motores -catalan- por cf · la unitat finalitza amb l’apartat en resum, mapa con-ceptual amb els...

19
Motors Santiago Sanz

Upload: others

Post on 20-Jul-2020

3 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Motores -catalan- por CF · La unitat finalitza amb l’apartat en resum, mapa con-ceptual amb els conceptes essencials de la unitat. A més, a l’apartat entra a Internet s’inclouen

MotorsSantiago Sanz

Motores -catalan- por_CF 03/03/11 16:17 Página 1

Page 2: Motores -catalan- por CF · La unitat finalitza amb l’apartat en resum, mapa con-ceptual amb els conceptes essencials de la unitat. A més, a l’apartat entra a Internet s’inclouen

Cada unitat d ’aquest llibre comença amb un cas pràc-tic inicial, que planteja una situació relacionada ambl’exercici professional i vinculat amb el contingut de launitat de treball. Pretén que comprenguis la utilitat delque aprendràs. Consta d’una situació de partida i d’unestudi del cas, que o bé el resol o bé dóna pistes per ala seva anàlisi al llarg de la unitat.

El cas pràctic inicial es converteix en l ’eix vertebradorde la unitat, ja que, en el transcurs del desenvolupa-ment dels continguts, s ’inclouran crides que fac in re-ferència a aquest cas concret.

El desenvolupament dels continguts hi apareix ordenaten epígrafs i subepígrafs, i acompanyat de nombrosesil·lustracions, seleccionades entre els equips i les einesmés freqüents que et trobaràs en dur a terme la tevafeina.

Als marges apareixen textos que amplien els contin-guts i crides al cas pràctic inicial.

COM S’USA AQUEST LLIBRE

Al llarg del text s ’incorporen exemples, amb nombro-ses activitats plantejades i desenvolupades que ajudena assimilar els conceptes tractats, a més d ’aprendre arealitzar certs càlculs teòrics necessaris per conèixer elfuncionament i les característiques tècniques dels mo-tors.

Motores - primerascat.qxd:Motores - primeras 11/8/10 16:14 Página 6

Page 3: Motores -catalan- por CF · La unitat finalitza amb l’apartat en resum, mapa con-ceptual amb els conceptes essencials de la unitat. A més, a l’apartat entra a Internet s’inclouen

A la secció pràctica professional es planteja el desen-volupament d’un cas pràctic, en el qual es descriuen lesoperacions que es realitzen, es detallen les eines i elmaterial necessari, i s ’inclouen fotografies que il·lus-tren els passos a seguir.

Aquestes pràctiques professionals representen els re-sultats d ’aprenentatge que has d ’assolir en acabar elteu mòdul formatiu.

Com a cloenda de la unitat es proposen una sèrie d’ac-tivitats finals per tal que apliquis els coneixements ad-quirits i, al mateix temps, et serveixin com a repàs.

L’apartat avalua els teus coneixements consisteix enuna bateria de preguntes que et permetran comprovarel nivell de coneixements adquirits en finalitzar l ’estu-di de la unitat.

La secció món tècnic tracta sobre informació tècnicad’aquest sector i vinculada a la unitat. És importantconèixer les últimes innovacions existents al mercat idisposar d’exemples a la vida real de les aplicacions delscontinguts tractats a la unitat.

La unitat finalitza amb l’apartat en resum, mapa con-ceptual amb els conceptes essencials de la unitat.

A més, a l’apartat entra a Internet s’inclouen una sèried’activitats per a la resolució de les quals és necessariconsultar diverses pàgines web sobre components iequips.

IMPORTANT

Totes les activitats proposades en aquest llibre s'han de realitzar en un quadern de treball, mai al propi llibre.

Motores -catalan- primeras_Motores - primeras 07/03/11 8:32 Página 7

Page 4: Motores -catalan- por CF · La unitat finalitza amb l’apartat en resum, mapa con-ceptual amb els conceptes essencials de la unitat. A més, a l’apartat entra a Internet s’inclouen

8 Unidad 1 Y

Motors i seguretat al taller1

ara coneixerem...

1. Història del motor

2. El motor tèrmic de combustió interna

3. Classificació dels motors de combustió interna

4. Motor elèctric

5. Seguretat al taller de motors

PRÀCTICA PROFESSIONALIdentificar diferents tipus de motors

Determinar els equips de protecció necessaris al taller de motors

MÓN TÈCNICBones pràctiques mediambientals

i en finalitzar aquesta unitat...

Coneixeràs breument la història del motor tèrmicde combustió interna.

Classificaràs els diferents tipus de motors decombustió interna.

Coneixeràs les mesures de protecció i prevencióper evitar riscos.

Motores - UD01cat.qxd:Motores - UD01 11/8/10 16:23 Página 8

Page 5: Motores -catalan- por CF · La unitat finalitza amb l’apartat en resum, mapa con-ceptual amb els conceptes essencials de la unitat. A més, a l’apartat entra a Internet s’inclouen

situació de partida

En Joan és l’encarregat d’organització en un Centre Autoritzat deTractament (CAT). Aquests centres substitueixen els antics des-guassos i compten amb les instal·lacions necessàries per donar untractament correcte als vehicles fora d’ús segons els requisits quemarca la Llei.

Quan un vehicle arriba al CAT és sotmès en primer lloc a un trac-tament de contaminació, que consisteix en retirar tots els líquids iels elements que puguin ser contaminants o perillosos. Aquestssón els olis, combustibles, anticongelants, líquid de frens, filtres,bateries, etc.

