montserrat, travessa de cultura - xtec · l’excursió va durar quatre dies, i. 4 totes les àrees...

1

MONTSERRAT: TRAVESSA DE CULTURA

Xavier Vilella Gassiot

Curs: 2007/08

2

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ---------------------------------------------- 3

1.1 Antecedents. ---------------------------------------------- 31.2 Interès del treball de síntesi des de l'òptica de laformació integral de l'alumnat. ------------------------------ 41.3 Encaix del treball en el currículum oficial (ESO) iamb el Pla per a la Llengua i la Cohesió Social (pla LIC).-- 5

2. PLANTEJAMENT GENERAL DEL TREBALL DE SÍNTESI--- 8

2.1 Explicació de com s'entén el treball de síntesi i tota laseva potencialitat educativa: subtemes que en formenpart, continguts a considerar i relació entre ells. ---------- 82.2 Orientacions generals en relació a les estratègies,activitats, mètodes i tècniques més adients per dur aterme el treball. ----------------------------------------------- 102.2.1 Recursos humans --------------------------------------- 112.2.2 Recursos materials ------------------------------------- 122.2.3 Gestió econòmica --------------------------------------- 132.2.4 Metodologia de les activitats -------------------------- 14

3. PROPOSTA DIDÀCTICA ------------------------------------ 16

3.1 Quadern de treball ---------------------------------------- 16

4. VALORACIÓ I ANÀLISI DELS RESULTATS OBTINGUTS.- 28

4.1 Avaluació quantitativa ----------------------------------- 284.2 Avaluació qualitativa ----------------------------------- 30

5. CONCLUSIONS ------------------------------------------ 39

6. BIBLIOGRAFIA ------------------------------------------ 42

Annex 1 ----------------------------------------------------- 44Annex 2 ----------------------------------------------------- 45Annex 3 ----------------------------------------------------- 51Annex 4 ----------------------------------------------------- 52Annex 5 ----------------------------------------------------- 53

3

Annex 6 ----------------------------------------------------- 55Annex 7 ----------------------------------------------------- 56

MONTSERRAT: TRAVESSA DE CULTURA

1. INTRODUCCIÓ:

1.1 Antecedents:

Actualment el treball que es realitza majoritàriament en elsinstituts sol ser estrictament acadèmic, basat en programacionsque preveuen realitzar la majoria d’activitats dins l’aula i només sesurt fora per fer visites a museus o llocs d’interès cultural, on elsalumnes, sobretot, reben informació però poques vegadesinteractuen amb el medi havent de resoldre problemes reals ons’hagin d’aplicar els coneixements adquirits de forma integrada.

Potser una de les àrees que proposa més activitats fora del centre,en les quals els alumnes hagin d’interactuar amb l’entorn, és l’àread’Educació Física, i dins d’aquestes activitats, les més apropiades,podríem dir que són totes aquelles que tenen contacte amb el medinatural, ja que és un bon lloc per proposar situacions on lacooperació sigui un fet necessari per resoldre els problemes odificultats plantejades.

Però són molt pocs els instituts que, a més a més de realitzaractivitats a la natura, proposin activitats interdisciplinàries des deles diferents àrees i en facin una avaluació posterior valorant totsels continguts que s’han transmès, determinant fins a quin punthan estat assolits pels alumnes, i valorin si aquest mètode detreball és tant o més bo que treballar dins l’aula.

Anteriorment ja he dissenyat i dut a la pràctica dos crèdits desíntesi, conjuntament amb altres professors de l’institut de laJonquera:

Un primer crèdit de síntesi, anomenat “De La Jonquera al Cap deCreus”, en el qual es va fer una ruta a peu i en bicicleta des de LaJonquera, travessant les Alberes, fins arribar a l’extrem mésoriental del país, el Cap de Creus. L’excursió va durar quatre dies, i

4

totes les àrees curriculars de 4t d’ESO hi van participar aportantactivitats concretes relacionades amb l’entorn natural i social delsindrets on passàvem.

A partir d’aquesta idea de projecte interdisciplinari com a ruta demuntanya on cada àrea busca un tema per treballar durant elrecorregut, va sorgir la segona proposta:“L’Exili”: Aquest cop lesmuntanyes triades van ser les que tenim a l’occident de laJonquera, Les Salines. I com a idea principal i fil conductord’aquesta proposta, l’exili, que es va produir durant la guerra civilen aquesta zona del Pirineu.

Aquests dos treballs han estat guardonats pel “Premid’Experiències Educatives Josep Pallach”:“De La Jonquera al Cap de Creus” va rebre un “accèssit” en lasegona edició del premi l’any 2005.

“L’Exili” ha obtingut el “primer premi” en la quarta edició l’any2007.

A partir del reconeixement d’aquests dos treballs anteriors per partde l’alumnat i dels docents, és quan he decidit proposar aquest nouprojecte a la muntanya de Montserrat, mantenint la idea principalde realitzar una travessa de muntanya, en la qual es realitzindiferents activitats relacionades amb l’entorn i adequades alscontinguts que s’imparteixen a 4t d’ESO.

1.2 Interès del treball de síntesi des de l’òptica de la formacióbàsica i integral de l’alumnat.

El treball de síntesi que plantegem en aquest projecte té la finalitatde fer servir els coneixements i habilitats adquirides en l’etapad’educació secundària obligatòria, per tal d’entendre i interactuaramb el món que ens envolta.

La proposta de treball consisteix en realitzar una travessa demuntanya,de quatre dies, on l’organització, convivència iaprenentatge esdevindran claus per a la formació integral delsnostres alumnes.

5

La idea és sortir de l’institut per realitzar el crèdit de síntesi, en unentorn singular del nostre país, amb la intenció que s’aprenguiparticipant i interactuant constantment amb l’espai natural, social icultural que ens anirem trobant. La proposta és una travessa demuntanya a Montserrat.

El fet d’estar a la muntanya fent travessa, en lloc de l’institutasseguts a les aules, crea una dinàmica completament diferent.Tothom ha de participar en l’organització, per poder avançar iresoldre totes les tasques diàries, des del menjar, dormir i desplaçar-se per la muntanya, fins a la realització de totes les activitatsacadèmiques proposades per la jornada.

Tot això crea un seguit de situacions on la convivència s’expressa deforma molt més intensa i diferent de la que estem acostumats en unentorn escolar.

La presència de professors, monitors especialistes en activitats en elmedi natural i guies locals, que constantment ens estan explicantcontinguts relacionats amb el que anem descobrint, fa que el procésd’aprenentatge, que semblava exclusiu de les aules, es traslladi a unespai completament diferent, on tot el que s’aprèn té una relaciódirecta amb l’entorn on som i per tant hi podem interactuar.

Així mateix creiem que és una molt bona eina per afavorir la pràcticadel treball en grup, potenciant que cadascun dels alumnes puguiexpressar el seu punt de vista, afavorint d’aquesta manera lesrelacions interculturals.

A la vegada també, s’aprofundeix en el coneixement del nostreterritori com a patrimoni natural, social i cultural.

Un altre objectiu és que els nostres alumnes siguin capaços detransmetre totes les vivències i continguts apresos, durant aquestsdies, a la resta d’alumnes, professors i persones relacionades amb elmón educatiu.

1.3 Encaix del treball en el currículum oficial (ESO) i amb elPla per a la Llengua i la Cohesió Social (pla LIC).

6

Aquest model de treball de síntesi té com a finalitat l’assistència detot l’alumnat sense deixar-ne cap exclòs. Es tracta d’un crèditcurricular que té el mateix valor que les altres assignatures, ladiferència és que sortim a fora de l’institut, però això no vol dir quesigui una eina per premiar o castigar els alumnes amb la sevapossible assistència, es tracta d’una eina integradora on hi té cabudatot l’alumnat. Per aquest motiu hem estat molt curosos amb la gestióeconòmica, amb la inclusió de tots els alumnes amb necessitatseducatives específiques i en resoldre tots els dubtes que plantegenl’alumnat i les seves famílies quan se’ls proposa realitzar una activitatd’uns quants dies fora de l’institut.

De fet aquest ideari es correspon amb el que es diu a l’apartat definalitats del currículum oficial d’educació secundària obligatòria:

“L’educació secundària obligatòria ha de garantir la igualtat reald’oportunitats per desenvolupar les capacitats individuals, socials,intel�lectuals, artístiques, culturals i emocionals de tots els nois inoies que cursen aquesta etapa. Per aconseguir-ho cal una educacióde qualitat adaptada a les necessitats de l’alumnat i on predominil’èxit escolar, i l’equitat en la seva aplicació i distribució en elterritori.”

