monrural107-web

Sequera i aiguatsRevista Informativa de JARC

Novembre - Desembre’11 Núm. 107

Preu: 6 euros

món

rur

al

Sumari

món rural �

Revista Món Rural

PresidentJosep Ma. Jové i Aresté

DirectoraMa. Carme Rosell i Trullols

Edita: Món Rural SLU

Redacció i Publicitat:Viladomat, 174 · 08015 Barcelona

Redacció i Publicitat:Av. Tortosa, 2 oficina 12 · 25005 LLEIDA Tel: 973 26 77 75 a/e: [email protected]

��

Amb el suport de:

Consell de redacció:Josep Ma. Jové, Isabel Vidal, Robert Jaimejuan, Pere Rubirola, Francesc Boronat, Josep Bombardó, Joan Biosca, David Coll, Carme Rosell

Col·laboradors:Josep Capdevila, Jordi Vidal, David Coll, Pere Lluis Pié, Laura Solé, Montse Àlvarez, Vicens Pascual, Jaume Salla, Albert Aurín, Judit Casellas, Màrius Simon, Joel Esteban, Àngela Pascual Eduard Gallifa i Raquel Escuder,

D. Legal: B-21897-93

En aquesta revista...Editorial pàgina 04 Ara ens toca a nosaltres

Actualitat pàgines 05 a 08 JARC demana al nou Govern que “respecti” el sector JARC atribueix els sinistres dels aiguats a la relaxació de l’ACA Agricultura pàgines 09 a 17 Herbacis: Un pacte fet amb el diable Fruitadolça: Nou Pla de Reconversió Varietal Fruitaseca: Els ajuts al sector canvien Olivera: De veritat està prohibit vendre a pèrdues? Olivera: Les normatives són per a tothomA Fons pàgines 18 a 20 Entrevista al Conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí

Ramaderia pàgines 21 a 27 Porcí: JARC reclama a la PAC mesures de mercat per al sector Vaquídellet: Europa respon, però no convenç Vaquídecarn: Canvis al declarar-se lliure de Tuberculosi i Brucel·losi Aviram: Ous que no arribaran al consum

Racó Jurídic pàgines 30 i 31 Integració de treballadors del REASS al Règim General

Dones pàgina 33 Cerescat acut a Astúries a la Trobada de la dona de COAG

Activitats pàgines 34 a 39

món rural�

Editorial

Les nostres oficines

BARCELONAC/ Viladomat, 174 · 08015 BarcelonaTel. 934 510 393 · Fax. 934 537 240 · [email protected]

PENEDÈSCentre Àgora. Pol. Ind. Domenys II, s/n · 08720 Vilafranca del PenedèsTel. 938 174 123 · Fax. 938 905 214 · [email protected]

OSONARda. Francesc Camprodon, 2 2n. Edifici Seminari · 08500 VicTel. i Fax. 938 892 413 · [email protected]

GIRONARonda Ferran Puig, 18 2n · 17001 GironaTel. 972 208 881 · Fax. 972 209 101 · [email protected]

TARRAGONAAlcalde Joan Bertran, 34-38 1er · 43202 ReusTel. 977 847 007 · Fax. 977 312 358 · [email protected]

CONCA DE BARBERÀDe Daroca, 1 Despatx 4 · 43400 MontblancTel. 638.123.273 · [email protected]

BAIX EBREPlaça Alfons XII, nº7 3er D. Despatx 1 · 43500 TortosaTel. 977 443 067 · [email protected]

SEGRIÀ-GARRIGUESPasseig de Ronda, 3 entresòl dreta · 25002 Lleida

Tel. 973 278 080 · Fax. 973 275 358 · [email protected]

PLA D’URGELL-URGELLLa Pau, 15 bis. Canton. Girona, local 2 · 25230 Mollerussa

Tel. 973 600 725 · [email protected]

SEGARRA- SOLSONÈS-ANOIAC/Xuriguera, 42 Ed. Centre Cívic · 08280 Calaf


PALLARS/ALTA RIBAGORÇA Av/ Espanya, 4 · 25620 Tremp

Tel i fax. 973 651 236 · [email protected]

CERDANYAC/ de l’Arbre, 2 · 25720 Bellver de Cerdanya

Tel. i Fax. 973 510 858 · [email protected]

ALT URGELLCentre Cívic El Paseig · 25700 la Seu d’Urgell


http://www. [email protected]

Ara, ens toca a nosaltresAcabades les eleccions al Congrés de Diputats i al Se-nat espanyol, i quan ja sabem quin serà el partit que governarà amb majoria absoluta els propers quatre anys, només ens queda esperar que la persona que si-gui nomenada per liderar el Ministeri d’Agricultura, sigui algú que conegui el sector, que el tingui en compte i a ser possible que a banda de canviar-li el nom -donant protagonisme a l’Agricultura i la Ramaderia- faci que es recuperi el significat de tenir un ministeri que doni resposta a les competències que haurà de defensar davant la Unió Europea, i que d’entrada no són preci-sament poques.

Tot i això no podem obviar un fet i és que el Ministeri espanyol com a tal té poques competències més enllà de defensar el sector davant Brussel·les i del món, ja que la majoria es van traspassar a les comunitats au-tònomes ja fa anys. Tot i això, no és menys cert que des del Ministeri no s’és plenament conscient del que suposa la Reforma de la PAC per al sector productor i de quins són els veritables interessos que cal defensar tenim mala peça al teler.

Des de JARC-COAG treballarem per tal que el futur dels

conreus mediterranis, de la ramaderia de casa nostra, per la defensa del manteniment de la quota lletera, dels drets de plantació de la vinya, per les necessitats de regulació de mercats de la fruita, la verdura, per la competitivitat del sector porcí... i un llarg etcètera que no vull citar per no deixar-me ningú.

Des de JARC-COAG considerem que el més important es garantir la continuïtat dels diferents models d’explo-tació familiar agrària, que sens dubte passa per garan-tir uns preus dignes per als productors que els permetin guanyar-se la vida. Passa per la defensa dels produc-tes de la nostra terra, pels productes de temporada i per donar prioritat a allò que produïm en el si de la Unió Europea per davant del que ens arriba de fora, siguin quins siguin els acords bilaterals que hi hagi.

Per això, JARC-COAG no dubta a posar-se a disposi-ció del Ministeri o de la Conselleria d’Agricultura per tal d’aportar els arguments que els facin falta per defen-sar l’Agricultura i la Ramaderia de casa nostra davant la Comissió Europea, perquè fins ara el sector ha fet els deures i ara ens toca a nosaltres rebre el suport polític per garantir la seva continuïtat i viabilitat.

Josep Ma. Jové, president de JARC

món rural

Actualitat

�

Arran els resultats elec-torals al Congrés, JARC-COAG ha redactat un document amb les prio-ritats ineludibles del futur ministre d’Agricultura, basades en el respecte a l’agricultura i la rama-deria.

Reequilibri a la cadena agroalimentària: Recla-mem una Llei que abordi les practiques comercials abusives i prohibides, la negociació col·lectiva dels contractes agraris i que incorpori clàusules en l’aplicació de la nor-mativa de la competèn-cia al sector agrari, amb una interpretació similar a la francesa.

Volem que es fomenti la vertebració econòmica del sector productor, que permeti defensar millor les rendes dels productors i que es reforci la capa-citat de negociació dels membres de la cadena agroalimentària.

Costos de producció: Pel que fa a la fiscalitat

demanem que s’incre-menti l’IVA de compen-sació al sector ramader i s’equipari a l’agrícola, que es mantinguin les de-duccions del rendiment net previ per adquisicions de gasoil (35%), plàstics o fertilitzants (15%), la re-ducció general del 2% i el 10% per despeses de di-fícil justificació a l’estima-ció directa. Volem que el tipus reduït de l’IVA pels consums energètics dels agricultors professionals.

Pel que fa a les tarifes elèctriques reclamem solucions a l’alça expo-nencial de les factures i la implantació d’un contracte adaptat a les característiques específi-ques del sector agrari. En les energies renovables demanem que es des-envolupin plans d’ajudes específiques per a la im-plantació efectiva a les explotacions agràries.

Reclamem la vigilància dels oligopolis que con-trolen els insums del sec-tor agrari: energia, fertilit-

JARC-COAG demana al govern de Rajoy que respecti el sector

zants, pinsos, llavors, etc ja que es tradueixen en costos de producció més alts per als agricultors.

Relacions laborals i seguretat social: Exigim mantenir el dret legal a la jubilació als 65 anys dels agricultors i rama-ders, permetent un relleu generacional necessari i considerem clau no am-pliar el període de càlcul dels anys de cotització del sector. L’augment en les contribucions des del 2007 genera discrimina-ció en les pensions de les dones pageses. Cal que el sector sigui considerat excepcional per les con-dicions de treball.

Assegurances agràries: Considerem bàsic apos-tar pel manteniment i la millora de l’actual siste-ma, model de referència mundial. Cal treballar per a què les línies d’assegu-rances vagin més enllà i que garanteixin el man-teniment d’un nivell de

renda que eviti les fluctu-acions dels preus.

Crisi ramadera i horto-fructicola: volem un pla estratègic per assegurar la viabilitat de les explo-tacions ramaderes i de les d’horta

Reforma de la PAC: Considerem claus les me-sures de mercat davant l’absència de propostes de la UE i s’instaurin me-canismes que evitin la vo-latilitat garantint un preu al productor que superi els costos de producció.

Exigim que s’apliqui el principi de preferència comunitària i se sigui més exigent en les importa-cions de països tercers (normes ambientals, la-borals, de qualitat...)

Pel que fa als ajuts direc-tes: cal aplicar un con-cepte d’agricultor actiu (professional) que eviti l’intrusisme al sector entre altres mesures.

Actualitat

món rural�

JARC critica el “calvari” per accedir als avalsJARC ha denunciat pú-blicament les dificultats amb les que es troben els pagesos i ramaders per accedir als avals ban-caris. Això provoca que molts no es puguin acollir als ajuts de la Conselleria d’Agricultura que es ba-sen en préstecs amb bo-nificació d’interessos.

Des de JARC s’ha recal-cat que aquestes boni-ficacions són una eina que permet en moments crítics com l’actual dis-posar de liquiditat per fer front al dia a dia, però el fet que els potencials be-neficiaris no puguin com-plir amb les condicions de les entitats bancàries o avaladores fa que no puguin accedir-hi.

Tal i com ha detectat

JARC. En alguns casos es demana al productor que mantingui el prés-tec en dipòsit fet que impedeix que es concreti l’objectiu de l’ajut que es afrontar els pagaments del pinso, els medica-ments o el bestiar.

Un cas específic és el que succeeix amb els regadius. Els préstecs per a aquesta finalitat esta-bleixen el retorn a 10 i 13

anys però els avals només cobreixen terminis de vuit i per tant, no es poden concretar. Per això JARCha demanat que o bé es pugui adaptar la durada del préstec a l’aval o bé des de l’ICF es facin els anàlisis de riscos reduei-xin els expedients per als quals faci falta un aval bancari o que les resolu-cions d’ajut serveixin com a garantia de pagament a les entitats bancàries.

JARC volexcloure l’Agricultura de la Llei de laCompetència

JARC ha demanat al DAAM que l’agricultura i la ramaderia no estiguin sotmeses a les lleis de la Competència per tal de poder establir uns preus mínims que garanteixin que la pagesia cobrirà els costos de producció.

JARC va fer aquesta de-manda a la Taula de Con-certació agrària del 4 de novembre a Barcelona ja que considera que les pràctiques abusives de la distribució estan ensor-rant els productors.

El DAAM pagarà la resta del PU el 23 de desembreEstà previst que el 23 de desembre es faci efectiu el pagament de la resta del PU, s’abonarà el 50%. Gràcies a les gestions re-alitzades des de JARC la majoria de productors que tenen drets especi-als de PU ja cobraran en aquesta data. Cal Recor-dar que els joves agricul-tors que han sol·licitat Re-serva Nacional no rebran els ajuts del PU 2011 fins al febrer del 2012. Enguany, la penalització provisional per sobrepas-sament dels ajuts directes serà del 1,75%, inferior a la del 2010.

El 8 d’octubre, la sòcia de JARC al Penedès, Conxita Anton va partici-par en una taula rodona a Font-Rubí (Alt Penedès) en la que es va parlar de l’enoturisme.

La ponència, amb el títol El món pagès i l’enotu-risme, pretenia mostrar la situació real que viu el viticultor, en relació al preu que percep per la venda del raïm, que està als mateixos nivells de fa

vint anys. Alhora però es van posar sobre la taula l’alternativa que suposa l’enoturisme per a diver-

sificar l’activitat agrària, i que fer rendible l’econo-mia de les explotacions vitícoles catalanes.

Font-Rubí debat sobre l’enoturisme

món rural

Actualitat

�

Les fortes pluges de finals de novembre van deixar força danys a les comar-ques del Gironès, el Ma-resme i l’Alt Empordà. Tot i la dificultat d’avaluar les pèrdues a JARC exigim que es posin en marxa mesures concretes per als afectats.

JARC creu que bona part del que ha passat es deu a la manca de mante-niment que fa l’ACA de les lleres dels rius i rieres per això des de l’orga-nització s’ha fet especial èmfasi en exigir a l’ACA que enlloc d’ofegar els pagesos amb sancions, modifiquin les normatives actuals per tal que els propietaris o ajuntaments puguin reparar els trams malmesos com s’havia fet històricament.

Dos casos que mostren l’actitud de l’ACA: un pagès va ser multat amb 1.500 euros per haver ne-tejat la riera de Llagoste-ra amb l’objectiu d’evitar que si l’aigua sortia de mare afectés els camps que havia de treballar. La denúncia deia que havia deixat brutícia a la llera del riu. Algú pot pen-sar que un productor fa una despesa d’aquesta mena per deixar la llera bruta?

Un altre cas, un productor ha estat sancionat amb 2.000 euros per talar poc

JARC atribueix els sinistres dels aiguats a la relaxació de l’ACA

menys de 12 arbres. La raó: no haver demanat autorització per fer-ho i la valoració teòrica dels arbres talats que durant una tempesta van caure sobre una instal·lació de reg i la van inutilitzar.

