pQ

'vetmt

*V

^

'93y&M

&i/^

^V?

v&

wpW

Q

99ifzw¿i¿w

v¿/^

2(198)

. Mots Avenguts « «

•

A SA COMISSlOOE GLOSADORS

Avui me vull dirigiri donar un consell que no engariaa comissió portolanade Pòrtol de Marratxísi no mudau de camTde deu pics, nou fareu pana.

Si de tema no mudaui no vos ho dic amb conyavos heu cercat molta ronyai no ploreu si Ia trobaufins ara heu viscut en paui pareix que vos fa vergonya.

Jo som un bon seguidordes mensual Portulai creis-me que oi ja me facasi, cai llegir-hoperquè sa vostra cançójust serveix per 'graviar

Me despedesc, Pere GiI,amb unaestreta de mài si no volem ballarno hem de sortir des carril,i aprofitar sa des 'brilque a més d'un falta mos fa.

• RAFEL ROIG

No heu fet més que criticarsempre en distinta maneragermans meus damunt s'esferaningú ja vos pot tragarnecessari ja se fade què vos donin llendera.

Si me voleu contestarja podeu omplir una planai si feis sa farina blanaes llevat no tovaràHo diu un que sap gIosarque viu a sa part forana.

UN FORAVILX

A PERE GIL

Si això voleu publicarsaludaré en Pere GiIque pareix que esta intranquil,i si pren aquest Nolotiles mal Ii espassara.

Has empleat molt de filcridant aquf i allànomés fas investigarpareix un guàrdia civilpero pots estar tranquili pots retirar es "fusil"perquè guerra no hi hauràsenyal que motiu hi hasi en rep un cada mil.

En Pau Ferrer si té estil,si balla deixa'l anarque en s'assumpte des gIosarté sa miloca en sa mài segons es vent que faallarga o acurça es fil.

G9

A1S JAI DE SA COVA

Mestre jai si me sentiua vós me vull dirigira m b l l e t r e s en mallorquícalentetes de s'estiuvos tenc per un homo viuque vos agrada es llegir;llegir fins arribar a Ia fisa glosa, llegiu, llegiui veureu Io que vos diuun homo de Marratxí.

Bon dia Jai de Sa Cova,si és que a sa cova viviu,heu d'esser un poc comprensiui no esmolar sa garrova,perquè no teniu cap provaque vos puga dar motiu,si no, pensau i llegiuque me pareix que teniuintel.ligència que sobra.

Llegiu detingudamentsempre, en tenir temps, llegiu.Procurau fer es cap viui estar un poc atent:política i ajuntamentles vos deix a dins s'arxiuemperò faré lleixiuper fer un netejamenta una llengo imprudentque xerra i no sap què diui crec que no té motiuper conversar malament.

LLegiu i llavors pensauque per molt que llegigueupentura mai llegireuIo molt que vos exposau,perquè en Felip i en Pauen pegar, peguen arreu.Llegiu i no vos passeui llavors no vos lamenteusi vos surt qualque cop blau.

Llegiu, que es bravejadorsde Comissió Portolanavos dedicam una planaque pogueu esplaiar-vossi coneixeu llegidorsi voleu convidar-loses llegir és agradós,agrada en es glosadorsde tota sa part forana.

Q)

• •

Ara vos volia dirJai de poca envergadurasa boca serà mesuravostra si voleu llegirescrivint mirau-vos-hique hi ha qualque moscardfamb mordales d'escorpíi té forta sa picadura.Si vos pica i vos madurano crec que trobeu unturaque Ia vos faci pansir.

Ses festes de Juliolque a Pòrtol se varen fer,llegiu i pensau-ho' bé,no faceu es campussol,s'equivoca qualsevol,-jo tot això ho admetré.Lo que no consentiréd'un fallo que un homo té,s'altre que s'ha portat béIi pengin un picarol.No em prengueu per cap mussol,perquè de dia hi veig béi en sa nit, si s'estrevéno em costa res prendre es voL

Sa Comissió, vos diré,és molt ampla i no ho sabeu,en que només conegueuen Felip i en Pau Ferrer,més de vint socis té.Si altra festa tornau fer,en es Super Manager-Marçal, basta que ho digueu,i si gloses voleu, tendreusense pagar cap dobler.

Ara ja vaig a acabarper no cansar es llegidorsdefensant es glosadorsque v6s vàreu criticar.Si es püblic els va esperari no se varen presentarno tenen sa culpa ells dos;són ets organitzadorsen tot cas que heu de pitjar,i no em faceu destralejarperquè jo estic nirviósi es que rebrà sereu vóssi no me fermen sa mà.

En Pau a oingú fa mali en Felip és bon al.lot,ell fa tot es bé que pot,és un homo molt cabal,però té un naturalquan Ii fan un recitalen acostar-mos a Nadalsol regalar un indiot,i si vós ho trobau pocvos hi pot afegir un xotdes més grossos des corral.

COMISSIO PORTOLANADE GLOSADORS

3(lD7)

4vu/ jg«p£ñ*£s

JVot** *S"9' *anes estíu.

NOSTK*TS

Öles'7* S>es.

<*e Ldes + fj* /anostr;'a de«

*este/* unaI'altra:°<e>x certesu"a sèríe

sanjent. tan^af«;î Ca*esiate/.

de ^v,-ure

'•^astria "ranJe"- de

^- ¿e/ta^

e * 6enestà fc*">'i^>* cíe

asS*sj^ir^w*6^Son,n/ de Passarâ <}ue

a'cciöa/>r , <îue«*«sa **£,*•*'S>cs. Part

ícia

<**%uts en ía ceíe^cí-0 d e , •**H va dir ' Díada Qüta.'• ulr ou» ,

.dana.

»«Ca*w » * ,ue ~~ " " D'Ma Q»»-- Mr » nosal,,e

"•m«>'"WMr S"0™^lOOu

As- — , a " • ' • •' **'*ZlT*- ' • ' •'"Hc:?^*''- 'M—'-*::r • •• •. . qUatre a„ys

ria;.

TV Q3 en stereoVa mori> ;fl

B moda^»^oK,s; 'a^«*. °seife-fr SegOnS ¡a „

*^svr**a.'---•-:;:!:;;•--

l '*>» fe t, w'o-

-? — . s^;., nya aPostarpnrred^ Mercur ^' fe^1 Canfo„. Crcury Vi) r_

., va aPostarpn'"5i= ."-:::Una de

hl Va haver a CaJove^ fa a , ^ n feta- / a

!e"' tí ?5 SUM..aPoStaren

4n»-;et-pet

^r-0 ^ U M

- rkcii^S:fe'^5; -

Kaphel ph,aneta ;"errer.¡a /„, _' a C9

Va

^^<^L^durji

.Vaent ' Aíir

Miquel Cañellas Serra, vint anys. Des del novembrede l'any passat se'n cuidava de l'escola de ball debot de Pòrtol. Ara ho deixa per anar a estudiar pe-ritatge agrònom a Lleida. Molta sort.

'"^afSgJoanfizà.

Es PIa de Na Tesa5(lSS)

Manuel Bauçâ, nou rector des PIa de na Tesa

CANVI DE RECTOR AL PLA DE NA TESA

El 30 d'agost es va fer el canvi de rector a Ia par-ròquia de Sant Llàtzer. D. Joan Horrach havia estatal càrrec de Ia parròquia des del setembre del 82.El nou rector és D. Manuel Bauçà Ocfiogavia, nascuta Pollença, del qual donarem una mica de trajectòriadels seus amplis estudis i càrrecs eclesiàstics.

-AIs 11 anys entrà al Seminari i s'ordenà als24. anys.

