Normalització

Procés de creació de les normes que regulen la conducta , percepció, pensament o desitjos de les persones en una situació concreta.

Concepte utilitzat per a explicar la uniformitat present en la societat.

Normes socials

Principis socials que regulen l’acció dels individus a l’interior d’un sistema, indicant accions desitjables ( o no) en cada rol i situació concreta.

Regles per a la conducta acceptada i esperada. Lligades a la identitat de les persones. Les

sancions o recompenses per la infracció o realització de la norma, fan referència a la moralitat de l’actor.

Obligacions i expectatives que tenen les persones en una situació sobre el comportament dels altres i d’un mateix .

Normes implícites i explicites

Normes explicites:

Les persones són conscients que segueixen una norma.

Sovint recollides en codis, lleis o reglaments.

Normes Implícites:

Passen desapercebudes.

Pot passar a ser explícita quan algú la viola.

Les normes es poden situar en un continu de més a menys explícites.

Les normes socials Les sancions socials pel trencament d’una norma, són normes que regulen el

compliment ( o no) de les normes.

La normalitat: És normal qui compleixi les normes implícites. La violació d’una norma implícita, pot llevar al qüestionament de la identitat del subjecte ( el seu caràcter moral).

L’ordre social: Les normes socials són mecanismes de control social que garanteixen el funcionament de la societat.

Les normes estan lligades als valors i la gravetat de la sanció per la transgressió és un indici d’aquest valors.

Les normes ofereixen marges de acció : Si bé restringeixen les possibles accions també permeten que aquestes tinguin lloc i ofereixen un context relativament flexible.

Explica perquè som capaços d’adaptar-nos ràpidament a situacions no familiars.

La creació de normes

Les normes neixen en situacions concretes històricament contextualitzades, creixen i s’ expandeixen i desapareixen quan no es fan servir.

Normes de percepció: (llegir pàg. 21-24 Experiment de Sherif)

En situacions d`ambigüitat les persones tenim tendència a ordenar l’entorn i a percebre regularitats, fins i tot quan aquestes hi són inexistents.

En situació de grup les persones modifiquen el seu judici previ i creen una norma de grup.

La norma de grup es manté en els judicis individuals.

Explicació des de la teoria de la comparació social:Les persones necessitariem avaluar les nostres opinions i habilitats, i si no hi ha elements objetctius per a comprovar-ne la validesa les comparem amb els altres. Les comparacions es solen realitzar amb persones semblants a nosaltres. La definició de la situació és un element bàsic per a decidir quines comparacions són pertients i quines categories socials són les que cal activar.Negociem amb els altres les normes adecuades mitjançant comparacions socials, basades en categories socials que hem creat.

Normes de responsabilitat

El paper de les normes implícites sempre va per davant de les normes explícites: Davant de la norma explicita d’ajudar a qui ho necessita, s’ imposa la norma de la situació.

Les normes a dins de l’ individu?

Postures que consideren que si bé les normes són un producte social, cal que les persones les interioritzen per tal que afectin la seva conducta.

L’ aprenentatge i la socialització serien els mecanismes per els quals les normes entren al subjecte.

La psicologia cognitiva: Plantegen les normes com esquemes de processament d’informació.

Els esquemes són blocs de coneixements que contenen conceptes, la seva agrupació en categories i les relacions entre aquestes. Estan basades en l’experiència social, però una vegada establertes son resistents al canvi.

Hi ha esquemes de persones, autoesquemes, per a resoldre problemes, de grups, i esquemes que vindrien a ser normes ( esquemes de rols i esquemes d'esvaniments)

Les normes a fora de l’individu:

Per als funcionalistes de la sociologia, les normes compleixen la funció de mantenir cohesionada la societat.

Marquen els límits del que es pot fer i el que no.

Garanteixen l’eficàcia de l’ estructura social.

La norma entre els individus:

Pensar les normes com narracions que es creen en les converses amb els altres. Aquestes narracions actuen com a marcs de referència en el qual situem les accions de les persones i en aquestes elaborem el seu significat situat històric i culturalment.

