Retallada als fons per la PAC?Revista Informativa

de JARC Novembre-Desembre’12

Núm. 113Preu: 6 euros

món

rur

al

Sumari

món rural �

Revista Món Rural

PresidentJosep Ma. Jové i Aresté

DirectoraMa. Carme Rosell i Trullols

Edita: Món Rural SLU

D. Legal: B-21897-93

Consell de redacció:Josep Ma. Jové, Isabel Vidal, Robert Jaimejuan, Pere Rubirola, Francesc Boronat, Josep Bombardó, Joan Biosca, Carme Rosell

�����������������������������������������

Amb el suport de:

Col·laboradors:Josep Capdevila, Jordi Vidal, Pere Lluis Pié, Laura Solé, Montse Àlvarez, Vicens Pascual, Jordi Cabal, Jaume Salla, Albert Aurín, Judit Casellas, Aleix Perarnau, Àngela Pascual, Eduard Gallifa i Raquel Escuder.

Redacció i Publicitat:Av. Tortosa, 2 - of. 12 · 25005 Lleida Tel: 973 26 77 75 · premsa@jarc.cat

Administració:Ulldecona, 21-31 1er · 08038 Barcelona

Món Rural SLU a efectes previstos en l’article 32.1 paràgraf segon del vigent TRLPI, s’oposa expressament a que qualsevol de les pagines d’aquesta obra o parts de la ma-teixa siguin utilitzades per a la realització de resums de premsa. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser efectuada amb l’autorització dels seus titulars, amb excepció prevista per la llei. Dirigeixis a Món Rural SLU o bé a CEDRO si necessita fotocopiar o escanjar un fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com) o bé al 91 702 19 70 / 93 272 04 47

En aquesta revista...Editorial pàgina 4 Més PAC però amb menys diners

Actualitat pàgines 5 a 8 JARC impulsa l’aprofitament de les àrees forestals de les explotacions Anunci de retallades al pressupost de la PAC Agricultura pàgines 9 a 17 Farratges: Xina s’interessa per la nostra alfals deshidratada FruitaDolça: Les liquidacions no responen a les expectatives de campanya Vinya: Els nous plans de reestructuració Fruitaseca: Cobrament esglaonat dels ajuts del 2012 Olivera: Quina producció tindrem? A Fons pàgines 19 a 22 Les millors varietats d’ordi i blat per a la campanya 2012-13

Ramaderia pàgines 23 a 28 Porcí: Radiografia al benestar animal Vaquídellet: A la deriva i sense brúixola Conills: La crisi de la Llotja de Bellpuig, ànima del sector Vaquídecarn: Multes a la indústria càrnia per cobrar els MER als ramaders Racó Jurídic pàgina 29 El cost d’un accident laboral

Medi Ambient i aigua pàgina 31 Gestionar i valoritzar els residus

Activitats pàgines 33 i 34

món rural�

Editorial

Les nostres oficines

BARCELONAC/Ulldecona, 21-31, 1º (Casa de l’Agricultura) 08038 BarcelonaTel. 934 510 393 · Fax. 934 537 240 · info@jarc.cat

PENEDÈSCentre Àgora. Pol. Ind. Domenys II, s/n · 08720 Vilafranca del PenedèsTel. 938 174 123 · Fax. 938 905 214 · penedes@jarc.cat

OSONARda. Francesc Camprodon, 2 2n. Edifici Seminari · 08500 VicTel. i Fax. 938 892 413 · osona@jarc.cat

GIRONARonda Ferran Puig, 18 2n · 17001 GironaTel. 972 208 881 · Fax. 972 209 101 · girona@jarc.cat

TARRAGONAAlcalde Joan Bertran, 34-38 1er · 43202 ReusTel. 977 847 007 · Fax. 977 312 358 · tarragona@jarc.cat

CONCA DE BARBERÀDe Daroca, 1 Despatx 4 · 43400 MontblancTel. 638.123.273 · tarragona@jarc.cat

BAIX EBREPlaça Alfons XII, n. 7 3er D. Despatx 1 · 43500 TortosaTel. 977 443 067 · baixebre@jarc.cat

SEGRIÀ-GARRIGUESPasseig de Ronda, 3 entresol dreta · 25002 Lleida

Tel. 973 278 080 · Fax. 973 275 358 · lleida@jarc.cat

PLA D’URGELL- URGELLLa Pau, 15 bis. Canton. Girona, local 2 · 25230 Mollerussa

Tel. 973 600 725 · plaurgell@jarc.cat

SEGARRA- SOLSONÈS-ANOIAC/Xuriguera, 42 Ed. Centre Cívic · 08280 Calaf

Tel. 938 681 125 · calaf@jarc.cat

PALLARS/ALTA RIBAGORÇA Av. Espanya, 4 · 25620 Tremp

Tel i fax. 973 651 236 · pallars@jarc.cat

CERDANYAC/ de l’Arbre, 2 · 25720 Bellver de Cerdanya

Tel. i Fax. 973 510 858 · cerdanya@jarc.cat

ALT URGELLCentre Cívic El Passeig · 25700 la Seu d’Urgell

Tel. 973 510 858 · alturgell@jarc.cat

http://www. jarc.catinfo@jarc.cat

Més PAC, menys dinersUn dels aspectes principals per poder arribar a un acord i aprovar la reforma de la PAC que s’està ne-gociant a Brussel·les és establir el pressupost per poder finançar la Política Agrària que es farà en el període pel període 2014-20.

A finals de novembre ja es va discutir a la cimera de caps d’Estat i de Govern de la UE la proposta del pres-supost per als propers anys. La proposta era clarament a la baixa respecte al pressupost actual. Si tenim en compte que actualment la política agrària represen-ta el 40% del pressupost total de la UE és evident que qualsevol retallada en la dotació comunitari afectarà de forma molt negativa a l’hora de negociar la refor-ma de la PAC.

Fins ara tots els càlculs i previsions que s’han fet sobre la nova PAC es basaven en el supòsit de mantenir el pressupost actual. Davant el nou escenari plantejat a Brussel·les, des de JARC-COAG reclamem un nou re-plantejament d’aplicació de les polítiques agràries de la Unió Europea en el sentit d’establir d’una manera ben clara qui pot ser beneficiari de les ajudes de la PAC i qui no.

A JARC-COAG pensem que no es just que actualment a l’Estat espanyol hi hagi 900.000 perceptors d’ajudes PAC quan les persones i empreses que tenen com a activitat principal l’agricultura tot just arriben als 400.000, un fet que no es dona en cap estat de la UE. Si ens mirem els països que tenen una superfície agrària similar a la que té l’Estat espanyol podem veure que el que en té més ronda els 400.000 perceptors.

Un altre aspecte en el que volem incidir des de JARC-COAG és en que les mesures adreçades a la regulació dels mercats i a les situacions de crisi, ja que hem de tenir en compte que el 75% dels ingressos dels professi-onals del camp venen de la venda dels productes que produïm i que només un 25% de la renda prové de les ajudes de la PAC, xifres que a Catalunya encara es decanten més cap a la banda de la producció.

Amb la força que ens dona a l’hora de negociar el fet d’estar integrats dins de COAG, des deJARC treballa-rem amb tota la nostra força perquè aquest intent de la UE de rebaixar les ajudes i el suport del mercat es resolgui finalment de la forma mes favorable als inte-ressos dels pagesos catalans.

Josep Ma. Jové, president de JARC

món rural

Actualitat

�

JARC impulsa l’aprofitament de les diferents àrees forestalsSón moltes les explotaci-ons agràries que tenen terrenys qualificats com a forestals. Moltes però, no disposen de plans d’apro-fitament ni de gestió clars o definits. És per això que des de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) hem iniciat un projecte, amb el suport del Departament d’Agri-cultura, Ramaderia, Pes-ca, Alimentació i Medi Natural, que analitza les vies d’aprofitament dels espais boscosos existents que hi ha a les explotaci-ons agropecuàries cata-lanes. L’objectiu que es persegueix és dotar-les d’eines que els facilitin una estratègia d’explota-ció que aporti rendibilitat a aquests espais.

Els terrenys forestals o fo-rests són, segons la Ley de Montes, “aquells on vegeten espècies fores-tals arbòries, arbustives o herbàcies, siguin es-pontànies o procedents de sembra o plantació, que compleixin o puguin complir funcions ambien-tals, protectores, produc-tores, culturals, paisatgís-tiques o recreatives”. A la Llei Forestal de Catalunya s’hi inclouen les superfíci-es com determinats sòls rústics, erms, prats i ter-renys agrícoles objecte d’explotació forestal.

A més a més dels sòls qua-lificats com a urbans o ur-

Rendibilitzar les zones forestals, eina per diversificar els ingressos

banitzables, la Llei Fores-tal exclou les superfícies poblades d’arbres isolats o de plantacions lineals, i les superfícies destinades al conreu d’arbres orna-mentals.

Els usos i aprofitaments tradicionals, progressiva-ment relegats, reben ara impuls amb visió empre-sarial actualitzada. Molts no s’han deixat mai del tot, però l’ús lúdic del bosc ha anat substituint l’activitat productiva. Els darrers anys, s’ha cami-nat cap a la regulació d’accés i ús del medi natural en difuminar-se aquesta separació entre ús públic i la propietat.

Al darrer número de Món Rural, ja us dèiem que JARC demanava a l’Ad-ministració que tingués en compte la feina de pagesos i ramaders en la gestió de forests i la lluita contra els incendis. Estem treballant per tal que aquesta labor tingui un

reconeixement però que alhora doni rendibilitat i diversificació econòmi-ca per a les explotacions catalanes.

Les alternatives d’una ex-plotació depenen de les característiques del ter-reny forestal i de la super-fície que aquesta tingui. De la mateixa manera, l’elaboració d’un pla de negoci pot preveure’n l’explotació individual, conjunta o bé per part d’un tercer a canvi d’un import econòmic o servei prèviament convingut.

L’opció que primer ens pot venir al cap és l’ex-plotació de la fusta. Això és interessant en alguns casos pel fet que els plans estratègics del Go-vern català, pel que fa a l’energia i el canvi climà-tic, inclouen la biomassa com a font energètica renovable, de proximitat i que respon als objectius de la Unió Europea a as-solir l’any 2020 (i que mar-

caran totes les polítiques del proper període 2014-2020). I no cal pensar només en aprofitaments energètics, sinó també en l’ús de la fusta des d’una vessant artesanal.

Les possibilitats que s’obren per al sector però, van més enllà i hi trobaríem, entre d’altres: La pastura dels ramats

que permet de mantenir net el sotabosc. La implantació de l’api-

cultura, amb grans reper-cussions ambientals i de producció. L’aprofitament de plan-

tes, flors o fruits, incloent-ne el conreu específic. L’explotació directa

dels bolets o bé de peus inoculats. Les activitats cinegè-

tiques, a més a més de l’interès que tenen en el control de determinades poblacions de fauna sil-vestre. Les activitats culturals,

amb elements del medi natural i de tipus patrimo-nial, com les construcci-ons de pedra seca, ermi-tes o pous. Les activitats educati-

ves o de recerca que es poden fer a la natura.

Des de JARC hem pre-vist la difusió dels resul-tats d’aquest projecte, amb mitjançant diferents xerrades de les quals us n’anirem informant pun-tualment.

Actualitat

món rural�

La campanya es pot veure a www.gencat.cat/transit2012 Foto: SCT

La conscienciació de la ciutadania és clau i s’aconsegueix amb cam-panyes preventives publi-citàries i campanyes me-diàtiques específiques de seguretat viària. Per això, des de la seva creació, el Servei Català de Trànsit (SCT) ha portat a terme campanyes divulgatives orientades a les causes dels accidents i a les si-tuacions que generen més risc en la circulació (principalment, la veloci-tat, el consum d’alcohol i les mesures de seguretat passiva). La primera part d’aquest any 2012 ha estat nega-tiva pel que fa les xifres d’accidentalitat en com-paració amb l’any 2011: les víctimes mortals s’han incrementat un 30% el primer trimestre en com-paració a l’any anterior. Tenint en compte això, i davant les recomanaci-ons dels experts i els ob-jectius que estan sobre la taula, l’SCT ha decidit aquest any canviar l’es-tratègia comunicativa i fer arribar el missatge institucional de seguretat viària d’una manera pro-pera, emotiva i realista a través del recurs del tes-timoni.

La campanya “Sí, po-dem evitar-ho” consta de 12 peces per a televi-sió i ràdio amb l’explica-ció en primera persona

de víctimes d’accidents de trànsit (ells mateixos o els seus familiars) de com els ha canviat la vida. Les persones que hi apa-reixen no són actors, són testimonis reals, fet dife-rencial respecte a cam-panyes anteriors.

Les peces comencen es-pecificant la causa de l’accident, per tal de si-tuar l’espectador, seguit de la lesió i en què con-

Trànsit engega la campanya testimonial:“Sí, podem evitar-ho”

sisteix, a més d’explicar com és ara la seva vida. Després del relat del testi-moni, s’acaba amb una proclama final que diu “Sí, podem evitar-ho”. Les càpsules televisives tenen una durada de 90 segons i l’adaptació radiofònica és de 30 segons.

