loTet

cronrques

Mollet del Vallds a comenqamentdel segle XX

per Ferran PerezFildleg i historiadot

ot just iniciat el segle XX, l'abril de 1900, un dels personatgesm6s il.lustres que ha donat Mollet delVallds, Viceng PlantadaFonolleda, va escriure les segrients frases en una de les sevesal diari la Renariensa de Barcelona:

"Lo poble es va convertint d'agricultor a industrial, doncs entre elvaporl, sederia, pelleria, fibrica de serrar i la farinera que ve ambsa forga s'ocupen passat de tres-centes persones. Els udols delsllops de I'any 40 d'aquest segle, s'han transformat en udols desirenes. il per aqui hi ha persones que es tenen per instruides quesostenen gue lo que ara veuen itoquen ha de durar sempre!"3

Aquestes paraules del mestre iveterinari mollete s6n, realment,profdtiques. VicenC Plantada, amb la sagacitat que el caracteritzava,va intuir la profunda transformaci6 que viuria Mollet del VallCs durantel segle XX. El seu pressentiment es basava. perd, en l'observaci6 i

percepci6 d'una sdrie de canvis que havia patit N4ollet ila resta deCatalunya a partlr de la segona meitat del segle XlX. Analitzem-los.

LA tNDUsrRrALrrzAcrO o'utt pogLe DE pAGEsos I ARTESANs

En primer lloc, Plantada esmenta l'existCncia de diverses fibriquesinstal.lades al terme municipal de l\,4ollet, Ies quals esdevindran simboldel Mollet industrial durant bona part del segle XX. Ens referim a lasederia Can Fdbregas, fundada el 1898; a la pelleria Teneria ModernaFranco-Espanola, el '1897; i a la farinera i la serradora dels germansMoret6, creada aquesta 0ltima el 1891 . La industrialitzaci6 de Molletva continuar durant el primer tere del segle XX, afavorida per la

59

r{oTef

Personal de la Pelleria

proximitat del riu Besds, que proporcionava aigua a les ind(striestextilsa, i per les vies del ferrocarril, que facilitaven el transport demercaderies.'El mateix VicenC Plantada va adonar'se d'aquestes bonescondicions per al desenvolupament industrial i. veient en laindustrialitzaci6 un dels camins vers el progr6s, el 189'1 animava a lainstal.laci6 de fAbriques al terme mollete:

"Varias vegadas ho he escrit: si molts que volen establir edificisfabrils o industrials se flcsessrn que aqui Mollet I'aigua es moll somay abundant, Ios terrenos no molt cars y la facilitat dels transportsab los ferrocarrils que hi passan, vindrian 6 emplear-hi los capitals."s

Tot iaixi, el pes de l'agricultura va continuar sent forCa important en

el Mollet d'aquella dpoca. Els principals conreus eren la vinya, el blat, el

blat de moro, el c;nem i les mongetes6. De la bona qualitat d'aquestsproductes agricoles en donen fe els premis obtinguts per l'estand ambproductes agricoles de l'Agrupaci6 Catalanista de Mollet a l'Exposici6Universal de Paris de l'any 1900. Aquest estand va ser sol.licitat pel ministreespanyol d'Agricultura, a fi de dur-lo al Museu Exposici6 de Madrid, i

tamb6 pel "The Philadelfia Commercial Museum" dels Estats UnitsT.

Cal destacar en aquest apartat les miquines de batre ide bregarcenem de Can Mula. Aquests ginys van ser introduils pel propietariFrederic Ross i van centralitzar bona part de la producci6 agricola dela comarca. Ros, una de les figures m6s destacades del Mollet deprincipis del segle XX, va ocupar diversos cArrecs, com el de secretaride l'Associaci6 de Propietaris delVallds i president de la lunta d'Aigties

60

{oTet

del riu Mogent i d'afluents de riu Besos. Tamb6 va ser a calde i regi'dor de l'Ajuntament molletd iva participar en els projectes urbanisticsque transformaren Mollet: la urbanitzaci6 del carrer Berenquer lll,l'edificaci6 de l'Ateneu i l'escola de es Monqese.