Llenguatge: Guia les accions humanes mitjançant la creació del que és possible i el que no.

Les normes socials estableixen i mantenen un determinat ordre social mitjançant l’organització i la regulació de les relacions interpersonals. Manifesten determinades relacions de poder en el sentit que creen la normalitat i anormalitat.

Mecanismes de control: explícits (sancions o recompenses) o naturalització de comportament, desitjos i pensament.

Percepció i percepció social

Percepció: Procés mitjançant el qual obtenim informació del nostre entorn per mitjà dels sentits.

Percepció social: Percepció de qualsevol objecte o relació que tingui un significat social.

( per a ampliar el apartat “ factors socials en al percepció” llegiu el mòdul 5 pàgs. 31-47. Hi ha molts exemples)

Influència de la Majoria: Conformitat

Asch i la pressió grupal:

Realitza un experiment en el que es demana la apreciació de la llargada d’una línea i la seva comparació amb altres tres línees.

Davant la resposta correcta evident, es contraposa un grup de persones que la contradiuen.

Com a resultat:

Preferim cedir i dir el mateix que diu la majoria o arriben a dubtar sincerament de les nostres opinions.

Encara que per una extrema confiança en la seva opinió, o per compromís amb l´ experiment de dir el que realment veien, es mantingués l’opinió personal, s’experimenta gran tensió.

Quan tant sols una persona deia la resposta incorrecta, la resposta de la resta de la gent és mantenir la opinió correcta.

Explicacions del experiment de Asch

Segons la teoria de la comparació social: Els altres són el nostre punt de referència,en situacions ambigües i clares.

Kurt Lewin: La persona seria víctima de la interacció de dues forces diferents ( pressió grupal i pressió individual).

Explicació clàssica: la persona es troba davant de dues formes d’ influència: L’informacional: La persona considera que la informació dels altres

és millor als d’ ella. La normativa: Mostrar acord amb la norma del grup per a poder

continuar sent part d’aquest.

Explicació construccionista: Conflicte entre la norma de no mostrar-se diferent als altres en públic i la norma que considera l’objectivitat com valor. Aquestes són dues normes culturals històricament situades en l’època moderna.

Implicacions per a la dinàmica de grups

Pensament grupal (Janis 1972): Autocensura de persones que puguin qüestionar el consens, explicada per els esforços del grup per a evitar el conflicte i mantenir la unitat grupal.

Uniformitat:

La uniformitat: És el producte que resulta del seguiment de les normes socials per part d’ un grup i que consisteix en el fet que les persones d’aquest grup comparteixen creences, percepcions i comportaments.

La normalització i els processos de comparació socials són alguns dels mecanismes pels quals s'arriba a la uniformitat.

Conformitat

És l’acció de conformar-se: El fet que una persona

canviï les seves accions com a resultat de la pressió d’ altra/es. Tres tipus d’ influència social o conformitat:

1. Submissió: mostrar acord per por al rebuig o càstig.2. Identificació: Mostrar acord per voler sentir-se

membre del grup3. Interiorització: Mostrar acord per la creença que els

altres tenen raó.

Independència del missatge: Les característiques de la situació provoquen la conformitat, no els arguments de la informació que la majoria maneja.

Conformisme

És l’ actitud de qui accepta passivament les normes. En la societat individualista, els processos lligats a la conformitat porten quasi bé automàticament al conformisme.

Els mitjans de comunicació col·laboren a generar conformisme, mitjançant la difusió massiva d’un punt de vista aparentment consensuat.

Influencies

Els processos de conformitat solen induir a la submissió en quant a la conducta explícita, però no sol generar canvis en les creences,valor o les actitud de les persones.

Els estudis de la influencia estudiats des del model funcionalista:

Èmfasis en el manteniment de l’ordre social

Proposta de l’estudi de la influència des del model genèric:

Èmfasis en els processos de canvi . En la manera que la minoria pot provocar canvis en la majoria.

