Salut, Sancelles, Sant Joan,Sineu i Vilafranca de Bonany)

Després de I'entrega oficial delvehicle que ha suposat una despesa demés de set milions de pessetes al CIM,es va fer una demostració pública delfuncionament d'aquesta màquina (untractor JOHN DEERE 2650 SDT ambuna segadora desbrozadora EpokeGH-50 montada lateralment en el tractor).

L.Retall de Ia revista "Comunicació

Lluc", amb la benvinguda que elpriorde Lluc va fer el dia de la presentacióde l'escutdt' Ariany.

BENVINGUDA A LAPEREGRINACIÓ D'ARIANY,

PRESENTACIÓ DE L'ESCUT8 MAIG 88*

Siau benvinguts germans peregrins de Lluc.Benvinguts vosaltres, peregrins del poble d'Aria-

ny; de la terra fèrtil dels bons sementers i de les millorspersones.

Veniu amb aires de llibertat i de pregària, duguentel nou escut del -.ostre municipi per a posar-lo al Cam-bril devant la M, c de Déu de Lluc: talment una oraciócontinuada i ferma perquè Ella escolti, dia rera dia, lesvostres peticions i obtengui del seu Fill Jesús abundo-ses gràcies.

La vostra presència aquí ens fa també present un

arianyer il·lustre a Lluc; el nostre Germà BartomeuSusama, pagès humil i sant que per espai de gairebéseixanta anys va se l'hostatjador servicial i incansabled'aquest Santuari, que, a més de donar cel·les als pe-regrins, donava a tothom recapte de bondat, inconta-bles rosaris d'avemaries i el testimoni evangèlic d'unavida exemplar.

Que aquesta Eucaristia nodresqui i faci créixer ennosaltres la mateixa fe que va viure a Lluc el bon ger-mà Tomeu. La fe en Jesús Ressuscitat que dóna corat-ge, ens fa servidors de franc, i umpl el cor de pau i deg°'g-

* Amb l'ofrena de l'escut d'Ariany es clou ¡a coro-na dels 53 escuts dels municipis de Mallorca, embellinti donant significança al cambril de la Mare de Déu deLLuc. El primer, el d'Escorça, fou presentat per LaDiada de 1983, Obertura de l'Any de LLuc.

DESDE MI VENTANA

Al suplement BRISAS del diariUltima Hora i Baleares hi sortia aquei-xa curiosa resenya d'Ariany i fraG'-ebró.

Caldria fer tm pensament: anar ono a c rcar-ho? ¿y SI FUERA DEAR/ANY?

Y ahora resulta que hay más de un aguafiestas .que seatreve a decir que Fray Junípero Serra no nació en Petrasino en Ariany. Y añaden que si no se ha destapado el tarro,es para no enturbiar las buenas relaciones existentes entrelas dos poblaciones mallorquínas. Dicen que hasta tienenlocalizada la casa en donde nació y que lo podrían demos-trar, pero que no lo hacen por lo de las buenas relaciones.

Todo es posible, pero también se habla mucho de los dis-tintos lugares en lo que nació Colón, y todos dicen disponerde pruebas. En todo caso, seria interesante que alguien lasaportara.

La primera paraulaque pronunciarà aquest nin

serà en mallorquí.E¡s infants que ara neixen a la nostra lila sonciutadans del mon per dret propi. Lapaulatina desaparició de les fronteres,i expansió dels mitjans de comunicació Ilagiïitzacio dels transports, posaran a i abastde tots aquests infants la possibilitat devisitar o de fixar la residencia a qualsevol llocdel monPer tot això no hi ha res tan important com

oferir-los, des de molt petits, la possibilitatque siguin vertaderament conscients de laseva pròpia identitat i que puguin sentir-sedignes hereus de tota la riquesa de la nostracultura. La normalització de la nostra llengua iel coneixement de la nostra cultura es i úniccamí perquè puguin aconseguir-ho. La nostraobligació, evidentment, es facliitar-ios-ho aimàxim

-.-^ ; • .• - " • « / - , „•Sf s* s"*

V * *

- v**

1

••;>. /-y*.v ** ' t *

J-

CONSELL INSULAR DK MALLORCA

ELS NOSTRES SANTSDE CADA DIA

EL BEAT PERE CLAVERLa seva festa és el dia 9 de setem-

bre, fill de Verdú, jesui'ta de granvirtut, que va visitar terres americanes,va redimir molts incrèduls i infidels itreballar per alliberar els negres del'esclavitut, esforços que li varen valerel títol d'Apòstol dels negres.

Conten que durant els cinquantaanys que va viure a les Amériques con-vertint negres, mai no va despullar-seni per dormir, i que sempre va portaruna mateixa roba, la qual mai no varentar. A desgrat d'usar-la sempre, vaanar fins al darrer dia tan net com elprimer i sense dur-hi mai el més mínimesquinçament i desprenia una agradosaolor que revelava la seva santedat ja envida.

Quan el part no es fa planeramentla despulla, hom reclama sant PereClaver. A Verdú es conservava, fin ara,en la casa on va néixer, convertida encapella, una estella de fusta de la bigaJ ' on penjava la corda en la qual vajferrar-se la mare del sant quan el vainfantar en un part molt difícil.

Aquesta estella, tinguda com una• elíquia, es considera molt bona per•afavorii els parts laboriosos.

Antigament es feia un ball de càn-tirs, en el qual els ballaires dansaveni inb un càntir al cap.

EL BEAT MIRO't DE TAGAMANENT

Es el dia 12 de setembre, fill de lanoble família de Tagamanent i nascuten el castell del mateix nom, en elscontraforts de Montseny i termed'Aiguafreda. Fou canonge agustiniàdel convent de Sant Joan de les Aba-desses, i rebutjà sempre els honors queper raó de la seva santedat i de la noble-sa de llinatge i categoria de bressol lihavien estat oferts. Tenia el do mira-cler ; tant era així, que la gent 1 ' anome-nava el Pere Miró dels Miracles. Homl'invoca pel mal de cap i de queixal.

SANT ISOPEl dia 1 d'octubre es celebra la

seva festa, és el patró dels lleigs i gepe-ruts, dels contrafets en general i de lespersones de mala fesomia. També elveneraven i s'hi encomanaven els quies tenien per graciosos i els qui haviende viure de 1 ' art de la gràcia i de 1 ' acu-dit; sens dubte associaven la idea quetenien del sant amb la de l'Isop, granflautista i mestre magne de la gràciadel dir i dels acudits genials. Ho con-firma encare el fet que, en les llars pa-triarcals, avui precisament era de rigorllegir una estona les faules d'Isop. La

gent analfabeta solia guardar els quatrellibres que tenia, dins d'un cabasset,

posat comunment a la lleixa de la llar,tocant a la paret i al faldar de la xeme-neia. A pagès, les masies que dormiensota el redós d 'un llorer secular, siaquest era prou espès de fullam per apoder guardar de la pluja el cabassetdels llibres, solien guardar-los, efectiva-ment, enmig del brancatge de l'arbre.Entre els llibres del cabasset mai no himancaven les faules d'Isop. Avui elcabasset era baixat amb certa solemni-tat, i tenia lloc una sessió de lectura acàrrec del familiar que sabia llegir, elqual era escoltat per tots els de la casaamb adelitament. Era corrent que en-torn del tema de cada faula la gentvella fes un comentari i en tregües unesconseqüències de filosofia popularampliadores de les que hi feia el llibre.

