monrural112-web

Els preus de l’ametlla a l’alçaRevista Informativa

de JARC Setembre-Octubre’12

Núm. 112Preu: 6 euros

món

rur

al

Pels que som de Lleida

U-A-1 Ràdio al 104.5 FM www.ua1.cat

Descarrega’t també l’aplicació d’U-A-1 FM al mòbil

o segueix-nos a:

Escolta’ns cada dissabte de 9.00 a 10.00Repetició els diumenges a les 10.00

El programa d’agricultura per a les

Terres de Lleida, amb

Pau Echauz

ArrelAArrelA

Sumari

món rural �

Revista Món Rural

PresidentJosep Ma. Jové i Aresté

DirectoraMa. Carme Rosell i Trullols

Edita: Món Rural SLU

D. Legal: B-21897-93

Consell de redacció:Josep Ma. Jové, Isabel Vidal, Robert Jaimejuan, Pere Rubirola, Francesc Boronat, Josep Bombardó, Joan Biosca, Carme Rosell

��

Amb el suport de:

Col·laboradors:Josep Capdevila, Jordi Vidal, Pere Lluis Pié, Laura Solé, Montse Àlvarez, Vicens Pascual, Jordi Cabal, Jaume Salla, Albert Aurín, Judit Casellas, Aleix Perarnau, Àngela Pascual, Eduard Gallifa i Raquel Escuder.

Redacció i Publicitat:Av. Tortosa, 2 - of. 12 · 25005 Lleida Tel: 973 26 77 75 · [email protected]

Administració:Ulldecona, 21-31 1er · 08038 Barcelona

Món Rural SLU a efectes previstos en l’article 32.1 paràgraf segon del vigent TRLPI, s’oposa expressament a que qualsevol de les pagines d’aquesta obra o parts de la ma-teixa siguin utilitzades per a la realització de resums de premsa. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser efectuada amb l’autorització dels seus titulars, amb excepció prevista per la llei. Dirigeixis a Món Rural SLU o bé a CEDRO si necessita fotocopiar o escanjar un fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com) o bé al 91 702 19 70 / 93 272 04 47

En aquesta revista...Editorial pàgina 4 Incertesa sense pressupost

Actualitat pàgines 5 a 8 JARC impulsa l’emprenedoria al sector agrari La neteja del sotabosc per evitar incendis Agricultura pàgines 9 a 17 Horta: Climatologia adversa FruitaDolça: La cadena de valor de la pera Vinya: Vitivinincultura Fruitaseca: Fins quan pujarà el preu de l’ametlla Fitosanitaris: Regulat el marc per assolir un ús sostenible A Fons pàgines 19 a 22 Bioseguretat i higiene en la recollida de baixes a la granja

Ramaderia pàgines 23 a 28 Porcí: Punts clau per a millorar l’eficiència productiva Vaquídelletioví-cabrum: En marxa l’extensió de norma Conills: La darrera alenada d’aire per al sector Vaquidecarn: Els ajuts acoblats, al punt de mira de la UE Racó Jurídic pàgina 29 Les subvencions agràries i l’IRPF

Activitats pàgines 33 i 35

món rural�

Editorial

Les nostres oficines

BARCELONAC/Ulldecona, 21-31, 1º (Casa de l’Agricultura) 08038 BarcelonaTel. 934 510 393 · Fax. 934 537 240 · [email protected]

PENEDÈSCentre Àgora. Pol. Ind. Domenys II, s/n · 08720 Vilafranca del PenedèsTel. 938 174 123 · Fax. 938 905 214 · [email protected]

OSONARda. Francesc Camprodon, 2 2n. Edifici Seminari · 08500 VicTel. i Fax. 938 892 413 · [email protected]

GIRONARonda Ferran Puig, 18 2n · 17001 GironaTel. 972 208 881 · Fax. 972 209 101 · [email protected]

TARRAGONAAlcalde Joan Bertran, 34-38 1er · 43202 ReusTel. 977 847 007 · Fax. 977 312 358 · [email protected]

CONCA DE BARBERÀDe Daroca, 1 Despatx 4 · 43400 MontblancTel. 638.123.273 · [email protected]

BAIX EBREPlaça Alfons XII, n. 7 3er D. Despatx 1 · 43500 TortosaTel. 977 443 067 · [email protected]

SEGRIÀ-GARRIGUESPasseig de Ronda, 3 entresol dreta · 25002 Lleida

Tel. 973 278 080 · Fax. 973 275 358 · [email protected]

PLA D’URGELL- URGELLLa Pau, 15 bis. Canton. Girona, local 2 · 25230 Mollerussa

Tel. 973 600 725 · [email protected]

SEGARRA- SOLSONÈS-ANOIAC/Xuriguera, 42 Ed. Centre Cívic · 08280 Calaf


PALLARS/ALTA RIBAGORÇA Av. Espanya, 4 · 25620 Tremp

Tel i fax. 973 651 236 · [email protected]

CERDANYAC/ de l’Arbre, 2 · 25720 Bellver de Cerdanya

Tel. i Fax. 973 510 858 · [email protected]

ALT URGELLCentre Cívic El Passeig · 25700 la Seu d’Urgell


http://www. [email protected]

Incertesa sense pressupostEl dijous 25 setembre el President de la Generalitat, el Molt Honorable Sr. Artur Mas va anunciar en seu par-lamentaria la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya per al proper 25 de novembre. Si deixem de banda les valoracions polítiques, des deJARC pen-sem que aquesta no és una bona notícia per al sector agrari català. En anteriors campanyes electorals hem vist com el procés electoral ha suposat una paràlisi to-tal de l’activitat política a Catalunya, ja que els par-tits dediquen tots els seus esforços en aconseguir vots i s’obliden de la defensa dels interessos dels ciutadans que, precisament, els han de votar.

El fet de convocar unes eleccions en aquestes dates provoca un seguit d’incerteses que incidiran molt so-bre el nostre futur immediat com a sector. Es tracta de tots aquells temes importants que ara quedaran per resoldre i que tindran conseqüències en el dia a dia de les nostres explotacions agrícoles i ramaderes. Entre aquestes hi haurà un nou retard en l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat per a l’any 2013 que provocarà que temes com els regadius, la concreció de les zones ZEPA a Catalunya, les concentracions parcel·làries, les negociacions amb el Govern central

i amb la Unió Europea davant la imminent reforma de la Política Agrícola Comuna (PAC)... I amb un Govern en funcions i uns pressupostos prorrogats, difícilment es poden donar respostes clares i concretes als proble-mes que avui en dia viu el sector agrari.

En un altre ordre de coses, el pressupost que enguany ha aprovat el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient suposa una retallada del 25% que si s’acumu-la a les dels darrers quatre anys suposa ja un descens pressupostari per al sector proper al 65% és també una altra de les pedres a la sabata del sector. Des del 2009 i fins al 2013 hem passat de disposar d’una dotació de 4.835 milions d’euros a tenir només a disposició de les necessitats del sector de poc més de 1.600 milions d’euros. Ja em direu com farem polítiques de cofinan-çament amb els ajuts europeus!!!

En un context d’augment de preus en els inputs -l’ener-gia (18%), els adobs (21%), els pinsos (16.5%)- impres-cindibles per a produir se’ns aboca a una situació molt i molt delicada. Confiem que els esdeveniments que s’atansen ajudin els que vivim del sector a poder se-guir fent el que sabem: produir aliments.

Josep Ma. Jové, president de JARC

món rural

Actualitat

�

JARC impulsa l’emprenedoria formant els pagesos i ramadersA dia d’avui són molts els professionals que, a la vis-ta del mínim marge eco-nòmic que genera l’acti-vitat productiva, volen fer un pas més en la cadena alimentària i introduir-se en el món de l’elabora-ció/transformació i venta directa del producte.

Ara bé, un cop s’ha ma-durat la idea i es disposa de la suficient dosi de valentia i optimisme per emprendre una activitat d’aquest tipus, en la ma-joria dels casos es topa amb un maremàgnum de burocràcia, dubtes, incerteses, desconeixe-ments,... que en molts casos fan que l’empre-nedor abandoni la seva idea.

A JARC, i amb el suport del Departament d’Agri-cultura, posarem en mar-xa aquests propers mesos dos cursos de formació que inicialment es faran a Lleida i a Girona, amb la possibilitat d’esten-dre’ls a la resta del terri-tori català si hi ha interès. Volem posar a l’abast dels pagesos i ramaders de casa nostra tota la informació necessària per tal de poder desen-volupar una activitat de comercialització directa dels seus productes.

A JARC pensem que és clau que aquell qui vul-gui aventurar-se en el

En 5 sessions sobre els aspectes claus per a crear empreses i vendre.

desenvolupament d’un projecte d’aquesta en-vergadura conegui, des d’un principi, tots els trà-mits burocràtics que ha de realitzar, les compro-vacions/autoritzacions prèvies que cal dema-nar, les característiques que haurà de complir a nivell d’instal·lacions,

els requisits formatius del personal,...

Els cursos s’estructuraran a través de cinc semina-ris monogràfics d’un dia de durada cadascun, impartits per experts en la temàtica específica a tractar, en els que es preveu, per a cada ses-

sió, una exposició teòrica més una explicació pràc-tica dels tràmits, requisits o aspectes d’anàlisis que cal valorar, així com l’ex-posició d’exemples reals de casos concrets.

Us adjuntem un breu re-sum de cada seminari per a que en conegueu el contingut. L’objectiu és la professionalització del sector. Així doncs si tens neguit i estàs inte-ressat/da en donar un pas més i creuar fronteres amb el teu producte, no u dubtis. Les inscripcions a aquest tipus de forma-ció és gratuïta i les podeu fer aquest mes d’octubre a les oficines de JARC a Lleida (973 27 80 80) i a Girona (972 20 88 81).

TEMARIS DELS DIFERENTS SEMINARIS D’EMPRENEDORIA

1.- VULL SER EMPRENEDORCal valorar la voluntat, el perfil emprenedor, les aptituds i els coneixements de què disposa i l’equip humà que té al darrera, així com la dimensió de l’explotació productiva de què disposa. Es presenta-ran alternatives per a dimensionar i la possibilitat de mancomunar serveis. i es donaran nocions econòmiques per a valorar la viabilitat o no del projecte.

2.- ESTRUCTURA I FISCALITAT DE L’EMPRESAQuin model societari cal crear? Quins avantatges i inconvenients té cada opció? Com es poden gestionar les obligacions administratives d’una activitat econòmica (fiscal, laboral,...), les necessitats financeres o els ajuts per projectes de comercialització i venta directa?

3.- LEGALITZACIÓ I EXPLOTACIÓ DE L’EMPRESACal conèixer el conjunt de les entitats de l’administració pública i d’altres entitats que en algun moment intervenen en el procés de legalització i explotació de l’empresa

4.- GESTIÓ DE L’EMPRESA AGROALIMENTÀRIACompliment de la normativa específica i adaptació a les diferents actualitzacions de la mateixa, en matèria de gestió de RRHH i gestió de la qualitat

5.- MÀRQUETING I VENDESRequisits del producte i canals de venta al mercat interior i exterior

Actualitat

món rural�

La sega de l’arròs implica un increment de la presència de maquinària pesant a la xarxa viària

Des de mitjans de setem-bre fins a mitjans d’octu-bre, l’activitat agrícola al Delta de l’Ebre està en el seu màxim esplendor a causa de la campanya de sega de l’arròs. Da-vant aquesta situació, que implica un increment notable de la circulació de tractors amb remolc i altra maquinària agrícola a la zona, el Servei Cata-là del Trànsit ha demanat que s’extremi la precau-ció en aquestes vies per evitar accidents a les carreteres del Baix Ebre i Montsià.

Entre les mesures a tenir en compte hi ha la de mantenir les distàncies de seguretat i manio-brar amb cautela en cas de voler efectuar algun avançament d’aques-ta maquinària pesada, i que redueixin la velocitat a la que se circula per aquestes vies. Les grans dimensions dels vehicles que fan la recollida de l’arròs, i la velocitat re-duïda a la que transiten suposa un perill del qual sovint no s’és prou cons-cient, especialment en aquells trams d’escassa visibilitat.

Entre els principals riscos hi ha les topades i els encalços. Les vies que segons el Servei Català del Trànsit es veuen més afectades per la campa-nya de l’arròs són: C-12

(Eix de l’Ebre), la TV-3454 que va d’Amposta a Deltebre, la T-340 (variant d’Amposta), i les carrete-

Trànsit demana precaució durant la campanya de sega de l’arròs

res veïnals que es troben a la marge dreta (la TV-3409, la TV-3451, la TV-3454a, la TV-3401) i a la

marge esquerra de l’Ebre (la TV-3403, la TV-3404, la TV-3405, la TV-3406 i la TV-3408).

