moviment obrer meu, 4 d'eso
DESCRIPTION
Adaptació per 4 d'ESO dels aspectes més rellevants del moviment obrerTRANSCRIPT
![Page 1: Moviment obrer meu, 4 d'ESO](https://reader038.vdocuments.co/reader038/viewer/2022100507/559b7fc81a28abfe758b46ea/html5/thumbnails/1.jpg)
![Page 2: Moviment obrer meu, 4 d'ESO](https://reader038.vdocuments.co/reader038/viewer/2022100507/559b7fc81a28abfe758b46ea/html5/thumbnails/2.jpg)
EFECTES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ EN LA POBLACIÓ I EN LES CIUTATS
La revolució industrial , les màquines van comportar canvis en les formes de vida sobretot a les ciutats.
Els canvis:1. ACCELERAT CREIXEMENT DEMOGRÀFIC
provocat per: Descens de la mortalitat : (avenços mèdics, higiènics i millora de l’alimentació). INCREMENT DE LA FECUNDIDAT (Les expectatives de treball provoquen que les parelles es casessin més joves)
2. LES MIGRACIONS A LES CIUTATS Intens procés d’urbanització a Europa Èxode rural Construcció de nous barris que albergaven, uns les classes burgeses
(ELS EXAMPLES) i altres les classes treballadores
![Page 3: Moviment obrer meu, 4 d'ESO](https://reader038.vdocuments.co/reader038/viewer/2022100507/559b7fc81a28abfe758b46ea/html5/thumbnails/3.jpg)
LES MIGRACIONS INTERCONTINENTALS I INTERNACIONALS
Emigrants arribant a l’illa d’Elis (USA)
I.Elis. Museu de la immigració
![Page 4: Moviment obrer meu, 4 d'ESO](https://reader038.vdocuments.co/reader038/viewer/2022100507/559b7fc81a28abfe758b46ea/html5/thumbnails/4.jpg)
EFECTES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ EN LA POBLACIÓ I EN LES CIUTATS
La societat es polaritza al voltant de dues classes socials:1. La burgesia capitalista : posseïdora dels mitjans de producció i2. Els proletaris o obrers: han de vendre la seva força de treball a canvi
d’un salari
La càrrega II de Casas
Fàbrica Bonaplata
![Page 5: Moviment obrer meu, 4 d'ESO](https://reader038.vdocuments.co/reader038/viewer/2022100507/559b7fc81a28abfe758b46ea/html5/thumbnails/5.jpg)
Les fàbriques
IMPORTÀNCIA DE LA MÀ D’OBRA INFANTIL I FEMENINA
No existia legislació. laboral ni assegurances per malaltia, ni vacances pagades , et.
D’aquesta situació neix eren els sindicats i el moviment obrer, que ho definirem com la lluita dels treballadors per defensar els seus drets laboral i la dignitat de vida
![Page 6: Moviment obrer meu, 4 d'ESO](https://reader038.vdocuments.co/reader038/viewer/2022100507/559b7fc81a28abfe758b46ea/html5/thumbnails/6.jpg)
L’aparició de la màquina comporta una nova organització del treball. Ladona i el nen rivalitzen amb l’home per al lloc de treball, doncs no cal unaforça corporal important ni habilitats especials aconseguides després d’unllarg aprenentatge. Si abans l’artesà feia la feina servint-se d’eines, aral’obrer serveix a la màquina.
Destaquen tres formes d’organització i lluita obreres:
LUDISME: Moviment que adquireix gran empenta a Anglaterra a partirde 1811 consistent a destruir màquines, ja que aquestes deixen l’obrer al’atur. El nom prové d’un imaginari Ned Ludd. En estendre’s el fenomen elgovern intenta aturar-lo aplicant la pena de mort.
SINDICALISME: Als anys vint sorgeixen les primeres unions d’ofici osindicats (Trade Unions), que reclamen augments salarials, reducció de lajornada laboral i drets associatius. El 1833 es crea la Great Trade Union oGran Sindicat, que, davant el seu èxit esclatant, acaba il·legalitzada.