També es correspon amb el concepte d’igualtat expressat pel Grup detreball LIC (juny de 2005) :

“Igualtat: Garantir una educació bàsica i de qualitat per a tots i, pertant, destinar més recursos o recursos diferents cap aquells que entinguin necessitat; no discriminar ningú per raons de classe, de sexe,d’ètnia o diferència cultural, de territori on es viu; treballar per a unaeducació més eficaç (que compleixi efectivament els objectius queenuncia) i integradora.”

Hem buscat també un espai natural de muntanya característic delnostre territori, no tan sols per valorar-ne els aspectes naturals, queevidentment són molt importants, sinó també per poder explicarquins són els canvis socials i culturals que s’han produït al llarg de lahistòria en aquests indrets i valorar-ne el seu futur. D’aquesta

7

manera reforcem també la identitat dels nostres alumnes en la líniaeducativa del Grup de treball LIC (juny de 2005).

“Concepte d’identitat:

Educar per contribuir a la construcció de personalitats madures iresponsables, amb arrels i sentit de pertinença, i amb criteris queajudin a prendre decisions i a gestionar les complexitats.”

El treball de síntesi l’hem dissenyat amb la participació de totes lesàrees curriculars de 4t d’ESO, les quals, treballant conjuntament, hanproposat activitats concretes relacionades directament amb l’entornper on es desenvoluparà la nostra travessa. Aquest mètode ensapropa a l’assoliment de les competències bàsiques del nostrecurrículum:

“Article 7. Competències bàsiques:

7.1 S’entén per competència la capacitat d’utilitzar els coneixementsi habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos isituacions que requereixin la intervenció de coneixements vinculats adiferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i eldiscerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació.”

Article 8. Matèries:

“8.4 Les competències bàsiques es desenvoluparan en les diferentsmatèries i amb activitats de diferents graus de complexitat quecomportin connexions entre continguts intradisciplinaris o de la pròpiamatèria i interdisciplinaris o de les diverses matèries, i s’integraranles diferents experiències i aprenentatges dels alumnes.

També hem de dir que potser el que diferencia aquest treball desíntesi de la resta d’activitats acadèmiques, és el fet d’haver deconviure conjuntament professors, monitors i alumnes durant quatredies a la muntanya. D’aquesta manera compartirem el menjar, eldormir i els objectius per dur a terme la travessa, que per a totsplegats serà un gran repte, i un cop finalitzada, ens deixarà un bonrecord i ens farà sentir orgullosos de la nostra gesta.

8

Podríem dir que aquesta travessa és un bon exemple a petita escala,per poder assolir algun dia un objectiu tan important com el dediversitat expressat pel Grup de treball LIC (juny de 2005):

Diversitat: Aprendre a conviure en societats plurals i complexes i agestionar els conflictes i resoldre’ls, sempre que sigui possible, percamins no violents. Valorar totes les llengües i cultures en un espaimulticultural i multilingüe. Potenciar les capacitats i les possibilitatsde tots els alumnes, fent una educació més integral i més atenta a lesintel�ligències múltiples que posseeixen. Fer que els alumnes siguinmés competents per comprendre el món en tota la seva diversitat iper participar d’un projecte de futur compartit.

2. PLANTEJAMENT GENERAL DEL TREBALL DE SÍNTESI:

2.1 Explicació de com s’entén el treball de síntesi i tota la sevapotencialitat educativa: subtemes que en formen part,continguts a considerar i relació entre ells.

La temàtica prioritària d’aquest projecte és dur a terme de manerapràctica i vivencial, un conjunt d’activitats al massís de Montserrat,relacionades amb les diferents àrees que formen part del currículumde 4t d’ESO. I comprovar si aquest fet consolida els coneixements ihabilitats adquirits durant el curs.

9

De fet totes les activitats que realitzaran els alumnes durant quatredies a Montserrat estan relacionades amb la muntanya i els seuMonestir i són activitats pròpies del currículum de 4t d’ESOproposades pels seus professors.

La major part de les activitats, per tant, plantegen contingutstreballats durant el curs, amb els seus objectius corresponentsencaminats a assolir les competències bàsiques.

La relació entre continguts es basa en el fet que els trobem tots a lamuntanya de Montserrat a mesura que duem a terme la nostratravessa. Evidentment els continguts no els analitzem com a fetsaïllats i per tant a l’hora de preparar les activitats didàctiques per alsalumnes, ho fem de forma conjunta, sense separar les diferentsàrees del currículum, i seguint la temporització pròpia que ensmarcarà el nostre recorregut.

Les àrees principals per desenvolupar aquest treball són: EducacióFísica, Ciències Naturals, Ciències Socials, Llengua Catalana, LlenguaCastellana, Tecnologia, Matemàtiques i Música.

Educació Física:

És el fil conductor de l’activitat, és l’àrea que ens guiarà pels diferentsindrets de la muntanya, realitzant una travessa i practicant al mateixtemps les activitats pròpies del massís com són el senderisme,l’escalada i l’espeleologia. És des d’aquesta àrea que es coordina iplanifica tota la ruta i infraestructura necessària per poder-larealitzar: horaris, menjar, dormir, monitors acompanyants, vehiclesde suport....

També aquesta àrea és de gran importància ja que es realitzenactivitats de dinàmica de grups molt útils per millorar la cohesió delgrup, la convivència i la interculturalitat.

Ciències Naturals:

10

És l’àrea encarregada d’estudiar la geologia peculiar de Montserrat, laseva vegetació i fauna exclusiva. També disposem de dos telescopisper poder fer observacions astronòmiques si el temps ens ho permet.Les ciències naturals en aquest cas es poden considerar com uncontingut transversal ja que tenim l’oportunitat d’estudiar-les duranttot el recorregut.

Ciències Socials:

Des d’aquesta àrea estudiarem la història del Bruc i la “Guerra delFrancès”.

Després centrarem el treball en el Monestir: la seva història i lesactivitats religioses i culturals que s’hi han desenvolupat durantgairebé un miler d’anys; també ens interessarem per la relació delMonestir amb Catalunya i els pobles mes propers que l’envolten.

Llengua Catalana:

Aquesta és l’àrea que ens permetrà conèixer de quina manera elMonestir ha defensat i ha ajudat a difondre la nostra llengua, coms’ha mantingut en actiu la seva editorial durant tant de temps, quinessón les publicacions periòdiques més rellevants i finalment quin és elfons documental, de gran valor per a la nostra llengua, que conté laseva biblioteca.

També des d’aquesta àrea es treballa el tema d’expressió oral,aprofitant les llegendes Montserratines que s’exposen per grupsdurant el recorregut.

Llengua castellana:

11

Centrarem el treball en l’estudi de la Biblioteca del Monestir: com esdistribueixen els seus espais (sales, arxius, magatzems), quins sónels tipus de documents que conté (manuscrits, incunables, gravats...)i com estan catalogats. També es contrastarà la informació fent unacomparació amb alguna altra tipologia de biblioteca catalana.

Tecnologia:

Per una banda estudiarem el funcionament i la historia dels trenscremallera i de l’aeri que pugen actualment al Monestir i a Sant Joan,així com de l’antic aeri que pujava a Sant Jeroni.

Per altra banda és l’àrea que ens permet treballar fora del centreutilitzant equips informàtics portàtils, GPS terrestres i màquines devídeo i fotografia digital, que ens permetran enregistrar idesenvolupar totes les activitats plantejades en aquest treball.

Matemàtiques:

Aquesta àrea proposa activitats en les quals els alumnes han deresoldre problemes reals fent càlculs matemàtics sobre el terreny.Com per exemple:

- Calcular l’alçada del punt més alt del massís (Sant Jeroni).- Fer un perfil topogràfic de tota la ruta.- Posar en pràctica diferents tècniques d’orientació.- Fer un reconeixement dels diferents punts topogràfics.

Música:

Estudiarem la història de l’Escolania des de l’Edat Mitjana fins elsnostres dies, destacant els monjos que al llarg dels segles han estat“mestres” de l’Escolania i que sovint han compost obres interpretadesa la basílica de Montserrat.

Visitarem l’escolania, veurem com canten el Virolai i el Salve a laBasílica i finalment veurem com els escolans realitzen un assaigmusical amb els seus professors.

12

2.2 Orientacions generals en relació a les estratègies,activitats, mètodes i tècniques més adients per dur a terme eltreball.

L’estratègia de funcionament és complexa, ja que no només femactivitats didàctiques, sinó que estem quatre dies fora del centre ihaurem de menjar, dormir i desplaçar-nos a peu i en bicicleta per lesmuntanyes. Per tant hem de tenir presents els següents factors:

2.2.1 Recursos humans:

Per tal de preparar aquest treball de síntesi hem comptat amb l’ajutde tots els professors de 4t d’ESO de l’IES La Jonquera. Tres d’ellstambé han vingut durant els quatre dies de travessa a Montserrat.