-Després estudia dos anys més a Roma.-Va ser vicari de Ia parròquia de Sant Jaume

de Palma durant dos anys.-Estudia durant cinc anys a Alemanya i es doc-

tora eh Teologia. EIs seus estudis versaren sobre Ra-mon Llull.

-Va ser superior i rector del Seminari durantvuit anys.

-DeI 73 al 81 va ser director del Centre d'estu-dis de Teologia.

-DeI juny del 76 al desembre del 80 també feiade vicari a Llucmajor.

-DeI desembre del 80 fins el març del 84 vaser rector de Ia parròquia de Sant Miquel de Fela-nitx.

-Des del 1984 és el delegat diocesà d'ensenya-ment, càrrec que continua exercint fins ara.

-Va ser ajudant a S'Arenal un any i rector deS'Aranjassa dos anys.

-Per últim, és eI rector de Sant Llàtzer delPIa de na Tesa.

D. Manuel vol remarcar que els grups de treballque ha trobat -grups de catequesi, d'esplai, de caritasi d'administració- s6n un bon començament i unaplataforma per a un consell de pastoral.

EIs articlespublicats a Pòrtula

expressen únicamentl'opinió de llurs autors

LLOCSDE

VENDAtfAQVE$TA

AVISTA

P ò r t o 1• CAFE CA1N JAUME• PAPERERIA CONXlN• AUTOSERVICI CA1N CROSTA

Sa Cabaneta• PAPERERIA SA CABANETA• CAFE CA'N CARRIO• CAFE NOU• BAR LA UNION

Es PIa de na Tesa• AUTOSERVICI MATAS

Es Pont d'lnca• PAPERERIA FRANCIS

• BENZINERA. Estació de Servici Marratxí

J.M. MATAS I ALOMAR

6(200)

•fgpP*w*

1.t-jJf'$58sK

#i S&"i."?.-

•aeLS Padrj%rfg,

Sa Cabaneta

FESTES 'A SA CABANETA

Un any més, i per quarta vegada, s'han celebrata Sa Cabaneta les recentment instaurades festes po-pulars baix el patrocini de Ntra Sra Sta Maria deMarratxí.

Notam en l'ambient popular que si no es cele-brassin les trobarien a faltar, Ia qual cosa denotaun inici d'arrelament en els costums del poble, inde-pendentment de les circumstancies del patronatgeo advocació, sobre Ia qual cosa no hi entram en dis-cussió per considerar-ho discutit en edicions ante-riors.

El programa d'actes fou el següent:

Dia 30.08.87- Col.locació de banderes4.09.87- A les 22 h. a Ia Plaça España, Vetlada

mallorquina: Aires des PIa de Marratxí,PIa de na Tesa Canta i Balla

5.09.87- A les 17, corregudes de joies, de sacsi cucanyesA Ies 21 h. Verbena: Magic-Zadis i RoyalBallet de Senegal

6.09.87- A les 15, Gran tirada colomsA les 19, Missa solemne a Sant Marçal,IV Homenatge a Ia Vellesa, amb l'actuaciódel Grup PIa de na Tesa Canta i BallaA les 21, Teatre: Na Pepeta no és moita,pel Grup La Salle d'Inca.

(sempre d'esquerra a dreta)

Antonina Ramis Sans, de Ca'n TomFrancesca Bestard Riutord "VermellaAntoni Bestard Bibiloni "VermeUBartomeu Oliver Rigo "Pa blan

DeI desenvolupament dels diferents actes festiusdirem que varen transcórrer Yiormalment, notant-seuna major assistència a Ia Nit Mallorquina, ja queera de caràcter gratuït. EIs demés actes varen teniruna assistència més bé pobra, per Ia qual cosa acon-sellam a Ia comissió de festes permanent que estu-dii un altra sistema de finançament que permeti ofe-rir-les de franc al poble, seguint els nostres poblesveïnats-germans Es Pont d'Inca i Es PIa de na Tesa.

EIs hem de pegar una petita estirada d'orellespel desenvolupament de l'acte d'Homenatge a Ia Ve-llesa, que va transcórrer bé durant Ia seva primerapart, o sigui, l'assistència a missa. Pero Ia segonava ser deplorable; dona Ia impressió que ens havíemreunit per veure els nostres padrins menjant una ga-leta i prenent un refresc, ja que fou l'única cosaque allà es vegé. Ni tansevulla unes paraules d'agra'i-ment per l'assistència i felicitació varen esser capa-ces de suplir Ia incompareixença de l'anunciat amblletres de motlle sobre el programa Grup de Boleros;fet comentat entre el public veient Ia tranquil·litatamb què l'organització prenia aquest fet: donava Iaimpressió que era una absència prevista.

No escrivim aquestes rextes "efereitts a l'Home-natge a Ia Vellesa amb ànim de crear polèmica nide demanar que surti una veu entonant el "mea cul-pa" sinó per evitar que en properes edicions de l'ac-te, que hauria d'esser el més perfecte en atencióaquells que són els seus protagonistes, resulti el méstrist de tota Ia programació.

JOAN PIZA I OLIVER

7(201)

uterina Serra ""',f,*JT' ,

&SArSV'''SSSrSS1S «'" Di6"es

Antoni Bibiloni Amengual "GorriöJaume Torrandell LHteras de Sa VinyaNorat CoIl Fiol de Ca'n Norat

y>'%>^V '

^>

Maria Bestard Colom *Off*' p i t oAntònia Rubt Armajach de Ca n 1

Es Pont d'Inca8(202)

PONT D'INCA: ALTRA VEGADAEN FESTES

üfö1*!0f*

V>tO*gtfVjatftf

1 *A

CO«DUIR

AUTO ESCOLA

KALETC/. Mare de Dej de Montser ra t , 30 C;. Pérez Galdós 9Es Rafa l TeI. 2 7 3 9 97 Te| 4 6 7 7 0 4

PA L M A D E MA L L O R CA

Des de fa ja tres anys Es Pont d'Inca celebrales fetes del patró: Sant Alonso Rodríguez. Pero es-sent que Ia festa és molt pròxima a Ia data de TotsSants hem pensa celebrar-la el primer cap de setma-na d'octubre, que enguany coincideix amb els dies3 i 4.

Hem d'agrair Ia col.laboració dels comerçosdel terme, ja que ens ajuden a cubrir les despeses.

Com cada any hi haurà una bunyolada per atot el poble, i un bon grapat de dones es llevaranIa son per un dia pelant patates i pastant.

La bunyolera major i Ia que dirigeix tota l'ope-ració és n'Antònia "Llubinera"; ella va encetar jafa tres anys aquesta bauxa.

"La Caixa" és part important dins es programaque presentam ja que aprofitam les diades culturalsque organitza aquests dies per incloure-les dins elnostre repertori.

Comptam així amb els següents actes:Dissabte, 3 d'octubre. A les 10'30 Taller de

teresetes per als al.lots a les sales de Ia Parròquia.A les 16 h. Revetla infantil animada pel Grup Cucor-ba. Aquests dos actes són patrocinats per La Caixa.A les 21 h. Gran revetla amenitzada per l'Orquestrinad'Algaida.

Diumenge, 4 d'octubre. Jocs infantils duranttot el capvespre.A les 19'30 missa solemne de Sant Alonso. En sortirde missa, bunyols i ball de bot animat peI grup AiresSollerics.

Tota Ia setmana següent es disputaran vuit par-tits de futbet a les pistes de "La Salle" entre elsequips que hi ha al Terme.

Dissabte, 10 d'octubre. Continuarà el taller deteressptes.