La campanya s’emetrà als mitjans de comunica-ció fins el 31 de desem-bre de 2012. Tindrà una

difusió especial els ponts de Tots Sants (1 de no-vembre), la Puríssima (6-8 de desembre) i durant el Nadal. A banda dels mit-jans convencionals (8TV, BTV, Xarxa de televisions Locals, TV3 , 40 Princi-pales, Catalunya Ràdio, Flaix FM, RAC1, RAC105 i SER Barcelona) es projec-tarà també a les 466 sa-les de cinema que hi ha a Catalunya i es podrà veure per Internet.

ACCIDENTABILITAT A CATALUNYA 2010-2012

Bolcada Sortida Vía* Col·lisió en marxa Altres

2010 2011 2012 2010 2011 2012 2010 2011 2012 2010 2011 2012

Barcelona 2 0 0 2 1 2 6 4 6 1 1 0

Tarragona 2 1 0 2 6 6 8 4 8 1 0 0

Lleida* 1 1 1 5 2 4 19 14 9 0 1 0

Girona 0 0 0 0 0 0 11 3 3 0 0 2

TOTAL 5 2 1 9 9 12 44 25 26 2 2 2

Dades Servei Català del Trànsit. * inclou tota la Cerdanya

món rural

Actualitat

�

La UE proposa retallar la dotació de fons per a la PAC en un 16%El 22 de novembre els caps d’Estat i de Govern dels països membres van discutir les perspectives fi-nanceres de la UE per al període 2014-2020 sobre la base de la proposta de la Comissió Europea i del president del Consell Europeu, Van Rompuy. Espanya és actualment el segon receptor de fons agrícoles de la UE, amb un import anual de 7.000 milions d’euros.

Els Serveis Tècnics de COAG van fer un estudi comparatiu sobre la base de les propostes oficials i les possibles conseqüèn-cies que podrien tenir per als fons agrícoles a Espa-nya i es van dibuixar tres escenaris possibles:

Escenari1: La proposta del president del Consell Europeu, Van Rompuy, xifra la retallada total dels fons agrícoles per al període 2014-2020 en 63.000 milions d’euros, -15% respecte a la pro-gramació 2007-2013. La retallada dels fons PAC per a Espanya s’estimaria

La proposta més dura pel sector és la presentada per Van Rompuy

en el 16%, en passar dels 7.000 milions d’euros/any actuals a 5.861 milions d’euros/any. Cal tenir en compte que els càlculs de Van Rompuy s’han fet sobre la base d’una UE-28, comptant amb l’ad-hesió de Croàcia.

Escenari2: La Comissió Europea planteja una re-tallada de 39.000 milions d’euros fins al 2020, -9% respecte al marc finan-cer anterior. Amb aques-tes xifres, Espanya podria perdre el 11% dels fons PAC i quedar-se en 6.250 milions de mitjana anual. Els càlculs de la Comissió està realitzats d’acord amb una UE-27.

Escenari 3: Si parlem d’un estadi intermedi, a mig camí entre la pro-posta de la CE i de Van Rompuy (50.000 milions d’euros per al capítol agrícola) la retallada que patiria l’agricultura espanyola se situaria en el 13,5%.

El pes de la PAC en el marc financer global de la UE disminuirà del 33% actual al 20-25% el 2020. Convé subratllar que ara la PAC suposa gairebé un 0,4% del PIB total dels EEMM de la UE, segons dades de la Comissió. Per això, COAG ha re-clamat al president del

Govern fermesa i deter-minació per defensar el pressupost de la PAC. Els pagaments compensa-toris d’aquesta política suposen el 28% de la ren-da agrària espanyola de manera que les propos-tes de retallada limitarien la creació d’ocupació, el potencial productiu i el desenvolupament eco-nòmic i social del medi rural.

En un escenari de res-tricció pressupostària, COAG creu imprescindi-ble prioritzar les ajudes a l’agricultor actiu, aquells que treballen de manera directa i professional en la seva explotació, ge-nera ocupació i produ-eix aliments de qualitat. També és vital activar mecanismes de regula-ció de mercat que evitin la volatilitat dels preus i garanteixin unes rendes dignes per als agricultors.

La PAC és un gran pacte dels ciutadans europeus amb els que produeixen els seus aliments, els agri-cultors i ramaders.

Actualitat

món rural�

Limiten el import per a fer pagaments en efectiuEl 30 d’octubre es va pu-blicar al BOE la Llei 7/2012 que dóna especial im-portància a evitar el frau fiscal i que ha entrat en vigor el 20 de novembre.

A l’article 7 d’aquesta llei, s’estableix de manera ta-xativa, que “no podran pagar-se en efectiu les operacions, en les quals alguna de les parts inter-vingudes actuï en quali-tat d’empresari o profes-sional, per un import igual o superior a 2.500 euros o el seu contravalor en mo-neda estrangera“.

No obstant això, l’import serà de 15.000 euros o, el seu contravalor en mo-neda estrangera, quan el pagador sigui una perso-na física que no tingui el domicili fiscal a Espanya i

no actuï com a empresa-ri o professional.”

Aquesta nova llei tipifica un nou tipus d’infractor al limitar els pagaments en efectiu, que no s’aplicarà als pagaments i ingressos efectuats en entitats de Crèdit. L’incompliment és una infracció greu, que considera infractor tant el que paga com el que rebi els imports en efectiu superiors al límit establert que responen solidàri-ament de la infracció

comesa. La base de la sanció serà la quan-tia pagada en efectiu (2.500€ o 15.000€), i una multa dinerària proporci-onal del 25%. La sanció prescriu als cinc anys.

La part que denunciï la infracció no té respon-sabilitat per aquesta si es fa dins dels tres me-sos següents a la data del pagament efectuat, l’operació realitzada, el seu import i la identitat de l’altra part.

El Departament d’Agri-cultura ha creat una bús-tia de correu electrònic per a resoldre les qüesti-ons que puguin sorgir en matèria de benestar ani-mal porcí. Des de l’any 2001, Agricultura, el Mi-nisteri i el sector han pac-tat un full de ruta amb l’objectiu d’assolir que a 1 de gener de 2013 totes les explotacions porcines estiguin adaptades.

Davant dels possibles dubtes, el Departament ha posat a disposició la bústia baporci2013@gencat.cat, per donar resposta a els consultes que es puguin plantejar.A la web del Departa-ment es poden consultar les normes mínimes per a la protecció de porcs i la normativa que la regula.

Eina per resoldre dubtes sobre el benestar

L’article 4.3 del RD 479/2004 de 26 de març que regula el registre ge-neral d’explotacions ra-maderes obliga als seus titulars a comunicar al Departament d’Agricul-tura, almenys una vega-da a l’any les dades del cens de la seva explota-ció. Aquesta comunica-ció s’ha de fer entre l’1 de gener i el 28 de febrer indicant el cens mig o bé el cens a 1 de gener.

Notificació de censos

L’Assemblea General de Joventuts Agràries de COAG va escollir Toño Romé com a nou coordi-nador Estatal.

Romé estarà acompa-nyat a l’Executiva els propers quatre anys per Salvador Sarroca, de JARC, en representació de Catalunya, Antoni Jesús Pulido d’Andalusia, Francesc Sebastián de Múrcia, Javier García de

JARC entra com a membre de l’Executiva de Joventuts Agràries de COAG

València i Salvador Ron-cero de Castella-Lleó.

Entre les actuacions que es volen impulsar hi ha el

fet que el camp esdevin-gui una alternativa labo-ral per als joves, i a treba-llar perque el sector sigui viable.

món rural �

AgriculturaRobert Jaimejuan, responsable de Farratges de JARC

L’alfals segueix a l’alça mentre Xina s’interessa pel deshidratatLa característica més destacada dels darrers mesos al sector farratger és sens dubte l’alça con-tinuada i constant dels preus de l’alfals. La causa cal buscar-la en l’evolu-ció que marquen els ce-reals com el blat, el blat de moro i evidentment el mercat internacional, caracteritzat per un ele-vat preu als Estats Units i el fort impuls que arriba de la mà de les exporta-cions als Emirats Àrabs.

De fet, en aquests mo-ments, i a nivell de pro-ductor es dóna ja per tancada la campanya que s’ha caracteritzat per la pluja i les elevades humitats. Malgrat això, es pot considerar que ha estat bona si bé és cert que hi ha hagut dos fac-tors que l’han marcada. D’una banda, la sequera va retallar els rendiments

Ctra. C-13, Km 16,2 · 25690 Vilanova de la Barca (Lleida) · Tel. 973 19 00 22 · Fax 973 19 04 62e-mail: info@rodamaquinaria.com · www.rodamaquinaria.com

AVANÇA’T A L’HIVERN!

Ascladora de llenya

productius en algunes zo-nes de l’Estat espanyol i d’altra la desaparició de l’ajut de 33 euros/tona per a la indústria que han arribat de la mà de la desaparició dels condi-cionants mínims de quali-tat i de l’obligatorietat de contracte.

En aquest marc, i se-gons les dades de JARC-COAG, s’estima que la producció nacional de farratges dessecats al final de la campanya 2012/2013 rondarà les 1.557.000 tones, una xifra que suposa una disminu-ció del 19% respecte a la campanya anterior.

Cal destacar l’interès dels xinesos per conèixer el nostre sistema produc-tiu. A l’estiu una auditora xinesa va visitar diferents deshidratadores espa-nyoles perquè sembla ser

que Xina pretén diversi-ficar la importació que fins ara estava en mans d’empreses americanes.

L’objectiu d’aquestes vi-sites era el d’homologar les plantes deshidratado-res per tal que els puguin enviar la seva producció. De moment però, en-cara s’està pendent de resposta. De fet, els au-ditors es van mostrar es-pecialment interessats en les qüestions sanitàries ja que es vol evitar importar plagues que ara ells no tenen. Per això els va in-teressar especialment la deshidratació del farrat-ge ja que aquest procés estabilitza tant la humitat com la temperatura i per tant garanteix no només

una millor conservació sinó que també redueix el risc de fermentació que es podria produir du-rant el llarg viatge en vai-xell fins a Xina.

La demanda xinesa és una alenada d’aire per a un sector que l’any 2011/12 va exportar el 58% de la seva produc-ció i que ara veu com el mercat intern està en de-clivi per la crisi del vaquí de llet, el gran consumi-dor. De fet, suposarà una menor dependència de les vendes a EUA i estabi-litzaria els preus dels far-ratges, en clara compe-tència amb els cereals, si bé la producció encara opta per aquests darrers com a conreu.

Agricultura

món rural10

Josep Miquel Piñol, responsable de l’Horta de JARC

La Organtizació Comu-na de Mercats (OCM) de la UE té com a finali-tat regular la producció i el comerç de productes agraris. Des de l’establi-ment de la PAC s’han adoptat 21 OCM per complir acords especí-fics orientats a estabilitzar mercats, garantir als agri-cultors un nivell de vida equitatiu i incrementar la productivitat de l’agricul-tura.

Al sector hortícola hi ha el grup de fruites i verdures que engloba tomàquets, cebes i al·liàcies, cols i altres bàsiques, enciam i xicoires (escarola i en-dívies), pastanagues i altres arrels comestibles similars, cogombres, ver-dures de baina, i les altres verdures no contempla-

El paper clau de les OP al sector hortícola

des. També inclou pro-ductes transformats. Un dels requisits que han de complir les OP és la co-mercialització de la tota-litat de la seva producció a través de l’entitat, però amb excepcions.

De fet i ha avantatges per la creació d’OP (Re-glament 1182/2007) com són ajudes destinades a fomentar la seva consti-tució i facilitar el seu fun-cionament administratiu, i ajuts per a costejar part

de les inversions necessà-ries per el seu reconeixe-ment. També hi ha una sèrie d’ajudes per inversi-ons, a la producció i co-mercialització i a la trans-formació i es pot accedir a les línies de retirada del mercat de verdures, així com per la collita en verd o la renúncia de co-llita, si s’han inclòs en els Programes Operatius de la OP (prevenció i gestió de crisis).

Exemples d’aquestes de-claracions són les que es van dur a terme du-rant la darrera crisi ali-mentària originada per la bactèria E. Coli amb els cogombres. D’acord amb les dades del DAAM es van pagar al voltant de 32.000€ a productors catalans procedents de fons europeus. Les ope-racions de retirada, colli-ta en verd o renúncia de collita es tramiten mitjan-çant notificació al Servei de Regulació de Mercats Agroalimentaris (Serma), organisme del DAAM que és qui ha d’autoritzar les operacions excepcio-nals.

JARC-COAG ha denunci-at que Marroc incompleix de forma sistemàtica el preu mínim d’importa-ció de tomàquets esta-blert per la pròpia UE en l’acord signat amb el país aluïta. Tal i com es recull al Diari Oficial de la UE s’ha importat a Eu-ropa tomàquet a 36 cèn-tims d’euro el quilo, deu menys del que estableix el protocol signat per ambdues parts.

