monrural109-web

Mesures contra la sequera

Revista Informativa de JARC

Març - Abril’12 Núm. 109

Preu: 6 euros

món

rur

al

Pels que som de Lleida

U-A-1 Ràdio al 104.5 FM www.ua1.cat

Descarrega’t també l’aplicació d’U-A-1 FM al mòbil

o segueix-nos a:

Escolta’ns cada dissabte de 9.00 a 10.00Repetició els diumenges a les 10.00

El programa d’agricultura per a les

Terres de Lleida, amb

Pau Echauz

ArrelAArrelA

Sumari

món rural �

Revista Món Rural

PresidentJosep Ma. Jové i Aresté

DirectoraMa. Carme Rosell i Trullols

Edita: Món Rural SLU

Administració:Viladomat, 174 · 08015 Barcelona

Redacció i Publicitat:Av. Tortosa, 2 oficina 12 · 25005 LLEIDA Tel: 973 26 77 75 a/e: [email protected]

��

Amb el suport de:

Consell de redacció:Josep Ma. Jové, Isabel Vidal, Robert Jaimejuan, Pere Rubirola, Francesc Boronat, Josep Bombardó, Joan Biosca, David Coll, Carme Rosell

Col·laboradors:Josep Capdevila, Jordi Vidal, Pere Lluis Pié, Laura Solé, Montse Àlvarez, Vicens Pascual, Jaume Salla, Albert Aurín, Judit Casellas, Joel Esteban, Àngela Pascual, Eduard Gallifa, Anna Valls i Raquel Escuder,

D. Legal: B-21897-93

En aquesta revista...Editorial pàgina 04 La força de ser pagès

Actualitat pàgines 05 a 07 Les mesures per pal·liar l’efecte de la sequera Tres dies de protesta contra l’acord UE-Marroc Agricultura pàgines 08 a 13 Herbacis: Optimisme al mercat farratger Fruitadolça: Mesures urgents per al sector fructícola Vinya: Els viticultors, clau de l’èxit de la Champagne Olivera: Fort increment en l’oliverar ecològic A Fons pàgines 14 a 18 Entrevista Miguel Blanco, nou secretari general de COAG

Ramaderia pàgines 19 a 25 Porcí: Prioritat per l’adaptació del porcí en els plans de millora Vaquídellet: Nou sistema per indexar els preus de la llet Vaquidecarn: JARC reclama ajuts per a les granges amb buit sanitari Oví: El virus Schmallenberg a la cabana ovina i bovina Aviram: Ous més cars perquè hi ha menys granges

Medi Natural pàgina 26 JARC vol prioritat per l’eficiència en l’aigua del Segarra-Garrigues

Racó Jurídic pàgina 29 Les mesures de la nova reforma laboral

Activitats pàgines 31 a 34

món rural�

Editorial

Les nostres oficines

BARCELONAC/ Viladomat, 174 · 08015 BarcelonaTel. 934 510 393 · Fax. 934 537 240 · [email protected]

PENEDÈSCentre Àgora. Pol. Ind. Domenys II, s/n · 08720 Vilafranca del PenedèsTel. 938 174 123 · Fax. 938 905 214 · [email protected]

OSONARda. Francesc Camprodon, 2 2n. Edifici Seminari · 08500 VicTel. i Fax. 938 892 413 · [email protected]

GIRONARonda Ferran Puig, 18 2n · 17001 GironaTel. 972 208 881 · Fax. 972 209 101 · [email protected]

TARRAGONAAlcalde Joan Bertran, 34-38 1er · 43202 ReusTel. 977 847 007 · Fax. 977 312 358 · [email protected]

CONCA DE BARBERÀDe Daroca, 1 Despatx 4 · 43400 MontblancTel. 638.123.273 · [email protected]

BAIX EBREPlaça Alfons XII, nº7 3er D. Despatx 1 · 43500 TortosaTel. 977 443 067 · [email protected]

SEGRIÀ-GARRIGUESPasseig de Ronda, 3 entresòl dreta · 25002 Lleida

Tel. 973 278 080 · Fax. 973 275 358 · [email protected]

PLA D’URGELL-URGELLLa Pau, 15 bis. Canton. Girona, local 2 · 25230 Mollerussa

Tel. 973 600 725 · [email protected]

SEGARRA- SOLSONÈS-ANOIAC/Xuriguera, 42 Ed. Centre Cívic · 08280 Calaf


PALLARS/ALTA RIBAGORÇA Av/ Espanya, 4 · 25620 Tremp

Tel i fax. 973 651 236 · [email protected]

CERDANYAC/ de l’Arbre, 2 · 25720 Bellver de Cerdanya

Tel. i Fax. 973 510 858 · [email protected]

ALT URGELLCentre Cívic El Paseig · 25700 la Seu d’Urgell


http://www. [email protected]

La força de ser pagèsSi llegiu amb atenció la secció de l’A Fons d’aquesta revista de ben segur que us adonareu aviat que qui hi parla és un pagès, algú que viu de la seva explotació i que per tant, sap què hi ha en joc darrera cada deci-sió, cada normativa... que afecta el nostre sector, que des de JARC mai no ens cansarem de dir i repetir que és estratègic. Estic parlant del nou secretari general de la COAG, en Miguel Blanco.

I és que el dia 3 de març va ser una data important per a COAG, però també ho va ser, i molt, per a la nostra organització. En el marc de l’Assemblea general de COAG es va aprovar la nostra integració en aquesta organització agrària que ens dóna veu en l’àmbit es-tatal i europeu, que no és poca cosa. De fet, sempre hem estat lluitant per aconseguir-ho i ser-hi quan s’ha assolit, us puc assegurar que és tot un plaer.

Els darrers dos anys hem treballat ja colze a colze amb COAG i les sensacions, almenys per part nostra, són molt positives. Ens hem trobat amb persones que com-parteixen les nostres inquietuds i que volen defensar els que veritablement ens guanyem la vida treballant la terra i que volem que fer-ho sigui rendible.

Ara, que no tan sols som membres de ple dret de COAG, sinó que hem estat escollits per formar part de la seva Executiva, caldrà treballar més encara, ser més presents a tots i cadascun dels punts del territori per fer arribar les novetats que es generin, per copsar de primera mà les demandes del sector... perquè si JARCja era una veritable eina per als professionals del món rural, us puc assegurar que ara encara ho serem més.

De fet, ja ho hem començat a notar amb la introduc-ció d’algunes de les nostres demandes a la ponència de Política Agrària que es l’espina dorsal de COAG per als propers quatre anys. I per ser més concrets encara, ja hem aconseguit que s’hagi acceptat que la maqui-nària que fem servir a les nostres explotacions pugui utilitzar gasoil bonificat. Es posa d’aquesta manera un punt i a part a les multes i denúncies que els darrers mesos van arribar a molts productors i que els obliga-ven a retornar els imports cobrats en concepte de la devolució de l’Impost d’Hidrocarburs.

Ho he dit abans, ara tenim els instruments per fer una bona defensa del nostre sector. De nosaltres depèn que sapiguem fer-los servir adequadament.

Josep Ma. Jové, president de JARC

món rural

Actualitat

�

El 27 de març, en el marc de la Taula de la Sequera que va tenir lloc a Madrid es van aprovar un seguit de mesures que si bé són absolutament necessàri-es, des del punt de vista de JARC-COAG també són clarament insuficients ja que la situació en molts llocs és ja irreversible.

Segons els serveis tècnics de COAG, en el cas de la ramaderia les pèrdues acumulades ja superen els 500 milions d’euros i en el sector agrícola po-drien superar els 1.000 mi-lions d’euros si la situació no canvia de manera radical. Tot i entendre els ajustos pressupostaris, ve-iem insuficient s unes me-sures de només 10 milions d’euros quan el 2005 van ser de 80 milions d’euros. Per això es demana am-pliar les deduccions en l’IRPF, i bonificar els prés-tecs i no només els avals i que s’anticipi la PAC.

Les mesures aprovades fins ara es resumeixen en:

Fiscalitat

a) Ajust dels mòduls de 2011 a ramaderia exten-siva que inclou els l’oví, el cabrum i boví d’orienta-ció làctia, i l’apicultura.Proposta d’ajust del coe-ficient corrector per pin-sos en l’estimació objec-tiva per a l’exercici 2011.

b) Devolució de l’impost especial d’hidrocarburs (IEH) en els consums de gasoil B corresponents als grups electrògens d’apa-rells i artefactes emprats en les activitats agràries, una de les demandes de JARCdavant les sancions que estaven arribant als productors catalans.

Finançament

a) Carència especial d’un any en els préstecs de plans de modernitza-

Les mesures contra la sequera

Des de JARC s’ha demanat al CCPAE i al DAAM que autoritzin els ramaders ecològics a incorporar un percentatge de pinsos no eco-lògics en la nutrició del bestiar, o de sucres ecològics i xarop de sucre en el cas de les abelles, per pal·liar els efectes de la sequera.

El dèficit hídric que afecta molts conreus també s’ha fet notar en les pastures i això és un daltabaix per a la ramaderia extensiva ecològi-ca que veu reduïdes dràsticament les possibilitats d’alimentar el seu bestiar. De fet, les ramaderies que fan ecològica s’abasteixen de la pròpia explotació i això ara és gairebé impossible. Pel que fa al sec-tor apícola, la insuficient floració provocarà descensos acusats en al producció de mel i pol·len. Per això des de JARC hem demanat que es posin en marxa aquestes mesures excepcionals.

Fort impacte sobre la ramaderia ecològica

ció d’explotacions i d’in-corporació de joves agri-cultors. El Ministeri assumi-rà el pagament d’interes-sos durant la carència.

b) Avals de SAECA per a nous préstecs dels rama-ders de sectors extensius, inclosos oví, cabrum, boví de llet i apicultura.

Assegurances

a) Avançament del pa-gament de les indemnit-zacions de l’assegurança de sequera en pastures.

AjutsPAC

a) El Ministeri demanat a la UE l’autorització de l’avançament de les aju-des de la PAC que supo-saria cobrar el 15 d’octu-bre del 50% per a totes les línies de pagaments directes, que inclouen els drets de pagament únic. En la vaca alletant, les bestretes podrien arribar al 80%. S’ha demanat també a la UE que exer-ceixi la prerrogativa per elevar el percentatge d’avançament al 70%.

Actualitat

món rural�

Tres dies de protestes contra l’acord entre el Marroc i la UEJARC-COAG creu que el vist i plau del Parlament Europeu al nou acord de lliure comerç amb el Marroc hipoteca el futur de les explotacions cata-lanes de fruites i hortalis-ses i amenaça a Espanya més de 450.000 llocs de treball, i que a Catalunya pot fer perillar els més de 693 milions d’euros que suposen les exportacions de fruites i verdures.

Per això, productors de JARC van anar a Madrid per donar suport a les

protestes que es van fer contra l’acord davant la seu del Parlament Euro-peu i mitjançant COAG es recorrerà davant el Tri-bunal de Justícia de la UE la ratificació de l’acord.

Des de JARC-COAG no ens quedarem de braços creuats veient com la UE abandona els produc-tors, facilitant l’entrada sense control de produc-tes marroquins conreats amb sous de misèria amb nul·les garanties socials per als treballadors i amb

Manifestació davant el Parlament Europeu a Madrid

la utilització de fitosanita-ris per al tractament de plagues que estan prohi-

bits a la UE i per tant, vul-nerant els drets fonamen-tals dels consumidors.

món rural

Actualitat

�

Servei d’atenció per a víctimes de trànsit Quins ajuts hi ha si ne-cessito adaptar el cotxe o l’habitatge? Com es tramita la incapacitat? On puc trobar centres de rehabilitació especialit-zats? Com puc informar la família del que ha pas-sat? Aquests són alguns dels dubtes que es re-solen des del nou Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit (SI-AVT), que va començar a funcionar al març.

El SIAVT, una iniciativa pionera que ofereix a les víctimes i familiars d’un si-nistre viari un servei d’aju-da, orientació i informa-ció perquè puguin fer els tràmits necessaris, conèi-xer els recursos existents, els drets que els reconeix la legislació vigent, i rebre suport i atenció psicolò-gica en la recuperació personal i social davant un accident de trànsit.