ACCIDENTABILITAT A CATALUNYA 2010-2012

MESOSCATALUNYA

Accidents MoFG MORTS MORTS I FERITS GREUS

2010 2011 2012 2010 2011 2012 2010 2011 2012

Gener 65 59 72 19 16 18 88 78 91

Febrer 71 51 60 12 14 20 87 55 85

Març 67 76 79 20 12 19 83 101 90

Abril 66 68 78 14 24 16 88 94 108

Maig 91 72 96 25 18 16 112 91 111

Juny 99 71 97 16 16 21 129 89 119

Juliol 116 81 99 31 24 14 154 120 118

Agost 78 95 97 22 24 21 108 120 129

Setembre 31 21 16 14 3 8 39 28 19

Octubre 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Novembre 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Desembre 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 684 594 694 173 151 153 888 776 870

Dades Servei Català del Trànsit fins al dia 9 de setembre de 2012

Foto: directe.cat

món rural

Actualitat

�

JARC vol netejar el sotabosc per evitar incendisJARC-COAG ha dema-nat que des de l’Adminis-tració es tingui en comp-te la feina que poden fer els pagesos i ramaders per evitar la prolifera-ció d’incendis forestals a Catalunya. Una tasca que passa per impulsar la pastura de sotabosc, amb un baix cost econò-mic, o en pensar en els aturats com a mà d’obra per contribuir a les tas-ques de desbrossament però també per impul-sar iniciatives que man-tinguin les lleres dels rius netes i adaptar diferents normatives a les necessi-tats de l’agricultura me-diterrània.

JARC-COAG ja ha dit, re-iteradament, que el sec-tor agrari és estratègic, i no ho és només des del punt de vista de l’alimen-tació, sinó que els page-sos i ramaders tenen un paper clau com a preser-vadors de l’entorn i per tant són una eina de pre-

venció molt important i a tenir en compte si es vol lluitar seriosament contra els incendis forestals a Catalunya. Avui, men-tre l’àmbit rural suposa el 97% de la superfície de Catalunya, només un 2% de pagesos i ramaders el gestionen.

Des del nostre punt de vista, la prevenció vol dir “desenvolupar estra-tègies a curt, mig i llarg termini i dotar-les amb pressupost i amb con-venciment” ja que està clar és que on hi ha un camp llaurat, una vinya conreada... el foc s’atu-ra, ja que esdevé una barrera natural que si bé no és tan espectacular com un helicòpter que sobrevola un incendi, si és més efectiva, barata i per tant sostenible.

Un dels elements que contribueix a que el foc es propagui amb gran rapidesa són les rieres i

els marges bruts de ca-nyissos i bardisses secs que es converteixen en veritables polvorins que fan córrer el foc i supo-sen un perill i amenaça constant. La tasca de manteniment d’aquests rius, rieres i rierols pertany a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i avui es dóna la paradoxa que si un pagès actua sobre aquestes zones té garan-tida una sanció.

Un altre tema molt im-portant en la prevenció dels incendis forestals fa referència al compli-ment de les mesures de Condicionalitat que es desprenen de la PAC i que demostren, una ve-gada més, que aquesta no està pensada per a l’agricultura i la ramade-ria de la Mediterrània, on l’índex de pluviometria és molt escàs. Un altre dels principals problemes dels nostres boscos és la

rendibilitat que aquests tenen per als seus propi-etaris. I si aquesta no es rendible, difícilment po-drem mantenir els boscos nets. Ara fa dos anys, es va excloure els boscos de la designació de zona de pastura i per tant, es va perdre l’accés als ajuts relacionats que per-meten fer una neteja del sotabosc eficient. Des de JARC-COAG considerem que aquesta és una eina clau per al manteniment i la prevenció dels incen-dis forestals ja que alhora garanteix la continuïtat de l’activitat ramadera de la pastura, amb una clara funció mediambi-ental, ja que un ramat de 400 cabres pot nete-jar 400 hectàrees de so-tabosc a un cost d’uns 160 € cada quatre anys. Si aquesta neteja es fa amb mitjans mecànics el seu cost es dispara entre els 1.000 i els 1.500 euros per hectàrea.

Imatges de l’incendi que va calcinar l’Alt Empordà aquest estiu.

Foto: AFPGetty Images

Actualitat

món rural�

L’oli Elixire, medalla d’or d’Olivinus a ArgentinaLa marca d’oli d’oliva verge extra 100% Elixire ha obtingut la medalla d’or del Concurs Interna-cional Olivinus 2012 de Mendoza a l’Argentina, el més prestigiós ja que hi concorren marques de tot el món. La marca és propietat de Quim Suñer, un soci de JARC a Girona i exempleat de banca que va decidir agafar el relleu de l’explotació fa-miliar a Peralada.

L’oli està elaborat amb olives de la varietat Ar-gudell, autòctona de l’Empordà on s’adapta molt bé a les condicions edafoclimàtiques que s’hi donen i pertany a la Denominació d’Origen Empordà.

El guardó és un dels més prestigiosos a nivell inter-nacional -hi competei-xen marques de fins a 22 països diferents- i més enllà del reconeixement que suposa a la feina feta el principal avan-tatge de guanyar-lo és que col·loca la marca en el rànquing mundial i per tant a l’abast dels experts, cuiners, restau-radors... que li poden do-nar un valor afegit molt important que, de ben segur, li obrirà la porta dels mercats internaci-onals. De fet, Sunyer ja comercialitzava el seu

Eurovegas es queda a MadridRecentment s’ha fet pú-blica la resolució de l’ex-pedient Eurovegas: s’ho queda Madrid. Davant de tot aquest fulletó que hem viscut els darrers me-sos, a JARC hem tingut una posició ben definida que l’hem transmès tant als mitjans de comunica-ció, als grups polítics i al Conseller de Territori i Sos-tenibilitat en una reunió bilateral al juliol.

A JARC sempre hem defensat que la princi-pal premissa que cal-dria complir en cas de fer-se el projecte al Baix Llobregat havia d’asse-gurar la continuïtat en condicions de viabilitat econòmica i agronòmi-ca dels pagesos afec-tats que volguessin seguir amb l’activitat, i alhora també valorar econòmi-cament i de forma justa la superfície afectada.

Finalment, el projecte no es desenvoluparà als nostres camps de cul-tiu, i des de JARC volem animar a tots aquells que han lluitat activa-ment per assolir aquest objectiu que mantinguin l’activisme reivindicatiu que els ha caracteritzat aquests mesos per tal de promocionar el consum i donar a conèixer la qua-litat dels aliments que produïm i que cada dia surten d’aquests camps que envolten Barcelona.

La marca és de Quim Suñer, soci de JARC a Girona

oli a diferents restaurants reconeguts com El Celler de Can Roca o a boti-gues gurmet.

Elixire és un oli d’oliva verge extra de primera premsada, sense cap procés de filtratge pro-cedent d’unes olives que han estat recollides just quan el punt de madure-sa ha estat òptim.

L’explotació on es produ-eix aquest oli està forma-da per oliveres centenà-ries que d’acord amb els resultats dels tres panells

de cata que ha superat, li donen unes qualitats or-ganolèptiques excepcio-nals que són el que més ha apreciat el jurat del premi. La producció que fa és petita, de 7.000 a 8.000 ampolles en funció de la campanya però en Quim Sunyer té molt clar que tota la seva produc-ció ha d’anar adreçada als mercats exteriors com França, Anglaterra i ara també Llatinoamèrica.

Des d’aquestes planes volem aprofitar per a dir: Enhorabona i endavant!

L’oli d’oliva verge extra és de la varietat Argudell, autòctona de l’Empordà i inscrita en la Denominació d’Origen

Foto: M. Testart(l’Empordà)

Sumari

món rural �

Revista Món Rural




D. Legal: B-21897-93


��

Amb el suport de:





món rural

Agricultura

�

Robert Jaimejuan, responsable de Conreus Herbacis de JARC

El panorama del sector cerealistaDurant els mesos de juliol i agost, els preus dels ce-reals han viscut una ten-dència clarament alcista, tant pel que fa referència als mercats internacionals (Chicago, París,..) com a les llotges catalanes. La sequera que pateixen bona part dels principals exportadors de gra com EUA, Rússia o Ucraïna han suposat una retallada en les estimacions de collita i per tant una pressió a l’alça dels preus. Així, els preus de tots els cereals evolucionen a l’alça de forma similar, encara que l’equilibri entre oferta/de-

manda de cada conreu sigui diferent.

Aquesta campanya en particular s’esperen des-censos importants tant en blat (sequera a Rússia i Ucraïna) com en panís (sequera a USA). El darrer informe USDA publicat a l’agost redueix enca-ra més les previsions de collita per a la campa-nya mundial de blat, i la situa en els 663 milions de tones, alhora que el con-sum augmenta fins als 683 milions de tones. Els estocs de blat són els més baixos des del 2008.

En el cas del blat de moro, es retalla la pro-ducció mundial fins als 849 milions de Tones, un 3,2% menys que la cam-panya anterior i un 6% menys que l’estimació de juliol.

En aquest cereal, el con-sum recula fins als 862 milions de tones, en part com a conseqüència de l’anunci fet pel President dels EUA, Barack Obama, de limitar la utilització de blat de moro per a pro-duir bioetanol. Els estocs es troben per davall dels de 2007 i 2008.

A les previsions que es van fer al mes d’agost s’apunten nous descen-sos de collita per al blat que es conrea a la Unió Europea, Rússia, Ucraïna, Kazajstán, Austràlia i Ar-gentina i lleugeres puja-des a EUA i Canadà.

Pel que respecta al blat de moro es veu una forta caiguda als EUA, amb di-ferència el principal pro-ductor, així com també a la Unió Europea, Ucraïna i Argentina, mentre que es recuperaria la collita a Brasil que es recol·lecta al març 2013.

Sumari

món rural 10

Revista Món Rural




D. Legal: B-21897-93


��

Amb el suport de:





món rural10

Agricultura

món rural10

Josep Miquel Piñol, responsable de l’Horta de JARC

S’està treballant un es-borrany per fixar les in-demnitzacions màximes de retirada per productes fora de l’annex XI del Re-glament (CE) 543/2011. Del sector hortícola en aquest annex només hi ha la col-i-flor, els tomà-quets, les albergínies, els melons, i les síndries.

El sistema de retirada es continuarà fent mitjan-çant les OPFH, tal i com es va fer el 2011, i es tin-drà en compte el preu de sortida dels darrers tres anys 2008, 2009, 2010 (sense comptar amb el 2011 a conseqüència a la crisi de l’E.Coli).

D’aquesta mesura i, con-siderant un 30% en distri-bució gratuïta i un 20% per altres destinacions, s’estableixen els valors que es tindran en compte més endavant. En aquells casos en que no hi hagi dades de sortida d’una Organització de Produc-tors (OP) s’utilitza el preu percebut per l’agricul-tor. Pel que fa a la collita en verd i a la no collita sembla que es basaran amb el sistema establert durant la crisi de l’E.Coli, afegint hivernacles amb calefacció.

Abans d’acabar l’any a JARC farem una jornada sobre les OPFH i com es poden adaptar a una cooperativa hortícola.

Dispositius de retirada, com fixar la indemnització

L’any passat en aquestes dates ens lamentàvem dels boicots de produc-tes hortofructícoles es-panyols a França. A la reunió entre la llavors Mi-nistra d’Agricultura Rosa Aguilar i el seu homòleg francès, Bruno Le Maire es va parlar de determi-nar els dispositius de re-tirada, tractar una millor organització de la pro-ducció, un funcionament més eficaç dels mecanis-mes que regulen els preus d’entrada... De moment però, encara no tenim cap control sobre el cli-ma en els cultius exteriors. I precisament aquest any el clima no ha estat, pre-cisament, un aliat de les nostres produccions. Les pedregades no han dei-xat de malmetre els nos-tres cultius hortícoles.

Si a mitjans d’hivern les pedregades es van lo-calitzar al Baix Llobregat,

Climatologia adversa per al sector de l’horta

afectant la carxofa, a la primavera van tornar a malmetre les collites. Les pedregades localitzades de finals de maig van fer molt mal a la campanya d’estiu. Al Maresme la pedra es va localitzar en parcel·les productives de Malgrat de Mar on es van malmetre cultius de fulla tendra. Les tomaqueres primerenques exteriors estaven en floració i els danys van obligar a aixe-car el cultiu i trasplantar de nou varietats de to-màquet tardà.

Altres cultius de fruit de temporada en produc-ció, com el cogombre i el carbassó també van ser afectats. La ceba, l’enci-am o l’escarola, s’hauran de triturar en verd per fer-ne una nova sembra. I és que la climatologia ha suposat un malson pels pagesos des de finals de 2011 fins ara.

La primavera va ser sig-nificativa per les fortes pluges concentrades en pocs dies, les nevades inesperades, i les baixes temperatures de fins a 6 graus sota zero durant més de 10 dies al febrer en determinades zones costaneres, sense oblidar de nou les pedregades que van ocasionar nous danys a les nostres plan-tacions d’exterior. Espe-rem que les pluges de tardor caiguin de mane-ra regular i no malmetin les produccions.

El 13 de setembre es va publicar al Diari oficial de la UE el Reglament d’Exe-cució número 812/2012, de la Comissió de 12 de setembre de 2012, per el que s’adapta l’ante-rior Reglament sobre els contingents aranzelaris de fruites i verdures en el Nou Acord entre la UE i el Marroc. L’entrada en

vigor d’aquest nou regla-ment fou l’1 d’octubre. Sembla que de poc van servir aquelles negocia-cions ja que no s’ha do-nat resposta a cap dels temes que es van tractar en aquella reunió d’ur-gència. Lluny de posar remei a les situacions que preocupen i afecten a les nostres produccions,

se signen nous convenis, i es mira cap a un altre costat fins que aflorin no-ves actuacions que re-flecteixin mancances en les polítiques agroalimen-tàries. Als nostres polítics els agrada regular i fer normatives exigents, per justificar davant la socie-tat una burocràcia injus-tificada i ineficient.