En una segona fase, es desmunten les peces que siguin vàlides pera la seva venda com a recanvi usat, mentre que la resta d’elements(metalls, plàstics, etc.) seran traslladats a altres centres per al seuprocessament i reciclatge.

Els líquids són extrets sense que hi hagi vessaments, s’emmagat-zemen en recipients adequats i s’etiqueten a l’espera de ser reco-llits per al seu posterior tractament.

A més de supervisar aquestes tasques, en Joan s’encarrega de sub-ministrar i mantenir els equips de protecció individual que utilitzenels operaris (ulleres, guants, botes, roba de treball...), mantenir lacorrecta senyalització a les instal·lacions i fer el manteniment deles eines i els equips de treball.

Les peces destinades a la venda són classificades i emmagatze-mades. L’encarregat de la zona de motors organitza aquesta sec-ció primer per marca i model, i després els classifica segons els cri-teris següents:

• Motors de gasolina i motors dièsel.

• Pel número de cilindres i la seva disposició.

• Motors de motocicletes de dos i quatre temps.

• Motors rotatius.

Per al trasllat d’elements pesats, s’utilitzen carretons elevadorsmoguts per motors elèctrics.

estudi del casAbans de començar a llegir aquesta unitat, pots respondre les dues primeres preguntes. Després analitza cada punt deltema, amb l’objectiu de respondre la resta de les preguntes d’aquest cas pràctic.

1. Saps què és un pla de manteniment?

2. Sabries esmentar alguns residus perillosos que es ge-neren al taller de motors?

3. Quina transformació d’energies es realitza en un mo-tor tèrmic?

4. Què s’entén per motor de combustió interna?

5. Com es poden classificar els motors de combustió in-terna?

6. Sabries definir un vehicle hídrid?

CAS PRÀCTIC INICIAL

9

Motores - UD01cat.qxd:Motores - UD01 11/8/10 16:23 Página 9

Page 6: Motores -catalan- por CF · La unitat finalitza amb l’apartat en resum, mapa con-ceptual amb els conceptes essencials de la unitat. A més, a l’apartat entra a Internet s’inclouen

10 Unitat 1

1. Història del motorEl motor de combustió interna es desenvolupa com una evolució de la màquinade vapor. En aquest motor, el treball s’obté per la combustió interna d’una mes-cla d’aire i combustible, a diferència de la màquina de vapor, que aprofita la pres-sió del vapor d’aigua que es produeix per una combustió externa.

El primer motor de combustió interna va ser construït pel francès Etienne Le-noir el 1863. Aquest motor va ser millorat notablement per l’alemany Niko-laus Otto que, el 1876, va inventar el primer motor que funcionava amb el ci-cle de quatre temps. En el seu honor , aquest motor d’explosió es denominamotor Otto.

El 1878, l’escocès Dugald Clerk va construir el primer motor de dos temps.

El 1885, Daimler munta sobre un vehicle de dues rodes un motor de gasolina d’al-ta velocitat desenvolupat per l’enginyer Maybach. Es tracta de la primera moto-cicleta del món.

El 1886, Karl Benz va construir el primer automòbil de tres rodes. Aquell mateixany, Daimler va aplicar el motor de Maybach sobre un carruatge de quatre rodes.La història de l’automòbil havia començat.

El 1892, l’alemany Rudolf Diesel va inventar un motor que funcionava amb com-bustibles pesants i que no necessitava sistema d’encesa, que s’anomena motor diè-sel. Cinc any després, el 1897, es va construir el primer d’aquests motors. V a seraplicat en un camió per primera vegada l’any 1923, encara que el 1912 ja s’haviamuntat en una locomotora.

El 1904 es va fabricar a Barcelona el primer automòbil de la marca La Hispano-Suiza; estava equipat amb un motor de quatre cilindres i 20 CV de potència.

El 1957, l’alemany Felix Wankel va provar amb èxit un nou motor de pistó rota-tiu, que es coneix amb el nom del seu inventor, motor Wankel.

L’any 1997, la marca Toyota va comercialitzar al Japó el primer vehicle híbrid, elPrius. A partir de l’any 2000, es comença a vendre en altres mercats. Aquest vehi-cle és propulsat per un motor de gasolina i un motor elèctric.

a Figura 1.2. Automòbil construït per Benz el 1886.

a Figura 1.1. Motor Otto de 1899.

Motores - UD01cat.qxd:Motores - UD01 11/8/10 16:23 Página 10

Page 7: Motores -catalan- por CF · La unitat finalitza amb l’apartat en resum, mapa con-ceptual amb els conceptes essencials de la unitat. A més, a l’apartat entra a Internet s’inclouen

Motors i seguretat al taller 11

2. El motor tèrmic de combustióinterna

Es denomina així el motor que transforma l’energia tèrmica en energia mecànicamitjançant la combustió d’una mescla d’aire i carburant que es crema interior-ment, generant un treball mecànic.

Els motors tèrmics de combustió interna usats en automoció han de reunir una sè-rie de qualitats:

• Bon rendiment, és a dir , que transformi en treball bona part de l’energia queprodueix la combustió.

• Baix consum en relació amb la seva potència.

• Gasos d’escapament poc contaminants.

• Fiabilitat i durabilitat.

• Baix cost de fabricació i manteniment.