El conseller d’Interior, Fe-lip Puig, i el director del Servei Català de Trànsit (SCT), Joan Aregio, van ser els encarregats de presentar el nou servei que van qualificar de “projecte emblemàtic i singular” que confirma l’aposta per construir un nou model de seguretat basat en la prevenció i l’acció però també en “la restitució en la mesu-

ra que això sigui possible” de situacions traumàti-ques com puguin ser un accident de trànsit.

Laura Fernández, super-visora del servei, desta-ca que es parteix del fet que “un accident greu de trànsit és un fet deses-tabilitzador i traumàtic”, i apunta que “víctimes, familiars i afectats per un accident de trànsit po-den quedar en un estat de desorientació, sentir-se vulnerables i perduts en una nova realitat que canviarà radicalment el seu dia a dia”.

Adscrit al Servei Català de Trànsit, el SIAVT està organitzat per orientar

segons la proximitat de-manada per la víctima. Així es pot trucar de di-lluns a divendres al telè-fon gratuït, 900 100 268, de les 9 a 14 i de 15 a 20 i es pot consultar el web www.victimestransit.gen-cat.cat o sol·licitar una entrevista personal.

Si cal, un psicòleg es pot desplaçar per dur a ter-me una entrevista pre-sencial -s’ha de demanar per telèfon o per internet-a una de les seus territori-als de l’SCT, a les oficines del RACC habilitades a diferents comarques o, al domicili de la víctima.

Orientació jurídica i legal: explicació dels drets (responsabilitat penal i civil) i les gestions que cal portar a terme per fer les reclamacions derivades del sinistre.

Orientació psicològica: ajuda en la comunicació, atenció i suport emocional.

Orientació sanitària: donar a conèixer quins recursos té la víctima en els àmbits sanitari, d’atenció primària i d’atenció especialitzada, i informar-la sobre prestacions complementàries.

Orientació social: donar a conèixer la xarxa de recursos assistencials, on trobar el suport i l’orientació a la família i on rebre informació sobre els recursos disponibles per atendre les primeres necessitats.

Orientació i informació sobre els ajuts que es presenten des de l’Administració: informació sobre les ajudes i prestacions econòmiques que es poden rebre.

Sumari

món rural �

Revista Món Rural






��

Amb el suport de:



D. Legal: B-21897-93

món rural�

Agricultura Robert Jaimejuan, responsable de Farratges de JARC

Optimisme al mercat farratgerEl farratge ocupa unes 250.000 hectàrees a l’Es-tat espanyol però és un sector poc valorat, per-què fins no fa gaire la ma-jor part de la producció anava a l’autoconsum i perquè darrerament ha estava controlat per les deshidratadores.

A la resta del món no és diferent. Als EUA i Argenti-na, els principals produc-tors, els farratges ocupen el tercer lloc en el ràn-quing agrícola, per dar-rera de la soja i del blat de moro.

Amb el suport de l’OCM, s’ha passat de l’autocon-sum, a la seva destinació industrial. Avui 2/3 parts de la producció estatal es transformen. Això, i les condicions favorables al conreu fa que el sector hagi crescut un 500% des de l’any 1986.

La producció espanyola ronda els 1,8 milions de Tones anuals i l’europea al voltant de les 4,05 mi-lions de tones repartits en: Espanya (44%), Itàlia (22%), França (20%), Ale-manya (6%) i Països Bai-xos (3%).

A partir de l’1 d’abril de 2012 el sector canvia les normes i ara:

S’elimina l’OCM de far-ratges dessecats i l’ajut directe a la indústria

L’ajut de 33€/Tn de far-ratge transformat passa al pagès amb un import unitari de 25,8725 €/tn (mitjana d’entrades a in-dústria del 2007 i 2008)

No és obligatori fer contracte

Avui l’Estat espanyol és el segon exportador mundi-al de farratge deshidra-tat. Això ha vingut donat pel descens del consum interior i per l’alça de la demanda externa. En deu anys la producció anual exportada ha pas-sat d’un 16% al un 58%. L’estimació d’exportació pel 2011 se situa en 1,1 milions de totes, de les que 0,65 corresponen als Emirats Àrabs Units.

Elfuturques’albira

Estem ben posicionats en l’àmbit mundial per tenir una producció estable i rendible. Les aportacions d’aquest conreu encai-xen amb les demandes socials i de la nova PAC

en aspectes com: la me-nor erosió, la millora del paisatge, la rotació de conreus, el manteniment de la biodiversitat...

A més a més, el sector té punts forts: Contribueix al desenvo-lupament rural: inversions industrials i de maquinà-ria agrícola, mà d’obra local, no hi ha deslocalit-zació de la producció,.. Creix la demanda dels països del Golf Pèrsic, es-pecialment EAU, Aràbia Saudí i Qatar i s’obren expectatives al mercat xinès. Gran capacitat logísti-ca, per a un producte de gran qualitat.

Però, el sector, també té algunes debilitats:

Crisis de la ramaderia de llet, el principal consu-midor de farratges La supressió de l’ajut a la indústria pot reduir les hectàrees d’alfals. Manca d’exigència d’un contracte homolo-gat i de normes de qua-litat final. Atomització.

L’exportació, quasi 60% la campanya 2011 dei-xa fora del control del sector la seva evolució (preu de l’alfals als EUA, el cost dels flets marítims, canvi €/dolar...). Per tant, el sector té un important potencial productiu i una gran capacitat exporta-dora i són aquests factors els que permeten en-carar amb optimisme la nova campanya.

Sumari

món rural �

Revista Món Rural






��

Amb el suport de:



D. Legal: B-21897-93

món rural

Agricultura

�

David Borda, responsable de la Fruita Dolça de JARC

Els fructicultors exigeixen mesures urgents a la UEAquest mes de març, cinc Estats membres de la UE, entre ells Espanya, França i Itàlia, han sol-licitat al Comissari d’Agri-cultura, Dacian Ciolos, un paquet de mesures urgents per la gestió de mercats de fruites i hor-talisses.

De fet es reclamaven un seguit de mesures per abans del estiu del 2012, amb la modificació del Reglament 543/2011, a més a més de la millora dels sistemes de preus d’entrada de fruita.

Entre aquestes mesures hi ha l’actualització dels preus de retirada ajus-tant-los als costos de pro-ducció i tenint en copte el preu mitjà del transport, augmentar les quantitats de fruita que poden ser retirades per les OP, és a dir, el percentatge del plans operatius que es poden destinar a fer re-tirades (actualment del 5%), i permetre la distribu-ció gratuïta de producte transformat ampliant els períodes.

A mig termini, també es van plantejar qüestions que s’han de negociar en el marc de la reforma de la PAC, com són l’es-tabliment d’un sistema de gestió de crisis greus, permetre les ajudes na-cionals complementàries en situacions greus, esta-blir mesures de promoció del consum, establir me-canismes d’estabilització dels ingressos dels agri-cultors, adaptar la nor-mativa de competència per poder pactar preus a

JARC ha aconseguit el compromís Departament d’Agricultura (DAAM), que abans de l’estiu es faran arribar als fructicul-tors les respostes a les se-ves sol·licituds per tal que aquests puguin planificar les seves inversions. A ho-res d’ara, tot i les denun-cies de JARC, el DAAM encara no ha resolt les sol·licituds presentades a finals del 2011 per les re-novacions varietals dels anys 2012 i 2013

Tot i això, el DAAM va pagar el dia 30 de març els ajuts dels Plans de Re-conversió Varietal de la Fruita corresponents a la convocatòria 2010 i els de l’extraordinària del 2009 (pels afectats de les pedregades de l’agost de 2009) per un import total de 5.340.000 euros que com ja va denunci-ar JARC el sector espe-rava des de feia temps. Aquest import corres-ponia a 541,13 hectàre-es del 2009 i 907,20 del 2010.

La resposta a les peticions de PRV 2011 es farà abans de l’estiu

través de contractes, es-tablir un programa d’ar-rancada de fruiters per agricultors majors de 50 anys i crear un observa-tori del mercat.

Entre les mesures que es plantegen hi ha la possi-bilitat de fer la collita en verd, tan reclamada per JARC o involucrar els pro-ductors independents en les mesures de gestió de crisis greus d’acord amb l’organisme pagador o una OP entre altres.

Sumari

món rural 10

Revista Món Rural






��

Amb el suport de:



D. Legal: B-21897-93

món rural10

Agricultura

La inestabilitat dels preus dificulta la sembra de conreus hortícolesLa producció hortícola es troba en un impàs entre la d’hivern i la de prima-vera. La inestabilitat dels preus dificulten les previ-sions de sembra, i els cul-tius sovint es decideixen a última hora en funció del mercat. A excepció de campanyes molt marca-des, com l’escarola d’ex-portació a França, no hi ha productes que asse-gurin una bona campa-nya de preu i tot apunta que en la patata costarà de tornar a arribar a les xifres dels anys 80.

Climatològicament, la campanya d’hivern ha estat marcada per la sequera i per la forta da-vallada de temperatures en un moment molt de-terminat de producció. Els pocs productes que han superat la climatolo-gia adversa han vist, en termes generals, un preu lleugerament per sobre.

Actualment ens trobem amb dues conjuntures: el pagès que suporta millor la crisi, i que ha fet una

sembra més mesurada, i el pagès que ha fet una previsió de sembra a l’al-ça malgrat la seva pitjor situació.

Si fem un anàlisi per cul-tius, podem dir que pel que l’enciam han estat més competitiu que la campanya passada. L’escarola d’hivern ha tingut menys problemes d’humitats que altres anys. Caldrà veure com evoluciona l’exportació de la primavera.

La patata a Catalunya, marcada per Sant Josep presenta incerteses. En-guany la sequera del sud d’Anglaterra fa que una zona fortament produc-tora estigui mancada de patata i això pot augurar una campanya millor que altres passades. Hem de tenir en compte que en els darrers anys la superfí-cie de sembra de patata a Catalunya ha disminuït, i cada vegada més un cultiu històricament tradi-cional perd superfície de

Josep Miquel Piñol, responsable de l’Horta de JARC

sembra a casa nostra en detriment d’altres cultius. El fred de principis d’any va malmetre les produc-cions de carxofa, però la producció s’ha pogut recuperar en els estadis posteriors.

El calçot va començar una mica fluix de preus però s’ha anat recupe-rant a conseqüència a la climatologia adversa. Els preus del mercat, una mica per sobre d’altres anys fan que la campa-nya es doni per finalitzada abans d’hora. El calçot, originari de la comarca de Tarragona, es produ-eix a tot el territori amb un augment de superfí-cie i un major nombre de producció al mercat que competeix amb preu.

La ceba ha tingut majors problemes de fongs com a conseqüència de les humitats del mes d’octu-bre.

El sector mira de trobar productes per sembrar que tinguin un preu de mercat més competitiu; alternatives com el blat de moro en certes zones hortícoles que disposen d’una superfície de cultiu suficientment gran, sem-bla que ajuden a buscar alternatives. Les campa-nyes d’exportació també ajuden a assegurar una producció, però els nivells d’exigència són alts.

Els robatoris agrícoles encara són protagonistesEls furts en zones agrícoles no disminueixen i afecten a tot el territori. Les actuacions policials dissuadeixen però no eradiquen el problema, ja que el que provoquen és un canvi d’ubicació del problema. La catalogació de furt dóna im-punitat als infractors. Les zones hortícoles són de difícil control, i en ocasions són els mateixos hor-tolans els que acaben patrullant per foragitar els vàndals, amb els perills que pot suposar.

Aprofitant que es parla d’enduriment de penes per a delictes en zones urbanes, considerem que no estaria de més revisar el que passa al món ru-ral. La situació al camp ja és preocupant.

Sumari

món rural 11

Revista Món Rural






��

Amb el suport de:



D. Legal: B-21897-93

món rural

Agricultura

11

Isabel Vidal, sectorial de la Vinya i el Vi de JARC

Un grup de viticultors de JARC hem estat tres dies a la regió francesa de la Champagne. I tres dies després, encara no ens acabem de creure el que hem vist, preguntat i escoltat.

Sempre hem sentit dir grandeses de la Cham-pagne, i no sabíem si eren totalment certes, i si ens podem emmirallar amb aquells viticultors. És per això, que a la secto-rial de la vinya de JARC volíem conèixer de pri-mera mà el sistema de treball dels viticultors i elaboradors francesos.