Convenis amb països tercers

Agricultura Sumari

món rural 11

Revista Món Rural




D. Legal: B-21897-93


��

Amb el suport de:





món rural

Agricultura

11

La cadena de valor en la pera

David Borda, responsable de la Fruita Dolça i Planta Ornamental de JARC

L’observatori de preus dels aliments del Ministeri d’Agricultura Alimenta-ció i Medi Ambient, ha publicat la cadena de valor de poma i pera per la campanya 2010. En aquest article volem po-sar de relleu les dades re-latives als costos derivats del cultiu de perera des de la producció fins a la seva comercialització.

El cultiu de perera té uns costos de producció en camp força alts, entre 0,439 i 0,286 €/kg, provo-cats principalment per tres factors: la ma d’obra amb una mitjana de preu de 0,138 €/kg; les despeses generals amb una mitjana de 0,132 €/kg; i finalment, l’aplicació de productes fitosanitaris per controlar les plagues i malalties típiques de pe-rera amb uns costos mit-jans de 0,035 €/kg.

Si ens fixem doncs en el preu de sortida de pera (0,262-0,380 €/kg) es pot veure com els marges pel productor són ja molt precaris.

Pel que fa als costos de-rivats del pas dels fruits per les centrals fructíco-les hi ha unes despeses de producció originades per les tasques de mani-pulació, conservació en fred i altres despeses de 0,407 €/kg, import gaire-bé idèntic a l’obtingut en la mitjana dels costos de camp.

Tot i que ja és en aquest estadi de la cadena on veiem un preu de sortida de pera el doble del que rep el productor (0,728 €/kg).

De transport hi ha unes despeses mitjanes gene-rals de 0,117 €/kg i el preu mitjà augmenta en 0,129 €/kg respecte a l’import de sortida a central, quedant en un preu de sortida de distribució de 0,857€/kg.

Finalment, a la darrera part del procés, la ven-da, la despesa mitjana de la distribució del mino-rista és de 0,378 €/kg deri-vats principalment de les despeses de personal, lo-

cal i mermes. Si tenim en compte que el preu de venta mitjana sense IVA, en a les botigues tradici-onals oscil·la entre 1,508 i 0,944 €/kg es desprèn el bon marge que n’obte-nen els comerciants.

D’aquestes dades es des-prèn que com a mínim els preus de venda al li-neal de les peres haurien de situar-se entre els 2,20 i els 2,50€/kg de manera que el marge es pogués distribuir al llarg de tota la cadena de valor. Fins ara, i com ja hem denun-ciat des de JARC-COAG, conèixer els costos de producció no ha servit de res al sector ja que lluny de ser un punt de partida

per a l’establiment dels preus s’ha convertit en una referència per reta-llar-los encara més.

Així doncs, avui per avui, els marges comercials de pera amb que treba-lla el productor són molt poc viables, i de moment sembla que quan la pera es troba cara als lineals, els principals beneficiaris són els altres membres de la cadena.

És per això des de JARC-COAG exigirem on cal-gui i tan com calgui que es pagui un preu just als fructicultors i es penalitzin les vendes de fruita per sota dels costos de pro-ducció.

Sumari

món rural 12

Revista Món Rural




D. Legal: B-21897-93


��

Amb el suport de:





món rural12

Agricultura

món rural12

Joan Biosca, responsable de l’Arròs i els Cítrics de JARC

Ja fa anys que es parla de la problemàtica dels preus dels cítrics que està portant a les explotaci-ons citrícoles catalanes a la pèrdua de rendibilitat, una pèrdua que res té a veure amb davallades de producció o proble-mes de qualitat del fruit, ni pel descens de la de-manda, ni tan sols la situ-ació de crisi mundial en la que estem tots immersos. Aquesta pèrdua de ren-dibilitat és conseqüència de nombrosos factors com els desequilibris de mercat i legislacions ob-soletes o ineficaces que únicament afavoreixen a l’intermediari en la cade-na comercial, deixant al productor sota mínims i al consumidor en màxims.

Tot i la diferència a la bai-xa entre les campanyes 09/10 i 11/12, els marges comercials i els diferents costos de la cadena de distribució, incrementen en més de 16 vegades el preu percebut pel pro-ductor, i per tal de maxi-mitzar el beneficis de la distribució, es tendeix a abaixar el preu d’aquest fins a la situació insosteni-ble que porta ja a l’aban-donament dels camps. I això, a banda de supo-sar una greu afectació econòmica comporta també afectacions medi-

Com pal·liar la crisi del sector citrícola?

ambientals. Cal recordar que el cítric és un arbre de fulla perenne amb un consum mig de 20 Kg CO2 per arbre any, i per tant, a les 300.000 hectà-rees del Estat absorbeix cada any 2,4 milions de tones, alhora que elimina l’erosió i millora la reten-ció d’aigua. Per tant, és fonamental un reequilibri del mercat si es vol salvar el sector productiu.

Per tot això, a JARC cre-iem que és important:

Garantir que els pro-ductes europeus estiguin amb igualtat de condici-ons que els de tercers pa-ïsos amb el compliment en normatives mediam-bientals i sanitàries.

Garantir el preu de cost. És disposa dels ob-servatoris de preus que poden ser l’eina clau per assegurar el preu de cost i realitzar un seguiment exhaustiu del sector. A més a més es fonamental aplicar amb contundèn-cia la Llei que prohibeix la venda a pèrdues i la de la Morositat en ope-racions comercials, així com modificar els criteris de la Comissió Nacional de la Competència per als productes agraris i do-tar de caràcter legal als contractes homologats.

Condicionar les ajudes

Observatori de Preus dels Aliments

Min. €/Kg Màx. €/kg

Cost de Producció 0,19 0,21

Cost a porta de Distribuïdor (Manipulació, envasat i transport)

0,52 0,69

Cost estimat distribució (3–3,5%) 0,12 0,15

Preu de venda Grans Superfícies 1,45 2,79

Comparativa

Mitja €/kg

Cost de producció (mitjana) 0,20

Preu percebut productor (campanya 2012) 0,13

Pèrdues productor 0,73


2,12

Preu mitjà venta grans superfícies: 0,73


1,39

Benefici brut Intermediari 1,39

Cost estimat distribució (3 – 3,5%) 0,14

Benefici Net Intermediari 1,25

a les industries agroali-mentàries al establiment de preus mims al produc-tor, en lloc de preus a re-sultes.

Potenciar la promoció i el consum dels cítrics ca-talans, insistint en la quali-tat amb el distintiu de IGP Clementines de les Terres de l’Ebre, fins i tot en la Marca Blanca, com a valor afegit.

Disposar de mecanis-mes d’intervenció ade-quats, amb un fons de re-serva del pressupost co-munitari per fer front a les

greus crisis dels mercats. Potenciar la investiga-

ció en el sector agrari per dotar d’alternatives i facilitar reconversions varietats i/o d’orienta-ció productiva, i dotar a la industria catalana de millores qualitatives i me-diambientals (envasos ecològics...).

En definitiva, cal donar al sector agropecuari en general el caràcter es-tratègic i prioritari que ha de tenir per facilitar la so-birania alimentaria.

Agricultura Sumari

món rural 1�

Revista Món Rural




D. Legal: B-21897-93


��

Amb el suport de:





món rural

Agricultura

1�

Isabel Vidal, responsable de la Vinya i el Vi de JARC

Les pitjors previsions s’han acomplert i la verema està sent curta, molt curta… Ni la pluja ens acompanya; en un observatori ubicat a Sant Sadurní d’Anoia, es por-ten recollits des del gener del 2012 fins el dia de l’úl-tima pluja, el 30 d’agost, 303 litres/m2, una misèria, que no es pot ni compa-rar amb l’any 2007 en que es va arribar als 339 litres/m2.

Les varietats més pri-merenques com el Chardonnay, Pinot noir, Sauvignon blanc… acu-mulen pèrdues de fins el 40%, amb l’esperança que les varietats autòc-tones de la DO Cava punxin menys, però no crec que això sigui així, i la collita davallarà signi-ficativament arreu de la zona Cava.

En aquest context seria lògic pensar en un aug-ment significatiu del preu del raïm, però en el nos-tre sector no es compleix la raó econòmica sinó la desraó; a excepció, es clar, d’aquells elabora-dors de vi base que en-guany es volen assegurar

Vitivininculturauna entrada de raïm que d’una altra manera no tindrien pas garantida.

Ja sé que no s’explica res de nou, però és que el problema és vell i persis-teix, i la solució és la ma-teixa; tots els integrants del sector sabem que és necessari un canvi de mentalitat que ens faci canviar de rumb, que cal recuperar el prestigi que hem perdut en la cursa irracional dels saldos, i que això s’aconsegueix creient de debò en el preu sostenible de tota la cadena de produc-ció, del raïm, del vi base cava i de l’ampolla de cava. No sé quan tarda-rem a adonar-nos que

és imprescindible aquest canvi, però el temps s’es-gota igual que la nostra esperança en el futur.

El sector vitivinícola ca-talà penja d’un fil, que cal adreçar per a poder garantir la continuïtat de les nostres produccions.

Aquesta campanya po-dria esdevenir un punt d’inflexió, tot aprofitant la davallada de la produc-ció, que garantís una es-tabilitat en els preus; cal-drà però ser intel·ligents i tenir i fer servir adequa-dament el sentit de la oportunitat.

Ctra. C-13, Km 16,2 · 25690 Vilanova de la Barca (Lleida) · Tel. 973 19 00 22 · Fax 973 19 04 62e-mail: [email protected] · www.rodamaquinaria.com

AVANÇA’T A L’HIVERN!

Ascladora de llenya

Novetats per a la campanya DUNFa uns dies el Departa-ment d’Agricultura va in-formar de les novetats de la propera campanya de la DUN 2013 de les quals cal destacar que la vinya presenta un seguit de canvis que s’han de tenir en compte, ja que es connectarà el Registre Vitivinícola de Catalunya amb la DUN.

Això voldrà dir que s’hau-ran de declarar a la DUN totes les parcel·les de vi-nyes de les quals se n’és titular i informar de les da-des RVC de les vinyes im-plicades (any plantació, codi RVC i varietat).

Aquest canvi suposa-rà que hi ha un volum important de titulars de

vinya que no fan DUN i que consten al RVC, que obligatòriament l’hauran de fer.

El DAM a comptabilitzat que en total són aproxi-madament uns 6.500 titu-lars els que hauran d’es-tar informats per tal que facin la DUN a la propera campanya.

Sumari

món rural 1�

Revista Món Rural




D. Legal: B-21897-93


��

Amb el suport de:





món rural1�

Agricultura

món rural1�

El sector de l’ametlla ha viscut uns darrers anys molt dolents, des que els preus van tocar fons a començament de la campanya 2009/10, amb unes mitjanes de cotitza-ció a la Llotja de Reus de 1,76 €/ha per a l’ametlla Comuna, de 2,06 €/ha per a l’ametlla Llargueta i 2,50 €/ha per a l’ametlla Marcona. Aquests preus eren inferiors als costos de producció i totalment ruïnosos per al produc-tor, i se situaven al nivell de començaments dels anys noranta.

En l’àmbit mundial, les collites 2010 primer, 2011 després i ara 2012 seran collita rècord de la his-tòria. En canvi, els preus s’han anat recuperant lleugerament perquè el consum mundial ha cres-cut de forma especta-cular, fet molt positiu ja que s’emmarca en una conjuntura de crisi eco-nòmica. La darrera cam-panya 2011/12 les ven-des han crescut un 15% respecte l’anterior, dada realment espectacular.

L’increment del consum es dóna principalment al mercat intern dels EUA, a la Xina, a l’Índia i a l’Ori-ent Mitjà, països alguns que fins fa pocs anys no tenien poder adquisitiu

Fins quan pujarà el preu de l’ametlla?

Sisco Esquerda, responsable de la Fruita Seca de JARC

per comprar un producte de qualitat com l’ametlla. Aquest gran increment del consum va fer que els preus de l’ametlla en el mercat internacional i també a la Llotja de Reus s’incrementessin durant la campanya 1,4 €/kg, i arribessin durant l’estiu a 4 €/kg la Comuna a Llotja de Reus.

L’inici de campanya als EUA els preus estan pu-jant de forma molt impor-tant. Així, mentre al maig de 2012 una ametlla Non Pareil calibre 23/25 es-tava sobre els 4,75 €/kg gra, a finals de setembre ja cotitza a 5,6 €/kg gra, és a dir un augment de 0,85 €/kg gra.

Incomprensiblement per al sector els preus de la Llotja de Reus han sortit més baixos que el final de la collita passada, i una ametlla Comuna que cotitzava a 4 €/Kg gra ha sortit a principis de setembre a 3,5 €/kg gra i una Llargueta que cotit-zava a 4,05 €/kg gra ha sortit a 3,55 €/kg gra.

Els preus a la Llotja de Reus són preus d’ametlla rendiment, és a dir que l’agricultor lliura ametlla en closca però se li paga en quilos de gra segons el rendiment que faci.

Per tant, aquests preus no es poden comparar directament amb els del mercat internacional, ja que cal afegir-hi les des-peses de trencadora i comercialització. Però la tendència sí és com-parable. I com l’ametlla té un mercat globalit-zat els preus internacio-nals segueixen els preus de l’ametlla americana que és la dominant en el mercat. Aquestes darre-res setmanes la Llotja de Reus ha pujat fins situar-se a final de setembre a 3,55 €/kg la Comuna, 3,70 €/kg la Llargueta i la 3,8 €/kg la Marcona. Tot i així, per arribar als preus internacionals encara haurien de pujar més, uns 0,8-0,9 €/Kg gra més les properes setmanes.