3. Classificació dels motors decombustió interna

Els motors de combustió interna es poden classificar atenent a diferents aspectes:

• Per la forma d’iniciar la combustió:– Motors Otto.– Motors dièsel.

• Pel cicle de treball:– Motors de 4 temps.– Motors de 2 temps.

• Pel moviment del pistó:– Motors de pistó alternatiu.– Motors de pistó rotatiu.

c Figura 1.4. Motor Otto de sis ci-lindres en V.©

Aud

i

a Figura 1.3. Motor Otto de quatretemps.

Motores - UD01cat.qxd:Motores - UD01 11/8/10 16:23 Página 11

Page 8: Motores -catalan- por CF · La unitat finalitza amb l’apartat en resum, mapa con-ceptual amb els conceptes essencials de la unitat. A més, a l’apartat entra a Internet s’inclouen

12 Unitat 1

3.1. Motor Otto

També anomenat motor d’explosió o motor d’encesa provocada (MEP).

Generalment, consumeix una mescla d’aire i gasolina que es prepara a l’exteriorde la cambra de combustió; la mescla s’inflama per una guspira elèctrica que pro-porciona un sistema d’encesa externa.

Suporta pressions moderades, de forma que els seus components són lleugers i po-den arribar a un alt número de revolucions.

Aconsegueixen la seva potència màxima entre 5.000 i 7.000 revolucions per mi-nut (rpm).

El seu volum unitari oscil·la entre 250 i 500 cm3 per cilindre.

3.2. Motor dièsel

També anomenat motor d’encesa per compressió (MEC).

Consumeix combustibles pesants, com el gasoil. La mescla es realitza a l’interiorde la cambra de combustió, i s’inflama en injectar el combustible sobre l’aire es-calfat per la forta compressió.

Les pressions que es produeixen són molt elevades i els seus components han deser robustos i pesants, de forma que el número de revolucions queda limitat.

• Els dièsel ràpids poden arribar a les 5.500 rpm.

La cilindrada unitària està entre 400 i 600 cm3 per cilindre.

S’usen en automòbils i vehicles industrials lleugers.

• Els dièsel lents giren entre 900 i 2.000 rpm.

Tenen un volum de fins a 2 litres per cilindre.

Es munten en camions, autobusos, locomotores, vaixells i maquinària pesant.

3.3. Motor de quatre temps

Pot ser dièsel o d’explosió (Otto).

El seu cicle de treball es desenvolupa en quatre temps –admissió, compressió, ex-pansió i escapament– durant dues voltes completes de cigonyal.

L’intercanvi de gasos és controlat per vàlvules que obren i tanquen els conductesd’admissió i escapament.

3.4. Motor de dos temps

Existeixen motors de dos temps Otto i dièsel.

En aquest motor, els processos de càrrega, compressió, combustió i expulsió delsgasos es realitza en dues carreres del pistó, o sigui, en una volta de cigonyal.

L’intercanvi de gasos es realitza per mitjà de lluernes controlades pel pistó al seudesplaçament.

a Figura 1.5. Motor dièsel.

© T

oyot

a

Els motors són classificats per al seuemmagatzematge.

cas pràctic inicial

Motores - UD01cat.qxd:Motores - UD01 11/8/10 16:23 Página 12

Page 9: Motores -catalan- por CF · La unitat finalitza amb l’apartat en resum, mapa con-ceptual amb els conceptes essencials de la unitat. A més, a l’apartat entra a Internet s’inclouen

Motors i seguretat al taller 13

Els motors Otto de dos temps equipen les motocicletes de petita cilindrada, finsa 350 cm3.

Els dièsel de dos temps de grans cilindrades s’usen com a propulsió marina i girenentre 80 i 200 rpm.

3.5. Motors de pistó alternatiu

Aquests motors transmeten el treball mitjançant pistons, que es desplacen ambun moviment lineal alternatiu i és transformat en moviment de rotació mit-jançant un sistema de biela-manovella.

Número de cilindres usats habitualment:

• Motocicletes . . . . . . . . . . . d’1 a 4.

• Automòbils . . . . . . . . . . . de 2 a 6 en línia i de 6 a 8 en V.

• Camions . . . . . . . . . . . de 4 a 6 en línia i de 6 a 12 en V.

3.6. Motor de pistó rotatiu

També conegut com a motor Wankel.

El moviment rotatiu es genera directament en un pistó de secció triangularque gira dins d’una carcassa formant tres cambres.

Funciona seguint el cicle de quatre temps d’un motor Otto. No té vàlvules,ja que l’admissió i l’escapament es realitza per lluernes.

El seu ús actual en automoció és molt limitat.

4. Motor elèctric

El motor elèctric és una màquina que transforma energia elèctrica en ener-gia mecànica. En ser alimentat per un corrent elèctric, s’obté un movimentgiratori al seu eix.

Els motors elèctrics s’han aplicat a la tracció en trens i tramvies (connectatsa la xarxa elèctrica) i en vehicles que s’utilitzen en recintes tancats: vehiclesde servei d’aeroports, camps de golf o carretons elevadors. En aquests casos,disposen d’acumuladors que cal recarregar.

Actualment, s’està generalitzant el desenvolupament i la comercialització devehicles elèctrics i vehicles híbrids per a ús particular i de transport.

Per això, ha estat necessari dissenyar dispositius de control electrònic per alsmotors i acumuladors elèctrics de gran capacitat.