Per això des de JARCs’ha demanat que es deixi d’ofegar els pagesos amb sancions i es perme-tin actuacions basades en el sentit comú. Tots hi sortirem guanyant. JARC vol recordar a l’ACA que encara deu 82.000 euros als afectats per la riuada del maig de 2010.

Arran dels problemes, JARC ha demanat al DAAM que obri diferents línies d’ajut a la zona afectada que s’haurien de concretar en:

Préstecs de tous per poder reconstruir i repa-rar els danys soferts de les explotacions agràries.

Subvencions directes de la totalitat del pressu-post per reconstrucció i reposició de bens afec-tats pels aiguats.

Prioritat en les línies de Plans de Millora que per-metin als pagesos dispo-sar de liquiditat per po-der adequar les finques malmeses.

Modificació de les normatives de l’ACA per tal que els propietaris o ajuntaments de la zona puguin actuar per repa-rar els problemes que ocasiona la manca de manteniment

A l’Administració de l’Es-tat, JARC reclamarà:

S’aprovin exempcions de la Seguretat Social per als productors autò-

noms i per a les empreses amb treballadors assala-riats, ja que no tindran els ingressos inicialment pre-vistos i això pot suposar més persones a l’atur

Reducció dels mòduls de l’IRPF pels conreus i zones afectades. .

Les conseqüències de les pluges seran:

El retard en la sembra de cereal d’hivern.

Hauran de fer cultius de cicle més curt.

Si ja estaven sembrats la pèrdua està garantida a conseqüència a fongs, podridures i problemes en el naixement.

Pèrdues en el darrer tall d’userda i el blat de moro per recol·lectar.

Horta, pèrdua dels conreus en plena cam-panya de recol·lecció.

Els municipis més afectats van ser Peralada i Pedret i Marza, i les explotacions d’horta del Maresme.

Contràriament al que pot semblar, no es tracta d’un riu, són els camps negats pel desbordament del riu Orlina al seu pas per Peralada

Foto: J.M.Oliver

Actualitat

món rural�

Amb l’objectiu de donar un servei de qualitat a les persones que viuen i treballen en el món rural, des de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Es-quadra us volem fer arri-bar uns nous consells que caldrien tenir en compte, per prendre mesures que ajudin a prevenir robato-ris a masies i habitatges rurals.

Una vegada identificats quins poden ser els punts febles d’allò que volem protegir, en el cas de vo-ler reduir el risc d’intrusió a casa nostra, cal tenir en compte les mesures següents:

La seguretat al món rural (II) Instal·leu sistemes d’il-

luminació adequats i suficients, tant a l’exte-rior com a l’interior de la casa, que s’activin mitjançant un sensor de moviment o amb tempo-ritzador automàtic.

Connecteu l’alarma sempre, mentre dormiu i quan sou fora de casa.

Instal·leu tancaments de seguretat a portes, fi-nestres i altres accessos.

Tanqueu sempre amb clau les portes de casa quan sortiu.

En cas de pèrdua de les claus, canvieu el pany immediatament. Feu el mateix amb els coman-daments a distància del

garatge, d’alarma, etc. No amagueu còpies de

les claus en llocs situats a l’exterior o en racons de fàcil accés.

Valoreu instal·lar siste-mes de vigilància com càmeres de vídeo o en el seu defecte càmeres simulades.

Quan sortiu de casa i abans d’anar a dormir, comproveu que tots els accessos estan ben tan-cats amb clau.

Reforceu amb reixes finestres i claraboies de sostres i teulades.

Eviteu deixar instal-lades bastides, escales o estructures a prop de la casa que permetin un fà-cil accés al sostre.

No deixeu senyals vi-sibles que facin pensar que sou fora de casa.

Aviseu a persones de confiança de la vostra absència.

Demaneu que algú us reculli la correspondèn-cia.

En cas de detectar la

presència d’alguna per-sona estranya a l’ha-bitatge, eviteu sempre l’enfrontament i aviseu immediatament a la Po-licia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra amb el telèfon d’emergències gratuït 112.

Recordeu que, si tot i això, sou víctimes d’una infracció penal cal que:

Mantingueu la calma No toqueu res Faciliteu totes les dades

possibles Espereu l’arribada dels

agents

Cal estar atents a cir-cumstàncies que puguin provocar una disminu-ció de la seguretat al nostre entorn. La vostra col·laboració és impres-cindible per prevenir i in-vestigar delictes.

Unitat Central de Proximitat i Atenció al Ciutadà

Policia de la Generalitat Mossos d’Esquadra

Més informació a www.gencat.cat/mossos

Sumari

món rural �

Revista Món Rural






��

Amb el suport de:



D. Legal: B-21897-93

món rural

Agricultura

�

Pere Rubirola i Vila, responsable de Conreus Herbàcis de JARC

Un pacte fet amb el diableEl titular d’aquest article pot ser una mica des-concertant però quan analitzem el conveni sig-nat al juliol entre la Con-federació de Coopera-tives Agroalimentàries i Geslive (Gestió de Llicèn-cies Vegetals) per a la recaptació d’un cànon als pagesos per reutilitzar llavors de varietats prote-gides per a la seva pos-terior sembra, les coses queden una mica més clares.

Tots sabem i és pràctica habitual a l’agricultura catalana que el pagès compri part de la llavor de sembra (R1 ó R2) i que la resta de la llavor que sembrarà se la faci ell mateix després de la recol·lecció a partir d’aquesta llavor de ma-jor qualitat. Actualment la normativa comunità-ria i estatal sobre llavors, recull que s’haurà de pagar un cànon a l’ob-tentor per la llavor de va-rietats protegides que el productor reutilitzi.

El primer efecte d’aquest conveni el veureu aques-ta campanya 2012 en el moment de fer la DUN ja que tots els sol·licitants estareu obligats a decla-rar si la llavor és certifica-da, de reutilització o bé d’altres.

Quan JARC-COAG es va assabentar del con-veni es va demanar una trobada amb l’Oficina Espanyola de Varietats

Vegetals (OEVV) que depèn del Ministeri de Medi Ambient Rural i Marí (MARM). En aquesta re-unió, que es va celebrar al novembre, hi havia Geslive però no la Con-federació de Cooperati-ves Agroalimentàries. Ens van facilitar el conveni que recull bàsicament que les cooperatives que s’hi adhereixin, de mane-ra voluntària, recaptaran la contribució per a la reutilització de grans per a sembra que correspon a les varietats protegides utilitzades i facilitaran a Geslive la informació sobre condicionament i reutilització de gra que fa cada cooperativa, sense haver de proporci-onar les dades concretes dels pagesos socis.

El que més molesta d’aquest assumpte és la manca d’informació als representants dels page-sos, ja que es tracta d’un

cànon que afecta exclu-sivament als productors i que suposarà un cost ad-dicional, d’entrada uns 12 €/Tn, però ningú no descarta increments de preu posteriors.

D’altra banda, el que també deixa clar en el conveni és de part de qui estan les cooperatives, que una vegada més, han actuat i actuen com a patronal, deixant de banda els interessos dels seus associats.

L’estratègia que s’ha decidit seguir des de la sectorial d’herbacis de JARC-COAG és:

Treballar amb les coo-peratives de les diferents zones productores, per tal que no s’acullin al conveni, al·legant que va en contra dels interes-sos dels socis de les ma-teixes cooperatives i que la llavor reutilitzada perd

el seu valor inicial que ja es paga quan comprem l’R1 i l’R2.

Informar els agricultors socis de les cooperatives per a què, si la seva co-operativa s’ha adherit al conveni, no firmi cap do-cument que els obligui a pagar el cànon.

Sol·licitar a Geslive, que les organitzacions agràri-es com JARC-COAG s’in-cloguin dins a la Comissió de Seguiment establerta en el conveni, per a po-der fer un seguiment de l’evolució del mateix.

Des d’aquestes línies vo-lem recalcar que des de la nostra sectorial, JARC-COAG continuarà treba-llant tant a nivell europeu com estatal per a buscar una exempció a una nor-mativa que encara que sigui legal, considerem totalment injusta per als productors.

Sumari

món rural 10

Revista Món Rural






��

Amb el suport de:



D. Legal: B-21897-93

món rural10

Agricultura Josep Miquel Piñol, responsable de l’Horta de JARC

Més pressió sobre els preus al productorLa crisi del bacteri ale-many, la dificultat finan-cera global i les inexistents saturacions del mercat s’estan fent servir com a coartada per imposar preus a la baixa de molts productes hortícoles en plena campanya de recol·lecció. Així, a data d’avui, tomàquets, enci-ams, pebrots, carbassons o cogombres s’estan co-mercialitzant per sota del que costa produir-los a casa nostra.

Des de JARC-COAG s’ha denunciat ja que en ple-na campanya d’expor-tació al mercat comu-nitari - al darrer trimestre de l’any des de l’Estat es-panyol es comercialitza el 80% de la producció al mercat comunitari, els preus dels productes al camp es troben en índex ruïnosos que no fan sinó agreujar la crisi que arros-sega el sector des de la campanya 2008/09.

Com es pot veure al qua-dre adjunt, les principals verdures (tomàquet, en-ciam, pebrot i carbassó s’estan venent a pèrdu-es, ja que el preu que en perceben els productors es troba per sota dels costos de producció cal-culats pel propi MARM en el seu estudi sobre la ca-dena de valor.

Alhora es constata que la crisi de preus no és puntu-al, ja que segons les ma-teixes estadístiques del Ministeri, en el cas dels tomàquets, durant tot el 2011 les cotitzacions a la sortida de magat-zem s’han situat per sota d’anys anteriors. Els inte-ressats podeu consultar l’estudi a l’adreça web: http://www.marm.es/es/estadistica/temas/pre-cios-medios/pmn_grafi-co.asp?codigo=36.

Des de JARC-COAGs’apunta a les grans ca-denes de distribució eu-ropees com les principals responsables d’aquesta situació, ja que es fan servir excuses com la crisi de l’E.Coli, els problemes financers globals i unes suposades saturacions del mercat per falta de demanda per justificar-se i imposar preus ruïnosos als productors.

S’està matant la gallina dels ous d’or. Les grans cadenes de distribució no tenen cap problema per deixar el sector pro-ductor en la més abso-luta misèria mentre ells, per contra, mantenen els seus marges de be-nefici. La seva estratègia es basa en pressionar a la baixa amb els preus i aprofitar que es tracta

de productes moridors per donar un tomb més a la rosca.

El problema, segons ha denunciat el responsable de fruites i verdures de COAG, Andrés Góngo-ra, va molt més enllà de l’Estat espanyol, ja que els productors francesos, holandesos, italians y bel-gues es troben en una situació similar i és insos-tenible.

Davant d’aquest fet des de JARC-COAGes recla-ma al Govern que doni prioritat al sector agrari amb l’aprovació d’una llei que permeti millorar la Cadena Agroalimentà-

ria. Cal legislar per abor-dar problemes com les pràctiques comercials abusives a les que està sotmès el sector. L’objec-tiu ha de ser el de retornar l’equilibri en el poder ne-gociador entre els agents de la cadena i garantir una competència lleial entre aquests, la màxima eficiència de les operaci-ons i la llibertat d’escollir del consumidor. Espanya és el principal país exportador i només cal tenir en ment les da-des del 2010. El superàvit comercial en fruites i ver-dures va ser de 7.162 mi-lions d’euros. No és cosa de fer broma.

Producte Cost Producció (€/kg)

Preu pagat al productor (€/kg)

Tomàquet 0,54 0,15-0,25

Pebrot 0,67 0,25-0,30

Cogombre 0,42 0,20-0,30

Carbassó 0,51 0,25-0,35

Enciam 0,12* 0,02-0,03*

* Preu per unitat. Font: Costes, Estudios de la cadena de valor del sector frutas y hortalizas del MARM 2009. Actualment s’han elevat els costos pel cost d’inputs com carburants i energia. Preus en origen segons informe setmanal de COAG.

Sumari

món rural 11

Revista Món Rural






��

Amb el suport de:



D. Legal: B-21897-93

món rural

Agricultura

11

David Borda, responsable de la Fruita Dolça de JARC

Nou Pla de Reconversió VarietalJa fa més de quatre anys de la primera convoca-tòria del Pla de Recon-versió Varietal, un pa-quet a quatre anys vista amb 12.000 hectàrees a nivell d’Estat, que s’havi-en d’ampliar amb 2.000 hectàrees amb l’objectiu de per donar prioritat a la renovació del albercoc.Ara, amb les 2.000 hec-tàrees ampliades i les no certificades i/o renuncia-des del anterior pla, s’ha obert per renovar pome-ra, perera, cirerer, prune-ra, presseguer, nectariner i albercoquer.

El termini per fer les sol-licituds acaba el 29 de desembre de 2011, per presentar el pla i la peti-ció d’ajut, per les explota-cions a arrancar i plantat en les dues campanyes: 2011-12 i 2012-13.

Al repartiment inicial, a Catalunya li pertoquen unes 600 hectàrees, i ja que s’ha ampliat a totes les espècies, pot ser que se’n sol·licitin més del previst.

Si això passa s’aplicarien els criteris de prioritat que us detallem tot seguit:

Titulars amb actuacions aprovades en convoca-tòries anteriors. Actuacions incloses en

plans d’OPFH i/o AOP. Joves agricultors. Sol·licitants qualificats

com Explotació Agrària Prioritària (EAP) Sol·licitants ubicats en

zona desfavorida.

A JARC, lamentem que el Departament d’Agri-cultura prioritzi els plans col·lectius, on si poden encabir els agricultors no professionals, per davant de les peticions d’ajut de joves agricultors i dels titulars de explotacions agràries prioritàries.

Pel que fa als tipus de be-neficiaris, els requisits de

les plantacions a arran-car i de les plantacions a plantar, així com de les quanties dels ajuts, pràc-ticament no han variat.

Les parcel·les a arren-car han de tenir una su-perfície mínima de 0’50 hectàrees, han d’estar declarades a la DUN, la densitat mínima ha de ser de 360 arbres/ha, l’edat de la plantació ha de ser superior a 6 anys i els arbres arrencats han de ser destruïts.