Tancarem el programa de festes el mateix dis-sabte a les 20 h. amb un concert interpretat perIa Coral de Consell, al temple parroquial.

MARITA LLADO

CAMIONS COTXES MOTOS MOTORETSC 1 Bl B2 Al A2 Llicències

PeR Què MoLA AfOSTKA LLEHGVA.EA/

É« 00Tg1-".! • ''ôel °lgV i>" T"f.!»» • '

U.l.*r.ll*td.l.l

t.-'

HARIA CINTA TARRE FONT, JEFE »E NEGOCIAOO OE LA SECRE-

TARIA DEL INSTITUTO DE CIENCIAS DE LA EDUCACION DE LES

ILLES BALEARS

C E R T I F I C A : Oue según los d>tos que cons-

Mfc<E> tien«

los cursos de R e c 1 c l a g e de C a t a l á n para Profesores

y L i c e n c i a d o s .

Y para que conste donde convenga , exp1do Ia p r e -sen t e c e r t i f i c a c i ó n en PaUa de M a l l o r c a .nuevedejuUode úl novecientos ochenta y siete.

Vet ací un document expedit recentment perl'Institut de Ciències de l'Educació de Ia nostra Uni-versitat.

Es realment vergonyosa l'absència de Ia nostrallengua, i més si ens fixam què es refereir als cursos-de reciclatge de catala,ignorats fora del nostre àm-bit. (Per cert, molt bé això de "Secretaria" i aixòde "reciclage")

Telèfon iS 1 > Sl 72 68 63

E L C O N S O L D E S O L L E R

^T ^f A C I U T A T ^t i

FA SABEHHauer-se trasllatat a Ia PIaça úe Ueyler,n9 2-principali fer-vos avinent que una deles tasques prioritaries d'a-quest CONSOLAT es l'elabora-ció del Cens per puder dur aterme Ia PRIfERA GRAN TROBA-DA DE SOLLERICS A CIUTAT prevista pel proper nes de novenbre.Al mateix temps us convida ales "pamboliadss"que es cel-lebrsn tots els DIJQUS de 1'any,de les 6 a les 9 del ca£vespre.La qual cosa es fa publicaper coneixenent general i enparticular pels sollerics residents a fora de Ia nostraVaIl.

signat:

?&*- osador

$&s-J$Z//_

9(203)

EIs articles publicats aP O R T U L A \

expressen, únicament, )l'opinió de llurs autors J

NOTAA I'editorial del mes passat se'ns escolà un di-

monió que es menjà una línia sencera. Allà on diu"que amb Ia ressaca" del Parlament Autonòmic..."hauria de dir: "que amb Ia ressaca ha vist sortir aIa superfície Ia seva elecció com a membre del Par-lament Autonòmic..."

^<Per qüestions d'espai no poguérem incloure a-

questa fotografia en el darrer nombre. Es tracta del'equip Ca'n BaIo que fou premi a l'esportivitat du-rant el torneig de "futbito" d'Es Figueral. MoIt bé,al.lots!

G CL

Si senyor. Aquí tenim un indicador ben trobat:"Olleria • i ceràmiques Ca's Canonge". Si en generales seguís aquesta línia un altre gall cantaria deversaquesta terra.

Pregam als col.laboradors habituals i a totesles persones que vulguin publicar alguna cosa en a-questa revista que procurin fer-nos arribar el mate-rial entre el 15 i el 20 de cada mes. Gràcies.

Portada: Miquel Mut

'•*Me10(204) W ^f^

QUE ENS QUEDA PER DESTRUIR ?

1.- Ca'nPa

Quasi totes les civilitzacions del planeta cone-gudes han tengut sempre una especial veneració irespecte envers els avantpassats morts. Des dels en-terraments dels homes primitius fins a Ia majestuosi-tat de les piràmides egípcies.

Les restes arqueològiques que queden enterradesa un pafs són els avantpassats de Ia cultura vigental lloc en aquell moment. La societat ha rebut l'he-rència cultural i té l'obligació de conservar les restesi de deixar-ne pels seus descendents. Pero això sem-bla importar molt poc quan el pafs es mira amb ullsde diners. Una empresa constructora destruí comple-tament el jaciment. Així es va profanar una partde Ia nostra cultura, dels nostres avantpassats.

Segons vaig poder saber, acondicionar el lkctal i com manen les Ileis era responsabilitat de l'em-presa i tendria un cost aproximat de seixanta milionsde pessetes. Posteriorment s'imposa uha multa al'empresa per_valor de vint milions de ptes. Ara enscal fer Ia següent pregunta: és això multar una acciód'aquestes característiques? No hi ha dubte que ésmés barat destruir que conservar. I encara més sitenim en compte que després el Govern rebaixà Iamulta a set milions. Qui ho pot entendre? Tan pocvalen les cultures? Quin exemple és aquest per ales constructores que descobresquin restes arqueolò-giques? Es aquesta forma de premiar el treball delsnostres avantpassats?

Guillem Rosselló qualifica d'indignitat Ia reduc-ció de Ia multa per Ia destrucció de Ca'n Partit.I ademés afegí que vint milions era poc pel que s'ha-via fet al lloc esmentat.

2.- Es Tn

El fet que pot tenir com protagonista Es Trencens condueix a una pregunta: De què serveixen leslleis?

Tots sabem que Es Trenc esta protegit. Certaempresa presentà un projecte de construcció de tres-cents apartaments ' i un balneari a sòl no urbanitza-ble. El projecte rebé Ia denominació d'interès socialper Ia qual es donava llum verda a Ia seva realitza-ció. I ara es repeteix Ia pregunta: De què serveixenles lleis de protecció? Es cert una vegada més elrefrany que diu feta Ia llei feta Ia trampa?

3.- Calvià

Què pensaria el rei En Jaume I el Conqueridorsi baixàs del seu vaixell a Ia Santa Ponça d'avui?No ho sé. El que sí és cert és que es trobaria ambIa seva creu de pedra devora un arbret sobre un fonsque canvia l'antic i meravellós verd amb el gris delciment de les incontrolades urbanitzacions. Seguintper Ia zona de Ia costa arribaria a Ia punta delsillots. Allà veuria com el perfil irregular i verd queformaven els arbres havia estat destruït i el penya-segat s'havia horitzontalitzat totalment i hi havienaparegut una sèrie de blocs d'edificis d'unes cinc

e n f-altures. I encara més, a Ia mateixa punta dins Iaroca es trenca l'equilibri i Ia homogeneïtat yisualquan es veu aparèixer allà dins... una casa! Increïble.

Però si seguiu Ia costa cap a El Toro us reco-man que us prepareu. AlIa un penya-segat de rocamallorquina humida per l'aigua (no gaire neta) deIa Mediterrània ha estat substitu'it per un quilomètric(en amplada i en altitud, ja que va des de Ia marfins a l'altura normal del penya-segat, pel que podeudeduir que Ia costa ha estat materialment serradai torturada) edifici (?) de no es sap ben bé què.

Això és Ia balearització. No ens ha donat Iafama Ia bellesa (que ja no en queda) ni Ia llengua,ni Ia cultura, ni Ia nostra identitat. No, havia d'esserIa balearització, Ia construcció indiscriminada, Ia pri-mera línia o Ia que jo anomen línia 0, sense importarel que s'hagi de fer al paisatge, a l'entorn, tot peratreure un turisme de baixa qualitat que de cadavegada deixa menys diners i encara una mínima partdels quals queda a l'iIla. I això es fa més incompren-sible _quan se sap que aquell qua autoritza "tot aixòi més", l'Ajuntament de Calvià, està regit des defa més de quatre anys pel PSOE, el qual com totssabeu va deixar ben clar a Ia passada campanya elec-toral que faria una gran tasca per a Ia proteccióde Ia costa.

