musicoterapia teoria musical basica por josi

16
1 A la Coral “Preludi a Caro” de Roquetes El bon cantaire ha de ser silenciós. JosepIgnasi Medina Candel Roquetes, desembre de 2005

Upload: jorginho-jhj

Post on 23-Jul-2015

128 views

Category:

Spiritual


6 download

TRANSCRIPT

Page 1: Musicoterapia   teoria musical basica por josi

A la Coral “Preludi a Caro” de Roquetes El bon cantaire ha de ser silenciós. 

Josep­Ignasi Medina Candel 

Roquetes,  desembre de 2005

Page 2: Musicoterapia   teoria musical basica por josi

1.­ LES NOTES . 

Les claus ens indiquen la col∙locació d’una nota al pentagrama. La clau de sol comença a  la segona línia assenyala el lloc on s’escriu la  nota  sol.  Pujant pel pentagrama alternant  línia  espai, obtindrem l’escala musical. 

Per  llegir  més  ràpidament,  podem  classificar  les  notes  en  dos  grups:  les  que s’escriuen  a  les  cinc  línies  i  les  que  s’escriuen  als  espais.  Així  de  baix  cap  a  dalt obtenim. mi, sol, si, re, fa, a les línies i fa, la, do, mi, als espais. 

Per  llegir  amb  rapidesa  hauràs  de practicar molt. Fixa’t­hi: ü Al  mig  del  pentagrama  tenim 

la  nota  SI,  l’última  nota  de l’escala  i  la  següent,  per  tant, és DO. 

ü A la segona línia tens el SOL que te’l diu la clau. ü A les vores del pentagrama, dalt  i baix, MI  i FA  (el mi  sempre més greu que el 

fa). ü El DO i el RE greus, són les que cauen fora del pentagrama, ja que per ser massa 

greus no hi caben (veure línies addicionals). ü Aproximadament mig pentagrama és per a una escala de do i a partir de la segona 

meitat, llegirem la segona escala de DO. Només  queda  practicar  i  pensa  que  quan  les  notes  van  seguides  alternant  línia  i espai, no cal llegir­les totes, segueix l’escala musical pujant o baixant de memòria.

Page 3: Musicoterapia   teoria musical basica por josi

Lectura absoluta 

S’anomena  lectura  absoluta  a  la  lectura  musical  que  bé  donada  per  una  clau. Existeixen set claus diferents: una de Sol, dues de Fa i quatre de Do. La seva utilitat és  la  de  poder  llegir  totes  les  notes,  per  agudes  o  greus  que  siguin  dintre  del pentagrama. Les més utilitzades són la de Sol i la de Fa. 

Lectura relativa 

Per  llegir més  ràpidament,  és  útil  seguir,  en  determinats  fragments musicals,  seguir l’escala musical. Ara farem una pràctica que tracta d’imaginar que no hi ha cap clau i que només ens informen del nom de la primera nota. Per a endevinar el nom de les altres, haurem de memoritzar  l’escala musical pujant  i baixant  i  intuir el nom de  les altres. 

Línies addicionals 

Les  línies  addicionals  són  petites  línies  que  afegim  al  pentagrama  per  poder  llegir aquelles  notes  que  per  ser  massa  agudes  o  massa  greus  no  hi  caben.  Com  que  el pentagrama  acaba  al  Fa,  les  línies  addicionals  superiors  s’utilitzaran  per  a  les  que van  després  (  Sol­La­Si­Do­Re­Mi­Fa).  Les  inferiors  aniran  baixan  en  l’escala musical,  i com la darrera nota del pentagrama per baix és Mi, seran ( Re­Do­Si­La­ Sol­Fa­Mi ) 

Les claus : Les claus són set i ens indiquen la posició d’una nota. Tenint en compte que el do 3 és el que s’escriu baix del pentagrama amb una línia addicional, aquestes 

claus indiquen: sol3­ fa2­ do3 i do3. 

do

Page 4: Musicoterapia   teoria musical basica por josi

2.­ LES FIGURES 

Les  figures  són  les  encarregades  de  mesurar  el  temps,  la  durada  dels  sons,  però compte, mai en segons o minuts, sinó per comparació amb les companyes. Les figures musicals són per ordre de més llarga a més curta: la rodona, la blanca, la negra,  la  corxera,  la  semicorxera,  la  fusa  i  la  semifusa.  En  diferents  èpoques  de  la història  de  la  música  se’n  van  utilitzar  d’altres més  llargues  i  més  curtes,  però  en l’actualitat han quedat en desús. 