Han estat tres dies inten-sos, plens de visites i reu-nions de treball amb el Comitè Interprofessional del vi de la Champagne, que ens han servit per conèixer la seva estruc-

tura interna i l’entramat de viticultors i negociants que treballen per fer de la regió de la Champagne, la millor del món. I és així com ells ho pensen i ho mostren. Tots, des dels vi-ticultors, els elaboradors, les grans marques co-mercials, tots creuen que fan el millor vi espumós, i creure-ho els fa més forts per seguir treballant.

Potser una de les claus de l’èxit, és saber que el raïm és la única matèria primera i que, per tant, s’ha de recompensar la feina del viticultor.

Aquests dies hem apre-ciat que tots remen en la mateixa direcció, i per un objectiu comú. Els vi-ticultors són valorats pel producte que fan i els elaboradors saben que els necessiten, de la ma-

Els viticultors, clau de l’èxit de la Champagne

teixa manera que els viti-cultors saben que reque-reixen dels negociants per continuar produint raïm. I aquesta sintonia es trasllada fins al màxim organisme regulador.

El Comitè té dos presi-dents; el dels viticultors (President des Vignerons) i els dels elaboradors (President des Negoci-ants) i cada un d’ells està recolzat de 5 viticultors i 5 elaboradors més. Tots amb el mateix pes i po-der de decisió.

Cada campanya, al Co-mitè s’arriba a un con-sens sobre el rendiment de la vinya i fins i tot el preu mínim garantit. In-tenten que la decisió fi-nal respecti els interessos de totes les parts, i que permeti a tothom fer la seva feina dignament. Si hi ha divergències, exis-teix la figura del Comis-sari del Govern que té la potestat de fer d’àrbitre i d’arribar a una solució raonable per ambdues parts, però els mateixos integrants del Comitè prefereixen que no inter-vingui l’administració, i és posen d’acord per tal que no succeeixi.

La Champagne té 34.000 hectàrees de vinya, més o menys com la regió del Cava, i totes de la prime-ra a la última, van en la mateixa direcció. Totes, ja siguin de viticultors in-dependents com si per-tanyen a les Maisons de Champagne es valoren de la mateixa manera, cada quilogram de raïm que surt val el mateix. Un preu que quan el sents pronunciar a casa nostra creus que no pot ser ve-ritat, però que quan te’l repeteixen diferents ve-gades a la Champagne penses que són uns privi-legiats.

Potser és un somni pensar en els 6€ per un quilo de raïm... però el que es clar, és que part de l’èxit de la Champagne és valorar i creure que els viticultors són part imprescindible del procés i que sense ells, un dels principals pro-ductes de luxe del món, no seria el que és.

Potser no cal emmirallar-nos-hi, però si reflexionar i fer reflexionar als que mo-uen els fils de la vitivinicul-tura catalana. Hem de fer entendre que els viti-cultors som importants.

Sumari

món rural 12

Revista Món Rural






��

Amb el suport de:



D. Legal: B-21897-93

món rural12

Agricultura

El Departament d’Agri-cultura (DAAM) ha donat a conèixer les xifres de l’agricultura ecològica a Catalunya correspo-nents al 2011. En general hi ha un augment signifi-catiu del nombre de pro-ductors i de nombre de superfície, en part pels incentius de les ajudes del Programa de Desen-volupament Rural (PDR) 2007-2013.

En olivera, a l’any 2000 hi havia 1.327 hectàre-es d’olivera en conreu d’agricultura ecològica. En finalitzar el PDR 2000-2006 n’hi havia 2.318 hec-tàrees, tot i que a partir del 2003 ja no van poder entrar nous beneficiaris a rebre l’ajut per temes pressupostaris.

El PDR actual parteix de 2.261 hectàrees el 2007, per augmentar fins les 3.907 el 2010 i fins les 4.620 ha el 2011. Per tant, ac-tualment la superfície de l’any 2000 s’ha triplicat. S’ha de fer esment que ha estat l’ajut agroam-biental del PDR pel qual més s’ha apostat, ja que s’ha obert tant a profes-sionals com a no profes-sionals, i no ha estat fins aquest any 2012 en que s’ha restringit l’entrada de nous beneficiaris.

Fort increment en l’oliverar ecològic català

Lluis Gaya, responsable sector de l’Oli de JARC

Pel que fa a la superfície total d’olivera en agri-cultura ecològica, l’any 2011 representa encara un petit percentatge del 3,9% de la superfície total d’olivera a Catalunya, mentre que al 2008 era de l’1,9% i l’any 2000 el 1,1%.

A Lleida és on més s’ha apostat per l’olivera en agricultura ecològica, amb un 7,3% de la super-fície, mentre a la provín-cia de Tarragona només representa un 1,8% del total. Barcelona suposa un 5,2% de la superfície conreada i Girona aglu-tina el 1,9%.

Si ho comparem amb altres Comunitats Autò-nomes, les xifres del Minis-

teri d’Agricultura a l’any 2010 assenyalen que a Catalunya hi hauria el 3,3% de la superfície total en agricultura ecològica, un percentatge similar a les dades d’Aragó, la Comunitat Valenciana o Andalusia.

En canvi, a d’altres comu-nitats com en el cas de Castella - La Manxa amb prop d’un 9%, la Regió de Múrcia amb un 13,5% i sobretot Extremadura amb un 17% tenen per-centatges molt superiors.

La mitjana de superfície en agricultura ecològica el 2010 a Espanya estava en el 5,5%.

A la taula es pot analit-zar el nivell d’ajut en eu-ros per hectàrea a cada zona, essent les més al-tes a la Regió de Múrcia i Castella - La Manxa. Queda palès que les autonomies amb nivells d’ajut superiors en els seus PDR per l’agroambiental d’agricultura ecològica assoleixen una inscripció de major superfície.

Sumari

món rural 1�

Revista Món Rural






��

Amb el suport de:



D. Legal: B-21897-93

món rural

Agricultura

1�

A Extremadura, els oli-vicultors, a banda de l’agroambiental, opten a ajudes de fins el 60% del cost de maquinària o al-tres inversions necessàries per adaptar les seves ex-plotacions a la produc-ció ecològica. A més a més, hi ha una línia d’ajut a les agrupacions de pro-ductors ecològics, amb-dues pagades amb fons de l’autonomia. S’ha de matitzar que algunes co-munitats obliguen a co-mercialitzar amb segell ecològic el quart i cin-què any. Com Catalunya altres no accepten nous beneficiaris pel 2012 per motius pressupostaris.

Si analitzem les xifres en els altres grans països productors d’olives de la Unió Europea, les dades que trobem d’Eurostat són del 2007. Així, quan Espanya es trobava en un 3,8% de la superfície d’olivera en agricultura ecològica, a Grècia ja

estaven en un 6,4% de la superfície i Itàlia ja estava en el 9,4%.

Està clar que l’agricultura ecològica és una aposta des de la Unió Europea, i que té el seu mercat dife-renciat amb un preu su-perior pel productor, pel que després del fort crei-xement d’aquests darrers anys, és d’esperar que continuarà en el futur. A Catalunya, tot apunta a que el 2012 i el 2013, no podran entrar nous be-neficiaris a l’ajut, el nom-bre de superfície inscrita en agricultura ecològica no incrementarà tant com en aquests anys an-teriors, ja que, el compo-nent ajut és important en la decisió del productor per inscriure’s al Consell Català de Producció Ecològica (CCPAE), i més en la conjuntura de bai-xos preus que pateix el nostre sector des de fa ja diversos anys.

Segons dades de la Agencia para el Aceite de Oliva (AAO) a l’Estat espanyol la collita d’oli d’oliva fins al febrer de 2012 ja arriba a les 1,56 milions de tones d’oli, xi-fra que seria rècord de la història, superant la collita 2001, 2003 i 2009. Aques-ta es una xifra que aug-mentarà lleugerament amb l’oliva per collir.

Les previsions del MARM apuntaven a una colli-ta un 1% inferior al 2011 (1,39 milions de tones), i finalment serà un 12% superior per l’augment registrat a Andalusia. En canvi a Catalunya, la collita real 2011 serà un 49% inferior a la collita 2010. Molt mal any per als nostres olivicultors.

Espanya registra el 2011 un nou rècord en la collita d’oli

Emmagatzematge privat d’oli d’olivaAl febrer es van adju-dicar les 100.000 tones d’oli d’oliva verge per emmagatzematge pri-vat que va aprovar la UE. Es van adjudicar totes a operadors espanyols, la majoria a la cooperativa andalusa Hojiblanca. Ara aquest oli està immobilit-zat durant 150 dies, però l’efecte sobre el preu ha durat molt poc. Aquest març el COPA-Cogeca ha tornat a demanar la UE que s’obri l’emma-gatzematge privat per 100.000 tones més.

Producció d’olivera ecològica a Catalunya i Espanya 2010

Zona Olivera

(Ha)

Agricultura Ecològica

(Ha)

% superfície agricultura ecològica

Ajut/ Ha

€/ha en conversió

€/ha 4rt i 5è any

Barcelona 2.736 122,89 4,49%

Girona 3.368 57,57 1,71%

Lleida 42.146 2.678,99 6,36%

Tarragona 70.018 1.036,48 1,48%

Total Catalunya 118.268 3.895,93 3,29% 270,00 216,00

Aragó 46.505 2.226,55 4,79% 293,00 267,00

Castella-La Manxa 334.878 29.343,87 8,76% 361,90 329,00

C. Valenciana 94.019 2.636,70 2,80% 320,22 266,85

Regió de Múrcia 21.988 2.965,30 13,49% 500,00 400,00

Extremadura 202.100 34.490,09 17,07% 293,49 266,81

Andalusia 1.411.663 46.902,03 3,32% 270,30 243,27

Resta d’Espanya 51.035 3.867,78 3,32%

TOTAL ESPANYA 2.280.456 126.328,25 5,54%

Dades any 2010. Font: MAGRAMA i ordres ajut PDR respectives CCAA

A Fons

món rural1�

“Som pagesos que defensem a pagesos. És la nostra força”Pregunta.- Després de la XIII Assemblea Gene-ral, COAG és l’única or-ganització agrària amb representativitat a les 17 comunitats autònomes de l’Estat espanyol. Quins són els pilars fonamentals en què dóna suport a la fortalesa d’aquesta or-ganització?.M. Blanco.- En primer lloc, COAG surt reforça-da d’aquesta Assemblea per la incorporació com a membres de ple dret del Sindicat Labrego Galego (SLG), de Joves Agricultors i Ramaders de

Catalunya (JARC) i de la COAG-Comunitat Va-lenciana, organitzacions amb una àmplia repre-sentativitat i implantació en els seus àmbits territo-rials.

En segon, perquè el relleu al capdavant de l’orga-nització s’ha fet amb ab-soluta normalitat i amb el suport unànime del Ple-nari de l’Assemblea a la feina sindical feta els dar-rers cinc anys i liderada per Miguel López. D’aquí que es mantingui la co-lumna vertebral de l’an-

terior Comissió Executiva, com en el cas de Miguel Padilla (COAG-Múrcia), Andoni García (EHNE-Biscaia), Charo Arredon-do (UGAM Cantàbria) i José Luís Iranzo (UAGA Aragó) i que s’hi hagin incorporat dues perso-nes d’acreditada expe-riència i trajectòria com Eduardo López (COAG Andalusia) i Josep Maria Jové de JARC Catalunya.

El tercer pilar, reconegut pel propi ministre d’Agri-cultura durant en l’acte

de clausura de l’Assem-blea, seria la qualitat i rigor del treball dels nos-tres tècnics. A més a més, hi ha dos valors fona-mentals que ens donen credibilitat i un suport majoritari al camp: la in-dependència i la plura-litat. COAG pertany als homes i dones del camp i a ningú més. Som agri-cultors que defensem a agricultors. Aquesta és la nostra major fortalesa. Pregunta.- “Agricultura és Alimentació”, ha estat el lema de la XIII Assemblea

Entrevista Miguel Blanco Suaña, nou secretari general de COAG

L’assemblea del 2 i 3 de març a Madrid va escollir els membres de la nova executiva de COAG, en la que JARC hi és present

A Fons

món rural 1�

General, en què ha sortit elegit secretari general amb el suport del conjunt de les unions territorials. Per què cal reivindicar una cosa tan òbvia en aquests temps?M. Blanco.- Els grans grups de distribució alimentària i els intermediaris estan obstinats en estandardit-zar el model d’alimenta-ció, per exercir així una major posició de domini al mercat. I aquesta es-tandardització allunya el consumidor de l’agri-cultor com a productor d’aliments. Les noves ge-neracions estan perdent la perspectiva del camp embolicats en una crei-xent dependència dels grans hipermercat.