Els vehicles totalment elèctrics utilitzen el motor elèctric com a únic pro-pulsor.

Els vehicles híbrids combinen un motor tèrmic i un altre d’elèctric. a Figura 1.8. Motor elèctric.

a Figura 1.6. Motor de pistó alter-natiu.

a Figura 1.7. Motor rotatiu.

Motores - UD01cat.qxd:Motores - UD01 11/8/10 16:23 Página 13

Page 10: Motores -catalan- por CF · La unitat finalitza amb l’apartat en resum, mapa con-ceptual amb els conceptes essencials de la unitat. A més, a l’apartat entra a Internet s’inclouen

14 Unitat 1

5. Seguretat al taller de motorsS’entén per prevenció de riscos el conjunt d’activitats o mesures adoptades o pre-vistes en totes les fases d’activitat de l’empresa amb la finalitat d’evitar o dismi-nuir els riscos derivats del treball.

Formació i informació

• La formació del treballador crea hàbits correctes d’actuació en el treball queeviten els riscos derivats del propi treball.

• La informació té com a objectiu que el treballador conegui els riscos del seu llocde treball, així com tots els mitjans disponibles i la política preventiva de l’or-ganització per assolir la seva participació i implicació en aquests objectius, re-duint així la possibilitat de patir un accident de treball.

La normativa vigen t sobre seguretat i sal ut en el treball està inclosa a la Llei31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals , que estableix lescondicions per aconseguir un adequat nivell de protecció de la salut dels treba-llador. Contempla els drets, les obligacions i la responsabilitat dels treballadors,així com els deures i les obligacions empresarials.

5.1. Condicions del lloc de treball i manteniment

Les condicions ambientals al taller de motors sobre temperatura, humitat, venti-lació, il·luminació i soroll seran les establertes a les normatives legals.

Per evitar la contaminació de l’aire, el taller estarà suficientment ventilat o bé dis-posarà d’un sistema extractor de fums que sigui connectable al tub d’escapamentdels motors.

Estarà dotat amb material de primers auxilis i disposarà de serveis higiènics.

Senyalització

Es mantindran degudament senyalitzats:

• Les sortides d’emergència i la situació dels extintors (Figura 1.9).

• Els llocs on existeixin materials inflamables, corrosius o perillosos, les zonesamb riscos de descàrregues elèctrics i els llocs en què no estigui permès fumar oencendre foc (Figura 1.10).

• Les zones on sigui obligatori l’ús d’equips de protecció individual per als ulls,l’oïda, les mans, els peus o les vies respiratòries (Figura 1.11).

Manteniment

Les instal·lacions del taller (com ara la instal·lació elèctrica, de protecció contraincendis, d’aire comprimit, d’extracció de fums, elevadors, grues, gats hidràulics,eines i altres màquines i equips de treball) estaran sotmeses a un manteniment pe-riòdic amb la finalitat de conservar-les en perfectes condicions d’ús.

Ordre i neteja al taller

• Mantenir el lloc de treball net i ordenat.

• Netejar i desar les eines després d’haver-les usat.

a Figura 1.9. Senyals d ’incendis ievacuació.

a Figura 1.10. Senyals de perill.

a Figura 1.11. Senyals d’obligació.

Risc d’incendi

Proteccióobligatòria

de les mans

Proteccióobligatòriadels ulls

Proteccióobligatòriadels peus

Proteccióobligatòriade l’oïda

Risc elèctric

Risc de corrosió

Matèries nocives

Motores - UD01cat.qxd:Motores - UD01 11/8/10 16:23 Página 14

Page 11: Motores -catalan- por CF · La unitat finalitza amb l’apartat en resum, mapa con-ceptual amb els conceptes essencials de la unitat. A més, a l’apartat entra a Internet s’inclouen

Motors i seguretat al taller 15

• No deixar objectes per terra, i mantenir lliures les zones de pas i les sortides d’e-mergència.

• No bloquejar l’accés a extintors i mànegues contra incendis.

• Netejar amb rapidesa les taques de líquids i productes residuals que puguin ori-ginar accidents o contaminar l’ambient de treball.

5.2. Equips de protecció individual (EPI)

Aquests equips estan destinats a ser portats pel treballador per tal que el protegeixidels riscos que poden amenaçar la seva seguretat. L’elecció de l’EPI al taller de mo-tors dependrà de les parts del cos que poden resultar afectades i que, per tant, calprotegir (Figura 1.12).

Es revisaran periòdicament els equips i se substituiran els que siguin defectuosos.Es donaran instruccions periòdiques sobre l’ús i el manteniment dels EPI.

Cada equip de protecció ha de portar el marcatge “CE” i un fullet informatiu.

• Ulleres de protecció.Protegeixen els ulls d’esquitxades líquids o de projeccionsde partícules.

• Protecció de mans.

– Guants contra agr essions químiques: protegeixen la pe ll del contact e ambproductes perillosos.

– Guants contra agressions mecàniques: protegeixen de perforacions o talls.

• Protecció de peus. Calçat de seguretat contra riscos mecànics amb proteccióenfront dels impactes o l’aixafament.

• Protectors auditius. Redueixen el nivell de pressió acústica per no danyar l’a-parell auditiu.

Altres EPI d’ús ocasional per protegir el cap o les vies respiratòries.

a Figura 1.12. Equips de protecció individual (EPI).