Les parcel·les on s’ubica-rà la nova plantació, han de tenir una superfície compresa entre 0’50 i 9 hectàrees (s’han de des-comptar les sol·licitades en convocatòries ante-

riors); una densitat míni-ma de 1.250 arbres/ha en pomera i perera, i de 350 arbres/ha per la res-ta, la reconversió ha de ser amb una espècie o varietat diferent, i el viver adquirit de material ve-getal certificat o d’origen CAC.

Pels expedients aprovats, la documentació justifi-cativa i la data límit per executar les actuacions el 2012 serà el 30 de juny de 2012 i per al 2013 serà el 30 de juny de 2013. La documentació justificati-va serà l’albarà d’adqui-sició del viver, el passa-port fitosanitari, la factura de la compra del viver i el rebut corresponent, a més d’un document normalitzat del compte justificatiu i memòria jus-tificativa.

L’ajut es calcula sobre els mòduls màxims: de pomera, perera, cirerer i prunera: 11.000 euros/ha i presseguer, nectariner i albercoquer: 10.000 eu-ros/ha als que s’afegeix 2.500 euros/ha per tuto-ratge i reg localitzat en pomera i perera, i 3.000 euros/ha per la resta.

Sumari

món rural 12

Revista Món Rural






��

Amb el suport de:



D. Legal: B-21897-93

món rural12

Agricultura Joan Biosca, responsable de Cítrics de JARC

Patim un “déjà vu” o “el Dia de la Marmota”Un any més hem de par-lar de crisi de preus, de saturació de mercats, de campanya nefasta,... Us sona? Sí. Déjà vu? o Bill Murray en Atrapat en el temps?

Escollim l’opció que es-collim la realitat és que novament la campanya citrícola apunta cap a preus per sota dels cos-tos de producció. Últi-mament una constant a la que ja ens hem acos-tumat en aquest sector agrari.

Aquesta ha estat una campanya, marcada per les condicions climàti-ques com la sequera que ha provocat que els cali-bres siguin petits i per tant

considerats no comerci-als. A tot plegat cal afe-gir-hi les altes temperatu-ra de la tardor que han retardat la recol·lecció i l’episodi de fortes pluges durant aquest novembre al Baix Ebre i Montsià, ha provocat en conjunt, que pràcticament el 70% de la recol·lecció citríco-la es realitzi en un breu període de mes i mig. La conseqüència evi-dent ha estat la satura-ció del mercat i per tant, una major davallada de preus al productor.

Tot i els esforços que s’han fet des de l’administració catalana per donar res-posta a les demandes del sector, com ara la re-ducció en els mòduls de

l’IRPF, o posant en marxa els mecanismes de retira-da de producte, la pre-gunta a fer és fins quan el sector podrà aguantar en aquestes condicions.

La resposta es fàcil, men-tre aquestes siguin les úni-ques mesures de mercat

a aplicar, i sembla ser les úniques contemplades, dins de la Reforma de la PAC, el sector citrícola català anirà desaparei-xent poc a poc.

La solució? Fàcil de pen-sar però no apta per a ser verbalitzada o escrita.

El sector dels cítrics i l’oli-vera del Baix Ebre no tindrà accés als ajuts habilitats com a conse-qüència dels aiguats del 20 de novembre perquè no s’han superat el 40% dels danys en aquest ti-pus d’explotacions. La raó que s’ha argumentat des del DAAM és que a data d’avui no es poden donar ajuts directes als sectors afectats.

Si bé des de JARC po-dem entendre el context d’austeritat en el que ens trobem, també con-siderem que hi ha mol-tes maneres de recolzar un sector que realment ho necessita com per exemple amb la rebaixa dels mòduls de l’IRPF que ja s’havia acordat en el marc de la Taula secto-rial del 17 de novembre per les pèrdues del 2010.

Per això des de JARCexi-gim que aquesta reduc-ció es mantingui per al 2011, ja que no han estat només els aiguats sinó també la sequera que els ha afectat greument.

Alhora, des de JARCvolem insistir una vega-da més en la necessitat d’apostar per les assegu-rances agràries, ja que en una climatologia tan

canviant com la que pa-tim és la única manera de garantir unes rendes mínimes als productors. Per això veiem amb bons ulls la iniciativa del DAAM de negociar amb Agro-seguro per tal de reduir la desconfiança històrica en les peritacions i reta-llar el cost de l’assegu-rança i adequar-la a les demandes i necessitats del sector.

Els cítrics i l’olivera sense els ajuts dels aiguats

Sumari

món rural 1�

Revista Món Rural






��

Amb el suport de:



D. Legal: B-21897-93

món rural

Agricultura

1�

Cisco Esquerda, responsable de la Fruita Seca de JARC

Canvien els ajuts a la fruita secaDavant la crisis de preus de l’ametlla i la garrofa toca parlar d’ajuts, que es presenten amb can-vis per a la fruita seca i el garrofer.

A partir de 2012 la part de l’ajut de fruits de clos-ca que paga la Unió Eu-ropea passa a Pagament Únic amb la DUN. Seran 160,08 euros/ha per les superfícies que han co-brat aquest ajut els anys 2007 i 2008. A l’avellaner s’hi han de sumar 105 eu-ros/ha més.

Cal tenir en compte que els imports que cada agricultor va cobrar el 2007 i 2008 se sumaran a les hectàrees de drets de Pagament Únic que tingui cadascú, és a dir, no es donaran més drets sinó que s’augmentarà el valor dels drets que es tingui.

Si no es disposa de drets de Pagament Únic, es repartiran els imports per la superfície admissible que es declari a la DUN 2012. Segons ha informat el DAAM a la taula sec-torial de fruita seca està previst que les cartes in-formatives a cada agri-cultor arribin el mes de gener del 2012.

D’altra banda, el 8 de novembre es va pagar un 44 % de l’ajut als fruits de closca anualitat 2011, però només l’import co-munitari i del (MARM. Quedarà per aquest mes

de desembre el 56% res-tant. Fins al total de l’ajut hi faltaran 60,375 €/ha que és l’import que paga el DAAM i que segura-ment no es farà efectiu fins el gener del 2012.

Així, l’ajut del 2011 que-darà: 152,83 €/ha que paga la UE, 39,70 €/ha que paga el MARM i 60,375 €/ha que paga el DAAM. En cas d’avella-ner s’han de sumar 105 €/ha més.

El MARM ha eliminat el complement de l’ajut als agricultors professionals. Des de JARC-COAG hem denunciat que el MARM ha incomplert la prome-sa feta al sector de la frui-ta seca dient que el 2011 tot seria igual que en anys anteriors. Tot i això, JARC-COAGja havia de-nunciat que la partida pressupostària pel com-plement estatal de l’ajut a la fruita seca era infe-rior que altres anys i que això no permetria pagar tot l’ajut complert. Però aquest estiu, els respon-sables del Ministeri van assegurat que treuríen els diners d’altres partides.

Respecte l’ajut del 2010, això suposa una retallada d’ajut de 21,5 €/ha pels agricultors professionals i 5,4 €/ha per a la resta. Des de JARC-COAG hem dit que a banda d’in-complir una promesa al sector s’està perjudicant doblement als agricultors professionals.

És incomprensible, que els agricultors professionals, que són qui més estant patint la crisis de preus, si-guin els grans perjudicats d’aquesta decisió.

Pel que fa als ajuts del 2012, sembla que es cre-arà un ajut acoblat als fruits de closca, que serà la continuació dels 120,75 €/ha que pagava l’Estat i Catalunya fins ara.

Els requisits de densitat mínima d’arbrers i pertà-nyer a una OP seran els mateixos. Tot i això, s’eli-mina el complement a l’agricultor professional, tot i la petició que va fer JARC-COAG per a que continués, i s’incorpora al redactat: “subjecte a disponibilitats pressupos-tàries”.

Lamentablement, el de-sitjat Pla de Reconversió de Fruita Seca per mo-dernitzar les plantacions no té partida pressupos-tària el 2012. Per tant, tot i la predisposició de les administracions catala-

na i estatal no s’iniciarà almenys fins el 2013.

Com a bona notícia per als fruits de closca és que el 2012 es començarà un nou ajut per les superfíci-es de fruita seca i garrofa de secà.

L’activitat subvenciona-da serà la poda dels ar-brers i les restes de poda s’han de triturar en la mateixa parcel·la o bé retirar-les pel seu ús com biomassa. L’import de l’ajut serà de 139 €/ha per aquelles plantacions amb pendent superior al 10% i de 109 €/ha per la resta.

Per accedir a aquest ajut s’haurà de tenir una densitat mínima d’arbrers i pertànyer a una orga-nització de productors. El finançament d’aquest ajut és 100% de la UE i s’emmarquen en els di-ners sobrants del pressu-post assignat, i dels quals fins ara només s’havien beneficiat els sectors ra-maders.

Sumari

món rural 1�

Revista Món Rural






��

Amb el suport de:



D. Legal: B-21897-93

món rural1�

Agricultura

Lamentablement per al sector de l’oli d’oliva es-panyol, i d’acord amb les dades de l’Associació Nacional d’Envasadors i Refinadors d’Olis Comes-tibles (Anierac) d’aquest novembre, la quota de mercat de les marques blanques en oli d’oliva se situa al voltant del 70%. L’any 2009 aquesta quota era del 63% i l’any 2002 al 43%. Per tant, en deu anys el creixement ha estat espectacular. Això vol dir, que de cada 100 litres d’oli d’oliva que es venen en el mercat es-panyol 70 són de la mar-ca propietat de la cade-na de distribució i només 30 amb la de l’empresa envasadora.

JARC-COAG ja fa temps que denuncia el poder de la gran distribució i la utilització de l’oli d’oliva com a producte reclam. Les contínues ofertes han creat una pressió a la baixa en els preus aquests dos darrers anys que fa que les olives que cobra l’agricultor tinguin uns preus ruïnosos.

Per altra banda, aquests dies s’ha donat a conèi-xer un informe la Comissió Nacional de la Compe-tència sobre les relacions entre fabricants i distribuï-

De veritat està prohibit vendre a pèrdues?

Lluis Gaya, responsable sector de l’Oli de JARC

ava en els 2 €/kg mentre que a Itàlia el preu era de 3,3 €/kg.

A la fotografia adjunta podeu veure com a Itàlia les cadenes de super-mercats no s’amaguen que fan venta a pèrdues. Però, a diferència d’Es-panya, a Itàlia la venda d’oli d’oliva amb marca blanca només és un 17% del total. El poder de les grans cadenes de dis-tribució, tot i que ho in-tenten, és molt menor en aquest país.

Potser la raó també s’hauria de buscar en el consumidor. A Itàlia només es ven producte d’Itàlia, sigui del nord, del centre o del sud, mentre que el consumidor cata-là i espanyol compra més per preu, independent-ment de l’origen.

Aconseguir que el con-sumidor català valori més el producte fet aquí és una gran assignatura pendent del sector i de la nostra administració.

dors al sector alimentari.

L’informe defineix la ven-ta a pèrdua (vendre per sota del preu de com-pra) com una pràctica prohibida per crear una competència deslleial, excepte que es faci amb l’objectiu de no tenir uns preus de venda més alts que la competència i que això pugui afec-tar significativament les vendes, o bé que el pro-ducte s’hagi comprat i es trobi proper a la seva caducitat.

Ara bé, el mateix informe reconeix que es realitza sobretot i especialment en els productes reclam i amb les marques de distribuïdor. Així, el 71% dels proveïdors d’oli d’oli-va diuen que la venta a pèrdues s’utilitza de for-ma freqüent. Una de les conclusions que emet la Comissió Nacional de la Competència és que

s’hauria de canviar les Lleis per permetre la ven-da a pèrdues.

Des de JARC-COAG cre-iem que és indignant que la Comissió Nacional de la Competència es posi del costat de la gran dis-tribució enlloc del sector productor i que la única solució que dona és con-centrar la oferta per fer front a les grans cade-nes.

A la revista de juliol-agost analitzàvem la diferència de preus de l’oli d’oliva verge extra a l’engròs a Itàlia i Espanya. La situa-ció es manté i aquest oc-tubre l’oli d’oliva verge extra a Espanya se situ-

A Itàlia la venda a pèrdues arriba fins i tot als cartells publicitaris. Foto feta el 09-11-2011 la ciutat de Pordedone

Sumari

món rural 1�

Revista Món Rural






��

Amb el suport de:



D. Legal: B-21897-93

món rural

Agricultura

1�

Isabel Vidal, sectorial de la Vinya i el Vi de JARC

A la darrera Taula Secto-rial de la Vinya i el Vi del DAAM, un dels punts era la valoració de la verema i el balanç de la targeta vitícola.

JARC va demanar rei-teradament un control general de les pesades de raïm, amb el con-venciment de que és la garantia mínima exigible davant l’obligat compli-ment de les normes de campanya ratificades a les denominacions d’ori-

gen. Doncs bé, a finals de setembre el raïm ve-remat i entrat al Registre Vitivinícola de Catalunya (RVC) era de 309.000.000 de quilos i el 18 d’octu-bre s’havien informatit-zat 421.837.462 quilos de raïm la majoria amb destí a la Denominació d’Ori-gen Cava. A la reunió es va informar que la vere-ma era de 439.000.000 de quilos de raïm.

A JARC no entenem que amb 15 dies i la verema

Les normatives són per a tothomfinalitzada, s’hagin entrat al RVC 17.162.538 quilos de raïm. La normativa es-tableix per primera vega-da que la obligació dels cellers és recollir els lliura-ments de raïm i en menys de 24 hores remetre les dades al RVC. No és ad-missible doncs, que al no-vembre encara hi hagin pesades per informatit-zar i que sempre sigui el viticultor qui pateixi les conseqüències del poc rigor en l’aplicació de la normativa.

Cal que el DAAM vetlli per fer-la complir a to-tes les parts implicades, ja que el tancament de les pesades és una reivin-dicació en la que tot el sector està d’acord.

Era i és un objectiu indis-pensable per preservar el potencial productiu collit a casa nostra. Era i és una demanada necessària és sortir de l’estancament a que està sotmès el viticul-tor. Per tant és i serà una exigència irrenunciable.