Des de JARC-COAG es denuncia la passivitat de la Comissió davant un producte que sense con-trols fitosanitaris i amb un model productiu que no respecta la mà d’obra i que no fa sinó posar en mat el mercat nacional que veu com els preus cauen en picat.

Aquest fet deixa en una situació d’indefensió el sector productor que veu com dia a dia s’incom-pleixen els acords signats. Des de JARC-COAG de-manem que si no es com-pleixen els preus d’entra-da al mercat europeu es paguin els corresponents drets duaners.

Considerem vital que es controlin aquestes situa-cions, ja que del contrari, això fa que des del sec-tor es posi en dubte dia a dia la paraula de la UE de vetllar pel compliment dels acords.

Marroc ven tomàquet per sota del preu pactat

Com crear una OP?El dimecres 12 de desembre JARC ha organitzat una jornada en el marc del Pla Anual de transfe-rència Tecnològica del DAAM sobre les Organit-zacions de Productors (OP), encarada al sector hortícola.

La sessió tindrà lloc a la Cooperativa Progrés Garbí de Malgrat de Mar i comptarà amb la presència de representants del SERMA i del Servei de Indús-tries i Comercialització del DAAM, per donar les directrius en la creació d’aquests ens. També hi haurà un representant d’una OP de Verdures de Cambrils que aportarà l’experiència en la creació i gestió d’una organització de productors.

món rural 11

Agricultura

Les liquidacions no responen a les expectatives de la producció

David Borda, responsable de la Fruita Dolça i Planta Ornamental de JARC

JARC ha denunciat les llums i ombres de la cam-panya de recol·lecció de fruita dolça. En el primer balanç de dades oficials es constata la reducció de collita a les principals zones productores, un fet que no ha quedat reflec-tit en les liquidacions que s’han pagat fins ara a la producció.

L’inici de la campanya va ser esperançador pel que fa als preus i les co-titzacions van permetre cobrir els cada vegada més elevats costos de producció, però la curta collita ha fet que la rendi-bilitat en conjunt hagi es-tat clarament insuficient.

Si bé és innegable que la campanya ha estat mi-llor que el desastrós 2011 i encara que hi ha hagut un major esglaonament en la sortida al mercat

amb una major deman-da i una menor pressió d’oferta de fruita, la mit-jana dels preus aconse-guits al camp és el que s’esperava, contradient així les veus d’eufòria que es van alçar a mig estiu, mentre des de JARC ad-vertíem de la desil·lusió que es viuria quan arriba-rien les liquidacions.

En la fruita d’os, el des-cens de la collita extra-primerenca pels danys climatològics s’ha com-pensat amb la qualitat dels fruits, poques pla-gues i amb cotitzacions que han rondat entre els 0,80 i els 1,20€/kg. Tot i això, el gruix de la cam-panya de préssec situarà les seves liquidacions en-torn als 0,35-0,45€/kg. De fet el Paraguai o préssec pla, els preus a la produc-ció rondaran entre els 0,45 i els 0,65€/kg, mentre

que en albercoc la mitja-na serà de 0,45€/kg, tot i el bon començament de campanya amb va-lors propers a l’euro. Uns preus que a JARC consi-derem normals i gens ex-cepcionals. En la fruita de llavor, la mitjana de les cotitzaci-ons a camp se situa en els 0,48€/kg per a les mi-llors qualitats de pera. En poma les cotitzacions en camp oscil·len entre els 0,35 i els 0,55€/kg.

Malgrat la significativa reducció de collita en poma no hi ha suficient fluïdesa al mercat i els in-gressos finals per a la pro-ducció només arribaran per a cobrir els costos, si ho fan.

Des de JARC-COAG vo-lem fer una crida al sec-tor a que potenciï la co-mercialització de fruita de qualitat que complei-xi amb les demandes del consumidor, i per això fa falta una actuació con-junta de tota la cade-na. D’aquesta manera es podrà repercutir en el preu que en percebran els productors.

Des de JARC pensem que sovint caiem en el parany de pensar que 0,50 euros suposa un equivalent de les antigues 80 pessetes quan en realitat, el poder adquisitiu que representa ratlla les 50. Si volem arri-bar de nou a les cotitza-cions de fa uns anys (100 pessetes) hauríem de co-brar la fruita a un euro.

Agricultura

món rural12

Joan Biosca, responsable de l’Arròs i els Cítrics de JARC

A principis de novembre, es va haver de tancar de manera preventiva el canal dret de l’Ebre com a mesura per evitar l’ex-pansió de la plaga del Cargol Poma a l’hemisfe-ri dret del Delta de l’Ebre, desprès de detectar-ne la seva presència, que ha estat atribuïda a un possible sabotatge i que ara s’està investigant pels Mossos d’Esquadra. Amb aquesta actuació de caire urgent s’ha pogut eliminar i prevenir l’afec-tació del marge dret.

A més a més, el 8 de no-vembre es va publicar la Decisió de Execució de la Comissió relativa a les mesures per evitar la in-troducció a la Unió Euro-

El cargol poma tanca el canal dret de l’Ebre

pea i la seva propagació al interior de la mateixa del gènere Pomacea (conegut com a cargol poma).

Les mesures a seguir en el cas de detectar la pre-sència del gènere, són, entre altres, l’establiment de zones tampó, la des-trucció dels organismes, i inspeccions exhaustives de citades zones, així com la implantació d’un protocol de higiene i des-infecció de la maquina-ria agrícola.

Totes aquestes mesures ja han estat aplicades des de la detecció de la pre-sencia dl gènere, l’any 2009, al marge esquerre el Delta de l’Ebre.

Pels que som de Lleida

Escolta’ns cada dissabte de 9.00 a 10.00Repetició els diumenges a les 10.00

El programa d’agricultura per a

les Terres de Lleida, amb

Pau Echauz

ArrelAArrelA

U-A-1 Ràdio al 104.5 FM www.ua1.cat

Descarrega’t també l’aplicació d’U-A-1 FM al mòbil

o segueix-nos a:

món rural 1�

AgriculturaIsabel Vidal, responsable de la Vinya i el Vi de JARC

El Departament d’Agri-cultura ens ha comuni-cat que aquest desem-bre sortiran nous ajuts per la reestructuració i recon-versió de les vinyes, unes ajudes que estan finan-çades al 100% amb fons europeus, i que s’emmar-quen dins del Pla Nacio-nal de Suport de l’Estat espanyol a la vinya.

El Pla es va programar per les campanyes 2008/09 a 2012/13, amb fons eu-ropeus garantits fins al 2013. Com les ajudes del Pla de Reestructuració de la Vinya de l’anua-litat 2012 a Catalunya, han exhaurit quasi tot el pressupost del 2013, sem-blava que l’any que ve no hi hauria aquesta línia d’ajut a Catalunya. Però, un Reglament europeu ha confirmat que hi hau-rà nous Programes de su-port al sector de la vinya pel període 2014 a 2018, si bé queda pendent qui-na serà l’assignació pres-supostària per a cada país. Això vol dir que es podrà utilitzar pressupost 2014 per pagar ajudes demanades al 2013.

Basant-se en aquest fet, i també amb el bon re-sultat que estant donant les ajudes a la reestructu-ració a Catalunya amb modalitat de bestreta, aquest 2013 hi haurà noves ajudes del Pla de Reestructuració i Recon-versió de la vinya. Cada viticultor podrà apuntar-se al Pla que vulgui, ja que es faran nous plans

Els nous plans de reestructuracióper part dels grups. JARC disposa d’un grup propi des de l’any 2000 i està obert a nous viticultors que s’hi vulguin adherir.

Les mesures que es de-manin seran per a actu-acions finalitzades i per acabar-les abans del 31 de juliol de 2013 o bé mit-jançant bestreta, prèvia garantia d’un aval ban-cari, i llavors es podran executar el 2013, 2014 o 2015.

Com l’any passat, els agricultors professionals o explotacions agràries prioritàries optaran a un percentatge d’ajut sobre el cost de l’actuació del 50% si demanen bestreta o del 40 % si no en dema-nen. Pels no professionals seran del 40% si dema-

nen bestreta o del 30% si no en demanen. Aques-tes diferències fan acon-sellable en quasi tots els casos fer la petició d’ajut amb bestreta i aval ban-cari.

Tot i que alguns viticultors expressen el seu males-tar per haver de dema-nar un aval bancari la veritat és que aquesta opció ha permès obtenir

més fons per Catalunya procedents de sobrants d’altres ajuts o Comuni-tats Autònomes. Prova d’això són els quatre pa-gaments que s’han fet als professionals i que su-mats han permès cobrar tot l’ajut a que és té dret (100% si està certificat o 83% de l’aval si es planta el 2013).

Com es veu en les tau-les adjuntes, el darrer exercici 2011/12 l’import pagat per la mesura de Reestructuració de la Vi-nya a Catalunya ha es-tat de 10,9 milions d’eu-ros, quan l’assignació inicial només era de 4,6 milions. Al 2012/13 l’as-signació inicial era de 7,2 milions d’euros, dels que 3,9 s’han pagat el 23 de novembre, i es calcula que 2,5 milions faran fal-ta per pagar expedients de campanyes anteriors i quedaria un remanent de 917.000 euros pels propers plans que s’han d’obrir. Ara, s’esperen noves assignacions que permetin cobrir els prop de 10 milions d’euros de petició d’ajut del nou pla per tots els viticultors.

Resum de pagaments del PRRV a Catalunya 2012Pagament Origen diners M € Beneficiaris

Des. 2011 i inicis 2012

Fons previstos 2012

4,6 Expedients 2011

Juny 2012Fons altres mesures

4,2 Professionals amb bestreta 2012 i saldos ajut d’expedients de campanyes anteriors acabats el 2012

Setembre i Octubre 2012

Fons sobrants 2012

2,0

Nov. 2012Fons previstos 2013

3,9 Tots

Font: DAAM

Fons destinats a PRRV pla suport 2008/09 a 2012/132009 2010 2011 2012 2013

Catalunya 5,4 9,0 5,2 10,8 7,2

Espanya 57,9 76,8 73,2 150,5 123,2

% Catalunya/Espanya

9,3% 11,8 7,1% 7,2% 5,8%

Font: FEGA i MAGRAMA. Per al 2013 és primera distribució. Dades en milions d’euros

Agricultura

món rural1�

Els ajuts associats al con-reu de la fruita seca i la garrofa vindran aquest any molt més esglaona-des que altres vegades com a conseqüència de la divisió de l’antic ajut a la fruita seca en dos i per les dificultats pressupos-tàries que es viuen.

Enguany el desacobla-ment de la part finança-da per la UE de l’antiga ajuda a la fruita seca, per un import de 160 eu-ros per cada hectàrea es cobrarà íntegrament al pagament del desembre dins del pagament únic.

Les explotacions que dis-posaven de drets de pa-gament únic consolidats provinents de l’olivera, la vinya, els cereals, arròs o ramaderia ja han cobrat a finals d’octubre el 50% del seu import. A mitjans de desembre es cobra-rà l’altre 50% d’aquests drets i el 100% de l’ajuda desacoblada de la fruita seca.

A Catalunya aquest des-acoblament de fruita seca suma nou milions de euros, amb una mitjana de 630 euros per explota-ció. A l’Estat Espanyol són 68,6 milions d’euros amb una mitjana de 854 euros per explotació.

Cobrament esglaonat per als ajuts 2012

Sisco Esquerda, responsable de la Fruita Seca de JARC

La part finançada pel De-partament d’Agricultura i el Ministeri d’Agricultura de l’antic ajut a la fruita seca, s’ha convertit el 2012 en un ajut acoblat a la fruita seca, amb un im-port de fins 120,75 €/ha.

L’import de l’ajuda na-cional per part del Mi-nisteri als fruits de closca i garrofa corresponent a la campanya 2012-13 serà de 32,7653 hectà-rea. Madrid només tenia pressupost per 20€/ha i gràcies a les pressions de JARC-COAG s’ha acon-seguit augmentar fins els imports esmentats. No obstant això, l’import total suposa una reduc-ció de 10,12 ha respec-te l’any 2011/12 (ajut de 42,885 € per hectàrea) i respecte a fa dos o més, els agricultors professi-onals venien cobrant 60,375 €/ha.

El retard en l’assigna-ció de l’import definitiu d’aquest ajut per part de Madrid, farà que es cobri al gener de 2013.

JARC-COAG va dema-nar preferència en l’ajut per l’agricultor professio-nal, una quarta part de la superfície que demana l’ajut, però el Ministeri no ho ha tingut en compte.

El Departament d’Agri-cultura finançava l’ajut a la fruita seca amb 60,375 €/ha. Enguany, amb càrrec als pressupostos 2012, l’import disponible per aquesta ajuda és de 1.114.750 euros, que re-presenta 24,74 euros/ha que es cobraran aquest desembre. Queda pen-dent 35,63 €/ha amb càr-rec als pressupostos del Departament pel 2013, i condicionat a la consig-nació efectiva del crèdit als pressupostos.