• •

* ';M'

&**,

4.- Lluc-Alcari

EIs fets són molt confusos. Allà, segons he po-gut saber, es van destruir quantitat de marjades perfer un camí fins a Ia mar i fer-hi unes construccionso una urbanització. Tothom el declara il.legal, peròal cap i a Ia fi el camí es farà tot sol degut a l'úsque d'elI fan les màquines constructores. Què arriba-rem a veure?

5.- .Formeni un milió i mig de metres qua-

Se'm fa molt difícil pensar en una superfícieaixí de .gran. Doncs aquesta és Ia que ha compratuna empresa estrangera vora S'Estany des Peix perfer-hi una urbanització de super luxe. No hi ha resque es pugui amagar dels ulls del ciment i les cons-truccions. Ara Ii ha tocat el torn a Ia nostra germa-na petita, Formentera. Ningfl de l'illa vol Ia urba-nització, ningú vol per á eIIa Ia tortura del ciment.Només l'Ajuntament ho pot aturar. Que així sia.

Exemples com els que us he mostrat, desgracia-dament en tenim molts de semblants a totes les Ba-lears. No em bastaria una revista sencera per comen-tar-los. L'únic que l'home no ha aconseguit urbanit-zar, encara, és Ia mar... I ja que no es pot l'embru-tam més i més fins a fer-la imatge i semblança d'unfemer.

GABRIEL ANGEL VICH I MARTORELL

A

11(205)

0 P I N I Ó¿

Denúncia"TENIM ALLÒ QUEENS MEREIXEM"

Per a Ia gran majoria de gent que habita aques-ta illa, que encara s'anomena Mallorca, s'han acabatles ,merescudes, desitjades, avorrides, fantàstiques,mai vistes, extraordinàries, especials, caloroses, ro-màntiques i divertides vacances. Tothom qui ha poguti volgut ha anat a remullar-se a les assolellades plat-ges i pinars que Déu ens va donar quan creà el món.Ens hem refrescat, hem gaudit jugant amb els nostresamics..., amb un poc de sort hi hem pogut acampari h hem passat uns dies aprofitant Ia lluna plena...,en una paraula ho hem passat el més bé possible;llavors, cansats però satisfets hem partit altre copa casa. I Ia platja segueix allà mateix i ens esperal'estiu que ve. Fins aquí molt bé tot, però i ei femsque hi hem deixat? Les deixalles del menjar, peladu-res de melicotó, meló, botelles de plàstic i de vidre,papers bruts i bosses, on ho hem deixat? Tirat talvolta? escampat per enllà enmig?... O ho hem reco-llit dins bosses i portat a ca nostra per posar-ho alpoal del fems? Hern deixat Ia platja neta tal comestava abans d'anar-hi a passar uns dies? Està l'aiguaneta i l'arena així com nosaltres Ia voldríem si hitornàssim per nedar i prendre el sol? NO. L'hem dei-xada bruta.

Això no és tan sols un tòpic, que per allò d'es-ser un tòpic no deixa d'esser més ver. La realitatens demostra que les platges i els boscos de Mallorcaestan plens de brutor per tot arreu. No he anat maia cap pinar de Ia muntanya ni a cap platja de Iacosta mallorquina que no hi hagi trobat fems tirat.

Sempre s'ha dit que els turistes estrangers queens visiten durant l'època d'estiu ens embruten lesplatges: botelles d'oli per bronzejar, llosques de ci-garrets, papers, diaris, vidres, etc. però el que hepogut veure aquest estiu és que a més d'esser veraquesta dita també és ver que les caIes on s'hi banyagent mallorquina o que viu aquí com estudiants, o-brers, directors d'empreses, professionals liberals,progressistes, conservadors, aturats, etc. fan exacta-ment el mateix que els estrangers.

Només estimam Mallorca quan en parlam o es-crivim. La realitat és una altra. Manca consciencia-ció, i molta, de què aquesta és Ia terra on vivimi que, no ho oblidem, és Ia nostra. Manca seny, co-neixement. Però com que de moment no ens preocupai passam de tot no passa res. El que està molt clarés que un dia ens n'empenedirem, de moment tenimallò que ens mereixem.

ANTONI CANYELLES i OLIVER

12(206)

D I V U L G A Cl Ó• —

EDUCACIO AMBIENTAL

L'any 1972, Ies Nacions Unides celebraren Iaprimera "Conferència sobre el Medi Ambient". Undels seus objectius urgents fou Ia defensa i Ia milloradel medi ambient per a les generacions presents ifutures. La solidaritat i rectitud en les relacions en-tre nacions han de constituir els fonaments d'un nouordre internacional i aquí l'educació ha d'exercir unafunci6 capital per taI de crear una consciència i unacomprensió dels problemes que afecten al medi am-bient.

A nivell mundial ja s'ha establert una majorcooperació entre 'les nacions per salvaguardar els re-cursos comuns: els tractats sobre Ies aigües jurisdic-cionals, els parcs multinacionals, Ia moratòria inter-nacional de Ia caça de Ia balena... Aquests fets donenpeu a l'esperança.

Però un deIs trets més significatius ha estatl'impuls que estan rebent eIs programes d'educaciósobre el medi ambient a tot el món. El paper del'educació ambiental és decisiu. Aquesta educacióha de promoure comportaments positius de conductade cara al medi ambient.

Es evident que l'única via, des del nostre puntde vista, és donar respostes a aquesta necessitat deconsciència ambiental. I aquests anys darrers hi hahagut una ràpida aparició de noves respostes educati-ves a les Balears quant al tema ambiental. (Campd'aprenentatge de Binifaldó, Granja-escola "Ses Sit-ges", publicació d'itineraris de Natura com Això ési no és, en un bosc molt gran..., (Ajuntament de Pal-ma); Itinerari de Natura de Son Moragues, (Ministerid'Agricultura, Pesca i Alimentació. Servici Provincialdel ICONA a Balears); Itineraris de muntanya, (Ed.MoIl); Excursió a Ia Serra de Tramuntana, (Caixade Pensions)...

També hauríem d'insistir en Ia importància decursos de formació. i d'una bibliografia especialitzadaen el camp de l'educació ambiental. Aquesta educaciós'ha d'impartir a persones de totes les edats, a totsels nivells i... amb l'objecte d'inculcar els coneixe-ments, Ia comprensió, els valors i les aptituds neces-sàries a tothom.

Referent als cursos de formació ambiental iproducció de bibliografia específica, hauríem de donarprioritat a les activitats que ajudin a Ia comprensiódels entorns concrets locals. L'educació ambientalha d'orientar-se cap a Ia comunitat. Entenent aquíper comunitat, Ia casa, el col.legi, poble, terme, Co-munitat Autònoma, país...

No obstant això, és difícil per un educador in-formar-se sobre Ia zona concreta a on ha d'exercirIa seva activitat amb certa mentalitat integradoraentre els diferents aspectes que formen el nostreambient. Ja que moltes vegades no existeixen estudislocals, monografies, petits opuscles adequats i ú t i l sper a Ia seva tasca.

Pensam que eIs Ajuntaments haurien de contri-buir a Ia promoció de material didàctic (publicacions,audiovisuais...) que parlin del seu entorn local con-cret. Aquests Ajuntaments són uns dels responsablesde Ia transmissió i conservació dels valors culturalspropis del seu municipi.