Sumari

món rural 1�

Revista Món Rural






��

Amb el suport de:



D. Legal: B-21897-93

món rural1�

Agricultura Josep Olivella, representant de JARC a la Comissió de Fitosanitaris

Les matèries actives Di-camba (un herbicida), Difeconazol (un fungici-da) i Imazaquín (un re-gulador del creixement vegetal) queden autorit-zades per el seu ús de l’u de gener de 2009 al 31 de desembre de 2018.

La sol·licitud de la matè-ria activa Propanil, que va fer el govern italià, d’inclusió a l’annex I de la Directiva 91/414/CE és desfavorable i per tant no és possible comercia-litzar productes fitosanita-ris que la continguin.

La matèria activa Cicla-nimida, inclosa a l’annex I de la Directiva 91/414/CE, serà denegada; es-tava pendent de renovar en el cas que es presentés alguna sol·licitud, però no ha estat així. La retirada de la venta i distribució s’efectuarà a molt tardar el 31 d’octubre del 2012, i la data límit per la seva eliminació, la prohibició d’emmagatzematge i ús de les existències serà el 31 d’octubre de 2013.

D’altra banda s’amplien les autoritzacions provisi-onals de les matèries ac-tives Benalaxil-M, gamma

Cihalotrin i Valifenalato a molt tardar fins el 31 d’oc-tubre de 2013.

S’aprova també la ma-tèria activa Acrinatrina i es podrà comercialitzar a la UE. La sol·licitud va ser remesa a França, que va avaluar les noves da-des presentades i queda aprovada a l’annex I de la Directiva 91/414/CE. La data d’aprovació és l’u de gener de 2012 i la d’expiració el 31 de de-sembre de 2021. El seu ús es permet com a insecti-cida i acaricida. Es retira el Dicarzol en el cogombre, com a conse-qüència d’una alerta sa-

nitària tramesa pel Reg-ne Unit, per haver trobat residus superiors als Limits màxims (LMR) permesos per la normativa.

S’autoritza la comerci-alització de productes formulats amb la matèria activa 1,3-dicloropropè com a nematicida/fun-gicida per desinfectar sòls nus previ transplan-tament o plantació en vinya, maduixa, horta i flor tallada. L’autoritza-ció és efectiva de l’u de novembre al 28 de febrer de 2012.

El tractament ha de ser efectuat per agricultors o aplicadors professionals,

sota el control de les au-tonomies.

S’autoritza la comerci-alització dels formulats només amb Dicloropro-pè com també la barreja amb Cloropicrina. Tam-bé s’autoritza la matèria activa 8-hidroxiquinoleï-na, Cresoxim-metil (fun-gicida), Fluquinconazol (fungicida), Terbutilazina (herbicida), Espiroxamina (fungicida), Oxifluorfeno (herbicida de tardor a primavera) a Europa des de l’u de gener de 2012. Es modifiquen els LMR de l’Acetamiprid, Bifenil, Captan, Clortraniliprol, Ciflufenamida, Cimoxa-nilo, Dicloroprop_p, Di-feconazol, Demetomorf, Ditiocarbamats, Epoxico-nazol, Etefon, Flutriafol, Ffluxapiroxad, Isopira-zam, Propamocarb, Pira-clostrobina, Pirimetanil i Espirotetramat.

L’autorització provisional d’Acequinocilo, Granu-lovirus de Adoxophyes Orana, Aminopiralida, Flubendiamida, Mandi-propamid, Mataflumizo-na, Fosfano, Piroxsulam i Tiencarbazona s’amplia fins 31 de juliol de 2013.

Novetats en les materies actives autoritzades dins de la UE

Una nova ordre ha modificat els requisits necessaris per a sol·licitar les autoritzacions de fitosanitaris. En concret, es modifica un apartat de l’ordre on es detalla que “les sol·licituds d’autorització de mo-dificacions, tals com la inclusió de denominacions comuns, que no afecten a la naturalesa i propietats del producte fitosanitari o de les seves substàncies actives, s’acompanyarà d’una explicació del mo-tiu de les mateixes i dels corresponents documents justificatius, en el seu cas”. Com a conseqüència es modifiquen certs aspectes dels annexes que estan relacionats amb aquest fet.

Canvis en els requisits

Sumari

món rural 1�

Revista Món Rural






��

Amb el suport de:



D. Legal: B-21897-93

món rural

Agricultura

1�

David Borda, responsable de la Planta Ornamental de JARC

A Catalunya hi ha 250 vivers registrats a la Fe-deració, amb una pro-ducció total de 2.045 ha, de les quals 1.386 són de cultiu a terra, 466 en contenidor i 193 de cultiu protegit (hivernacle).

Aquestes empreses ge-neren una ocupació de 1.976 treballadors fixes i 396 eventuals.

Les seves vendes supo-sen uns 224,6 M€, una tendencia a la baixa, ja que suposa un 11% menys que al 2008 i amb la previsió d’un 4% menys al 2010. Les produccions són de fruita a Lleida, ornamen-tals llenyoses a Girona, ornamentals herbàcies

a Barcelona, i fruita i or-namentals llenyoses a Tarragona. Les vendes ornamentals suposen el 88,8% de les vendes totals, el 10,7% de fruiters i el 0,5% forestals. El 44% d’aquestes vendes es fa a altres viveristes, el 23% a comercials, l’11% a jardiners i gardens, el 3% al sector públic i el 8% a

agricultors, forestals, con-sumidor final i altres.

Les exportacions han dis-minuït respecte al 2007, quan es mantenien des de 2002, mentre que les importacions han anat augmentant des de 2002 fins 2008, amb una lleu-gera disminució el 2009 i recuperació el 2010.

Radiografia al sector viverista de Catalunya

Creix el cultiu de la planta ornamentalCatalunya suposa el 10% de la producció estatal de flor i planta ornamen-tal. El cultiu de la planta ha guanyat pes en detri-ment de la flor, amb una superfície plantada d’un 97,9% al 2010, respecte el 2,1% de flor.

El 82% del conreu de flor és fa sota cobert, mentre que en la planta orna-mental només el 10%.

El mercat de la planta or-namental va tenir un va-lor econòmic de 124,03 M€ el 2009, i l’estimació pel 2010 és d’un 4,1% in-ferior.

Catalunya exporta el 47% de flor a França, seguit d’Andorra amb un 28%. Les importacions catala-nes es centren a Portugal (51%).

El representant sectorial de JARC va participar a la fira de Pàdua (Itàlia), en el que és el primer sondeig de la temporada del sector ornamental. Enguany Itàlia té una gran pressió de venta per la crisi i tot apunta a que disminuirà les importaci-ons. Això pot afectar les exportacions espanyoles ja que Itàlia és un gran comprador d’Espanya. Així doncs, constata en general un estoc intern de planta als països pro-

Descens generalitzat del consum de flor ornamental a la UE

ductors i els vivers italians no són una excepció.

Segons l’informe del grup consultiu de flor i plan-ta ornamental de la UE, Espanya, Itàlia, Portugal

i Grècia tenen aturat el mercat intern i tampoc hi ha bones perspectives per les exportacions.

A Alemanya es manté es-table el consum, amb un

canvi de mercat de flor a planta i cotitzacions a la baixa. A Holanda s’es-pera un increment de les exportacions el 2011.

Àustria també ha redu-ït el seu consum intern de flor, mentre que la planta guanya terreny. A Dinamarca disminueix el consum i les exporta-cions tenen problemes. A Bèlgica es redueix el mercat intern i a Polònia disminueix la demanda de flor i es manté la de planta.

A Fons

món rural1�

“La UE ha d’entendre que la seva és una agricultura molt diversa”Només dos dies abans de les eleccions al Congrés dels Diputats i al Senat, Món Rural va entrevistar el Conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí amb qui vàrem fer un repàs d’aquelles qüestions que preocupen els pagesos i ramaders catalans. Una conversa que tenia dos eixos clars: la imminent Reforma de la PAC i l’anunciat -a hores d’ara ja segur- canvi d’interlo-cutors al capdavant del Ministeri d’Agricultura.

Pregunta.- A les portes de les eleccions gene-rals, què du a la cartera

el Conseller d’Agricultura per al futur Ministre?Resposta.- Molta preocu-pació. La que provoca que el canvi de Govern ara perjudiqui les negoci-acions de la PAC, ja que mentre el que marxa la deixa aparcada, el que arriba potser no hi doni la importància que té per-què tingui altres prioritats. Sens dubte el canvi al Go-vern serà un trencament, i això pot deixar el sector agrari desprotegit en un moment clau. Per això, el nostre objectiu és refor-çar la voluntat catalana de com ha de ser la PAC i no hem deixat de tre-

ballar-hi. Hem creat una comissió multidisciplinar que ens permeti abordar el tema des de diferents perspectives, volem con-tinuar formant part dels ens europeus que ac-tualment actuen com a lobbies davant la UE com poden ser l’AREFHL, el Comitè de les Regions d’Europa... és cert que es tracta d’ens més econò-mics que polítics, però no deixarem de mantenir les gestions que estem fent tant amb les regions com amb els Estats per defen-sar la PAC que volem per als pagesos i ramaders catalans.

Entrevista al Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Pregunta.- Una PAC que tal i com està formulada avui, deixa de la mà la ra-maderia intensiva que és majoritària a Catalunya. Resposta.- Cert, però aquest fet ens el podem mirar de moltes maneres i una seria que per con-tra beneficiarà la rama-deria extensiva i les races autòctones, i per tant no tothom en sortirà perjudi-cat.

Pregunta.- Ara entrem en un any de negociacions clau per a la PAC. Què els diria als ramaders que creuen que no es canvi-arà res del que hi ha?

El President Mas va nomenar Josep Maria Pelegrí i Aixut titular d’Agricultura des del 29 de desembre de 2010

A Fons

món rural 1�

Resposta.- Els diria que la meva intenció és trans-formar el conformisme negatiu que tenen en il·lusió i en capacitat de regeneració del sector. Evidentment que s’han de fer esforços, i se’n fan molts i es treballa bé, però és un sector que en-cara necessita l’estímul a l’economia productiva que és la PAC. La llàstima seria que aquesta refor-ma agreugi encara més la situació de l’agricul-tura catalana, i per tant hem d’estar molt vigilants per a que això no passi.

Pregunta.- Com es con-creta aquesta intenció?Resposta.- Es concre-ta en quatre pilars: una clara postura catalana, que tingui molta força a Madrid, participar en els lobbies i crear aliances estratègiques. Hem de fer entendre a Europa que és diversa i que, per tant, la llei no pot ser homogè-nia en la seva aplicació. I això vol dir que s’ha de formular una PAC que tingui en compte aques-ta diversitat. Ja hem pas-sat del cobrament per hectàrea al foment de l’activitat agrícola. Ara hem d’anar a posar l’ac-cent en professionalitzar el sector i en fer que l’ac-tivitat sigui atractiva des del punt de vista econò-mic per als joves, ja que només d’aquesta mane-ra se’n garantirà la seva continuïtat.

Pregunta.- A l’abril del 2010 es va fer el Debat Agrari al Parlament de Catalunya. Aleshores tot-hom va dir que el sector era estratègic. Què s’ha

fet i es farà per a que el sector vegi que això són alguna cosa més que paraules? Resposta.- En breu tinc in-tenció de demanar una compareixença al Par-lament per explicar què hem fet durant aquest primer any de mandat i com hem anat aplicant les mesures aprovades al Debat Agrari. Vull ex-plicar quin és el grau de compliment de les me-sures per tal que sigui la societat qui avaluï el que hem fet i conegui el full de ruta que portem sota el braç.

Pregunta.- Quines seran les prioritats en el compli-ment dels acords que es van establir aleshores?Resposta.- Jo diria que té una doble o una triple dimensió. D’una banda passa per consolidar el professional agrari que es capaç d’elaborar un producte de qualitat que és competitiu al mercat tant local com interna-cional. En segon lloc, en treballar per tal que el mercat agressiu i salvat-ge sigui més amable amb el productor i en aquest sentit, em refereixo a que

ja hem demanat que la Llei de la Competència no s’apliqui als produc-tes agraris en l’àmbit de la producció per tal de garantir que el preu de cost queda cobert en les transaccions que es facin. I tercer, treballar amb el consum. Cal fer molta pedagogia per tal que el consumidor valori la tasca del pagès o del ramader. Però alhora que ens pugui dir quines són les preferències que té per tal que la produc-ció pugui adequar la seva oferta a la deman-da. Per posar un exemple senzill, fa només uns anys bona part de la fruita de pinyol era préssec groc. Avui, en resposta al con-sum es conreen plateri-nes o préssec roig que l’han desbancat. Hem d’explicar molt bé que

els nostres productes son saludables, que formen part de la dieta mediter-rània, que compleixen amb la seguretat alimen-tària... perquè això vol dir posar-los en valor.

Pregunta.- A Catalunya tenim DO, IGP, Marques de Qualitat... però enca-ra no reverteixen en els preus d’aquests aliments. Quines mesures activarà en pro del patriotisme ali-mentari?Resposta.- Com he dit cal fer pedagogia. En certa manera hi ha ja una certa consciència cap allò que és ecològic perquè la societat avan-ça cap a una producció amb menys contami-nants (biocides naturals, pesticides no agressius...) i ho veu com una garan-tia de que allò que vol consumir té saludabilitat i seguretat alimentària.

Pregunta.- El cobrar preus per sota de cost de pro-ducció s’ha convertit en habitual. Què en pensa?Resposta.- Penso que quan es col·loca un pro-ducte al mercat, com a mínim se n’ha de garan-tir el preu que ha costat

“Elmercatsalvatgehadesermés

amableambelproductor”

A Fons

món rural20

produir-lo. Per això es ne-cessari que hi hagi me-canismes que garantei-xin que el pes de les parts contractants són equiva-lents. Com he dit, volem excloure el sector de les lleis de la competència ja que hi ha informes que diuen que la prevalen-ça d’una part perjudica al productor. A banda, la Generalitat ha impul-sat un manual de bones pràctiques comercials que implica tant a la pro-ducció com al comerç. L’adhesió és voluntària, però subscriure’l implica un determinat comporta-ment davant el consumi-dor. Però, no són només voluntats, sinó que se’n farà una avaluació i se-guiment continuat.