A Catalunya tenen dret a aquest ajut un total de 10.714,77 hectàrees d’avellaner; 30.004,52 d’ametller; 509,97 de no-guer; 302,20 de festuc i 3.528,08 de garrofer.

Ens queda l’ajuda per la poda de la fruita seca de secà, que s’emmarca dins del programa naci-onal pel foment d’acti-vitats agrícoles especifi-ques que reporten millors beneficis agroambientals a determinades espèci-es de fruits de closca. El 2012 s’hi ha acollit poca

superfície i sobra el 40% del pressupost, i per tant 6,3 milions d’euros s’han de tornar a Brussel·les.

Els imports s’han retallat per imposició de la UE i seran 103 €/ha en superfí-cie més 10% pendent i 84 per la resta. A Catalunya s’hi han acollit 4.644 ha, un 6,3% de la superfície i l’ajut puja 429.830 euros que es pagaran durant el desembre.

La producció agrària ecològica s’ha pagat el 16 de novembre i les agroambientals de l’avellaner a principis del 2013.

Inicialment no hi havia pressupost del Ministeri per a l’ajut acoblat del 2013. Gràcies a les pres-sions de JARC-COAG, a on hi forma part JARC, hem aconseguit que en les properes setmanes es modifiqui la normativa reguladora i almenys hi haurà línia d’ajut, encara que l’assignació pressu-postària sigui més baixa que aquest any.

JARC va fer roda de premsa a Reus per valorar els ajuts i els preus de l’ametlla

món rural 1�

AgriculturaLluis Gaya, responsable de l’Oli de JARC

Quina producció tindrem?El futur del preu de l’oli d’oliva depèn en bona mesura de la producció final que hi haurà aques-ta campanya a l’Estat espanyol i en la resta de països productors.

Segons dades del Consell Oleícola Internacional (COI) la producció mun-dial tindrà una davalla-da del 20%. Per països, el gran productor mundial que és l’Estat espanyol és qui té el descens més gran amb un 50% menys de collita. En canvi Itàlia, Grècia o Tuníssia tindran bones collites el 2012/13.

A Catalunya, segons da-des del DAAM del mes d’octubre, la collita seria un 17% superior a la del 2011 que ja va suposar un descens del 50% so-bre el 2010, quan a l’Es-tat espanyol hi va haver una collita rècord. Lleida tindria una collita encara més curta que l’any pas-sat i a Tarragona seria un 32% superior al 2011, però lluny de la collita 2010.

Però les previsions són diferents segons les fonts consultades. El Ministeri d’Agricultura xifra l’esti-

setembre unes 300.000 tones per damunt d’un enllaç de campanya normal. A Catalunya les existències a les almàsse-res serien un 1.347 tones, només un 6% de l’anteri-or collita.

Faltarà veure quina serà la reducció de collita a l’Estat espanyol, que com hem vist segons el COI podria rondar les 800.000 tones i segons el MAGRA-MA serien 925.000 tones. De tota manera sembla que la reducció de co-llita serà molt superior a les més elevades existèn-cies per aquestes dates i podria acabar faltant oli per servir als compradors. Per això els preus per fi han repuntat, tal com explicàvem en aquesta revista. A l’octubre, els preus de l’engròs a sorti-da d’almàssera estaven estabilitzats als 2,5 €/kg oli oliva verge extra, bastant per damunt dels ruïnosos preus de 1,8 de l’última campanya.

Esperem que les vendes continuïn fortes, sobretot a l’exportació, i això per-metria més augment de preus en origen.

mació de la collita 2012 en 674.000 tones a tot l’Estat, el que suposaria una baixada del 58% res-pecte la collita 2011. La gran baixada es produ-

iria a Andalusia, que tin-drà un descens del 62%. Segons l’Agencia para el Aceite de Oliva les exis-tències dels molins i dels envasadors estarien al

País/Regió 2010/11 2011/12 2012/13

Tarragona 42,4 21,5 25,1

Lleida 30,6 14,8 19,5

Catalunya 10,10 5,3 4,7

Espanya 1392 1613 820

Itàlia 440 450 490

Grècia 301 295 350

Portugal 63 76 69

Tuníssia 120 180 220

Turquia 130 120 110

Marroc 67 55 55

Argentina 20 32 17

TOTAL MÓN 3.075 3.409 2.718

Font: Per Catalunya DAAM, per a la resta COI. *Estimació 2012

Producció d’oli d’oliva en milers de tones*

Agricultura

món rural1�

David Borda, responsable de la Fruita Dolça i Planta Ornamental de JARC

El rendiment net de la flor baixa fins al 0,32%Els preus del 2011 confir-men que la crisi econòmi-ca se centra en el sector de la flor tallada ja que continuen la tendència a la baixa dels darrers anys i en el primer semestre de 2012 les cotitzacions en origen no han estat mi-llors.

Hi ha hagut un increment de les exportacions però tot apunta a que les ex-plotacions desapareguin una darrera l’altra de la mà d’una baixada conti-nuada del consum intern per la reducció de les inversions de les adminis-tracions públiques, i des-

encadenat pel desme-surat l’increment de l’IVA del 8 al 21% en la darrera modificació aprovada en l’impost.

Els propis productors ofe-reixen la planta a preus de que es poden dir de li-quidació, sense augmen-tar vendes, per aquesta forta disminució del con-sum. L’Estat espanyol ha aprovat ja l’Ordre per la qual es redueix l’índex de rendiment net al sector de la planta ornamental que passa del 0,37 que tenia fins ara al 0,32 en el mètode d’estimació ob-jectiva de l’IRPF.

A la reunió del Grup Con-sultiu de Flor i Planta Or-namental europea del 10 d’octubre es va parlar de l’IVA, i la Comissió va dir que s’està analitzant el sistema de l’IVA a Eu-ropa. Entre d’altres qües-tions es vol revisar el tipus i es proposa una abolició dels tipus que suposin un obstacle en el mercat

únic, per a productes i serveis similars, especial-ment per venta d’articles electrònics i venta en in-ternet.

La Comissió creu que l’existència d’un tipus reduït per al sector en alguns països no és pro-blemàtic i es podria plan-tejar usar-lo a tota la UE.

El Grup Consultiu de Flor i Planta Ornamental va analitzar a la reunió del 10 d’octubre la situació dels mercats i va concre-tar que segueixen aug-mentant les importacions de flor tallada proce-dents de Kenya i Etiòpia, mentre que les de Costa Rica (sobretot en planta en test) retrocedeixen.

Al primer semestre de 2012, s’ha produït un in-crement de les exporta-cions de la UE a tercers països en més d’un 11%,

Augmenta l’exportació de flor a tercers països

tant en valor com en volum. La situació de la producció per països és la següent: Bèlgica ha

augmentat un 4% els cos-tos i hi ha un retrocés en la producció. Holanda incrementa les exporta-

cions a Rússia i Alemanya i te un retrocés a Itàlia i a França. França va te-nir una primavera desfa-vorable per les gelades, amb un descens del co-merç i la demanda inter-na durant la tardor. Ale-manya ha compensat l’augment dels costos de producció amb mi-llors preus i es constata un increment de la con-centració de productors en Organitzacions (OP). Itàlia te uns disminució de producció, amb menors vendes.

món rural 1�

AgriculturaJosep Olivella, responsable de sectorial Fitosanitaris de JARC

JARC: “No es compta amb el sector al regular els fitosanitaris”Un any més s’han cele-brat a la seu de Cosmo-caixa a Barcelona les jornades sobre productes fitosanitaris que organitza l’Institut Químic de Sarrià (IQS). Enguany estava centrat en dos grans blocs, la PAC 2014-2020, encara no aprovada ni publicada, i el Real De-cret d’ús sostenible de productes fitosanitaris, publicat el 14 de setem-bre passat.

El parlamentari europeu Albert Massot, va ser qui va analitzar la nova PAC de la que va dir encara no hi ha cap concreció, ja que s’està pendent que es publiqui el regla-ment l’any 2013 una ve-gada tancades les nego-ciacions amb els diferents països. I el pressupost, encara no està clar quan s’aprovarà.

Massot no era massa par-tidari de la postura de les administracions espanyo-la i catalana que apos-ten per fer pocs canvis. A grans trets, l’Estat Es-panyol es queda amb un

pressupost similar a l’ac-tual, va dir.

Pel que fa al debat del nou RD d’ús dels fitosa-nitaris, Josep Olivella, re-presentant de JARC en la Comissió sectorial de pro-ductes fitosanitaris i en la Mesa d’ús sostenible de productes fitosanitaris del DAAM, va donar el punt de vista de l’agricultor.

Olivella va recalcar la poca consideració que és té envers el sector agrari en la presa de de-cisions; el retard en la ho-mologació de nous for-mulats a l’Estat Espanyol

que en dificulta la venda i comercialització, jun-tament amb l’excessiva burocràcia de l’adminis-tració; l’escassa defensa dels insecticides a nivell europeu (els insectes són la major causa de pro-blemes en les plantaci-ons del sud d’Europa); la preocupació en la reper-cussió econòmica que pugui tenir la implantació del Decret; la manca de competitivitat respecte d’altres països extraco-munitaris no tant restric-tius; la falta d’alternatives viables als químics, i el baix índex de control i la permissivitat en les males

pràctiques dels usuaris no professionals.

Al debat també hi van participar Rosa Robles, representant a Fedispro-ve, i Sònia Torguet, com a tècnica d’Associació de Defensa dels Vegetals (ADV).

Destacar que JARC par-ticipa en la posada en marca del Pla d’Acció Nacional (PAN) que esta-blirà els objectius, calen-dari i indicadors per redu-ir el risc i els efectes dels productes fitosanitaris en la salut humana i el medi ambient.

La jornada de l’IQS es va fer a les instal·lacions de Cosmocaixa els dies 13 i 14 de novembre

Publirreportatge

món rural1�

El diòxid de carboni s’uti-litza per a les operacions d’inertització i carbona-tacions forçades. És un gas incolor i inodor que es presenta en la seva solució aquosa i amb un gust lleugerament àcid. A 20ºC i pressió atmosfèri-ca, un litre d’aigua dissol 878 ml de CO2 o 1,736 grams.

Carbonatacions: Quan un vi ha patit excessius moviments o ha entrat en contacte amb l’aire atmosfèric massa temps perd tot el CO2 de la fermentació etílica que potencia els aromes i sa-bors, especialment en els vins joves. Aquest efecte es pot corregir afegint-hi CO2 i el vi recupera la fra-gància i el frescor perdu-da. El sistema més senzills i eficaç és dissoldre el CO2 al vi quan s’envasa. Entre el dipòsit dida i el recep-tor s’instal·la una guaita amb una ceràmica de porositat molt fina per la qual flueix el CO2 mentre hi circula el vi impulsat per la bomba. Regulant

El diòxid de carboni, l’oxigen i l’argó en el tractament del vi

el cabdal de vi i el CO2 es pot arribar a la con-centració desitjada i fins i tot es poden aconseguir vins d’agulla.

Envasat inert: El CO2 acompanya el nitrogen en la inertització del coll d’ampolla que hem des-crit. El CO2 desplaça l’ai-re del gallet i al ser més soluble en el vi no crea sobrepressions.

Microoxigenació: Con-sisteix en dissoldre una petita quantitat d’oxigen al most-vi per aconseguir millores en els aromes fi-nals. L’addició d’O2 pot fer-se en diverses fases de l’elaboració del vi: fermentació alcohòlica, maceració, fermentació malolàctia, criança... La dosis dependrà del tipus de raïm, la fase del pro-cés o la temperatura si bé s’acostumen a fer servir nivells mitjans de 1-10 ml O2/litre amb temps variables. Els objectius d’aquesta aplicació són la millora organolèptica del vi (aromes), la major

estabilitat i intensitat de color, l’estabilitat oxida-tiva, la reducció de l’as-tringència, la suavització de les notes herbàcies...

Inertitzat de dipòsits oberts: La utilització de l’argó com gas únic o en combinació amb el CO2 permet realitzar proces-sos d’inertització de dipò-sits oberts de vi amb gran eficàcia. Per això es fan servir barreges Ar+CO2 amb qualitat alimentaria comercialitzades per Pra-xair sota el nom d’Exten-dapak. L’argó és un gas inert, inodor, insípid, més pesat que l’aire (densitat Ar: 1,68 kg/m3 cn) que permet formar una co-berta protectora per gra-vetat sobre el nivell de lí-

quid del dipòsit. D’aques-ta manera s’aconsegueix reduir el nivell d’oxigen en contacte amb el vi i els seus efectes degra-dants (oxidació, canvis de coloració...) La prin-cipal avantatge en l’ús de l’argó és la gran efi-càcia del procés amb una mínima complexitat d’instal·lació. Malgrat el cost superior de l’argó, la seva aplicació té vi-abilitat econòmica per l’ajustament del consum i el baix cost en la inversió inicial. La dosis estimada 2-3 volums/volum lliure del dipòsit i és adequat per a tot tipus de vins. En tots els casos fa falta verificar els nivells d’oxi-gen residual fent servir els analitzadors adequats.