Un estudi realitzat per la UE ja fa uns anys recollia que un alt percentatge dels nens europeus cre-ia que la llet es feia a les prestatgeries dels super-mercats. No obstant això, som la base de l’alimen-tació. En aquest sentit, pensem que és neces-sari revaloritzar el caràc-ter estratègic del sector agrari com a productor d’aliments, però també com a motor econòmic i social del medi rural.

Tenim capacitat per ge-nerar ocupació estable i de qualitat, per conser-var el medi ambient, ges-tionar el territori i mantenir

vius els nostres pobles.

Pregunta.-Què necessita el sector agrari per afron-tar problemes gairebé estructurals com els bai-xos preus en origen?M. Blanco.- En primer lloc, reequilibrar la ca-dena agroalimentària. Cal posar límit als abusos de poder de les grans cadenes de distribució. Abusos que reconeix la Unió Europea i el Govern espanyol. Però no n’hi ha prou amb paraules, necessitem fets. Per això hem demanat al ministre Arias Cañete una Llei de millora de la cadena ali-mentària.

No és de rebut que un quilo de patates es pagui al camp a 0,06 €/kg i el consumidor el trobi a 0,60 €/kg, un 900% més car.

És imprescindible millorar la capacitat negociado-ra del sector productor en la formació dels preus, perquè aquests s’esta-bleixin des de la primer baula de la cadena fins al consumidor, cobrint tots els costos de produc-ció.

I cal desenvolupar una nova legislació que re-guli la competència en la qual es contemplin les especificitats del sector agrari. Tenim tot el dret a participar del valor afegit

Agricultorsiramadershemdepodernegociarelspreusdelsnostresproductesenigualtatdecondicions

Fa més de 30 anys que és apicultor professional a la seva terra, Zamora, de la qual ha heretat la fermesa i austeritat de la seva gent.

Se l’identifica pel seu caràcter reivindicatiu i in-dependent. Manté que la seva relació amb el sindicalisme agrari parteix d’un compromís vital i personal amb els homes i dones del camp. “Els meus avis van ser humils camperols que ni tan sols van tenir l’oportunitat d’aprendre a llegir i a escriure”.

La seva trajectòria està avalada per les múlti-ples responsabilitats assumides a l’organització i per les reiterades majories absolutes en les eleccions al camp, reflex d’una tasca sindical compromesa amb les petites i mitjanes explo-tacions familiars.

Es diu Miguel Blanco Suaña i, arran de la XIII As-semblea General del 2 i 3 de març a Madrid, és el nou secretari general de COAG en l’àmbit nacional.

El perfil

A Fons

món rural1�

Les dades de la FAO apunten que el 2050 caldrà duplicar la pro-ducció d’aliments per fer front a una població en augment. No obstant això, la Comissió Euro-pea ha fet cas omís als reptes mundials i ha plan-tejat una reforma de la política agrària comuna que implanta un sistema d’ajuda per hectàrea o superfície, completa-ment desacoblat de la

sector agrari a la crisi ac-tual: desregulació dels mercats i liberalització del comerç agrícola.

Resulta molt decebedor que les propostes de la Comissió no contemplin instruments públics efec-tius per regular i estabi-litzar els mercats agraris. Per contra, se segueix en-davant amb la desregu-lació, proposant eliminar quotes de producció per al sucre i llet, o els drets de plantació en el cas de la vinya. Ni tan sols es planteja actualitzar els desfasats llindars de la intervenció i de l’emma-gatzematge privat com es dóna en el cas de l’oli d’oliva, que s’apliquen a un nombre limitat de pro-ductes.

En el període de debat que s’inicia treballarem perquè es mantinguin i es millorin tots aquests ins-truments de regulació de mercat i control produc-tiu que fins ara teníem.

Pregunta.- El ministre d’Agricultura, Miguel Arias Cañete, centra el debat en el manteniment del pressupost de la PAC Espanya. A qui haurien de dirigir les ajudes?M. Blanco.- És prioritari que a partir de 2013 es faci a una assignació racional dels pressupos-tos de la PAC que con-tribueixi a l’abastament alimentari, alhora que al desenvolupament eco-nòmic, social i mediam-biental a la UE.

No és admissible, ni so-cial ni econòmicament, que poc més del 20%

dels nostres productes, mantenint uns marges comercials raonables i uns nivells de renda dig-nes.

En l’àmbit europeu, ne-cessitem que la reforma de la PAC introdueixi mesures de regulació i control dels mercats per evitar la volatilitat dels preus i aconseguir que la major part de la renda dels agricultors vingui per la venda del producte. El 70% de la renda dels professionals agraris ar-riba del mercat, i si no aconseguim estabilitzar els preus, ens aboquen a vendre per sota de cos-tos, i això és insostenible. Les ajudes mai no po-dran compensar el que ens prenen els mercats. El que fan les ajudes de la PAC és encobrir el procés de reconversió agrària dissenyat a les polítiques comunitàries de manera conscient.

A més a més, la PAC del futur ha d’apostar decidi-dament per la preferèn-cia comunitària, l’estricte control de les importaci-ons i les mateixes condici-ons sociolaborals, sanità-ries i mediambientals per als productes de tercers països.

Pregunta.- Ha parlat de la proposta de reforma de la PAC. Creu que respon als interessos i necessitats del model social agrari que defensa COAG?M. Blanco.- La proposta de la PAC no respon ni a les necessitats del model social d’agricultura ni a la dels 500 milions de consu-midors europeus.

capacitat productiva i l’activitat desenvolupa-da en les explotacions. D’aquesta manera s’afa-vorirà als grans propieta-ris de terres, mentre per-judicarà als professionals amb poca base territorial però més eficients en la producció d’aliments.

Des de COAG rebutgem aquesta proposta per-què aprofundeix en els errors que han portat el

ElsajutsdelaPAChandeserperalsagricultorsactius,elsprofessionalsquefanalimentsigenerenocupacióalspobles

A Fons

món rural 1�

dels perceptors d’ajudes agràries acaparin més del 75% dels fons, un fet que ha consagrat la dar-rera reforma.

Per això, des de la COAG volem lluitar perquè les ajudes vagin adreçades de manera prioritària a l’agricultor veritablement actiu, el que produeix i viu de la terra. Els fons públics de la UE han de servir per donar suport als professionals agraris, homes i dones que tre-ballen directament i per-sonalment al camp i vi-uen d’aquesta activitat. Estem parlant de Professi-onals que produeixen ali-ments sans i segurs, que els conreen de forma sostenible respectant el medi ambient i manteni-ment viu el medi rural.

Si les ajudes públiques se segueixen concedint de manera desacoblada i de forma indiscriminada i injusta, estarem expulsant del camp als veritables agricultors i agricultores, i afavorirem la presència dels absentistes, dels ca-çadors de primes i dels especuladors.

Volemproduirperelevarelbenestarsocialinolacarteradedividendsd’accionistesespeculadors

El president de JARC a Catalunya, Josep Maria Jové, va ser escollit per a formar part de la nova executiva de la COAG en el marc de l’assem-blea General de que l’or-ganització agrària estatal va celebrar a Madrid.

JARC passa a ser un dels vuit membres que con-formen la nova execu-tiva de COAG, després que l’assemblea hagi aprovat la incorporació de membres de ple dret de la nostra organització. A l’assemblea hi van par-ticipar 17 representants de JARC, vuit d’ells en caràcter de delegats i la resta com a convidats a l’acte en el qual es va aprovar la ponència de política agrària.

JARC escollit membre de l’executiva de COAG

En la seva intervenció com a nou secretari ge-neral de COAG, Miguel Blanco va destacar la tasca del seu predeces-sor, Miguel López, i va definir les línies estratè-giques de treball a par-tir d’ara per a un sector que és estratègic com a base de l’alimentació i motor econòmic i social del medi rural.

La ponència de política agrària de la COAG es-tableix entre altres qües-tions que “en un context de crisi econòmica i ali-mentària global, és més necessari que mai ma-nifestar-se a favor d’un model agroalimentari sostenible al servei de la societat i no dels grans fons especulatius”.

El 2 de març, els delegats de JARC van participar en els debats de la po-nència que es va aprovar l’endemà en assemblea. Des de JARC varem fer també les nostres apor-tacions a la ponència de política agrària de COAG

Josep Maria Jové

A Fons

món rural1�

i bona part d’aquestes van ser acceptades per la resta d’organitzacions que conformen la coor-dinadora, algunes ínte-grament i d’altres amb petites modificacions.

En aquest sentit, COAG es va fer seva la deman-da de JARC respecte a la fauna silvestre. Des de la nostra organització hem detectat que en molts casos la protecció i ges-tió dels espais naturals -i com a conseqüència de la fauna silvestre- es confon amb la no gestió i considerem que aques-

ta no és la pràctica que s’hauria de dur a terme. Des del nostre punt de vista, un espai protegit vol dir portar un control de les poblacions de les espècies que l’habiten i de la seva alimentació ja que d’altra manera es provoca un greu perjudi-ci al sector agrari.

També es van incorporar aspectes de la proposta sobre les relacions labo-rals i a les migracions, en especial al que fa refe-rència a les importacions de productes de tercers països.

JARC aprova l’informe de gestió i el pressupost en la seva AssembleaEl divendres 9 de març de 2012 va tenir lloc a Barcelona, l’Assemblea General de Socis de JARC en el marc de la qual es va aprovar l’informe de gestió del 2011 i el pressu-post per a l’organització agrària catalana per a l’exercici 2012. L’Assem-blea va tenir lloc després que uns dies abans s’ha-guessin fet les respectives territorials.

Durant l’acte, el president de JARC, Josep Maria Jové, va explicar els di-ferents contactes que al llarg del 2011 s’han man-tingut amb la Conselleria d’Agricultura i amb altres Conselleries de la Gene-ralitat per parlar de te-mes que incideixen al dia a dia del sector.

També es va posar a consideració de l’Assem-blea de socis l’informe d’activitats que s’han desenvolupat a les dife-rents demarcacions i es va explicar la recent in-corporació a l’executiva de COAG que va dir “de-manarà més implicació dels caps sectorials”.

Jové va posar sobre la taula les dificultats que suposen per a l’organit-zació la retallada d’ajuts de les diferents adminis-tracions a conseqüència de la crisi i va emplaçar a tots els assistents a no defallir en la defensa del sector.

Ha estat precisament l’impacte de les retalla-des el que ha obligat a

l’organització agrària a presentar un pressupost restrictiu per al 2012, ja que conscients de la si-tuació que travessa el sector no s’ha volgut car-regar a les espatlles dels associats i mitjançant les quotes les necessitats econòmiques de JARC.

Després d’un intens de-bat sobre les línies de treball a seguir en el fu-tur en el que es va poder plasmar la pluralitat que hi ha a l’organització, l’Assemblea va aprovar els comptes presentats pel Comitè Executiu de JARC.

JARC va explicar les seves aportacions a la ponència de COAG

Ramaderia

món rural 1�

Jaume Bernis, sectorial del Porcí de JARC

El 7 de març els represen-tants del sector porcí de JARC ens vam reunir amb el Conseller d’Agricultu-ra, Josep Maria Pelegrí amb l’objectiu de posar damunt la taula del Con-seller les dificultats que es trobarà el sector davant la normativa de benestar animal que entrarà en vi-gor l’1 de gener de 2013. En concret, volíem parlar dels avals necessaris per poder demanar la sub-venció que Agricultura ha posat a disposició del sector.

Com ja hem comentat, la principal dificultat en que es troben els rama-ders és l’accés al finan-çament. Actualment, a Catalunya, disposem de diferents alternatives per poder fer front a part dels costos de les obres deri-vades de l’aplicació de la normativa de benes-tar animal. A la pràctica però, sovint el ramader no hi pot accedir ja que un dels requeriments de la subvenció és la disposi-ció d’un aval bancari.

JARC també va exigir al Conseller que es facilitin i s’agilitin aquells tràmits necessaris des del punt de vista urbanístic i me-diambiental per a tal de poder adaptar totes les explotacions que ho de-sitgin.

Una altra petició va ser

la de donar prioritat a les obres de Benestar Ani-mal Porcí en els ajuts dels Plans de Millora, i es va reclamar que les ajudes fossin compatibles amb altres línies per tal de que la càrrega econòmica derivada de les obres fos el més lleugera possible per als ramaders.