Pregunta.- La venda de proximitat agafa força. És el futur del sector? Resposta.- La venda de proximitat està ben va-lorada pel consumidor. Abans d’acabar l’any volem publicar un decret que reguli la venda de proximitat i els produc-tes artesanals que com-pleixin uns requisits. Per facilitar-ho, una possibili-tat seria poder elaborar productes artesanals als escorxadors municipals en condicions no industri-als però que garanteixen la seguretat alimentària i que alhora, donarien di-namisme al territori.

Pregunta.- Una de les crítiques del sector és la dificultat en el accés als avals. Què els respon? Resposta.- Que la fragi-litat del sistema financer ha contaminat el risc as-signat a l’agricultura. El

sector disposa d’entitats com Avalis, Saeca o les pròpies entitats bancà-ries per suavitzar les exi-gències mitjançant la negociació, però aquest és un tema que va més enllà de les competènci-es del DAAM.

Pregunta.- Finalment, parlem de pressupost i de retallades. Quines expec-tatives hi ha per al 2012? Resposta.- Al 2011 pràc-ticament no s’han notat les retallades, però hi era. Es tracta de mirar-ho des d’una òptica diferent, la que comporta l’obsessió per la dinamització de l’agro català i per tant, volem tenir una actitud que aporti el màxim de recursos al sector per a fer-lo productiu. El 63% del pressupost 2011 ha anat a sectors produc-tius i el 37% a qüestions internes del DAAM. La idea de cara el 2012 és de seguir amb la mateixa orientació.

Pregunta.- Fem un ràpid repàs a temes sectorials. Pla de reconversió de la fruita seca?Resposta.- Penso que el pagès ha de valorar qui l’ajuda. Des del DAAM hi hem compromès la nos-tra part, ha estat el Mi-nisteri qui s’ha fet enrera i no hi posarà diners.

Pregunta.- Hi ha mesures extraordinàries per la se-quera al sector de l’oli? Resposta.- Hi haurà un ajut específic per la se-quera a l’oliverar. Volem subvencionar el 100% de l’interès d’un préstec tou però dependrà de la de-manda. També negocia-rem amb Agroseguro per tal que les assegurances siguin més efectives i si cal, modificar-ne la seva modulació.

Pregunta.- Liberalització i ajuts per a la vinya. Què hi diu?. Resposta.- No volem que es liberalitzin els drets de

plantació de la vinya i creiem en la continuïtat dels ajuts i dels drets de plantació com a suport del sector de la vinya, el vi i el cava que és estra-tègic a Catalunya, sem-pre però vinculats a la protecció del productor.

Pregunta.- El debat de la quota lletera no és nou. Cap on anem? Resposta.- La UE acabarà amb els ajuts algun dia. No es pot ajudar per so-breviure. Els drets no han de ser garantia d’ajut, s’han de reconvertir en un estímul per tenir explo-tacions viables i produc-tives. Alhora cal la unitat del sector lleter, i això vol dir concentrar l’oferta. A tot Holanda només hi ha una OP. Només la unitat és garantia de preus ac-ceptables.

Pregunta.- Enguany aca-ba el termini per al Benes-tar animal en aviram. Te dades d’adaptació? Resposta.- Sabem que un 40% del sector no compli-rà la normativa el 2012, però hem posat a la seva disposició 10 milions d’euros per ajudar-lo, per tant, qui no s’hagi adap-tat haurà de tancar.

Pregunta.- Calen incen-tius per al regadiu?Resposta.- Posar noves zones en reg és donar va-lor i evitar les conseqüèn-cies de la sequera, ja que ens permet mantenir la producció. En el cas del Segarra-Garrigues caldrà molta pedagogia perquè la gent s’apunti al reg. El repte és fer compatible la posada en reg i el preu que això tindrà.

“Diemnoaliberalitzar

delsdretsdeplantacióen

lavinya”

“HolandatéunaúnicaOPpertot

sectorlleter”

Ramaderia

món rural 21

Jaume Bernis, sectorial del Porcí de JARC

La PAC ha evolucionat gradualment des del su-port als preus de mercat cap a un major desa-coblament en l’ajut a la renda. Com a resultat, els ramaders s’han tornat més orientats al mercat i els seus ingressos estan més exposats a la vola-tilitat dels preus. Els mercats són més in-estables i s’espera que en un marc globalitzat aquesta tendència es mantingui. L’extrema vo-latilitat dels últims anys és una prova de la necessi-tat d’instruments de mer-cat per a poder manejar les diferències de preus extremes. I és en aquest punt que la reforma de la PAC 2014-2020 té l’opor-tunitat de donar soluci-ons, i des de JARC pressi-onarem perquè així sigui.

La diferència de preus respecte països extraco-munitaris està motivada pels alts costos de pro-ducció que tenim els ra-maders europeus, amb unes matèries primeres molt cares i unes mesures de salut i benestar ani-mal que eleven els costos d’explotació.

La legislació de la UE en matèria de benestar ani-mal es basa en el principi que els animals no han de ser sotmesos a dolors o patiments evitables. Això es reflecteix en nor-

mes precises sobre les condicions de cria i trans-port. Unes normes que s’actualitzen són de les més estrictes del món.

Recentment s’han fet públiques les normes de benestar per a les gran-ges de mares, que hau-ran d’estar adaptades abans del 2013. Això su-posarà, un punt i a part per les explotacions ca-talanes. Segons el DAAM, més de 1.600 explotaci-ons s’hauran d’adaptar a Catalunya i no totes ho podran fer, a conse-qüència dels costos que els representarà.

Uns costos que se suma-ran als de producció ja existents. Tot plegat, ens fa replantejar que si el 70% dels costos de pro-ducció venen dels pinsos, els governs haurien de re-gular els preus de les ma-tèries primes bàsiques per a l’alimentació humana i animal, a través de les mesures de mercat de la nova PAC.

Si la PAC no té en comp-te aquestes qüestions, la UE no podrà aconse-guir el seu objectiu de donar un nivell de vida raonable als productors comunitaris, que permeti la modernització i el des-envolupament del sector ramader, ja que molts productors de porcí han desaparegut pels ele-

vats costos que suporten i encara desapareixeran més amb les noves regu-lacions de benestar ani-mal en el 2013.

Des de la sectorial del porcí de JARC-COAG, i mitjançant la represen-tació al COPA-COGECA,

JARC reclama a la PAC més mesures de mercat per al porcí

lluitem per a unes mesu-res de mercat efectives i coherents amb la situa-ció actual. Les propostes concretes per al sector porcí en el marc de la fu-tura PAC estan doncs re-lacionades amb el mer-cat com podeu veure en el quadre adjunt.

Proposta mesures PAC per al sector porcí

Ajuts a l’emagatzematge privat

Desapareix la intervenció pública (mai no s’ha fet servir

Regulació d’ofertes mitjançant Organitzacions de Productors

Redacció de contractes tipus per a les Organitzacions Interpro-fessionals Agroalimentàries (OIA)

Mesures davant pertorbacions greus del mercat

Ajuts al mercat per situacions relacionades amb malalties dels animals que incideixin en la pèrdua de confiança dels consumi-dors en productes determinats

Ajuts per crisi de confiança dels consumidors encara que no siguin per malalties animals

Creació d’un fons de reserva per crisis

Mesures en els programes de desenvolupament rural amb les següents prioritats: Innovació, competitivitat, gestió de riscos i constitució d’Organitzacions de Productors (OP)

Ramaderia

món rural22

Europa respon les preguntes de JARC, però no ens convenç Com ja us vàrem expli-car a la darrera revista, des de la sectorial del boví de llet de JARC es van fer arribar diverses preguntes al Comissari Europeu d’Agricultura, Dacian Ciolos. Doncs bé, amb una rapidesa que és d’agrair, a mitjans de novembre varem rebre la resposta que en gene-ral és poc concreta i hi tenim molt a replicar.

Situaciódepreus:Els preus de la llet pagats a Catalunya només van ser inferiors al preu mig ponderat de la EU-27 a partir d’agost 2010. Des del nivell màxim excepci-onal registrat el 2007, els preus de la llet a l’explo-tació han disminuït a tots els Estats membres. La situació s’ha restablert, si bé la recuperació ha es-tat menys pronunciada a Catalunya respecte a la mitjana de la UE que és lleugerament superior al preu català. No es pot parlar en sentit estricte d’una pressió a la baixa, sinó més aviat d’una re-cuperació moderada.

Desequilibri de la ca-denadevalorEls treballs del Grup d’Ex-perts d’Alt Nivell ha posat de manifest un desequi-libri entre la capacitat de negociació dels pro-ductors i dels transfor-madors. S’ha observat

certa rigidesa al mercat: els productors no tenen massa elecció respecte a la central lletera a la que lliuren la seva llet. Aquests factors poden suposar una notable manca d’adaptació de l’oferta a la demanda i a pràctiques comercials deslleials. L’objectiu és reequilibrar la capaci-tat de negociació dels productors davant d’uns

transformadors cada ve-gada més concentrats mitjançant contractes i organitzacions de pro-ductors. S’ha creat el Fò-rum d’Alt nivell sobre la millora del funcionament de la cadena alimentà-ria en el marc del qual es podran inscriure aquelles iniciatives destinades a establir relacions sosteni-bles i transparents entre totes les baules de la ca-

Roser Serret, sectorial del Vaquí de Llet de JARC

Segons la informació a la que ha tingut accés JARC durant aquest desembre la UE aprovarà definitivament el Reglament europeu que articularà el sistema de contractes en les transaccions de llet a Europa. Si finalment es compleix el que se’ns ha apuntat, a partir de la propera campanya (1 d’abril de 2012) en que serà obligat disposar d’un contracte per poder comprar/vendre llet. Us n’anirem informant.

Contracte homologat

dena, inclosa la distribu-ció a gran escala.

Quoteslleteres:La supressió del sistema de quotes de produc-ció al 2015 té nombrosos avantatges, un dels quals és la desaparició d’un sis-tema rígid de regulació de la producció que di-ficulta introduir millores en matèria de gestió de costos i de competitivitat. Seran les explotacions les que, individualment, hau-ran de trobar un equilibri entre la seva capacitat de producció, els cos-tos d’inversió i les seves perspectives de futur per mantenir una producció que tingui durada en les condicions específiques de l’entorn local i regi-onal. Si fos necessari, els programes de desenvolu-pament rural podran aju-dar a assolir-ho i la futura Reforma de la PAC do-narà especial importàn-cia a que es mantingui la producció lletera a tot el territori de la UE. El sis-tema canadenc evocat per vós (en referència a l’eurodiputat Ramon Tre-mosa que va formular les preguntes al comissari en nom de JARC) no es pot traslladar al territori de la UE. Canadà no és un im-portador net de produc-tes lactis, l’equilibri del mercat de la UE depèn en particular de les ex-portacions.

El Comissari Europeu, Dacian Ciolos, parla del sector lleter

Ramaderia

món rural 2�

Canvis per declarar una zona lliure de Tuberculosi i Brucel·losi

Joan Carles Massot, sectorial del Vaquí de Carn de JARC

La Directiva 64/432/CEE fixa les condicions per declarar un territori ofici-alment indemne de Tu-berculosi i de Brucel·losi. La situació actual es lluny del que diu la directiva ja que hi ha força explota-cions de boví d’engreix sense qualificar sanitàri-ament. El 1989 a Catalunya es va implantar la mesura de fer el sanejament ra-mader obligatori a les explotacions de boví de reproducció. Per iniciar el còmput dels terminis fixats per declarar territo-ris lliures de Tuberculosi i Brucel·losi bovina s’ha in-clòs els engreixos bovins als programes d’eradica-ció d’aquestes malalties.

Això farà que augmen-tin les explotacions qua-lificades sanitàriament i també les seves possibi-litats comercials ja que se’ls permetran els mo-viments a altres territoris. A JARC creiem que això influirà positivament al sector boví ja que obrirà nous mercats fins ara in-existents. No disposar de la qualificació sanitària limita els moviments de sortida ja que queden restringits a l’escorxador.

Aquest procediment no regula les condicions de qualificació sanitària d’explotacions d’engreix

amb vaques ni de les ex-plotacions de vaquí de reproducció, que desen-volupa el programa sani-tari del bestiar vaquí del DAAM.

Us descrivim els procedi-ments per obtenir, man-tenir, suspendre, perdre i recuperar la qualificació sanitària en explotacions de vedells d’engreix:

Obtenció: Buidat d’ani-mals i posterior entrada d’animals procedents només d’explotacions T3B4 o bé mitjançant l’acreditació de l’origen individual de cada ani-mal i proves a tots els animals segons l’edat. Els engreixos ja qualificats sanitàriament no han de tornar a obtenir la qualifi-cació, simplement ha de mantenir-la.

Manteniment: Serà anu-al i els requisits variaran segons si l’explotació està ubicada en una comarca amb prevalen-ça 0% de Tuberculosi i Brucel·losi bovina. Suspensió: És una mesu-

ra cautelar que s’adopta quan es dóna una sospita de malaltia o situació de risc. Implica l’inici d’actu-acions per part del Servei de Prevenció de Salut Animal per tal de confir-mar o descartar la malal-tia i que finalitzarà amb el restabliment de la qualifi-

cació sanitària o bé amb la pèrdua d’aquesta.

Pèrdua: Es perdrà la qualificació si el resultat laboratorial és positiu que confirmi la malaltia o bé en el cas de manca de proves de manteniment (quan siguin necessàries) durant un període superi-or a 3 mesos.

Recuperació: Es pot op-tar per buidat, neteja i desinfecció i repoblació després del període de buidat o bé realitzar un mínim de dos controls amb resultats favora-bles. Qualsevol actuació s’hauran de fer seguint les instruccions i la super-visió dels serveis veterina-ris oficials.