Majories

Els valors dominants : La majoria de gent segueix o creu que aquest son els valors correctes.

Les persones pertanyen a diversos grups simultàniament, formen part d’ una majoria o minoria es relatiu.

L’important no és la quantitat de persones que pertanyen al grup, sinó qui, quan i com percep que algú altre es minoritari o majoritari.

Minories

Minoria anòmica: Les seves creences s’aparten de les de la majoria però no presenta cap proposta de canvi a la societat. I no s’interessa perquè els seus valors siguin adoptats per la majoria.

Minoria nòmica: posseeix normes pròpies les proposa per a produir un canvi.

Minories ortodoxes: Promouen els valor de la majoria però interpretats de forma extrema.Són minories conservadores.

Minories Heterodoxes:Busquen el canvi de les relacions socials.

Són minories innovadores

Influència de la minoria: Conversió

Conversió: Assumpció del nou punt de vista per els arguments del missatge.

(llegir experiment de Moscovici I Personnaz pags.58-59): La minoria obté una influència indirecta, sense que els

subjectes siguin conscients que han modificat la seva percepció (conversió).Segons Moscovici, la majoria aconsegueix més influència directa que la minoria, però no aconsegueix una influència latent o indirecta i la minoria sí.

Caracteristiques de la minoria innovadora (1):

El conflicte: Provocat per el qüestionament del discurs de la majoria. Aquest conflicte ha de ser visible (en un espai públic).El manteniment del conflicte social provoca conflicte cognitiu entre els membres de la majoria I permet la visibilitat de la minoria.

Estil de negociació: Mostrar-se flexible per a determinat moments pot servir per demostrar que les seves posicions no són dogmàtiques i tancades. Però mostrar-se rígida en altres pot servir per demostrar consistència I mantenir el conflicte.

Efecte bola de neu: Si defensors de la postura de la majoria es passen a la minoria, la influencia que aconsegueix la minoria es molt elevada. Atès que obliga a la majoria a qüestionar la seva posició i a reflexionar sobre les propostes de la minoria.

Consistència: 1. Diacrònica: Quan la minoria manté els seus postulats con

coherència al llarg d’un període temporal.2. Sincrònica ( o unanimitat): quan les persones conformen

la minoria mantenen la mateixa postura de forma coherent.

Demostració d’ autonomia: Generar la percepció que les opinions de la minoria no es deuen a interessos externs al moviment I que aquestes són opinions a les quals s’ha arribat mitjançant un procés de reflexió propi.

Generació de confiança: La capacitat de mantenir posicions independent I oposar-se a la majoria, mostrar actuació no es deu a interessos personals o privilegis per al grup.

Característiques de la minoria innovadora (2):

Resistencies a la influencia de la minoria

Denegació: Negació de la validesa de la postura de la minoria, posant – n’hi èmfasi en la seva absurditat, falsedat o incoherència)

Censura: prohibició de la difusió de

les postures de la minoria.

Accentua la influència indirecta de la minoria, per l’esforç cognitiu de buscar contraarguments de les idees de la minoria.

Genera un alt interès per la informació prohibida

EfectesContraproduents:

Psicologització:Ús d’arguments destinats a treure credibilitat a les persones que componen la minoria.Atribució de les raons de dissidència a particularitats mentals de les persones que la defensen.Per evitar la psicologització individual la minoria ha de créixer ràpidament Principals formes de desqualificació: Basada en estereotips I creença que el comportament s’orienta per interessos del grup.

Explicacions de la influencia: Models cognitius (1)

Teoria de la conversió:La majoria provocaria conformitat per què activa un procés de comparació social, pel qual les persones deixen de donar importància a la tasca que han de fer, ja que estan preocupats per que diran els altres.

En canvi la minoria provoca un procés de validació, mitjançant el qual els subjectes estudien activament la postura de la minoria, desenvolupen arguments I contraarguments l'entorn de la tasca que se’ls demana que facin.