Contra les cremades hom invocasant Isop, el qual surt retret en lasegüent oració:

Sant Isop va al bosc;Sant Isop crida;Jesús li respon:- Què tens Isop?- Senyor, he calgut al foc.- Aixeca't Isop,signat l persignaifins a la cintura;aquesta cremaduraque no tiri avall.A honra i glòria de les tres personesde la Santíssima Trinitat,que el mal de cremadura d'En...es curi ben aviat.

SANT QUINTÍLa festa és el 31 d'octubre, pel

Ripollès, la gent l'invoca perquè facitornar dòcils els infants que surten unpoc rebecs, ploraners i verdencs. Elrefrany diu, en aquest sentit :

Sant Quintífa tornar en sí.Les mares que tenien infants rars i

molt ploraners, els portaven a la vellacapella de Sant Quintí i els ajeien da-munt la mesa de l'altar, mentre resavenal sant perquè els reduís i els reportés.Com que la majoria dels infants feienrebequeries i malmetien els ornamentssagrats i d'altres elements de l'altarvaren aixecar una reixa davant de l 'al-tar, per tal que no fos possible arribar-hi.

Jaume Taverner.

ASOCIACIÓN DE PENSIONISTAS DE LATERCERA EDAD DE ARIANY

Art, 36. De las Comisiones de tra-bajo.

Cada comisión de trabajo estarápresidida por un vocal de la Junta Di-rectiva y al menos por tres socios, de-signados por la mencionada Junta Di-rectiva de entre aquellos que lo hayansolicitado. Estas comisiones podránser:

- De relaciones públicas.- De visitas a enfermos.- De excursiones.- De espectáculos o velada litera-

rias, musicales, deportivas, etc. etc.

Art. 37.- De la comisión Gestora.La Comisión Gestora es el órgano

ejecutivo provisional, constituido parainiciar la puesta en funcionamiento dela Asociación, o la reorganización de lamisma, en caso de disolución de la

Junta Directiva.La composición y funciones de la

Comisión Gestora serán idénticas a ¡asde la Junta Directiva.

Transcurridos cuatro meses defuncionamiento, la Comisión Gestoracelebrará Asamblea General para elegirJunta Directiva, conforme al Art. 22de ¡os presentes Estatutos.

CAPITULO CUARTOPATRIMONIO Y

RECURSOS ECONÓMICOS

Art. 38.- La Asociación se consti-tuye sin ningún patrimonio funcional.

Art. 39.- El patrimonio de la Aso-ciación estará formado por los siguien-tes conceptos.

a) Por cuotas, tanto ordinariascomo extraordinarias de los Asociados,cuyo monto será estudiado por la Jun-ta Directiva y propuesta a ¡a AsambleaGeneral.

b) Por las donaciones de cualquierpersona física o jurídica.

c) Por subvenciones oficiales quepudieran lograrse.

d) Por los préstamos que en casoextraordinario y previa autorización dela asamblea General, pudiera conside-rar y concertar la Junta Directiva.

e) Las cantidades de dinero recau-dado, tanto por cuotas de los Asocia-dos, de donaciones de cualquier perso-na, subvenciones oficiales, préstamos ydemás ingresos en dinero, deberán seringresados en una Entidad Bancaria, enLibreta o Cuenta corriente, que elTesorero custodiará con ¡os documen-tos de Tesorería; las cantidades quepor cualquier pago tuvieran que extraer

de dichos depósitos serán autorizadosmediante firma del Presidente, delTesorero y del Secretario.

El Presupuesto anual de la Asocia-ción no rebasará ¡a cantidad de ocho-cientas mil pesetas.

Recibidas las cantidades del Nego-ciado de Acción Social del ConsellInsular de Mallorca, para el pago de lainstalación eléctrica y mobiliario quehice referencia en el artículo de la últi-ma Revista.

El 20-11-88, se hizo la deseadainauguración del Local Social, de estaAsociación, con la asistencia del Presi-dente del Consell Insular de Mallorca yla Consellera de Acció Social del mis-mo Departamento, concurriendo losDirectivos de varios pueblos del con-torno, siendo obsequiados con sangría,coca, empanadas y cocarrois, en abun-dancia. Animó el ambiente los bailado-res y cheremias del grupo de nuestropaisano Biel Tovell, le damos las gracias.

Ahora lo que hace falta que todosnos animemos y sigamos adelante conilusión y así como hemos conseguidoel Local Social, consigamos disfrutardel mismo y de otros servicios quesobre la marcha propongan los ASO-CIADOS; porque la OBRA no es solode los que figuran como DIRECTIVOS,sino de lo que proponga la mayoría delos ASOCIADOS. Se estableció desdeel principio que se constituyó la ¿untaDirectiva que hoy regenta la Asocia-ción, que salvo fuerza mayor lo impi-diera y en tal caso se avisaría, todos losmartes primeros de mes por la nocheen hora convenida en cada temporadade verano o invierno, se reuniria laJunta Directiva en Sesión Ordinaria yen Extraordinaria todas las veces quehiciera falta, para discutir sobre la mar-cha de los acontecimientos y asuntosque afectasen a la Asociación, a dichaSesión tienen la obligación de acudirtodos los que forman la Junta Directi-

va y voluntariamente los Asociadosque lo deseen y cada uno puede expo-ner libremente de palabra o por escritosus puntos de vista, si la proposición omoción lo requiere se puede proponeruna Asamblea General convocando atodos los socios proponiendo unaselecciones y discutir y decidir lo que lamayoría apruebe.

Próximamente la Junta Directiva,se propone convocar una AsambleaGeneral para renovar la actual Junta;por lo tanto desde estas líneas invito atodos los asociados pensionistas omayores de 65 años que quieran ayudara la Asociación se presenten y se sus-criban para formar parte de la NUEVAJunta Directiva, porque hace falta elrelevo de los que desean su recambio,así tal vez los nuevos traigan. nuevasideas y la Asociación emprenda la mar-cha que le hace falta. La Junta Directi-va es un grupo de 10 personas, desde elPresidente al último Vocal, todostienen un cargo y un compromiso,para desarrollar acciones que lleven áfeliz término la acción Social de la 3a

Edad.

LA EXPOSICIÓN DEROPAS ANTIGUAS

La exposición del día de la inaugu-ración del Local Social de la 3a Edadfue un gran éxito, damos las gracias atodas las personas que expusieron susropas, y gracias también a las señoras yseñoritas que con su buen hacer supie-ron colocar cada prenda en su sitio,dando realce a la exposición.

La subvención solicitada de laConselleria de Cultura de la ComunidadAutónoma Balear, todavía no tenemoshoy día de la fecha, 5-1-89, noticiaescrita que se nos haya concedido,pero de palabra el Sr. Alcalde, D. An-tonio Pascual Ribot, me ha dicho queestaba concedida, esperamos que asísea para que podamos ampliar mejorasen el Local Social.

Jaime Sansó Caldentey.

S

Estam un cop més a aquestes pàgi-nes amb el nostre batte.