Vicene Plantada tamb6 protaqonitz;, fins a la data de la seva mortl'any 1913, diverses temptatives per introduir millores en el camp del'agricu tura. Les primeres proves amb els canons per desfer els nr.ivolsque provocaven pedregades es dugu6 a terme el 1901 , durant la FestaMajor d estu. El da'rer inlent per se'rsibilitlar a poblacio molletanaen la lluita contra e's fenomens atmoslerics va ten r lloc el 1911, qua'rPlantada va fer una dissertaci6 a l'edifici de l'Ajuntament presididaper l'alcalde Francesc Coll'0.

El carrer Berenguer lll o de l'Estacio va esdevenir un dels principalseixos de Mollet del Vallds perqud, a trav6s d'ell, s'accedia a la zonaind ustria litzada ia l'estaci6 del ferrocarril de la linia Barcelona- Girona-Franga. A mds, la construcci6 del pont sobre el riu Besds l'haviaconvertit en lloc de pas obligat per anar a ies poblacions de l'altrabanda del riu,6s a dir, Sant Fost iMartorelles. L'altre eix importantdes del punt de vista econdmic isocial era el carrer de Jaume l, a lacarretera de Barcelona a Ribesll-

Carrer Eerenouer lll

i;let MoNocRAFI.

L.q vror porirrcn r socrAl ENrRE 1900 r 1910

Des de mitjan segle XlX, la participaci6 en la politica local iestatalestava regida pel sufragi censitari.6s a dir, que en les eleccions nom6spodien votar els contribuents m6s rics. fAjuntament no feia gransinversions. ja que la seva mixima preocupaci6 era no apujar elsimpostos. Tots els indicis fan pensar que quan Frederic Ros va arribara l'alcaldia molletana el 1906, aquesta tenddncia es va invertir perqud,com ja hem comentat abans, aquest propietari i advocat va promourediverses milloresl'?. Els regidors molletans estaven vinculats als partitsmonirrquics irepublicans, tot i que els catalanistes tambe exerciren.d'una forma o una altra, la seva influEncia.

En aquells anys no van mancar les poldmiques entre els politicslocals. Aixi, cal destacar els enfrontaments entre Frederic Ros iJoanSantamaria. Santamaria, vinculat al Centre Catalanista de Mollet, haviadirigit el Cor Parroquial, el cor de l'Agrupacio Catalanista iel de lasocietat "La Pau" i va col.laborar amb La Veu del Vallds, de Granollers.Va ser processat i empresonat arran d'uns versos de carecter catalanistapublicats en aquest periddic l'any 189913. L'altre fet destacable vanser els plets entre l'alcalde Ros iel secretari de l'Ajuntament, acusatde greus irregularitats que van ser comentades fins itot en la premsabarceloninala.

Un altre dels protagonistes de la politica molletana fou,blement, Vicenc Plantada i Fonolleda. que fundi i presidi e

indubta-lCentre

Catala de N4ollet de 1896 a 1907. Aquesta entitat tingu6 una graninfludncia en la vida social ipolitica de Mollet, ja que va promouremolts actes iva organitzar conferdncies ixerrades culturals i politiquesa la seva seu social. on tamb€ hi havia una biblioteca iun cafdls. Podemdestacar, per exemple, la participaci6 dels catalanistes de Mollet en lapresa de possessi6 per part de la Uni6 Catalanistal6 del simbdlic Pi deles Tres Eranques, a Campllonch (Berguede), l'any '1904.r7 Com a fetcuri6s de l'agitaci6 politica d'aquella dpoca, cal esmentar una granconcentraci6 de republicans de la comarca (uns 2000 segons diuenles crdniques) en una pineda situada prop del riu Besds, la qual tingu6lloc el maig de 1906. Aquell mateix any es va celebrar un homenatgea solidaritat catalanal3.