A Fons

món rural 1�

Les millors varietats d’Ordi i de Blat per a la sembra 2012-13Segons les dades del De-partament d’Agricultura (DAAM), la campanya 2011-12 s’han sembrat a Catalunya 296.159 hec-tàrees de cereals d’hi-vern. El 31,8% d’aquesta superfície ha estat ocu-pada pel cultiu de varie-tats de blat, mentre que l’espècie majoritària ha estat l’ordi amb el 57,5% del total.

Cal esmentar també el 7,5% de la superfície de-dicada al conreu de ci-vada, per aprofitament principalment farratger. La producció d’altres ce-reals com ara el triticale o el sègol és actualment gairebé testimonial.

La major part de super-fície cerealícola cata-lana es concentra a les comarques de Ponent, en zones com ara la No-guera, la Segarra, l’Urgell o el Segrià, on l’ordi és el

conreu més sembrat tra-dicionalment.

BLATDECICLELLARG

Si tenim en compte els índexs percentuals pluria-

nuals mitjans dels resultats productius de les varie-tats de blat de cicle llarg en sembres de tardor res-pecte a la varietat testi-moni Soissons (índex 100) a cada zona, durant les 2 a 4 darreres campanyes (2008-09 a 2011-12) hem de dir que per a les vari-etats coincidents l’índex de productivitat mitjà en aquest període dóna una idea del seu comporta-ment productiu global i de la seva millor o pitjor adaptació en cadascu-na de les zones. Aquest comportament és una in-formació primordial per a la possible recomanació d’una varietat en cada zona agroclimàtica.

Distribució per espècies, respecte la superfície total cultivada dels cereals d’hivern a Catalunya. Campanya 2011-12 (elaboració IRTA a partir de les dades del DAAM).

Camp d’assaig de noves varietats d’ordi en sembra de tardor. Zona de secans àrids i semiàrids. Plans de Sió (la Segarra). Campanya 2011-12

J.A. Betbesé IRTA Lleida

A Fons

món rural20

A la zona de secans se-mifrescals la sèrie pluria-nual mostra les varietats Garcia, Sollario, Bande-ra, CCB Ingenio, Aguila, Exotic, Nogal, Paledori Botticelli com a grup més productiu en quatre anys d’assaig. El rendiment d’aquestes varietats no ha variat de forma signi-ficativa entre elles. Amb tres anys d’assaig, tam-bé cal destacar el bon comportament d’Idalgo i Santoyo.

A la zona dels secans fres-cals les varietats Bandera, Exotic i Andelos han for-mat el grup més produc-tiu, en la sèrie de quatre anys d’assaig. Aquestes, excepte Bandera, que és la que ha aconseguit els majors rendiments, no di-fereixen significativament d’un grup més ampli de varietats format per Solla-rio, CCB Ingenio, Garcia, Nogal, Aguila, Paledor i Innov. Després de tres anys d’assaig també cal destacar el comporta-ment de Santoyo i amb només dos anys d’as-saig, Chambo s’ha situat dins del grup de varietats amb majors rendiments.

A les comarques interiors de Girona el millor com-portament s’ha observat en les varietats Aguila, Bandera, Botticelli, No-gal, CCB Ingenio, Exotic, Sollario, Innov, Paledor i Garcia, sense poder determinar, però, dife-rències significatives de producció entre elles, tot i que moltes superen al testimoni Soissons. Tam-bé cal esmentar el bon comportament produc-tiu de Santoyo, Adagio,

Idalgo i Aerobic, després de tres anys d’assaig.

Entre aquest material, les varietats de cicle més precoç han estat Bande-ra, Idalgo, Botticelli, San-toyo i Nogal. Per contra, les que han presentat un cicle més llarg han estat Innov, Paledor, Aerobic, Aguila, Adagio i Soissons. Com a més sensibles a rovell bru s’han mostrat Bandera, Sollario, Ada-gio, Exotic i Garcia.

La varietat Botticelli és la que dóna el gra amb pes específic més elevat. Altres varietats amb bon pes específic són Ban-dera, Aerobic, Soissons, Idalgo, Sollario, i Nogal.

BLATDECICLECURT Aquest tipus de material vegetal de blat s’acos-

tuma a sembrar en zones menys fredes i la seva sembra pot endarrerir-se algunes setmanes res-pecte a la de les varie-tats hivernals de cicles més llargs. A Catalunya, la zona de regadius de Lleida i els secans litorals són les zones on tradicio-nalment aquestes varie-tats són més sembrades i tenen millor comporta-ment.

A la zona litoral de Girona els majors rendiments en quatre anys d’assaig s’han obtingut amb Ga-des, Artur Nick i Galeon. En tres anys d’assaig tam-bé han mostrat un molt bon comportament No-gal i Anforeta.

Als regadius de Lleida, el grup de varietats amb un millor comportament productiu en les darreres

cinc campanyes ha estat format per Odiel, Peña-lon, Gades, Sarina, Ba-diel i Artur Nick. Després de tres anys d’assaig, cal considerar també el bon comportament produc-tiu de Anforeta, Nogal i Masaccio.

La majoria de varietats de blat alternatiu tenen l’espiga amb arestes, tret de Badiel i Sarina. La més alta assajada ha es-tat Anforeta, mentre que Galeon ha estat la de ta-lla més baixa.

Les varietats amb una data d’espigat més pre-coç són Badiel Artur Nick i Peñalon. Per contra, les que mostren un cicle més llarg tant a espigat com a maduresa fisiològica han estat Nogal, Sarina i Masaccio. La varietat Anforeta mostra suscep-tibilitat a cendrosa (Blu-meria gramínies), mentre que les més susceptibles a rovell bru són Badiel, Sarina, Odiel i Masaccio.

Les varietats alternatives o de cicle curt que solen produir el gra amb millor pes específic són Anfore-ta i Gades.

ORDIDECICLELLARG

Les varietats d’ordi de ci-cle més llarg es cultiven en zones amb marcada diferenciació agroclimà-tica, com els secans àrids i semiàrids, secans semi-frescals, secans frescals i secans de l’interior de Girona.

Els rendiments dels assaigs que s’han realitzat aques-ta campanya als secans

Blat alternatiu. El Poal (el Pla d’Urgell). Campanya 2011-12

Blat en sembra d’hivern. Zona de regadius de Lleida.

J.A. Betbesé IRTA Lleida

A. López IRTA Lleida

A Fons

món rural 21

BLAT Campanya 2012-2013 ORDI Campanya 2012-2013Zona Sembra de Tardor Sembra d’hivern Sembra de Tardor Sembra d’hivern

Secans àrids i semiàrids

Meseta, Pewter, Nure, Anakin,

Culma, Publican, Anaconda, Cierzo i

Cometa

Secans semifrescals

Garcia, Sollario, Bandera, CCB

Ingenio, Aguila, Exotic, Nogal,

Paledor, Botticelli, Idalgo i Santoyo

Cometa, Seduction, Cierzo, Anakin, Pewter, Graphic, Rocio, Orchesta, Flanelle i Propino

Secans frescals

Bandera, Exotic, Andelos, Sollario,

CCB Ingenio, Garcia, Nogal,

Aguila, Paledor, Innov, Santoyo, Adagio, Idalgo i

Illico

Cometa, Meseta, Cierzo, Publican,

Aanaconda, Pewter, Graphic, Anakin,

Seduction, Flanelle, Rocio i Orchesta

Interior de Girona

Aguila, Bandera, Botticelli, Nogal,

CCB Ingenio, Exotic, Sollario, Innov, Paledor, Garcia,

Santoyo, Adagio, Idalgo i Illico

Graphic, Cierzo, Publican,

Aanaconda, Pewter, Meseta, Anakin i

Orchesta

Litoral de Girona

Gades, Artur Nick, Galeón,

Nogal i Anforeta

Gustav, Graphic, Signora, Belgravia,

County, Pewter, Cristalia i Streif

Regadius de Lleida

Odiel, Peñalón, Gades, Sarina, Badiel, Artur

Nick, Anforeta i Nogal

Cristalia, Signora, Gustav, Pewter,

County, Belgravia i Concerto

Font: IRTA.

àrids i semiàrids han es-tat baixos. En aquestes condicions el comporta-ment de les varietats ha estat molt variable, tot i que sovint s’han obtingut diferències destacades de rendiment entre elles quan s’ha analitzat de forma individual cada assaig.

Considerant les quatre darreres campanyes d’assaigs, destaquen per la seva bona adaptació en aquestes zones més àrides: Meseta, Pewter, Nure, Anakin, Culma, Publican, Anaconda i Ci-erzo.

Amb tres anys d’assaig també hem de desta-car el comportament productiu de Cometa. El cicle curt d’aquesta varietat i, en general de les varietats de cicles més curts, fa que la seva adaptació a aquestes zones sigui millor ateses les seves característiques agroclimàtiques.

Als secans semifrescals, en una sèrie bastant llar-ga d’anys d’assaig, s’ha identificat un grup de varietats format per Co-meta, Seduction, Cierzo, Anakin, Pewter i Graphic que han presentat ren-diments, que malgrat no diferir significativament entre elles, superen les produccions d’altres va-rietats. Un material con-siderat com a referència, com és Hispanic, ha vist les seves produccions superades per Cometa, Seduction i Cierzo.

També cal acabar de completar l’avaluació de

A Fons

món rural22

Rocio, Orchesta, Flanelle i Propino que després de tres anys d’experimenta-ció, s’han situat també entre les més producti-ves. En dos anys d’assaig ha destacat el compor-tament de Yuriko, Encar-na i Lavinia.

La zona agroclimàtica dels secans frescals agru-pa aquelles comarques d’importància cerealíco-la que presenten una ma-jor pluviometria durant el període de conreu. En aquests ambients ha des-tacat el comportament, amb quatre anys d’as-saigs, de Cometa, Mese-ta, Cierzo, Publican, Ana-conda, Pewter, Graphic, Anakin i Seduction i, amb tres anys d’assaig, de Fla-nelle, Rocio, Orchesta i Propino. Totes han supe-rat significativament els rendiments de Hispanic.

A les comarques interi-ors de Girona en quatre anys, el grup amb els rendiments més elevats l’han format les varietats Graphic, Cierzo, Publi-can, Anaconda, Pew-ter, Meseta i Anakin. La majoria d’aquestes va-rietats es caracteritzen per un cicle amb una certa alternança. Entre les varietats que s’han assajat només tres anys cal esmentar Orchesta, que també està mostrant una bona adaptació a aquesta zona.

Totes les varietats de ci-cle llarg assajades tenen l’espiga de dos carreres tret de Cierzo, que la té de sis. Moltes de les vari-etats tenen més o menys alternança i un espigat

que va de mitjà a tardà. Entre aquestes, les més tardanes han estat Ana-kin, Propino i Publican. Les que han mostrat una major precocitat a espi-gat han estat Cometa Nure i Rocio.

La varietat Pewter ha es-tat la més baixa i alhora, una de les que ha mos-trat una major resistència a l’ajagut. Per contra, Orchesta i Cierzo s’han situat entre les més altes i alhora entre les que han mostrat una major sensi-bilitat a l’ajagut. Moltes de les varietats més alternatives són sus-ceptibles a la rincospo-riosis (Propino, Publican, Anaconda, Graphic entre altres), per la qual cosa cal evitar la seva sembra massa precoç a les zones més frescals. Les que mostren una major resistència són Cometa, Flanelle, Orchesta, Rocio i Seduction. Les varietats Anakin i Publican són susceptibles al rovell bru, mentre que Cometa ho és a cendrosa.

Els pesos hectolítrics més elevats s’han obtingut amb Meseta, Flanelle i Cometa, entre d’altres.

ORDIDECICLECURT

L’alternança és caracte-rística d’algunes varietats d’ordi que permet que puguin ser sembrades en dates més tardanes a les que tradicionalment es fan les sembres de tardor. Aquest tipus de material vegetal se sembra a l’hi-vern (mig novembre i de-sembre) en zones menys

fredes, o bé a sortida d’hivern (finals de gener a mig febrer) en les més fredes on no s’ha pogut sembrar a la tardor.

Els resultats obtinguts les darreres campanyes a les comarques litorals de Girona assenyalen que les varietats que han mostrat un major poten-cial productiu han estat Gustav, Graphic, Signo-ra, Belgravia, County, Pewter i Cristalia, sense diferències significatives entre elles. Totes han su-perat els rendiments de Scarlett. Amb un any menys d’experimentació, cal destacar Streif.

Als assaigs realitzats als re-gadius de Lleida, les vari-etats Cristalia, Signora, Gustav, Pewter, County, i Belgravia han format el grup amb produccions més elevades, superant als testimonis Graphic i Scarlett. Amb tres anys d’assaig també ha mos-trat una bona adaptació Concerto, amb un nivell productiu similar a les es-mentades.