Ara bé, fins quan pot du-rar aquesta pujada de preus? No podem perdre de context que l’estat Espanyol té una collita normal i EUA una collita rècord per a vendre. I, és cert que el consum mun-dial ha crescut de forma espectacular, però si se-gueixen pujant el preus internacionals es podria frenar i crear un incre-ment d’estocs que pres-sionaria a la baixa.

JARC ha demanat reite-radament a la Llotja de Reus que repercuteixi la situació real del mercat en aquest inici de cam-panya per tal que els productors ens puguem beneficiar d’aquest aug-ment dels preus que té el mercat internacional.

Font: Llotja de Reus. Dades fins a 21 de setembre de 2012

Evolució preus ametlla Llargueta, Marcona i Comuna. 1990-2012

Agricultura Sumari

món rural 1�

Revista Món Rural




D. Legal: B-21897-93


��

Amb el suport de:





món rural

Agricultura

1�

Lluis Gaya, responsable de l’Oli de JARC

Finalment el preu de l’oli pujaEl preu mig de l’oli d’oliva verge extra va arribar al seu pic en la campanya 2005/06 en que va estar lleugerament per sota del 3,5 €/kg oli. Des d’alesho-res va anar baixant fins situar-se en la campanya 2008/09 a la ratlla dels 2 €/kg, per sota dels costos de producció.

A finals del 2009 van re-puntar dos mesos fins als 2,5 Kg euros/kg, però en iniciar-se la collita 2009 van començar a baixar fins tornar als 2 €/kg oli. Les dues darreres collites 2010 i 2011 els preus han fluctuat entre 1,7 i 2 €/kg oli d’oliva verge extra.Aquests preus són preus de venda a l’engròs per tant l’olivicultor, sigui de cooperatives o de molins particulars, no els cobra pas, ja que normalment són inferiors (vegeu taula adjunta).

El preu mig de la collita 2011 ha estat 0,21 €/kg d’oliva, quasi quatre ve-gades inferior al preu mig que es va cobrar en la campanya 2005/06, de 0,78 €/kg i que com hem dit és el darrer pic de preus.

Si diferents estudis xifren els costos de producció al voltant de 0,4 €/kg d’oliva podem veure cla-rament que els darrers anys l’olivicultor que con-tractava totes les feines hi ha perdut diners amb el conreu, i l’olivicultor pro-fessional ha tret un rendi-ment per hora treballada per sota del salari mínim interprofessional.

Tant JARC-COAG, com les administracions ca-talanes i estatals han fet nombroses accions per reconduir la situació de mercat. A Catalunya s’havia consensuat un document entre les or-ganitzacions agràries i la Federació de Coopera-tives, que s’ha presentat i analitzat en nombroses reunions aquest estiu.

Fins i tot la UE a mitjans de juny havia fet un Pla d’Acció per al sector de l’oli d’oliva amb mesures molt encertades. Però aquest pla s’està aca-bant de perfilar i encara no ha entrat en vigor.

La climatologia tant ad-versa d’aquest estiu ha fet caure la previsió de collita per aquesta pro-pera campanya 2012/13

en un 30-50 % sobre la collita passada i els preus han repuntat.

Mentre l’any 2012 els preus de l’oli d’oliva ver-ge extra han voltat els 1,8 €/kg, a l’agost i setembre han pujat fins a situar-se a 2,7 €/kg oli, segons Pool-red. Veurem com evolu-ciona la collita.

Segons l’Agencia para el Aceite de Oliva, a finals d’agost hi havia unes existències de 819.500 tones d’oli a l’Estat espa-nyol, 250.000 tones més que les darreres dues campanyes. La collita 2011 fou rècord a l’Estat espanyol amb 1.611.300 tones, un 16% més de producte que al 2010. La campanya 2011/12 les vendes han estat bones, sobretot a l’exportació i la campanya tancarà amb les xifres més altes de la història. Però tot i això són insuficients per baixar els estocs. L’evo-lució dels preus anirà en funció de com afecti la sequera a la collita, és a dir, si la reducció de collita serà superior a les existències que hi ha a emmagatzemades.

Preus percebuts pel pagès a Catalunya en l’oli oliva

Campanya €/kg oli

2005/06 0.78

2006/07 0.48

2007/08 0.51

2008/09 0.33

2009/10 0.32

2010/11 0.31

2011/12 0.21

Font: DAAM (Estudis de Prospec-tiva Agrària i Alimentària)

Sumari

món rural 1�

Revista Món Rural




D. Legal: B-21897-93


��

Amb el suport de:





món rural1�

Agricultura

món rural1�

David Borda, responsable de la Fruita Dolça i Planta Ornamental de JARC

Negociacions per evitar l’increment de l’IVA

Les assegurances per al sector ornamental es-tan a debat i s’estudien noves alternatives i pro-postes adaptades a les necessitats del sector. JARC ha enviat propos-tes al DAAM detallant on estan les mancances i on s’hauria d’incidir.

El sector està decidit a pagar uns imports majors si les cobertures s’adap-ten a les necessitats. En el cas d’arbrat el viveris-ta assumeix els danys en planta jove, però dema-na una millors cobertu-raen planta adulta. Dels quatre mòduls existents se’n proposen dos: un a tot risc, i un per inclemèn-cies excepcionals. Es pro-posa treballar amb peri-tatges de primeres.

Els requisits són que els vivers han d’estar prepa-rats, cuidats i en perfecte estat, i produir les plantes on toca (interior/exteri-or), i quan toca (complir requisits d’ubicació i ma-neig). El DAAM encara no s’ha manifestat tot i la insistència del sector.

El sector ornamental comença el setembre abocat a l’augment de l’economia submergida. Si després de les vacan-ces les vendes són fluixes, l’increment IVA, encara aguditzarà més la pèssi-ma situació econòmica del sector.

A partir de l’1 de setem-bre de 2012, el sector de la flor i la planta orna-mental passarà de tenir un tipus impositiu reduït del 8% a un tipus imposi-tiu del 21% ja que aquest queda exclòs de l’apli-cació del tipus reduït del 10%.

A diferència del sector or-namental, tributaran a un impost reduït del 10% les llavors, bulbs, esqueixos (i altres productes d’ori-gen exclusivament ve-getal susceptible de ser emprats per a l’obtenció de flors i plantes vives), els arbres i arbustos fruiters, les plantes hortícoles, i les plantes aromàtiques utilitzades com a condi-ment. En aquells casos en que una flor anual o

Oberts els debats per al’assegurança d’ornamental

un producte ornamental sigui susceptible de ser emprat directa, habitu-alment i idòniament en la realització d’activitats agrícoles, forestals o ra-maderes tributaran al 10% de l’IVA.

La preocupació és màxi-ma, ja que el sector de la flor i la planta ornamental tributarà al 21% de l’IVA, amb un increment del 163% del tipus impositiu en un sector agrari.

Des de JARC-COAG s’ha enviat una carta al Mi-nistre d’Agricultura mos-trant la preocupació del sector per les previsibles repercussions de retrocés del consum i per les con-seqüències negatives del futur del sector.

El temps donarà la raó a les opinions més catastro-fistes sobre aquest incre-ment del tipus impositiu en un sector amb dificul-tats per tirar endavant i que està buscant un nín-xol en les exportacions.

La Confederació d’Hor-ticultura Ornamental de Catalunya i els diferents organismes que la for-men també s’oposen frontalment a aquesta mesura i han iniciat con-verses i accions per tal de fer retrocedir el Go-vern Central. JARC creu que si eleven l’IVA del 8 al 21%, la contrapresta-ció ha de ser que aquest 13% d’alça, es compensi en les cotitzacions de la seguretat social o altres mesures.

Agricultura Sumari

món rural 1�

Revista Món Rural




D. Legal: B-21897-93


��

Amb el suport de:





món rural

Agricultura

1�

Josep Olivella, responsable de sectorial Fitosanitaris de JARC

Regulat el marc per a assolir un ús sostenible de fitosanitarisEl 15 de setembre es va publicar al BOE el Reial Drecret que estableix el marc d’acció per acon-seguir un ús sostenible de productes fitosanita-ris segons els principis de la gestió integrada de plagues (GIP), la seva aplicació i desenvolupa-ment reglamentari. Afec-ta a totes les activitats fi-tosanitàries, tant agràries com d’altres àmbits pro-fessionals. El RD incideix en l’obliga-torietat de complir amb la GIP; la formació dels usuaris professionals i dels venedors; la informació en el moment de la ven-da; les aplicacions aèri-es, la protecció del medi aquàtic i aigua potable; la reducció del risc en zo-nes específiques; la mani-pulació emmagatzemat-ge i envasos; la gestió de restes i el registre de Productors i Operadors així com l’impacte en la jardineria.

El Pla d’Acció Nacional (PAN) marcarà el calen-dari en que s’aniran im-plantant els requisits del RD. Entre els diferents re-quisits a complir, hi ha la necessitat d’un assessor de les explotacions per justificar els tractaments i es completa amb un pro-grama de formació per acreditar-ho.

L’1 de març de 2013 es vol tenir els programes enllestits per posar en marxa els cursos l’1 de gener de 2014, quan en-tri en vigor el nou RD. I és la justificació la que pre-ocupa, ja que Catalunya

La UE cofinança la lluita contra el Caragol pomaEl Comitè Fitosanitari Per-manent de la UE va con-firmar el 20 de setembre l’aprovació d’un ajut de 1,1 milions d’euros per a cofinançar els progra-mes que l’Estat espanyol té destinats a controlar el cargol poma, una espè-cies invasora que ataca

els arrossars del Delta de l’Ebre.

Aquest ajut s’inclou en una partida de fons per eradicar organismes no-cius i s’emmarca en la proposta de la Comissió per tal que s’adoptessin mesures d’emergència

per prohibir la introduc-ció i desenvolupament del cargol poma a la UE.

La dotació europea fa referència als períodes 2012 i 2011 i un fons equi-valent per Espanya que està essent analitzat se-gons explica la UE.

té uns sistemes d’estaci-ons d’avisos, i unes guies que el que fan és marcar com actuar davant de plagues i malalties, que haurien de ser vàlides per complir amb aquest assessorament o bé per-metre als agricultors ser els assessors, si cal amb formació addicional.

L’1 de gener de 2014 haurem de tenir harmo-nitzades les Guies de la GIP per cada cultiu. El reconeixement mutu tan esperat alhora d’homo-geneïtzar els formulats autoritzats a la UE es farà el 2013 però amb demo-

ra i amb lentitut. Es dividi-rà Europa en tres zones: nord, centre i sud, i les autoritzacions es faran extensives a tots els pa-ïsos d’aquella zona. Les inspeccions periòdiques obligatòries d’equips han d’estar fetes a tot el parc registrat a finals de 2016.

Des del sector hi ha una sèrie de dubtes com el possible encariment dels costos de produc-ció i les repercussions socials, econòmiques i ambientals; l’excessi-va burocràcia i càrrega administrativa; la man-ca de representació al Comitè de Coordinació on es prenen decisions; cal dotar a les zones es-pecífiques d’alternatives; enlloc es parla de poten-ciar el registre de noves matèries actives; preocu-pa l’augment d’exigèn-cies de la GIP que es fa extensiva a la Producció Integrada o l’impacte en les masses d’aigua.

Publirreportatge

món rural1�

La majoria de les apli-cacions de gasos liquats en cellers es basen en el nitrogen, ja sigui líquid o gasós. Les propietats d’aquest gas sec, inert, inodor, incolor i exempt d’aromes i la diversitat de maneres com es pot subministrar lligat a la facilitat d’emmagatze-matge i el baix cost el converteixen en un gas ideal, ja sigui per a grans o petits volums. Entre les aplicacions més esteses hi ha:

L’inertització, el trasbals i purga de dipòsits: que evita la pèrdua de qua-litat del vi com a conse-qüència de l’aparició de l’oxigen (enranciment, canvi de color, pèrdua d’aromes...). El vi que està en dipòsits perd la satura-ció de CO2 i va absor-bint oxigen de l’aire que entra en contacte amb els productes oxidables del vi. Amb la inertització

Usos del nitrogen líquid en bodegues

se substitueix l’aire de la part buida del dipòsit per nitrogen. El sistema d’in-ertització de Praxair intro-dueix el nitrogen gas de manera automàtica fins arribar a la pressió pre-establerta o allibera gas quan hi ha un excés de pressió de manera que aquesta queda controla-da en una atmosfera in-ert i el vi emmagatzemat pot estar durant llargues èpoques sense que aug-menti l’acidesa volàtil ni es doni cap altre tipus d’alteració.

Desgasificació de la línia: És freqüent desga-sificar la línia de transport del vi que va del dipòsit d’emmagatzematge fins a la màquina envasado-ra amb la finalitat d’eli-minar l’oxigen dissolt al vi abans de la fase d’em-botellat, fet que s’asso-leix mitjançant difusors porosos que introdueixen el nitrogen dins el líquid. El procés reclama de

baixos costos d’inversió i poc manteniment per tal d’assolir beneficis en els llocs on es fa servir.