Parlar amb En Toni, et dóna segu-retat i confiança. Segurament direu: Ide què? Idò ¡o us ho diré: Seguretat deveure que el poble està en bones mans.Pot ésser, alguns em tractaran de parti-dista, però aquests que així' pensin, és0 bé perquè coneixen poc a En Toni,no coneixen la seva tasca, o bé no estaninformats de la moguda que duu ¡quefa que Ariany estigui molt ben consi-derat no tan sols a nivell del Pla de Ma-llorca, sinó inclus, a nivell del ConsellInsular, Parlament i Partits Polítics,alguns dels quals, el s'han rifat finsque ell conscientment í després de pen-sar el que seria millor pel poble, s'hadecantat cap a Unió Mallorquina.

És el President de la Mancomuni-tat del Pla i com a tal, pertany també ala Coordinadora de Mancomunitatsd'Espanya i darrerament, a rel de laseva afiliació a U.M. l'han a fica t dinsl'executiva d'aquest partit.

Això és en poques paraules, elcurrículum de Ja persona que ens diri-geix. Sembla senzill i malgrat tot, éssenzill i dins aquesta senzillesa sensefer renou té ben clar dins el cap el quevol i la manera d'arribar-hi.

Quasi tot això i algunes coses mésens conte a la conversa que segueix.

- Toni, sempre havies defensatque les candidatures independents erenles ideals pels pobles com Ariany. Ara,1 amb gran sorpresa hem vist que t'hasafiliat a un partit com U.M. A què ésdegut aquest canvi dins la teva manerade veure la política i quines repercu-sions pot tenir cara al poble?

Mira, Atxí com a la passada legis-latura els independents eren ben vists,vfl ig veure que ara es tancaven les portesper tot i vaig arribar a la conclusió dequè era precís definir-se intentant cer-car sempre el que era millor pel poble.Tenia dues opcions o AP o UM i emvaig decidir per UM. A Mallorca, estàdemostrat que els partits independentsho passaran malament a I ' hora de con-seguir duros i els pobles petits com elnostre no poden dur a terme obres im-portants si no esa base de subvencionsrebudes d ' alts organismes.

A més, hi havia una altra raó demés pes i és que Ariany vota UM i aquí,sempre ha guanyat aquest partit. Pera'tra part si dus un poc de nacionalisme

ENTREVISTA A.

a dins i mires un poc la ideologia decada un dels partits, crec que era elque combregava més amb les meves¡dees.

- D'acord, però no creus que des-prés de la dimissió de N 'Alberti, UMés un partit donat a desaparèixer?

No ha dimitit. Únicament el queha passat, ha estat que va haver-hi uncongrés i no es va presentar per la pre-sidència, però segueix dins el partitcom un militant més.

- Formes part de ¡'executiva delpartit. Quin futur li veus?

El que és més important, és que esmantengui en la seva doctrina naciona-lista. Mira, el que és clar, és que dinsbreu temps esclatarà alguna cosa nova.Sortiran noves forces, se'n juntaran...però el que és segur, és que ha de sortirqualque cosa nova.

- Tot això que dius a què ésdegut?No són vàlids els partits actuals?

Tots els partits tenen molts deproblemes i per ara no hi ha cap partiten perspectiva de majoria i a cap partitli agrada treballar en minoria ja quèdifícilment es poden dur a terme moltsde projectes.

- No creus però que la gent co-mença a estar cansada i despistada dela política?

- La gent, està cansada perquè ten'adones de què no tot és el que etpensaves i que hi ha molts de grupsque només treballen moguts per inte-ressos i això realment c^nsa.

- Quin creus que és el ideal política nivell de poble?

El que és ideal, és una candidaturaindependent, però fent una jugada quecanviàs l'estructura de poder a Ciutat,en el sentit que les candidatures inde-pendents fossin capaces d'unir-se perfer una candidatura de totes les inde-pendents en vistes al Parlament de lesIlles. No guanyaríem les eleccions,però seríem els que decidiríem; contro-laríem el Consell que és l'orgue delsajuntaments.

Això sembla una utopia, però ensestam movent més del que molts pen-sen i pot ésser que en un futur nollunyà aquesta utopia es convertesquien realitat.

- Creus que els pobles estan infra-valoráis?

Crec que ara es comencen a valorar.

- No creus que ja serà tard?Potser, però per altra part, mai no

és tard si arriba. Fins ara, valoravencada poble segons els vots que tenia,però ara estan canviant i ens valoren dedistinta forma, perquè som part de lesIlles i la font de Mallorca.

- Potser que estiguem dins un cir-cuì viciós? La gent fu ig dels pobles per-què no hi ha infraestructura i per altrapart no es crea infraestructura perquéno hi ha gen t suficient?

Pens que només en podem sortiramb la unió de tots els pobles. Demoment, tenim la Mancomunitat delPla que es mou molt i está integradaper 13 pobles del Pla de Mallorca. Ahores d'ara, és una Institució que ésprou coneguda on tots lluitam per la

ANTONI PASQUALmateixa causa que és sortir d'aquestpou que sembla estam abocats els po-bles de l'interior de l'illa.

- / quins remeis teniu com a mésurgents?

Ara la Conselleria d'Economia, faun pla de desenvolupament d'aquestacomarca. Som conscients de què totsels partits polítics estan disposats a noregatejar esforços per desenvolupar elPla. Té en compte que nosaltres matei-xos, poc podem fer. El Pla de Mallorca,només es pot salvar a base de fer fortesinversions que lògicament no estan al'alcanç dels pressuposts d'un Ajunta-ment de poble petit.

- Tal volta una d'aquestes inver-sions era La Marineta, però fa tantsd'anys que en sentim parlar que jaens sembla impossible que un dia esposi en marxa. Quina és realment lasituació actual?

La veritat, és que ha du ¡t moltapolèmica perquè la gent es sent enga-nada. S'havia de posar en marxa l'any79 i a hores d'ara, encara no em vistcap fruit. Personalment, crec que ésuna solució per un sector determinatperò molt redui't. Jo vull fer feina illuitar perquè es posi en marxa l'any89; si no s'hi posa, crec que en podemdir adéu i assumir el fracàs per haverconfiat en promeses. De totes formes,si es posa en marxa ara no serà com sis'hi hagués posat ara fa deu anys, jaque la gent que estava ¡l.lusionada l la-vo nces, ja mira més cap a la jubilacióque cap a la feina.

Avui en dia, no es pot pensar ensalvar Ariany, Petra, Sant Joan,... etc.,sinó" que hem de pensar en salvar el Plade Mallorca, ja que tots estam ¡guals.Fa tres anys això que dic ara era im-pensable però ara és la crua realitat.S'està parlant de fer per la comarca unpolígon industrial i també una plantade tractament de productes agrícoles.Jo tene la ¡l.lusió de què aquesta es po-gués instal·lar a Ariany amb tot el queaixò suposaria en quant a feina pelnostre poble, però és un asUmpte queencara està molt verd i pel qual hihaurà molta lluita pel que suposa.

- No fa molt, els arianyers quanobrirem els diaris ens vàrem sorpren-dre al veure unes declaracions teves ondeies que hi havia un projecte a Ariany

de fer un hotel, un camp de golf i unmuseu. Que.em dius de tot això?

Seria una sol.lució, però fa faltagent amb duros i ganes d'invertir. Laveritat és que hi ha hagut gent interes-sada, però no hi ha res en firme; quasi

tot el que va sortir va ésser un muntat-ge d'u na periodista.

- Passem ara a un assumpte unpoc espinós: el Metge. Que em pots dirde tota aquesta moguda que hi ha hagutamb D. Tolo i que ha acabat amb lasuspensió per quatre mesos de sou ifeina?