Com que les explotaci-ons hauran d’estar adap-tades abans de l’1 de Gener de 2013 , us recor-dem les diferents alterna-tives per poder finançar les obres derivades de la normativa de benestar animal.

Plans de Millora: Els que es demanin amb l’objec-tiu de donar compliment de les normes comunità-ries, com la de benestar animal, es valoraran amb 10 punts més, i per tant tindran prioritat davant d’altres plans de millora. Un Pla de Millora cobreix el 40% de la inversió sub-vencionable, amb la pos-sibilitat d’incrementar-se al 10% en cas d’estar en zona desfavorida i un al-tre 10% per a joves que s’instal·lin simultàniament ho bé ho hagin fet en els darrers 5 anys.

La inversió màxima per persona física és de 120.000€ per UTA o 240.000€ per explotació. En cas de ser persona

jurídica són 120.000€ per UTA i 240.000€ per socis Agricultors Professionals (amb un màxim de fins a 4 socis AP o 960.000€).

El termini màxim per pre-sentar un Pla de Millora és el 30 d’abril, a partir d’aleshores Agricultura té entre 8 i 10 mesos per resoldre. Un cop resol l’ajut es disposa d’entre 6 i 8 mesos per realitzar les obres, feta la certificació encara es tardarà 3 me-sos més a pagar l’ajut.

Ajuts específics per bo-nificar els interessos dels préstecs per a les inversi-ons en benestar animal: Aquesta línia d’ajuts es publicarà a l’abril 2012.

L’adaptació del porcí tindrà prioritat en els Plans de Millora

Consisteix en la bonifica-ció dels interessos dels préstecs (Tipus d’interès: Euribor + 4) i l’import mà-xim concedit a la perso-na beneficiària no haurà de superar els 400.000 € en un període de tres exercicis fiscals.

Per a calcular la inversió s’han presentat diferents mòduls:

a) per les primeres 500 truges 250€/truja. b) de 501 a 1.000 truges 175€/truja. c) a partir de les 1.001 truges 100€/truja.

Us podeu dirigir a qualse-vol de les nostres oficines per informar-vos de les di-ferents opcions.

Ramaderia

món rural20

Inlac crea un nou sistema per a indexar els preus de la lletPublicat oficialment el famós paquet lleter de la Unió Europea (vegeu an-teriors revistes de JARC), el que ara toca és co-mençar a implantar a curt o mig termini les me-sures que es preveuen en aquell document. I una d’aquestes mesures (la mesura estrella) és la possibilitat que les orga-nitzacions de productors puguin negociar con-juntament els termes del contracte de recollida, inclòs el preu.

I és en aquest sentit que ja han començat a pu-blicar-se algunes pautes orientatives per definir un marc a partir del qual es pugui determinar un preu al llarg de tota la durada del contracte. Us expo-sem breument la propos-ta que ha presentat la In-terprofessional Espanyola

Roser Serret, sectorial del Vaquí de Llet de JARC

de la Llet (Inlac), que es basa en un treball de la Universitat de Santiago de Compostela i en la qual es pretén determinar, de manera transparent, ob-jectiva i independent, un índex representatiu que inclogui les variacions del preu de la llet crua a Es-panya en funció de cinc paràmetres següents:

Preu de la llet crua als cinc països amb major percentatge de produc-ció exportada a Espa-nya: Suposa un 20% del valor total de l’índex. El preu de cada país s’apli-ca amb un percentatge de ponderació segons el volum de llet que ens porten. Aquest percen-tatge de ponderació és a França el 39%, Alema-nya 26%, Holanda 14%, Portugal 12% i Dinamar-ca 9%.

Preu de dos formatges commodities: Edam i Go-uda. Suposa un 10% del valor total de l’índex.

Preu de la mantega, amb un 12% del valor to-tal de l’índex.

IPC de la llet de consum a Espanya, un 38% sobre el valor total de l’índex.

Preu del concentrat per a l’alimentació de les vaques, un 20% sobre el valor total de l’índex.

A JARC valorem positi-vament que es treballi en la determinació d’un sistema independent per a poder establir indica-dors de referència alhora de signar els contractes entre el ramader i la in-dústria, però discrepem del sistema que proposa

Inlac ja que considerem que a l’hora d’establir un índex de referència per a la determinació del preu de compra-venta de llet el paràmetre principal a tenir present hauria de ser el que està vinculat als costos de producció de la llet. Amb el sistema proposat aquest con-cepte només influeix 1/5 part en la determinació del valor total, quedant per sota de paràmetres com el preu de la llet per al consumidor i igualant el paràmetre del preu de la llet a d’altres països on només les condicions cli-màtiques redueixen molt els costos de producció respecte les nostres ex-plotacions.

Trobareu més informació al respecte a la pàgina web: www.inlac.es.

Com ja va passar la darrera campanya, des del Ministeri d’Agricultura s’ha publicat el ter-mini de presentació de les sol·licituds d’autorit-zació de cessions temporals de quota lletera.

Davant del total intervencionisme al que està sotmès el sector lleter per part de l’Estat (im-possibilitat de compra-venta de quotes entre particulars,…) es podran presentar sol·licituds de lloguer de quota entre particulars entre l’1 d’abril de 2012 i el 28 de febrer de 2013.

Obert el termini per fer cessions de quota lletera

Ramaderia

món rural 21

JARC reclama ajuts per a les granges que tenen buit sanitari

Joan Carles Massot, sectorial del Vaquí de Carn de JARC

A la darrera taula sec-torial del vaquí de carn JARC va demanar al De-partament d’Agricultu-ra major suport cap a la sanitat del sector. Com us vam avançar a la re-vista 107 (novembre-de-sembre 2011), la sanitat de la cabana bovina a Catalunya és prou bo com per plantejar-nos la possibilitat de declarar-nos lliures de tuberculosi i brucel·losi. I per a poder aconseguir aquest ob-jectiu cal determinar la qualificació sanitària de les nostres explotacions d’engreix.

Des de JARC creiem que ara que ja li tenim el peu al coll, cal donar la dar-rera empenta perquè tots plegats en sortim be-neficiats. Per això hem demanat al DAAM que habiliti per al 2012 la lí-nia d’ajuts a la reposició de les explotacions amb buit sanitari, però la man-ca de pressupost ens fa témer que, tot i el com-promís de revisar-ho, no s’acabi convocant.

Val a dir que aquesta convocatòria hauria de sortir amb caràcter retro-actiu des del darrer any que es va fer, el 2008, per poder assegurar que les explotacions que ha-gin estat afectades els darrers anys s’hi puguin acollir.

A banda d’aquest as-pecte, JARC també va demanar al DAAM que es treballés a fons per tal de reduir les poblacions de fauna salvatge. La presència tant de sen-glars com de cabirols, cérvols, daines,... s’ha convertit a dia d’avui en

un problema greu per a les nostres explotacions, especialment des del punt de vista sanitari.

Si bé des del DAAM es van presentar les dades dels controls sanitaris d’aquestes espècies que s’han realitzat durant el 2011 -de 28 analítiques de tuberculosi no hi ha cap positiu i de 170 de brucel·losi només hi ha un positiu- des de JARC insistim en que cal man-tenir un control d’aques-tes poblacions, que a banda dels risc sanitari que poden suposar, tam-bé són un problema pel

consum de les pastures i les destrosses que pro-voquen en els camps de cultius, ja siguin de blat de moro, de gira-sol, ...

Finalment, i en relació a la nova malaltia que s’ha detectat recent-ment al nord d’Europa (virus Schmallenberg), tot apunta que no resulta un problema de les dimensi-ons d’anteriors virus com per exemple el de la Llen-gua Blava.

La clínica que presenta es limita a 4-5 dies de fe-bre, una lleugera baixa-da en la producció de llet i possibles malforma-cions en els fetus. Però el que és més important és que els animals que que-den infectats superen la malaltia i queden immu-nitzats.

Si voleu més informació d’aquest tema troba-reu una informació més complerta i acurada a l’article del sector de l’oví i cabrum d’aquesta ma-teixa revista.

Ramaderia

món rural22

Antoni Caulas, sectorial del Conill de JARC

Anticipar-nos a la normativa de benestar en cuniculturaEl benestar animal fa re-ferència a aquelles nor-matives i pràctiques que garanteixen una bona salubritat dels animals a les explotacions, així com durant el seu trasllat a l’escorxador.

Ara, els sectors ramaders europeus estan adaptant les seves legislacions a les exigències en benestar animal. Exemples en són les gallines ponedores i el sector porcí. Mentre que les primeres ja han d’haver estat adaptades (1 de gener de 2012) a la normativa específica sectorial, els segons te-nen fins l’1 de gener del 2013 per fer-ho.

I el sector cunícola serà un dels propers en esta-blir unes mesures en ben-estar animal. I en aquest sentit, cal una proposta de tot el sector europeu, i no només de determinats països a qui certes mesu-res els resultin més favo-rables. El sector és global i ha de contemplar els diferents sistemes de ma-neig. I Catalunya hi té un paper molt important.

El 25,8% de la producció de carn de conill estatal

és d’origen català. I és per aquest motiu que te-nim molt a dir a Espanya, aprofitant la interprofessi-onal del sector, Intercun. Però per si això no fos su-ficient, el 3,5% de la pro-ducció europea de conill és catalana, i suposa l’1% de la producció mundi-al.

El que és important és que hi hagi una proposta de tot el sector europeu, no només de determi-nats països com França (que encapçala la presa de decisions del COPA-Cogeca) a qui certes mesures els resultin més favorables i s’acabin im-posant a tot un sector amb manejos molt di-ferents. El sector és glo-bal i ha de contemplar els diferents sistemes de maneig. Des de JARC-COAG treballarem per fer sentir la nostra veu per tal que les exigències en benestar no perjudiquin ni incrementin els costos que ha de suportar la cu-nicultura catalana.

De moment, el sector ja disposa d’un codi de bo-nes pràctiques, la Guia de Pràctiques correctes d’Higiene per a les ex-

plotacions de conills, en la redacció de la qual JARC va participar, i s’es-tà treballant per elaborar un programa únic sanitari dels conills a Catalunya; i en aquest vaixell hi hem de pujar tots, ramaders, administració i consumi-dors.

És per això que recla-mem que no retalli en el finançament de l’execu-ció de programes sani-taris. JARC ha presentat esmenes a l’esborrany d’ordre d’ajuts a l’execu-ció dels propers progra-mes sanitaris perquè cre-iem que és un dels pilars fonamentals per la lluita preventiva contra les malalties i que garanteix el desenvolupament del sector, i com a tal, s’ha de mantenir i potenci-ar. També es demana la complicitat del consumi-dor alhora de valorar un producte que respecta les mesures sanitàries i de qualitat alimentària exigi-des a la UE.

El sector cunícola cata-là va apostar per una

marca diferenciadora de qualitat, el conill criat a Catalunya i està ela-borant una proposta de Marca Q, sense deixar de banda el Pla estratè-gic (PESCC), l’eina per establir uns objectius i mesures per modernitzar, innovar i fer front a la glo-balització i al seu futur.

El 2011, en el marc del PESCC, s’han fet reunions amb grans superfícies per millorar el preu de venda, ja que sovint el conill s’uti-litza com a reclam eco-nòmic per tal d’atraure altres compres. També s’ha establert un principi d’acord entre la FACC i ASSOCAT per reduir l’oferta quan hi hagi ex-cedents, alhora que des de el DAAM es mostren oberts a establir acords bilaterals amb d’altres països per exportar carn de conill. Des d’Inter-cun també es treballa per entrar al mercat Rus, ucraïnès i àrab. El 2012 el PESCC continuarà des-envolupant i apostant pel registre de productes medicamentosos.

Ramaderia

món rural 2�

Josep Juscafressa, sectorial de l’Oví de JARC

Els efectes de l’Schmallenberga la cabana ovina i bovinaEn els darrers mesos s’ha detectat la presència d’un nou virus que afec-ta al sector oví. Aquest vi-rus es va detectar per pri-mera vegada a la ciutat alemanya de Schmallen-berg, al mes de novem-bre del 2011 en ramats de boví, i d’aquí el nom del virus.