Homogeneització i en-fonsament del barret: Homogenetizar els vins mecànicament és lent i pot provocar perilloses aireacions el vi i per tant oxidacions incontrola-des. L’ús de nitrogen gas a baixa pressió en forma de petites bombolles com a agent agitador, permet controlar la velo-citat d’agitació en funció del cabdal de nitrogen que es fa servir. La força d’expansió del nitrogen origina la ruptura del bar-ret sense aportar oxigen i sense l’agressivitat de la remenadissa tradicionals. Els principals avantatges del sistema són: S’obtenen agitacions

excel·lents en temps molt curts Pot aplicar-se en reci-

pients de qualsevol mida que queden inertitzats després del procés El consum de nitrogen

és mínim

Envasat inert: En el pro-cés d’envasat el vi absor-beix una gran quantitat d’oxigen que depèn de diferents factors com: la temperatura del vi, a me-nor temperatura més so-lubilitat d’oxigen; el nivell de rasat ja que el coll de l’ampolla sempre queda ple d’aire; el tipus d’en-vasadora, ja que sempre queda oxigen suficient per saturar el vi. La ve-locitat a la que s’omple o cau el vi en forma de dutxa són els factors més negatius ja que el vi se sa-tura i reté bombolles que no tenen temps d’allibe-rar-se. La forma òptima seria inertitzant l’ampolla abans d’omplir-la però això es difícil pel seu ele-vat cost econòmic.

A Fons

món rural 1�

Bioseguretat i higiene en la recollida de baixes a la granjaEls animals que són bai-xa a l’explotació poden suposar un risc de difusió de malalties. La retirada higiènica dels cadàvers i la seva correcta gestió constitueix una mesura efectiva per controlar, eli-minar o reduir aquest risc fins a nivells acceptables. Comentarem doncs, uns punts, com una mena de decàleg de bones pràc-tiques, els quals esperem siguin útils als ramaders.

Gestióihigiene

Per a que un animal que ha estat baixa no suposi un risc sanitari cal complir rigorosament un seguit

de bones pràctiques que us detallem:

Gestionar de manera especifica les baixes de cada una de les explota-cions, no s’han de traslla-dar animals morts entre explotacions ni compartir punts de recollida.

Portar-les aviat al punt de recollida, que no es descomponguin dins de les naus, dels corrals, etc. Fer servir mesures bàsi-

ques d’higiene i biosegu-retat per transportar-les, com ara netejar els es-tris utilitzats per portar les baixes (galleda, carretó, pala de tractor, botes,

etc.) o utilitzar, per higi-ene, guants de làtex re-butjables, per al contac-te directe amb la baixa.

Deixar-les dins del punt de recollida i tapades, que no estiguin a la vista i que no puguin accedir-hi possibles vectors de ma-

lalties (animals salvatges, rosegadors, etc.).

Avisar l’empresa de la retirada de cadàvers cor-responent perquè faci el servei el més ràpid possi-ble. Hem de poder iden-tificar el que carregem en bones condicions.

Cal rentar i desinfectar el punt de recollida per mantenir la higiene

A Fons

món rural20

La neteja del punt de re-collida i dels seus voltants hauria de ser un punt més en la rutina de neteja i desinfecció que es duu a terme normalment a les granges. Té avantatges com, per exemple, evitar les males olors, donar una bona imatge a l’explota-ció o allargar la vida útil del contenidor.

El punt de recollida ha d’estar separat del fe-mer, no hem de trepitjar el fem amb les rodes del camió de recollida, i els voltants haurien d’estar nets de males herbes per evitar que s’hi atansin animals vectors de malal-ties. És més fàcil si el terra està pavimentat.

de permetre al camió de la recollida maniobrar en gairebé totes les situaci-ons, especialment les re-lacionades amb la pluja.

Per millorar la biosegure-tat de la vostra explota-ció, els nostres camions no haurien d’entrar dins de les vostres granges. Evidentment, cada ex-plotació és un cas i ha de trobar la ubicació mes bi-osegura possible del seu punt de recollida. Tant de bo es pogués consensuar entre les parts implica-des: ramader, veterinaris i servei de recollida.

Dues idees a l’hora d’ubi-car el punt de recollida de cadàvers tenint en compte la sanitat:

Situar-lo en un lloc fix, fora de l’explotació, però sempre dins de la propie-tat. El contenidor pertany a l’explotació i ha d’estar en el seu àmbit de tre-ball. Si el contenidor no es pogués ubicar fora de l’explotació, s’hauria de col·locar el més allunyat possible dels animals, per exemple, en el perímetre, de manera que es pugui carregar la baixa sense entrar dins de l’explota-ció, o just a l’entrada de la granja, ja sigui una en-trada comuna per a tots el vehicles o una entrada particular per al camió de la recollida. En aquests casos, encara és més im-portant disposar d’un lloc fix per no haver de voltar per dins de la granja per trobar la baixa.

Separar físicament la zona neta i la zona bru-ta al punt de recollida. El

ramader porta la baixa al punt de recollida des d’una zona amb activi-tat ramadera que és la zona neta de l’explota-ció. El punt de recollida de cadàvers hauria d’es-tar situat en un lloc on no hi hagués activitat rama-dera de manera rutinà-ria: la que anomenem zona bruta. El ramader i el xofer que fa la reco-

llida haurien de treballar cadascú pel seu costat, sense travessar aquests espais. La millor manera és establir una separació física, una porta corre-dissa, per exemple. Als esquemes que hi ha en aquesta plana es veu clarament el que volem dir quan parlem d’ubi-cació biosegura del punt de recollida.

Ubicacióbiosegura

La ubicació del punt de recollida és molt impor-tant. Ha de garantir unes condicions de treball segures, sense riscos la-borals: allunyat de línies elèctriques, el terra no ha de ser relliscós,... i ha

El terra pavimentat facilita el manteniment de la higiene

Punt de recollida/ contenidor

Explotació amb tancat perimetral

Això és el que ens agradaria poder fer

Els nostres camions NO

haurien d’entrar

a la granja

Zona Neta

Zona Bruta

Esquema 1. Diferències en la bioseguretat entre el que passa actual-ment i el que seria òptim que es produís

Esquema 2. Model òptim de recollida que separa clarament la zona neta de la zona bruta de l’explotació vetllant per la bioseguretat.

A Fons

món rural 21

Els models de punt de re-collida han evolucionat molt en poc temps grà-cies a la bona manera de fer dels ramaders. A la nostra web (www.sereca-bio.com) es poden con-sultar moltes d’aquestes millores que han estat possibles, en molts casos, perquè el Departament d’Agricultura, Alimenta-ció i Acció Rural (DAAM) ofereix subvencions a petites i mitjanes empre-ses relacionades amb els Subproductes Animals no destinats al Consum Humà (SANDACH), per realitzar millores en biose-guretat i higiene al punt de recollida de cadà-vers.

A les granges recollim dos tipus d’animals: boví i equí, que no haurien d’anar als contenidors i la resta d’espècies: porcí, oví, aviram, conills... que van als contenidors que ja coneixeu. En qualsevol cas, el punt de recollida ha de ser específic per a aquest ús, ha d’estar en bon estat de manteni-ment i higiene i ubicat en el millor lloc possible.

Bovíiequí

Moltes vegades trobem aquest tipus de baixa a terra i coberta amb un plàstic. Això fa que la baixa, poc protegida, pugui ser arrossegada per gossos, per exemple, o que tingui un impacte visual negatiu, és el cas d’un animal mort d’ente-rotoxèmia.

Caldria, doncs disposar d’una superfície per di-positar-hi la baixa, de

manera que es pugui protegir dels animals vectors de malalties i que pugui transpirar, per això cal fer servir un material tipus tela ombrejadora (no utilitzar plàstics, per-què acceleren el procés de descomposició).

No és recomanable l’ús del contenidor conven-cional de recollida de baixes. Són animals molts voluminosos. En el cas

de bovins, per garantir la traçabilitat, s’ha de poder comprovar el crò-tal de l’orella de l’animal en condicions de treball adequades.

Porcí,oví,conills,aviram

Un punt de recollida correcte per a aquestes espècies consisteix en disposar de contenidors suficients en nombre i capacitat, i adequats al

cens, a les baixes i al tipus d’animal de l’explotació. El mercat ha evolucionat en aquest sentit.

Ara hi ha contenidors de més capacitat, especí-fics per a verres (perme-ten posar-hi l’animal sen-se que el cap i les potes surtin fora) i contenidors d’acer inoxidable (més higiènics i de més dura-da). Els contenidors han de ser estancs, sense esquer-des ni forats, per evitar la pèrdua de líquids i exsu-dats, i s’han de poder deixar ben tapats, amb una tapa que ajusti, que no estigui trencada ni tin-gui forats, per evitar l’ac-cés d’animals possibles vectors de malalties i per disminuir la pudor que es produeixi.

El contenidor s’ha de po-der buidar de manera segura, sense pujar a la caixa del camió.

Amb els contenidors “amb sistema de sirga”, se soluciona aquest pro-blema i sempre queden tapats després del bui-datge. En el cas de tenir un altre tipus de conte-nidor, es pot modificar fàcilment, només cal apujar l’ansa i posar-hi una anella a la base per permetre el volteig del contenidor.

Moltes vegades, a les granges, hi ha més d’un tipus d’animal: boví i por-cí, boví i aviram, etc. Es poden fer punts de reco-llida mixtos per recollir de manera correcta cada tipus d’animal.

Senzill i fàcil maneig. Aprofita les barreres naturals d’ombra

Contenidor amb sistema de sirga

Contenidor per a verres d’acer i d’acer inoxidable

A Fons

món rural22

Refrigeració/Congelació

Es poden fer servir siste-mes de fred per emma-gatzemar les baixes de l’explotació en origen, fins a la seva retirada. Aquests sistemes milloren la bioseguretat, perquè redueixen la freqüèn-cia de pas per la granja del camió de recollida i aporten tranquil·litat i comoditat al ramader, perquè desapareix la urgència de la recollida immediata a causa de la pudor que puguin ge-nerar les baixes, especi-alment a l’estiu. També serien una bona eina per millorar l’eficiència del model actual de gestió de recollida de baixes a Catalunya.

En relació amb la pòlissa d’assegurança per a la cobertura de despeses derivades de la retirada i destrucció dels animals no bovins morts a l’ex-

Podeu consultar aquestes adreces electròniques per obtenir més informació:

http://www.serecabio.com/cat/info/35-2012.htmhttp://www.serecabio.com/img/Guia.pdfhttp://sandach.marm.es/Publico/InformacionGeneral.aspxhttp://www.boe.es/boe/dias/2012/05/29/pdfs/BOE-A-2012-7128.pdfhttp://www.boe.es/boe/dias/2012/05/29/pdfs/BOE-A-2012-7129.pdf

plotació, cal dir que les explotacions que dispo-sin de sistemes d’emma-gatzematge de baixes en fred i els facin servir de manera adient, ja sigui mitjançant refrigeració o congelació, ENESA apli-ca un 5% de subvenció addicional a la pòlissa i AGROSEGURO, a més , en el cas de refrigeració, afegeix una bonificació d’un 20%.

Congeladors

Es tracta del congelador tradicional que es fa servir als domicilis. La capaci-tat mínima recomanable es de 500 litres. Les baixes

es van posant a dins del congelador on es mante-nen per sota dels 0º, en-tre -15º i -20º. Quan està pràcticament ple, es consensua el dia i l’hora de retirada amb l’empre-sa de recollida i llavors es porten al punt de recolli-da, es a dir, al contenidor de cadàvers habitual, d’on els retirarà l’empre-sa de recollida. La con-gelació està demostrant ser una eina molt útil en granges de cens no gaire elevat i espècies de poc pes: conills, aviram (guat-lles, pollastres, gallines...), fins i tot, isowean porcins i garrins de granges de verres.

Refrigerats

Son dipòsits amb un siste-ma de fred. Dins es col-loca el tradicional con-tenidor de cadàvers. La capacitat va en funció

del contenidor, des de 1.000 a 1.500 litres. Les baixes es mantenen a temperatures d’entre 4º i 8º. Hi ha models comerci-als, aeris i soterrats i tam-bé models artesanals. Des de Sereca Bio i el Grup Garnova estem convençuts que millorar la higiene i la biosegu-retat en la recollida de cadàvers a les vostres granges no implica grans mitjans tècnics, només comporta actituds res-ponsables. Estem segurs que té un retorn d’inver-sió per al ramader, per això us demanem col-laboració i suport. Res-tem a la vostra disposició per resoldre qualsevol dubte dels aspectes co-mentats.

D. Bioseguretat Sereca Bio (Grup Garnova)

[email protected]

Punt de recollida en granja mixta de porcí i boví de llet

Congelador i punt de recollida refrigerat aeri i refrigerat soterrat

Ramaderia

món rural 2�

Jaume Bernis, responsable del Porcí de JARC

A les explotacions rama-deres, l’alimentació del bestiar es fa, bàsicament, a base de pinsos com-postos per cereals, blat de moro i soja. El més ha-bitual és trobar formula-cions on les proporcions d’aquests components rondin el 60 per cent pel que fa al blat de moro i el 20 per cent a les farines extretes d’oleaginoses.

Actualment, tant el preu dels cereals com el de la soja, estan pels núvols i en tendència a l’alça i d’una manera exponen-cial. Com a causants d’aquest increment de preu podem citar entre d’altres: la sequera als Estats Units, que a més de fer minvar les produc-cions d’aquests com-ponents n’ha afectat la qualitat dels grans, que s’estima serà més baixa; l’anunci dels Estats Units de mantenir la quota de cereal dedicat a fabri-car biocombustible; en tercer lloc la deprecia-ció de l’euro enfront del dòlar, que ens encareix la compra d’aquestes matèries primeres de les quals en som deficitaris; i la darrera la mala collita de cereals nacional.