Les varietats d’espigat més precoç han estat

Antoni López QuerolJosep Anton Betbesé Lucas

IRTA LleidaJoan Serra Gironella

Gemma Capellades Pericas Annabel Salvadó Sánchez

IRTA Mas Badia

Cristalia i Signora, mentre que la més tardana ha estat County. Les varie-tats Graphic, Streif i Gus-tav són les que tenen una data de maduresa fisiolò-gica més precoç, un dia abans que Pewter, Signo-ra i Cristalia.

Entre els ordis que han mostrat una major sus-ceptibilitat a cendrosa cal esmentar Cristalia, Belgravia, Gustav i Signo-ra. La majoria de varietats alternatives són suscep-tibles a rincosporiosi. La varietat Sreif sembla ser menys sensible a rovell bru que la resta. Per altra banda, Signora i Pewter, dues de les varietats més baixes, han estat alho-ra les que menys afecta l’ajagut.

Els pesos específics més elevats s’han obtingut amb Cristalia i Signora-que han estat alhora les més precoces a espigat.

Ordi en sembra de tardor a sortida d’hivern. Calaf (l’Anoia).

A. López IRTA Lleida

Ramaderia

món rural 2�

Jaume Bernis, responsable del Porcí de JARC

A mitjans de juny, la Co-missió Europea va anun-ciar que 18 Estats mem-bre havien confirmat que esperaven complir la nor-mativa de benestar de les truges a 1 de gener de 2013. La interprofessional de porcí del Regne Unit ha actualitzat les expec-tatives d’adaptació a:

Àustria: un 5% de les explotacions no estaran adaptades a termini però s’espera un compliment del 100% al 2013. Un 10% dels ramaders deixarien el sector.

Bèlgica: el 63% dels pro-ductors ja complien i un 93% esperaven fer-ho en termini.

Dinamarca: complirà el 100% a finals d’any.

Finlàndia: les grans ex-plotacions esperen com-plir en termini.

França: el govern fran-cès suggereix que només la meitat esperava po-

Radiografia al benestar animal

JARC-COAG vol destinar els diners que recaptarà Interporc pel concepte d’extensió de norma a obtenir informació que realment sigui útil per a definir no només les acci-ons de promoció, gestió i investigació que facin falta als porcicultors sinó també per a marcar les línies estratègiques que ha de seguir el sector per mantenir la competitivi-tat i la viabilitat de les ex-plotacions porcines.

JARC vol que l’extensió de norma vagi al sectorEls productors pagaran una mitjana de dos mi-lions d’euros els propers tres anys per l’extensió de la norma que serà d’obli-gat compliment per a tots els ramaders a partir de l’endemà mateix que es publiqui al Butlletí Ofi-cial de l’Estat.

Aquesta mesura impli-carà que els porcicultors hauran de pagar 0,03 cèntims d’euro per cada porc sacrificat el primer

any, 0,05 el segon any i de 0,07 el tercer. La in-dustria càrnia haurà de fer front a la mateixa des-

pesa sota el concepte de porc sacrificat i com-prat.

Aquests imports supo-saran que si tenim en compte que se sacrifica una mitjana de 40 milions de porcs cada any a Es-panya Interporc recap-tarà per aquesta taxa 2,40 milions d’euros el pri-mer any, quatre el segon i 5,6 el tercer, i el 50% dels quals arribaran de la but-xaca de la producció.

der complir en termini. Un 17% de la producció po-dria deixar el sector.

Alemanya: només la meitat de les explotaci-ons compleixen i que un 30% espera fer-ho a finals d’any. Les que no ho fan són petites explotacions que deixarien el sector o canviaran d’orientació.

Irlanda: el 70% de les explotacions ja estaven allotjades en grup a mit-jans de 2012.

Itàlia: una enquesta no oficial de l’abril apuntava que ja complien la meitat de les explotacions i que un 17% estaria adapta-des per a final d’any. Quedaria al voltant d’un terç sense complir.

Holanda: a meitat d’any ja complia el 80% i es preveia que un altre 10% ho fes a finals d’any. El 10% restant és previsi-ble que deixi el sector.

Polònia: l’ús de gàbies de gestació està menys

implantat que a la UE i l’adaptació ha estat més fàcil. S’espera que totes les grans explotacions compleixin.

Romania: s’espera que compleixin les grans ex-plotacions però se sap poca cosa de les petites.

Espanya: Es preveu que les grans explotacions estiguin ja adaptades o compleixin en data, però en les petites és reduït, el compliment de manera que tot apunta a que n’hi haurà moltes que o bé hauran de deixar el

sector o hauran de dedi-car-se a l’engreix.

Als Bulgària, Repúbli-ca Txeca, Estats Bàltics, Hongria, Eslovàquia, i Eslovènia hi ha molt po-ques grans explotacions que hagin de complir, i per tant, aquest tema no es considera un proble-ma. Xipre, Grècia, Malta i Portugal, que travessen per una situació econò-mica difícil han tingut problemes per accedir al finançament i per tant a adaptar-se.

Ramaderia

món rural2�

Naveguem sense brúixolaAmb el preu de l’alimen-tació pels núvols, les liqui-dacions de la llet per ter-ra, i unes perspectives de futur gens esperançado-res, el 26 d’octubre JARC va tenir accés a l’es-borrany de Real Decret que pretén materialitzar la promesa del ministre Cañete per a donar su-port al sector lleter. Quin despropòsit més gran!

El Ministeri és conscient que el sector lleter espa-nyol està desapareixent a marxes forçades i hi vol injectar 31 milions d’eu-ros durant les properes dues campanyes. Com proposa fer-ho? Doncs repartint els diners que hi ha a la Reserva Nacional dels drets de Pagament Únic, de tal manera que al ramader se li assigna-rien d’ofici (no caldria presentar sol·licitud) nous drets de pagament únic, o se li incrementaria el valor dels que ja té ara.

Però, com sempre passa en les decisions estatals al sector lleter, hi ha tot un seguit de criteris de repartiment en funció de la quota disponible. En resum: Els que estan per sota de 200.000 qui-los cobrarien 4€/tona, els que estan entre 200.000 i 305.000 quilos cobrarien 5€/tona, els que estan entre 305.001 i 500.000 quilos seria de 4,5€/tona només per als

Roser Serret, responsable del Vaquí de Llet de JARC

primers 305.000 quilos, i els que estan per sobre de 500.000 quilos cobra-rien 4€/tona només per als primers 305.000 quilos de quota disponible. Dit d’una altra manera: en el cas més favorable, l’ajut màxim que es podria per-cebre és de 1.525 euros. L’explotació mitjana de Catalunya cobraria 1.220 euros.

La nostra reflexió és clara: si aquest ajut es planteja com un suport a les ex-plotacions lleteres com a conseqüència del sobre-cost que estem suportant amb les matèries prime-res i que no veiem reper-cutit en el preu del nostre producte, per quin motiu

s’ha de fer un reparti-ment d’aquest ajut discri-minatori cap a les regions amb un sector mínima-ment dimensionat?

Entenem que no es trac-ta de cap línia d’ajut amb un objectiu de re-estructuració del sector, sinó que és un ajut per a intentar compensar míni-mament els desmesurats increments dels costos de producció. I aquests

increments els pateix tant qui fa 150.000 quilos com qui en fa 1.500.000.

A JARC esperem veure si finalment es publica aquesta línia d’ajut (re-cordem que l’anunci es va fer en plena precam-panya electoral a Galí-cia), i en cas que així sigui us n’informarem puntual-ment a través dels nostres canals de comunicació habituals.

Preus per sota del cost de produccióJARC instarà al Depar-tament d’Agricultura a treballar amb la indús-tria lletera catalana per tal d’arribar a un acord similar al que s’ha acon-seguit a Galícia per tal que els ramaders cata-lans puguin percebre uns preus dignes per la seva llet i no es vegin abocats a adoptar mesures simi-lars a les que s’han fet en aquella comunitat autò-noma per defensar el fu-tur de les seves granges.

El principi d’acord entre les organitzacions agrà-

ries gallegues, la Xunta i les indústries làcties i cadenes de distribució es basa en el reconeixe-ment que és insostenible a mig termini vendre la llet per sota cost de pro-ducció. Actualment a Espanya els preus estan

per sota de la mitjana Eu-ropea, segons l’informe CIRCA. El preu mig de la llet a la UE fou de 32,1 €/100 quilos mentre que a Espanya es queda en els 30,5, mentre que els costos de producció ron-den els 0,34-0,37€/litre.

Ramaderia

món rural 2�

Josep Juscafressa, sectorial de l’Oví de JARC

Actuacions per tal de protegir els ramats d’alta muntanyaEntre de les pràctiques tradicionals del sector oví, destaca molt espe-cialment l’aprofitament de les pastures d’alta muntanya mitjançant els moviments transhumants. Aquests desplaçaments permeten aprofitar cen-tenars d’hectàrees de pastura d’alta muntanya alhora que suposen be-neficis productius, ambi-entals i paisatgístics que porta implícits aquesta pràctica. Els diferents ramats s’agrupen en d’altres més grans (entre 4.000 i 5.000 caps), es-tan controlats per un sol pastor i es passen tota la temporada d’estiu a muntanya.

Aquesta pràctica porta associades dues proble-màtiques col·laterals so-bre les quals s’està treba-llant per a minimitzar-les: Atacs d’ós bru i de

llops: L’any 2007 es va començar un Programa de recolzament a la ra-maderia ovina i cabruna d’alta muntanya per a la prevenció de possi-

bles atacs d’ós bru. Les dades oficials facilitades per DAAM de l’evolució d’aquesta problemàtica són les que podeu veure en el quadre adjunt.

Es tracta d’uns resultats esperançadors i amb les mesures que s’estan im-plementant (gossos mas-tins,...) poden fer compa-tible la cohabitació dels nostres ramats amb la

presència d’exemplars d’óssos.

Comfortabilitat per alspastors: És molt important la feina que s’està fent per tal de facilitar el dia a dia dels pastors que vigi-len aquests ramats a l’al-ta muntanya. En aquest sentit, i gràcies a l’esforç comú entre la Fundació Obra Social La Caixa, el Departament d’Agricul-

tura, la Federació Ca-talana d’Oví i Cabrum i l’Ajuntament de Sort, a finals de setembre es van poder inaugurar dues cabanes de pastor a les muntanyes de Llessuí i Seurí. Es tracta de dos ha-bitacles destinats a que els pastors que vigilen els ramats d’aquestes mun-tanyes disposin d’unes mínimes condicions de benestar per tal de fer una mica menys dures les condicions en les que estan cada dia.

Aquests i d’altres aspec-tes vinculats al sector (línies d’ajuts, comercia-lització i promoció mitjan-çant marques de qualitat o especificitats de les di-ferents races autòctones, formació) són els que s’estan debatent per in-cloure’ls al Pla de Recu-peració del sector oví i Cabrum de Catalunya, que aquests dies està elaborant el Departa-ment d’Agricultura junt amb les organitzacions més representatives del sector.

1996-99 2000-03 2004-07 2008-11

Atacs 55 57 54 24

Depredacions 96 98 77 28

Atacs/any 13,75 14,25 13,50 6

Depredacions/any 24 24,50 19,25 7

Atacs/ós 2,39 1,96 1,41 0,49

Depredacions/ós 4,05 3,38 1,99 0,63

Font: DAAM

Les cabanes donen més confort als pastors que vigilen els ramats

Ramaderia

món rural2�

Antoni Caulas, responsable del Conill de JARC

La Llotja de Bellpuig, l’ànima del sector cunícola, està en crisiQue els cunicultors ho estem passant realment malament, ja no és nove-tat, però que la que ha estat fins ara la referèn-cia per a aquesta carn, la Llotja de Bellpuig, està en crisi és un greu pro-blema pel sector. Ja fa tres mesos que la taula del conill no es reuneix ni pacta cap preu i això su-posa que els productors es fixen un preu que lluny de ser el que ha de servir de referència, al no estar negociat amb els escor-xadors, no serveix de res.

Ara per ara qui marca el ritme és l’orquestra de la Llotja de Madrid, que des de sempre ha pac-tat cotitzacions inferiors a Bellpuig. I si bé tothom nega adherir-se a aquests preus resulta que els cuni-cultors percebem si fa no fa un preu molt similar al que allí s’estipula.

Un fet que agreuja en-cara més la situació del sector productor, especi-alment quan parlem de cotitzacions que ja tenen el seu punt de partida per sota del preu de cost de producció.

Des de JARC, i cada ve-gada se’ns sumen més veus, volem denunci-ar l’existència d’aquest acord encobert en l’es-tabliment del preu de compra entre els escor-xadors que vulnera cla-

rament les pràctiques de la competència.

Per acabar-ho d’adobar, a més a més de la volun-tat d’anul·lar una llotja de referència al sector de la cunicultura catala-na com ha estat la Llotja de Bellpuig, des de JARCdenunciem la mala pra-xis que impera en la uti-lització de la tan socorre-guda Llei de l’oferta i la demanda en el cas de la carn de conill. De fet po-dem dir que avui per avui no existeix, ja que mentre al mercat hi falta carn de conill, a nosaltres, els pro-

ductors, se’ns ha conge-lat el preu justament en l’època de l’any que va més car.