Nementh ( 1987): afirma que la majoria I la minoria provoquen activitat cognitiva però la minoria provoca pensament divergent ( fa que el problema es consideri des de perspectives diferents, tinguin en conta mes fets etc) I la majoria provoca un pensament convergent (l’atenció I els processos cognitius que es generen segueixen els mateixos que el de la majoria, sense considerar altres possibilitats).

Explicacions de la influència: Models cognitius(2)

Teoria de l’impacte social:

Model que intenta integrar la conformitat e innovació en un procés psicològic sol. El canvi que provoca en un individu la presència de altres individus és denomina “impacte social”. El qual es pot calcular en funció de la força dels membres de la font de influència ( estatus, habilitat percebuda, etc), la proximitat espacial i temporal de la font i el nombre de persones que compon la font de influència.

Explicacions de la influència: Models sociocognitius (1)

Teoria de l’autcategorització:Una font ( individu o grup) aconseguirà influir en la mida en que sigui categoritzada com a endogrup , l’opinió reflectida per la font serà percebuda com normativament vàlida i llavors serà influent.

Una persona que s’ ha autocategoritzat com a pertanyent a un grup determinat, quan aquesta categoria sigui rellevant per a la situació concreta, es deixarà influenciar perquè buscarà activament quines són les normes que regulen el grup en qüestió.

Si la minoria es considerada del endogrup, pot influenciar, Per tant el conflicte que proposa la minoria ha de ser moderar, atès que si es excessivament elevat, es categoritzada com exogrup i si es excessivament baix, no crida l’atenció.

Explicacions de la influencia: Models sociocognitius (2)

Teoria de l’elaboració del conflicte:Reconeix que la consecució d’identitat social positiva te un paper important, però dona importància a l’estudi del significat que el conflicte adquireix en cada situació.

Es important el significat que el subjecte atorga a la divergència que la minoria introdueix. El significat del conflicte s’ elabora segons el tipus de tasca exigida ( si es greu equivocar-se o no, relació amb la vida quotidiana. ) I el tipus de font que introdueix la divergència ( si és majoria, minoria, endo o exo grupal)

Explicacions de la influència: Relacions de Poder

Introdueix el context històric i social:L’ innovació no neix del buit social , s’ha d’entendre dins d’una epoca concreta, polèmiques , els discursos i valors de una societat.Les minories son una expressió del canvi que ja esta en marxa. La minoria no por forçar el canvi, aquest es difondre gràcies a la majoria que accepta el canvi. Les minories actives serien un instrument d’ un canvi que ja s’ esta produint per part de la majoria.

La minoria ès influent en la mida que mostra consistència I firmesa en la seva posició.La minoria no solo expressa la divergència, sinó que també instaura el conflicte, i qüestiona el discurs dominant, es per a evitar-lo que es toma en consideració el punt de vista minoritari.

Així mateix, hi ha un conflicte entre dos normes socials modernes: “ ser normal” però “ autònom”: Ens conformen públicament però mantindrem la independència en privat, I si la pressió exigeix rebutjar la minoria dissident en públic però estudiarem la proposta en privat.

L’obediència i l’autoritat

Experiment de Milgram:

Situació: Un subjecte “ingenu”, còmplices de l’experimentador que suposadament venia a l’experiment con el subjecte “ingenu” i el experimentador.

Se’l deia a l’ingenu que s’ estudiaria els efectes del càstig sobre l’aprenentatge. Aplicant ( suposadament) xocs elèctrics ( cada vegada més elevats) al còmplice de l’experimentador.

Les persones tendien a continuar donant ( suposats) xocs als aprenents cada vegada que s'equivocaven.

Llegir més detalladament les condicions experimentals en les pag,71-75 del mòdul 5 i veure el vídeo “ el poder de las situaciones” ( el link es troba en l'àrea recursos del aula)

Explicació de Milgram Els subjectes canvien les actituds. Durant l’experiment passen a l’estat agent, pel qual

la persona que s’ incorpora en un sistema d’autoritat es veu com un agent al servei dels desitjos d’altre ( acceptant la definició de la situació dictada per l’autoritat, es sent responsable no tant de les conseqüències dels seus actes com del compliment de les ordres).