La repercussió directa de l’alça de preus és un augment dels costos de producció. El veterinari i director tècnic d’I+D+I del Grup Cooperativa

d’Artesa, Joan Fornós, va proposar en el marc de la III Jornada monogràfi-ca del porcí de JARCuna sèrie de solucions per a fer-hi front.

Sota el títol Punts clau per millorar l’eficiència a les nostres explotacions, va fer un repàs dels factors clau en la competitivitat de la ramaderia porcina catalana des de la sani-tat, l’alimentació i el ma-neig a la nova adaptació normativa. Com a objec-tius a assolir plantejava:

Maximitzar la produc-ció numèrica desma-mant entre 28 i 34 garrins per truja i any de mitjana amb un pes del godall per sobre dels set quilos.

Les truges haurien de mantenir la capacitat lle-

tera fins mínim 6 parts.Per assolir aquests objec-tius, l’alimentació és clau. Una mala alimentació de les mares –tant en quan-titat com en qualitat del pinso- repercuteix direc-tament a les producci-ons. És clau el consum de pinso de la fase de lactació. Si la truja no rep els components necessa-ris per a la producció de llet ha d’utilitzar les seves reserves corporals perju-dicant-la en la sortida en zel, fortalesa de l’esque-let, vida útil i en la seva prolificitat. Per tant, no in-vertir en l’alimentació no és la solució, ho és el ma-neig del pinso i de la tem-peratura de les sales de part, ja que, els genotips actuals tenen més incre-ment tèrmic per l’acció dinàmica especifica de

Punts clau per poder millorar l’eficiència productiva en porcí

l’aliment, per aquest mo-tiu la temperatura efec-tiva de la truja a la sala de parts hauria de ser de 16º i tenir en compte que a partir de 22º les mares disminueixen el consum d’aliment.

Un altre punt clau, es l’ai-gua ja que les mares no beuen el que haurien de beure, i per aquest motiu hauríem d’incitar-les, ja sigui amb mànegues..., abans, durant i després del part.

Aquestes són les princi-pals pautes a seguir se-gons el ponent, perquè d’una banda els costos d’alimentació estan dis-parats i sembla que se-guirà així i, per l’altra, a les nostres granges tenim truges diferents, amb una millora genètica.

Hem d’invertir en la millo-ra de les instal·lacions, en el maneig, la nutrició i l’ali-mentació ja que aquests són els punts claus en el Genotips Actuals de la nostra cabana ramade-ra porcina.

En resum, hem de fer una millora sobre les millores que hem anat fent a les nostres explotacions per tenir una major eficièn-cia productiva i de re-truc, una major viabilitat econòmica en aquests temps difícils que ens ha tocat viure.

Ramaderia

món rural2�

En marxa l’extensió de norma dels sectors lleter, oví i cabrumAquest mes de setembre la Interprofessional lletera i la de l’oví i cabrum han publicat dues extensions de norma que afecten de manera directa a tots els productors de llet, d’oví i de cabrum.

En resum: els propers tres anys en el cas del sector lleter hauran de pagar 0,06 i 0,075 €/1.000 litres de llet comercialitzats (increment progressiu al llarg dels tres anys) i en el cas dels productors d’oví i cabrum hauran de pa-gar 0,05 € per cada ani-mal sacrificat. Tot seguit us exposem breument què és una Interprofessi-onal i en què consisteix aquesta extensió de nor-ma:

Quèsón?

Les Organitzacions Inter-professionals Agroalimen-tàries (OIA) són entitats amb personalitat jurídica pròpia, sense ànim de lucre i d’àmbit major al d’una Comunitat Autò-noma. En l’actualitat, hi ha reconegudes 27 OIA, ja siguin sectorials –oli, llet– o de produccions es-pecífiques com en vi de taula, porc ibèric...

Tenen com a objecte la col·laboració i coordi-nació entre productors, elaboradors i comerci-alitzadors. Només pot existir una OIA per sec-

Roser Serret, responsable del Vaquí de Llet de JARC

tor o producte i ha de representar-ne una part significativa del sector. Les seves activitats han de respectar les normes i principis sobre defensa de la competència.

Les finalitats poden ser totes o alguna de les se-güents:

Conèixer i dotar d’efi-càcia i transparència els mercats.

Millorar la qualitat de productes i processos, des del productor al con-sumidor.

Fer recerca i desenvo-lupament vinculats a in-novació de processos.

Promoure i difondre el coneixement dels pro-

ductes agroalimentàris. Donar informació ade-

quada als interessos dels consumidors.

Millorar la defensa del Medi Ambient.

Vetllar per la perma-nent adaptació dels pro-ductes al mercat.

Redactar contractes tipus compatibles amb la normativa europea.

Comfuncionen?

Les OIA han de ser cons-tituïdes per organitzaci-ons representatives i en la seva normativa s’es-tableixen condicions per a esdevenir-ne membre (cooperatives, organitza-cions de productors, gre-mis industrials,...).

L’administració i govern es porta a terme, gene-ralment, mitjançant l’As-semblea General i una Junta Directiva. Tot i això, poden existir-ne d’altres com ara la Comissió Per-manent, i les Comissions Consultives, de Treball o d’Arbitratge.

Els acords i decisions van adreçats als actors repre-sentats. No obstant, es pot proposar una exten-sió de norma que, de ser acceptada, afectarà tot el sector o producte.

Els recursos econòmics de què disposen poden provenir de quotes, der-rames, aportacions vo-luntàries, donacions en herència o llegat, sub-vencions o aportacions públiques o privades, rendiments de patrimoni, indemnitzacions, ingres-sos d’activitats efectua-des, o bé ingressos deri-vats d’una extensió de norma.

L’extensiódenorma

Quan la decisió pre-sa s’entén que pot ser beneficiosa si afecta el conjunt del sector o pro-ducte, es pot proposar al Ministeri d’Agricultura, Ali-mentació i Medi Ambient (MAGRAMA) que la faci extensiva. Caldrà que la decisió s’hagi pres amb un mínim de representati-vitat i, de ser acceptada

Normativa

•Llei 38/1994, de 30 de desembre, reguladora de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries. (BOE n.313; 31/12/1994)•Ordres de reconeixement de cada OIA•Ordres d’extensió de normes i aportacions econòmiques

Ramaderia

món rural 2�

QUOTA Producció ElaboracióComercialització

Oví i caprí de carn 0,05 €/animal 0,05 €/canal

Llet de vaca, ovella o cabra (2012/2013)

0,06 €/1.000 litres 0,06 €/1.000 litres


0,065 €/1.000 litres 0,065 €/1.000 litress


0,075 €/1.000 litres 0,075 €/1.000 litres

Increment de 0,000005 €/litre i any durant les dues campanyes següents en que s’aplica la norma

Josep Juscafressa, sectorial de l’Oví de JARC

la proposta, serà obli-gatòria per a qualsevol productor, elaborador o comercialitzador. Tam-bé es pot proposar al Ministeri una aportació econòmica de tots els operadors, representats o no dins l’Organització, i destinada exclusivament a executar les accions acordades.

Les OIA que han fet ex-tensives les normes són la de l’oli, la del porc ibèric, la d’oliva de taula, la del sector cunícola i, publi-cades al setembre de 2012, la de l’oví i caprí de carn i la del sector lleter (vaquí, oví i caprí).

Quèdiuen?

Les mesures de què s’ha fet extensió duren tres campanyes i van adre-çades a la promoció, recerca, innovació i des-envolupament, així com al coneixement del mer-cat. La del sector lleter

també inclou la gestió dels contractes obligato-ris. La forma més comuna de recaptar l’aportació és distingir una quota de producció i una quota d’elaboració o de co-mercialització, malgrat aquesta fórmula no és l’única. Com a exemple, les aportacions corres-ponents a l’extensió de norma en el sector de

l’oví i caprí de carn seran efectuades pels produc-tors i els comercialitza-dors, essent l’escorxador l’encarregat de la gestió. Pel que fa a la del sector lleter, la quota es reparti-rà entre el productor i el primer comprador, en el cas de vaquí, o bé l’ela-borador/transformador en el oví i caprí; el com-prador autoritzat o l’ela-

borador/transformador també s’encarregaran de les gestions.

La reflexió és clara i evi-dent: en la situació de crisi per a tots els sec-tors, la publicació d’una extensió de norma que repercuteix econòmi-cament sobre el sector productor (per petit que sigui l’import) no és ben rebuda per part dels ra-maders. Tot i entendre que les accions són per al conjunt del sector o pro-ducte i això inclou el se-guiment de les polítiques públiques i de mercats que poden ser beneficio-ses per a tots els agents, realment el moment en el que s’ha publicat no resulta comprensible per a la majoria del sector. Des deJARC, vinculats a diverses interprofessionals mitjançant COAG, vetlla-rem per al correcte apro-fitament d’aquest instru-ment i del pressupost que s’hi destinarà.

El responsable de la sectorial d’oví i cabrum de JARC i vice-president de la FECOC, Josep Juscafressa, va participar el 22 de setembre a la inauguració de dues barraques a les muntanyes del Pallars Sobirà per facilitar el dia a dia dels pastors que vetllen pels ramats agrupats que a l’estiu pasturen per les muntanyes de la zona de Llessuí i Saurí. Iniciatives d’aquestes il·lustren perfectament com iniciatives amb una despesa econòmica petita poden suposar un gran ajut per al sector.

Barraques per als pastors al Pallars Sobirà

Ramaderia

món rural2�

Antoni Caulas, responsable del Conill de JARC

La darrera alenada d’aire per al sector cunícola catalàEls que ens dediquem a la producció de co-nills no som aliens al que passa a la resta de sec-tors ramaders que ja fa una llarga temporada que patim dificultats que estan provocant un de-goteig constant del tan-cament d’explotacions a Catalunya. És una situ-ació que s’arrossega des de l’any 2008 i amb l’en-trada i l’especulació que el gran capital està fent sobre els mercats de ce-reals i matèries primeres sense que cap govern s’atreveixi a impedir-ho. Només hi ha hagut un lapsus entre principis de 2011 i el juny d’enguany que ens han permès res-pirar lleugerament.

Què és el que ha passat? Com es pot explicar la si-tuació que vivim? De fet, bona part està en el que ha passat amb el preu de la pell de conill que s’exportava a Xina que la pagava a bon preu i això va ajudar a man-tenir les cotitzacions de llotja per al conill a un ni-vell acceptable que per-metia assumir l’increment de cost que afectava els pinsos.

Però l’error ha estat que els escorxadors de conills han posat al mateix sac la pel i la carn de conill. I això ens ha crucificat. Aquest greu error ha provocat que es valorés

menys la carn de conill i val a dir, que la situació ja anava bé a les grans cadenes de distribució i als majoristes.

Ara, quan la pell s’ha desvalorat, el que ens ha passat es que enlloc d’aplicar-se la lògica i incrementar els preus de venda al públic de la carn de conill, els escor-xadors han estat incapa-ços de posar-se d’acord i marcar un preu mínim que faci de referència i que permeti al sector continuar amb la seva activitat. Fa molt pocs dies com ja vam denun-ciar des de JARC, Car-refour ofertava el conill sencer a 3,75 €/kg i Eroski a 3,99€/kg clarament per sota preu de cost. Un cost de producció que es xifra en 4,17€/kg i si res no canvia al mercat dels cereals, ningú no des-carta que encara vagi a pitjor.

Només per a que ser-veixi de comparació:

a França, Carrefour va ser multada amb 20 mi-lions d’euros per aplicar aquesta mena de pràc-tiques. Però aquí tot està permès. Les grans empre-ses poden fer i desfer a la seva conveniència i cap Administració gosa a dir-los res o a sancionar-los per aplicar aquesta mena d’estratègies que no fan sinó ensorrar el nostre sector i malmetre les economies de mol-tes explotacions familiars que hi tenen el seus in-gressos.

I qui ho paga? Doncs com sempre, el sector primari que veu com no es respecta el preu de la Llotja de Bellpuig, consi-derada el referent per al conill.

Actualment, els escor-xadors catalans estan mirant cap a Madrid perquè cotitza molt per sota de Bellpuig i així es poden estalviar prop de 0.18€/kg quan liquiden la carn als productors.

Hem arribat a un punt en el qual el que sempre ha servit per a regular l’ofer-ta i la demanda pròpies de qualsevol mercat, ja no serveix per a res ni té cap mena d’impor-tància. Ara l’objectiu és vendre barat i fer ofer-ta setmana si, setmana també.

I per acabar-ho d’ado-bar, a partir del setembre hem de fer front a l’aug-ment de l’IVA. Endevinen qui el pagarà?

Si ningú no hi posa remei aviat, al sector ramader en general i al del conill en particular li queda poc temps de vida per-què se li acaba l’aire.

Quan ja no hi sigui, ens portaran la carn d’altres països, a preus molt dife-rents i amb unes garan-ties sanitàries que res te-nen a veure amb el que ens demanen a nosaltres actualment. Però alesho-res, ja serà tard per a la-mentar-nos.

Ramaderia

món rural 2�

Els ajuts acoblats, al punt de mira de la UE

Joan Carles Massot, responsable del Vaquí de Carn de JARC

La prima de vaca alle-tant ha beneficiat a l’Es-tat espanyol durant l’any 2011 a 1.324 ramaders menys que l’any passat, és a dir, pràcticament un 3% menys.