Comarques amb índex de prevalença 0% de Brucel·losi i de Tuberculosi bovina

Ramaderia

món rural2�

Antoni Caulas, sectorial del Conill de JARC

Les malalties víriques del conillsEl sector cunícola atra-vessa una època en la qual les malalties víriques (mixomatosis, RHVD, ...) poden aparèixer a les nostres granges a con-seqüència de la clima-tologia i temperatures actuals.

Malalties com la mixoma-tosis requereixen d’una prevenció amb una va-cunació sistèmica, però també de mesures higi-èniques com la desin-fecció del material en contacte amb l’animal o d’aplicar la quarantena en l’entrada d’animals a les granges.

Mentre les explotacions prenem les precaucions necessàries ja sigui amb vacunes o amb desin-feccions de les gàbies (l’agent causal és sensi-ble al formol en l’1%), des de JARC denunciem que a d’altres sectors com

és el cas dels escorxa-dors no es porta a terme aquesta praxis.

Per això, demanem que tots els agents de la ca-dena prenguin les pre-caucions necessàries en

Obertura cap al mercat rus

El preu del conill manté una estabilitat que es po-dria considerar normal si tenim en compte l’elevat cost dels pinsos, en gran mesura propiciat per la bona cotització de la pell els darrers mesos.

Les previsions però in-diquen un descens del preu de la pell i per tant una disminució en el preu de la carn per a les pro-peres setmanes.

El preu actual de 2,25 eu-ros (preu viu sobre gran-ja) es manté en el conill convencional des de mitjans d’octubre. El co-nill certificat s’hauria de pagar tres cèntims més,

sanitat per garantir la salubritat dels nostres ani-mals.

Reiteradament hem de recordar que el sector productor fa ben feta la seva feina, per això, s’ha

però no hi ha cap escor-xador que ho pagui. Des de JARC ho hem denun-ciat perquè considerem que ja és hora que ho facin.

A principis d’agost el preu del conill va superar la franja dels dos euros gràcies a aquesta reva-lorització de la pell.

El mercat no reconeix amb més preu la qualitat del conill certificat

d’exigir que la resta de la cadena productiva no trenqui el cicle. El re-glament 853/2004 de 29 d’abril de 2004 pel que s’estableixen normes es-pecífiques d’higiene dels aliments d’origen animal, obliga als escorxadors a portar les gàbies de co-nill i tot l’equip per fer la recollida i lliurament dels animals vius neta i desin-fectada.

L’administració hauria de prendre les mesures ne-cessàries per fer complir aquesta normativa tan important pel sector.

Intercun intenta eliminar les barreres comercials que dificulten l’entrada de conill espanyol a Rús-sia.

Avui les exportacions espanyoles són ínfimes. De les 63.000 tones pro-duïdes el 2010, 4.500 es van vendre a Portugal, França i Bèlgica, els prin-cipals països on s’exporta el conill espanyol.

A JARC continuem de-nunciant la mala praxis dels escorxadors que paral·lelament, i de ma-nera unilateral paguen per sota del preu de llot-ja des de fa alguns anys. Segons les dades de què disposem, del preu mar-cat a la Llotja de Bellpuig al ramader se li descomp-ten 10 cèntims.

Ramaderia

món rural 2�

Josep Juscafressa, sectorial de l’Oví de JARC

Retallada a l’ajut de la vulnerabilitat

Segons la tradició mu-sulmana, a principis de novembre es va cele-brar la Festa del Xai. La tradició ha anat gua-nyant certa importància a casa nostra a conse-qüència de l’increment de població de religió musulmana que segueix aquesta pràctica. I com resulta obvi aquesta rea-litat afecta positivament al nostre sector.

JARC treballa de la mà de l’Agència Catalana

de Seguretat Alimentària per facilitar la gestió que cal seguir quan una per-sona a títol individual de-sitja consumir un animal, ja que el sacrifici a l’ex-plotació no està empa-rat per la llei i considerem que cal donar cobertura als nostres ramaders.

La data assenyalada ha passat sense problemes a destacar, però a JARCcontinuarem treballant per tal que any rere any es millori el nivell d’in-

El 2011 ha estat el segon any en el que l’oví i ca-brum pot beneficiar-se d’un ajut específic com a contrapunt de la greu circumstància de vulne-rabilitat en la que es tro-ba el propi sector.

Es tracta de l’ajut amb el que des del MARM es pretén donar una cober-tura extra a les explota-cions d’oví i cabrum de carn per tal de compen-sar les desavantatges es-pecífiques que suporten i que en condicionen la seva viabilitat (conegut popularment com l’ajut a les agrupacions).

Com era d’esperar, a mesura que van passant els anys cada cop més professionals del sector coneixent aquest ajut i s’hi acullen. I davant de l’increment zero de par-tida pressupostària per aquest ajut, la realitat és que es redueix l’import

per animal que es co-brarà. Així al 2010 es van repartir del 26’2 milions d’euros de pressupost en-tre 5.089.367 animals, per al 2011 caldrà repartir-ho entre 5.622.573, i per tant l’ajut per animal ha que-dat fixat en uns 4,66 euros per cap.

formació respecte a la pràctica d’aquesta tra-dició.

JARC ha tingut accés a les dades oficials del nombre de sacrificis re-alitzats a Catalunya per aquestes dates i es re-sumeixen en que hi ha hagut un total de 20.580 animals sacrificats (ma-joritàriament ovins, tot i que també s’hi inclouen els caprins), distribuïts en-tre 42 escorxadors arreu del país.

Dades dels sacrificis durant la Festa del Xai

Ramaderia

món rural2�

JARC acut als debats de la salut de les abellesEl 4 i 5 de novembre COAG van tenir lloc a Salamanca les XVII Jor-nades estatals del sec-tor apícola “L’Apicultura davant la reforma de la PAC. Impacte del pol-len OGM al mercat de la mel, i mesures per millorar la Salut de les Abelles a la UE”. Els socis de JARC que van acudir-hi en repre-sentació del sector van considerar que es trac-ta d’unes jornades molt complertes on es tracten tots els aspectes d’interès i actuals del nostre sector apícola, el més potent de la UE.

El catedràtic de la Com-plutense, José Manuel Sánchez Vizcaíno, i el pro-fessor Francisco Porta, de la Universitat de Còrdova van parlar sobre l’aplica-ció a Espanya de les con-clusions del Consell de la UE sobre la salut de les abelles i els projectes en curs de recerca aplicada a l’apicultura. Es va seguir per videoconferència la ponència de Noa Simón, especialista del Centre apícola de Recerca i In-formació de Louvain-la-Neuve (Valònia-Bèlgica), que va donar conèixer els últims resultats sobre la influència d’alguns in-secticides sistèmics en la toxicitat de les colònies d’abelles.

El subdirector general de Recursos Agrícoles

A la sessió plenària del 15 de novembre, el Par-lament Europeu va apro-var un informe en el que es demana reforçar el suport al sector de l’api-cultura en el marc de la nova PAC. Els eurodipu-tats reclamen la crea-ció d’un règim especial d’ajuts als apicultors mit-jançant pagaments per arnes. A més a més, pro-posen fer un projecte eu-ropeu per recuperar les poblacions d’abelles de la mel i demanen el des-envolupament de tracta-ments eficaços i innova-dors contra la varroasi.

L’informe, assenyala que dotar de més diners el sector dins la PAC con-tribuirà a preservar el sector apícola europeu i estimularia molt més als joves a fer-se apicultors. Estima que la varroasi és la malaltia responsable de pèrdues anuals del voltant del 10% per als apicultors europeus. Així mateix, es demana als Estats membres que pres-tin ajuda financera a la recerca, el desenvolupa-ment i els assajos de nous medicaments per asse-gurar la bona salut de les abelles.

Si voleu tenir més detalls de l’informe aprovat per l’Eurocambra només us heu d’adreçar a les ofici-nes de JARC des d’on us el facilitarem.

L’eurocambra reclama més diners per al sector apícola

En Josep Noguer, apicultor gironí, soci de JARC i ponent de la trobada, lliura el primer Premi del jurat de Mels de Mil flors a Joan Maria Llorens de l’Associació Apicultors de Lleida, i també soci de JARC.

Premi a la mel de mil flors

i Ramaders del MARM, Juan Antonio Agüero, va informar del Progra-ma nacional apícola a Espanya 2011-2013. Des de JARC-COAG estarem atents que es compleixin els compromisos i el nou govern continuï aportant el cofinançament per no perdre ni euro de Brussel-les.

La valoració del infor-me del Parlament Euro-peu sobre la salut de les abelles o la sentència del Tribunal de Justícia Europea sobre el pol·len OGM en la mel va centrar bona part del debat, per l’efecte mediàtic que ha tingut la sentència i l’em-bolic que ha creat dins el

sector en les conseqüèn-cies que pot tenir sobre l’etiquetatge de la mel.

Com cada any les pro-blemàtiques sanitàries també van tenir cabu-da en els debats, amb la conclusió que la varroa continua sent el principal problema dels apicultors, que van demanar que es destinin més recursos tant en recerca com amb el registre de nous medi-caments específics per l’apicultura.

Finalment, es va informar que va per bon camí la proposta de COAG per declarar l’apicultura pa-trimoni de la humanitat per part de la UNESCO.

Miquel Hernández, sectorial de la Mel de JARC

Ramaderia

món rural 2�

Ous que no arribaran al consumQueden molt pocs dies per l’entrda en vigor la normativa sobre benes-tar animal de les gallines ponedores, i encara no es coneix què es farà amb els ous que provin-guin d’aquestes granges que no s’hi han adaptat i que encara tinguin les gallines en gàbies con-vencionals.

Els Estats membres que no poden aplicar la nor-mativa l’u de gener de 2012 tenen termini fins l’u de desembre per presen-tar a la Comissió Europea els seus plans d’acció en

els que han d’explicar com eliminaran progres-sivament les gàbies con-vencionals abans del 31 de juliol de 2012, última data per fer-ho.

A darrera reunió tècnica de la Comissió Europea de finals d’octubre es va advertir que la data de la prohibició no s’aplaçarà , que a les gàbies con-vencionals no es podran acollir noves gallines. Es va confirmar que a prin-cipis d’any es s’iniciaran inspeccions als Estats membres i s’obriran pro-cediments d’infracció.

El Comissari europeu de Salut Pública, John Da-lli, va proposar que els ous produïts a les gran-ges que no respectin les normes, no podran des-tinar-se per a consum fresc sinó que hauran de transformar-se en lí-quid o pols per a l’ús en

agroindústria o a produc-tes no alimentaris. Els ous s’identificaran amb una marca de color de 5 mm de diàmetre i hauran de transformar-se en instal-lacions industrials auto-ritzades. D’altra banda, falta saber si la comerci-alització d’aquests pro-ductes transformats esta-rà autoritzada al mercat interior o es limitarà a l’Es-tat membre.

Les granges que el pro-per juliol de 2012 no s’ha-gin adaptat les obligaran a fer-ho o a cessar l’ac-tivitat.

Josep Escoda, sectorial de l’Aviram de JARC

Medi Natural i Aigua

món rural2�

El Departament d’Agri-cultura, Ramaderia, Pes-ca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) ha con-vocat diferents ajuts adreçats a la millora dels regadius aquest mes de novembre. Els que esteu interessats en acollir-vos a aquestes línies d’ajut heu de saber que el ter-mini de sol·licitud es va encetar el dia 19 de no-vembre i finalitza el 18 de febrer de 2012.

Concretament, les ajudes estan destinades a finan-çar els treballs, les obres i les instal·lacions en matè-ria de regadius, tant pel que fa a la redacció de projectes i estudis neces-saris per millorar-los, les obres de millora així com les despeses de funcio-nament i manteniment en instal·lacions de reg a pressió que hagi execu-tat, executi o promogui l’administració en aquest moment.

Els potencials beneficiaris d’aquestes línies, dir que es contemplen tant les

Nous ajuts per a la millora dels regadius

comunitats de regants, les col·lectivitats de re-gants o les comunitats d’usuaris, que puguin acreditar documental-ment els drets de la su-perfície o de l’activitat agrícola.

Els ajuts relacionats amb reg a pressió en poden ser beneficiàries les co-munitats de regants, les col·lectivitats de regants i les comunitats d’usuaris legalment constituïdes que disposin d’instal-lacions de reg a pressió que faci o es promoguin des de l’Administració. No són subvencionables les obres i les instal·lacions

de la xarxa de distribució de regadiu de l’interior de les parcel·les.

A la sol·licitud les comu-nitats han de programar les inversions auxil·liables el 2012, 2013 i 2014. El problema és que sense saber les hectàrees re-gables de cadascuna s’ha posat un límit d’ajut igual per totes i molt baix, i algunes comunitats no podran dur a terme totes les millores que haurien desitjat durant aquests 3 anys, de forma que si hi havia reformes urgents per dur a terme, hauran de ser els regants qui n’assumeixin el cost.

Aquest mes de novembre ha tingut lloc a Tàrrega la Jornada de Tardor de Regmed en el marc de la qual s’ha parlat de la ne-cessitat de fer una bona gestió de l’aigua especi-alment en aquests temps de crisi i canvi climàtic.

L’acte va tenir lloc a la seu de Regsega i va ser-presidida pel director general de Desenvolu-pament Rural del DAAM, Jordi Sala, i el rector de la Universitat de Lleida, Ro-berto Fernández acom-panyats de l’alcaldessa, Rosa Maria Perelló.

L’ús de l’aigua com a eina estratègica en un món on cada vegada hi ha més població i com a conseqüència més de-manda d’aliments ha es-tat el centre dels debats. També s’ha presentat el Pla Estratègic del Centre de Regadius de la Medi-terrània (Regmed) iniciat al març amb la UdL. Cal recordar que Regmed va iniciar la seva activitat justament el passat mes de març.

Regmed debat a Tàrrega sobre la gestió de l’aigua

Medi Natural i Aigua

món rural 2�

El Consell de Ministres ha aprovat un Reial Decret pel qual es regula l’ali-mentació de determina-des espècies de fauna silvestre, en especial les aus necròfagues, amb subproductes animals no destinats a consum humà. Aquest decret su-posa un avanç important que permet proporcio-nar alimentació natural a diferents espècies d’aus necròfagues considera-des amenaçades com :el trencalòs, el voltor ne-gre, i l’aufrany.