CARTISME: Moviment nascut els anys trenta que reclama ja dretspolítics, com el sufragi universal. El nom prové d’un document, la People’sCharter (1838), adreçada al Parlament. Perdurarà fins al 1848.
![Page 7: Moviment obrer meu, 4 d'ESO](https://reader038.vdocuments.co/reader038/viewer/2022100507/559b7fc81a28abfe758b46ea/html5/thumbnails/7.jpg)
Quan apareix el terme socialisme té un significat poc clar, en gran mesura oposat a individualisme. Hi ha 3 tipus bàsics de socialisme:
Socialisme utòpic: anterior al 1848, presenta doctrines dereforma social. Entre els seus representants destaquen:- Robert OWEN, el Comte de SAINT-SIMON, CharlesFOURIER, Étienne CABET, Pierre-Joseph PROUDHON, LouisBLANC o Louis-Auguste BLANQUI. Socialisme científic o MARXISME: parteix sempre del’experiència humana amb una anàlisi escrupolosa del passat.Eliminarà pràcticament del tot l’anterior. Destacats representants:- Karl MARX, Friedrich ENGELS, Karl KAUTSKY, Rosa LUXEMBURG… Socialisme llibertari o ANARQUISME: d’escassa coherènciadoctrinal i molt heterogeni, mira amb nostàlgia cap a un món agraride petits nuclis de població, lluny del procés d’industrialització enmarxa. Hi destaquen:- Mikhail BAKUNIN i Piotr KROPOTKIN.
OWEN
MARX
BAKUNIN
![Page 8: Moviment obrer meu, 4 d'ESO](https://reader038.vdocuments.co/reader038/viewer/2022100507/559b7fc81a28abfe758b46ea/html5/thumbnails/8.jpg)
Obté un cert èxit en medis populars i cercles intel·lectuals a l’últim terç del s.XIX. S’oposa al procés d’industrialització, mira amb nostàlgia cap al món agraride petits nuclis de població i nega tot principi de poder o autoritat.
Un clar precursor és PROUDHON (“La propietat és un robatori”), i els principalsrepresentants: Mikhail BAKUNIN i Piotr KROPOTKIN.
La ideologia anarquista se sintetitza en:
una afirmació: “anarquia és llibertat”, i
tres negacions: “ni Déu, ni Estat, ni amo”.
Cal diferenciar entre:
Anarco-col·lectivisme (Bakunin): defensa la col·lectivització de la terra, delcapital i dels instruments de treball, però no dels fruits.
Anarco-comunisme (Kropotkin): col·lectivització també dels productes.
Kropotkin Bakunin
![Page 9: Moviment obrer meu, 4 d'ESO](https://reader038.vdocuments.co/reader038/viewer/2022100507/559b7fc81a28abfe758b46ea/html5/thumbnails/9.jpg)
El 28 de setembre de 1864, al St. Martin’s Hall de Londres, neix l’AIT(Associació Internacional de Treballadors) o Iª Internacional, fruit de lacol·laboració francobritànica i del lideratge de MARX, qui redacta el Manifestinaugural (“Memorial a la classe obrera”), el Preàmbul i els Estatuts.
Del Preàmbul, un dels més importants documents del moviment obrer, caldestacar dues idees bàsiques:
L’emancipació de la classe obrera ha de ser obradels propis treballadors.
La classe obrera no pot restar indiferent a laconquesta del poder polític.
Dirigida des de Londres per un Consell Generalpresidit per Marx, l’AIT tindrà gran força entre elsobrers europeus fins a la Comuna de París de 1871.
Fundació de l’AIT
![Page 10: Moviment obrer meu, 4 d'ESO](https://reader038.vdocuments.co/reader038/viewer/2022100507/559b7fc81a28abfe758b46ea/html5/thumbnails/10.jpg)
DEURES: Fer el dossier que entregaré sobre la burgesia i les classestreballadores en el segle XIX i principis del XX.
![Page 11: Moviment obrer meu, 4 d'ESO](https://reader038.vdocuments.co/reader038/viewer/2022100507/559b7fc81a28abfe758b46ea/html5/thumbnails/11.jpg)
IMATGES EXTRETES DE GOOGLE