Per part de l'Ajuntament, no hiha cap problema. Vàrem rebre una no-tificació de què el suspenien aquesttemps i que ens enviaven aquest quetenim ara. És tot el que puc dir.

- Però no creus que ens hauríempogut estalviar aquesta situació a laqual ens hem vist abocats així de cop iresposta?

No s'hauria pogut fer res més. Esvaren recollir unes firmes i s'enviarena l nsalud, però de totes maneres, etdiré que aquest apartat dels metges, noés competència de l'Ajuntament sinóde l'l nsalud. Nosaltres el que podemfer, és cursar queixes i així i tot, notenim perquè fer-ho nosaltres, sinó quequalsevol pot cursar-les directament.

- / que me 'n dius de la Residèn-cia pels' vells. He sentit comentaris dequè tot depèn d'una firma teva i queno la vols posar. Què hi dius a això?

El que et puc dir, és que és uncompromís electoral meu i al finalhauré de donar comptes si no l'heduita terme. Necessitam ajudes, ja que difí-cilment amb el pressupost que tenim lapodem fer. El que no podem fer, éshipotecar tot el poble per una residèn-cia ja que hi ha moltesaltres necessitats.

•

- D'acord, però també moltsdiuen que en lloc de gastar els doblersal Camí de Sa Marquesa, més hauriavalgut començar la Residència?

Pot ésser l'opinió de qualcú. Erauna subvenció d'un Pla d'Obres i Ser-veis i a part de què només el podi'eminvertir al Camí, si ho haguéssim pogutdestinar a la Residència, no hauria bas-tat ni per fer les sabates.

De totes formes, és molt difícilésser neutral i ten en compte que aquí

hi ha molta gent tancada d'idees inomés pensa amb el que és seu. Lagent no està acostumada a pensar encolectiu i només pensa en ella. N'hi haque inclus tancarien les escoles con talde fer la Residència, clar com que ellsno tenen ni nebots ni nits, l'únic queels importa és el que a ells els toca iaixò no és això. El pressupost de l'A-juntament, si l'haguéssim d'invertir ala Residència suposaria deixar les obresdel poble com a mínim durant set anysi ja em diràs si podem abandonar tot unpoble per una obra que és veritat queés important, i que em preocupa mésque a tots ja que com t'he dit és uncompromís meu electoral, però tambéja t 'he dit que no per això hipotecaré

a tot el poble. A més, també és moltimportant, si no més, assegurar el futurdels joves.

- Llegint la premsa diària, veiemque tenim mòlts de problemes. Quepenses de tot això?

Pens que fa falta molta objectivi-tat als corresponsals, i només escriuenel que els interessa de la seva parcel.le-ta.

- Què em pots dir de la legislaturaactual?

Funciona bé. Políticament funcio-na. Els acords es prenen generalmentper unanimitat i la veritat és que emsent satisfet. La meva il·lusió seria fermés coses però només fèiem el quepodem ja què per tot s'ha de menestermolts de doblers i són limitats.

- / l'oposició, com es porta? Exis-teix ó únicament és decorativa?

Fa bona feina. Recolza el que ésrecolzable. La veritat, és que es com-porta bé. No hem hagut de prendresol.lucions en solitari ni hem hagut defer res d'amagat. Es una oposició moltdigna i crec que això va bé pel poble.

- / ja per acabar, que esperes del'any que ve?

Que sia millor que el 88 sobretotper l'economia del poble. Per comen-çar, pareix que hi haurà més naixe-ments que és sempre una esperança pelpoble. I per altra part, dir que nos-altres seguirem fent la nostra tascacondicionats a les possibilitats, per in-tentar fer anar el poble endavant.

B:el 1 ovell.

FULLEJANT DINS LA HISTÒRIA D'ARIANY* Començam aquí una sèrie d'ar-

ticles de D. Sebastià Rubí, e.p.d., queens va deixarà la redacció d'"Ariany"sobre el nostre poble.

(D

;o

LA IGLESIA EN ARIANY

f.ns parla la història vella d'un Albergi un Marquesat,¡¡a abans, d'una Capella,modest fogar estimatde gent semilla estimatque del camp treia el seu guany.

Al diligente escritor y cronistaoficial del municipio de Petra, R.D.Francisco Torrens y Nicolau, debemoslas primeras noticias escritas sobre laiglesia de Ariany. En sus inéditosA P UN TES históricos dice io siguien te :

Los Cotoners construyeron unacasa albergue que todavía existe con elnombre de S'Auberc, y una iglesita ensus inmediaciones que dedicaron a laVirgen de Atocha, cuya imagen trajode Madrid el noble procer D. MarcosAntonio Cotoner.

La primitiva Capilla de Arianydata de 1570, (al parecer estaba dedi-cada a Na Sa de las Nieves) según unasnotas que obran en el Archivo parro-quial de Petra. El Obispo D. Diego deArnedo, facultó al entonces Rector dePetra, Dr. Francisco Guai, para bende-cirla: "Fuit concessa licentia Rdo. Rec-tori de Petra, benedicenti'! dicta capellaet celebranti'! cuicumque presbo. in eacompletis superiorìbus dictae capellaeord'mationibus" (Lib. Ordi. XXVI sep.anni 1570).

Las ordenaciones a que se refierela precedente disposición, son las si-guientes, traducidas al castellano:

a) Que se pongan en el altar, den-tro el término de un mes y bajo penade dos libras (moneda mallorquina)una nueva coriácea (tapete de cuero) yque se fije en el mismo sitio dondeexiste, el ara portátil.

b) Que se haga una cajita decentepara custodiar los corporales, dentroquince días, bajo pena de treinta li-bras.

c) Que se concluya la casulla dedicha Capilla, dentro de ocho días,bajo multa de veinte libras.

Estas ordenaciones fueron dadasen 26 de septiembre de 1570, y desdeentonces la Capilla de Ariany fue obje-

to de la visita Pastoral de los Obispos ode sus delegados.

La primitiva Capilla fue posterior-mente sustituida por una iglesia máscapaz, obra de los Marqueses de Ariany.Al levantar el hoy vetusto y ruinosoedificio del Aubère o albergue de losnumerosos labriegos del Marquesadoque acudían a pagar sus tributos a losnobles Cotoner, levantaron también untemplo más capaz para celebrar en éllos divinos misterios, no lejos del cita-do edificio. Contigua a la Casa de Diosconstruyeron una modesta casa pararesidencia del pastor de aquellas almas.

Dicha iglesia ocupaba lo que tresCapillas laterales, desde el portal mayorhasta el arco que separa el crucero. Ig-noramos fechas de dicha construcción.Únicamente sabemos que el reloj desol, colocado en la esquina del templo,lleva la fecha de 1792, y que el últimotraste de la bóveda quedó terminadoen 1828, pues se tuvo que derribar laprimitiva por amenazar ruina (1).