Inicialment es va sospitar de Llengua Blava, però no es va poder identificar la causa de la malaltia per mètodes convenci-onals i es va recórrer a la metagenòmica, una tècnica que va permetre identificar que es tracta-va d’un virus del gènere Orthobunyavirus, sero-grup Simbu, el virus de Schmallenberg.

Aquests virus estan pre-sents a Àfrica, Àsia i Austràlia però fins el 2011 no s’havien detectat mai a Europa. Per ara, el virus s’ha detectat en animals bovins, ovins, caprins i bisonts però s’assumeix que també pot afectar a altres remugants salvat-ges.

Comactúa? El virus Schmallenberg es transmet d’un animal a un altre mitjançant vec-tors, en aquest cas, mos-quits del gènere culicoi-des.

És a dir, un animal infec-

tat és picat per un mos-quit que s’infecta amb el virus. Quan el mosquit in-fectat pica un animal sa li transmet el virus.

Tot i això, se sospita que també pugui existir trans-missió vertical a través de la placenta.

Comafectaelsanimals?

La malaltia afecta a una mitjana del 20% dels ani-mals de l’explotació de forma lleu, provocant diarrea, febre, disminu-ció de la producció de llet, entre d’altres. Només provoca la mort dels ani-mals infectats en un 2,1% dels casos, principalment a conseqüència d’avor-taments i malformacions congènites.

Si la infecció es produeix durant el període sensible de la gestació el virus pot

infectar al fetus produint malformacions, avorta-ments, fetus momificats, parts prematurs o el nai-xement de vedells o xais dèbils i amb malforma-cions com escoliosis, hi-drocefàlia i artrogriposis, aquest últims símptomes són més evidents en oví.

LamalaltiaaEspanya

El 6 de març els serveis veterinaris oficials d’An-dalusia van comunicar la sospita de la presència del virus de Schmallen-berg (SBV) en una ex-plotació ovina i caprina de Hinojosa del Duque (Córdoba). El 12 de març el Laboratori Nacional de Referència per aques-ta malaltia va confirmar que es tractava del virus.

Es preveu que hi hagi més casos de malaltia a Espa-nya ja que la infecció es

transmet per un mosquit present al nostre país.

Lesconseqüències

Es tracta d’una malaltia que des del punt de vis-ta productiu i de sanitat animal no és rellevant ja que el cens afectat a Europa està per sota del 2% del total. Fins ara no hi ha cap indici de que el virus de Schmallenberg es pugui transmetre als humans, per tant, el risc per la salut humana és insignificant.

Es poden provocar pro-blemes al sector a conse-qüència de les repercussi-ons en el comerç exterior d’animals vius i dels seus productes. La posició de la Comissió Europea, re-colzada per la totalitat dels estats membres, ha estat reforçar la vigilància d’aquesta malaltia, però no prendre mesures que impliquin ni restricció al moviment d’animals ni el sacrifici dels infectats. De tota manera, es tem que després de la notificació de focus a Espanya es pugui originar el tanca-ment de mercats d’ex-portació de carn d’oví i boví, així com d’animals vius i material genètic.

Tot i això, es creu que el comerç internacional d’animals vius es pot es-tabilitzar en un breu perí-ode de temps.

Ramaderia

món rural2�

Unifiquen els ajuts a l’apicultura

Miquel Hernàndez, sectorial de la mel de JARC

El 2012 els ajuts del sector apícola sortiran agrupats en una ordre per facilitar les sol·licituds. Us presen-tem unes fitxes-resum de les diferents línies d’ajut.

D’altra banda, el 22 de març es va publicar la convocatòria per fer compatibles les activitats apícoles amb la conser-vació de l’abellerol que

AJUT A LA POL·LINITZACIÓ

Objecte Manteniment del nombre d’arnes un mínim de tres mesos

Termini Un mes des de l’endemà que es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC)

Beneficiaris Qualsevol titular d’una explotació apícola legalitzada, amb més de 50 arnes i domiciliat a Catalunya

Quantia ajut Màxim de 8,5 €/arna per apicultors professionals amb un màxim de 750 arnes Persones jurídiques: màxim 750 arnes per soci professional Màxim d’1,50 €/arna per apicultors no professionals

A LA CONSERVACIÓ DE L’ABELLA DE MEL AUTÒCTONA

Objecte Substitució d’exemplars híbrids/exòtics per reines reproductores criades a Catalunya de la forma abella de la mel (Apis Melifera)

Termini Un mes des de l’endemà que es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC)

Beneficiaris Associacions d’apicultors legalment constituïdes que: -substitueixin reines exòtiques/híbrides dels seus estocs per reines autòctones - l’any anterior hagin fet un control i prevenció de varroasi i/o cria podrida

Quantia de l’ajut

Aplicable sobre les despeses per l’adquisició d’abelles de la mel autòctona Fins a un 75% del pressupost amb un màxim de 1€/reina i 2.200 reines/associació

es tramiten amb la DUN, i que beneficien als Apicul-tors a títol principal amb un mínim de 150 arnes ubicades a Catalunya entre el 15 de juny i el 15

de setembre i tenen un ajutque van des dels 4 als 12 €/arna en zona on hi hagi abellerols amb un lí-mit màxim de 750 arnes, i 80 arnes/assentament.

A LA PRODUCCIÓ I COMERCIALITZACIÓ DE PRODUCTES APÍCOLES

Objecte Millorar la producció i comercialització dels productes apícoles a Catalunya

Termini Un mes des de l’endemà que es publiqui al DOGC

Beneficiaris Cooperatives i agrupacions. Per les línies assenyalades amb un (*) els apicultors han de ser professionals i autònoms

Tipus Línia Despeses subvencionables Import de l’ajut

Assistència tècnica

Contractació de tècnics Màxim 90% cost. Límit 30.000 € i 1,50 €/arna

Cursos de formació Màxim 100% cost. Límit 0,60 €/arna

Divulgació tècnica Màxim 100% cost. Límit 0,60 €/arna

Lluita contra la varroasi

ADS’s

Màxim 90% cost. Límit 1,50 €/arnaSobrealimentació i renovació de cera

Lluita biològica

Altres despeses

Racionalització transhumància

Idetificació arnes/quadres (*) Màxim 90% cost. Límit 0,60 €/arna

Adquisició, conservació i millora d’arnes (*) Màxim 90% cost. Límit 6-20 €/arna

Millora assentaments i camins (*) Màxim 90% cost. Límit 3 €/arna

Assegurances Màxim 90% cost. Límit 0,60 €/arna

Cria comuna reines autòctones per reposició Màxim 100% cost. Límit 1,50 €/arna

Mesures de suport als

laboratoris

Contractació servei anàlisi

Màxim 100% cost. Límit 1,50 €/arnaPromoció i creació de laboratoris

Adquisició de material

Ramaderia

món rural 2�

Josep Escoda, sectorial de l’Aviram de JARC

Ous més cars perquè hi ha menys grangesJa ha arribat al consumi-dor el fort increment en el preu dels ous com a conseqüència que mol-tes granges de gallines ponedores s’han donat de baixa o han tancat perquè no tenen recur-sos suficients per poder adequar les gàbies de les seves explotacions a la nova normativa de benestar animal, en vigor des de l’1 de gener.

D’acord amb les dades que ha facilitat el De-partament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Ali-mentació i Medi Natural en el marc de la darrera taula sectorial de l’avi-ram, Catalunya és de les CCAA en la que menys explotacions s’han adap-tat a la nova normativa.

Actualment, a Catalunya hi ha 111 explotacions d’avicultura de posta, amb un total de 3.920.000 caps. El nivell d’adapta-

ció és, segons el DAAM, el següent:

Quinze estan adapta-des i suposen una capa-citat total de 480.000 ani-mals, es a dir un 12% del cens de Catalunya.

Unes altres 68 volen estar adaptades a 31 de juliol de 2012. D’aques-tes, a dia d’avui ja es tenen les instal·lacions adaptades per un total de 1.060.000 animals, (27% del total) i queden pendent d’adaptar-se les instal·lacions equiva-lents a 2.145.000 animals (54,72%).

Nou no s’adaptaran. Aquestes explotacions representen un cens de 200.000 animals (5,10%)

I dinou no caldà que s’adaptin perquè tenen menys de 350 caps, són ecològiques, perquè fa-ran un canvi d’orientació productiva,...

Respecte a l’any 2002, el descens en el cens de

gallines ponedores ha es-tat del 37,8% i si prenem com a referència el 2010, la dada és d’un 25,21%. Davant aquesta realitat i l’escassetat de l’ou al mercat, el preu ha aug-mentat i es preveu que encara ho faci més en els propers mesos. A la taula adjunta es poden com-provar els valors extrets de la llotja de Reus i en percentatges, l’evolució del preu de l’ou el darrer any.

La conseqüència de la posada en marxa d’aquesta normativa a Catalunya serà l’aban-donament de les granges que no poden assumir aquests costos d’adap-tació, el fort sacrifici eco-nòmic de les explotaci-ons que si que ho faran i, a conseqüència de

la pujada inevitable de preus de l’ou, l’amena-ça de l’entrada d’ou a la UE provinents de països tercers que no tenen les granges adaptades a la normativa de benestar animal.

Fullderuta

Les granges que no s’adaptin abans del mes de juny de 2012 rebran una carta en la que se’ls notificarà la suspensió de l’activitat, tot i que conti-nuaran inscrites al registre per si volen adaptar-se en un futur, però mentre no ho facin no podran desenvolupar l’activitat. En cas de repensar-s’ho cal presentar recurs dins del termini que digui la carta, amb el compromís de tenir la granja buida fins a l’adaptació.

Evolució del preu dels ous a la Llotja de Reus

Categoria de l’ou Any 2011 Any 2012 Variació2011/1201 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 01 02 03

XL (Súper grans) 1,43 1,52 1,55 1,51 1,68 1,67 1,76 1,82 1,84 1,85 1,86 1,86 1,88 2,04 2,29 47,74%

L (Grans) 1,00 1,08 1,12 1,07 1,07 1,07 1,16 1,22 1,19 1,17 1,24 1,35 1,42 1,59 1,85 65,18%

M (Mitjans) 0,93 0,99 1,07 1,04 0,99 1,00 1,11 1,16 1,10 1,07 1,16 1,30 1,37 1,54 1,80 68,22%

S (Petits) 0,62 0,67 0,72 0,69 0,66 0,67 0,77 0,82 0,77 0,73 0,82 0,96 1,03 1,20 1,46 102,77%

Medi Natural i Aigua

món rural2�

Arran de l’acord adoptat pel Consell de Govern que estableix els preus de l’aigua que hauran de pagar els regants del Canal Segarra-Garri-gues, la sectorial de l’ai-gua de JARC ha exigit al Conseller d’Agricultura que es retiri aquesta pro-posta i se’n faci una de nova que realment prio-ritzi l’eficiència i l’estalvi d’aigua, tan necessaris en moments de sequera com els actuals.

En aquest sentit, JARCha elaborat una proposta alternativa que s’ha do-nat a conèixer al Con-seller i als representants dels diferents grups par-lamentaris, ja que con-siderem que si realment el que es pretén és que el Segarra-Garrigues sigui un impuls per a aquestes comarques, és necessari adaptar-ne els costos per tal que sigui un reg com-petitiu, eficient i modern, ja que ha quedat demos-trat que amb la proposta del Govern, només un 20% dels possibles usuaris han optat per acollir-s’hi.

Pel que fa als costos de la incorporació al regadiu, establerts en 3.100 euros/hectàrea per al reg ple i en 1.550 per al reg de su-port, des de JARCdema-nem que l’Administració, a través de l’ICCA o de la concessionària, habiliti lí-

JARC vol prioritzar l’eficiència al reg del Segarra-Garrigues

nies de finançament que facin possible la incorpo-ració al regadiu. La nos-tra passa per un préstec a 25 anys amb tres de carència ja que volem que no s’ofegui els futurs regants que veuen com el preu dels seus produc-tes cada dia està menys valorat al mercat.

Pel que fa a les despeses de les obres de construc-ció del canal i de l’em-bassament de Rialb, des de JARC considerem que aquest cost no ha de re-percutir només sobre els pagesos (hectàrees) ja

que se’n beneficiaran molts altres col·lectius: ra-maders, indústries, aigua de boca, serveis a dife-rents municipis... i per tant és molt més equitatiu re-percutir-los sobre el cost del metre cúbic d’aigua que sobre una taxa fixa que només ha de pagar els pagesos.