Cada  figura  dura  el  doble  que  la  següent.  D’aquesta  frase  tan  senzilla  en  principi se’n  deriven  una  sèrie  de  jocs  (  exercicis  )  que  de  vegades  no  són  tan  fàcils  de resoldre. 

Les  equivalències  per  exemple,  són  exercicis  on  busquem  grups  de  figures  iguals amb la mateixa durada que la que se’ns dóna. 

Ex. 

*  Una  rodona  dura  el  mateix  que  dues  blanques,  que  quatre  negres,  que  vuit corxeres, que setze semicorxeres, etc... * Tres negres duren el mateix que sis corxeres, dotze semicorxeres, etc. 

Cada  figura  té  el  seu  corresponent  símbol  per  fer  silenci,  i  duren  el mateix  que  la figura corresponent.

Page 5: Musicoterapia   teoria musical basica por josi

3.­ ORGANITZACIÓ DELS COMPASSOS Imagina  per  un  moment  que  un  compàs  és  com  un  tren  de  passatgers, amb  un  revisor  (el  compàs)  que  ens  informa  del  nombre  de  cadires  disponibles  a cada  vagó  (compàs).  Aquestes  cadires  les  omplirem  amb  uns  personatges,  que sortiran del que ara coneixem com a equivalència de la negra. 

Persona normal.  Bessonets.  Gàbia amb quatre gatets. Persona grossa. 

Cadascun d'aquests grups de personatges ocuparà una  sola cadira  (pulsació),  ja que cada  personatge  és  més  petit,  a  excepció  de  la  persona  grossa,  que  ocupava  dues cadires. 

Així, podíem fer combinacions diferents com ara la de l'exemple: 

A un tren de quatre cadires podem posar: 

*    *      * *     *  *    *    *      *    *   *     * 

Cada  asterisc  marca  una  pulsació  (cadira),  observa  que  cada  vagó,  entre  línia  de separació  (divisòria)  i  línia,  tenim  sempre  el  número  de  cadires  (pulsacions)  que indica el revisor (número de dalt del compàs), en aquest cas el quatre. 

Podem utilitzar els silencis, que representen persones amb un lloc reservat però que no han acudit al tren. I combinacions de meitats de grup com aquesta: 

Exemple: 

*  *  *   *     *     *   *  *    **    *     * Observa  com cada compàs pot  tenir un nombre diferent de personatges, que  l'ordre en  el  que  els  posem  farà  que  sonin  diferent  i  que  el  silenci  de  blanca  ocupa,  igual que la blanca, dues cadires.

Page 6: Musicoterapia   teoria musical basica por josi

4.­ GRUPS IRREGULARS Com  hem  vist  anteriorment,  podem  agrupar  figures  iguals  que  tinguin  el  mateix valor  que  una  altra  en  grups  d’una,  dues,  quatre,  vuit,  setze,  trenta­dos  i  seixanta­ quatre.  Els músics  es  troben  en  situacions  en  què  una  persona  canta  tres,  cinc,  sis, set,  vuit  o  més  figures  iguals  en  una  pulsació.  La  manera  d’escriure  això  a  una partitura és emprant un grup irregular. 

El grup irregular més utilitzat és el tr eset. 

El  treset  consisteix  en  cantar  tres  notes  en  l’espai  de  temps  que  matemàticament cabrien dues i s’indica amb un número 3 al damunt d’aquestes figures agrupades. 

Un  treset  de  rodones  durarà  el  mateix  que  dues rodones,  un  treset  de  blanques  durarà  el  mateix que dues blanques, un treset de negres ocuparà el mateix  temps  que  dues  negres  i  així 

successivament. 

Només cal r ecordar  que amb un treset en cantem tres i comptem dues. 

Com hem dit abans, podem fer grups amb el nombre de figures que vulguem, tenint en  compte  que  el  valor  d’aquests  grups  serà  el mateix  que  el  del  grup  no  irregular més proper. 

Per exemple el cinquet: 

En compassos composts es poden fer grups irregulars de dues, quatre figures ja que els agrupaments de figures serà de tres, sis. dotze, etc...

Page 7: Musicoterapia   teoria musical basica por josi

5.­ EL PUNTET 

És un petit punt que es col∙loca davant de la nota i avisa de què hem d’allargar la durada d’aquest so la meitat del valor d’ella mateix.

• Una rodona amb un puntet tindrà el valor d’una rodona + el valor de la meitat de la rodona (la blanca) i sumarà un total de tr es blanques, ja que la rodona val dues blanques i la blanca del costat una més.