El Consell Esportiu de l’Alt Empordà i el Servei d’Esports del ConsellComarcal de l’Alt Empordà ha posat a la nostra disposició tres tècnicstitulats com a diplomats en activitats físico-esportives en el medinatural (grau mitjà), coordinats per Ignasi Pérez, que és llicenciat enINEFC i Director de Lleure. Tots ells sota la supervisió del secretaritècnic del CEAE.

A més a més hem comptat amb la col�laboració, durant l’activitat, deles següents persones que ens han fet de guies i professors perexplicar-nos els següents temes:

13

Pere Redón. Tècnic de turisme de l’Ajuntament del Bruc. “La guerradel francès i la història del Bruc”.

Oriol Ferrer. Guia de geologia de Collbató. “Geologia del massís deMontserrat”.

Lídia Ill i Josep Matalonga. Guies de les Coves del Salnitre:“Geologia de les Coves del Salnitre”.

Jordi Arderiu. Professor de l’Escolania de Montserrat. “L’escolaniade Montserrat”.

Bernat Vivancos. Director musical de l’Escolania de Montserrat.“Assaig musical de l’Escolania”.

Germà Efren de Montellà i Germà Damià Roure. Monjos benedictinsdel Monestir de Montserrat: “La vida monàstica” i “La Bibliotecade Montserrat”

Griselda Estonach i Xell Campos. Guies de natura del Monestir deMontserrat: “La fauna i la flora del massís de Montserrat”

Gabriel Ramírez i Aniol Garcia. Bombers voluntaris de Collbató:“Seguretat i rescats a la muntanya”

Joan González. Associació d’amics del cremallera: “Història delcremallera de Montserrat”.

Francesc López i Gemma Valverde. Tècnics de so i imatge:“Gravació i edició de vídeo”.

14

2.2.2 Recursos materials:

Per dur a terme les activitats físiques en el medi natural necessitemel següent material:

Bicicleta:

Bicicleta tot terreny i casc per a tots els alumnes.

Escalada:

Arnés, casc i peus de gat per a tots els alumnes. Cordes dinàmiquesde 70m , cintes exprés i Gri-Gri per equipar un total de vuit vies.

Espeleologia:

Casc i frontal o llanterna per a tots els alumnes.

Orientació:

Brúixola i mapa topogràfic per a cada grup de quatre alumnes. TresGPS terrestres i ordinador portàtil amb programes per a GPS.

Descens de barrancs:

Casc, arnés, dragoneres i rapelador per a tots els alumnes. Cordesestàtiques per equipar tots els ràpels i passamans del barranc.

Travessa a peu:

Cordes de nusos i casc per als trams difícils del recorregut. Emissoresi mòbils per als monitors i professors.

15

També és important disposar de dues furgonetes i un remolc per abicicletes, durant els quatre dies a Montserrat, per a fer el seguimentde tota la travessa.

Per a totes aquestes activitats és imprescindible portar una bonafarmaciola.

També hem de preveure material per a altres activitats:

Astronomia:

Un telescopi, sis planisferis i ordinador portàtil amb el programa“Stellarium”.

Matemàtiques:

Goniòmetre i cinta mètrica.

Tecnologia:

Dos càmeres de vídeo, una càmera fotogràfica per cada quatrealumnes i dos ordinadors portàtils.

L’equipament i material de l’alumnat està detallat a l’annex 1.

2.2.3 Gestió econòmica:

Un crèdit de síntesi és una activitat curricular obligatòria per a totsels alumnes, per tant hem de reduir al màxim la despesa econòmica.Per aconseguir-ho hem demanat ajuda externa al centre a diversesentitats (annex 2) que ens han ajudat amb diferents tipus decol�laboracions:

16

Ajuntament de la Jonquera:

Ha realitzat una generosa aportació econòmica per tal de reduir en un50% el cost total de l’activitat.

Ajuntament d’Agullana:

També van fer una aportació econòmica.

Ajuntament de Collbató:

Ens deixa el “Casinet” per poder passar la primera nit de la travessa.

Ajuntament del Bruc:

Guiatge gratuït del Tècnic de turisme de l’Ajuntament: “La guerra delfrancès i la història del Bruc”.

Associació d’amics del cremallera:

Xerrada gratuïta: “Història del cremallera de Montserrat”.

Bombers de Collbató:

17

Xerrada gratuïta: “Seguretat i rescats a la muntanya”.

AMPA:

Ha ajudat econòmicament a tots els alumnes que en són socis.

Supermercats Escudero:

Ens ha proporcionat el menjar necessari pels dies que fem latravessa. És a dir dos esmorzars, dos dinars i tres berenars per a untotal de 50 persones (annex 3).

Les famílies:

Mares i Pares de l’alumnat han pagat la resta dels diners necessarisper poder fer aquest crèdit. La gestió econòmica de la secretaria delnostre institut ha permès que les famílies amb menys recursoseconòmics poguessin també realitzar aquesta activitat. La participacióha estat del cent per cent de l’alumnat.

El pressupost de l’activitat està detallat a l’annex 4.

2.2.4 Metodologia de les activitats:

La metodologia triada per aquest treball es basa en el plantejament iresolució de problemes a través del descobriment guiat.

Aquest projecte interdisciplinari està conduït per professors del’institut, monitors especialistes en activitats en el medi natural iguies locals.

18

Abans de la sortida els alumnes, a classe, han preparat el treball desíntesi amb els professors de les diferents àrees.

En aquest treball cada matèria proposa un seguit d’activitats arealitzar durant la travessa. Els alumnes reben informació així cominstruccions i material necessari per poder realitzar-les i mirar deresoldre els diferents reptes o problemes plantejats.

Els alumnes duen a terme les activitats i a la vegada escriuen en unquadern de ruta el que van fent. Aquest quadern és individual i ensserveix per comprovar fins a quin punt han sabut explicar o resoldreles tasques proposades i fer un seguiment diari de com es vadesenvolupant l’activitat. Aquest quadern s’entrega el mateix dia quefinalitza la travessa per Montserrat, cada dia han disposat de tempssuficient per enllestir la feina. Un cop entregat és avaluat pelsprofessors.

Els alumnes també han de fer grups de tres o quatre i escollir unaactivitat del crèdit, per després treballar-la més a fons i fer-ne unaexposició visual (fotografia, vídeo, power-point, mapa conceptual...)que presentaran públicament a l’institut tres setmanes desprésd’haver finalitzat la ruta.

El DVD que es va projectar públicament és a l’annex 7.

19

3.PROPOSTA DIDÀCTICA

3.1 Quadern de treball:

El quadern de treball està dividit en quatre capítols, un per cada diade travessa. Cada capítol té: títol, subtítol, objectius, continguts,agenda d’activitats, quadern de ruta i bibliografia.

Capitol 1: EL TIMBALER

“Història, ruta guiada i escalada”.

El Timbaler del Bruc

Objectius

• Conèixer els fets històrics que es produïren l’any 1808 durant“La Guerra del Francès” al Bruc.

20

• Relacionar els fets històrics de “La Guerra del Francès” amb lateva situació actual des del punt de vista individual, estatal iglobal.

• Recórrer el terme municipal del Bruc visitant els diferents puntsd’interès que inclouen: vestigis prehistòrics, masos, esglésies,monuments i espais d’interès natural.

• Descobrir la importància de la muntanya de Montserrat com aespai natural i serralada on es practiquen activitats coml’escalada i l’excursionisme.

• Practicar l’escalada: aprendre quina és la tècnica de progressió iles maniobres imprescindibles per garantir la seguretat.

• Conèixer i explicar les llegendes de: “El Timbaler del Bruc” i “ElBruc: els Pallers de Pedra”.

• Valorar les activitats físiques realitzades des del punt de vistacooperatiu i de seguretat.

Continguts

• Realització del recorregut marcat en el mapa topogràfic a peu ien bicicleta.

• Fets històrics de les batalles del Bruc de l’any 1808 i la figuradel timbaler del Bruc.

• Valoració del la nostra situació actual respecte a èpoquesanteriors tant en temps de pau com de guerra.

• Explicació de les llegendes de: “El timbaler del Bruc” i “El Bruc:els pallers de pedra”.

• Explicació de la formació de la muntanya de Montserrat i el seuinterès com a parc natural.

• Explicació de la història de l’escalada a Montserrat.• Descripció i importància de les esglésies de Sant Pau Vell

(S.XIV) i de Santa Maria (S.XI).• Descripció i importància dels masos de “Can Jorba” i “La Vinya

Nova”.• Descripció, localització i ús de “El Pou de Glaç del Castell”.• Els sistemes i les normes de seguretat en l’escalada i la

realització de diferents vies d’escalada en roca a la zona de laVinya Nova.

• Coneixement de les tasques de rescat en muntanya querealitzen els bombers voluntaris de Collbató.

• Conscienciació de la necessitat de cooperar a la muntanya permillorar la seguretat i la cohesió del grup.