El 1909. els fets de la Setmana Tregica a Barcelona van tenir laseva repercussi6 a Mollet. on un grup de revoltats van obligar l'alcaldea torna-r els diners d'unes multes, entre altresuns quants molletans van ser empresonats

coses. Extingida la revolta,a Granollers.ls

ai2

MONOCRiFI' {oTel

Pel que fa a l'ensenyament, Mollet del Vallds tenia dues escolesp0bliques (una de nens iuna altra de nenes) idiverses de privades,que escolaritzaven una poblaci6 infantil que, normalment. comengavaa treballar de molt jove. L'absentisme escolar era un problema forgaimportant i per aixd s'adoptaren diverses mesures per combatre'1, com,per exemple, premiar els pares perqud els seus fills anessin a l'escola2o.Per controlar el bon funcionament de l'ensenyament existia una JuntaLocal de Primer Ensenyament, formada per autoritats municipals iperdiversos mestres pLiblics i privats. Aquesta junta presidia els exirmensde final de curs, que tenien lloc el 24 de juny, festivitat de Sant Joan.Cal destacar que el 1904 s'instal.le a Mollet una congregaci6 religiosadedicada a l'ensenyament, les monges de Sant Josep de Cluny 21.

Els principals costums populars de caire religi6s o tradicional vanmantenir-se durant la primera ddcada del segle XX. Entre lescelebracions populars podem esmentar les festes majors de Sant VicenEid'agost, amb balls d'envelat amb orquestra per als adults, icavalletsijoguines per als infants, el ball de gitanes durant el Carnestoltes, elsballs de sa16 els diumenges... Cal remarcar la celebraci6 de Sant Joan.amb la crema de fogueres iel consum de coques ensucrades ivi blanc.Val la pena reproduir el fragment d'una crdnica de Plantada, publica-da el 1906. en qu€ ens descriu com es vivia aquesta festivitat a Molletdel Vallds:

'Tocades les nou de la vetlla de Sant Joan, I'Agrupaci6 Catalanistaencengu6 'l foch de la Festa Nacional Catalana en el tur6 de laPedra Salvadora, ahont hi ha una pedra plana d'un dolmen (...) Elsoci Vicens Plantada explic1 la tradici6 de dita pedra que agrad6molt.

Escut de l'AgrupacioCatalanista de Mollet

65

loTel

Des de alli vegdrem molts fochs; ens feren fixar I'atenci6 el que hihavia al tu16 anomenat Pi Candeler, que cregudrem era delscatalanistes de Badalona; un altre al cim del Puig de la Creu, quecorresponia als de Castellar del Vallds y cohets que sovintejavenen la cordillera del Tibidabo, que serien dels de Barcelona."22

Pel que fa a les festes religioses, tenien un granSants, Santa Lldcia, Nadal, la festa patronal de

re550Sant

les de TotsViceng, la

es venien coques ensucrades i es feien curses a la carretera de Ribes,els oficis religiosos de Setmana Santa, les caramelles i la process6 delCorpus Cristi. La parrdquia comptava amb un cor, igualque la Societat"La Pau" i, durant molt poc temps, I'Agrupaci6 Catalanista.

Grircies a l'esforg d'uns quants molletans la localitat va aprendre a

estimar el seu passat histdric ia valorar les seves tradicions. Una provad'aixd la tenim en el fet que, el 1906, Plantada va demanar durantuna xerrada al teatre de la societat "La Pau". que cinc carrers de Molletportessin el nom de cinc personatges relacionats, directament o indi-recta, amb la histdria de la localitat: Pere Ramon, Sant oleguef3.Berenguer lll el Gran?a, Gaiet; Vental16 iPere Falguera'?5.