Según Jerónimo Berard "Mandóconstruir esta iglesia el primer marqués,trayendo por modelo los planos de lade San Antonio de los Portugueses deMadrid, que la ejecutaron escrupulosa-mente. Su figura es ovalada sobre 6pilares áticos estriados, saltos y senci-llos, con capiteles estriados, cornijónque sigue toda la iglesia. Bóveda rectaovalada con 6 fajas que resaltan yvienen de los pilares y otra diagonal ala clave en cuyo centro hay un escudono concluido. En lugar de pedestales seven zócalos. El presbiterio lleva lamisma idea. Todo de piedra de arenis-ca y de 18 varas de largo y 14 deancho. Es lástima que toda la Iglesia se

abra a causa de su curvada construc-ción, lo que ha obligado a añadirleunos grandes estribos exteriores. Tiene4 capillas bajo arcos sencillos y sin másfondo que el grueso de la pared. La Wdel Santo Cristo en un pequeño lienzo,la 2a la Virgen pintada en tablas anti-guas con San Lorenzo y el Bautista alos lados. El Altar mayor es de dospilares jónicos y definición con escudode armas del referido marqués, dos tes-teras de talla con dos liencesitos a loslados, todo con colores y perfiles dora-dos. Unos filetes duplicados que for-man portal al camaril, la imagen de laVirgen de bulto mediano, sentada conel Niño, de unos 3 palmos, sobre unpie. La capilla que sigue a la izquierda,es de seis tablas juntas, pinturas anti-quísimas con santos de infeliz arte. ElSan José de la que sigue es también deun gusto ordinario. Junto al presbite-rio hay dos tribunas balcones. El pulpi-to es de madera de nogal muy chico.Su fachada exterior en iugar espacioso,tiene un portalito de dos pilares áticos.Pedestales, cornijón y remate circular,todo de la misma piedra. El lugar estáen pareja alto, pedragoso y árido, perosus cercanías son tierras húmedas, fér-tiles y enfermizas por un torrente demala calidad que tiene más hacia elNorte que llaman de Son Bauló. Vaallí los días de fiesta a celebrar uno delos clérigos de Petra.

Jerónimo Berard".(Manuscrito de la Biblioteca March)

(1) Probablemente en el Archivo de losMarqueses se hallarán más datos referentes ala iglesia.

Su titular, como adelantamos ya,es Na Sa de Atocha. Su imagen fuetraída desde Madrid por su gran devo-to D. Marcos Antonio Cotoner quien,a imitación de reyes y príncipes latuvo siempre en gran estima, y comolos misioneros que le levantaban san-tuarios, quiso también levantarle untemplo. Fue el primero en venerarlacomo Patrona del marquesado, y losprimeros en cuidar de su culto, los veci-nos ariañenses Pedro Ribot y BernardoSansó.

Carcomida por completo esa ima-gen madrileña fue sustituida por otra,obra del escultor palmesano, D. MiguelArcas. El 1° de septiembre de 1899,siendo Vicario D. Juan Riera Moragues,natural de Petra, fue bendecida. Apa-drinaron la nueva escultura los consor-tes 0. Sebastián Caldentey Darder yDa Teresa Alesau Nogués, piadososdonantes de la misma.

D. Miguel Aulet fue el apoderadode la Excma. Sra. Marquesa de Arianyen todo lo referente al Oratorio ydemás bienes que aquí poseía. Sucargo duró desde 1839 hasta 1859, yen este tiempo estuvieron encargadosdel Oratorio los Presbíteros D. Anto-nio Vadell y D. Lorenzo Esteva.

En 1944, con motivo de lasfiestas patronales de Na Sa de Atocha,por vez primera se hicieron estampasde dicha imagen. El dibujo se debe alpintor D. Bernardo Ribot Genovard,abogado e hijo de Ariany; representa ala Virgen entre nubes, sobre una viñetaque sirve de marco a una miniatura deltemplo parroquial. Los Obrers de laVirgen las repartieron por las casas dellugar, al salir después del Oficio a ferles taules.

El 30 de marzo de 1952 visitoAriany D. José Cotoner Verí. Marquésde Ariany. Llegó a la hora del OficioMayor y asistió al mismo juntamentecon el Alcalde. Durante su breve estan-cia habló con la gente del pueblo y vi-sitó entre otras la casa y familia de suantiguo administrador l'Amo En PerePollo, donde fue obsequiado. Antes deregresar a Palma pasó a venerar a laVirgen de Atocha, ante la cual cantósela Salve, como se hiciera por la mañanadespués del Oficio. (Cfr. Diario "Balea-res" del 10 de abril de 1952)

El 31 de Agosto de 1952, festivi-dad de la Patrona, el Sr. Marqués, laSra. Marquesa Desbrull, Da CarmenCotoner Cotoner y otros invitados asis-tieron a la Santa Misa. Tanto a la llega-da como a la despedida fueron agasaja-dos por numerosos vecinos. (Cfr. Dia-rio "Baleares" del 7 septiembre de 1952)

n

(j£0lfffìnt/Oh&.J

j' >*••••

\z ESPORTSCom vos vaig dir la passada fulleta

aquest nombre aniria dedicat al futbolsi no hi havia altre esdeveniment quevalgués la pena esmentar, i aquest nos'ha fet esperar, un nou torneig de fut-bet per Nadal, ja que és un temps quel'activitat esportiva és morta; i bé, mésendavant tocarem aquest tema ambmés intensitat, però ara el que convé éscomençar parlant de futbol/concreta-ment de la S.D. Ariany. Doncs bé, simiram la taula de classificació de latercera regional (Grup B) hi trobam elnostre equip encara que no molt bensituat, sí millor que anys enrera ja quèmai a l'acabament de la primera volta(a manca d 'un partit) s'havien acon-seguit els resultats segUents:

3 Partits guanyats, 1 partit empa-tat i 7 de perduts, amb un total de 11gols a favor i 30 en contra, i un totalde 7 punts i tres negatius. Analitzantun poc més cal dir que el nostre equipes mereix estar al menys un õ dos llocsmés amunt a la taula, però una vegadaels problemes de joc, les lesions i algunsproblemes de plantilla (que han estatmolt pocs) han acabat tirant per terrael que podia esser una gran campanya,però crec que amb l 'ajut de tots enca-ra es podrà aconseguir. Havent datunes dades un poc més generals anirema tocar tal vegada el tema més interes-sant "els resultats", doncs bé la lliga esva començar el dia 9 d ' octubre i a par-tir d'aquell dia foren els següents:

9-10-88Santanyí 3 • Ariany 2

16-10-88Ariany 1 - Sancellas O

23-10-88Badia C.M.S.S. 5 - Ariany 1

30-10-88Ariany O - Sant Joan 1

6-11-88Ariany 2 - Colònia 1

13-11-88Juv. Dep. Inca 3 • Ariany O

20-11-88Ariany 2 - Margaritense 2

27-11-88Montaura 8 - Ariany 1

4-12-88Ariany 1 - Ca'n Picafort O

11-12-88Escolar 3 - Ariany O

18-12-88Ariany 1 - Sta. Maria 2

8-1-89A. Llubí 3 - Ariany O

I això ha estat tot en lo que es refe-reix al futbol.

Passant al futbet hem de comen-çar dient que varen ésser vuit els equipsque varen disputar aquest torneigorganitzat pels mateixos jugadors i lacol·laboració especial d 'En Guillemd'es local Els equips f oren els següents:Willys, Internacionals, Metro, Ban-quers, Rockers, Pitxis Boys, Charly is "Estany; quan van començar el torneigtenia ja tres clars favorits que són elsprimers esmentats, un (Willys) formatper un bon grapat de joves jugadors

que saben de què van, el segon unequip que tenia sobre tot molta força iel que és més important molta vetera-nia, i el tercer un equip format perjugadors que encara no han perdut totel que sabien de futbol, i que al finalvaren ésser els campions, seguits pelsInternacionals; el partit del tercer iquart lloc a l'hora de fer la crònicaencara no s'havia jugat; cal també feresment en els darrers llocs, que varenésser pels equips dels Rockers, i perl'equip de Charly tal vegada l'equipque més ganes posava i que més entre-tenia al públic, gràcies al bon humorde tots els seus components; els trofeusals màxim goletjador i al porter menysgoletjat han estat el primer per En Gui-llem Pasqual (Metro) i el segon per EnXico Mas (Willys).