Antecedents per entrar al “ estat agent” ( socialització en l’obediència) les institucions socials no sols ens porten a obeir, sinó també considerar l'obediència una necessitat per a la supervivència de la institució. Ideologia cientifista: el científic com persona que atenta autoritat en situacions de experimentació científica.

Definició de la situació: que és la interpretació del significat d’una circumstància social: hi ha una propensió de les persones a acceptar les definicions de l’acció que provenen de un autoritat legítima. En aquest cas l’experimentador seria l’autoritat que defineix la situació.

Tempralització: Elements molt semblants que succeeix un de l’altre justifica la continuïtat de l’acció ( haver efectuat un xoc anteriorment justifica el continuar endavant).

La responsabilitat de l’acció es delega a l’autoritat, la persona es sent responsable de complir les ordres però no dels actes comesos.

Extensions de l’explicació de Milgram

El subjecte obedient és un producte de la societat que hem creat. Els resultats del experiment de Milgram no es poden entendre sense integrar la situació en la història de la societat occidental moderna.

La organització es un instrument per a eliminar als membre de tota responsabilitat, ja que traslladem la responsabilitat a algú altre, donen de “responsabilitat flotant” en la qual ningú deu explicacions a ningú.

En nostra societat, l’atomització del treball fa que ningú no coneix el producte final, creant una societat sense responsables.

Segons Bauman,en la societat moderna , la falta de responsable es deu al pensament burocràtic on l’acció moral es la lleialtat, el compliment del deure I la disciplina, l’acció racional és l'eficàcia.

Relacions de poderDos paradigmes per entendre el poder:

Paradigma jurídic: Entén el poder con una

substància, una cosa que es pot tenir.

Qui te poder pot prohibir, determinades accions.

Paradigma estratègic: Entén el poder com una

relació. No es posseeix, sinó que s’exerceix.

Mitjançant nostres pràctiques mantenim ( o resistim) als discursos dominants.

El poder produeix saber, mitjançant de la determinació del que és normal, anormal, real o no, el poder defineix I gestiona les relacions humanes.

La presó de Standford

Es recomana llegir pàgs. 84- 88 del mòdul 5 i/o veure el vídeo “ el poder de la situación” ( el link es troba en l’àrea recursos de l’aula)

L’individu en una institució total(explicació sobre la presó de Stanford)

Goffman fa referència a les institucions totals als espais que unifiquen l’activitat quotidiana de les persones (residència, el treball, I de vegades l’oci) en una sola institució.

Tot es fa en companya d’un gran nombre de persones que fan el mateix i reben el mateix tracte.

La seqüència d’activitats s’imposa des de dalt mitjançant normes explícites i un grup de vigilants.

Les activitats s’integren en un sol pla dirigit a l’obtenció dels objectius de la institució.

Exemples d’aquestes són presons, manicomis, convents, etc.

L’individu en una institució total

Els interns: No solen tenir dret a portar pertinences personals. Bàsiques per a definir un jo en la nostra societat.

Els treballadors es mouen entre dues tensions contradictòries, l’exigència social de tenir compassió dels interns i la necessitat de complir amb els objectius de la institució.

Han de desmuntar versions que els interns tenen sobre si mateixos: contraresten les narracions amb la història oficial de la institució sobre un mateix. ( versió que legitima l’acció de la institució sobre els subjectes)

Recordeu

Tant la resistència com l’obediència són processos que requereixen que la situació es defineixi col·lectivament.

Els diferents valors estructuren la societat: el normal i anormal, el real i l’irreal.

L’individu autònom existeix perquè se’n parla I se’l pressuposa col·lectivament. Però l’individu no existeix, si no hi ha un discurs que l’instauri.