• Una blanca en puntet tindrà el valor d’una blanca + el valor de la meitat de la blanca (la negra) i sumarà un total de tr es negres, ja que la blanca val dues negres i la negra del costat una més.

• Una semicorxera en puntet tindrà el valor d’una semicorxera + el valor de la meitat de la semicorxera ( la fusa ) i sumarà un total de tr es fuses.

Page 8: Musicoterapia   teoria musical basica por josi

6.­ ELS COMPASSOS El compàs és l’element encarregat de regular el temps a la música. És una fracció matemàtica de la rodona. 

Una fracció matemàtica consta de dos números  un ala part de dalt, el numerador  i un a la part de baix, el denominador . 

Si tenim un pastís i el partim en quatre parts i ens mengem tres, direm que ens hem 

menjat ¾ parts del pastís. Així el numerador és el 3 (les parts que prenem) i el denominador és el 4 (les parts en què fraccionem el pastís o la unitat de què parlem). 

En música la unitat que partim és la rodona i el denominador és la figura resultant d’aquesta partició. 

Un compàs de ¾  ens informa que què la cançó anirà estructurada per fragments (que també s’anomenen compassos) separats per unes línies que s’anomenen línies divisòries on cabran tres quartes parts de rodona a cadascun. Si partim una rodona en quatre parts tenim negres. Així dintre d’un compàs de ¾ caben tres negres o quelcom equivalent a tres negres. 

Recordeu, si partim la rodona: 

1 rodona =  2 blanques =  4 negres =  8 corxeres =  16 semicorxeres =  32 fuses =  64 semifuses. 

Així els números que surten a l’equivalència d’una rodona seran també els possibles denominadors dels diferents compassos. 

Els compassos es classifiquen en: 

Simples  Els que tenen com a numeradors  2 ­ 3 ­ 4 Composts  Els que tenen com a numerador el resultat de multiplicar per 3 els 

numeradors dels compassos simples.  6 – 9 – 12 Amalgama  Els que són resultat de la suma de  compassos. 

Quan parlem de ritme solem dir que hi ha de dues pulsacions (binaris), de tres (ternaris) i de quatre (quaternaris). Així direm que el numerador 6 indica un compàs compost binari, el 9 ternari i el 12 quaternari. 

La unitat de mesura del temps és la pulsació (això que fa el director amb les manetes). La pulsació d’un compàs simple és la figura que marca el denominador, i

Page 9: Musicoterapia   teoria musical basica por josi

la pulsació del compàs compost és la figura que marca el denominador multiplicada també per tres. 

Exemples. 

2/2  Compàs simple de dues pulsacions (binari) 

Pulsació la meitat de la rodona (la blanca) 

3/4  Compàs simple de tres pulsacions (ternari) 

Pulsació la quarta part de la rodona (la negra) 

4/8  Compàs simple de quatre pulsacions 

Pulsació la vuitena part de la rodona (la corxera) 

4/4  Compàs simple de quatre pulsacions 

Pulsació la quarta part de la rodona (la negra) 

6/8  Compàs compost de dues pulsacions 

Pulsació composta per tres vegades la vuitena part de la rodona (tres corxeres = negra amb puntet) 

9/4  Compàs compost de tres pulsacions 

Pulsació composta per tres vegades la quarta part de la rodona (tres negres = blanca amb puntet) 

12/16  Compàs compost de quatre pulsacions 

Pulsació composta per tres vegades la setzena part de la rodona (tres semicorxeres = corxera amb puntet)

Page 10: Musicoterapia   teoria musical basica por josi

10 

7.­ ELS INTERVALS 

Se’n diu interval a la distància de so entre dues notes. Una melodia és doncs una successió d’intervals encadenats. El so es mesura per nombre de vibracions per segon (el diapasó fa un La 3, que es va establir convencionalment d’exactament 440 vibracions per segon). 

La oïda humana entrenada pot localitzar una nota sense cap referència (oïda absoluta) i/o amb una nota de referència (oïda relativa). Molts músics quan escolten música senten el nom de cada nota sense poder evitar­ho, la qual cosa fa que treballin massa quan van a una audició com a públic i no puguin gaudir­ne del tot.) 

Com que ningú no pot comptar les vibracions d’un so s’inventa una unitat de mesura que se’n diu el to. També s’utilitza la seva meitat: el semitò. 

La successió de tons i semitons configura una escala. A cada cultura utilitzen sèries de tons i semitons diferents i és per això que una determinada música pot sonar a música xinesa, música àrab, occidental, oriental, etc. 