benediccio dels animals per Sant Antoni Abat, durant la qual tamb€

Mercat, Pla(a de la Constituci6 (Prat de la Riba) iAjuntamenta a drela {1900).

loTef

Er Mouer euE Es DETxIVA ENRERA Ar\4B EL Nou sEGLE

Tot i la pervivdncia d'aquests costums, el pas dels anys iels canvisecondmics isocials van provocar-ne la desaparici6 de molts altres, talcom el mateix VicenE Plantada estava constatant. Per exemple, el 1903va morir l'Ultim gaiter de Mollet. el pagEs Vicenc Roca i Riguillo, queacompanyava amb la mrisica del seu sac de gemecs les ballades a leseres, el ball de gitanes i les caramelles26. En "Costums populars ques'han perdut" el mestre i veterinari molleti va fer una exhaustiva relaci6dels jocs infantils i costums que ja havien deixat de fer-se. Entre elsprimers hi ha la Serravella, la Santa Creu o el Tio Fresco; entre els cos-tums desapareguts tenim anar amb capa o gambeto als enterraments,funerals i bateigs, fer les cases de tepia. plantar maigs,T a la plaEa eldia de la festa del Roser, embarrar el dia dels lnnocents2s, anar elssastres i els barbers per les cases, castigar els alumnes indisciplinatscol.locantios orelles de burro iposant-los al balc6 de l'estudi perqudtothom els vei6s, penjar hdsties de colors amb fils als rams d'eura quees posaven davant l'altar major de I'esgl6sia...,,

Per acabar, tornarem al fragment de la crdnica amb quEcomenGavem l'article i ens fixarem en la frase que diu " Els udols delsllops de I'any 40 d'aquest segle s'han transformat en udols de sirenes."VicenE Plantada considera l'any 1840 com un punt d'inflexi6 en latransformaci6 del paisatge del Baix Vall€s i, efectivament. hi ha motiusper pensar que tenia ra6. La causa d'aquesta afirmaci6 la tenim en Iatala generalitzada dels boscos de la contrada, efectuada quan, arran

El 1903 es va inslal lar a Mollet la parrera r)qina de batre

iloTet

de la desamortitzacio de Mendiz6bal el 1836, els boscos propietat dela cartoixa de Montalegre (Tiana) ialtres senyories passaren a mansprivades. Aquesta important alteraci6 mediambiental va accelerar la

desaparici6 del llop idel porc senglar en aquestes contrades. Plantadafa una magnifica descripci6 d'aquests canvis en la introducci6 al seu

article Mamlferos del Vallds, publicat a Barcelona el 1882:

"L'any 1840 /os boscos y vernedas del Vall1s presentavan moltdiferent aspecte que avuy en dia. En aquells, /as estepa' gatosasy romanins, de mds de vuyt pams d'alsada, eran tan atapahits queab prou feynas los llops hi podian passar; y en las segonas, pobla'das de groixuts y alts pollanchs, albas, olms y altres arbres, losverdissars, euras y ridoltas s'enfilavan pe'ls tronchs y ho vestiantot de verdor y hermosura. Abundavan los mamiferos, aucells yreptils; en los xaragalls, torrents, ciquias, gorchs y rius no hi faltavamay l'aygua y sempre s'hi veya bellugadissa de granotas, anguilasy altres peixos.

Avuy, quan s'explica tot aix6 als noys de la comarca, quedan tantparats que no sembla sin6 que se'ls parle de terras molt llunyanas.Y es pet lo gran cambi que tot ha sufert. Despullats los boscos, laantigua abundancia.de animals, principalment los selvatges,te ndeix 6 dismi nu i r rd pi d a me nt."30

Vicenc Plantada afirma en aquesta mateix article que cap al '1860

encara hi havia algun llop i que els esquirols van ser arraconats al nordi nord-est de la comarca, a causa, tamb6, de la tala dels boscos.