Agenda i activitats:

21

6.30 Sortida IES La Jonquera: Carregar equipatges a la furgonetadel Consell Esportiu i pujar al BUS cap a Montserrat.

9.00 Esmorzar al Bruc.

9.30 Visita al “Museu de la muntanya de Montserrat”, dedicat a lahistòria de la vila i l’escalada.

10.30 Excursió a peu i en bicicleta pel poble i els seu voltants:guiats per en Pere Redón que ens explicarà els fets històricsde la “Guerra del Francès” i els principals llocs d’interèscultural i natural del terme municipal del Bruc.

14.00 Dinar a la “Vinya Nova”.

15.00 Temps pel treball personal: “Quadern de ruta”.

15.30 Escalada a una zona propera al mas de “La Vinya Nova” onrealitzem diferents vies de dificultats variades i aprenem lestècniques de seguretat i progressió pròpies d’aquest esport.

21.00 Sopar. Restaurant Muntanya.

22.00 Xerrada: “Seguretat a la Muntanya” a càrrec del grup debombers de la Generalitat de Catalunya especialistes enrescats de muntanya.

22.45 Temps per treball personal: “Quadern de ruta”.

23.30 Dormir

Quadern de ruta:

1. Resum de les batalles del Bruc i comparació amb la situacióactual des del punt de vista individual, estatal i global.

2. Descripció dels principals punts d’interès visitats al termemunicipal del Bruc.

3. Relat de les sensacions viscudes durant les activitats debicicleta i escalada.

22

4. Anotació de les tècniques de seguretat a la muntanya (xerradabombers i escalada).

Bibliografia

� ESTRADA, Gemma; (1991): El Bruc: el medi, la història, l’art.Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

� ESTRADA, Gemma; (1995): La guerra civil al Bruc. Publicacionsde l’Abadia de Montserrat.

� FATJÓ, Josep; (2005): Història de l’escalada a Montserrat.Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

� PLANES, Josep Albert; (2000): Llegendes de Montserrat.Editorial Farell.

Capitol 2: LES COVES

“Geologia, espeleologia i romiatge”.

Coves del Salnitre

Objectius:

• Conèixer quin és el procés geològic de formació de les coves i lamuntanya de Montserrat.

• Practicar l’espeleologia a la cova Freda i visitar les coves delSalnitre.

• Col�laborar en grups reduïts per arribar a peu, des de les Covesde Collbató fins al Monestir, utilitzant mapes i brúixoles.

• Realitzar una observació del cel nocturn a ull nu i també ambl’ajuda d’un telescopi i identificar les constel�lacions.

• Conèixer i explicar les llegendes del “Mansuet” i “Collbató: Lafont del miracle”.

23

Continguts:

• Realització d’un recorregut geològic a peu per conèixer: laformació de la muntanya de Montserrat, el tipus de materialsque la componen i els processos d’erosió que han format lescoves i avencs.

• Iniciació a l’espeleologia a la Cova Freda.• Visita guiada a les Coves del Salnitre.• Pujada, en grups, des de Collbató al Monestir per diferents

camins , orientant-se amb mapes topogràfics i brúixoles.• Relat per grups, i gravació amb vídeo de les llegendes de: “El

Mansuet” i “la Font del Miracle”, davant la cova del Salnitre.• Coneixença de la mitologia de les constel�lacions segons les

diferents civilitzacions.• Visualització de la Lluna, Saturn i Mart utilitzant un telescopi

professional amb diferents òptiques.


7:30 Recollir i carregar l’equipatge a la furgoneta del ConsellEsportiu.Deixar ben neta l’estança on hem passat la nit.

8:30 Esmorzar.

10:00 Recorregut geològic per conèixer la formació de la muntanya.

11:30 Per grups:Pràctica d’espeleologia a la Cova Freda.Vista guiada a les Coves de Salnitre.

14:00 Dinar a la zona de lleure de les Coves del Salnitre.

15:30 Pujada a peu cap al Monestir per l’antic camí de romiatge o pelGR5 i el camí de la “Santa Cova”.

18:30 Temps per treball personal: “Quadern de ruta”.

24

20:30 Sopar a l’alberg del Monestir.

22:00 Observació nocturna d’estels

23:00 Dormir

Quadern de ruta:

1. Descripció de la formació geològica de la muntanya deMontserrat i de les Coves del Salnitre.

2. Relat de les sensacions viscudes durant la pràcticad’espeleologia a la “Cova Freda”.

3. Càlcul: desnivell, metres recorreguts i temps d’ascensió, de lapujada pel camí de les Bateries.

4. Explicació de les diferents constel�lacions visualitzades des delpunt de vista actual i de les antigues civilitzacions.

Bibliografia:

� CERVELLÓ, Josep M.; ROVIRA, Roger; (2007): Els visitants dela cova del Salnitre: un recorregut subterrani per lesmentalitats del s.XVIII i XIX. Revista Muntanya. Núm. 873.

� MAZON, Jordi; GIL, Ester; COSTA, Marcel; (2004): El Cel deNit. Edicions Pòrtic.

� MIR, Jordi; ALBESA, Carles; (1999): Montserrat. Excursionsdes del Santuari. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

� Mapa i guia excursionista de Montserrat. Editorial Alpina.� www.stelarium.com

25

Capitol 3: EL MONESTIR

“Arquitectura, religió i escolania”.

Monestir de Montserrat

Objectius:

• Conèixer els monuments i els espais més significatius delsantuari.

• Saber com es desenvolupa la vida monàstica.• Escoltar, participar i aprendre amb l’Escolania.• Entendre i descriure el funcionament del cremallera, el funicular

i l’aeri de Montserrat.• Utilitzar el goniòmetre i els sistemes de triangulació per calcular

l’alçada de Montserrat.• Accedir a les ermites de Sant Dimes i la Santa Creu i conèixer

com vivien els ermitans.• Conèixer i explicar les llegendes de: “Sant Dimes”, “Fra Garí” i

“La roca del Diable”.

26

• Valorar, explicar i debatre les diferents activitats realitzades.

Continguts:

• Itinerari audioguiat pels monuments i espais més significatiusdel santuari de Montserrat.

• Visita didàctica a l’Escolania amb el professor Jordi Arderiu.• Audició del “Virolai i Salve” a la basílica interpretats per

l’Escolania de Montserrat.• Xerrada sobre la vida dels monjos per part del Germà Efrem de

Montellà.• Explicació del funcionament del cremallera i la seva història

amb en Joan González de “l’associació d’amics del cremallera”.• Càlcul de l’alçada del Cavall Bernat utilitzant mètodes

trigonomètrics i un goniòmetre des de la zona d’aparcamentdel cremallera.

• Audició d’un assaig musical dels escolans amb el seu directorBernat Vivancos.

• Excursió comentada per les diferents ermites montserratines deTebes i Tebaida.

• Localització de les ermites amb “GPS” i visualització delrecorregut realitzat en el programa d’ordinador “Ozi Explorer”que incorpora mapes topogràfics.

• Relat per grups i gravació amb vídeo des de la plaça delsantuari, de les llegendes de: “Sant Dimes”; “Fra Garí” i “Laroca del Diable”.

• Taula rodona amb tots els alumnes i professors on s’exposenles activitats realitzades i es debat sobre els diferents temes.


7:30 Netejar i endreçar l’habitació de l’alberg.

8.30 Esmorzar i preparar els entrepans per dinar.

10.00

12:00

Audioguia del Monestir.

Visita Escolania

13:00 Basílica: “Virolai i Salve” per part de l’Escolania.

27

14:00 Dinar

15:00

16:00

Temps per treball personal: “Quadern de ruta”.

Xerrada: “La vida monàstica”.

17:00 Per grups:Assaig musical Escolania.Cremallera cap a Monistrol: Visita MuseuCàlcul matemàtic: alçada Cavall Bernat.A peu fins les Ermites de: “Tebes” i “Tebaida”.

20:00 Sopar a l’alberg.

21:00 Taula rodona: “Traspàs d’informació de les diferents activitatsrealitzades i debat”.

23:00 Dormir

Quadern de ruta:

1. Dibuix d’un dels espais, monuments o escultures que més elshagin agradat, a part del monestir.

2. Explicació de com es desenvolupa la vida dels monjos i quinssón els estudis que segueixen els escolans.

3. Exposició per grups del tema escollit a la tarda:Assaig musical Escolania.Cremallera i càlcul matemàtic Cavall Bernat.Visita ermites Tebes i Tebaida.

4. Resum del debat a la “Taula Rodona”.

Bibliografia:

� ALBAREDA, Anselm M.; (1977): Història de Montserrat.Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

� ROURE, Damià; (2007): La Biblioteca de Montserrat.Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

� ZARAGOZA, Ernesto; (1993): Els ermitans de Montserrat.Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

� BLASCO, David; GIL, Enric; MASATS, Joan: El cremallera deMontserrat. Edicions Farell.