Els darrers anys s’ha sub-vencionat el preu de la carn de conill de la mà de la pell d’aquests ani-mals com a conseqüèn-cia de la demanda que ens arribava de Xina i de la dinamització d’aquest mercat. Mentrestant, el preu el conill era baix, molt baix, però una cosa compensava l’altra.

En aquell moment, els es-corxadors no van jugar

net, ja que no van pagar el preu del conill al que marcava el mercat per-què ho emmascaraven amb el preu de la pell. Ara però que la pell s’ha devaluat, lluny de reco-nèixer els guanys que van obtenir a les nostres esquenes ens penalitzen el que se’ns paga per la carn.

Als cunicultors, que no hem pogut viure l’època de vaques grasses, se’ns demana ara que ens ajustem un forat més el cinturó. D’aquí a poc, po-dran vendre directament la nostra pell... perquè de carn ja no en quedarà i més si tenim en compte l’escalada de preus de les matèries primeres.

Hem arribat a la conclu-sió que depenem direc-tament de la comercia-lització i per tant hem de ser capaços de fer rutllar el mercat d’exportació i ja estem en converses amb els Països Àrabs i de l’Amèrica Llatina, entre ells Brasil. Però, per poder assolir aquest repte serà necessària la implica-ció tant de la producció com dels escorxadors. I evidentment, les pràcti-ques deslleials que s’es-tan duent dificulten i molt aquesta entesa tan ne-cessària per a poder tirar endavant un sector que corre el risc de desapa-rèixer a Catalunya.

Ramaderia

món rural 2�

Impacte del benestar en la qualitat en el sacrifici d’aus

Josep Escoda, responsable del sector de l’Aviram de JARC

A partir del proper 1 de gener del 2013 entra en vigor el Reglament 1099/2009 que substituirà la Directiva 93/119/CE i que entre d’altres objec-tius destaca la millora de la protecció dels animals de renda en el moment del seu sacrifici, fomentar la innovació en tècniques d’atordiment i matança i oferir condicions equitati-ves al mercat de la UE.

Els darrers anys la Co-missió Europea ha obert expedients a Espanya perquè deia que hi ha greus deficiències en els sistemes utilitzats pel sa-crifici dels animals, entre

ells una aplicació inefi-caç dels requisits en re-lació amb la subjecció i l’atordiment dels animals. Aquestes noves mesures d’atordiment són les que poden provocar pro-blemes a algunes de les espècies. Tant el sector avícola com el sector de l’oví i el cabrum espanyol es poden veure perjudi-cats per aquesta nova normativa.

Una espècie afectada per aquesta regulació són els broilers. El nou nivell d’atordiment im-posat per als pollastres, amb una major intensitat de corrent elèctrica, pot

provocar problemes en la qualitat de la carn. Es creu que aquestes noves condicions d’atordiment augmentaran el risc de taques de sang a la carn, i per tant, aquesta perdrà qualitat i es devaluarà.

De fet, no podem obli-dar que amb l’adapta-ció al Benestar, de les 92 granges de ponedores en actiu que hi havia en queden 67 (amb un cens de 2.283.667 gallines). Les restants o seran baixes definitives o bé estan en període d’adaptació per reiniciar l’activitat.

L’oví,l’altreafectat

Sembla que no s’han tingut en compte les di-ferències de pes al sacri-fici dels xais i dels cabrits

Noves mesures per evitar la Salmonel.la en les ponedores

entre els diferents estats membres. A Espanya, el pes al sacrifici és molt més baix (inferior als 25 kg) que a la resta d’estat membres (40 kg). El fet d’aplicar la intensitat de la descarrega elèctrica destinada a atordir els animals abans del sacri-fici que marca el Regla-ment, és que enlloc de l’atordiment, provocarà la mort dels animals per electrocució.

Davant aquesta situació, el sector denúncia aques-tes noves pràctiques de benestar ja que provo-quen lesions, augmenten el patiment dels animals, s’eleva el número de ca-nals considerades de se-gona i es devalua la pell per l’aparició de taques i marques.

L’Ordre PRE/1920/2012 assenyala que no és obli-gatori el sacrifici de les gallines ponedores posi-tives a salmonel·la a es-corxadors autoritzats.

Els animals se sacrificaran en escorxador al final de la cadena, i ja no serà possible fer-ho a la gran-ja amb el suport de l’ad-ministració.

Segons el DAAM, a Catalunya es modificarà el programa vigent en el sentit que ja no caldrà fer constar al Certificat Sa-nitari de Moviment que es tracta de gallines po-sitives a Salmonel·la sinó que aquesta informació l’haurà de fer constar a l’ICA el titular de l’explo-tació com es fa en tot els casos.

Ramaderia

món rural2�

Multen a l’indústria càrnia per repercutir els MER als ramadersLa Comissió Nacional de la Competència ha imposat multes a l’As-sociació d’Indústries de la Carn d’Espanya i a la Federació Catalana d’Indústries de la Carn per valor de 31.500 euros cadascuna.

Tot plegat arrenca del mes de maig de 2011 quan la Direcció d’In-vestigació de la CNC va obrir un expedient sancionador contra la Confederació d’Organit-zacions Empresarials del Sector Càrnic d’Espanya (Confecarne), a l’Asso-ciació d’Indústries de la Carn d’Espanya (AICE) i a la Federació Catalana d’Indústries de la Carn (Fecic) per possible con-ducta anticompetitiva que consistiria en fer una recomanació col·lectiva que pretenia homogene-ïtzar el comportament de les empreses càrnies mit-jançant la repercussió al ramader de les despeses derivades de la retirada i eliminació dels Materials Específics de Risc (MER).

La investigació es va ini-ciar arran de la denúncia presentada per l’Associa-ció Espanyola de Produc-tors de Carn de Vaquí (Asoprovac), la Confe-deració de Cooperatives Agroalimentàries (CCAE) i altres organització sec-torials i a la qual hi va do-nar suport JARC-COAG.

La investigació també s’empara en la resolució adoptada pel Consell de la CNC el 4 d’octubre de 2010 en el marc de la vi-gilància de l’expedient 556/03 Indústries Càrnies en el que ja van ser san-cionades AICE, FECIC i l’Associació Professional de Sales de Desfer i Em-preses Càrnies (Aprosa). Ja en aquell moment va ser la recomanació de repercutir el cost de reti-rada de farines càrnies al ramader amb la finalitat d’unificar el comporta-ment dels seus associats i excloent així la lliure inici-ativa empresarial.

Finalment a la resolució feta pública el 7 de no-vembre de 2012, el Con-sell de la CNC considera “acreditat” que AICE i FECIC van recomanar a les empreses associades que repercutissin als ra-maders el cost de la reti-rada i eliminació dels MER mitjançant l’enviament de Circulars en les quals es justificava la legalitat d’aquesta repercussió.

El Consell de la CNC con-sidera que la conducta, pel seu contingut i per la seva difusió (tant per qui la va fer com perquè es va adreçar a tots els as-sociats) té per objecte “propiciar un alineament en el comportament de les indústries càrnies en relació amb els ramaders

pel que fa a la repercus-sió del cost dels MER i per tant és apta per falsejar la lliure competència al facilitar la unificació de la conducta de les em-preses competidores”.

En definitiva doncs, el Consell de la Comissió Nacional de la Compe-tència considera que la conducta imputada és una recomanació col-lectiva tipificada com a infracció a l’article 1.1.a de la Llei de la Compe-tència i per tant imposa una multa sancionadora de 31.500 euros a AICE i una altra d’igual import a FECIC. Només Confecar-ne es lliura de la sanció ja que es considera no acreditada l’existència de tal infracció.

Com ja us vam infor-mar a Món Rural l’agost 2010, algunes empreses van fer servir la seva po-sició dominant per a fer firmar als ramaders que les proveïen documents

pels quals s’acceptava un descompte lineal fora dels preus establerts. Ja aleshores, des de JARC-COAG es va fer una car-ta al Secretari General del Ministeri d’Agricultura denunciant la situació i demanant que s’adop-tessin les mesures neces-sàries per a fer complir l’ordre ministerial. També es va fer la pertinent de-nuncia davant el Depar-tament d’Agricultura en el marc de la taula sec-torial del vaquí de carn de l’11 de juny de 2010 i en el marc de la qual el Departament es va com-prometre a garantir-ne el compliment normatiu.

Com ja vam fer en el seu moment, des de JARCus animem a que ens feu partícips d’aquelles pràctiques que conside-reu abusives per tal que es puguin canalitzar i de-nunciar com correspon i, si s’escau, portar-les als tribunals per a que es pronunciïn al respecte.

món rural 2�

Racó Jurídic

Tot i que fa milers d’anys que les activitats agrí-coles es duen a terme, els agricultors segueixen patint accidents fruit dels riscos que comporta la seva professió. De fet, el sector agrícola té un elevat índex de sinistrali-tat, amb un percentatge d’accidents molt greus força elevat en compa-ració amb altres sectors.

L’exposició a les variaci-ons climàtiques, la mani-pulació de diversos tipus de maquinària, el tracte amb ésser vius com plan-tes i animals, l’ús de pro-ductes fitosanitaris, etc..., són algunes de les varia-bles que poden suposar riscos per a les persones. A més a més, sovint no es treballa en condicions adequades de seguretat i higiene.

L’objectiu de la Preven-ció de Riscos Laborals és fer una aproximació dels riscos habituals que com-porten les tasques agríco-les i plantejar determina-des solucions preventives que tractin, en la mesura del possible, d’evitar-los o minimitzar-los. Per la gran diversificació de feines i eines utilitzades aquesta informació s’ha de com-plementar amb l’avalua-ció de riscos professionals i específica.

Els accidents de treball augmenten els costos de qualsevol activitat productiva, representen per a les empreses pèr-

Els costos d’un accident laboral

dues de persones, temps, equips, diners, etc... Ge-neralment no es poden quantificar les pèrdues perquè no es porta un registre dels accidents en funció dels costos, però poden ser de dos tipus: directes i indirectes.

Costos Directes: són aquells que l’empresa pot comptabilitzar i intro-duir d’alguna forma en el compte de resultats, és a dir, és el resultat eco-nòmic de l’accident per a l’empresa i per a la so-cietat ja que en moltes ocasions els danys cau-sats pels accidents gene-ren costos directes que

la societat es veu obli-gada a assumir, ja que són quantificables si bé s’ha de distingir entre els generats per un accident lleu, un accident greu o un accident mortal ja que el valor d’aquests és molt diferent. En són exemples: el pagament la incapacitat del tre-ballador i la Seguretat Social, la inversió en la prevenció dels Riscos de Treball així com en mesu-res i dispositius de segure-tat, instal·lacions, equip de protecció i cursos de capacitació, altres cos-tos d’ambulància i danys materials; en definitiva totes les compensacions

econòmiques i despeses per rehabilitació.

Costos Indirectes oocults: són els que es pro-dueixen cada vegada que ocorre un accident però que l’empresa no pot estimar ni mesurar d’una forma real i exac-ta. Aquests costos afec-ten més a l’entorn de l’empresa i es prenen seriosament. Diferents estudis han demostrat que els costos totals d’un accident inclouen una certa proporció ocasio-nada pels costos ocults però, varien segons el tipus d’accident i del sector empresarial. Entre aquests hi ha: el temps perdut de la Jornada La-boral, els danys causats a les instal·lacions, ma-quinària, equip i eines, les perdudes en matèria pri-mera, la deterioració del ritme de producció, la disminució de la qualitat, la perduda de clients i mercats, les despeses per atenció de demandes la-borals, el deteriorament de la imatge corporati-va, el menor rendiment de l’accidentat quan es reincorpora, etc...

Si fem una suma de costos directes i indirectes, po-dem apreciar l’impacte d’un accident de treball i les nombroses conse-qüències que comporten per a les empreses, i això fa que cada dia és doni una major importància a la prevenció d’accidents a l’agricultura.

Medi Natural i Aigua

món rural�0

Xavier Cullerés, sectorial de Medi Naturall de JARC

tur de la infrastructura, ja que amb la Llei Òmnibus s’ha fet un gir important, que dóna més importàn-cia a les col·lectivitats que a partir d’ara s’hau-ran d’implicar en el des-envolupament de les xarxes terciàries al territori i donar alternatives a la situació actual, com ja han començat ha fer al-gunes.

D’altra banda, recordar que els càrrecs de les Juntes de Govern de les 17 Col·lectivitats de Re-gants es van renovar en el marc de les eleccions que van tenir lloc entre els dies 8 i 11 d’octubre passats.

Es van presentar can-

El Segarra-Garrigues renova els seus membres

didatures úniques a les col·lectivitats 1, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 12, 13 i 17; dues candidatures col·lectives a les número 2, 9, 11, 14, 15 i 16; i una candidatura col·lectiva i un candidat individual a vocal a la col·lectivitat número 8.

A les col·lectivitats on s’hi va presentar una sola candidatura no va ser necessari fer cap pro-cés electoral que sí que es va realitzar a la resta de col·lectivitats. A totes s’ha mantingut el mateix president que hi havia excepte en la número 13de Castelldans on el nou President és Conrad Llo-vera i a la número 11 on el President és el Sr. Joan Teixidó Bellmunt.