Els EPI estaran a disposició del tre-ballador i en bones condicions d’ús.

cas pràctic inicial

Motores - UD01cat.qxd:Motores - UD01 11/8/10 16:23 Página 15

Page 12: Motores -catalan- por CF · La unitat finalitza amb l’apartat en resum, mapa con-ceptual amb els conceptes essencials de la unitat. A més, a l’apartat entra a Internet s’inclouen

16 Unitat 1

5.3. Riscos al taller de motors

Per evitar accidents, s’han de mantenir en bon estat de conservació els materialsi els equips, que cal manipular de forma correcta, i es posaran en pràctica les me-sures de prevenció i de protecció, tant col·lectives com individuals.

Riscos originats pels factors mecànics ambientals:

• Lesions originades en el treballador per elements mòbils de les màquines (cops,talls, aixafaments, etc.).

• Lesions originades per eines manuals o mecàniques (cops i talls), lesions ocu-lars, esquinços, etc.

• Lesions originades per aixafaments, caigudes des d’aparells elevadors, bolcadade vehicles, etc.

Ús d’eines manuals

• Conservar les eines en bon estat, reemplaça les que siguin defectuoses. El malestat de les eines o un ús incorrecte d’aquestes eines pot provocar lesions.

• Utilitzar l’eina més adequada al treball que s’hagi de realitzar.

• Usar guants de protecció.

Riscos:

• Ferides i contusions a les mans.

• Cops produïts per les eines.

• Projeccions de fragments o partícules.

• Contactes elèctrics.

Elevació, maneig i trasllat d’objectes pesants

L’elevació de vehicles, el moviment i el trasllat de motors, caixes de canvi o qual-sevol altre objecte pesant es durà a terme, sempre que sigui possible, amb mitjansmecànics segurs: elevadors, grues o gats hidràulics.

Aquests equips se sotmetran a revisions periòdiques per mantenir -los en perfec-tes condicions d’ús. No s’usaran mai amb càrregues que superen la seva capacitatd’elevació. Establir la prohibició de situar-se sota de càrregues suspeses.

Els elevadors per a vehicles disposaran d’un sistema d’enclavament que impe-deixi un descens no desitjat. Abans d’elevar el vehicle, és necessari assegurar elspunts de suport i centrar el pes del vehicle sobre l’elevador.

Riscos:

• Caiguda d’objectes suspesos.

• Atrapades i aixafaments.

• Xocs i cops.

Cal tenir cura del maneig de càrre-gues pesants al taller i dur a termeles revisions periòdiques dels eleva-dors, gats hidràulics, etc.

cas pràctic inicial

Motores - UD01cat.qxd:Motores - UD01 11/8/10 16:23 Página 16

Page 13: Motores -catalan- por CF · La unitat finalitza amb l’apartat en resum, mapa con-ceptual amb els conceptes essencials de la unitat. A més, a l’apartat entra a Internet s’inclouen

El moviment i el trasllat manual de càrregues es farà amb l’objecte enganxat alcos i en posició dreta. Si la càrrega és molt pesant (superior a 25 kg), s’aixecaràentre diverses persones.

Riscos:

• Talls i ferides a les mans.

• Aixafaments en dits i mans.

• Caiguda d’objectes.

• Caiguda de persones al mateix nivell i ensopegades.

• Sobreesforços i lesions musculars.

Manipulació de productes químics

Al taller de motors s’usen productes químics, com ara olis, combustibles o dissol-vents. Aquests productes s’han de mantenir correctament etiquetats, amb els pic-togrames que en descriuen la perillositat.

El maneig de productes inflamables implica la creació d’una àrea de seguretat de-gudament senyalitzada amb la prohibició de fumar , fer foc o utilitzar màquinesque desprenguin guspires.

En cas de produir-se vessaments de productes químics, es tractaran amb materialsabsorbents per eliminar-los després com a residus.

Utilitzar guants i ulleres de protecció.

Riscos:

• Incendi i explosió.

• Danys als ulls.

• Danys a la pell.

Riscos en la manipulació de motors en funcionament

Contacte amb elements mòbils com a corretges o el ventilador.

Contacte amb parts calentes com el col·lector d’escapament o la culata.

Contacte elèctric amb l’alta tensió del circuit d’encesa.

Inhalació de gasos tòxics de la combustió. S’ha de connectar un extractor de fumsal tub d’escapament i mantenir el taller ben ventilat.

5.4. Emmagatzematge temporal de residus

Tots els residus perillosos generats al taller de motors s’han de dipositar en reci-pients adequats i emmagatzemar per a la seva posterior recollida pels serveis au-toritzats.

Els residus més comuns són: anticongelants, olis usats, filtres d’oli, d’aire, de com-bustible o de l’habitacle, i paper de neteja impregnat d’oli o combustible.

Per prevenir la contaminació de les aigües o dels terres està prohibit l’abocamento l’eliminació incontrolada de residus i productes perillosos.

Motors i seguretat al taller 17

Els residus perillosos s’emmagatze-men en envasos adequats i són eti-quetats per identificar els produc-tes que contenen.

cas pràctic inicial

Motores - UD01cat.qxd:Motores - UD01 11/8/10 16:23 Página 17

Page 14: Motores -catalan- por CF · La unitat finalitza amb l’apartat en resum, mapa con-ceptual amb els conceptes essencials de la unitat. A més, a l’apartat entra a Internet s’inclouen

18 Unitat 1

ACTIVITATS FINALS

1. En quins anys es van començar a construir els primers motors de combustió interna?

2. Esmenta totes les classes de motors que coneguis.

3. A part dels automòbils, quines aplicacions té el motor de combustió interna?

4. Quantes voltes gira el cigonyal d’un motor de quatre temps en cada cicle i quantes voltes gira el d’un mo-tor de dos temps?