La normativa neix de l’evidència que aquests ocells tenien molts pro-blemes per alimentar-se des que el 2002 es va aprovar la directiva per prevenir la transmissió de malalties entre el bestiar i els humans arran de EEB.

En la decisió hi han pe-sat les reiterades queixes des del sector agrari pels atacs d’aquestes aus necròfagues que havien canviat de conducta per l’escassa disponibilitat de menjar en el seu hàbitat natural.

Hi ha dues possibilitats en l’alimentació d’aquestes espècies necròfagues: una, la ja aplicada, en canyets o menjadores tancats que podrà seguir

Nou model per alimentar aus necròfagues

funcionant com fins ara, i la segona, i nova, fora de recintes tancats en les denominades Zones de Protecció per l’Alimenta-ció d’Espècies Necròfa-gues que hauran de ser designades per les co-munitats autònomes.

En aquestes zones s’hi inclouen explotacions ra-maderes o cinegètiques no sotmeses a aprofita-ment intensiu, en les quals no seria necessari recollir els cadàvers sempre que es destinin a l’alimenta-ció d’espècies necròfa-gues i es compleixin una sèrie de requisits tècnics, tant de localització, els requeriments tròfics i sa-nitaris, com el seguiment sanitari i l’anàlisi d’Ence-falopaties Espongiformes Transmissibles a bovins, ovins i caprins.

El document Directrius tècniques per a la gestió de l’alimentació de les espècies necròfagues a Espanya, completa l’aplicació de la norma, harmonitzant els criteris de l’alimentació de les necròfags perquè es faci de la forma més eficaç i amb base científica. Els sistemes per dur menjar a les aus seran:

Canyets tancats: Gesti-onats per l’administració

o per particulars. Neces-sitaran autorització ad-ministrativa del DAAM, vehicles autoritzats pel transport entre explotaci-ons o entre establiments i explotacions. Es farà se-guiment sanitari durant el desenvolupament de l’activitat.

Fora dels canyets: El DAAM haurà d’inventari-ar les explotacions en les Zones de Protecció per l’Alimentació d’Espècies Necròfagues, fent servir com a base el REGA o el llistat de terrenys cine-gètics. Una explotació podrà participar en el programa si té un apro-fitament ramader no intensiu, si es dedica al pastoreig extensiu, o fa un aprofitament cinegè-tic, de caça major. Hau-ran de seguir uns criteris sanitaris, en especial ela-borar una guia de bones pràctiques ramaderes.

Alimentació suplemen-tària d’especies ame-naçades en programes oficials: Amb autoritza-

ció administrativa, es poden fer campanyes d’alimentació dirigida a espècies amenaçades, amb l’aportació de ca-dàvers en punts definits i autoritzats per un temps definit concret.

Altres aspectes positius del desplegament de la normativa es la possibilitat de valoritzar econòmica-ment els territoris que es troben en aquestes àrees amb els fons FEADER.

Pel que fa a les assegu-rances es contempla l’adaptació de retirada i destrucció de cadàvers per les explotacions ex-tensives que participin en els programes d’alimen-tació d’aus necròfagues, amb una prima més bai-xa. L’objectiu és reduir la despesa del ramader, alhora que cobreix la retirada de cadàvers si aquestes explotacions són excloses del progra-ma d’alimentació per no complir amb els criteris necessaris de les Direc-trius Tècniques.

Foto: obrasocial.caixacatalunya.com

Xavier Cullerés, sectorial de Medi Natural de JARC

Racó Jurídic

món rural�0

Racó Jurídic

món rural �0

Ara farà un any, el 23 de desembre de 2010 va entrar en vigor la refor-ma del Codi Penal per la qual s’incorporà al nostre ordenament la previsió legal que les persones ju-rídiques puguin cometre actes delictius i ser con-demnades per aquesta circumstància. Una pos-sibilitat que fins aleshores es trobava exclusivament reservada a les persones físiques.

Com en tots els sectors econòmics, aquesta reforma legislativa és de capital importància per a les persones jurídi-ques (ja siguin societats mercantils, cooperati-ves, SATs, associacions, etcètera) que operin al sector primari, atès que una eventual condemna penal els podria compor-tar, a banda d’una mul-ta econòmica, fins i tot el cessament de la seva activitat.

Els delictes susceptibles d’ésser imputats a perso-nes jurídiques es limiten a

Impacte de la responsabilitat penal a les persones jurídiques

aquells que, per la seva pròpia naturalesa poden cometre les organitza-cions empresarials, com per exemple la corrupció pública i privada, els de-lictes fiscals i contra la se-guretat social, l’espionat-ge industrial, etcètera.

És d’especial importàn-cia per l’àmbit agrari i ramader, la previsió que les persones jurídiques puguin cometre delic-tes ecològics o contra el medi ambient (aboca-ments, contaminació del medi natural, alteracions greus de l’ecosistema, introducció d’espècies que puguin afectar sig-

nificativament l’ecosiste-ma, etcètera).

Per tal que una persona jurídica deliqueixi, cal que l’acte material de comissió del delicte hagi estat executat per un ad-ministrador o represen-tant legal (per exemple, apoderat) de la mateixa, o una persona que estigui sota el control de la per-sona jurídica delinqüent (per exemple, un emple-at). També caldrà que l’acte delictiu es cometi per compte o en benefici de la persona jurídica.

El fet que actes d’em-pleats de persones ju-rídiques puguin com-portar la responsabilitat penal d’aquestes fa de la màxima importància l’adopció de protocols interns per tal de minimit-zar riscos, atès que el pro-pi Codi Penal considera com a atenuants de la responsabilitat penal l’adopció amb caràcter previ d’aquests proto-

cols. Per posar exemples relatius del sector primari, s’hauran de definir proto-cols d’actuació en acti-vitats susceptibles d’ésser delictives en cas d’incor-recta execució, tals com la gestió de residus (per exemple, purins) o l’ús de substàncies químiques potencialment contami-nants.

La pena que ordinària-ment s’imposa a la perso-na jurídica condemnada per responsabilitat penal consisteix en una multa econòmica, que es de-termina en funció de la naturalesa del delicte guarda relació al el be-nefici econòmic obtingut o del perjudici patrimo-nial causat en virtut del delicte.

No obstant, en supòsits d’especial gravetat, es poden imposar penes que consisteixen en la dissolució de la persona jurídica afectada o en la inhabilitació temporal o perpètua per perce-bre subvencions, essent aquesta darrera possi-bilitat d’extraordinària gravetat per l’activitat agrícola i ramadera or-dinària i per la viabilitat econòmica de moltes de les nostres explotacions.

Roger CanalsAdvocat

www.arcoabogados.es

món rural �1

Racó Jurídic

El BOE del 23 de setem-bre va publicar la Llei per la qual s’integra el Règim Especial Agrari al Règim General de la Seguretat Social, una reivindicació històrica del col·lectiu.

El text equipara les pres-tacions de la Seguretat Social dels treballadors del camp amb les de la resta de treballadors per compte aliè, es a dir, els drets als que fins ara no tenien accés o estaven limitats.

La implantació es farà progressivament a par-tir de l’u de gener del 2012, i s’estableix un pe-ríode transitori de 2013 a 2031 per a possibilitar que l’equiparació de les cotitzacions no perjudi-qui la competitivitat en les explotacions agràri-es, que no és produeixi un increment de costos que pugui comportar al reajustament de llocs de treball a l’empresa i que al mateix temps es pugui garantir la viabilitat eco-nòmica.

Integració dels treballadors per compte aliè al Règim General

Els seus objectius són: La integració tant dels

treballadors per compte aliè com dels empresaris als quals presten els seus serveis, tant en els perí-odes d’activitat agrària com en períodes d’inac-tivitat. Hi ha el requisit per als nous treballadors de tenir 30 dies treballats en un període continuat de 365 dies i, per als treba-lladors que ja estan do-nats d’alta, les mateixes condicions que tenien al REA.

La creació d’un Siste-ma Especial per a Treba-lladors per compte d’al-tri Agrari que garanteixi l’ocupació i la cobertura dels treballadors agraris per compte d’altri mit-jançant un nou model de cotització i de protecció.

S’estima que aquesta llei afectarà a més de 800.000 treballadors per compte aliè, que actu-alment estan integrats al Règim Especial Agrari de la Seguretat Social per compte aliè.

Un dels aspectes impor-tants que inclou aquesta llei és que les sol·licituds d’alta es faran el mateix dia que comencin a pres-tar els seus serveis quan es contractin treballadors eventuals o fixes disconti-nus. Les peticions es po-dran presentar fins les 12 h del mateix dia.

Un altre fet a destacar és que la cotització empre-sarial podrà efectuar-se per jornades reals o per bases mensuals per tant, s’elimina la base de cotit-zació tarifada, és a dir, la

cotització serà pel salari real abonat.

Per als treballadors amb contracte indefinit serà obligatòries les bases mensuals. Serà obligato-ri cotitzar mentre hi hagi activitat per la realitza-ció de tasques agràries i quan hi hagi períodes d’inactivitat.

Aquests són els aspectes mes importants de la Llei. En les properes edicions anirem explicant amb més detall com afecten tots aquests canvis.

Formació

món rural�2

En aquests moments, des de JARC s’estan finalit-zant els plans formatius de que disposavem per al 2011. Un d’aquests és el que ens ofereix el Con-sorci per a la Formació Contínua de Catalunya. Aquest Pla, ens ha per-mès organitzar un total de set cursos per formar a un total de 156 professi-onals del sector agrari de Catalunya.

Els cursos realitzats han estat de Benestar animal, obligatori pels ramaders; de Gestió de PIMES agràri-es, per donar compliment al mínim de formació que exigeix el CGE; de Mani-pulació d’aliments, pels que han iniciat l’aven-tura de comercialitzar la seva pròpia producció; de Manipulació de pro-ductes fitosanitaris bàsic i el qualificat, aquest últim

JARC acabaels cursos pel sector agrarid’aquest 2011

obligatòri pels que fan serveis a tercers o tenen treballadors a l’explota-ció que apliquen fitosa-nitaris; de Prevenció de riscos laborals, que ens ajuda a prendre consci-ència dels riscos als que exposem als treballadors i a nosaltres mateixos; i de Tècniques de reg, que ens ajuden a gestionar la fertirrigació, a fer un ús més eficient de l’aigua i a reduir costos de pro-

ducció a les explotacions agràries de regadiu.

CursaCardona

Un d’aquests darrers cur-sos ha estat el que JARC ha fet a Cardona (Bages) de manipulació i aplica-ció de productes fitosani-taris de nivell qualificat. El curs va començar el dia 4 d’octubre i va finalitzar el 10 de novembre, i hi van assistir 19 alumnes, la majoria dels quals havien fet el curs bàsic organit-zat per JARC.

Aquest curs permet obte-nir el carnet d’aplicador que té una validesa de 10 anys i que atorga el DAAM.

Curs de manipulador fitosanitaris nivell bàsic a Alcoletge (Lleida)

Curs de manipulador fitosanitaris nivell qualificat a Cardona

Curs d’Informàtica per a dones a Montblanc

Dones

món rural ��

Els dies 22 i 23 d’octubre, dues representants de Cerescat van participar a Noreña (Astúries) a la XX Trobada anual de l’àrea de la dona de COAG-Ceres amb el tema de la salut i les dones rurals com a eix principal.

Desprès de sopar amb productes rurals i un in-tercanvi de llavors el di-vendres, el dissabte es van fer les xerrades. Lucía Mazarrassa, del Fòrum de Política Feminista, va destacar l’evidència que l’escassa professionalitat potencia les desigualtats de gènere que conviuen al món rural.

En aquest sentit va des-tacar que les dones per-ceben pitjor la seva salut que els homes com a conseqüència del que va anomenar el síndro-me de la superdona que s’afegeix al rol de cuida-dora universal i pacifica-dora familiar.

Tot plegat provoca l’apa-rició de riscos emocionals invisibles que provoquen diferents patologies sen-se que hi hagi una causa orgànica demostrable. Precisament en el rol de cuidadora, assignat a la dona rural, va destacar que el 80% de les atenci-ons de salut es donen en l’àmbit familiar i això im-plica un important esforç físic i mental.

Cerescat, acut a Astúries a la Trobada de la dona de COAG

Un altre dels temes que es va posar sobre la taula va ser la visió de l’expert en Sobirania Alimentària, Gustavo Duch, qui va in-cidir en el fet que la gana i la pobresa al món tenen sempre cara de dona. En aquest sentit va dir que en totes les crisis alimen-tàries hi ha un punt de cobdícia (recerca de be-neficis immediats, manca d’escrúpols...) i va criticar que els aliments cotitzes-sin en borsa i per tan es-tiguin subjectes a les fluc-tuacions del mercat que provoquen situacions de desabastament en una part de la població.

Els aliments, va dir, en-lloc de ser una font de salut s’han convertit en

un problema de la mà d’una tecnologia de la qual desconeixem els seus efectes a llarg termi-ni. Duch també va incidir que tot i els progressos en Sobirania Alimentaria, l’aspecte de la salut mai no s’aborda des de la perspectiva de gènere.

Per la seva banda, Mari-eta Fernández, investiga-dora de la Universitat de Granada, va assenyalar que des de la revolució industrial la química ha envaït les nostres vides. Unes substàncies que s’han adreçat a incre-mentar els beneficis eco-nòmics d’alguns sense tenir en compte els efec-tes sobre la salut. Per això va reiterar que fa falta

molt de temps i esforç per demostrar que una determinada substància química es nociva i per això va instar les dones a triar què és el que volen menjar.

La membre del grup d’autoconsum Libélula Huerta, Begoña Quinta-nilla, va recalcar que ali-mentar-se és fonamental per la nostra subsistència i per això, cal agrupar-se per consumir de mane-ra més justa i saludable, potenciar els canals curts de comercialització i re-cuperar els aliments de temporada, el producte ecològic i el tradicional. En aquest sentit va as-senyalar la importància dels menjadors escolars ecològics que comen-cen a implantar-se per explicar als menuts d’on venen els aliments.