28

� GRÉGORIE, Reginald; (2007): Sant Benet. Del passat alfutur d’Europa. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Capitol 4: LA TRAVESSA

“Botànica, topografia i orientació”.

Corona de Reina

Objectius:

• Valorar les activitats físiques a la natura des del punt de vistade l’organització, la cooperació i la seguretat.

• Dur a terme la travessa de la serralada de Montserrat des delMonestir fins a Can Maçana.

• Identificar les principals espècies d’arbres i plantes del massís.• Identificar les principals agulles del massís.• Saber orientar-se utilitzant el mapa topogràfic i la brúixola.• Respectar i valorar l’espai natural que ens envolta.• Conèixer i explicar les llegendes de: “El Gegant Encantat”; “El

Cavall Bernat” i “El Cap de Mort”.

29

Continguts:

• Preparació del material necessari per a la travessa.• Realització d’un recorregut botànic guiat,des de Sant Joan fins a

Sant Jeroni, per conèixer la flora i la fauna de la muntanya deMontserrat.

• Reconeixement, a ull nu, amb l’ajuda d’un mapa, dels puntsgeogràfics més significatius, des del cim més alt de Montserrat:Sant Jeroni (1237m).

• Continuació de la travessa a peu utilitzant els següentssistemes d’orientació: marques i senyals de petit recorregut,brúixola i mapa topogràfic i sistema de navegació terrestre amb“GPS”.

• Explicació de les llegendes d’“El Gegant Encantat”; “El CavallBernat” i “El Cap de Mort”, al pas pel davant de les agulles ambel mateix nom.

• Descens del barranc de “La coma Alta” utilitzant la tècnica derapel i passamans en els trams més verticals.

• Valoració de la importància de la muntanya de Montserrat coma parc natural.


7:30 Recollir i carregar l’equipatge a la furgoneta del ConsellEsportiu.Deixar ben neta l’habitació de l’alberg on hem passat la nit.

9:00 Esmorzar i preparar els entrepans per dinar.

10:00 Pujada “Funicular de Sant Joan”.

10:20 De Sant Joan a Sant Jeroni: ruta guiada per conèixer elsdiferents tipus de vegetació que podem trobar per tota lamuntanya.

13:00 Dinar a Sant Jeroni, punt més alt de la serralada 1237m.

14:00 Travessa de Sant Jeroni a Agulles: camí amb força desnivells isenders estrets en alguns trams delicats.Orientació amb mapes topogràfics i brúixola.Identificació del nom de les agulles i parets més significatives.Opcional: allargar el recorregut fent un descens per la canal

30

de la Coma Alta, és una activitat en la qual és imprescindibledominar la tècnica del rapel.

19:30 Temps per treball personal: “Quadern de ruta”.

20:00 L’excursió finalitza a Can Maçana, on ens recollirà l’autobúsque ens portarà cap a la Jonquera.

22:00 Arribada a l’institut.

Quadern de ruta:

1. Valorar la vostra estada durant aquests quatre dies a lamuntanya de Montserrat.

2. Descriure les principals espècies d’arbres i plantes trobadesdurant la travessa.

3. Ressenyar la ruta duta a terme especificant: horari,orientacions, desnivells, dificultats, punts significatius...

4. Valorar la importància dels Parcs Naturals a nivell local, estatal iglobal.

Bibliografia:

� RIBERA-MARINÉ, Ramon; (1998): Caminant a Montserrat.Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

� NUET, Josep; PANAREDA, Josep M.; (1992): Flora deMontserrat. Volum I, II i III. Publicacions de l’Abadia deMontserrat.

� BROS, Vicens; MIRALLES, Jordi; REAL, Joan; (1982): Fauna deles muntanyes. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

� Mapa i Guia Excursionista de Montserrat. Editorial Alpina.

31

4. VALORACIÓ I ANÀLISI DELS RESULTATS OBTINGUTS:

4.1 Avaluació quantitativa:

Per a l’avaluació quantitativa del crèdit de síntesi s’ha dut a terme elsegüent procés:

- Els tres professors acompanyants del crèdit han fet un seguimentde totes les activitats realitzades i han avaluat de forma contínua,a través d’un quadern d’observacions, a tots els alumnes durant elcrèdit.

- Els professors de les diferents àrees també han avaluat elsresultats obtinguts a través del quadern de ruta, l’exposició pergrups dels temes escollits i la gravació en vídeo de l’activitatdurant els quatre dies a Montserrat.

- Finalment s’ha reunit l’equip docent en sessió d’avaluació i haqualificat l’alumnat amb les notes finals del crèdit de síntesi (CS).

- Aquests resultats s’han comparat amb les notes d’avaluació definal de curs (4t), que són les notes mitjanes de totes les àreesque s’han impartit a quart.

- A partir d’aquesta comparativa s’intentarà respondre a la següentpregunta: És possible millorar l’assimilació significativa decontinguts si dissenyem i duem a la pràctica activitatsinterdisciplinàries, en un entorn natural singular?

32

Notes finals alumnat

CS 4t dif.

Alumne/a1 6 6 0

Puntuació global Crèdit deSíntesi

248

Alumne/a 2 9 9 0 Puntuació global 4t d'ESO 229

Alumne/a 3 9 7 2 Diferencial puntuacions globals 19

Alumne/a 4 9 8 1

Alumne/a5 7 6 1

% Puntuació global Crèdit deSíntesi

100%

Alumne/a 6 5 6 -1 % Puntuació global 4t d'ESO 92%

Alumne/a7 7 8 -1

% Diferencial puntuacionsglobals

8%

Alumne/a 8 5 6 -1

Alumne/a 9 9 8 1

Alumne/a10

6 8 -2

Alumne/a11

9 6 3

Alumne/a12

7 6 1

Alumne/a13

5 6 -1

Alumne/a14

6 5 1

Alumne/a15

5 5 0

Alumne/a16

5 7 -2

Alumne/a17

7 5 2

Alumne/a18

7 7 0

Alumne/a19

5 4 1

Alumne/a20

6 4 2

33

Alumne/a21

7 6 1

Alumne/a22

6 5 1

Alumne/a23

3 4 -1

Alumne/a24

6 6 0

Alumne/a25

9 8 1

Alumne/a26

7 6 1

Alumne/a27

9 7 2

Alumne/a28

7 6 1

Alumne/a29

9 8 1

Alumne/a30

6 6 0

Alumne/a31

6 4 2

Alumne/a32

9 9 0

Alumne/a33

5 4 1

Alumne/a34

6 5 1

Alumne/a35

7 6 1

Alumne/a36

5 6 -1

Alumne/a37

7 6 1

Total 248 229 19

Valoració notes finals:

- La puntuació global del crèdit de síntesi és més alta que lapuntuació global de 4t d’ESO amb una diferència de 19 punts.Expressat amb percentatge la millora és d’un 8%.

34

- 21 alumnes milloren els seus resultats, 8 mantenen la mateixanota i 7 empitjoren la seva qualificació respecte a la nota final de4t d’ESO.

- En general per tant les qualificacions obtingudes en el crèdit desíntesi són més altes que les notes finals de 4t d’ESO.

4.2 Avaluació qualitativa:

Per dur a terme aquesta anàlisi s’han dissenyat dues enquestes: unade vint-i-nou preguntes dirigida a l’alumnat (annex 1) i l’altra de deupreguntes dirigida a les mares i pares d’alumnes (annex 2). Lapuntuació de les preguntes s’ha fet segons el següent barem: 1 Molten desacord; 2 En desacord; 3 Neutre; 4 D’acord; 5 Molt

d’acord.

Els resultats han estat els que s’expressen en els següents gràfics:

Resultat enquesta alumnat:

1. Les activitats realitzades en aquest CS m'han semblat engrescadores i estimulants. 4,6

2. He après coses que considero valuoses. 4,3

3. El meu interès en les matèries ha augmentat com a resultat d'aquest CS. 3,8

4. El meu interès per aprendre ha augmentat com a resultat d'aquest CS. 3,6

35

5. Els professors i monitors han mostrat entusiasme impartint aquest CS. 4,8

6. Els professors i monitors han estat dinàmics i actius durant el CS. 4,9

7. Els professors i monitors aconsegueixen que les activitats resultin amenes. 4,6

8. Amb la manera de presentar i dur a terme les activitats, els professors i monitorsaconsegueixen mantenir l'atenció durant el CS.

4,6

9. Les explicacions dels professors i monitors eren clares. 4,5

10. El dossier del CS estava ben preparat i s'ha explicat curosament. 3,8

11. Els objectius anunciats van coincidir amb el que realment es va ensenyar, demanera que sempre he sabut cap a on anava la cosa.