5. Com es poden classificar els motors pel cicle de treball que desenvolupen? I per la forma d’iniciar la com-bustió?

6. Quines cilindrades unitàries s’usen en els motors Otto?

7. Quin tipus de motor dièsel s’utilitza en els vehicles pesants?

8. Investiga en quina marca i model d’automòbil es munta actualment un motor rotatiu.

9. Busca informació en revistes, llibres o Internet, i descriu breument el tipus de motor que s’utilitza en cadaun dels casos següents:

• Motors per a locomotores.

• Motors per a grans embarcacions.

• Motors per a petits avions.

• Motors per a motoserres.

• Motors per a embarcacions forabord.

10. Recopila informació sobre diversos vehicles impulsats per motor elèctric, descriu-ne les característiquesmés destacables: potència, autonomia, tipus de bateries, emissions contaminants, etc. A continuació,compara aquestes dades amb les d’un motor tèrmic de similars característiques i descriu els avantatges iels inconvenients de cada un.

11. Identifica la senyalització que existeix al taller de motors:

Senyals de perill, de prohibició, d’incendis i evacuació.

Motores - UD01cat.qxd:Motores - UD01 11/8/10 16:23 Página 18

Page 15: Motores -catalan- por CF · La unitat finalitza amb l’apartat en resum, mapa con-ceptual amb els conceptes essencials de la unitat. A més, a l’apartat entra a Internet s’inclouen

Motors i seguretat al taller 19

AVALUA ELS TEUS CONEIXEMENTS

1 Qui va construir el 1876 el primer motor que funcionava amb el cicle de quatre temps?

2 En quin any s’instal·la per primera vegada un motor dièsel en un camió?

3 Quines qualitats han de reunir els motors de combustió interna usats en automoció?

4 Com es classifiquen els motors per la forma d’iniciar la combustió?

5 Quin altre nom rep el motor dièsel?

6 Quin volum unitari se sol usar en els motors dièsel ràpids?

7 El motor Otto de dos temps:

8 A quin número de revolucions aconsegueixen a la seva potència màxima els dièsel lents?

a) Entre 900 i 2.000 rpm.

b) Entre 3.000 i 4.000 rpm.

c) Entre 4.000 i 5.000 rpm.

d) Entre 5.000 i 7.000 rpm.

a) Té lluernes i sistemes d’encesa.

b) Té vàlvules i sistema d’encesa.

c) Realitza l’encesa per compressió.

d) No té ni sistema d’encesa ni vàlvules.

a) Entre 250 i 500 cm3.

b) Entre 400 i 600 cm3.

c) Entre 500 i 1.000 cm3.

d) Entre 600 i 2.000 cm3.

a) Motor turbodièsel.

b) Motor Otto.

c) Motor d’encesa per compressió.

d) Motor d’injecció.

a) En Otto i dièsel.

b) En quatre temps i dos temps.

c) En rotatius i alternatius.

d) En turboalimentats i atmosfèrics.

a) Bon rendiment, baix consum i poca contaminació.

b) Fiabilitat i durabilitat.

c) Baix cost de fabricació i manteniment.

d) Totes les respostes anteriors són correctes.

a) El 1878.

b) El 1885.

c) El 1912.

d) El 1923.

a) Rudolf Diesel.

b) Nikolaus Otto.

c) Karl Benz.

d) Dugald Clerk.

Resol en el teu quadern o en el bloc de notes

Motores -catalan- Ud01_Motores - UD01 04/03/11 12:55 Página 19

Page 16: Motores -catalan- por CF · La unitat finalitza amb l’apartat en resum, mapa con-ceptual amb els conceptes essencials de la unitat. A més, a l’apartat entra a Internet s’inclouen

20 Unitat 1

MATERIALS • Diferents motors

• Documentació tècnica

PRÀCTICA PROFESSIONAL

Identificar diferents tipus de motors

OBJECTIU

Examinar i classificar els motors que hi ha al taller.

DESENVOLUPAMENT

1. Se seleccionen diversos motors del taller amb característiques diferents, com per exemple, els següents, i es prende la documentació tècnica algunes dades que ens permetin classificar cada motor:

• Motor Otto de quatre temps. 4 cilindres en línia. 1.360 cm3 de cilindrada. Relació de compressió 9,3/1. Potèn-cia màxima: 75 CV a 5.800 rpm.

• Motor dièsel de quatre temps. Injecció directa. 4 cilindres en línia. Cilindrada 1.870 cm3. Relació de compressió19/1. Potència màxima: 120 CV a 4.000 rpm.

• Motor dièsel de quatre temps. Injecció indirecta. 4 cilindres en línia. Cilindrada 1.902 cm3. Relació de compres-sió 23/1. Potència màxima 69 CV a 4.600 rpm.

• Motor Otto de dos temps refrigerat per aire. Un sol cilindre de 500 cm3. Relació de compressió 8/1.

a Figura 1.13. Motor Otto. a Figura 1.14. Motor dièsel.