A la presentació de la jor-nada la responsable de la Dona de COAG, Belén Verdugo, va demanar a les dones rurals que parti-cipin en la presa de deci-sions per mantenir el món rural viu. La secretaria ge-neral de COAG Astúries, Mercedes Cruzado va dir que hem de treballar per tal que la nova PAC re-flecteixi que vivim del que produïm i no dels ajuts i va dir que cal conscien-ciar les persones de que salut i alimentació estan directament relacionats.

Activitats

món rural��

Espinavellcelebra la Tria de MulatsLa Tria de Mulats d’Es-pinavell és una fira rama-dera d’arrel tradicional que se celebra cada any, el dia 13 d’octubre en aquest nucli que per-tany al municipi de Mo-lló. Es tracta de la Fira de bestiar equí més impor-tant de les comarques de Girona i per tant, en una cita com aquesta, JARC no hi podia faltar.

La jornada es fa la diada de Sant Eduard, i reuneix a tots els ramaders de la Vall de Camprodon i de la comarca del Ripollès.La festa comença amb la baixada de forma na-tural i directa, dels caps

de bestiar fins a Les Pla-nes d’Espinavell, on té lloc la fira. Aquest bestiar, ha passat tot l’estiu a la muntanya, i la Tria suposa el final de la temporada que aquests passen fora del municipi de Molló. Aproximadament, a les onze del matí, les eu-gues, cavalls i mulats (la cria de l’euga) arriben a la Fira. Un cop allà, s’inici-aran els tractes de com-pra-venda de mulats o pollins entre compradors i ramaders.

Al matí també, es lliu-ren els premis als millors exemplars, escollits per

un comitè veterinari. A la tarda, una vegada s’ha-gin tancat tots els tractes, es procedeix amb la se-paració o tria de les eu-

gues i dels mulats. D’aquí el nom de Tria de Mulats, que al·ludeix a la separa-ció de les cries de les se-ves mares.

JARC acut a les fires de Ripoll i BanyolesDurant aquest darrers mesos del 2011, JARC ha volgut estar present a les fires més rellevants que s’han fet a les comarques de Girona com són les de Santa Teresa de Ripoll i la de Sant Martiria a Banyo-les.

La fira de Santa Teresa o Fira Catalana de l’Ove-lla té lloc anualment el 15 d’octubre a Ripoll. Aquesta és una fira que

inicialment tenia com a objectiu la transacció de bestiar però que ara s’ha centrat en donar a co-nèixer la raça de l’ovella ripollesa i d’altres races autòctones catalanes.

La mostra compta tam-bé amb un esmorzar de productes derivats del xai amb l’objectiu últim de donar-los a conèixer als visitants i així potenci-ar-ne el consum.

Per la seva banda, la fira de Sant Martirià va tenir lloc els dies 18 a 20 de novembre i es va centrar en el tema de les Races Autòctones, una qües-tió en la que JARC s’hi

ha involucrat força a les comarques gironines du-rant els darrers anys amb un projecte mitjançant el qual es pretenia apostar per la seva reintroducció i conservació.

món rural

Activitats

��

El 28 d’octubre JARC va organitzar a les Caves Llopart de Subirats, una jornada PATT de l’apro-fitament de la biomassa en el cultiu de la vinya. La jornada responia a la demanda del sector, que cada cop més bus-ca alternatives per a op-timitzar els conreus.

La vinya és un cultiu que genera restes vegetals

JARC explica als cerealistes l’avortament de l’espiga d’ordi El 2 de novembre JARCva organitzar una jorna-da PATT a la seu d’Agro-cat a Sant Fruitós de Bages en la que va trac-tar l’avortament de l’es-piga de l’ordi. A la sessió hi van participar més de 30 cerealistes i es va po-der constatar la preocu-pació del sector davant aquesta problemàtica.

Jaume Almacellas, res-ponsable de les ADV, va deixar clar que encara no se saben amb certe-sa les causes que provo-quen aquesta pèrdua de producció que des de fa 15 anys afecta a la zona central de Catalunya. La comunitat científica no s’acaba de posar d’acord, però la hipòte-si que està agafant més

força és la que identifica els danys causats amb la presència de nemato-des a les agalles de les espigues de l’ordi. Inicial-ment, es va apostar per una hipòtesis ambiental o fisiològica, que origina-va un mal quallat de la planta (2009-2010) ja que no s’observava cap tipus de mal de peus. Actual-ment es creu que la cau-sa és ocasionada per un organisme paràsit.

La simptomatologia s’ob-serva després del quallat, en el moment d’omplir el gra. Les espigues ple-nes es torcen pel pes del propi gra i les buides són clarament més primes i queden dretes. El nema-tode és difícil de veure a simple vista; roman al sòl

després de la collita (a les agalles de l’espiga in-fectades), i amb presèn-cia d’humitat, aquestes s’acaben estovant i pos-sibilitant la infestació a les plantes del camp.

El que si es va constatar és el benefici que provo-ca la rotació de cultius; Joan Serra, tècnic de l’IR-TA va dir que no només

millora la qualitat del sòl i l’eficiència en l’ús de fer-tilitzants, sinó també afa-voreix el trencament del cicle dels nematodes, de males herbes i altres pla-gues i malalties.

Una bona rotació per l’ordi seria la colza o el pèsol (o altres proteagi-noses). El guaret també seria una altra opció.

Subirats acull una jornada sobre l’aprofitament les restes de poda de la vinya per a biomassa

amb els sarments de la poda, que poden uti-litzar-se per a generar energia a les nostres llars, als equipaments d’ús pú-blics i fins i tot en proces-sos industrials i agrícoles.

En aquesta jornada es van mostrar les últimes tendències en aquesta pràctica i com la utilitza-ció de la biomassa pot generar un estalvi econò-

mic respecte el consum energètic actual. Alhora es va posar sobre la taula

la possibilitat que suposa com a font d’ingressos pels viticultors.

Activitats

món rural��

Un dels grans handicaps de les empreses vitiviníco-les és vendre la seva pro-ducció. A Catalunya hi ha diferents DO, models de cellers, cooperatives, agrupacions de coope-ratives i cellers particulars. Totes aquestes empreses lluiten per poder vendre el seu producte al mercat nacional i, cada vegada més, a l’internacional.

És per això que des de JARC i en el marc de la Fira de Vila-rodona, el dia 5 de novembre, es va organitzar una jornada tècnica monogràfica de-dicada al sector vitíviní-cola i els diferents models de producció i comerci-alització del vi que tenim prop de casa nostra.

Els dies 20 i 21 d’octubre es varen fer xerrades al municipis de La Fatarella

Estratègies per millorar les vendes del vi

i Móra la Nova sota la temàtica Robatoris al Camp i a càrrec del Cos de Policia de la Generali-tat de Catalunya-Mossos d’Esquadra, per tal de conscienciar al sector de la necessitat de denunci-ar els furts i robatoris que es pateixen en l’àmbit rural, exposant les línies estratègiques bàsiques del programa operatiu així com tot un seguit de consells de seguretat i mesures d’autoprotecció que cal tenir presents.

A més a més s’han orga-nitzat diferents Jornades PATT, totes elles amb gran acceptació i participa-ció activa dels assistents. El 27 d’octubre es realitzà a Batea la IV Jornada Vi-tícola que va tractar de la Viticultura Ecològica, i la introducció a la Bio-dinàmica que va gene-

rar un debat obert entre ponent i assistents que sense cap dubte ens ha motivat per fer en un fu-tur jornades més especi-fiques d’aquest sistema alternatiu.

El 8 de novembre a Bot, es va fer la jornada Qui pot Treballar al Camp? Aspectes legals, on el sotsinspector d’Ocupa-ció i Seguretat Social a Tarragona, explicà els

problemes de la contrac-tació il·legal de tempo-rers o l’ús de mà d’obra jubilada. Aquest últim fet provocà un fort malestar entre molts dels d’as-sistents ja que aquesta és una realitat al sector agrari català.

Finalment, i mitjançant Cerescat es va fer un Curs d’Informàtica per dones del medi rural a Montblanc,

Jornada sobre el sector vitivinícola, a la Fira de Vila-rodona

La Fatarella va acollir la jornada sobre Robatoris al Camp

La jornada de Batea va abordar la pràctica de la biodinàmica

La problemàtica de la contractació va reunir força gent a Bot

món rural

Activitats

��

El 7 d’Octubre JARC va organitzar a Alcarràs el Seminario Estatal del Por-cino de COAG que es va centrar en Benestar Animal. Sanitat i Quali-tat, el seu efecte sobre la producció. L’organit-zació de sessió va comp-tar amb la col·laboració de l’ADS Porcí Alcarràs-Torres de Segre. A la jor-nada, hi van assistir 130 persones vinculades al sector porcí, que van de-batre sobre les diferents perspectives de l’adap-tació de les explotacions al benestar animal. Alcarràs és el municipi amb més cens ramader

L’adaptació al benestar animal, centra el Seminari del Porcí

de Catalunya i per això des de JARC-COAG va-rem considerar ideal aquest emplaçament.

Albert Finestra, de Techni-cal Support Consulting SL va abordar el repte de la sanitat porcina de la que va destacar la tendència que té el sector a con-centrar-se i l’oportunitat que pot significar això a l’hora de crear un mo-del sanitari. I va recordar que és mèrit de tots que Catalunya estigui avui lliure d’Aujeszky.

El veterinari Josep Ca-sanovas va parlar del Benestar animal, i va re-

calcar que no hi ha un model únic i vàlid per a l’adaptació.

Josep Font, de SIP Con-sultors, va explicar la situ-ació econòmica del sec-tor que tot i els bons preus amb prou feines cobreix

els costos de producció i va presentar el cas d’una explotació amb una efi-ciència econòmica molt alta per recalcar que cal treballar bé en totes les fases de la producció es-pecialment en l’alimen-tació (suposa el 60%).

El 15 d’octubre, i pràcti-cament només 48 hores desprès de fer-se públic el document amb les pro-postes reglamentaries de la Reforma de PAC per al període 2014-2020, els serveis tècnics de JARC van presentar i analitzar l’impacte que podia te-nir sobre l’agricultura i la ramaderia de muntanya, en especial a les comar-ques del Pallars i l’Alta Ribagorça.

JARC presenta la nova PAC als ramaders del Pallars i la Ribagorça

Des de JARCes va recal-car que ara és el moment de que els estats treballin fort i renegociïn amb la UE i per això va presentar les propostes de l’organit-zació per a que el sector no en surti perjudicat.

A l’acte hi van participar més de cent pagesos i ramaders que van re-bre la visita del Conse-ller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí.

Activitats

món rural��

Un centenar de ramaders debaten l’impacte de la PAC a la CerdanyaLes noves pautes de tre-ball que proposa la Re-forma de la PAC van ser l’eix central de la Jorna-da Tècnica monogràfica queJARC va organitzar a Prullans (Cerdanya) el 25 de novembre. La sessió va reunir a l’Hotel Munta-nya més de cent page-sos i ramaders que volien conèixer quines seran les noves normatives comu-nitàries i quin efecte po-den tenir sobre les seves explotacions.

El secretari tècnic de JARC, Jordi Vidal, va explicar que es tracta d’una PAC que no agra-da el sector i per citar exemples, dir que aboleix els drets de la prima de vaca alletant. Com està redactada avui no con-templa cap línia d’ajuts directes per al bestiar

(vaques, ovelles...) que fins ara rebien d’ajuts.

De l’evolució del preu dels cereals i farratges es

va dir que s’augura un creixement del consum de cereals lligat a una major utilització de cere-als per a usos energètics.

El tècnic de JARC, Vicens Pascual, va dir que el més important és el reco-neixement per part de la FAO o el BCE que hi ha fortes operacions espe-culatives amb matèries primeres.

El veterinari Aleix Gastó va explicar diferents con-ceptes de l’alimentació en remugants per garan-tir l’eficiència i rendibilitat de les explotacions, men-tre que la veterinària de Pfizer, Eugènia Peralta, va exposar les noves tèc-niques terapèutiques per combatre malalties i les noves tècniques d’admi-nistració.

Un dinar amb productes elaborats pels ramaders de la Cerdanya va tan-car la jornada que va ser tot un èxit.

Després que s’aprovessin la totalitat d’ajuts trami-tades per JARC en préstecs bonificats al 0% per la compra de maquinària i regadius, el 13 d’octubre JARCva omplir la Cambra Agrària de Lleida en la xerrada per explicar els avals del SAECA.

L’accés als avals de SAECAEl 27 d’octubre els responsables de JARCes van re-unir de nou amb els Mossos d’Esquadra a Lleida en el marc de l’acord per tractar la problemàtica tan actual com són els robatoris al camp, i intercanviar dades de denuncies i problemes detectats.

Els robatoris al camp, actualitat

món rural

Activitats

��

JARC atansa la producció als restauradorsEl 29 de setembre i el 5 d’octubre, JARC va orga-nitzar dues trobades en el marc del projecte ARCO (Agricultura de Respon-sabilidad Compartida) que tenien com a ob-jectiu posar en contacte productors que han de-cidit fer el pas cap a la comercialització i restau-radors.

La sessió del dia 29 es va fer al Palau de Congres-sos La Llotja de Lleida i hi van participar 11 pro-ductors, mentre que la del dia 5 d’octubre va tenir lloc a Cervelló (Baix Llobregat). JARCha deci-dit continuar amb aques-ta línia d’accions per a promocionar els nostres productes.

JARC explica la PAC a la pagesia catalanaDes que es van donar a conèixer les propostes legislatives de la PAC el 12 d’octubre, JARC ha fet nombroses xerrades arreu de Catalunya amb l’objectiu d’explicar a la pagesia com els pot afectar la Reforma si s’aprova tal i com es planteja des de Brussel·les. Us adjuntem imatges d’algunes d’aquestes xerrades a les comarques de Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona.

Xerrada a Vilafranca, 8 de novembre 2011

Xerrada a Ulldecona, 22 de novembre de 2011 Xerrada a Valls, 27 d’octubre de 2011Ripoll, 20 de novembre 2011

Xerrada a Granyena, 17 d’octubre de 2011 Peralada 24-10-2011

monrural107-web

Documents