Això ha estat tot per aquesta vega-da, esperem que a la pròxima fulletaa més del futbol del nostre equip espugui parlar d 'un altre esport, comaquesta vegada ha estat el futbet.

Adéu Amics i fins una altra.

Tomeu Bauçà Frontera.

ARIANYR»vtot» Loe«! IndependentAdnw: Fori, 14. 07529 ArianyTelefon: 661237Imprimeix: "Apóttol y Civilizador" Petrm.

SAS!" PM M7-1971 Pàrvul. - An«,,. A-oci^i*d* Pen»loni»te« d« U 3* edat d'Arlany. Margalida Taberner Ribot.

Fotografi*: Joan Ferrer Rami«Redacció 1 Montati«: Gabrtol Frontera Mcitr«, Maria Mettre Ribot.

Jaume Tabemer Ribot, Catalina Pont Julià. Joan Molina« JuliàNota: La Reviria no •'identifica amb el« diferent» eecrlt« que en ena

aparecuin, aquert» exprenen únicament l'opinió del« seu« auton.

Dia 14 ." 15" 17 .

PLUVIÒMETRE

SETEMBRE.38 l/m2

. 8

.14

60 l/m2

OCTUBREDia 2 5 l/m2

"13 9" 19 ^_7_

21 l/m2

NOVEMBREDia 5" 7" 12" 14"17" 19

8104

168

14

l/m2

60 l/m2

DESEMBREDia 1 6 l/m2

" 2." 14.

34

13 l/m2

Durant l'any 1988 tan sols haplogut a Ariany un total de 439 l/m2

PENSAMENTS- Mil vegades una mentida, es conver-teix en realitat.

(Goebbels)

- No pari per parlar, perquè sé que hiha gent que no escolta per escoltar.

(Camilo Sesto)- És absurd parlar de problemes, abansde plantejar-los.

(Diego Fabri)

- A vegades, no fas res perquè no potsfer molt. Més val fer alguna cosa.

(Michel Quoist)

- Tenir una idea, no és res, cal realitzar-la.

(Guy de Cars)

PASSATEMPSSABIES QUE...?

- La paraula més antiga conegudadocumentalment a la llengua castellanaés "queso"...

• El primer llibre que es va impri-mir a Espanya, fou "Obres i trobes enII ah or de la Verge Maria" d'AusiasMarch,l'any 1474a València...

• Una aspirina dins un gerro ambflors allarga la duració de les mateixes...

- L 'any 1886, John Pemberton,va inventar la fórmula màgica de laCoca-Cola...

IDÒ ARA JA HO SAPS!!

RACtí POÈTICLa sesta, tan corrent a n'aquesta

època de l'any, fou magistralmentcantada a un poema per Gabriel Alomarque a continuació transcrivim:

Tota sola és la Naturai a l'entorn tot calla i dorm...Al lluny se perd la gran planura.

Dolça pau del cel davalla;cau del cel l'ensopiment:Tot s'acluca; tot dur'm; tot calla.

I el bes del cel flamejant de migdiabeu amb deliqui el terre r e na mo rat.En aquesta ombra, d'amor s'hi somniaentre les garbes, costat per costat.

La feinera falç descansa,canta enfora l'oratjol,i una boira, per tot, va alçant-se.

L'esperit retut decau •sense pietat, el sol abrasa;tot és somni i repòs; tot pau...

I el bes del sol flamejant de migdiabeu amb deliqui el terrer enamorat.En aquesta ombra, d'amor s'hi somnia.Entre les garbes, costat per costat.

La vista es mor dins l'espai...Pel bosc llunyà canta el vent...La terra tomba en desmai...L'ànima fuig dolçament...

LLETRES CREUADES

HORITZONTALS.- A) Consonant. B)Pedra petita. C) Camp sembrat de f avè-res. D) Pasta cuita de farina, farcida decarn, peix o verdura (PI.). E) Mamífercarnívor. Fill ó filla de l'oncle o de latia (Rev.). F) Esquella petita que duenpenjada al coll certs animals. G) Quiven loteria. H) Poc freqüent. I) Conso-nant..

VERTICALS.- 1) Consonant. 2) Mol-lusc amb tentacles. 3) Que es fa sensegaire treball o esforç. 4) Poble mallor-quí. 5) Llegum. Present ind. verb ata-car. 6) Qui fa corda o ven cadires. 7)Planta de troncs espinosos i que faflors (Rev). 8) Al voltant d'ell, giramtots. 9) Consonant.

4 i 3 «i 5 í > í Í

/3

TEST CULTURAL1) L'any passat fou any d'olimpía-des i es celebraren a Seül, però saps ones celebraren les primeres Olimpíades?

- París.- Roma.- Olimpia.- Barcelona.

2) Hi ha una pel·lícula espanyola,que fa uns anys va guanyar un oscar.Sabries dir el títol?

- Beam.- Mater Amatíssima.- Volvera Empezar.- El Lute.

3) Sabries dir on va néixer l'escrip-tor Salvador Calmés?

- Sant Llorenç.- Son Servera.- Artà.- Manacor.

4) Hem sentit parlar molt darrera-ment del camí de Sa Marquesa. Aquestcamí, unia les cases de s'Auberg ambuna altra possessió dels Cotoner, sabriesdir de quina possessió es tracta.

- Son Sureda (Manacor).- Montblanch (Maria).- Defla (Sineu).- Son Guineu (Ariany).

5) Qui va compondre la peça musical"El amor Brujo"?

- Berlioz.- Granados.- Falla.- Albeniz.

LLETRES BARREJADES

Si mires bé entre tanta lletra, iestàs al corrent de la literatura mallor-quina, enmig d'aquest quadre,trobaràsel llinatge de 10 escriptors mallorquins.

R E F E R R A J U AO I U Y T R E A G RS G A L M E S N B ES F T L S A O E F TE B N U I L O R V NL K P L A C X I U OL J H L F O M E T RO C L T R V H R A FD I T G N E M A S DV I L P O R C E L L

BIEL TOVELL

UNA TASCA ACOMPLERTA 5íí

í55í$íJJ

IJJ5í$5J5í5íí5

í55ííííííí

Ií

í5í5

El fer les teulades noves de la nos-tra Parròquia era -des de ja fa moltsanys- una feina urgent i ben necessària,donat el mal estat en què es trobavenles teulades d'abans; però, per ser unesobres difícils d'emprendre i d'unesdespeses molt valuoses, s'anava dépas-sant.

Totd ' una que vaig venir de Rectora Ariany, vaig veure que emprendreaquestes obres era més que necessari,i que cauria sobre la meva responsabili-tat el dur-les a terme amb l'ajuda detots.

Tot això era una idea i una preo-cupació que constantment donava vol-tes dins el meu cap, i així anava pen-sant la millor manera de dur a termeaquesta gran tasca. En un principi jotenia molta por, i per molts de motius.Malgrat tot vaig "posar fil a l'agulla",consultant a persones amigues i deconeixement i de prestigi dins el nostrepoble, fent venir també dos arquitec-tes, per separat, perquè ens donassin laseva idea i ens fessin uns pressupostsaproximats.