3,9

12. La forma en què professors i monitors explicaven les activitats teòriques m'ha fetfàcil prendre apunts.

3,8

13. En aquest CS s'animava els alumnes a participar en totes les activitats. 4,7

14. S'animava els alumnes a preguntar i se'ls donava respostes satisfactòries. 4,3

15. S'adaptaven les activitats en funció de les capacitats individuals. 4,3

16. S'ha pogut treballar amb grups reduïts i de forma individual. 4,3

17. Els professors i monitors s'han mostrat accessibles en el tracte individual amb elsalumnes.

4,5

18. Els professors i monitors em feien sentir ben rebut quan els demanava ajut oconsell durant les activitats.

4,4

19. Els professors i monitors han mostrat interès sincer per tots els alumnes. 4,5

20. Els professors i monitors estaven adequadament disponibles durant els cinc diesque ha durat el crèdit.

4,4

21. Les activitats físiques en el medi natural s'han realitzat amb totes les garanties deseguretat i prevenció necessàries.

4,8

22. El material utilitzat per les activitats físiques era l'adequat i estava en bonescondicions.

4,8

23. S'han dut a terme les activitats previstes ajustant-se a l'horari i l'ordre que s'havienplantejat inicialment.

4,0

24. Considero que aquest crèdit s'ha organitzat de forma satisfactòria. 4,8

25. Aquest CS comparat amb d'altres, ha estat: Molt Fàcil 1, Fàcil 2, Normal 3, Difícil4, Molt Difícil 5

3,5

26. La càrrega de treball d'aquest CS, comparat amb d'altres, ha estat: Molt Petita 1,Petita 2, Normal 3, Gran 4, Molt Gran 5.

3,5

27. El ritme del CS ha estat: Molt Lent 1, Lent 2, Normal 3, Ràpid 4, Molt Ràpid 5. 3,5

28. Aquest CS és millor que la majoria dels que he fet en aquest Institut. 4,8

29. La qualificació final que esperes obtenir CS : Suspès 1, Aprovat 2, Bé 3, Notable 4,Excel�lent 5.

4,0

Resultat enquesta alumnes:

37

Resultat enquesta alumnes (preguntes agrupades per temes):

APRENENTATGE: preguntes 1-4 4,09

ENTUSIASME: preguntes 5-8 4,74

OBJECTIUS I CONTINGUTS: preguntes 9-12 3,99

INTERACCIÓ AMB EL GRUP: preguntes 13-16 4,38

ACTITUD PERSONAL: preguntes 17-20 4,42

ORGANITZACIÓ: preguntes 21-24 4,61

CÀRREGA DE TREBALL I DIFICULTAT: preguntes 25-27 3,50

VISIÓ GENERAL: preguntes 28-29 4,36

38

Valoració enquestes alumnat:

- Aprenentatge:

Aquestes quatre primeres preguntes de l’enquesta valoren lesactivitats realitzades, l’adquisició de nous aprenentatges i l’interèsque han despertat en el nostre alumnat. La puntuació és bastantalta, supera el quatre, la qual cosa reflecteix l’encert en la tria deles activitats i mètodes d’ensenyament per part dels professors imonitors.

Es pot dir que les activitats d’ensenyament aprenentatge ques’han dut a terme han estat ben valorades pels alumnes.

- Entusiasme:

La intenció d’aquest apartat és conèixer la valoració que fan elsalumnes de la tasca realitzada pels professors i monitors a l’horad’explicar i ensenyar. És la puntuació més alta de totes (4,74),això demostra que hi ha hagut molt interès i transmissió positivadurant el procés d’ensenyament.

Creiem que aquest fet farà que els alumnes guardin un bon recordd’aquest CS i estiguin, en el futur, més predisposats a feractivitats d’aquest tipus.

- Objectius i continguts:

La primera pregunta d’aquest apartat, pel seu enunciat, potsercorrespon més a l’anterior (entusiasme) i així ho reflecteix la sevapuntuació de 4,5. Per altra banda les tres preguntes que fanreferència al dossier del crèdit, als objectius i a la forma d’explicar

39

les activitats teòriques han rebut puntuacions que no arriben al 4 isón les més baixes de l’enquesta.

Creiem que la puntuació ha estat la més baixa ja que aquesta partés la més acadèmica i rutinària per als alumnes.

Haurem de ser més curosos en l’elaboració de material per al’alumnat i ser més clars amb les explicacions prèvies a la sortida.

- Interacció amb el grup:

Fa referència a la dinàmica que han seguit els professors imonitors per animar els alumnes i adaptar les activitats en funcióde les característiques individuals i de grup. El resultat és forçapositiu (4,38) per ser la primera vegada que es realitza aquestcrèdit de síntesi. L’experiència en aquests casos és de gran ajutper adaptar les estratègies. Així podrem preveure en properesedicions una manera més funcional i atractiva de realitzar algunesactivitats, segons les necessitats particulars de cada grup.

La dinàmica de grup entre professors, monitors i alumnes ha estatencertada i ens serveix d’exemple per a properes edicions.

- Actitud personal:

Aquí es valora la proximitat de la relació, entre professors ialumnes. El resultat és una nota força alta que demostra que elsalumnes en general s’han sentit ben acollits durant el crèdit desíntesi i que els professors i monitors han estat atents amb elsalumnes.

Es pot dir que l’actitud dels docents durant aquest crèdit ha estatmolt correcta i molt ben valorada per l’alumnat.

- Organització:

De les quatre preguntes realitzades en aquest apartat tres hanobtingut una nota altíssima de 4,8. És un indicador que les cosess’han fet molt correctament, i hem de dir que és molt difícil fercoincidir la previsió inicial amb la realitat quan parlem d’una

40

travessa de muntanya, de quatre dies, on es realitzen moltesactivitats diferents, la majoria de les quals són a l’aire lliure. Hemde tenir en compte que durant la sortida hi han participat 37alumnes, 5 professors, 5 monitors i 18 guies locals.

Es pot considerar que l’activitat ha estat molt ben organitzada tot iser el primer cop. De tota manera des del meu punt de vista coma coordinador i organitzador de l’activitat crec que es pot milloraren molts aspectes per a properes edicions.

- Càrrega de treball i dificultat:

El barem per a cadascuna de les tres preguntes d’aquest apartatés diferent que el de la resta de l’enquesta. Curiosament la notanumèrica de les respostes a les tres preguntes coincideix, éssempre 3,5.

La primera pregunta (25) compara la dificultat de treball d’aquestcrèdit amb d’altres realitzats pels alumnes durant la seva etapaeducativa a l’ESO . El qualifiquen entre Normal(3) i Difícil(4), és unbon indicador ja que no es pretenia fer una proposta d’activitatsni molt difícil ni massa fàcil. La idea era plantejar reptes a l’abastde la majoria de l’alumnat.

La segona pregunta valora específicament la càrrega de treball i elresultat; ens torna a situar en el lloc correcte, entre normal(3) igran (4).

La tercera pregunta (27) valora el ritme del crèdit de síntesi. Elresultat torna a ser de 3,5, entre normal (3) i ràpid (4). De fet noés massa bo que s’apropi a un ritme ràpid ja que vol dir que ensdeixem coses pel camí.

Com a conclusió podem dir que la càrrega de treball ha estatl’adequada i potser el ritme de treball una mica massa ràpid.

- Visió general:

Tan sols dos preguntes; la primera vol saber si és un dels millorscrèdits de síntesi que s’han fet a l’institut, el resultat confirmaplenament la pregunta, 4,8 sobre 5.

41

La segona demana les expectatives de la nota que esperen obtenird’aquest crèdit de síntesi. La majoria voldria treure un notable (4).La realitat és que no han obtingut tan bones qualificacions comvolien, la nota mitjana ha estat de 6,7 sobre 10.

Podem concloure dient que el CS ha estat ben acollit però lesexpectatives de l’alumnat per aconseguir bons resultats han estatmassa inflades.

Resultat enquesta mares i pares:

1. Les activitats realitzades en aquest CS m'han semblat adequades per al meu fill/aque fa 4Td'ESO

4,72

2. El meu fill/a ha après coses que considero valuoses. 4,61

3. El seu interès per aprendre ha augmentat com a resultat d'aquest CS. 4,33

4. Les activitats anunciades en la reunió informativa han coincidit amb les querealment s'han dut a terme durant el CS.

4,69

5. Considero que la càrrega de treball d'aquest CS per al meu fill/a, ha estat: MoltPetita 1, Petita 2, Normal 3, Gran 4, Molt Gran 5.

3,33

6. Considero que els professors i monitors estaven adequadament preparats per dur aterme aquest CS.

4,78

7- Les activitats físiques en el medi natural s'han realitzat amb totes les garanties deseguretat i prevenció necessàries.