Si observem un teclat de piano podem veure clarament aquesta successió de tons i semitons. Entre una tecla i la següent la distància és de semitò, tenint en compte que la següent pot ser una tecla negra (veure sostinguts i bemolls). 

Fixa’t que entre dues tecles blanques saltes una de negra, a excepció del recorregut entre Mi­Fa i Si­do, que no tenen tecla negra entre mig, la qual cosa vol dir que la distància és de semitò. 

Les tecles negres corresponen a les alteracions: sostinguts i bemolls. Se’n diu que és un sostingut a la nota negra més aguda que una de blanca i bemoll a la tecla negra que és  més greu que la blanca anterior. 

Exemples: 

Do #  Re b Re #  MI b Mi #  Fa

Page 11: Musicoterapia   teoria musical basica por josi

11 

Segons  sigui  el  nombre  de  tons  i  semitons  que  té  un  interval,  rep  un  nom. Aquest nom se  li  assigna per comparació ( més gran o més petit  ) amb uns  intervals model que són el que surten de l’escala de Do. 

do-re 2ª Major 1 to do-mi 3ª Major 2 tons do-fa 4ª Justa 2 tons i 1 semitò do-sol 5ª Justa 3 tons i 1 semitò do-la 6ª Major 4 tons i 1 semitò do-si 7ª Major 5 tons i 1 semitò do-do‛ 8ª Justa 5 tons i 2 semitons 

Si un interval és un semitò més gran que el model li direm Augmentat. A un interval  un semitò més petit que la 2ª,3ª, 6ª o 7ª model li direm menor . 

A un interval  un semitò més petit que la 4ª, 5ª o 8ª model li direm disminuït. 

A un interval  un to més petit que la 2ª,3ª, 6ª o 7ª model li direm disminuït. 

INTERVALS ESPECIALS 

Són uns  intervals que es nomenen d’una manera diferent donada la proximitat entre les  dues  notes  que  el  formen.  Són  tan  petits,  que  alguns  no  es  podrien  classificar amb la taula anterior. 

Es classifiquen atenent als següents criteris: 

ü UNÍSON: dues notes exactament iguals. ü SEMITÒ  CROMÀTIC:  dues  notes  amb  el  mateix  nom  i  amb  un  semitò  de diferència. 

ü SEMITÒ DIATÒNIC:  dues  notes  de  diferent  nom  que  es  porten  un  semitò  de diferència. 

ü ENHARMONIA:  dues  notes  de  diferent  nom  que  sonen  igual,  ja  que  no  hi  ha distància entre elles. 

Exemples:

Page 12: Musicoterapia   teoria musical basica por josi

12 

INVERSIÓ D’INTERVALS 

Considerarem  inversions  d’un  interval  a  tots  aquells  que  llegiríem  de  la  mateixa manera que un de donat, però si el primer és ascendent, la inversió seria descendent. 

Si  analitzem  aquests  intervals  veurem  que  sumen  nou.  Si  l’interval  donat  és  una quarta, les inversions seran cinquenes ( 4 + 5 = 9 ), si l’interval donat és una segona les inversions seran setenes, etc.... També si  l’interval és major, les inversions seran menors, si els intervals son justos, les inversions seran justes i si són augmentats, les inversions disminuïdes. 

INTERVALS MELÒDICS I HARMÒNICS 

Els  intervals  poden  ser  melòdics  o  harmònics.  Direm  que  un  interval  és  melòdic quan  les notes formen una melodia  i harmònic quan les notes sonen alhora,  formant harmonies, acords. 

INTERVALS COMPOSTOS 

Els intervals compostos  són aquells més grans que una vuitena i s’analitzen reduint­ lo, retallant intervals de vuitena fins tenir un de simple. Es nomena igual que els de la taula però sumant set (les set notes musicals que en té de més). 

Exemple:  L’interval de l’exemple és Fa­ Re. Tenim dues notes lligades que són dos Re. L’interval petit Fa­Re és una Sisena Major. El gran Fa­Re’ seria una Tretzena Major (6 + 7=13).

Page 13: Musicoterapia   teoria musical basica por josi

13

b n

8.­ LES ALTERACIONS 

Són signes que es poden col∙locar al començament d’una obra musical, entre la clau de sol i el compàs (armadura) o bé a una nota en particular (alteracions accidentals). 

Són: 

ü El sostingut: # fa que la nota soni un semitò més aguda. ü El bemoll:  fa que la nota soni un semitò més greu. ü El becaire: destrueix l’efecte del bemoll o del sostingut i la nota torna a sonar 

natural. 