El president del canal Segarra-Garrigues, Josep Maria París, va comuni-car en la marc de la dar-rera Junta de Govern del canal que no optaria a la reelecció, i per tant es va obrir la porta a la presen-tació de nous candidats per ostentar-ne aquesta responsabilitat. Durant els vuit anys que París ha estat al capdavant del canal s’ha fet tota l’obra del canal principal i part de xarxa secundària d’aquesta infrastructu-ra, tant necessària com compromesa des dels seus inicis.

Ara s’obre doncs una nova etapa. Fins al 25 de novembre es podien pre-sentar les candidatures que s’han concretat en dues -encapçalades per Josep Maria Jové i per Justo Minguella- i el pro-per 15 de desembre hi haurà les eleccions per a escollir el nou president.

El cap visible del canal té per davant el repte de com s’ha d’encarar el fu-

El dia 15 de novembre ASG va fer una jornada tècnica de collita de blat de moro a la finca experi-mental que l’empresa té al municipi de Foradada a la comarca de la No-guera.

La finca consta de 26 hectàrees i segons es va dir es preveu aconseguir-hi una producció aproxi-mada de 13.300 kg/hec-tàrea. A la jornada es va fer una pesada d’una petita mostra de la finca on es van veure els kg i la humitat relativa del blat de moro mostrejat.

Durant el mes de no-vembre es faran altres experiències amb agri-cultors amb variabilitat de cultius alternatius per veure’n la seva viabilitat. D’altra banda, al febrer està prevista una jorna-da en la que s’exposaran els resultats obtinguts i els seus rendiments eco-nòmics en varies finques d’ASG, amb doble cultiu de cereal.

Presenten conreus alternatius per al canal

Conscients de la importància del Canal per a la pa-gesia lleidatana, JARC ha subscrit un acord de col-laboració amb l’empresa ASG per a donar a conèi-xer les possibilitats del reg als productors implicats.

Acord per a fer difusió del Canal entre els regants

Medi Natural i Aigua

món rural �1

Les explotacions agràri-es i les indústries agroa-limentàries produeixen diverses tipologies de resi-dus i subproductes, sovint en grans quantitats, que han de gestionar correc-tament. Molts d’aquests poden ser reutilitzats a la mateixa explotació o in-dústria, valoritzats per a produir d’altres béns o, si no és possible, han de ser tractats i dipositats ade-quadament.

Amb l’objectiu de difon-dre’n la correcta gestió dins els sectors agrari i agroalimentari, a JARChem iniciat un projecte de col·laboració amb l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). Volem fer-vos arribar aquesta in-formació de forma pràc-tica, facilitant l’accés, la claredat, la identificació d’oportunitats i els orga-nismes a què us podeu dirigir.

L’Administració ha anat regulant què s’entén per residu o subproducte, en-tre d’altres, i què se’n pot fer un cop s’ha generat. A Catalunya, el 1996 es publicà el Catàleg de Residus de Catalunya, modificat el 1998, on s’estableix per àmbits de producció els tipus de re-sidus que es produeix i la seva forma de valoritzar-los, tractar-los, dipositar-los o destruir-los.

La legislació europea també es fixa en la pro-ducció i gestió apro-

Gestionar i valoritzar els residus

piada dels residus, i les disposicions catalanes i espanyoles han de tenir en compte aquest marc i adaptar-s’hi.

Com a exemple, l’any 2002 entrà en vigor el nou Catàleg Europeu de Re-sidus, i la seva actualitza-ció fa necessari de revisar el català periòdicament.És un procés dinàmic, i l’evolució científica i tecnològica fa variar les possibilitats en la reutilit-zació de subproductes o el tractament final que es pot donar a un residu. Així, si el Catàleg català

reconeix, com a formes d’aprofitament de fems i purins, l’ús en fertilització orgànica o el compos-tatge, no hi estan encara incloses les instal·lacions per a generació de bio-gàs. De la mateixa forma es podria parlar de l’ús de restes orgàniques com a biomassa per a la pro-ducció de calor i/o ener-gia elèctrica. Aquesta és una tasca en què l’ARC treballa i que ha de com-portar canvis periòdics en el marc normatiu.

La classificació dels resi-dus i dels possibles des-

tins o tractaments no té com a objecte, només, establir obligacions per als generadors de resi-dus, del tipus que siguin sinó que ha de permetre prendre consciència de les oportunitats del seu reaprofitment, quan si-gui possible, i dels riscos d’una incorrecta gestió per al productor, la segu-retat alimentària, el medi ambient o d’altres perso-nes. Aquests riscos poden provenir, per citar-ne al-guns, dels envasos i restes de productes fitosanitaris, de les restes animals o els cadàvers, o bé de les oliasses, i tenen caracte-rístiques i riscos diferents que es s’han de tenir en compte en l’aprofita-ment o gestió.

Al llarg del període de col·laboració en aquesta matèria i conjuntament amb l’ARC, elaborarem material destinat especí-ficament al sector que us permetrà conèixer d’una forma pràctica la diferent tipologia de residus, com podríeu donar-los un va-lor o com heu de gesti-onar la seva sortida de l’explotació o indústria.

Addicionalment, i com és costum a JARC, ens aproparem a presentar-vos aquesta informació mitjançant un seguit de xerrades adaptades a la realitat de cada territori. Ara per ara, encara no podem entrar en els de-talls, però us n’informa-rem properament.

Esquema de la gestió de residus en l’àmbit agroalimentari

Dones

món rural�2

En el marc de la línia d’ajuts de l’Institut Cata-là de les Dones (ICD), Ce-rescat va organitzar el 22 de novembre una sortida per conèixer què era i en què consistia la vida de les trementinaries de la Vall de Tuixent.

Fer de trementinaire era una professió eminent-ment femenina, basada en una relació de confi-ança i un esforç personal incalculable ja que con-sistia en recórrer a peu la geografia catalana. Era feina de dones en un món d’homes i suposava allunyar-se de la llar i dels fills entre dos i tres mesos a l’any per anar, sempre a peu, de masia en masia portant els seus remeis.

Com ens va explicar l’Emi-lia Llorens de Cornellana,

Trementinaires, dones en un món d’homes

Representants de Ceres-cat van viatjar a Carava-ca de la Cruz (Múrcia) a mitjans d’octubre per a prendre part al XXI Encu-entro de Mujeres Rurales que organitza l’Àrea de la Dona de Coag, Ceres. L’acte va servir enguany per debatre sobre els Models de producció i els

Cerescat acut a l’Assemblea de Ceres

“era una professió no gaire ben vista, però per-metia a les que la feiem aconseguir uns dinerets per completar les minses rendes familiar agràries de la muntanya”.

Les vint participants arri-bades de La Cerdanya, Girona i Lleida van veure el Museu de les Trementi-naires per fer-se una idea de la professió. Després vam visitar l’Emilia, que ens va aportar la qualitat que només la vivència personal pot donar. Final-ment, visitarem Can Far-ragetes, que ha col·locat les herbes remeieres en el nucli del seu negoci de turisme rural com a element diferenciador i innovador.

D’altra banda, el 10 d’oc-tubre es va organitzar una

drets de les dones en un context de retallades so-cials que també afecten al món rural femení.

Va ser en aquest marc on es va escollir a l’agriculto-ra andalusa Inmaculada Idáñez coma nova presi-denta de Ceres en subs-titució de la històrica diri-gent Belén Verdugo.

jornada per donar a co-nèixer sinergies creades entorn al turisme rural a Nulles. Allà vàrem conèi-xer el projecte d’enoturis-

me que ha desenvolupat la cooperativa i vàrem vi-sitar les cases de turisme rural que hi ha al nucli agregat de Casafort: Cal Magí PI i Ca l’Eixerit.

En aquesta sortida hi van prendre part sòcies de Cerescat arribades del Pla d l’Estany, el Baix Empordà, el Gironès, el Penedès, Osona, Terra Alta o el Pla d’Urgell que van poder intercanviar experiències comuns i aprendre com crear la seva pròpia marca i dife-renciar-se de la mà de la ponent experta en màr-queting, Olga Boada.Immaculada Idáñez

món rural

Activitats

��

Més de 140 persones a la jornada de JARC de biodinàmica en vinyaEl 25 d’octubre JARC va aplegar, a la coopera-tiva de Sant Jaume dels Domenys, més de 140 persones a la Jornada de Viticultura biodinàmi-ca. L’èxit d’assistència és deu en part a la temàti-ca presentada, ja que és un sistema encara poc conegut pels viticultors i que planteja novetats i curiositats per treballar les parcel·les vitícoles.

Els ponents van presentar de manera clara senzilla les principals particulari-tats del cultiu biodinàmic i dels tractaments més importants que es duen a terme tant per fertilitzar

els sòls com per tractar les plagues i malalties de les vinyes, sempre consi-derant els postulats que es regeixen amb l’agri-cultura biodinàmica.

Creiem que aquesta jor-nada és una bona inicia-tiva per acostar els agri-cultors a altres tècniques de cultiu que s’estan po-tenciant a d’altres països europeus amb una cons-ciència més avançada de les pràctiques cultu-rals respectuoses amb el medi ambient.

D’altra banda, a l’octu-bre JARC ha impartit a Vilafranca del Penedès

Venda directa i societats, es debaten al Prat i a ManlleuEl 8 de novembre JARCva fer una jornada sobre venda directa al Parc Agrari del Baix Llobregat. L’esborrany de Decret de venta de proximitat que es publicarà a inicis del 2013 va centrar la jor-nada. Agricultura vol te-nir un registre i concedir acreditacions als titulars de les explotacions amb una comunicació mitjan-çant la DUN 2013.

Hi ha dues modalitats ac-ceptades per la venda de proximitat: la directa, on el productor ven di-rectament al consumi-dor i la de circuit curt on s’admet un únic interme-

diari. A la jornada també es va parlar dels tràmits i dels registres per vendre producció pròpia.

L’endemà JARC va fer una jornada sobre mo-dels societaris a l’ajun-tament de Manlleu, i un diplomat en Ciències Em-presarials va parlar dels diferents models societa-ris que hi ha i de les avan-tatges i inconvenients per les empreses agràries. La capitalització de l’atur, la Seguretat Social, els mo-dels fiscals, la renta i els dubtes que generen els tràmits associats amb la gestió d’una societat van centrar la jornada.

La Jornada es va Sant Jaume dels Domenys el 25 d’octubre

un curs d’agricultura ecològica homologat per Agricultura, on els vi-ticultors han pogut apro-fundir en les tècniques de la viticultura ecològica.El curs ha tingut una du-rada de 60 hores, entre

classes teòriques i pràc-tiques. Les pràctiques s’han fet en dues finques vitícoles de la zona que tenen ja molta experièn-cia tant en el cultiu com en l’elaboració de vins i caves ecològics.

La sessió sobre models societaris es va fer a Manlleu el 9 de novembre

La jornada a El Prat es va fer el 8 de novembre sobre venda directa

Activitats

món rural��

Durant aquests darrers mesos, JARC ha volgut posar èmfasi en l’expor-tació de productes agra-ris a les activitats realitza-des a les comarques de Tarragona. Una correcta gestió del món agrope-cuari depèn en gran me-sura de la bona comer-cialització i de conèixer els diferents mercats, tan nacionals com internaci-onals.

Conèixer les possibilitats que ens ofereixen els or-ganismes catalans pot ser de gran ajuda per iniciar-se en el mercat exterior, com també ho és escoltar l’experiència personal de bons profes-sionals del sector.

En aquest marc hi ha la jornada L’exportació dels nostres vins, que es va fer el 26 d’octubre a

L’exportació d’aliments, pauta de l’activitat de JARC a Tarragona

Gratallops, i el 8 de no-vembre a Batea, o Les expectatives del mercat de l’oli d’oliva que es va fer el 18 d’octubre a Ulldecona i el 9 de no-vembre a Santa Bàrba-ra, algunes de les quals estan emmarcades en el Pla Anual de Transferèn-cia Tecnològica del De-partament d’Agricultura.

A més a més, des de JARC vàrem participar a la Jornada Comarcal de la Vinya de Montblanc, sobre Viticultura ecològi-ca i varietats tradicionals, el dia 12 de novembre.

Finalment hem organitzat el Curs per dones treba-lladores del món rural: Gestió del Temps i Pre-venció del Estrès, amb gran èxit d’assistència que es va fer a Puigpelat el 10 de novembre.

El Local Social de la Federació de Colles de l’Aplec del Caragol de Lleida ha acollit aquest mes de no-vembre, amb el suport de la Paeria, l’exposició de quadres de Cerescat sota el títol “amb mans de dona” que pretén donar a conèixer la feina de les dones al món rural.

L’exposició va servir de marc per a celebrar un so-par-tertúlia en el que es van posar sobre la taula qüestions com la comercialització de productes agraris, els problemes amb els preus o les dificultats per arribar al consumidor.

La Fecoll acull l’exposició “amb mans de dona” de Cerescat