La Unesco, en col.laboració amb el PNUMA-Programa de les Nacions Unides per al Medi Am-bient- va convocar Ia primera Conferència Intergo-vernamental sobre Educació del Medi Ambient quees va celebrar a Tbilisi (Georgia, URSS) l'any 1977.Així es varen resumir eIs objectius i medis de l'edu-cació ambiental:

-Sensibilitzar a Ia gent pels problemes deI mediambient i per les grans accions previstes.

.-Elaborar una informació general més profundadestinada a obtenir una visió de conjunt dels gransproblemes, de les possiblitats de tractament i de Iaurgència respectives de les diverses mesures adopta-des o que hagin d'adoptar-se.

-Encoratjar Ia família i les organitzacions ques'ocupin de l'educació preescolar per tal que els jo-ves, sobretot abans d'.arribar l'edat d'escolaritatobIi-gatòria, rebin una educació ambiental.

-Confiar a l'escola un paper determinant quanta l'educació ambiental i organitzar amb aquest fiuna acció sistemàtica dins l'escolaritat.

-Augmentar els cursos de l'ensenyament superiorrelatius al medi ambient.

-Establir els mitjans i els mètodes d'una polí-tica de formació permanent que permeti Ia informa-ció complementària (i sobretot pràctica) que puguinnecessitar aquells sectors públics i privats que tenenresponsabilitats en relació amb el 'medi ambient.

-Tractar, mitjançant l'educació ambiental, détransformar progressivament les actituds i eIs com-portaments per fer que tots els membres de Ia comu-nitat tenguin consciència de les seves responsabilitatsen Ia concepció, l'elaboració i l'aplicació dels progra-mes nacionals o internacionals relatius al medi am-bient.

-Contribuir a Ia recerca d'una nova ètica fona-mentada en el respecte cap a Ia Natura, el respectea l'home i a Ia seva dignitat, el respecte del futur,i en l'exigència d'una qualitat de vida accessible atots, amb un esperit general de participació.

Conseqüentment, aquesta Conferència sobre elMedi Ambient, fa una crida a tots els Pobles delmón perquè incloguin a les seves polítiques d'educa-ció els objectius abans esmentats. També convidaa Ies autoritats d'educació a intensificar Ia seva la-bor de reflexió, d'investigació i innovació en relacióa l'educació ambiental.

EL PROCES DINS L'EDUCACIO AMBIENTAL

Avui, més que mai, l'educació no es preocupatant dels continguts adquirits aixf com dels processospels quaIs passen les persones per adquirir una educa-ció. Equivaldria més o menys l'eXemple, conegut,de què en lloc de donar un peix a una persona afa-.megada (serien els continguts), els hi ensenyessin apescar (eI procés).

Al camp de l'educació ambiental sintetitzaríemel procés en quatre etapes:

a) Aprendre a observar.b) Obtenir dades.c) Organitzar aquestes dades i treure con-

13(207)

clusions.d) Utilització d'aquesta informaci6.

a.l) Com ensenyar a observarEl programa MAB ("Home i Biosfera") de Ia

Unesco va mantenir uña lfnia d'investigació anome-nada "percepció ambiental". AIs darrers anys han rea-litzat una important feina en aquest camp. Avui endia hi ha una gran dificultat d'obtenir informacióa través de Ia percepció del medi.

Es convenient partir d'allò que està a prop del'infant, de -nocions senzilles de Ia vida quotidiana:l'aigua, l'aire, el sòl, el fang, el pa, Ia casa, el car-rer, l'escola... A partir d'aquf es pot passar fàcilmenta coneixements més complexes: el poble, Ia ciutat,Ia Comunitat Autonoma, el país, Ia Terra, l'Univers...I aixf, inculcar idees de respecte al medi i conserva-ció dels recursos naturals.

Es clar que per fer una lectura del medis'han de tenir uns valors, que ja no estan de modadins Ia nostra societat. Per exemple: el silenci, Iainteriorització ila personalització.

b.2) Com ensenyar a obtenir informació de "pri-méra ma"

El medi és una gran font d'informació, moltesvegades no aprofitada. S'ha d'ensenyar a descobrir-laa través d'una educació per a Ia percepció.

A nivell d'escola es fa necessari una sensibilit-zació cap a l'entorn local, desenvolupant l'esperitd'investigació dins el qual és important Ia capacitatd'obtenir i anotar dades sobre Pobservat^ Facilitaranaquesta tasca les sortides fora de l'aula i una aproxi-mació interdisciplinària ais complexes problemes am-bientals.

c.3) Organització de Ia informacióUna vegada recollida Ia informació cal ordenar,

tabular i presentar-la adequadament a fi de poderajudar a treure unes conclusions sobre allò investigat.

: d.4) Utilització de Ia informacióAquf cal resaltar Ia necessitat de passar a un

compromís de l'acció, ja que tots els coneixementsadquirits han d'anar orientats a una millora de l'en-torn i per consegüent una millora de Ia qualitat deIa vida. L'home no -pot oblidar Ia seva posició dinsIa natura. EH viu del Planeta i Ia seva supervivènciaestà lligada directament a Ia supervivència de l'en-torn. D'aquí Ia gran responsabilitat de l'home capa Ia Natura i el seu compromTs de deixar una Terrahabitable per al futur.

fíffffffl

iS¿ f-5 Kí oS u.

ëá><

Z

U

Cafeteria

ALGUNES CONSIDERACIONS PER PARES IEDUCADORS

Per on començar aquesta gran tasca?Vet aquf unes quantes...

-Procurar que l'infant mantengui net el seu en-torn, tant a ca seva com al carrer, a foravila o aun bosc, a Ia platja o a Ia mar.

-No malgastar ni consumir excessivament elsrecursos naturals i energètics: aigua, sòl, electricitat,gas.

-Promocionar actituds conservacionistes.-Promocionar actituds de respecte cap a les

seves coses i les coses dels altres.-Valorar les coses belles i artístiques.-Valorar l'heretat rebuda dels nostres avantpas-

sats i conservar el patrimoni cultural i artfstic.-Educar els al.lots en Ia solidaritat i en Ia pau

per millorar Ia vida i protegir el medi ambient.-Afavorir un major contacte dels infants amb

Ia natura i desenvolupar en ells un esperit científic.-Respectar profundament tota allò que sigui

viu.

Per acabar voldríem dir que no existeix un re-ceptari de com transmetre una estimació i una acti-tud positiva i solidària cap a Ia natura. Això, simple-ment es viu... i l'infant ho capta. Així de fàcil.

ROSA MIRO I JULIABONIFACI MOLADA PRADAS

14(200

PrecisamentAquest Mes

(Viatge cronològicper Ia historia de Marratxf

a través de les actes municipals)

Fa 150 anys (octubre del 1837)

La Diputació provincial dema-na si Andreu Munar de So n'Hor-rach té dos parells propis per con-rar les seves terres i les que téarrendades, o alguna possessió prò-pia que valgui 1500 reials anuals.

La Diputació s'interessa peruna relació dels individus que habi-ten cases que valen 400 reials enrenda anual.

Se forma Ia relació dels ma-jors contribuents que tenen dreta votar en les properes eleccionsde diputats i senadors.

En fa 50 (octubre del 1937)

Acorden pagar a Joana AinaJaume Matas, propietària de Son'Aixaló de Sa Cabaneta, Ia quanti-tat de 8'75 ptes pels 8'75 metresquadrats cedits per construir unxamfrà en el cantó d'aquella fincaentre els carrers Jaume I i Ma

Guzman de Moscardó.

Acorden comprar una banderanacional d'Espanya per entregar-Ia al quarter de Ia Guardia Civildel lloc d'Es Pont d'lnca perquèel comandant manifesta que Iaque tenen actualment està molt

•espanyada.