Ens hem volgut fixar en aquests aspectes a fi de parlar de tot alldque va anar desapareixent en una societat rural, la molletana. queavanEava inexorablement cap a la industrialitzaci6. El mestre iveterinarimolleti, tot iser partidari del progr6s, va descriure amb nostilgia elsantics costums que estaven desapareixent, en un darrer intent, potser,d'assequrar-ne la supervivdncia.

MoNocRAFIC

/oTer

Notes

1. Er rcferelx, probablement, a la rndistria tdxtilde ClaudiArai6 que funconava amb vapora part r del 1860, aproximadament. Diversos autors, Moledo-Molef, 993-1993, peg. a6,Ajuntament de t!,4ollet delVallds, 1993.

2. Es refereix al segle XIX i la data, per tant, 6s 1840.3. La Renaixenea, diaride Catalunya, 16 d'abrilde 1900 (reproduida en Obres completes de

Vicen? Plantada, nlum l.: Crdniques i articles en La Renaixenfa, a cura de Ferran P6rez i

G6mez).4. Les indinries textik s'havien comentat a installar a partir de 1861, amb lempresa de

Francesc lVateo.5- La Renaixenga, diai de Catalunya, l7 d'abrilde l89l; idem.6. Diversos autors, Moleda-Molet, 993-19%, peg. 104, Ajuntament de Mollet delvalles,

1993.7. La Renaixenga, diaride Catalunyr, 1 6 de novembre de 1900; idem.8. La primera reuni6 informativa en quA Frederic Ros va propugnar-ne la instal.laci6 va tenir

lloc el I4 de desembre de 1902, a l'era de la casa Lled6. Les maquinesvan comenfara funcionar la segona setmana de juliol de 1903. La Renaixenga, diari de Catalunya,2l de desembre de 1902 i 18 de juliol de 1903 (reproduides en Obres completes deVi@nC Plantada, valum l.: Crdniques I arficles en La Renaixenfa, a cura de Ferran P6rez i

G6mez).9. Diversos autors, Moledo-Ma et, 993J993, pitg. l l0, Ajuniameni de Mollet del Vallas,

1993.l0. "Vicenc Plantada, veler nari i cientific", d 9. 30, dint abres conpletes de Vicen; Planta-

da, volun L Crdniques iarticles en La RenaixenCa, a cura de Ferran P6rez i G6mez.11. DiveKos au\ots, Moledo-Mollet, 993 1993, pAgs. 103104, Ajuntament de lvollet del

Vallds, 1993.l2. Diversos autors, Moledo-Ma et,993J993, pig.1l6, Ajlnrament de Mollet delValds,

199313. La Renaixen?, dia de Catalunya, 4 d'octubre i 8 de novembre de 1899 (reproduida en

Obres canpletes de Vicenc Plantada, valum l.: Crdniques i articles en La Renaixenla, a

cura de Ferran P6rez i G6mez).14. Especialment en la yeu de Cata/unya, de la qual era col.laborador Vicenf Plantada.l5. "Vicent Plantada, polit c catalanisra", dins Obres campletesde Vicen? Plantada, wlum l:

Crdnlques i articles er, La Renaixen(a, piqs. 50 i 51, a cura de Ferran P6rez i G6mez.16. La Uni6 Catalanista era !na federaci6 d'entitats culturals r politiques vinculades al

cata an sme i que editava eldiari La Renaienfa, el qualtingu6 forca pes en la Catalunyade finals del segle XIX i princlpis del XX.

17.'VicencPlantada,politiccalalansta",din!Obrei.ompletesdeVicengPlantada,voluml:Crdnlquei i articles en La Renaixen(a, p;9. 51, a cura de Ferran P6.ez i G6mez.

l8. 'Crdniques en La Veu de Catalunya', pag 179, di^s Obres completes de Vicen| Plantada, volum ll. Monografies i a/tres escrits, a cura de Ferran P6rez i G6mez.