Una vegada que els dos arquitectesme varen proporcionar el que jo elshavia demanat, seguint les normes del'E.glésia, vaig fer les degudes gestionsper constituir, dins la nostra Parròquiad ' Ariany el Consell Parroquial d ' Eco-nomia, perquè així els seus membres ijo prenguéssim decisions concretesd'una forma conjunta i corresponsable.

Fruit de moltes reunions amb elConsell Parroquial d'Economia i des-prés d ' estudiar seriosament les obresesmentades, vàrem acordar i concretarel que millor ens pareixia per comen--.ar i poder dur a terme aquestes obres,

així, el dia 8 de Desembre de l 'any1987, festa de la Inmaculada Concep-ció de Maria, a totes les Misses, vaig in-formar els arianyer, dinguent-los quehavia arribat el moment d'emprendre,í;ntre tots, aquesta tasca tan urgent inecessària per així conservar la nostraesglésia parroquial que -com a joia delnostre poble- havíem heretat dels nos-'res avantpassats. A la vegada una cir-cular del Consell Parroquial d'Econo-mia s'anava repartint a totes les casesdel nostre poble, perquè així tots elsadanyers poguessin estar degudamentinformats de la gran tasca que ens es-perava. Vàrem demanar a tot el pobled'Ariany la seva ajuda i col·laboració

generosa, en aquells moments, tannecessària, per fer les teulades noves dela Parròquia. Des d 'un principi obri-rem una llista de DONATIUS VOLUN-TARIS, i així, poc a poc, hem anatrecaudant tot lo necessari per aquestesobres de les teulades, que en un princi-pi a tots tant ens preocupaven.

La Parròquia, de la renda del BarParroquial, ha pogut dispondre d 'unmilió de pts. Els arianyers -entre dona-tius voluntaris i algunes col·lectes espe-cials- han aportat la quantitat de 3.119.600 ptes. I el Bisbat de Mallorca ens hadonat una ajuda o subvenció de migmilió de ptes., quantitats aquestes que,en total, sumen 4.619.600 ptes.

I així, mentre el fer totes les teula-des noves ens ha costat unes despesesde 3.724.000 ptes., ens han sobrat895.600 ptes., amb les quals, segonsdecisió del Consell Parroquial d'Econo-mia, hem continuat les obres parro-quials per arreglar el que era més neces-sari. I així:

a) hem fet l'escala nova del cam-panar, posant-hi també un arrambadorde ferro.

b) hem posat nova la balustradadel terrat del cor,

c) hem enrejolat dues habitacionsque necessitaven enrejolar,

d) hem posat en les degudes con-dicions tota la paret que enrevolta laPlaceta de l'església, que amenaçavaruina,

e) i volem que el coronament ofinal de totes aquestes obres de la Par-ròquia sia enrejolar la sagristia queestà encara amb un trespol antic, comsi fos una caseta de camp.

Després de tot això bé podern dirque, ENTRE TOTS, hem acomplertuna gran tasca difícil i valuosa, ja que"EN LA UNIÖ ESTÀ LA FORCA",i així, entre tots, haurem fet una granmillora a la Parròquia d ' Ariany, que ésla nostra i que, per això, és per a nos-altres la millor.

Vull acabar manifestant la mevasatisfacció personal i la del nostre Con-sell Parroquial d'Economia, i tambévolem donar públicament les mésexpressives gràcies i la més completaenhorabona als arianyers.

Mateu Buades Cladera,Rector d ' Ariany.

ESTAT DE COMPTES DE LA ^PARRÒQUIA D'ARIANY

L'ANY 1988

ENTRADES ORDINÀRIES

Collectes ordinàries 489.800Caixonets(Sant Crist i

Mare de Déu) 23.700Renda del Bar Parroquial . . . 336.000Ajuda del Bisbat -_-J.60_.OOp_

1.009.500

SORTIDES ORDINÀRIES

Reparació i conservació . . . . 29.500Compres per a la Parròquia . . 71.300IVA del bar Parroquial 36.000Telèfon i electricitat 69.922Gastos de funcionament . . . . 36.500Suscripció al "Full

Dominical" 25.000Gastos festa de S. Antoni . . . 11.000Escut d'Ariany a Lluc

(la meitat) 30.000A les Monges Franciscanes. . . 18.000Paga del rector(14 mensualitats 25.000) . . . 350.000

"¿72.222""

LIQUIDACIÓ

Entrades ordinàries 1.009.500Sortides ordinàries 672.222

Ganàncies 1988 77337J78 "Saldo any 1987 345.550

Saldo actual a 31-12-88 . . . .682.828

OBRES DE LA PARRÒQUIA

ENTRADES ESPECIALSDonatius i col·lectes 1988. 2.727.400Renda bar pa r roqu ia l . . . . 1.000.000Donatiu i collectes 1987 . . . 392.200Donatiu del bisbat 500.000Total disponible

per a les obres 4.619.600

SORTIDES PER OBRESTeulades noves 3.724.000Altres obres de la

Parròquia 811.900

Total 7~47S3l.900"

LIQUIDACIÓ TOTAL:Entrades per a les obres . . 4.619.600Castos de les obres 4.535.900Saldo pera continuar 83.700

les obresCaixa parroquial 682.828Saldo actual de la

parròquia 766.528

^^^J^^

ESGLÉSIADEFUNCIONS

Catalina Melis Genovard, viuda, al'edat de 72 anys. (Melis)

MOVIMENT PARROQUIAL

.BAPTISMES

Bernat Ribot Martí, casat, a l'edatde 80 anys. (Vigili)

Pere Sancho Ribot, casat, a l'edatde 66 anys. (Sanxo)

Franciscà Zuzama Martí, viuda, al'edat de 93 anys. (Teca)

Desembre.Dia 18.- Rafel, fill de Baltasar Sas-

tre Pinya i Margalida Mas Costa.

MATRIMONISNovembre.

Dia 5.- Josep Mestre Alzamora ambMaria Ribot Mestre.

Desembre.Dia 17.- Antoni Mesquida Mascaró

amb Cristina F. Caldentey Pascual.

SOLUCIONS ALS PASSATEMPS

TEST CULTURAL1) Olimpia.2) Volver a empezar.3) Sant Llorenç4) Son Sureda (Manacor)5) Falla.

LLETRES CREUADES.HORITZONTALS. A) F. B) Mac. C) Favar.D) Panades. E) Fosca. ísoC. F) Picarol. G)Loter. H) Rar. DC. •

VERTICALS.- 1) F. 2) Pop. 3) Fècil. 4)Manacor. 5) Fava. Atac. 6) Cadirer. 7)resoR. 8) Sol. 9). C.