S'aprova el contracte de llo-guer de Ia casa de ta'n Bronquetper destinar-la a Iocal per escolai habitació del mestre de l'escolanacional mixta de Son Nebot.

La Inspecció provincial deprimer ensenyament envia un escritinteressant que es construesquinrefugis per a les escoles d'aquestmunicipi, especialment al Pontd'Inca per Ia seva proximitat alcamp d'aviació de Son Bonet.

Acorden abonar 25 ptes aIa comissió "pro monumento erigidoen el puesto de Manacor comohomenaje rendido a nuestros cai-dos, a los héroes que' bravamentelucharon en tierras de Porto Cristocontra las hordas marxistas queinvadieron Mallorca por dicho sitioen el año 1936"

Precisament aquest mes... fa vint-i^inc anys quBes va inaugurar el "Cinema Palau" d'Es Pont d'Inca.Avui, Ia pantalla resta muda i l'edifici és dedicat,a altres activitats comercials.

Acorden llogar a Antoni VivesBibiloni Ia casa anomenada "cal'amo en Biel Curt" situada a Iaplaça d'Es PIa de na Tesa, per15 ptes mensuals, durant el tempsque estigui requisat l'edifici escolarde l'Ajuntament, i destinar-la aescola de nins tot d'una que s'hagiaconseguit el permís de Ia vínspec-ció.

Demanen permís a Intendènciaper fer uns guardapits per cadasoldat- d'aquest municipi que estiguien el front, obsequi que els volenfer els habitants del terme perpassar Ia temporada d'hivern.

S'anomenen els vocals natsde les comissions d'avaluació deles parts real i per.sonal del repar-timent per al proper exercici de1938. Són els següents:

part real:Jaume Bestard Barrera, amo

de Son Verí, major contribuentper rústica domiciliat en el terme.

Director dels "Hermanos deIa SaIIe" d'Es Pont d'Inca, majorcontribuent per urbana domiciliaten eI terme.

Alfons Barceló i Barceló, ma-jor contribuent per rüstica, domici-liat fora del terme.

Joan Moyà Serra, major con-tribuent per industrial.

part personal:(Parròquia de Sant Marçal)Bernat Bibiloni Sureda, major

contribuent per rüstica, residenti domiciliat en aquesta parroquia.

Miquel Creus Sastre, majorcontribuent per urbana.

Pere Canellas Rigo, majorcontribuent per industrial.

(Parròquia de S. Alonso Ro-dríguez)

Vicenç Capó Colom, majorcontribuent per rústica.

Gaspar Jaume Julià, majorcontribuent per urbana.

Salvador Rius Auleda, majorcontribuent per industrial.

Donen permís a Josep SerraAmengual per construir una fabricade "vasijería ordinària"

Demanen a Ia Inspecció quees proveeixin com més prest millorles escoles nacionals de primerensenyament d'aquest municipi quees troben encara tancades permanca de mestre.

En fa 25 (octubre del 1962)

Anomenen Martí CanellasRibas com peó caminer interí.

Hom concedeix llicència mu-nicipal a Francesc Albertí Palauper a l'apertura i funcionamentd'un local destinat a cinematògrafa l'avda Antoni Maura 81 d'EsPont d'Inca.

Es concedeix llicència muni-cipal a Bartomeu Pocoví Salomper al traspàs de Ia seva ferreriadel c/ So n'Alegre 12, que figuraa nom de Joan Pocoví Pocoví.

S'ha de reposar Ia voraviadel carrer Trinitat, de Portol, perun total de 7.685'45 ptes.

S'ha de regar superficialmentamb asfalt el carrer Primo de Ri-vera per un total de 7.903'08 ptes.

També s'ha de regar un trosdel c/ Gral Goded per valor de10.227'04 ptes.

B i e 1

-3frUr-.'*:>: •¿••::ï. JEL BASQUET VA ENDAVANT:

PRESENTACIÓ DELS NOUS EQUIPS

Ja fa bastants d'anys que al PIa de na Tesahi ha equip de bàsquet. Encara no fa gaire que es

• jugava a Ia plaça de l'església. Per a les lleis espor-tives no era el lloc més adequat, però un diumengesí i I'altre no, a les 12 del migdia hi havia cita aIa plaça per animar l'equip local. Si feia bon temps,Ia plaça s'omplia de gent diversa i era Ia millor oca-sió per fer una xerradeta, perfilar Ia sortida de l'ho-rabaixa amb tal persona o fer un aperitiu abans dedinar. Es pot dir que, amb l'excusa del bàsquet, esfeia ben de ver això que en diuen "fer poblè". Araja no ho tenim tan bé per aquest aspecte, perquèels partits i entrenaments es fan a Ia pista de l'esco-la pública. Aquest esport, ben lluny de perdre's, hacobrat força fins al punt que enguany tenim sis e-quips de bàsquet, dos dels quals s6n federats. L'ànimaimpulsora d'a quest trui és en Tomeu Munar, jugadordels Sèniors des del principi d'aquest grup i entrena-dor^oordinador dels nous equips que enguany comen-cen.

El passat 9 de setembre es va fer a l'escolapública Ia presentació d'aquests equips de bàsquet:

1- Categoria de minibàsquet: al.lots entre 10i 12 anys. Fa dos anys que alguns d'ells Ja jugavenal col.legi Blanquerna però ara ho faran amb el nomdel PIa de na Tesa. El seu entrenador és en TomeuMunar, el mateix. que tenien a Blanquerna. Aquestgrup jugarà els partits amb els equips de les escolespúbliques i participa en els jocs escolars que promo-ciona i subvenciona el Consell.

2^ Categoria infantil:. al.lots de 13 anys, elsentrena en Míquel Cabot, el qual també és jugadordels jovenils.

3- Categoria de Cadets: al.lots de 14 i f5 anys,el seu entrenador també juga amb els juvenils, ésen Guillem Massot. Per les festes jugaren contra elVerge de Lluc i el partit va ser molt emocionantperquè, varen haver de jugar tres pròrrogues i a Iafi guanyà- el nostre equip per un punt.

4- Categoria de Cadets femení: Grup d'al.lotesde 13 a 15 anys. Es el primer any que el club téun equip femení. A Ies festes guanyaren contra l'e-quip de Maria de Ia Salut. El seu entrenador és enTomeu Munar.

5- Categoria de Jovenils: Es un grup federat,són jugadors de 16 anys, EIs entrena en Tomeu Mu-nar. El partit finàl del torneig de les festes el gua-nyaren contra La Salle amb aquest resultat: 101-53.

6- Seniors: Es l'equip de més experiència i tra-dició al poble. Enguany hi ha més pocs jugadors; ellsmateixos s'han d'"autosubvencionar" per poder pagarl'arbitratge dels partits, els desplaçaments i l'equipat-ge de roba.

L'Ajuntament de Marratxí ha donat una subven-ció al club i se'n cuida del .manteniment de Ia pista.EIs jugadors demanen que també els arregli els vestu-aris perquè estan en molt males condicions. Aquestescol.laboracions són mínimes si tenim en compte quenomés l'arbitratge dels partits dels jovenils i delssèniors costa aproximadament 150.000 ptes. Crec queaquest coratge del Club de Bàsquet és d'admirar ique davant això no podem quedar impassibles, nohauríem de comportar que aquests esportistes practi-quin el bàsquet en condicions tan lamentables.

L'equip de minibasquet i el d'infantils amb els seusentrenadors.

EIs càdets, grup masculí i grup femení, amb els en-trenadors.