4,67

8. Considero que aquest CS ha estat organitzat de forma satisfactòria. 4,94

9. Considero que aquest CS ha estat important per a la formació integral del meufill/a.

4,44

10. A la meva època d'estudiant m'hauria agradat fer un CS com aquest. 4,94

42

Valoració enquesta mares i pares:

Les mares i pares de l’alumnat ens aporten una visió externa del crèdit desíntesi.Es va fer una reunió prèvia a la sortida on se’ls va informar de tots elsaspectes organitzatius i de funcionament.

Després els seus fills/es van realitzar l’activitat i finalment es va fer unaexposició on es presentaven els treballs realitzats i es projectava lapel�lícula del crèdit de síntesi.

Finalment se’ls va passar l’enquesta perquè opinessin sobre l’experiènciaviscuda pels seus fills/es.

L’enquesta valora aspectes diferents com són: l’aprenentatge,l’organització, la preparació del professorat i la importància de fer activitatsd’aquests tipus per als seus fills/es.

43

Els resultat són molt bons, totes les puntuacions superen el 4, menys en lapregunta 5 on la baremació és diferent i per tant també és forçasatisfactòria la puntuació de 3,33, que reflecteix una càrrega de treballacceptable.

S’ha de dir que una de les preguntes més ben valorades (4,94) és laque els planteja si els hauria agradat fer aquesta activitat a la sevaèpoca.

5. CONCLUSIONS:

Millora de l’aprenentatge:

Podem parlar d’una millora significativa de l’aprenentatge en el crèditde síntesi, veient els resultats obtinguts, ja que en general lesqualificacions són més altes. S’han tingut molt en compte elssegüents factors per arribar a una afirmació com aquesta:

o Factor temporal:

El crèdit de síntesi té una durada d’una setmana, molt inferior ales trenta-sis setmanes lectives del curs acadèmic. Per tant ésuna comparació desigual quant a temps, són plantejamentsmolt diferents. La proposta del crèdit de síntesi en una setmanafa que els alumnes treballin de forma més intensa, gairebé notenen temps lliure i les jornades de treball on es fan tot tipusd’activitats són de més de dotze hores diàries. Això només éspossible si els objectius es plantegen a curt termini, són clars,motivants i a l’abast dels nostres alumnes.

o Procés d’avaluació:

L’avaluació del crèdit es fa a través del seguiment diari delsalumnes, l’entrega de documentació i l’exposició final. Però nohem realitzat examen escrit de continguts. Si s’hagués fets’hauria allargat massa el temps dedicat al crèdit de síntesi i

44

s’haurien produït massa interferències amb la resta decontinguts curriculars i, sobretot, en els processos d’avaluaciódel tercer trimestre

Això no vol dir que un procés sigui millor que l’altre però en totcas són diferents i la comparació per tant és relativa.

o Avaluació quantitativa:

És una avaluació feta per professors molts dels quals no hanvingut al crèdit i que es valora a través dels treballs entregatsquan s’ha arribat a l’institut.

Per tant la valoració d’aquests professors no recull aspectes delprocés que potser ha viscut el nostre alumnat, durant latravessa, i que considerem igualment importants.

El fet de puntuar numèricament un procés tan complex, on elque compta tan sols són els aprenentatges de contingutsprincipalment conceptuals, resumeix massa el resultat i l’apropaal terreny purament acadèmic.

Valoració positiva del CS:

La valoració global de 4,37 punts (sobre 5) en l’enquesta realitzada al’alumnat i 4,68 en l’enquesta realitzada a las seves mares i pares,demostren que aquest crèdit de síntesi ha estat molt ben considerattant per les persones que l’han vivenciat (l’alumnat) com per lesseves famílies.

Els factors que creiem que han fet possible aquests resultats són:

45

o L’organització i la coordinació:

No tan sols parlem de les activitats sinó també de totes lespersones que hi han col�laborat.

Ha estat una feina complexa decidir la travessa, buscar totesles activitats que es podien fer durant el recorregut i mirar detrobar persones especialistes de cadascun dels temes escollitsque vinguessin i ens fessin de guies.

A tot això hi afegim que hem de menjar, dormir i traslladar-nosamb seguretat, d’un costat a l’altre de la muntanya, on a mésa més hem de practicar diferents activitats físiques d’aventuraen el medi natural. Aleshores entendrem per què estem tansatisfets dels resultats obtinguts en les enquestes, ja queaquests ens demostren que la gent ha sabut valorar lacomplexitat de la nostra tasca.

o Experiència i motivació:

És el tercer crèdit de síntesi d’aquestes característiques que hedissenyat i he dut a terme, tots ells en zones de muntanya,amb el concepte de travessa com a fil conductor i ambtemàtiques específiques relacionades amb les característiquesdel territori.

El que m’encoratja per dur a terme aquests tipus de crèdits desíntesi és rebre el feedback positiu de l’alumnat. Veure que hiparticipen tots, que aprenen i a més a més els agrada, és elprincipi perquè no hi hagi un final.

Continuïtat del CS:

46

S’haurien de posar els mitjans perquè aquest tipus de crèdit desíntesi es fes extensible a la majoria dels/de les alumnes del nostrepaís. Millora el seu coneixement del territori i és una molt bona einaper al treball intercultural i d’integració.

5. BIBLIOGRAFIA

Castañer, Marta ; Trigo, Eugenia (1996).La interdisciplinariedaden la Educación Secundaria Obligatoria.

47

Ed. Inde

SEGARRA, Irineu (1998). Mig Segle de Mestratge Musical.

Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Diversos autors (1997). Montserrat al Llindar del tercer Mil�lenni.


Oliver i Pauses, Jordi (2001). Montserrat. Guia itinerària.


Lladó i Badia, Pilar. Escolars d’excursió.Mirar, Escoltar i Caminar.Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 2001

Cerderia i Ribot, Jordi. Els vertebrats a Olesa de Montserrat.

Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 2001

Ribera-Mariné, Ramon Caminant a Montserrat. El Massís.

Publicacions de l’Abadia de Montserrat.1998

Ribera-Mariné, Ramon Caminant a Montserrat. Mapes.

Publicacions de l’Abadia de Montserrat.1998

Fatjó i Gené, Josep (2005) Història de l’escalada a Montserrat.

Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 2005

48

ESTRADA, Gemma; (1991): El Bruc: el medi, la història, l’art.Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

ESTRADA, Gemma; (1995): La guerra civil al Bruc. Publicacions del’Abadia de Montserrat.

PLANES, Josep Albert; (2000): Llegendes de Montserrat. EditorialFarell.

CERVELLÓ, Josep M.; ROVIRA, Roger; (2007): Els visitants de lacova del Salnitre: un recorregut subterrani per les mentalitatsdel s.XVIII i XIX. Revista Muntanya. Núm. 873.

MAZON, Jordi; GIL, Ester; COSTA, Marcel; (2004): El Cel de Nit.Edicions Pòrtic.

MIR, Jordi; ALBESA, Carles; (1999): Montserrat. Excursions desdel Santuari. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

ALBAREDA, Anselm M.; (1977): Història de Montserrat.Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

ROURE, Damià; (2007): La Biblioteca de Montserrat. Publicacionsde l’Abadia de Montserrat.

ZARAGOZA, Ernesto; (1993): Els ermitans de Montserrat.Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

BLASCO, David; GIL, Enric; MASATS, Joan: El cremallera deMontserrat. Edicions Farell.

GRÉGORIE, Reginald; (2007): Sant Benet. Del passat al futurd’Europa. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

NUET, Josep; PANAREDA, Josep M.; (1992): Flora de Montserrat.Volum I, II i III. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

BROS, Vicens; MIRALLES, Jordi; REAL, Joan; (1982): Fauna de lesmuntanyes. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Mapa i guia excursionista de Montserrat. Editorial Alpina.

www.stelarium.com

49

Annex 1: Material alumnat

Crèdit de Síntesi (4rt ESO)

Material Necessari:

- Sac de dormir.- Màrfega.- Xandall (roba d’abric).- Impermeable.- Samarretes (2 o 3)- Folre polar.- Calçat esportiu (2 parells).- Llanterna.- Necesser (sabó, raspall i pasta de dents...)- Tovallola i xancles per la dutxa.- Per a la BTT: Culotte (opcional), guants i pantalons curts.- Crema protectora solar.- Roba interior (3 mudes)- Motxilla petita.- Cantimplora.- Ulleres de sol.

50

Annex 2: Sol�licituds d’ajuts

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióInstitut d’Ensenyament Secundari de la Jonquera

Benvolguts Senyors,

Us comuniquem que el nostre Institut està organitzant un Crèdit de Síntesi ambels alumnes de 4t d’ESO anomenat “Montserrat: travessa de cultura”.

51

És una activitat multidisciplinar en la qual els nostres alumnes i professorsrealitzaran un seguit d’activitats a la muntanya de Montserrat i al seu entorn.

Posteriorment amb les dades obtingudes es portarà a terme un treballd’investigació i una presentació publica dels resultats obtinguts.