Aquesta prima ha estat al 2011 per un total de 1.406.653 caps, davant dels 1.407.016 que es van comptabilitzar durant la campanya 2010. Pel

El 20 de setembre, el Comitè de Gestió de la OCM Única-Secció Pro-ductes Animals, la Comis-sió Europea va proposar la reducció a zero de les restitucions a la exporta-ció pel sector del vaquí de carn. Espanya i altres Estats Membres es van oposar a la proposta però aquesta va quedar aprovada per falta de dictamen, i es va publi-car al dia següent en el Diari Oficial de la UE el Reglament d’Execució (UE) N o 859/2012 de la Comissió de 20 de setem-bre de 2012.

Des de JARC considerem que el suport a les expor-tacions són imprescin-dibles pel subsector de l’engreix, enfront de la debilitat i falta de consum del mercat interior. Per això, hem treballat amb les administracions per obrir nous ports a l’expor-tació en viu a Catalunya. Ara amb COAG nego-ciarem amb el Ministeri i amb la Comissió per re-cuperar aquestes restitu-cions a l’exportació.

Aquesta vegada el Tri-bunal de Comptes de la UE ha analitzat el sistema d’ajudes acoblades, és a dir, vinculades a la pro-ducció, com la prima de vaques alletants. Con-cretament, l’informe fa referència a dos sectors, les vaques alletants i l’oví-cabrum.

S’ha estudiat l’evolució del cens, comparant països amb ajudes aco-blades (8 Estats), com Es-panya, amb d’altres que les tenen totalment des-acoblades i integrades en el pagament únic. El informe diu que no hi ha proves concloents a favor dels règims d’ajut acoblats, ja que altres factors, com preus de matèries primeres, preus de venta, les variacions

de les condicions de mercat... tenen més in-fluència sobre l’evolució dels censos.

Aquest informe carrega contra la forma de re-partir les ajudes, ja que considerà que aquestes subvencions no estan concentrades principal-ment en regions o zones fràgils que tenen unes dificultats especials per mantenir l’activitat rama-dera.

I el que ve a reclamar és una zonificació d’aques-tes ajudes, per tal que tinguin un major impacte sobre el manteniment de l’activitat en aquestes zo-nes més vulnerables.

L’anàlisi que fa el Tribu-nal de Comptes de la UE acabarà, com sem-pre, repercutint sobre el sector i segur que tindrà alguna influència sobre la futura reforma de la PAC.

Per tant, no podem des-cartar que en cas que la prima de vaques alle-tants es mantingués de forma acoblada en la capa dels ajuts acoblats, es restringís a certes zo-nes o regions.

que fa al nombre de ra-maders sol·licitants s’han reduït dels 46.261 al 2010 als 44.937 al 2011. Tam-bé en nombre d’animals ha minvat lleugerament, però la reducció de ra-maders és una mostra més de la situació tan complicada que viu el sector, amb preus de ma-tèries primeres elevades i menys pastura a causa de les sequeres

Suprimides les restitucions a l’exportació de vaquí de carn

L’ajut de vaca alletant, per a menys ramaders

Publirreportatge

món rural2�

Estufes de biomassa, ambvisió de futurQui no ha gaudit mai de la calidesa que transmet la brillantor de una llar de foc? La màgia de la flama que des de els pri-mers temps enamora a les persones? Aquells que la hem gau-dit, ho sa-bem ben bé però també sabem de la feina que genera. Per a carregar-la, per a encen-dre, per a netejar, etc. Quantes vegades hem estat a punt d’encendre-la i ho hem deixat estar en el moment just en que ens ve al cap tot el que com-portarà?

L’agradable companyia d’una llar de foc al men-jador davant dels incon-venients que expressem han fet que la llar de foc sigui un objecte en extin-ció als nostres habitatges. Fins i tot hi ha hagut mo-ments en que, fruit de les modes, s’han col·locat llars de foc amb gas o qualsevol altre tipus de combustible. Res dona la mateixa calidesa que

una flama de llenya.

Ara, la gent està prepa-rada per a rebre un nou producte que despunta amb força al mercat: les estufes de biomassa, ja sigui amb llenya o amb pèl·lets, s’estan conver-tint en una imatge típica en molts dels comerços i llars del país. I no és per menys. Són capaces de donar-nos escalfor, amb l’atractiu de veure la flama, sense preocupar-nos de l’olor, el fum o la brutícia que és generava amb els mètodes tradici-onals.

A més a més, amb els sis-temes de pèl·let, acon-seguim evitar fins i tot la tan habitual acció de encendre el foc, que tot i que és una tradició no sempre és disposa del temps i la paciència ne-cessaris. I, en aquest cas, amb l’aplicació de les noves tecnologies, ens permeten escalfar habi-tatges de fins a 70 metres

quadrats amb un esforç econòmic mínim.

Així doncs podem trobar estufes de llenya, amb ànima de les de tota la vida però amb cos mo-delat per la tecnologia, que ens permet gaudir de la flama de un bon tronc amb unes como-ditats impensables fa no més d’una dècada.

De la mateixa família, fruit de la recerca de la comoditat apareixen les

estufes de pèl·let. Estufes amb encesa i parada au-tomàtica, neteges autò-nomes i periòdiques per a que no perdem ni mig minut en el seu manteni-ment i que ens permetin gaudir de hores de flama de fusta i escalfor.

La innovació, de la mà de Rika, consisteix en la estufa Induo. Aquesta, estufa és capaç de cre-mar llenya i pèl·lets simul-tàniament ens permet la versatilitat de una estufa de llenya amb la como-ditat que ens permeten els pèl·lets.

Així ha quedat palès a Europa al concedir-li el premi Plus X Award 2012, fet que denota la gran aposta per la moderni-tat de Rika. A més a més, aquest producte ens fa-ran estalviar per a l’escal-for de casa, donant lloc a una reducció de con-sum de fins al 50%.

món rural 2�

Racó Jurídic

En aquesta edició de la revista els volem fer es-ment d’alguns aspectes extrets del manual de l’IRPF que ha publicat l’Agència Estatal Tribu-tària (EAT) sobre la tribu-tació de les subvencions agrícoles. En primer lloc podem distingir entre les subvencions de capital i les subvencions corrents.

Les subvencions de capi-tal, tenen com a finalitat primordial la d’afavorir la instal·lació o inici de l’activitat, així com la re-alització d’inversions en immobilitzat (edificis, ma-quinària, instal·lacions, etc). Com a exemples d’aquesta ajuts tenim la incorporació de joves, els plans de millora (mo-dernització) i diversifica-ció (agroturisme). Aquest ajuts s’imputen com a ingrés en igual mesura en què s’amortitzin els béns de l’immobilitzat en què s’hagin materialitzat. Per exemple, si es rep una subvenció de 20.000 eu-ros per comprar un trac-tor que val 50.000 euros i l’amortització d’aquest es fa a 5 anys, cada any tenim un amortització de 10.000 euros de la inversió i hem de declarar anual-ment un ingrés per l’ajut de 4.000 euros.

No obstant, en aquells casos en què els béns no siguin susceptibles d’amortització, com per exemple, la compra de terres per incorporació de joves, la subvenció

Subvencions agràries i l’IRPFs’aplicarà com a ingrés íntegre de l’exercici en què es produeixi l’aliena-ció o la baixa en inventa-ri de l’actiu finançat amb aquesta subvenció, apli-cant la reducció del 40 per 100 pròpia dels ren-diments obtinguts de for-ma notòriament irregular en el temps.

Les subvencions corrents, són les que es concedei-xen normalment per ga-rantir una rendibilitat mí-nima o per a compensar pèrdues ocasionades en l’activitat, es computen íntegrament com un in-grés més del període en què es reporten.

Aquests dos tipus de subvencions no estan exemptes de tributar.

Dins de la tributació per estimació directa i ob-jectiva pel que fa a la determinació del rendi-ment net cal destacar que la disposició addici-onal cinquena de la Llei de l’IRPF estableix que no s’integraran a la base imposable les rendes po-sitives, és a dir, no tributen les ajudes que es posin de manifest com a con-seqüència de:

La percepció de les se-güents ajudes de la políti-ca agrària comunitària.

Abandó definitiu del cultiu de la vinya.

Cessament definitiu de la producció lletera.

Cessament definitiu del cultiu de peres, préssecs i nectarines.

Arrencada de planta-cions de peres, préssecs i nectarines.

Cessament definitiu del cultiu de la remolatxa su-crera i de la canya de su-cre i de plataners.

La percepció d’ajudes públiques que tinguin per objecte reparar la des-trucció, per incendi, inun-dació o enfonsament, d’elements patrimonials.

La percepció d’indem-nitzacions públiques, a causa del sacrifici obliga-tori d’animals destinats a la reproducció de la ca-banya ramadera, en el marc d’actuacions des-tinades a l’eradicació d’epidèmies o malalties.

Les ajudes diferents de les anteriorment relacio-nades percebudes per a la reparació dels danys soferts en elements pa-trimonials per incendi, inundació, enfonsament

o altres causes naturals, només s’integraran a la base imposable en la part que excedeixin del cost de reparació dels mateixos.

Pel que fa a l’Ajuda di-recta del pagament únic dins del mètode d’esti-mació objectiva, l’import de l’ajuda s’acumularà als ingressos procedents dels cultius o explotaci-ons del perceptor en pro-porció als seus respectius imports. No obstant això, quan el perceptor de l’ajuda directa no hagi obtingut ingressos per activitats agrícoles o ra-maderes l’índex de ren-diment net a aplicar serà el 0,56.

Per més informació po-deu posar-vos en con-tacte amb l’oficina de JARCmés propera o amb el vostre assessor fiscal.

Medi Natural i Aigua

món rural�0

Xavier Cullerés, sectorial de Medi Naturall de JARC

Cada quatre anys hi ha eleccions per a renovar dels càrrecs de les 17 col-lectivitats de regants del canal Segarra-Garrigues, un procés que des de JARC demanem que es porti amb la màxima par-ticipació i transparència.

El termini per a la presen-tació de les candidatures va començar el dia 17 de setembre i va acabar el dia 25. Entre el 12 i el 14 d’octubre, se celebraran les assemblees extraor-dinàries d’eleccions per escollir-los. A partir del dia 29 d’octubre, una ve-gada renovades les jun-tes de govern, s’iniciarà el procés electoral per a la renovació dels càrrecs de la Comunitat Gene-ral de Regants del Canal Segarra-Garrigues.

Des de JARC lamen-tem que en l’exposició del cens per a aquestes eleccions durant el mes de juliol passat, tant la informació com la publi-citat van ser insuficients, ja que només es va en-

viar als ajuntaments que ostenten la capitalitat de cadascuna de les col·lectivitats. De fet, 15 de les 17 col·lectivitats representen a regants de més d’un municipi. Ara, només la junta de govern de cadascuna de les col·lectivitats dis-posa del cens definitiu ja que no està disponi-ble als taulells d’anuncis dels ajuntaments, amb la qual cosa si un regant vol saber si pot ser elegit i o ser elector només es pot adreçar a la junta.

Hem d’anunciar que des de la col·lectivitat s’han suprimit agricultors del Segarra-Garrigues del cens de votants per a les eleccions a les juntes de les diferents col·lectivitats, que es faran a l’octubre i que seran el primer pas per renovar la comunitat general. Això s’ha fet en les zones on s’ha ofert als pagesos el conveni per a la portada de l’aigua a les finques, aquells que l’han rebutjat per desa-

És temps d’eleccions al Segarra-Garrigues

cord amb les condicions i preus actuals han estat esborrats del cens. Per la seva part, el president de la comunitat, Josep París, va assenyalar que això s’aplica des de l’any 2008 i que, per poder vo-tar, “cal ser propietari de finques i també regant”. París va dir que això no els exclou de la comu-nitat i que podran votar al firmar els convenis. Des de JARC demanem que els futurs regants del Segarra-Garrigues tinguin les màximes facilitats per implicar-se en el procés, i no veiem correcte que s’hagi tret del cens els propietaris de les zones on s’ha fet promoció del reg però no l’han ac-ceptat. Aquests pagesos no podran participar tot i que optin per regar si canvien les condicions de preus i usos actuals.JARC demana a la nova Junta de Govern que so-lucioni els problemes dels futurs regants i els permeti participar en les decisions importants.

Tot i la sequera que hem patit enguany, la cam-panya de reg acaba sense restriccions als ca-nals d’Urgell i Pinyana, i només es donen pèrdu-es en segones collites de blat de moro al canal d’Aragó i Catalunya, per les restriccions en les do-tacions, ja que no servien tota l’aigua que es de-manava per minimitzar les pèrdues.

La reserva en embassa-ments es troba per sota de la mitjana dels últims cinc anys. Això és una dada preocupant, ja que si la sequera s’allarga, els regants de l’Aragó i Catalunya no en tindran prou, però està previst que al 2015 finalitzi l’obra de l’embassament de Sant Salvador, que alleu-jaria molt la col·lectivitat en anys com aquest.

Al Canal d’Urgell i al de Pinyana, amb les reserves actuals i una bona gestió de l’aigua es pot assegu-rar, en principi, un bon ini-ci de campanya.