Equip dels jovenils. El primer de l'esquerra és TomeuMunar.

sort!Des d'aquí, enhorabona i que tengueu molta

JOANA Ma MATAS I ALOMAR

C <C <.p o p Fr ^c.

aJL

15(210)

LES CAMPANES:MOLTS DE BATALLS ROMANENIMMOBILS

El so de les campanes no és precisament undels méshabituals que sentim en el m6n d'avui. Crecque ni tansols els trens empren ja aquests aparells,o instruments, o com s'hagin d'anomenar. Però lescampanes, amb allò que estan més relacionades, oal manco hi estaven fins no fa gaire, és amb lesesglésies i, naturalment, amb els campanars: pel viat-jant, pelvpercader, pel qui solia dur una vida no gairefixa en un lloc concret, veure un campanar suposavael pròxim descans, o un possible negoci... significavaque toparia un nucli humà del qual obtendria un oaltre benefici. Aquesta era una furició que de rebotcomplien les campanes, però Ia seva i més importantfunció era Ia d'avís i comunicació humana. No hiha dubte que en un temps, quan no hi havia ni telè-fon, ni ràdio, ni per descomptat televisió, el llenguat-ge de les campanes era eI sistema ünic i més vàlidper fer a saber qualsevol notícia d'interès cemú auna gent que sovint estava escampada pel poble ooer foravila. PeIs senyals de les campanes se sabiaa quina hora 'es trobaven, si havia mort algú o sihi havia foc, etc. Penes i alegries, càntics i resos,anuncis i avisos; tot un entrellat de sabiduria i d'his-tòria molt viva descansa ara en quintars de metallsuspesos dalt de les torres.

Totes les campanes i campanars de Marratxítenen un interès semblant, no n'hi ha cap que desta-qui molt sobre els altres. Per ventura Sant -Marçalés més important perquè és més antic i té doscam-panars, però ara no parlarem d'aquests, sinó del deSant Llàtzer: el campanar del PIa de na Tesa es vafer més tard que l'església (1). Al principi noméshi havia Ia campana petita, que és feta a Palma idata de l'any 1889, possiblement el mateix any ques'acabaren les obres del campanar. La campana gros-sa és de Barcelona i es va instal.lar l'any 1922. Elqui va ser padrí de Ia campana quan Ia beneï'ren ésen Bartomeu Munar, de ca'n Barbut. EIl conta qüealeshores tenia 10 anys, era el dia de Ia festa delpoble i es va fer una gran cerimònia: col.locaren .Ia campana a l'altar damunt bastons enramellats demurta, l'encensaren i Ia beneïren. En aquell tempsno hi havia Ia sagristia i s'entrava al campanar desde Ia capella més pròxima, per una porta que es vatapar quan feren Ia sagristia.

Segons conta Ia gent major, el so d'aquestacampana es podia sentir en un dia clar des de Iaporta de Sant Antoni o des de Son Pelat, a Ia carre-tera de Sineu. Això vol dir que aquesta campana erade molt bona qualitat i que feia un so molt fi. Peròfa alguns anys que un llamp l'esquerdà i ara fa unso molt lleig i amb prou feines se sent. S'ha parlatd'adobar-la però això costa molt i les arques parro-quials no es troben en condicions tan favorables.

Al campanar encara hi podem veure (en moltmal estat) les maçoles, una classe de campanes enforma de roda, que ara ja no s'usen. Es tocaven aIa Setmana Santa fins que el dissabte sant lesaftrescampanes sonaven amb tota joia i solemnitat anun-ciant Ia Ressurrecció de Jesús i per tant, també queja se podien tastar les panades. Altres dies tan asse-nyalats com el Corpus, el dia de les primeres comu-nions i el dia de Ia festa patronal del poble, se sen-tien repicar les campanes amb una força i una viva-citat singulars. En sentir tocar les campanes tan ale-grement, una sensació moIt especial i un gran goigs'apoderava de tothom. Era un temps no tan llunyà,

La campana grossa

El campanar d'Es PIa de na Tesa

quan encara tenia importància estrenar aquell diael vestit nou i menjar porcella rostida per dinar. I,tot això, ho recordaven i ho subratllaven les campa-nes, perquè encara que sovint sonaven tristes anun-ciant morts i desgracies, representen el més grancàntic a Ia vida que pogueren sentir mai els nostrespadrins i els nostres pares.

r,....-//,>,,, ,/y,/,,^,>/ * -s,,//.,*..^A JOANA M« MATAS I ALOMAR

COMUNITAT AUTONOMA DE LESILLES BALEARS

(l)Dades obtingudes de Sant Llàjzer J1 el PIa de naTesa, de Baltasar Morey, col. Panorama Balear.

17(211)

QUE ES LA MEDICINA PSICOSOMATICA? (1)

"EIs immensos èxits dels darrers segles s'hanaconseguit en el terreny de les diferents espe-cialitats i baix l'influx d'aquesta successió detriomfs, certament reals, els metges tendeixena oblidar-se que s'ha hagut de pagar un preuper això. •

Avui tots afirmen que quan un pacient estroba malalt, tota Ia seva persona se troba ma-lalta, i no tan sols Ia seva pell, el seu estómac,el seu cor o els seus ronyons. Malgrat que ver-balment es ret constant homenatge a aquestaveritat, per desgracia en practica mèdica diàrial'ignoren."

Michael Balint

La nostra manera de viure tal com l'entenemals "nostres indrets és concebuda per satisfer totesles necessitats de l'individu.. D'una manera molt con-creta, des del "tenir", consumint.

Tot es pot consumir, tot es pot comprar. Objec-tes, idees, coneixements,- sensacions, posició social,prestigi, poder, persones, són tots ells fills i fillesde Ia nostra concepció de l'existència. Per "ser" calen primer lloc "tenir". Tenir poder, o una imatgeadequada, desitjable. Per-aconseguir l'una o l'altracosa es solen fer necessaris els dobIers, aixf comrecórrer complicats circuits (a vegades laberints) quedonaran accés, en alguns casos, al desitjat controlde tes vides d'aquells que encara es troben a Ia re-cerea del mateix poder o bé viuen abandonats enIa mediocritat ("aureas mediocritas"), perduts en elsub-m6n de Ia marginació o bé omplen qualque bossade misèria de qualsevol de les nostres ciutats.

La nostra Societat té com a objectiu satisfer,i controlar d'alguna manera, les necessitats dels indi-vidus que Ia composen, però deixa cada dia més inde-fens (sempre l'ha deixat indefens al llarg de Ia His-tòria) i solitari aI esser íntim i ünic de cada esserhumà (restant latents Ia major part de les seves pos-sibilitats).

Com més .intentam adquirir de fora (posseir),inclüs moltes de vegades els mateixos coneixements,més gran és el nostre propi desconeixement.

EIs sentiments i les emocions són Ia part mésimportant de Ia nostra vida, així i tot eIs ignoramquasi per complet, mentre per altra banda donamun èmfasi desproporcionat a l'adquisició de coneixe-ments, tant a casa com a l'escola. L'aspecte "afec-tiu" (sentiments) en front de l'aspecte "cognoscitiu"

. (coneixements).

Es ben sabut que quan ens sentim malamentens tornam menys eficients i tenim dificultats perdur a terme els nostres "deures" ambeficacia mentreno corregim d'alguna manera els mals sentimentsque ens angoixen.

Les escoles es gasten més del 95% dels seuspressuposts i Ia seva energia en l'aspecte cognosci-tiu. EIs adults empram igualment el mateix percen-

10(212)

tatge d'energia i temps per incrementar els ambitscognoscitius, i tots sabem que dins nosältres les emo-cions tenen virtualment prioritat en totes les situaci-ons de Ia vida. SoIs vull recordar de passada el con-trol que exerceix Ia TV.