Motores - UD01cat.qxd:Motores - UD01 11/8/10 16:23 Página 20

Page 17: Motores -catalan- por CF · La unitat finalitza amb l’apartat en resum, mapa con-ceptual amb els conceptes essencials de la unitat. A més, a l’apartat entra a Internet s’inclouen

Motors i seguretat al taller 21

EINES • Equips de protecció amb els fulls

de característiquesDeterminar els equips de protecció necessaris al taller de motors

OBJECTIU

Conèixer les característiques dels equips de protecció i el seu ús correcte.

DESENVOLUPAMENT 1. Elabora una llista amb els equips de protecció que s’usen en diferents operacions:

• Guants contra agressions químiques per a manipulació d’olis, combustibles oanticongelants.

• Guants contra agressions mecàniques per a operacions de muntatge, des-muntatge i manipulació d’elements.

• Ulleres per a canvi de líquids del motor, neteja de motors o quan existeixi riscde projecció de partícules.

• Calçat de seguretat en operacions d’elevació i trasllat de motors.

2. Comprova que els EPI porten el marcatge CE i que van acompanyats d’un fulletinformatiu.

Exemple de marcatge CE

E QUIPS DE PROTECCIÓ I NDIVIDUAL

QUADRE 1

ELEMENTS OBLIGATORIS A FACILITAR A L’USUARI

1. MARCATGE “CE”

BA

2. FULLET INFORMATIU

+ XXXX

a) Instruccions d’emmagatzematge, ús, neteja, manteniment, revisió i desinfecció.

b) Rendiments tècnics assolits en els exàmens tècnics adreçats a la verificació dels graus o les classes de protecció dels EPI.

c) Classes de protecció adequades als diferents nivells de risc i límits d’ús corresponents.

d) Data o termini de caducitat dels EPI o d’algun dels seus components.

e) Data o termini de caducitat dels EPI o d’algun dels seus components.

f) Tipus d’embalatge adequat per transportar els EPI.

g) Explicació de les marques, si és procedent.

h) Si és procedent, les referències de les disposicions aplicades per a l’estampació del marcatge CE, quan a l’EPI li són aplicables, a més, disposicions referents a altres aspectes i que comportin l’estampació de l’esmentat marcatge.

i) Nom, adreça i número d’identificació dels organismes de control notificats que intervenen en la fase de disseny dels EPI.

A = categories I i II

A + B = EPI categoria III

B = Codi de quatre dígits identificatius, en l’àmbit de la UE, de l’organisme que porta a terme el control d’assegurament de la qualitat de la producció.

E QUIPS DE PROTECCIÓ I NDIVIDUAL

EXEMPLE DE FULLET INFORMATIU

FULL DE CARACTERÍSTIQUES

Un exemple de fullet informatiu pot ser el següent:

Guants de protecció mecànica i tèrmica, per a soldadors

ORGANISME NOTIFICAT NÚM. XXXX

Descripció i composició:- Guant de 5 dits- Cuir serratge crupó, adobat al crom,

aproximadament d’1,5 mm, extraflexible- Protecció en costures- Totalment folrat- Màniga llarga, amb el dors d’una sola peça

Talla:- Única

Manteniment:- Quan el seu estat ho aconselli, el guant es pot

rentat industrialment en sec

Aquest guant està especialment indicat per ser utilitzat en els treballs tipus soldador o similar, on es requereixi una bona protecció mecànica i tèrmica, mantenint un bon nivell de confort.

NO S’HA D’USARaquest tipus de guants en llocs de treball en què el risc a cobrir superi els nivells de prestacions assolides segons EN 388 i EN 407, o quan es tracti de riscos no mecànics o tèrmics (p.e. químics, elèctrics, etc.).

Nivells de protecció segons Normes Europees

Mecànica segons EN 388 Tèrmica segons EN 407

A B C D

A - Resistència a l’ABRASIÓ

XXXX cicles. NIVELL X

B - Resistència al TALL

Factor XXXX. NIVELL X

C - Resistència a l’ESQUINÇ

XXXX Newton. NIVELL X

D - Resistència a la PENETRACIÓ

XXXX Newton. NIVELL X

A - INFLAMABILITAT: NIVELL X

B - Calor per CONTACTE:

xx seg (xxx ºC) NIVELL X

C - Calor CONVECTIVA:

HTI xx seg NIVELL X

D - Calor RADIANT: t2 xx seg NIVELL X

e - Esquitxades de METALL FOS:

>xx gotes. NIVELL X

F - Gran projecció de metall fos:

No adequat enfront d’aquest risc

A B C D E F

a Figura 1.16.

a Figura 1.15.

a Figura 1.17.

Motores - UD01cat.qxd:Motores - UD01 11/8/10 16:23 Página 21

Page 18: Motores -catalan- por CF · La unitat finalitza amb l’apartat en resum, mapa con-ceptual amb els conceptes essencials de la unitat. A més, a l’apartat entra a Internet s’inclouen

22 Unitat 1

MÓN TÈCNIC

En iniciar accions per minimitzar els residus o les emis-sions, generalment es planteja com a primera actuació elcanvi tècnic dels processos: substitució de materials, mo-dificació d’equips o disseny de nous productes. Però nosempre es reflexiona sobre la possibilitat de reduir l’im-pacte ambiental negatiu a través de canvis en l’organit-zació dels processos i les activitats; és a dir, a través de lesbones pràctiques mediambientals.