L’activitat dura quatre dies i us voldríem demanar si és possible poder passar laprimera nit (7 d’abril de 2008) a la sala del “Casal”. Portem sacs de dormir imàrfegues.

Aquest dia visitem el Bruc amb l’ajut del Sr. Pere Redón, per tal de conèixer lahistòria de la vila.

Al vespre, tenim previst fer una xerrada amb el títol: “Seguretat a la Muntanya”a càrrec dels Bombers de la Generalitat i és per aquest motiu també, quel’espai del “Casal”, ens seria molt útil.

Us adjuntem el dossier de les activitats previstes per a tots els dies.

Molt atentament,

Àrea d’educació física El director


52

Benvolguts Senyors,




Dies: Del 7 al 10 d’abril de 2008.

Allotjament: El Casal del Bruc i l’Alberg del Monestir de Montserrat.

Número d’alumnes: 40

Acompanyants: 3 professors i 3 monitors especialistes en activitats físiques en elmedi natural.

Transport: Autobús.

Pressupost total: 7298 €


Sol�licitem:

53

Un ajut econòmic al vostre Ajuntament per tal de reduir el cost d’aquestaactivitat i poder dur-la a terme amb tots els alumnes de 4t d’ESO.

Molt atentament,



Benvolgut Senyor,

Us comuniquem que el nostre Institut, està organitzant un Crèdit de Síntesi ambels alumnes de 4t d’ESO anomenat “Montserrat: travessa de cultura”.

Consisteix en realitzar una travessa de muntanya, durant quatre dies (del 7 al10 d’abril de 2008), en la qual, els nostres alumnes i professors, realitzaran unseguit d’activitats multidisiplinars a la muntanya de Montserrat i al seu entorn.


El nostre Institut li estaria una vegada més, molt agraït, si volgués col�laboraramb aquest projecte educatiu, aportant part dels aliments necessaris perpoder fer aquesta travessa.

54

Us adjuntem el dossier de les activitats previstes per a tots els dies i la llistad’aliments que li voldríem demanar.

Molt atentament,



Benvolguts Senyors,

55

Us comuniquem que el nostre Institut, està organitzant un Crèdit de Síntesi ambels alumnes de 4t d’ESO anomenat “Montserrat: travessa de cultura”.

Consisteix en realitzar una travessa de muntanya, durant quatre dies (del 7 al10 d’abril de 2008), en la qual, els nostres alumnes i professors, realitzaran unseguit d’activitats multidisiplinars a la muntanya de Montserrat i al seu entorn.


El nostre Institut us voldria demanar si voleu col�laborar amb aquest projecteeducatiu oferint una xerrada als nostres alumnes, en la qual els expliquéssiu,quina és la conducta correcta i prudent que han de tenir quan realitzenactivitats físiques en el medi natural. També quina tasca desenvolupeu i quinaés la vostra funció com a bombers especialistes en rescats de muntanya.


Molt atentament,


56


Benvolguts Senyors,




Dies:

Del 7 al 10 d’abril de 2008.

Allotjament:

El Casal del Bruc i l’Alberg del Monestir de Montserrat.

Número d’alumnes:

40

Acompanyants:

3 professors i 3 monitors especialistes en activitats físiques en el medi natural.


57

Molt atentament,



Benvolguts Senyors,




Durant la setmana del 7-10 d’abril és quan els nostres alumnes estaran realitzant elcrèdit de síntesi a Montserrat. Una de les activitats proposades consisteix a fer unatravessa a peu des del Monestir fins a Can Maçana. Formen part del grup dos alumnes

58

amb discapacitats físiques, per la qual cosa hem pensat que realitzin, acompanyatsd’un professor, una activitat cultural alternativa.

L’IES de La Jonquera forma part d’un Programa d’Innovació Educativa deBiblioteques Escolars Puntedu, promogut pel Departament d’Ensenyament, mitjançantel qual es realitzen tasques d’organització de l’espai biblioteca del centre i dedinamització de la lectura a partir d’aquest entorn, amb la col·laboració dels alumnes.Durant el curs escolar 2007-08, els alumnes de 4t d’ESO han participat en el projecteamb activitats específiques, sobretot de catalogació i dinamització de la biblioteca.

Ja que aquests alumnes han treballat en l’entorn d’una biblioteca escolar, l’equip deprofessors ha preparat una activitat, anomenada “Montserrat, biblioteca debiblioteques”. L’activitat serà de tipus descriptiu, que permeti que els joves realitzin un recorregutper les obres diverses i els diferents suports al coneixement que s’han anat alternant alllarg dels segles. Aquest treball permetrà que els nostres alumnes puguin enriquir-seamb la realització d’un treball sobre una biblioteca multisecular i tan emblemàtica comho és la de Montserrat i traspassar posteriorment aquesta experiència a la resta delgrup.

És per això que sol�licitem permís perquè aquests dos alumnes puguin

accedir a la biblioteca el dia 10 d’abril de 2008, acompanyats per un professor.

Molt atentament,

Annex 3: Alimentació

INSTITUT D' ENSENYAMENT SECUNDARI LA JONQUERACRÈDIT DE SÍNTESI 4rt d'ESOMontserrat: travessa de cultura. Del 7 al 10 d'abril de 2008

Alimentqt xalu àpats

númalu q.final

envàsprod. Total

1 Llet sencera 0,2 l 1 50 10 1,5l 10 amp 1,5l

2 Sucs de fruita 0,2 l 4 50 40 1l 40 tetrabrik 1l

3 Aigua 0,5 l 3 50 75 1,5l 50 amp 1,5l

4 Biscotes 2 u 1 50 100 50u x pak 2 pak 50u

5 Galetes 5 u 1 50 250 5u x pak 50 pak 5u

6 Magdalenes 3 u 1 50 150 2u x pak 75 pak 2u

7 Melmelada terrines ind. 2 u 1 50 100 96u x caix 1 caixa 96u

8 Cola-cao 1 u 1 50 50 pot mitjà 2 pots mitjans

9 Sucre 0,02 kg 1 35 0,7 1kg 1 pak 1kg

10 Sal 0,002 kg 2 50 0,2 saler 100gr 2 salers plàstic

59

(100gr)

11 Oli d'oliva 0,04 l 2 50 4 1l 4 amp 1l

12 Taronges 0,2 kg 4 50 40 kg 40 kg

13 Plàtans 0,2 kg 3 50 30 kg 30kg

14 Pomes 0,2 kg 2 50 20 kg 20 Kg

15 Tomates madures 0,2 kg 3 50 30 kg 30 kg

16 Pernil dolç tallat 0,04 kg 2 50 4 kg 4 kg

17 Formatge gouda tallat 0,04 kg 2 50 4 kg 4 kg

18 Pernil salat tallat 0,04 kg 2 50 4 kg 4 kg

19 Pa 0,4 kg 2 50 40barres350gr 80 barres 350 gr

20 Bosses ind. deixalles 10 bosses industrials

21 Paper higiènic 12 rotllos

22 Paper cuina 6 rotllos

23 Gots plàstic 1 u 2 50 100 100 gots

24 Plats plàstic 1 u 2 50 100 100 plats

25 Paper albal 6 rotllos 25m

Annex 4: Pressupost

Pressupost crèdit de síntesi: "Montserrat, travessa de cultura"

9 de maig de 2008

DESPESESData Preu Total

Transport:Bus anada: La Jonquera - El Bruc 07/04/2008 500,00 € 500,00 €Bus tornada: El Bruc - La Jonquera 10/04/2008 500,00 € 1.000,00 €Cremallera de Montserrat 11/04/2008 94,50 € 1.094,50 €Allotjament:Monestir de Montserrat (PC) 11/04/2008 1.739,00 € 2.833,50 €Àpats:Bar Muntanya (Collbató) 07/04/2008 405,00 € 3.238,50 €Visites guiades:Coves del Salnitre + ruta geològica 09/04/2008 283,05 € 3.521,55 €

60

Monitors:Esportèc 14/04/2008 3.306,00 € 6.827,55 €Professors:Dietes 11/04/2008 195,00 € 7.022,55 €Desplaçament 09/04/2008 33,96 € 7.056,51 €Quaderns de camp:Llibreta TP dura 25/03/2008 54,53 € 7.111,04 €Bibliografia:CD+vídeo escolania/Confess(Ag d'Hip) 26/03/2008 60,92 € 7.171,96 €Publicacions de l'Abadia de Monts. 25/03/2008 45,75 € 7.217,71 €Biblioteca de Montserrat 22/01/2008 50,00 € 7.267,71 €Altres:Carregador màquina fotos 30,00 € 7.297,71 €

Total Despeses (T1) 7.297,71 €

montserrat, travessa de cultura - xtec · l’excursió va durar quatre dies, i. 4 totes les àrees...

Documents