ü Armadura: Configura una escala o tonalitat. Do major, Re Major etc. Cada armadura pot correspondre a dues modalitats d’escala Majors i menors i aquestes poden ser de diferent tipus. Cal mirar per descobrir­les la nota en què comença i acaba aquella escala o, generalment, el baix de l’obra que volem analitzar. Si comença en mi serà escala de mi (major o menor depenent de l’armadura). 

ü Alteració accidental: només afectarà a la nota en qüestió i a totes les del mateix nom que estiguin al mateix compàs i després de la nota alterada. 

Exemple: El primer do seria natural, el segon sostingut, el tercer sostingut (es contagia de l’anterior),  l’altre do és natural, ja que té un becaire, al La no li afecta ja que és una altra nota i l’altre do, tot i sent greu, també li afecta el becaire i és natural. Qualsevol do que surti als compassos següent no li afectarà res del compàs anterior i seran naturals.

Page 14: Musicoterapia   teoria musical basica por josi

14 

9.­ LES ESCALES 

Les  escales  són  l’eina  que utilitzem per composar cançons, depenen d’ella obtenim una cançó trista, alegre, oriental, xinesa, àrab, etc... Només hem de seguir les pautes de la fórmula que la configura. 

Si volem fer una escala major, ens fixarem en l’escala de Do, que és la que no té cap alteració. 

L’escala de Do  té aquesta  fórmula:  to­to­semitò­to­to­to­semitò. Respectant aquesta fórmula aconseguirem totes les escales majors possibles. Exemples: 

Cal  tenir  en  compte  que  els  intervals  d’una  escala  o  una  cançó  van  entrellaçats,  si modifiquem una nota, modifiquem dos intervals.

• El primer exemple té un to i un to. • El segon exemple té un to i mig i un semitò. • El tercer exemple té un semitò i un to i mig.

Page 15: Musicoterapia   teoria musical basica por josi

15 

Una es cala menor natural pren com a model  la de La menor, que és també la que no té cap alteració a l’armadura. 

Tot  seguit  anecdòticament  i    com  a  exemple,  una  sèrie  de  fórmules  d’escales interessants: ü Escala menor natural o antiga: to­semitò­to­to­semitò­to­to ü Escala menor harmònica: to­semitò­to­to­semitò­to i mig­semitò ü Escala àrab: semitò­to i mig­semitò­to­semitò­to i mig­semitò ü Escala  xinesa  o  pentatònica:  Per  tenir  una  idea  del model  d’escala  pentatònica 

de Do, elimina el mi i el si. 

Si  féssim    totes  les  escales majors  i menors  naturals  possibles  obtindríem  aquesta taula que hauràs de completar: 

Nombre d’alteracions 

Escales  Alteracions a l’armadura 

Do Major/ La menor  Cap 

1 sostingut  Sol Major/ Mi menor  Fa 

2 sostinguts  Re Major/ Si menor  Fa­Do 

3 sostinguts  La Major/ Fa # m  Fa­Do­Sol 

4 sostinguts  Mi M / Do # m  Fa­Do­Sol­Re 

5 sostinguts  Fa­Do­Sol­Re­La 

6 sostinguts  Fa­Do­Sol­Re­La­Mi 

7 sostinguts  Fa­Do­Sol­Re­La­Mi­Si 

1 bemoll  Fa M/ Re m  Si 

2 bemolls  Si b M / Sol m  Si­Mi 

3 bemolls  Mi b M/ do m  Si­Mi­La 

4 bemolls  Si­Mi­La­Re 

5 bemolls 6 bemolls 7 bemolls 

Per completar la taula observa que: 

ü L’ordre en què surten els sostinguts és d’interval de cinquena i des del Fa. ü Que l’ordre dels bemolls és com el dels sostinguts però a l’inrevès. ü Que  la  relació entre  el mode major  i  el menor és d’un  interval de  tercera menor 

(un to i mig).

Page 16: Musicoterapia   teoria musical basica por josi

16 

ü Que quan tenim una nota alterada també afecta al nom de l’escala. ü Que si pugem un interval de segona menor a l’últim sostingut obtenim el nom de 

l’escala major corresponent. ü Que el penúltim bemoll t’informa del nom de l’escala Major corresponent. 

Hi  ha moltes  escales més,  hi  ha  dobles  sostinguts  i  dobles  bemolls,  hi  ha  set  claus diferents  per  llegir  les  notes,  podem  classificar  els  intervals  harmònics  per  com sonen... però això és una altra història.