Aprendre a manejar les pròpies emocions, tenirconfiança en si mateix i amor propi, evitar Ia de-pressió, Ia por, el sentir-se angoixat, l'ansietat, lespreocupacions, el sentiment de culpabilitat, Ia gelo-sia, Ia inferioritat i altres actituds negatives, sónhabilitats en el terreny afectiu absolutament essenci-als per una vida plena i feliç.

Aixf i tot, ignoram les nostres possibilitats a-fectives, les descartam com a trivialitats o cosesòbvies.

Individus desprovists d'afecte i confiança, o quepateixen crisis nirvioses poden complir exigènciesdeI seu treball i inclús resoldre complexes circuïtselectrònics, dirigir una empresa o ocupar un alt-càr-rec polític.

Des de les anteriors consideracions no resultaestranya Ia divisió que segueix imperant dins amplessectors sanitaris (i de salut en general) entre el cosi Ia ment.

La Medicina no és sinó un fidel reflex del queés l'estructura social on es troba inclosa.

La fixació obsessiva en el pla exclusivamentsomàtic denota igualment Ia divisió que existeix entreIa persona que exerceix com a professional de Iasalut. El mateix caldria dir amb Ia fixació exclusiva-ment psicògena ("Totes les malalties són d'origenexclusivament mental").

Haver d'"humanitzar" quasi per decret els nos-tres Hospitals i Centres Sanitaris ens convida a pen-sar que el tecnicisme sanitari, el consum de salut(o de malaltia, o de fàrmacs) ha arribat a amagaruna cosa tan òbvia com és eI sentit comú de lesrelacions humanes. Amb freqüència Ia relació "metge-poder-que-ho-sé-tot-de-tu" davant el "seu" "malalt-depenent-ignorant-que-no-sé-res-de-mi" ha enfosquitIa terapèutica relació "home-metge- home-malalt"enriquidora per a ambdós, una relaciO ffflía més d'unasincera amistat cap a l'ésser que sofreix que de con-descendència cap a qui, en el seu abandonament iignorància, Ii suplica Ia seva ajuda "pagant el quesigui".

AixI doncs, Ia Medicina Psicosomàtica apareixcom Ia unió de tots els factors que configuren Iasalut de l'ésser humà (benestar psicoffsic i social,com definia l'O.M.S.) sense despreciar en cap mo-ment a cap d'ells, sinó ben al contrari, intenta inte-grar-los des de Ia individualitat concreta de l'ésserhumà que sofreix. Si bé un moment donat el diagnòs-tic de l'òrgan pot tenir algun sentit, des del puntde vista global, psicosomàtic, el diagnòstic deixad'esser una etiqueta que se Ii posa a un òrgan malal tcercant afanosament un contra-remei i oblidant Iavisió integral, personalitzada, familiar, social, quesón el context on es dóna el sofriment concret.

MELCION PUlGSERVER

ÒPTICACIUTAT

òptic/ oplomelfi/te/teM/

Carrer Manacor, 63 - PALMA - TeI. 46 37 77

'

**s^sgRfc' C«ll «JMI. U M< IiIOl

Esbàsicaperlanostracultura.Ci ta KMkua Biaca * MaOorca «oc «i fofcnu dGxodl !oHlar Kn U obra v P°«» • ''»M« «

"Acof<n". kficjrt CMU i LJobni. "TmSóoa ifMUiief"inakinouMonnuBor

i<xhom d mn rcpracMMi« dc U bteratwa i culiuri Fnci i fa »m obra net rcpracnuñm aqooLa KMioua UahuUorca. eucwd pet eoncucf te OMUl aikun. fa M>nra arrdi iUn etJkeao 4nka i oK* tconò*« v* K pot oUMtt 1 <n4aom. Uu KMkna q« t<r k Mn crinn. ba ioa Utfa.tuoo Ud. "LMrr fArnc t Am*"; &brid Mura.

B I B L I O T E C A^>¿¿¿^

DE MALLORQV

19(213)

O.A.T.72$31 Diciembre, 12 - .Tel. 204600 - Palmo

INFORMA

I.- Tardor de 1787. Primer d'octubre. Una pa-rella, Constança Weber i Amadeus Mozart parteixencap a Praga. Deixen a Viena el seu fill Karl. Parti-tura sota el braç, Ia intenci6 del músic és veure es-trenada Ia seva darrera obra "Don Giovanni" el pro-per 14. No és possible, per condicionaments del tea-tre l'obra no es donarà a conèixer fins el 29. Datahistòrica per tota l'Opera.

II.- Tardor de 1987. El teatre TyI de Praga o-brirâ de nou les portes després d'uns mesos d'obligadaclausura degut a una amplia reforma. Dos-cents anysdesprés, un nou muntatge de >'Don Giovanni'' podràesser admirat i aplaudit pel public txecoslovac. Aco-llint Ia feta, Ia llegenda "Patria et Musis", gravadaa l'entrada de l'edifici;

OFERTA TARDOR DEL 87

ESPECIAL "TOTS SANTS" V E N E C I ASortida el 29/10/87 a les 8,10 Tornada el 1/11PREU: 44.800 Pb .

PONT DE LA IMMACULADA A ANDORRASortida el 5/12/87Tornada el 8/12/87 PREU : 26.700 Pts

CAP DE SETMANA A MENORCASortida el 17/10/87 Tornada el 19/10/87PREU: 14.800 Pts

Andorra. Pont delGalíciaAndalusiaExtremadura

Pilar 10/10/875/11/8722/11/87

Portugal 15/11/87

preu: 22.800Ptspreu: 32.800Ptspreu: 34.500Ptspreu: 46.900Pc

VIATGE A ITALIA3ortida el 18/11/87PREU: 71.300 Pts

Tornada el 29/11/87

20(214)

COL·LABORADORS: Guillem Bosch i Roca, Xisco Busquets, Jor-dir Cloquell, Comissió de glosadors de Portol, Rafel Crespí, Ma-cià Duran i Jordà, Pere Estelrich i Massutí, Miquel A. Fonti Villalonga, Marita Llad<5 i Ribes, Pau Lladó i Oliver, JaumeMiralles, Rosa Miró i Julià, Bonifaci Molada i Pradas, MiquelMut i Sureda, Joan Pizà i Oliver, Melcion Puigserver i Canye-lles, Antoni Roca i Jerez, Vicenç Sastré i Arrom, Cristòfor Tri-es i Serra, Antoni Vaquer i Ramis, GabrielA. Vich i Martorell.

CONSELL DE REDACCIO: Pere Amengual i Bestard, MiquelBosch i Auba, Joana Ma Matas i Alomar, Bernat Palou i Creus,Antoni Canyelles i Oliver, -Biel Massot i Muntaner.

Imprès als tallers "Apóstol y Civilizador" (Petra)DL: PM 529/81

y*<tf/ytefrmezfat*féìt&etfazt

Carrer de s'Escola Vella, s/n.07141 PORTOL.

Nümero 64, Octubre del 1987

A<foe'l Temps.

Venguda de Ia Verge de Lluc a Sa Cabaneta. Eradevers l'any 1950

1.- Bernat Guillemó"2.- Joan '''Matgf'3.-- Andreu Isefn4.- Joan 'Xerret ;

5.- Felip Ramis, de Ca'n Carrió6.- Crstòfor Tries7.- Maties Mesquida (+)8.- Antoni de Ca'n Daviu9.- Vicenç de Ca sa Pagesa10.- Joan Reynés11.- Mn. Antoni Cabot12.- Pere Ramis, de Ca'n Carrió

Agraim a Cristòfor Tries i Serra Ia cessió d'aquestafotografia