Per JARC, considerem que la quota de mante-niment a pagar (anual) ha de modificar-se per a que pugui ser assumida realment pels productors. En aquest sentit, des de entenem que posar una

quota fixa elevada, tipus tarifa plana, i un preu del metre cúbic baix el que fa és que com més aigua consumeixes més barata surti i per tant, el que es fa és penalitzar als bons regants que fan servir sis-temes eficients de reg.

Així doncs, la sectorial de l’aigua de JARC propo-sa en el cas del reg total (6.500 m3/ha) que la quo-ta de 181 euros quedi re-duïda a la meitat (90 eu-ros) i el preu de l’aigua es mantingui en els 0,08 €/m3 ja que estem parlant d’un reg empresarial que permetrà fer conreus més competitius i eficients.

Pel que fa al reg de suport (1.500 m3/ha) , pel fet de tractar-se d’un reg social, la quota no pot ser supe-rior als 45 euros anuals, mentre que el preu de l’aigua ha de ser de 0,08 €/m3 ja que és un import assumible per als produc-tors i que contribuirà a as-sentar la gent al territori i tornar a il·lusionar davant l’arribada del reg.

Des de JARCapostem per a potenciar uns regadius eficients i moderns que permetin als productors guanyar-se la vida amb els aliments que produei-xen i així ho defensarem davant les administraci-ons i els grups parlamen-taris que faci falta.

món rural 2�

Energies Alternatives

Quatre anys consumint biomassaEntre camps de blat a mig créixer pel cru hivern, als voltants de Manresa, hi ha una masia antiga, de més de cent anys, a la que els seus propie-taris, ja fa temps, hi van ubicar una granja d’en-greix de pollastres. Asse-guren que no es un mitjà de subsistència si no que és part de la seva vida. En aquesta casa la data no ve donada pel dia i el mes actuals, si no pel que marquen els cicles de vida dels animals.

Avui és el dia 1 quan 28.000 pollets han entrat al seu hàbitat dels pro-pers 40 dies. La necessi-tat: Calor, la preocupa-ció: el cost.

L’Oriol, el nostre amfitrió avui, ens explica que els primers dies els pollets han de tenir una tempe-ratura elevada a la nau, que poc a poc s’anirà re-baixant fins al dia que els pollastres marxin. Entrem en una de les naus on s’allotgen els animals. Gairebé 37ºC a l’interior, quan a l’ex-terior s’arriba tot just als 15ºC. Ens endinsem en

una conversa sobre les particularitats de la instal-lació. L’Oriol ens explica que l’aïllament tèrmic de la nau no és gran cosa, que han procurat millo-rar-lo però que és massa car per a tenir cura de que no s’escapi la tem-peratura. “Abans funcio-nàvem amb calefactors de gas, quan el preu del gas no ens feia patir. Ara seria impensable. Ja fa quatre anys vam instal·lar una caldera de biomas-sa que fa que no sigui un problema aconseguir la temperatura necessària per al desenvolupament dels animals, sense ha-ver de deixar el guany a la cisterna del combusti-ble”, diu mentre afegeix “som propietaris forestals i ara podem fer servir el combustible propi”.

La idea de col·locar la caldera de Biomassa va sorgir buscant abaratir els costos de la instal·lació i, si bé la inversió va ser im-portant, l’amortització és més clara cada dia que passa. “Abans teníem un cost de gas de 12.000 € anuals, i ara en este-lla, veiem més d’un 50% d’estalvi en aquest cost”.

“Al sostre hem canviat els emissors de gas per aero-termos de baixa velocitat amb difusió omnidirecci-onal. Així, aconseguim distribuir la escalfor uni-formement sense moles-tar els animals. A més, la instal·lació de canona-des tampoc ha implicat més que retirar les de gas i posar les noves d’inoxi-dable”, explica l’Oriol. “Amb aquests sistemes també hem aconseguit reduir la emissió de ga-sos dins de la nau i així, no és necessari renovar l’aire tan sovint”.

També ens explica que, amb els recuperadors de calor aconsegueix perdre menys tempera-tura en les renovacions, aconseguint més benefi-cis del canvi de sistema. Els pollets no s’amunte-guen, sinó que estan ben distribuïts a la nau, senyal inequívoca que la tem-peratura és uniforme ar-reu.

L’Oriol ens acomiada agafant la pala del trac-tor per a apilar millor l’es-tella, un gest que ja s’ha tornat habitual.

La instal·lació d’aerotermos de baixa velocitat permet la difusió omnidireccional de l’escalfor

Assegurances

món rural2�

Aquesta línia d’assegu-rança ens ofereix ga-ranties pels danys que puguin patir animals re-productors i de recria. Les garanties bàsiques es classifiquen en els se-güents grups:

OPCIÓ A-Accidents: es cobreixen les baixes per accident. Es considera un accident qualsevol suc-cés d’origen extern i de naturalesa traumàtica, que sigui imprevisible, for-tuït, sobtat i independent de la voluntat humana com per exemple: In-cendi, ofegament per immersió o atacs d’ani-mals salvatges o gossos asilvestrats.

OPCIÓB-Accidents i ris-cos del part: A més a més de cobrir els accidents citats anteriorment s’hi afegeix la mort o sacrifici de la mare en els set dies següents al part si aquest ha estat distòcic assistit per un veterinari, excepte

Cobertura per als sinistres en el bestiar equí

en animals extensius on no es possible l’assistèn-cia veterinària; hemorrà-gia post-part; mort o sa-crifici de la mare en els 10 dies següents al part per intervenció quirúrgica de cesària; prolapse de matriu, en el que fracas-sa la reducció; prolapse de vagina en els vint dies següents al part que sigui conseqüència d’un pro-lapse de matriu, prèvia-ment reduït per un veteri-nari i que sigui peritat per Agroseguro; cost de la in-tervenció per part del ve-terinari amb un màxim de 60,10€ o la mort dels pol-tres nascuts en els parts totalment desenvolupats s’indemnitza amb 120 €. El màxim de cries indem-nitzades serà del 6% dels reproductors.

En queden excloses: la mort o sacrifici de la mare per avortament o part prematur; els parts de femelles que s’hagin cobert precoçment, o si-

gui abans dels 28 mesos i la pèrdua de la cria, en part múltiple, quan resul-ti viable almenys una de les cries.

OPCIÓ C- Mort en ex-plotacions d’engreix : co-breix la mort dels animals per causes alienes a la voluntat humana que es trobin en bon estat de salut.

Garantiaaddicional

Es considera garantia addicional obligatòria la mort i els sacrificis obliga-toris decretats per l’auto-ritat competent a causa pesta equina africana (PEA), o febre del Nil occidental (FNO). Es co-

breix el temps en què els animals estiguin immobi-litzats fins a un màxim de 17 setmanes.

Carència

Pel que fa al període de carència per les garanti-es d’accidents (opció A) serà de set dies, però les garanties PEA i FNO seran de 21 dies. Per a la resta de riscos la carència serà de 15 dies.

Per més informació d’aquesta línia d’assegu-rança o qualsevol altre dubte en assegurances agràries i ramaderes no dubte en dirigir-vos a l’oficina de JARC més propera.

món rural 2�

Racó Jurídic

L’onze de febrer es va publicar al BOE el Reial Decret-Llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures ur-gents per la reforma del mercat laboral. Aquesta és una reforma és molt extensa i tracta àmplia-ment molts temes sobre el mercat laboral, entre els més significatius podem destacar els següents:

Es crea un nou contrac-te indefinit i a jornada completa de suport als emprenedors, per a em-preses que tinguin menys de cinquanta treballa-dors. Permet que els em-pleats puguin fer com-patible el cobrament del 25% de la prestació per desocupació reconegu-da amb el cobrament del salari durant un any. Dóna lloc tant a incentius fiscals com a bonificaci-ons de Seguretat Social.

Reordena les bonifi-cacions de quotes per transformació de con-tractes en pràctiques, de relleu i de substitució en indefinits.

Redefineix les causes econòmiques en els aco-miadaments objectius per exemple la caiguda d’ingressos o de les ven-des durant tres trimestres consecutius.

Generalitza la indem-nització per acomiada-ment en trenta-tres dies per any amb un màxim de vint-i-quatre mensu-alitats. Es mantenen els quaranta-cinc dies i qua-

La reforma del mercat laboral

ranta-dues mensualitats per als contractes ante-riors a l’entrada en vigor de la reforma.

El conveni d’empresa preval davant del conve-ni sectorial. És a dir, dóna un major protagonisme als acords assolits en el marc de cada empresa.

Estableix la vigència dels convenis denunci-ats en un màxim de dos anys.

Els expedients de regu-lació d’ocupació (ERO) no necessitaran de l’au-torització administrativa.

Estableix una nova mo-dalitat processal d’aco-miadaments col·lectius.

El Fons de Garantia Social (Fogasa) només

cobrirà l’extinció dels contractes en empreses de menys de vint-i-cinc treballadors, per les cau-ses dels articles 51 i 52 del Estatut dels Treballadors, en els casos d’acomia-daments procedents.

Acomiadament per absentisme: la reforma fa que ja no fa falta que estigui relacionat amb l’índex d’absentisme de la resta de la plantilla.

Flexibilitat interna: es facilita la mobilitat geo-gràfica, la modificació de la jornada de treball, de l’horari, del salari i de les funcions dels treballa-dors.

Facilita la suspensió del contracte i la reducció de jornada. S’estableixen bonificacions de quotes

empresarials com a me-sures de suport a aques-tes suspensions i reducci-ons. Es regula la reposició de la durada de la pres-tació per desocupació si finalment s’extingeixen els contractes.

Es permet realitzar hores extraordinàries als treba-lladors amb contractes a temps parcial.

Nova regulació als con-tractes per a la formació i l’aprenentatge. S’ amplia el límit d’edat a trenta anys. Permet encadenar diferents contractes de manera successiva.

Es regula la modalitat de teletreball, és a dir, el treball a distància, des de fora de l’empresa.

Es recupera la regula-ció de l’encadenament de contractes temporals.

Es crea un permís retri-buït de vint hores anuals de formació.

S’estableix un pla de lluita contra el frau en les prestacions de desocu-pació.

Estableix la indemnitza-ció per extinció de con-tracte de directius pú-blics en set dies per any en contractes mercantils i d’alta adreça.

Autoritza a les Empreses de Treball Temporal (ETT) a poder actuar com a agències de col·locació de treballadors.

Formació

món rural�0

JARC ha encetat ja la realització de cursos de Desinfecció, Desra-tització i Desinsectació (DDD) (Curs de Mani-pulador de Plaguicides d’ús ambiental i en la indústria alimentària, se-gons denominació de la Fundació Tripartita o bé Curs d’Aplicador de pla-guicides d’ús ramader d’acord amb la definició del DAAM).

Un d’aquests va tenir lloc a Calaf entre el 7 i el 16 de març i hi van prendre part 21 alumnes. Alhora, des de l’Àrea de Forma-ció de JARC s’han pro-gramat ja diferents cur-sos d’aquesta modalitat que es faran a: Alcarràs (Segrià), Peralada (Alt Empordà), Vic (Osona) i Tremp (Pallars Jussà).

Alhora, JARC ha continu-

JARC impulsala formació especialitzada per al sector

at amb l’activitat formati-va habitual en el qual s’hi troba la realització d’un Curs de Benestar Animal en Porcí a Lleida, que es va fer entre els dies 21 de febrer i 2 de març, o el d’aplicadors de plagui-cides d’ús ramader que va tenir lloc a Lleida en-tre el 6 i el 17 de febrer passats.

En aquest sentit, entre els propers cursos pro-

de benestar animal que tindrà lloc a Vic o el de manipulació de produc-tes fitosanitaris que està previst de fer a les co-marques de Barcelona.Si esteu interessats en al-gun d’aquests o voldríeu que organitzem un altre curs específic no dubteu a posar-vos en contacte amb l’oficina de JARC més propera a la vostra explotació on mirarem d’atendre les vostres pe-ticions.

L’oferta formativa de JARC està subvenciona-da pel Ministeri de Tre-ball i Immigració i per la Fundació Tripartita per la Formació en l’Ocupació i per això els alumnes que la realitzen i només han d’abonar, en els casos que es requereix un exa-men, les taxes correspo-nents.