LLETRES BARREJADESRO

E F E R R A J U AI U Y T R E A G R

S G AS F T

L M E S N B EL S A U E F T

EL

N U l L O R V NL A C X

L J H L F O MI UE T

OR

O C L T R V H R A FDV

I Tl L

G N E M A S DP O R C E L L

UN METGE NOU ¿r

La notícia va córrer per tot elpoble, ha vengut un metge nou!,uns l'agafaren amb sorpresa, al-tres amb un poc d'indignació,mentre que una petita minoriaamb alegria, D. Bartomeu haviaestat suspès de exercir com ametge en el nostre poble durantun període de quatre mesos, lacausa era una denúncia posadaanys enrera per un grup de perso-nes que ja havien manifestat ambpintades el seu desacord amb elmetge. Aquesta notícia va caurecom un poal d'aigua freda per lamajoria de gent, que malgrat totestava satisfeta amb el metge queteníem; hi va haver una concen-tració de gent davant 1 ' Ajunta-ment per cursar una protesta for-mal, ja que la major part delpoble no estava d'acord amb ladecissió i posterior suspensió delmetge, però ja no hi havia remei;es va promoure una recollida defirmes de les persones que noestassin d'acord, més per donarun suport moral a D. Bartomeuque per fer tornar les coses enre-ra, que a aquelles hores ja eraimpossible, la recollida de firmeses va dur a terme pels negocisque voluntàriament es varen oferirper fer tal tasca; mitjançant unescrit es varen remetre les fullesfirmades a l'Ajuntament i aquestcom a representant del nostrepoble les va donar el camí oportúperquè arribassin a l'autoritatcompetent.

Això és un altre fet que potdonar constància de què el pobled'Ariany no passa de tot, en pri-mer lloc el fet de posar la denún-cia i en segon lloc la gran manifes-tació de gent que es va alçar encontra del fet.

Jaume Taberner Ribot.

04¿¿££<¿¿*-~

- Bones tardes Tonina, que ja tor-nes esser per enmig? Per tot et veuen!

- Sí f ¡eta. Venc de ca 's metge il'he trobat molt canviat.

- Què seràs entabanada! O tan solsno has reparat que no és es mateix? AEn Tolo, l'han arrestat i ara en tenimun que nom Rafel.

- No deu esser aquest melenutque veuen pes poble?

- Es mateix i sa veritat, és que nohi estam acostumats perquè s'altre eratan i tan remirat.

- A dir ver no l'enyoram molt aEn Tolo, ¡a que ara tot el dia és peraquí, tant o més que abans.

- Calla, jo m'estim més En Tolocego que En Rafel amb tots es sentits!

- Idò ¡o m'estim més En Rafelbegut que En Tolo clar!

- Res deixeu anar, ja sabem quedamunt gusts res hi ha escrit i que totes despatxa, cadascú que vagi a qui.'ulgui.

- Parlant de tot, què no anares as'excursió?

- Quina excursió?- Punyeta! no siguis xepadota! a

sa des vells. Hi havia dos autocars plens.ÉS molts que no te'n temessis!! Aaquesta no pagaven res i a aquestessempre t'hi apuntes!

- És que ja no hi pensava. Sapsne s' han torbat aquesta vegada!

- Hi ho crec que et sap greu haver-te perdut aquesta panxada de franc,perquè i xerrant malament, donarenun dinar de cullons de mico!

- No en parlis més. Jo que vaigpegar de xulla torrada amb olives pan-sides. No me'n puc donar passada dequè tan sols no m'ho fessis a saber.

- Tampoc veres es /letreros que hi'w/a per tot arreu? Què et creus quewm es saig per anar a fer crides?

- No, no em crec jo que siguis es

saig. Així mateix, m'he temuda que jaen tornam tenir i ben jove i curro!

- Ell ho eren tots ¡oves i curros esqui s'hi presentaren. Per cert, que finsi (of hi havia una dona, i un de foravila

- Què devia tenir bo aquest per laSala perquè el triassin a ell?

- Que va, ¡o crec que anava benpreparat, encara que aquest dóna satalla i així es podran aprofitar ets uni-formes des vell!

- Ca!! no crec jo que sia per això!- Saps a on vaig ara? Idò a veure

es "pegat foradat" que diuen quehan possat en es Camí de Sa Marquesa.

- Pegat foradat? I qui s'ha fet mal?- Mal ningú, que no te n 'has te-

muda de s'arrambador que han fotut?Més que un arrambador pareixen ret-xatsper tancar un corral de bous.

- Fa estona que no vaig per allàdalt.

- Idò tampoc no deus saber que ¡ahan acabat ses teulades de l'església.Aquest Sant Gaietà saps que n 'ha fetade feina! Saps que l'han invocat!!

- Punyeta! està més amunt que laMare de Déu d'Atocha! Almanco l ' a -nomenen més!

- Però la Mare de Déu és sa Patro-na, no fotisl

- Idò quasi no la invoquen. Peròsia el que sia, el que és cert és que sesobres a part d'anar bé no han estatcares ja que han sobrat doblers i no vo-len que treguin floridura perquè pensque volen fer un excusat i fins i totenrajolar es campanar.

- En podrien deixar un parell percomprar estufes. Fa una fredor dinsl'església, que s'a/tre dia m'hi reben-taren ses sedes i em vaig passar tota samissa gratant.

- Què no saps sa darrera?- Déu sap! Tu sempre en duus de

fresques.- Idò ara diuen que el Pare Serra,

va néixer a Ariany. El que va passar, ésque com que a Ariany encara no hihavia capellà, el dugueren a batiar aPetra, i ara el s' ho han fet seu.

- Cap com aquesta! I si f os veritat?- Escolta! De més verdes n'han

madurades. Jo no ho trobaria gens raro,perquè aquests petrers són el dimoni.Ja se'n dugueren sa biga travessera denord des Pou Jurà, per fer mobles de laSala i no trobaria de més que s'endu-guessin a En "Ginebró".

- Ai, ai, saps que ets de mal pensa-da!

- No hi ha res de mal pensada.Això ho hem de mirar. Però, val mésmirar-ho quan es batle de Petra hagipagat es frac que es va fer per anar a

Roma.- Es frac?- O no ho saps? No, hi va sortir

pes diari! Va comprar un frac i ara cer-ca qualcú que li pagui i si es destapaque el Pare Serra era d'Ariany, l'hau-rem de pagar nosaltres.

- A no! Ja mos han fet pagar mas-sa pics es plats romputs. Saps què?Quèfaci una colecta per pagar-ho.

- O millor, que venguis'exclusivade ses fotos a una revista d'aquestesque xerren de tothom.

- Això es diuen revistes des "Cora-son".

- Parlant de revistes, i sa Fulleta,que ja no pensen fer-la aquesta gent?Jo no sé quin temps fa que no en veigcap.

- Deien que la volien treure perNadal per poder posar es resultats deses rifes, que per lo vist n 'hi haviamoltes pes poble.

- Ara que ho dius jo no he mirates meus tickets, perquè en tenia d'unparell. Només em falta saber es de sapanera de ses missions.

- Idò val més els esqueixis, no foscosa que també en fenguessis un desguanyadors i ja serien tres que l'haurientreta.

- No sabia res, perquè es diari, nova posar res de tot aquest trui.

- / tu que ets d'aquestes que pen-sen que es diari ho diu tot. Nomésdiuen lo que convé. Resulta, que lavaren treure dos al mateix temps perònomés l'han donada a un í s'altre noha tastat ni sa mistela.

- I ara que dius? No sé si t'he decreure. Devia de tenir bo aquest ja queno pareix que sia de lo més acertat.Rellamps, aniré ben esquiva a tornarcomprar billets.

- Parlant de billets, ara vaig a sabotiga a deseanviar-ne un parell percomprar torró.

- No i jo també me'n vaig ja queses coques deuen ésser ben toves i en-cara no he pegat foc en es forn.

- Au idò, adéu i molts anys si nomos tornam veure.

- Molts anys.