La campanya de reg 2012 acaba sense restriccions

Assegurances

món rural �1

L’assegurança de seque-ra de pastures és una lí-nia d’assegurança molt coneguda per tots els ra-maders que tenen el seu bestiar en règim extensiu. Tot i això volem fer-vos arribar les modificacions que s’han produït en els últims anys i que fa que ja tingui un cert interès. Aquesta assegurança es basa en el càlcul de l’ín-dex de vegetació, mit-jançant satèl·lit, de les di-ferents zones de pastures i serveix per compensar al ramader per l’incre-ment en els costos d’ali-mentació del ramat que es tenen quan la sequera afecta les pastures que s’utilitzen habitualment.

Històricament el satèl·lit utilitzat portava molta controvèrsia en les me-sures de la vegetació ja difícilment s’arribava a poder rebre indemnit-zació tot i haver passat sequeres importants. Des de fa dos campanyes s’ha modificat el sistema de captació de dades amb un tipus de satèl·lit que abans mesurava per unitats de 100 hectàrees i ara mesura per unitats

Evitar la sequera de pasturesde sis hectàrees, i que la campanya passada ja va donar bons resultats.

Són assegurables els ani-mals reproductors de bestiar boví (llet, carn i lídia), equí, oví i caprí. Per subscriure l’assegurança s’ha de declarar el nom-bre de caps i no es podrà modificar la pòlissa. Per fer l’assegurança s’ha d’escollir entre:

OPCIÓ A: el sinistre mí-nim indemnitzable està en que tres desenes del períodes tinguin sinistre. OPCIÓ B: el mínim in-

demnitzable està en que la pèrdua superi el 10% del capital assegurat.

De les dos opcions la més cara és l’opció A però també té més probabili-tat d’indemnització, per contra l’opció B és més avantatjosa en anys de forta sequera.

L’inici de garanties es di-ferent segons la ubicació

de l’explotació (vegeu quadre 1).

El període de contracta-ció de les explotacions dels Pirineus és el 31 de desembre i la resta d’ex-plotacions es el 30 de no-vembre. Cal vigilar molt perquè les explotacions ubicades a la part més baixa dels Pirineus tenen termini de contractació el 30 de novembre.

Com ja hem dit aquesta assegurança de seque-ra en pastures ha tingut

importants variacions i per fer-nos una idea us posem l’exemple de cost i indemnització per a la campanya 2011 (vegeu quadre 3).

A JARC creiem que és interessant que tots els ramaders valorin con-tractar aquesta assegu-rança. Per això, si voleu un assessorament més personalitzat sobre el vostre cas en particular us podeu posar en con-tacte amb qualsevol de les nostres oficines.

PeríodeÍndex de vegetació garantit

Sequera lleu Sequera extrema

gener-febrer 10% 20%

març-juny 50% 115%

juliol-agost 10% 20%

setembre-novembre 20% 60%

Agricultor Cost Opció A Cost Opció B Indemnització A Indemnització B

Professional 859 € 645 € 8.625 € 8.625 €

No professional 1.313 € 985 € 8.625 € 8.625 €

Quadre 3. Exemple de contractació i indeminització d’una explotació ubicada a la zona Pallars-Ribagorça

PeríodeÍndex de vegetació garantit

Sequera lleu Sequera extrema

abril 30% 50%

maig-juliol 55% 150%

agost-novembre 35% 75%

Quadre 1 Ubicació explotació Pirineus (Grup 1)

Quadre 2. Ubicació explotació resta Catalunya (Grup 2)

Dones

món rural�2

Cerescat -Ceres a Catalunya- ha organitzat durant la primera setma-na d’octubre un curs per formar dones que desitgin conèixer com transformar o elaborar aliments per a encetar processos de comercialització de pro-ximitat. El curs ha tingut lloc al Ripollès, concreta-ment a Sant Pau Segúries i estava finançat pel Mi-nisteri de Medi Ambient, Rural i Marí.

Així doncs, amb l’objec-tiu d’aprendre de mane-ra completa i exhaustiva el procés de transforma-ció de diferents aliments professors especialitzats en cadascun d’ells han explicat a les 12 dones participants com treba-llar amb les herbes me-dicinals per tal de conèi-xer els diferents tipus que

“Som el teu rebost”, el curs per a transformar aliments a Girona

Un grup de nens d’edats entre els 5 i els 10 anys que estan al CRAE Llars Infantils Torrevicens de Lleida van tenir l’oportu-nitat de conèixer de ben a prop d’on surt la llet i com funciona una explo-tació ramadera.

L’activitat va consistir en la visita a l’explotació Cal Serret on van poder veu-re des dels animals més

Conèixer la ramaderia de llet des de ben petitsarriba a la seva taula. La sortida es va completar amb la realització de les activitats dels quaderns que JARC va editar en el marc del projecte Jo Sóc Pagès.

Aquesta és una bona oportunitat per a que els més petits aprenguin ben aviat a valorar l’esforç i la feina que suposa tenir un got de llet a taula.

existeixen, com es poden assecar, i per a quins ti-pus de receptes i remeis es fan servir cadascuna d’elles així com introduir-les en quin pot ser el seu procés de comercialitza-ció.

La segona sessió va con-sistir en conèixer el mèto-de per a elaborar Ratafia i altres licors casolans. La Ratafia està feta d’ai-guardent adobada amb llimona i nou verda entre d’altres i és molt tradicio-nal a la zona de la Gar-rotxa. En aquest cas, la sessió va anar a càrrec de Xavier Codina, de Can Russet que fa més de cent anys que n’ela-bora.

El tercer dia fou el torn de les melmelades que es van aprendre a fer de

petits fins als més gros-sos i alhora, conèixer de la mà de la seva titular,

i membre de Cerescat, Roser Serret, com s’obté cada dia la llet que els

la mà de Carme Díez de Can Tuies qui va expli-car des de l’elaboració a receptes innovadores i interessants. La darrera sessió, a càrrec de Xavier

Baig de la Noucentista va consistir en entrar a fons en la transformació i comercialització de for-matges, una sessió que va acabar en un tast.

món rural

Activitats

��

JARC parla a Valls i Montblancde la vinya i el viEl sector de la vinya i el vi han estat el fil conductor de les jornades que JARC ha organitzat els mesos de juliol i agost a les co-marques de Tarragona.

A la jornada del dia 25 de juliol a Montblanc, es va parlar del vi als mer-cats d’exportació amb l’objectiu de presentar als assistents les pautes comercials i l’experiència personal d’un celler alho-ra d’exportar el vi fora de les fronteres espanyoles.

La jornada es va fer a les instal·lacions de Con-

cactiva i va comptar amb la presència de dos ponents: Rafael Garcia, consultor estratègic in-ternacional d’ACC1Ó, i Joan Castellví, gerent de la Vinícola de Nulles.

Garcia va exposar la part més teòrica sobre el consum de vi als mercats exteriors, mentre Castellví va explicar la seva expe-riència professional.

D’altra banda, a la xerra-da que es va fer a Valls l’1 d’agost, coincidint amb el Firagost, es va centrar en la gestió de la vinya i

JARC organitza cursos formatius a Berga i a CardonaAl setembre s’han realit-zat dos cursos de forma-ció a la Catalunya Cen-tral. A la comarca del Berguedà, concretament a Berga, s’ha impartit un curs subvencionat pel Consorci de Formació Contínua per a obtenir el carnet de manipulador i aplicador de fitosanitaris bàsic de 25 hores de du-rada.

Més d’una vintena d’agri-cultors i ramaders dispo-saran del carnet que exi-geix el nou Real Decret

d’us sostenible de fitosa-nitaris que entrarà en vi-gor al gener de 2014.

A la comarca del Bages, a Cardona, s’ha fet un altre curs de nivell bàsic

de riscos laborals espe-cífic pel sector agrícola. Aquest curs homologat per el DAAM permet, amb 30 hores de forma-ció, que els empresaris de menys de 6 treballadors puguin desenvolupar personalment la preven-ció en riscos a les seves explotacions, implantant d’un pla de prevenció.

L’objectiu del curs és identificar i integrar l’ac-tivitat preventiva a l’em-presa agrària. El curs es va tancar amb un sopar.

Després de fer l’examen el curs es va tancar amb un sopar

Els mercats d’exportació van centrar el debat a Montblanc

La Jornada de gestió de la vinya es va fer en el marc de Firagost

els punts estratègics per a millorar-la, en el marc de la qual es va presentar el

programa de JARC per a facilitar aquest control i gestió.

Activitats

món rural��

La pluja va ser el convi-dat no desitjat de la dar-rera edició de la Fira de Sant Miquel que obria les seves portes el 27 de se-tembre amb unes bones expectatives, ja que mal-grat la crisi, el nombre d’expositors s’havia man-tingut similar al d’anys anteriors.

Com sempre, JARC va posar a disposició dels seus socis i simpatitzants un estand en el pavelló 3 Eurofruit per a atendre les peticions que tenen res-pecte a un o altre sector o els dubtes que puguin sorgir sobre com portar a terme determinat projec-te. La fira la va inaugurar el Conseller d’Agricultu-ra, Josep Maria Pelegrí, qui va estar una estona

Sant Miquel, marc de trobada dels professionals de l’agricultura

parlant amb els membres de la Junta Territorial de JARC a Lleida en la seva visita als pavellons firals.

Enguany però la novetat va ser que amb motiu de la celebració de la mostra firal membres de l’Executiva i de la Junta Territorial de JARC es van reunir amb els companys de la UAGA, l’associació d’agricultors d’Aragó adscrita també a COAG.L’objectiu era conèixer de més a prop el funci-onament d’ambdues or-ganitzacions per tal de mirar de trobar sinergies per a ser més eficients i útils als nostres socis, ja que no podem oblidar que a més a més de compartir associats com-partim límit geogràfic.

La fira fou el marc de trobada entre JARC i la UAGA d’Aragó

El conseller va inaugurar la Fira i va atansar-se a l’estand de JARC

La nova PAC cita a Montanuy a la ramaderia de muntanyaEl municipi de Montanuy, va acollir el dissabte 29 de setembre una trobada d’entitats vinculades a la rama-deria de muntanya, entre elles JARC, que van analitzar el futur que espera al sector amb la reforma de la PAC que ara es debat a Europa.

El president de JARC, Josep Ma. Jové, va participar en el debat sobre la nova PAC organitzat per Fòrum Eu-ropa en el marc de Sant Miquel i va destacar que a aquestes alçades “serà difícil canviar l’orientació de la reforma de la PAC” i va demanar mesures reals que ajudin els agricultors a vendre els seus productes.

JARC participa al debat sobre la nova PAC de Fòrum Europa

món rural

Activitats

��

El sector dels Fruits Secs de JARC-COAG va celebrar enguany la seva trobada anual a Lleida. Al semi-nari, finançat totalment pel Ministeri d’Agricultura i el Fons Social Europeu, hi van participar més de cent agricultors la majo-ria de Catalunya, però també d’Aragó, Múrcia, Rioja, Andalusia...

A l’ECA de les Borges Blanques, on hi ha la Unitat de l’IRTA, s’hi van analitzar els aspectes importants en noves plantacions: material ve-getal i les seves diferents característiques (època de floració i maduració, tolerància a malalties, rendiment...), el reg, el maneig del cultiu, etc.

Xavier Miarnau, investi-gador de l’IRTA, va des-tacar la necessitat de tractar l’ametller com un fruiter més i no com un cultiu marginal, per aug-mentar el seu rendiment i rendibilitat. La sessió va donar l’oportunitat de fer una classe pràctica a les diferents parcel·les d’experimentació de no-ves varietats en les quals es treballa. Els assistents van poder comprovar el comportament de dife-rents patrons, la suscepti-bilitat a malalties, els tipus de maneig, poda...

Hèctor Carrió, de Gaena, va abordar els elements

El Seminari estatal de fruita seca analitza el futur per a l’ametlla

clau en el disseny del re-gadiu en ametller i els pa-ràmetres que cal tenir en compte per transformar una plantació a regadiu.

A la tarda, i ja en el marc de la Fira de Sant Miquel,

Antonio Pont, ambaixa-dor d’International Nut and Dried Fruit Coun-cil (INC) per a Espanya, va exposar com està el sector a nivell mundial destacant la seva impor-tància, ja que representa

21.600 milions de dòlars, i el bon moment que ara travessa. Va presentar l’INC destacant els seus treballs en els àmbits de l’estadística, la promoció, la investigació i la salut.

Els assistents van gaudir d’una exhaustiva exposi-ció sobre situació i pers-pectives de l’ametlla a càrrec de tècnic de Frui-ta Seca de JARC-COAG, Pere Lluís Pié, que va des-glossar la situació pro-ductiva dels principals països productors (Estats Units, Espanya i Austràlia), i va fer un encertat anàlisi de l’evolució de preus.

A la taula rodona con-duïda pel responsable Estatal de Fruits secs de COAG, Bernardo Funes, es van debatre els di-ferents models de fun-cionament de les dues llotges de referència a l’Estat per l’ametlla: la de Reus i la de Múrcia. Gràcies a la participació de Joan Josep Cerdà, secretari de la Cambra de Comerç de Reus i de Pedro Fernández, Secre-tari Tècnic de la Llotja de l’ametlla de Múrcia, es vam extraure conclu-sions sobre ambdues en-titats. El debat fou molt viu, especialment, quan s’ha centrat en analitzar les diferències de preus entre les dues llotges, així com en els possibles er-rors de transparència.

El debat va continuar a Lleida analitzant els preus de les llotges

La Subdelegada del Govern a Lleida, Imma Manso, va obrir l’acte

Més d’un centenar de persones es van donar cita al Seminari Estatal

monrural112-web

Documents