19. Diversos autors, Moledo-Mole4 993-19%, peg. 117, Ajuntament de Mollet delVallds,1993.

20. Diversos autors, Moledo-Mollet,993-19$, pa}. 113, Ajuntament de lvollet delValles,1993.

21. Crdnica del 19 dejunyde 19A4 en La Renaixenga, pig.229dins Obres.ompletes deViceng Plantada, volum L Cr)niques i atticles en La Renaixenga, a cura de Feffan P6rez iG6mez.

22. Crbnica del 5 de luliol de 1906 en La yeu de Catalunya; peg. 181 dins O6res compleaesde Viceng Plantada, volun ll. Manografies ialtres esctits, a cura de Ferran P6rez iG6mez.

zaurog r zargd ueral ap Prn) P 'saP4-/e / 5t/./f5a sa./tP t satlaaouow' wryo 'ePetueH SuDtA aP sataldwD sargo '20! 6Pd

",sQlle^

lap soraljurPy!" ac 0€'23!rj99!zergdueralapern)e'q€t6!! s 6?d '5]/r5a sa./ue r sarPr 6ouow l anlo

'epeNep luaA ap sapldwor sarqo surp "elunlelef

ap tsruolsrn)xl artual lap llsllln€" 6z'LUOqlOl9p elou Pl luessa slts 9) slad

ua^elasspd lenb ele epeurLrlralap euosiad eun arnas uaral'Purou.ile eun,p r^ue) e'uo ertpPlPun que sa^ol sop r ueot luPs ap .ropPrlsruru.ipe,l rPue P erlsrsuo) onb Lunlsor sgunf 8z

'rla 'satsal3lleq u;ral sa lpnb lap luelo^ le r ']ltqDd )oll un6le ua 6reu.i ap saur F luernp e esod

se eab 'saso sarlle r salrn4 'roll quip leurop? €rqrP Un era 6je@ ap a./q]e o 6tPw ll LZ'zauro9

r zargd uer)al ap ernr e 'PSuexrPUa! Pt ua sa/rl-,le / sanbtuq) 1 wnto 'epeNev SuaAap s€ta/duror sergo sat ap tzz 6ed et ua epmpordar €06! ep ra)qal ap t l3p e}uQrl 9z

'zlaL r g08l arrue

'pDu?puedaput el ap o s?rue)j lap erang el ]usnp sanbruQaLode! sado4 s3l P4uorsrelluran6 e Luo) retnll u?^ tsnb suetellou.i sop uaiol eran6lel srad I gllPrua^ Plare9 9z

'zaurg9 r zargd ueral ap ?rnr ?'e5uexrPua! Pl ua sapr).te !sanblu!) :! uiryo'epetuev 3uDtA ap salaldwo sarqo sal surp8E! 6Pdel ua Pprnpodar €68! ap^unfap z! lop e)ruqD el ua eu?d u,as senbrrsersaPa r str^r) slelrrolne sq rad sapPhPuau.ioq

rasue^uo'€68tap,{unlap!!,ltallonPrPrn}eP^sasallndsapsa^assolernpanb!4413'e5uaxeuau elqeuraLu elua e)sa4 erual erp)ua an b 'euelele) gDplqod elep uPd euoq apaursesnlua,l ep 6urua llodru ap i$auou le sapelEodrp ros ue^ ssllndstsp se^as sal €68!Iue,l l€!l l€60! arlua euolarrpg ap aturo) ras e 'upr9 p teuau.ioue' l ran6uaraS tz

'sapedrnsn sletardord sat ap len6ato ruPS

'€uole)e€ ap aqsrq le urolar la quJe arplosar 9 sa aprluor lsanbv Pxaleur el ap roDarp repe4lp!! r lElloy! ap e nbQxed Pl ap su9q ep as rerapode !a 'euolarre8 €p lPqsrq aquJe luoureluorlua un'zzL L la lezluobelord u?^ ran6ueraS gula6 nas la I uoLue! arad €z

r'rYnaoNowt La/.