Curs de Benestar Animal en porcí a Lleida

Curs de DDD que ofereix JARC ja s’ha fet a Alcarràs

gramats, cal destacar els propers el de maneig de carretons elevadors que es farà a Lleida, el

Curs de DDD que ofereix JARC ja s’ha fet a Calaf

món rural

Activitats

�1

JARC ha participat no-vament de les jornades tècniques que s’han fet en el marc del Mercat del Ram de Vic. El tema de la jornada d’enguany va ser la nova PAC ho-ritzó 2014-2020 i estava emmarcada en el Pla Anual de Transferència Tecnològica del Depar-tament d’Agricultura. La participació a la jornada ha estat força satisfactò-ria ja que s’hi van reunir una cinquantena de per-sones.

El secretari tècnic de COAG, José Luis Miguel, va exposar quina és la situació actual del bor-rador de la nova Refor-ma de la PAC que es va

JARC explica la nova PAC en el marc del Mercat del Ram de Vic

presentar el 13 d’octubre passat. Miguel va dir que ara està per veure si els canvis que es proposen des de JARC-COAG i al-tres organitzacions agrà-ries s’accepten i es pot modificar la reforma tal i com està plantejada.

Els aspectes més relle-vants de la proposta que hi ha a la taula són: la definició d’agricultor en actiu, la desaparició de drets (tant de paga-ment únic com d’altres sectorials), la desaparició de quotes, i la indefensió de la ramaderia en front l’agricultura, ja que es pretén cobrar per super-fície admissible i no per caps de bestiar.

El cap de setmana del 2 al 4 de març Sant Bartomeu del Grau va fer la primera fira de Natura i Muntanya. JARC hi va ser amb un estand. La nos-tra aportació es va centrar en la sostenibilitat del sector agrari amb informació sobre biodiversitat i canvi climàtic, consum agroalimentari sostenible i productes de proximitat, així com el material lúdic educatiu “Jo sóc pagès”.

JARC a Sant Bartomeu del GrauAquest mes de març, JARCha obert una oficina a Granollers amb l’objectiu d’atansar-se més als socis i simpatitzants del Vallès Oriental i municipis limítro-fes. La nova oficina es troba ubicada dins de l’edifi-ci de la SAT Agrícola Granollers, al primer pis del C/ Sant Josep, 2 d’aquesta localitat. Inicialment l’ho-rari d’atenció serà tots els divendres de 9 a 13,30 hores i el telèfon de contacte és el 699.366.854 .

JARC obre oficina a Granollers

Alhora, dir que amb aquesta jornada des de l’oficina de JARC a Osona s’ha finalitzat la segona tanda de xerra-des informatives sobre la reforma de la PAC que es van iniciar durant el mes de febrer i que han

permès arribar a socis de diferents municipis d’Osona, Bages i Vallès Oriental.

Ara caldrà estar molt atents a l’evolució de les negociacions per veure com es concreta.

Jornada de JARC al marc del Mercat del Ram de Vic

Activitats

món rural�2

La xerrada informativa que JARC va organitzar el 28 de febrer a Montblanc va tenir una molt bona acollida ja que va con-gregar pagesos de tota la comarca de la Conca de Barberà interessats per conèixer com actu-ar davant els robatoris al camp i les novetats per a la campanya de la Dun i com tramitar les Incorpo-racions de Joves.

Els Mossos d’Esquadra van explicar amb detall quines són les mesures prèvies a adoptar com marcar amb un codi els objectes i maquinària de valor que hi ha a l’explo-tació, instal·lar sistemes de localització per satèl-lit (GPS) en aquests parells o disposar d’un catàleg

JARC explica com actuar en cas de robatori

fotogràfic de la maqui-nària i les instal·lacions amb les seves caracterís-tiques especifiques. Alho-ra, i en cas e robatori, els Mossos d’Esquadra van recomanar evitar la con-frontació amb els lladres i comunicar-ho mitjançant una denúncia formal al-hora que van demanar que es fessin fotografies dels danys ocasionats a la propietat. En aquest sentit van explicar que la denúncia interposada sempre es pot ampliar aportant nova docu-mentació com poden ser les factures de compra, els peritatges... i van fer especial èmfasi en que es denunciï després de cada robatori i que no s’esperi a denunciar-ne diversos alhora que es va

La xerrada es va fer a Concactiva, on hi té l’oficina JARC

La darrera reunió es va fer amb el Consell Comarcal del Tarragonès

JARC demana suport als drets de plantació de vinyaLa sectorial de la vinya de JARC-COAG està promovent l’aprovació d’una moció als diferents Consells Comarcals de les comarques vitícoles catalanes per denunciar la desaparició dels drets de plantació de vinya que es preveu a l’OCM vitivinícola. Tal i com està plantejat a la OCM vi-tivinícola i impulsat per la Comissió Europea els

drets de plantació de vi-nya han de desaparèixer el 2015, o si l’estat mem-bre així ho considera, com a molt tard el 2018. Des de JARC es conside-ra que la liberalització d’aquests drets pot tenir conseqüències nefastes ja que podria provocar “un immediat descens dels preus del raïm i dels vins, i faria perillar el futur de les explotacions”.

recomanar no reparar els danys fins que els Mossos hagin aixecat acta dels sinistres provocats.

En aquest sentit, els Mos-sos van explicar com es pot fer la denúncia per Internet puntualitzant però que després cal anar a validar-la a la co-missaria dels Mossos més propera.

Per la seva part, la tècni-ca de JARC va explicar als assistents quines són les novetats per a la pro-

pera campanya de la Declaració Única Agrària i els tràmits que cal fer en aquelles explotacions en les que hi hagi un jove que es vol incorporar a l’activitat agrària, així com els ajuts que hi ha. L’organització va posar a la disposició dels assis-tents el seu equip tècnic per a realitzar aquests tràmits i assessorar en la millor manera de gestio-nar-los, especialment en els casos que hi hagi vin-culats ajuts del Contracte Global d’Explotació.

món rural

Activitats

��

JARC obre el seu estand als socis que s’inicien en la comercialitzacióEn el marc de la Fira de Sant Josep de Mollerussa JARC va organitzar en-guany una jornada tècni-ca centrada en donar a conèixer les novetats en el règim de la Seguretat Social i els ajuts que hi ha per a les noves incorpo-racions de joves a l’acti-vitat agrària.

Com queda palès a la fotografia, la sessió va ser tot un èxit, amb més de 70 assistents, molts d’ells en edat d’incor-porar-se a l’activitat. El responsable de JARC al Pla d’Urgell, Jordi Calvís, va ser l’encarregat de presentar la jornada, que estava emmarcada en el Pla Anual de Transferèn-cia Tecnològica del De-partament d’Agricultura, mentre que la cloenda va anar a càrrec del pre-

sident del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, Pau Perdices.

En un afany de ser útils als nostres associats, en-guany JARC va voler posar el nostre estand a disposició d’aquells que han encetat un procés de comercialització pro-pi amb la finalitat que fos una plataforma més per donar-se a conèixer al consumidor que aquells dies va visitar el certa-men. En aquesta ocasió vam comptar amb cava ecològic, olives, oli, mel i planta ornamental. De cara a properes fires, els que esteu interessats en prendre-hi part, només heu de posar-vos en contacte amb nosaltres ([email protected]) uns dies abans de la mostra.

JARC va mantenir una trobada amb la Subdele-gada del Govern a Lleida, Imma Manso, a qui va exposar la situació crítica del sector i va demanar suport en temes vinculats a la gestió de les explota-cions com temporers, exportacions...

Les demandes del sector agrariEl 5 de març JARC va explicar el contingut de la nova PAC i els ajuts de la DUN 2012 en una xerrada que es va celebrar al Local Social de Les Pallargues (Plans de Sió) i va aplegar una desena d’agricultors i ramaders de la comarca.

JARC porta la PAC a la Segarra

Joan Boncompte

Jornada i estand de JARC a la Fira de Sant Josep

Activitats

món rural��

JARC posa sobre la taula el repte del benestar animal en cuniculturaJARC va organitzar una nova edició de la Jorna-da del Conill a Vilafant, municipi on es celebra cada any la Mostra Gas-tronòmica del Conill. En aquesta edició el debat era del benestar animal, prenent com a referèn-cia les gallines de posta i el porcí, que ja tenen una normativa d’aplicació.

Manel Terrado, president de la Federació de Cu-nicultors, va treure ferro a les adaptacions dient que amb petites modifi-cacions es podria com-plir amb els esborranys de normativa que circulen. Jordi Marín, president del Gremi d’Escorxadors va constatar que encara no hi ha suficient informació i que s’ha de valorar cada situació.

Oriol Rafael, de l’IRTA, va instar a fer pedagogia al consumidor ja que va dir un 67% de la societat

és sensible als aspectes del benestar animal, i va demanar al sector i a les organitzacions que s’im-pliquin i que facin sentir la seva veu al COPA-Co-geca, on França, amb un maneig diferent, hi té un pes important.

Jaume Bernis, cap de la sectorial del porcí de JARC va dir que en el cas del porcí, el sector es tro-ba que per mantenir les capacitats ha d’incre-mentar superfícies amb els possibles problemes

urbanístics que això com-porta.

D’altra banda, el veteri-nari Josep Gifre va parlar

de la Malaltia Vírica He-morràgica i va fer dir que al no disposar d’antibiò-tic, la prevenció és clau. La neteja i la desinfecció són la millor lluita.

Xavier Mora va parlar dels ritmes productius i va puntualitzar que encara que s’escurci o allargui el ritme productiu, el nom-bre de nascuts no varia-rà gaire. Sobre el paper, el ritme productiu d’11 dies és el més rendible, però és l’explotació i el maneig de la granja que marcarà el més adient.

Es preveu que la normativa afecti el sector el 2014

Kausal 2012, cita inexcusableEl 5è Congrés Internacional d’Autocontrol i Seguretat Ali-mentària KAUSAL 2012 tindrà lloc del 17 al 19 d’octubre a Barcelona amb el lema Junts, aliments amb garantia.

Serà el principal esdeveniment científic sobre el present i fu-tur de la seguretat alimentà-ria i l’autocontrol a la cadena alimentària i punt de trobada dels professionals.

En aquesta edició, volem re-flexionar sobre la importància de compartir el mateix objec-tiu: oferir aliments segurs. Si treballem coordinats empre-ses, administracions públi-ques, centres d’investigació i ciutadans; si col·laborem tots els que formem part de la cadena alimentària, des de la producció primària fins a la distribució i els consumi-dors, segur que aconseguirem Auditori AXA, seu de Kausal

aliments amb garantia i ens mereixerem la confiança dels mercats i dels consumidors.

Ens agradaria que el congrés fos un fòrum on posar en comú les experiències d’èxit del treball en equip per a una millor seguretat alimentària i on compartir inquietuds i so-lucions als reptes que se’ns presenten en el nostre dia a dia.

Aquest mes de març un grup de dones entre les quals hi havia sòcies de JARC es van desplaçar fins al Pallars Jussà i el Pallars Sobirà.

L’activitat pretenia conèixer productores que han optat per fer un pas endavant en la comercialitza-ció de productes agraris. El viatge estava organit-zat pel Departament d’Agricultura de Girona.

Intercanvi de dones rurals de

Girona amb les dels Pallars

Les participants a la trobada-intercanvi en una de les visites

Kausal 2012, cita inexcusableEl 5è Congrés Internacional d’Autocontrol i Seguretat Ali-mentària KAUSAL 2012 tindrà lloc del 17 al 19 d’octubre a Barcelona amb el lema Junts, aliments amb garantia.

Serà el principal esdeveniment científic sobre el present i fu-tur de la seguretat alimentà-ria i l’autocontrol a la cadena alimentària i punt de trobada dels professionals.

En aquesta edició, volem re-flexionar sobre la importància de compartir el mateix objec-tiu: oferir aliments segurs. Si treballem coordinats empre-ses, administracions públi-ques, centres d’investigació i ciutadans; si col·laborem tots els que formem part de la cadena alimentària, des de la producció primària fins a la distribució i els consumi-dors, segur que aconseguirem Auditori AXA, seu de Kausal

aliments amb garantia i ens mereixerem la confiança dels mercats i dels consumidors.

Ens agradaria que el congrés fos un fòrum on posar en comú les experiències d’èxit del treball en equip per a una millor seguretat alimentària i on compartir inquietuds i so-lucions als reptes que se’ns presenten en el nostre dia a dia.

monrural109-web

Documents