Residus

Un dels residus perillosos més important en la reparació irevisió de vehicles és el que es produeix en el canvi d’olishidràulics i greixos de maquinària que perden les sevespropietats d’ús. El seu vessament contamina el terra; peraixò, és convenient mantenir net el lloc de treball.

Tractaments addicionals: neteges, desengreixades, canvis de líquids, filtres, bateries, olis...

Neteja

En la neteja dels motors, cal recollir tots els possibles ves-saments de llots amb dissolvents o combustible, i tractar-los com a residus perillosos.

Es recomana instal·lar un sistema de retenció de l’aiguaresidual generada a l’operació de neteja de vehicles ambla finalitat de separar els olis abans d’abocar-lo a la clave-guera.

Canvis de líquids

Si s’extremen les precaucions en emplenar els nivells d’o-lis i altres líquids dels vehicles, es redueix el risc de vessa-ments que deteriorin el terra, la neteja dels quals pot ori-ginar la contaminació de les aigües.

Filtres i bateries

Els filtres obstruïts provoquen un major consum d’ener-gia; per això, s’ha de mantenir sempre net el filtre decombustible. Aquests elements (filtres d’oli, de combus-tible, d’aire...) s’han de gestionar com a residus perillosos.Les bateries usades són residus perillosos. Els gestors au-toritzats per a la seva gestió poden recuperar-ne una granpart (plàstic i plom) i donar el tractament adequat alsàcids esgotats.

Olis

Gestionar adequadament l’oli usat amb els procedimentsactuals de reciclatge permet obtenir per cada litre d’oli625 mL de lubricant nou (més d’un 60%) amb un nota-ble estalvi d’energia. A Espanya, es recuperen tot just 1de 5 litres d’oli usat.

Una bona pràctica consisteix en evitar els vessaments d’o-li o substàncies lubricants; en cas que es produïssin, nos’han de netejar amb aigua, sinó amb material absorbent,com serradures. Alguns experts calculen que el 40% dela contaminació de rius i llacs procedeix de l’oli usat delsmotors.

Cal tenir en compte que els tèxtils i els cartrons que hanestat en contacte amb olis i greixos usats també són resi-dus perillosos; per això, s’ha de disposar de contenidorsper a la seva recollida i posterior gestió.

Residus

Els envasos buits, ja siguin de pintures, desgreixants, ad-ditius, coles... o de residus impregnats d’aquestessubstàncies, s’han de classificar com a residus perillosos,ja que han contingut substàncies contemplades com aperilloses en la legislació o bé hi han estat en contacte.

Convé emmagatzemar els residus perillosos en àrees co-bertes amb terra impermeabilitzat, utilitzar contenidorshermètics i evitar les mescles de residus que n’incremen-ten la perillositat.

Les zones d’emmagatzematge de residus perillosos s’hand’ubicar lluny d’arquetes, canaletes, claveguerons o qual-sevol altre element del sistema d’evacuació d’aigües. D’a-questa forma s’evita que els vessaments accidentals con-taminin l’aigua.

Aquests residus no han de quedar a la intempèrie, ja quel’aigua de pluja arrossegaria les substàncies perilloses quecontenen, contaminant el terra i les aigües superficials.

Els olis usats, els greixos, els lubricants i els combusti-bles no s’han d’abocar mai ni a la xarxa de pluvials ni ala d’aigües negres dels tallers. S’han de condicionardipòsits per a la seva recollida, ja que es tracta de resi-dus perillosos.

Bones pràctiques mediambientals

Motores - UD01cat.qxd:Motores - UD01 11/8/10 16:24 Página 22

Page 19: Motores -catalan- por CF · La unitat finalitza amb l’apartat en resum, mapa con-ceptual amb els conceptes essencials de la unitat. A més, a l’apartat entra a Internet s’inclouen

Motors i seguretat al taller 23

EN RESUM

entra a internet1. A les adreces següents pots trobar més informació sobre el tractat a la unitat.

• www.elalmanaque.com/motor/historia.htm

• http://www.edicionsupc.es/ftppublic/pdfmostra/EM03903M.pdf

• http://eureka.ya.com/geoquimica/inventos/tema07.html

• http://www.insht.es/

• http://www.coepa.es/prevencion/guias/

• http://www.ibermutuamur.es/IMG/pdf/coleccionable08.pdf

• http://www.ugt.es/DatoBasico/prl08.pdf

• http://www.elergonomista.com/

• http://www.sprl.upv.es/msmecanico1.htm#p11

• Nikolaus Otto, motord’explosió de quatretemps (1876)

• Dugald Clerk, motor dedos temps (1878)

• Rudolf Diesel, motordièsel (1892)

• Felix Wankel, motorrotatiu (1957)

• Bon rendiment

• Baix consum

• Poc contaminant

• Fiabilitat

• Baix cost

• Pel tipus d’encesa

• Pel cicle de treball

• Pel moviment del pistó

Noms i dates mésimportants en la

història del motor

Classificació dels motors de

combustió interna

Ús d’equips deprotecció individual

(EPI)

Emmagatzematgetemporal de residus

perillosos

Mesures de protecció iprevenció per evitar

riscos

Condicions del lloc detreball, senyalització i

mantenimentd’instal·lacions

Qualitats que han de reunirels motors tèrmics de

combustió interna

SEGURETAT AL TALLER DE MOTORS

HISTÒRIA DEL MOTOR DE COMBUSTIÓ INTERNA

Motores - UD01cat.qxd:Motores - UD01 11/8/10 16:24 Página 23